ELSHCANIÜNS Divendres, 22 de desembre de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 125 • Any III • 225 pessetes

I Punt i seguit Les al·legacions a la taxa de sane­jament dels veïns i el PSC són re­butjades al ple pels vots de CiU, ERC i el PP. Plana 3

El portaveu de serveis personals del grup municipal del PSC, Francesc Se­rra, diu a Casa de la vila que «els companys de viatge no es trien només per fer pactes aritmètics». Plana 4

Aymerich acusa el PSC d'«intoxicar l'opinió pública». Plana 5

Periodistes que han informat sobre la guerra de Bòsnia critiquen l'acord de pau en un col·loqui. Plana 6

El director de Novotel Sant Cugat, Manuel García, diu a Les empreses que confia que «l'activitat econòmica del Vallès creixerà». Plana 7

El director de l'escola Thau, Joan Triadú. assegura que «l'educació no pot ser mai neutra». Plana 8

Els veïns denunciants del cas Barra-china acusen La Caixa d'haver actuat amb premeditació. Plana 9

Trias de Bes diu que el PSOE és «una colla de gangs» en un sopar del PP de Sant Cugat. Plana 10

David Bajona és un dels precandidats d'ERC per a les generals. Plana 10

Es compleixen 10 anys de la desa­parició del Cine-Club Borja. Plana 12

L'àlbum recull imatges de nevades a Sant Cugat. Plana 16

I Jordi Mora El director titular de l ' O r q u e s t r a Simfònica del Va­llès, assegura en una entrevista que «el concert de val­sos serveix per crear hàbit musical entre el públic». Mora prepara el concert de valsos i

de Cap d'Any al Teatre-auditori, pro­gramat per al dia 28. Plana 17

I Esports El campió de supermotard Carles La­torre diu que el nivell més alt de l'Estat Espanyol en aquesta disciplina «és el de Catalunya». Plana 28

El CV Sant Cugat podria tenir pa­trocinador abans de final d'any, segons la junta directiva. Plana 28

I Apunts La coral Sant Cugat prepara un con­cert de nadales com a darrer acte del 20è aniversari. Plana 33

La radiografia recull la història de l'associació de veïns Can Sant Joan de Mira-sol. Planes 34 i 35

La coral Serra d'Or actuarà amb mú­sics de l'Orquestra de Cambra del Palau de la Música en el concert de Sant Esteve al Monestir. Plana 37

Amb aquesta edició os donaran uu exemplar de la revista Presència

L'Ajuntament demana 1.500 milions en crèdits per pagar prcneïdors

L'oposició alerta que s'està a punt de superar el límit legal d'endeutament

L'operació bancària s'enmarca en el pla econòmicofinancer vàlid fins l'any 99

I Sant Cugat.— L'Ajuntament demanarà a diverses entitats bancàries crèdits per valor de 1.500 milions de pessetes que per­metran liquidar deutes que l'administració té pendents amb empreses proveïdores.

Aquesta operació introdueix canvis en el pla econòmicofinancer vàlid per als pro­pers quatre anys que l'Ajuntament ja va presentar el mes de març passat amb l'ob-jectiu de solucionar el dèficit de líquid que

té l'administració i controlar el deute. Pre­cisament, l'oposició va advertir en el ple de dimarts que el nivell d'endeutament s'a­costa progressivament al límit que marca la llei. Plana 5.

El conseller Guitart i l'alcalde van presidir diumenge la inauguració de l'exposició. Foto: JA. MULA.

L'obra de Grau-Garriga s'exposa fins a finals de març • El Centre Cultural i

el claustre, escenaris de la mostra

• Sant Cugat.— La possibilitat que Josep Grau-Garriga torni a Sant Cugat va marcar la inau­guració de l'exposició que fins a finals del mes de març es pot visitar al claustre del Monestir i a la sala d'exposicions del centre Cultural. Són 75 peces que re­cullen els últims deu anys de pro­ducció de l'artista. Plana 13.

Els santeugatencs van aprofitar el matí de diumenge per passejar pels jardins del Monestir i comprar obres d'art. Foto: J.A. MULA

La II Mostra d'Art al Monestir assoleix un bon nivell de vendes

• Sant Cugat.— La II Mos­tra d'Art organitzada per l'as­sociació Firart diumenge pas­sat als jardins del Monestir va ser tot un èxit. Els visitants van aprofitar el bon temps per acostar-se fins als jardins

del monument i molts d'ells van comprar una obra d'art com a regal de Nadal. Els responsables de Firart s'han mostrat satisfets amb la bona acollida que va tenir aquesta II Mostra. Plana 19.

L'animació infantil inaugura avui el Nadal a l'Envelat

• Sant Cugat.— Les activitats del Nadal a l'Envelat de la plaça dels Quatre Cantons s'inaguren aques­ta tarda amb un espectacle d'a­nimació infantil que faran Pep Callau i La Sinforosa. Fins el dia 5 de gener, aquest espai oferirà

tallers matinals, espectacles infan­tils de tarda i música, ball i cinema per a adults a les nits. Com a novetats, enguany algunes activi­tats de tarda es faran en doble sessió i caldrà recollir invitació anticipada. Plana 33.

* 5 *

i «1

* 4

4* 0

* %

V < T L

^ *

* • *

ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR im.wwr.uj

C T.... M &.. M. M.. X

-K -K.

Cinema de franc.

Anih la Uu pela del Club podeu trucar per

demanar una de Ics entrades de què dispo­

sem pei a les sessions moltes que es Can a la

Sala í ilels ("mes Sant Cugat. Aquesta set­

mana podeu demanar les em i adés per anar

a veure la pel·lícula I n /MMV <U<I I,I I/M/'CV.

que es projecta en \ctsio original el dissab­

te 2 v a V4 d' I de la nit.

«La del manojo de rosas»

Teatro de la Zarzuela QU i N T t M P 5 f * ?

Amb la targeta del Club podeu demanar

una de les entrades de què disposem per

anar a veure la sarsuela Ui del manojo de

rosas que es Ca el dissabte 23 de desem­

bre. a les 7 de la tarda, al teatre Victòria

de Barcelona, a càrrec de la companyia

Teatro de la Zar/uela. dirigida per Emilio

Sagi. Aquest gran musical, que ve per pri­

mera vegada a Catalunya, està acompan­

yat per 44 músics de la Jove Orquestra de

Sant Cimal.

Demana la targeta. Tols els subscriptors d'Els 4 Cantons que

no heu sol·licitat la targeta del Club encara

podeu ler ho trucant al telelon del subs­

criptor I ,a taigeta no suposa cap cosí addi

cioiKil i us permetrà gaudir de gran varietat

de serveis.

Una proposta per divertir-se amb la meteorologia

Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per

demanar el joc Quin temps fa'.', al preu especial per als

subscriptors de 3.800 pessetes. Quin temps fa? us

proposa fer un recorregut lúdic

didàctic pels fenòmens at­

mosfèrics de trenta ciutats

d 'Europa , a través del qual

els jugadors es veuen obli­

gats a aprendre Ics nocions

indispensables per fer d'-dio-

me del temps». HI joc porta in­

corporada una edició especial

del llibre Quin temps fa? del

meteoròleg Altred R o d n g u e / Pico

Matí: de 9 a 2 902 22 ÍO ÍO Tarda: de 4 a 7

ACUSACIONS CONTRA LA CAIXA 3 • Divendres, 22 de desembre de 1995 GRAU-GARRIGAI SANT CUGAT

Els veïns del barri del Colomer afectats pel cas que se segueix a l'Audiència de Barcelona contra el promotor Joan Barrachina i dos executius de «la Caixa» acusen l'entitat d'enriquir-se injustament.

L'hipotètic retorn de l'artista santcugatenc establert a França Josep Grau-Garriga a la seva ciutat de naixement va centrar la inauguració de l'exposició que es pot visitar fins a finals de març.

L'últim ple ordinari de l'any va reprendre la discussió sobre la taxa de sanejament i tractament de residus, que s'havia apro­vat en el ple del 17 d'octubre passat. El PSC, un grup de set associacions dels

HISENDA

districtes i 896 veïns de Sant Cugat, van presentar tres plecs d'al·legacions contra l'aprovació de la taxa, argumentant que és «ilegal» perquè el que es recaptarà serà superior al que costa el servei. El

debat es va allargar durant més de dues hores, i va acabar amb el rebuig de les al·legacions. El PSC i IC, que el mes d'octubre s'havia abstingut, van votar-hi en contra.

El ple rebutja les al·legacions contra la taxa de residus després de dues hores de debat

El PSC i les associacions de veïns argumentaven que la taxa és ilegal

CiU ho nega i recorda que s'ha d'aplicar per fer front a la despesa total del servei

CM. • Sant Cugat.— L'últim ple de l'any va servir per discutir dimarts passat la conveniència de rebutjar o acceptar les al·legacions pre­sentades. Josep Maria Àngel, pre­sident de l'associació Sant Joan de Mira-sol, va explicar, en nom de tots els veïns associats a les entitats que havien presentat el plec d'al·legacions, que la taxa no és legal perquè «no compleix el requisit d'excepcionalitat necessa­ri». El tinent d'alcalde d'Econo­mia, Pasqual d'Ossó, va rebutjar les al·legacions dels veïns dels dis­trictes explicant que «els informes els han fet els tècnics de l'Ajun­tament». D'Ossó va recórrer a la pressuposada objectivitat dels tèc­nics i a la competència de la seva feina, en diverses intervencions, i va reiterar que «s'ha creat la taxa perquè en els últims anys s'han incrementat les despeses del servei de sanejament». Però aquests arguments no van ser su­ficients per convèncer el portaveu del PSC, Àngel Casas, que va ata­car la manca de claredat de l'equip de govern. Casas afirma, en les al·legacions presentades a l'Ajun­tament, que de l'informe no es desprèn clarament els costos reals que es destinen a cobrir les des­peses del servei i assegura que sumant el que els ciutadans pa­garan a través de TIBI i el cost de la taxa de sanejament i trac­tament de residus, els ingressos superen els costos reals del servei actual. Casas va al·legar que «l'e­quip de govern vol fer creure que, amb l'eliminació de l'anterior taxa de recollida d'escombraries, es va fer un regal de Reis a tots els santcugatencs, quan, en realitat, fins ara s'està pagant inclòs en el rebut de l'IBI». Pasqual d'Ossó va repetir en diverses ocasions,

El ple de dimarts va tenir com a principals protagonistes els veïns. Foto: J.A. MULA.

però, que la suma dels ingressos de la taxa i dels ingressos dels impostos directes no superen els 298 milions que costa a Sant Cugat tot el servei de sanejament. D'Os­só va remarcar el fet que a principi dels 90 es va retirar l'antiga taxa i es va incloure la despesa a l'IBI perquè l'Ajuntament tenia un su­peràvit de 700 milions de pessetes. Però ara, segons d'Ossó, «la si­tuació és molt diferent».

El PSC es va fer seves les al·le­gacions presentades per un grup de 896 veïns de Sant Cugat, i per Pedró Armero Jiménez com

a representant de tots ells. Els veïns que signen les al·legacions asseguren que des del 1991 «s'està pagant un increment del tipus que es va aprovar per poder incorporar les antigues taxes de clavegueram i recollida de brossa». Per això, consideren que la nova taxa de sanejament no suposa «res més que una doble imposició».

J aume Busque t s , reg idor d'ERC, va dir que la formació que representa ha assumit els cri­teris ecologistes i es felicita per la solidaritat que demostra aques­ta taxa, ja que, segons ell, «és

una taxa que garanteix la soli­daritat entre el centre urbà i els districtes, on és més cara». Bus­quets creu que «la preservació del medi ambient és més cara a curt termini que la recollida tradicio­nal», però «és una garantia per al futur». L'únic grup del con­sistori que va donar suport a CiU i ERC va ser el PP, que va dubtar sobre la forma de la nova taxa, però es va mostrar satisfet amb el fons. Les al·legacions van ser rebutjades per 14 vots a favor (CiU, ERC i el PP) i 6 en contra (IC-els Verds i el PSC).

Els veïns demanen que s'apliqui el concepte d'excepcionalitat

CM. • Sant Cugat.— El plec d'al·le­gacions que va presentar un grup de set entitats dels districtes basa la seva queixa en la il·legalitat de la taxa perquè «no compleix el requisit d'excepcionalitat neces­sari». Segons va explicar el pre­sident de l'associació de veïns de Sant Joan de Mira-sol, Josep Ma­ria Àngel, el servei de sanejament i recollida d'escombraries és un servei general i «per això s'hauria de cobrar en els impostos direc­tes». Els veïns dels districtes, re­presentats per Àngel, van explicar en el ple que «seria més lògic incrementar el total de l'IBI». Els veïns es van mostrar contraris a la creació i aplicació de la nova taxa perquè pensen que «provo­carà un rebuig dels ciutadans en­vers la recollida selectiva d'escom­braries». Josep Maria Àngel, igual que Àngel Casas (PSC) i Francesc Godàs (IC) en les seves inter­vencions, va voler deixar molt clar que els veïns que ell representa no estan en contra de la recollida selectiva i pensen que és un pro­jecte que el consistori ha de po­tenciar. Precisament per això, se­gons Àngel, «l'equip de govern hauria d'haver pensat en les re­percussions negatives que tindria l'aplicació de la taxa de saneja­ment».

En el plec d'al·legacions pre­sentades pel conjunt de veïns dels districtes, s'hi van afegir als últims dies les 896 signatures que acom­panyen el veí de Sant Cugat Pedró Armero i el plec presentat pel grup socialista. Tots coincideixen en la necessitat d'actualitzar el cobrament d'impostos directes i no augmentar la pressió fiscal amb la creació de noves taxes que, se­gons ells, són «injustes i desi­guals». Josep Maria Àngel asse­gura que «la llei d'hisendes locals garanteix que paga més qui més té». Però, segons opina, «això no es té en compte». Àngel diu que l'increment dels costos no justifica la creació d'una nova taxa, i as­segura que des dels districtes «és mal rebuda perquè els veïns no han pogut observar millores en el servei». Per tant, segons Àngel, «no s'entén un increment de més de 100 milions de pessetes en els darrers quatre anys».

Autor: Edgar Igual Serrano. 4 anys. lr. Premi del VII Concurs de «Christmas» per als fills dels empleats de Lucas Diesel.

Artist: Edgar Igual Serrano. 4 years. lsl Price in the 7* Christmas competition for children of Lucas Diesel (Spain) employers.

Lucas Diesel QpflSiéïi de Lucas Automotíye, S A • Carretera \

FELICES FIESTAS

BONES FESTES

BOAS FESTAS

OMGI JAIAK

SEASON'S GREETINGS

MEILLEURS VOEUX

Lucas

Janyoia, s/n • 08190 SantCugatdeiyaj^Barcetona) Esparla

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de desembre de 1995

C A S A DE LA V I L A

Membre actiu de la parròquia i fundador de Rialles en la primera etapa del grup, Francesc Serra havia estat militant de base del PSC a Sant Cugat, fins que el seu amic de joventut, Àngel Casas —amb el qual va treballar conjuntament a Manresa— es va presentar com a cap de llista a les eleccions municipals del mes de maig. Serra reclama més esperit de col·laboració en la política local i defensa el projecte socialista en favor d'«un progrés harmònic».

FRANCESC SERRA I FEU. Portaveu de Serveis Personals del grup del PSC

«Els companys de viatge no s'han de triar només per fer pactes aritmètics»

Francesc Serra totitgutiat davant la Casa de Cultura, ueu que cl projecte socialista ha de continuar «amb la bandera ben alta». Foto: J.A. MULA.

C A S A DE LA V I L A

Membre actiu de la parròquia i fundador de Rialles en la primera etapa del grup, Francesc Serra havia estat militant de base del PSC a Sant Cugat, fins que el seu amic de joventut, Àngel Casas —amb el qui va treballar conjuntament a Manresa— es va presentar com a cap de llista a les eleccions municipals de mes de maig. Serra reclama més esperit de col·laboració en la política local i defensa el projecte socialií en favor d'«un progrés harmònic».

FRANCESC SERRA I FEU. Portaveu de Serveis Personals d

«Els companys de viatge no & triar només per fer pactes an

Francesc Serra totogratiat davant la Casa de Cultura, ueu que cl projecte socialista ha de continuar «amb la bandera

A l'aixopluc del sol de Rialles Francec Serra. 57 anys. viu envoltat de dones: Ics seves filles. Clara. Cèlia i Mar. Aquesta cir­cumstància, no triada, l'ha acostat a les posicions feministes i es mostra convençut que, «allà on hi ha dones, es nota- . Col·laborador actiu de la parròquia de Sant Pere i enginyer tècnic de professió, s'ha dedicat sempre a aspectes d'or­ganització de treball i sistemes d'informació a empreses privades i públiques. De sempre, havia estat militant de base del partit i, com a molt. havia ocupat llocs «de farcit» a les llistes. HI -'Convenciment que cal buscar «canals de par­

ticipació social» el va portar a ser un dels fun­dadors, a principi dels anys 80, de l 'agrupació local de Rialles, com una eina de «normalització lingüística» i una forma d'«educar la sensibilitat, perquè quan els nens siguin grans puguin apre­ciar la bona música i el bon teatre». Precisament, recordant aquells anys, la fotografia per a l'en­trevista se la va voler fer al costat d'un arbre que hi ha davant la Casa de Cultura: «El vam plantar en la Festa de l'Arbre que Rialles va organitzar l'any S4.» [.'arbre, d'origen oriental i ara desfullat, continua al mateix lloc., C.C.

( t I,1A( 1 KNADVS

I Sant Cugat.— Diuen que es va decidir a entrar en els primers llocs de les llistes per la seva amis­tat amb el portaveu municipal, Àngel Casas.

«l 'n realitat, es van ajuntar dues circumstàncies. Primer, la meva relació personal amb Àngel Casas, que ens coneixem des que tots dos fèiem tasques de pro­fessionals cristians a Manresa, la nostra ciutat d'origen. Per tant, l'amistat venia d'anvs. (Juan ell ens va explicar la seva idea de fer una oposició diferent de la nova etapa, em vaig entusiasmar. \ més. es dona cl cas que estic

en un període de transició pro­fessional que em permet dedi-car-m'hi com a regidor.»

Per tant, és la primera vegada que vostè s'immergeix en la di­nàmica de la política municipal. Quina impressió n'extreu un nou-vingut?

- "L ' expe r i ènc ia es positiva i, de fet. se m'obre una etapa plena d'expectatives. Crec que a tots ple­gats ens cal trobar l'estil per col·la­borar conjuntament, encara que sigui per contrast o per comple-mentaeio. Els companys de viatge no s'han de triar només per tancar pactes aritmètics de govern.»

- Igual que Àngel Casas, vostè procedeix del Reagrupament So­cialista de Pallach i. per tant, del nucli dels socialistes cristians que després es van integrar en un PSC integrador de sensibilitats dife­rents.

•Més que d'un socialisme cristià, és un socialisme democrà­tic. Parlem de mitjan anys setanta, quan semblava que les opcions socialistes que representaven Joan Raventós i Josep Pallach estaven a Ics antípodes. Aquesta sensació era un miratge, com es va de­mostrar després, quan es van fon­dre en un sol moviment. En tot cas. si que és cert que la fe cris­tiana ha donat sentit a la meva vida. Des d'aquesta filosofia, i també des de l'escoltisme, vaig creuic en un estil de vida obert, entusiasta i crític a l'hora, i en un esperit de servei envers els altres...

- 1 creu que pot canalitzar aquest sentit a través del projecte socialista'.'

—«En una societat tan com­petitiva com la nostra, el socia­lisme es una aposta per un progrés harmònic. Hi ha els que estan enganxats per dalt del carro i els que es queden enrere i no poden seguit-lo. El socialisme ha d'ar­bitrar formes per evitar que aques­tes persones acabin caient.»

— Potser vostè opta per que­dar-se la ideologia, i no tant la concreció d'aquest projecte. Hem de fer una referència inevitable al que han estat els dos últims anys de govern del PSOE.

—-Això és un tribut que hem de pagar perquè hi ha hagut per­sones que han traït el projecte i que se n'han aprofitat perso­nalment en lloc de servir la co­munitat. Però això no pot entelar la força del projecte socialista, que ha de continuar amb la bandera

ben alta.» —Tenint en compte que abans

de ser polític en actiu vostè havia participat en entitats i associa­cions. quina clc Ics dues plata­formes creu que es més efectiva per cristal·litzar aquesta voluntat de servei a la comunitat de la qual par la :

«S'ha de fci des dels dos es­cenaris. Jo em considero una per­sona més institucional que po­lítica. D'altra banda, la funció po­lítica l'ha de portar a terme gent que hi cregui. Avançarem si des de la societat civil es fan coses.»

—I també si des dels partits s'és capaç de recollir aquestes demandes...

—«Sempre hi ha el perill que no es pari prou atenció. L'Ajun­

tament té l'obligaciéi tic catalitzar les inquietuds que venen des de les entitats i, alhora, complir una funció dinamitzadora a partir d'u­na visió global de les necessitats del municipi. Per exemple, creant plans d'atenció a grups desatesos, com sé>n els adolescents que que­den desenganxats del sistema es­colar . O buscar mesures per pal·liar la separació gencracional entre pares i fills o avis i néts.»

—Vostè està adscrit a l'àrea de Serveis Personals de l'Ajun­tament i s'ha estrenat amb l'a­plicació de la reforma escolar com a principal preocupació de la co­munitat educativa. Des de quins ulls es mira aquest procés? Creu que la preocupació de pares i pro­fessors és exagerada?

•Quan hi ha un canvi d'a­questa magnitud, és lògic que sor­geixi una preocupació. L'aplicació de la reforma s'està seguint de prop. però, per exemple, encara no s'ha garantit el nombre de pla­ces necessàries amb vistat al curs l l)%-97. Per tant. considero que, sense alarmes, encara no es pot baixar la guàrdia.»

—En el darrer consell muni­cipal d'Ensenyament, vostè es va presentar davant de pares i pro­fessors com a regidor socialista disposat a escoltar totes les in­quietuds, una intervenció que no va caure gaire bé a l'alcalde, que argumenta que així s'estan po­lititzant aquests òrgans. Suposo que vostè defensa la participació dels partits de l'oposició en els

consells municipals... —«Els consells són òrgans de

participació ciutadana, i considero que és un empobriment que l'o­posició no hi pugui participar com a membres actius a causa d'un reglament que no s'ha volgut mo­dificar. Si hi intervenim, no vol dir que es polititzin; senzillament, es tracta d'oferir opinions con­trastades, i això no ha de fer por a ningú.»

—Segurament, per la seva tasca com a regidor adscrit a descen­tralització, ha pogut observar per primer cop la realitat dels barris de Sant Cugat.

—«Sí, i crec que hauríem d'a­vançar per saber valorar millor les realitats diferents que hi ha a la ciutat. Tots plegats hauríem de prestar més atenció a aquestes realitats, fer-los costat, i valorar més, per exemple, l'esforç que es fa des de les associacions a les Planes.»

—Es considera de la ceba? —«No, perquè jo entenc que

ser de la ceba és un isme i per tant una radicalització de posi­cions. Ara bé, crec que Catalunya és una nació amb totes les de la llei. Jo només tinc un país, on ha d'haver-hi lloc per a totes les sensibilitats polítiques. I crec que anem bé si continuem pel camí que va marcar l 'Estatut d 'Autonomia.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 PUNT I SEGUIT 5

FINANCES

L'Ajuntament demana 1.500 milions per poder pagar deutes amb els proveïdors

L'operació bancària introdueix modificacions en el pla economicofinancer 95-99 CM.

H Sant Cugat.— L'Ajuntament va aprovar dimarts passat una modificació en el pla eco­nomicofinancer vàlid per al període 1995-99, amb els vots en contra del PSC i el PP i

l'abstenció d'IC-Els Verds. El pla, que s'a­plicarà durant l'actual mandat, pretén asse­gurar «la viabilitat econòmica dels pressu­postos», segons va explicar el tinent d'alcalde d'Economia, Pasqual d'Ossó, i solucionar la

manca de líquid que té l'Ajuntament. Es tracta de dues operacions bancàries: el consistori demanarà dos crèdits, de 935 i 600 milions respectivament, que destinarà a pagar deutes pendents amb empreses proveïdores.

En total, l'administració ingres­sarà aproximadament al mes de febrer, segons d'Ossó, poc més de 1.500 milions de pessetes. Les operacions que dimarts es van aprovar al ple municipal són com­plexes i tenen objectius diferents. El primer crèdit, de 935 milions, té com a objectiu pagar els pro­veïdors amb els quals l'Ajunta­ment té deutes pendents arran de les inversions que s'han fet els darrers anys. Aquests deutes poden incloure, segons el tinent d'alcalde, des de la mà d'obra al material de construcció. La sol·licitud d'aquest crèdit incre­mentarà l'endeutament global de l'Ajuntament i el situarà a quatre punts del màxim que permet la

llei. La segona operació consisteix a convertir en deute bancari els pagaments que l'Ajuntament té pendents amb proveïdors ordina­ris —per exemple, els que sub­ministren material pel funciona­ment de l'administració—. D'a­questa manera, com que els deu­tes es negociaran directament amb els bancs, s'aconsegueix que el dè­ficit del consistori «no repercuteixi en la xarxa industrial i de serveis del municipi», destaca D'Ossó.

Especialment crític va ser el portaveu socialista, Àngel Casas, que va fer una intervenció de més de 20 minuts, amb poca atenció de part de l'audiència. Casas va afirmar que el pla econòmic de l'Ajuntament «ni és un pla eco­

nomicofinancer ni respon a la for­ma d'un pla d'aquest tipus». Se­gons Casas, el diagnòstic que fa l'equip de govern és erroni i ten­denciós, perquè «es continua ama­gant el dèficit real». El PSC va votar en contra, igual que ho va fer el PP. Segons el seu portaveu, Ramon Gaspar de Valenzuela, «el pla demostra, una vegada més, la insuficiència de l'equip de go­vern». Va afirmar que «l'actual equip no té cap tipus de credi­bilitat», i per això votava en con­tra, tot i que «el pla conté molts aspectes positius».

Per la seva part, segons el por­taveu del grup IC-Els Verds, Fran­cesc Godàs, el pla econòmic «no és un pla de sanejament, sinó un

pla de supervivència», ja que «si l'endeutament continua creixent com ha fet fins ara, podria superar els límits legals entre els anys 1997 i 1999». Per aquestes raons, els regidors d'IC-Els Verds van de­cidir abstenir-se.

El principal motiu que ha portat l'equip de govern a fer un re­plantejament del pla de saneja­ment «és la necessitat de saldar el dèficit» de líquid que té l'A­juntament. De fet, en el ple del 21 de març, quan es va presentar el pla economicofinancer, l'ante­rior responsable de l'àrea d'Eco­nomia, Enric Renau, ja va asse­nyalar aquest objectiu com un dels prioritaris de l'equip de govern per als propers quatre anys.

POLÍTICA

Aymerich acusa el PSC d'«intoxicar l'opinió pública» i d'intentar «desestabilitzar» el govern

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va acusar dimarts el PSC d'«intoxicar i enganyar l'opinió pública» amb les actuacions que el partit ha dut a terme des que es va iniciar el nou mandat, al mes de juny. Les afirmacions d'Aymerich s'em­marcaven en la discussió de més de dues hores que el consistori va mantenir dimarts sobre la taxa de sanejament i tractament de re­sidus. Per demostrar les seves acu­sacions, l'alcalde va recordar, per exemple, la denúncia que el PSC va presentar davant la Sindicatura

de Comptes de Catalunya, en què assegurava que l'Ajuntament ha­via comès irregularitats en la pre­sentació dels comptes generals. «Moltes rodes de premsa, molts titulars, però des que la Sindi­catura els va dir que no era com­petència seva, vostès no han tornat a dir res més», va dir Aymerich. «Em pregunto què vindrà el mes que ve.» En el mateix sentit, va advertir al portaveu socialista, Àn­gel Casas, que «procuri per la credibilitat del PSC, perquè si en­geguen coses i després les deixen aparcades, l'acabaran de perdre».

Amb aquesta estratègia d'«in-

toxicació», segons Aymerich, el PSC intenta «desestabilitzar l'e­quip de govern i, sobretot, el pacte entre CiU i ERC». Una intenció amb la qual, va dir, el PSC vol «arrossegar altres partits que avui no estan a l'equip de govern». Al mateix temps, va demanar al grup socialista que «assumeixi i superi els resultats electorals». «Vostès es pensaven que podrien governar des de l'oposició. És allò de la pinça, però hi ha pinces i pinces.»

D'enemics i tarannàs

«Em sorprèn aquesta gran

preocupació per donar lliçons de comportament a una persona i a un partit polític», li va respon­dre, visiblement enfadat, el por­taveu del PSC, Àngel Casas. Casas va argumentar que el seu únic objectiu és «ajudar a construir el poble de la manera que ens sem­bla convenient i correcta, recollint així preocupacions ciutadanes». «Dir intoxicació a l'opinió que un partit té sobre una realitat és in­sultar», va afirmar contundent. Casas va acabar recordant que «la defensa vehement dels nostres plantejaments és de pura lògica democràtica».

Detingut per agressions reincidents a la mateixa víctima • Sant Cugat.— Un jove de 24 anys ha estat detingut aquesta set­mana per agents de la Policia Na­cional i la Policia Local com a presumpte agressor d'un veí de Sant Cugat amb qui, segons fonts policíaques, ja s'havia enfrontat al mes d'abril. La mateixa versió indica que el detingut es va pre­sentar a casa de l'agredit amb un pal de fusta arrencat del marc d'una porta. Aquesta fusta va ser l'estri amb què va colpejar la porta de la casa fins que va fer un forat d'uns 50 centímetres d'altura i 50 d'amplada. El següent pas, segons la policia, va ser introduir el braç pel forat de la porta i atacar la víctima amb una navalla, de ma­nera que va aconseguir ferir l'ha­bitant de l'edifici. Amb tot, l'a­gredit va poder impedir l'entrada de l'assaltant posant un moble pe­sant davant de la porta per tapar el forat. La policia va acudir al lloc dels fets per requeriment de la víctima i va detenir el pre­sumpte atacant. / S.B.

La «Setmana de la prudència» s'ha de cloure sense el simulacre • Sant Cugat.— Els Bombers i la Creu Roja van haver de sus­pendre el simulacre d'accident que havia de tancar dissabte la Setmana de la prudència organit­zada a la Floresta. Amb tot, nom­brosos veïns van visitar l'exposició de la Direcció General de Pre­venció, Extinció i Salvaments de la Generalitat durant tota la set­mana i van assistir a les xerrades dels Bombers organitzades en col·laboració amb les entitats del districte, concretament el Col·lec­tiu de Gent Gran i el Grup d'Au-toprotecció de la Floresta. / S.B.

^ffo Servei n l ^ ) * Gratuïta

Mercat Pere San, 120 5891448

Domicili

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389 33032 )1250 I

CINTM D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

TA M. LOMENA S.L Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia

VISITI LAjjgpSTRA EXPOSICIÓ

A SANT < | I | A T '--?f Í-. TORRE, t f t a c a del ^Monestir)

P R E S S U P O S T S E N S E C O M P R O M Í S

<$ URSSA ^ ^ S I S T E M E S P V C

FÀBRICA: Pintor Fortuny, 149

Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19

EXPOSICIÓ: Arquímedes, 150

Tel. 733 14 05 TERRASSA

RESTAURANT

CAN £DQ

L l e ó , X I I I

Cuina casolana Obsequis perals nens Obsequis per als nuvis Zona d'aparcament Gronxadors

T e l . 5 8 0 6 6 6 0 - F a x 6 9 2 2 4 2 4

• Camp de bàsquet - Local chmatitzjul • Per Nadal, obert tots els dies ' Triï a la nostra dmpüa carta el seu plat favorit

B E L L A T E R R A

PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995

%$*$£

Per Nadal cada ampolla al seu portal! I si vius a Valldoreix, Mira-sol, la Floresta o les Planes, has de fer servir les cames!

Les fos tos de Nadal i Rois ja -.'acosten i tols ho celebrarem aml> una (o mos) copes do ca\a!

Aquost any. ASDI (Assooiacio do Disminuïts) i la UHSC (Unió F.sporti\a Sant Cugat) t'em una recollida d'ampolles de cava.

: Al centre passarem el dia 7 de gener portal per portal. Mireu de guardar totes les ampolles fins llavors.

Si no podeu esperar, podeu portar-les als punts de reforç següents: Creu Roja. mercat Torreblanca, ÜESC, Centro Popular Andaluz. Llar d'aois de la parròquia.

1 Si viviu a Valldoreix, la Floresta, les Planes o Mira-sol, les heu de portar als punts de recollida següents:

SOLIDARITAT

Valldoreix: • Parròquia Sant Cebrià • Casal de cultura • EMD • Colònia Montserrat

La Floresta: • Centre cívic • Centre Social i Sanitari • Local de l'AAPPW de

la Floresta i de l'Agrupament Escolta

les Planes: • Centre Civic

Mira-sol: • Parròquia • Casa de cultura • Club Mira-sol

GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ

Aquesta campanya té el recolzament de l'Ajuntament do Sant Cugat i de l'equip Residu Mínim.

Els peri i destacar que la informació nu pot ser neutra en un conflicte com el de Bòsnia. y-'uto: J.A.Ml.'l.A

Periodistes que han informat sobre Bòsnia denuncien els acords de pau

ANCiliL.S t A S I l k K A

• Sant Cugat.— Ed periodista de Ràdio Sarajevo 99. Boban Minic, va denunciar el pla de pau per a Bòsnia que es va signar el dia 14 de desembre a l'aris, perquè no ha tingut en compte la di­versitat cultural que hi havia abans de la guerra a l'antiga Iugoslàvia. El periodista bosnià es va mostrar pessimista respecte als acords de pau perquè no són una bona so­lució a llarg termini. Boban Minic va participar dimarts a la primera

taula rodona de la Setmana de Solidaritat amb Bòsnia que ha or­ganitzat el col·lectiu Sant Cugat Ajuda Bòsnia. LI programa d'a­questes jornades el presideix la reproducció d'una obra del pintor santeugatenc Paco Minuesa, que s'ha aíegit als nombrosos artistes que col·laboren amb aquesta ini­ciativa.

A més de Minic, al debat hi van assistir el corresponsal del dia­ri Avui a Bòsnia, Eric Hauck, i el reporter de TV3 Carles Bosch.

Hauck va assenyalar que la in­tervenció dels Estats Units en la pacificació de la zona vol frenar la temptació expansionista de Rússia.

La setmana solidària va comen­çar dilluns amb 1' exposició Sim­fonia balcànica de l'artista Anna Lenscht i amb un concert de la coral mataronina Primavera per la Pau. Dimecres es va fer una taula rodona sobre la doble con­dició de víctimes que han patit les dones a la guerra de Bòsnia.

TOT «. ^ JARW«?2.£SCinES

ORIGEN - EXPANSION - RECESION

UNA MARCA VEINTE ANOS UBICADA EN SANT CUGAT, DEDICADA AL JARDÍN, LA PISCINA Y EL TRATAMIENTO DE AGUA

paldo de primeras marcas europeas, afianza un sistema y un estilo que ha creado una especialidad y por consiguiente una mayor competència.

En el ano 1985, ya en plena efervescència econòmica, se extendió la marca a Rubí. A un local cuyas características cum-plimentaban las necesidades de la empresa, como el ya existen-te en Sant Cugat. Se amplia la actividad a construcción de pisci-nas, muy ligada a la jardineria, y de 8 piscinas en 1986 se pasa a57en 1989.

Este aumento en la construcción obligo a disponer de mayor espacio de almacenaje y para ello se extendió la marca a Granollers cerrando un àrea de influencia comercial y de presti­gio.

La crisis econòmica de los anos 1990 al 1993 obligo a estructurar la organización de forma que la reconversión de mercado de consumo a servicio nos orienta a especializarnos mucho mas y dirigir la actividad hacia el sector del servicio serio y responsable solicitado por nuestros clientes, fieles al estilo al que se les habt'a acostumbrado.

Con esta nueva orientación de mercado, unida a la disminu-ción de la demanda, era obvio pensar que la expansión iniciada en època floreciente carecía de razón de ser, de ahí que se optarà por retornar al origen y centrar el esfuerzo en la localidad base de la marca.

Hoy dia, Ferrón mantiene si idiosincràsia, que ha estado dando escuela, dedicada a la resolución de problemas de caràc­ter técnico sin olvidar su actividad inicial de creación, construc­ción y mantenimiento de jardín y piscina. Con un establecimien-to, desde hace 20 anos, que garantiza la relación de vecindad y el saber que ademàs de ser profesionales estamos AQUÍ.

Procedente del sector de la fabricación y comercialización de material de jardín y construcción de urbanizaciones. En 1975, surge la idea de instalar un negocio de asesoramiento y venta de material para el campo y el jardín, lo mas cercano del lugar de utilización ya que hasta ese momento las empresas especializadas estaban ubicadas en los centros de las grandes poblaciones.

En el citado ano, cuando política y económicamente no parecía aconsejable la instalación de nuevos negocios y ante la fuerza de la idea, se abre local en Sant Cugat del V., población que entonces no tenia las prespectivas que ha adquirido des-pués a nivel particular, y de una plantilla familiar se pasa en 1982 a una plantilla mas profesionalizada que, junto con el res-

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 PUNT I SEGUIT 7

LES EMPRESES

Manuel García va venir a Sant Cugat el 1992, després d'haver passat molts anys a França, per encarregar-se d'una empresa que tenia molt bones expectatives: l'hotel Novotel Sant Cugat-Barcelona. El creixement econòmic que augurava l'eufòria olímpica s'ha retardat més del previst, però Manuel García confia que l'ocupació del terreny amb noves empreses permetrà al Novotel aconseguir el seu objectiu: donar servei als empresaris que en el futur treballaran al Vallès.

M A N U E L G A R C Í A . Director de Novotel Sant Cugat-Barcelona

«Confiem que l'activitat econòmica del Vallès creixerà»

ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat. Per què el grup Accor va decidir-se per Sant Cugat per construir un Novotel?

—«Tot això forma part d'un projecte enorme, que en el seu temps es va anomenar Sylicon Va­llés. Aquesta va ser la connotació que es va donar al Vallès Oc­cidental. El projecte preveia la implantació de moltes empreses. Un exemple és el parc de negocis Augusta, que pretenia traslladar la seu de moltes empreses al Va­llès, però n'hi ha d'altres que con­tinuen en ferm, tot i que s'han ajornat. Per a un grup tan im­portant com el nostre, aquests projectes són fantàstics. El que passa és que hi ha hagut un ajor­nament econòmic, i això ens causa actualment unes pèrdues impor­tants. Però continuem creient en el projecte, i a partir d'aquí, man­tenim el nostre pla d'empresa. No sé si estem a una quarta, una tercera o una desena part del que ens havíem proposat. Tampoc no es pot dir que no s'hagi mogut res. A mesura que es vagi produint l'ocupació del sòl, arribarem a te­nir la infraestructura necessària per fer una connexió més impor­tant amb Sant Cugat.»

—Com es combat aquesta man­ca d'activitat econòmica?

—«Amb la innovació, amb l'a­tenció al client, amb la seguretat que el client ho té tot. Això gua­nyarà la partida a la guerra de preus. Necessitem iniciatives, ima­ginació. Estic molt satisfet del meu equip; com no haig d'es­tar-ne, si volem aconseguir resul­tats?».

—Quines característiques té un Novotel?

—«Moltes vegades la diferència no és una qüestió de categoria, sinó de situació de l'hotel. El ser­vei en un hotel de cinc estrelles no és excessivament diferent d'un de quatre estrelles. La finalitat d'un Novotel és aixecar un trípode que garanteixi l'equilibri: clients, promoció i gestió. Per la nostra situació aquí a Sant Cugat, el No­votel està orientat a les empreses, busquem més aquest potencial que no el turístic. Però després, en les dates vacacionals, ens tro­bem amb els mateixos clients amb la família, que fan una escala. Ens utilitzen per fer una o dues nits, sabent el que els oferirem. Un client que fa servir Novotel una vegada, se sent com a casa a partir d'aleshores. Això és el que té aquest producte: l'estan­dardització.»

—Quin tipus de clients hi vé­nen?

