Diagnosi Energètica - ajmao.org · Aquest Informe de Diagnosi és el resultat del treball realitzat per l’equip tèni mixt, segons la metodologia “Eo oolocal”. Equip tècnic

Diagnosi Energètica

de

Ajuntament de Maó

Una iniciativa d’ecooo

Diagnosi energètica de l’Ajuntament de Maó

Pàgina 2/36 ecooo| www.ecooo.es | c/ Escuadra, 11, 28012 Madrid | 91 294 00 64/94 | [email protected]

Aquest Informe de Diagnosi és el resultat del treball realitzat

per l’equip tècnic mixt, segons la metodologia “Ecooolocal”.

Equip tècnic

Nom Càrrec

Isabel López Regidora medi ambient

Gemma García Enginyera tècnica municipal

Beneta Orfila Cap de Brigada de Manteniment i Enginyera

tècnica d’obres públiques

Sonia Sans Tècnica de medi ambient

Jesús Melià Encarregat de manteniment escoles

Jesús Camps Director àrea econòmica

Anna Masip Enginyera del programa d’ocupació joves

qualificats

Joan Vinent Enginyer del programa d’ocupació joves

qualificats

Loli Reynés Administrativa de medi ambient

Joan Giménez Arquitecte tècnic municipal

Raúl Bassa Enginyer tècnic municipal

Jordi Tutzó Regidor hisenda, noves tecnologies i

transparència

Rafa Muñoz Regidor recursos i sostenibilitat

Laia Obrador Regidora serveis socials i àmbit socioeducatiu

Mateu Aínsa Regidor de l’oposició

Angel Ruiz Tècnic Ecooo

Xavi Camps Tècnic Ecooolocal Balears

Antoni Aguiló Tècnic Ecooolocal Balears

La diagnosi energètica és el primer pas

del projecte ecooolocal, una iniciativa

d’ecooo per a posar en marxa la

revolució energètica. La urgència de la

lluita contra el canvi climàtic, la

necessitat de reduir els impactes

negatius, socials i ambientals, de la

dependència dels combustibles fòssils,

i la conveniència de la transició cap a

un model energètic transparent i

democràtic, impulsen el projecte

ecooolocal.

La transició cap a un nou paradigma

econòmic, social i energètic només

serà possible amb la implicació de la

societat en el seu conjunt. Per açò, el

projecte ecooolocal es focalitza en les

persones, i es fonamenta en l’activació

de la ciutadania, els centres educatius,

els comerços i les indústries locals, els

equips de govern, els tècnics

municipals... perquè l’energia més

important, la que més transforma, és

l’energia de les persones.

Un estudi realitzat amb criteris ètics,

democràtics, ecològics i solidaris

ecooo és una organització de no lucre

pertanyent al Mercat Social de Madrid

i amb participació destacada en la

Plataforma per un Nou Model

Energètic. Els beneficis econòmics

obtinguts amb la present auditoria es

destinen a la sensibilització i promoció

de la transició a un model energètic

basat en les energies renovables,

l’eficiència energètica i la justícia social.

http://www.ecooo.es/


ecooo| www.ecooo.es | c/ Escuadra, 11, 28012 Madrid | 91 294 00 64/94 | [email protected] Pàgina 3/36

CONTINGUT

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................................... 5

L’energia, una qüestió estratègica ............................................................................................................................ 5

Impactes econòmics, socials i ambientals de l’actual model energètic ................................................................... 5

La importància de la gestió energètica municipal .................................................................................................... 6

OBJECTIUS ..................................................................................................................................................................... 9

METODOLOGIA ........................................................................................................................................................... 10

Projecte ecooolocal ................................................................................................................................................ 10

Diagnosi energètica ................................................................................................................................................ 11

Formació de l’equip de treball ............................................................................................................................ 12

Establiment d’indicadors, tipologies i codificació ............................................................................................... 13

Recopilació d’informació .................................................................................................................................... 14

Anàlisi.................................................................................................................................................................. 17

Avaluació d’actuacions ....................................................................................................................................... 18

Presentació de resultats ..................................................................................................................................... 19

ANÀLISI ....................................................................................................................................................................... 20

Descripció del municipi ........................................................................................................................................... 20

Dades de la diagnosi ............................................................................................................................................... 20

RESULTATS .................................................................................................................................................................. 21

Consums i costos globals (2016) ............................................................................................................................. 21

Electricitat ........................................................................................................................................................... 24

Gas ...................................................................................................................................................................... 24

Gasoil .................................................................................................................................................................. 24

Combustibles ...................................................................................................................................................... 25

Aigua ................................................................................................................................................................... 25

Resultats desagregats ............................................................................................................................................. 25

El principi de Pareto com a ajuda a la presa de decisions .................................................................................. 25

Consums i costos per ús ...................................................................................................................................... 26

Consums i costos per edifici................................................................................................................................ 27


mailto:[email protected]



Inventari d’emissions de CO2 ................................................................................................................................. 28

Proposta d’accions passives.................................................................................................................................... 29

Proposta d’accions actives ...................................................................................................................................... 34

CONCLUSIONS ............................................................................................................................................................. 36




INTRODUCCIÓ

L’ENERGIA, UNA QÜESTIÓ ESTRATÈGICA

Poques són les activitats humanes en una societat moderna que no precisen una aportació d’energia. De

fet, les societats industrials i post industrials s’han tornat tremendament energívores, o devoradores

d’energia, sense ser conscients de les repercussions ambientals, socials i econòmiques que aquest fet

suposa. Es precisa energia per al funcionament dels vehicles, però també de semàfors i enllumenat

públic, perquè funcionin les escoles, les universitats i els hospitals. Es necessita energia per cuinar, però

també per a cultivar els aliments i que arribin al seu punt de consum, així com per a l’aprovisionament

d’aigua potable o la depuració de les aigües residuals.

L’energia és, per tot açò, un sector estratègic en qualsevol economia, i de la seva major o menor

disponibilitat, cost i control depèn en gran mesura que un país gaudeixi de millors o pitjors condicions

de vida o la major o menor viabilitat o amenaça sobre la seva balança de pagaments (apart estan, per

suposat, les qüestions de la distribució de la riquesa, violència, etc.).

Un país o una regió que depèn en una gran mesura dels recursos situats en altres territoris és un país

vulnerable a les fluctuacions dels preus en els mercats internacionals de les matèries primeres, o de les

bones relacions que mantingui amb els països que li subministren aquests recursos.

Però, a més, l’energia és un bé bàsic, necessari per aconseguir un nivell de vida digne, per la qual cosa

els estats democràtics haurien de tenir entre els seus objectius el de poder garantir que la població és

capaç de satisfer un nivell mínim de consum a uns preus raonables.

IMPACTES ECONÒMICS, SOCIALS I AMBIENTALS DE L’ACTUAL MODEL ENERGÈTIC

L’actual model energètic es caracteritza pel consum massiu de combustibles fòssils, a causa d’una

elevada mobilitat motoritzada, d’una falta de planificació a l’hora de construir els edificis i del major

nivell de confort i d’activitat tecnològica que s’exigeix en una societat moderna. Aquest model, que es

sustenta gràcies a l’explotació dels combustibles fòssils, està començant a donar mostres d’esgotament,

a causa de la disminució de les reserves de major qualitat i a l’increment de preus. Però a més és un

model que genera greus problemes ambientals, com és el canvi climàtic, o la contaminació en les àrees

urbanes i industrials.

A més dels impactes mediambientals, el control i explotació dels recursos fòssils sovint genera impactes

socials en les poblacions que viuen en les zones riques en aquests recursos, amb una llarga sèrie de

greus afeccions que van des de desplaçaments més o menys forçosos, treball en condicions de

semiesclavitud, fins assassinats, conflictes puntuals i grans conflictes bèl·lics a nivell internacional,

passant per contaminació de rius, terres i aqüífers dels que es nodreixen poblacions senceres a més dels

consegüents desequilibris ecològics.





Els impactes mediambientals i socials mencionats són causa al mateix temps d’impactes econòmics. Per

exemple, la contaminació atmosfèrica és causant de malalties que al seu torn generen baixes laborals i

costos als serveis sanitaris, o el cost econòmic associat als conflictes bèl·lics o a l’esforç diplomàtic per

tal de mantenir garantit el subministrament dels recursos energètics.

