Diagnosi socioeconòmica i territorial del Baix Penedèsedusi.elvendrell.net/uploads/RESCD80Estrategia...Taula 22 Relació entre població potencialment activa, població ocupada i

Desembre de 2015

Assistència tècnica:

Diagnosi socioeconòmica i territorial del Baix Penedès

Acció subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el

marc dels Programes de suport al desenvolupament local, i està

finançada amb càrrec als fons provinents del Servei Públic

d’Ocupació Estatal del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i

cofinançada pel Fons Social Europeu.

Equip:

Berta Pongiluppi Ascon. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials

Maite Espinach Grau Llicenciada en Geografia i Ciències de l’Educació

David Moreno Lobera Enginyer en informàtic i Diplomat en Estadística

Actíva Prospect SL (Research & Solutions)

Centre d’Empreses de Noves Tecnologies

Parc Tecnològic del Vallès

08290 Cerdanyola del Vallès

Barcelona

Tel. +34 93 5820177 - Fax. +34 93 5801354

[email protected]

http://www.activaprospect.cat

Actíva Prospect és una companyia de recerca i

consultoria formada per un equip multidisciplinar de

professionals que treballa en els àmbits de mercat de

treball, formació, polítiques socials i desenvolupament

territorial i gestió de projectes. Actíva Prospect

proveeix informació pràctica i orientada a la presa de

decisions, amb una base de treball participatiu i

proper al territori.

Aquesta recerca s’ha dut a terme per encàrrec del

Consell Comarcal del Baix Penedès.

L’enfocament, el contingut, l’anàlisi i la interpretació

d’aquest document són responsabilitat de l’equip de

treball d’Actíva Prospect que en té l’autoria.

La duplicació i/o publicació en qualsevol forma

d’aquest document només és permesa amb el permís

explícit del Consell Comarcal del Baix Penedès.

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

[DIAGNOSI SOCIOECONOMICA I TERRITORIAL DEL BAIX PENEDES]

[Presentació] Pàg. i

Índex Presentació ...................................................................................................... 5

Objectius i metodologia ................................................................................... 5

Caracterització de la comarca i l’entorn.......................................................... 7

TERRITORI............................................................................................................................................................ 7

Característiques físiques i morfològiques del territori que condicionen el desenvolupament ... 7

Valors de l’entorn natural i paisatgístic, arquitectònics i culturals més rellevants. Actius turístics més rellevants i amb potencial ............................................................................................................................. 10

Posició geoestratègica vers els principals mercats i les infraestructures logístiques principals ....................................................................................................................................................................... 13

Dinàmiques territorials existents i efectes sobre l’economia: transformacions, pressió urbanitzadora (construcció), dispersió/concentració ............................................................................... 14

Infraestructura de transport i de mobilitat. Valoració de la connectivitat intra i intercomarcal .............................................................................................................................................................. 16

Àrees d’activitat econòmica i valoració de l’oferta actual ......................................................................... 24

Síntesi d’opinions i elements valoratius ........................................................................................................... 27

POBLACIÓ I SOCIETAT ...................................................................................................................................... 29

Efectes de la demografia i de l’activitat residencial i turística ................................................................ 29

Canvis en la composició de la població ............................................................................................................. 32

Canvis en les estructures d’edat i l’atenció a la dependència .................................................................. 34

Associacionisme i àmbits d’actuació .................................................................................................................. 37


NIVELLS D’INSTRUCCIÓ I OFERTA FORMATIVA .............................................................................................. 41

Nivells d’instrucció i estudis d’especialització de la població ................................................................. 41

Oferta formativa ......................................................................................................................................................... 42


TREBALL I OCUPACIÓ ....................................................................................................................................... 49

Nivells de participació en el mercat de treball: taxes d’activitat, ocupació i atur ........................... 49

Àrees de mercat de treball i mobilitat per motiu de treball ..................................................................... 52

Llocs de treball, treball assalariat i autònom ................................................................................................. 54

Estructura ocupacional i professional ............................................................................................................... 56

Atur: evolució, caracterització i identificació dels col·lectius més vulnerables ............................... 58


ACTIVITAT ECONÒMICA ................................................................................................................................... 64

Comportament econòmic ....................................................................................................................................... 64

Evolució dels diferents sectors econòmics ...................................................................................................... 68

El sector primari .................................................................................................................................................... 69

La Indústria .............................................................................................................................................................. 71

La Construcció ........................................................................................................................................................ 72

El terciari 72

Especialitzacions productives existents i sectors clau de l’economia comarcal .............................. 74

Caracterització del teixit empresarial i de les empreses tractores ....................................................... 76


[Presentació] Pàg. ii

Tecnologia, infraestructures de telecomunicacions i innovació ............................................................ 78


Anàlisi DAFO ................................................................................................... 82

Territori 82

Població i societat ...................................................................................................................................................... 83

Nivells d’instrucció i oferta formativa ............................................................................................................... 84

Treball i ocupació ....................................................................................................................................................... 84

Activitat econòmica ................................................................................................................................................... 85

Estratègies i àmbits clau d’intervenció ......................................................... 86

Conclusions de la diagnosi ..................................................................................................................................... 86

Línia 1. Gestió del Territori i Preservació del Paisatge....................................................................... 87

Línia 2. Millora de la competitivitat dels Polígons i Infraestructures de suport a l’activitat econòmica ................................................................................................................................................................... 88

Línia 3. Racionalització de la Mobilitat ........................................................................................................ 89

Línia 4. Diversificació i desestacionalització de l’activitat econòmica ....................................... 89

Línia 5. Ocupació i Cohesió social .................................................................................................................... 90

Línia 6. Impuls de la Formació i Qualificació de les persones ......................................................... 91

Línia 7. Projecció exterior de la comarca i atracció d’inversions.................................................. 92

Línia 8. Governança i Identitat .......................................................................................................................... 93

Annex 1 Polígons d’Activitat Econòmica ....................................................... 94

Annex 2 Classificació del sòl segons planejament ........................................ 95

Annex 3 Qualificació del sòl residencial ........................................................ 96

Annex 4 Indicadors de concentració, especialització i comportament

sectorial ...................................................................................................... 97

Annex 5 Persones entrevistades.................................................................... 98

Annex 6 Persones participants a sessions i jornades ................................... 99

Bibliografia ................................................................................................... 102

Índex de taules, gràfics i mapes

Taula 1 Superficies, pendents i densitat de població, 2014 ................................................................................................................................... 8 Taula 2 Núm. urbanitzacions per municipi .................................................................................................................................................................... 9 Taula 3 Població segons la seva distribució en nuclis principals, altres nuclis i nuclis disseminats, 2014 .................................... 9 Taula 4 Població de Catalunya segons el temps de conducció a El Vendrell ...............................................................................................13 Taula 5 Temps de recorregut per carretera a les principals infraestructures de transport (des del Vendrell) i posició comarcal ........................................................................................................................................................................................................................................14 Taula 6 Xarxa de transport públic col·lectiu interurbà ..........................................................................................................................................19 Taula 7 Xarxa de rodalies i regionals ..............................................................................................................................................................................23 Taula 8 Distribució del nombre de polígons i superfície per municipis, 2014 ...........................................................................................25 Taula 9 Característiques dels polígons ...........................................................................................................................................................................26 Taula 10 Població per municipis, 2004 i 2014 ...........................................................................................................................................................30 Taula 11 Preu mitjà per metre quadrat útil dels habitatges de nova construcció (euros/m2 útils) ...............................................32 Taula 12 Proporció d’habitatges en venda del total d'habitatges en promoció .........................................................................................32 Taula 13 Població segons lloc de naixement, per municipis, 2014 ..................................................................................................................33 Taula 14 Població resident al Baix Penedès segons lloc de naixement, 2011 .............................................................................................33


[Presentació] Pàg. iii

Taula 15 Taxes d’envelliment i sobreenvelliment per municipis i àmbits territorials, 2014 ..............................................................36 Taula 16 Nombre de places en establiments de serveis socials per municipi i sector institucional, 2012 ...................................37 Taula 17 Associacions segons àmbit d’actuació i municipi, 2015 .....................................................................................................................38 Taula 18 Oferta d’estudis postobligatoris, curs 2015-2016 ................................................................................................................................43 Taula 19 Oferta d’estudis postobligatoris de l’Institut Obert de Catalunya, curs 2015-2016 .............................................................44 Taula 20 Oferta d’altres ensenyaments, curs 2015-2016 .....................................................................................................................................44 Taula 21 Relació preferent amb l’activitat de la població al Baix Penedès en comparació amb Catalunya. 2011 ....................49 Taula 22 Relació entre població potencialment activa, població ocupada i llocs de treball, 2014 ...................................................51 Taula 23 Taxes d’activitat, ocupació, atur i excedents laborals registrades, 2014 ...................................................................................51 Taula 24 Indicadors de mercat de treball per municipis, 2014 .........................................................................................................................52 Taula 25 Mobilitat obligada per motiu de treball: principals destinacions de la població ocupada del Baix Penedès, 1996, 2001 i 2011 ..................................................................................................................................................................................................................................53 Taula 26 Professions amb majors nivells d’ocupació (>60% del total), 2011 ............................................................................................57 Taula 27 Distribució de la població ocupada resident per sectors d’activitat, 2011 ...............................................................................58 Taula 28 Atur registrat segons nivell d’estudis, ocupació anterior i grup d’edat, 2007 i 2014 ..........................................................60 Taula 29 Atur registrat segons activitat econòmica anterior, 2013 ................................................................................................................61 Taula 30 Base imposable per declarant (euros). Municipis de més de 1.000hab. ....................................................................................67 Taula 31 Estructura del VAB pb del sector primari per productes, 2013 .....................................................................................................69 Taula 32 Valor de la producció agrària i ramadera, 2009 ....................................................................................................................................70 Taula 33 Comptes de cotització i Afiliació al Règim General de la Seguretat Social i al Règim Especial de la Mineria del Carbó per grandària del compte de cotització, 2008 i 2014 ..............................................................................................................................................77 Taula 34 Empreses més significatives de la comarca (major nombre de llocs de treball i xifra de negocis) ..............................78 Taula 35 Núm. sol·licituds per municipi de residència del primer sol·licitant, acumulat 2008-2013 ............................................79 Taula 36 Núm. sol·licituds per milió d’habitants, acumulat 2008-2013 ........................................................................................................79 Taula 37 Indicadors de concentració, especialització i comportament sectorial, 2008 i 2014 ..........................................................97

Gràfic 1 Qualificació del sòl residencial segons tipologia, 2011.........................................................................................................................16 Gràfic 2 Distribució del nombre de polígons segons dimensió, 2014 .............................................................................................................25 Gràfic 3 Distribució de la superfície segons dimensió dels polígons, 2014 ..................................................................................................25 Gràfic 4 Evolució de la població al Baix Penedès, 1998-2014 .............................................................................................................................29 Gràfic 5 Taxes de variació interanuals de la població, 2004-2014 ...................................................................................................................29 Gràfic 6 Estimacions de població ETCA i de població estacional ETCA, 2002-2013 ................................................................................31 Gràfic 7 Població flotant per trimestres, 2013 ...........................................................................................................................................................31 Gràfic 8 Distribució dels habitatges en edificis destinats principalment a habitatge per tipus, 2011 ............................................31 Gràfic 9 Població de nacionalitat estrangera per continents, 2000-2014 .....................................................................................................34 Gràfic 10 Taxa d’estrangeria, 2000-2014......................................................................................................................................................................34 Gràfic 11 Piràmide de població, 2004 i 2014 ..............................................................................................................................................................34 Gràfic 12 Piràmide de població, comparació amb Catalunya, 2014 .................................................................................................................34 Gràfic 13 Evolució de les taxes d’envelliment i sobreenvelliment, 2004-2014 ..........................................................................................35 Gràfic 14 Evolució de la població major de 65 anys, 2004-2014 ......................................................................................................................35 Gràfic 15 Evolució del nombre de places de serveis d’atenció a la gent gran segons tipus, 2003-2014 ........................................36 Gràfic 16 Població 16-64 per nivell d'estudis (graus), 2011 ...............................................................................................................................42 Gràfic 17 Població 16-64 per tipus d'estudis, 2011 .................................................................................................................................................42 Gràfic 18 Llocs de treball i població en edat de treballar, 2003-2014 ............................................................................................................50 Gràfic 19 Llocs de treball localitzats i taxes de variació interanuals, 2003-2014 .....................................................................................54 Gràfic 20 Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, 2003-2014 ........................................................................................................55 Gràfic 21 Afiliació al Règim Especial de Treball Autònom, 2003-2014 ..........................................................................................................55 Gràfic 22 Percentatge de treball autònom sobre el total de l’afiliació, 2003-2014 ..................................................................................55 Gràfic 23 Distribució de la població ocupada resident per grups professionals, 2011 ..........................................................................56 Gràfic 24 Atur registrat trimestral i taxes interanuals, 2005-2014 .................................................................................................................59


[Presentació] Pàg. iv

Gràfic 25 Taxes de variació interanuals dels llocs de treball. 2002-2014 .....................................................................................................64 Gràfic 26 Taxes de variació interanuals dels centres de cotització. 2002-2014 ........................................................................................64 Gràfic 27 Taxes de variació interanuals del Producte interior brut pm (PIB), 2009-2013 ..................................................................65 Gràfic 28 Taxes de variació del Valor Afegit Brut per sectors, 2013-2008 ...................................................................................................65 Gràfic 29 Estimació del VAB per sectors (milions €), 2013 .................................................................................................................................65 Gràfic 30 Base imposable per declarant (euros) a l’IRPF. 2000-2014 ............................................................................................................66 Gràfic 31 Evolució trimestral dels llocs de treball localitzats, 2001-2014 ...................................................................................................67 Gràfic 32 Distribució dels llocs de treball per sectors d’activitat, 4t trim. 2014 ........................................................................................68 Gràfic 33 Evolució dels llocs de treball. Serveis. 2001-2014 ...............................................................................................................................68 Gràfic 34 Evolució dels llocs de treball. Indústria. 2001-2014 ...........................................................................................................................68 Gràfic 35 Evolució dels llocs de treball. Construcció. 2001-2014 .....................................................................................................................68 Gràfic 36 Distribució de l’aprofitament de les terres llaurades en hectàrees, 2009 ................................................................................70 Gràfic 37 Evolució dels llocs de treball als principals subsectors industrials (més de 200 llocs de treball localitzats), 2008-2014 ................................................................................................................................................................................................................................................71 Gràfic 38 Evolució dels habitatges iniciats. 2007-2014 .........................................................................................................................................71 Gràfic 39 Evolució dels llocs de treball. Comerç. 2001-2014 ..............................................................................................................................72 Gràfic 40 Evolució dels llocs de treball. Immobiliàries i serveis empresarials. 2001-2014 .................................................................72 Gràfic 41 Evolució dels llocs de treball. Hoteleria. 2001-2014. ..........................................................................................................................73 Gràfic 42 Evolució dels llocs de treball. Altres activitats socials i altres serveis. 2001-14. ..................................................................73 Gràfic 43 Places en establiments hotelers segons categoria, 2003-2014 ......................................................................................................73 Gràfic 44 Evolució dels llocs de treball en els serveis a les llars i a la població, 2003-2014 ................................................................74 Gràfic 45 Evolució dels centres de cotització, 2004-2014 ....................................................................................................................................76

Mapa 1 Àmbit territorial principal: comarca del Baix Penedès ........................................................................................................................... 8 Mapa 2 Unitats de paisatge ..................................................................................................................................................................................................12 Mapa 3 Xarxa Natura 2000...................................................................................................................................................................................................12 Mapa 4 Mapa d’isòcrones mostrant els temps de conducció entre els diferents municipis catalans i El Vendrell...................13 Mapa 5 Classificació del sòl ..................................................................................................................................................................................................15 Mapa 6 Xarxa principal de carreteres .............................................................................................................................................................................17 Mapa 7 Xarxa de bus urbà ....................................................................................................................................................................................................21 Mapa 8 Xarxa de transport ferroviari .............................................................................................................................................................................22 Mapa 9 Localització dels polígons industrials ............................................................................................................................................................24


[Presentació] Pàg. 5

PRESENTACIÓ

El present document de “Diagnosi socioeconòmica i territorial del Baix Penedès” és el producte

resultant de les diferents fases de treball del projecte impulsat pel Consell Comarcal del Baix

Penedès amb el suport i la implicació directa dels municipis de l’Arboç, Calafell, Cunit i El Vendrell i

amb la participació d’un ampli ventall de municipis i agents de la comarca.

El projecte ha estat subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de

suport al desenvolupament local, i està finançat amb càrrec als fons provinents del Servei Públic

d’Ocupació Estatal del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i cofinançada pel Fons Social Europeu.

L’elaboració tècnica del document ha estat a càrrec d’Actíva Prospect entre els mesos de juny a

desembre de 2015.

Després de la introducció metodològica, el document s’estructura en tres grans blocs:

-Un primer bloc de caracterització de la comarca i entorn, que es divideix en els àmbits de Territori,

Població i societat, Nivells d’instrucció i oferta formativa, Treball i ocupació i Activitat econòmica.

-Un segon bloc on es fa una anàlisi de les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats (DAFO),

estructurat en els mateixos subapartats que l’anterior.

-Un tercer bloc què, a mode de conclusions, aporta una proposta de línies estratègiques i possibles

actuacions a desenvolupar en la futura elaboració del Pla estratègic de la comarca del baix Penedès.

OBJECTIUS I METODOLOGIA

La diagnosi estratègica té com a finalitat disposar d’un coneixement sòlid que permeti identificar els

principals reptes i oportunitats de la comarca, especialment en els àmbits del territori, el

desenvolupament local i la promoció de l’ocupació.

S’ha plantejat com a pas previ necessari per a l’impuls d’un pla estratègic comarcal que abordarà el

model econòmic territorial i les polítiques d’ocupació que s’han fomentar en un futur per tal de

dinamitzar l’economia i disminuir la incidència de l’atur.

En concret, els objectius han estat:

Recopilar i elaborar, de forma sistematitzada, la informació relativa al context social, econòmic

i territorial de la comarca.

Situar la realitat socioeconòmica actual de la comarca i la seva evolució recent.

Contextualitzar aquells elements de l’entorn territorial i la dinàmica socioeconòmica que

poden condicionar el futur de la comarca.


[Objectius i metodologia] Pàg. 6

Identificar quins són els punts forts i els punts febles on caldria incidir en les polítiques de

desenvolupament econòmic i d’ocupació per la generació i revitalització de l’activitat

econòmica

Contribuir en la generació de consens i el treball conjunt intermunicipal.

Estimular una xarxa de treball comarcal liderada pel Consell Comarcal amb la implicació

directe dels municipis de l’Arboç, Calafell, Cunit i El Vendrell.

Elaborar una primera proposta o punt de partida de possibles línies estratègiques sobre les

quals fonamentar el futur Pla estratègic del Baix Penedès.

L’elaboració de la diagnosi s’ha basat en la següent metodologia:

Revisió documental d’estudis i treballs previs realitzats en l’àmbit del Baix Penedès.

Obtenció de les fonts secundàries de tipus estadístic.

Tractament estadístic de les dades i confecció de taules i gràfiques per la seva interpretació.

Observació in situ, del territori de la comarca objecte de la diagnosi.

Entrevistes preliminars amb personal dels diferents ajuntaments i institucions, per conèixer

en detall les polítiques i accions que porten a terme en el camp de la promoció econòmica i

l’ocupació, així com la realitat del municipi.

Entrevistes semiestructurades a informants clau, per conèixer la seva visió sobre la situació,

les dificultats, els reptes i les potencialitats del territori.

Les entrevistes s’han realitzat entre els mesos de juliol a setembre del 2015 i s’han entrevistat

28 persones, que es detallen a l’annex 5.

Sessions de treball a diferents nivells:

Grups de treball entre l’equip del Consell Comarcal, els diferents municipis i Actíva Prospect

(15 juny-6 octubre-10 novembre)

Sessions de participació i Jornades de debat (20 d’octubre – 24 de novembre - 15 desembre)

Reunió amb l’equip polític del consell comarcal i ajuntaments de la comarca (1 desembre)

Tècniques qualitatives de buidat de continguts de les sessions i anàlisi de les entrevistes.

Treball d’anàlisi de la informació, contrast amb dades i informació d’altres territoris,

elaboració i redacció de documents.

Es vol agrair molt sincerament la col·laboració de totes aquelles persones que han estat

entrevistades i que han participat en les diferents sessions de treball.


[Caracterització de la comarca i l’entorn] Pàg. 7

CARACTERITZACIÓ DE LA COMARCA I L’ENTORN

TERRITORI

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES I MORFOLÒGIQUES DEL TERRITORI QUE CONDICIONEN EL

DESENVOLUPAMENT

Les condicions orogràfiques planeres i el fet que la saturació és menor que la RMB és el

principal avantatge

La comarca està ubicada al centre de la costa catalana i és una de les més petites de Catalunya en

superfície: 296,4 km2, que representa poc menys del 0,9% de la superfície total del Principat.

Geogràficament es poden diferenciar tres àmbits, la part més muntanyosa, al nord, al terme del

Montmell, la plana que ocupa el centre de la comarca i la franja litoral.

A l’interior, a l’extrem nord i nord-oest de la comarca, el terreny és força complicat des del punt de

vista orogràfic, atès la proximitat de la serralada litoral. El Montmell, amb 861 m. d’alçada n’és el

punt més alt. El creixement urbanístic en aquesta zona és menor que a la costa i els nuclis habitats

més petits, però la presència d’urbanitzacions de segons línia de costa ha consumit quantitats

importants de sòl.

La zona central oriental, en contacte amb l’Alt Penedès, presenta un terreny molt planer (forma part

de la plana penedesenca). Aquest fet ha contribuït a la presència d’aglomeracions urbanes

importants, tot i que de menor densitat que a la costa. És el cas de l’Arboç, Banyeres del Penedès,

Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès.

Finalment, al sud, en la zona litoral el terreny és més planer, sobretot a la zona de l’est i centre, ja

que a l’oest hi ha el Massís de Bonastre amb 408m. Aquesta geografia suau i la proximitat a la costa

ha comportat un desenvolupament urbanístic molt important de la zona, que forma un continu

paral·lel a la franja litoral: el Vendrell, Calafell (amb Segur de Calafell com a nucli més poblat) i Cunit.

Característiques físiques i morfològiques del territori que condicionen el desenvolupament.

Valors de l’entorn natural i paisatgístic, arquitectònics i culturals més rellevants. Actius turístics més rellevants i amb potencial.

Posició geoestratègica vers els principals mercats i les infraestructures logístiques principals.

Dinàmiques territorials existents i efectes sobre l’economia: transformacions, pressió urbanitzadora (construcció), dispersió/concentració.

Infraestructura de transport i de mobilitat. Valoració de la connectivitat intracomarcal i provincial.

Àrees d’activitat econòmica i valoració de l’oferta actual.



Mapa 1 Àmbit territorial principal: comarca del Baix Penedès

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Google Maps.

Dins el context territorial més proper,

l’orografia confereix al Baix Penedès una

menor proporció de superfície amb pendent

inferior al 20% (sobre la qual es permet

construir) i per tant menors possibilitats

d’utilització d’aquest recurs que les

comarques del seu entorn. No obstant això, la

menor densitat de població que registra

representa un atractiu residencial per les

famílies que cerquen un habitatge més

econòmic i també per la localització

d’activitats econòmiques on el cost del sòl és

un factor determinant. Sobretot, com alternativa a les comarques del Barcelonès, el Garraf i el

Tarragonès.

La comarca està conformada per 14 municipis: Albinyana, l’Arboç, Banyeres del Penedès, Bellvei, la

Bisbal del Penedès, Bonastre, Calafell, Cunit, Llorenç del Penedès, Masllorenç el Montmell, Sant

Taula 1 Superficies, pendents i densitat de població, 2014

Superfície

total

Superfície amb

pendent < 20%

% pendent

< 20%

Densitat de

població

Alt Penedès 592,7 379,0 64,0 179,3

Baix Penedès 296,4 163,2 55,1 338,2

Barcelonès 145,8 128,3 88,0 1.5281,2

Garraf 185,1 114,5 61,9 788,1

Tarragonès 319,4 309,1 96,8 783,7

Catalunya 32.108,0 15.898,6 49,5 234,2

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Idescat.



Jaume dels Domenys, Santa Oliva i el Vendrell. Tot i que és un nombre reduït de municipis, aquests

compten amb un total de 73 entitats singulars de població1 i 102 urbanitzacions.

El major nombre d’urbanitzacions es concentra al Vendrell, amb 33, seguit de Cunit, amb 24, i

Calafell amb 15.

Pel que fa a la distribució de la població, el 40,8% resideix en altres nuclis de població que no són el

nucli principal del municipi (centre administratiu). En molts casos, aquests nuclis tenen major pes

poblacional que el nucli principal, com és el cas d’Albinyana, on tres nuclis (les Peces, Bonaterra II i

La Papiola) tenen més població. El mateix passa a Calafell, on Segur de Calafell, dobla la seva

població. Aquesta mateixa situació es dóna al Montmell i Santa Oliva.

Taula 2 Núm. urbanitzacions per municipi

Taula 3 Població segons la seva distribució en nuclis principals, altres nuclis i nuclis disseminats2, 2014

Núm. urbanitzacions 102

Vendrell, el 33

Cunit 24

Calafell 15

Montmell, el 8

Bisbal del Penedès, la 8

Sant Jaume dels Domenys 3

Santa Oliva 3

Banyeres del Penedès 3

Albinyana 3

Bellvei 1

Llorenç del Penedès 1

Nucli principal (%) Altres nuclis (%) Disseminat (%) Total

Albinyana 15,2 81,5 3,2 100,0

Arboç, l' 98,5 0,3 1,2 100,0

Banyeres del Penedès 56,0 41,9 2,1 100,0

Bellvei 65,4 33,6 1,1 100,0

Bisbal del Penedès, la 33,5 65,3 1,2 100,0

Bonastre 59,6 31,0 9,3 100,0

Calafell 17,7 82,2 0,1 100,0

Cunit 99,9 0,0 0,1 100,0

Llorenç del Penedès 87,3 12,0 0,7 100,0

Masllorenç 82,9 4,2 12,9 100,0

Juncosa del Montmell, la 6,4 87,9 5,6 100,0

Sant Jaume dels Domenys 27,1 67,1 5,7 100,0

Santa Oliva 24,1 73,3 2,6 100,0

Vendrell, el 78,1 21,8 0,1 100,0

Baix Penedès 59,3 40,0 0,8 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat..

1 Entitat singular de població és qualsevol àrea habitable del terme municipal, habitada o excepcionalment deshabitada, clarament diferenciada, i que és coneguda per una denominació específica que la identifica sense possibilitat de confusió. Una àrea es considera habitable quan hi ha habitatges habitats o en condicions de ser-ho. Una àrea es considera clarament diferenciada quan les edificacions i habitatges que hi pertanyen poden ser perfectament identificats sobre el terreny i el seu conjunt és conegut per una denominació. En conseqüència, les urbanitzacions i zones residencials de temporada poden tenir caràcter d'entitats singulars de població, encara que només estiguin habitades en alguns períodes de l'any. Cap habitatge pot pertànyer simultàniament a dues o més entitats singulars. Un municipi pot constar d'una o vàries entitats singulars de població. Si en un municipi no hi han àrees habitables clarament diferenciades, el municipi es considera d'entitat única.

2 Nuclis de població i disseminats: Es considera nucli de població a un conjunt d'almenys deu edificacions que formin carrers, places i altres vies urbanes. Per excepció, el nombre d'edificacions podrà ser inferior a deu, sempre que la població que hi habita sigui superior als cinquanta habitants. S'inclouen dins el nucli aquelles edificacions que, sent aïllades, estiguin a una distància de menys de 200 metres dels límits exteriors del mencionat conjunt, si bé en la determinació d'aquesta distància han de ser exclosos els terrenys ocupats per instal·lacions industrials o comercials, parcs, jardins, zones esportives, cementiris, aparcaments i altres, així com els canals o rius que puguin ser creuats per ponts. Les edificacions o habitatges d'una entitat singular de població que no puguin ser incloses dins el concepte de nucli es consideren en disseminat. Una entitat singular de població pot tenir un o varis nuclis, o inclòs cap, si tota ella es troba en disseminat. Cap habitatge pot pertànyer simultàniament a dos o més nuclis, o a un nucli i a un disseminat.



VALORS DE L’ENTORN NATURAL I PAISATGÍSTIC, ARQUITECTÒNICS I CULTURALS MÉS

RELLEVANTS. ACTIUS TURÍSTICS MÉS RELLEVANTS I AMB POTENCIAL

Les platges i el mar són els principals atractius al litoral

L’enoturisme esdevé una oportunitat de desenvolupament per les unitats paisatgístiques del

Montmell i la Plana del Baix Penedès, ja presenten un alt valor paisatgístic en relació al

conreu de la vinya

Les possibilitats turístiques del Massís de Bonastre depenen de la posada en valor dels

principals atractius paisatgístics. El bon estat de conservació del massís i la gran varietat de

paisatges en cadascuna de les estacions de l’any són els principals actius

La Plana del Baix Penedès és la que presenta un patrimoni històric i artístic més notable

La comarca forma part de cinc unitats paisatgístiques. La de la Plana del Baix Penedès, el Litoral del

Penedès i de forma compartida amb les comarques veïnes les unitats del Massís de Bonastre, el

Montmell i el Garraf. A continuació es detallen els elements paisatgístics i d’interès històric i cultural

amb majors possibilitats des de la perspectiva del desenvolupament local3 ().

Litoral del Penedès:

Les platges i el mar són els paisatges amb un caràcter productiu més marcat. És l’element

més repetit en la creació d’imatge turística local, i lògicament, l’atractiu paisatgístic principal

de l’anomenat turisme de sol i platja.

La Plana del Penedès:

La Plana del Penedès té un notable patrimoni històric i artístic que, si és valorat

oportunament, pot esdevenir un reclam pel turisme i així afavorir un desenvolupament local.

Entre els valors estètics cal destacar el paisatge que ofereixen les vinyes amb els seus

contrastos cromàtics anuals. Els valors productius estan directament relacionats amb el

paisatge agrícola, tant pel seu valor productiu directe com per l’atractiu que suposa pel

sector turístic, concretament el conreu de la vinya.

Entre els valors històrics i religiosos cal dir que gairebé a tots els nuclis de la plana hi ha un

conjunt d’interès històric, ja sigui per les esglésies que daten a partir del segle XI, com altres

edificis d’estil modernista, historicista, colonialista i noucentista. Un exemple seria el poble

de l’Arboç on conviuen edificis d’arquitectura popular amb d’altres amb pretensions

estètiques com algunes cases del carrer Major, la Giralda, La Residència o l’hospital de Sant

Antoni. A Santa Oliva hi destaca el castell del segle XI, a Banyeres del Penedès la Torre de la

Guardia de Banyeres, ambdues edificacions al voltant del segle X-XI.

Altres edificacions d’interès són els murs i les barraques de pedra seca, associats amb el

conreu de la vinya.

3 S’ha extret literalment del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat. S’ha modificat la terminologia de “La plana del Baix Penedès” per “La plana del Penedès”.



Massís de Bonastre:

Presenta nombrosos atractius paisatgístics, a tots els nivells. El bon estat de conservació

global del massís de Bonastre permet la pervivència de bona part dels seus atractius

intrínsecs, sense que la transformació humana n’hagi alterat, substancialment, els principals

valors paisatgístics, ecològics i patrimonials. En destaquen diferents concrecions d’aquest

atractiu estètic en distintes èpoques de l’any en que, per exemple, es pot gaudir dels

ametllers florits en camps delimitats per parets de pedra seca o de la diversitat cromàtica de

les vinyes a la tardor. Els boscos de ribera resseguint alguns dels cursos fluvials (al riu Gaià,

la riera de l’Arguilera, etc.) ofereixen atractius ambients on l’aigua hi juga un paper destacat

i permet l’existència de vegetació diferenciada i singular.