—«Hi ha des del client indi­vidual que ve perquè està tre­ballant o el que fa una escala en la seva ruta cíe vacances. Tam­bé fem contractes amb empreses que necessiten fer convencions, seminaris, congressos o reunions. També tenim grups turístics que vénen a passar una nit, perquè li recordo que aquí tenim una estació de ferrocarril que ens deixa en mitja hora a la plaça de Catalunya o a 12 quilòmetres de la via Augusta. De fet, estem

Manuel García no és un home de despatx. Li agrada connectar amb els hostes i els treballadors, per aconseguir que es trobin com a casa. Foto: À.C.

Novotel vol convertir-se en l'hotel de Sant Cugat

El director de Novotel aspira a convertir aquest establiment en l'«hotel de Sant Cugat». Segons Manuel García, a Sant Cugat hi ha infraestructures suficients per­què no només els empresaris que s'estan a l'hotel en gaudeixin, sinó perquè els mateixos santcuga-tencs puguin passar, per exemple, un cap de setmana «com a casa» a Novotel. «Hi ha un camp de golf i es poden organitzar coses el cap de setmana: bicicleta, ae­romodelisme, circuits de karts, que es podrien fer a la via in­terpolar que tenim davant de l'hotel, que és una veritable pista de kàrting. Això no és Montmeló, però s'hi podria assemblar. Als Estats Units ha tingut molt d'èxit. També tenim les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment molt a prop». L'objectiu de Manuel Gar­cía, que ja ha explicat els seus projectes a algunes autoritats mu­nicipals, és aconseguir que Sant Cugat sigui conegut «pel món ex­terior i no només pel món em­presarial». El director del Novo­tel creu que aquest establiment pot aportar una vida social més rica als santeugatencs: festes, ac­tivitats, esdeveniments espor­tius... García considera això «més que factible. En els últims mesos hi ha hagut eleccions municipals i autonòmiques, i ara se n'estan preparant unes de generals. Quan tot això es tranquil·litzi, crec que podrem seure a una taula i par­lar-ne. Cal que les institucions i les empreses col·laborin». ; À.C.

enfocats cap a un mercat, però el producte Novotel i la seva si­tuació ens permeten acollir altres sectors. Després, entre els clients santeugatencs, fem batejos, casa­ments i comunions. Alguns també vénen al restaurant.»

—El fet que aquest hotel l'u­tilitzin sobretot empresaris deter­mina la configuració de les ha­bitacions?

—«Aquesta és una particula­ritat de Novotel Sant Cugat. L'ha­bitació normal té 25 metres qua­drats, però sabent que per aquí passen empresaris que viatgen, que s'estan molt de temps fora de casa, n'hi ha que arriben als 60 metres quadrats i tenen un saló o un despatx, on el client pot treballar. També n'hi ha d'al­tres que tenen una sala de reu­nions annexa. L'objectiu de No­votel no es pot assolir sense la

confiança dels clients i col·labo­radors. Una habitació de Novotel amb saló o despatx pot compa­rar-se amb un petit apartament.»

—La professionalitat dels tre­balladors de Novotel té una funció molt important en aquest aspecte.

—«Hi ha un estil Novotel. El client no és un client, és un hoste. A partir d'aquí, s'estableix el ma-nagement de l'hotel, basat en el desenvolupament personal. Un cop el treballador està situat, se li aplica un programa de formació específica i qualificadora: saben fer i saben comportar-se. Això els fa progressar o fer progressar. L'organització està fundada en unes estructures com més planes millor, perquè això ens permet estar en relació molt directa amb les necessitats dels clients, i això permet assolir la satisfacció dels hostes ràpidament. Això s'acon­

segueix amb un concepte que tots els treballadors tenim present tot el dia: la subsidiarietat, la capa­citat que tots tenim de fer les coses, sigui quina sigui la nostra situació a l'empresa.»

—Es pot dir que un Novotel ho té tot?

—«Sí, fins a cert punt, perquè també hem de ser realistes i en­tendre que no podem passar quin­ze dies al costat del mar. Podem prendre el sol a la piscina i a la terrassa, agafar el tren i baixar a la platja, això sí. Hem creat un producte de cap de setmana que proposa quedar-se una nit més i conèixer Barcelona. L'iti­nerari comença, però, al monestir de Sant Cugat, i després proposa una ruta per la rambla, la Bar­celona olímpica i Port Aventura. Aquest producte l'adrecem sobre­tot als clients que podrien venir

des de l'altra banda de la frontera francesa.»

—Els hotels Novotel pertanyen a una cadena de serveis turístics que va començar amb un hotel a meitat dels anys seixanta.

—«El grup Accor té, entre les seves divisions, la companyia de restaurants Wagonlit, Jeresa, Eu-rotear, Restaurantcar, Medas, Piz-za de l'Arte... Hi ha 3.000 hotels Accor a tot el món entre les seves marqueu' Safitel, Kovotd, ViWs-cure... Són marques diferents amb categories diferents. També tenim hotels destinats especialment al mercat turístic: Coralia i Thalas-sos. De Novotels n'hi ha 300. Un gran sector en què apostem molt ara és el de l'hostaleria de fórmula econòmica amb els establiments Fórmula 1. El grup Accor té gai­rebé 170.000 treballadors a tot el món.»

8 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de desembre de 1995

ENSENYAMENT

.liijni T t i ad t i us un ca ta là q u e fa país des del \ c s s a n t educa t i u . I.':in\ \'Hi2. q u a n l ia \ ia a caba t les p r à c t i q u e s de mag i s t e r i . v;i c i e a r una pe t i t a escola a m b una clara vocac ió c a t a l a n a i una línia p e d a g ò g i c a q u e seguia la t ra jec tòr ia de ls g r a n s m e s t r e s c a t a l ans . En m e s de t r e n t a anys. l 'escola T h a u ha cuanva l prest igi i c a t e g o r i a . i un g r u p de pa r e s h a n aconsegu i t q u e aques t esper i t es t ras l ladi a Sant C u g a t .

J O A N T R I A D Ú . D i r e c t o r d e l 'escola T h a u

«L'educació no pot ser mai neutra»

ANUl·I.SCASTUl KA • Sani Cugat. I.a iniciativa de construir un centre Thau a Sant ( u g a l va sortir d'un grup de parcs.

••Un dia vaig rebre una carta del senyor Jordi Montserrat que em va dir que volia parlar amb nu perquè volia discutir la pos­sibilitat de posar una escola a Sant Cugat. De moment, vaig pensat que es tractava d'una d'aquestes consultes que a vegades m'han fet, per saber com es munta una escola. Em vaig trobar amb un grup de pares i mares que tenien un objectiu molt clar: fer una es­cola Thau a Sant Cugat. Jo vaig quedar bastant sorprès, perquè no l'ho esperes a aquestes altures, quan hi ha tants problemes amb la reforma. Jo els vaig dir que la nostra fundació no tenia re­cursos per fer-ho. i ells van res­pondre que d'això se n'encarre­garien ells. Jo vaig consultar-ho amb el patronat, que va donar-hi el visliplau."

I-s curiós que es proposi Lina escola Thau a Sant Cuuat. on hi ha torça centres privats.

— Ells volien aquesta per al­gunes característiques que té la nostra escola i que els han arribat per alguna via: els seus principis. la seva catalanitat, la seva eon-fessíonalitat oberta, la seva posició social malgrat que aquesta escola té el seu cost, la seva tradició, el seu prestigi... Potser també van tenir en compte la meva trajec­tòria. Però penso que el que els ha convençut és que aquesta és una escola realment independent. Jo ja ho vaig dir diumenge a la presentació al tcatre-auditori: no­saltres no som ni un orde religiós, ni una multinacional de l'ense­nyament, ni tenim sucursals. Som una escola multicomarcal. en tot cas. amb la seu a Barcelona i amb relació amb les comarques, però no tenim cap lligam amb altres entitats financeres ni de cap altre tipus. La nostra va ser una iniciativa social que va començar fa 32 anys i que ha anat expan­dint-se.»

—Què li sembla aquest projecte de Sant Cugat:1

—«El primer que vaig dir als

Joan Triadú. durant l'acte de presentació de l'escola Thau al Centre Cultural. Foto: J.A. MULA.

pares és que Sant Cugat és avui a 10 minuts de Barcelona, i que si aquest any no hi havia places a l'escola Thau, les guardaríem per a l'altre curs. Ells van dir que no, que volen que els seus fills siguin de Sant Cugat i visquin a Sant Cugat, i això em sembla molt bé. Sant Cugat té una iden­titat pròpia, no és un suburbi ni una continuació de Barcelona. És una població molt viva. que té un caràcter, i per alguna cosa van fer un monestir fa més de mil anys.»

—Com valora la confiança que els han donat aquests pares?

—«A la gent se li ha de garantir dues coses: estabilitat i continuïtat dels continguts pedagògics. A l'es­cola Thau, l'estabilitat està asse­gurada. perquè està en el marc d'una fundació que té més de 5.(101) alumnes. Els pares veuen que l'escola aguanta, que hi ha recursos, i veuen també que en­cara que jo em retiri, que ho faré d'aquí a un parell d'anys, la meva línia continuarà. Això s'ha de do­nar, perquè els pares, que fan un estoic com aquest, puguin estar tranquils...

—Ouè en pensa, de la polèmica sobre la política lingüística a les

escoles? —«Crec que és un problema

fals. És un problema polític i no filològic. Ningú que pensi una mi­ca, i sobretot els mateixos pares. dubten de la immersió. En aquesta escola, que és catalana, jo no he tingut mai problemes. L'escola Thau deixa triar a cadascú el seu camí religiós i ensenya els nens a pensar també en els altres. L'im­portant de la llibertat d'ensenya­ment és aquest fet de poder es­collir. Aquesta escola no és neutra, això és impossible, no hi ha res neutre. Cadascú tira pel seu canto i l 'educació toca pertot arreu.»

S*

s De qui és el mico d'«Anís delMono»?

y

SANITAT

Els fumadors podran deixar el seu hàbit amb una unitat de l'Hospital General

A.C./J.LI. • Sant Cugat.— L'Hospital Ge­neral de Catalunya ha creat una unitat de Conductes Addictives, que ha adoptat els coneixements més recents de la psicologia con-ductual i de la neurobiologia en l'àmbit de les addiccions. El pri­mer programa que s'ha elaborat es destinarà al tabaquisme, i s'hi treballarà amb 8 persones.

Segons Lluís Maestrc, coordi-uadoi d'aquesta unitat, la direcció e, ' t losp i ta l General de Cata-lunva va decidir incorporar aquest seivei vista la demanda creixent d'usuaris que desitgen rebre su­

port psicològic quan decideixen deixar de fumar. A Catalunya hi ha un 36% de la població que fuma, i en els últims anys s'ha notat un canvi substancial en els hàbits de consum de tabac. Ara són molts més els joves i les dones que fumen, en relació amb la po­blació masculina adulta.

El programa per deixar de fu­mar comença amb una conferèn­cia informativa que incrementa la motivació per deixar l'hàbit i ex­plica el circuit que s'ha establert per aconseguir-ho. En una segona fase. es prepara cl pacient per afrontar la las; d'abstinència. A

continuació, els usuaris d'aquest programa intenten oblidar la ci­garreta i comencen l'etapa pura i dura de l'abstinència. Èl quart període d'aquest programa ense­nya als pacients com prevenir les recaigudes. Aquesta part és molt important, segons els responsa­bles, perquè, tot i que la nicotina no és una substància tan tòxica com d'altres, el cert és que crea una dependència molt gran. En aquest sentit, el coordinador de la unitat de Conductes Addictives afirma que és molt difícil que un iumador arribi a deixar del tot la temptació de fer una pipada.

RESTAURANT

CAN ^ BARATA

ESPECIALITATS: PAELLES -

CARGOLS A LA LLAUNA

Ctra. de Rubí a Sabadell, km 15.200 Tel. 697 06 52 - 699 03 61 -SANT CUGAT DEL VALLÈS

S O P A R D E C A P D? A N Y 1995

Brou al xerès • • •

Delícies de Cap d'Any • • •

Alvocat amb cranc, margallons, anxoves, salmó fumat, pernil ibèric, foie-gras, llagostins cuits, croquetes de marisc i vieira gratinada

• • •

Roast-beef amb tres guarnicions o Cuixa de xai al forn amb tres guarnicions • • •

Vi Chateldon Cabernet Sauvignon 1988 Cava brut Zero Castellblanch

Postres a escollir Cafè i copa

Raïms de la sort, Bossa de cotilló i ball 7*000 OtOS»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 PUNT I SEGUIT 9

JUDICIAL

Els veïns del Colomer acusen «la Caixa» de voler

enriquir-se injustament El judici continuarà el mes de gener

CM. I Sant Cugat.— El judici contra Joan Barrachina, Antonio Segarra i Vicente Escolar no acabarà abans de final d'any. Els acusats tornaran a seure a la banqueta de l'Audiència de Barcelona el pròxim dia 12 de gener, segons va dictaminar el jutge divendres passat, després d'un dia destinat a les declaracions dels veïns del barri d'El Colomer contra el promotor immobiliari i els executius de la Caixa.

L'empresa CICSA —propietat de Joan Barrachina— va comen­çar a vendre els habitatges pro­jectats a la zona del Colomer al mes de maig de 1987. Barrachina va fer servir contractes privats que oscil·laven entre 24 i 31 milions de pessetes. Les 32 persones que van signar algun d'aquests con­tractes amb CICSA van declarar divendres passat. Octavi Segura, advocat dels veïns de Sant Cugat, va demanar als seus representats que reconeguessin els contractes signats amb l'empresa i que ex­pliquessin el procés que es va se­guir fins que CICSA va tenir pro­blemes amb la hipoteca, amb la llavors Caixa de Barcelona.

«Al febrer de 1989, CICSA ja havia aconseguit vendre 33 dels 37 habitatges projectats al conjunt residencial Ambassador», assegu­ra l'advocat de l'acusació. Segons Segura, els pagaments anticipats van a p o r t a r un t o t a l de 275.888.336 pessetes, que Barra­china va rebre en forma de diners en efectiu i efectes comercials des­comptats. Però, tot i això, segons l'acusació, «Barrachina només va

invertir una ínfima part del total per a la promoció immobiliària». Octavi Segura afirma que «els 276 milions de pessetes no van ser ingressats en un compte especial amb separació de qualsevol altre tipus de fons que pogués pertà­nyer al promotor». En teoria, se­gons l'advocat, Barrachina només havia de disposar d'aquests diners per a tot allò que es derivés de la construcció dels habitatges. Els veïns, però, l'acusen sobretot d'ha­ver destinat gran part dels seus diners a altres afers privats. Dels 276 milions de pessetes rebuts, «Barrachina només en va destinar 115 a l'inici de la construcció de la promoció immobiliària», afir­men els veïns del Colomer. La inversió va comportar l'inici d'a­proximadament un 5% de la cons­trucció total. Les obres no es van començar fins al mes de maig de 1989, ja que CICSA no havia contractat l'adjudicació de la construcció dels habitatges amb Edifir fins al 6 d'abril del mateix any.

Amb tot, Barrachina va iniciar negociacions amb l'entitat bancà-

JOJII Barrachina, a la sortida de l'Audiència de Barcelona. Foto: JA. MULA.

í i s "f-

... y„_.,

ria acusada. Antonio Segarra, exe­cutiu de l'antiga Caixa de Bar­celona, va ser el responsable de l'inici dels tràmits per a la sol·li­citud i concessió del préstec hi­potecari, que va suposar un ingrés de 513 milions de pessetes en un compte a nom de CICSA, ja que l'escriptura del préstec manifes­tava que els habitatges —alguns constaven com a construïts, tot i que no n'estaven— eren pro­pietat de Joan Barrachina. La con­cessió del crèdit, avalada per les 32 persones que han portat Ba­rrachina als jutjats de Barcelona,

va ser revisada i va tenir el vis-tiplau de Vicente Escolar, el segon treballador de la Caixa de Pen­sions que també ha estat acusat de presumptes irregularitats en el procés.

Després de dos anys, Barra­china ja havia cobrat 190 milions del préstec hipotecari, a més dels 276 milions de pessetes que va rebre dels veïns. Però, segons els veïns, la construcció encara no havia començat i totes les despeses estaven pendents de pagament. Barrachina va deixar d'atendre el pagament dels rebuts presentats

per la Caixa de Barcelona. I a causa del comportament del pro­motor, els executius Escolar i Se­garra van decidir iniciar un pro­cediment d'execució del solar del Colomer. Per això, Segura els acu­sa de «voler-se enriquir injusta­ment, tot i ser coneixedors del greu perjudici que provocarien en els compradors». La tercera vista del judici se celebrarà el pròxim 12 de gener, després que diven­dres passat passessin pel jutjat els 32 afectats i titulars de l'acusació contra el promotor i els executius de l'actual Caixa de Pensions.

ALUMINI VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 6 7 5 29 0 2

m··'gi SANT CUGAT Fax 6 7 5 2 8 61

CREACIÓ I DISSENY

/#/J> JOIERS-TALLERS PROPIS

OCTAVK) SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT

DE LES MILLORS MARQUES

B R E I T L 1 N G

m ® MEGA ^ A l&amüton KRONQS «JUNCHANS m°^is^'°'%

^Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

Rentaríeu la roba amb cendra?

MACXIM MENÚ DE FESTES

Dues tapes de benvinguda Cassoleta de rap amb llagostins de Sant Carles

Ternasco brasejat amb bolets de temporada Pastís sorpresa

Vins Marquès d'Alella blanc Vega Laurel negre

1551 brut nature Cordorniu Raïm de la sort i bosses de cotilló

Després del sopar, gran ball a càrrec de Vorganista Liberto, amb el concurs del ball del barret,

de la cadira i delfanalet. Karaoke làser

Durant la vetllada es rifarà un viatge a Palma de Mallorca per a dues persones.

Halcón Viatges Preu per persona: 9.000 ptes

10 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995

POLÍTICA

Trias de Bes. I^icalle i el president local del PP. Francesc I.latjós, brindant al fina] del sopar. Foto: J.A. MULA.

Trias de Bes diu que el PSOE s'està convertint en una colla de «gangs»

CLLIA CHRNADAS • Sant Cugat.— «Aquest és un sopar d'amics, no un sopar de gent suspecta i pendent de judicis molt greus», va assegurar dimarts a la nit el número 1 per Barcelona a les llistes populars per a les properes eleccions generals, Josep Maria Trias de Bes, en referència al sopar que el PSOE va orga­nitzar en suport a l'exministre de l'Interior, José Barrionuevo. El re­

cent fitxatge dels populars —havia estat un pes pesant de Conver­gència Democràtica— va acom­panyar els militants del PP de Sant Cugat durant el tradicional sopar de Nadal. Trias de Bes va acusar el PSOE i el va qualificar com un partit «d'afanys», d'ha­ver-se convertit «possiblement en una colla de gangs». Per contra­posició, va assegurar davant el centenar de militants que van as­

sistir al sopar que el PP és l'únic partit «útil». «Som els únics que podem portar el canvi a Espanya» després de les eleccions generals que, segons el dirigent popular, se celebraran el 3 de març. Per la seva banda, Enric Lacalle, por­taveu del grup PP a l'Ajuntament de Barcelona, va vaticinar que a les properes eleccions municipals «a Sant Cugat hi haurà un govern popular».

POLÍTICA

David Bajona és un dels precandidats a les llistes d'ERC per a les generals

El consell nacional ho ratificarà

ÀNGILSC ASTLLRA M Sant Cugat.— El secretari executiu de la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya, David Bajona, és un dels precandidats pel Vallès Occidental a formar part de les llistes a Ics properes eleccions generals, que es convocaran al març. Els militants d'ERC a la comarca van triar Bajona i cinc representants més en un congrés comarcal que es va fer dimarts a la Casa de Cultura.

David Bajona ocupa el tercer lloc en la relació dels sis pre­candidats de la comarca a integrar les llistes a les eleccions al Par­lament espanyol. Aquesta relació l'encapçalen Francesc Sutries, de Rubí, i Alfons Soriano, president de la secció local de Terrassa. Bajona es va mostrar molt satisfet que els militants de la comarca hagin dipositat en ell la seva con­fiança, que ara haurà de ratificar el consell nacional d'Esquerra Re­publicana de Catalunya.

Segons David Bajona, el fet que s'acordés que es presentarien 6 candidats a ocupar les sis places que corresponen al Vallès Oc­cidental en aquestes llistes demos­tra el tarannà de diàleg i consens que hi ha a la formació repu­blicana. Bajona va destacar el pes específic que tenen els represen­tants comarcals a les llistes, i con­sidera «remota» la possibilitat d'a­rribar a ser parlamentari a Ma­drid.

El consell nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya haurà de ratificar els sis candidats del Vallès Occidental i els de la resta

David Bajona. Foto: ELS 4 CANTONS.

de Catalunya quan es reuneixi, el proper 14 de gener. Avui mateix s'espera que l'executiva nacional del partit hi digui la seva.

Qui va assassinar el «Noi del Sucre»?

/

Una exposició sobre espais humits mostra el futur parc dels Alous

H Sant Cugat.— Una exposició organitzada per l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament mostra el que serà el parc de l'estany dels Alous quan el col·lectiu Pin­zell Verd acabi la restauració de la zona humida fronterera amb Rubí. Una maqueta del futur parc i diversos plafons explicatius del projecte són els elements prin­cipals de l'exposició, que es pot veure al veMÍhui de Li casa de cultura fin-- -\ Nadal. La resta de la mostra explica la importància de les escasses /ones humides que queden a la Medites rania i recull dades sobre espai-, d'aquest tipus que ja han estat restaurats a Ca­talunya. com els aiguamolls de la Bòbila de Santpedor, al Ba­ges. ,'S.B.

' ' • W W T M Ï ^ J ^ . • : - _

'^^|f

La mostra sobre espais humits, a la casa de cultura. Foto: J.A. MULA.

R E S T A U R A N T

VAU, mm SOPAR TOTS ELS DISSABTES

BALL MÚSICA EN VIU RESERVES: Tel. 674 11 41 - 674 27 30

COM CADA ANY TINDREM OBERT LES FESTES DE NADAL I SANT ESTEVE

OFERINT-LOS EL NOSTRE BUFET LLIURE COM SEMPRE A MÉS DELS PLATS TÍPICS DE LES FESTES,

COM ESCUDELLA, CARN D'OLLA, INDIOT FARCIT, TORRONS, NEULES, «POLVORONS» I ALTRES.

AMB UN PETIT AUGMENT

TAMBÉ ELS RECORDEM QUE, COM CADA ANY, ELS ESPEREM AL NOSTRE SOPAR DE FI D'ANY

AMB EL NOSTRE BUFET. BALL AMB MÚSICA DELS ANYS 40 FINS AL 2000 AMB EL GRUP GRAMA

RECORDI FER LES SEVES RESERVES Tel. 674 11 41 -674 27 30

RAÏM, BOSSES COTILLÓI CAVA BRUT A DOJO

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 PUNT I SEGUIT 11

DANSA

Paisatge urbà amb l'esperança al fons IJINETES DE PECES SOBRE LA

CIUDAD, espectacle de Danat Dansa Ballarins: Susana Castro, Sabine Dahrendorf, M. Àngels García, Mario García Sàez, Iosu Lezatama, Alfonso Ordónez, Ricardo Salas i Marina Serrano. Coreografia i direcció: Sabine Dahrendorf i Alfonso Ordónez. Espai escènic: Deborah Chambers. Música: Gringos. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 14 de desembre.

EDUARD JENER

L es estructures metàl·liques amb escales i rampes per pujar i baixar, l'espai claus-trofòbic d'un cubiculum

amb aire de calabós, els sorolls que remeten a trens subterranis, a gossos lladrant en la llunyania, a trànsit de cotxes invisibles però absolutament presents, a conver­ses, crits, plors o gemecs que pu­gen per qualsevol celobert, ens parlen de barris i de la gent que hi viu. Amb la música contundent, a vegades obsessiva, dels Gringos, la coreografia que ens ofereixen els membres de Danat Dansa és agressiva i contundent, gestos re­petitius que converteixen les per­sones en màquines, elements me­cànics d'un enorme engranatge que està per sobre de tots en una nova Metròpoli.

Però, també per sort, la ciutat és un lloc que possibilita la tro­bada, l'encontre amb la sorpresa de coses i éssers nous i diversos, de successos que obren camins insòli ts , per i l losos , inèdi t s , plaents, i —de tant en tant— cal anar a cercar el secret darrera

Lloança a Pinsomni creador

La representació de Danat Dansa al Teatre-auditori. Foto. J.A. MULA.

de la cortina que es constitueix com una mena de mur, allà d'on sembla venir la llum, en els límits del propi paisatge urbà.

L'espectacle mostra una certa monotonia en els seus moviments estèrils amunt i avall de les es­tructures, en l'acumulació dels cossos anònims dins del calabós o en els canvis seqüencials de pa­relles indiscriminades d'homes o dones, gairebé sempre sota el sig­ne de la violència continguda amb

una gestualitat obstinada i rebel, amb figures suggestives com el part d'una de les ballarines a tra­vés de la paret constituïda per la resta dels components del grup o la pluja final d'arròs —molt ben il·luminada— sobre la noia que balla la seva solitud.

No hi ha dubte que Danat Dan­sa s'arrisca jugant fort a la recerca de les impressions de tota mena que ofereix la ciutat. Un risc amb el suport de l'èxit.

I DUÉRMETE YA!, espectacle de la companyia Metros. Ballarins: Eva Arques, Nadine Astor, Carme Martí, Manolo Bes, Thérèse Lorenzo, Andreas Lauck, Keith Morino i Lluís Pascual. Coreografia i escenografia: Ramon Oller. Música: Meredith Monk, Oscar Roig i fragments de La bella dorment, de Peter I. Txaikovski. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 16 de desembre.

E.J.

L i demano a Ramon Oller que continuï patint insomnis creadors i ens doni així la possibilitat de gaudir de

molts espectacles com aquesta seva darrera creació —estrenada fa poc al Mercat de les Flors de Barcelona— i que és una copro­ducció amb la participació del Centre Cultural, que, amb col·la­boracions d'aquesta mena, dóna prestigi a l'entitat i la ciutat que representa.

La coreografia d'Oller, que dura una hora, està constituïda bàsicament de dues parts perfec­tament delimitades: inicialment, amb la música de Txaikovski (i-rònicament La bella dorment), tro­bem una contínua mostra del seu sentit de l'humor amb un treball molt elaborat de composició dels moviments de ballet clàssic ab­solutament dessacralitzats i des­pullats del seu encarcarament, sense passar mai la línia que se­para la fina ironia del brutal escarni.

Els quatre homes i les quatre dones, amb uns tutús color carn que gairebé són com una segona

pell, apareixen en un escenari irreal i són descoberts per alguna cosa que ve de dalt. Aleshores el petit grup que dormia tran­quil·lament (no pas en el llac dels cignes sinó més aviat dels ànecs) inicia una nova etapa on els mas­cles i les femelles juguen a ajun­tar-se i barallar-se amb un ric llen­guatge gestual i una esplèndida i eficaç interpretació, com la hi-larant discussió per la propietat d'un gran matalàs que, també d'a­llà, de dalt, cau a terra de sobte i obre pas a la segona part.

I aquí trobem els millors mo­ments del treball d'Oller, com són la impagable i insòlita utilització d'aquest enorme matalàs com a un element plenament integrat en la coreografia. Amb el suport de la música d'Oscar Roig i Meredith Monk, tota la història pren in­tensitat i deixa l'amable carica­tura, els moviments tendres, per adoptar una profunditat pregona amb la passió de diversos passos a dos, creatius moviments fora i dintre del matalàs i una me­morable escena d'amor amb l'únic i definitiu moviment dels braços i les mans absolutament alades de la parella de ballarins.

I al final, l'efecte estètic per­fectament aconseguit del contin­gut del matalàs perdut per l'e­goisme d'alguns, arrabassat per un aire que netejarà el paradís perdut dels ànecs desgraciats... però no pas per a tots!

En definitiva, un espectacle dig­ne de tots els elogis i que demana una projecció superior a la que va tenir, amb una sala només amb mitja platea ocupada. Cal que vin­gui recolzat des de Nova York?

L'Escolania de Montserrat fa omplir l'església del Monestir I Sant Cugat.— Els nens de l'Es­colania de Montserrat van fer om­plir divendres passat l'església del Monestir amb el concert que van fer per celebrar el desè aniversari del cor Bella Harmonia de l'Es­cola d'Estudis Musicals Montse­rrat Calduch de Sant Cugat. Sota la direcció del parc Ireneu Segarra i en presència a primera fila de l'alcalde de la ciutat, Joan Ay­merich, els nens van interpretar el recital El nostre Nadal, del mes­tre Francesc Civil. Entre les 15 cançons de què es componia aquest recital van destacar El cant dels ocells, Les dotze van tocant i El noi de la mare. Televisió Es­panyola oferirà el concert en di­ferit el proper diumenge, dia de Nadal. Els nens de l'Escolania de Montserrat van ser força aplaudits. Foto: JA. MULA.

S íS

S

Qui fa versos a una vaca cega?

•a&imn»

Menú diari - Casaments - Comunions i convencions Carns a la brasa cuites amb carbó d'alzina

Plaça Mas Roig, 4 ©6750086

08190 VALLDOREIX (Barcelona)

12 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995

Durant quinze anys —des de 1970 a 1985—, el Cineclub Borja va ser l'alternativa a la programació que oferien els cinemes Principal del carrer Francesc Moragas. Durant els anys de la transició, es van projectar a Sant Cugat pel·lícules clàssiques, comercials i films d'art i assaig que incitaven al debat entre els assistents. La TV i la desaparició de l'efervescència política que afavoria la clandestinitat, juntament amb la falta de mitjans, van ser les causes de la seva desaparició.

CINEMA

ÏJA I B DIJ0U&

al CCNTRI ,„.. . BORJA iúh.nit

•t't fcjv?"rf m <<^rS>r >

is.Veidt,1 £one

RUDOLPH KLEIN ROGGE

U SES9CÍ CüNEí^.í<À A LES l O h , K:v. AHli CL CLRÏ "LES T IWXEríES DE VERCÜN".! DESPRÈS •JNA 0IVEr\":;."JÍS&'.^ rELi C ü » \ AV.i EH F A T T Y ï P\] BUSTER KEA TON

'70 a 1985—, el Cineclub Borja va ser l'alternativa a la programació que oferien els cinemes oragas. Durant els anys de la transició, es van projectar a Sant Cugat pel·lícules clàssiques, .íue incitaven al debat entre els assistents. La TV i la desaparició de l'efervescència política iiitament amb la falta de mitjans, van ser les causes de la seva desaparició.

la televisió s'endugué programar durant quinze anys el millor dels cineastes europeus

Allò que El Cineclub Borja va

l 'Í 1 I A I Í RNADAS • Sant Cugat.— Als anys setanta, Humphrey Bogart li deia a Sam que la toqués una altra vegada en una petita sala del Centre Bor­ja. Anys més tard, Clark Gable i Vivien Leigh revivien la seva història d'amor i odi a Allò que el vent s'endugué, en una aula de la Casa de Cultura «on la meitat de la pel·lícula es veia al sostre perquè la pantalla era massa pe­tita», recorda el que durant aquells anys va ser vicepresident de la Federació de cineclubs de Catalunya i Balears, el santeuga-tenc Miquel Montserrat. Mentre els cinemes Principal del carrer Francesc Moragas eren l'únic re­cinte oficial d'exhibició de cinema ei Cant Cugat, un grup d'amics

feien mans i mànigues en uns anys de censura i prohibicions per tirar endavant el Cineclub Borja. A principis dels anys vuitanta, es va ampliar amb les sessions del Bor-jadín de la Casa de Cultura, on es projectaven en 16 mil·límetres pel·lícules més comercials.

El Cineclub Borja, nascut amb la voluntat d'aglutinar l'activitat juvenil i cobrir el forat que deixava «la inexistència d'un cinema de qualitat», va ser una herència de les sessions que a finals dels anys seixanta s'organitzaven a la pa­rròquia. Sorprèn que fos en aquest marc la projecció pública d'El aco-razado Potemkin, del director rus S. Eisenstein, un film bàsic en la història del cinema que llavors estava prohibit «Va ser la primera

pel·lícula que es va anunciar amb cartells penjats a la plaça de l'es­tació», recorda Montserrat. La Unió Santcugatenca va substituir la parròquia; l'experiència, però, va ser curta, a causa de les de­savinences amb el propietari dels cinemes Principal. «Arran d'una denúncia seva, perquè vam pro­jectar una pel·lícula compromesa, el Govern Civil ens va tancar la parada.» El pas següent va ser buscar aixopluc al Centre Borja, on feia anys que el jesuïta Ignasi Salvat, primer president del ci­neclub, organitzava sessions per als seminaristes. El centre posava el local, el projeccionista, la co­bertura legal i l'arxiu documental. El cineclub, el treball, el públic i el criteri a l'hora de programar

els cicles. L'única condició que van posar els jesuïtes és que es constituís com una entitat amb socis per evitar problemes legals. De fet, la seva aportació anual —300 pessetes l'any— i el que es recollia per la venda d'entrades en cada sessió —65 per als socis, 100 per als no socis— eren l'única font de finançament.

Les sessions, amb una mitjana de públic de 150 persones d'entre 15 i 35 anys, es muntaven sempre seguint el mateix esquema: primer la presentació a càrrec d'algun especialista amb informació sobre el director i el film; després la projecció, en qualsevol format i en versió original o doblada, sem­pre en funció «del que hi hagués disponible a les distribuïdores».

Amb la frase «Arriba per fi a Sant Cugat el clàssic de Michael Curtiz» s'anunciava la projecció de la mítica Casablanca. LI cineclub va dedicar un cicle al cinema alemany, amb Fritz Langcom a principal representant.

I. finalment, el fòrum. Aquesta activitat és la que els organitza­dors valoren més, especialment durant els anys de prohibició i activitat política clandestina. «A-bans de la transició, els fòrums acabaven sent mítings polítics, tot i que aquesta no fos la intenció inicial.» Es tractava, segons Mont­serrat, «de xerrar, de crear un debat comú. que la gent obrís el cap i Ics orelles». La mori de I-ranco no va canviar Ics coses immediatament. «Durani un temps, encara venien inspectors a la sala i encara te la jugaves a l'hora de penjar els cartells». assegura cl que va ser l'últim pre­sident del cineclub, Carles Soler. Els seus responsables situen en l'any 80 l'inici de la segona etapa del cineclub: el component d'a­gitació política havia desaparegut, la televisió era un mitjà de masses i els estudiants s'havien traslladat a viure a Cerdanyola. Deapare-guts aquests ingredients, «havíem de buscar la manera que la cultura estricta continués tenint el mateix poder de convocatòria». HI Bor-jadín de la Casa de Cultura va ser un intent —de curta durada— de buscar una sala més cèntrica.

L'última projecció del cineclub es va fer el 17 de maig de 1985. El ultimo, de F.W. Murnau, va tancar quinze anys d'història del cinema a Sant Cugat. Amb algun ensurt —de tant en tant es tallava la projecció o la pel·lícula no arri­bava—, per la pantalla del Centre Borja van passar directors que ara —i en part també llavors— es consideren d'art i assaig: Berg-man, Truffaut, Rohmer i Godard. La llista no s'acaba: Hitchcock, Bertolucci, Kubrick, Fellini o Vis-conti van ser opcions més po­pulars. La Mort a Venècia del di­rector italià va ser la projecció

es més multitudinària. No van faltar nb tampoc cicles dedicats a pel·lícules ils. d'indis, cubans o de directors de ral l'Est. Soler recorda que «el ci-ue neclub va ser durant molt temps les l'únic acte social de masses que :is, hi havia a Sant Cugat». Des d'aquí ica es van impulsar iniciatives per

crear una federació comarcal de na cineclubs. Tot i això, en el record tre sorgeixen també les ombres. «La >re gent no ens va acabar de seguir; ler hi va haver una mica d'incom-un prensió i poca consciència de la >re feina que representava el cine-la club.» Deu anys després de la

t i seva desaparició, el Club Mun-m- tanyenc Sant Cugat el recorda en íés una exposició que s'ha inaugurat s». aquesta setmana.

Abrams qualifica «El camí a Vkennes» de novel·la històrica «aclaridora»

• Sant Cugat.— El filòleg nord-americà instal·lat a Sant Cu­gat Sam Abrams considera que El camí a Vwennes és «una no­vel·la històrica de les que eixam­plen la visió sobre un fet sobre el qual es diposa de molt poques dades». Abrams va presentar la setmana passada a la llibreria Pai-deia la primera novel·la d'Antoni Marí, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. El camí a Vwennes narra un episodi de la relació entre Rousseau i Di-derot i aporta, també, la visió de l'autor sobre el pensament dels dos filòsofs f rancesos . Per Abrams, «aquesta obra dóna carta de naturalitat a la novel·la de pen­sament catalana». / S.B.

On fan l'arròs amb rata d'aigua?

Marí i Abrams, en la presentació de la novel·la a Paideia. Foto: JA. MULA.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 PUNT I SEGUIT 13

ART

Grau-Garriga amb Guitart, Aymerich i la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, al claustre del Monestir. Foto: J.A. MULA.

£1 possible retorn de Grau-Garriga centra la inauguració de la mostra

Guitart va presidir l'acte, al qual també van assistir l'alcalde i l'artista santcugatenc SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Els comentaris i peticions perquè Josep Grau-Garriga torni a viure a Sant Cugat van ser la nota dominant diumenge, en la inauguració oficial de l'exposició que

recull l'obra dels últims 10 anys de l'artista. El mateix conseller de Cultura de la Ge­neralitat, Joan Guitart, va dir que «artistes com Grau-Garriga fan falta en una ciutat amb vitalitat cultural com Sant Cugat». Guitart

presidia l'acte de presentació de la mostra, a què també van assistir l'alcalde, Joan Ay­merich, i els autors de la biografia juvenil il·lustrada Petita història de Grau-Garriga, Jo­sep Maria Cadena i Pilarín Bayés.

«Treballo a Anjou perquè la meva feina ha estat molt vinculada a l'escola del tapís originària d'a­quella zona. Però la meva il·lusió és poder fer aquí el que faig allà». Amb aquestes paraules, l'artista va confirmar divendres que coin­cideix amb Aymerich i Guitart: tant l'alcalde com el conseller van recordar l'interès de les institu­cions catalanes perquè Grau-Ga­rriga torni a instal·lar-se a Ca­talunya i, concretament, a Sant Cugat. El mateix artista, amb l'as­sentiment d'Aymerich, va concre­tar que el projecte de la Casa Aymat —que el podria fer tor­nar— s'encamina cap a la recu­peració de l'Escola Catalana de Tapís «en una nova forma, pro­bablement com a centre d'inves­tigació de les tècniques modernes d'aquesta disciplina plàstica». En aquest cas, va afegir Grau-Ga­rriga, «seria el primer i l'únic de l'Estat Espanyol».

Amb aquesta declaració d'in­tencions es van obrir les portes d'aquesta exposició en dos àmbits que uneix, segons Grau-Garriga, «el Monestir, el gran centre de producció de cultura a l'Edat Mit­jana, i el Centre Cultural, que fa la mateixa funció en l'actua­litat». Fins al 31 de març, es podrà veure l'obra més intimista de Grau-Garriga al Claustre i les pe­ces de grans dimensions —la ma­joria més recents— a la sala d'as-sajos del Centre Cultural, un espai subterrani que, per al mateix autor de les peces, dóna «un aire un-derground» a la mostra.

L'exposició permetrà observar detingudament l'obra de «l'artista més internacional de Sant Cugat», com el va definir Aymerich, i un dels que «han dit una paraula nova en art», segons Pilarín Bayés, il·lustradora de la Petita història de Grau-Garriga i Josep Maria Cadena, l'autor dels textos. Bayés i Grau-Garriga a la sala d'assajos del Centre Cultural. Foto: J.A. MULA.