Però també incideix a nivell de balança de pagaments dels estats importadors. En els cas de l’estat

espanyol, la compra de combustibles fòssils als països exportadors suposa un flux d’entre quaranta i

cinquanta mil milions d’euros cada any, aproximadament equivalent als ingressos procedents del

turisme.

A nivell tant estatal, com local, regional o inclús en una empresa o família, el preu de l’energia

repercuteix directament sobre les possibilitats d’estalvi, inversió, o sobre la capacitat de realitzar les

activitats previstes (producció, venta, adequació de condicions tèrmiques, activitats socials, etc.). Una

alta dependència energètica de l’exterior, igual que de qualsevol altre producte bàsic, fa a les societats

tremendament fràgils. I les deixen al risc dels capricis dels mercats internacionals, controlats cada

vegada més per un grup reduït d’empreses multinacionals, o de països exportadors, que poden decidir

augmentar o disminuir la seva producció, amb les consegüents pujades o baixades de preus i la

consegüent inestabilitat de les economies.

LA IMPORTÀNCIA DE LA GESTIÓ ENERGÈTICA MUNICIPAL

El canvi climàtic, els conflictes geoestratègics internacionals, la contaminació atmosfèrica, o els preus de

l’energia, semblen qüestions amb difícil encaix en l’àmbit de l’acció municipal. A açò s’hi afegeix el fet

que gran part de la legislació energètica està redactada a nivell estatal o autonòmic. I, no obstant, tenen

efectes directes en el dia a dia de les persones i les institucions a tots els nivells. És per açò que s’ha

d’actuar en tots els fronts, en l’àmbit domèstic, en l’àmbit industrial, comercial, educatiu, etc.

L’administració local, la més propera als ciutadans, ha de ser capaç de donar resposta dins els seus

àmbits competencials, a la greu crisi que sofreixen nombroses llars, però també empreses o autònoms.

També ha de fer front a les carències en matèria de confort tèrmic o al gran consum d’energia que es

dóna en alguns centres educatius o en altres edificis municipals. Les administracions públiques, per la

seva proximitat a la ciutadania, han estat també convocades a nivell europeu en el que es coneix com

“pacte dels alcaldes” per assolir els objectius que es proposa la Unió Europea en matèria de lluita contra

el canvi climàtic.

En la mesura en què l’energia incrementa el seu preu sorgeix o s’aguditza la crisi econòmica, afectant de

manera directa a les arques municipals a causa del tancament d’establiments o indústries, a la possible

deslocalització d’indústries de gran consum d’energia, i al propi encariment de l’energia consumida en

els edificis de l’administració. Tot açò repercuteix en una retallada d’ingressos derivats del cobrament de

l’Impost sobre Activitats Econòmiques, i en un increment de les despeses fixes municipals a causa del

major cost de l’energia, amb la qual cosa l’ajuntament queda amb menys recursos per a atendre les

necessitats socials.




Per altra banda, la despesa en energia representa una de les despeses més importants en un municipi,

malgrat que sovint no es comptabilitza en el seu conjunt, perquè existeixen despeses en partides que

depenen de diferents regidories. És per açò que en molts casos no es té una visió global de la quantia

que suposa la despesa energètica d'un ajuntament. I el que és més important, és una despesa que es

pot reduir.

La qüestió energètica és una competència exclusiva de l’Estat. Quin marge de maniobra té

l’Administració Local?

La política energètica és competència estatal, però existeix marge de maniobra a nivell municipal. La

primera qüestió a tenir en compte és la reducció de despeses innecessàries, ja sigui en forma de

contractes mal dimensionats o amb preus per damunt del mercat, o en forma de manca de control

sobre els horaris o les intensitats d’encesa d’enllumenat, calefacció, ordinadors, etc. És gran el potencial

que sovint existeix per reduir el consum i la despesa energètica atenent únicament a canvis d’hàbits dels

usuaris o a una contractació adequada dels subministraments.

Les administracions locals freqüentment tenen situacions financeres complicades, per la qual cosa els hi

resulta difícil fer front a despeses importants. Les accions assenyalades requereixen no obstant

d’escassa o nul·la inversió, i els estalvis que generen són directes, el que directament pot alliberar

recursos per a la posada en marxa de transformacions més ambicioses.

Activació de les persones enfront d’experts en energia. La importància de la implicació i la

participació.

Amb freqüència es contracta una auditoria energètica, un pla estratègic, o una solució determinada a

una empresa consultora, que elabora un informe complet a partir d’un anàlisi complet de la situació de

partida, o bé es contracten determinats serveis amb una empresa en format ESE (Empresa de Serveis

Energètics), que habilita per dur a terme inversions en matèria d’estalvi i eficiència i amortitzar les

mateixes en base als estalvis aconseguits durant diversos anys. L’ajuntament es situa d’aquesta forma

en una posició de mer client, cedint a tercers la gestió d’un sector clau com és l’energia, amb l’única

compensació de realitzar actuacions a cost zero. No obstant, com a contraprestació es perd l’oportunitat

de beneficiar-se completament dels estalvis produïts, i el que és més important, de plantejar

transformacions més profundes.

La vertadera transformació és l’estructural, la que implica a les persones, la que les responsabilitza de

les seves accions i les ajuda a actuar per afavorir l’interès general. I en canvi, és la transformació més

complicada, ja que implica les persones, els seus hàbits diaris, les rutines establertes, i la falta

d’informació i de motivació amb la consegüent falta d’implicació. El repte és ser capaços de motivar a

les persones perquè realitzin canvis en el seu dia a dia que afavoreixin el bé comú, i per açò és

fonamental posar en marxa estratègies diferents a les habituals.

En lloc d'imposar canvis que en molts casos ocasionen reaccions negatives, es tracta d'explicar a les

persones la capacitat que tenen de sumar els seus esforços i de visualitzar els beneficis de l'acció en

matèria d'estalvi energètic. Es tracta per tant de convèncer a les persones que té sentit que s'involucrin





en la reducció de les despeses innecessàries. Sovint les persones desconeixen quina implicació té un

determinat acte sobre la despesa, i més encara, què es pot fer amb els estalvis que es generen.

Però perquè tingui lloc una vertadera implicació de les persones és imprescindible que existeixi

coherència, honestedat i transparència en les decisions que es prenen. No es pot enganyar o decebre a

les persones que s’impliquen ja que es perd la seva confiança. D’igual manera, aquells que no

s’impliquen en un primer moment, poden implicar-se més endavant si observen que el projecte té una

base sòlida.

La importància de l’activació de les persones és fonamental, ja que són les que tenen el major potencial

d’estalvi a les seves mans. Són els centenars o milers de persones que dia a dia utilitzen els edificis o els

serveis municipals les que poden marcar una diferència, perquè són qui coneixen l’estat de les

instal·lacions, les necessitats i les possibilitats de millora, des de possibles modificacions en els horaris

d’encesa i apagada, millor control de temperatures o de funcionament dels equips, aïllament, etc.

En resum, la implicació i participació sistemàtica de tots els actors és l’eina més eficaç per a fixar

estructuralment el canvi de patrons. I aquest és el repte al que ens enfrontem: aconseguir que tots els

engranatges de la màquina estiguin perfectament lubricats per aconseguir una acció eficaç en matèria

d’estalvi, eficiència i implantació d’energies renovables, per assolir uns objectius de sostenibilitat tant a

nivell mediambiental com a nivell econòmic municipal.




OBJECTIUS

Com ja s’ha explicat, el principal objectiu del projecte Ecooolocal és dur a terme una transformació del

consum d’energia a l’àmbit municipal mitjançant l’activació de les persones i tenint en compte les

limitacions en termes d’inversió amb què compten la majoria de les administracions i en general moltes

organitzacions i llars. Per açò es plantegen una sèrie d’objectius parcials:

Gestió de l’energia:

Crear una dinàmica de gestió de l’energia a l’àmbit de l’administració que sigui capaç

d’aconseguir una millora contínua, en base a un control sistemàtic dels consums i costos.

