Divendres, 11 de maig de 1996 ELS4CALVIONS Núm. 146

Any IV

S e t m a n a r i independent de Sant Cugat del Vallès 225 ptos

Pere Narbona

UHGC podria ser un centre terciari

—Sant Cugat —

La conselleria de Sanitat de la Generali tat de Catalunya assegura que s'està es tudiant la fórmula perquè l 'Hospital General de Catalunya centra­litzi tots els pacients terciaris (els que necessiten interven­cions d'alta tecnologia) proce­dents de la regió sanitària cen­tre , on es concen t ren més d 'un milió d 'habi tants . Una possibilitat seria que tres enti­tats del Vallès Occidental (la Mútua de Terrassa, l 'Hospital Parc Taul í de Sabadel l i l 'Hospi tal de Terrassa) for­messin un consorci que ges­t ionés aques ta divisió. EI Servei Català de la Salut i la direcció de l 'Hospital General de Catalunya coincideixen a remarcar que , tot i els canvis, el centre sanitari continuarà tenint la major part del capital bàsicament privat. Plana 14 i Editorial Plana 12

P o l i c í a c

Detenen José Maria Hill acusat de corrupció de menors i d'abús sexual

El detingut, veí de Sant Cugat què el Codi Penal no contempla- menors i abús sexual. Al tanca- recorrerà la decisió del jutge per-i creador de l'agència d'adopció va el delicte d'adopció il.legal i ment d'aquesta edició, el jutge, què el seu client "no se sent cul-Pares per sempre, va ser sotmès a compra-venda de nens. Les Josep Maria Torras havia dicta- pable i no pensa fugir del país".A una investigació pel jutge Lluís diligències que ara s'han obert minat presó incondicional per a hores d'ara es preveu que Hill Pasqual Kstevill, l'any 1992, però des del jutjat número 3 de Rubí, Hill. L'advocat, Jordi Rojo, va hagi ingressat a la presó Model les diligències es van arxivar per- són per presumpta corrupció de afirmar a la sortida del jutjat que de Barcelona. Plana 15

P i n t a d e s r e i v i n d i c a t i v e s

L·s parets de/s carrers serveixen com a plataforma d'expressió de missatges i estils a/ïístics diversos. Foto: X. IARROSA

S a n t C u g a t , c a r a n e t a . Els joves militants del Partit Popular han fet una crida a la sensa­tesa perquè les entitats i els partits polítics de Sant Cugat conscienciin als autors de pintades, i els facin desistir dels seus hàbits. Les Noves Generacions demanen no només que es nete­

gin les parets dels carrers de Sant Cugat, que queden molt lletjos quan estan pintats, sinó que volen eliminar aquest tipus de bretolades. El tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, assegura que la brigada municipal fa tant com pot per mantenir neta la ciutat, i

recorda que els mateixos partits polítics pres­cindeixen del civisme durant la campanya electoral i enganxen cartells allà on no toca, com ara als contenidors. Tot i l'actuació muni­cipal, a Sant Cugat hi ha moltes proves fefaents que les parets no són netes. Planes 9, 10 i 11.

A Sant Cugat es consumeix un 7% més de peix que a la resta de l'Estat espanyol

Els santeugatencs consumeixen més peix que la resta de ciutadans de l'Estat, segons les dades que ha publi­cat el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. De fet, la Cambra de Comerç de Terrassa ja havia fet públic un estudi sobre els hàbits de consum dels municipis de la demarcació. En les dades fetes públi­ques per la Cambra, ja es remarcava el fet diferencial de Sant Cugat respecte a la resta de municipis de la comarca. Els comerciants, però, es mostren més preo­cupats per l'amenaça que suposen les grans superfí­cies, tot i que alguns peixaters asseguren que a Sant Cugat es ven més peix que a Rubí. Planes 3 i 4

La Fundació Roviralta dóna tres milions a Asdi

per a la nova seu -Sant Cugat -

L'associació de disminuïts Asdi ha rebut una sub­venció de tres milions de pessetes de la Fundació Roviralta. Aquests diners serviran a l'entitat per cons­truir l'edifici de lleure de la nova seu. La Fundació Roviralta de Barcelona ja havia concedit ajuts econò­mics a Asdi en una altra ocasió. Els moviments de terres del nou edifici ja s'han fet i al febrer es va posar la primera pedra. El pressupost global de l'edifici és d'uns trenta milions de pessetes, i Asdi ha aconseguit reunir-ne la meitat. L'entitat iniciarà la celebració del 15è aniversari amb un concert de la coral Sant Jordi per recaptar fons. Plana 17

Inscripció 50% dte.

SQUASH

W$\ . ^ a festiu

Club Sant Cugat C/ Sant Jordi Tel. 674 98 62

>fa adu\fe

2 ELS/CANTONS Divendres, 10 de maig de 1996

Sumari

Trias afirma que "CiU continuarà demanant coses al PP". Plana 5

El Patronat no ha fet cap informe a favor de la gasoli­nera. Plana 7

El PSC creu que Aymerich es desentén d'Ensen­yament. Plana 15

L'equip de rítmica de la UESC es classifica per l'estatal. Plana 2 9

Hàsler inspira el seu quart llibre en rituals caribenys. Plana 33

Setmana J5 Els santcugatencs mengen un 6,9% més de peix que la resta de l'Estat Espanyol, segons un estudi que ha fet el Ministeri d'Agricultura. Planes 3 i 4

Política 5 El grup municipal d'ERC pre­sentarà dimarts vinent una mo­ció perquè l'Ajuntament de Sant Cugat s'afegeixi a la de­claració d'Aalborg. Plana 5