El Montmell:

Destaquen els camps de conreu de les vinyes, que en diferents espais ocupen fondos i petites

valls, permetent encara la presència de pagesos a dedicació complerta. Moltes de les terres

conreades són de gran qualitat i estan ubicades a la DO Penedès. Pel fet de situar-se a una

certa altitud, els seus raïms són preuats per elaborar vins i caves de qualitat. Al temps que

productius, cal valorar l’estètica dels paisatges agraris de les vinyes, molt ben conreades, que

donen una sensació d’ordre.

Garraf:

Entre els valors històrics, destaquen la concentració al sector oest del Garraf de tot un

conjunt de restes prehistòriques importants que indiquen l’inici del poblament en aquest

territori. Es tracta de tres coves, la Balma de la Graiera, la cova Foradada i la cova de Mas

Romeu, situades al terme municipal de Calafell. Al sector oriental del Garraf, al nord de Cunit,

també s’hi ha localitzat una cova, la de l’avenc, on s’han trobat vestigis prehistòrics datats de

fa uns 5.700 anys.

Altres elements patrimonials d’interès són la Ciutadella ibèrica de Calafell i el Castell de la

Santa Creu de Calafell.

Un dels elements patrimonials més característics de la comarca són les barraques de pedra

seca

El Baix Penedès és una de les comarques catalanes amb major nombre i densitat de barraques de

pedra seca. Se’n troben gairebé a tots els municipis, des de la serra del Montmell fins a tocar de la

costa, però són més abundants als termes d'Albinyana, La Bisbal, Santa Oliva, Calafell i El Vendrell.

A banda dels valors paisatgístics, cal posar de relleu la importància dels valors naturals de la

serra del Montmell, en bona part inclosa dins l’Espai d’Interès Natural el Montmell-

Marmellar i a la Xarxa Natura 2000

El Massís de Bonastre, el Montmell-Marmellar i el Grapissar de Masia Blanca (espai coster)

gaudeixen de la protecció de la Xarxa Natura 2000.



Mapa 2 Unitats de paisatge

Mapa 3 Xarxa Natura 2000

Font: Actíva Prospect a partir de cartografia del Departament de Territori i Sostenibilitat.



POSICIÓ GEOESTRATÈGICA VERS ELS PRINCIPALS MERCATS I LES INFRAESTRUCTURES

LOGÍSTIQUES PRINCIPALS

El Baix Penedès es troba en una posició estratègica

immillorable de cara al mercat peninsular i a mig

camí de les dues àrees metropolitanes més

dinàmiques del país, sent la que presenta una

millor posició respecte al mercat català de la

demarcació

Dues terceres parts de la població catalana resideix

a menys d’una hora de la comarca

La bona accessibilitat a les principals

infraestructures de transport de mercaderies i

persones és també un avantatge competitiu

respecte a la resta de comarques catalanes

El Baix Penedès és, per

la seva ubicació,

comarca ròtula entre

les dues àrees

metropolitanes més

dinàmiques del país.

L’estratègica posició de

la comarca li dóna una

molt bona

accessibilitat al mercat

català. Així, dues

terceres parts de la

població de Catalunya

viu a menys d’una hora

de la capital comarcal.

Un total de 4,9 milions

de persones. I unes

quatre-centes mil a

menys de 30 minuts, el

5,6% de la població

catalana.

Taula 4 Població de Catalunya segons el temps de conducció a El Vendrell

Isòcrones Població Població (%)

Població %acum.

30 min. 421.776 5,6 5,6

60 min. 4.534.284 60,3 65,9

90 min. 1.522.118 20,2 86,1

120 min. 669.527 8,9 95,0

>120 min. 373.386 5,0 100,0

Total 7.521.091 100,0 -

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Idescat. i Google Maps.

Nota: Els càlculs es fan assignant a tota la població al nucli principal del municipi i la distància a El Vendrell.

Mapa 4 Mapa d’isòcrones mostrant els temps de conducció entre els diferents municipis catalans i El Vendrell

Font: Actíva Prospect a partir de Google Maps.



Amb 57,1 minuts4 de mitjana per distribuir un producte al conjunt del mercat català, la comarca se

situa en 10è lloc en el rànquing comarcal segons l’índex de competitivitat comarcal que elabora

l’Associació d’Empresaris del Penedès-Garraf (adepg). Per tant, el Baix Penedès és, després de les

comarques de la Regió Metropolitana de Barcelona (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental,

Vallès Oriental, Maresme, Alt Penedès i Garraf), el Bages i l’Anoia, la comarca de Catalunya amb

millor posició respecte aquest mercat.

Els avantatges que es valoren estan

relacionats amb les autopistes AP-7 i

AP-2, com a connectors amb els espais

situats fora de Catalunya (Aragó i

Comunitat Valenciana).

Pel que fa al transport marítim, és la

quarta comarca amb millor

accessibilitat als ports de Tarragona i

Vilanova i la Geltrú (a menys de mitja

hora) i la setena al Port de Barcelona (a

37,9 min.). A menys de mitja hora de

trajecte té l’aeroport de Reus i a 37,9

min. l’aeroport del Prat. Pel que fa a

l’alta velocitat, se situa a 35,4 min. de

l’estació del Camp de Tarragona.

DINÀMIQUES TERRITORIALS EXISTENTS I EFECTES SOBRE L’ECONOMIA:

TRANSFORMACIONS, PRESSIÓ URBANITZADORA (CONSTRUCCIÓ),

DISPERSIÓ/CONCENTRACIÓ

Sota el prisma de la percepció metropolitana, la imatge de la comarca és de lloc amb habitatge

barat i desitjable per residir-hi

Les planificacions municipals vigents afavoreixen un model econòmic basat en el creixement

urbanístic i el desenvolupament de l’activitat residencial, menystenint l’activitat econòmica,

sobretot la industrial

El Baix Penedès tendeix a integrar-se al sistema metropolità barceloní aprofitant els seus avantatges

relatius com a espai residencial. Això ha orientat el seu sistema productiu envers el sector

immobiliari (que ha fet créixer considerablement el parc d’habitatges local, per damunt de la mitjana

catalana), i impulsa un model territorial basat en la dispersió urbana.

La producció d'habitatge es justifica per tant a si mateixa, passant per sobre de la política

d'habitatge, i la dinàmica de mercat s'escampa sense un marc de referència clar d'ordenació del

4 El càlcul es correspon amb la mitjana ponderada de les distàncies entre capitals de comarca i la població de cada comarca. La seva interpretació correspon a la distància mitjana que hauria de recórrer una empresa localitzada al Baix Penedès per a abastar el mercat català.

Taula 5 Temps de recorregut per carretera a les principals infraestructures de transport (des del Vendrell) i posició comarcal

Tipus Denominació Min. Rànq.

Ports Port de Palamós 115,3 19

Por t d'Alcanar 53,9 10

Geltrú 25,2 4

Port de Barcelona 37,9 7

Port de Tarragona 31,8 4

Aeroports Aeroport del Prat 37,9 7

Aeroport de Girona 91,8 19

Aeroport de Reus 28,0 5

Aeroport Lleida-Alguaire 88,6 16

Estacions AVE Estació de Sants 53,3 9

Girona 103,9 19

Lleida 68,1 12

Estació AVE Camp de Tarragona 35,4 5

Figueres-Vilafant 123,4 19

Font: Actíva Prospect a partir de Google Maps.



territori. D’aquesta dinàmica es deriven les següents problemàtiques: el consum energètic i de

recursos elevat, els problemes de mobilitat i d’accessibilitat, l’atomització i existència de teixits

urbans amb dèficit d’equipaments i serveis, el desequilibri entre ingressos pressupostaris i de

prestació de serveis municipals; la regularització de la propietat i la transmissió a l’administració

local de les urbanitzacions, etc.

La planificació ha permès la fragmentació en un rosari d’urbanitzacions residencials, sovint amb

dèficits d’accessos, equipaments i serveis, i morfològicament, socialment i funcionalment

diferenciades dels nuclis urbans principals.

Mapa 5 Classificació del sòl

Font: Actíva Prospect a partir del Mapa urbanístic de Catalunya.

Nota: Veure Annex 2 Classificació del sòl

El Baix Penedès és una de les comarques catalanes amb major proporció de sòl urbanitzable de

Catalunya. La disponibilitat de sòl urbanitzable és fonamental en una activitat econòmica –la

promoció immobiliària- que es caracteritza per l’extracció d’aquest recurs. Els POUM actuals

atorguen un 20,8% de la superfície com a sòl urbanitzable, només superada per comarques com el

Barcelonès (81,3%), Baix Llobregat (36,9%), Vallès Occidental (34,5%), Tarragonès (30,6%), Garraf

(24,4%) i Maresme (24,3%). La mitjana catalana és del 6,1%.



El 84,5% del sòl qualificat com urbà és residencial, front el 12,8% que és d’activitat econòmica i el

2,7% amb usos mixtos. En mitjana a Catalunya l’ús donat a l’activitat econòmica és del 20,9%, vuit

punts per sobre de la mitjana comarcal. De fet, és de les comarques catalanes on hi ha menys sòl amb

aquesta qualificació (la 31a).

El 63,6% del sòl urbà destinat a l’activitat

econòmica és industrial i el 36,4% destinat a

activitats terciàries. El sòl destinat a

activitats industrials és molt menor a la que

es registra al conjunt de Catalunya, del

89,4%. Només el Baix Empordà i la Vall

d’Aran presenten xifres inferiors.

Contràriament, és la tercera comarca que

destina més espai a l’activitat del sector

serveis.

Pel que fa al model d’urbanització, la

qualificació del sòl residencial mostra una

elevada concentració de la superfície en el

model de cases aïllades front el model més

urbà o d’ordenació oberta que predomina en

la resta d’àmbits del seu entorn. Aquest és un tret diferencial que representa un atractiu sobretot

per la població que prové d’espais densament poblats com és el cas del Barcelonès i la resta de l’àrea

metropolitana de Barcelona, però al mateix temps evidència l’alta disseminació de la població

existent i els problemes que es deriven en l’àmbit de la provisió de serveis i en la mobilitat de la

població que resideix en aquests espais.

Dèficit de planificació des d’una perspectiva territorial àmplia

No hi ha un projecte d’ordenació territorial comarcal, únicament són operatius els POUM o les

normes subsidiàries que només dibuixen una actuació territorial fragmentada i a escala local.

El POUM del Vendrell projecta una població màxima de 135.000 habitants, amb gairebé la meitat de

la superfície del terme com a sòl urbà o urbanitzable, Santa Oliva preveu fins a 10 mil habitants i es

planteja com un eixample del Vendrell, amb una rambla que uniria els dos nuclis urbans.

INFRAESTRUCTURA DE TRANSPORT I DE MOBILITAT. VALORACIÓ DE LA CONNECTIVITAT

INTRA I INTERCOMARCAL

La dotació d’infraestructures viàries és suficient, tanmateix només és gratuïta la C-31 que

presenta un alt grau de congestió i sinistralitat

L’accessibilitat a la xarxa d’autopistes i autovies és millorable

L’articulació comarcal requereix d’una millor connectivitat est-oest

Gràfic 1 Qualificació del sòl residencial segons tipologia, 2011

Font: Actíva Prospect a partir del Mapa urbanístic de Catalunya.

Nota: Veure Annex 3 Qualificació del sòl residencial

8,6

16

,7

1,8 3,5 5,7

63

,7

4,1

2,7

2,2

14

,5

3,6

72

,8

12

,4

49

,2

0,0

30

,6

0,1

7,8

3,9 9

,3

2,2

18

,1

3,5

62

,9

4,5 7

,8

1,5

31

,8

3,8

50

,5

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

Nucli antic Urbàtradicional

Ordenaciótancada

Ordenacióoberta

Casesagrupades

Casesaïllades

Alt Penedès Baix Penedès Barcelonès Garraf Tarragonès



Per la comarca hi passen els principals eixos viaris de Catalunya. L’AP-7 connecta amb el Llevant, el

mercat europeu i el mercat metropolità juntament amb la C-32 i la C-31, finalment, l’AP-2 i la C-51

connecten amb els mercats del centre i nord-oest de la península.

En conseqüència, la dotació d’infraestructures viàries és suficient, tot i que suposen un cost elevat

degut a que tant l’AP-7, com l’AP-2 com la C-32 són de pagament i la C-31 - l’única que no és de

pagament- registra una elevada congestió.

Davant el col·lapse i la sinistralitat registrada a la N-340 entre Altafulla i El Vendrell, els

representants polítics de la comarca han reclamat la gratuïtat de l’AP-7 i la connexió de la N-340

amb l’autopista, com a solució més econòmica i sostenible pel territori, davant la manca de voluntat

de portar a terme el desdoblament de la carretera per part del Ministeri de Foment. Aquesta solució

és també la que s’ha pres per motius semblants entre Salou i Torredembarra. A més, atès que la

concessió de l’AP-7 venç el 2021, aquesta solució seria menys costosa que construir una nova

autovia en paral·lel (l’A7 o autovia del Mediterrani) i evitaria malmetre encara més el territori.

Mapa 6 Xarxa principal de carreteres


Segons el Pla Territorial del Camp de Tarragona, les principals mancances i oportunitats en relació

a la comarca són:

L’accessibilitat a la xarxa d’autopistes i autovies es considera deficitària: mal accés de la

comarca a la sortida de l’AP-2 de la Bisbal del Penedès, inexistència d’un accés a l’AP-7 en la

part nord de la comarca, manca d’enllaç entre la T-310 i la T-11.



Insuficient connectivitat est-oest per la correcta articulació comarcal.

Es registra una baixa motorització, amb el que la població depèn en major grau de l’oferta de

transport públic

El Baix Penedès amb 645 vehicles per cada mil habitants és de les comarques de Catalunya que

presenta una menor taxa de motorització, la 37a. Aquesta baixa motorització combinada amb una

elevada dispersió comporta una major dependència de la població en relació a l’oferta de transport

públic.

L’oferta de transport col·lectiu interurbà és escàs i poc estructurant: bàsicament se centra en

la connexió entre el Vendrell i Vilanova i la Geltrú i amb Tarragona, mentre que la connexió

intracomarcal és quasi bé nul·la i també la connexió amb la xarxa ferroviària

L’oferta de transport col·lectiu interurbà només ofereix connexions amb elevada freqüència entre el

Vendrell i Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. Pel que fa a Tarragona, l’oferta és

de més de 30 expedicions al dia (inclou anada i tornada), 14 del Bus exprés amb una durada de 30

minuts i 16 de la línia regular que tarda uns 60 minuts (aquesta mateixa línia és la que connecta amb

Vilafranca). L’oferta amb Tarragona es complementa, d’una banda, amb un bus nocturn amb dos

expedicions els divendres, dissabtes feiners i vigílies de festius i, de l’altra, amb un reforç durant els

mesos d’estiu per connectar les respectives platges. La freqüència és encara més elevada en la

connexió amb Vilanova i la Geltrú. Aquesta línia té com a destinació final Barcelona, amb busos

directes o bé fent el transbord a Vilanova. Amb tot, la durada del trajecte és del doble de la que

ofereix el transport ferroviari. A aquests servei cal afegir-hi la línia Coma-ruga-El Vendrell-

Barcelona amb 4 expedicions al dia, dues sortides a primera hora del matí i dues de tornada al

migdia.

La connexió amb d’altres comarques es circumscriu a l’oferta diària de vuit expedicions entre Valls

i Calafell (per Vendrell) i durant els mesos d’estiu s’afegeixen els serveis de la línia Igualada-Segur

de Calafell, Reus-Sabadell (per Coma-ruga) i Manresa-Tarragona (per Coma-ruga). A excepció

d’aquest servei d’estiu, no existeixen altres connexions directes amb la comarca del Baix Camp, ni

amb la Conca de Barberà, per assenyalar les més properes.

Pel que fa a la connexió intracomarcal l’oferta és gairebé nul·la ja que les connexions entre municipis

de la comarca es produeixen amb molt poca freqüència. En total són 9 línies que ofereixen

recorreguts diferents, però amb una freqüència màxima de 4 expedicions al dia, dues d’anada i dues

de tornada en els millors dels casos. Tots aquests serveis intracomarcals tenen com a destí/origen

El Vendrell.



La Direcció General de Transport i Mobilitat de la Generalitat ha realitzat durant el 2014 l’“Estudi de

millora del transport públic a l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf” del qual es desprenen les

algunes actuacions a implementar, en el futur, a la comarca:

Millora de l’oferta actual del tram del servei de bus interurbà que comunica l’Arboç, la

Gornal, Bellvei i el Vendrell (Hospital comarcal) passant de les 7 (4+3) expedicions de dilluns

a divendres feiners a 14 expedicions (7+7). A més, es coordinaran els horaris al Vendrell

amb la línia de bus exprés e1 (Tarragona - El Vendrell) en hora punta (2015).

Taula 6 Xarxa de transport públic col·lectiu interurbà

Línia Operador Expedicions/dia anada i tornada

Notes

L1629 Bus expres e1 El vendrell-Torredembarra-Tarragona

Autocars del Penedès, S.A.

14

L0808 Vilafranca-el Vendrell-Tarragona-Salou-Port Aventura

16

L0527 Nocturn Torredembarra-Tarragona 2 Divendres i dissabtes feiners i vigílies de festius

L1595 El Vendrell-Bellvei-Calafell 12

L0059 Banyeres del Penedès-el Vendrell Autocars Poch, S.A.

2 Només d'anada a primera hora matí

L0166 La Bisbal del Penedès-Albinyana-el Vendrell 1 Només d'anada a primera hora matí

L0180 Bonastre-Albinyana-el Vendrell 4

L0275 El Vendrell-La Bisbal Pdès-Albinyana-el Vendrell 1

L0793 El Vendrell-La Bisbal-Albinyana-Vendrell 3

L0265 Connexió Juncosa - Masllorenç - Bisbal del Penedès

3

L0792 El Vendrell-Llorenç-Banyeres Pdès-l'Arboç-el Vendrell

3

L0794 El Vendrell-St.Jaume Domenys-Arboç-Banyeres-Vendrell

1

L0795 El Vendrell-Llorenç-Banyeres-La Bisbal-Vendrell 4

L1054 El Vendrell-Vilanova i la Geltrú Cintoi BUS, S.L. / Mon Bus

Amb molta freqüència

L1050 el Vendrell-Vilanova i la Geltrú-Bellvitge Amb molta freqüència

Connexió via Vilanova i la Geltrú, durada 2,30h.

L1654 Cunit-Cubelles-Vilanova i la Geltrú-H.els Camils Amb molta freqüència

L1689 Vilanova i la Geltrú - el Vendrell (N33) 7

L1055 Valls-Calafell (per Vendrell) 8

L1703 el Vendrell-Vilanova G.-Ribes-Barcelona (estiu) 17

L1707 el Vendrell-Vilanova G.-Sitges-Barcelona (hivern) 16

L0491 Manresa-Tarragona (per Coma-ruga juliol i agost) Hispano Igualadina, S.A.U.

2 Només a l’estiu.

L0256 Coma-ruga-El Vendrell-Barcelona 4 Sortida primera hora, tornada migdia, durada 1,30h

L0380 Igualada-Segur de Calafell (per Coma-ruga_diumenges d'agost)


L0583 Reus-Sabadell (per Coma-ruga_dissabtes i festius d'agost)


Font: Actíva Prospect a partir del web de l’Ajuntament del Vendrell i de la web de Mou-te amb transport públic de la Generalitat de Catalunya.



Millora de l’oferta actual del servei de bus interurbà que comunica la Bisbal i l’Albinyana

amb el Vendrell passant de les 7 expedicions actuals a 8, de dilluns a divendres i amb

possibilitat de millorar els dissabtes en funció de la demanda. També en coordinació amb els

horaris de l’e1 (2015).

Millora de l’oferta actual del servei de bus interurbà entre Banyers, Llorenç, Sant Jaume,

Santa Oliva amb el Vendrell passant de 8 a 9 expedicions de dilluns a divendres i amb

possibilitat de millorar també els dissabtes en funció de la demanda. Coordinació amb la línia

exprés e1 (2015).

Millora de l’accessibilitat dels municipis del Baix Penedès amb una nova parada a l’Arboç per

facilitar l’intercanvi modal a l’estació de tren.

Perllongament de la línia de bus interurbà Igualada-Segur de Calafell que funciona el mes

d’agost fins a Cunit. És una expedició d’anada i una de tornada els diumenges d’agost.

Ampliar a dimarts i dijous el servei de bus (taxi) actual La Juncosa-Masllorenç-La Bisbal que

es realitza els dilluns, dimecres i divendres.

Millora de la informació a l’usuari amb l’edició d’una guia i plànol de tot el transport públic

de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.

Millora de l’accessibilitat en transport públic a polígons en el marc del Pacte Industrial de la

Regió Metropolitana de Barcelona.

La connexió intracomarcal amb l’estació de Sant Vicenç de Calders és deficient

La integració tarifària del Camp de Tarragona no es dóna en totes les modalitats de transport

públic ni en tot el territori, dificultant la connexió de la comarca amb Tarragona, àmbit on

històricament s’han reclamat millores

Un dels punts febles de la mobilitat intracomarcal és la connexió amb l’estació de Sant Vicenç de

Calders des dels diferents municipis de la comarca. Aquesta connexió es proporciona de forma

regular amb l’oferta de bus urbà del Vendrell, a través les línies 3 i 4 que connecten l’estació

d’autobusos (destí i origen de les línies d’autobusos intracomarcals) amb l’estació.

De fet, la integració tarifària dels serveis ferroviaris de rodalies al Camp de Tarragona no inclou

municipis com Cunit i Calafell (sí que inclou St. Vicenç de Calders, el Vendrell i l’Arboç). D’altra

banda, la manca d’integració tarifària entre les diferents modalitats de transport públic (bus urbà,

interurbà i ferroviari) encareix el cost del transport públic i afavoreix l’ús dels transport privat. Amb

tot, està previst que la integració es porti a terme durant el 2016.



Mapa 7 Xarxa de bus urbà

Font: Actíva Prospect a partir de dades del visor GIS de l’Ajuntament del Vendrell.

Es l’única comarca del Camp de Tarragona amb servei de rodalies amb direcció Barcelona i

Tarragona

L’estació de Sant Vicenç de Calders és l’única de la comarca amb una freqüència de trens que

garantiria una mobilitat òptima, tot i així, la manca d’oferta d’aparcament i els dèficits en el

transport col·lectiu per carretera dificulta la intermodalitat

La comarca del Baix Penedès compta amb serveis ferroviaris de rodalies i regionals següents:

La línia R4 permet la connexió del Baix Penedès amb l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el

Barcelonès, el Vallès Occidental i el Bages. Els serveis de la línia R4 garanteixen la connexió

directa d’aquesta comarca amb Barcelona.

La connexió amb Tarragona es realitza amb transbordament a St. Vicenç de Calders i la

permeten els serveis regionals de les línies R14, R15 i R16 i les noves RT1 i RT2. Les línies

R14, R15 i R16 ofereixen serveis regionals que permeten la connexió directa amb Barcelona,

Tarragona, les Terres de l’Ebre i Lleida.

A Sant Vicenç de Calders es pot connectar amb la línia R2 Sud i la línia R13.



Les noves línies de rodalies del Camp de Tarragona (RT1 i RT2) amplia la freqüència

indirecta amb Tarragona, Reus i la Costa Daurada a partir de l’Arboç.

Mapa 8 Xarxa de transport ferroviari


Notes: : Rosa: RENFE REGIONALS LINIA R14-R15-R16

Verd: RENFE REGIONALS R3

Marró: RODALIES R.2S-R13-R14-R15-R16

Groc: RODALIESR4

Vermell: TGV

Tot i que les línies i les connexions que ofereix la xarxa de rodalies i de regionals al seu pas per la

comarca és força variada i completa, només l’estació de Sant Vicenç de Calders - on hi conflueixen

totes- presenta una freqüència adequada a les principals destinacions, que són les ciutats de

Barcelona i Tarragona5. Així, la majoria de la població de la comarca s’ha de desplaçar a aquesta

estació si vol tenir llibertat horària suficient en la connexió amb aquestes destinacions. Tanmateix,

l’estació de Sant Vicenç de Calders és la que té una oferta de pàrquing més reduïda (de 75 places),

5 Segons la Diagnosi de la Mobilitat del Camp de Tarragona amb dades dels primers nou mesos de 2007, el 70% de les destinacions des de l’estació de Sant Vicenç de Calders, són de 5 o 6 zones (és a dir, Barcelona) i el 90% a l’estació del Vendrell.



en comparació a les 420 de l’estació de Cunit o les 284 de Calafell. Aquest fet, juntament amb una

escassa oferta de transport públic per carretera fins a l’estació, dificulta la intermodalitat en el

transport públic de mitjana i llarga distància.

Aquesta situació es trasllada en un menor aforament a l’estació de Sant Vicenç de Calders que a les

estacions de la línia costanera com ara Calafell o Segur de Calafell6, i també de les estacions servides

per la línia interior via Vilafranca del Penedès (el Vendrell o l’Arboç) que en part es deu a la

freqüència menor.

El futur intercanviador de l’Arboç disminuiria considerablement el trajecte amb Barcelona i

Tarragona i permetria la connexió amb Reus

El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PICT) fa una aposta clara pel ferrocarril i en

aquesta aposta proposa un intercanviador de trens que ha de lligar la línia del tercer fil amb l’alta

velocitat. Aquesta ha de permetre la connexió de la línies de ferrocarril convencional Tarragona-

Barcelona amb la d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona, el que entre d’altres coses reduirà el temps de

trajecte entre Tarragona i Barcelona. S’ha considerat també l’opció de traslladar l’intercanviador a

Vilafranca del Penedès. Aquesta opció allargaria el trajecte en 10 minuts respecte a l’opció de

l’Arboç.

En l’actualitat, l’estació de l’AVE al Camp de Tarragona, malgrat estar localitzat a una distància

relativament propera (36 km. del Vendrell), no té repercussió el seu ús per part de la població a la

comarca del Baix Penedès, donat que el seu accés és exclusivament en vehicle privat.

6 Segons la Diagnosi de la Mobilitat del Camp de Tarragona amb dades dels primers nou mesos de 2007.

Taula 7 Xarxa de rodalies i regionals

Estacions Línies de tren Freqüència Durada trajecte Places de pàrquing

L'Arboç R4, RT1-RT2 A BCN i St.Vicenç de Calders: cada 60 min, excepte hores puntes

A BCN 70 min, a TGN 30 min

?

El Vendrell R4, RT1-RT2 A BCN i St.Vicenç de Calders: cada 60 min, excepte hores puntes

A BCN 73 min, a TGN 25 min

?

St. Vicenç de Calders

R4-R2S-R13-R14-R15-R16-RT1-RT2

A BCN cada 15 min, a TGN cada 30 min. A BCN 80 min, a TGN 20 min

75

Cunit R2S-R13-R14 A BCN 7 expedicions al dia, el mateix a TGN 420

Segur de Calafell

R2S-R13-R14 A BCN 7 expedicions al dia, i 1 a TGN 200 aprox.

Calafell R2S-R13-R14 A BCN 7 expedicions al dia, el mateix a TGN 284

Font: Actíva Prospect a partir de Rodalies de Catalunya.



ÀREES D’ACTIVITAT ECONÒMICA I VALORACIÓ DE L’OFERTA ACTUAL

La comarca es caracteritza per tenir un gran nombre de polígons segregats de la resta del

teixit urbà i seguint els corredors viaris

Com pot veure’s al mapa a continuació, els polígons d’activitat econòmica (PAE) se situen seguint

els corredors viaris de la C-31 (N-340) i de l’AP-7 i segregats dels principals nuclis urbans.

En el context territorial més immediat, les principals localitzacions industrials se situen en l’àrea

metropolitana de Tarragona-Reus, en els municipis de Valls, Montblanc, Vilafranca del Penedès i

Vilanova i la Geltrú.

Mapa 9 Localització dels polígons industrials

Font: Actíva Prospect a partir de cartografia del Departament de Territori i Sostenibilitat.



La distribució territorial desigual de l’activitat productiva i la residencial comporta una

elevada dependència dels mitjans de transport i majors requeriments de mobilitat per part

de la població

Els municipis del Vendrell, Calafell i

Cunit concentren el 72,9% de la

població de la comarca, mentre que

prop de la meitat de la superfície

dedicada a l’activitat industrial i

logística es concentra en el municipi

de Santa Oliva, que juntament amb

l’Arboç configuren el 57,7% de la

superfície destinada a aquestes

activitats productives. Aquests dos

municipis que representen el 3,2% i el

5,5% de la població en edat de

treballar respectivament i concentren

una quarta part dels llocs de treball

localitzats a la comarca.

La dimensió dels polígons de la

comarca i la seva fragmentació fa

menys competitiva l’oferta

d’aquests espais respecte al que existeix al conjunt de la demarcació

La comarca presenta una oferta d’espais per l’activitat econòmica de dimensió comparativament

inferior al del conjunt de la demarcació. Excepte el polígon Pista de proves i laboratori oficial de

l'automòbil de Catalunya de Santa Oliva que se situa en el cinquè lloc en superfície amb 293,96 ha.,

el següent de majors dimensions - el Polígon Industrial l'Albonar també a Santa Oliva- amb 59,99 ha.

se situa en la posició 30 de la demarcació. De fet, la major part de la superfície ofertada es concentra

en polígons de dimensió petita i mitjana-petita.

Gràfic 2 Distribució del nombre de polígons segons dimensió, 2014

Gràfic 3 Distribució de la superfície segons dimensió dels polígons, 2014

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Idescat.

0,9

13,6

43,3 42,2

0,57,3

28,9

63,3

0

10

20

30

40

50

60

70

Fins a 2ha. Petits De 2-10ha.Mitjans petits

De 10-50ha.Mitjans grans

>50ha. Grans

Baix Penedès Tarragona

12,8

44,7

38,3

4,3

10,0

38,7 39,1

12,2

0

10

20

30

40

50

Fins a 2ha. Petits De 2-10ha.Mitjans petits

De 10-50ha.Mitjans grans

>50ha. Grans

Baix Penedès Tarragona

Taula 8 Distribució del nombre de polígons i superfície per municipis, 2014

Municipi

Nú

m. P

AE

Sup

erf.

Ha.

Sup

erfí

cie

(%)

Sup

erf.

Acu

m. (

%)

Sup

erfí

cie

mit

jan

a P

AE(

ha.

)

Po

bla

ció

(%

)

Santa Oliva 4 381,02 45,4 45,4 95,3 3,3

Arboç, l' 5 103,41 12,3 57,7 20,7 5,5

Vendrell, el 10 100,12 11,9 69,6 10,0 36,6

Bellvei 6 77,54 9,2 78,9 12,9 2,2

Calafell 3 44,12 5,3 84,1 14,7 24,3

Banyeres del Penedès 8 36,65 4,4 88,5 4,6 3,0

Sant Jaume dels Domenys 2 33,03 3,9 92,4 16,5 2,5

Bisbal del Penedès, la 4 29,80 3,6 96,0 7,5 3,5

Albinyana 2 22,96 2,7 98,7 11,5 2,3

Llorenç del Penedès 3 10,73 1,3 100,0 3,6 2,3

Cunit 0 0,0 0,0 100,0 0,0 12

Montmell, el 0 0,0 0,0 100,0 0,0 1,4

Bonastre 0 0,0 0,0 100,0 0,0 0,6

Total 47 839,38 100,0 17,9 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Idescat.