Adolf Aymat exposa escultures en pedra a la easa de cultura • Sant Cugat.— L'escultor Adolf Aymat, descendent del fundador de la fàbrica Tapissos Aymat, ex­posa les seves escultures en pedra fins al dia 31 a la casa de cultura. Aymat utilitza pedres velles, mol­tes de molins antics, i fins i tot trencades, per fer grans caps cla­vats en bases, també de pedra i amb la mateixa solidesa i gairebé el mateix volum. Segons el pro-loguista de la mostra, Quim Vi-fiolas, Adolf Aymat s'ha immergit en el clima i el paisatge d'Eivissa —on viu des de fa anys— i ara en mostra la influència. Segons Vinolas, «a Aymat no li interessa caure en complicades elucubra­cions plàstiques que entren, so­vint, en inútils esforços intel·lec­tuals». Les obres d'Aymat són, per Vinolas, «sentides, directes, fresques i en certs aspectes hu­mils». Es per això que hi troba «una alè de frescor en un món enrarit» i creu, a més, que mostren «la saviesa de moltes civilitzacions d'abans de la nostra, però gar­bellada per un home d'avui». /s.B.

Mostra extraordinària de Nadal a la sala Rusinol • Sant Cugat.— Dijous passat es va inaugurar a la sala Rusinol l'exposició extraordinària de Na­dal. En aquesta ocasió, la sala presenta una mostra col·lectiva de set pintors. Jordi Curós (1930), Florit (1907), E. Garralda (1926), Martínez Lozano (1923), Manuel Mayoral (1926), Poch Romeu (1935) i Revello de Toro són els noms del pintors que exposaran a la mostra. Tots els artistes es­mentats exposen per primera ve­gada a Sant Cugat. En aquesta mostra col·lectiva, la sala ha se­leccionat un grup de prestigiosos pintors figuratius. L'exposició es­tarà oberta fins al 14 de gener. La sala ha editat una monografia il·lustrada sobre l'obra actual dels diferents artistes. / P.P.

«Una història d amor natural», en pintures exhibides a Valldoreix I Valldoreix.— La pintora i di­buixant Gemma Navarro Solves exposa, a partir d'avui, la col·lecció Una història d'amor natural a la seu de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Navarro ha fet diverses exposicions individuals des del 1986. Les últimes han estat a l'escola Llotja de Barcelona, al casal de cultura de Valldoreix, i al museu Ca la Pruna de Pals. Va ser mestra de l'Escola Mu­nicipal d'Arts i Oficis i, actual­ment, és professora suplent de pin­tura i dibuix a l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny. / s.B.

el savi té la resposta

ïï**

1&UCA 4 R A R jATE i l l

/ • ' / /<> c t i r l i i li <<<

ÏÈr-n r

«El savi» és un joc de taula

de preguntes i respostes

sobre la nadó catalana.

N'hi ha una edició

promodonaL que inclou

publicitat, al preu de 5.900

pessetes. També hi ha una

edició sense publicitat, que

costa 6.995 pessetes. El joc

«El savi» només es podrà

obtenir per comanda

telefònica.

14 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de desembre de 1995

la IUIIHIIUI vicia, li tol d'un dels quadres de la mostra Foto: FTS 4 CAN IONS

Cuba, «mon amour» I VIVISI · I IRKO Galeria: Canals (ialcria d'Art. Dates: Tot el mes de novembre. Obres: l'intures.

l·l Rl l 'K I I

F ierro exposa una mostra de pintures sobre Cuba. L'ex­posició es la visió personal d'un artista sobre la vida

quotidiana de l'illa del Carib. Ha­ver escollit els tels diaris de la vida al carrer, allunyant-se dels topies, tant revolucionaris com tu­

rístics. dóna un interès especial a l'exposició. LI primer que caldrà destacar és la tècnica singular. Fierro utilitza la tela com el pla base sobre la qual construeix una complexa gamma de textures j ni­vell. Cartons, papers de diaris, parts de capses o l'anell dels cigars convertits en símbol de tot un país, son els elements que el pintor fa servir per construir les seves pintures relleus. L'exposició es una lliçó de recursos pictòrics, ja que aporta una renovació neces­sària a la pintura figurativa.

Visió singular tic l'artista sobre el Monestir. Foto: HI..S 4 CANTONS.

Pinzells amb el passat I l'ACO SALAS Galeria: Sala d'Actes de la Casa de Cultura. Dates: Fins 31 de desembre. Obres: Pintures.

ITRí l 'K I I

L ' expos ic ió que p r e s e n t a Paco Salas, a la Sala d'Actes de la Casa de ( Ultura. cal entendre-la en el context en

què es mostra. L'exposició neix i existeix en un àmbit molt concret. LI mateix títol Sani < 'itxut en el

temps és il·lustratiu del que tro­barem dins de la Sala.

Els temes que mostra l'artista són de caràcter costumista, ins­pirats en una visió romàntica d'u­na ciutat que es transforma dia a dia. Las pintures de Paco Sala són un intent per deixar cons­tància d'un llegat.

L'inventari personal de masies i d'edificis singulars són pintats amb una gran uniformitat de co­lors. L'artista s'inspira en la tra­dició pictòrica olotina de la re­presentació de la natura.

La Jove Orquestra actua amb la Companía Nacional de Zarzuela

AN(iFL,S CASTUERA B Sant Cugat.— La Jove Orques­tra Sant Cugat va fer ahir la pri­mera actuació amb la Companía Nacional de Zar /ue la . que pre­senta al teatre Victòria de Bar­celona la sarsuela La del manojo de rosas. del mestre Pablo So-rozàbal. Els músics actuaran di­rigits per Miguel Roa. el director de la companyia, fins al 14 de gener. La Companía Nacional de Zarzuela va presentar aquesta peça a Madrid amb molt d'èxit fa uns anys i ara porta aquest mateix muntatge a l'escenari del Victòria. Els ballarins i cantants són de la companyia, però els va fer falta contractar una orquestra i la Jove Orquestra va assumir aquesta responsabilitat. Per Josep Ferré, director del conjunt, «a-quest és un repte més que con­tribueix a la consolidació de l'or­questra».

El director de la companyia, Miguel Roa, ha estat assajant amb els músics des de dijous de la setamana passada a l'esbart i al teatre Victòria. «La feina amb aquesta orquestra, que és. potser, una de les més joves d'Espanya, és molt diferent de la que faig amb les orquestres ja fetes. Però m'agrada, perquè això produeix una osmosi i és molt ho veure la gent que comença, que té ganes i il·lusió», va dir Roa. El director de la Companía Nacional de Zar­zuela va assegurar que «la manca de tècnica la supleixen amb es­forç». Roa va destacar també que el contingut social de Lu del ma­nojo de rosas afavoreix que els músics joves, encuriosits per tot, s'acostin al genero chico.

GRIFUL

u5394655

• SERVEI GRATUÏT A DOMICILI

IxJ v^loIcKIM/V

COMPTADOR

• PAGAMENT EN EFECTIU I AMB TARGETES DE CRÈDIT

• CONSULTI'NS

DESCOMPTES

temps de pau, "amor i il·lusió.

AMB ELS NOSTRES MILLORS DESIGS.

CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

16 PUNT I SEGUIT _[•_[ .S 4 CANTONS / Divendres. 2.1 de desembre de llW5

L' A L B U M • Lev nevades a Sant Cugat

El senyor de blanc està esperant que arribí el sol per desfer-se plàcidament i reconvertir-se en neu, mentre està assegut en un banc. Abans, algun nen s'haurà entretingut a construir-lo. Li falten el barret i la pastanaga, elements imprescindibles per a un autèntic ninot. La neu va sorprendre els santeugatencs a principi de març del 1993. quan ja ningú s'esperava que en caigués. Aquella nevada, que va coincidir amb la diada de Sant Medir, va provocar incidents importants, sobretot als districtes.

• « • »

L'estació de la Floresta podria passar per un dels magní­fics racons de qualsevol país centreeuropeu, després de ia impressionant nevada que va posar un toc més entranya­ble al Nadal de 1962. Aquesta és una de les estampes clàssiques de Sant Cugat nevat, i sembla ben bé de postal.

TAMBÉ VA NEVAR PER REIS

L'església de Sant Cebrià de Valldoreix oferia aquesta imatge coberta per la neu. És una fotografia de fa set o vuit anys, quan, en la nit més màgica de l'any, va caure una nevada i els Reis van trigar una mica més a arribar.

Els pares s'ho passen bé quan neva, sempre que no hi hagi problemes impor­tants. Però els que gaudeixen de debò són els més petits, que no van al col·le i poden passar el matí imitant la Heidi als jardins del Monestir. Aquesta era la nevada del 1972.

Aquest gos no sembla gaire sororès tv«r f» «», • . ^ ^ ^ ^ ^ W també sortir al carrer com cada d a S i Ï T ' , ' ^ U h 5 ' n e c e s s i t a

Nota ona lleugera fredor a í e s p o S 1* * m c l e m è n c i e s climatològiques. <*** wy«ia Fho val ^ ' *"* S ^ " ^ P ^ ^ l^pectacie de la

! No hi ha plaer més gran que prendre una mica Uv* ocupacions avorrides i trencar la monotonia. Quas excusa, i sortim al carrer per fer ninots. Tot i que *

- del 1993 va traslladar-nos a la infància per unes hoftü

que dediquem a «e», ja tenim

la nevada

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 PUNT I SEGUIT 17

És el segon titular de la història de l'Or­questra Simfònica del Vallès. El 1991 va substituir Albert Argudo després d'ha­ver passat anys estudiant i treballant a Europa, i va introduir els «concerts sim-

MUSICA

fonies populars», actuacions comentades amb finalitats pedagògiques. Creu que la creació d'hàbit musical entre el públic és una de les obligacions de les orquestres catalanes i pensa que el de valsos és

un programes ideal per aconseguir-ho. Dijous que ve, Mora i la formació que dirigeix tornaran al Teatre-auditori per al concert de valsos i danses de Cap d'Any. Les entrades s'han exhaurit fa dos mesos.

J O R D I M O R A . Director titular de l'Orquestra Simfònica del Vallès

«Els valsos serveixen per crear públic» SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat— La del Vallès és una de les 3 úniques orquestres simfòniques de Catalunya i l'única que obté el 70% dels ingressos a partir dels concerts. Com ha de treballar una formació per aconseguir aquesta situació?

—«El que ha de fer l'orquestra és ser versàtil. L.a del Vallès fa concerts simfònics, òperes i el que anomenem concerts simfònics po­pulars, unes actuacions en que, abans, jo explico al públic com està feta la peça que tocarem i parlo del compositor. A més, acompanyem sarsueles, solistes de jazz i programes més lleugers, so­bretot a l'estiu. I el que també és molt popular són els concerts tradicionals. Intentem trobar les màximes fórmules possibles per­què la gent compri l'orquestra.»

—Com es controla el perill de caure en la música fàcil?

—«Hem de vendre el màxim sense desprestigiar-nos. Això és complicat, però es pot fer. Si hi ha programes que em semblen massa fàcils, hi introdueixo un pa­rell de peces més serioses que el dignifiquin, per mantenir l'e­quilibri.»

—En l'apartat dels concerts tra­dicionals hi entra el concert de valsos per Cap d'Any. A Sant Cu­gat, les entrades per als valsos d'aquest any. que es faran dijous que ve, estan exhaurides des de fa dos mesos. Què tenen els valsos per atraure tant el públic?

—«Aquest concert de valsos s'ha convertit en un esdeveniment social a tot Catalunya. Nosaltres en fem 19, entre el 4 de desembre i el 16 de gener. I no només es

fan a poblacions amb hàbit cul­tural, sinó en els poblets més in­sospitats. És un programa ideal per obrir públic. Els valsos ser­veixen d'esquer perquè tenen una màgia especial. És una música dins del romanticisme del segle XIX, ve de l'Austria imperial, eu­fòrica i sense guerres. Són la re­presentació europea d'una cultura alegre, i la gent vol alegria.»

—La Simfònica del Vallès fa els concerts populars i vostè ha parlat de crear públic. Creu que la funció pedagògica és una obli­gació de les orquestres?

—«Sens dubte, perquè en aquest país s'està començant, en música. La iniciativa dels concerts popu­lars va sorgir no només perquè la gent s'ho passés bé, sinó també per crear públic. Però s'hi han d'implicar més les institucions.» Jordi Mora.

Tetrateatre recita «Verdaguerianes» a la sala capitular H Sant Cugat.— La companyia Tetrateatre recitarà per Nadal i Sant Esteve fragments de Canigó, de Jacint Verdaguer, amb música de Toni Xuclà, a la sala capitular del Claustre. D'aquesta manera, els actors Dolors Vilarasau, Joan Berlanga i Joan Llamas continuen la línia de treball dedicada a mun­tatges pensats específicament per aquestes dates, iniciada l'any pas­sat amb Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra. En aquesta oca­sió, l'actriu Sílvia Rifà serà la quarta actriu, com a suport als membres de Teatrateatre. Les re­presentacions seran el dia de Na­dal, a dos quarts de vuit del vespre i a les deu de la nit, i el dia de Sant Esteve, a les set.. S.B.

Audició de música antiga a la Casa de Cultura • Sant Cugat.— L'Escola d'Es­tudis Musicals Montserrat Cal-duch ha organitzat per aquest ves­pre una audició de música antiga. Hi tocaran Just Maria Llorens (flauta dolça). Mireia Giménez (violoncel) i Montserrat Calduch (espineta). El concert serà a la sala d'actes de la Casa de Cultura a dos quarts de deu de la nit. / S.B.

33I3WHÍWI.

ASSOCIACIÓ ORQUESTRA SANT CUGAT

Passatge de Sant Antoni, 19, local dreta - Tel. 589 31 94 Fax 589 32 54 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EXPOSICIÓ EXTRAORDINÀRIA NADAL 95 fins al 14 de gener

Curós Florit

Garralda Martínez Lozano M. Mayoral G. Poch Romeu

Revello de Toro

Sala Rusfíïol Santiago Rusüol, 52 - Sani Cugat del Volés

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

i£n aquestf(predicció jugo sobre segur.

lísdivei

J";*% J t

S SANT CUGAT TOTA UNA EXPERIÈNCIA

És Nadal, deixa't portar per la màgia. És època de fantasia. De somnis. De màgia. Així es el Nadal i així és el cinema. Un meravellós invent que aquest any

cumpleix el seu centenari. A tots els nostres espectadors i amics. Bon Nadal i un 1996 de pel·lícula.

1 l'.vita't cues reservant la tevti entrada (f per telèfon trucant al 5S9 09 41

11CIN A ! s e r v e i de !' e s p >: : : 3 d o r

Q m m SE m i 1 3 pop ;

s ( : , • ; . ' ! : • . ' ,' > ' : ( : / . ' , 405 22 22

Centre Cultural Sant Cugat - Avda. Plà del Vinyet s/n. Sant Cugat del Vallès

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 PUNT I SEGUIT 19

ART

La II Mostra al Monestir prova que s'està normalitzant la venda d'art segons Firart

Molts santcugatencs hi van comprar quadres SÍLVIA BARROSO

M Sant Cugat.— L'èxit de la 11 Mostra d'Art al Monestir organitzada per Firart confirmaria, segons els responsables de l'associació d'artistes, un canvi de tendència en la venda d'art. Molts santcugatencs van passar diumenge al matí pels jardins del Monestir i una gran part van comprar alguna de les peces que hi havia exposades. Els regals de Nadal van ser el motiu majoritari de Ics compres.

Tot i que no hi ha xifres que es puguin comparar, la quantitat de vendes que van fer els 130 expositors concentrats diumenge en la II Mostra d'Art al Monestir és «molt satisfactòria», segons Bo­geria Valcarcel, presidenta de Fi­rart. «Quan vam començar a ex­posar periòdicament a la plaça Octavià —recorda la responsable de la fira— només comprava gent especialment interessada per l'art. I a la I Mostra al Monestir, el comportament va ser el mateix». Diumenge passat, però. Valcarcel va observar que «molta gent com­prava com si fos en uns grans

magatzems. Buscaven un regal per Nadal i els semblava natural com­prar un quadre, un original». La presidenta de l'entitat està con­vençuda que la majoria eren com­pradors d'art per primera vegada i creu que «la mentalitat, a Sant Cugat, està canviant gràcies a Firart».

La diversitat d'estils i preus que es va veure seria l'altre factor que va contribuir al «balanç molt po­sitiu» de la jornada. Els paisatges, les marines, les natures mortes i el retrat estaven a la franja de les peces més clàssiques. A l'abast del comprador hi havia aqua-

Molts santcugatencs van visitar els 130 estands instal·lats diumenge als jardins del Monestir. Foto: J.A. MULA.

rel·les, dibuixos i gravats amb preus inferiors, fins i tot, a les 5.000 pessetes. Des de reproduc­cions de racons de Barcelona i Sant Cugat, passant per teles que recordaven obertament l'obra d'artistes cèlebres, fins a treballs

que evidenciaven certa recerca d'un lleguatge més personal, les peces podien satisfer gustos molt diferents. En tota aquesta varietat, només un tret comú remarcable: el domini de la pintura per da­munt de la resta de disciplines

—molt menys representades— i de l'art figuratiu per davant de l'abstracte. La raó, segons Val­carcel, s'ha de buscar en les exi­gències del mercat: «La pintura figurativa és el que es ven», sen­tencia la presidenta de l'associació.

SALMS P E L U Q U E R O

Dona - Home - Nens - Estètica • Tall

• Modelat-voluminador

• Desrissador

• Reflexos-Metxes-

Degradats

• Color

• Tractament del cabell

• Departament de perruques

i postissos.

• Tiquet Jove

• Rentar i eixugar equip júnior

• Cabina estètica

• Quiromassatgista

• Tractaments personalitzats

ASSISTÈNCIA MEDICA A TOT TIPUS DE TRACTAMENTS

Sant Jordi. 25 • "ZT 674 89 15 • 08190 SANT CUGAT DEL VALIES

Santaló, 24 - -z? 200 33 84 - 200 41 91 • 08021 BARCELONA

ARUBI RESIDÈNCIA D'AVIS

SANT JAUME Està vostè sol? No pot atendre el seu familiar com

vostè voldria? Moments difícils en la família? - EL VOLEM AJUDAR -

Atenció dia i nit Personal especialitzat Assistència mèdica i d'infermeria en el mateix centre

Tracte familiar Cuina pròpia Habitacions exteriors amb bany Jardí Perruqueria

No dubti a trucar al telèfon 699 07 52 i concerti entrevista.

P L A C E S L I M I T A D E S Cl Sant Jaume, 2 - 08191 RUBÍ • Tel. 699 07 52

30353/45054B

20 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995

ELS F i CANTONS Setmanar i iiuicix-nilt'iit, caiala, comarca I t democrà t ic

^ Premsa Local de Sant Cugat SL

Carrer Xc-rm, 5. lr 08140 Sani Cugat del Valies ( SrWò: *2 La* 5*9 20 91

PTMlÒWlt

Karnoti Grau i Soldevila

Director J^isep Riera i Font

Redactora en cap Cèlia Cemadas

Redacció Xavi Cava, Àngels Castuera, Nuru de Mas i Punt i vgu i l i , Catí Morell

iBfDTKimial. I-Jiinu Ansola, Xavier Borràs, Jordi Bordes. Pere Pkh, Eduard

Jener i Cultura i t·spc.vtaiU'M, Montse Sant (Reportatges), Carme Reverte

{Esports), Sílvia Bamiso. Rann>n Luque (Punt divers), Josep Maria Vallès,

Francesc Carho, Sorna Genoher i Apunts I. Nacho Orovio lComarca'l, Mar*

Espinosa i Josep Antoni Mula (Fotografia I

Cap comercial Gemma Bosch

Equip comerc ia l

Rosa Mana Cana-sai, Núria Olivé i Eva Planas

Irflpreaaló Ronmprrs >f HÍ721 40 05 *»5

HstríbucM

Mailinp Valies SL

Dtruisit legal GI^OSQ".

Ll·- 4) 'antoTA cxprn*j uniianicnl la scvj .ipinmen fl>.-.•diintiaL·. LLs an.it. les tïnrut>.

expttuT l'i unKi tiris srus iutiirv JIIC E:Ls -t Onli«s io ta •<•* J nATSítnament

Any nou, idees noves

E s increïble que el portaveu mu­nicipal socialista, Àngel Casas, es perdi durant vint minuts en un discurs farragós i ple de

xifres quan s'està aprovant la sol·li­citud de crèdits multimilionaris per saldar els deutes que arrossega l'A­juntament amb les empreses proveï­dores que li subministren serveis i materials. Un mal costum propi de la majoria d'institucions públiques. És increïble que només hi hagi una tímida intervenció per part de l'o­posició alertant sobre el nivell de l'endeutament municipal —advertèn­cia que ja s'ha fet successives ve­gades— sense demanar un informe, per exemple, que detalli quan deu

en total l'administració a aquestes empreses. Si es que és possible de­terminar-ho. El debat llarg i farragós que va patir amb paciència el públic que va assistir al ple —i que és im­possible que transcendeixi a la resta de la població— no va fer més que confondre la situació i emborronar el que sembla la conclusió principal: a l'Ajuntament li falta líquid per fer front a despeses que s'han de pagar a curt termini.

I, mentre no arriben els debats en profunditat, als plens es discuteix sobre el sexe dels àngels i a la gestió municipal se li posen pals a la rodes amb focs d'encenalls. A l'alcalde li agafa una empipada perquè els so­

cialistes, segons ell, «intoxiquen» l'o­pinió pública. És cert, per exemple, que la denúncia davant la Sindicatura de Comptes va quedar en no res. El portaveu socialista s'entesta a de­mostrar que s'ha estudiat a fons els papers i que vol seguir de prop la gestió de l'equip de govern, el PP poca cosa diu i IC perd pistonada. Queden molts mesos per continuar compartint seients a {'hemicicle de l'Ajuntament. Siguem pràctics, anem al gra i a solucionar problemes. Que segur que n'hi ha de més importants que els que fins ara s'han posat sobre la taula. Les festes de Nadal podrien servir per pensar com renovar idees i tàctiques.

Vhora de Grau-Garríga

H o va dir el conseller de Cul­tura, ho ha dit l'alcalde i ho reconeix el mateix artista: Grau-Garriga ha de tornar a

Sant Cugat. Després d'anys de tre­ballar i exposar a tot el món, un cop creat el seu univers artístic i amb un llenguatge que ja ha arribat a la maduresa, és hora que es torni a instal·lar a casa seva. Però cal in­vertir el seu retorn en profit de la

ciutat. Per això s'hauria d'acabar de definir aviat el projecte de recuperar l'Escola Catalana de Tapís. Conver­tint la Casa Aymat en un centre d'in­vestigació d'una disciplina que sem­pre ha estat menystinguda a l'Estat Espanyol, es guanyaria per a Sant Cugat el prestigi que ja tenia l'escola, però amb el valor afegit que se si­tuaria la ciutat a l'avantguarda de l'art. Després d'haver creat un teatre

que sobresurt en el circuit de sales de fora de Barcelona i tenint el Mo­nestir en plena restauració, és el mo­ment de tirar endavant el projecte Grau-Garriga. Seria imperdonable deixar escapar aquesta oportunitat si es vol que Sant Cugat sigui, realment, una ciutat moderna i amb vitalitat cultural. I seria imperdonable perquè es tenen tots els elements necessaris a l'abast de la mà.

E L L E C T O R E S C R I U

Els salvatges I El grup Asak havíem projectat començar les nostres jornades de rol amb un Vampir en viu pels voltants del Monestir. Feníem tots els permisos pertinents i els 46 participants disfressats per l'oca­sió. vam començar el nostre joc. Tot anava d'allò més bé. La gent que entrava al concert que se ce­lebrava al Monestir ens miraven divertits i una mica intrigats. Al cau dels vampirs —el restaurant Jardineto— els jugadors fèiem plans i distribuíem missions. Des­prés sortíem i anàvem als diferents punts de l'aventura... Un quart de 2 de la matinada: Una parella de jugadors van ser atacats de sobte per quatre caps rapats que van sortir d'una cantonada. Grà­cies que la resta érem a prop i gràcies a l'ajuda de la gent que sortia del concert, els agressors van fugir sense fer gaire mal.

El joc es va haver de suspendre, i dissabte a la nit, amb la protecció de la policia, es va reprendre. Ara vull preguntar per què l'agressió? Quin mal fèiem? MONTSE SANT

Rectificació d'Ignasi Escamilia H A l'entrevista que se'm va fer i es va publicar el dia 15 de de­sembre al Suplement de Nadal, vaig incórrer en un error que m'a­gradaria aclarir amb aquest escrit. A l'entrevista, dic que Els Pas­torets, fa dos anys, vam avançar 3.0()0 pessetes cadascú per poder fer front a les despeses més im­mediates. Aquests diners s'han pogut retornar el passat mes d'oc­tubre (dos anys més tard) pro-vinents del fons contituït preci­sament per evitar, en successives ocasions, que passés quelcom si­milar. Així doncs, no faig honor a la veritat quan dic que no s'ha sabut res més d'aquests diners. Tanmateix, remarco que Eb Pas­torets no els vam representar l'any passat per problemes econòmics derivats d'aquest fet.

Igualment aprofito per agrair públicament a l'Ajuntament la

Els textos tnimesus a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades, [.'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però I Original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin ei domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor V.IJS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú

col·laboració que aquest any ens prestarà, pagant el lloguer del tea­tre de la Unió i deixant-nos el sistema d'il·luminació que utilit­zarem durant les dues represen­tacions., IGNASI ESCAMU.I.A

Desinfonnació I És increïble la notícia de Els 4 Cantons sobre la queixa dels veïns respecte als impostos i la recollida selectiva. Demostra mol­tes coses: que els veïns estan molt desinformats, que l'Ajuntament no explica en absolut els error que comet i, fins i tot, que aquest

diari no s'informa ni informa adequadament.

La taxa que augmenta el preu és la taxa de sanejament. D'aquest aument que tant espanta els veïns, un 10r; correspon a la recollida selectiva i el 90% restant és deute acumulat, depuradores i altres ca­pítols de la gestió de sanejament general, però que, en absolut, te­nen res a veure amb el Residu Mínim i la seva recollida selectiva.

Els 4 Cantons va publicar tota una plana d'enquestes sobre aquest assumpte i va donar a en­tendre que la Recollida Selectiva ens sortirà més cara del previst.

L A P U N X A D ' E N J A P

No ho van rectificar, i ara pu­bliqueu aquesta notícia sense in­formar els veïns de la realitat de l'impost. No sou un mitjà d'in­formació? L'Ajuntament va rebre la petició d'explicar l'errada i deixar ben clars els comptes, però va passar de tot. Aquesta és la manera com un preneu el Residu Mínim? Massa dificultats li poseu com per demostrar-nos la vostra serietat en aplicar-ho.

Els veïns tenen —tenim— dret a saber què és el que han de pagar (i queixar-se, si volen). Seria patètic que se n'assabentessin per una carta al diari.. GERMÀN LLE-

RENA. Grup de Natura del CMSC.

Resposta a German L·lerena

I La carta que apareix en aquesta secció signada per German Lle-rena mereix diverses puntualitza-cions. Llerena acusa Els 4 Cantons de no informar-se i de no informar adequadament i el que el molesta és que es posi en dubte la utilitat de la recollida selectiva. En cap informació sobre el tema Els 4 Cantons s'ha manifestat contra la recollida selectiva, entre altres co­ses perquè aquest mitjà només manifesta la seva opinió en els editorials. I en el que es va fer sobre aquesta qüestió (20-10-95), el que es criticava era la justícia de l'import de la taxa. També con­vindria que German Llerena re­llegís —suposem que la va llegir— la informació que publicava Els 4 Cantons el dia 20 d'octubre so­bre la nova taxa, en la qual s'ex­plica amb detall els motius de l'equip de govern per crear-la i les objeccions dels altres grups municipals en el ple en què es va aprovar. Però llegeixi-ho sense prejudicis, perquè sinó faltarà a la veritat com quan diu, sobre l'enquesta del dia 27 d'octubre, que Els 4 Cantons «dóna a en­tendre que la recollida selectiva sortirà més car del previst». On es dóna a entendre? En aquesta enquesta, com en cap de les que publiquem, no es treu cap con­clusió ni mai Els 4 Cantons hi dóna valor diguem-ne científic, perquè és l'opinió de 16 persones, no del conjunt de la població. Què hem de rectificar: l'opinió de les 16 de persones, o de 12, o de 8? Si com diu Llerena l'A­juntament va «passar de tot» i no va «explicar l'errada i deixar clars els comptes», com pot in­formar aquest mitjà de «la realitat de l'impost»? No es confongui. No confongui informació amb opi­nió, el missatge amb el missatger i faci com amb la recollida se­lectiva: cada cosa al seu lloc i a cadascú el seu paper. / PEP RIE­RA. Director d'Els 4 Cantons.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 PUNT DE VISTA 21

L A T R I B U N A

Carta oberta a Mr. Morris

No ha d'estranyar que una publicitat que ens omple el menja­dor amb anuncis de ninos que fan pets si­gui capaç de mostrar

un maquiavelisme prou notable quan d'interessos més podero­sos es tracta. La pàgina del diari mereix una anàlisi aproximada que n'hi ha per sucar-hi pa: sota unes columnes gegantines i im­personals (edifici oficial? banc? multinacional?) cinc persones, cinc marginats, s'entreguen al vici. Han hagut de sortir a fu­mar a fora perquè l'empresa els prohibeix de fer-ho dintre. La repressió afecta dones i homes, potser fins i tot més les prime­res, ja que són tres. L'acte el co­meten per separat uns i altres, sota porxades diferents. Diria que els senyors adopten un po­sat més de delinqüent. D'acord que si amaguen la cigarreta deu ser perquè el vent no els apagui l'encenedor, però la sensació és que s'oculten a la vista dels via­nants com qualsevol drogoad­dicte entregat a la seva perver­sió. Les senyores conversen més relaxadament. Faig notar que l'escena es produeix ran de ca­rrer, de fet, haurien d'estar fu­mant a la voravia, o potser a una certa distància de la façana, però està plovent i es mullarien. Cal veure-hi en aquest detall una mostra d'humanitat de l'empresa? Ho sabem perquè una senyora passa davant seu amb el paraigua obert que li oculta la cara. Potser no es vol mostrar la identitat del testimoni, a l'i­gual que quan es velen les faccions del policia que ha detingut el terrorista. Els protagonistes ens aclaparen amb el seu aspecte de normalitat, podríem ser per­fectament vostè o jo les víctimes d'aque­lla repressió. Ningú no pot estar segur que la seva vida no faci un tomb cap al precipici.

L'argumentació textual que segueix a l'escena conté quatre elements, dos en

DANIEL PALOMERAS

CONCEPCIÓ VIVOLAS

sentit negatiu i dos de positius. El pri­mer és el més dur: quina mena de po­lítica és aquesta que obliga uns ciuta­dans a sortir al carrer per fumar? No ens especifica si es refereix a política general o empresarial. La proposta implícita és subversiva. Un àcrata voldria adduir que cal portar la llibertat individual de les víctimes al límit de les seves possibili­tats, un totalitarista podria obligar-nos a fumar a tots a la feina. No és clar. Fins

ara les dictadures han estat per­missives i són les democràcies les que han posat obstacles als fumadors. Es decanta l'anunci per les primeres? Convergiran en aquest punt el castrisme i les multinacionals nord-america-nes? El segon conté una ame­naça: es poden perdre més de 80.000 llocs de treball a Europa si la indústria del tabac fa figa. Jo diria encara més: la supervi­vència de la gent es pot allargar d'una manera preocupant, con­duint-nos a una situació malt-hussiana en què les residències geriàtriques es vegin col·lapsa­des i les previsions de la Segu­retat Social desbordades molt abans del 2030, obligats tots a viure en la indigència pel sim­ple fet d'haver hagut de renun­ciar a una forma socialment ac­ceptada fins ara de control de la mortalitat.

Però no ho hem pas de veure tot tan negre, Mr. Phillip Mo­rris té també el cor tendre i ens obre un parell de finestres a l'esperança: ens podem arribar a entendre, segur. Fumadors i no fumadors, actius i passius, tot és una qüestió de no perdre les maneres. Uns podrien fu­mar al wàter com tradicional­ment s'ha fet a les cases, els al­tres, obrir les finestres encara que estiguem a deu sota zero, però sempre amb un somriure als llavis, sabent que estem con­tribuint a lluitar contra l'atur i per una Europa més democrà­tica. També se'ns ofereix infor­mació. Potser un dia em deci­

deixi i escrigui demanant-la a l'adreça indicada. M'enviaran un manual d'urba­nitat? el decàleg del bon fumador? la declaració dels drets de l'home?

Algú ha posat una denúncia contra aquesta publicitat i he llegit ja alguna carta al director queixant-se'n. Deu tractar-se de gent repelosa d'aquella que sempre té tos.

Daniel Palomeras és metge i escriptor

L A G A L E R I A

Ara, travesses

m RAMON ROVIRA

« Q delres

uin sustol», deia un destacat di­rigent convergent després de la primera votació del debat d'in­vestidura. L'ensurt, però, no era

fruit deTTesultat de l'escrutini parlamentari. Era per la maniobra d'Aleix Vidal-Quadras, que va oferir a Jordi Pujol votar afirma­tivament si es comprometia a iniciar con­verses amb tots els grups polítics per tancar un pacte de govern abans del 31 de gener. La proposta podria semblar molt atractiva, ja que implicava només formalitzar con­verses que, en la pràctica, ja s'estan produint en aquest moment. Però l'oferta dels po­pulars era un caramel enverinat per a CiU. Acceptar els vots dels disset diputats del PP era un compromís abans de les eleccions generals del mes de març i això és el que menys li convé a Jordi Pujol en aquests moments. El ja president de la Generalitat

té clar que, un cop

«El ja president de la Generalitat té clar que, un cop aconseguida la investidura, el millor que pot fer és no moure un dit fins als comicis generals del mes de març»

aconseguida la inves­tidura, el millor que pot fer és no moure un dit fins als comicis generals.

Però hi ha un se­gon element, més formal: encara que Pujol no va voler en­trar a discutir l'ano­menat «pacte dels quatre contra un», el fet va planar damunt la sessió. Pel que es

.f,i. ss»»í:~ v a v e u r e e n ej debat d'investidura, Pujol

no tindrà problemes per governar, perquè de pretendents no n'hi falten. Tant els socialistes com els populars van deixar ben clar que estan disposats a garantir la go-vernabilitat, que és tant com dir que s'o-fereixen per pactar un acord de govern per a aquesta cinquena legislatura. Per la seva banda, IC s'ha situat tradicionalment al marge de qualsevol pacte per raons òb­vies, mentre que ERC representa el fet més singular: inicialment, l'acord entre CiU i ERC es plantejava com un dels més ver­semblants, però la realitat ha demostrat el contrari. Després del debat, les posicions s'han distanciat molt i el rebuig convergent de gairebé totes les propostes que Àngel Colom va fer durant la seva intervenció situava l'hipotètic acord en un punt mort.

E L T R í P T

S emblava una reunió d'excombatents dis­posats a refermar-se els uns als altres la importància de les missions complertes per cadascun i l'heroisme de tots plegats,

però no hi ha hagut mai cap guerra i ells afir­men que no són soldats de cap causa que no si­gui la de l'afecte. I no cal dir que qualsevol in­terpretació que vagi més enllà entraria de ple en un disseny conspiratiu contra aquests homes de bona voluntat. Però, en la més absoluta in­timitat, hom no es pot estar de pensar, d'una manera no gens interessada, que tanta solida­ritat no és aliena a un xafarranxo de combat. No solament es tractava de fer pinya davant la

Compartir taula amb Barrionuevo

MANUEL CASTANO

insistència de la justícia a escorcollar la intra-història del Ministeri de l'Interior sinó que la torna, per dir-ho així, de la decisió de Gonzàlez de tornar-se a presentar, i el tret de sortida de la pròxima campanya electoral, hauria estat aquesta reafirmacio de la colla i aquesta satis­facció per les coses viscudes en comú. Encara

que costa d'entendre, vist des de fora, que fos imprescindible portar a primera línia de foc la mateixa dona del primer ministre o el venera­ble president del partit; tant se valia que, en Hoc de fer-li un sopar d'homenatge, l'haguessin tret a coll d'una reunió de l'executiva. En tot cas, els interrogants sense resposta i els plets que s'arrosseguen no trobaran final ni veredicte, serviran per pujar el to de grolleria i fatxende­ria del debat polític a la madrilenya una tem­porada més. Entenem que Barrionuevo hagi entrat a la política perquè l'estimin, però molta gent voldrien saber tot el que ha hagut de fer per aconseguir que l'estimin tant.

E L T E I X Ó

1 ^^"

_*jj < r l

&P 9» s

&ZJJ om ^j^~-

t ^^üf Pi T^m^ »**tfeg* 2 ^ ^ ^ *

> MA VE NAQM-, MAT*»** S* d £L «*u_ , i A l> li» #

TRAMQOVL. H0WS„,

NOMÉS, ÉS üvífc. ©MfiO PE l*BAu>

I

I

E L V E S P E R

Roboferralla ANDREU MAS

E l progressiu increment de la robotització de les empreses ha comportat que la Segu­

retat Social es comenci a preo­cupar per la davallada dels seus ingressos. Amb la robotització, les empreses podran augmentar tran­quil·lament els seus beneficis i deixaran de perdre totes les des­peses afegides que genera un tre­ballador de carn i ossos. A més, evidentment, d'estalviar-se el pa­gament d'hores extres, les vagues, les pagues extraordinàries i les baixes per incapacitat laboral i per maternitat. Per tal d'evitar que els robots malmetin l'econo­mia estatal, la Seguretat Social estudia buscar un sistema per fer que els robots cotitzin. Els robots es veuen abocats a una injusta situació de desigualtat respecte dels treballadors. Qui vetllarà pels seus interessos? Es crearà un sin­dicat de TTià vimes c ue encapça­larà una supercomputadora? I quina vinculació tindrà aquest sin­dicat amb el poder polític? Se'ls reconeixerà el dret de reunió i el dret a rebre una pensió quan els models més moderns jubilin els més antics? El seu destí final deu ser el reciclatge. Ferralla eren i en ferralla es convertiran.

22 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres. 22 de desembre de 1<W5

L A T R I B U N A

La dieta mediterrània

D es de fa mil·lenis, gràcies a la capa­citat i poder del ser humà per tergiver­sar els instints na­turals i convertir les

necessitats biològiques en re­finats plaers, l'alimentació ha estat un estimulant i un re-buscament per quedar conver­tida en sofisticat exercici. Amb el pas del temps, això que havia estat privilegi d'uns quants. s'ha anat estenent fins que una bona part dels éssers humans hi hem pogut accedir. Talment com una grostesca però tràgica paradoxa, mentre uns països tenen greus problemes de so­brealimentació i d'ús irracional dels aliments, altres no poden cobrir ni les més elementals necessitats. Però encara és més esfereïdor pel fet que, davant d'aquest món desnodrit, un al­tre món s'esforça per acon­seguir aliments cada dia més baixos en calories, el que s'ha denominat cuina %/ií. L'na to­tal aberració si es té en compte el que significa la natural fun­cionalitat dels aliments, alguns convertits en enganyifes alimentàries sols per satisfer l'atròfia del paladar.

Tots els mitjans d'informació dedi­quen una part del seu contingut a la gastronomia i, paral·lelament, en una mateixa revista s'hi pot trobar un re­ceptari de complicats plats suculents de la culinària internacional —autèntic atemptat contra la bona menja i la salut integral dels païdors— com els quadres de dietes equilibrades desti­nades a acomplir les necessitats que es desprenen d'una alimentació sana i racional, Enmig d'aquestes contradic­cions apareix el fiances Montignac amb un nou mètode revolucionari que es basa en la coniptabililat-incomptabilitat dcK aliments, alhora que es comença a donar la volia cap a un retiobamenl ilels orígens, i es parla de l'ultim gran descobriment: la dicta mediterrània. això que se suposa havia estat el nostre p.i de ead.i dia, ignorants nosaltres que

JOAN TORTOSA

es tractava d'un model de sana ali­mentació, «si no fos per les patates», segons Montingac.