Posar en valor als tècnics municipals i la feina realitzada al llarg d’anys i ajudar-los en la

millora dels processos que siguin necessaris.

Dotar els municipis de mecanismes de transparència i participació ciutadana a l’àmbit del

consum d’energia.

Reducció de costos

Reduir els costos energètics a l’àmbit municipal, començant pels costos en els edificis i altres

punts de subministrament que depenen de l’administració local.

Transformar els costos fixes en inversió en matèria d’estalvi i eficiència energètica, de forma

que els estalvis presents serveixin per a generar encara majors estalvis en el futur.

Reducció del consum d’energia

Reduir el consum d’energia en els edificis municipals a través de la participació dels usuaris i

la racionalització dels consums.

Reduir el consum d’energia en els diferents àmbits del municipi: comerç, indústria, llars, etc.

a través de la posada en marxa de programes i iniciatives municipals de foment de l’estalvi i

l’eficiència energètica.

Aprofitament d’energies renovables:

Posar en marxa instal·lacions d’aprofitament de les energies renovables a l’àmbit de

l’administració pública.

Posar en marxa instal·lacions d’aprofitament de les energies renovables a l’àmbit municipal

(comerç, indústria, llars...).

Activació ciutadana:

Posar en marxa iniciatives que impliquin a la ciutadania, tant a l’àmbit municipal com a

l’àmbit domèstic o laboral.

Posar en marxa campanyes de comunicació sobre les diferents actuacions que s’estan duent

a terme.

Posar en marxa campanyes d’informació sobre les possibilitats d’estalvi en matèria

d’energia.





METODOLOGIA

PROJECTE ECOOOLOCAL

La qüestió de l'energia, un aspecte que ens afecta en tots els àmbits de les nostres vides, ha estat molt

de temps en mans de les empreses que la gestionen i dels grans experts. L'objectiu del projecte

Ecooolocal, és portar el coneixement i la participació en la gestió de l'energia a la ciutadania. Només des

d'una ciutadania apoderada, formada i informada, és possible posar en marxa canvis estructurals que

permetin gaudir d'una vida digna sense sobrepassar els límits que ens imposa la natura. La qüestió de

l'energia comporta la dificultat afegida de ser un ens abstracte de difícil percepció, que se sol veure com

una qüestió massa tècnica i allunyada del ciutadà comú.

La metodologia del projecte Ecooolocal persegueix el doble objectiu de conscienciar i informar a la

població, i de posar en marxa canvis a nivell municipal en la forma en què s'utilitza l'energia. Perquè

aquests canvis siguin duradors és imprescindible comptar amb la participació activa de totes les

persones, des de la població del municipi, fins a l'equip de govern a nivell polític i altres grups polítics,

passant pels tècnics, i en general els treballadors i treballadores municipals i per les organitzacions o

persones que gestionen edificis o serveis públics. Per açò és imprescindible que l'acció sigui guiada per

una sèrie de principis:

Transparència i informació: Les actuacions a posar en marxa per institucions públiques (i

potencialment altres institucions privades o col·lectives) han de comptar amb el màxim grau

d'informació i transparència cap a la ciutadania, tant en la situació actual o passada, com en

les mesures que es posen en marxa, com en el seguiment. Ha de comptar amb mitjans

eficaços de donar informació a la ciutadania, si és possible, en temps real, i de forma

accessible, senzilla i comprensible.

Implicació i participació: El projecte Ecooolocal promou la implicació i participació de la

ciutadania i de tots els agents involucrats en els processos de presa de decisió i de gestió

diària de l'energia, des del nivell polític fins al nivell usuari, passant pel nivell tècnic i gestor.

Es tracta de greixar la maquinària de cada centre, de cada institució, de manera que es

generi el necessari clima de confiança per dur a terme de forma satisfactòria els projectes

que es proposin.

I es tracta també d'aprofitar les accions promogudes per l'ajuntament per aconseguir

igualment que treballadors i treballadores, veïns i veïnes, introdueixin canvis en la seva

relació amb l'energia també en la seva vida personal. Que l'activació de les persones que

s'aconsegueix amb les accions proposades els faci prendre consciència del malbaratament i

de la insostenibilitat del nostre model energètic i els portin igualment a l'acció en la seva

vida quotidiana.




DIAGNOSI ENERGÈTICA

La diagnosi energètica és el punt de partida per començar a prendre decisions i a gestionar els consums.

La diagnosi té com a objectiu el control dels consums i costos associats als subministraments municipals

(energia i aigua), des d'una perspectiva integral i sistemàtica, per així incrementar l'eficiència econòmica

i energètica, mitjançant la priorització d'actuacions, la transformació de cost en inversió, i la gestió

eficient dels recursos.

La gestió eficient dels recursos públics és una necessitat, però també una obligació dels responsables

polítics i dels professionals que treballen a les institucions, independentment del seu nivell, ja que estan

al servei de la ciutadania i han de vetllar pels interessos generals i el bé comú. I més enllà que un govern

particular pugui i hagi d’impulsar programes com el que es proposa, i que sens dubte té implicacions

polítiques, l'objectiu quan estem parlant de sostenibilitat social i mediambiental, és un objectiu a llarg

termini. Es cerca comprometre de tal manera a la ciutadania i al personal municipal que cap futur equip

de govern paralitzi o reverteixi el procés començat, generant una inèrcia poderosa a favor del canvi de

model energètic que permeti que els canvis realitzats siguin duradors i de llarg recorregut.

En la fase de diagnosi energètica, l'àmbit es redueix als costos i consums municipals, i per aquest motiu

també la participació de les persones implicades es redueix al mateix. El procés es sustenta en la posada

en marxa d'un equip mixt de tècnics municipals, tècnics d’ecooo, i equip polític. És aquest equip el que,

de forma col·lectiva, analitza les dades i aporta les propostes que es desprenen de l'anàlisi, i que són el

resultat del treball realitzat.

La diagnosi energètica es desenvolupa aproximadament al llarg de 10 sessions en què l'equip mixt

realitza les tasques de recerca i anàlisi de la informació (consums i costos energètics i de

subministraments), l'avaluació de prioritats, i la presentació de resultats, seguint el següent esquema:

1) Formació de l’equip de treball

2) Establiment d’indicadors, tipologies i codificació

3) Recopilació d’informació

4) Anàlisi

5) Avaluació d’actuacions

6) Presentació de resultats





PROCÉS DE REALITZACIÓ DE LA DIAGNOSI ENERGÈTICA

FORMACIÓ DE L’EQUIP DE TREBALL

A les primeres sessions es conforma l’equip de treball, es nomena un responsable o coordinador de

l’equip, i s’imparteix una formació tècnica, mitjançant l’explicació detallada de la metodologia que es

seguirà, tant a nivell de l’equip polític com de l’equip de tècnics municipals. Encara que aquesta

formació es farà sobretot a les primeres sessions, el procés sencer s’enfoca cap a la formació de l’equip

tècnic de manera que la metodologia que es descriu a continuació es pugui emprar en el futur per a la

gestió dels subministraments.

La primera qüestió que es planteja és el tractament de la informació dels subministres des d’una

perspectiva integral. Es tracta d’agrupar les dades relatives als costos i consums de totes les fonts

energètiques i d’aigua del municipi, i codificar-los de manera que puguin ser tractats adequadament,

assignant a cada edifici i quadre (en el cas d’enllumenat públic, fonts i consums similars).

Normalment els subministres d’electricitat, gas, gasoil, combustibles de vehicles i aigua no s’analitzen en

conjunt, per la qual cosa no es té una perspectiva global de la seva importància relativa en quan a

l’import que suposen, que sol ser la tercera o quarta partida del pressupost si es computen en conjunt, i

que va lligat a la capacitat d’estalvi que aquests consums comporten.




Un altre aspecte important a tenir en compte és la necessitat d’avaluar conjuntament consums i costos,

dades que normalment són un aspecte a millorar, així com la capacitat de realitzar un seguiment

mensual dels costos en relació als consums històrics i al pressupost de l’any en curs. El seguiment

mensual, basat en els costos de l’any anterior i al pressupost de l’any en curs obre la possibilitat

d’anticipar-se a una situació de falta de recursos, actuant de forma que es pugui invertir part de l’estalvi

aconseguit amb les noves mesures d’estalvi i eficiència.