Entorn T_ Els ecologistes demanen a l'ad­ministració que oblidi el golf de Can Monmany perquè "és un espai protegit". Plana 7

Gairebé 600 persones han pas­sat per les oficines de Promusa per sol·licitar un dels 200 habi­tatges de la nova promoció. Pla­na 8

lln total de setze carrils bici uni­ran la UAB amb els municipis del Vallès, finançats per la UE, a través de la Diputació de Bar­celona. Plana 8

Societat 1 4 El CPA celebra la festa de la Cruz de Mayo amb una emoti­va missa rodem. Plana 18

La Colla de Castellers de Sant Cugat celebra la primera as­semblea i decideix crear socis protectors. Plana 18

El carrer Major es va cobrir amb

catifes de flors, tot i que la plu­ja del dia abans va impedir pre­parar la festa de maig com veïns i comerciants volien. Plana 19

La radiografia recull aquesta setmana la història de la Coral Sant Cugat. Planes 20 i 21

Economia 22 Els restauradors del voltant de la plaça de Doctor Galtes volen afegir-se al projecte del pàrquing que ha engegat Sant Cugat Co­merç. Plana 24

Els sindicats estan satisfets dels resultats de les primeres movi-litzacions del sector de la nete­ja. Plana 24

El gerent de Comercial Maqui­naria i Bienes de Equipo S.A.,

Àlex Aguilar, explica a la secció Les empreses que "cada cop és més necessari preocupar-se pel medi ambient". Plana 26

Esports 2 8 El porter juvenil del PH Sant Cugat creu que "mirant és com més s'aprèn". Meneses ha fet una excel·lent temporada amb el primer equip. Plana 28

La UE Sant Cugat ha decidit inscriure l'equip júnior de la prò­xima temporada a la categoria preferent. Plana 29

La santeugatenca Eriça Casta-fíeda es classifica a la 6ena po­sició al campionat d'Espanya de taekwondo, tot i que esperava fer un millor paper. Plana 30

Cultura 3 3 La companyia santeugatenca Eila Zero omple la sala de la Unió en la darrera funció de la comèdia Aquesta és la qüestió. Plana 34

L'Arxiu Nacional de Catalunya ha anunciat la seva intenció de fer una jornada de portes ober­tes cada mig any, després de l'è­xit de la d'aquest cap de set­mana. Plana 35

La novel·la 39 Continua la novel·la per capí­tols Misteris de Sant Cugat, d'E­duard Jener. Plana 39

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Sutscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina.

AlaBenzineraGriful, de la Carretera de Cerdanyola.

*

• fo*i* f « 2 ?

> • « • * »

% *

*

H54G\iyrcw>ïs

£ 1 — El tema de la

hetmana Divendres, 17 de maig de 1996 3

Els h à b i t s de consum d e l s s a n t c u g a t e n c s

Els frescos que confirmen el fet diferencial Els santcugatencs mengen un 6,9% més de peix i verdura que la resta de FEstat Els hàbits dels consumidors sempre han estat una incògnita per als comerciants. De fet, el canvi que alguns estudiosos van remarcar en els costums dels clients va portar la Cambra de Comerç de Terrassa a fer un estudi per poder actuar sobre la crisi que va experimentar el sector a principis

dels anys noranta. Ara, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha publicat els resultats d'un estudi de les dades de tot l'Estat espanyol. Les úl­times xifres confirmen la diferència de costums dels santcugatencs respecte a la mitjana estatal. Les famílies santcugatenques destinen una part im­

portant del pressupost a comprar aliments frescos: el peix, la fruita i la verdura són la part més des­tacada del cistell de la compra. A més, segons les xifres publicades, Sant Cugat és un dels llocs de l'Estat on es destina el percentatge més baix del pressupost a comprar pa.

C M . - Sant Cugat -

Els misteris que guarda el cis­tell de la compra no acostumen a aixecar passions descontrola-des, però el contingut del carro

del veí de la cua ens en pot dir

moltes coses. Alguns cre­

uen q u e

tothom compra el mateix: ho atribueixen al poder encisador de la publicitat. Però, s'han pa­rat a mirar el carro del costat quan fan cua al supermercat? La curiositat pot arribar a límits extrems quan es tracta d'acon­seguir fer una tipologia del con­sumidor per treure'n beneficis. Això és el que va fer la Cambra de Comerç de Terrassa a les po­blacions de la demarcació. En l'estudi que es va desenvolupar

durant un perí­ode de qua­

t re m e -

litzar un total de 500 famílies del municipi de Sant Cugat, es va confirmar el fet diferencial. Els santcugatencs mengen més aliments frescos que la resta de famílies de l'Estat espanyol. O, almenys, destinen la part més important de la despesa d'ali­mentació a comprar productes frescos.

Peix, peixet, de la canya...

El peix, la fruita i la verdura són la part més important del cistell de la compra dels sant­cugatencs. Les dades que ha publ icat el Ministeri d Agri­cul tura i Pesca confi rmen la tendència dels santcugatencs i situa el Vallès per sobre de la

resta de l'Estat. Les famí­lies e spanyo les van

destinar un 12,30% cl e 1 a d e s p e s a d'alimentació al

famílies de Sant Cugat van su­perar aquestes xifres de forma clara. Els san tcuga tencs van destinar un 19,10% - u n 6,8% més que a la resta de l 'Es ta t -de la despesa d'alimentació al peix, segons les dades que va publicar la Cambra de Comerç de Terrassa, en un estudi dels hàbits de compra de la demar­cació.