Tot i que el Mediterrani és un mar petit, a l'hora de seleccionar uh re­ceptari discrecional i equilibrat, hom s'adona que la cuina tradicional dels països que envolten el mar llatí és tan variada i complexa que hom no sap què ha de triar. Sense anar més lluny, tan sols cal resseguir el litoral del Països Catalans per adonar-se de les dificultats. l's de creure que la dieta vàlida seria la tradicional i no pas el que ens ofereix el modern receptari. Conseqüentment, doncs, començant pci Girona. ens tro­bem amb els suculents suquets de peix. els insuperables rostits d'aviram i de vedella, als quals seguit ien. al llarg de la costa, una variada nquesa de plats fins a les paelles valencianes amb ver­dures j cargols. SCIW oblidar l'interior, la Catalunva seca. que fins ben entrat

aquest segle s'alimentà bàsi­cament de pa, ous, arengades i bacallà. Parlar genèricament de cuina mediterrània com a recepta sana i equilibrada és tan incongruent com suposar que la renda per càpita re-presneta un benefici igualitari.

Si se segueix pat per plat el que ofereix la cuina tra­dicional, es fa evident la seva irracionalitat, així com també l'ús exagerat de certs ingre­dients com poden ser els greixos o de la limitada i ex­clusiva dieta monolítica. Sense anar més lluny, tenim un exemple en la dieta santeu-gatenca que trobem en la Me­mòria del 1905, Topografia mè­dica de Sant Cugat del Vallès, del doctor Bonfili Garriga, metge de capçalera de Sant Cugat, on s'hi pot trobar una descripció detallada del hàbits alimentaris dels santeugatencs del tombant de segle. Heus auí el menú diari complet: «El desayuno (desdejuni) com-puesto de tostada empapada en vino, mistela, o rociada con aceite; almuerzo (esmorzar,) a

las ocho, que consiste en una fritada de legumbres o verduras con bacalao, toàmo o una chuleta de camero; a las dbce, la comida dispuesta con la ca­racterística esculella i el clàsico cocido de came de cerdo o camero; la merienda a las cuatro, que suele consistir en un trozo de embutido o frutas secas o tiernas, segun la estación; la cena a las siete, consta de sopa, patatas, coles, habichue-las, habas, guisantes, sazonado con un trozo de camero o came de tocino; todas las comidus se completan con la co-rrespondienie canüdad de pan de trigo y se amerv.zun con sendos tragos de virin del país». Deu n'hi do.

Davant nieu tinc més de deu revistes que, amb els seus receptaris, m'ajuden a confeccionar l'article, però al que no m'han pogut ajudar ni aclarir és on cal anat a carcar aquest suposat ideal de la cuina mediterrània tan sana i equilibrada.

JOAN LÓPEZ

L A G A L E R I A

L'avenç del desert

m

MIOUEL AGUIRRK

«No moll lluny

B arcelona viu un procés de rearma-ment cultural. Sobre la capital catala­na està caient una deliciosa pluja d'in-fraestructures i equipaments que

rega els sempre eixuts camps de la cultura, l'art i les idees. Sense gaire esforç, i sense ser gaire rigorosos, recordem projectes que són realitat i altres que estan en cartera. En l'escenari teatral: el Teatre Nacional i el pla que preparen els del Lliure: en museística: el Museu d'Art Contemporani, el MNAC, el d'Història de Catalunya, el Thyssen a Pe-dralbes...; en biblioteques i arxius: la remo-delació de la Biblioteca de Catalunya o la de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. 1 tots sabem de la injecció pressupostària que ha rebut i rebrà el Liceu. En fi, la llista és llarga i si fés­sim una mica de números podríem quedar lleugerament trastocats. A Barcelona des­cobrim que les institucions han anat vencent

les habituals, i moltes vegades infantils, es­caramusses de prota-

de l'oasi barceloní gonisme i s'han posat

plana el fantasma a t r e ,b a l l a r «ajunta-r J ment en la conversió del desert cultural: de la ciutat en un teatres amb c e n t r e a c t i u ' Po d e"

rós de la cultura. La teranyines, arxius pregunta és si els ciu-sense recursos, tadans de la perifèria

tenen dret a qüestio­nar l'esforç i la dedi-

mesures de seguretat» cació de les institu-„.---)>»« . . . cions en una única

direcció, en un únic tros del nostre terri­

tori. És cert que aquest és un país petit amb distàncies raonables i amb transports co­rrectes; això fa que els perifèrics esdevin­guin, per un dia o per un cap de setmana. usuaris i clients dels equipaments de Barce­lona. 1 que si es vol projectar la veu més en­llà de la nostra ombra, hem de permetre un reforçament de la capital del país. Però tam­bé és ben cert que no molt lluny de l'oasi barceloní plana el fantasma del desert cul­tural: teatres amb teranyines, arxius sense recursos, museus mancats de mesures de se­guretat. A moltes ciutats mitjanes passen els anys j no es troben diners per aturar la de­gradació del nostre preuat patrimoni. No seria saludable que Barcelona fos un oasi de la cultura voltat de terres cada vegada més eixutes i ermes.

museus mancats de

u L A F I N E S T R A

Què et s e m b l a r \ Quin àpat de Nadal 1 /

7/ Entre les «bombolles» i

els forats passarem gana tu_

Les eleccions a l'antiga URSS VIC'KNT FARTAL

L es eleccions legislatives russes de diu­menge són una bona ocasió per re­passar com han anat els processos de democratització i, especialment, els

electorals en les repúbliques que van formar part de la Unió Soviètica. Les diferències entre unes repúbliques i unes altres són molt grans, però totes han triat parlaments i president i han fet diversos referèndums. Armènia va triar el seu parlament el passat 5 de juliol i va aprovar una nova constitució, fortament presidencialista. Els observadors internacionals van qualificar les eleccions de legals, però van matisar que els partits opositors van viure fortes coaccions, jus­tificades pel govern sobre la base de la guerra que es manté amb l'Azerbaitjan.

L'Azerbaitjan, per la seua banda, va triar el nou parlament el 12 de novembre passat i va aprovar una nova constitució, també fortament presidencialista. Però. a diferèn­cia d'Armènia, aquí les eleccions van ser obertament fraudulentes. El president triat és Geidar Aliev, excap del Partit Comunista al país. Els països bàltics són els que han portat a terme processos més clars i nets i on la vida democràtica funciona amb més normalitat i regularitat. Només els conflictes amb els emigrants russos, als quals s'ha negat en alguns casos el dret a votar, pro­jecten una ombra sobre el procés. Ben a prop, Bielorússia sembla tornar al passat.

Un referèndum al maig ha restaurat la bandera soviètica i ha introduït canvis le­gislatius que han alarmat els observadors internacionals. L'altre punt fosc del mapa postsoviètic és l'Àsia Central. En aquestes repúbliques els antics caps comunistes con­trolen el poder i l'oposició democràtica pa­teix, en alguns casos, fins i tot una forta repressió. La situació és especialment aguda al Tadjikistan. A Geòrgia hi va haver elec­cions presidencials el 5 de novembre, amb una gran victòria d'Eduard Xevardnadze, l'antic col·laborador de l'expresident rus Mikha'íl Gorbatxov. Les eleccions van ser considerades unànimement com a demo­cràtiques. Malgrat això, ni Abkhàzia ni Os-setia van participar en les eleccions, ja que es consideren independents.

A Moldàvia l'enorme popularitat del pre­sident Mircea Snegur li va donar la majoria absoluta en les eleccions del 1991 i 1994. Les eleccions en aquest país han estat cla­rament democràtiques, malgrat la situació de pràctica guerra civil a la regió del Transd-niester. Pel que fa al segon gran estat post­soviètic, Ucraïna, en aquest país hi ha hagut dues eleccions presidencials i una de par­lamentària des de la independència. Les eleccions han estat lliures, malgrat que el país encara no ha adoptat una nova cons­titució i que. per tant, les lleis electorals encara són les soviètiques.

QUALITAT

•TOMMWHW"

C 0 A P -/•v-v-j·- jT.-í^iv.k'í i .-tí· i í ' ·V.;-

\ í i j . A N ' D A U U T I E R R H /

l 'VA í O l i T

8 C/Viiià, 22

§ Tel. 589 21 15 I 08190 SANT CUGAT

ESTILISTES - PERRUQUERS

HORARI • Dilluns a divendres 9.15 a

18.15h •Dissabtes 9.15 a 13.15 h

NO TANQUEM AL MIGDIA

Tel. 675 23 53

Santiago Rusinol, 2, ent. 2a

08190 San Cugat del Vallès

ESBART SANT CUGAT

Migdia, 6 Tel. 675 26 52

e Tel. part. 674 63 91 8ANT CUGAT DEL VALLÈS

\,

I *fr . X

ASSOCIACIÓ ORQUESTRA SANT CUGAT

f e * * *

! = = L

J^ks i. • '. Í : K' A N r

La Nan>a

é ,,*£& regiaona

'arisqueric ,í 'f manant

08191 ^ .

# * * * < * * *

l ' o r r u q u e r i j • H . i · i ü '

• l.l i. l;;l lMS!l' ' ! l! li I.UllCntS

; .ii i ^ lars nt'rsnn.ihtAUs

£ Montserrat 1 tari?/

Solàrium / UVA alta pressió

C/ Francesc Moragas, 23 bis, 1 r

p e r r u q u e r s

B e l l e s . » • ! Mi 1.IÍ:"I I Ü I iVü i,llh

• I MUan.:•!•!-. .ili;i( cl'ItliitK S • Trai.'lanií·n!^ pa \ i l u \ i man- / peus • Lii^ie-. í ) ' " i Hi in,! • VlariK MM pf;.'ií! ara • l ' i-niari i· i i : i liüt <k> pestanyes • Uepilacio higiènica • Maquillatge

M. Antònia

Hores convingudes

- Tel. 5896088 - 08190 SANT CUGAT

V

«mim

N

la porta enrotllable^

J . JOVÉ

C/ Santiago Rusinol, 13

Tel. 674 09 41

SANT CUGAT DEL VALLÈS

O U £ ^ l

pSraWYW

, 3 "

í5r*f

JPPrv'-:

*Biiaiifcí..?3^

. IVIes 10.30 ibMI ív

m$m^

SOHtA0'Mpt||»i "•' í ' . . ' • - • • • ' - . ' J^ íaÉSr i i

» UI Gros 1 d PAM.

• AiMi;h.MUDtaip lmld*Wrirs«L

•Alts IS li. Tarin M É S n»shyel>.AINoM·r[MÜÍi

. - A I » 2 U · L « V q i | i & ; CU6ATI».2adiÍMrti:aUAI (rUcu del Cettar}. ' bMriiujUESq.

^blLLUMS 1 -Ales18t.Tirdi4tT1TBmMh

pèkAlHo·alir'iw·Wt.r

•DIMARTS 2 DE •Mís IOJOi fa t

ïbnútí. ' ?•?-%'•;-^ - A partir de Ie5 12 J« h. DANSES •• - A partir de les 17.15 L Tonb *

«Aquilina Maggi Cws». Al Nadal • « w •Ales 20k, ELS PASTOUTSra

d* la Parròquia. Al Teatre dl la (Mii *

CREACIÓ I DISSENY

JOIERS- TALLERS PROPIS OCTAVIO

SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT

LES MILLORS MARQUES

6 ANYS AL VOSTRE SERVEI

-»™- * ® MEGA m A B « T ^ G fcamiüm, KRONQS *JUNCHANS '"««SJS™'»

Santiago Rusinol, 40

Tel. 674 58 54 \

SANT CUGAT i

GOLF SANT JOAN

lisaeny SKVKRI-VN'O BALLESTEROS j

wa Can Sant Joan «Ap. Conreus 148 i. (93) 675-30 50 * Fax (93) 589 54 38

06191 RUBÍ {Barcelona)

TALLER MECÀNIC J. TRABAL

' Climatització • Awumes

' Contamirhício

• Si.'sp . direcció : frens

• So. fe/éfon mob,(/

• Bateries • Injecció

I Rbia. Celler, 27 (cantonada Balmesj •| 08190 Sant Cugoldei Vallès 1 Tel. 6746966 • Fax 674 67 16

SANT CUGAT

Joguines de fusta, didàctiques i d'importació

NO TANQUEM

AL MIGDIA

C/ Vinolas, 10-12» Tel. 674 50 49 Conxita Coll osi 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

r r c T r c ÏNT CUGAT

r*eoftmdeCc«veist.AlN«fafo

t. Al Nadala CEnvekt. San*kfoirebra«A-2».AI

partir do 5 asos. Segon actuació

AIIMoIa CEnvekt.

OUlKCIRTMUkDlVMlOO-CasalaeVeldoreix.

'W.MNMW·rimbt. EkRac··àmiFokai·U

! f pojRF 00 3 T ^ jOJOOjn 10100

Aud on del Centre Cnttirot enb íe i daus: «U (anió Stmsv».

Turpntt.UIUriít'EmlQt.

srt Esceho leiMfRi <l Cnoú

•nb T ï d n M f i Cobro «Groc, • infonts i» 4 • 11 enys. Segona

<UPRWaSAaSNE».USrU-

SANICIKATDaOWMiM-nenjonnu Brirlen. Al Monestir de

T0RUS A U nORESTA. A la IWà

e»lkaa.AlN«klor?nvekt.

ISamdelCItStAINodafaCEn-

r GRAN H MHtA-SOL Al Caso! Orf-

mà l'Estegniret i Cobro «lo Rate-; 11 partir de 3 anys. Segona imat,

~ ek Reis d'Orient. lESPtANES.

Os Disbarats. Al MaMa l'faig

; GRANA (MRA-S0L Al Casal Úrf-

Fraans Vaa Parat i l'obra : <'B a arfants a partir oc 6 anys. KR CAP D'ANY, QUEDAT A SANT ~ 3.500 ptes. Al Paveló •mnapal

de la Casa de Cahwa i a k Unió

Zootrop i l'obra «Per M danoni de .Js a partir de 6 aays.

Is monitors de CEivelat. Al Nadal a

rt Sant Cegat. Al Nadala l'Imretat. TITELLES amb FJs Aguifinos i Cabra oaafoació, ales 18.30 b. TORRES, o càrrec del Grap de Joves

•DIMECRES 3 DE GENER - De 10.30 b • 14 b. TALLERS «nb RESIDU MÍNIM. Al Nadal a CEnvekl. - Tardo de castes onsicols amb Pep lópei i Sopars de Dato i Cespertack «Un.

casta a2ÏOv». RactMWt per i ierfants de 5 a I I aays. Prbaora artaadé: 17.15 b. Segona actoodé: 18.30b

- A partir de les 17.15 b. Tarda de TÏÏEUS amb CÀvw Pepa I Cebrr * * • ! • • « -pa fa endreci». Al Nadal a CEwonn. Sogoaa fonc», o les 18.30 b, . ' : '

- 0a les 1» a 20 b. CARTER I PATGE REIALS A VAUDORBX. APAssoaMade h·óetceisiV·lasaeValaer·tx.

•DIJOUS 4 DE 6ENER • De 10.30 a 14 L TAUESS aadi Creu Roja Joventut Sant Cegat. Al Nadal t t * r

velat. - ARRIBADA DE L'AMtAIXADOR REIAL A SANT CUGAT. • A tes 17.30 h, animació mà Noè Ram. A k Casa de Cul·luro. • A les 18 b, sortida de k cercavila de k Casa de Caftara. • A les 18.30 b, arribada de Ccceiataador a Cenveíot, entrega de cortesa f ihr

baixador Reial i ommoúi a conec de la Portàti fM i Xip-Xop. • De les 18 a 20 h. CARTER I PATGE REIALS A VALLDOREIX. A fAssodacié de

Propietaris i Voiu de Valldoreix. • A les 22.30 b. BAUS DE SALÓ «nb el Quartet Fibonacci. Al Nadal a CEnvekt.

•DIVENDRES 5 DE GENER • Matí de TITELLES amb l'àvia Pepa i Cabra «l'àvia Pepa fa endreça». A les 12

h. RoccMaMt per a orloats fas ais 9 oays. • A les 12b. Martí de CONTES I ANIMACIÓ àrab Pep lòpei i Sopors de Dore i ret-

pectack «Ua coote o 220 v». Al Nadal a l'Envekt. - A les 17.30 b. CAVALCADA DE REIS A LA FLORESTA. Arribada d * Re* a Ces-

taaódekFGC -Afel8kaVUfJ«JAMRfTSASAmCll6ATaNTRf,Sertdodolc/MaB>

aé. Arribada a k pL de BarcekM. - A los 18 b. aVALCADA DE REIS A MIRA-SOL Sortida; dol restarà» Mae Jo­

ier. Arribadc al Casal Oriturad de Míra-sol. ,,-»„ • A ks 18 k Cavakod» de Reis, oaè la cMonanyfe de k landa.

es recÉtwrà de k pkça de les Tres Torres. M bi vabjai porfickar i powar of íw cotxe par k cavalcada, S1M de presentat a Coa Cases o les 171, LES PUMS.

• A los 22.30 k. JAZZ amb The independent Jan Qaartet. N Itodalortwpj*. • A partir do ks 18.30 b. aVALCADA DE REIS A VAUMMEDL - A tes I I k. CAVALCADA DE REIS A LES PLANES. Sortida: de CM Cases, Arriba-

- A porti dl los 20 b. PESSEBRE VIVENT A MIRA-SOL Escoalficocw i xocen*. U Casal Cojfaral de Mvo-sol.

•DHJMEttGE7DEGENER - A les 20 b. US PASTORETS D'EN FOLCH I TORRES. A càrrec del Grop de Jorn

do k Pwècpio, Al Teatre de k Uaié Saricogatenca. • Torneig do Nadal de futbol de sala. Monaocü i Mscripaws al centre tsnirtoi

Reooatia. US PLANES.

•ACnVITATS ESPORTIVES: - lo Peaya MaaaroM eipaaHia el primer taraeig de Nadal i Piewodi dol làs-

fioL por a Mi* i seies. Els ales 27, 28 i 29 de deseadm de 4 • 8 de k tardi oJh-velo Maoidpal disparis. Per o nois i noies de 8 o 13 onys. hsaipdois yHdli l fas oi dk 22 de deseiabre a lo Penya Wougrana, carrer sant Docaàoec, 15, fel $•* 2278. Lo UMO Esportiva Sant Cugat (UESQ organitzo oa ccwpos dlniciacíó al bosaoet, m torneig 3x3 i dos campus de tecnilicock), durant ek dws 27,28 i 29 de deseadiro a k tarda, al Pavelló Municipal d'Esports. Per a més mfonnació dirigiu-vos o UESC, Ccwovos del Caslle, 9, tel. 675 23 90. Per a nois i noies nascuts entre els anys 1978 i 1987.

Tabacs I »gals

PI. Octavià, 3 • "ïipt 674 01 74 Sant Cugat Jl·l Vallès

® MAMSERV s/

ELECTRICITAT INDUSTRIAL AUTOMATISMES ELÈCTRICS PNEUMÀTICS

Av. Catalunya, 18 Tel. 674 60 58-fax 675 43 79

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Club Muntanyenc Sant Cugat

» ; •"• O L A

O Í - Í Í Í U R S I O í v í S M E

IVl;.!;•'! A N :YA

" k i . . . •'• :• ' ' E S f i . •••

- F.SPIA <-"••<•>* •

fy K'Ò"

&

M Me LS

; 675 ü !

' '-UGAT ALLÈS

sabartés,s.l. ARMERIA - ESPORTS

Bon Nadal i feliç Any Nou OI Maximí Formés, 28 - 30

08191 RUBÍ • Tel. / Fax (93) 699 02 85

&&<& t ^ f S T CENTRE DE LA IMATGE

# • %

Santa Maria, 14 * Tel. 675 56 74*Fax: 765 57 24*08190 SANT CUGAT DEL V.

RETOC FOTOGRÀFIC ELECTRÒNIC Reproduccions sense negatiu .

' Eliminació de fons ' Substitució de fons ' Restauració d'imatges ' Introduir noms i logos * Substituir persones i logos * Composició de diverses fotos

/ * f « é * Digitalització d'imatges * Fotos a CD FOTO (7 dies) * Fotos a CD ROM (7 dies)

* Com sempre, les seves fotos i diapositives en una HORA. * Taller reparació propi (tot tipus de material fotogràfic). * Venda de tot tipus de material fotogràfic, en estoc o per comanda.

£t>

PER LA COMPRA D'UNA CAMERA COMPACTA

AMB ZOOM O D'UNA CAMERA

REFLEX, ET REGALEM UN

MAGNÍFIC KIT DE NETEJA

PREUS CÀMEREg * Fuji Clear Shot 3.830.- ptes. * Kodak Star EF 4.200.- ptes. * Canon Prima BF-Twin 38/80 .lA.aoo.- pu». * Nikon Zoom 500 38/105 42.600.- ptes. * Nikon F-70 + 35/80 128.900.- ptes. * Nikon F-50 + 35/80 72.995.- ptes. * Canon Eos 5000 + 35/76 60.990.- ptes.

* PREUS AMB DESCOMPTE. VINE I INFORMAT

CLASSIFICATS mim

vam

rXrïNCIOlUNUA:

UUDORFIX >i

IMirR: ORIENT, 08

I," "i : '•

f W i , " JH-

\u--- (U'jjl :li'l V.illi

• D O L C E T S A l '

EiEcimioÉsns • V I L A E L E C T R O L L A R

S A - . n : - i U.-ma 40

CT 5B9 02 71

FUSTEBB

• F U S T E R I A E B E N I S T E

RIA lemes, per en -,-.••> •:

TT 699 67 48 674 70 68

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A L S !" '"• ,--,1 d e la

Cre.J •• :i i <os l a S I

CL.L I . I I TT 589 47 53

&KIKNU

• N O V A E L È C T R I C A ;

S A N T C U G A T , . - i : , . .

TT 675 25 02

Í? " Í :M»:CMEP£$

t ' O P I S T r RIA ' M t H

;. OP v Í;H A* IC

A5SEGURÍNCI

• ü G D A S Ï E G U R A N

C t S •• i T :

• D O M È N E C A Y A L A .

TT 6 74 ' l 42

I J G A S S O C I A T S ' 1

TT 675 30 12

«SSESSOB-SBIDES

• C A S T E L L V Í .'

TT 6 M 12 41

-• \ \ l ( I ( ,A;

( ,l M l i i N. \

Servei

d'assessorament

administratiu.

Assegurances

generals i

administració

de finques.

•W·.iíEBE:

» h A U C A f t TE R IES '

, Ei AFÍ G R A N JA ; . 'AN

i h A - M l l S í A L

• C E V L A N

TT 589 i~4 55

• C U G A T C A F È i

z? ^89 10 y8

• G R A N J A L A S O R T .

l - t s i-- í Sant C u g a t

•]--• Val es

TT 675 28 64

• M E R M E L A D A E X P R É S

C V J M o r e n 56

TT 589 11 85

BB1ESMTS

• C U G A R T :.. r, ••!.•-•: .JÍ-

TT 6 7 4 43 90

• G R U P V I B E L L E S

A R T S M: i t s - " i -'

TT 675 20 01

mm • C I C L E S C A R D O N A

V i l ) ' ! ' . ' ! . 4 -

TT 6 7 4 15 0 9

ÏSUES-'

• V I N S NOE SA I

2- 589 i 9 93

mm

• A i i r n F s r r u A C A ­

S A S '-' . i .. i- i •

Tï 6 7 4 14 97

mots

I N S T A L L A C I O N S T E -

• j . p P A R R A

r '.{}<•* OH 4, -

• N I S S A N R O M A N M.r

TT 6 75 45 79

• P A R Q U I N G T O R R E ­

B L A N C A Av ' , i-:-l·i t r . \ '

. ", l i -U ' l · l ' . lL ) ! 1

TT 589 24 81

• R E N A U L T A C E R S A

>' Va ü - r . l . i ' i v í · M 5 r ;

TT 589 2 6 49

CATIFES

AUHBiïACIO

• A U T O S E R V I C I O R U ­

B I O . S C . C: V»Li • • i .li 1 l , n i C u q a l o.'l V. i U"

TT 674 62 99

• M E N J A R S P R E P A ­

R A T S T A S T A ' M

TT 589 29 29 589 35 35

• S U P E R M E R C A T V I ­

L A R Ó

TT 589 35 82

EENM

• E N G L I S H C O N N E C -

T I O N : i •: • i ' n : r-

TT S75 21 06

• M U S I C A •• D A N S A TU

SIO

• S P R I N T I D I O M E S

tt 5B9 22 64

• W A V - I N C : > . r ... i - ,

TT 6 7 4 0 6 93 R u s i T - u n

ESPORTS-GiK^OS

• B L O C K C -K: . - . I . . 1 •

Saní Cug. i t

Tï 589 53 48

• E S P O R T S T E R R A N E U

C Sdr-I A r t c n . 1-. " ' •

Sar t Cuga t

n 6 7 4 62 02

• S Q U A S H S A N T C U

G A T Sant Jc rd . . ; .- i .

TT 6 7 4 98 62

• A N T O N I C A M P O S

TT 6 7 4 08 82

• J M I R E T M- rcd t Torre-

• i i , i i • ! . 1 4 ; !

TT 575 53 53

• H D R O F L O R Av

i . v i • ' • • • • .

" b ' - l 7b 98

> - H P I C A C A N C A L D E S

7 - Í H 00 45

• H l·.rA S E V E R I N O - ; i ;

TT 674 11 40

MÍTICA

• H O U S E M A C H I N E pg

: •-, •.• ÍS h-l r„ -' II . --4

TT 6 7 5 0 6 0 9 i ' c

• V A L L E S T E C N O L O G I C

SA - ' l - i . . : , ' -M

- r 589 33 00

PUKDEIBICi

• T A L L E D A R I C O M A í

• : , ; " • ! :-. I l s t n : Cuga t

TT 574 58 62

MARMOLES RUBÍ s,L ÈLABORACIÓN

EN MARMOLES

YGRANfTOS

NATURALES

Tel. 699 38 98

Fax 588 24 53

Ora de Terr;;;q - '7

0 8 1 9 1 RUBÍ

WKS

• A T E L I E R B L A U !.:

- i . -b lanca 2

T T 5 8 9 1 9 3 1

• M A R C S V A L L È S

Val ies :•:• ' - i"l i i . . . ,-

TT 675 49 43

' • M É S M A R C S i l

G-dnados '=• í-,.i '

I t r 589 1 4 29

lATWMS

• S O L S O N A M.

TT 589 32 89

FW 4«Yf. •

HOES^WC

• C A R R E M O B L E S

F rancps . . " M' 'i a ] . : i •

Sant C a g a : k- Val > ••

TT 6 7 4 09 95 ' 6 7 4 15 50

j (HM$

ESTüllCS

• E S T A N C M O N E S T I R

tt 6 7 4 01 74

ESTFJW

• C E N T R E D E S T È T I C A

Q U I R O S T : V i .:. r • . i

• I N S T I T U T D E B E L L E ­

S A R V B

17 fi75 58 !>S

• J O G U I N E S M A R G A

TT 674 15 32

raemoiGEis

• A N N A F U S E T J O I E S C

r li , i • " • n - . -b San i

•n 589 50 72 589 50 12

• J O I E R I A M - i , ! - : •

tt 574 99 40

• J O I F P I A AUGET San-

t r : M b8 =-J - . ' i . ; ; i -

• J O I E R I A S P A D A - . s i

TT 589 55 49 ' rf • .,.; i l

• J O I E R I A T O U S i '

- b a t a l l a r i a ?4 C

TT 675 52 52 • 589 (',' ."--

• S A N B E R - 5 v

VP. ?'.' TT fi ' 1 •!'• 7 '

FLGfóTEiE

• P A P 1 0 L - V E N D A I N E

T E J A i -.•! .•. i v .. i '

•;MM,w.m • C L D E N T A L B A N A

R E S F -.rv - s i V . . - > j -

TT 6 7 4 18 77

UllAiSKCONKQO

• M A T E R I A L S D E L A

L U N S ' H J C C · O F O A í =

TT 674 05 03 Sant CL.qat

• S U M I N I S T R O S V A L L ­

D O R E I X M o s s e r j a c i n t

V f t l . i q u c r 107

TT 674 14 90

• R O S A M '3 F G L R A

T7 589 6 J ;"•

FDíNïDEPÍ

• F L F C A M A R Í : I . , . I

Fowiil·ifj;

• A I F A .'tr • i - ' i.ir v I ,

1 H

TT 674 43 04

• F O T O V Í D E O F R

TT 6 7 4 79 68

• Z O O M C . - - r : i -

r rdtc ie

C' San ta M a n a , 14

Sant Cuga t del v',i I f s

TT 675 56 74

Ret ^ÍOCCI

• A D M I N I S T R A C I Ó N U M .

T7 57 1 0\ 74

• A D M I N I S T R A C I Ó

N U M 1 , ' . : | i " . •• , t.i7-A

TT 589 47 42

UMffi

• R E S I D È N C I A S A N T

S A L V A D O R 3a e d a t C

S--.it S a . v í i d o r 47 t o f e

>r,r1 Cuga t del Val lès

tt 6 7 4 42 23

B Al.GUHRA Tapisseria DL 'COIUCÍÓ

DSl'XI Sunt ( u-;il

di'i N J U I S

• H N O S M A R T I N D E L

V A L L È S V ' , i : ' . r s k 8 Pn

l i , n . ;-Jl R u t l

ÏT 588 05 01

• M A R M O L E S S A N T C U ­

G A T ^.,H Fat].-! r le-s Hu

- 'os ü a m p o a m o r 12 nau

3 -™-r C u g a ! del Va l lès

t r 675 51 0 8

CASAJUANA (ÍAl.KKIKS

SANT JORDI

Mobiliari

i decoració

Matalasseria

Articles per a

nens petits

Santiago Rjsifid, 37

Td. 589 22 32

T Carrer Major, 6

Sant CugotaW Voles

• © • §©§JÉ© *!!.r|W>i 'k '4 Wp • Tapisseria

• Papers pintats

• Pinturo-

• Parquets

• Moquetes

• Cortines

• Coordinats

Fr;inces. M.r„qjs 4

Quaf '"("lonsi Ttí ;i"4L:8M

• E G A M O B L E S c, Car o

vas del Cast i l lo 2, <ocal 2

t r 589 00 14

IK»H-!MCQ(l

• A R W E N B O U T I O U E 0

Fh- j - F=. -rif-r-l •:•:-

•a 589 61 63

• C A M P M A N Y V. t l i " . . -cu

1-. tt674 14 82

• E L R O D E T . • A - i s r i r

: I ... ' 4 - ,n ' C.igrtt \K-

mm • R E P A R A C I Ó D E

C A L Ç A T S A H A T A -r •

Francr-sc M o - a g a s É

tt 675 32 74

-=' HJK(.

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i [., ü . e s d e

• R E P A R A C I O N S D E

C A L C A T i i ,• ;: .-..-. (i(.

TO

TT 674 00 14

• T A T E R S -

tt 675 55 06

• P IS À T I C A i

ld 4 dt:

t r a m t d « l i

r r a c s a 1 |

q u n q

^ Htn f

TT 674 77 76 rTnirtU, * rV H

• P R O P C R E U R O J A

I ati d r f t t

TT 93 674 6 15

• P R O P M O N E S T I R

• S A N T C U G A T r e » C V I L L A

r s al L At lons Sa ld at t A r-

hafc 113 m b a r / r m i

[ p| re fo rmat la>,ab t,-il

rtd j e i c rr u i

1 f i d - i ter i s s a 1 ÏT 6 7 4 08 97

«t est es d alü

• C A S T E L L V Í H O N D A

• • . . ' , - 1 • l : ,

•n 589 32 , 1

HETEGtS

P A M O B E S L -i • 1 : " 5 8 9 35 23

< t ' . . .,.,t I.

tr fi ''.i 5 " 55

V A L L È S N E T •

TULLfflSifMS

• T A L L E R E L E C T R O -

S O L . S i f i . n - • ! -

TT 67^1 36 88 : - , i r t C...r]ti*

• T A L L E R M E C À N I C P

• C A N A L S .

• T A L L E R E b M E N A

TT 674 53 01

C5JECTESDEREGAL

• F I O T T O • L"-.·u- j f J i .

TT 589 06 05

• C O N S T R U C C I O N E S

• P R O M U S A A . ; ,.

blancH ?-=(

tt 589 17 32

• S E R R A L L E R I A I I

P H A I f . ; ; M A S ' í-, V

TT 218 19 96

• C E N T R E Ò P T I C S A L -

D O N . - t . i - i r . e - . . V r.t

tt 675 07 54

• T E X I D O Ò P T I C A

TT 589 44 95

FÍIXATMS

• A S S U M P C I Ó M e r

33

TT 674 36 51

i en n

tt 5B0 8 6 6 9 5 8 0 9 8 5 4

• S A N T C U G A T L e

Al S il

P t t i t

TT 6 7 4 ''I 54

TE.EFD!

• L I N E A D I R E C T A :

tt 589 03 74

• Z O N A P A R C C E N

T R A L 4 I- t i n t 1

T Ï I T r adL «.d

Oa \ l i ' . d t ter tssa

1 e (. la P Je p a q u ng

F. dn b ( e n t s a a

U xte 1 1 Pi

I

4f-

tt 6 7 4 72 54

I K i i . 1 n i

p-jd i p n ' o L,al t

i r L in:} i S b i l " i t

ri- > J alurr r

H r

TT 5 8 0 86 69 580 98 54

F

• S A N T C U G A T P^n

r ^ [. 3 P 4 -)t

t U rr t II r e ba l

•B 5 8 0 86 69 580 98 54

• M O L T A P R O P

at t i tr

TT 93 b 7 4 6 T 15

• M O L T A P R O P E S T A ­

CIÓ j j - i ^ [. S 4

aL s a mc l t m a c a i -

r -i 1 r r-/ i -

t l t i J

Tí 93 674 6"" 15

CtóES

WÜfSES

• S O L - N E T I ' T irrr--

' TT 674 41 49

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T S.mt A r t r . n . 1

TT 674 11 82

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T S - i ' i U g . • ^ ü s m c l .

tt 674 11 83

• T I N T O R E R I A S A N T

: C U G A T M a r I I i E-Wx-Mila-

ü 675 22 28

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T A l ' n - ^,.\-A 2<-

•C 674 41 67

• U R B A N I T Z A C I Ó S a n t

F r a n c e s c , c a n o n e r a se

rmnova . ai davant h. !f> un

jardí pub ' i c 3 hab • estuOi

- 2 f a s t e ' s Pa rqu ing molt

e s p a i o s . jard p ' tva í d i-nt,

70 m , cale la: :c tó

34 '300 0 0 0 -

TT (93 ; 6 7 4 67 15

• C A S A A D O S S A D A 2 4 0

m . a p r o p e s t a c o 2 par -

qu ings lot en per fec te es­

tat

43 CCO 0 0 0 -

t ï 675 43 2 4

h ^ i t - ï ^ c a =«' FR •ttSíYiu

Je 4 I H t

J 4

• A P R O P P G D E L A

C R E U P í 1b i

r i[_-ibt d f J M P i < I It

Jp 45 m h oi dt l ( i

- T ()L( m TT 6 7 4 08 97

• À T I C D U P L E X ( V In:

i ac 4 h í b

WTGES

• U S S I A T O U R S pln- ia de

tt 589 61 50 P,1J( 589 59

WHCIÍÍE1S

• C A N S A L A D E R I A J U ­

L I A N A - - u f . - i r,'i r r j a s

• F O R M A S P E R R U O U E : R I A • F l ies R c g c n : . 'HA

;a t: c-r - fP tca t T n r í e r l a 1 '

.-.i SdH! Cagat

tt 675 40 06

• P E R R U Q U E R I A A. SA­

L I N A S •'._. '-• n ! . . - í ' l .

T T 6 7 4 89 15

• P R F S F N 7 A •.' i i : . -

=JS"5C'E3ERVtifSCSA

• I N S T A L A C I O N E S Z A ­

M O R A M o s s è n Cmt: i Ver­

daguer ' 8 Val ldore ix

TT 589 26 38

• M A N T S E R V . S A A .

r , i i r l i L i - u . ; l o

tt 674 60 58

• L O C A L 170 n r . c,1 Camí

C o i o m e r 2 p o r t e s a^ c a -

r-e- en v e r d a c H o q j e i

P r e j 2 5 COC 0 0 0 P l a o

160 300 R a . - n e s

TT 675 43 24

-in^L^Ro^i RÍ ( ; = i :«*»::.:.

x a . s a l o •i e n |.-

FffiGS

• Z O N A T O R R E B L A N C A

p laces do g a ' a t g e des de

• 70C COC -

•n 6 7 4 77 76

PG06N0US

• P A R C C E N T R A L . Pisos

de 120 m . 4 naD , p'SCina

c o m u n i t a r i r ï i p l a c e s d e

parqu ing Preu a conven i r

TT 6 7 4 08 9 7

FT.:ií&i-it;.L}it =e- z&: " X 4 Í Í 1

• P IS 80 m , nou a es t re ­

nar 3 n a b . ? D a n y s , t o :

e x t e n c o a - q u n g o p c i c -

M.5OC0OC -

TT 675 43 24

i = x j e > - x : PÏ FR •{•'_,:.>:.]*

• P I S D E N O V A C O N S ­

T R U C C I Ó 6 3 m , a c a b a t s

'.le 1ri qL,,iht-it :• o - T - i l r •

•:• '-v/c ooo -tt 674 12 04 674 11 B1

R E S I D E N C I A L

ings T a s t e ' N

a es t renar

26 8 0 0 0 0 0

t t 6 7 5 43 2 4

r-iCjesRoca- Re* "=>'306GC J

a m b x e m e n e i a 40 r r Es-

t j d i en duplÉ-* d e 6 0 ni .

t e r r a s s a B a r b a c o a t res

p laces de parqu ing J.-rdi •

p isc ina comun i ta r i s

49 0 0 0 0 0 0 - TT 674 08 97

- • K í s S a i i : ^ ! ' *e' FSC''í-n'''-i4

• C / D O C T O R M U R I L L O

130 rrv. 4 h a b 2 b a r , *

sa lo men jado r , 35 m , C L I -

na «o l f t ce · · 2 p l a c e s de

n a r q u m g Z o n a c o m u n i t à ­

ria a m b jardí i p isc ina Ex­

ter ior 2 8 5 0 0 0 0 0 -

TT 674 57 04 675 43 02

• C/ R I U S I T A U L E T 160

m . 4 hab 2 b a n y s , s a r -

m e n ; a d o r c j i n a ^ c f ' r . ? .

t e r r a s s f ) , p l a ç a d e y - ir-

qu tng 27 500 0 0 0 -

t r 6 7 4 57 0 4 6 7 5 43 02

i T t - i í i RHÍ <:O'X' :~

• C / S A N T I A G O R U -

S I N O L 110 rn* 4 h a b , l

bany . ' l avabo , s a l o - m e n -

ladcr cu ina - of i íce- nova

t e r r a s s a p^aça d e p a r ­

qu ing

24.150.000-Tï 674 57 04 675 43 02

tt 6 7 5 43 24

tt674 12 04 6 4 1

i P S O S O C A S I Ó

tt 6""5 33 55 589 26 43

• P L A N T A B A I X A

tt 674 12 04 674 11 81 r R I 1 i H

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T -l nat : 2 b a - u i

ca le facc ió , o a ç . i p. i rg. i .ng

d S i d e l l d t , ex :e ' i o -

23 .000 000 -

T T l 9 3 i 6 7 4 67 15

• P R O P H O S P I T A L G E ­

N E R A L de Ca 'a 'L - rvd P-s

peti t . 3 nab n o : t t i a r - q j I

asso le l la t , clar

e 300 0 0 0 -

t ï i 9 3 l 6 7 4 67 15

• P R O P M E R C A T N O U

• Pg To r reb lanca • Va'lef. i.

s e m n o u , 3 hab . ' bans1

p laça s a r q u i n g , extenor

1 3 6 5 0 0 0 0 -

tt 9 3 ; 6 7 4 6 7 15

• R U B Í A v t s : a u t Ed

n o u , 85 m- 3 hab banv

a va be C a l e ' a c c i o E lec

E r t r a d a 3 OOC 0 0 0 P t a

Resta n ipo teca .

tt 588 40 17 588 54 99

NI 1,-:: Vi vir-s:' Pal K U-t

• R U B Í Av L E s t a t u t 7S

m . 3 hab . r rer t de sol

7 250 000 - TT 699 65 48 "treia • iXT Í - j í

«ES ÀTICS

• L A B B A S E B I A

Per? - , , i •

•n 589 52 40

MW-IM

• M A I L I N G V A L L È S S L

S a n t D o m è n e c . * 0 - ha

xos TT 589 23 71

=«' Í » X t

À T I C D U P L E X

- 20 . salo

t i as fc r opc iona l

• S A N T C U G A T p is de 3

h a b . b a n y s , c u i n a , s a l o

m e n i a d o r , b a l c ó , a s c e n ­

sor, exter ior i asso le l la t .