Per tots els aspectes que es treballen en el projecte, l'equip de treball ha de ser multidisciplinari i

comptar amb els suficients recursos. Sovint es precisen tècnics i/o responsables d'urbanisme, hisenda,

serveis, educació… Per la mateixa raó, perquè les propostes que es realitzen, o almenys les més

significatives, es puguin engegar, és també imprescindible la implicació sense fissures de l'equip de

govern, o almenys de les regidories implicades. Seria desitjable també, almenys, el vistiplau de

l'oposició, encara que en moltes ocasions aquest aspecte pot resultar complicat. Una qüestió igualment

de vital importància és la bona sintonia, diàleg i enteniment, entre l'equip de govern i els tècnics

municipals.

ESTABLIMENT D’INDICADORS, TIPOLOGIES I CODIFICACIÓ

Indicadors

Durant les primeres sessions s'estableixen una sèrie d'indicadors que seran d'utilitat a l'hora d'analitzar

el consum i cost dels subministraments municipals:

Indicadors de consum: Mitjançant l'anàlisi del consum d'un any respecte als anys anteriors es

detecta si s'està sent o no eficaç a l'hora de realitzar els subministraments d'aigua i energia.

Aquests indicadors es basen en la mesura dels consums, que pot venir donada en kWh elèctrics,

kWh tèrmics (en cas de gas, gasoil, combustibles de vehicles, biomassa…), metres cúbics d'aigua

o gas, litres de gasoil, kg de biomassa, etc.

Indicadors de costos: S'analitza el cost econòmic en relació al consum, i mitjançant la seva

comparació de l'any en curs respecte a anys anteriors. Mitjançant aquests indicadors es detecta

la possible incidència del factor preu en els subministraments. En funció del tipus de

subministrament i de la unitat en què venguin donats, tindrem: €/kWh, €/litre, €/m3, etc.

Estacionalitat: El consum d'energia i aigua, i per tant la despesa destinada a aquests

subministraments, té un marcat caràcter estacional. El consum depèn en gran manera de factors

tals com la temperatura ambient o el nivell d'activitat als centres públics, que al seu torn

depenen de l'època de l'any i que varia mes a mes. Té a més la característica de seguir un patró

cíclic, és a dir, que la proporció entre el consum del mes de gener i el mes de juny d'un any és

molt similar al dels anys anteriors. Es pot establir d'aquesta manera un patró anual de consum

que ens ajudarà a preveure amb antelació l'evolució probable del nostre consum i la nostra

despesa mensual, així com una previsió del consum que tindrem en finalitzar l'any.

Desviació pressupostària: Gràcies al factor d’estacionalitat i a les dades mensuals recopilades,

s'analitza la desviació pressupostària que tindrem en finalitzar l'any. Aquest exercici es pot (i és

molt convenient) realitzar mes a mes, al llarg de l'any, i és d'utilitat per dur a terme accions

correctives amb antelació si preveiem tenir una desviació pressupostària negativa (majors





despeses que els pressupostats), com dur a terme inversions en cas de preveure una desviació

pressupostària positiva (menors despeses que els pressupostats), tenint d'aquesta forma

capacitat per transformar part del cost en inversió.

Tipologies

Així mateix, durant aquesta fase s'estableixen una sèrie de tipologies en funció de la classificació que

més convingui a l'hora de discriminar els diferents àmbits d'actuació o segregació per a la realització

d'anàlisi. Es poden establir a més diferents nivells d'anàlisis en funció de la mida del municipi o de

l'organització o necessitats de l'ajuntament. Les tipologies i classificació es poden revisar a qualsevol

moment, i s'estableixen en funció de les indicacions de l'equip tècnic/polític municipal. Han d'anar

associades a la codificació establerta.

Nivells de classificació: poden ser, per exemple: municipi, districte o barri, edifici/quadre. Si el

municipi està dividit administrativament en districtes o barris sol ser convenient realitzar

l'anàlisi tenint en compte aquest nivell a l'hora de classificar els consums, mentre que si no ho

està per qüestions de mida o d'organització, se sol tenir únicament dos nivells: el nivell del

municipi (global) i el nivell d'edifici o quadre elèctric/punt de subministrament.

Tipologia d’edificis: poden ser educatius, culturals, esportius, administratius, de serveis, de

dotació, magatzems, etc. També es poden classificar pel grau d'ocupació, per l'obertura o no al

públic, pel fet de tenir o no concessions administratives…

Tipologia de subministraments: S'estableix l'àmbit d'actuació, que pot ser dels edificis públics,

els quadres d'enllumenat públic, fonts i jardins, flota de vehicles municipals, etc.

Normalment s'estableixen les classificacions que es decideixin, de manera que és possible analitzar, per

exemple, el consum en edificis culturals amb concessions administratives a entitats externes, en un barri

determinat, el consum d'aigua en parcs i jardins, o el consum als centres educatius del municipi complet.

Codificació

Per a la correcta assignació dels diferents consums i despeses a cada edifici o quadre és necessari

comptar amb una codificació única que identifiqui cadascun d'ells, tenint en compte que en ocasions un

punt de subministrament pot proveir a diversos edificis o que un únic edifici pot tenir diversos punts de

subministrament, per exemple, d'aigua o d'electricitat.

Els diferents fitxers o bases de dades a treballar hauran de tenir els edificis i quadres codificats de forma

uniforme, de manera que es pugui establir una correspondència entre, per exemple, el consum i cost del

subministrament d'aigua en un fitxer, amb el consum i cost d'electricitat en un altre fitxer, i el consum i

cost de gasoil o gas en un tercer.

RECOPILACIÓ D’INFORMACIÓ

Per dur a terme l'anàlisi, els primers paràmetres a recopilar seran els costos i consums totals en

subministraments (energia i aigua) en l'àmbit de l'administració local. A tal fi es pren el consum i

despesa mensual consolidada durant l'últim any, corresponent a l'any anterior de l'any en curs. Així

mateix es prenen els consums i despeses mensuals comptabilitzades durant l'any en curs fins al mes en




què es tenen tancades totes les despeses, i el pressupost total de l'any en curs destinat a aquests

subministraments.

A partir d'aquestes dades es pot realitzar la primera fase de la diagnosi, de la qual es desprenen dues

dades fonamentals:

a) La comptabilització dels costos totals dedicats al subministrament d’aigua i energia a l’àmbit de

l’administració local.

b) L’anàlisi de l’evolució de consums i costos de l’any actual respecte de l’anterior o anteriors, i la

previsió de la desviació pressupostària de l’any en curs.

La informació a recopilar per a l'anàlisi detallada haurà de realitzar-se per edifici i en cas d'anàlisi de

l’enllumenat públic o subministraments de parcs i fonts, per quadre elèctric, i per mesos. Aquesta

informació haurà de ser, igual que en el cas del consum global, de la despesa consolidada d'almenys

l'any anterior i del consum comptabilitzat de l'any en curs.

D'altra banda, no podem entendre la situació actual del municipi sense tenir en compte les actuacions

que es puguin haver dut a terme en anys anteriors per part dels tècnics municipals i pels anteriors

governs. D'aquesta forma, serà un pilar bàsic comptar amb aquesta informació, ja siguin plans,

projectes, o actuacions puntuals. A manera de resum, la informació a recopilar és la recollida en el

següent quadre:





INFORMACIÓ NECESSÀRIA PER DUR A TERME LA DIAGNOSI ENERGÈTICA

1) Consums i despeses totals:

a) dades consolidades de l’any anterior, mes a mes:

Consum i despesa total d’electricitat, mes a mes

Consum i despesa total de gas natural, mes a mes

Consum i despesa total de gasoil, mes a mes

Consum i despesa total de combustibles de vehicles, mes a mes

Consum i despesa total de biomassa, mes a mes

Consum i despesa total d’altres subministres energètics (butà,

propà…), mes a mes

Consum i despesa total d’aigua, mes a mes

b) Consum i despesa de l’any en curs

mateixos conceptes que a l’apartat anterior

s’analitzaran les dades que es tinguin comptabilitzades fins a la

data, que poden ser fins dos o tres mesos anterior a la data en curs.

c) Pressupost de l’any en curs

Quantia anual pressupostada pels conceptes analitzats (aigua,

electricitat, gas…)

2) Consums i despeses de cada edifici, punt de subministrament, o quadre

a) Dades consolidades de l’any anterior, mes a mes


b) Consum i despeses de l’any en curs


3) Historial d’actuacions en matèria energètica

a) Plans municipals

b) Projectes

c) Actuacions puntuals




ANÀLISI

L'anàlisi de la informació es realitza en dues etapes: una primera etapa en la qual s'analitzen els costos i

consums totals de l'Ajuntament, mes a mes, desglossats per tipus de subministrament (electricitat,

gasoil, gas, aigua, etc.), i una segona etapa en la qual s'analitzen els costos per edifici i/o quadre elèctric.