En el mapa anterior es pot constatar aquesta menor dimensió dels PAE de la comarca en relació als

existents en l’entorn més proper, com són els de Valls, els de l’Alt Penedès o els de l’entorn de

Tarragona.

Els polígons actuals són suficients per tal d’atendre la demanda de noves localitzacions

industrials i des del punt de vista urbanístic tenen un marge de desenvolupament important

Segons l’estudi Polígons Industrials del Baix Penedès no és veu necessari desenvolupar nous

polígons a la comarca, atès que l’ocupació mitjana és del 61,3% i només s’ha desenvolupat el 54,9%

del previst en els plans urbanístics.

Taula 9 Característiques dels polígons

Municipi Denominació

Exte

nsi

ó

(mile

rs m

2)

% o

cup

ació

%

urb

anit

zaci

ó

Tran

spo

rt

Pú

blic

Emp

rese

s

Act

ives

Albinyana Les Peces 5,00 100,0 77,5 No 3

Arboç, l' Parc d'activitats Industrials del Foix 497,68 86,0 100,0 Sí 30

Banyeres del Penedès Zona Industrial El Poet (c6) 133,80 0,0 0,9 No 0

Bellvei del Penedès Sector 8 i Sector 13 202,86 10,0 57,5 Sí 0

Sector 11 La Piera 136,63 60,0 85,0 Sí 1

Sector 12 Els Masets Sud-occidental 48,24 80,0 85,0

Sí 8

Sector 10 Els Masets 239,09 98,0 85,0 Sí 34

Calafell Parc Empresarial 287,00 0,0 0,9 Sí 0

La Bisbal del Penedès Les Planes 25,34 0,0 87,5 No 4

Llorenç del Penedès Polígon Industrial l'Empalme 239,10 0,0 0,9 No 0

Polígon Industrial La Rigola 61,80 90,0 80,0 No 5

l'Empalme 122,49 0,0 92,5 Sí 14

Sant Jaume dels Domenys

Zona industrial Els Arcs 101,90 0,0 80,0

Sí 18

Santa Oliva l'Albornar 601,02 80,0 77,5 No 11

Torrent del Lluc 56,75 50,0 82,5 Sí 12

Molí d'en Serra 209,86 90,0 82,5 Sí 33

Vendrell, el Les Mates 124,53 70,0 93,0 Sí 27

La Cometa 379,90 50,0 93,0 Sí 40

Total 347,30 61,3 54,9 240

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’estudi Polígons Industrials del Baix Penedès. L’Eina espai empresarial

No obstant això, hi ha en projecte el nou polígon logístic de CIMALSA entre Banyeres del Penedès,

l’Arboç i Sant Jaume dels Domenys (Logis Penedès), que ha generat molta controvèrsia a la comarca

i que, amb la crisis econòmica es va aturar perquè CIMALSA requeria d’inversió privada que, fins al

moment, no s’ha trobat.



SÍNTESI D’OPINIONS I ELEMENTS VALORATIUS

De les opinions manifestades per les persones entrevistades, es sintetitza el seu contingut en relació

als aspectes de territori.

S’evidencia el valor del clima com a atractiu i com a reclam de ‘qualitat de vida’. Es posa de

manifest que hi ha una diversitat de paisatge que abasta el litoral, les zones rurals i el paisatge

agrari amb potencialitat turística convivint amb espais industrials i d’infraestructures que

donen servei més enllà de la comarca. Aquest fet genera també una percepció negativa de

territori malmès i desordenat.

La població del Baix Penedès no sempre li reconeix el seu valor territorial i paisatgístic i no

expressa massa expectatives envers les seves potencialitats.

Respecte la zona de costa, es plategen mancances de manteniment i neteja, tot i que la qualitat

de les platges i les aigües és reconeguda internacionalment amb la bandera blava, que el 2015

disposen les platges de Cunit, Segur de Calafell, L’Estany-Mas Mel, Calafell, Sant Salvador, Coma-

ruga i Francàs.

Es remarquen alguns espais d’interès natural: el massís del Montmell amb interès forestal,

l’espai dunar de les Madrigueres al Vendrell (al nord de la platja de Sant Salvador) i les rieres

que actuen de corredors ecològics com és el cas de la riera de la Bisbal.

Algunes opinions apunten envers la necessitat d’interconnectar espais com el Vendrell interior

i les platges, com l’espai vitivinícola d’interior i la costa, etc.

La comarca té unes dimensions reduïdes però les distàncies entre els municipis són grans

donades les dificultats de mobilitat interna per l’estructura de les carreteres i pels serveis de

transport públic disponibles, molt ineficients envers els pobles de l’interior.

Mentre la comarca suporta una infraestructura d’autopistes d’abast intercomarcal, els accessos

són deficitaris i el cost de la seva utilització és molt elevat, per la qual cosa la comarca percep

una manca de servei.

Pel que fa a la carretera N-340, es considera molt problemàtica, per la barrera que suposa, la

congestió en determinades èpoques de l’any i l’alta sinistralitat.

En relació al servei ferroviari, es considera que hi ha bona connexió amb Vilanova i la Geltrú i

Barcelona i menys amb Tarragona, per les freqüències i pels transbordaments a Sant Vicenç de

Calders. Es demana la integració tarifària per anar des de Cunit-Calafell cap a Tarragona.

Igualment s’esmenta positivament l’existència del tiquet turístic de tren entre Vilanova i la

Geltrú, Cubelles, Cunit, Calafell i el Vendrell.

Algunes opinions manifesten la necessitat d’una parada de l’AVE al territori. S’utilitza més

l’estació de Barcelona que la del Camp de Tarragona, tot i que està a 30 minuts en vehicle privat,

perquè no tots els trens hi tenen parada.

Les rutes en bicicleta que poden ser d’interès turístic són altament perilloses per les condicions

de congestió de les carreteres i els encreuaments amb la xarxa viària que ha de superar.



Igualment s’esmenten algunes mancances en la senyalització dels elements més singulars del

territori de cara als visitants i turistes, així com el fet de senyalitzar la finalització del Vendrell, a

la sortida del nucli sense considerar les platges com a pertanyents al municipi.

Les urbanitzacions augmenten la dificultat de gestió i manteniment del territori i incrementen

les necessitats de mobilitats no cobertes.

Els Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) es distribueixen extensament en el territori. D’una

banda en la línia de la N-340 des de l’Arboç, Bellvei, Calafell i el Vendrell; i d’altra banda, la part

ubicada a l’oest del l’AP7.

Els PAE, es troben, en general, en una situació deficitària pel que fa al manteniment, la neteja, els

accessos, i les telecomunicacions. En alguns polígons, s’esmenta la necessitat de disposar de més

potència elèctrica. Alguns PAE són poc atractius i n’hi ha d’infrautilitzats. Es troben a faltar naus

i solars amb superfícies grans disponibles.

En el cas d’alguns PAE contigus que pertanyen a dos municipis diferents, es comenta que hi ha

mancança de coordinació entre ells.

Les empreses valoren el teixit industrial existent al territori, però sovint en una consideració de

major abast que els comarcal (àmbit Catalunya).

Es comenten algunes mancances de conservació i neteja en espais públics, parcs i zones verdes

i es troben a faltar àrees recreatives equipades amb pícnic o barbacoes. N’hi ha alguns que són

de pagament.



POBLACIÓ I SOCIETAT

EFECTES DE LA DEMOGRAFIA I DE

L’ACTIVITAT RESIDENCIAL I

TURÍSTICA

En els darrers 16 anys la població

de la comarca s’ha duplicat

La població de la comarca ha passat

dels 50.597 habitants de l’any 1998 als

100.262 registrats a 1 de gener de

2014. Per tant, la població s’ha

incrementat en 49.665 persones, que

en termes relatius representa un

augment del 98,1% (un dels més alts

del conjunt de les comarques

catalanes). És a dir, la població s’ha

quasi doblat respecte el 1998. Els

increments han estat al voltant del 7-

8% interanual durant l’etapa

expansiva de l’economia, xifra molt

superior a la catalana i provincial (del

2% i 4% respectivament). No obstant

això, aquesta dinàmica molt intensa

fins l’any 2007 s’ha desaccelerat amb

l’inici de la crisi econòmica i en

l’actualitat es registra un estancament

demogràfic, similar al que registra la

província i el conjunt del Principat.

Durant el darrer decenni l’increment

poblacional a la comarca ha estat del 36,1%, el doble del provincial (del 18,8%). Municipis com El

Vendrell, l’Arboç, Santa Oliva, Albinyana, Llorenç del Penedès o Masllorenç se situen en increments

inferiors a la mitjana comarcal. Mentre que els majors increments poblacionals s’han registrat a el

Montmell, Banyeres del Penedès i Cunit, amb taxes superiors al 40%.

Gràfic 4 Evolució de la població al Baix Penedès, 1998-2014

Gràfic 5 Taxes de variació interanuals de la població, 2004-2014

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat.

5,66,4 6,2

7,0 6,9 6,6

8,6

7,2

6,05,2

3,4

0,91,3

0,0 0,0-0,8

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

Població: eix esquerra Taxa variació interanual (%): eix dret

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Catalunya Prov. Tarragona Baix Penedès

Efectes de la demografia i de l’activitat residencial i turística.

Canvis en la composició de la població (nacionalitats, llocs d’origen, etc.).

Canvis en les estructures d’edat i l’atenció a la dependència.

Associacionisme i àmbits d’actuació.



La població comarcal presenta una elevada concentració. A la capital comarcal, el Vendrell, amb el

36,6% del total, i als municipis costaners de Calafell i Cunit, que se situen per sobre dels 10 mil

habitants i representen el 72,9% conjuntament.

Taula 10 Població per municipis, 2004 i 2014

Ordenats de major a menor població l’any 2014.

Àmbit territorial 2004 2014 2014 (%) 2014

(% acum.)

2014-2004 2014-2004

(%)

Prov. Tarragona 674.144 800.962 - - 126.818 18,8

Baix Penedès 73.665 100.262 100,0 - 26.597 36,1

Vendrell, el 28.147 36.719 36,6 36,6 8.572 30,5

Calafell 17.277 24.333 24,3 60,9 7.056 40,8

Cunit 8.086 11.989 12,0 72,9 3.903 48,3

Arboç, l' 4.164 5.515 5,5 78,4 1.351 32,4

Bisbal del Penedès, la 2.483 3.495 3,5 81,8 1.012 40,8

Santa Oliva 2.598 3.287 3,3 85,1 689 26,5

Banyeres del Penedès 2.003 3.057 3,0 88,2 1.054 52,6

Sant Jaume dels Domenys 1.725 2.493 2,5 90,7 768 44,5

Albinyana 1.926 2.335 2,3 93,0 409 21,2

Llorenç del Penedès 1.904 2.306 2,3 95,3 402 21,1

Bellvei 1.541 2.174 2,2 97,4 633 41,1

Montmell, el 904 1.418 1,4 98,9 514 56,9

Bonastre 440 622 0,6 99,5 182 41,4

Masllorenç 467 519 0,5 100,0 52 11,1


Tot i que la població resident se situa al voltant dels cent mil habitants, la població real és un

25% superior degut a la segona residència i el turisme

El volum de població té un marcat caràcter estacional, amb increments significatius durant

el segon i tercer trimestre, on l’augment poblacional se situa al voltant del 70%

Tot i que la població resident se situa a l’entorn dels cent mil habitants, es registra un important

volum de població flotant que en equivalent a temps complet representa un 26,3% més de població.

És a dir, la població real és d’unes 127.641 persones. No obstant això, en els darrers anys el

percentatge de població flotant respecte a la resident ha disminuït, ja que l’any 2002 se situava en

el 40,5% de la població resident, quasi bé 15 punts percentuals per sobre de l’actual.

Tot i que la mitjana anual representa un increment de la població del 26,3%, durant els mesos d’estiu

l’increment és del 69,8%, 70.568 persones més. En municipis com Calafell, la població flotant supera

a la resident en aquests mesos, 34.362 respecte als 24.563 residents. 13.911 respecte a 12.416

residents a Cunit. 12.416 respecte 36.747 al Vendrell.



Gràfic 6 Estimacions de població ETCA i de població estacional ETCA, 2002-2013

Gràfic 7 Població flotant per trimestres, 2013

Font: Actíva Prospect a partir de dades d’Idescat.

Nota: La població ETCA o població equivalent a temps complet anual es defineix com la població present al municipi, mesurada en mitjana anual de persones per dia. Equival a la suma de la població resident i les entrades de població no resident al municipi menys les sortides de població resident al municipi. La població estacional ETCA o població estacional equivalent a temps complet anual es defineix com el saldo resultant de les entrades de població no resident al municipi i les sortides de població resident al municipi, mesurat en mitjana anual de persones per dia.

En els darrers anys s’ha produït una gran

transformació de la segona residència en

residència principal, que expliquen, en

part, el creixement demogràfic

experimentat

El parc d’habitatges de la comarca s’ha

incrementat un 16,9% entre els anys

intercensals 2001 i 2011. Aquest creixement,

molt per sota de la mitjana provincial del

20,6%, s’ha produït principalment en el parc

d’habitatges principals, on l’increment ha

estat del 70,9%, mentre que l’habitatge d’ús

secundari s’han reduït un 17,8%. Aquestes

xifres expliquen un procés de transformació

important d'habitatge secundari en

principal. Amb tot, el parc d’habitatges de segona residència és superior al d’habitatges principals

en municipis com Calafell o Cunit, on aquest supera el 50% del total.

Aquest procés es deu al diferencial existent en el preu de l’habitatge entre l’entorn

metropolità de Barcelona i l’excés d’oferta comarcal d’habitatge

Excepte a Cunit, el preu mitjà de l’habitatge de nova construcció és significativament inferior a la

que es registra al conjunt de l’àmbit metropolità i en municipis com l’Arboç i el Vendrell el preu mitjà

se situa molt per sota de la mitjana de Catalunya (excloent l’àmbit metropolità). El més rellevant, no

obstant, és l’elevat excés d’oferta que es registra en la majoria de municipis de la comarca, excepte

a Calafell on la proporció d’habitatges en venda del conjunt de promocions immobiliàries se situa en

la mitjana catalana. Així, en municipis com Cunit, el Vendrell i l’Arboç al voltant del 70% dels

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

Població estacional ETCA Població resident Població ETCA

8.094

17.111

70.568

9.855

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

1 2 3 4

Gràfic 8 Distribució dels habitatges en edificis destinats principalment a habitatge per tipus, 2011

Font: Actíva Prospect a partir d el cens d’habitatges, Idescat.

59,5

26,5

13,6

45,3 43,2

11,2

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

principals secundaris buits

Prov. Tarragona Baix Penedès



habitatges de nova promoció estaven en venda l’any 2010, front el 38,9% de la mitjana de municipis

estudiats.

Taula 11 Preu mitjà per metre quadrat útil dels habitatges de nova construcció (euros/m2 útils)

Àmbit territorial 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

Barcelona (BCN) 4.837,4 4.952,7 5.379,4 5.827,3 6.458,3 6.706,7 7.176,4

Àmbit Metropolità (menys BCN) 2.745,7 2.894,6 3.083,9 3.425,9 3.781,5 3.859,8 4.198,6

Resta de Catalunya 2.006,3 2.109,0 2.326,7 2.375,4 2.712,0 2.822,5 3.139,1

Total municipis estudiats (sense BCN) 2.386,9 2.519,7 2.794,6 3.039,8 3.142,0 3.272,1 3.635,3

Total municipis estudiats 2.781,2 2.918,7 3.235,6 3.454,5 3.476,6 3.604,5 3.946,3

Arboç, l' - - - - 2.210,1 2.951,5 2.735,7

Calafell - - - - 3.543,2 3.678,0 4.126,3

Cunit - - - - 3.843,6 4.238,2 4.433,5

Vendrell, el - - - - 2.638,4 2.992,1 3.369,0

Taula 12 Proporció d’habitatges en venda del total d'habitatges en promoció

Àmbit territorial 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

Barcelona (BCN) 21,4 18,2 24,3 30,6 31,2 39,2 46,5

Àmbit Metropolità (menys BCN) 24,4 26,8 28,1 33,4 34,5 40,6 43,5

Resta de Catalunya 24,3 25,0 27,4 34,7 43,8 43,8 45,6

Total municipis estudiats (sense BCN) 24,3 25,9 27,8 33,8 39,8 42,4 44,6

Total municipis estudiats 23,9 24,4 27,2 33,3 38,9 42,1 44,9

Arboç, l' - - - - 67,8 73,2 52,0

Calafell - - - - 33,8 44,5 47,5

Cunit - - - - 71,8 62,6 52,3

Vendrell, el - - - - 67,6 30,4 34,7

Font: Actíva Prospect a partir de dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir del treball de camp realitzat per l'Instituto APOLDA entre 2008 i 2011, i per BCF Consultors els anys 2012 i 2013.

Nota. El nombre de promocions estudiades és de 1.057, amb un total de 27.933 habitatges.

CANVIS EN LA COMPOSICIÓ DE LA POBLACIÓ

Es produeix un augment de la població empadronada que treballa a l’àrea de Barcelona i

que ocupa la que abans era la seva segona residència

Més de tres quartes parts de la població no ha nascut a la comarca, aquesta situació és encara

més accentuada entre el grup de població en edat de treballar

Les bones comunicacions tant viàries com ferroviàries, així com l’oferta d’habitatge a menor preu

que a l’entorn metropolità, ha afavorit aquesta dinàmica migratòria. Segons les dades padronals de

2014, el 53,9% de la població nascuda a Catalunya resident a la comarca procedeix de la província

de Barcelona i la població que ha nascut a la comarca és només el 23,3%. Aquesta és una xifra molt

baixa si es té en compte que en la majoria de comarques catalanes, el percentatge de població

autòctona se situa al voltant del 40%.

El municipi d’on prové més població és Barcelona, amb el 20,1% dels residents a la comarca. Amb

menor importància hi ha Tarragona, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la

Geltrú, amb xifres inferiors al 3%.



Taula 13 Població segons lloc de naixement, per municipis, 2014

Catalunya Mateixa comarca

Altra comarca

Resta Estat

Estranger Total

Catalunya 64,3 45,1 19,2 18,5 17,2 100,0

Prov. Tarragona 64,8 43,4 21,4 17,5 17,7 100,0

Baix Penedès 62,5 23,3 39,2 21,4 16,1 100,0

Albinyana 70,6 28,5 42,1 22,1 7,3 100,0

Arboç, l' 57,6 31,0 26,6 20,9 21,5 100,0

Banyeres del Penedès 66,5 27,2 39,3 22,4 11,2 100,0

Bellvei 69,3 28,1 41,2 19,2 11,5 100,0

Bisbal del Penedès, la 71,5 27,3 44,2 21,5 7,0 100,0

Bonastre 72,0 26,0 46,0 12,7 15,3 100,0

Calafell 59,3 17,4 41,9 21,0 19,7 100,0

Cunit 58,0 10,9 47,1 26,5 15,5 100,0

Llorenç del Penedès 77,6 46,0 31,6 15,9 6,5 100,0

Masllorenç 79,4 46,1 33,3 8,3 12,3 100,0

Montmell, el 65,7 12,9 52,8 25,4 9,0 100,0

Sant Jaume dels Domenys 77,9 34,5 43,4 15,7 6,4 100,0

Santa Oliva 66,4 28,3 38,2 22,6 11,0 100,0

Vendrell, el 61,9 26,1 35,7 20,9 17,2 100,0


Taula 14 Població resident al Baix Penedès segons lloc de naixement, 2011

Població % Població

16-64 anys

%

Nascuts a la província de Barcelona 33.170 33,2 25.245 38,1

Nascuts a la província de Tarragona 29.290 29,3 15.185 22,9

Nascuts a d'altres províncies 22.790 22,8 13.810 20,8

Nascuts a l'estranger 14.810 14,8 12.075 18,2

Total 100.060 100,0 66.315 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Cens de població 2011, INE.

L’altre factor explicatiu del creixement demogràfic és l’arribada de població estrangera

La xifra de població de nacionalitat estrangera a la comarca l’any 2000 era de 2.447 persones, el

4,3% de la població. Des de llavors la població estrangera s’ha incrementat un 481,1%, 11.773

persones més, que situen aquest grup poblacional en les 14.220 persones l’any 2014. Així, la taxa

d’estrangeria és el 14,2%, molt per sota de la mitjana provincial del 16,5% i lleugerament inferior a

la catalana, del 14,5%. El grup més important és el de la comunitat africana, que en l’actualitat

representa el 43,9% de la població estrangera de la comarca. La segona comunitat amb més efectius

és la que prové de països europeus que no formen part de l’UE (el 26,9%) i, en tercer lloc, la

comunitat d’Amèrica del Sud (el 16,0%). Aquest darrer col·lectiu, d’altra banda, ha registrat un

important descens, coincidint amb l’empitjorament de la situació econòmica.

Per municipis, només l’Arboç registra una taxa d’estrangeria significativament elevada, del 23,7%.

Mentre que a Calafell, Bonastre i el Vendrell se situa en el 15-16%. En canvi, en municipis com la



Bisbal del Penedès, Llorenç del Penedès, el Montmell i Sant Jaume dels Domenys la taxa és

relativament baixa, al voltant del 5%.

Gràfic 9 Població de nacionalitat estrangera per continents, 2000-2014

Gràfic 10 Taxa d’estrangeria, 2000-2014


CANVIS EN LES ESTRUCTURES D’EDAT I L’ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA

Les dinàmiques demogràfiques dels darrers anys han comportat un augment de la població

infantil, però també un envelliment de la població

La comparació de les piràmides de població de 2004 i 2014 mostra canvis importants en l’estructura

d’edats entre els dos períodes. Així, l’any 2014 el cohort de 0-10 anys té un pes més important, així

com el col·lectiu de 60 i més anys. També s’observa com en la població en edat de treballar es

produeix un desplaçament de la generació del baby boom, que situa el cohort amb major pes

poblacional entre els 40-45 anys. És a dir, es produeix un augment en la mitjana d’edat de la població

activa. Respecte a Catalunya, la comarca presenta una estructura d’edats més rejovenida. Amb major

presència dels grups més joves, sobretot del grup 0-15 anys i una menor sobreenvelliment de la

població. També s’observa un cert buit generacional en el cohort 20-30 anys.

Gràfic 11 Piràmide de població, 2004 i 2014 Gràfic 12 Piràmide de població, comparació amb Catalunya, 2014


0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

Àsia i Oceania

Amèrica delSud

Amèrica delNord i Central

Àfrica

Resta Europa

Resta UE 0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

20,0


2,0 1,8 1,5 1,3 1,0 0,8 0,5 0,3 0,0 0,3 0,5 0,8 1,0 1,3 1,5 1,8 2,0

05

101520253035404550556065707580859095

Baix Penedès. 2004 Baix Penedès. 2014

2,0 1,8 1,5 1,3 1,0 0,8 0,5 0,3 0,0 0,3 0,5 0,8 1,0 1,3 1,5 1,8 2,0

05

101520253035404550556065707580859095

Catalunya Baix Penedès



Augment de la demanda de serveis d’atenció a la dependència com a conseqüència de

l’envelliment i sobreenvelliment de la població

Malgrat l’increment poblacional fruit de l’arribada de nova població a la comarca, s’ha produït un

envelliment de la població. Així, les taxes d’envelliment i sobreenvelliment s’han incrementant

lleugerament els darrers anys. En termes absoluts, la població major de 65 anys s’ha incrementat en

uns tres mil efectius i la població de més de 85 anys en quasi un miler de persones el darrer decenni.

Precisament, aquest darrer col·lectiu és el que presenta majors requeriments d’atenció a la

dependència.

Gràfic 13 Evolució de les taxes d’envelliment i sobreenvelliment, 2004-2014

Gràfic 14 Evolució de la població major de 65 anys, 2004-2014


Nota: La taxa d’envelliment és la proporció de persones de 65 o més anys respecte el total. Les taxes de sobreenvelliment es calculen respecte

a la població de 65 o més anys.

La taxa de sobreenvelliment del col·lectiu de 85 o més anys és significativament elevada als

municipis de Llorenç del Penedès i Masllorenç, on gairebé una quarta de població de 65 o més anys

supera aquesta edat. Amb tot, el grau de sobreenvelliment de la gent gran a la comarca és menor que

l’observat al conjunt de la província i del Principat. Tanmateix, en els propers anys es preveu que

aquesta situació s’intensifiqui atès que el col·lectiu major de 75 anys és majoritari en d’altres

municipis de la comarca, com Bonastre, Sant Jaume dels Domenys, l’Arboç i Santa Oliva.

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Taxa d'envelliment (%)

Taxa de sobreenvelliment 75+ (%)

Taxa de sobreenvelliment 85+ (%)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Població 65-74 anys Població 75 o més anys



Taula 15 Taxes d’envelliment i sobreenvelliment per municipis i àmbits territorials, 2014

Ordenat segons taxa de sobreenvelliment 85+

Àmbit territorial Taxa d'envelliment

(%)

Taxa de sobreenvelli-ment 75+ (%)

Taxa de sobreenvelli-ment 85+ (%)

Llorenç del Penedès 18,7 56,6 23,7

Masllorenç 21,6 62,5 23,2

Bonastre 15,8 45,9 16,3

Catalunya 17,8 51.1 15,4

Prov. Tarragona 17,3 50,2 15,1

Sant Jaume dels Domenys 15,8 51,1 14,2

Arboç, l' 15,0 50,2 13,3

Santa Oliva 16,8 48,5 12,2

Banyeres del Penedès 14,7 41,1 11,6

Baix Penedès 17,1 43,7 11,3

Cunit 20,5 41,6 11,3

Vendrell, el 16,1 44,5 11,1

Montmell, el 18,3 37,3 10,8

Bisbal del Penedès, la 19,6 38,6 9,9

Calafell 17,2 40,9 9,8

Bellvei 16,7 43,1 9,4

Albinyana 20,2 41,5 9,3


Mentre que el col·lectiu de 85 i més anys s’ha doblat des de 2003 (l’increment és del 100,5%), les

places en residències i centres de dia només han registrat un increment del 33,4% i del 80,4%

respectivament. Aquestes xifres posen de relleu d’alguna forma que els requeriments d’atenció

d’aquest col·lectiu s’està cobrint des de l’àmbit familiar o bé des de l’àmbit de l’economia informal.

Gràfic 15 Evolució del nombre de places de serveis d’atenció a la gent gran segons tipus, 2003-2014

Font: Actíva Prospect a partir de dades de Entitats i Establiments de Serveis Socials del Departament d'Acció Social i Ciutadania. Idescat.

497 506 520 528 529

661 633663 663 663

10

7

83 89

89

17

9

19

9

19

9

19

9

21

4

19

3

0

100

200

300

400

500

600

700

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012Residèncials Centres de dia



Els municipis de Cunit, el Vendrell,

Llorenç del Penedès i Calafell

concentren la major part de l’oferta de

places de la comarca, el 70,1%, que en

l’àmbit residencial és majoritàriament

privada: el 77,0% de les places,

mentre que la meitat de l’oferta de

places en centres de dia és pública.

Segons els plans de la Generalitat

corresponents a la programació pel

2008-20127 dels serveis d’atenció a la

dependència, es preveu una cobertura

de places públiques en l’àmbit

residencial a la comarca del 2,42% pel

grup d’edat de 75 o més anys, que

aplicat a la població actual correspon

a 182 places, molt per sota de les 120

places públiques actuals. L’objectiu

global de cobertura del 4,71% si que

es compleix, ja que respon a 353

places, molt per sota de les 511 places

totals actuals. La provisió d’aquests

serveis és des de la iniciativa privada.

Pel que fa a la provisió de places en centres de dia, la cobertura pública objectiu comarcal és del

0,89%, que en població actual és de 67 places. Així, les 100 places actuals superen en escreix l’oferta

prevista per la comarca. En conjunt les 193 places en centres de dia també superen la cobertura

global d’1,43, ja que representa un total de 107 places.

ASSOCIACIONISME I ÀMBITS D’ACTUACIÓ

L’associacionisme es concentra en l’àmbit cultural (principalment en la promoció de les

tradicions i el folklore local) i en la gestió de les urbanitzacions (amb diversitat

d’associacions de propietaris i de veïns)

L’associacionisme és menor a la comarca que al conjunt de Catalunya. Així, a Catalunya per cada 10

mil habitants consten 93,6 entitats associatives, mentre que al Baix Penedès aquesta ràtio és de 74,9.

Amb tot, no es disposa d’informació de quin percentatge de la població està associada a alguna

entitat.

A la comarca hi ha un total de 751 associacions, de les quals la meitat es concentren en l’àmbit

cultural (378). El foment i defensa dels drets civils, socials i de la persona amb 115 entitats és el

segon àmbit en importància. En aquest àmbit una part important són associacions de veïns, de barris

7 Programació territorial dels recursos d’atenció social especialitzada i domiciliària a Catalunya 2008-2012 i Bases per a la nova Planificació.

Taula 16 Nombre de places en establiments de serveis socials per municipi i sector institucional, 2012

Residències Centre de dia

Inic

iati

va M

erc

anti

l

Inic

iati

va S

oci

al

Inic

iati

va P

úb

lica

Tota

l

Inic

iati

va M

erc

anti

l

Inic

iati

va S

oci

al

Inic

iati

va P

úb

lica

Tota

l

Baix Penedès 511 32 120 663 87 6 100 193

Albinyana 0 0 0 0 0 0 0 0

Arboç, l' 0 0 25 25 0 0 10 10

Banyeres del Penedès 0 0 0 0 0 0 0 0

Bellvei 0 0 0 0 0 0 0 0

Bisbal del Penedès, la 28 0 0 28 2 0 0 2

Bonastre 0 0 0 0 0 0 0 0

Calafell 106 0 0 106 10 0 0 10

Cunit 232 0 0 232 45 0 0 45

Llorenç del Penedès 121 0 0 121 20 0 0 20

Masllorenç 0 0 0 0 0 0 0 0

Montmell, el 0 0 0 0 0 0 0 0

Sant Jaume dels Domenys

0 0 0 0 0 0 0 0

Santa Oliva 24 0 0 24 10 0 0 10

Vendrell, el 0 32 95 127 0 6 90 96

Font: Actíva Prospect a partir de dades de Entitats i Establiments de Serveis Socials del Departament d'Acció Social i Ciutadania. Idescat.



de nuclis urbans però sobretot d’urbanitzacions. L’ordenació de l’espai, ecologia i l’habitatge

concentra a 88 entitats, l’11,7% del total. En aquest grup també hi abunden les associacions de

propietaris d’urbanitzacions.

L’àmbit cultural acostuma a concentrar la meitat de l’associacionisme al conjunt del Principat,

seguida de l’Ensenyament, formació i investigació (10,3%), el interessos de sectors econòmics,

geogràfics o professionals (9,8%) i en quart lloc l’ordenació de l’espai, ecologia i habitatge (4,9%).

Per tant, els motius que porten a l’associacionisme a la comarca difereixen força dels del conjunt de

Catalunya i se centren sobretot en la gestió de les urbanitzacions.