Segons l'estudi, els santcuga­tencs destinen un 6,46% de la despesa d 'a l imentac ió al pa. Aquesta és una de les xifres més baixes que s'han registrat a l'Es­tat espanyol. Segons el Minis­teri d'Agricultura, els espanyols dest inen un 9,10% de la des­pesa al pa, i les poblacions de Rubí i Terrassa -properes a Sant (Jugat- també superen la xifra santeugatenca (7,59% i 7,62%).

Fruita fresc;

Els estudis fets per la Cambra de Comerç de Terrassa confir­men que la despesa que els mu­nicipis vallesans destinen a la fruita i verdura també és supe­rior a la resta de l 'Estat espa­nyol. Així, mentre a l 'Estat es destina una mitjana del 18,40% de la despesa a la fruita i la ver­dura, a Terrassa s'hi destina el 19,48%. a Rubí el 19.86% i a Sant Cugat el 21.40%.

in canvi, el percentatge de la

despesa que es destina a que­viures suposa un descens des­tacat a Sant (Jugat, respecte a la resta de l'Estat espanyol. Men­tre que a Sant Cugat la mitjana és del 20,60%, a la resta de l'Es­tat la mitjana arriba gairebé al 30% (28,20%).

L'essència del cistell

• La part de la despesa familiar que es destina a la carn és la part més important de la des­pesa d'alimentació global. De fet, segons els estudis que han elaborat, tant el Ministeri com la Cambra de Comerç demos­tren que gairebé una quar ta part de la despesa total es des­tina a la compra de carn. Aques­ta proporció és del 27,54% a Terrassa, del 26,84% a Rubí i del 24,62% a Sant Cugat. Les dades demostren la tendència de la població de Sant (Jugat a comprar aliments frescos. De fet. la mitjana espanvola de la despesa destinada a queviures supera de poc la mitjana sant­eugatenca . Segons les dades que ha publicat el Minister i d'Agricultura i l 'esca, els es­panyols destinen el 25.60% de la despesa familiar a la compra de queviures, la qual cosa su­posa gairebé un 1% més que la mitjana de Ics famílies de Sant Cugat.

(,i,/ii, • / • / V 4( 1 \/n.\ S

gxtmtòw

Partm Stàn4*4*a &

•.-, - i -

Awtontatifctatió

deportes

mà t\p n s S a l a S 0 T e I S 8 9 I 7 9 9 S a n t u g j ^ i ï » ! " » ^

Setmana ELS ÍCAIYTONS Divendres, 17de maig de 1996

Els h à b i t s de consum d e l s s a n t c u g a t e n c s

C.M. - Sant Cugat -

Tot i les dades, publicades per la Cambra de Comerç de Te­rrassa, els comerciants de Sant Cugat es mostren escèptics a l'­hora d'analitzar cl fet que els santcugatencs prefereixin com­prar a botigues i centres espe­cialitzats que a les grans super­fícies. Segons les dades que va-publicar la Cambra de Comerç de Terrassa, els

santcugatencs a c o s t u m e n a c o m p r a r els productes fres­cos a comerços especialitzats o al mercat . Kls percentatges c r e ixen en el cas del vestit , el ca lça t i la pell, els e lec­trodomèstics i els objectes de rega l . La tendènc ia ge­neral envers els supermercats i les g rans su­perfícies cobra una importàn­cia relativa en el cas de l'ali­mentació seca. Amb tot, e ls

comerciants no es mostren gai­re convençuts sobre les dades

que ha publicat la Cambra de Comerç. Els botiguers de Sant Cugat creuen que els santcu­gatencs compren més produc­tes alimentaris a les grans su­perfícies del que afirmen en les enques tes . D'altra banda, els principals supermercats de Sant Cugat asseguren que la dinà­mica de compra dels santcuga­tencs col·loca en primera posi­ció la fruita i la verdura, seguida de la carn i el pe ix . D e fet, aquesta tendència confirma, en certa manera els percentatges que va publicar la Cambra de Comerç i que el Ministeri ha reafirmat després de l'actual es­tudi. La carn continua essent

un dels al iments bàsics de la bossa de la compra. Però els ex­perts asseguren que els santcu­gatencs des t inen més diners que la resta de clients de l 'Es­tat Espanyol a comprar peix. L'explicació que han donat els comerciants, carnissers, peixa­ters i responsables de peti tes superfícies comercials apunten cap a la situació econòmica dels habitants del municipi. Alguns comerciants asseguren que "els

santcugatencs c o m p r e n més pe ix q u e a la resta de l'Estat Espanyol per­q u è Sant (Ju­gat r e s p o n a una ciutat amb una renda per càpita superior a la de la resta

Terrassa —segons les de m u n i c i P i s de l 'Estat Es-

quals a Sant Cugat Pan>•«r. EI sector de la car-

es compra més peix— n i s s e r i a a s s e -g u r a cj u e la

tenen una explicació

Els comerciants de

Sant Cugat creuen

que les dades que

publica la Cambra

de Comerç de

en Velevada renda

per càpita del Vallès

respecte a la resta de

FEstat Espanyol

q u a n t i t a t de ca rn q u e es compra a Sant (Jugat és simi­lar a la de la resta de muni­cipis, tot i que segons alguns carnissers "els santcugatencs demanen sem­pre carn de pri­mera qualitat".

Els pe ixa te rs af i rmen q u e a "Sant Cugat es ven més peix que a Rubí al llarg de tota la set­mana. Però. alguns comerciants del sector asseguren que "ara es ven menys peix que fa dos anys".