Si existeixen altres nivells d'agregació (per exemple, barri o districte), l'anàlisi d'aquestes dades

s'emmarcarà en la primera o segona etapa en funció de la disponibilitat de les dades.

Primera etapa: Anàlisi de consums i costos totals

o Anàlisi comparativa de despesa mensual total: S'analitza mes a mes la despesa total i

per tipus de subministrament d'energia (en kWh) i aigua (en m3), comparant la despesa

de l'any en curs amb la de l'any anterior, i detectant possibles desviacions a l'alça o a la

baixa.

o Anàlisi comparativa de consums mensuals totals: S'analitza mes a mes el consum total i

per tipus de subministrament d'energia (en kWh) i aigua (en m3), comparant el consum

de l'any en curs amb el consum de l'any anterior, i podent detectar desviacions a l'alça o

a la baixa, que poden tenir o no tenir explicació, i comparant els consums amb els

costos. Detectarem aquí possibles variacions d'un indicador respecte a l'altre

(cost/consum), que seran atribuïbles, d'existir, a aquest efecte preu, i que no

necessàriament són indicatius d'una bona o mala gestió.

o Desviació pressupostària: Coneguts els consums i costos totals consolidats de l'any o

anys previs, mes a mes, és possible establir l’estacionalitat que es dóna en el consum

energètic de l'administració. En funció del pressupost existent per a l'any en curs es

compara el consum i despesa de l'any en curs (fins al mes que es tingui tancat) amb el

pressupost total destinat a cada partida, i podem realitzar una estimació del tancament

de l'any. Aquesta estimació comptarà amb major o menor precisió o amb major o

menor probabilitat de correcció, en funció dels mesos que ja estiguin tancats: a major

avanç de l'any, major probabilitat que la predicció realitzada sigui certa. Té també

influència en aquesta precisió la volatilitat o estabilitat dels preus de l'energia, projectes

d'estalvi i eficiència que s'engeguin, nous edificis o actuacions municipals, etc. És útil, no

obstant això, com a eina permanent de control de la despesa i de previsió de

tancament, de manera que l'administració es pugui anticipar tant si existeix una

desviació positiva com negativa respecte del pressupost aprovat.

Segona part: Anàlisi dels principals consumidors. En aquesta segona etapa aplicarem el principi

de Pareto, que ve a establir que el 80% dels efectes són conseqüència d'un 20% de les causes, i

que traslladat a la gestió energètica municipal significa que ha de concentrar-se l'esforç en una

quantitat reduïda d'edificis, quadres o consums per controlar una part important del consum i

de la despesa. D'aquesta forma, concentrant l'anàlisi en aquells consums que siguin més

importants, es pot alliberar, amb el mateix esforç d'anàlisi o inversió, un major recurs.

o Anàlisi per sectors: Es realitzarà un anàlisi per sectors o per tipologies, si cal també per

barris, districtes o qualsevol altre nivell d'agregació que s'hagi decidit. S'aplicarà sempre

el principi de Pareto, o de màxim rendiment amb la mínima inversió, ordenant sempre





els costos i consums de major a menor, i discriminant aquelles actuacions que ja es

detecten com a prioritàries.

o Anàlisi per edificis: El mateix anàlisi es realitza per edificis, a nivell global del municipi, o

bé per altres nivells d'agregació, o a nivell de cada tipologia seleccionada. És usual que

un 10%-20% dels edificis sigui el responsable del 30%-50% del consum. Es tractarà per

tant de localitzar aquests edificis.

o Anàlisi per quadre elèctric: Depenent de si el projecte inclou analitzar el consum en

quadres elèctrics (il·luminació, reg, etc.) es realitzarà el mateix anàlisi, enfocant

actuacions prioritàries.

Figura1.Anàlisi comparatiu de costos en els tres nivells d'agregació: total, per tipologies i per punt de consum, i comparant el cost consolidat

de l'any anterior amb el consum de l'any en curs, així com amb el pressupost de l'any en curs o amb el pressupost de l'any següent a l'hora

de la seva elaboració.

AVALUACIÓ D’ACTUACIONS

Una vegada realitzat l'anàlisi i detectats aquells sectors, districtes, edificis o quadres que mereixen la

major atenció i esforç, es pot tenir en compte altres factors que facin convenient enfocar-se en uns o

altres edificis, barris o sectors. Aquests criteris poden ser:

Major visibilitat i participació pública: per exemple, en cas d'edificis de pública concurrència,

com centres de cultura, centres esportius, centres educatius, etc.

Especial interès de l'equip de govern: per exemple, si es té interès especial en l'àmbit educatiu,

o cultural, o de serveis socials, etc.

Motivació especial de la població: pot ser el cas d'alguna reclamació tradicional dels habitants

del municipi.

CONSOLIDAT EN CURS PRESSUPOST

TOTALS : COSTOS I CONSUMS

TIPOLOGIES : COSTOS I CONSUMS

DETALL PARETO




Altres…

A més d'una avaluació general dels àmbits que més convé desenvolupar, també es tenen en compte una

sèrie d'actuacions o projectes prioritaris que es proposaran per engegar de forma immediata, i que

depenen de criteris tècnics però de vegades també de criteris polítics. Normalment existeixen una sèrie

de mesures de nul·la o molt baixa inversió i que no obstant això tenen un retorn ràpid quan a reducció

de costos, a més d'alguns projectes que pel seu calat social solen suscitar interès:

1) Actuacions amb estalvi directe

a. Rescissió de contractes de consum nul

b. Ajust de potències

c. Control d’energia elèctrica reactiva

d. Revisió d’encesa i apagada de quadres d’enllumenat exterior

2) Monitorització d’edificis

a. Monitorització i seguiment d’edificis de major consum

3) Projecte 50/50

a. Projecte 50/50 a entitats educatives, culturals, esportives, etc.

b. Tallers i activitats a centres educatius

4) Setmana de l’energia

5) Actuacions destinades a pal·liar situacions de pobresa energètica

a. Formació a tècnics de serveis socials

b. Talleres d’estalvi i eficiència a persones en situació de pobresa energètica

c. Actuació en casos puntuals o planificats.

6) Altres….

PRESENTACIÓ DE RESULTATS

La darrera etapa de la diagnosi és la presentació dels resultats als responsables polítics, en una sessió en

la qual s'explica el procés seguit, els resultats obtinguts, i les propostes elaborades. La presentació es

duu a terme per l'equip mixt, podent ser els propis tècnics municipals juntament amb els tècnics

d’ecooo els qui realitzen les explicacions detallades doncs són els coneixedors del dia a dia de

l'ajuntament, els edificis i la història passada.