12 700 000 . -

T T 5 B 0 86 69 5 8 0 9 8 5 4

-• ' PüH.'CsriarvM Re» FPC39MC2

• S A N T C U G A T pis m a c o

a car re te ra de C e r d a n y o l a ,

a m b 85 m , 4 hab . bany ,

i; s x coc tt 5 8 0 86 69 580 98 54 I - , = ;.:. C*r l : ' . R-i FF'T />>*

;;2 :.:cc uoo -•a 675 33 55 589 26 43

• S A N T C U G A T pis m a c o

de 90 m ': hab ? b a n y s

c o m n l c r - - a i j m e n i a d o r ,

c j n a . ü f t i c e - , 2 b a l c o n s ,

a s c e n s : ; ! , I ; Í e l a c c i o , l o t

e x t e r i o r p a r q u i n g o p c i o ­

nal asso le l la t .

14 .800 000 .

TT 5 8 0 B6 69 ' 5 8 0 9 8 5 4

Fot: fNst twiar-foei R* FPC 990003

CASAS JOSEP M CASAS EROLES P I S O S - T O R R E S - I O C A . S - T E R R E N V S

LLOGUERS

FINCA de IcgL-e- 7 "-atr, 3 ta-ys -e-.jador ;a.a desar

l~b la- Cí V- p^:i-a tren:: • mall ?e ard Jagua-

3:0 C.í "tt-s .rres

' 0 3 RE 7 lab : rjan.a ^en;aacr aa:a des*ai, : .na

larci JagLe". 25-DCO :.tes ,'rrie= Alcalde Ramc-, E;:a^:.la

Valldoreix

LOCAL 3AVAN' CAP SANT CU3AT. c: U NA 1? K' -

Reida BCMOptes. 1 PLACES aparcament a garalçe: Vn-alas. pe- a - r.;::-:

Lbgjer mensual per plaça: 4.000 pies

• PLAÇAOEPARQUING,o'VmoJas 15XDp:es ^ss

V E N D E S

' LOCAL EN VENDA d Martorell, 26, 70 m 17.000 000

ptes

' LOCAL EN VENDA a Martorell, 26, 70 nr 17.000.000

pies.

• FINCA EN VENDA, a Alps, 79 90.000 0 » ptes

• TORRE EN VENDA, Ctra Oe la Floresta A r t ..arrjr

20 000,000 ptes

• PLAÇA DE PARQUING en venda 2.500 000 pies

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE

ASSESSORAMENT LABORAL

GABINET JURÍDIC

AGENTS D'ASSEGURANCES

AV. ALFONS SALA, 2_>. h.lixos 2 APARTA I DE C ORRFLJS núm. 12

SANT CLJCAr OEL V A U FS

674 1 5 <)() - 674 10 54

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 22 de desembre del995 CLASSIFICATS 27

j t

i

• RUBÍ cí Casp, Per es­trenar. Dúplex de 116 i 135 m*. D e 4 a 5 h a b . 213 banys, 2 terrasses. Cale­facció. Gas, Pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàr-quing opcional. RFA. Nous.

14.200.000.-« 5 8 8 4017 /588 64 90 (r*guet Valhonraf) « FV 200003

• R U B Í d Duran i Bas , 9 0

m \ 4 h a b . , c a m b r a b a n y

c o m p l e t a , so l d e m a t i n s ,

menjador 2 4 rrf, places de

pàrquing opcionals.

10 .500 .000 . -

9 6 9 9 85 48 'Trgjttl FM. 150006

• RUBÍ cl Hisloríador Jo­sep Serra, 96 rrí, 4 hab. (3 dobtes), bany i lavabo, ca­lefacció, exterior, 2 terras­ses. pàrquing. 14.800 000 . - « 699 65 48 Oncut). Ret. 15000*

• RUBÍ C Lluís Ribas, 4 hab. mós entresolat. Amb pàrquing Acabats de qua­litat. Pocs veïns. Llar de foc. 19.500.000.-« 5 8 8 4017 /588 54 99 (Fiques VaJxrra, Rel FV 200010

• RUBÍ c/ Montunol, 3 hab, 89 m*. Reformat, fus­teria ember. Porta blinda­da. Ext. alumini. MNIor que nou. 8.500.000-« 5 8 8 4017 /588 54 99 {FnquwViiBnrit). Rel. FV 4439

• R U B Í tí P a u Claris. A la

vora Ajuntament, 8 0 m*, 3

hab. , ben conservat, exte­

rior. 8 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 6 9 9 65 48 (lnqtti).F«.l500O3

• R U B Í tí Sabadel l , impe­

c a b l e , 4 h a b . ( 3 d o b l e s ) ,

cuina equ ipada i reforma­

da {cuina integrada, f o m ,

etc.}, sol de matins.

9 .000 .000 . -

« 6 9 9 65 48 (Incusi). He*. 150X1

• R U B Í cl Ve rge del Pilar,

A la vora d e C o r r e u s , 6 5

n V , 3 h a b . , c a m b r a d e

bany. 6.450.000-« 6 9 9 65 48 (hCBHl-W I50OO5

• RUBÍ d Zafiro, 70 m;, 3 hab., cambra bany, exte­rior i assdenada. 6.400.000.-« 6 9 9 65 48 (i««e)MIM008

• RUBÍ Dúplex per estre­nar de qualitat suprema. Pocs veïns. 19.000.000.-« 588 40 17 / 588 54 99 (Rnquea Vàetorrt) M. FV acoii

• RUBÍ Edifici Mercuri, 75 rrf, 3 hab., cuina i cambra bany reformats, pàrquing. 10.500.000.-« 6 9 9 65 48 (Incutt). Rel. 150008

• R U B Í local a Les Torres,

4 0 m*, bany, pati.

3 800.000- « 6 9 9 65 48 (Inaaa). Ral 150010

• R U B Í pis c/ M a r g a r i d a

X i r g u , 4 h a b . , m e n j a d o r ,

cuina, gas, reformat, fuste­

ria ember i alumini. Ext.

9 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 5 6 8 4017 /588 54 99 (Fmquea Vatonmi. F*. FV «013

• R U B Í pis nou de 61 nV,

a Av. Estatut, 132. Amb 2

h a b . , b a n y , cu ina equ ip .

N o m é s dos veïns. A m b te­

rrassa. Superí 61 m1.

1 1 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 4017 /588 54 99 (FtMjjMVilMrwf).R8l FV 200008

• R U B Í pis nou de 7 4 m1.

E n A v . E s t a t u t , 1 3 2 , 2

h a b . , b a n y , cuina e q u i p .

Només dos veïns 1 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 4017/588 54 99 (FjflçjttVltmiQ.Bel FV20000B

• RUBÍ Plaça Progrés. 100 m\ 3 hab. (2 dobles), calefacció, pis exterior. 6.900.000.- « 699 66 48 (ton), ftef. 150002

• RUBÍ zona la Josa, to­cant mercat. 3 hab., bany i lavabo. Ext. i persianes d'alumini. Calefacció. Gas, cuina nova. 10.500.000-« 5 8 8 4017 /588 54 99 rFjrquetVatanrat). Ral. FV 4595

• R U B Í Z o n a Les Torres,

prop F F G G . Pisos des de

7 . 5 0 0 . 0 0 0 Pta. 3 hab. C a ­

lefacció. gas, cuina, bany.

« 5 8 8 4017 /588 54 99 (FinquaeValwnp Ral FV 200005

• Z O N A M E R C A T N O U 90 rrf, saló 32 m1 amb xe­meneia, 3 hab., cuina re­formada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes 14.500.000.-« 6 7 5 33 55 /589 26 43 (KSA Gestió Immobiliana). Flel KSA 10050005

• Z O N A P E A T O N A L 70 m1 , menjador , cuina. 3 hab., 2 banys, calefacció, sol i vistes. 14.000.000.-« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 » 2 6 4 3

(KSA Geetió mnobiüaria). FM. KSA

10050004

• ZONA RESIDENCIAL 100 rrr\ saló amb xeme­neia, cuina -office», 3 hab., 2 banys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí In­fantil, només 6 veïns, lot exterior. 26.000 000.-« 6 7 5 33 56 /589 2843 1llSAGÉ9>ó«m±è«*WKSAl«BOJ7

• ZONA TRANQUIL·LA ÍOOnV-f 160 m* Jardí pri­vat, saJÓ-menjedor 30 m*, 4 hab., 2 banys, calefac­ció. aire condicional, 1 pàrquing + traster. 26.000.000-« 6 7 5 33 55 /589 26 43 (KSA Gati* InimoMtarií). Rtf. KSA

10050006

fluftntogfti

• BELL INDRET. 500 rrv 15.000.000-« 6 7 4 08 97 {Fixat Sani Cugat) Ral FSC10040048

• C/ ESPARVER, 1.000 m*. 15.000.000.-« 674 08 97 (FnatSaWCuQH). Ral FSC 10040047

• GOLF-EL PINAR. C/ Enrique Lanfranco. Superi. 600 m*. 21.000.000.-« 674 06 97 (Rncis SOT Cugai). Ral. FSC 10040046

• LA FLORESTA 1.000 m* al c/ Dalmau. 9.000.000- « 6740897 (FtatSantCuptf) Ret FSC 10040048

• MIRA-SOL 2 solars 605 i 650 m1. Pg. Camèlies. Magnífica vista. « 674 57 04 / 675 43 02 Ikndata). Rel. 11007X10

• SOLAR residencial, 650 m*. Zona escola arquitec­tura. Edificació immediata. 29.000.000- « 875 43 24 (Finquea Roca). RK.FR 10060006

• A V . P L A D E L V W Y E T . Adossada d e luxe, 5 hab. , estudi. Jardí privat i comu­nitari a m b piscina. N o m é s 45.000.000.- « 874 08 97 (Fincas Sant Cugat). Ret FSC 10040040

• C/ GRANOLLERS adossada amb ascensor 220 m*. jardí privat, 5 dorm. (2 «suites»), 3 banys. 1 lavabo, saló men­jador 40 nV, garatge tras­ter. 48 000 000 - « 674 77 76 <hrarta.SA).ReH6O0O9

• MIRASOL prop estació i col·legis, 4 hab., menjador saló. cuina, bany complet, traster, menjador d'estiu, solar de 400 m* amb petita piscina, hort. Possibilitat d'ampliació.

24.000.000- « 874 72 54 (Fücea Gfpnela). Ral RS10080019

• IMRASOL torre 350 m», solar 600 m1, 6 hab., 2 banys, saló menjador, 60 m», cuina «office», sala 60 m*. garatge 2 cotxes. 65.000.000-« 8 7 4 57 04 /675 43 02 (Wan).W 11007000?

• NOVA PROMOCIÓ 10 tomes adossades amb jar­dí i piscina comunitària, 240 i r f .Bm façana, garat­ge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, par­quet, marbre. 38.700.000.-« 6 7 5 33 55 /589 26 43 (KSA Geibó immobiliària). Ral. KSA 10050009

• SANT CUGAT zona mott cèntrica i tranquil·la. 4 hab., menjador saló amb xemeneia, cuina «otfice», 2 banys complets, grans golfes, àmplia terrassa. garatge, celler, sala de jocs. Parcel·la de 600 m*. 48.000.000.-« 674 72 54 (Rnca»Gwneli). Ral. FG10080016

• S A N T C U G A T z o n a pg.

VaNdoreix-Gotf. Torre indi­

v i d u a l q u e c o n s t a d e 5

hab. , habitació estudi, saló

men jador , cuina -o t f i ce» ,

3 banys complets I un la­vabo amb dutxa. Garatge per a dos cotxes. Dos tras-tars. cambra frigorífica, etc. El solar és de 500 nf. 60.000.000- « 674 06 97 (Fica» Sant Cugaq.Raf FSC 10040038

• SANT CUGAT zona Vinyet-c/ Sant Josep. Consta amb: planta, saló menjador, cuina «otfice- i un lavabo. A la planta su­perior hi ha 4 hab. (una és «sultà») i 2 banys com­plets. A l'estudi, com que és gran, té 1 hab., saló i un bany. A més al soterra­ni hi ha un gran ceHer, 1 hab. de planxa i safareig i garatge per a 3 cotxes. 63.000.000-« 674 08 97 [Rwas SantCuojt). M. FSC W040039

• S A N T C U G A T - C O L O -MER adossada ds 4 hab , estudi amb xemeneia. Ga­ratge per a dos cotxes. Jardí privat, etc. Es rega­len tots els mobles. 35.000.000- « 874 08 97 (Fixat Sant Cugat). Rat FSC 10040037

• S T . C U G A T c/ S ta . T e ­

resa , adossada 3 2 0 rrf, 4

hab. , 2 banys, lavabo, sa­

lo- menjador, 35 m*, cuina

•o f f lce» , golfes, sala d'es­

tar, ter rassa, h a b . màqui ­

nes , garatge 3 cotxes, jar­

d í pr ivat 1 0 0 nV i piscina

coiTHritària. 5 7 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 57 04 /675 43 02 (lnalaai).Raf.lW070003

• TORRE A BELLATE-RRA 250 m*. 900 m* de jardí, una antiguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 60.000.000.-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 fSamj ftal SICCOOOCH

• TORRE A BELLATE-RRA urtramiSar 180 m\ 4 hab., 2 banys, saló menja­dor 35 m', cuina 20 m1, parcel·la 400 m*. 39.000.000.- « 874 77 76 0naMrba,SAJ.Rel·ieM06

• TORRE ADOSSADA C/ Bergara, 2 -suites», 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 35 m», 2 places de garatge I traster gran. 47 000.000- « 674 77 76 (Inmafta, SA). Ral. 180007

• T O R R E A D O S S A D A A R U B Í per estrenar, 2 2 3 m 1

+ 1 0 4 d e ja rd í , 4 hab . , 2 banys , 3 p laces de garat­g e . fusteria Interior de rou­re i exterior d e P V C a m b vidre doble.

26.000.000- « 674 77 76 (tomat* SA). R1.180004

• TORRE ADOSSADA CANTONERA molt cèntri­ca, amb piscina comunità­ria, 3 dorm., 2 banys, bo-hardtüa, sala de màquines i hab. planxa, 2 places de garatge, A.A. 32.000.000-« 674 77 78 (knnart SA). Ral 190003

• TORRES Zona tran­quil·la, adossada cantone-ra, 150 nf, garatge 2 cot­xes, zona rentat, trasler, saló estar en dos nivells, cuina -otfice», 1 bany, 1 lavabo, 3 hab. (1 -suite»), estudi, jardí privat 40 rrr\ calefacció. 28.500.000 -« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió immobiliària) Ret. KSA 10050013

• VALLDOREIX Torre So­la, parcel·la 600 m1, cons­truïts 220 m1, 4 dorm.. 2 banys, 1 lavabo, menjador saló 35 m1, sala de billar, xemeneia llar, barbacoa. garatge. 46.500.000- « 6 7 4 7776 pwiit«,SA).RBtiaoooe

• ZONA MONESTIR torre adossada 140 m1, 5 hab., 2 banys, garatge i jardí 60 m*. 33.000.000- « 674 77 76

,SA) Rel. 180005

• PISOS, apartaments, to­rres, locals I places de pàr­quing de Ooguer. « 8 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 (Sartil· RelS 10000005

• PROP MONESTIR 3 hab., menjador saló, cui­na, bany, balcó. Àtic amb molta llum i vistes Tibida­bo. TO.OOOmies.- « 674 72 54 (FtoaGàoisaa). Rat F010080017

• LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat, tí Mina, 19-80 rrr1. 60.000/mes.- « 674 15 66 (Casts) Rel C10130007

• LOCAL EN VENDA o Itoguer 112 rrf. Preu ven­da: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. « 675 43 24 (Fugues Roca) Ral. FR10060015

• L O C A L P E R A O F I C I ­

N A o consultori, lloc tran­

qu i l , cèntr ic , a p a r c a m e n t

fàcil, lloguer 65.000 ptes./mes Opció venda « 674 72 08 / 674 72 54 FM 2540001

• A 7 MINUTS a peu de l'estació de Valldoreix, 4 hab., exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 m1. tranquil, aigua i Bum ja dalla 85.000/mes.-« (93) 674 67 15 (FInques Saca). Ral. FS 10120010

• APARTAMENT en llo­guer Molt cèntric i tran­quil. Pàrquing opcional. 55.000/mes.-« 675 43 24 Fugues Roca) Ral. FR 10060016

• APARTAMENT en llo­guer c/ Montserrat. 1 hab., bany, cuina americana. 50.000/mes.-« 675 43 24 [Finques Roca) Rel FR 10060009

• A P A R T A M E N T mobla t

a la zona col·legi MaragaH.

Consta de 3 hab. , pati i te­

rrassa de 3 0 m1 . Mott de sol.

6 0 0 0 0 / m e s -

« 674 08 97 (Fincas Sani Cugat) Rol FSC 1004005*

• ÀREA CULTURAL 1 hab. amb armaris de pa­ret, menjador saló, cuina, bany complet. Apartament moblat, tot exterior, amb plaça de pàrquing 75.000/mes • « 674 72 54 (Ffrcas&ronafa) Ral FG10080013

• C / A L F O N S S A L A 1 1 0

nV, 4 hab . , 2 banys , saló

menjador 2 0 nf, cuina i te­

rrassa. Moblat.

SO.OOOAnes.-

« 674 57 04 / 675 43 02 (tota) Rel. 110070007

• C/ VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 45.000/mes-«674 08 97 (RncwSant Cugat). FW. FSC MQ40055

• CASA ADOSSADA c/ La Plana, 140 rrf, 3 hab., 2 banys, lavabo, saló-menjador, 30 m1, cuina -otfice-, golfes, traster, te­rrassa 10 rtf, jardí privat, 18 xrf i plaça de pàrquing. 170.000/mes.-« 674 57 04 / 675 43 02 flisossa). Ref. 110O7OD09

• COSTAT ESTACIÓ TREN I ZONA GOLF. pis moblat, 3 hab., menjador saló, bany, lavabo, cuina equipada, terrassa, cale­facció. 90.000/mes.-« 6 7 4 72 54 IFreas Qfoneai). Rat. FG 10080014

• PLA DEL VINET 130 m', 4 hab. (1 -suite-), 2 banys, saló menjador, 35 m*. cuina -offlce», galeria, terrassa 30 m*. 2 places de pàrquing. Zona comu-

175.000/mes.-« 874 57 04 / 675 43 02 (Mata) Rel 11007000B

• RBLA. RIBATALLADA 160 m1 , 2 te r rasses , 4 hab , 2 banys, 1 plaça pàr­quing. calefacció, assole­llat, exterior jardí + piscina comunitaris. 150.000/mes.-« (93 )674 67 15 (Finques Sacai Ral. FS 10120009

• ZONA CENTRE 2-3 hab., menjador saló, cui­na, bany, àmplia terrassa. 53.000/mes-« 8 7 4 72 54 (FinMaaronena; Rel FG 10060016

• ZONA MONESTIR 2 hab. amb armaris de pa­ret, menjador saló amb parquet, cuina, balcó. Tot exterior. 65.00O/mes-9 674 72 54 (finca» Gmneli). m. FG 10080015

• a RIUS I TAULET. Mo­blada de 4 hab. , estudi. Jardí privat. 150.000/mes.-« 6 7 4 08 97 (Fhai Sani Cugafl. Ret FSC 10040058

• COSTAT ESTACIÓ TREN VALLDORE0Í. mo­blada, 4 hab., menjador saló amb xemeneia, cuina -office», 2 banys, lavabo, calefacció, porxo, i jardí. En perfecte estat. 200.000/mes.-« 674 72 54 (Ffxst Gronehl RaL FG IGOMOBO

• PLA DEL VINVET. 5 hab., estudi. Adossada de luxe amb jardí privat f oc-munitari amb piscina. 200.000/mes.-« 6 7 4 08 97 (FfcoiartCagat) Ral FSC 10040063

• S A N T C U G A T . Tenim tota mena de torres ds lo-guer a partir de 90.000/mes-« 6 7 4 08 97 (FrcttSartCugal) W.FSC1O0400S0

mmum >ALFA 33 16V, negre, B-

600.000 - tr 588 55 35 (Autortwí) Ret A lOIOÇCH)

• ALFA Romeo 33, B-IT. 475.000.-tr 589 09 91 IFtear.si) B«l FimeOQOg

• ALFA Romeo 75, 2.0 TwinSpark. B-IU. n «7S 32 57 lAuBEüMnimfkf 1(0X002

• AUDI Coupé Quattro 2 8, -full equip».

3 300 000 - V 589 40 02 WobraptIJMMCMaillXnE

• CÍTROÉN AX. GT (ex­tres) B-JU. » 675 32 57 (Aulc Esman) Rel AE 10030(103

• C I T R O E N A X 1 1 , T R E .

B- IM.

3 5 0 0 0 0 . -

TT 5 8 9 0 9 91

[Ffccn.iiJ HefF 10020005

• F I A T T ipo, 16v, A/A, B-LC.

n 674 15 03 (Pwgeot MM» KHi) M . PUR iam7

• F I A T U n o 4 S 5 . B -1600-

H U , platejat.

9 674 09 10 (Suzstoj Ref S10110003

• F I A T U n o turbo. I E , B-IK.

4 7 5 . 0 0 0 -

« 5 8 9 09 91 IFJM.i.l·l.M.Fiooaan

• FORD Escort XR3, B-KV. 0 67415 03 (Pmajot MM» Mri.Rtl.PMR tan»

• FORD Fiesta 1.1 , gris mel. B-JT. 300.000.-S S M 5 5 35 («Jlrartif, .M.AI0I00K0

• GOLF 1.8 GL, B-JP. n 674 68 50 tAeto Comarca dei Velles) Rel ACV M O U »

• L A D A Nrva, B-NL.

550.000-S 589 09 91 IFtar. ii|. Rel F10020009

• LANCIA Delta, HF, lur-bo, B-KY. 790.000.-9 589 09 91 (Ftar^jJ) Fsi F10020007

• LANCIA Prisma, TDS, O-AK 750.000.-9 589 09 91 (Fascar si) Rel F 10O2OCIC

• L A N C I A Y-10 , B-HD. 3 2 5 . 0 0 0 -

9 589 09 91 frTacar.il) Rel FI002BIO6

• MERCEDES BENZ 190 2.3 16 v, «full equip-, any 87. 1.700.000.-9 5 8 9 40 02 lUMcmrjat) Ral MC3«300O0Ol

• O P E L Corsa, B I S .

475.000-9 569 09 91 IBacer tJJ Rel F IfXam;

• O P E L Corsa GSI , B-LK.

9 674 68 50 (Auto Comarca del VaHes) Ret ACV 10090005

• O P E L KarJetl. 1 3 , 5 p., B-HY.

450 000 9 589 09 91 |RaaM4fle1 F10O20KK

• OPEL Kadett. 1.8 GT, blanc. B-JZ. 600 .000 -9 588 55 35 (Autocenlral) Rel A10100006

• O P E L Vectra 1 6 1 A.A B - M N

9 675 32 57 |AJ»E«»i) Rel AE IC<MrX06

• P A S S A T Varianl 1.8. A.A. B-MG. 9 674 68 50 (Auto Comarca del Valies) Rel ACV 10090006

• PEUGEOT 205 GTI. A/A, B-JT 9 674 15 03 (PeuneotMolaRal/) Rol PMR 120003

• P E U G E O T 2 0 5 X L . B H W .

9 6741503 |R«i)ect MM» ra^Rel PMR 120001

• P E U G E O T 3 0 9 G T , A/A, B-HX.

9 67415 03 (Po»90«Hr^Ralt|R< PMR ta ra ;

• R E N A U L T 11 G T L , B-G L .

9 67415 03 (ftrj^lleterRaJ/lRa* FWI20M6

• RENAULT 19 TSE, blanc, B-LX. 650 .000 -9 566 55 35 lAlBcanW). MA 1010X05

• RENAULT 21 2.0. A.A. B-U 9 674 66 50 (Auto Comarca del Val»s). Ret ACV

10)90003

• R E N A U L T 2 1 2 . 0 . a i re condicionat, any 8 7 . 4 7 5 . 0 0 0 -9 5 6 9 40 02 lMrtooajeO.fW.UC 343000003

• RENAULT 21 TXE. blau, B-JJ. 650.000-9 5 ( 8 55 35 |«UBcer«ll). Ref. A1010QOM

• R E N A U L T 5 G T turbo,

negre . B-HT.

2 5 0 . 0 0 0 -

9 5 8 8 55 35 {AiaccertraJI FM A 101(0008

• R E N A U L T Clio, R N - 1 . 4 . B -OD.

9 675 32 57 (Auto EHetT.] Ret AE 10030007

• R E N A U L T Clio 1.2, 3 p.,

vermel l , B - O M .

9 7 5 . 0 0 0 . -

9 5 ( 8 55 35 lAJocentral) Rel A10100002

• S E A T Ibiza. 1.5 i, 3 p B-OB

9 675 32 57 (*uti Eswnn) w . *E laaoooe

• SEAT Ibiza 1.2, negre, B-JX 400 0 0 0 . - 9 588 55 35 lAutoceneil) Rel A1010X307

• SEAT Ibiza 1.5, 5 p , B-KP 9 675 32 57 (Ajlo Esteban) Ref. AE 10030009

• S E A T T e r r a , b lanc , B-KT.

350.000 - 9 588 55 35 (Auloceolrafl Ref A10100009

• S U Z U K I Swi f t G T I , B-

1872- IP , blanc.

9 674 0910 (Sumia) Rel S10110002

• V O L K S W A G E N Gol l 16

V, B-IM 9 675 32 57 lAutc Esteban) Rel AE 10030010

• F O R D Escort diesel, B-H W

9 674 15 03 [Pairjeot MM» RMy). RH PMR 12000)

• N I S S A N Patrol 6 cu die­

sel , curt. B-JV.

9 675 32 57 (AuBEjKjeJi) FX AE 10O30CM

• N I S S A N Vanet le pràctic

dièsel . B -MS.

9 675 32 57 (AweaFj^MrjF* AElfJOXOOS

• R E N A U L T Exprea , d ie ­sel , B-JZ 6 5 0 0 0 0 . -9 5 8 9 09 91 IFiecai.sl) Rel FlorjonM

m • LADA Niva 1.6. -tull equip-, any 94. 700.000.-9 5 8 9 40 02 (MraBiagM) Rel. MC KamM

T,

ÍÈ Ü . - Í ^ I P

* 4c-

í * %;fj

4» «t

. •-iL·it.-..fS

* » > * .

1 B Ü Q U E U 4 R A M A T E \ ^

„ W- ^ Ei Joc de la nació catalana « t S í ï V t t DE l i s N í l i T l E »

EL SANT CUGAT, EN BONA LÍNIA 28 • Divendres, 22 de desembre de 1995 ABANDONEN L'ÚLTIM LLOC

El Sant Cugat Esport ha obert una bona línia de joc amb la victòria del cap de setmana passat contra l'Arbúcies. Els santcugatencs confirmen així les expectatives per al final de la primera volta.

El sènior A de la UE Sant Cugat abandona l'últim lloc de la taula classificatòria i aconsegueix escalar una posició després de guanyar el Sant Nicolau per només 2 punts de diferència a la pròrroga.

MOTOR

Carles Latorre ha acabat cl campionat de Catalunya de su­permotard en la primera posició i iia aconseguit el títol en només un anv de dedicació absoluta. Latorre havia fet curses de supermotard en el campionat de la temporada passada. peni. segons explica. •·nomé>> van ser quatre curses al final de la competició-. Latorre te 24 anys i es lamenta que hi hagi poca gent jove que es dediqui al motociclisme i diu que la mitjana d'edat esta entre els 22 i els 25 anys.

CARLES LATORRE. Campió de supermotard

«El nivell més alt de l'Estat Espanyol és el de Catalunya»

l M

I Sant ('usat. Quan vas co­mençar a relacionar-te amb el motociclisme'.'

«Sempre m'ha agradat. Als Ió anvs ja vaig tenir el meu primer ciclomotor i vaig començar a par­ticipar en curses de ciclomotors. Ara organit/o, juntament amb el Miquel Àngel Murillo, la cursa de ciclomotors que es ta cada any a les Planes i fins enguany també organitzàvem la de Valldoreix, però la vam haver tic suspendre a causa dels incendis.»

Lspcreu recuperar-la? — «Sí. esperem recuperar-la

amb la participació de molta gent jove.»

—Quina és la competició que recordes amb més estusiasme a causa de l'expectació que hi havia?

—«Recordo una de les proves del circuit de Catalunya que es va celebrar en circuit urbà a Sa­badell. Aquesta prova es va fer a la zona de l'eix Macià... Bé, jo no recordo haver participat en cap prova on hi hagués tanta gent com allà. Aquest any aquesta pro­

va s'ha fet a Sant Quirze i. tot i que hi ha hagut espectadors, no ha estat el mateix que la tem­porada passada.»

—Quins són els principals pro­blemes amb què topeu tant els participants en aquestes proves com la mateixa organització?

-—<E1 principal problema són les despeses. Els corredors hem de costejar-nos les inscripcions a les proves i ens hem de pagar la quota anual que suposa tenir la fitxa de la federació. Alguns tenen més sort que els altres i aconsegueixen patrocinadors que corren amb les despeses que de­riven de la preparació, posada a punt i reparació de la moto.»

—Has tingut sort, tu. amb els patrocinadors?

—«L'any passat em va patro­cinar La torre de Pizza i espero que per la pròxima temporada també podré córrer portant la fir­ma santeugatenca. Però, a més, vull buscar algunes altres firmes perquè, tot i que encara no està confirmat, la federació catalana ha anunciat la possibilitat de con-

GIMNASTICA RÍTMICA

L'equip de rítmica de la UE Sant Cugat s'ha de conformar

amb el premi a la simpatia CM.

• Sant Cugat / Múrcia.— L'e­quip de gimnàstica rítmica de la UE Sant Cugat va acabar el cam­pionat estatal que es va celebrar al Palacio de los Deportes de Múr­cia com a últim classificat, amb 12,800 punts. Les santeugatenques van quedar quartes en l'exercici de corda, però la penalització de 2,75 punts a causa de la durada de l'exercici de mans lliures va fer baixar l'equip de Sant Cugat fins a la última posició. L'exercici de mans lliures que va fer l'equip de la UE Sant Cugat va ser el

mateix que havia permès classi­ficar l'equip per al campionat de Catalunya després de quedar fi­nalista al campionat de Barcelona i el mateix que va classificar les gimnastes per al XXI campionat d'Espanya per equips. Però, tot i això, l'exercici que van fer les santeugatenques passava 25 se­gons del temps reglamentari i el jutjat de la prova estatal va decidir penalitzar-les. Els responsables de l'equip, però, estan satisfets de l'evolució de les gimnastes —que es van haver de conformar amb el premi a la simpatia—.

FUTBOL DE SALA

Carles Latorre en una competició al circuit de Can Padró. Foto: F.KS 4 CANTONS.

vertir el campionat de Catalunya en el campionat estatal de su­permotard i això comporta una sèrie de despeses que fan més necessari un patrocinador.»

—Quin és el nivell de com­petició que hi ha a la resta de l'Estat Espanyol?

—«El nivell més alt és a Ca­talunya. De fet, a totes les proves que es fan a l'estat l'índex de participació de corredors catalans

és molt elevat en comparació amb la resta de comunitats autònomes. Fa poc hi va haver una prova a Sevilla i els tres primers clas­sificats van ser tres catalans.»

—T'agradaria que es fes així? —«Prefereixo que es faci el

campionat com fins ara, però la federació podria optar per pre­miar econòmicament els millor classificats, com va fer fa uns anys. No estaria malament.»

VOLEIBOL

El CV Sant Cugat podria tenir patrocinador abans que s'acabi l'any, segons la junta directiva

CM. • Sant Cugat.— El Club Voleibol ja pot parlar gairebé amb segu­retat de la possibilitat d'aconse­guir un patrocinador pel que que­da de temporada, segons va ex­plicar Carles Castro, president del club santeugatenc. Castro es va reunir la setmana passada amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay­merich, i amb Fidel Sust, director general d'Esports de la Genera­litat de Catalunya. Segons ha ex­plicat el president del CV Sant Cugat després de la reunió, el club podria haver aconseguit una

firma que patrocini l'equip abans de fi de l'any 1995. Tot i això, el primer equip del club santeu­gatenc no reprendrà el campionat de lliga fins al pròxim 6 de gener, però continuaran entrenant du­rant les festes de Nadal.

L'equip santeugatenc ha acabat l'any a la cinquena posició de la taula classificatòria, empatat a punts amb el Caja Àvila —quart classificat—, després d'aconseguir una victòria el cap de setmana passat per 3 sets a 0 davant el CV Las Palmas —últim classificat amb 12 punts—.

El Winterthur, últim classificat, rep el Terol contra les cordes

ALIA I.Ol'hZ M Sant Cugat.— A diferència de molts altres esports, el futbol de sala d'aquesta categoria no s'atura per les festes nadalenques. El Winterthur Sant Cugat rep demà dissabte al pavelló municipal de Sant Cugat, a partir d'un quart de sis de la tarda. l'Andorra de Terol, en el partit corresponent a la tretzena jornada de la lliga de divisió de plata. Aquest cap de setmana i el següent hi haurà campionat de lliga. El descans arribarà els dissabtes 6 i 13 de gener. El proper cap de setmana, el 20 de gener, es reprendrà la competició i el Winterthur Sant Cugat rebrà la visita del Gavà.

L'equip que entrena Carles Na­varro, últim a la classificació amb només 9 punts, ha de vèncer l'An­dorra de Terol, sisè amb 13 punts. si no vol veure's enfonsat a la taula. Si el conjunt santeugatenc aconseguís els 3 punts en aquest partit i els altres resultats de la jornada l'acompanyessin, el FS Sant Cugat, fins i tot, podria avan­çar fins a tres llocs a la taula classificatòria. El conjunt ver-mell-i-negre travessa el pitjor mo­ment esportiu d'ençà que és a la divisió de plata, i un altre re­sultat negatiu acabaria d'enfonsar els jugadors de l'equip santeuga­tenc. El cap de setmana passat es va disputar la primera jornada de la segona volta i el Winterthur Sant Cugat va perdre a la pista del Candesa Camargo, segon clas­sificat, per 4 gols a 1. El balanç del Winterthur Sant Cugat és sem­blant al del Terol. Mentre l'equip santeugatenc té 2 victòries, 3 em­pats i 6 derrotes, el conjunt de Terol ha guanyat 4 partits, n'ha empatat 1 i ha encaixat 6 derrotes. El Winterthur Sant Cugat només ha guanyat un partit a casa, va ser davant l'Épic Casino per 7 gols a 1. D'altra banda, l'equip de Terol tampoc no és un es­pecialista a treure punts fora de casa, ja que només es va imposar, curiosament, a la pista del Can­desa Camargo per 3 gols a 4. El partit de la primera volta que va enfrontar l'Andorra FS i el Winterthur Sant Cugat es va sal­dar amb un empat a 3 gols. L'e­quip de Terol va dur la iniciativa en el marcador al llarg de tot el partit, però al final el conjunt santeugatenc va poder empatar en el darrer minut de partit. L'equip dTgnacio Rodríguez és un dels recentment ascendits de catego­ria. L'estadística confirma que el Winterthur Sant Cugat és, amb 17 gols, l'equip que fa menys gols a casa i el conjunt de Terol és, amb 12 gols, el que fa menys gols fora de casa, amb la qual cosa el partit podria ser favorable al conjunt local.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 ESPORTS 29

I CLASSIFICACIONS I

VOLEIBOL DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA Füf BOL DE SALÀ; DIVISIÓ DE PLATA

Punta J G P GF GC Albacete Tenerife Benidorm Caja Àvila Sant Cugat Caja Cantàbria San-Gar Granada Oskarbi Las Palmas

24 23 20 19 19 18 16 15 14 12

12 12

12 11

12 8

12 12 12 12 12 12 12

36 5

35 4

26 19

27 19 26 22 21 23

8 16 27 9 16 27 0 9 31 2 1 36

Sant Cugat-Us Palmas 3 - 0 Granada-Caja Cantàbria 1 - 3 San-Gar-Benidorm 0 - 3 Tenerife-Oskarbi 3 - 0 Caja Àvila-Albacete 2 - 3

La propera ( 7 gen.) L'altra (13gen.) Las Palmas-Caja Àvila C. Cantabria-Las Palmas Albacete-Tenerife Sant Cugat-Benidorm Oskarbi-San-Gar Granada-Oskarbi Benidorm-Granada San-Gar-Albacete Caja Cantabria-Sant Cugitenerife-Caja Àvila

Candesa

Xota

Bilbo

Martorell

Gavà Sicoris

Terol Sestao

Èpic

Centelles W. Sant Cugat

Punts

28 27

18

14

14

13 12

10

10 9

J

11 11

11

11

11

11 10 11 11 11

G

9

9

5

4

4

4

4

3 3 3 2

E

1

0

3

3

2

2

1

3 1 1 3

P

1

2

3

4

5

5

6 4 7 7 6

GF

60

66

36

35

40

45

42 48 51 33 33

GC

37

43

27

30

43

51

51

48 66 51 42

Candesa-W. Sant Cugat 4 - 1

Gavà-Xota Bilbo-Martorell

La propera (23 des.) Sestao-Candesa W. Sant Cugat-Terol Centelles-Epic Slcoris-Gavà Xota-Bilbo

7 - 3 5 - 4 0 - 0

L'altra (30 des.) Terol-Sestao Epic-W. Sant Cugat Gavà-Centelles Bilbo-Sicoris Xota-Martorell

FUTBOL REGIONAL PREFERENT

el Masnou Boses Sant Cugat

Arbúcies Sant Celoni

Ripollet

At. Vallès Abadessenc

Centelles

Sils

Amer

Lloret Roda de Ter Farners

Sant Quirze

Llança Canovelles

Vidreres

Punts 34

31 29 28 26 24

22

22

22

21

18

17 16 16

14 14

11 6

J-

15 15

15 15 15

15

15

15 15

15

14

15 14 15

15

15 15

15

G 10

10 9

9 8 7

5

6

6

5

5 5 4

5

3 3 2 1

TOTAL

E 4 1

2 1

2 3 7

4

4

6

3

2 4 1

5 5 5

3

P 1 4

4

5 5

5

3 5

5

4

6

8 6 9 7

7 8

11

GF

37 35

36 30 31

22

30

29 27

29

23

16 11 13 18 18 17

13

GC

21 23

18 18 27

20

19 22

30 25

27 24

21 24

28 30 27

31

J-

7 8 7

8 7 8

7

7

7

8

8

8

6 7

8

8 8 7

G

7 7

6 5 4 4

5 6

4

2

4

3 3 3 1

2 1

0

CASA

E

0 0 1

1 2 2

0

1

2

4

2

0

2 1

3

3 5 2

P

0 1

0

2 1

2

2 0

1

2

2

5 1 3 4

3 2

5

GF 23 22 19

17 18 13

19

23

16 14

16 7

8 5

11 11

7

5

GC 9

12

5 10 10

12

6

6

10

13

13

12 6 6

14

18 7

12

J-8 7

8 7 8 7

8 8

8

7

6

7

8 8 7

7 7

8

G 3

3 3 4 4

3

0

0 2

3

1

2 1 2

2 1 1

1

FORA

E 4 1 1

0 0

1 7

3

2 2

1

2 2 0

2 2 0 1

P

1 3 4

3 4

3 1

5 4

2

4

3 5 6 3

4 6

6

GF

14 13 17

13 13 9

11

6

11

15

7

9 3 8 7 7

10

8

GC

12 11

13 8

17

8

13

16

20

12

14

12

15 18 14 12

20

19

Ripollet-Vidreres i - 1

Canovelles-el Masnou 2 - 3

Arbúcies-Sant Cugat 1 - 5

Llançà-Roda de Ter o - 0

Amer-Sant Celoni 1 - 2

Sant Quirze-Farners 1 - 3

Roses-Centelles 4 - 2

Lloret-At Vallès 3 - 1

Sils-Abadessenc 2 — 2

La propera ( 7 gen.)