La importància que tenen les vendes de fruita i verdura a Sant Cugat, segons les dades de les enquestes fetes durant el 1995, no semblen ser tan rellevants pels comerciants . A excepció dels supermercats que assegu­ren que la fruita i la verdura és el que més es ven, els comer­ciants especialitzats asseguren que "no està tan clar que els santcugatencs acostumin a com-

Els comerciants no es M** mullen però

confirmen les dades Ara es ven menys peix que dos anys enrera

El preu, la varietat de productes i el tracte dels venedors vers el client són, en general, els ítems més valorats pels sant­cugatencs. A més, els clients tenen en compte la proximi­tat del comerç a la llar, que es compri amb rapidesa i co­moditat i que l'horari s'adeqüi al temps que tenen per fer-ho. Un 85,8% dels enquestats valoren molt la qualitat dels pro­ductes. I un 43,3% assegura no tenir cap interès pel servei a domicili.

On compren ais santcugatencs?

3,6%

*m, tom

iHiinniífi í ifom

^ t • • • " • •

W%

"fe

w,m m;i^;iàí;J—J$L· «*»

mïir t i i in imi i i^Mff i í in i i r t IJMI»

Què compren e ls santcugatencs?

^?II£^:r,: ' - * • - * " ' * • " > ' • ' • •

...A-^^^g,:--^ • \ -

i.rf.nffiïftn M f

•wJfrwfi&t&fiwi n i t i tn i t lhun lu f · l · i nh i ihm

HU.ÚMAA

MnWilriftiinnni awsé'

• i- » ; J ^ í~

_1L

mniiï iiitA

um .'«L-ÍÀÈLÍSÍ

*m>

prar a centres especialitzats . En aques t cas, el paper del mercat és molt important. De fet, segons les enquestes rea­litzades a Sant Cugat un 4 1 % dels santcugatenc compren la fruita i la verdura al mercat . Aquestes dades són discutides

pels comerciants que mantenen la idea que els clients de Sant Cugat necessiten moltes como­ditats per comprar. De fet, una de les preocupacions primor­dials dels comerciants és l'a­menaça que suposen les grans superfícies comercials. El petit

Les dades que va publicar la Cambra de Comerç de Terrassa i que han estat utilitzades també pel Ministeri d'Agrieu/tura per fer Vactual informe sobre els hàbits de consum dels espanyols. El mapa de la comarca mostra els nuclis on més es desplacen els santcugatencs per fer les seves compres, a excepció de Barcelona. Gràfics: ELS 4 CANTONS

botiguer, del sector que sigui, se sent en inferioritat de con­dicions davant dels gransjnons-tres, de les campanyes de des­c o m p t e i d e l s hora r i s desbordants que ofereixen les grans superfícies i els grans ma­gatzems comercials.

El fet que els estudis demos­trin que Sant Cugat és un dels municipis de l 'Estat Espanyol on es menja menys pa no preo­cupa el sector. Els forns i fle­ques del municipi no han notat cap tipus de canvi respecte al compor tament habitual de la població. Un dels professionals del sector de la flequeria expli­cava que "si a Sant Cugat no es mengés pa no es podria explicar l ' ex i s tènc ia d e tan ts forns o d ' empreses com Vallès Pa — que reparteix pa per bona part de la comarca i de fora de la co­marca—".

Sigui com sigui, les dades pu­blicades en el seu moment, ex­tretes d'un estudi que es va fer a 500 famílies de Sant Cugat i les respostes donades pels co­merciants conf irmen una tendència q u e d i ferencia el comportament dels santcuga­tencs i de les ciutats del voltant, — R u b í i Terrassa— d e la tendència d'altres municipis de l'Estat Espanyol. Que els sant­cugatenc destinin un percen­tatge més elevat del seu pres­supost a comprar peix, no vol dir que no comprin altres ali­ments.

ELS4CÀTYIÜNS

Política Divendres, IT <te maig de IMf>

Trias diu que "CiU continuarà dema­nant coses al PP" El conseller va explicar el pacte als militants

El conseller de Presidència, Xavier Trias, defineix el pacte entre CiU i el PP com "un pacte de mínims", i, per aquest motiu, as­segura que durant els quatre anys vinents els nacionalistes con­tinuaran "demanant coses" als populars a canvi d'un suport que permeti la governabilHat. En aquestes futures demandes s'inclouria, segons Trias, la concreció d'una fórmula de fi­nançament per als ajuntaments. El fet que aquest aspecte no s'in­clogués en el pacte va ser un dels motius pels quals l'alcalde, Joan Aymerich, es va abstenir en la votació al Consell Nacional.

C È L I A CERNADAS

- Sant Cugat -

Trias va venir divendres a la nit a explicar davant els mili­tants de la secció local de Con­vergència Democràtica de Ca­ta lunya els a v a n t a t g e s q u e , segons el seu punt de vist, com­porta el pacte entre CiU i el PP. En principi, tot i que ell va dir que no, se li presentava un au ;

ditori com a mínim expectant. Només cal recordar que Joan Aymerich, president de la sec­ció local i conseller nacional, es va abstenir en la votació del pacte i ho va fer, segons va dir, representant el parer dels mili­tants de Sant Cugat. El conse­ller de Presidència va reconèi­xer, però, que "sovint, entre la gent de C D C es produeix una

batalla entre el que els diu el cor i el que els diu la raó".

Davant de la premsa, el con­seller de Presidència va repe­tir els arguments que s'han sen­tit desenes de vegades de boca dels principals líders naciona­listes catalans: que si CiU no hagués tancat l'acord "ens hau­ríem vist obligats a convocar noves eleccions" i que el pac­te ha suposat importants con-traprestacions per a Catalunya, sobretot en l 'aspecte autonò­mic. Però l'acord, segons Trias, només cobreix els "mínims" . "No és un pacte de legislatura, però sí que pretén garantir la go-vernabilitat". A canvi d'aquesta governabil i tat , va advert i r el conseller, CiU continuarà plan­tejant demandes durant els pro­pers quatre anys. I va reconèixer

Trias reconeix que els militants de CDC estan dividits "entre el cor i la raó". Foto: X: LARROSA

que el finançament dels ajun­taments "és un tema a discutir, tot i que no s'ha plantejat en aquest primer coet".