ANÀLISI

DESCRIPCIÓ DEL MUNICIPI

Es presenten a continuació els principals indicadors del municipi

Població : 28.099 habitants Densitat: 239,75 hab./km2

Superfície 117,2 km2

Facturació total energia i aigua del

municipi 2016

975.811,17 €

Pressupost municipal consolidat

d’energia i aigua 2017 1.178.500€

DADES DE LA DIAGNOSI

Dades: 2016

Número de sessions tècniques:11

Equip:

Nom Càrrec Regidoria Implicació

Isabel López Regidora medi ambient Medi Ambient Responsable política de medi ambient

Gemma García Enginyera tècnica municipal Recursos i Sostenibilitat Consum d’energia en edificis i enllumenat

Beneta Orfila Cap de Brigada de Manteniment

i Eng. tèc. d’obres públiques

Microciutat, parcs i jardins Consum d’energia de vehicles municipals

Sonia Sans Tècnica de medi ambient Medi Ambient Consum d’aigua

Jesús Melià Encarregat de manteniment

escoles

Serveis Socials i Àmbit

Socioeducatiu

Manteniment de centres educatius

Jesús Camps Director àrea econòmica Hisenda, Noves Tecn. i

Transparència

Gestió del pressupost

Anna Masip Enginyera del programa

d’ocupació joves qualificats

Medi Ambient Projecte pacte d’alcaldes i suport a la

recopilació de dades

Joan Vinent Enginyer del programa

d’ocupació joves qualificats

Medi Ambient Projecte pacte d’alcaldes i suport a la

recopilació de dades

Loli Reynés Administrativa de medi ambient Medi Ambient Administrativa

Joan Giménez Arquitecte tècnic municipal Recursos i Sostenibilitat Manteniment d’edificis municipals

Raúl Bassa Enginyer tècnic municipal Comerç, Turisme, Promoció

Econòmica i Activitats

Activitats i projectes d’instal·lacions ens

edificis municipals

Jordi Tutzó Regidor hisenda, noves

tecnologies i transparència

Hisenda, Noves Tecn. i

Transparència

Responsable polític de pressupost

municipal i transparència

Rafa Muñoz Regidor recursos i sostenibilitat Recursos i Sostenibilitat Responsable polític d’energia i recursos

Laia Obrador Regidora serveis socials i àmbit

socioeducatiu

Serveis Socials i Àmbit

Socioeducatiu

Responsable política de centres educatius

Mateu Aínsa Regidor de l’oposició

Angel Ruiz Tècnic Ecooo

Xavi Camps Tècnic Ecooolocal Balears

Antoni Aguiló Tècnic Ecooolocal Balears




Nivells d’agregació: Tipologia

Tipologies identificades:

RESULTATS

CONSUMS I COSTOS GLOBALS (2016)

En base al pressupost de l’any en curs i a l’estacionalitat de l’any anterior es pot realitzar una previsió de

la despesa econòmica mes a mes per tot l’exercici. L’estacionalitat és una referència, si bé com que la

meteorologia canvia any a any, s’ha de prendre com a tal i no com una previsió exhaustiva.

Addicionalment, a mesura que van arribant les factures i es va executant el pressupost, es pot anar

comparant l’execució del pressupost amb la previsió. S’ha de tenir en compte que com que les factures

arriben amb retard i s’han de processar, poden passar uns mesos fins a incloure-les.

Electricitat Gas Gasoil Aigua Combustible Total

808.386,60 € 75.232,15 € 28.315,78 € 25.101,52 € 38.775,09 € 975.811,14 €





El mètode exposat permet realitzar una previsió de tancament d’any, en base a l’execució

pressupostària de l’any en curs, a més de comparar amb l’any consolidat. Açò permet als que prenen les

decisions poder-se anticipar a possibles desviacions del pressupost, ja siguin positives o negatives. Per a

la gestió i control del que s’indica s’ha entregat un full de càlcul en excel elaborat per l’equip

d’Ecooolocal, i sobre el qual s’ha donat la formació necessària als tècnics municipals.

La despesa econòmica prevista de tancament anual és un 3,9% superior a la de l’any anterior. El full de

càlcul ens permet analitzar el comportament de cada tipus de subministrament, tant en termes de

despesa energètica (eficàcia) com econòmica (eficiència), així com la previsió pressupostària en cada

cas.

CONSOLIDAT EN CURS PRESSUPOST

TOTALS : COSTOS I CONSUMS

TIPOLOGIES : COSTOS I CONSUMS

DETALL PARETO




En el cas de l’electricitat, la despesa econòmica és un 3,48% superior a la de 2016. Ara és fonamental

comprovar si la despesa energètica també ha estat superior.

S’observa, en canvi, que el consum d’electricitat ha disminuït un 5,4% respecte l’any anterior, mentre

que s’acaba de veure que la despesa econòmica ha pujat un 3,5%. Per tant, es dedueix un increment

mitjà del preu de l’electricitat del 8,9%.

A partir dels càlculs anteriors i en base a l’estacionalitat podem anticipar si a tancament d’any s’assolirà

o no una reducció significativa de la despesa energètica. En aquest cas veiem que la despesa prevista

per 2017 serà inferior (13,98%) al pressupost establert.





ELECTRICITAT

GAS

GASOIL




COMBUSTIBLES

AIGUA

RESULTATS DESAGREGATS

EL PRINCIPI DE PARETO COM A AJUDA A LA PRESA DE DECISIONS

El principi de Pareto en la seva forma general estableix que

aproximadament el 80% dels efectes provenen d’un 20% de les

causes. Aplicat a la gestió energètica municipal permet facilitar

l’assignació d’un ordre de prioritats d’inversió econòmica o

d’actuacions. Si s’organitzen les dades de consum energètic de

forma que quedin en ordre descendent, pot observar-se certa

tendència a que un gran percentatge de consum energètic es

concentri en uns pocs punts de consum. Donat que el principi es

basa en una aproximació tals percentatges no tenen per què

coincidir amb el mencionat 80%-20%; els percentatges poden

variar en funció de les dades a comparar, però el fenomen que

un grup minoritari té una influència majoritària es compleix sempre en l'àmbit energètic municipal.





Actuant en el 20% de les causes s’aconsegueixen el 80% dels efectes i viceversa, el 80% de les causes tot

just contribueixen al 20% dels efectes.

Així doncs, l’ordenació sistemàtica de les dades és el primer pas per a facilitar la presa de decisions quan

els recursos econòmics són limitats, ja que permet prioritzar inversions en aquelles barriades, usos,

edificis o actuacions que permetin maximitzar els estalvis. Si es pot escollir entre una inversió que afecta

al 80% del consum i una altra d’igual quantitat que només afecta al 20%, l’ajuda a la decisió que suposa

el principi de Pareto permet identificar ràpidament quines inversions assoleixen millors resultats.

En l’anàlisi següent pot observar-se com de 400 punts de consum analitzats només 20 suposen el 50%

del cost energètic total del municipi.

CONSUMS I COSTOS PER ÚS

Si desagreguem per ús podem observar que els edificis municipals concentren el 58,19% de la despesa

energètica de l’Ajuntament.

Si l’anàlisi el fem a nivell més concret, veiem que el 36,36% del cost energètic del municipi es genera en

enllumenat i el segon en la classificació amb 15,60% són edificis esportius. Novament, només dos usos

concentren el 50% de la despesa energètica.




CONSUMS I COSTOS PER EDIFICI

Una vegada realitzat el Pareto amb les dades totals i distingint per ús, podem realitzar un nou Pareto del

total d’edificis (58,19% de la despesa total) i tornar a desagregar. Determinem així que 5 edificis dels 74

existents suposen el 50% dels costos totals en edificis, amb la qual cosa podem establir noves prioritats

en accions a desenvolupar:

Amb el mateix criteri podem extrapolar del Pareto general totes les desagregacions que considerem més

adequades, creant noves tipologies a fi d’establir les prioritats que trobem més oportunes. Podem fer,

per exemple, un Pareto únicament amb enllumenat d’espais públics (36,36% del cost total), on

observem que 28 quadres concentren el 50% de tot el cost energètic dels 130 quadres d’enllumenat del

municipi:

(continua)





O el Pareto amb el consum dels edificis esportius (15,60% del cost total), on un sol punt de consum, el

poliesportiu municipal, concentra quasi el 50% del cost energètic dels 9 espais esportius:

INVENTARI D’EMISSIONS DE CO2

Tenint en compte els consums energètics analitzats i prenent les taules de l’IDAE com a factor de

conversió podem calcular les tones de CO2 emeses.




PROPOSTA D’ACCIONS PASSIVES

Actualització i seguiment mensual de la diagnosi energètica nivell 1:

Actualització de dades diagnosi nivell 1 amb dades de l’any en curs i seguiment mensual amb dades

consolidades de l’any passat. La posada al dia de la diagnosi i el seu seguiment mensual ens permetrà un

seguiment d’accions, desviacions de pressupost i dades històriques, seguiment de resultats i possibles

propostes d’accions mitjançant la transformació de costos en inversió. També ens permetrà una

elaboració més precisa de pressupostos per l’any que ve.