Sils-Vidreres

el Masnou-Ripollet

Sant Cugat-Canovelles

Roda de Ter-Arbúcies

Sant Celoni-Llançà

Farners-Amer

Centelles-Sant Quirze

At. Vallès-Roses

Abadessenc-Lloret

L'ahra(14gen.)

Vidreres-ei Masnou Ripollet-Sant Cugat Canovelles-Roda de Ter Arbúcies-Sant Celoni Llançà-Farners Amer-Centelles Sant Quirze-At. Vallès Roses-Abadessenc Lloret-Sils

BASOUET

m 2a catalana GRUP 2

Artés-CIrcol 70 - 68 St. Fruitós-UE Claret 91 - 67 F. Fraga-S. Manresa 76 — 75 F. Castellana-Aracena 61 - 67 Laietà-S. Condal suspès Bufalà A-L. Francès suspès Sant Cugat-St. Nicolau 74 - 72 CB Coll-CB Gavà 6 0 - 8 7

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Aracena 13 11 2 900 832 24 Circol 13 10 3 1044 956 23 Artés 13 10 3 954 868 23 Bufalà A 12 9 3 934 812 21 CBGavà 13 8 5 1042 939 21 F.Fraga 13 8 5 980 972 21 St. Fruitós 13 7 6 1001 930 20 F. Castellana 12 7 5 861 757 19 UE Claret 13 5 8 905 1014 18 S.Manresa 13 4 9 950 1016 17 St. Nicolau 13 4 9 897 964 17 CBColl 13 4 9 852 987 17 L. Francès 12 4 8 880 929 16 Laietà 12 4 8 787 839 16 Sant Cugat 13 3 10 938 1077 16 S. Condal 11 3 8 679 712 14

La propera (14 gen.): Liceu Francès-Sant Cu­gat; Salle Condal-Bufalà A; Aracena l'Hos-pitalet-Laietà; Salle Manresa-Font Castellana; UE Claret-Fincas Fraga; Circol Catòlic-Sant Fruitós; CB Gavà-Artés; CB Coll-Sant Nicolau.

I I 3a catalana A GRUP 3

Pardo-Pallejà suspès Sant Just-St. Joan Despí suspès Joventut-Cosmos 91 - 73 Sama-St Cugat B suspès SL Gabriel-Sta. Eulàlia 5 3 - 7 1 R. Castro-Monjos 62 - 59 ColIblanc-PratB 52 - 61 Bellsport-Roses 6 4 - 6 3

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Cosmos 12 10 2 907 860 22 Collblanc 12 9 3 982 783 21 PratB 12 9 3 868 736 21 Sant Just 11 9 2 762 642 20 Pallejà 11 7 4 826 753 18 St. Cugat B 11 7 4 731 674 18 Monjos 12 6 6 801 779 18 Roses 12 6 6 805 786 18 Bellsport 12 6 6 799 801 18 SL Gabriel 12 5 7 877 876 17 Sta. Eulàlia 11 5 6 651 672 16 Joventut 12 3 9 908 992 15 R. Castro 12 3 9 740 900 15 Pardo 11 3 8 693 772 14 St. J. Despí 11 3 8 719 826 14 Sarna 10 1 9 573 790 11

La propera (14 gen.): Prat B-Bellsport; Mon-jos-ColIblanc; Santa Eulàlia-Rosalia de Cas­tro; Sant Cugat B-Sant Gabriel; Cosmos-Sa-ma; Sant Joan Despí-Joventut; Pardo-Sant

Just; Pallejà-Roses.

H 3a catalana B GRUP i

Carmel-Roquetes suspès Mira-sol-Clot ; 70 - 51 Gramajove-Vilanova 82 - 70 Montpedrós-Sta. Perpètua suspès Sagrat Cor-Castellet suspès Abrera-Barberà suspès P.PIegamans-Cubelles 5 6 - 5 9 Poble Sec-Llor suspès

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Barberà 10 10 0 817 563 20 Sagrat Cor 10 9 1 725 527 19 Sta. Perpètua 9 8 1 749 533 17 Roquetes 9 7 2 713 655 16 Abrera 9 6 3 652 593 15 Clot 9 6 3 545 512 15 Gramajove 9 6 3 540 548 15 Poble Sec 10 3 7 612 655 13 Montpedrós 9 3 6 526 564 12 Mira-sol 9 3 6 525 589 12 Llor 9 3 6 606 677 12 Vilanova 9 2 7 598 639 11 Cubelles 10 1 9 588 759 11 P.Plegamans 10 0 10 518 827 10 Carmel 7 2 5 401 474 9 Castellet 0 0 0 0 0 0

La propera (14 gen.): Barberà-Poble Sec; Castellet-Abrera; Santa Perpètua-Sagrat Cor; V i lanova-Montpedrós; Club Bàsquet Clot-Gramajove; Roquetes-Mira-sol; Cube-lles-Carmel; Llor-Palau de Plegamans.

B 3a catalana fem. GRUP 3

Sant Cugat-Sant Just 5 9 - 67 B. Ribes-L'Hospitalet 3 2 - 5 0 Sant Andreu-Sant Feliu suspès B. Horta-AD Ronda 4 0 - 2 9 St Fruitós-Coll 6 6 - 4 2 S. Gràcia-Prat 5 5 - 3 3 Covesa Ford-Manlleu 62 - 59

FUTBOL DE SALA

H 1a divisió B G R U P 1

Tallers Cortada-Barça 9 — 3 Sant Just-Ligton 7 — 6 Prosperitat-Maristes 7 — 3 Sant Andreu-T-2 Gràcia 5 - 3 Sícoris-L'Esclop 3 - 4 Sant Vicenç-Rubí 5— 1 Ripollet-Olimpyc la Floresta suspès

Equip

Prosperitat Ligton T. Cortada Sant Andreu T-2 Gràcia 0 . la Floresta Ripollet L'Esclop Sant Vicenç Maristes Rubí Sicoris Sant Just Barca

PJ PGPEPP

11 10 11 9

10 9

10 11 10 9

10 11 10 9

7 6 6 6 5 5 5 4 3 3 3 3 3 1

2 2 1 1 2 2 2 1 2 2 2 0 0 1

2 2 4 2 3 2 3 6 5 4 5 8 7 7

GF

65 60 63 36 48 47 51 31 42 39 39 35 35 26

GC

38 45 46 29 38 37 47 44 38 42 45 50 71 47

Pts.

23 20 19 19 17 17 17 13 11 11 11 9 9 4

La propera (14 gen.|: Club Bàsquet Prat-Co-vesa Ford; Club Bàsquet Coll-Salle Gràcia; AD Ronda-Sant Fruitós; Sant Feliu-Sant Ga­briel; L'Hospitalet-Sant Andreu; Sant Cu-gat-Bàsquet Ribes; Sant Just-Manlleu.

La propera (14 gen.): Ripollet-Barça; Lig-ton-Tallers Cortada; Maristes-Sant Just; T-2 Gràcia-Prosperitat; L'Esclop-Sant Andreu; Rubl-SIcoris; Olímpyc la Floresta-Sant Vi­cenç.

l i 1a catalana

Puig-reig-L'Endroit 8 - 6 Blanesport-Poble-sec 3 — 6 Sant Cugat-Sabadellenc suspès Esp-92-Sant Joan 3 - 3 la Massana-Gràcia 4 - 4 Europees-Epic suspès Palamós-Alfa 6 6 - 1 Montserrat-Barceloneta suspès

Equip

Sant Just Sant Gabriel Sant Cugat St Fruitós S. Gràcia L'Hospitalet Prat Covesa Ford Coll Sant Andreu 8. Horta Manlleu AD Ronda B. Ribes Sant Feliu

PJPGPP

10 11 10 12 10 9

10 10 11

8 11 11 10 11 10

10 9 8 6 7 7 5 5 4 6 3 3 3 1 0

0 2 2 6 3 2 5 5 7 2 8 8 7

10 10

PF 714 657 620 637 637 394 553 487 453 502 445 541 524 379 296

PC Punts

444 581 492 605 446 314 523 506 524 473 544 641 569 636 541

20 20 18 18 17 16 15 15 15 14 14 14 13 12 10

Equip

Palamós Montserrat L'Endroit Europees Èpic Puig-reig Sabadellenc Blanesport Alfa 5 Gràcia Poble-sec la Massana Sant Joan Esp-92 Sant Cugat Barceloneta

PJ PG PE PP

13 12 12 12 10 12 10 12 11 12 11 11 12 11 11 0

10 8 8 8 7 7 7 6 4 3 3 2 2 1 0 0

1 3 1 0 1 1 0 1 3 3 0 2 1 2 1 0

2 1 3 4 2 4 3 5 4 6 8 7 9 8

10 0

GF

66 74 79 53 57 55 50 58 37 38 29 32 37 43 27

0

GC

36 45 60 47 28 56 38 55 42 46 45 45 63 65 64

0

Pts.

31 27 25 24 22 22 21 19 15 12 9 8 7 5 1 0

La propera (13 gen.): Montserrat-L'Endroit; Poble-sec-Puig-reig; Sabadellenc-Blanes-port; Sant Joan-Sant Cugat; Gràcia-Esp-92; Epic-la Massana; Alfa 5-Europees; Barcelo-neta-Palamos.

HANDBOL

• 1a catalana GRUP2

Amposta-Gavà 26 - 15

Parets-Sant Fost 1 4 - 13 Viladecans-Esplugues suspès Pardinyes-Sant Cugat 21 - 23

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Sant Cugat 12 12 0 0 330 246 24 Esplugues 11 9 0 2 303 276 18 Pardinyes 12 7 1 4 273 238 15 Viladecans 11 5 1 5 249 243 11 Amposta 12 5 0 7 264 294 10 Gavà 12 2 3 7 261 285 7 SantFost 12 3 1 8 225 249 7 Parets 12 1 0 11 237 311 2

La propera (14 gen.): Amposta-Sant Cugat; Gavà-Parets; Sant Fost-Vitadecans; Esplu-gues-Pardinyes.

HOQUtl SOBRE PATINS

I I 1a catalana G R U P A

Caldes-Tordera 3 — 4 GEiEG-Farners 14 - 1 SantFeliu-Vilassar 4 — 4 Sentmenat-Voltregà 1 — 6 Roda-Girona 3 — 9 Horta-Premià 3 - 3

SHUM-St .Cugat 2 - 0 ArenysMar-Mollet 3 - 4

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Voltregà 10 9 0 1 79 28 18 Caldes 11 8 1 2 46 33 17 Tordera 11 7 2 2 59 44 16 GEiEG 11 6 3 2 64 36 15 Vilassar 10 7 1 2 41 28 15 Girona 11 6 2 3 55 36 14 Sentmenat 10 4 3 3 40 37 11 Mollet 10 5 0 5 34 41 10 Horta 11 3 3 5 43 48 9 SHUM 10 4 1 5 34 40 9 Premià 10 2 3 5 37 42 7 ArenysMar 11 3 1 7 38 47 7 Sant Feliu 11 3 1 7 47 57 7 Farners 11 3 1 7 33 78 7 Roda 11 2 2 7 50 60 6 St. Cugat 11 1 0 10 30 75 2

La propera (14 gen.): Tordera-Arenys Mar; Farners-Caldes; Vilassar GEiEG; Voltre-gà-Sant Feliu; Girona-Sentmenat; Premià-Ro-da; St. Cugat-Horta, Mollet-SHUM.

I I 2a catalana G R U P 1

Corbera-Sta. Isabel 8 - 2 JMJ- suspès Vic-M. Voltregà suspès Maristes-St. Cugat 4 - 2 La Garriga-Arenys Mar 0 — 6

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

St. Feliu Sta. Isabel Vic Maristes Arenys Mar La Garriga SL Cugat Prat M. Voltregà Corbera JMJ

9 9 7 8 8 7 B 8 7 9

10

6 7 4 4 3 4 3 3 3 3 0

2 0 2 2 2 0 1 1 0 0

1 2 1 2 3 3 4 4 4 6

0 10

74 70 40 42 38 38 34 46 34 40 40

45 43 23 27 37 37 36 57 37 50

104

14 14 10 10 8 8 7 7 6 6 0

La propera (14 gen.): La Garriga-Sta. Isabel; M. Voltregà-Prat; St. Cugat-Vic; Arenys Mar-Maristes.

GRUP 2

Sta. Perpètua-Arenys Munt 1 0 - 4 Sentmenat-Canet 3 — 6 Manlleu-Barberà 4 - 5 Bigues-Riells-St. Celoni suspès Tordera-Mataró 4 - 5

Equip PJ PG PE PP GF GC Pt».

Taradell Canet Manlleu Sta. Perpètua Premià Mataró St. Celoni Tordera Barberà Bigues-Riells Arenys Munt

Sentmenat

9 9

10 8 9

10 9 7 9 8 8 8

9 6 6 5 5 5 3 3 3 2 1 0

0 1 0 2 1 0 2 1 0 0 0 1

0 2 4 1 3 5 4 3 6 6 7 7

85 63 57 53 52 38 38 43 47 37 29 26

21 36 38 46 49 47 33 40 80 60 52 66

18 13 12 12 11 10 8 7 6 4 2 1

La propera (14 gen.): Tordera-Arenys Munt; Canet-Sta. Perpètua; Barberà-Sentmenat; Premià-Taradell; Mataró-Bigues-Riells.

ESQUÍ

El CMSC presenta el reglament de la XXI Copa Sant Cugat • Sant Cugat.— El Club Mun­tanyenc Sant Cugat ha destacat el fet que la prova santeugatenca d'esquí es converteix enguany en una prova d'àmbit estatal. La pro­va se celebrarà a la pista de Tuixén-la Vansa els dies 13 i 14 de gener i està organitzada per la secció d'esquí del CMSC. El responsable de la prova, Pere Au-ladell, va explicar que «les ins­cripcions es faran segons l'article 217 del reglament FIS» i que es preveu una participació d'aproxi­madament 170 esquiadors. Segons els responsables de la prova, en edicions anteriors la participació va ser més important. / c.M.

BÀSQUET

El sènior A de la UE Sant Cugat abandona l'últim lloc de la taula I Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat ha aconseguit abandonar l'últim lloc de la taula classificatòria després d'impo­sar-se per només dos punts de diferència —74 a 72— davant el Sant Nicolau, després de la prò­rroga. L'equip santeugatenc va aconseguir la tercera victòria de la temporada, coincidint amb el Tetorn d e MaTcoV\í YAassaSieà ai capdavant de la banqueta. Aques­ta victòria tanca la competició i ha estat una prova del que pot fer l'equip santeugatenc a la pista. El conjunt de Marcel·lí Massafred va ser capaç de dominar el partit, però tot i això es va veure obligat a jugar una pròrroga després de la recuperació dels visitants./CM.

30 ESPORTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de desembre de 1995

ESPORT ESCOLAR

L'handbol a les escoles es practica des de les categories més petites

< M . ,

• Siinl Cugat 1 handbol es un [; dcL c-poits vjüe i i pi .icliqilcii a m e I •. • -- e i' 1. 11 . que le UIÍ,i pai-

; k ip.n. H i nr.pi ii i,iiit d, K equips ile i .ilei'i '• u - nií, : ini - 1 sscol.t San-', I ,.: \ i i . 'í i i il Le"; i el I in i ( ;i • '' l'i r eqnms de catcg' nia 'H in.niu I , i) 11. |' ik i es, i ila LL -11,111 i < n i . . . , i. 11111, i \ ' 11. K i; i s .

Hi ma; I nu- I ' in M li i ..ill.iM. \ i u e !i I . I|I • (_>i. 111 - \ > >ii ••. I i i i n a -

K . i i i i i e u e / . I ,|. ; i , M . . | c m . A l ü c e l

\ L n , L \ . I : I \ ! i i - i i u / l ' o l l u n c -

!H / \ i l t u i ! . ' ' \ k \ M a s l c t ret".

I ; u i i i · i i l n i , le i e i | i . i ; • • •. - R o g e r

V i la i I a i i a l . i a e u l : e i a i A l c \ I .o-

/ a n n . i | ue l a m ' v , u ' l ; Me ' e q u i p

a l c \ ; de l ' e s c o l a ( e.t.,! a:'.\ a

Hons resultats al (.ros

Sant Cugat va aconseguir clas-silicar sis atletes pel eres terri­torial. despies dels lesultats ob­tinguis el eap de setmana passat al en is comarcal de Terrassa. F.n categoria alcvi es \ a classificar Ar­nau Mar lme/ . de l'escola Avenç. que \ a ser cl sisè classificat de la categoria. A mes. en categoria cadet, també es van classificar (:r-nest Riba, del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC); l'oi Carulla. de l'escola Avenç, prinici de la prova: Arnau Roca iCMSCl . se­gon classitica! en calcgoiia cadet: Ailor C areoba (CMSC) i Xavier M.itua ( (VISC) II Club Mun-tanvene Sant ('ug.il lantbe ha clas­sificat vuit corredors en categoria inlaiitil i cine en ealegotia aleví. Pelo els t ret /e últims es van clas­sificar directament. A dalt. l'equip d'handbol de la categoria benjamí de l'escola Santa Isabel i i hai\ I equip del col·legi Ferran

i Ona, amb els respectius monitors, lot»: H.S4CANIONS

TETRATEATRE VERDAGUERIANES En el 150è aniversari de JACINT VERDAGUER

Música i arranjaments de TON I XUCLA

El Sant Cugat Esport acaba Pany amb bones perspectives

( M

H Sant Cugat Vacarisses. - - l a victòria del cap de setmana passat dels jugadors de Josep Alonso pei 1 gol a 5 a! camp del Vacarisses ha col·locat l'cqui a la tercera po- . classificalòriü. air diferencia entre e el Masnou primc: és més minsa cada d; actualment te

' santcugatciK . de la taula

.''•' p u n t - 1 ,:

S a n i ( I I L I I : •

•: c l a s s i t i c a : l i V - .n i í

piM'l- r.'!';,'-5 mes que l'equip de Sav, í '•_..: 1:1 segon classifica! c- el Ro-e-. amb ."i 1 punts, i Lt ptoxima | i -1 , ida —el dia 7 de gener ! eijur.- ,k Girona es desplaçat a al camp de l'Atlètic Vallés - -7è classitkal mentre que el Sant Cugat rebia el penúltim de la taula classiti-catòria. el Canovelles. Tal con: va explicar l 'entrenador santeu-gatenc. Josep Alonso, el partit del eap de setmana passat, juntament amb el partit que s'ha de jugar després de festes son dels mes importants del campionat perquè. segons Alonso, determinaran si el Sant Cugat pot lluitar o no per les primeres posicions de la taula classif'icatòria.

Sens dubte, el Sant Cugat Es­port pensa en l'ascens indiscutible. i una prova més d'això és el nou fitxatge que ha fet Alonso per la plantilla vermell-i-negra. An­dreu Munné es va estrenar pre­cisament el cap de setmana passat davant un dels equips que. segons Alonso, «és dels pocs que hi ha a la categoria que vol fer bon futbol». Alonso va destacar el fet que el Sant Cugat obté millors resultats contra equips que -.volen fer bon futbol» com el Roses —en el desplaçament, el Sant Cugat va guanyar per 1 gol a 4—.

K|#H

4 r- ^, i

. -«nífc

W-jï1*5»

v.í.-

iSteL'f

' A U.R», ,1 ^izJ l ^ íSí - i l COR AULOS, Espai escènic, vestuari i il·luminació: SALA CAPITULAR

JOAN BERLANGA ,/,„,,/,>,, CARLES CASAS CARME GONZALEZ JORDI PICCORELLI Selecció de poemes, dramatúrgia JOAN LLAMAS „,,,„• i direcció:

SÍLVIA RIFÀ M. DOLORS VILARASAU

Ajuntament de l|(> Sant Cugat del Valle

Cnl-Lliiircii:

§ Generalitat de Catalunya

REIAL MONESTIR SANT CUGAT DEL VALLÈS 1995

25 de desembre. l'Ui) h i 22 h 26 de desembre. I') li

^^^^^^2^^531

KKIRAI A.ilklorciv. 14.

lOTS.WI ( l GAI I . I .S4( ' \MONS RADIO.SAVICl GAT

especialista... l'encert d'aquest

VINS NOE, S.A. Baixada Sant Sevé&

Tel, (93) 58919 83

Fax (93) 589 24 62

08190 SANT CUGAT

(Barcelona) ...•xtSs^à*.'... f r,h..' • * • * • « < *

I 1

LES OFERTES ESPECIALS D£ PHONOCAVA Cava Raimat Brut | | ...„„ , 729 ptes. Cava Oriol Rosell Brut j | | ......750 ptes. Cava Anna Codorniu Brut % ,|fr...........915 ptes.

Truqueu al 58919 83 i us servirem la caixa a domicili (Els preus no engloben l'IVA, Comanda nímina 6 ampolles)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS I

COMUNITATS

LLOGUER I VENDA: PISOS - LOCALS NAUS-TORRES

TFRRENYS

^ÉRtÜÀSAM SfcWFI I GESTIÓ IMMOBILIARI

ESPECIALITZATS EN LLOGUERS

Endevalladci. 2 1. baixos 08 I 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS - Tel. 589 45 66

IOOCPR SERVEIS IMMOBILIARIS

TM3Í£ ta ^eíccitaC e* a^ueút atty

que comença,

Rambla Can Mora, I 0 Tel. 674 57 16/674 57 54

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

•• : > , • ' • • ; i i 0 4

SANT CUGAT

GESTIÓ

1 Serveis immobiliaris

1 Compres, vendes, lloguers

• Administració de finques

1 Taxació de béns i immobles.

Asseguranccs generals

Cl S;intiai!o Rusinol. 32 Ti·l. fi75 I7( l2- f i75 1(1 10

1-av 5Sl) 27 74

SANTCl'CiATDI-T VALLKS

IMMOBILIÀRIA DE SERVEIS MONESTIR SA

PISOS

TORRES

* LOCALS

* TERRENYS

Plaça Octavia, 8 bis Tel. 674 57 04 / 675 43 02

Fax 675 43 02

Plana de l'Hospital, 10

6 7 4 72 SAr 674 74 é>é> VENDA I LOGUER DE:

TORRES, LOCALS,

TERRENYS, PISOS

APARTAMENTS

amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE

LLOGUERS:

de totes les

característiques

Extensa cartera amb

molt bones ofertes!

Finques

Lloguer i venda de: • Pisos • Cases • Terrenys • Ad. de finques

Va l ldore ix , 60, ba i xos

Tel. 674 67 15 589 33 68

Fax 589 33 68

AVGVSTA SERVEIS

GESTIÓ IMMOBILIÀRIA VENDES I LLOGUERS

ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

Francesc Moragas, 31 - Local 2 - Tel. 675 43 61 - Fax 675 52 02

Finques ROCA

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA SERÀ EL SEU MILLOR ENCERT

C/Xerric,8- n 675 43 24

EL NADAL DELS ESTRANGERS 33 • Divendres, 22 de desembre de 1995 CONCERT DE SERRA D'OR

Vuit estrangers que viuen a Sant Cugat expliquen com són les seves festes de Nadal. Aquestes persones compaginen les tradicions dels seus països d'origen amb les que van trobar en arribar aquí.

La coral Serra d'Or de l'Ateneu Santcugatenc farà dimarts que ve, a partir de les 9 del vespre, a l'església del Monestir, el seu tradicional concert de la festivitat de Sant Esteve.

NADAL 95

L'envelat de la plaça Dels Quatre Cantons s'inaugura aquesta tarda Tallers matinals, espectacles infantils a la tarda i actes nocturns per a adults és l'oferta que es dóna en aquest espai

RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Pep Callau i La Sinforosa seran els encarregats d'inaugurar aquesta tarda, a partir de 2/4 de 7, les activitats de Nadal a l'envelat amb un espectacle d'animació infantil. Fins al

El ventall d'activitats na­dalenques que tant les ad­ministracions com la socie­tat civil del municipi han preparat és ampli i variat. De tota manera, i com acos­tuma a ser habitual des de fa cinc anys, serà l'envelat de la plaça Dels Quatre Can­tons l'espai que aglutinarà gran part de tota aquesta oferta. L'envelat té enguany una superfície de 200 metres quadrats coberts i tancats amb calefacció, i 40 metres quadrats coberts, a l'entra­da. Segons l'experiència d'altres anys, aquesta super­fície quedava petita per aco­llir la gran quantitat de gent que passava per l'envelat. L'any 94 el van visitar unes 6.000 persones.

Per aquest motiu, l'àrea de Cultura i Joventut de l'A­juntament, responsable de l'organització, ha pres me­sures perquè no es repe­teixin les cues i els embussos de l'entrada. Enguany, al­guns espectacles infantils de tarda —-els que més públic aglutinen— tindran dues sessions, una a 1/4 de 6 de la tarda i l'altra, a 2/4 de 7. A més, a diferència d'e­dicions passades, aquest Na­dal caldrà aconseguir invi­tacions per accedir als es­pectacles. L'entrades es po­dran recollir, gratuïtament, a partir d'1/4 de 5 de la

dia 5 de gener, aquest espai oferirà una àmplia oferta lúdica dividida en tres blocs. Diferents entitats juvenils de la ciutat, a més dels monitors de l'envelat, s'encarregaran d'animar els matins de la mainada amb diferents tallers. Les tardes

es dedicaran als espectacles infantils, dels quals se'n farà doble sessió alguns dies. Els joves i els adults seran els visitants nocturns de l'envelat, ja que l'organització ha preparat un seguit d'es­pectacles de música, ball i cinema.

L'envelat de la plaça dels Quatre Cantons tornarà a ser un punt de reunió per les festes de Nadal. Foto: ELS 4 CANTONS.

tarda, a la caseta que el Tot Sant Cugat instal·larà a la mateixa plaça Dels Quatre Cantons. En total, cada per­sona adulta podrà recollir un màxim de quatre entra­des. En els tallers matinals, hi participaran associacions

i entitats juvenils de la ciutat, que juntament amb els mo­nitors de l'envelat, seran els encarregats de portar-los a terme. L'Agrupament Es­colta Berenguer el Gran, l'Esplai Pica-Roca, l'associa­ció de monitors El Faristol,

l'Esplai Els Disbarats de Mi-ra-sol, l'Esplai Sarau del Club Muntanyenc, Creu Roja Joventut i l'Esbart són els col·lectius que faran pos­sibles els tallers. Els joves i els adults seran els pro­tagonistes de les nits de l'en­

velat. L'organització ha pre­parat espectacles de música, ball i cinema. A més, per tercer any consecutiu se ce­lebrarà el minicurs de balls de saló; en el de l'edició anterior hi van participar uns 60 joves.

L'Ajuntament aconsella dotze mesures «per un Nadal ecològic»

c.c. I Sant Cugat.— Coincidint amb les festes de Nadal, l'à­rea de Medi Ambient de l'A­juntament de Sant Cugat ha distribuït un díptic en què, de forma sintètica, recorda algunes mesures que es po­den prendre per aconseguir que les festes «sense perdre el seu caràcter de celebració familiar, adoptin unes pau­tes cada cop més cíviques i respectuoses amb la natura i amb cl medi ambient».

Perquè el Nadal sigui més ecològic, cal recordar, per exemple, que al bosc és pro­hibit arrencar arbres o tallar branques, especialment en el cas d'espècies protegides com el boix grèvol. En lloc del tradicional avet, es pot optar per espècies medi­terrànies com l'arboç. De la mateixa manera, recorda l'Ajuntament, «l'arrencada excessiva de molsa pot com­portar una degradació im­portant del sotabosc».

Les recomanacions s'a­drecen també al reciclatge de residus. Un cop passades les festes, els arbres morts es poden portar als Serveis Municipals de Recollida se­lectiva. Les ampolles de vi­dre s'han de dipositar als contenidors iglú de color verd. En el cas especial de les de cava, aquest any es fa una campanya de recu­peració d'aquestes ampolles en col·laboració amb Residu Mínim, la UE Sant Cugat i ASDI. EI paper d'emba­latge dels regals es pot di­positar als contenidors es­pecials de color blau. Final­ment, es recomana regalar als nens llibres sobre natura per educar-los la sensibilitat.

La coral Sant Cugat prepara un concert amb nadales d'arreu del món Serà el darrer acte del seu vintè aniversari

RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— La coral Sant Cugat del Club Mun­tanyenc, dirigida per Enric Azuaga, ultima aquests dies els preparatius del seu tra­dicional concert de Nadal, que coincidirà amb la da­rrera actuació del vintè ani­versari del naixement d'a­quest grup de cantaires. El concert se celebrarà a l'es­glésia del Monestir el di­vendres 29 de desembre a les 10 de la nit i constarà de dues parts. A la primera, la coral interpretarà nadales d'arreu del món, entre les quals destaca el Nadal blanc, de Bing Crosby. Segons Joan Casajuana, president de la coral, aquest «és el disc que més còpies ha venut en tota la història de la música». A més, cantaran temes angle­

sos, americans, hongaresos i catalans. Entre les cançons d'aquí destaquen, a més de les populars, les d'autors com Toldrà i Mompou. El recital Ceremony of Carols, de Benjamin Britten, és el repertori escollit per a la segona part d'aquest con­cert. Els cantaires acompa­nyaran les seves veus amb el so de l'arpa que tocarà Isabel Maines durant la se­gona part de l'espectacle. L'entrada al concert costarà 300 pessetes excepte per als socis de la coral, que hi po­dran aassistir gratuïtament. Un cop acabat l'any de ce­lebració del vintè aniversari de la coral Sant Cugat, els cantaires i socis ja pensen en l'any vinent. En aquests moments estan buscant obra per cantar durant el tradi-

La coral Sant Cugat, durant el concert de la passada festa major. Foto: ELS 4 CANTONS.

cional concert de festa ma­jor. «Hem estudiat diverses possibilitats i ens decidirem abans que acabi l'any», ex­

plica Casajuana. L'any 1996 també servirà per continuar els intercanvis amb corals es­trangeres. Segons el pla pre­

vist, els cantaires de la coral Sant Cugat del Club Mun­tanyenc es desplaçaran a Pa­rís al mes de juliol per tornar

el viatge que la coral Jean Cocteau, de la capital de l'Estat francès, farà aquí la propera primavera.

34 APUNTS ELS 4 CANTONS/ Divendres. 22 de desembre de 1995

L A R A D I O G R A F I A ! Associació de Veïns Sant Joan de Mira-Sol

Cavalcada de reis divuit anys enrera; sortida a l'estació de Mira-Sol. Arrossada popular reivindicativa del Casal abans que es construís i el mateix acte, més festiu, un cop construït. Fotos: ARXIU AAW SANT JOAN DE MIRA-SOL

És una de les quatre associacions de veïns de Mira-sol. És força combativa i pretén seguir de prop tots els temes que poden afectar la millora del barri. Els seus socis i la Junta no obliden, però, organitzar actes culturals i festius que darrerament, eii bona part, s'organitzen conjuntament amb el Consell de Districte. Es va crear fa gairebé 20 anys i amb un lent però progressiu creixement, ha aconseguit que molt veïns de Mira-Sol participin i creguin en el barri.

Creure en l'associacionisme del barri En l'actualitat el Casal aglutina la majoria d'activitats que abans es feien a l'escola Catalunya

FRANCESC CARBÓ H L'Associació de veïns Sant Joan de Mira-Sol va néixer ara fa aproximada­ment 20 anys. La idea va sorgir entre veïns que vivien tocant a l'església de Sant Joan i que estaven preocu­pats pel tema de l'enllume­nat dels carrers. Des de sem­pre aquest caràcter reivin­dicatiu i de buscar solucions en les infraestructures del barri ha estat un dels as­pectes que ha fet més seu l'Associació. Al costat hi ha

la faceta d'activitats més cul­turals, esportives i lúdiques obertes a totes les edats i durant tot l'any.

A l'època fundacional van estar en un petit local del carrer León. Després Ics reunions les van fer en cascs particulars de membres de­ia junta. El lloc ons es feien la majoria d'actes que or­ganitzaven l'Associació era l'Escola Pública Catalunya que segons Josep Maria Àn­gel, president de l'entitat «se'ls ha de reconèixer el

recolzament i la bona dis­ponibilitat que per part d'e­quips de direcció, mestres i APA hi ha hagut per fer servir locals i col·laborar col­ze a colze per la millora del barri». Ja per la inauguració del tan esperat Casal les reu­nions i les activitats s'han dut a terme en aquest Cen­tre Cultural que actualment és un lloc viu i de forta pariticipació.

La Junta es troba cada primer divendres de mes en el Casal per marcar i pren­

dre decisió de les tasques a fer. A la vegada dos dels seus membres, un per la ves­sant de temes més culturals i l'altre urbanístics, assis­teixen periòdicament al Consell de Districte que es troba cada dos mesos. Ac­tualment són uns 250 asso­ciats que paguen una quota de 1.800 pessetes a l'any. La majoria són adults. Tots reben tres cops a l'any la revista Mira-Fang, que edita l'Associació. Es publica des de l'any 1986 i amb esforços

i la coordinació d'en Jordi Bachs es va tirant endavant. En el seu aditorial es dóna l'opinió de la Junta, es re­cullen impressions de temes que afecten el districte, col·laboracions i cartes de veïns. Se'n fa un miler, ja que es pretén arribar a tot el veïnat. Fins i tot darre­rament s'ha repartit amb una carta explicativa a les bústies del barri per tal d'ex­plicar què és l'Associació i si és possible, fer més mem­bres. El mateix president co­

menta «que és difícil aug­mentar de socis, ja que mol­ta gent que ve a viure no té clar que el seu lloc primer de residència és un barri amb unes característiques, uns problemes, una dinàmi­ca i unes propostes força concretes. I que cal que s'hi vinculin.»

Paral·lelament es coordi­nen amb les altres associa­cions de veïns o propietaris del districte per temes di­versos, com va ser fa poc l'organització d'un concert de jazz amb la Vella Dixie-land o el contenciós presen­tat per la planta de l'Hos­pital General. Ja fa tres any que entre totes les entitats de Mira-Sol i el Consell de Districte van decidir fer una única Festa Major. Agluti­nar esforços i treballar con­juntament. També ho han fet força vegades en la Festa de Tardor que cada any les entitats del municipi orga­nitzen el novembre.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 APUNTS 35

L A R A D I O G R A F I A u Associació de Veïns Sant Joan deMira-Sol

Manifestació pro casal a principi del anys 80. Festa de l'associació al menjador del CP Catalunya. Pessebre vivent i excursió a Calella. Cros organitzat amb la Federació de Fons de Catalunya i orquestra Mira-Sol Colores en una Festa Major del barri. Fotos: ARXIU AAW SANT JOAN DE MIRA-SOL.

Equilibri entre la reivindicació i els actes culturals i lúdics F.C.

• Des de sempre l'Associa­ció de veïns Sant Joan de Mira-Sol ha enfocat la seva línia d'actuació a trobar l'e­quilibri entre el treball rei­vindicatiu i les actes de caire lúdic, esportiu i cultural. Des de fa molts anys sempre la festa de l'associació ha estat per reivindicar el casal. Un concurs de paelles, balls i espectacles infantils agluti­naven veïns que demanven a l'Ajuntament la construc­

ció d'un espai per trobar-se i fer activitats. Fins aleshores el centre d'activitats estava al col·legi Catalunya. Un cop aconseguit el Casal la ma­teixa festa serveix ara per demanar una piscina d'estiu que cobriria, segons Josep Maria Àngel, president de l'entitat, «un dèficit públic que ara té Sant Cugat.» S'ha treballat per avançar cap a la urbanització del barri i per aconseguir les desafec-tacions de més de .15 carrers

del districte. Aquests darrers temps s'ha presentat un con­tenciós administratiu per la planta de tractament de re­sidus infecciosos que hi ha a l'Hospital General de Ca­talunya i s'han fet arribar a l'Ajuntament al·legacions a la taxa de sanejament que recentment s'ha aprovat. Al­gunes d'aquestes preocupa­cions també es fan arribar al Consell de Districte.

Les festes populars abans les assumia en bona part

l'associació, que ara ho com­parteix amb altres entitats i les sectorials de cultura del Consell de Districte. Aquest és el cas de la castanyada, el carnestoltes, la festa ma­jor i el Nadal, entre altres festes tradicionals. Per Na­dal el pessebre vivent encara recau organitzativament en l'associació, que amb el temps també ha vist con­solidat el concert tradicional que cada any fa alguna de les corals del poble. Abans

feien la seva pròpia festa major en unes èpoques en què havien portat la Fura dels Baus o havien gosat fer vaquetes. Ara s'ha aconse­guit que, conjuntament amb les associaions de Mas Ja-ner, de la del Carme i la de Propietaris i Veïns es faci una única festa major. Aglu­tinar esforços com van fer fa poc per muntar un con­cert de jazz amb la Vella Dixieland. No s'han oblidat de fer activitats infantil,

abans amb més intensitat i darremanet n'organitzen dues a l'any. Sempre són de qualitat i hi participen grups com el Petit Circ de Carrer o els titelles Oe Yüsteneclor. El que també continua te­nint un caràcter festiu és la diada de l'associació, que es fa al maig. A part de re­clamar la piscina, organitzen concursos de fotografia, obres de teatre, concerts, ac­tivitats infantils i el concurs d'arrossos.

ELS 4 CANTONS / Divendres,j22 de desembre de 1995 APUNTS 37

NADAL 95

La coral Serra d'Or cantarà el dia de Sant Esteve a l'església del Monestir Músics de l'Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana acompanyaran els cantaires

RAMON LUQUE B Sant Cugat.— La coral Serra d'Or, vinculada a l'Ateneu Santcugatenc, farà el seu tradicional concert de Nadal dimarts que ve, 26 de desembre, dia de Sant Esteve, a les 9 del vespre, a l'església

Per la festivitat de Sant Esteve, la coral Serra d'Or ha preparat un concert di­vidit en dues parts. A la pri­mera, interpretarà a cappella un recull de nadales popu­lars hongareses i catalanes. La segona part serà la més important. Els cantaires i el seu director han seleccionat cançons d'autors tan impor­tant com Bach, Schubert, Saint Saéns, Hitterer, Beet-hoven, Mozart, Haendel i un etcètera que inclou tam­bé algun compositor català. Com a gran novetat de la catorzena edició del concert, enguany la coral Serra d'Or serà acompanyada, a la se­gona part, per músics de l'Orquestra de Cambra del Palau de la Música Cata­lana.

La coral Serra d'Or, di­rigida per Andreu Recasens, ha escollit l'església del Mo­nestir per celebrar aquest concert, que tindrà lloc a partir de les 9 del vespre. D'aquesta manera, el Mo­nestir es convertirà en l'es­cenari de dos importants concerts fets per corals de la ciutat. A més de la coral Serra d'Or, la coral Sant Cu-

del Monestir. D'aquesta manera, l'església de l'històric monument es convertirà en l'escenari dels concerts de dues corals de Sant Cugat. Les veus dels cantaires s'acompanyaran amb un conjunt instrumental format per músics de l'Or­

questra de Cambra del Palau de la Música Ca­talana de Barcelona, que actuaran durant la segona part de l'espectacle. L'entrada per pre­senciar el concert de la coral Serra d'Or serà gratuïta.

La coral Serra d'Or de l'Ateneu Santcugatenc, en una de les seves actuacions. Foto: CORAL SERRA D'OR.

gat del Club Muntanyenc també ha escollit l'església per cantar durant les festes de Nadal. A banda d'a­

quests, el Monestir també ha acollit en els darrers dies dos concerts corals més de grups de fora de la ciutat.

Els nens de l'Escolania de Montserrat van cantar di­vendres passat, mentre que la coral Primavera per la Pau

de Mataró va actuar dilluns a la nit, com a part de les activitats de les Jornades per la Diversitat.