Q u è p a s s a a m b C a t a l u n y a

Tot i aques t a defensa dels avanta tges del pacte, Xavier

Trias va recordar que la situació a Catalunya "és diferent". P e r a ixò , " n o e n s s e n t i m

apressa ts" a l 'hora de tancar pactes amb altres forces q u e compensin la pèrdua de la ma­joria absoluta que va exper i ­mentar CiU en les e leccions catalanes del mes de novem­

bre passat. Els nacionalistes han rebutjat la proposta de pacte que els van plantejar els popu­lars catalans, perquè "ens ofe­rien una situació de mimetis­m e " . Segons el consel ler , la intenció de CiU és establir con­tactes amb totes les forces po­lítiques.

ERC presentarà una moció a P Ajuntament perquè s'afegeixi

a la declaració d'Aalborg Busquen la implicació de totes les institucions

CM.

El grup municipal E R C pre­sentarà una moció a l'Ajunta­ment de Sant Cugat perquè el municipi s 'adhereixi a la de­claració d'Aalborg. Segons va explicar el president de la sec­ció local d ' E R C , Eduard Po­mar, "és una moció que té mol­t e s p r o b a b i l i t a t s de ser aprovada en els diferents mu­nicipis de la comarca". Per això, el grup d 'ERC vol formar part d'aquesta declaració de princi­pis. La declaració d'Aalborg va sorgir a la cimera de Rio i pre­tén conscienciar la societat que els problemes mediambientals no afecten alguns països, sinó que afecten tot el planeta. Se­

gons va explicar Eduard Pomar, la moció que presenta el grup i que probablement serà apro­vada al ple municipal de di­marts v inent , es concreta en tres punts: "Adherir-se a la de­claració d'Aalborg en tots els seus termes, institucionalitzar PI d'abril com a Dia de la Te­rra i conscienciar els ciutadans que si no es prenen mesures es posa en perill el nivell de vida".

S e g o n s e l s r e p r e s e n t a n t s d ' E R C a Sant Cugat, "els mu­nicipis t enen molt a dir i s'ha de sensibilitzar els ciutadans d'això". Per tant, segons va ex­plicar Edua rd Pomar, "quan s'aprovi la moció, es buscarà la manera de portar aques t s principis a la pràctica".

Recaptar o contribuir? IORDI CASAS I ROCA

PREMISSA O E N U N ­CIAT: "Agenda de la re­captació municipal 19%"

TESI: Agenda: "Llibre o qua­dern... que serveix per anotar-hi, a fi de no oblidar-les, Ics coses que una persona ha do fer." Recapta­ció: "Acció de recaptar o percebre (drets, impostos...)." (Diccionari de l'IEC.) El mot municipal no requereix majors especificacions. A N T Í T E S I : No sembla que

pròpiament puguem parlar d'una agenda quan el període de paga­ment d'un dels impostos, concre­tament el de vehicles, es va ex­haurir el 15 de març. La seva utilitat per fer memòria és. doncs, força dubtosa. Quant al fet recap­tador tampoc no s'ajusta a la rea­litat. L'acció municipal de recap­tar, malauradament per al tresor municipal, no s'acaba en els ter­minis de pagament voluntari. És

més, un 25%, com indiquen les dades del darrer pressupost, en­cara està pendent de recaptar en fer la liquidació de l'exercici. S Í N T E S I : Proposo dir-ne

"Agenda municipal del contri­buent, 19%". T é diversos avan­tatges: 1) El mai contribuírs'aúiu força amb el pagament d'un im­post. Expressa millor, com molt bé es diu en el tríptic en qüestió, que constitueix-en part- un acte de "solidaritat social". En tot cas, és menys agressiu que el mot re­captar. 2) (Canviem el subjecte de l'acció. En lloc del "dret" muni­cipal a recaptar, parlem del "deu­re" ciutadà a "contribuir". 3) Com a conseqüència de l'anterior, apa­reix immediatament el "dret" del contribuent a saber, en molt ma­jor detall, com es gasten els seus diners. En definitiva, es tracta d'a­profitar l'ocasió per informar el

ciutadà de la distribució de les se­ves "contribucions", alhora que se'l fa coneixedor de la importàn­cia que tenen en el conjunt de les finances municipals. El ciutadà ha de saber que impostos, taxes i preus públics no cobreixen la to­talitat del pressupost. Deslligar in­gressos i despeses -com es fa en el projecte d'urbanització de la connexió rambla del Celler i Fran­cesc Macià, la informació del qual també he rebut i agraeixo- no sembla pertinent. El ciutadà ha de tenir coneixement de com es pensen finançar els grans projec­tes, no val vendre només la idea. 14) S'hauria d'afegir una darrera informació ja apun tada més amunc què es deixa de pagar, per què i qui. Una llista de noms no aniria malament. Cal saber qui, o com a mínim per quins motius, deixa de "contribuir".