Taula 17 Associacions segons àmbit d’actuació i municipi, 2015

Cu

ltu

ra

Fom

ent

i def

ensa

del

s

dre

ts c

ívic

s, s

oci

als

i de

la

per

son

a

Ord

enac

ió d

e l'

esp

ai,

eco

logi

a i h

abit

atge

Ense

nya

men

t, f

orm

ació

i

inve

stig

ació

Inte

ress

os

de

sect

ors

eco

nò

mic

s, g

eogr

àfic

s o

pro

fess

ion

als

Sen

se c

lass

ific

ació

Ass

istè

nci

a so

cial

Salu

t

Tota

l

% c

olu

mn

a

Vendrell 123 31 21 19 18 7 11 4 234 31,2

Calafell 64 31 12 9 19 10 6 151 20,1

Cunit 39 12 15 9 8 2 5 1 91 12,1

Arboç 27 4 1 6 1 1 40 5,3

Bisbal del Penedès 17 11 7 3 2 40 5,3

Santa Oliva 21 4 6 1 1 1 1 35 4,7

Sant Jaume dels Domenys 17 3 4 3 2 29 3,9

Banyeres del Penedès 18 5 3 1 1 28 3,7

Albinyana 10 3 6 2 1 1 23 3,1

Bellvei 18 2 1 1 22 2,9

Llorenç del Penedès 13 2 2 1 1 1 20 2,7

Montmell 1 6 7 2 2 1 19 2,5

Bonastre 5 1 3 1 10 1,3

Masllorenç 5 1 1 1 1 9 1,2

Total 378 115 88 59 54 26 25 6 751 100,0

% fila 50,3 15,3 11,7 7,9 7,2 3,5 3,3 0,8 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament de Justícia. Guia d’entitats a 04/08/2015.

Nota: Inclou associacions, federacions i fundacions.





als aspectes de població i societat.

Una gran part de la població no té un sentiment de pertinença al territori, ni al municipi, ni al

Baix Penedès. Algunes persones parlen d’una comarca a mig camí entre Barcelona i Tarragona,

que no identifiquen amb una personalitat pròpia. Algun municipi, com l’Arboç, en seria excepció.

Això és degut a que bona part de la població resident resulta de processos migratoris, tant

interns com externs, de l’àrea metropolitana de Barcelona i de persones d’origen estranger

(magrebins, africans i sud-americans), que van arribar abans de la crisi econòmica, atretes pel

treball en el sector de la construcció i l’oferta d’habitatge més assequible.

No hi ha una problemàtica acusada de convivència amb les persones de nacionalitat estrangera.

La percepció és que la població marroquina predominant està força integrada i potser la llatina

és més conflictiva. Amb tot, alguna zona com per exemple la ctra. de Valls del Vendrell s’ha

convertit en gueto. Algunes opinions apunten un cert increment de la radicalització i el rebuig.

D’altres apunten a la necessitat d’actuar més proactivament amb col·lectius com els

pakistanesos (i també marroquins) per potenciar que es relacionin socialment.

Algun centre educatiu de primària concentra un percentatge alt d’alumnat d’origen estranger.

No hi ha prou distribució d’alumnat entre el centres.

El estrangers europeus estan presents com a població de segona residència, mentre que de

turisme internacional, n’hi ha poc.

Es posa de manifest certa preocupació per la composició sociològica del Baix Penedès, ja que els

lloguers barats actuen com a “efecte crida” i afavoreixen la residència de persones amb baix

nivell sociocultural i poder adquisitiu.

Es constata que hi ha manca de civisme pel que fa al respecte de l’espai públic i al manteniment

de la neteja.

Es donen situacions de pobresa d’algunes famílies, siguin immigrades o no, degut a l’atur i a les

precàries condicions de treball, que incrementen les necessitats bàsiques com els menjadors

socials, els ajuts al transport per poder buscar feina, etc. Hi ha un perfil de famílies amb adults

de més de 45 anys amb fills/es al seu càrrec que presenten força problemàtica quan se’ls acaben

els subsidis d’atur i ajuts. Es cronifica la pobresa.

Alguns serveis educatius no obligatoris com l’escola bressol o de música són inassequibles per

força famílies, pel seu cost (malgrat la quota de les Escoles bressol s’ha reduït).

Hi ha un teixit associatiu força actiu. El Baix Penedès té un potencial cultural amb referents com

Pau Casals, Àngel Guimerà, Apel·les Fenosa, etc... i una tradició rellevant de festes populars. Es

comenta que la major part de les associacions estan formades per persones autòctones i que hi

ha un nivell baix d’inclusió de persones nouvingudes.

Els joves tendeixen a anar a Calafell per les activitats d’oci o a marxar a fora. Participen poc en

les activitats associatives de la comarca.



Pel que fa a equipaments, s’esmenten algunes possibles necessitats pel que fa a residències per

gent gran, espai per joves, i serveis per infants i adolescents que facilitin la conciliació de les

famílies i la seva activitat laboral. L’activitat cultural està menys present a les zones de platja,

que en els nuclis dels municipis.

Els municipis costaners tenen un marcat caràcter “dormitori”. Tot i que no és molt significatiu,

algunes segones residències han passat a ser primera residència per persones jubilades o per

persones més joves aturades de l’àrea metropolitana de Barcelona.

La gent gran a les urbanitzacions plantegen una problemàtica d’aïllament degut a la dependència

del vehicle per la seva mobilitat.

En relació als hàbits de compra, la població tendeix a fer un major ús dels supermercats per a

l’alimentació i productes de primera necessitat. Pel que fa a compres més especialitzades, es

desplacen a Vilanova i a Barcelona, i en menor mesura a Tarragona i Reus.

Respecte a temes de seguretat, s’apunten algunes situacions problemàtiques en Polígons

industrials o en zones de platja (robatoris en la via pública o furs de materials d’obra, etc.)



NIVELLS D’INSTRUCCIÓ I OFERTA FORMATIVA

NIVELLS D’INSTRUCCIÓ I ESTUDIS D’ESPECIALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ

El Baix Penedès és de les comarques de Catalunya amb menor presència de titulats

universitaris en la població en edat de treballar

Una part majoritària de la població no té estudis d’especialització

Els titulats universitaris representen el 14,5% de la població en edat de treballar segons les dades

del cens de 2011. Al conjunt de Catalunya els titulats universitaris són el 23,6% del grup de població

de 16-64 anys i a la demarcació de Tarragona la proporció és del 19,3%, quasi cinc punts percentuals

més. En contraposició, la proporció de població amb estudis secundaris (amb estudis d’ESO o

equivalent completats) és superior, amb més de dues terceres parts de la població (el 68,9%).

Finalment, la població amb estudis de primer grau o inferiors és del 16,6%, xifra similar al de la

demarcació (16,4%) i tres punts per sobre de la mitjana catalana (13,9%).

Només el Montsià i la Terra Alta tenen una percentatge menor de titulats universitaris que el Baix

Penedès i el valor més alt li correspon al Barcelonès amb el 31,5% de la població en edat de treballar.

Per municipis, el Vendrell és el que registra un percentatge més elevat d’universitaris, amb el 15,7%.

El Montmell, Bellvei i Albinyana són els municipis amb taxes més baixes, entre el 6-7%.

Pel que fa al conjunt de la població 16-64 anys, un 66,1% no té cap estudi d’especialització. A la

demarcació aquesta xifra és del 61,7% i a Catalunya del 59,5%.

Pel que fa a la població amb estudis d’especialització, els tipus d’estudis amb un major nombre

d’efectius són els de Arquitectura, construcció, formació tècnica i indústries i els de Dret i ciències

socials. Cadascuna d’aquestes especialitzacions representen una quarta part i conjuntament la

meitat de la població en edat de treballar.

Nivells d’instrucció i estudis d’especialització de la població.

Oferta formativa.



Gràfic 16 Població 16-64 per nivell d'estudis (graus), 2011

Gràfic 17 Població 16-64 per tipus d'estudis, 2011

Font: Actíva Prospect a partir del Cens de població i habitatges de l'INE.

Notes:

Els graus són els següents:

Analfabets: es considera que una persona és analfabeta quan no sap llegir ni escriure en cap idioma.

Sense estudis: persones que saben llegir i escriure, però que van assistir menys de cinc anys a l'escola. Encara que aquesta categoria és equivalent a la d"Estudis primaris incomplets" de la Classificació nacional d'educació (CNED), s'ha optat per mantenir la denominació a fi de

facilitar la comparació amb els censos anteriors.

Primer grau: persones que van anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o Batxillerat Elemental.

Segon grau: es considera que una persona té estudis de segon grau quan ha acabat ESO, EGB, Batxillerat Elemental o té el certificat

d'escolaritat o d'estudis primaris, batxillerat (LOE, LOGSE), BUP, Batxillerat Superior, COU, PREU, FP grau mitjà, FP I, Oficialia Industrial o equivalent, grau mitjà de música i dansa, certificats d'escoles oficials d'idiomes, FP grau superior, FP II, Mestratge Industrial o equivalent.

Tercer grau: es considera que una persona té estudis de tercer grau quan ha acabat una diplomatura universitària, arquitectura tècnica,

enginyeria tècnica o equivalent, grau universitari, llicenciatura, arquitectura, enginyeria, màster oficial universitari, especialitats mèdiques o doctorat.

Les categories segons tipus són: Educació, Arts i humanitats, Dret i ciències socials, Ciències i informàtica, Arquitectura, construcció, formació

tècnica i indústries, Agricultura, ramaderia, pesca i veterinària, Salut i serveis socials i Altres serveis

OFERTA FORMATIVA

L’oferta formativa de formació professional és força diversificada i orientada al teixit

productiu local

La comarca compta amb un total de 65 centres eductius que formen part del Servei d’Educació de

Catalunya8. Els municipis de Calafell, Cunit, el Vendrell, la Bisbal del Penedès i l'Arboç concentren

l’oferta d’ESO i d’ensenyaments postobligatoris, tot i que en aquest darrer apartat el Vendrell compta

amb 18 dels 34 ensenyaments que s’ofereixen a la comarca. En l’àmbit de la formació professional

la concentració al Vendrell és majoritària, amb 9 dels 15 ensenyaments ofertats.

8 Formen part del Servei d'Educació de Catalunya tots els centres sostinguts amb fons públics i que imparteixin ensenyaments obligatoris o ensenyaments declarats gratuïts per la LEC. A efectes del mapa, s'hi inclouen també els ensenyaments de batxillerat i de formació professional de grau superior.

1,4 4

,3

10

,9

68

,9

14

,5

1,2 3,7

11

,4

64

,3

19

,3

1,0 3,3

9,6

62

,5

23

,6

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

Analfabets Senseestudis

Primer grau Segon grau Tercer grau

Baix Penedès Prov. Tarragona Catalunya

11

,6

5,8

25

,5

9,0

25

,8

2,3

10

,4

9,710

,8

6,9

24

,1

9,6

24

,7

2,5

11

,9

9,69,6

8,4

27

,0

10

,6

22

,3

1,5

12

,8

7,8

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

Baix Penedès Prov. Tarragona Catalunya



En la taula, a continuació, es mostra l’oferta prevista pel curs 2015-2016. L’oferta és la mateixa que

la del curs anterior, excepte els cicles de grau mitjà d’Activitats comercials i Jardineria i floristeria i

de grau superior de Gestió de venda i espais comercials, que s’han deixat d’oferir.

L’oferta és força diversificada i adequada a la realitat socioeconòmica de la comarca, amb una

representació important de les diferents famílies professionals i de les especificitats locals com són

el cicle d’Olis d’oliva i vins i els serveis a les persones, amb els cicles de cures auxiliars d’infermeria,

atenció a persones en situació de dependència, perruqueria i cosmètica capil·lar, animació

d’activitats físiques i esportives i educació infantil.

Taula 18 Oferta d’estudis postobligatoris, curs 2015-2016

Tipus d’ensenyament Calafell Cunit El

Vendrell

La Bisbal

del

Penedès

L'Arboç Total

Batxillerat 2 2 9 2 4 19

Batxillerat d'arts 1 1

Batxillerat de ciències i tecnologia 1 1 4 1 2 9

Batxillerat d'humanitats i ciències socials 1 1 4 1 2 9

Formació professional de grau mitjà 2 2 5 1 10

Atenció a persones en situació de dependència 1 1

Cures auxiliars d'infermeria 1 1

Electromecànica de vehicles automòbils 1 1

Gestió administrativa 1 1 2

Instal·lacions elèctriques i automàtiques 1 1

Olis d'oliva i vins 1 1

Perruqueria i cosmètica capil·lar 1 1

Sistemes microinformàtics i xarxes 1 1 2

Formació professional de grau superior 1 4 5

Administració i finances 1 1

Animació d'activitats físiques i esportives 1 1

Automoció 1 1

Desenvolupament d'aplicacions web 1 1

Educació infantil 1 1

Total 5 4 18 2 5 34

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Ensenyament. Mapa de programació de l’oferta educativa.

Nota: A aquesta relació disponible al Mapa de programació del Departament d’Ensenyament, cal afegir

el cicle formatiu de grau mitjà de Jardineria i Floristeria a Calafell.

Aquesta oferta es complementa amb la de l’Institut Obert de Catalunya, que permet la realització

d’aquests estudis a distància. En aquest sentit, es detecta certa duplicitat en l’oferta pel que fa als

cicles de grau mitjà que ofereix l’IOC amb els que hi ha a la comarca i menor pel que fa a l’oferta de

grau superior (només es dóna el cas de l’Educació infantil).



Taula 19 Oferta d’estudis postobligatoris de l’Institut Obert de Catalunya, curs 2015-2016

Accés a cicles formatius

Curs específic per a l'accés als cicles formatius de grau superior

Adaptació de l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes

Adaptació de l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes

Batxillerat

Batxillerat de ciències i tecnologia

Batxillerat d'humanitats i ciències socials

Formació professional de grau mig

Cures auxiliars d'infermeria

Gestió administrativa

Sistemes microinformàtics i xarxes

Formació professional de grau superior

Administració de sistemes informàtics en xarxa

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma

Educació infantil

Prevenció de riscos professionals

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Ensenyament. Mapa de programació de l’oferta educativa.

L’oferta del Servei d’Educació de Catalunya es complementa amb ensenyaments d’idiomes i música,

al Vendrell i d’altra formació orientada a la població adulta: formació instrumental i informàtica.

Les escoles d’adults estan en funcionament als municipis del Vendrell, Calafell, Cunit i l’Arboç.

Taula 20 Oferta d’altres ensenyaments, curs 2015-2016

Tipus d’ensenyaments Cunit El

Vendrell

Total

Adaptació de l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes 1 1 2

Adaptació de l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes 1 1 2

Cicle de formació instrumental 1 1

Cicle de formació instrumental 1 1

Educació d'adults 4 4

Informàtica - nivell inicial 1 1

Informàtica - nivell usuari 1 1

Llengua catalana 1 1

Llengua estrangera anglès 1 1

Ensenyaments artístics Música 1 1

Ensenyaments de música article 48.3 LOE 1 1

Ensenyaments d'idiomes 3 3

Anglès 1 1

Anglès C1 1 1

Francès 1 1

Total 2 9 11

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Ensenyament. Mapa de programació de l’oferta

educativa.

En l’àmbit de la formació ocupacional cal destacar la formació ocupacional que s’ofereix des dels

ajuntaments del Vendrell i Calafell.



En el cas de Calafell, enguany estan centrats en les següents temàtiques:

Treballador/a Familiar

Administratiu polivalent PIMES

Word Bàsic

Word intermedi

Excel bàsic

Iniciació a internet

En el cas de l’EINA del Vendrell, s’ha centrat en

els següents àmbits:

9 cursos adreçats a 135 persones

aturades majors de 16 anys (2 d’anglès

per a l’atenció al públic, 1 d’organització

i gestió de magatzems, 2 d’activitats

auxiliars de magatzem, 1

d’enregistrament i tractament de dades,

1 de confecció i publicació de pàgines

web i 2 d’activitats auxiliars de comerç),

4 mòduls formatius per a 70 joves

desocupats d’entre 16 i 24 anys que, a

part de formació bàsica, també hi ha un

període de pràctiques en empreses amb possibilitat de contracte subvencionat (operacions

bàsiques de restaurant i bar, mecànica de vehicles lleugers, activitats auxiliars de magatzem

i activitats auxiliars de comerç).

En l’àmbit de la formació ocupacional cal destacar també el paper de la Fundació Privada Santa

Teresa del Vendrell, que ofereix cursos de formació no reglada en matèries de jardineria, serveis

industrials i neteja i a través de l’Escola de Turisme, formació en serveis de restauració i turístics.

L’objectiu de l’Escola és formar professionals per a l'hostaleria –un dels sectors estratègics a la

comarca–, tot facilitant la integració laboral i social dels col·lectius amb dificultats.

Les especialitats que ofereix són les següents:

Programa de Formació i Inserció (antic PQPI) Auxiliar d'hoteleria: cuina i serveis de

restauració. Dpt. Ensenyament de la Generalitat. 1001 hores.

Certificat de professionalitat Operacions bàsiques de Cuina. SOC. 290 hores.

Auxiliar de cuina adreçat a persones amb discapacitat SOC. 715 hores.

Certificat de professionalitat Operacions bàsiques de Restaurant i bar. SOC. 230 hores.

Auxiliar de cuina. Punt Formatiu Incorpora (Programa Incorpora, Fundació La Caixa): 300

hores (100 competències professionals, 100 competències transversals, 100 pràctiques a

empresa).

Auxiliar de cambrer. Punt Formatiu Incorpora (Programa Incorpora, Fundació La Caixa):

300 hores (100 competències professionals, 100 competències transversals, 100 pràctiques

a empresa).

L’any 2001, el Consorci Universitari del Baix Penedès

(CUBP) va posar en funcionament l'Escola d’Hostaleria,

pensada per oferir formació de qualitat en les especialitats

de cambrer i cuiner. Després de les primeres promocions,

es va replantejar el projecte. A final del 2004, la Fundació

Santa Teresa del Vendrell va proposar al CUBP estudiar

conjuntament la possibilitat d’iniciar un nou projecte,

partint de les necessitats de les empreses del sector de

l’hostaleria i l'hoteleria. Després de realitzar un estudi de

la comarca, es van detectar diverses especialitats de

cobertura difícil. També es van estudiar els col·lectius amb

més dificultats d’inserció i el nivell de formació d’aquestes

persones. Finalment, l’any 2005 es va iniciar el nou

projecte de l’Escola de Turisme del Baix Penedès, oferint

formació de qualitat en aquestes especialitats i a aquests

col·lectius.

L’ESCOLA DE TURISME

http://calafell.cat/serveis/treball/calafell-formacio/formacio-aturats/cursos-formacio-ocupacional/curs-treballador-familiar

http://calafell.cat/serveis/treball/calafell-formacio/formacio-aturats/cursos-formacio-ocupacional/polivalent-pimes

http://calafell.cat/serveis/treball/calafell-formacio/formacio-aturats/cursos-formacio-ocupacional/word-basic

http://calafell.cat/serveis/treball/calafell-formacio/formacio-aturats/cursos-formacio-ocupacional/word-intermedi

http://calafell.cat/serveis/treball/calafell-formacio/formacio-aturats/cursos-formacio-ocupacional/excel-basic

http://calafell.cat/serveis/treball/calafell-formacio/formacio-aturats/cursos-formacio-ocupacional/curs-internet-basic



Auxiliar de neteja d'instal·lacions i establiments turístics. Punt Formatiu Incorpora

(Programa Incorpora, Fundació La Caixa): 300 hores (100 competències professionals, 100

competències transversals, 100 pràctiques a empresa). El Vendrell.

Altres: especejament de la carn, cuina nadalenca, llengua catalana

I l’oferta del curs 2015-2016 és la següent:

Certificat de professionalitat d'Operacions bàsiques de cuina i servei d'àpats: càtering. 230

hores. 40 hores pràctiques en empresa..

Programa de Formació i Inserció. Auxiliar d'Hoteleria: cuina i serveis de restauració (antic

PQPI Dep. Ensenyament de la Generalitat). 1001 hores. Adreçat a joves de 16 a 21 anys que

no han aprovat l'ESO (pendent d'atorgament).

Curs d'Auxiliar de sala MF0257_1: Servei bàsic de restaurant i bar. Part del certificat de

professionalitat 208 Operacions bàsiques de restaurant i bar. Associació d'Empresaris

d'Hostaleria de Tarragona.

L’altre centre que ofereix formació ocupació és el CEP FRADA (El Vendrell) que té diversos centres

a la província. L’oferta d’enguany és la següent:

Atenció al client, consumidor i usuari

Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials

Operacions auxiliars de serveis administratius i generals Operacions auxiliars d'enregistrament i tractament de dades i

documents En l’àmbit de la formació continua cal assenyalar l’experiència de l’IES Andreu Nin del Vendrell que

mitjançant els programes Qualifica’t i Ensenyament en Alternança i Dual (en conveni amb IDIADA)

ofereix formació directament relacionada amb les necessitats del teixit productiu. El reconeixement

d’aquest treball de cooperació entre escola i empresa són els premis rebuts per les dues entitats per

part del Consell General de Cambres de Catalunya.

Finalment, pel que fa a l’oferta d’ensenyaments universitaris, des del curs 2009-2010 l’Escola

Universitària Sancta Maria Maris és la Seu del Baix Penedès de la Universitat Rovira i Virgili de

Tarragona. Aquest centre imparteix els estudis dels graus d’Infermeria i d’Educació Infantil, que

depenen de la Facultat d'Infermeria i de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, centres

ubicats a Tarragona. El centre està ubicat a 10 minuts caminant de l’estació de Sant Vicenç de

Calders. Es va impulsar aquesta seu, degut a la mala connexió amb transport públic al campus de la

URV, fet que comportava que molts dels residents a la comarca es desplacessin a l’àrea

metropolitana de Barcelona.





als nivells d’instrucció i l’oferta formativa.

Els nivells formatius de la població del Baix Penedès són baixos i aquest fet repercuteix

negativament en l’absentisme i el fracàs escolar. Amb tot, algunes opinions manifesten també

que els nivells d’èxit escolar han millorat i que l’alumnat és receptiu a activitats i dinàmiques

innovadores.

Hi ha accions formatives per a joves en els programes de Garantia juvenil, Joves per l’ocupació,

formació per l’ocupació, etc.; el principal referent és l’Eina al Vendrell, però també altres

ajuntaments com Calafell i Cunit i algun centre privat com el CEP FRADA que ofereix formació al

Vendrell. Algunes opinions, però, apunten la manca d’interès d’alguns joves en formar-se i en

millorar el seu nivell de qualificació per a accedir a un lloc de treball.

Es posa de manifest l’existència d’un col·lectiu de joves que no ha obtingut el graduat en ESO i

que roman fora dels circuïts de formació alternativa.

Es comenta la necessitat de disposar de més cicles formatius, especialment, de grau mitjà. La

formació professional es veu també com un recurs a potenciar per part de la gent més gran (de

35 i més anys) que s’ha quedat a l’atur i requereixen una actualització i/o reorientació de

coneixements. Ja s’ha notat un increment de matrícula de persones de més edat, inclús

universitaris que cursen un cicle formatiu.

Quant a l’oferta de cicles, la més directament relacionada amb la indústria és escassa. Com a

mancances d’especialitats s’apunten els següents àmbits:

- Sociosanitari

- Turisme i cuina

- Integració social

- Activitats fisicoesportives (específicament relacionat amb el mar)

- Logística

- Robòtica

- ...

La formació dual iniciada a l’institut Andreu Nin del Vendrell amb Automoció (conveni amb

IDIADA) i a l’institut La Talaia de Calafell amb Jardineria i floristeria es valoren positivament. La

dificultat per la seva expansió en altres cicles i altres centres rau en trobar empreses amb

capacitat per participar-hi.

Hi ha força camí a recórrer en la formació professional i la vinculació amb les empreses del

territori, en el sentit de conèixer i acollir estudiants en pràctiques en períodes suficientment

llargs, per a valorar i integrar en la cultura d’empresa com a possibles futurs treballadors.

Es remarca la necessitat de coordinar l’oferta de formació professional i la universitària i fer-ne

una difusió i informació conjunta. A nivell de planificació caldria oferir formació relacionada amb

les empreses existents i les que es vol atraure. Així mateix cal tenir en compte l’oferta de les

comarques veïnes i considerar també les dificultats de mobilitat per la seva programació.



L’escola de Turisme del Baix Penedès (provinent de la transformació de l’escola d’hoteleria del

Consorci Universitari del Baix Penedès) és una oferta formativa alternativa que capacita

persones amb nivells formatius baixos o amb dificultats d’inserció laboral, per a treballar en el

sector de l’hostaleria, la restauració i el comerç.

La integració de diferents col·lectius amb dificultats socials, formatives i laborals dóna bons

resultats.

Les escoles d’adults com a recurs en la formació de les persones han experimentat alguns canvis

en els darrers anys. D’una banda s’ha rejovenit l’alumnat joves que no han obtingut la ESO i, de

l’altra, amb persones de major edat que estan a l’atur. La tendència ha estat reduir la formació

instrumental i posar més èmfasi en l’accés a cicles formatius.

Hi ha també oferta formativa de la Universitat Rovira i Virgili, amb seu a Coma-ruga, dels estudis

dels graus d’Infermeria i d’Educació Infantil, dependents de la Facultat d'Infermeria i de la

Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia ubicats a Tarragona.

Es veu necessari reconsiderar /reorientar l’activitat del CUBP (Consorci Universitari del Baix

Penedès), actualment amb seu al Consell comarcal. Un tema a considerar és la planificació comú

de la formació orientada al món del treball (formació per l’ocupació).

Respecte a la formació contínua per les empreses i persones ocupades, es constata que hi ha

certa dificultat en que assisteixin. La formació adreçada a les empreses que s’organitza des

d’alguns sectors com el comerç, pretén ser un estímul per la renovació i el canvi d’hàbits, per

exemple els horaris comercials o les noves formes de venda per internet.

Es fa esment reiterat de la mancança formativa en idiomes i en l’ús de les TIC per part de la

població. Els joves dominen les xarxes socials però també els manquen estratègies en l’ús

d’aplicacions informàtiques.



TREBALL I OCUPACIÓ

NIVELLS DE PARTICIPACIÓ EN EL MERCAT DE TREBALL: TAXES D’ACTIVITAT, OCUPACIÓ I

ATUR

La població activa i inactiva de la comarca se situa en valors similars a la del conjunt de

Catalunya, la diferència rau principalment en la dificultat d’accedir a un lloc de treball per

part de la població desocupada

Si es compara la relació preferent amb l’activitat de la població de la comarca, s’observa que tant la

població activa com inactiva se situen en valors molt similars als del conjunt de Principat en termes

relatius. Les principals diferencies s’observen en relació a les diferents situacions de la població

activa, amb una major incidència de la desocupació i menor presència en l’ocupació.

Taula 21 Relació preferent amb l’activitat de la població al Baix Penedès en comparació amb Catalunya. 2011

Baix Penedès Catalunya Baix Penedès Catalunya

Núm. Núm. % %

Ocupat / da a temps complet 29.270 2.557.160 29,3 34,2

Ocupat / da a temps parcial 5.335 476.755 5,3 6,4

Població ocupada 34.605 3.033.915 34,6 40,6

Aturat / da que ha treballat abans 16.530 911.475 16,5 12,2

Aturat / da buscant la primera ocupació 2.490 140.665 2,5 1,9

Població desocupada 19.020 1.052.140 19,0 14,1

Població activa 53.625 4.086.055 53,6 54,7

Persona amb invalidesa permanent 1.550 108.475 1,5 1,5

Jubilat / da, prejubilat / da, pensionista o rendista 17.920 1.402.705 17,9 18,8

Estudiants 19.020 1.384.475 19,0 18,5

Una altra situació 7.950 491.230 7,9 6,6

Població inactiva 46.440 3.386.885 46,4 45,3

Total 100.060 7.472.935 100,0 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Cens de població 2011, INE.

Els llocs de treball localitzats a la comarca són insuficients per atendre la demanda de treball

de la població, fet que es tradueix amb una baixa participació en l’ocupació i una elevada

incidència de l’atur

Nivells de participació en el mercat de treball: taxes d’activitat, ocupació i atur.

Àrees de mercat de treball i mobilitat per motiu de treball.

Llocs de treball, treball assalariat i autònom

Estructura ocupacional i professional

Atur: evolució, caracterització i identificació dels col·lectius més vulnerables.



La taxa d’atur comarcal és la més elevada de Catalunya i la d’ocupació la més baixa. Els

municipis de Santa Oliva i el Montmell tenen la taxa d’atur més elevada de Catalunya,

superior al 30%

Segons dades padronals, la població en edat de treballar de la comarca se situa en les 64.991

persones l’any 2014. D’altra banda, les dades d’afiliació segons l’adreça del centre de cotització situa

els llocs de treball localitzats en uns 21 mil9. Així, la relació entre llocs de treball i població

potencialment activa se situa en el 32,3%. És a dir, el teixit productiu genera llocs de treball per una

tercera part de la població en edat de treballar. Aquest és el pitjor registre del panorama comarcal

català, on la majoria de comarques situen aquesta ràtio al voltant del 50%.

Entre el 2003 i el 2009 s’observa un augment progressiu de la població potencialment activa, fruit

dels processos migratoris comentats amb anterioritat. Aquesta etapa també es caracteritza per un

important augment dels llocs de treball, tot i que durant el 2006 la creació d’ocupació s’atura i el

2008 s’inicia una etapa d’important destrucció d’ocupació, mentre segueix augmentant la població

en edat de treballar fins el 2009. Això comporta que els diferencials es vagin incrementant a mida

que persisteix la contracció de l’economia. En els darrers anys, aquesta situació s’ha revertit

lleugerament degut a l’estancament poblacional, que en bona part es deu als nous processos

migratoris que sobretot afecten a la població en edat de treballar (que s’ha reduït un 3,7% des de

2011). I, d’altra banda, degut a la recuperació de l’ocupació iniciada a finals de 2014.

Gràfic 18 Llocs de treball i població en edat de treballar, 2003-2014

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació i el SEPE.

Nota: Inclou els següents règims. Reg. General(1), R. G.- S.E.Agrario, R. G.- S.E.Hogar(2), R. E. MAR

R. E. T. Autónomos, i R. E. M. Carbón.

9 És una aproximació als llocs de treball generats per les empreses i establiments localitzats a la comarca. És una aproximació, atès que les empreses no estan obligades a declarar cada establiment ni a assignar els seus treballadors a cadascun d’ells. La normativa exigeix que es declari un centre de cotització per província com a mínim, de forma que es pot donar el cas que tots els treballadors de l’empresa es declarin en un sol centre (des del que es fa la gestió de les nòmines per exemple) i la distribució per comarques no s’acabi d’ajustar a la realitat.

21.20822.891

25.017 26.615 27.03124.457

22.568 22.077 20.844 19.905 19.586 20.117

47.87651.077

55.72559.519

63.07266.103 67.637 67.431 67.530 66.909 66.216 64.991

45

10.045

20.045

30.045

40.045

50.045

60.045

70.045

80.045

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Llocs de treball Pob 16-64



En base a l’afiliació segons residència, s’estima que la població ocupada de la comarca és de 39.823

persones, el que representa un saldo negatiu d’uns 18.823 llocs de treball. Aquest desequilibri entre

oferta i demanda de treball es tradueix a la comarca amb una menor participació en el mercat de

treball de la població en edat de treballar. Així, la taxa d’activitat 16-64 anys se situa en el 66,4%,

lleugerament inferior a la provincial i quatre punts percentuals inferior a la mitjana catalana. Amb

tot, és en les taxes d’ocupació i atur on els diferencials són més acusats. Així, la taxa d’ocupació

comarcal (del 49,7%) se situa quasi 10 punts percentuals per sota la mitjana catalana i tres per sota

la provincial i la taxa d’atur s’eleva fins el 25,2%10. De fet, és la comarca amb pitjors registres en

relació a les taxes d’ocupació i atur de Catalunya. El Montsià, amb el 21,4% i l’Anoia amb el 20,9%

són, després del Baix Penedès, les comarques que mostren un pitjor comportament en relació a

l’atur.