El Barri organitza activitats de Nadal per promoure el comerç de la zona H Sant Cugat.— L'associa­ció de comerciants d'El Ba­rri ha organitzat diverses ac­tivitats nadalenques que te­nen com a objectiu promou­re el comerç de la zona si­tuada darrera del Monestir, àrea d'influència d'aquest col·lectiu. Els més de 100 comerços de l'associació han posat en marxa el concurs La Bossa. Els clients de les botigues d'aquesta zona hauran de localitzar el gran nombre de bosses plenes de vals de descompte que es­taran repartides pels dife­rents establiments. A més, durant les setmanes de Na­dal han previst oferir el ser­vei de dur les compres als domicilis dels clients i una hora d'aparcament gratuïta a les zones blaves. A banda d'això, aquest cap de set­mana començarà el primer concurs de dibuix de l'as­sociació. Fins al proper 3 de gener, els nens d'entre 4 i 14 anys rebran a les bo­tigues de la zona un full on podran fer els seus tre­balls i lliurar-los entre les 5 i les 8 de la tarda a la seu de Construcciones Fa. El tema dels dibuixos haurà de ser Com veus casa teva i el teu barri. Tots els treballs se ran exposa t s d u r a n t aquestes festes i un jurat de­cidirà el dia 3 de gener quins són els millors. Els premis es lliuraran el mateix 3 de gener entre les 4 i les 7 de la tarda a Construcciones Fa. Tots els participants tin­dran un obsequi. / R.L.

El Cor Infantil i Juvenil escenifica el «Conte de Nadal» de Dickens

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— Una par­titura anglesa amb lletra ba­sada en el Conte de Nadal de Charles Dickens ha estat el material de partida per preparar el concert que el Cor Infantil i Juvenil oferirà dissabte, a les 9 de la nit, al teatre-auditori. L'adapta­ció al català és d'Elisenda Mestres, una de les cantaires de la secció juvenil. Mestres i el director de la coral, Mar­tí Marín, van decidir traduir la peça perquè volien que

«els nens entenguessin bé el sentit de les cançons, ja que es tracta d'una història molt vinculada al Nadal, i el seu significat de solida­ritat i generositat». Així és com Mister Scrooge s'ha transformat en aquest mun­tatge amb direcció escènica de Meritxell Manosas i Ve­rònica Vall, membres del cor. Per reproduir l'ambient nadalenc del Londres de Dickens amb el contrast en­tre riquesa i pobresa, hi hau­rà, d'una banda, cantaires

amb vestits foscos i, de l'al-tra, la casa de Scrooge i la del seu empleat. Tot i que l'obra és cantada, hi ha tam­bé un narrador i fragments actuats. A més de presentar aquest espectacle, el Cor In­fantil i Juvenil interpretarà A Ceremony of Carols, de Benjamin Britten, i tres can­çons de Nadal. Les entrades es poden comprar, per 1.000 pessetes, a la botiga de dis­cos Compàs i, dues hores abans del concert, a les ta­quilles del teatre-auditori.

El pessebre vivent de la parròquia es farà diumenge vinent

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Una ve­gada més el Grup de Joves de la parròquia de Sant Pere Octavià ha organitzat un pessebre vivent amb els nens que estudien la catequesi. En total, uns 65 d'aquests nens participaran en l'esce­nificació del naixement, que es farà el proper diumenge a partir de les 6 de la tarda als Jardins del Monestir. El pessebre constarà de 9 parts. A la primera es representarà el Nadal d'avui mitjançant

un carrer en el qual hi haurà gent de diferents classes i àmbits socials que esceni­ficaran les festes de cadascú. La segona part inicia la his­tòria amb un avi que explica als seus néts el conte del naixement. A partir d'aquí s'escenificaran els quadres de l'anunciació de Maria, el de Maria a casa d'Elisabeth, el de Josep i Maria buscant hostal al poble, el de l'a­nunciació dels pastorets, el del rei Herodes i el del naixement de Jesús. Totes

les parts tenen diàleg i mú­sica excepte la primera, en què no parla ningú. El grup infantil de l'Esbart farà unes danses en els quadres dels pastorets i el naixement de Jesús. En total es faran dues representacions, una a les 6 i una altra a les 7. Entre cadascuna hi haurà una xo­colatada popular. Els nens del grup Mira-sol Teatre també escenificaran un pes­sebre al casal cultural del districte el 5 de gener des­prés de la cavalcada de reis.

Salva Vallvé repassa l'actualitat musical cada tarda a f I L L L O R O . Les novetats discogràfiques, notícies musicals, entrevistes als grups punters... Si a més de sentir la música més actual vols tota la informació del panorama musical escolta flL L L O R O . Estrenes exclusives, el disc de la setmana, agenda de concerts. La música dels 90 al 91.5 de la FM.

<»(3[L Q M ) L 8 ® » De dilluns a divendres de 16 a 21 h a

RÀDIO SANT CUGAT 9 1 . 5 H M

ATOCENTRAL RUBI-SANT CUGAT

US DESITJA BONES FESTES

Ctra. Cerdanyola, 22 - Tel. 589 26 49 - SANT CUGAT DEL VALLÈS Pau Claris, 43-47 - Tel. Tel. 588 55 35 - Fax 697 45 05 - RUBÍ RENAULT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 APUNTS 39

NADAL 95

El concert a la parròquia de Sant Cebrià és una tradició del Nadal valldorenenc. Foto: J.A. MULA.

La coral Harmonia obre les festes de Nadal a Valldoreix • Valldoreix.— La coral Harmonia de Vall- de Barcelona. La parròquia es va omplir doreix va obrir dissabte les activitats que d'afícionats al cant coral. Els prop de 70 l'entitat municipal descentralitzada ha pre- cantaires de les corals van interpretar can-parat per aquest Nadal amb un concert cons de diferents països. El concert va aca-a la parròquia de Sant Cebrià. En Tacte bar amb el tradicional Fum, fum, fum, in-també va participar la coral Nou Horitzó terpretat pels cantaires i el públic. / R.L.

Un nombrós públic va presenciar el concert. Foto: J.A. MULA.

Tres corals santcugatenques canten al teatre de la Unió H Sant Cugat.— Unes 200 persones van assistir al concert que la Coral d'Avis de la residència de la gent gran de la Ge­neralitat, la Coral Rosa d'Abril de la Llar d'Avis de la Parròquia i la Coral la Unió van fer diumenge passat al teatre de la

Unió Santcügatenca. Les tres corals van barrejar les cançons populars amb temes d'importants músics com Haendel, Mozart, Grober, Ribó o Brahms. El concert va fi­nalitzar amb el Canticorum lubilo de Haen­del cantat per les tres corals alhora./R.L.

R E S T A U R A N T

La Nansa

| Fregidoria-Marisqueria

Cr ta Sabadell, 47-08191 Rubí Telèfons 6911 52

a Santa Engràcia, 15 • Tel. 589 29 71

0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallés

RESTAURANT

CAN / " p \ BARATA

Ora. de Rubio Sabadell km 15,200

Tel. 697 06 52 W l M ' g ?

Baixacia de l'Alt». 20. Tel 674 i 6 / t OBI 90 S; Cugat del Vallès

RESTAURANT PIZZERIA

PANXA CONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sant Cugat

Tel. 589 06 07 8

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

C I M W

BELLATERRA

CERDANYOLA DEL VALLÉS

LAaORESJA

MtRASOL

RESTAURANT CAN EDO C/Ued.XIII

XERCAWNS

RESTAUHAKTCAM OLIVÉ

Ctra. Cerdanyola. 9. Sant Cugat.

692 2 4 2 4 _

580 3129

Cama la brasa i calçots Di.ous tancat excepte

BraserfcrotW. banquet

Av. FtCTdemai;). 122 580 8639 Cuina de mercat REST.ELVEJOROBLE C/ Altamira. 36

BEST. R A N C H O a PASO

MASJANER

LAPONOEROSA

RUBl

SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA NANSA

MACHM

ELPORTALET

C. Pas Estació. 15

Cl Guadalajara. 14 C; Victòria. 18-20

Ctra. Sabadell. 47

Cl Guatlla. 20 -Els Avets

PI. delDr.Guardiet.14

HOSTAL DEL GALL

LAPALTA

CAN AMETLLER

ÇHEZ PHILIPPE

RESTXANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

SNIPPER'S

BOKATAS

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CA L'ÀVIA

MESOMENYS

BAR REST. EL MOLÍ

CAN BARATA

LA ÇARBONERtA

LA CANTONADA

ELTAST

RESI.LPANXA CONTENTA

PARADA!FONDA

BRASERJA LA BOLERA

BAR RESTAURANT EL MESÓN

BRASEHIA DEL MERCAT VELL

LA.PASTABOIXA

TY-BJHAN

MIWGOLFBARMOSC

CAPITANCOOK

SQUASH

CASWET

CUGAT CAFÈ

RESTAURANT VALL D'OR

RESTAURANT MAS ROIG

Rambla Can Mora. 24

Camí can Ametller, s/n

Plaça Pep Ventura, 5

Q Ertdavallada, 10

C/ St. Antpni-plaça Barcelona

C/ Enric Granados, 7

Plaça Hospital, 35-37

Placa Augusta. 2

C/Sant Antoni, 13

C/Elies Rogent, 14

Plaça Pep Ventura, 3

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

Cl Vila, 8

Plaça Monestir, 1

Cy Alfons .Sala, 9_

Pg: Olabarria, 69

Rbla. Can Mora, s/n

Q Baixada de l'Alba, 20

Placa Qctavià. 5

Plaça Pere San. 6

qAtfons_SaJa,24___

__ Cl Indústria. 27

C) Santa Engràcia. 15

. PI. Lluís Millel. 1

Cl Sant Jordi. 33-35

Cami Can Ganxet 47

Av. Torreblanca. 2-$. local 4

Rambla M. Jacint Verdaguer. 1B5

Plaça Mas Roig, 4

69173 55

674 38 03

j_74 2315

_ 589 25 71

6991152__

699 5558

588 5468_

588 42 81

..589 5011. 674.91 51

674 94 84

58918 25

675 52 46

675 3141

58919 72

589 54 92

674 05 85

589 38 23

58917 40

697 06 52

675 14 51

584 23 32

589 15 02

589 06 07

589 26 97

674 16 75

674 10 47

589 52 40

675 15 03

67514 02

589 29 71

589 61 61

58914 96

589 50 83

675 36 54

674 11 41

675 00 86

Peix i marisc

...Çuinac

Cuina variada

Braseria

t. banquets

Obert tota la setmana Tancat rjum. nit i dil. no festius

Tancat dimecres tarda

Paelles, marisc, fregid, Menú. deou8tad6

Piz2Bria. gana catalana ___

Menú, carta I degustació

Frankfurta

Cuina mercat

Cuina francesa/menú diari

Cuina i música autentica

Cuina _

Tancat dimarts nit i dimecres

Tancat diumenge

Tancat djumenge-difiuns tarda-nit. __

Tancat dissabtes excepte reserves

Obert tots els dies

Especialitzat en bacallà

Tancat diss. migdia i dium.

Braseria

Entrepans especials

Esmorzars/tapes casolanes

Cuina catalan/irrtemac.

Mexicà-merjy català

Menú diari i prod. ibèric

Cargol llauna/arròs negre

Tapes casolanes, torrades

Creps, amanides, menús

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina demercai

Cuina catalana

La nostraesMs Quaït. Braseria i cuina de merc.

Calçotada

Pizzeria, creperia

. Creperia bretona

Carn a la brasa, tapes

Cuina colonial

Cafeteria, plzzes. menú

Menú diari i entrepans

Menú diari

Dies (estius bulet Biure

Xai, entrecot a la brasa

Diumengeijest. obert a partir 18h

Obert de.8a 1_0 nit

Servei de bar

Obert al migdia

Obert cada dia

Repartir a_partjr.de les 12 h

Obert tot el dja__

Dilluns vespre tancat

TarKat^tumenfles nit

ObertMeJdja

Tancat dilluns Menú djLdimarts adjjous

Obert tots els dies

Pasta fresca

Obert tota la setmana

Karaoke

Tancat diumenge nit

^PARADA/

FONDAU

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON P U T i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can M o r a , s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

33102W,243Tel. 589 26 97

«on Tota una tradició

PI. Octavtà, 5. Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT DU VALLÈS

LA ftPAÓEBlA

DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40

08190 SANT CUGAT . . . ^ « v H o r a r i de 7 a 24 h 34075100220

= Li ofereix degustar

un bon cafè, te, sucs

naturals, vegetals.

Entrepans acabats

de coure, pastes calentes.

I a la nostra botiga pot

adquirir cafès d'origen

i complements.

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadatalch, s/n Tel. 589 24 81

250 ptes. TOTA I A. N i l I*iii~C|uiri|» <J i n e m e s i A u d i t o r i

O b e r t l e s 2 4 ii I · I J I M I . - ^ A T ( ; K - S ' A D M K T K N A B O N A T S

Tintoreria Ràpida

VCÜeOKL La Qualitat en una Hora

Elies Rogent, 52 b (al costat del mercat Torreblanca) Tel. (93) 675 27 06 - 08190 Sant Cugat del Vallès)

C/ Elies Rogent, 21 Tel. 589 59 18 SANT CUGAT

GfiLfi

Mercat Torreblanca Local 2-15

08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 5 8 9 0 1 9 9

Els comerços de

Mercat Torreblanca

i rodalies us

desitgen unes

5&1 fcí--^i bones festes!

GfiLfl '• '*» Ï J .

* DIARIS * REVISTES * MATERIAL

ESCOLAR Mercat Torreblanca local 2-15

Telèfon 5 8 9 0 1 9 9

08190 Sant Cugat del Vallès

#

< S > Q S % %

BAR-RESTAURANT

CUINA EL CAP DE SETMANA

A BASE DE TAPES DURANT i TOT EL DIA

Pg. Torreblanca, 2 Tel. 589 15 37

St. Cugat del Vallès

ARWEN b o u t i q u e

Prèt-à-porter per a senyora i complements

Elies Rogent, 52 ^ 5 8 9 61 63

SANT CUGAT

M ERCAT LANC

Matí: 8 - 2 h <$WK a dissabte Tardo: 5 - 8 h dimarts i dissabte

Divendres: 8 - 20 h (obert tot el dia) 'Botiga exterior, obert cada farda

PROFESSIONALS AL SEU SERV

Pàrquing gratuït

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 APUNTS 41

NADAL 95

Són 1.792 dels 46.963 censats a Sant Cugat. El matrimoni, raons professionals o les noves migracions els han portat fins aquí. Hi han arribat educats en tradicions diferents. En aquest reportatge, alguns d'aquests nous santcugatencs expliquen com vivien el Nadal al seu país i com han adoptat el de Catalunya.

Nadal amb denominació d'origen Els estrangers adapten les seves tradicions a les festes catalanes

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— La cabal-cada dels Reis d'Orient i els pessebres vivents són les tra­dicions nadalenques de Ca­talunya que «realment sor­prenen per la seva espec-tacularitat.» Aquesta és la visió del professor nord-a-mericà Ronald Puppo, i és compartida per altres es­trangers de Sant Cugat. La majoria han optat per la in­tegració, en graus diferents i passada pel sedàs de la seva pròpia tradició.

La convivència domèstica amb catalans, que es pro­dueix sobretot arran d'un matrimoni mixt, és el canal més contundent d'assimila­ció dels costums. Un dels casos més clars és el de Sílvia Flury, la regidora delegada de Sanitat i Serveis Socials. Nascuda i educada a Suïssa, Flury és casada amb un ca­talà. Aquest lligam familiar, que l'ha portat a la política catalana com a militant de CDC, l'ha convertida també en una defensora aferrissada de les tradicions del país. «La meva família de Suïssa —insisteix sempre— em diu 'la catalana', perquè he adoptat les tradicions del país, que m'encanten.»

Tanmateix, la regidora d'origen suís reivindica els signes d'identitat dels pro­testants de l'àmbit alemany quan se li demana que ex­pliqui la tradició nadalenca del país on va néixer. «Allà no hi ha Pare Noel!», ad­verteix. La nit de Nadal, des­

prés de 4 setmanes d'Ad­veniment, arriba el Christ-kind, que té forma d'àngel, i deixa els regals sota l'arbre, «decorat amb espelmes, res de llums elèctrics.»

Així era el Nadal suís que Flury recorda, com «molt més intimista i amb més pre­sència religiosa que el ca­talà». Ara fa cagar el tió a casa dels parents catalans i celebra el dia de Nadal amb escudella i carn d'olla, tot i que els àpats típics són un ingredient de les festes que més gelosament conser­ven els estrangers.

«Tajine» i «christmas cake»

Una excepció semblant al cas de Flury, i pel mateix motiu, és la de Bouchaib Zoubair. Marroquí i casat amb una catalana, Bouchaib passa el Nadal amb la fa­mília de Carme i disfruta amb la gastronomia nada­lenca, tot i que ha de re­nunciar, com sempre, als «menjars fets amb sang d'a­nimal i els que portin porc». En canvi, a la també ma­rroquina Fatima Ilyas, li cos­ta adoptar aquest aspecte de la festa. «Primer vaig haver d'entendre la diferència en­tre Nadal i Cap d'Any —re­corda—, i després he vist que era una celebració fo­namentalment familiar, i faig el mateix. Reuneixo els pocs parents que tinc aquí i faig el pessebre i el cagatió amb la meva filla. Però el dinar del dia 25 de desem-b r e , a c a s a m e v a , és

cous-cous i tajine, els guisats de festa típics del Marroc.»

La mateixa actitud man­tenen la irlandesa Rosaleen McElherron i la sueca Kers-tin Jeppson, hereves de la tradició anglosaxona i nòr­dica de cuina nadalenca a foc lent. Rosaleen, vídua d'un català de mare irlan­desa amb qui es va casar al 1962, passa les festes amb els parents catalans. A taula, s'hi posa l'escudella i el po­llastre amb prunes de la seva cunyada, però també el gall d'indi irlandès, que ha de farcir ella amb una pasta de pa ratllat, espècies, ceba, carn de porc picada i man­tega: «Es la festa del co­lesterol», apunta rient. Però el sentit religiós i els àpats inacabables dels temps de Dublín —i dels primers anys a Catalunya, quan la seva mare li enviava el feixuc christmas cake— han quedat lluny.

També per a Kerstin s'ha anat diluint el Nadal, des que, de petita, al sud de Suècia, veia com la seva mare feia «una setmana de neteja per posar la casa a punt». El dia 24 a la nit arribava el Tomte amb els regals i es feia un gran bufet amb butifarres, patés i dol­ços que s'havien elaborat durant un mes. L'ingredient principal era el pernil cuit, i Kerstin encara el prepara amb una cuixa que li porten del seu país.

Amb tot, les que tenen un record més difús del Na-

Una trentena de nens i nenes van participar en la representació. Foto: J-A MULA.

Mira-sol Teatre representa els Pastorets amb èxit H Mira-sol.— El grup infantil de Mira-sol Teatre va representar amb èxit una versió adaptada i reduïda dels Pastorets de Folch i Torres. Dimecres passat, el teatre del Casal Cultural de Mira-sol es va omplir de gent, que va aplaudir amb força l'actuació

dels petits actors. Excel·lents decorats, una bona posada en escena i la espontaneïtat i gràcia dels nens i nenes van ser els in­gredients d'aquest èxit. El grup tornarà a representar els Pastorets dimarts vinent, a les 7 de la tarda al casal cultural. /R.L.

Kerstin, Bouchaib, Sílvia, Fatima, amb la seva filla Sonia, i Rosaleen. Foto: JA. MULA.

dal del seu país són la cu­bana Maria Dolores Soler i la russa Natasha Novosil-zov. Fa més de 30 anys que van marxar del seu país, on s'havia deixat de celebrar el Nadal oficialment, «tot i que els costums arrelats es con­tinuaven seguint en la in­

timitat», especifica Natasha. La tradició ortodoxa fixa una Quaresma amb absti­nència estricta, i l'arribada del Nadal representava la possibilitat de fer àpats amb carn. I a Cuba, segons Maria Dolores, se seguia «la tra­dició espanyola de la No-

chebuena». L'àpat d'aquella nit, molt calorosa, era el le-chón fet a l'aire lliure, amb brases. Maria Dolores —ca­sada amb el pintor suís Ru-dolf Hassler— encara pre­para «algun any per Nadal» el lechón. D'escudella, re­coneix que no en sap fer.

La fira de Santa Llúcia és una de les tradicions més importants de la Floresta. Foto: J A. MULA.

La Floresta inicia la fira de Santa Llúcia amb retard I La Floresta.— El mal temps va impedir que la fira de Santa Llúcia de la Floresta s'iniciés dissabte passat tal com estava pre­vist. Diumenge, aquesta tradició es va ce­lebrar amb tota normalitat i força ambient. A més dels típics objectes de Nadal, com

el avets o els centres de taula, a la plaça de l'Estació es podien trobar ornaments de ceràmica, bijuteria, roba i peces d'ar­tesania hindú. La fira es tornarà a instal·lar demà i diumenge a partir de les 11 del matí ala plaça de l'Estació./RX.

42 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres. 22 de desembre de 1995

LA VIDA SOCIAL

Kn les jornades benèfiques d'A Sak. hi han participat jugadors de totes les edats. Foto: J.A. MIMA.

A Sak recapta cent mil pessetes en les jornades de rol benèfiques

RAMON LUQUE • Sant Cugat— Les 200 persones que van participar el cap de setmana passat en les jornades benèfiques de jocs de rol organitzades pel club A Sak de Sant Cugat van deixar una caixa de cent mil pessetes. Amb aquests diners, els organitzadors col·laboraran en dues cam­panyes dedicades a comprar joguines als nens necessitats. El 5(1 per cent del que s'ha recaptat s'ha ingressat en un compte que te obert la cam­

panya Un nen. una joguina que cada any fa el Grup de Joves de la Parròquia. L'altre 50 per cent ha de servir per comprar joguines que aniran destinades als nens del centre d'acollida de menors Sant Josep Oriol, de Rubí. A judici del president d'A Sak, Jordi Bofarull, les jornades han estat força po­sitives «perquè la gent hi ha assistit de forma consi­derable i els clubs i empreses de rol s'han abocat a aquesta iniciativa». Aquestes raons

han portat els organitzadors a pensar a fer una segona edició de les jornades el Na­dal vinent. «La nostra in­tenció seria institucionalit-zar-les». explica Bofarull. En les jornades han parti­cipat clubs i jugadors d'arreu de l'Estat Espanyol. Les jor­nades també han servit per començar a estudiar la pos­sibilitat de crear una coor­dinadora de clubs de rol de Catalunya que aplegaria bà­sicament els del Barcelonès i cl Vallès.

El CMSC presenta un pressupost de gairebé 64 milions per l'any 1996 L'entitat tanca l'actual exercici amb un superàvit de 3 milions de pessetes

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— La junta del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC). presidida per Ramon Pros, va presentar la setmana passada l'informe de la gestió feta i el pressupot per 1996 durant l'assemblea anual de socis. Segons el números presentats, la gestió ha estat força positiva i permetrà a l'entitat tancar l'any 1995 amb superàvit. Quant al pressupost, el CMSC disposarà gairebé de 64 milions.

La junta directiva del Club Muntanyenc Sant Cu­gat va presentar la setmana passada als socis un pres­supost de 63.8()4.()(K) pesse­tes per l'exercici del proper any. Segons els números previstos, l'entitat ingressarà 14.500.000 pessetes, a què s'han d'afegir els ingressos de les diferents seccions que sumen en total 49 milions més. Pel que fa al capítol de despeses, el club i les seccions gastaran 63.804.000 pessetes, la qual cosa per­metrà tancar l'any a zero. Pel que fa a l'any 1995, Ra­mon Pros i la seva junta directiva van presentar uns números força satisfactoris als socis. Els comptes de 1995 permetran a l'entitat tancar l'anv amb un saldo positiu de '2.912.000 pesse­tes. En total, durant aquest any que finalitza, el CMSC ha ingressat gairebé 16 mi­

lions i ha cobert una despesa de prop de 13 milions. Pel fa al deute que l'entitat arrossegava a principi d'any, s'ha fet una recuperació de 4 milions de pessetes. En iniciar el 1995 el Club devia 7 milions i en acabar en deu­rà una mica menys de 3. El comptes del refugi del Cap del Rec, una de les prin­cipals raons del deute, van merèixer un capítol a part. La gestió de 1995 també ha estat força positiva en aquest sentit perquè fins al mes de novembre el refugi dóna un excedent de més d'l milió. Segons les previsions, aquest excedent podria arribar fins a 1 milió i mig al final del proper any. Pel que fa a les quotes que el socis hau­ran de pagar durant el 1996, es va acordar apujar-les se­gons els punts que augmenti l'IPC de final d'aquest any 1995.

El CMSC convida un especialista per parlar de castells

B Sant Cugat.— Eloi Mi­ralles, especialista en histò­ria castellera. és el convidat que el proper divendres 29 de desembre parlarà, a par­tir de les 9 de la nit. a la sala d'actes del Club Mun­tanyenc Sant Cugat (CMSC) sobre els 200 anys d'història dels castells. Miralles és membre actiu des de 197(1 de la colla dels Castellers de Vilafranca, on ha desen­volupat tasques organitzati-ves. També és autor de di­versos llibres dedicats al món casteller, entre els quals destaca Fem pinya!, i col·labora en els diaris La Vanguardia i Avui com a cro­nista de castells. Amb aques­ta xerrada, el CMSC con­tinua amb la tasca de di­fondre els castells a Sant Cu­gat. El principal treball rea­litzat en aquest sentit és el de la nova colla castellera de l'entitat que va iniciar els assajos a principi de de­sembre a l'escola pública Joan Maragall. Els assajos es realitzen cada divendres al vespre, i tots aquells que vulguin participar-hi poden formalitzar la inscripció a la colla fins a final d'aquest any. Per al bon funciona­ment del col·lectiu s'ha creat una comissió tècnica i una coordinadora. Ignasi Esca-milla és el responsable de la coordinadora i Xavier Se­rres, el de la comissió tècnica i cap de colla. R.L.

CLÍNICA DENTAL — Dr. Carlos R. Rosetti - |

PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE

CIRUGÍA - ESTÈTICA

BLANQUEAMIENTO M U T U A L I D A D E S

Rbla. R iba ta l l ada , 2 0 - l r 3o

Tel. 6 7 4 7 2 16 Sant Cuga t

.'. H - Tumo por las tardes

uia ^\èdica 33200100000 f

Gabinet mèdic-quirúrgic • Cirurgia genera! sense 'ngrés • Cirurgia i medicina estètica

Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bujosa

Av Torreblanca 2-B • 3r A oespat* 7

Tel. 589 11 27 • 727 39 9 8 - St Cugat

G I M N À S B IOCK

C/ Rosselló, 17 • ENTUDA PB ST. AKTOHI, 7B

Tel 589 53 48

Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font

Especialitzat

I en tractaments I

| de menopausa |

i d'esterilitat

F. Moragas. 1-3. 3r 2a Sant Cugat Tel 674 66 11

Cirurgia Odontologia

• DR. FERNANDEZ LAYOS

Cirurgia general, aparell digestiu

ASC-Previasa-Sanitas

Av Torreblanca. 2-B, 2n. A 1 . San: Cugat

tr 589 47 00

Consult. Centre Mèdic

• CENTRE MÈDIC SÀBAT

Certificats de conduir i a r n e s

Medicina i r te-na. laseterap ia

Santiago Rusinoi 2 entol ' a Sant Cu -

gat w 6 7 4 1 5 2 6

Dietètica-Nutrició

• MARIA RIUS SOLER

Acj^urt. .ra nutncic, dietètica. Hores

convingudes

Francesc Moragas, 25-27. 1r 2a. Sant

Cugat. 1 1 5 8 9 1 3 07

• C E N T R E DENTAL I QUIRÚR­

GIC

Av Catalunya, 2 1 , baixos Sant Cugat

•D 589 00 00

Fax589 0 3 1 3

Fisioteràpia

• S O R A ROMA FERRÉ

Fisioteràpia. Assis tència sani tàr ia Fiatc

Asisa C/ Villa, 49. Sant Cugat t r 6 7 4 4 8 7 2

Metge capçalera

• J.R. ESQUIROL CAUSSA

Capçalera, geriatna. ASC. AGP.UP, MUT,

MFIACT, etc.

Av Torreblanca 2-8, 3r 10a. Sant Cugat

•B 5 8 9 3 9 2 6

•B 487 13 31 Urgent 24 h, busca

2.402

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA

Metge de capçalera Vis i tes a domic i l i -

mútues

Major, 36, 2n. Sant Cugat.

•a 674 00 25

• DR. CARLOS ROSSETTI

Odontologia nens i adults

Rbla Ribatallada, 20. 1 r 3a San! Cugat

•B 6 7 4 7 2 1 6

• DRA. LUZONDO

Clínica dental infantil. Exclusiu nens i or

todoncia Francesc Moragas, 5, entresol Sant Cu

gat tr 674 05 06

• DRA. M. JAUME SAURA

Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h 16-20 h

Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat

« 6 7 4 23 35

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals

mútues

C/ Santa Maria, 10. Sant Cugat

n 589 51 06

Pedagogia-Logopèdia

• BEGONA VINALLONGA

Pedagog ia , logopèdia . Prob lemes llen­

guatge i aprenentatge

C/ Villa. 5-7, 1 r 2a. Sant Cugat

•B 5 8 9 1 2 1 5

Pediatria

• JOSEP M. COROMINAS CASA­

RÀ MONA

Pediatria, asma infantil. Hores convingu­

des

Rbla. Ribatallada. 20, 1r 3a. Sant Cugat

« 6 7 4 72 16

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA

P F A F F . Pediatria. Sanitas Caja Salud.

Agrup. MUT MEDIFIAT

Av Catalunya, 22, 1r 1a

Sant Cugat t r 5 8 9 3 1 1 3

• PILAR CANOSA ÚBEDA

Pediatria - Medicina adolescent

Av. Torreblanca, 2 - 8. 3r pis

Sant Cugat

•B 674 57 98 - 589 35 46

Psicologia

• C E N T R E DE P S I C O L O G I A

C L Í N I C A Trastorns d'aprenentatge i de

la parla Nens. adolescents i adults

Av. Catalunya 2 1 , 3r 1 a. Sant Cugat

•a 6 7 4 3 6 7 3

• CARMELA CASTILLO

Psicologia, problemes d'aprenentatge

Villa, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat

•a 5 8 9 1 2 1 5

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL

VALLÈS

Psicologia, psiquiatria, logopèdia

C/ Can Mates, 2-4, 1 r 2a Sant Cugat

TT 589 40 51

• M. ANTÒNIA EDUARDO CAR­

D O N A Psicologia clínica

Rbla. Can Mora, 1. Sant Cugat

tr 589 43 44 - 430 96 25

Pulmó i cor

• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S

C O M B A S Pulmó i cor Major, 36. 2n.

Sant Cugat. ï r 6 7 4 0 0 2 5

Toco-ginecologia-Obstetrícia

• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA

Obstetrícia i ginecologia. Hores convingu­

des. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a.

Sant Cugat.

« 5 8 9 1 3 07

• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA

O b s t P t " u a i ginecologia. Hores convin-

guces

Francesc Moragas, 25-27, 1 r 2 a .

Sant Cugat

tr 589 13 07

• DR. JESÚS FERNANDEZ BAI-

ZAN

Toco-ginecologia. Hores convingudes

Av. Catalunya, 2 1 , 4rt 1 a. Sant Cugat

tr 589 48 08

Particular: 6 7 4 7 4 0 9

• DR. ENRIOUE CAYUELA FONT

Ginecòleg, obstetrícia-ecograíia, esterili­

tat, menopausa, revisions

Francesc Moragas 1 -3. 3r 2a.

Sant Cugat

tr 674 66 11

F a x 5 8 9 1 1 45

• DR. ANTONI PESARRODONA

Ginecologia i obstetrícia ASC. Medrtec

Av. Torreblanca, 8, 3r 8.

Sant Cugat

t r 589 19 66

Traumatologia

• DR. JOAN CASANOVA SALLA-

RES

Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previa-

sa. Medytec

Av, Torreblanca, 2-8. 2a-10.

Sant Cugat

•B 589 18 88

• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO

Traumatologia Columna i esquena

Av Torreblanca, 2-8. Policlinic. Sant Cu­

gat

•B 675 57 56

• JOSEP DOMINGO PECH

Traumatologia, ortopèdia

Assistència sanitària. Previasa, Medytec

Policlinic Torreblanca, 2-8, 2a-10.

Sant Cugat

TT 589 18 88

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR

3a edat

Torre amb jardí §

• Ascensor

• Cuina pròpia

• Bugaderia

• Metge

• Infermera

• Fisioterapeuta

• Personal qualificat

• Capacitat 24 places

• Perruquera

Sant Salvador, 47 Tal . «74 42 23 SANT CUGAT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de desembre de 1995 APUNTS 43

LA VIDA SOCIAL

Joan Pros elaborant els seus torrons. Foto: J.A.MULA

Joan Pros Vila És especialista en torrons gelats i aficionat a córrer maratons, cosa que l'ha portat a viatjar a molts països d'arreu del món

MONTSE SANT B Sant Cugat.— «Caga tió avellanes i torrons. / Si no cagues prou / et donaré un cop de bastó.»

La tradicional cançó in­fantil demana les postres al tió. Els torrons són els dol­ços més tradicionals de Na­dal, fins al punt que no es pot imaginar una taula de Nadal sense torrons.

Joan Pros, pastisser, at­leta amateur i, sobretot, per­sona amb imaginació, per aquesta època penja les sa­bates de córrer, canvia els estris de gelater del seu obrador pels de fer torrons i es dedica amb cos i ànima a e labora r a r t e sana lment aquests dolços tradicionals.

—Això de córrer mara­tons és una gran afició. Foix era el pastisser poeta i senyor Sàbat, el pastis­ser escriptor i ninotaire. Vostè és el pastisser corredor?

—«No tant, però és un esport que sempre m'ha agradat força, i això m'ha empès a in­tentar viatjar pel màxim nombre de països per anar a córrer a les grans mara tons d 'ar reu del món, sempre que no si­gui la temporada dels gelats o d e l s t o r r o n s ,

com ara, o que hagi d'a­nar a l'escola.»

—Anar a l'escola? •—«Sí. De gener a

març vaig a l'escola. Faig cursets i aprenc noves tècniques al gre­mi de pastisseria. És im­portant no deixar mai de buscar noves tècni-

el

ques i aprendre el que es fa a altres llocs. Després aplico aquestes noves expe­riències en l'elaboració dels meus dolços.»

— C o m les teules del Mo­nestir?

—«Sí. Aques t e s teules van ser un experiment de final de curs. Un any després del curs de reciclatge, vaig fer un experiment i vaig deixar que els meus fills el tastessin. I una de les coses que vaig fer era una mena de teula molt fina d'ametlles coberta de xocolata. Aquell any es va donar el cas que, per la Festa de Tardor, Fila Zero va fer veure que es venia el Monestir, i es va muntar tot un sarau. Jo vaig fer lligar aquesta broma amb les teules i vaig batejar-les com a teules del Monestir.

«Vull conservar la il·lusió sempre» —Nom: Joan Pros Vila. —Lloc de naixement: Sant Cugat. —Data de naixement: 29 març 1949. —Estat civil: casat. —Professió: pastisser. —Afkïons: «L'atletisme i viatjar, so­

bretot per córrer en diferentes ma­ratons.»

—Un llibre: «El senyor dels anells , de Tolkien.»

—Una pel·lícula: «1941, de Steven Spielberg.»

—Una música:«Les cançons d'Ana Belen.»

—Màxima aspiració: «Córrer tantes maratons com pugui en diferents indrets del món, conservant sempre la il·lusió.»

D e seguida van tenir èxit. Són uns dolços que per als nens tenen l'atractiu afegit del joc de trencar la teula.»

—Expliqui'ns per què els torrons són els dolços típics del Nadal.

—«Curiosament, el seu origen sembla que es remun­ta al món àrab. València i tota aquella zona va estar molts segles sota dominació àrab, i aquestes elaboracions vénen dels àrabs. Són uns dolços molt mediterranis i d'hivern, perquè són molt calories. Suposo que és per això que es van començar a consumir al pic de l'hivern. La coincidència de dates va fer que es qualifiquessin de dolços de Nadal. D 'a l t ra banda, els primers que es van fer eren d'ametlla i mel. Són els que en diem d'a-

lacant i xixona. La ma­jor part dels torrons són fets amb productes me­diterranis i que es po­den trobar en aquesta època, com mel i amet­lles o avellanes.»

- H a n canviat, els to­rrons?

—«Sí. Aquesta ba­rreja encara és la base de quasi tots els to­rrons, però també se'n fan d'altres productes, com de castanyes, o de diferents tipus de xo­colata, que últimament tenen molt èxit. A Ca­talunya prenem poca xocolata, si ho compa­rem amb altres països. De xocolata, n'hi ha de tants tipus com de cafè, segons el país produc­tor.»

ELS ENTRETENIMENTS

Horitzontals: 1.- Ploure a esto­nes. 2.- Flotaria, prosperaria. In­dret del bosc on és la tallada. 3 . - Els pares la donen al fill el dia queja li permeten de sortir i entrar de casa quan vulgui. As­senyalament de dia, hora i lloc per veure's i parlar dues o més persones. La primera de les bece­roles. 4.- La primera de l'abecé. Recipient de metall en què es po­sen brases per a escalfar un local. Riu italià de vall molt fèrtil. 5.-Faci ús de la raó a l'inrevés. Que serveix de suport. 6.- El de ga­rrotades és donat a cops de bastó. Tou. Aniré d'esquena. 7.- Metall radioactiu. Assenyales quelcom perquè sigui recordat. 8.- Nota musical. Arribo a agafar algú que fuig. Mil romans. 9.- Sigla de l'est. Continua existint. Fet rea­litzat per una persona. 10.- Cop pegat amb el cap. Caiguda vio­lenta.

Verticals: 1.- Ben plantades. 2.- Que es redueix al no res. Ho­me cruel i despietat. Símbol del metall que hem trobat al 7 horit­zontal. 3 . - Trabuca. Sis-cents ro­mans. 4.- Una forma de raure. Embarcació, vaixell. 5 . - Símbol de l'erbi. Persona que pot obrar per ella mateixa amb absoluta in-

ENCREUATS GIRALT

1

2

3

4

5

6

7

8

9

0

1 2 3 4

L — .

5 6 7 8 9 10 11

dependència. 6.- Eines que solen treballar fent companyia a les pa­les. Litre. Tallat arran. 7.- Dona d'un poble preromà irbèric esta­blert a les comarques del Mares­me, el Barcelonès, el Baix Llo­bregat i el Vallès. Cent romans. 8.- Sigla de l'oest. Soroll que se­gueix al llamp. Síclice hidratada i amorfa, amb un 20% d'aigua. 9.-Planeta no visible a ull nu. Toca de nou. 10.- Nota musical. Mas-

SIS DIFERENCIES

cle que ha engendrat un o més fills. Consonant repetida. 11.-Embòlia.

-sg Dns --oi apv "Jna H -'6 Vi '«1 -EBV °a -•» 'snoN FUEjn -x iJ3d Bia

Mg --9 [Riox HBOUI -.j oj rasag y

aino|d3j]ug -'j :<qe|uoz|uoq opn|og

R. SOLER

SOPA D l LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit comarques de Catalunya.

J

Q

F

1

Z

G

H

F

S

K

S

H

B

A

H

U

E

Y

E

T

K

E

M

J

R

X

D

M

N

U

C

L

N

G

C

R

S

C

O

J

V

A

E

O

O

E

A

Ç L

S

B

L

N

A

R

R

A

G

E

S

L

A

Y

A

K

1

Q

B

C

R

Y

Z

M

H

O

Q

G

H

R

K

X

M

O

N

T

S

1

A

A

S

D

Q

A

P

S

F

A

V

B

J

'BÏSÍUO^ 'GireSas 'sauojaareg 'SSUOJIQ 'j ireQ íopnjoç

ESCACS J ESCUDER

En la partida Visheratin-Liaboda, 1968, les negres juguen i guanyen.

H S ±A±

VieAumi +ailX'fH '9'V*lVtS í '+0*31*0 >^HU.CIZa £ '3*3 a*V Z -3*0 t :o«n|os

JEROGLÍFIC GIRALT

POBLE DE LA SELVA Forma unitat de població del municipi de Vilobí d'Onyar.