_..w - MANEL BAR'RIS VILANt#*#,

. - CARME MIRADA I SUAREZ - CARLES

MN M. ESPINOSA I RODRÍGUEZ - PERE GARRIDO I LLE$

.ANOVAS MOLINA - MIQUEL SARDANS I RIBERA - JOSEP &

dSEP BARBA I MAGRINÀ - CARME PUIG I ARTOLA - JOSEP UJ

aUERALT ESCODA - JOSEFINA MATEU ROYO - MERITXELL QUERALT MA

- ROSER PALAU CASALS - VICENÇ PIQUET FERRET - PAU PIQUET PLANTA

AMADEU BONELLS I RIU - ANTONI ANDREU DEL AGUILÀ - LLUÍS ROS REI

PI - ROSA VECIANA PUIGCERVER - FRANCESC RIBA ROCA - ANTÒNIA ROVIRA

Z ESCRICHS - JOAN ANTONI NONELL CANALS - JOAN CARLES NONELL SENDRO^

ASANCH I RIBES - PEPA ARRUEBO CLAVERIA - LLUÍS SERRAVINALS QUERA

.MASES I THIÓ - F. XAVIER JUAN CLAVEGUERA - M§. ASSUMCIO TORTAJADA FERRER - 4

,TEPA M- JOSEP BORP* c " * ° * , c -AVEL-L INA CAMPI I GA'f

P \ TEPr JAUME-

T V

A D'ANELLA SUN£-ÜUlS

Museu del F.C. Barcelona

%^yïY$T

Futbol Base

Esport de Base

Ja són més de 20.000 promotors els que, a través de

la Fundació, donen suport al F.C. Barcelona.

Amb la Fundació, els barcelonistes han trobat la millor

manera d'impulsar i protegir el Barca, perquè aquest no

perdi la personalitat i els valors que el fan ser un club

esportiu únic. El nostre reconeixement a les persones que

ho fan possible, i benvingudes al Barca del futur les que

encara s'hi han d'afegir.

A totes,

^ N ^

K^r^° c°\V A ^ fiP

N 0? c

Fes-te n promotor a qualsevol oficina de

H BANCA CATALANA

FUNDACIÓ FC BARCELONA

Tel. (93) 227 82 81

ELS4CAlVrO]NS

Carrils bici per al Vallés La Diputació de Barcelona ha demanat una subvenció de 117 milions de pesse­tes a la Unió Europea per tirar endavant el projecte d'habilitació de setze itineraris de carril bici que uniran deu poblacions del Vallès amb la UAB. Plana 8 Entorn

Proliferació de les pintades Les joventuts del PP demanen a les en­titats i partits que conscienciïn "els jo­ves" i evitar així les pintades als carrers de la ciutat. De pintades n'hi de tot ti­pus i tots els colors polítics. Planes 9,10 i 11

Divendres, 17 de maig de 1996 7

Medi A m b i e n t

El Patronat no ha emès cap in­forme favorable a la benzinera

Era un dels arguments per situar Tequipament a Collserola L'únic informe del Patronat de Collserola sobre la benzinera proposada per Tabasa als túnels de Vallvidrera és "cautelarment desfavorable" a la instal·lació de l'equipa­ment. Tot i que la ubicació de l'àrea de ser­vei és en una zona protegida, l'Ajuntament

havia justificat l'acceptació del projecte perquè la Generalitat i el Patronat havien emès "informes favorables", segons pa­raules de l'alcalde, Joan Aymerich, al con­sell de districte de la Floresta del mes de març.

SÍLVIA BARROSO

El representant de l'Associació de Veïns de la Floresta, Josep Maria Mas, i el del grup d'auto-protecció, Joaquim García, van provocar el desconcert dilluns, al consell de districte del barri, quan van mostrar públicament un document del Patronat de Collserola "cautelarment desfa­vorable" a la benzinera que s'ha d'instal.lar als túnels.

El text va ser redactat el 14 de març en la reunió del consell d'administració de l'organisme, i considera insuficient la docu­mentació presentada per l'A­juntament. Per això, per poder determinar l'impacte ambiental de la gasolinera projectada per Tabasa, el Patronat demana que

se li facin arribar la normativa urbanística del Pla Especial, tots els plànols d'ordenació d'aquest pla i les vistes i els perfils trans­versals de la proposta. Men­trestant, es manté en suspens l ' emiss ió de l ' informe i s 'ha d ' e n t e n d r e " f o r m u l a t a m b caràcter desfavorable".

L'existència d'aquesta primera resposta contradiu, almenys en part, les afirmacions d'Aymerich i el t inent d 'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, que van assegurar fa dos mesos que la postura del Ptraonat era d'ac­ceptar la benzinera, tot i que l'empresa que gestiona l'auto­pista la projecti en una zona in­closa en el Pla d 'Espais d 'In­t e r è s N a t u r a l ( P E I N ) . E n realitat, l'informe definitiu del Patronat no s'emetrà fins d'aquí

a uns 15 dies, segons el cap de Servei de Projectes i Obres de l'organisme, Josep Mascaró. Mentrestant, l'Ajuntament no

havia donat a conèixer el docu­ment provisional als veïns — q u e el van o b t e n i r pel seu compte— i el cap de l'àrea d'Ur­banisme de l'Ajuntament, Fran­cesc Borràs, va afirmar dilluns que el desconeixia. Tanmateix, Borràs va reconèixer que sí ha­via rebut la sol·licitud d'ampliar la documentació, un tràmit que es va complir el 8 de maig. Actualment, l'àrea de Medi Am­bient està estudiant les al·lega­cions al projecte de la gasoline­ra q u e van p r e s e n t a r conjuntament el Grup Natura del Club Muntanyenc i l'Asso­ciació per a la Defensa i l 'Estu­di de la Natura. Uinforme definitiu del Patronat sobre la gasolinera dels túnels es coneixerà

d'aquía unes setmanes. Foto: ElS 4 CANTONS

Els ecologistes demanen a l'administra­ció que oblidi el golf de Can Monmany

La discussió "no s'hauria ni a"encetar" perquè és un espai protegit

c.c. - ValMoi-eix -

EI projecte per construir un camp de golf en uns terrenys de la zona de Can Monmany, a Valldoreix, no ha estat ben re­but per les associacions ecolo­g i s t e s . El G r u p N a t u r a del Club Muntanyenc Sant Cugat ja ha anunciat la seva oposició al projecte, tot i que afirmen, en un comunicat emès després de la reunió que van mantenir dimarts al vespre, que "no ens ha estat permès l'accés al pro­jecte" .