Transformació de costos en inversió

El seguiment sistemàtic i acurat dels costos energètics i d’aigua, amb la comparativa tant amb l’any o

anys anteriors com amb el pressupost, fa possible utilitzar recursos econòmics destinats a aquests

costos per a realitzar inversions amb període de retorn inferior a un any. Quan s’identifica una inversió

que implicaria una disminució ràpida en el cost del subministrament associat, de tal manera que abans

de finalitzar l’any s’haurien recuperat els diners invertits gràcies a l’estalvi en costos energètics o

d’aigua, és possible realitzar un canvi de partida pressupostària per tal d’utilitzar els recursos que

s’alliberaran dels costos que no s’hauran de pagar, per finançar tal inversió. De la mateixa manera, quan

per una o altra raó pot justificar-se que s’han reduït costos, i que donaran lloc a un romanent al

pressupost de subministraments, també pot fer-se el canvi de partida per tenir-ho disponible per

inversions abans de tancar l’any. Tot açò, sempre i quan es dugui l’adequat control i seguiment del

conjunt de costos econòmics i d’aigua, mantenint al dia la diagnosi energètica.





Càlcul d’amortització per a optimització màxima de les inversions a realitzar

Mitjançant la diagnosi nivell 3 s’han de calcular les amortitzacions de les inversions previstes a realitzar

per a optimitzar al màxim tals inversions, i controlar de manera sistemàtica el compliment dels estalvis

previstos (diagnosi nivell 1).

Consum pòlisses 0

S’han de controlar de manera sistemàtica les pòlisses de consum 0, que solen ser un clar exemple de

pagament de costos energètics quan no estem consumint.

Serveixi d’exemple la següent taula corresponent a pòlisses de consum zero d’aigua al 2016 que es

mantenen amb consum nul el 2017, on tenim un total de 1.666,19€ pagats quan no s’ha consumit res en

tot l’any. S’ha de continuar fent la revisió periòdica d’aquestes pòlisses i donar de baixa les que no

s’utilitzin, de manera que l’estalvi es podrà transformar en inversió.




Supressió de recàrrecs del 20% en contractes de més de 15 kW que no s’han passat a mercat

lliure:

S’han detectat tres subministres d’electricitat que paguen un recàrrec dissuasiu del 20%, pel fet de

mantenir una tarifa regulada actualment inexistent per potències superiors a 15 kW (contractes 3.X).

Només passant-los a mercat lliure s’estalviaran aquests recàrrecs. Amb les dades de 2016, aquests

recàrrecs suposen més de 18.500€ anuals (més de 1.500€ al mes) totalment evitables:

Eliminació d’Energia Reactiva:

És un altre exemple de cost que habitualment es pot transformar en inversió (pay-back < 1 any).

Controlant de manera sistemàtica els costos d’energia reactiva i establint un nou Pareto, localitzarem

aquells costos que es poden resoldre instal·lant bateries de condensadors, especialment quan el preu de

les quals sigui inferior al cost que genera en un any, cost que podrà transformar-se en inversió.

S’adjunta quadre amb valors de 2016 on es detecta un cost de reactiva de 9.796,28€. Tenint en compte

els “Top” definits segons Pareto, es recomana treballar amb les ofertes de bateries sol·licitades per

buscar-ne la millor amortització, amb l’objectiu d’aconseguir retorns de la inversió inferiors a un any que

permetin transformar cost en inversió, metodologia explicada durant les reunions de l’equip de treball

en la diagnosi energètica.

7.880,13 €

9.796,28 € 6.751,00 € 100% 0,86

Codi Nom centre Import reactiva [€] % Pareto Import Top Inversió Estalvi Amort

ED028 MERCAT PEIX 1.881,34 € 19,20% 19,20% 1 838,00 € 1.881,34 € 0,45

M-22 M-22 1.667,93 € 17,03% 36,23% 2 754,00 € 1.667,93 € 0,45

ED051 CAMP NOU SPORTING MAHONÉS 1.265,78 € 12,92% 49,15% 3 1.232,00 € 1.265,78 € 0,97

M-11 M-11 893,85 € 9,12% 58,28% 4 780,00 € 893,85 € 0,87

ED042 PAVELLÓ CD ALCÁZAR 861,53 € 8,79% 67,07% 5 775,00 € 861,53 € 0,90

M-100 M-100 676,29 € 6,90% 73,97% 6 780,00 € 676,29 € 1,15

M-74/M-98 M-74/M-98 633,41 € 6,47% 80,44% 7 754,00 € 633,41 € 1,19

ED061 HIPODROM MUNICIPAL 490,44 € 5,01% 85,45% 8 838,00 € 490,44 € 1,71





Revisió de la potència contractada en els contractes de major consum segons el Pareto

realitzat dels mateixos:

Es tracta d’un altre cas similar al de les pòlisses de consum 0; s’han de controlar sistemàticament les

potències contractades en la pòlissa de consum d’electricitat, ja que solen ser un clar exemple de

despesa per costos energètics no necessaris. Es recomana revisar-les com a mínim cada 2 anys. Amb un

bon control és un altre clar exemple de transformació de costos en inversió.

S’adjunta quadre resum de la proposta d’ajustos de potència contractada realitzada pels tècnics

municipals, on s’estima un estalvi superior als 19.000€ anuals:

Ajustos enllumenat exterior (principals quadres), mantenint normativa:

Dels 130 quadres d’enllumenat existents que suposen un cost energètic anual de 354.808,83€, segons

Pareto realitzat analitzar la possible contaminació lumínica (excés d’il·luminació), possible reducció de

punts de llum, retard d’encesa i apagat d’enllumenat o simplement reducció de flux lumínic. En el

Pareto es poden afegir les accions de millora i eficiència que s’estan realitzant o que es realitzaran; seria

necessari i important tenir la previsió de reducció de consum i costos, i el càlcul de retorn de la inversió.




Aprofitant l’existència d’un estudi teòric de nivells d’enllumenat segons normativa de tipus de carrer,

encarregat pel Consell Insular, que classifica els punts de llum segons si la seva il·luminació és correcta,

excessiva o deficient, s’ha elaborat una taula juntament amb les dades de facturació de cada quadre.

D’aquesta es desprèn que el cost econòmic lligat als punts de llum amb sobreil·luminació és superior als

200.000€ anuals, el 50% dels quals es concentra en només 18 quadres de llum. Per aquesta raó, es

recomana dur a terme una revisió tècnica dels mateixos per mitjà de luxímetres, per tal de comprovar si

efectivament els nivells d’il·luminació estan per sobre del que marca la normativa, i per tant susceptibles

de ser redissenyats amb el consegüent estalvi, per exemple suprimint alguns punts de llum o reduint-ne

el flux. Com en els anteriors casos, es recomana dur a terme la revisió dels quadres seguint l’ordre de

major a menor potencial, d’acord al Pareto:

Reducció d’emissions de CO2:

Tenint en compte l’inventari d’emissions amb un total de 5.169 tones, veient que la major part prové del

consum elèctric, i seguint l’exemple d’altres administracions, una de les accions que proposem és

incloure en la licitació de compra d’energia elèctrica per part de l’administració l’obligació de

procedència 100% renovable. Hem de tenir en compte que el vertader exemple seria produir aquesta

energia amb fonts renovables per després auto consumir, però no deixa de ser un primer pas per deixar

clar que apostem per una transició energètica basada en l’eficiència i l’ús d’energies renovables.