B O

L I T I G I

M É S

t

Mi Q

M O

T>\ R D •("D cravi sgw ON (m> ioixn om (>*) oa v r i n v s

:OI:HI|OS

SOLUCIÓ DIFERENCIES

4 J L im C & F

CASAS FABRERAS, S.L. GABINET ADMINISTRATIU

Av. Alfons Sala, 22

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva Mòduls IVA Imp. Societats Imp. Renda i patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat social i nòmines Autònoms Pensions • Jubilacions

• Viduïtat •I.L.T.

- baixos 2 • Apartat de correus, núm

Magistratura • Conciliacions • Acomiadaments

GABINET JURÍDIC

AGENTS D'ASSEGURANCES

ï

S

12-Tel. 674 15 66*674 10 54 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ffip 5 4 ? » ; 3 a ^

AGF UNION ^ f e r FÈNIX

UNITS PER UN FUTUR MILLOR

TENIM LES PORTES OBERTES PERQUÈ GAUDEIXI, AMB SEGURETAT,

DE CADA MOMENT

Av. Catalunya, 15 bx. Tel. 674 25 74 - Fax: 674 81 04 08190 Sant Cugat Vallès

astellví SI.RVt IS I ADMINISTRA l'IUS. S.L.

KIUN i ï . tuli ' l . 4 Ap. correus Mi

l'cl. <>74 i : 41 / I !Wi

Ki \ I v 4 i ; 5K

O K l W N A N r C U C i A I [)i: i .

; VAI.I.Í.S i Barcclori.ii

Asseguranees generals

amb les millors

companyies.

Si cl preocupa la seva

seguretat, cl seu l'utur i e

de la seva família, i no vo

córrer cap risc innecessari.

trm.|iii'ns per assessorar-se.

es tudiarem el seu cas

(Ictiniiiklament.

A la llarga, el pagament

ü'una prima anual li pot

resultar un gran estalvi.

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A.

Servei d'Assessorament

Administratiu

Assegurances generals

i administració de

finques

C7 Santiago Rusinol. 32 Tel. 675 17 02 -674 66 69

Fax 589 27 74 J SANT CUGAT OKI.

VAI.I.HS

DOMÈNEC AYALA

Agent

d'Assegurances

• Vehicles

• Llar

• Comerç

• V i d a

• Malaltia

• Accident

• Etc.

C7 Carme, 31 Tel. (93) 674 71 42

08190 SANT CUGAT

AMB TOTES LES

GARANTIES

OFICINA GESTORA D'ASSEGURANCES

NO PERDI EN UN SEGON EE QUE TANT LI HA COSTAT

ASSEGURI EL SEU HABITATGE A TOT RISC

* Per cada milió de parets

el cost diari és de 2,7 ptes.

* Per cada milió de mobiliari

el cost diari és de 7,3 ptes.

* Assegurem amb totes les companyies

Tot tipus d'assegurances

Rbla. Celler, 95 (al costat farmàcia) Tel. 675 42 03

08190 SANT CUGAT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 APUNTS 45

ELS CINEMES

«Algo de qué hablar» Director Lasse Hallstróm. Intèrprets: Julià Roberts, Dennis Quaid i Robert Duvall. Recomanada: R/13. Sales: Cineart S sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Tot el petit món burgès de Grace s'enfonsa el dia que sor­prèn el seu marit fent-se un petó amb una jove desconegu­da. A partir d'aquest moment Grace comença a veure les coses d'una altra manera i creu que ha arribat l'hora de fer canvis.

«Babe, el cerdito valiente» Director. Chris Noonan. Intèrprets: James Cromwell, Magda Szubanski i Roscoe Lee Browne. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Aventures de Babe, un por-quet que viu a la granja dels Hoggett i que no es resigna al seu trist destí: acabar rostit a la taula de Nadal. Després de parlar amb els altres animals de la granja, Babe arriba a la conclusió que per evitar que se'l mengin es pot convertir en un porc oveller, capaç de fer les mateixes funcions de pas­turatge que un gos.

«Dino Rex» Director: Jonathan Betuel. Intèrprets: Whoopi Goldberg, Pons Maar i Bruce Lanoil. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• En el futur, tota mena de saures prehistòrics habiten en companyia de la raça humana. Katie Coltrane és una detectiu astuta i poc comunicativa a la qual els seus superiors assignen com a company un Tiranosau-rus Rex, de més de 65 milions d'anys, amant de les galetes i d'una contínua xerrera.

«El efecto mariposa» Director Fernando Colomo. Intèrprets: Coque Malla, Maria Barranco i Rosa Maria Sardà. Recomanada: R/13. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

SANT CUGAT

Sa«qua*1 Tworauch Dia de Maoal: 7.00,10.00

wrm Sant Cugai 2 Barw.elcertfcvaftirrte *>«.&

SantCuga$3 La lare màgica DtadeNadai: 8.10,8.15,10.20

4.05,6.10, B.f 5,10.20

SwtQ)ga$4 QoWetwye DiadeNa** 5.45,8.16,10.35

:*t«;* SeotoB«gofes»(te(fesabte Saj>1 Twomudi smz Babe.elcefolovatenfe Sata3 UflpaseoparlasnulMSfyO) t230 Sala 4 Qotdensye 12.30

Rubf Palace 1 Gotóeneye

Ritó Palace 2 Dino Rex.

fttffttaceS |VayaSanttOauBl

RubíPaiace4 Twomucfi

Rubí Palace 5 Nueve meses

4.30,7.15,10.»

<US,«.15,«.t$,1fc!5

4JO,8.30,8JO,10JO

m,7M,t9tà 4l15,W5,8.15,mi5

Sessions golfes: divendres 1 vigílies de festiu, a tes 12,15

Se suspenen tes dues últimes sessions del (la 241 la primera del 25.

SABADELL

Cineart 5 sales Algo de que hablar La ta» màgica B efecto mariposa

4.00,6.00,8.15,10^0

4.00,6,00,8.15,10.30 4.00,6.00,8,15,10.30

• Un jove de vint anys molt conservador, prototipus de fu­tur líder polític, arriba a Lon­dres per dur a terme un màster en economia. L'acompanya la seva mare, una dona d'idees molt més liberals que les del noi i que demana a la seva ger­mana, que viu a Londres, que intenti espavilar el jove. Quan la mare torna a Espanya, entre tia i nebot sorgeix una història d'amor.

«Goldeneye» Director Martin Campbell. Intèrprets: Pierce Brosnan, Sean Bean i Izabella Scorrupco. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• El nou helicòpter Tiger, un giny dissuasori de POTAN dotat de les prestacions més efectives

de defensa, és robat abans de la seva presentació mundial. Els autors del robatori són d'una organització terrorista especia­litzada en el tràfic d'armes. Quan el govern rus sol·licita la col·laboració internacional, el servei secret britànic envia a Sant Petersburg el seu agent més reputat i eficaç, James Bond.

«La llave màgica» Director: Frank Oz. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

H El dia del seu novè aniversari Omri rep, entre d'altres regals, un armari petit que el seu germà ha trobat entre unes coses ve­lles. A dins hi ha una petita figura de plàstic d'un indi que cobra vida.

SABADELL

Chwart Beates '-&$;.

4.00,6.00,8.15,10,30

8.», 730,1030

«»« to i f l »aé i» > a^

OnearMi» tated 4.00,6.00,8.15,10.30

Goideneye Dwendres, útòma. projecció: 10.45,

4.00,8.10,8.20,10.30 11.00.

Montecarlo Pocahontas 4.00.6.00,8.15,10.30

Dtvendmsidtesabte,úftraproteC(^J^.

Principal Nueve meses 4,10,650,8JS, 1050

Rambla Dino Rex 4.10,850,8.30,1050

CERDANYOLA Kursaall QoMflneye & » , 755,10.30

Kursaal 2 Uteve màgica 450,655,8m 10.35

Babe,elcerrJtovalente «.MS. 446,6.35,855,10.40

Kursaal 4 Pocanorrtas 4J0,6.10,8.00,10.30

Kursaal 5 Nueve meses 4.50,8.50,8.50,10.50

Kursaal 6 jVaya Santa Cteust 455,650,8.15,10.30

Combaté mortal 4.40,6.35,8.40,10.40

Kursal8 Dino Rex 4.10,650,850,10.45

Kursaal 9 Twomuch 4.30,6.40,8.50,11.00

Kursaal 10 Algo de que hablar

Kursaal 1;

450,6.30,8.40,10.50

Lared 4.35,6.45,8.55,11.05

«Mortal kombat» Director. Paul Anderson. Intèrprets: Christopher Lambert, Linden Ashby i Cary-Hiroyuki Tagawa. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • El Món Exterior, una dimen­sió fantàstica paral·lela al món real, és l'escenari habitual d'una sèrie de torneigs d'arts marcials, en els quals sempre guanya el malvat bruixot Shang Tsung, des de fa nou generacions.

«Nueve meses» Director: Chris Columbus. Intèrprets: Hugh Grant, Julianne Moore, Tom Arnold i Joan Cusack. Recomanada: apta. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Les relacions de Samuel, un psiquiatre infantil, amb la seva xicota, Rebecca, entren en una profunda crisi quan ella li anun­cia que està embarassada.

«Pocahontas» Director: Mike Gabriel i Eric Goldberg. Intèrprets: dibuixos animats.

Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Aventura romàntica inspira­da en la llegenda dels amors entre una noia índia i el pioner anglès John Smith.

«La red» Director Irwin Winkler. Intèrprets: Sandra Bullock i Jeremy Northam. Sales: Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Una noia molt aficionada a la informàtica, comença a tenir problemes quan accepta ajudar un col·lega de professió, el qual li sol·licita una anàlisi prelimi­nar per a un prototipus d'un programa d'Internet.

«Two much» Director Fernando Trueba. Intèrprets: Melanie Griffith, Antonio Banderas, Daryl Hannah i Danny Aiello. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola. BJ Art Dodge s'inventa un ger­mà bessó per poder repartir els seus favors entre dues dones.

«iVaya Santa Claus!» Director John Pasquin. Intèrprets: Tim Alien, Judge Reinhold i Wendy Crewson. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Les vides d'Scott Calvin i el seu fill Charlie canvien una Nit de Nadal quan Santa Claus cau del teulat. Quan Scott es posa el seu vestit, ell i Charlie són arrossegats màgicament fins al Pol Nord.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

M ) p t e s T O T A L A N I T

\1 ( .1 S \ I>\11 I | \ \ l í ( l \ \1 s

SS SANT CUGAT Tots els dissabtes

SESSIONS «GOLFES» «CONSULTEU HORARIS ESPECIALS FESTA DE NADAL»

ESTRENA ESTRENA ESTRENA 4a SETMANA

4 . 1 0 - 6 . 1 0 - 8 . 1 0 - 10.10 «GOLFA»: 00.15 - APTA

S «5 J

GOLDE ÍN^YE

4.05 6 . 1 0 - 8 . 1 5 APTA

10.20 4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 1 0 . 0 0 «GOLFA»: 00.30 - 13 ANYS

Dissabte, 2 3 a les 0 O 3 0 h , «GOLFA»: U N PASEO POR LAS NUBES e n V .O. / Dissabte, 3 0 «GOLFA»: U N PASEO POR LAS NUBES e n V .O.

©CINESR Al n r v i i di l'eiptctador Pàrking

2 h. gratis Carnet d'estudiant

universitari Accessos

minusvalids Venda

anticipada Reserva

PopSnock

46 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995

L'AGENDA

• Ràdio Sani Cugat • De dilluns a divendres —de 7 a 7:30 U..EI despertador,

amb Joan Vallvc. De 7: 3(1 a 10 h.,l:t gall del monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a l> h..notícies d'àm­bit general. De '> a 1(1 h.. la lera edició de l'informatiu Sant Cugat avui. Dirigit i pre­sentat per Xavier Fornells. De 10 a \ 2:45 b.J)U-s de ràdio. el maga/ inc . Hspais de di­vulgació. ent re teniment i par­ticipació Presentat per Ma-rihel ( avue l a s .

—De 12:45 a 13 h„ Amb molt de gust, espai de gastronomia amb Pep Blanes.

-De 13 a 13:30 h..Sant Cugat Avui. l'informatiu.2ona edi­ció. Kdita i presenta Natàlia Linares.

—De 13:30 a 14 \\.,Entitats. Di­rigit i presentat per Xavier Casanovas.

- - D e 14 a 18 h„Vol de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martin.

—De IN a 21 U.Al lloro. Un programa de Salva Vallvé. Lis" divendres, de 20 a 21 h.Miff Kaff. Musica heavv amb Marc Picanvol.

-de 21 a 21:2(1 'h..I.'esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte.

De 21: 20 a 23 h.Son.s / estels. Presentat per Pere Pallissa. tic 23 a 24h:

DillunsL-lí/Hcsr any. si.', l ' n pro­grama de Salva Vallvc.

Dimarts: I.'estrena, l ' e spa i de cinema de RSC.

Dimecres: Hores extres. Amb I-.duard Ciarcia i Rosa Ma. lané.

Dijous: \ iure a la terra. Pro­grama de Xavier Casanovas, Natàl ia Linares i Mònica Costa.

Divendres:!•'alies sense Fronte­res Presentat per Patina i Ha-med Ben I lammou. De 24 a 7 h .Musica al teu eoslat.

De 7 a 24 li..cada hora, con­nexions amb Catalunya In-tormacio i butlletins de Sant Cugat i cl Valies dels serveis informatius.

• Dissabte De •< ,il> h..FI gall del monestir. amb Xavier lo rne l l s . De 4 a 10 h..Viure a la terra. (Repet ició) .

- D e 10 a 11 h.Jlores extres. (Repet ició) . D'l 1 a 12 U.CameOver. Amb Xavier Montero . De 12 a 13 h.,/-.V magatzem. Amb Oiiol Costa i Amanda Sans. De 13 a 14 h.Avant Matx. Amb Carme Reverte i la re­dacció d 'esports. De 14 a 15 h..I alies sense fronteres. (Repetició) . De 15 a lf) li.. Aquells me­ravellosos i j / avAmb Josep M a n a Alvira. De 1(> a 20 h.Súper DJ. pre­sentat per Xavi Montero. De 20 a 21 h.Mones vibracions Amb David Villena. De 21 a 22 h..SaImaia. amb Jesús Aguilera i l.idia Ceron. De 22 a S li., Mu.siea al teu costat.

• Diumenge - De S a ') h..FI dia del Senyor.

De 'i a 1>:3U h..Fsport en Marxa, lera edició. De ' ' 3 0 a 10 h..El racó de la poesia. Amb Joana Fran­cesca (iarcia. De 10 a 10:30 h.Arrels. L'n proclama de Rogeli Padró. De 10:30 a 14:30 h.. Roda d'amics Amb Pere Pallissa i Joan Fàbregas. De 14 30 a 15 h .Esports en marxa. 2ona edició. De 15 a lt> h._ Ií/iíi7fc nif-m\ t·!!os<>s anys De 10 a 20 h' .Súper DJ. IX 20 a 21 h.Mones l'ibra-i Í'( 'lis

De 22 a 7 b.. Miisiai al teu t oslal. Dissabte i diumenge, de S a 22 li., connexions horàries amb Catalunya li i lorinacio i butlletins locals.

• Divendres 22 —Flavià.

• Dissabte 23 —Joan de Kery.

• Diumenge 24 —Irmina.

• Dilluns 25 —Nadal De N.S. Jesucrist.

• Dimarts 26 —-Hsteve.

• Dimecres 27 —Joan Apòstol.

• Dijous 28 —Sants Innocents

mwm I» 8 0 P

22 D I V E N D R E S

• Sant Cugat

• Música antiga —A 2/4 de 10 de la nit, audició

de música antiga a la casa de cultura a càrrec de Just M. Llorens (flauta dolça), Mi­reia Giménez (violoncel) i Montserrat Calduch (espine-ta).

• Nadal a l'Envelat —A 2/4 de 7 de la tarda, inau­

guració de l'Lnvelat de la Pla­ça Dels Ouutrc Cantons amb animació infantil a càrrec de La Sinforosa i Pep ( a l l au .

• La Floresta

• Pastorets A Ics 10 de la nit. Els Pas­torets d'en Folch i Torres a la L'nio Recreativa i Espor­tiva de La Floresta amb la participació de la Coral Clau de Sol.

• Rubí

• Teatre amateur —A Ics 10 de la nit. repre­

sentació de l'obra Humus. se-rtoras, mujeres dins de la Mos­tra de Teatre Amateur a l'es­cenari de La Sala.

23 D I S S A B T E

• Sant Cugat

• Concert de Nadal —A les 4 de la nit, concert

de nadal al Teatre-auditori a càrrec del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat. In­terpretaran el Conte-cançó de Nadal de ( h.iries Dickens i

L'Envelat serà el centre de les activitats de Nadal .

Nadal a l'Envelat

L ' Envelat de la plaça dels Quatre Cantons s'inaugura avui amb una festa d'animació

infantil a càrrec de La Sinforosa i Pep Callau. Fins el dia 5 de gener, els santeugatencs tornaran a assistir en massa a aquest espai que centralitza una part important de les activitats de Nadal que es fan al centre de la ciutat. A més dels espectacles i tallers infantils també hi haurà activitats nocturnes per a adults. / R.L.

-I ceremony of carols de B. Brittcn. Venda d 'entrades a la botiga Compàs del carrer Santiago Rusinyol.

• Nadal a l'Envelat - De 2/4 d'11 del matí a 2 de­

ia tarda, tallers amb L'n nen una joguina.

- A 1/4 de 6 i a 2/4 de 7 de­ia tarda, circ amb Petit circ de carrer i l'obra l'arietuls de circ.

• I-a Floresta

• Fira de Santa Llúcia A partir de les 11 del matí, Fira de Santa Llúcia a la plaça de l'Estació.

• Xocolatada popular A les d de la tarda. Xoco­latada per Tothom a la plaça de l'Estació.

• Mira-sol

• Concert de Nadal —A Ics 10 de la nit, Concert

de Nadal al Casal Cultural a càrrec de la Coral Har­monia de Valldoreix i la So­cietat Coral La Unió Sant-cueatenca.

• Kuhi

• Pessebre Vivent —A les d de la tarda, pessebre

vivent i cantada de nadales al carrer Sant Jaume a càrrec de associació Amics per la Cultura.

• Concert de Nadal - A les S del vespre, Concert

de Nadal a càrrec de la Coral Al·leluia a l'Esglèsia Evan­

gèlica de Rubí.

• Festa de Nadal —A 2/4 de 6 de la tarda, cançons

i poesies de nada) a la So­cietat Teosòfica Espanyola.

•Teatre amateur —A les 2/4 d ' l i de la nit, re­

presentació de l 'obra Damas, sentiràs, mujeres dins de la Mostra de Teat re Amateur a l'escenari de La Sala.

24 D I U M E N G E

• Sant Cugat

• Pessebre Vivent —De 6 de la tarda a 8 del

vespre, Pessebre Vivent i xo­colatada popular al Jardins del Monestir a càrrec del G r u p de Joves de la Parrò­quia.

• Música pels carrers —Música pels carrers, places i

mercats de la ciutat a càrrec del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat.

• Nadala l'Envelat —De 2/4 d' 11 a 2 de la tarda,

tallers amb l'Esplai Pica-Ro-ca.

— A les 6 de la tarda, titelles amb Foc Follet i l 'obra Qui sap on dorm la lluna.

• La Floresta

Un moment d 'aquesta tradicional representació.

«L'Estel de Nazaret» al Casal

E l Casal Popular de Rubí serà l'escenari, diumenge i dimarts vinent a les 6 de la

tarda, de la representació de L'Estel de Nadal, de Ramon Pàmies, dirigida per Albert Bové. L'Elenc artístic del Casal, la Coral Unió Ru-binenca i les Colles Galzeran de l'Escola de Sardanes Flor de Neu seran els encarregats de fer la representació. L'obra es tornarà a fer el dies 6 i 7 de gener. / R.L.

• M ú s i c a — A les 9 de la nit, música pop

espanyola al bar Dada amb el grup Carmen y Tatuaje.

• Fira de Santa Llúcia —A partir de les 11 del matí,

Fira de Santa Llúcia a la plaça de l'Estació.

• Dinar de germanor —A les 2 de la tarda, dinar

de nadal, música i ball a la Unió Recreativa i Esportiva.

•Valldoreix

• Festa infantil —A partir de 2/4 d'l 1 del matí.

taller de circ, animació i ball amb Desas t rosus Circus i Xip-Xap al Casal Cultural.

• Les Planes

• Missa del Gall —A les 12 de la nit. Missa del

Gall i actuació de la Coral L'Espiga de Les Corts al San­tuari de Les Planes.

• Pessebre Vivent —Pessebre vivent a càrrec de

l 'Agrupació Cultural i Mu­sical de Les Planes.

• R u b í

•Cagatió Gegant —A 2/4 de 6 de la tarda, cagatió

gegant a la plaça Doctor Guardiet .

• Cantada de nadales — A les 6 de la tarda, cantada

de nadales al barri de Can Vllahonrat.

• Marató de contes —Duran t tot el matí, mara tó

de contes d 'Europa per Bòs-nia a l 'Ateneu.

• T e a t r e —A 2/4 de 7 de la tarda, teatre

Festival de Nadal al teatre municipal La Sala.

—A les 6 de la tarda, repre­sentació de l'obra L'Estel de Natzaret al Casal Popular.

25 D I L L U N S

• Sant Cugat

• Recital de poemes — A 2/4 de 8 de la tarda i a

les 10 de la nit, recital de poemes a càrrec del grup Te-trateatre . Sota el títol de Ver-daguerianes, reci taran poe­mes de Jacint Verdaguer a la Sala Capitular del Claustre del Monestir.

• La Floresta

• Música —A les 9 de la nit, actuació

del grup Doctor Flv al bar Dada .

• Les Planes

• Missa dels Pastors — A la 1 del migdia, Missa dels

Pastors i caga-tió a la capella de Ca l'Avi.

• Rubí

• T e a t r e

HORARI AUTOBUSOS

Sortides des de Mas Janer. -(Mes feiners. 1a sortida: 06.l0b-07.l0b i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1a sorteja: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.50b-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

flecorregul. Mas Janer. Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat. Mercat Torreblanca CAP Wons Sala Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.i6h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora lins a les 22.16b.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP. Sant Francesc, Plaça Coll. Mercat Torreblanca. Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

I A 3 . SANTCIJGAT.LAFLORESTA.LES PLANES

Sortides de» de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21,30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja Uns a les 21.30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50b del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sota, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

CUGAT-RUBi-TERRASSA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes l festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22£5h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(felners)

Y A 3 . $ A M T C U G A T - B A

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a tes 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10b i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.10b i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

3 M P 3 T Í ^ ^ " ^ -

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de desembre de 1995 APUNTS 47

L'AGENDA

—A 2/4 d'11 de la nit, repre­sentació de l'obra Divertimets turístics a càrrec de La Cà-mara al Celler.

26 D I M A R T S

•Sant Cugat

•Recital de poemes —A les 7 de la tarda, recital

de poemes a càrrec del grup Tetrateatre. Sota el títol de Verdaguerianes, recitaran poemes de Jacint Verdaguer a la Sala Capitular del Claus­tre del Monestir.

•Concert Coral —A les 9 de la nit, concert

coral de Sant Esteve a l'Es-glèsia del Monestir a càrrec de la Coral Serra d'Or.

•Nadal a l'Envelat —A les 6 de la tarda, teatre

i contes amb Teatre de Paper i l'obra Contes per ser vistos.

• L a Floresta

•Pastorets —A les 8 del vespre, Els Pas­

torets d'en Folch i Torras a la Unió Recreativa i Espor­tiva.

•Mira-sol

• Pastorets —A les 7 de la tarda, Els Pas­

torets d'en Folch i Torras al Casal Cultural a càrrec del grup infantil de Mira-sol Tea­tre.

•Rubí

•Concert —A 2/4 de 9 de la nit, concert

coral a càrrec de l'Obrador Coral de Rubí a la Parròquia de Sant Pere.

27 •Sant Cugat

•Nadal a l'Envelat —De 2/4 d'li del matí a 2/4

d'l del migdia, tallers amb els monitors de l'Envelat.

—A 2/4 d'l del migdia, danses amb l'Esbart Sant Cugat.

—A 1/4 de 6 i a 2/4 de 7 de la tarda, pallassos amb la Companyia ínfima La Puça i l'obra ^1-2.

• L a Floresta

•Música —A les 9 de la nit, música blues

amb Pepe Gómez i Josué Fe­bles al bar Dada.

FARMÀCIES DE TORN

Dia / Poble

I Sant Cugat

í Cerdanyola

ï Rubí

ï Montcada

i Papiol

I Farmàcia (adreça)

Riera (Dr. Mutilo, 39)

Orris (Av. Argentina, 17)

Oriol fZaSro, 28)

V t e ( Q Jaume 1,20)

A.VBà(Av.Gerwralitat,35)

Telèfon

6740430

5807858

8994398

5645904

6683967

Sant Cugat

Cerdanyola

Rubí

Montcada

Papiol

B Sant Cugat

Í Cerdanyola

Rubí

"- Montcada

P Papiol

P Sant Cugat

j Cerdanyola

'• Rubí

- Montcada

Papiol

I Sant Cugat

í Cerdanyola

Rubí

Montcada

Papiol

P Sant Cugat

Cerdanyola

í Rubí

Montcada

TELÈFONS

SERVEIS

Salavert(C/SanfagoRusiriycil,38) 6740645

Salva (C/Torrente, 12) 6918901

Gfcerl(C/TotresOriol,4)

Pardo (C/Masia, 2) 5642139

A.VM(Av. Generalitat, 35) 6683967

• Sant Cugat

ft Cerdanyola

S Rubí

= Montcada

i PapW

Teixidó (Rbta.Ceter, 97)

Ahrarez(GaterteUnicentro)

BatHorl (C/MIà i Fontanals, 1)

Pardo (C/Masia, 2)

AVaà(Av.GeneraJtet,35)

6747749

6926721

6990386

5642139

6683967

6740483

Bach(Pg.DelBsCordeles,67) 6922367

Pont(C/MagiRameniol,7) 6973456

E.Ret*(Av. Catalunya, 65)

A.yfe(Av.Generagal·35) (©83967

Moral (C/Sta. Teresa, 40) 6753344 Vafc(Av. Catalunya, 17) 6921130

Garcia (Segòvia, 1)

Puig Farragut(C/Bloc Orquídia, 8)

AVIàvAv.GeneraJMat,3S) 668.39.67

Domènech (Pg. Sant Martí, 50) 6743353 Ribera (Q Sant Ramon, 182) 6920676

Cabina ( q Ntra. Sra. De Lourdes, 35) 699 20 í

J. Relat (C/Major, t 5841481

A.V8à(Av. Generalitat, 35) 6683967

Uorens(qSta Maria, 27) 6741531

Hidalgo (RMa. Cerdanyola, 1) 6922368 Pamla(qXercavins,7)

Capclevaa(C/Conca, 10)

• Papiol

1 Sant Cugat

5 Cerdanyola

; Rubi

; Montcada

ï Papiol

AVtò(Av . Generalitat, 35)

Ctiel(Pg-Diputació, 6)

Torrents ( Q Diagonal, 34)

BataM&f Francesc Macià, 23)

Duran (Rbia. Montcada, 37)

AV1à(Av.Generaitat,35)

6683967

6740364

5803904

6990430

5751543

6683967

(1) C1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) DM/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la nit (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

•Rubí

•Festa de la diversitat —De 10 del matí a 2 de la

tarda, festa infantil de la di­versitat al pavelló poliespor-tiu de Can Rosés a càrrec de SOS Racisme.

28 0MM 0-' II,

•Sant Cugat

•Teatre-auditorí —A les 10 de la nit, concert

de nadal a càrrec de l'Or­questra Sinfònica del Vallès.

•Nadal a l'Envelat —De 2/4 d'li del matí a 2 de

la tarda, tallers amb El Fa­ristol.

—A 1/4 de 6 i 2/4 de 7 de la tarda, titelles amb Els Ro­camora i l'obra La Maleta.

LA SALA •Rubí —El dissabte 30 de desembre

a les 10 de la nit, concert

Ajuntament

Ambulatori les Planes '

Bombers BeBaterra

Bombers Generalitat

Bombers Rubí

CAP

CAP urgències

Casa de Cultura

Casal Valldoreix

Catalana de Gas

Centre Cívic U Floresta

Centre Cívic Les Planes

Centre Cultural Mira-sol

Cinemes St Cugat (Reser.)

Correus

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari La Floresta

Ent. Municipal descerrtraK.

ENHER Rubí

FECSA (atenció al dient)

FECSA (avaries)

FFCC

Funerària

G.CMI (Mira-sol)

«senda

Jutjat

Otetna Municipal La Floresta

Parròquia St Pere Octavià

Parròquia Les Planes

Parròquia VaSdoree:

Piscina Municipal VaMorer*

Cuerpo Nacional de Polaa

Urgències

Policia Municipal i Prat CrvS

Pol. Municipal (VaHdoreft)

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

Repsol-Butà

Sant Cugat Comerç

SAÜR (Aigües)

58922 88

6755105

8628080

085

6998080

5891122

5884455

5891382

674459»

7252944

5690647

6755105

5892018

5890941

6747098

6741234

6742459

6747615

6742719

6991892

900313131

900232323

6741934

6740525

6742379

58911 55

6746696

5890847

6741163

204 7503

6740569

6754055

6747858

091

092

908795125

6747612

6740997

5694422

6741580

6740322

$990021

de l'Orquestra Simfònica del Vallès. Entrades a la venda a les oficines del carrer Jus­tícia o dues hores abans a la taquilla.

ALTRES ACTIVITATS •San t Cugat

•Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les ac­tivitats del cor inclouen con­certs, sortides de cap de set­mana i tallers complementa-

SERVEIS

VaMoreix (parada)

Grua

Algues U Floresta

AAPPIWWra-sol

M W Verge Carme Mira-sol

AAW Sant Joan Mira-scH

AAPPiWVaSdoreix

AAPP i W C . Montserrat Va».

AAPPWCanMajoVaj.

MProp, i Veïns La Floresta

AAWAigueJonoaUFtor.

A» . Consumidors

DNI {CKa prèvia)

6741111

8743371

6742089

6742018

6741003

6747163

6742197

6742105

6745049

8742089

6745129

2684567

5693080

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya

aVafrfHebron

H. Sant Joan de Déu

UnSat Coronària

Tei.derEsperança

Informació Carreteres

Hamabó Aeroport

Utomiacaó RENFE

Informació Port.

GMC

PoWfnte Torreblanca

PROMUSA

1 ENTITATS

ASM

ArxkiQwin

Casal tf Avis SC

Uar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

El Tot Sant Cugat

(^Sup.rmmiorante

Ràdto Sant Cugat

TefeMó Sant Cugat

Eb4Cankm

5891212

4272000

2034000

2481040

4144848

2042247

4785000

4900202

3188750

5893188

5891732

5691732

6753503

6742570

5891638

5890588

6745396

6741006

6752652

6748661

6749314

6755859

5895366

5896282

ris. •Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano,

guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i ins­cripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura,

manualitats, casal per a joves i adults, i altres activitats. In­formació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organit­zació: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Casal Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens

i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'a­vis i altres activitats. Infor­mació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78.

•Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina.

Informació al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'a­dults.

EXPOSICIONS • Sant Cugat

• Mercantic —Mercantic. Fira permanent

d'art i antiquaris. A l'avin­guda Rius i Taulet. Obert tots els caps de setmana. Telèfon: 674 49 50.

•Firart —Firart. Exposicions el lr i 3r

diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

•Rubí —Fins al desembre, exposició

al restaurant Disbarats de Te­rrassa de l'artista rubinenc Pep Borràs.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat —Universitària. De 9 del matí

a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50.

•La Floresta —Biblioteca de l'Associació de

Propietaris i Veïns de la Flo­resta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. De dilluns a di­vendres de 10 del matí a 1 del migdia. Telèfon: 674 20 89.

•Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat —Centre Cultural. De dilluns

a divendres, de 4 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre. Dimarts, d'li del matí a 2 del migdia. Dissabtes, de 10 del matí a 2 de la tarda. Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. De 5 de la

tarda a 9 de la nit. Telèfon: 674 53 96

•Arxiu Municipal de Sant Cu­gat —Situat a l'Arxiu Nacional de

Catalunya, al carrer Rei Jau­me I, s/n. Telèfon: 674 69 93.

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous,

divendres i dissabtes, de 4 de la tarda a 8 del vespre.

•Bilioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardívol. Feiners

de 4 de la tarda a 9 de la nit i dijous i dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia.

dutlt /

VOLTAAt Demaneu les butlletes als establiments adherits

.*£*-. ' ' • / Per ^persones j - - l : . ^ ,, '-'•-v.^ /••-.• &rtgifea coafojMJfraSffib híJLoteriai^a^^»3E2Sh*4*i* · . >C«U~ .*írrü

r' rro'ri r'r';i :1 ii \J íïl \lï\J \JÏl)D±rdïIll\.

"*- ^-%

É j P C. Colom

P Torreblanca

48 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallès Sant ( ugat dU Valies: ( Xcrk. * :s'< ' - -

Divendres, 22 de desembre de W 5

L A M E M Ò R I A

L.a muralla de Mar. que tants velers va contemplar a tcr mar-s'hi. 1:1 cometi, calalit amb America va ser important

als s ^Ls WII I i XIX.

11 '•'•.! \S(,R \t , (.ARKIOA

A questa guerra va fer escla­t a r un furt e n t u s i a s m e p a t r i ò t i c a les r e g i o n s espanyoles i en totes Ics

classes socials. Però a l'Institut Municipal d'Historia de Barcelo­na es conservava abundant docu­mentació de cases de comerç d'a­quella època, on es reflecteix, no obstant, que els Països Catalans lu estan completament en contra. I I comerciant Manuel Cardehas, el d d ' o c t u b r e de 1774. fa el comentari sobre aquesta guerra: -nos tiene u lndos revuello el jiti-eio». 1:1 baró de Maldà porta la notícia a casa nostra de la decla­ració de la guerra contra Angla­terra, on es mobilitzen dus bata­llons de guàrdies espanyols i dos de valons, per portar a terme el setge de C iihraltar. Però el que interessava més als catalans era la despruteccio en que quedaven Ics costes catalanes durant la con-tentla dels atacs que podria patir

tic qualsevol corsari , principal­

ment dels algerians. Les costes catalanes es

en moviment per a la sev.: sa. EI dia 23 d'agost de i comte de Floridahlanca ei comunicat al comte del Asa l t o , g o v e r n a d o r i comandant general de C a t a l u n y a , p c r q u c totes les embarcacions ca ta lanes s 'acundicio-nessin per fer front a qualsevol atac enemic. ressaltant la gran capa­citat de la gent nostra en el mar. com actius, bel·licosos, hons nave­gants i molt avesats a feines corsàries i fatigo­ses . Els c o m e r c i a n t s c a t a I a n s ja fi a v i e n reclamat protecció per als vaixells de t r a n s p o r t del comerç, vers Amèrica. HI navegant mallorquí Anton Barceló, que es va desta­car per la seva destresa en la pro­tecció de les costes mediterrànies,

posen defen­s o . el i\ là un

I d ressaltar la

gran capacitat de

la gent nostra en

cl mar, com

actius, bel·licosos, hons navegants i

molt avesats a feines corsàries i

fatigoses»

estava embrancat en la protecció dels vaixells comercials.

S'armaren diversos vaixells en els ports catalans, els de la Costa Brava s'avançaren, fitis i tot. als

barcelonins. I agost de 1779, el comerç" català ja tenia aimada la fra­gata Nitestra Sentirà de la Merced: la vila de Sant Feliu de Guíxols d e s t i n à el va ixe l l /:/ Conde del Asalto armat amb 18 canons. El 1 ale-roso fou armat a Pala­mós amb 16 canons, i a C a d a q u é s , El Albitr-quenque amb 1(1 canons. E n c a r a r e s t a v e n d o s vaixells més diposats a armar-se, però faltaven

que els subministressin el mate­rial dels arsenals reials d'artille­ria. Aquest motiu va fer explotar la gent de la costa i terra endins, la sang almogàver dels avantpas­sats. que manaven quasi a tota la

Els Països Catalans durant la guerra dels EVA

Mediterrània. S'anaren vestint els vaixells armats, controlant tot el n o s t r e mar . Un d o c u m e n t de l'Institut d'Història de la ciutat de Barcelona hi fa referència: «Elo­gio del l:\eelentisimti Senor Anto-nit) Barceló can motivo de la expe-dicióii conira Argel en jitliti de esle tinti 17S-): \quest personatge va ser l'admiració de la gent de l'è­poca. El 1 T7'). dirigí l'estol espa­nyol que va bloquejar Gibraltar. Fou ferit dues vegades durant el setge frustrat, malgrat les lluites, energies i il·lusions posades en el setge.

L'Ajuntament de la ciutat, gre­mis de tota mena, nobles i dona­tius diversos es troben en anota­cions de l'any 1779, on els com­ponents del consistori entregaven 3.000 lliures per a l 'armament en cors, a part del que s'havia pagat. La noblesa n'ofereix 4.384 lliures, els advocats en donaren 500, els gremis i col·legis 16.129 i alguns particulars 1.183.

L A C O L U M N A

Parla, ment! JOAN BARRIL

•

S i les ments parlessin i els g r u p s p a r l a m e n t a r i s n o haguessin de fer veure allò que no volen veure, compro­

varíem que la nova situació políti­ca expressa dos grans dilemes. El primer és com Pujol viu a contra­cor la nova situació política. El segon, com podrà sostreure's la política catalana de la no sempre reconfortant influència de la polí­tica de Madrid. El primer dilema té més càrrega de novel·la èpica: Icar sent com les ales de cera comencen a cremar-se i es veu obligat a tornar a tocar de peus a terra. El segon, en canvi, s'en­tronca amb els Epistulios Sinio-nales de Pérez Galdós, un episodi més ple d'intrigants i on no se sap mai de qui fiar-se. 1:1 temps dirà cap on es decanten, el president i la política, i quines aliances hi haurà si és que n'hi ha d'haver. Però una única cosa es certa. I.a pèrdua de la majoria absoluta de CiU significa una o p o r t u n i t a t inestimable de tornar a pensar. No es tracta simplement de l'ano­m e n a d a alegria tipogràfica que comporta la nova situació. Impul­sarà a viure la política d'una altra manera. Convergència no en tin­drà prou seguint les directrius del fundador i caldrà que cadascun dels quadres del partit inventin un d iscurs m í n i m a m e n t nou i engrescador. Unió. conscient que l 'escenari del futur pot canviar ben aviat, haurà d'afinar més les seves estratègies i insistir en la imatge de marea que els identifi­ca dins la coalició. El PP haurà de menjar-se tot el que va dir durant els dos anys de suport de CiL' al govern socialista i disfressar-se de cabaretera seductora per excitar un possible Pujol compaesto v sm novio. I el P S C , ja ho e s t e m veient, esmolarà les eines intra-par t idàr ies dels manifestos per fer a deshora el debat que s'espe­rava al frustrat congrés de Sitges. El millor és que les ments de cada c iu tadà es tan en disposició de posar-se a parlar. Deixem doncs q u e les i d e e s s igu in b o n e s o dolentes per elles mateixes i no per qui les proposa, que el debat s o b r e la C a t a l u n y a de l f u tu r c o m e n c i a e s t a r p e n s a t p e l s homes i les dones que volen pres­tigiar la política del futur. Potser hi ha algú a qui la nova situació no li agrada. Però la veritat és que ens feia una mica de falta.

al centre de Sant Cugat

corre mobles 47ÜVYS....

/ SEMPRE QUALITAT!

• Mobiliari • Llistes de noces • Decoració • Armaris

£e& nullvtA, tdeeà, fien aqueút Tfadal!

Francesc Moragas, T e l . ( 9 3 ) 6 7 4 0 8 1 9 0 S A N T

33 i Rambla de 0 9 9 5 F a x : C U G A T D E

Can Mora, s/n 6 7 4 0 8 9 8

L V A L L È S

ís MÍÓINS(«"«C1NES

\ Rius i Taulet, 20 - Tel. 674 68 47 - 08190 SANT CUGAT DEL V. ( Barcelona) ]

[|pig£?

I

DECLORADOx, ·£—i OSMOSIS INVERSA

)ESCALCIFICADORES^üTOMÀTICOS