Els ecologistes fan una crida a les tres institucions implicades perquè abandonin la idea de tirar endavant aquest projecte. La Generalitat, segons els eco­logistes, "no ha de pe rme t re una nova agressió a un espai P E I N per no pe rd re encara més la credibilitat de l'eficàcia d'aquesta figura de protecció". L'administració autonòmica va

crear el Pla d 'Espais d ' Interès Natural - e n el qual s'inclouen els terrenys de Can Monmany-per protegir un 20% del terri­tori català dels porcessos urba-nitzadors. S'ha demostrat, però, que aquesta figura no evita, en molts casos, que s'acabi cons­truint en terrenys d 'aques tes característiques. El fet que els terrenys reservats per al camp de golf estiguin inclosos en el P E I N i en el Pla Especial de Protecció de Collserola impli­ca, segons el Grup Natura, que "la d i scuss ió no s 'haur ia ni d 'encetar".

Els ecologis tes recorden , a més, que a Sant Cugat ja hi ha dos camps de golf. Si aquest tercer tirés endavant, "es con­vert i r ia en el munic ip i amb més camps de golf de Ca ta ­l u n y a " , d a d a q u e conf i rma l'Associació per a la Defensa i l ' E s t u d i de la N a t u r a (ADENC) . La modalitat pitch &put que es preveu per a Vall­

doreix - t ipus de camp de pe­tites dimensions pensat espe­c i a l m e n t per a jugadors no­v e l l s - fomentaria la pràctica d 'un esport "que en el nostre clima mediterrani suposa una agressió al patrimoni natural".

El projecte del golf de Can Monmany, que ocuparia una supe r f í c i e de set h e c t à r e e s -cinc de camps fruiters i ducs de bosc- està pendent de l'in­forme que ha d 'emetre el de­par tament de Medi Ambient de la General i tat . Fonts d'a­quest departament , però, han assegurat que el projecte "no l 'hem vist encara". Ment res ­tant, l'àrea de Medi Ambient a s s e g u r a q u e ha d e m a n a r a q u e s t in forme i q u e no es prendrà cap decisió fins que no se'n conegui el resultat. El Pa­tronat ha emès ja un estudi tèc­nic, però falta el de gerència, que analitzarà la conveniència de construir un golf en aques­ta zona.

UADENC organitza una marxa contra el quart cinturó que

passarà per Sabadell i Terrassa

c.c. - Sabaaall -

L'Associació per a la Defensa i l ' E s t u d i d e la N a t u r a ( A D E N C ) ha convocat per a aquest d iumenge un acte de protesta contra la construcció del quart cinturó que projecta el ministeri d'Obres Públiques i Transports, reconvertit ara a ministeri de Fomen t pel go­vern del PP. La marxa de pro­testa sortirà d i u m e n g e a les nou de matí des de la plaça de l'Ajuntament de Terrassa; a les dotze, arribarà a la plaça Es­panya de Sabadel l , i seguirà fins a la cèntrica plaça del doc­

tor Rober t , on els r ep resen­tants de la campanya contra el quart cinturó llegiran unes lí­n ies del sociòleg t e r ra s senc Salvador Cardús, escrites ex­pressament per a aquest acte. Un grup de música animarà l 'acte.

La marxa de d iumenge s'a­fegeix als actes que darrera­ment s'han organitzat per opo­sar-se a un vial de comunicació que unirà Abrera i Sant Celo­ni passant pel Vallès Occiden­tal. Com a mostra d ' aques ta oposició, els organitzadors de la campanya han senyal i tzat tot el traçat amb la l legenda "Indret amenaçat".

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARÏCOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cagat

8 Entorn ELS -/CANTONS Divendres, 17de maig de 1996

H a b i t a t g e Transports/Medi ambient

Setze carrils bici uniran les poblacions del Vallès amb la UAB La Diputació demana a FAtrapa 117 milions

El projecte per connectar les principals ciutats del Vallès, entre elles Sant Cugat, amb el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona comença a tenir cara i ulls. La Di­putació de Barcelona ha demanat a la Unió Europea una subvenció de 117 milions de pessetes, que arrodonirien la inversió total prevista per a aquest projecte. En total, es construiran, segons la Diputació, setze itineraris alternatius en un període de tres anys.

Promusa ha venut quasi 6 0 0 sol·licituds en deu dies

c.c. - Sant Cugat -

Quasi 600 persones s'han adre­çat a l ' empresa Promusa per comprar un dels impresos de sol·licitud que ha elaborat l'em­presa per poder accedir als 200 habitatges de la nova promoció. De moment, però, només vuit

han tornat la sol·licitud compli­mentada. El període per pre­sentar tota la documentació que requereix Promusa -declaració de la renda i certificat d'empa­dronament, entre d'altres-es va obrir el 6 de maig passat i es tan­carà el 13 de juny. La llista d'ad­judicataris definitius es farà pú­blica després de l'estiu.