Pel que fa a la taxa d’atur, cal assenyalar que cinc dels municipis de la comarca es troben entre els

15 de Catalunya amb major taxa d’atur. Aquests són el Montmell, Santa Oliva, el Vendrell, Albinyana

i la Bisbal del Penedès.

Taula 22 Relació entre població potencialment activa, població ocupada i llocs de treball, 2014

Taula 23 Taxes d’activitat, ocupació, atur i excedents laborals registrades, 2014

Núm.

Població 100.262

Població 16-64 anys 64.991

Afiliacions RGSS residents 25.123

Afiliacions RETA residents 6.626

Afiliacions Sistema Especial Agrari 205

Afiliacions règim especial treballadors del mar 33

Afiliacions sistema especial empleats de la llar 312

Total Afiliacions residents = Pob. ocupada 32.299

Atur registrat 10.858

Població activa 43.157

Llocs RGSS i altres localitzats 14.820

Llocs RETA localitzats 6.180

Llocs de treball localitzats 21.000

Saldo (Llocs de treball localitzats- Pob. Ocupada) -11.299

Bai

x

Pen

edès

Pro

v.

Tarr

ago

na

Cat

alu

nya

Taxa d'activitat registrada 16-64 anys (%) 66,4 66,1 70,5

Taxa d'ocupació registrada 16-64 anys (%) 49,7 53,0 58,5

Taxa d'atur registrada (%) 25,2 19,9 17,1

Taxa d'excedents laborals (%) 51,7 26,1 20,2

Llocs de treball localitzats / Pob. 16-64 (%) 32,3 50,3 59,6

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat i de dades d’afiliació del Departament d’Empresa i Ocupació i SEPE.

Nota: La població activa i ocupada s’estima a partir de l’afiliació segons residència de l’afiliat. La taxa d’excedents laborals és la proporció que representen la població desocupada resident respecte els llocs de treball localitzats.

Les dades d'afiliació són a 31 de desembre. Les dades d'atur registrat són mitjanes anuals.

Només cinc municipis generen prou activitat econòmica com per garantir suficients llocs de

treball als seus residents

10 Cal tenir en consideració que la taxa d’atur registrada és lleugerament inferior a l’estimada per l’EPA, per tant la taxa d’atur estimada comarcal podria situar-se quatre punts percentuals per sobre, al voltant del 29%. Durant el primer semestre de 2015 la taxa d’atur s’ha reduït fins el 22,5% degut al bon comportament de l’ocupació a la Indústria i la Construcció.



El municipi de Santa Oliva és el que genera més llocs de treball i al mateix temps que el

registra major incidència de l’atur, fet que evidencia els desajustos existents entre l’oferta i

la demanda de qualificacions

Només en els municipis de Santa Oliva, Bellvei, l’Arboç, Llorenç del Penedès i Masllorenç la relació

entre llocs de treball i població en edat de treballar supera el 50%. En la resta es troba per sota el

30% i en molts municipis al voltant del 20%. Aquest fet implica que la major part de la població ha

de cercar feina en d’altres indrets, sovint més enllà dels límits comarcals.

El cas de Santa Oliva és paradigmàtic, atès que el volum de llocs de treball localitzats iguala a la

població en edat de treballar del municipi. No obstant això, la taxa d’atur és del 30,6%, la més elevada

del conjunt de municipis de la comarca.

Taula 24 Indicadors de mercat de treball per municipis, 2014

Àmbit territorial / Indicadors de mercat de treball

Llo

cs d

e tr

ebal

l / P

ob

.

16

-64

an

ys (

%)

Ran

q.

Taxa

d'a

ctiv

itat

re

gist

rad

a 1

6-6

4 a

nys

Ràn

q.

Taxa

d'o

cup

ació

regi

stra

da

16-

64

an

ys

Ràn

q.

Taxa

d'a

tur

regi

stra

da

Ràn

q.

Taxa

d'e

xced

ents

lab

ora

ls

Baix Penedès 32,3 66,4 49,7 25,2 51,7

Tarragona 50,3 66,1 53,0 19,9 51,7

Catalunya 59,6 70,5 58,5 17,1 26,1

Albinyana 21,1 13 67,8 8 49,4 7 27,1 11 20,2

Arboç, l' 57,5 3 69,6 5 52,8 6 24,2 9 86,9

Banyeres del Penedès 33,4 6 71,2 4 57,6 3 19,2 2 29,3

Bellvei 64,2 2 68,3 6 53,6 5 21,6 4 40,9

Bisbal del Penedès, la 25,7 9 67,2 9 49,3 8 26,6 10 23,0

Bonastre 21,5 12 63,0 13 47,9 12 23,9 7 69,4

Calafell 24,5 10 63,9 12 48,5 10 24,1 8 69,9

Cunit 21,9 11 63,9 11 49,0 9 23,2 6 62,9

Llorenç del Penedès 56,4 4 75,6 1 63,7 1 15,8 1 67,8

Masllorenç 50,6 5 73,4 3 57,1 4 22,1 5 21,1

Montmell, el 11,5 14 62,8 14 43,0 14 31,6 14 32,0

Sant Jaume dels Domenys 30,0 8 75,1 2 59,0 2 21,5 3 172,5

Santa Oliva 96,8 1 67,8 7 47,0 13 30,6 13 53,7

Vendrell, el 30,2 7 66,6 10 48,4 11 27,3 12 21,5

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat i de dades d’afiliació del Departament d’Empresa i Ocupació i SEPE.

Nota: La població activa i ocupada s’estima a partir de l’afiliació segons residència de l’afiliat. La taxa d’excedents laborals és la proporció que representen la població desocupada resident respecte els llocs

de treball localitzats.

ÀREES DE MERCAT DE TREBALL I MOBILITAT PER MOTIU DE TREBALL

L’àrea de mercat de treball de la població resident és principalment comarcal, amb els

municipis del Vendrell i Calafell com a principals destinacions laborals

La ciutat de Barcelona és el segon destí laboral dels residents a la comarca



El municipi del Vendrell és el principal destí laboral dels ocupats que resideixen a la comarca amb

el 22,1% del total. Barcelona es configura com el segon destí, amb el 10,1% dels ocupats, seguit de

Calafell amb el 9,9%. Tots tres municipis representen el 42,1% dels ocupats de la comarca.

Destaca la poca importància dels municipis del Tarragonès com a destí laboral, amb la ciutat de

Tarragona al capdavant amb només el 2,5% dels ocupats, similar al pes que tenen la resta de capitals

comarcals veïnes, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Pel que fa a l’evolució, excepte Calafell que es manté en xifres similars entre 2001 i 2011, la resta de

destinacions incrementen el nombre de desplaçaments en termes absoluts. Això, tanmateix s’explica

principalment per l’increment poblacional que ha registrat la comarca en aquest període. Si

s’analitza en termes relatius, s’observa que els tres primers destins – el Vendrell, Barcelona i Calafell-

han perdut pes respecte a l’any 1996. Així, el Vendrell era el destí del 30,5% dels ocupats de la

comarca l’any 1996 i en l’actualitat és el destí del 22,1%. En menor mesura també s’observa a

Calafell, on passa de ser el destí del 13,8% l’any 1996 al 9,9% el 2011. En el cas de Barcelona, es

manté força estable com a destinació laboral, entorn al 10-11%. Contràriament, augmenten de forma

generalitzada, tot i que molt moderadament, els destins com Tarragona, Vilafranca del Penedès,

Vilanova i la Geltrú i els municipis de l’Hospitalet i el Prat de Llobregat.

Taula 25 Mobilitat obligada per motiu de treball: principals destinacions de la població ocupada del Baix Penedès, 1996, 2001 i 2011

Municipi Comarca 1996 2001 2011 2011 (%)

Vendrell, el Baix Penedès 5.292 7.221 7.655 22,1

Barcelona Barcelonès 1.851 2.729 3.500 10,1

Calafell Baix Penedès 2.406 3.456 3.420 9,9

Arboç, l' Baix Penedès 1.209 1.132 - -

Cunit Baix Penedès 522 1.037 - -

Santa Oliva Baix Penedès 497 1.061 - -

Llorenç del Penedès Baix Penedès 535 588 - -

Bellvei Baix Penedès 414 543 - -

Tarragona Tarragonès 328 506 865 2,5

Vilafranca del Penedès Alt Penedès 313 531 855 2,5

Banyeres del Penedès Baix Penedès 313 431 - -

Vilanova i la Geltrú Garraf 316 366 660 1,9

Bisbal del Penedès, la Baix Penedès 256 367 - -

Santa Margarida i els Monjos Alt Penedès 234 355 - -

Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès 228 329 - -

Castellet i la Gornal Alt Penedès 190 251 - -

Hospitalet de Llobregat, l' Barcelonès 182 236 405 1,2

Resta de l'Estat Resta de l'Estat 55 362 - -

Albinyana Baix Penedès 157 240 - -

Roda de Barà Tarragonès 159 134 - -

Masllorenç Baix Penedès 125 121 - -

Cubelles Garraf 64 132 - -

Torredembarra Tarragonès 70 112 - -

Prat de Llobregat, el Baix Llobregat 61 120 355 1,0

Total desplaçaments 17374 26713 34.600 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades dels censos 2001 i 2011 i l’Estadística de Població de 1996., Idescat i INE.

Nota: No es disposa d’informació per a tots els municipis pel cens de 2011 degut a que es

tracta d’una enquesta i no un cens.



LLOCS DE TREBALL, TREBALL ASSALARIAT I AUTÒNOM

L’especialització productiva de la comarca comporta que es visquin amb major intensitat els

efectes dels cicles econòmics, ja siguin expansius com recessius

En la darrera etapa recessiva s’han destruït uns set mil llocs de treball, un de cada quatre

llocs de treball

En l’etapa expansiva de l’economia que va fins al 2007 s’observa com l’economia comarcal creava

ocupació a ritmes molts superiors a la mitjana catalana. De fet, fins a l’any 2006 els ritmes doblaven

els creixements del Principat i assolien taxes entre el 8-10% interanuals. Aquesta situació es va

revertir l’any 2008, i amb la mateixa intensitat es començà a destruir ocupació. Des de 2010

s’observa una certa convergència en els ritmes amb l’evolució de l’economia del país, i durant l’any

2014 es torna a les xifres positives assolint taxes similars a la catalana.

El balanç de l’etapa recessiva que va des de 2007 a 2013 se situa en una pèrdua de 7.445 llocs de

treball localitzats a la comarca, el 27,5% del total. Mentre al conjunt del Principat és del 16,0% i del

19,9% a la demarcació. Per municipis, destaca el cas del Vendrell, on la destrucció d’ocupació ha

estat molt més intensa, 4.261 llocs de treball menys, el que representa una reducció del 38,3%.

D’aquí que hagi perdut pes com a destinació laborals els darrers anys.

Gràfic 19 Llocs de treball localitzats i taxes de variació interanuals, 2003-2014


Nota: Inclou els següents règims. Reg. General(1), R. G.- S.E.Agrari, R. G.- S.E.Llar(2), R. E. MAR

R. E. T. Autònoms, i R. E. M. Carbó.

La creació d’ocupació ha estat liderada pel treball autònom durant l’etapa expansiva, mentre

que en l’actual etapa de recuperació és el treball assalariat el que registra millor

comportament

21.208

22.891

25.017

26.615 27.031

24.457

22.568 22.07720.844

19.905 19.586 20.117

-15,0

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

15,0

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Total afiliacions Baix Penedès (%): eix dret Catalunya (%): eix dret



La creació de treball autònom a la comarca ha registrat increments interanuals superiors al 10%

durant els anys 2003-2006, mentre que l’ocupació assalariada augmentava a ritmes més moderats.

La creació de treball autònom durant aquest cicle econòmic ha estat molt més intens que el registrat

al conjunt del Principat, mentre que l’ocupació assalariada mantenia una dinàmica més propera a la

del conjunt de l’economia. Contràriament, en l’etapa recessiva iniciada el 2007, el ritme de

destrucció d’ocupació assalariada ha estat molt més intensa a la comarca, mentre que el treball

autònom ha registrat un comportament similar al de l’economia catalana.

L’any 2014 s’inicia una nova etapa de recuperació, on les dinàmiques comarcals són força similars a

la catalana, tant pel que fa al treball autònom com en l’assalariat. No obstant això, els ritmes de

recuperació són més intensos en la modalitat de treball assalariat.

Gràfic 20 Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, 2003-2014

Gràfic 21 Afiliació al Règim Especial de Treball Autònom, 2003-2014


El treball autònom ha anat guanyant pes progressivament com a modalitat de treball

El treball autònom a la comarca representa el

26,4% de les afiliacions l’any 2014. Una de

cada quatre persones afiliades a qualsevol dels

diferents règims ho fa en la modalitat de

treball autònom. L’evolució del pes d’aquesta

modalitat de treball ha anat guanyant pes dins

l’economia comarcal, ja que des de 2003 s’ha

incrementat en més de sis punts percentuals.

Al conjunt del Principat i de la demarcació

també s’observa aquesta mateixa tendència,

tot i que molt més moderada. Així, el

diferencial amb la comarca se situa en gairebé

nou punts percentuals i sis punts,

respectivament.

-15,0

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

15,0

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

Reg. General(1) Baix Penedès (%): eix dret

Catalunya (%): eix dret

-15,0

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

15,0

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

R. E. T. Autònoms Baix Penedès (%): eix dret

Catalunya (%): eix dret

Gràfic 22 Percentatge de treball autònom sobre el total de l’afiliació, 2003-2014


10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

20,0

22,0

24,0

26,0

28,0

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Baix Penedès Tarragona Catalunya



ESTRUCTURA OCUPACIONAL I PROFESSIONAL

Les professions relacionades amb la prestació de serveis, les manuals o les que requereixen

de la manipulació de maquinària tenen major pes a la comarca, en contraposició a les que

requereixen un ús més intensiu del coneixement i la tecnologia

L’estructura ocupacional de la població ocupada mostra un major pes dels treballadors de serveis

de restauració, personals, protecció i venedors de comerços, així com dels treballadors qualificats

de la indústria i la construcció i els operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors.

Contràriament, el pes de les ocupacions més qualificades, els tècnics i professionals científics i

intel·lectuals, és molt menor. Fet que és força coherent amb el nivell d’instrucció assolit de la

població.

Gràfic 23 Distribució de la població ocupada resident per grups professionals, 2011

Font: Actíva Prospect a partir de dades dels cens de població de 2011, INE.

Notes: Les categories són:1. Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques , 2 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals , 3. Tècnics i professionals de suport, 4 Empleats administratius , 5 Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços , 6 Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres , 7 Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d'instal·lacions i maquinària, 8 Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors, 9 Treballadors no qualificats, 0 Forces armades

3,7

11,1

14,613,8

21,5

1,8

14,3

9,29,8

0,2

4,0

14,7

13,2 13,0

19,4

3,5

13,5

7,9

10,8

0,1

5,4

16,9

14,014,6

18,6

1,6

11,7

7,4

9,7

0,1

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

Personal directiu de les empreses i de les adminis…

Tècnics i professionals

científics i intel·lectual…

Tècnics i professionals de suport …

Empleats administratius

…

Treballadors de serveis de restauració, personals,…

Treballadors qualificats en

activitats agràries i …

Artesans i treballadors

qualificats de les indústr…

Operadors d'instal·lacions i maquinària, i

muntado…

Treballadors no qualificats

…

Forces armades …

Baix Penedès Tarragona Catalunya



Taula 26 Professions amb majors nivells d’ocupació (>60% del total), 2011

Ordenats de major a menor volum d’ocupació.

Ocupació (2 dígits CCO11) Núm. ocupats

% ocupació

% acum.

52 - Dependents en botigues i magatzems 2.270 6,6 6,6

84 - Conductors de vehicles per al transport urbà o per carretera 1.825 5,3 11,8

45 - Empleats administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats sota altres epígrafs 1.805 5,2 17,1

31 - Tècnics de les ciències i de les enginyeries 1.630 4,7 21,8

22 - Professionals de l'ensenyament infantil, primària, secundària i postsecundària 1.425 4,1 25,9

41 - Empleats de serveis comptables, financers, i de serveis de suport a la producció i al transport 1.335 3,9 29,7

71 - Treballadors en obres estructurals de construcció i afins 1.165 3,4 33,1

35 - Representants, agents comercials i afins 1.130 3,3 36,4

59 - Treballadors dels serveis de protecció i seguretat 1.060 3,1 39,4

58 - Treballadors dels serveis personals 1.030 3,0 42,4

81 - Operadors d'instal·lacions i maquinària fixes 915 2,6 45,1

51 - Treballadors assalariats dels serveis de restauració 845 2,4 47,5

44 - Empleats d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes ; empleats de finestreta i afins ( excepte taquillers )

790 2,3 49,8

92 - Altre personal de neteja 785 2,3 52,1

98 - Peons del transport, descarregadors i reposadors 780 2,3 54,3

72 - Treballadors d'acabat de construccions i instal·lacions ( excepte electricistes ), pintors i afins 745 2,2 56,5

43 - Altres empleats administratius sense tasques d'atenció al públic 735 2,1 58,6

21 - Professionals de la salut 715 2,1 60,7


La indústria, la construcció o el comerç tenen un pes en l’ocupació de la comarca similar al registrat

al conjunt de la demarcació i del Principat. Només l’activitat del transport i emmagatzematge mostra

un desenvolupament força superior, del 7,4% front el 4,8% i el 5,1% respectivament. Contràriament,

les activitats més intensives en coneixement i tecnologia, mostren un menor desenvolupament. És

el cas de les activitats d’Informació i comunicacions, les activitats financeres i d’assegurances, les

activitats immobiliàries, les activitats professionals, científiques i tècniques, l’Educació, així com les

activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment. També destaca el menor volum de persones que

s’ocupen en les activitats sanitàries i de serveis socials, un 5,9% front el 8% de la demarcació i del

conjunt de Catalunya.



Taula 27 Distribució de la població ocupada resident per sectors d’activitat, 2011

Activitat de l'establiment (CCAE2009)

Per

son

es

Bai

x P

ened

ès

(%)

Tarr

ago

na

(%)

Cat

alu

nya

(%

)

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 665 1,9 4,9 2,1

Indústries extractives 225 0,7 0,4 0,2

Indústries manufactureres 5.510 15,9 15,2 15,9

Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 225 0,7 1,4 0,7

Subministrament d'aigua; activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació 185 0,5 0,7 0,7

Construcció 3.025 8,7 9,1 7,1

Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes 5.050 14,6 13,6 14,5

Transport i emmagatzematge 2.570 7,4 4,8 5,1

Hostaleria 2.320 6,7 7,1 6,3

Informació i comunicacions 840 2,4 1,7 3,6

Activitats financeres i d'assegurances 815 2,4 2,2 2,9

Activitats immobiliàries 235 0,7 0,5 0,7

Activitats professionals, científiques i tècniques 1.830 5,3 4,8 6,0

Activitats administratives i serveis auxiliars 1.515 4,4 3,6 3,9

Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 2.165 6,3 6,7 5,8

Educació 2.315 6,7 8,2 8,1

Activitats sanitàries i de serveis socials 2.045 5,9 7,6 8,5

Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment 600 1,7 1,5 1,9

Altres serveis 1.645 4,8 3,9 4,0

Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; activitats de les llars que produeixen béns i serveis per a ús propi

775 2,2 1,8 2,1

Organismes extraterritorials 35 0,1 0,1 0,1

Total 34.600 100,0 100,0 100,0


ATUR: EVOLUCIÓ, CARACTERITZACIÓ I IDENTIFICACIÓ DELS COL·LECTIUS MÉS

VULNERABLES

L’evolució de l’atur mostra com la comarca va anticipar el canvi de cicle, degut a la seva major

exposició als sectors econòmics més afectats: la construcció i el comerç

Durant la crisi s’accentua l’estacionalitat registrada, degut a que l’ocupació en major mesura

depèn les activitats turístiques: l’hoteleria, la restauració, el comerç i les activitats

immobiliàries

En l’etapa expansiva de l’economia que va fins a mitjans de 2007, l’atur a la comarca se situava en

taxes positives degut al continuat augment poblacional que venia registrant, tot i que la tendència

era s’encaminava cap a la moderació. Tanmateix, amb l’inici de la crisi l’atur es dispara fins assolir

creixements interanuals superiors al 60% interanuals. Aquesta mateixa tendència s’observa al

conjunt del Principat, amb una intensitat similar, tot i que amb un retard de dos trimestres. Així, la

comarca va anticipar el canvi de cicle econòmic, això és degut a la seva major exposició als principals

sectors afectats, el comerç i la construcció. De fet, l’increment de l’atur és molt intens entre 2009 i

2010 i després s’ha anat moderant progressivament, fins iniciar el 2014 un progressiu descens del



nombre d’aturats. Durant el darrer trimestre de 2014 el nombre d’aturats s’ha reduït en un 8,0%

respecte el mateix trimestre del 2013, una reducció molt significativa.

Gràfic 24 Atur registrat trimestral i taxes interanuals, 2005-2014

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació.

L’atur es concentra en aquells col·lectius que no tenen estudis d’especialització professional

i en els que en la seva experiència laboral anterior, ocupaven un lloc de treball sense

requeriments de qualificació

La crisi ha afectat de forma més intensa al col·lectiu de 45-54 anys, als treballadors sense

estudis, i als empleats de la indústria i la construcció

El 90,4% dels aturats/des de la comarca registrats a les oficines de treball, no tenen estudis

postobligatoris. És a dir, estudis que comportin una especialització professional. El que tenen estudis

de formació professional representen el 5,2% del total i els universitaris el 4,4%. De fet, des de l’inici

de la crisi el 2007, el grup que ha experimentat un increment més important en la desocupació són

els que no tenen estudis o estudis primaris incomplets, amb creixements del 345,8% i 262,5%

respectivament. En conseqüència, les persones que ocupaven feines amb pocs requeriments de

qualificació són les que actualment formen el gruix de l’atur. El 31,0% dels aturats/des són persones

que en la feina anterior ocupaven ocupacions elementals (reposadors, empleats domèstics, vigilants,

peons, etc.).

Per grups d’edat, el col·lectiu de 45 a 54 anys és el que ha experimentat un major increment amb un

301,5%. És a dir, des de 2007 s’ha triplicat el nombre d’aturats/des. De fet, aquest és el segon grup

poblacional amb un major nombre de desocupats, amb el 26,4%, un de cada quatre aturats/des.

Contràriament, els cohorts més joves són els que han registrat un menor increment, les causes poden

ser diverses, atès que els més joves sovint no es registren a les oficines de treball ja sia perquè no

tenen experiència laboral anterior o bé perquè no tenen dret a la percepció de les prestacions d’atur,

com a conseqüència de la major precarietat contractual a la que estan sotmesos. D’altra banda, hi ha

joves que davant les escasses perspectives laborals prefereixen continuar els seus estudis o bé

reprendre’ls.

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Atur registrat Baix Penedès (%): eix dret Catalunya (%): eix dret



Taula 28 Atur registrat segons nivell d’estudis, ocupació anterior i grup d’edat, 2007 i 2014

2007 2014 2014 (%) 2014-2007 (%)

Grups d'edat

Menors de 24 anys 427 842 7,8 97,0

De 25-34 anys 1.138 1.961 18,1 72,2

De 35-44 anys 941 2.988 27,5 217,5

De 45-54 anys 715 2.871 26,4 301,5

Més de 55 anys 714 2.196 20,2 207,7

Nivell d'estudis

Sense estudis 72 320 2,9 345,8

Estudis primaris incomplets 174 630 5,8 262,5

Estudis primaris complets 338 955 8,8 182,4

Programes de formació professional - estudis secundaris 357 1.039 9,6 190,9

Educació general - estudis secundaris 2.670 6.866 63,2 157,2

Tècnics-professionals superiors - estudis postsecundaris 174 566 5,2 225,0

Universitaris de primer cicle - estudis postsecundaris 65 185 1,7 186,2

Universitaris de segon i tercer cicle - estudis postsecundaris 84 289 2,7 245,0

Altres estudis postsecundaris 3 7 0,1 166,7

Grup professional

Directors i gerents 46 96 0,9 105,7

Professionals científics i intel·lectuals 107 377 3,5 253,8

Tècnics i professionals de suport 293 737 6,8 151,7

Empleats d'oficina, comptables i administratius 553 1.170 10,8 111,6

Treballadors de restauració, personals i venedors 864 2.472 22,8 186,1

Treballadors d'act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 40 125 1,2 209,1

Artesans, treballadors d'indústries i construcció 490 1.797 16,5 267,0

Operadors d'instal·lacions i màquines, i muntadors 289 711 6,5 146,2

Ocupacions elementals 1.254 3.369 31,0 168,7

Total 3.936 10.857 100,0 175,9


El comerç, la construcció i les activitats administratives i auxiliars concentren la meitat dels

aturats de la comarca

Les activitats administratives i auxiliars són els que presenten majors excedents laborals11

Contràriament, el comerç i la indústria presenten un baix nivell d’excedents

Quatre sectors productius concentren la meitat de l’atur de la comarca. Aquests són, per ordre

d’importància, el Comerç, la Construcció, les Activitats administratives i auxiliars i l’Hostaleria.

Cadascuna d’elles concentra entre un 13% i 16% dels aturats de la comarca i representen en conjunt

el 58,3% de l’atur comarcal. La Indústria manufacturera amb un 10,1% dels aturats/des és la

següent activitat amb major nombre d’aturats. La resta de branques econòmiques tenen un pes poc

significatiu sobre el conjunt de l’atur, per sota el 4%.

Tanmateix, hi ha sectors que presenten majors excedents laborals que d’altres. És el cas de les

Activitats administratives i auxiliars, on les persones a l’atur que amb anterioritat treballaven en

11 Els excedents laborals són el percentatge que representen els aturats/des d’un sector respecte als llocs de treball localitzats a ala comarca del sector.



aquesta activitat són més que els llocs de treball localitzats a la comarca. Per cada, lloc de treball hi

ha 1,4 persones desocupades. També són elevats els excedents en el sector de la Construcció, ja que

els aturats/des representen el 88,6% dels llocs. Contràriament, el Comerç i la Indústria

manufacturera presenten uns excedents comparativament baixos, del 36-37%.

Taula 29 Atur registrat segons activitat econòmica anterior, 2013

Ordenat segons el nombre de persones a l’atur

Activitat econòmica Atur

registrat

Llocs de treball

localitzats

Atur (%)

Acum. (%)

Excedents laborals (%)

G- Comerç a l'engròs i al detall 1.737 4.737 16,0 16,0 36,7

F- Construcció 1.609 1.817 14,8 30,8 88,6

N- Activitats administratives i auxiliars 1.590 1.110 14,6 45,5 143,2

I- Hostaleria 1.396 2.721 12,9 58,3 51,3

C- Indústries manufactureres 1.099 2.915 10,1 68,4 37,7

SA- Sense ocupació anterior 520 - 4,8 73,2 -

A- Agricultura, ramaderia i pesca 389 259 3,6 76,8 86,6

M- Activitats professionals i tècniques 389 1.653 3,6 80,4 23,5

H- Transport i emmagatzematge 364 1.108 3,3 83,7 32,8

Q- Activitats sanitàries i serveis socials 342 875 3,1 86,9 39,0

O- Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 327 1.165 3,0 89,9 28,1

S- Altres serveis 286 748 2,6 92,5 38,3

P- Educació 165 633 1,5 94,1 26,0

R- Activitats artístiques i d'entreteniment 146 450 1,3 95,4 32,3

T- Activitats de les llars 120 47 1,1 96,5 35,0

J- Informació i comunicacions 118 176 1,1 97,6 67,0

L- Activitats immobiliàries 85 219 0,8 98,4 38,7

E- Aigua, sanejament i gestió de residus 83 193 0,8 99,1 43,0

K- Activitats financeres i d'assegurances 73 121 0,7 99,8 60,4

D- Energia elèctrica i gas 11 0 0,1 99,9 -

B- Indústries extractives 9 83 0,1 100,0 10,6

U- Organismes extraterritorials 1 0 0,0 100,0 -

Total 10.857 21.027 100,0 - 51,6






al treball i l’ocupació.

Hi ha una forta demanda d’ocupació. La situació de la comarca en termes de capacitat d’ocupació

és difícil perquè l’oferta de llocs de treball està molt per sota la població en edat de treballar

(baix nivell d’afiliació a la seguretat social) i perquè durant l’etapa de crisi s’han perdut molts

llocs de treball.

L’atur de persones de mitja edat (majors de 45 anys), sobretot provinents del sector de la

construcció i afins, ha esdevingut un dels majors problemes perquè està cronificat i aquest fet

genera, a llarg termini, un increment de situacions de precarietat econòmica i vulnerabilitat

social. Igualment, les expectatives de primera ocupació dels joves s’han reduït força. Existeix una

associació de persones aturades del Baix Penedès.

S’ha transformat força el perfil dels llocs de treball que s’ofereixen; abans eren majoritàriament

operaris i actualment és demanen perfils més tècnics (per ex. carretoners retràctils, soldadors,

mecànics, electromecànics, etc.) i, de forma molt majoritària, és imprescindible disposar d’una

titulació de Formació Professional.

El treball de les oficines i borses de treball, serveis d’ocupació i ETT es fa difícil perquè

concentren la demanda menys qualificada. L’oferta de llocs de treball disponible, costa de poder

cobrir amb els requeriments que plantegen les empreses. Les ETT se centren en els llocs de

treball temporals i de la indústria. Els serveis d’ocupació tenen més demandes d’itineraris i de

seguiment que no pas de primeres entrevistes per a orientar.

Les persones que tenen titulació universitària no acostumen a utilitzar els serveis d’ocupació i

tendeixen a marxar a altres territoris, molt condicionats per les expectatives laborals. Aquest fet,

succeeix també amb els cicles formatius superior, que s’ocupen al l’Alt Penedès, el Baix Llobregat

i al Tarragonès en empreses industrials que els ofereixen millors sous.

A les empreses els costa trobar enginyers i ho fan, per exemple, a través de la UPC de Terrassa o

de Vilanova i la Geltrú i de la Rovira i Virgili de Tarragona.

Amb tot, darrerament es nota una certa dinàmica d’increment en les ofertes de llocs de treball,

sobretot en el turisme, el comerç, els serveis i oficinistes amb anglès. També ha augmentat el

nombre de dones que cerquen feina.

Es constata un fort desencaixament entre la demanda de treballadors/es i la qualificació de les

persones en situació de recerca de feina. Pràcticament no hi ha opcions de col·locació per a

persones sense especialització. Es dóna el fet contradictori que en les activitats més punteres del

territori que generen molts llocs de treball, majoritàriament estan ocupats per persones de fora

la comarca.

Un altre problema afegit a la inserció laboral són les dificultats en l’idioma, ja no de llengües

estrangeres, sinó en l’ús del català i el castellà per part de població d’origen immigrant. Aquest

col·lectiu que presenta més dificultats per formar-se, es troba en una situació d’atur cronificat.



Existeix una base de treball submergit que permet a les persones de mantenir-se durant i

després de la percepció de subsidis d’atur o altre índole.

Així mateix es posa de manifest l’existència d’una part de treball assalariat molt precari pel que

fa a sous i horaris, especialment en el sector serveis i, a vegades, es donen situacions d’abús com,

per exemple, contractant formalment menys hores de les que se’ls demana que treballin.

En la conjuntura dels darrers anys, s’han incrementat les iniciatives d’emprenedoria i

autoocupació i la creació de petites empreses amb un nivell d’èxit relatiu, ja que està molt

condicionat per la necessitat i el fet de poder capitalitzar l’atur ha estat un estímul. Hi ha força

rotació sobretot en els bars i restaurants.