Consumo Electricidad GLP Gasoil Combustibles

kWh kWh l l

2014 0 0 0 0

2015 0 0 0 0

2016 4.618.550 1.078.477 50.159 36.436

kWh Electricidad GLP Gasoil CombustiblesTOTAL

2014 0 0 0 0 0

2015 0 0 0 0 0

2016 4.618.550 1.078.477 500.665 446754,864 6.644.446

Emisiones t CO2/año Electricidad GLP Gasoil CombustiblesTOTAL

2016 4.614 274 156 125 5.169

Fuente energia Electricidad Gas natural Parafina Propano Butano GLP Gasóleo C Biomasa Pelets Leña Solar fotovoltaicaSolar térmica

Factor de emisiones (kg CO2/kWh final) 0,999 0,252 0,25 0,254 0,254 0,254 0,311 0,018 0,018 0,018 0 0

Factor E final a E primaria (kWh E prim/kWh E final) 3,665 1,195 1,2 1,204 1,204 1,204 1,182 1,037 1,113 1,113 0 0

Factor de energía primaria (tep/kWh) 0,00031513 0,00010275 7,68E-05 0,00010353 0,00010353 0,00010353 0,00010163 8,9166E-05 9,5701E-05 9,5701E-05 0,000086 0,0002353

PCI (kWh/kg) 13,41 12,78 12,87 12,72 12,79 11,74 5,28 5,23 5,28

Densidad (kg/m3) 0,61 870 580 600 560 850 500 650 500

4.614

274156

125

Electricidad GLP Gasoil Combustibles

Index





PROPOSTA D’ACCIONS ACTIVES

Reducció de potència contractada en edificis: mitjançant canvi d’hàbits i participació

ciutadana

A part de controlar i establir ajustos tècnics de la potència necessària periòdicament en els edificis

municipals tenint en compte el Pareto, amb la implicació de la ciutadania, en aquest cas els usuaris dels

edificis, es poden analitzar els pics de potència i motivar canvis d’hàbits de cara a poder reduir encara

més la potència contractada i a la vegada els costos que implica.

Els edificis d’ús esportiu acostumen a ser els més indicats per a implementar aquesta iniciativa, per

presentar una estacionalitat de consum molt concentrada en hores puntuals (tarda). Després d’un

debat, des de l’equip energètic es decideix proposar l’edifici ED046 (Residència geriàtrica) per realitzar-

hi aquesta acció durant 2018, pel fet de tenir un consum elèctric elevat i sobretot, usuaris i treballadors

habituals, la qual cosa facilita la seva implicació (i fins i tot poden implicar-se alguns familiars).

Implicació dels treballadors municipals: transparència en les dades i accions com la Setmana

de l’Energia

Establint de nou el Pareto dels 74 edificis de la corporació, es detecta que els 5 primers suposen el 50%

del cost energètic. Recomanem aplicar en aquests edificis accions com la Setmana de l’Energia:

transparència i implicació dels treballadors. La Setmana de l’Energia consisteix en mesurar els consums

d’un edifici durant una setmana d’ús normal, i comparar-los amb els mesurats durant la següent

setmana, on s’apliquen diferents canvis d’hàbits per a reduir-ne el consum. Els estalvis aconseguits en

una setmana d’esforç es tradueixen a diners i s’extrapolen a un any, de manera que es fa evident el

potencial d’estalvi del canvi d’hàbits. Aquesta acció és especialment interessant dur-la a terme en un

edifici amb treballadors i ús mitjanament regulars, durant un dels mesos amb major consum.

Es proposa realitzar aquesta acció durant 2018-2019 a l’edifici ED054 (Casa Consistorial).




Implementació projectes 50/50 en edificis municipals gestionats per la ciutadania: col·legis,

entitats esportives i entitats culturals.

Una de les iniciatives que han mostrat més èxit pel que fa a estalvi energètic amb implicació ciutadana

en instal·lacions municipals és el projecte 50/50, especialment pensat per col·legis, però que també pot

aplicar-se a entitats esportives i entitats culturals. El projecte consisteix en la creació d’equips energètics

amb la participació de tots els actors implicats en l’ús de l’edifici (en el cas de col·legis, tota la comunitat

educativa), que a partir de reunions periòdiques i amb assessorament tècnic, analitzen els consums i

posen en marxa mesures d’estalvi, principalment a partir de canvis d’hàbits. El 50% de l’estalvi que

s’aconsegueix es converteix en subvenció directa per als centres (es decideix col·lectivament a què es

destinen els diners) i el 50% restant es destina a inversions per a generar nous estalvis energètics.

Es proposa iniciar el projecte 50/50 durant el proper curs escolar (setembre de 2018) a dues de les tres

escoles ED048 (CEIP Mateu Fontirroig), ED041 (CEIP Mare de Deu del Carme) i ED047 (CEIP Maria Lluïsa

Serra). L’equip energètic acorda amb les escoles que en el curs 2018-2019 iniciaran el projecte els CEIP

Mare de Deu del Carme i Maria Lluïsa Serra, mentre que al CEIP Mateu Fontirroig s’hi durà a terme una

instal·lació fotovoltaica a la teulada, per ser l’escola amb major consum elèctric.

Per a facilitar i incentivar la participació ciutadana i la transparència de les dades de la

diagnosi energètica:

Per tal de facilitar la continuïtat del projecte i tenint en compte els principals objectius del mateix:

Transició energètica (eficiència energètica i renovables), Sentit Comú (diagnosi energètica nivell 1, 2 i 3) i

la Participació Ciutadana (transparència i intel·ligència col·lectiva), Ecooo posa a disposició de

l’Ajuntament de Maó la contractació de l’eina www.ourcityourenergy.com (software + App), la qual ha

estat creada gràcies a les experiències d’Ecooo, l’empresa IN2 i l’Ajuntament de Rubí a través del

projecte Rubí Brilla. Amb ella s’optimitza el temps d’elaboració de la diagnosi energètica completa

(nivell 1, 2 i 3) per part dels tècnics municipals (aprox. 2 hores al mes) i la visualització en temps real per

part de la ciutadania a través de la App.



http://www.ourcityourenergy.com/



CONCLUSIONS

Si prenem el pressupost municipal de despesa de l’Ajuntament de Maó de 2017 que correspon a

34.497.600 €, i a aquesta quantitat li extraiem el capítol I (personal) 11.914.064 €, ens resta un import

de despesa de 22.583.536 €.

El cost energètic total calculat en la diagnosi correspon a 975.811,14€, el que suposa el 4,32% del total

de despesa de l’Ajuntament. Si prenem només la partida de despesa corrent (capítol II), que puja a

12.464.780 €, en representa en aquest cas el 7,83%.

Amb aquest senzill càlcul podem confirmar que la partida energètica de l’Ajuntament és una de les més

importants des del punt de vista econòmic. Si hi afegim els constants increments de preus de l’energia i

l’aigua, més els valors de lluita contra el canvi climàtic, sostenibilitat, aposta pel canvi de model

energètic basat en l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables, dins les conclusions ens agradaria

recomanar que s’estableixi la gestió energètica com a projecte transversal, estratègic i integral a

l’Ajuntament i fer-lo extensiu a tota la ciutadania.

Per la qual cosa, com a primeres passes s’hauria de realitzar:

1 - Consolidar el grup de treball actual (diagnosi) i donar-li el pes necessari en l’estructura organitzativa

de l’Ajuntament. Establir reunions periòdiques de seguiment, tant tècniques (mensuals) com amb

l’equip de govern (bimensuals). A més, remarcar que la declaració de Reserva de Biosfera amb què

compta Menorca és una gran referència per impulsar aquest projecte.

2 - Crear nom i logo del projecte.

3 - Presentació pública per confirmar el compromís municipal i iniciar conscienciació ciutadana.

4 - Transparència de dades a la ciutadania amb l’objectiu clar d’incentivar la seva participació en el

projecte, peça clau i necessària pels objectius a assolir.

5 - Per tal de facilitar la continuïtat del projecte i tenint en compte els principals objectius del mateix:

Transició energètica (eficiència energètica i renovables), Sentit Comú (diagnosi energètica nivell 1, 2 i 3) i

la Participació Ciutadana (transparència i intel·ligència col·lectiva), Ecooo posa a disposició de

l’Ajuntament de Maó l’eina www.ourcityourenergy.com (software + App), la qual ha estat creada gràcies

a les experiències d’Ecooo, l’empresa IN2 i l’Ajuntament de Rubí a través del projecte Rubí Brilla.


http://www.ourcityourenergy.com/

Documents

Diagnosi Energètica - ajmao.org · Aquest Informe de Diagnosi és el resultat del treball realitzat per l’equip tèni mixt, segons la metodologia “Eo oolocal”. Equip tècnic