Alguns projectes i esdeveniments propers com els Jocs Mediterranis, dels quals en són subseu

Calafell i El Vendrell, poden aportar oportunitats d’ocupació per a persones amb perfils poc

qualificats.



ACTIVITAT ECONÒMICA

COMPORTAMENT ECONÒMIC

Un model productiu molt sensible al cicle econòmic

En l’etapa expansiva anterior, el Baix Penedès va registrar un elevat dinamisme que va situar la comarca al capdavant de la creació d’ocupació i de teixit empresarial dins el context comarcal català. En el mateix sentit, el PIB comarcal va registrar el cinquè millor comportament comarcal entre els anys 2001 i 2008. Tanmateix, en l’etapa recessiva iniciada a finals de 2007 la contracció de l’economia comarcal ha estat altra cop més intensa que el conjunt de comarques catalanes, registrant el segon pitjor comportament comarcal del PIB, només per darrera del Garraf, amb una caiguda acumulada del 7,9% entre 2008 i 2013.

Gràfic 25 Taxes de variació interanuals dels llocs de treball. 2002-2014

Gràfic 26 Taxes de variació interanuals dels centres de cotització. 2002-2014

Font: Actíva Prospect a partir de dades d’afiliació al RGSS i RETA del Departament d’Empresa i Ocupació.

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Baix Penedès Catalunya

-15

-10

-5

0

5

10

15

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014


Comportament econòmic i competitiu: relació entre el valor del que es produeix, la participació en l’ocupació i els nivells de renda.

Evolució dels diferents sectors econòmics

El sector primari

La Indústria

La Construcció

El Terciari

Especialitzacions productives existents i sectors clau de l’economia comarcal.

Caracterització del teixit empresarial i de les empreses tractores.

Tecnologia, infraestructures de telecomunicacions i innovació.



Així les coses, sectors clau de l’economia com l’Agricultura, la Indústria i la Construcció han davallat

amb major intensitat que al conjunt de l’economia catalana, amb l’excepció del terciari que a la

comarca ha registrat un comportament comparativament millor.

Gràfic 27 Taxes de variació interanuals del Producte interior brut pm (PIB), 2009-2013

Gràfic 28 Taxes de variació del Valor Afegit Brut per sectors, 2013-2008

Font: Actíva Prospect, a partir de dades de l’Idescat i de l’Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa.

El bon comportament del terciari ha estat clau per què l’economia comarcal no es retragués amb

major intensitat del que ho ha fet, atès el pes que té en la composició final. De fet, el terciari

representa el 68,2% del VAB comarcal, xifra lleugerament inferior a la catalana (del 70,1%).

Gràfic 29 Estimació del VAB per sectors (milions €), 2013

Font: Actíva Prospect, a partir de dades de l’Idescat i de l’Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa.

-6,0

-5,0

-4,0

-3,0

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

2009 2010 2011 2012 2013


-12,1-7,6

-34,0

3,4

-8,5-5,7

-31,6

1,5

-40,0

-35,0

-30,0

-25,0

-20,0

-15,0

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

Agricultura Indústria Construcció Serveis


6,8

1,3

0,1

62,9

45,0

40,0

35,2

34,4

30,9

24,6

20,4

10,1

9,0

16,4

175,1

291,8

238,4

223,7

174,6

62,5

53,8

52,4

0 50 100 150 200 250 300 350

Agricultura

Ramaderia i pesca

Silvicultura i explotació forestal

Aliments, begudes i tabac

Material de transport

Metal·lúrgia i productes metàl·lics

Indústries manufactureres diverses

Química

Altres minerals no metàl·lics

Energia, aigua i extractives

Fusta i suro

Cautxú i plàstic

Tèxtil, cuir i calçat

Resta industries manufactureres

Construcció

Immobiliàries i serveis a empreses

Comerç

AAPP, sanitat i ensenyament privat i públic

Hostaleria

Intermediació financera

Transports i emmagatzematge

Altres activitats socials i serveis



En el darrer decenni els nivells de renda han experimentat en termes comparatius un pitjor

comportament que en d’altres comarques catalanes

Els municipis d’interior han experimentat un

major increment en les rendes en comparació

amb els municipis costaners

La base imposable per declarant12 al Baix

Penedès se situa en 17.946 euros l’any 2012,

aquesta xifra es troba per sota de la mitjana

catalana i provincial (el 86,5% de la mitjana

catalana). Amb tot, el més significatiu és que el

diferencial respecte la mitjana catalana i la

provincial ha augmentat durant l’etapa recessiva

iniciada el 2008. De fet, el Baix Penedès partia

d’uns nivells de renda superiors als registrats a la

demarcació, però mentre l’increment a la

província en la base imposable ha estat del 66,8%

entre 2001-2011, a la comarca s’ha registrat un 53,1% d’augment de les rendes, 13,6 punts

percentuals menor.

L’any 2002 el Baix Penedès se situava en la 12a posició comarcal pel que fa als nivells de renda, deu

anys després ha passat a ocupar la 19a posició.

Per municipis, destaca el menor increment en les rendes del Vendrell, Calafell i Cunit en els darrers

10 anys, sis punts percentuals menys que el conjunt de la comarca. Amb tot, els nivells de renda en

tots tres municipis es mantenen per sobre la mitjana, produint-se un procés de convergència entre

les rendes dels municipis costaners i del Vendrell amb la resta de municipis de la comarca.

12 La base imposable consisteix en l'import format pel total de rendiments obtinguts pel contribuent durant el període impositiu. Inclou principalment, els rendiments del treball, el capital immobiliari i mobiliari, els rendiments empresarials i professionals i les variacions patrimonials. Els declarants de la base imposable són aquells que tenen una base imposable no nul·la.

Gràfic 30 Base imposable per declarant (euros) a l’IRPF. 2000-2014


6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

24.000




Taula 30 Base imposable per declarant (euros). Municipis de més de 1.000hab.

Municipi 2002 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Var. 2012-2002

2012-2002

(%)

CAT =100

Catalunya 13.468 20.843 21.928 21.668 21.594 21.398 20.754 7.286 54,1 100,0

Prov. Tarragona 11.075 18.432 19.443 19.327 19.254 19.114 18.468 7.393 66,8 89,0

Baix Penedès 11.721 18.456 19.098 18.766 18.582 18.398 17.946 6.225 53,1 86,5

Albinyana 8.327 15.112 15.821 15.581 15.234 15.040 15.025 6.698 80,4 72,4

Arboç, l' 9.950 16.871 17.748 17.318 17.588 17.495 17.388 7.438 74,8 83,8

Banyeres del Penedès 11.824 19.026 19.805 19.540 19.234 19.432 19.061 7.237 61,2 91,8

Bellvei 9.390 16.417 16.805 16.734 16.714 16.789 16.486 7.096 75,6 79,4

Bisbal del Penedès, la 8.156 15.472 16.195 16.351 15.781 15.973 15.642 7.486 91,8 75,4

Bonastre - - - - - - - - - -

Calafell 12.771 19.200 19.896 19.767 19.535 19.346 18.806 6.035 47,3 90,6

Cunit 12.351 18.318 18.944 18.792 18.460 18.504 17.996 5.645 45,7 86,7

Llorenç del Penedès 11.011 17.971 18.360 18.175 17.897 17.982 16.572 5.561 50,5 79,8

Masllorenç - - - - - - - - - -

Montmell, el - 15.485 16.140 16.139 16.219 16.094 15.939 - - 76,8

Sant Jaume dels Domenys 9.473 16.991 17.717 16.974 17.580 17.116 17.369 7.896 83,4 83,7

Santa Oliva 9.122 15.912 16.312 16.368 16.002 16.032 15.304 6.182 67,8 73,7

Vendrell, el 12.385 19.323 19.926 19.293 19.106 18.710 18.271 5.886 47,5 88,0


La baixa participació de la

població en l’ocupació i, en

menor mesura, l’estacionalitat

repercuteixen negativament en

les rendes de la població

Aproximadament el 5% dels llocs

de treball comarcals tenen un

caràcter estacional. És a dir, al

voltant d’un miler de llocs de treball

es creen durant el segon trimestre

de l’any, període en el que es

registra major activitat, mentre que

el darrer i el primer trimestre de

l’any acostumen a ser els de menor

activitat. El volum de llocs que

treball amb aquest caràcter

estacional varia lleugerament d’un

any a l’altre i s’ha vist poc influït

pels canvis de cicle econòmic dels darrers anys.

Gràfic 31 Evolució trimestral dels llocs de treball localitzats, 2001-2014

Font: Actíva Prospect, a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

24.000

26.000

28.000

30.000

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014



EVOLUCIÓ DELS DIFERENTS SECTORS ECONÒMICS

Els efectes de la crisi econòmica en l’àmbit de l’ocupació han estat molt negatius, sobretot en

la Construcció i la Indústria, mentre en el terciari s’ha accentuat l’estacionalitat en aquelles

activitats més lligades al turisme

La Construcció ha destruït ocupació a ritmes molts intensos, deixant l’activitat en valors mínims. De

fet, el sector ha passat de representar el 25,0% dels llocs de treball de la comarca l’any 2001 al 9,1%

actual. La contracció ha estat tant significativa que els nivells d’ocupació se situen molt per sota del

que es registrava abans de l’etapa expansiva de l’economia. En total s’han perdut 4.562 llocs de

treball respecte el 2007 a la comarca. S’han perdut el 71,1% dels llocs de treball del sector. Amb tot,

a finals de 2014 s’observa una certa recuperació de l’activitat.

La Indústria també ha registrat una destrucció important d’ocupació, amb 1.227 llocs de treball

menys respecte mitjans 2008. Amb tot, la davallada ha estat més moderada, reduint els efectius

laborals en un 27,6%. A l’igual que la Construcció, s’observa una discreta millora en els darrers

trimestres.

Gràfic 32 Distribució dels llocs de treball per sectors d’activitat, 4t trim. 2014

Gràfic 33 Evolució dels llocs de treball. Serveis. 2001-2014

Gràfic 34 Evolució dels llocs de treball. Indústria. 2001-2014

Gràfic 35 Evolució dels llocs de treball. Construcció. 2001-2014


0,6

1,3

3,2

4,2

5,8

5,8

6,2

9,1

10,5

15,3

15,7

22,4

0 5 10 15 20 25 30

Mediació financera

Agricultura

Educació

Sanitat i serveis socials

Administració i Seguretat Social

Transport i comunicacions

Altres activitats socials i altres…

Construcció

Hoteleria

Immobiliàries i serveis empresarials

Indústria

Comerç

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Llocs de treball Mitjana mòbil

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014


1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014




El sector primari

El cultiu de la vinya per a la fabricació

de vins i subproductes és la principal

activitat del primari

La ramaderia registra un escàs

desenvolupament a la comarca

L’aportació del sector primari al VAB de la

comarca és de 8,2 milions d’euros, el

0,74% del total. L’agricultura és la

principal activitat, amb el 83,1% del valor

afegit total del sector, mentre la

ramaderia tan sols aporta el 15,5%, les

activitats silvícoles el 1,3% i la pesca el

0%. Aquesta distribució difereix força de

la mitjana catalana, on hi ha un major pes

de la ramaderia, sobretot en relació a

l’activitat de les explotacions porcines,

que tenen un pes important en el sector

primari català.

L’activitat agrícola predominant a la

comarca és el cultiu de la vinya per a la

producció de vins i subproductes, amb el

52,3% del VAB del primari. Aquesta xifra

contrasta amb el pes que l’activitat té al

conjunt del primari a Catalunya, del 5,8%.

El cultiu d’hortalisses és la segona

activitat que aporta major valor afegit, amb el 13,1% del primari.

Segons el cens agrari de 2009 el valor de la producció agrària i ramadera de la comarca va ser de

29,2 milions d’euros. En termes comparatius tant la mitjana del valor de la producció per explotació

com per hectàrea són superiors a les registrades al conjunt de la demarcació. També és superior el

valor de la producció per hectàrea envers el conjunt de Catalunya, tanmateix el valor mig per

explotació és substancialment inferior, fet que indica que les explotacions són considerablement de

menor dimensió que la mitjana catalana.

L’activitat del primari és especialment rellevant per a la majoria de municipis amb menor població

(a excepció del Montmell i Masllorenç), en canvi als municipis amb major població, Cunit i Calafell

sobretot, el seu pes és escàs.

Taula 31 Estructura del VAB pb del sector primari per productes, 2013

Productes Baix Penedès Catalunya

(1) Cereals 2,5 16,7

(2) Lleguminoses 0,0 0,1

(3) Tubercles per consum humà 1,2 0,8

(4) Cultius industrials herbacis 0,0 0,3

(5) Farratges 0,0 2,1

(6) Hortalisses 13,1 6,0

(7) Fruita fresca(no cítrics) 1,0 9,7

(8) Fruita seca 0,3 0,9

(9) Cítrics 0,1 3,2

(10) Vi i subproductes 52,3 5,8

(11) Oli d'oliva i subproductes 2,7 2,2

(12) Flors i plantes ornamentals 3,0 5,3

(13) Llavors i altres prod. agrícoles 6,9 1,1

Agricultura 83,1 54,3

(14) Vaquí 0,6 7,3

(15) Oví i cabrum 0,2 0,2

(16) Porcí 7,1 20,9

(17) Aviram 4,1 4,4

(18) Altres animals 2,2 2,2

(19) Llet 0,0 4,0

(20) Ous 1,0 1,0

(21) Altres prod. ramaders 0,2 0,3

Ramaderia 15,5 40,3

Fusta 1,3 2,5

Pesca 0,0 3,0

Sector primari 100,0 100,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de

Catalunya Caixa.



Taula 32 Valor de la producció agrària i ramadera, 2009

Valor producció estàndard

Mitjana valor producció per

explotació

Mitjana valor producció per

ha.

% valor producció de l'àmbit

Baix Penedès 29.203.367,00 € 39.410,75 € 4.664,33 € 100,0

Prov. Tarragona 724.373.794,00 € 29.914,26 € 3.367,72 €

Catalunya 4.235.429.859,00 € 69.617,02 € 3.690,90 €

Albinyana 1.374.736,00 € 20.829,33 € 3.124,40 € 4,7

Arboç, l' 1.856.805,00 € 32.575,53 € 2.742,70 € 6,4

Banyeres del Penedès 4.750.458,00 € 84.829,61 € 10.327,08 € 16,3

Bellvei 791.352,00 € 17.585,60 € 2.390,79 € 2,7

Bisbal del Penedès, la 2.783.830,00 € 27.027,48 € 2.575,24 € 9,5

Bonastre 1.862.413,00 € 34.489,13 € 3.996,59 € 6,4

Calafell 267.587,00 € 5.817,11 € 1.415,80 € 0,9

Cunit .. .. .. ..

Llorenç del Penedès 3.825.008,00 € 91.071,62 € 14.219,36 € 13,1

Masllorenç 495.778,00 € 29.163,41 € 4.813,38 € 1,7

Montmell, el 1.034.383,00 € 41.375,32 € 2.529,05 € 3,5

Sant Jaume dels Domenys 3.873.331,00 € 40.771,91 € 3.630,11 € 13,3

Santa Oliva 3.425.819,00 € 65.881,13 € 19.576,11 € 11,7

Vendrell, el 2.861.867,00 € 34.480,33 € 4.817,96 € 9,8

Gràfic 36 Distribució de l’aprofitament de les terres llaurades en hectàrees, 2009

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Cens agrar 2009, Idescat.

herbacis (inclou guarets i hortes

familiars)11%

fruiters5%

oliverar17%

vinya63%

altres4%



La Indústria

Tots els principals subsectors

industrials han patit una

important contracció en la

darrera crisi econòmica

El principal subsector

industrial de la comarca, la

indústria agroalimentària, ha

experimentat una caiguda

molt important en l’ocupació,

que contrasta amb el

comportament al conjunt del

Principat, on ha estat l’únic

sector de la indústria que s’ha

mantingut

Al llarg de la darrera crisi

econòmica tots els principals

subsectors industrials han patit

una contracció important en

l’ocupació. L’activitat que ha

experimentat un descens més

significatiu de l’ocupació és la

Metal·lúrgia i la fabricació de

productes metàl·lics, que ha

reduït els seus efectius fins el

65,6% de l’ocupació del 2008.

L’altre subsector que ha

registrat un comportament més

negatiu és el de la fabricació

d’altres productes minerals no

metàl·lics, amb una caiguda de

fins el 27,9% de l’ocupació de

2008. Aquesta activitat, està

força influenciada pel

comportament del sector de la

construcció ja que inclou la

fabricació de ciment, formigó,

productes ceràmics, vidre, etc.

El principal subsector industrial de la comarca, la indústria de l’agroalimentària (que inclou la

fabricació de begudes), també ha experimentat una notable contracció de la seva activitat. De fet, la

pèrdua acumulada d’ocupació d’aquest del període 2008-2014 és del 20,8% dels llocs de treball,

xifra que contrasta amb la de Catalunya, on l’ocupació tan sols s’ha reduït en un 1,9%.

Gràfic 37 Evolució dels llocs de treball als principals subsectors industrials (més de 200 llocs de treball localitzats), 2008-2014

Els sectors estan ordenats de major a menor nombre de llocs de treball (2008 = 100)

Gràfic 38 Evolució dels habitatges iniciats. 2007-2014

Font: Actíva Prospect, a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació i el

Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

50

60

70

80

90

100

110

03 09 03 09 03 09 03 09 03 09 03 09 03 09

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Alimentació,begudes itabac

Metal·lúrgia iproductesmetàl·lics

Altresproductesminerals nometàl·licsCautxú iplàstic

Tèxtil,confecció icuir

84

95

63

54

32

63

17

38

3 11

11

06

14

14

51

2 45

16

22

41

11

08

82

31

04

39

11

43

26 1

51

23 5 1

28 8

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14



La Construcció

L’activitat de la construcció residencial ha caigut a mínims, tanmateix les dades d’ocupació

fan pensar que s’ha tocat fons i durant el primer semestre de 2015 s’ha notat una milloria

La construcció residencial, un dels motors econòmics de la comarca en l’etapa expansiva de

l’economia anterior, s’ha situat des de principis de 2009 en valors gairebé d’inactivitat. Així ho

mostra l’evolució dels habitatges iniciats. En ple boom de la construcció, any 2007, a la comarca

s’iniciaven un total de 849 habitatges al trimestre, aquesta xifra va caure en picat des d’aquest valor

màxim fins als 14 habitatges iniciats el primer trimestre de 2009. Des de llavors s’ha mantingut en

la majoria de trimestres en valors força semblats o inferiors.

El terciari

L’hoteleria registra una estacionalitat molt més marcada que abans de la crisi

El sector serveis, tot i que en termes del valor de la producció ha registrat un balanç positiu durant

el període 2008-2013, també ha destruït ocupació. La caiguda de l’ocupació ha estat molt més

moderada que a la Indústria i la Construcció, un 16,8% respecte els llocs de treball localitzats a

mitjans de 2008. Tanmateix, com es tracta del sector que genera més llocs de treball, en termes

absoluts el nombre de llocs destruïts s’eleva considerablement: 3.051llocs menys.

El més significatiu respecte el terciari és l’increment de l’estacionalitat en l’ocupació registrat en el

sector hoteler en els darrers anys. Estacionalitat que també es trasllada a d’altres sectors com el

Comerç o els Serveis immobiliaris i empresarials, tot i que en menor intensitat. En positiu, cal

assenyalar que les Altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat; serveis personals han

registrat una evolució positiva al llarg de tot el període analitzat i, malgrat s’ha moderat el seu

creixement respecte a l’etapa expansiva, ha mantingut una tendència positiva i ha disminuït la seva

estacionalitat.

Gràfic 39 Evolució dels llocs de treball. Comerç. 2001-2014

Gràfic 40 Evolució dels llocs de treball. Immobiliàries i serveis empresarials. 2001-2014


0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014




Gràfic 41 Evolució dels llocs de treball. Hoteleria. 2001-2014.

Gràfic 42 Evolució dels llocs de treball. Altres activitats socials i altres serveis. 2001-14.


Excepte en l’àmbit del turisme rural on l’oferta s’ha incrementat significativament, l’oferta

d’allotjament en hotels i càmpings s’ha estancat. Amb tot, en aquest darrer segment s’ha

registrat una millora substantiva en la qualitat de l’oferta

Mentre a la demarcació l’oferta de

places d’allotjament hoteleres ha

incrementat un 20,5% entre els

anys 2003 i 2013 i del 8,1% en les

places de càmping, al Baix Penedès

els increments han estat molt més

moderats, tan sols del 6,1% i 1,6%

respectivament. De fet, el que s’ha

produït és una substitució de

l’oferta de menys qualitat - hotels

d’una i dues estrelles i d’hostals i

pensions - per places en hotels de

4 estrelles. L’increment en aquest

segment ha estat de 1.142 places,

un 168,2% més que el 2003.

Aquesta tendència també s’ha

observat al conjunt de la província,

tot i que ha estat menys intensa.

Mentre al Baix Penedès l’oferta de places en hotels de 2 estrelles i hostals i pensions s’ha reduït en

aproximadament el 70%, al conjunt de la demarcació la reducció ha estat al voltant del 30%.

Contràriament, la comarca registra un augment important de l’oferta de places d’allotjament en

l’àmbit del turisme rural: s’ha passat de 37 a 132 places. L’increment de l’oferta ha doblat el registrat

al conjunt de la província, tot i que partia d’uns nivells baixos. Aquesta activitat actualment

representa l’1,4% de l’oferta total.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014


Gràfic 43 Places en establiments hotelers segons categoria, 2003-2014


500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Hostals i pensions d'1 estrella de 2 estrelles

de 3 estrelles de 4 estrelles de 5 estrelles



Augment de la demanda de

serveis a les llars13 i a la població

derivats de l’increment molt

significatiu de població en el

darrer decenni

La demanda de serveis està

influenciada per la important

presència de població flotant i la

transformació d’activitat de

segona residència en residencia

habitual

L’evolució dels serveis a les llars i a

la població també ha registrat un

increment molt notable en l’etapa

expansiva de l’economia fins el

2007, tanmateix la crisi econòmica ha comportat una destrucció important d’ocupació i de teixit

empresarial els darrers anys que situa el creixement acumulat 2003-2013 dels llocs de treball en

valors inferiors als poblacionals (del 34,3%).

ESPECIALITZACIONS PRODUCTIVES EXISTENTS I SECTORS CLAU DE L’ECONOMIA

COMARCAL

L’activitat que concentra el major nombre de llocs de treball és el comerç al detall, amb el 14,5%

dels llocs de la comarca i 500 establiments (veure Annex 4 Indicadors de concentració,

especialització i comportament sectorial). Aquesta activitat presenta una especialització força

elevada, d’1,3 vegades el pes que té en l’economia catalana, generant 750 llocs més del que li

correspondria segons aquesta distribució. En la darrera recessió iniciada el 2008 el comerç al detall

ha perdut 575 llocs de treball, deixant la xifra total en 3.210 llocs. Aquesta pèrdua d’ocupació es deu,

en part, a la contracció de l’economia catalana, però en major grau al mal comportament que ha

registrat l’activitat a la comarca.

Després del comerç al detall, la següent activitat en importància en termes d’ocupació i també en

nombre d’establiments són els serveis de menjars i begudes, amb 2.669 llocs de treball (el 12,1%) i

418 establiments. Aquesta activitat presenta una especialització encara més elevada que el comerç

al detall (de 1,9 respecte la catalana), creant 1.278 llocs addicionals. És una de les poques activitats

que ha generat ocupació durant la crisi econòmica i el període 2008-2014 es tanca amb un balanç

positiu de 56 llocs creats nets. Amb tot, l’activitat ha registrat un mal comportament en termes

regionals. És a dir, el comportament al Baix Penedès ha estat pitjor que a la resta de Catalunya.

El tercer sector en termes d’ocupació és el comerç a l’engròs, amb 1,338 llocs de treball (el 6,0%) i

132 establiments. En aquest cas, tot i la importància que té per l’economia comarcal, l’activitat no

13 Inclou les activitats següents: Sanitat i serveis socials, Educació, Comerç, Altres activitats socials i altres serveis, Administració i Seguretat Social i Hoteleria.

Gràfic 44 Evolució dels llocs de treball en els serveis a les llars i a la població, 2003-2014

Font: Actíva Prospect a partir de dades d’afiliació al RGSS i RETA del Departament

d’Empresa i Ocupació.

19,0

10,7

6,17,4

0,2

-6,5

2,8

-2,6 -2,7 -1,9

1,2

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Llocs de treball Var. Interanual (%)



presenta una especialització territorial significativa. Ans al contrari, es troba per sota la mitjana

catalana (0,9), fet que comporta un dèficit de 111 llocs de treball. A l’igual que el comerç al detall, el

comerç a l’engròs ha registrat una contracció important durant la crisi econòmica amb la pèrdua de

296 llocs de treball. Aquest comportament negatiu es deu en bona part a la contracció de l’economia

catalana, però també a un mal comportament de l’activitat a la comarca.

La quarta activitat en termes d’ocupació és l’administració pública, amb 1.155 llocs de treball, el

5,2% dels llocs comarcals.

Les activitats especialitzades de la construcció14 se situen com a cinquena font de generació

d’ocupació a la comarca, amb 1.125 llocs de treball, el 5,1% del total. És l’activitat, que juntament

amb la construcció d’immobles, ha registrat una davallada més important de l’ocupació en la darrera

crisi. S’han perdut 1.405 llocs de treball des de 2008. La contracció de l’economia catalana, el mal

comportament del sector al conjunt del Principat, però també un comportament poc competitiu de

l’activitat a la comarca són la causa principal d’aquesta important davallada.

Finalment, amb el 4,6% dels llocs de treball cal assenyalar les activitats de recerca i

desenvolupament. Amb 1.027 llocs de treball, aquesta activitat tan sols està conformada per tres

establiments empresarials, un d’ells IDIADA. És de fet, l’activitat que presenta una especialització

més important a la comarca, 6,8 vegades superior a la mitjana catalana. A més, és l’activitat que més

ocupació ha generat durant la crisi, amb 397 llocs de treball nets creats des de 2008.

Pel que fa a les activitats amb un nivell de concentració mitjà, cal assenyalar la fabricació de

productes minerals no metàl·lics, amb 443 llocs de treball. Aquesta activitat també presenta una

especialització territorial molt elevada, del 5,3. És una activitat que tan sols compta amb 12

establiments, un d’ells Sant Gobain, principal empresa ocupadora, juntament amb IDIADA, de la

comarca i també del seu sector.

L’altra activitat que presenta una especialització territorial important (2,8 vegades la catalana) són

els serveis d’allotjament (l’hoteleria), amb 751 llocs de treball (el 3,4%) i 37 establiments. Aquesta

especialització li comporta a la comarca 485 llocs de treball addicionals. No obstant això, l’activitat

ha mostrat un comportament poc competitiu en els darrers anys respecte a l’evolució del sector en

el conjunt del Principat.

Finalment, assenyalar la pèrdua de pes en l’economia comarcal de la construcció d’immobles.

Aquesta activitat ha perdut en la darrera recessió econòmica un total de 1.562 llocs de treball,

deixant la xifra actual en 592 llocs i 97 establiments. És una activitat, que tot i la contracció registrada

els darrers anys, encara presenta una especialització significativa respecte a la que s’observa al

conjunt de Catalunya (de 1,6), que li comporta 212 llocs addicionals. La pèrdua d’ocupació ha estat

principalment deguda a la contracció del sector i de l’economia catalana, però també per la manca

de competitivitat del sector a la comarca.

14 Comprèn la preparació i la construcció de parts d'edificis i obres d'enginyeria civil. Generalment, aquestes activitats requereixen la utilització de tècniques i equips especials. Exemples d'aquestes activitats són: Les obres de cimentació, inclòs el clavament de puntals, el muntatge d'estructures metàl·liques, el formigonat, la col·locació de maons i pedra, el muntatge i desmantellament de bastides, la construcció de cobertes i teulades, la construcció d'estructures d'acer que no siguin de producció pròpia, les activitats d'acabament d'edificis.



CARACTERITZACIÓ DEL TEIXIT EMPRESARIAL I DE LES EMPRESES TRACTORES

El teixit empresarial registra un

comportament similar a

l’ocupació: la creació i destrucció

d’empresa és més intensa que al

conjunt del Principat

Els ritmes de creació de teixit

empresarial van ser més intensos

en l’etapa expansiva anterior que al

conjunt del Principat i de la

demarcació. Tanmateix, la crisi

iniciada el 2007 va comportar una

destrucció de teixit empresarial

molt més intensa. De fet, durant el

2009, any en que es va produir la

major destrucció d’empresa, els

ritmes de contracció van ser

propers al 10% interanual. Durant

els anys posteriors l’evolució ha estat similar a la registrada al conjunt del Principat i de la

demarcació. Durant el 2014 s’han iniciat una nova etapa en el que es produeix una moderada

recuperació del teixit empresarial de la comarca, lleugerament superior a la registrada al conjunt de

Catalunya, de l’1,7% interanual.

L’estructura empresarial segons dimensió és força similar a la catalana, tot i que en termes

d’ocupació la microempresa té un paper més rellevant que la petita, mitjana i gran empresa

La destrucció de teixit empresarial i d’ocupació ha estat més intens en la micro i petita

empresa

El teixit empresarial de la comarca està principalment conformat per microempreses, amb el 89,4%

del total. La distribució del teixit empresarial segons grandària és similar a la catalana, amb un

lleuger major predomini de la micro empresa respecte a la petita, mitjana i gran empresa. No obstant

això, el que difereix substancialment respecte a l’estructura empresarial catalana és el pes en termes

d’ocupació que té cada mida d’empresa. Així, la gran empresa representa a Catalunya el 29,3% de

les afiliacions al règim general (assalariats), mentre que al Baix Penedès només representa el 10,2%

del total. Contràriament, la microempresa representa el 36,8% dels llocs de treball assalariats, front

el 24,1% a Catalunya.

El balanç de l’etapa recessiva que va de 2008 a 2014 mostra que la destrucció tant d’ocupació com

de teixit empresarial ha estat molt més intensa entre el grup d’empreses del segment 11-50

treballadors (empresa petita), amb pèrdues properes al 25% de l’afiliació. En canvi, la gran empresa

és la que ha experimentat una menor pèrdua d’ocupació, del 7,5%.

Gràfic 45 Evolució dels centres de cotització, 2004-2014


Nota: Mitjanes anuals.

2.707

2.9623.160 3.259

3.023

2.722 2.628 2.535 2.438 2.397 2.438

-15,0

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

15,0

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Centres de cotització Baix Penedès (%): eix dret

Prov. Tarragona (%): eix dret Catalunya (%): eix dret



Taula 33 Comptes de cotització i Afiliació al Règim General de la Seguretat Social i al Règim Especial de la Mineria del Carbó per grandària del compte de cotització, 2008 i 2014

2008 2014 2014-2008 Catalunya

Núm. % Núm. % Núm. % 2008 (%)

2014 (%)

2014-2008 (%)

Centres de cotització

Microempresa: D’1 a 10 treballadors 2.809 88,8 2.260 89,4 -549 -19,5 85,5 86,8 -12,6

Empresa petita: d’11 a 50 treballadors 299 9,5 218 8,6 -81 -27,1 12,0 10,6 -23,7

Empresa mitjana: de 51 a 250 treballadors 52 1,6 47 1,9 -5 -9,6 2,2 2,2 -14,7

Empresa gran: més de 250 treballadors 3 0,1 3 0,1 0 0,0 0,4 0,4 -8,2

Total 3.163 100,0 2.528 100,0 -635 -20,1 100,0 100,0 -14,0

Afiliacions

Microempresa: D’1 a 10 treballadors 7.595 36,6 5.843 36,8 -1.752 -23,1 24,2 24,1 -15,6

Empresa petita: d’11 a 50 treballadors 6.373 30,7 4.576 28,8 -1.797 -28,2 26,4 23,8 -23,7

Empresa mitjana: de 51 a 250 treballadors 4.802 23,1 3.849 24,2 -953 -19,8 22,6 22,9 -14,5

Empresa gran: més de 250 treballadors 1.994 9,6 1.626 10,2 -368 -18,5 26,8 29,3 -7,5

Total 20.764 100,0 15.894 100,0 -4.870 -23,5 100,0 100,0 -15,3

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació.

Nota. Les dades són a 31 de juny.

Entre les empreses tractores, no es configura cap microclúster o aglomeració sectorial

especifica

L’IDIADA i Saint Gobain són les principals generadores d’ocupació a la comarca

La resta d’empreses més significatives de la comarca són de sectors industrials diversos: de la

fabricació de productes alimentaris, indústries tèxtils, fabricació de cautxú i plàstic, fabricació de

vehicles de motor, remolcs i semiremolcs. També en el sector serveis hi ha representades diverses

activitats: serveis de transport terrestre, serveis d’allotjament, activitats administratives d'oficina,

l’administració pública, serveis socials sense allotjament i el comerç al detall i a l’engròs.



Taula 34 Empreses més significatives de la comarca (major nombre de llocs de treball i xifra de negocis)

Raó social Municipi Activitat Grandària

INSTITUT D. INVESTIGACIO APLICADA DE L. AUTOMOBIL

(IDIADA)

Santa Oliva R+D+i >250 treb.

SAINT GOBAIN L'Arboç Fab. Productes no metàl·lics (vidre per l’automoció)

UNIGEL LOGISTICS S.L.U. El Vendrell Logística >100 treb.

SANTA TERESA DEL VENDRELL FUNDACIO PRIVADA

El Vendrell Serveis socials

DOS U. A. T. S.L. (SU PAN) El Vendrell Fab. Productes alimentaris

FURGO TRAYLER S.L. Bellvei Transport

POLICLINICA COMARCAL DE EL VENDRELL S.L. El Vendrell Sanitat

PRESSPART MANUFACTURING S.A. L'Arboç Farmacèutica

DEFIBER S.A. Banyeres Del Penedès Empresa tèxtil

INDUSTRIAL DE TRANSFORMADOS S.A. (ITSA) L'Arboç Fab. productes plàstics tècnics 51-100 treb.

FERRETERIA JAUME S.A. El Vendrell Comerç

SERVEIS REUNITS S.A. El Vendrell Serveis de neteja

INDUSTRIAS JIJONENCAS S.A. El Vendrell Fab. Productes alimentaris

NUTRIPACK IBERICA S.L.U. Banyeres Del Penedès Fab. d'envasos sector alimentari

PLASBOX S.L. L'Arboç Fab. productes plàstics

EMPRESA COMARCAL DE SERVEIS MEDIAMBIENTALS DEL BAIX PENEDES S.L.

El Vendrell Serveis mediambientals

PENEDES DISTRIBUCION ALIMENTARIA S.A. (PEDIAL)

L'Arboç Distribució productes alimentaris 25-50 treb.

NOVASOL SPRAY S.A. Llorenç Del Penedès Fab. Productes químics

DISTRIBUCIONS DEL BAIX PENEDES S.A. Albinyana Distribució begudes

MAR BLAU S.A. Segur De Calafell Restaurant

LINEA HOGAR DECO S.L. L'Arboç Disseny, fabricació i comercialització productes per la llar

SHEET PACK S.L. Santa Oliva Fab. productes plàstics Es desconeix

LICORS JANE S.L. El Vendrell Fab. Begudes

ACTIVA DISTRIBUCIO D. ELECTRODOMESTICS S.A.

Santa Oliva Distribució electrodomèstics

DEFIBER S.A. Banyeres Del Penedès Fab. Tèxtil

FURGO TRAYLER S.L. Bellvei Transport

Font: Actíva Prospect a partir de dades del Registre Mercantil.

TECNOLOGIA, INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS I INNOVACIÓ

Tot i les dispersió territorial de la població, la cobertura d’Internet és una de les més altes de

Catalunya

Segons l’estadística TIC del 2013 publicada per l’Idescat, el percentatge de llars amb banda ampla al

Baix Penedès és del 71,1%, per sobre de la mitjana catalana del 70,9%. En relació al conjunt de

comarques catalanes se situa en la 12a posició.

Hi ha molt poques empreses que protegeixen les seves innovacions i marques



Segons l’Oficina de Patents

Europees15, al Baix Penedès

només hi figuren tres

sol·licituds de patents

registrades entre 2008 i

2013.

Així, se situa entre les

comarques catalanes amb

menor intensitat en la

protecció de les invencions:

39,6 patents per cada milió

d’habitants front les 548,4 de

mitjana a Catalunya o les

117,6 de la demarcació.

El nombre de patents

sol·licitades a l’oficina

espanyola16 pugen a 17

durant el mateix període i 23

les sol·licituds de models

d’utilitat, que corresponen a

innovacions de menor rang

que les patents.

En termes relatius, és a dir,

en relació a la població, la

comarca presenta nivells de

protecció força baixos si es compara amb la mitjana catalana o de la demarcació. De fet, pel que fa a

patents se situa en la posició 31a en el conjunt de 41 comarques catalanes, la mateixa que ocupa en

relació a la protecció sota la fórmula comercial de marques17.

15 Les patents registrades a l’oficina europea corresponen a innovacions que es volen protegir vers aquest mercat, per tant les empreses sol·licitants són normalment exportadores.

16 Aquestes sol·licituds només estan orientades al mercat espanyol.

17 El registre d'una marca atorga a l'empresa el dret exclusiu a impedir que tercers comercialitzin productes idèntics o similars amb la mateixa marca o utilitzant una marca tan similar que pugui crear confusió.

Taula 35 Núm. sol·licituds per municipi de residència del primer sol·licitant, acumulat 2008-2013

Àmbit territorial Patents Models d'utilitat

Marques Dissenys industrials

Catalunya 3.803 3.878 51.525 1.447

Prov. Tarragona 202 228 3.089 59

Baix Penedès 17 23 211 3

Albinyana 0 2 7 0

Arboç, l' 6 6 12 0

Banyeres del Penedès 0 0 10 0

Bellvei 1 1 21 0

Bisbal del Penedès, la 0 0 8 0

Bonastre 0 0 4 0

Calafell 1 7 80 1

Cunit 4 4 37 0

Llorenç del Penedès 0 0 10 1

Masllorenç 1 1 6 0

Montmell, el 0 2 2 1

Sant Jaume dels Domenys 0 0 14 0

Santa Oliva 1 0 0 0

Vendrell, el 3 0 0 0

Taula 36 Núm. sol·licituds per milió d’habitants, acumulat 2008-2013

Àmbit territorial Patents Models d'utilitat

Marques Dissenys industrials

Catalunya 503,5 513,4 6.821,2 191,6

Prov. Tarragona 249,3 281,4 3.812,7 72,8

Baix Penedès 168,2 296,7 3.224,5 79,1

Font: Elaboració Actíva Prospect a partir de dades de l’Oficina Española de Patentes y Marcas (OEPM)





a l’activitat econòmica.

En l’actual model econòmic del Baix Penedès, preocupa la sostenibilitat de les activitats i es

donen força situacions de precarietat. S’utilitza molt la fórmula de la subcontractació (a vegades,

en cadena).

Es veu necessària una aposta ferma per decidir i orientar el tipus d’activitat que es vol atraure.

És una opinió majoritària des de perspectives ben diferents, que cal treballar per disposar d’un

full de ruta comú a la comarca i que vehiculi en treball coordinat entre els diferents municipis i

estimuli la cooperació público-privada.

Tot i que s’ha iniciat un treball de captació de noves empreses, es demanda de ser més proactius

en la cerca d’inversors, per exemple en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil.

Per l’establiment de noves empreses i la tramitació de llicències i altres gestions administratives,

hi ha molts interlocutors en les administracions públiques i dispersió d’informació.

Des de l’administració pública es promou activitat de formació i assessorament empresarial, tant

per emprenedors com per la consolidació d’empreses. També es disposa de serveis de viver

d’empresa de recent creació (a Calafell i al Vendrell). Igualment s’impulsen algunes activitats de

sensibilització entre els joves, com per exemple un concurs de ‘Joves amb idees’ als instituts.

Hi ha nombroses associacions empresarials que intervenen en el territori. Algunes d’elles

parteixen de la iniciativa de les pròpies empreses del territori com ‘Impulsa’ o ‘Xarxa

emprenedora’ (aquesta darrera, amb el suport de l’ajuntament del Vendrell). Es compta amb la

iniciativa i implicació d’empresaris/àries, per exemple es porten a terme processos de

‘mentoratge’ amb empreses que inicien la seva activitat, però posa de manifest certa dificultat

en captar l’interès de les empreses consolidades.

Tret d’algunes excepcions, no està massa avançat el tema de la innovació en les empreses. El

talent que hi ha, es visualitza poc en l’activitat al territori.

El turisme és una activitat rellevant a la comarca. Predomina un turisme familiar i d’interior. Es

considera que hi ha potencial turístic a explotar, per exemple amb ‘turisme esportiu marítim’,

amb ‘turisme sènior’ i ‘turisme de salut’.

En turisme es troba a faltar una oferta i informació conjuntat a nivell comarcal. Es comenta la

necessitat d’organitzar i promocionar un major nombre activitats complementàries al turisme

de platja i coordinar-les a nivell territorial. Per exemple a nivell esportiu (senderisme o running),

rutes en bicicleta o a cavall, rutes gastronòmiques, experiències d’enoturisme, etc.

Hi ha duplicitat de pertinença a diferents marques turístiques i no hi ha una identificació clara

de la comarca amb una d’elles: “Penedès Marítim” pot actuar com a referent entre la Costa de

Barcelona i la Costa Daurada.

Pel que fa a l’oferta d’hoteleria i restauració, un obstacle important per la promoció de la

comarca és l’oferta estacional. D’altra banda, es troba a faltar oferta de qualitat per determinats



esdeveniments. Això fa que es tendeixi a derivar a Sitges, Vilanova, Barcelona o Tarragona la

pernoctació de visitants i l’ús dels serveis de restauració.

El comerç de proximitat, tot i que està experimentant avenços, requereix una major

modernització i adequació als hàbits de compra actuals el que fa a horaris i pel que fa a la venda

on-line. Es troba a faltar la presència de marques i franquícies. S’apunta la necessitat de més

zones per a vianants de caràcter comercial, tot i que per alguns comerciants és un tema

controvertit.

Algunes veus apunten a un excés d’implantació de supermercats i grans superfícies comercials

que ha estat molt forta en els darrers anys i no ha estat prou planificada.

Hi ha força activitat en relació a mercats i fires. Algunes d’elles tenen llarga tradició. Es planteja

la conveniència de replantejar-ne alguna o crear-ne de noves temàtiques.

El tema logístic com a activitat econòmica en el territori és molt controvertit. Hi ha opinions

radicalment oposades pel fet que consumeix molt territori i no aporta valor afegit, mentre que

altres punts de vista valoren el tipus d’ocupació que genera, força adequada al perfil de les

persones aturades de la comarca. Està molt vinculat a l’avenç del corredor ferroviari mediterrani

i queda palès que hi ha una falta de consens al territori i manca d’interès privat i finançament.

Les empreses del territori en funcionament tenen resolt el funcionament logístic de la seva

activitat, i en cas d’una nova instal·lació ho valorarien en termes de comparativa de costos.

El sector serveis és significatiu, no només en relació al turisme sinó serveis a les persones i a les

empreses. Els serveis a les empreses es considera que està ben dotat.

Malgrat la desfeta de l’activitat constructiva durant els anys de la crisi, actualment es percep un

cert repunt de l’activitat en rehabilitació d’edificis.

Pel que fa a la indústria, afronta mancances en els polígons pel que fa a la capacitat de la xarxa

elèctrica i d’accés a internet a més a més dels temes d’accessibilitat ja esmentats. La localització

de nova indústria a la comarca té el fre de l’estat d’alguns Polígons que, tot i ser competitius en

preus, no tenen unes condicions que els facin prou atractius. Alguna opinió apunta a la necessitat

de replantejar els usos d’alguns polígons.

L’activitat agrícola i vitivinícola, a més a més de ser una sector econòmic a la comarca, aporta

valors paisatgístics que cal preservar.

La cultura i el patrimoni són actius de la comarca que poden generar activitat econòmica, però

es valora poc activa, respecte altres municipis i referents de l’entorn (Sitges, Tarragona, etc.)


[Anàlisi DAFO] Pàg. 82

ANÀLISI DAFO

L’Anàlisi DAFO sintetitza els aspectes més rellevants pels diferents àmbits, detallant aquells més vinculats al propi territori (Debilitats i Fortaleses) dels

que són més externs (Amenaces i Oportunitats)

TERRITORI

DEBILITATS FORTALESES

S’ha primat un model de creixement basat en el creixement urbanístic residencial, menystenint l’activitat econòmica i industrial.

La dispersió residencial amb les urbanitzacions dificulta la gestió i el manteniment i incrementa els costos.

Es requereix força mobilitat per la dispersió productiva i residencial del Baix Penedès.

Dependència elevada dels mitjans de transport (privats i/o públics) amb problemes de mobilitat i dèficits d’accessibilitat.

Dèficits en l’estructura de la xarxa viària intracomarcal i en l’oferta de transport públic entre els municipis de la comarca. La comarca no està ben comunicada en l’eix est-oest.

L’estació de Sant Vicenç de Calders té una freqüència de trens suficient, però no està ben articulada amb la resta d’oferta de transport públic i no ofereix suficient espai d’aparcament, la qual cosa dificulta la intermodalitat.

Dispersió dels 47 Polígons d’Activitat econòmica en el territori, i predomini de PAE de reduïdes dimensions.

Senyalització amb mancances d’indicacions d’interès per visitants i turistes. Manca d’àrees recreatives equipades. Neteja i manteniment deficitaris de l’espai públic.

Disposa d’una posició geoestratègica privilegiada entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona i localitzada enmig dels principals eixos viaris de connexió amb la península i Europa.

Bona dotació d’infraestructures viàries. La comarca està ben dotada de xarxa ferroviària, tot i que no està prou ben

articulada. L’orografia planera i el clima han actuat com a factors d’atracció per

l’activitat residencial. El paisatge combina la costa, la plana i els massís de muntanya baixa. L’agricultura i la vitivinicultura com a elements de valor en el paisatge, i

com a recurs turístic en l’àmbit de l’enoturisme. Hi ha espais protegits a través de la Xarxa Natura 2000 (El Massís de

Bonastre, el Montmell-Marmellar i el Grapissar de Masia Blanca). Les platges reconegudes amb la bandera blava (7 platges al 2015) La riera de la Bisbal com a corredor ecològic i l’espai dunar de les

Madrigueres, amb potencial d’ús ciutadà i com a nexe entre la platja i l’interior.

AMENACES OPORTUNITATS

Altres territoris han apostat més decididament per la ubicació d’activitat en sòl industrial.

El 20,8% del territori és sòl urbanitzable; a Catalunya la mitjana és del 6,1%

Bona accessibilitat al mercat català. Dues terceres parts de la població catalana resideixen a menys d’una hora de la comarca.

Proximitat als ports de Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Barcelona.



S’estan desenvolupant àrees grans d’activitat econòmica a l’eix de l’AP-7 Nord molt competitives (com el polígon de Riudellots de la Selva, per exemple).

Malgrat la bona dotació d’infraestructures viàries ràpides, gairebé totes són de pagament. Les autopistes AP-7, AP-2 i C-32 tenen un elevat cost.

Això provoca que hi hagi molta congestió a la carretera C-31 (antiga C-246). Aquesta via presenta un índex molt alt de sinistralitat en el tram entre Altafulla i el Vendrell.

L’accés amb transport públic cap a Tarragona no està ben resolt, i com que per carretera l’accés ràpid és de pagament, la comarca viu força d’esquenes a Tarragona. També hi contribueix el fet que la integració tarifària del Camp de Tarragona no es dóna en totes les modalitats de transport públic ni en tot el territori.

Proximitat als aeroports de Reus i de Barcelona -El Prat-. La marca de “Penedès marítim” pot donar una dimensió supracomarcal que

faci més atractiu el litoral del Baix Penedès. El fet de pertànyer a l’àmbit Penedès pot ser també una oportunitat si

s’articulen polítiques a nivell conjunt. Estació de l’AVE del Camp de Tarragona, propera a la comarca, malgrat la

repercussió és molt escassa. L’expansió de l’enoturisme a nivell global suposa una oportunitat per tot

l’àmbit Penedès.

POBLACIÓ I SOCIETAT


Fort increment de la població en pocs anys. Es va atraure molta població per l’activitat constructiva i els preus més assequibles de l’habitatge.

Poca identificació d’una bona part de la població amb el territori. La població flotant de forma estacional, fa que augmenti la necessitat de

serveis. Caràcter “dormitori” dels nuclis residencials. Poca consciència cívica envers l’espai públic. Creixent necessitat d’atenció per a la gent gran i reduïda dotació de serveis.

Tendència a transformar segona residència en residència principal. Estructura de població més rejovenida que al conjunt de Catalunya, tot i la

tendència general d’envelliment de la població. Teixit associatiu actiu especialment en l’àmbit cultural, però també

associacions de veïns de barris i urbanitzacions. El municipi de Calafell actua com a pol d’atracció per activitats d’oci a la

comarca.


Tres quartes parts de la població resident no és nascuda a la comarca, fet que suposa un repte important d’integració.

Famílies en situació de pobresa, atur i precarietat laboral. Atracció de les comarques veïnes per les compres especialitzades. Formació de guetos i manca de relació entre col·lectius de diferents orígens. Manca de relació social i espais de convivència entre la població autòctona i

la d’origen immigrant. En alguns nuclis residencials manquen equipaments i espais cívics.

La immigració no planteja una problemàtica oberta en termes de convivència, tot i que hi ha una situació latent de fracàs escolar entre les segones generacions de joves immigrants.



NIVELLS D’INSTRUCCIÓ I OFERTA FORMATIVA


Nivells de formació baixos. De forma molt majoritària, la població no disposa d’estudis universitaris ni d’especialització.

Important desajust entre la demanda de qualificacions i els recursos humans disponibles.

Hi ha joves que no han obtingut el graduat en ESO amb manca d’interès en formar-se que estan fora dels circuits de formació i tampoc està al mercat laboral.

Manquen especialitzacions en cicles formatius de Formació professional. Poca participació de les empreses en activitats de formació continua. Dèficits formatius en idiomes i en l’ús de les TIC.

Hi ha alumat receptiu a activitats i dinàmiques innovadores. La formació professional dual ja iniciada al Baix Penedès. L’escola de turisme del Baix Penedès. El funcionament de les escoles d’adults. L’oferta de formació universitària a la comarca, encara que de reduït abast. Experiència en activitats d’integració sociolaboral per persones amb

discapacitat o per col·lectius amb dificultats d’inserció.


Manca de planificació conjunta de la formació pel treball (Cicles formatius, Formació per l’ocupació i formació continuada).

El nou marc legislatiu de la formació professional i el seu plantejament d’integració dels diferents tipus de formació.

TREBALL I OCUPACIÓ


Els llocs de treball de la comarca són insuficients per cobrir la demanda d’ocupació. (la població en edat de treballar triplica els llocs de treball existents).

Forta incidència de l’atur, que ha afectat a persones sense especialització professional, a empleats de la indústria i la construcció (especialment homes i majors de 45 anys)

Importants dificultats de reorientació laboral de persones poc qualificades. Els majors de 45 anys, o sobretot majors de 50 fins a 65, difícilment es podran incorporar laboralment.

Desencaixament entre la demanda de treballadors/es i la qualificació de les persones en situació de recerca de feina.

Els convenis sectorials provincials condicionen sous més baixos que en comarques properes.

Treball coordinat entre el servei d’ocupació del Vendrell –L’eina- i l’OTG del Vendrell que dóna servei al Baix Penedès.

La modalitat de treball autònom té una forta presència a la comarca (26,4%). Suposa una quarta part de la població ocupada.

Increment de les iniciatives d’emprenedoria i autoocupació. Per les persones amb domini de llengües, hi ha ofertes de treball al territori.



ACTIVITAT ECONÒMICA


Estacionalitat de l’activitat turística i residencial i , en conseqüència de les activitats vinculades als servei d’hostaleria, turisme i restauració.

La població flotant (turisme i segona residència) generen increment de necessitat de serveis un uns períodes de temps acotats.

La baixa qualitat i el prestigi dels serveis d’hoteleria i restauració. Poca presència d’innovació en el territori. Destrucció del teixit empresarial (especialment de les micro i petites

empreses) L’atractivitat del comerç i la manca de presència de franquícies atractives.

El sector dels serveis ha mantingut l’activitat i ha contrarestat els efectes negatius de l’agricultura, la indústria i la construcció.

El turisme rural experimenta un creixement i pot actuar de motor d’oferta d’allotjament de qualitat que es manté durant tot l’any.

En els darrers anys, s’ha produït una substitució de l’oferta hotelera de menor qualitat per places hoteleres de 4 estrelles.

L’increment de població genera demanda de serveis a la població i a les llars. Serveis de formació i assessorament empresarial. Es disposa de vivers

/centres d’empresa i associacions empresarials al territori. La cultura i el patrimoni com a motor d’activitat econòmica.


Oferta gastronòmica i hotelera de major nivell de qualitat en les comarques veïnes.

Model econòmic molt basat en la subcontractació. Reduïda capacitat d’atracció de nova indústria i inversió.

Bona accessibilitat al mercat català, i als mercats estatal i internacionals. Celebració de fires i mercats. El sector del turisme com a potencial d’activitat que pot créixer. La marca de ‘Penedès Marítim’ L’agricultura i la vinya com a activitat econòmica i com a riquesa de paisatge. Pertinença a la DO Penedès i el creixent interès per l’enoturisme. L’impuls dels Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT)

com a instruments operatius sobre un sector d’activitat.


La població del Baix Penedès ha de cercar llocs de treball en altres comarques.

L’etapa de recessió ha destruït una quarta part dels llocs de treball. Poc pes de les ocupacions més qualificades (tècnics i professionals, científics

i intel·lectuals) Manca d’expectatives d’ocupació pels joves de la comarca Els joves i les persones amb titulació universitària cerquen el seu

desenvolupament professional fora de la comarca. Existència de treball submergit i treball assalariat precari.

Lleu repunt de les ofertes d’ocupació sobretot en els sectors de turisme, comerç i serveis.

Esdeveniments o projectes propers com ells Jocs Mediterranis dels quals Calafell i El Vendrell són subseus, que poden portar ocupació per a perfils poc qualificats en el sector de la construcció.

Valorització de l’emprenedoria i l’autoocupació.


[Estratègies i àmbits clau d’intervenció] Pàg. 86

ESTRATÈGIES I ÀMBITS CLAU D’INTERVENCIÓ

CONCLUSIONS DE LA DIAGNOSI

Els aspectes més rellevants de la diagnosi de cara a orientar un procés de Planificació estratègica en

el territori es poden sintetitzar en les següents idees clau.

Principals dificultats

1. Manca de visió estratègica i falta l’hàbit de treball en comú entre municipis.

2. Poca de projecció exterior de la comarca i manca de visibilitat dels seus atractius.

3. Dispersió territorial de la residència i l’activitat econòmica.

4. Falta d’atractivitat per la inversió i Polígons Industrials poc competitius.

5. Forta estacionalitat en l’activitat turística.

6. Impacte de la població flotant que incrementa la necessitat de serveis de forma

estacional.

7. Dèficit de llocs de treball i poques possibilitats d’ocupació per la població resident.

8. Existència d’economia submergida, precarietat laboral, pobresa i dificultats

socioeconòmiques de part de la població.

9. Nivells formatius baixos de la població i mancances en coneixements d’idiomes i en

TIC.

10. Desajust entre la qualificació de la població i els requeriments dels llocs de treball.

11. Importants dificultats de reinserció de la població aturada no qualificada.

12. Dificultats en la mobilitat i deficiència de serveis en els transport públics.

Elements favorables

1. La ubicació geoestratègica entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.

2. L’orografia i el clima.

3. El paisatge que combina la costa, la plana i el massís de muntanya baixa.

4. La presència d’activitat agrícola i el conreu de la vinya i la producció de vitivinícola.

5. L’accessibilitat a ports, aeroports.

6. La xarxa de comunicacions viària i ferroviària que connecta amb la península i

Europa.

7. L’estructura de la població més rejovenida que al conjunt de Catalunya.

8. El teixit associatiu i les iniciatives socials.

9. El patrimoni i els actius culturals de la comarca.

10. La potencialitat del turisme, l’impuls del turisme rural i l’enoturisme.



A partir de les conclusions de la Diagnosi estratègica del Baix Penedès i les aportacions del Grup de

treball (15 juny-6 octubre-10 novembre),de les sessions de participació i Jornades de debat (20

d’octubre – 24 de novembre - 15 desembre) treball), i les consideracions de l’equip polític del consell

comarcal i ajuntaments de la comarca (1 desembre), s’aporten una sèrie de propostes de línies

estratègiques de treball a desenvolupar.

Amb tot, aquesta proposta és un punt de partida inicial sobre el qual caldrà aprofundir durant el

procés posterior de Planificació estratègica. Les actuacions s’hauran de definir i concretar en funció

dels objectius i escenaris que s’acabin determinant.

Serà d’interès valorar i donar prioritats aquelles actuacions que siguin més rellevants i viables, per

fer avançar la comarca en una direcció comuna, des d’una visió compartida entre les administracions

públiques i amb la implicació d’agents, entitats i empreses.

LÍNIA 1. GESTIÓ DEL TERRITORI I PRESERVACIÓ DEL PAISATGE

Es tracta d’articular el territori i donar coherència als diferents usos i activitats

que s’hi desenvolupen, afavorint la conservació dels valors naturals i

promovent l’ús social, turístic i per l’oci.

Aquesta línia pot abastar actuacions en les següents direccions:

Elaborar un Pla director urbanístic de la comarca des d’una òptica integral del territori, més

enllà dels actuals Plans d’ordenació urbanística municipals.

Promoure la regeneració urbana com a atractiu del paisatge urbà.

Recuperar espais per a l’ús ciutadà i turístic i fer el manteniment i neteja. Per ex. camins o

itineraris que vinculin la costa i l’interior.

Gestió de boscos i espais naturals. Per ex. possible ampliació del Parc del Foix

Acords de custòdia del territori.

Empènyer l’elaboració d’una Carta del Paisatge, en consonància amb el Pla urbanístic, que

contribueixi a donar valor i aporti pautes d'intervenció i de gestió de l’entorn natural.

Posar en valor els elements patrimonials vinculats al paisatge com les cabanes o els marges

de pedra seca.

Equilibrar la dotació de serveis i equipaments a les zones residencials aïllades i preveure les

necessitats dels seus residents (tema gent gran, infants,...)

Vinculació i connectivitat dels PAE amb les zones residencials.

...

IDEA

FORÇA



LÍNIA 2. MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DELS POLÍGONS I INFRAESTRUCTURES DE

SUPORT A L’ACTIVITAT ECONÒMICA

Es tracta de treballar per uns polígons i espais per l’activitat econòmica més

competitius, en termes urbanístics, de serveis, d’infraestructures,

d’accessibilitat, de senyalització, així com des de la mateixa ordenació dels

polígons.

Es vol aprofundir en l’anàlisi de l’estat actual dels polígons, les mancances que

tenen i plantejar millores que els facin més atractius i afavoreixin la

implantació de noves empreses.

En definitiva es tracta de treballar en tres direccions:

-- Gestió i organització dels Polígons

-- Dotació de serveis

-- Racionalització dels espais


Actualització de la informació i avaluació de l’estat dels polígons.

Millorar els serveis i el manteniment de PAE.

Fer una gestió compartida de polígons contigus, també els que pertanyen a municipis diferents

per guanyar dimensió.

Establir polítiques i criteris comuns de promoció del sòl que evitin la competència entre

municipis. Per ex. l’establiment de bonificacions fiscals de forma conjunta.

Estimular l’associacionisme empresarial i la seva implicació en la gestió dels polígons.

Implicació i consulta a les empreses ubicades als polígons. Per exemple, creació d’una Taula

d’interlocució amb els representants dels diferents PAE.

Millores en les infraestructures de telecomunicacions i en la provisió de serveis de valor afegit.

Replantejament del sòl industrial per desenvolupar. Valorar la demanda de sòl i sostre i la

seva adequació a l’oferta existent.

...

IDEA

FORÇA



LÍNIA 3. RACIONALITZACIÓ DE LA MOBILITAT

Aquesta línia pretén reordenar la mobilitat intracomarcal i optimitzar les

infraestructures viàries i ferroviàries existents per a l’ús de les persones i

empreses del Baix Penedès.

Igualment vol abordar, dins de les possibilitats, els diferents problemes de

mobilitat que presenta la comarca, especialment la intermodalitat, per

aprofitar millor la xarxa ferroviària de què disposa el territori i el poc

aprofitament de les autopistes en la mobilitat local.


Actuar de lobby comarcal per la reorganització i de la Mobilitat. Aportar una visió conjunta i

propositiva.

Assolir una major funcionalitat de les autopistes AP7 i C32 en la mobilitat local (accés nord a

la comarca, peatges reduïts, gratuïtat, ...)

Impulsar l’estació ferroviària de mercaderies a l’àmbit Penedès.

Potenciar i millorar la xarxa ferroviària i la connectivitat entre línies.

Millorar l’accés en transport públic i la intermodalitat (bicicleta, pàrquings, etc.) a l’estació de

Sant Vicenç de Calders. Impulsar major integració tarifària.

Estudiar i millorar la coordinació en el servei de transport públic en bus entre els municipis

de la comarca incloent la cobertura en àmbits urbans dispersos i en l’accés als PAE.

Millorar la connectivitat entre la costa i l’interior a nivell de comunicació viària (vehicles,

bicicletes i vianants).

...

LÍNIA 4. DIVERSIFICACIÓ I DESESTACIONALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA

Aquesta línia busca diversificar l’economia i que aquesta sigui més robusta

front els cicles econòmics adversos i menys afectada per l’estacionalitat, sobre

la base de la sostenibilitat social i territorial a llarg termini. Es tracta d’una

estratègia de suport a diferents sectors d’activitat dins el territori mitjançant

actuacions sectorials de suport, però també d’assessorament i suport a les

iniciatives empresarials i socials en aquests àmbits.


Dinamització turística i creació d’activitats turístiques complementàries al model actual. És a

dir, lligar l’oferta de costa amb altres alternatives turístiques d’interior. Ex. senders, catàlegs

de “cap de setmana”, enoturisme, turisme rural, turisme termal, etc. en la línia del

desenvolupament endogen i l’aprofitament de les oportunitats del territori.

IDEA

FORÇA

IDEA

FORÇA



Reconeixement de la qualitat turística i gastronòmica.

Reforç del lligam entre turisme, oci, restauració, hoteleria i comerç.

Ordenar l’oferta d’apartaments turístics, fer-los visibles i garantir-ne la qualitat com a

complement a l’oferta hotelera.

Millora de la competitivitat del comerç i reforç de l’oferta actual.

Impuls del sector agroalimentari. D’una banda, fomentar la producció i comercialització de

producte de proximitat i ecològic i, de l’altra posar en valor l’agricultura i el conreu de la vinya

fomentant la producció vinícola i l’enoturisme. Reconeixement del producte local. Per ex. la

venda de vi de la comarca a les grans superfícies.

Replantejar i enfortir les fires i els ‘productes-reclam’ culturals.

Posar en valor el patrimoni i les activitats culturals.

Impuls dels serveis a les llars i a les persones (educació, sanitat, atenció a la dependència i a la

infància, serveis de jardineria, etc.).

Suport a les empreses: assessorament estratègic i operatiu, internacionalització, màrqueting,

comercialització, etc.

Cooperació amb iniciatives privades com la “xarxa emprenedora”.

Valorar la possibilitat d’elaboració d’un PECT –Projecte d’especialització i competitivitat

territorial- en relació al turisme com a eix vertebrador de desenvolupament del territori.

Entorn innovador que impulsi la implantació de tecnologies al servei de l’activitat del territori

(per ex. mobilitat, producció vinícola,...)

Valorar i posicionar-se respecte la ubicació d’activitat logística al servei de les empreses

existents i la seva internacionalització, com a factor d’atracció de nova activitat econòmica i

com a generador d’ocupació a la comarca.

...

LÍNIA 5. OCUPACIÓ I COHESIÓ SOCIAL

Aquesta línia engloba tot allò orientat a reduir la incidència de l’atur en la

població, mitjançant un treball de millora de l’ocupabilitat i de suport a la

inserció laboral, amb un treball amb les persones de caràcter integral i sobre

la base de la coordinació entre els diferents serveis. Igualment, es tracta d’una

línia de treball que vol incidir també en la cohesió social.


Algun tipus de coordinació entre els diferents serveis d’ocupació per compartir la gestió de les

ofertes de treball i la disponibilitat de candidats/es.

IDEA

FORÇA



Informació i difusió conjunta dels serveis d’ocupació i els serveis i programes disponibles a

nivell de tota la comarca. Especialitzar serveis per municipis i donar cobertura a tota la

població de la comarca sense prioritzar els propis residents.

Suport als processos i itineraris d’inserció, que pot incloure un procés previ de coaching

emocional, que afavoreixi l’èxit de les estratègies de suport a la inserció laboral. Igualment es

poden potenciar activitats experiencials d’orientació a partir de les trajectòries d’èxit

d’exalumnes.

Programes específics (de formació, plans d’ocupació,...) per:

- Aturats de llarga durada

- Joves amb poca qualificació

- Aturats de més de 45-50 anys

Suport a l’economia col·laborativa (ex. Banc del Temps).

Suport a l’economia social.

Afavorir la integració sociolaboral de persones amb especials dificultats (persones amb

discapacitat, persones en risc d’exclusió social, etc.)

Vetllar per la integració social de les persones d’origen immigrant. Treball a partir de les

AMPAs de les escoles, per exemple.

Treball de cohesió amb la població nouvinguda no estrangera.

Vetllar pel dret a l’habitatge i afrontar les dificultats socials existents en aquest àmbit.

...

LÍNIA 6. IMPULS DE LA FORMACIÓ I QUALIFICACIÓ DE LES PERSONES

Es tracta d’una estratègia orientada a la millora dels nivells de formació i

qualificació de la població. Es busca, d’una banda, elevar els nivells de base i,

per altra, elevar el nivell pel que fa a la formació de caràcter professional i a la

formació universitària. Igualment, aquesta línia aborda també la necessitat de

millorar els nivell en competències instrumentals, especialment pel que fa als

idiomes.


Planificació i difusió conjunta de la Formació professional a nivell de la comarca de forma

integral; considerant la formació professional inicial, la formació per l’ocupació i la formació

contínua. Es tracta d’ajustar millor l’oferta a les necessitats de les empreses, així com

d’articular territorialment els diferents nivells en l’oferta de formació per l’ocupació.

Empènyer activitats educatives en l’educació primària orientades a conèixer la comarca, el

seus pobles, els valors del patrimoni, la cultura i l’entorn natural, etc; així com posar èmfasi en

les necessitats formatives que es requeriran més endavant com les llengües estrangeres o el

domini de les TIC.

IDEA

FORÇA



Augmentar les experiències de FP dual i cercar empreses amb capacitat i especialitat d’interès.

Posar especial atenció a poder incloure també petites i mitjanes empreses.

Apropar el món de la formació i el món empresarial. Per a l’encaix entre l’oferta de formació i

els requeriments dels llocs de treball és convenient algun mecanisme permanent de detecció

de les necessitats de formació i qualificació de les empreses.

Acostar la universitat a la població, ja sigui amb estratègies relacionades amb l’oferta (reforç

punt UOC al territori, oferta de màsters i postgraus,...), com amb mesures de suport a la

realització d’estudis universitaris (cerca d’ajuts, suport econòmic, facilitats en el transport,

etc.)

Promoure la formació contínua, per ex. amb plans agrupats, amb iniciatives de mentorització

i tutorització pel desenvolupament de carreres professionals, etc.

Promoure la formació de base i el treball en xarxa a les escoles d’adults.

Promoure la formació en idiomes i TIC.

Potenciar la formació per l’ocupació de diferents nivells de qualificació, en sectors o activitats

específiques que ho requereixin, amb especial èmfasi en sectors com el turisme i el comerç. Es

tracta, per exemple, d’impulsar activitats formatives en temes relacionats amb la nàutica, amb

les activitats en el medi, o amb el coneixement de l’entorn.

Identificar i posar en valor el talent que hi ha al territori (incloent el talent internacional) i

intensificar les connexions amb les dinàmiques locals. Per exemple jornades formatives

sectorials especialitzades.

LÍNIA 7. PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA COMARCA I ATRACCIÓ D’INVERSIONS

Donar a conèixer i divulgar el Baix Penedès tant dins com fora de la comarca i

projectar-se a l’exterior com a territori amb funcionalitats residencials,

turístiques i d’activitat econòmica.

Fa referència també a l’estratègia per atreure inversions al territori i apostar

per la indústria de qualitat.


Guanyar pes i visibilitat dins la marca ‘Penedès’.

Divulgar l’entorn i les possibilitats com destí turístic amb projecció internacional.

Vetllar per la qualitat i la imatge dels serveis i productes locals.

Suport a la comercialització de PAE i sòl industrial. Donar a conèixer la disponibilitat de sòl i

naus per activitats econòmiques. Plataforma i/o servei centralitzat d’informació sobre els

espais per activitat econòmica a la comarca.

Contacte amb potencials inversors.

IDEA

FORÇA



Mesures de suport i estímul a la implantació d’activitat (tant mesures econòmiques com

mesures d’acompanyament, agilitació de tràmits, suport a la formació i la contractació, etc.)

Valorar els serveis logístics a la comarca com a estímul per l’atracció d’indústria.

...

LÍNIA 8. GOVERNANÇA I IDENTITAT

Es tracta de reforçar la governança del territori, sobre la base de la cooperació,

la coordinació i el treball en xarxa entre els municipis, així com en col·laboració

amb el sector privat. Un element important per generar complicitats i sinèrgies

és l’estímul de la identitat i l’autoestima com a comarca.

Aquesta línia, de caire transversal, inclou algunes de les actuacions de les línies anteriors. Pot

abastar actuacions en les següents direccions:

Donar continuïtat a la dinàmica de diàleg entre els municipis a partir del seguiment del procés

de planificació i definició d’una estratègia de comarca.

Impulsar un espai de diàleg i col·laboració público-privat, donant continuïtat als espais que

s’han creat amb el procés d’elaboració de la diagnosi estratègica.

Vetllar per la implicació de les empreses millorant la comunicació i assegurant la transmissió

d’informació.

Involucrar més la població de segona residència en la dinàmica dels municipis i fer-los més

partícips en la dinàmica social i ciutadana. Tenir en compte que part d’aquesta població pot

esdevenir resident permanent a la comarca.

Treball en xarxa a nivell comarcal pels serveis d’ocupació (especialitzacions dels municipis

amb l’Eina com a motor). Amb Vincle (transversalitat entre treball social i ocupació...).

Gestió i ús compartit d’equipaments.

Serveis mancomunats entre diferents municipis.

Enfortir la idea de territori Penedès com a conjunt amb afinitats històriques, paisatgistes i

culturals.

Sistema d’informació i comunicació sobre la comarca i la seva realitat, que serveix de base

permanent per la presa de decisions i que, alhora, actuï d’element cohesionador i reforci la

imatge de la comarca. Aquest instrument, al mateix temps, ha de servir per a difondre les

fortaleses de la comarca i donar a conèixer aquells esdeveniments que reforcen positivament

la comarca (dades socioeconòmiques positives, noves inversions, premis/reconeixements

que han rebut empreses o institucions locals, invencions/innovacions, etc.) com a mecanisme

de reforç de l’autoestima.

...

IDEA

FORÇA


[Annex 1 Polígons d’Activitat Econòmica] Pàg. 94

ANNEX 1 POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA

Municipi Nom PAE Superfície (Ha.)

Albinyana P.P.U.-S4P Les Peces 11,91

P.P.U.-S3P Les Peces 11,05

Arboç, l' Polígon Industrial Foix 46,39

Zona Gran Indústria Saint Gobain Cristalería Española S.A. 30,20

Zona Industrial Carretera de Banyeres 14,89

Industria Campesa 7,92

Tallers Santa Llúcia 4,01

Banyeres del Penedès Zona Industrial El Poet 13,38

Zona Industrial Defiber S.A. 8,69

Zona Industrial Farma Lepori S.A. 4,39

s/n Banyeres del Penedès 2 3,28



Zona Industrial Can Cata 1,48


Bellvei Els Masets 25,51

PP Sectors 8 i 13 23,19

La Piera 13,63

la Kettal 9,17

Sector Sud Occidental els Masets 3,14

UA10 2,90

Bisbal del Penedès, la Polígon Industrial Les Planes 26,62

Tèxtil Codina 1,20

Fàbrica de pinsos 1,20

Celler de la Cooperativa Agrícola 0,78

Calafell s/n Calafell 1 29,34

Zona Industrial Est 8,34

Zona Industrial Mas de la Mel 6,44

Llorenç del Penedès Polígon Industrial La Rigola 6,18

s/n Llorenç del Penedès 1 2,30

s/n Llorenç del Penedès 2 2,25

Sant Jaume dels Domenys Polígon Industrial l'Empalme 23,91

Polígon Industrial Els Arcs 9,12

Santa Oliva Pista de proves i laboratori oficial de l'automòbil de Catalunya 293,96

Polígon Industrial l'Albonar 59,99

Polígon Industrial Molí d'en Serra 21,57

Torrent del Lluc 5,50

Vendrell, el Polígon Industrial La Cometa 20,33

Mas Canymás 14,10

Eden Park Nord 13,57

S14 Els Còdols-1 12,29

S15 Els Còdols-2 11,40

Polígon Industrial Les Mates 9,24

Zona Industrial Carretera de Barcelona 7,29

Els Masos de Comarruga-I 6,24

s/n el Vendrell 1 3,69

La Muntanyeta 1,97

Total 839,38

Font: Actíva Prospect a partir de l’ICC.


[Annex 2 Classificació del sòl segons planejament] Pàg. 95

ANNEX 2 CLASSIFICACIÓ DEL SÒL SEGONS PLANEJAMENT La classificació del sòl a través del planejament general estableix les diferents categories de sòl: urbà,

urbanitzable i no urbanitzable.

Sòl urbà

Són aquells terrenys sotmesos al procés d'integració del teixit urbà i compten amb tots el serveis

urbanístics bàsics (xarxa viària, aigua potable, sanejament, subministrament elèctric) o bé són

compresos en àrees consolidades per l'edificació d'almenys 2/3 parts de llur superfície edificable.

Constitueixen el sòl urbà, els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau

d'urbanització que aquest determina. Poden distingir entre:

Sòl urbà consolidat (SUC): és tot terreny que tingui la condició de solar apte per l'edificació i compta

amb els serveis urbanístics, tenen assenyalades alineacions i rasants i només manca completar la

urbanització. Abasta aproximadament el 4,26 % de la superfície del territori de Catalunya.

Sòl urbà no consolidat (SNC): és tot terreny que no te la condició de solar i no ha arribat a tenir una

configuració definitiva.

Sòl urbanitzable

Són aquells terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal considera necessaris per a

garantir el creixement de la població i l'activació econòmica del territori.

El sòl urbanitzable ha de ser proporcionat a les previsions de creixement de cada municipi. Poden

distingir entre: delimitat i no delimitat.

Sòl urbanitzable delimitat (SUD), és aquell que per al seu desenvolupament i transformació

urbanística cal la formulació, tramitació i aprovació d’un PPU.

Sòl urbanitzable no delimitat (SND)

Sòl no urbanitzable

És l' espai lliure de processos urbans, i que esdevé majoritari en el territori.


[Annex 3 Qualificació del sòl residencial] Pàg. 96

ANNEX 3 QUALIFICACIÓ DEL SÒL RESIDENCIAL Nucli antic: Trames urbanes i ordenacions antigues corresponents als nuclis fundacionals i històrics

de les poblacions, de les quals convé mantenir l’estructura urbana d’edificació.

Urbà tradicional o eixample: Teixits antics d’eixample tradicional generalment amb edificacions

entre mitgeres i en alineació de vial o creixements aïllats del nucli fundacional d’estructura anterior

als anys 60, normalment situats a l’entorn del nucli fundacional, al llarg d’una carretera o un pol

d’activitat econòmica.

Ordenació tancada: Eixample modern amb ordenacions en illa tancada, normalment amb edificació

en alineació de vial. Correspon als creixements en eixample regular. Es pot fixar en subzones, de més

menys densitat.

Ordenació oberta: Eixample modern de creixements en edificació aïllada o semi aïllada ordenant la

parcel·la i els espais lliures privats en funció de l’ús predominant. Correspon als blocs o torres

familiars, normalment amb jardí comunitari.

Cases agrupades: Agrupacions de cases en filera unifamiliars o bifamiliars, en alineació de vial o

retirades en alineació que conformen volums importants

Cases aïllades: Ordenacions extensives de baixa densitat de cases unifamiliars (o bifamiliars

adossades) aïllades en una parcel·la amb jardí.


[Annex 4 Indicadors de concentració, especialització i comportament sectorial] Pàg. 97

ANNEX 4 INDICADORS DE CONCENTRACIÓ, ESPECIALITZACIÓ I

COMPORTAMENT SECTORIAL

Taula 37 Indicadors de concentració, especialització i comportament sectorial, 2008 i 2014

Es presenten les activitats amb un pes superior al 2% dels llocs de treball comarcals.

Con

cent

raci

ó

Esp

ecia

litza

ció

Cre

ixem

ent

Descripció

Afil

iaci

ó 20

14

Pes

rel

atiu

(%

)

Coe

ficie

nt d

e

loca

litza

ció

zona

l

(CLZ

) C

oefi.

loca

litza

ció

horit

zont

al (

CLH

)

Coe

ficie

nt d

e

loca

litza

ció

està

ndar

d (S

LQ)

NG

E

IME

RC

E

Var

201

4-20

08

Núm

. Cen

tres

cotit

zaci

ó

Alta Alt Positiu 56- Serveis de menjar i begudes 2.669 12,1 1,9 1.278 1,0 -262 455 -136 56 418

72- Recerca i desenvolupament 1.027 4,6 6,8 876 5,5 -63 303 157 397 3

Mig Negatiu 43- Activitats especialitzades construcció 1.125 5,1 1,4 307 0,5 -254 -801 -350 -1.405 140

47- Comerç detall, exc. vehicles motor 3.210 14,5 1,3 750 0,4 -380 251 -446 -575 500

Baix Negatiu 46- Comerç engròs, exc. vehicles motor 1.338 6,0 0,9 -111 0,0 -164 -20 -112 -296 132

84- Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 1.155 5,2 0,9 -176 0,0 -123 112 -57 -68 77

Mitjana Alt Negatiu 23- Productes minerals no metàl·lics ncaa 443 2,0 5,3 359 4,0 -61 -228 127 -162 12

41- Construcció d’immobles 592 2,7 1,6 212 0,6 -216 -996 -350 -1.562 97

55- Serveis d’allotjament 751 3,4 2,8 485 1,8 -81 95 -74 -60 37

Mig Negatiu 45- Venda i reparació de vehicles motor 463 2,1 1,2 89 0,3 -50 -24 37 -37 83

49- Transport terrestre i per canonades 896 4,0 1,2 175 0,3 -95 -73 120 -47 79

Positiu 96- Altres activitats de serveis personals 554 2,5 1,3 135 0,4 -50 37 65 52 100

Baix Negatiu 10- Indústries de productes alimentaris 467 2,1 0,9 -50 0,0 -62 50 -141 -154 36

85- Educació 587 2,7 0,5 -573 -0,3 -60 106 -53 -7 52

81- Serveis a edificis i de jardineria 642 2,9 0,9 -73 0,0 -79 44 -111 -146 87

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació.

Nota. Les dades són a 31 de juny. Inclou RGSS i RETA.

Descomposició Shift-Share: NGE: Efecte nacional, IME: Efecte sectorial i RCE: Efecte regional

NOTA METODOLÒGICA:

L’anàlisi shift-share del creixement suposa l’aplicació d’una tècnica (shift-share) per determinar els factors que donen lloc a les diferències de creixement del nombre d’assalariats entre diferents unitats espacials (com per exemple, països, regions, comarques, municipis, etc.), amb l’objectiu d’explicar i determinar les causes de les diferències en les taxes de creixement.

Sobre aquesta base, l’anàlisi shift-share permet expressar el canvi experimentat per una magnitud econòmica en cert període de temps com a suma de tres components:

1) L’efecte nacional (en aquest cas del conjunt de Catalunya), el creixement s’explica per la dinàmica de l’economia a nivell nacional, en aquest cas, la dinàmica de l’economia al conjunt de Catalunya.

2) L’efecte sectorial comparat o canvi estructural (denominat efecte mix-industrial) derivat dels diferents ritmes de creixement dels diversos sectors productius.

3) L’efecte regional comparat (en aquest cas de l’Alt Penedès) o efecte competitiu vinculat a la diferent especialització en funció de la localització. En aquest cas, el creixement s’explica per la pròpia dinàmica i evolució de la indústria a l’Alt Penedès.

Nota metodològica de l’anàlisi shift-share

Desglossament de la variació del creixement del nombre d’assalariats al llarg de l’últim any atribuït a tres conceptes teòrics:

Dinàmica general: Creixement atribuït a la dinàmica de l’economia catalana. Aquest creixement inercial s’obté de multiplicar als assalariats del Baix Penedès la taxa d’increment de Catalunya.

Estructura productiva: Creixement derivat de l’estructura econòmica pròpia de la comarca Aquest component s’obté aplicant a cadascun dels sectors econòmics del Baix Penedès la taxa de creixement registrada a Catalunya i restant el creixement inercial.

Dinàmica pròpia: Creixement atribuït a la dinàmica pròpia de la comarca. S’obté calculant el diferencial del creixement real de la comarca menys l’atribuït al creixement inercial i l’atribuït a l’estructura productiva.


[Annex 5 Persones entrevistades] Pàg. 98

ANNEX 5 PERSONES ENTREVISTADES

Nom persona Càrrec i Organització / Empresa

1 Sr. Albert Roca Avgvstvs Fòrum

2 Sr. Alfons Ribas Regidor de Promoció econòmica de l' l’Ajuntament de Arboç

3 Sr. Andreu Ventosa Tècnic del Programa de Captació d'inversions. Ajuntament del Vendrell

4 Sra. Anna Juncosa Tècnica d'Ocupació de l’Ajuntament de Calafell

5 Sra. Anna Martos Tècnica de l’OTG El Vendrell

6 Sra. Carmina Bartra Dinamitzadora comercial del CIT (Centre d'Iniciatives i Turisme)

7 Sr. Delfí López Llinás Grup Engind

8 Sra. Elena Rubio Regidora de Benestar social i Treball de l’Ajuntament de Calafell

9 Sra. Esther Asensi Tècnica d'Ocupació de l’Ajuntament de Cunit

10 Sra. Esther Cañís Tècnica d'Ocupació de l’Ajuntament del Vendrell

11 Sra. Esther Suarez Tècnica d'Ocupació de l’Ajuntament del Vendrell

12 Sra. Eva Gràcia Tècnica d'Ocupació de l’Ajuntament del Vendrell

13 Sr. Ignasi Ferrer Director Corporatiu d’Applus IDIADA

14 Sr. Jaume Casañas Regidor de d'Ocupació de l'Ajuntament de Cunit

15 Sra. Jezabel Ruiz Tècnica de Treball de l’Ajuntament de Calafell

16 Sr. Joan Segura Cap de RRHH RA Hotel Le Meridien

17 Sr. Jose Carlos Eiriz Fundació Privada Sta. Teresa

18 Sr. José Luís Espina Responsable de l'Observatori de Mercat de Treball. Ajunt. del Vendrell

19 Sr. Lluis Crespo Director de l’Oficina de Treball de la Generalitat - OTG El Vendrell-

20 Sr. Luís Rodríguez Director de RRHH de Saint Gobain

21 Sr. Magí Mateu President del CIT (Centre d'Iniciatives i Turisme)

22 Sr. Manuel Curto Director de la fàbrica de l’Arboç. Saint Gobain

23 Sra. Mar Morgado Tècnica d'Ocupació de l'Ajuntament de l’Arboç

24 Sr. Paolo Vedoya Xarxa emprenedora

25 Sr. Ramon Paraiso Director de l'Escola municipal d'Adults de Cunit

26 Sra. Susana Blason Tècnica de cooperació empresarial i creació d'empreses. Ajunt. Vendrell

27 Sra. Susanna Ecay Directora de l’Institut Andreu NIN

28 Sra. Susanna Muñiz Adecco (oficina Vendrell)


[Annex 6 Persones participants a sessions i jornades] Pàg. 99

ANNEX 6 PERSONES PARTICIPANTS A SESSIONS I JORNADES

Nom persona Càrrec i Organització / Empresa

1 Sra. Agnès Ferré Cañellas Alcaldessa de l'Ajuntament de La Bisbal del Penedès

2 Sr. Aleix Ansà CEP Vendrell

3 Sr. Alfons Ribas Pérez Regidor de l'Ajuntament de l'Arboç

4 Sr. Amadeu Benach Conseller del Consell Comarcal del Baix Penedès

5 Sra. Àngels Farré Coma Ajuntament del Vendrell

6 Sra. Àngels Mas IDIADA AT

7 Sra. Anna Casanova Tècnica Consell Comarca del Baix Penedès

8 Sra. Anna Juncosa Ferrer Tècnica de l'Ajuntament de Calafell

9 Sra. Anna Ordóñez Consellera d'Ocupació Consell Comarca del Baix Penedès

10 Sr. Antonio Casanova Ciutadà del Baix Penedès

11 Sra. Arantzazú Longares Tècnica de l'Ajuntament de La Bisbal del Penedès

12 Sr. Arnau Gómez Conseller Consell Comarca del Baix Penedès

13 Sra. Beatriz Blasón Berdosco Tècnica de l'Ajuntament de Banyeres

14 Sra. Berta Pongiluppi Ascon Directora d'Actíva Prospect

15 Sr. Carlos Mascarell Escola Turisme Baix Penedès

16 Sr. Christian Martínez Rodríguez Regidor de l'Ajuntament de Santa Oliva

17 Sra. Cristina Paredes CEIC International School

18 Sr. David Godall Alcalde de l'Ajuntament de Bonastre

19 Sr. David Moreno Lobera Consultor d'Actíva Prospect

20 Sra. Encarna Sanchez Col·lectiu aturats llarga durada del Baix Penedès

21 Sra. Ester Cañís Garrido Tècnica de L'Eina de l'Ajuntament del Vendrell

22 Sra. Esther Asensi Herraiz Tècnica d'ocupació de l’Ajuntament de Cunit

23 Sra. Esther Otero Castro Portaveu de Ciutadan's de Cunit

24 Sra. Esther Suàrez Felipe Tècnica d'ocupació de l'Ajuntament del Vendrell

25 Sra. Eva Garcia Vera Tècnica de L'Eina de l'Ajuntament del Vendrell

26 Sra. Eva Gràcia Tècnica d'ocupació de l'Ajuntament del Vendrell

27 Sra. Eva Maria Serramià Rofes Presidenta Consell Comarca del Baix Penedès

28 Sr. Fèlix Sans Alcalde de l'Ajuntament de Bellvei

29 Sr. Ferran Trillas Turdiu Regidor de l'Ajuntament del Vendrell

30 Sr. Francesc Nieto Ajuntament Vendrell (educació)

31 Sr. Francisco Ripoll Roig Col·lectiu aturats Baix Penedès

32 Sr. Frederic Porta Serramià Estudi 1/10 i Lacasablava

33 Sra. Gemma Colàs Tècnica OTG del Vendrell

34 Sra. Glòria Planas Aleu Aloyshop.com i ADEPG

35 Sr. Gonzalo Espino Penedès Marítim

36 Sr. Guillem Ballester Blancs Minerals Pere Vidal SA

37 Sra. Helena Rubio Pérez Regidora de l'Ajuntament de Calafell

38 Sr. Hermini Mampel Gasulla Tècnic joventut Consell Comarca del Baix Penedès



39 Sra. Imma Costa Alcaldessa de l'Ajuntament del Montmell

40 Sra. Isabel Márquez UEP

41 Sr. Isidre Also ADEPG

42 Sr. J. Miguel Vera Regidor de l'Ajuntament de Santa Oliva i Conseller comarcal

43 Sr. Jacob Balaguer Conseller Consell Comarca del Baix Penedès

44 Sr. Jaume Casañas Regidor de l'Ajuntament de Cunit

45 Sra. Jezabel Ruiz Mestres Tècnica Servei Ocupació de l'Ajuntament de Calafell

46 Sr. Jordi Marlés Alcalde de Llorenç del Penedès i Conseller comarcal

47 Sr. Jordi Montserrat Ciutadà del Baix Penedès

48 Sr. José Luís Espina Servei ocupació del Vendrell

49 Sr. Josep Almena López INS Segur de Calafell

50 Sr. Josep Català Miró Autocars Poch SA

51 Sr. Josep Gustà Barazón Col·lectiu aturats Baix Penedès

52 Sr. Josep Marrasé Regidor d'Ajuntament del Vendrell i Conseller comarcal

53 Sr. Josep Mercader Aloy Regidor d'Ajuntament del Vendrell

54 Sr. Josep Pallarès Olive Associació Comerciants de Segur de Calafell

55 Sr. Kenneth Martínez Regidor d'Ajuntament del Vendrell i Conseller comarcal

56 Sra. Lídia Rodríguez Diego Xarxa Emprenedora Vendrell i empresària

57 Sr. Lluís Crespo Ibañez Director OTG El Vendrell

58 Sr. Lluís de Patricio Sala Port Segur de Calafell, SA

59 Sr. Lucia Buendia Joventut Vendrell

60 Sr. Luís Rodríguez Saint-Gobain SL

61 Sra. Mª África Juan Dalae Gremis Baix Penedès

62 Sra. Mª Dolotes Moirón Regidora d'Ajuntament de Bonastre

63 Sra. Mª Jesús Sequera Consellera Consell Comarcal del Baix Penedès

64 Sr. Magí Pallarés Morgades Alcalde de l'Ajuntament de St Jaume dels Domenys

65 Sra. Maite Espinach Grau Gerent d'Actíva Prospect

66 Sr. Manuel López Blanco Regidor d'Ajuntament de Banyeres del Penedès

67 Sra. Mar Morgado Lira Tècnica d'ocupació Arboç

68 Sra. Mar Vàzquez Olivares Tècnica L'Eina d'Ajuntament del Vendrell

69 Sra. Marifé Merchán Regidora de l'Ajuntament d'Albinyana i Consellera comarcal

70 Sra. Marta Mercader Gea Gerent Consell Comarca del Baix Penedès

71 Sr. Martí Carnicer Alcalde de l'Ajuntament del Vendrell

72 Sra. Míriam Sanchez ADEPG

73 Sra. Mònica Zambrana Tècnica Consell Comarca del Baix Penedès

74 Sra. Montserrat Llopart TS El Vendrell

75 Sra. Núria Güell Regidora de l'Ajuntament de Bellvei

76 Sra. Núria Manchado Alcaldessa Masllorenç

77 Sra. Olga Navarro Consellera Consell Comarca del Baix Penedès

78 Sra. Paula Borrego Garcia UEP

79 Sr. Rafel Maria Muóz Bartomeu CEPTA

80 Sr. Rafel Solé Miró Cellers Avgvstvs Forvm



81 Sr. Robert Casajús Badia AULA F7

82 Sra. Rosa Flores Port Segur de Calafell SA

83 Sr. Salvador Ester Secretari Consell Comarca del Baix Penedès

84 Sra. Sandra Suarez Plana Ciutadà del Baix Penedès

85 Sra. Sílvia Edo Llobet Edo Òptics

86 Sra. Susana Ecay Jardí Directora INS Andreu Nin

87 Sra. Susana Muñiz Coto ADECCO

88 Sra. Susana Mur Vàzquez Tècnica d'ocupació Consell Comarca del Baix Penedès

89 Sra. Susanna Blasón Bayo Tècnica L'Eina de l'Ajuntament del Vendrell

90 Sr. Xavier Borrell Martí CEPTA


[Bibliografia] Pàg. 102

BIBLIOGRAFIA

Ajuntament de Banyeres del Penedès. Agenda 21 de Banyeres del Penedès.

Ajuntament de Cubelles i Cunit (2012). Pla estratègic pel desenvolupament turístic del territori

Cubelles – Cunit.

Ajuntament de Santa Oliva (2003). Auditoria SocioAmbiental de Santa Oliva. Memòria.

Ajuntament de Santa Oliva. La sostenibilitat als polígons industrials de Santa Oliva. Pla d’actuació i

seguiment.

Ajuntament del Vendrell (2014). Inverteix al Baix Penedès. 7 raons per invertir a la comarca

Associació d’Empresaris del Penedès-Garraf ADEPG (2015). Índex adEpg 2015 de competitivitat

comarcal

Associació d’Empresaris del Penedès-Garraf ADEPG (2015). Informes de conjuntura econòmica del

Penedès-Garraf.

Autoritat Territorial de la Mobilitat (2010). Diagnosi de la mobilitat del Camp de Tarragona. Informe

del Pla Director de mobilitat del Camp de Tarragona.

Consell Comarcal del Baix Penedès (2009). Estudi de Polígons Industrials: claus, eines i recursos per

a la millora de la competitivitat de les empreses i la gestió dels equipaments.

Consell Comarcal del Baix Penedès. 2010 Estratègia Baix Penedès. Pla Estratègic.

Diari de Tarragona (2015). Edició especial: Tarragona, enclave logístico.

Generalitat de Calalunya. Departament de Governació i Relacions institucionals. Guia dels Projectes

d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT).

Generalitat de Calalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat (2013). Estudi de millora del

transport públic a l’Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf.

Generalitat de Calalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat (2015). Mapa urbanístic de

Catalunya. Dades bàsiques municipals i comarcals. Baix Penedès.

Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques (2010). Pla

territorial del Camp de Tarragona.

Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Observatori del

paisatge (2012). Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona.

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans (2007). Polígons d’Activitat Econòmica. Tendències de

localització i accessibilitat. Revista Papers Núm. 45.

Revista de geografia (2004). Francesc González Reverté (URV i UOC). Procés d’urbanització i

desenvolupament residencial a Catalunya. Lectures territorials sobre el cas del Baix Penedès.

SOC. Direcció Territorial de Tarragona (2015). Informe sobre l’ocupació. Camp de Tarragona. Maig

de 2015.

Documents

Diagnosi socioeconòmica i territorial del Baix Penedèsedusi.elvendrell.net/uploads/RESCD80Estrategia...Taula 22 Relació entre població potencialment activa, població ocupada i