La nova promoció de l'empre­sa municipal preveu construir 200 habitatges a uns terrenys dels sectors de Torre Blanca i Can Magí, al costat de la carre­tera de les Roquetes. La super­fície dels pisos oscil·larà entre els setanta i els noranta metres qua­drats i el preu, entre vuit i setze milions de pessetes.

CKLIACERNADAS

- Sant Cugat -

La sol·licitud perquè la Unió Eu­ropea participi en el projecte amb una subvenció de 117 milions de pessetes és el primer pas per con­cretar-lo i tirar-lo endavant. Si Eu­ropa concedeix l'ajut, dins del pro­grama de medi ambient Life, s'haurà aconseguit reunir el total de la inversió prevista, que puja a 235 milions de pessetes. De mo­ment, hi participen la Diputació de Barcelona, el Consell Comar­cal del Vallès Occidental i la Uni­versitat Autònoma.

El projecte és ambiciós. Consis­teix a habilitar itineraris que per­metin anar en bicicleta des de les ciutats més importants del Vallès fins al campus de la universitat. Entre aquestes ciutats, destaquen Sabadell, Rubí, Sant Cugat, Cer­danyola, Barberà, Ripollet i Sant Quir/e del Vallès. En total, l'àrea de medi ambient de la Diputació

ha dissenyat setze itineraris dife­rents, tot i que en el projecte pi­lot que la Diputació ha presentat a la Unió Europea només n'hi consten set. El projecte compleix dos objectius, segons ha explicat a aquest setmanari cl cap d'aquest servei, Vicenç Sureda. En primer lloc. respondre a la demanda d'es­tudiants, professors i personal de serveis de la universitat que, es­pecialment quan arriba el bon temps, es desplacen en bicicleta al campus. En aquest sentit, el projecte és "realista", segons Su­reda, "perquè abans de dur-lo a terme ja sabem que complirà una funció".

El segon objectiu és recuperar antics camins que actualment es­tan en desús i que connectaven els pobles amb els parcs naturals de Sant Llorenç de Munt i Coll-serola.

Si es compleixen les previsions, els itineraris estaran habilitats en un període de tres anys.

Institució Cultural del CIC -fundació Privada

cu

a Escola TOAU a SANT €fcJGAT Educació basada en els principis de: ,5

gía activa Humanisme cristià

Data ^4^ :*i

^ - - * >?•-**•

~\ * *

* & i4ffR**Ç^

Qtfc» 1996-97 P-5(3t4í5any$) « ,

tdett, ió de kt

*'vM?

- y : ' ! '

*.*?&&*$• * >

-*-, *$ - t ^ \ Í

^K; 'k A

Í~!Ï5Í*-Ï

tétm*tiré « r als p&te» iitlil'essatsí f & ^ "í; ,. $>

a l e s j t í e k tarda al c/ Mart*3i§»/14 - SANT CUGAT

*$?"'. V J >& * »

* -^«tè & s^Pfir * íoés informació -^enció individualitzada— podeu trucar al:

589 81 08 Dilluns i dijous, de 9 del matí a 8 de la tarda

Dimarts i dimecres, do 9 dei niatí a 5 de Ja tarda Divendres, de 9 del matí a 2 de la tarda

* * < • » .

ElS'/CANTONS Divendres. 17 de maig de 1996 Entorn 9

L ' e n q u e s t

El molesten les pintades urbanes que hi ha pel carrer?

- Sant Cugat -

Les pintades urbanes, a les parets de les ciutats, han estat sempre un mitjà d'ex­

pressió utilitzat per diferents grups socials. Sovint són una protesta o una reclama­

ció al sistema establert; altres vegades tenen Intencions més o menys artístiques, i,

en un percentatge molt alt, són una plataforma d'intercanvi d'opinions entre tendèn­

cies oposades 1 arriben a l'insult. Generalment, s'associa la gent jove a l'autoria d'a­

questes pintades. Segurament por alxó, ha estat a través de les Noves Generacions

que el PP de Sant Cugat ha protestat per l'existència dels grafltis. Entre els santcu-

gatencs enquestats, hi ha la idea general que, efectivament, les pintades molesten ois

ciutadans, perè molts matisen que algun tipus d'aquestes expressions espontànies pot

tenir l'interès suficient per trobar-los un emplaçament. En aquest sentit, hi ha qui

puntualitza que les pintades són més tolerables en alguns Indrets determinats. / S.B.

ANABEL ORTIZ

17 ANYS

ESTUDIANT

"A mi em molesten aquelles que són només un nom o una paraula inintel·ligible. Però les que presenten dibuixos, sobre­tot en llocs adequats que ce­deixen els ajuntaments, m'a­graden, és com un art."

SUSANNA ALBIAC

29 ANYS

COMERCIAL

"Més aviat molesten, perquè embruten, tot i que n'hi ha de més ben fetes que altres. Potser s'haurien de destinar zones es­pecífiques per fer-les, però els que són brètols continuarien embrutant fora de lloc."

JOSÉ GÓMEZ

57 ANYS

ADVOCAT

"A mi no és que em molestin, en general, però hi ha textos en les pintades que sí que m'ofe­nen, pel que diuen. A més, a mi no m'agradaria que pintessin la meva paret, i penso que als al­tres tampoc no els deu agradar."

MONTSE AUSÍN

36 ANYS

INFERMERA

"A mi em molesten molt, molt. Perquè Sant Cugat és molt maco, i ho trobo nefast. Tant les pintades, que destrossen un edifici bonic, com els excre­ments dels gossos fan molt lleig en una ciutat com aquesta."

RAMON SARDANYONS

19 ANYS

ESTUDIANT

"A mi no em fan res, les úni­ques que em molesten són les pintades fatxes. Aquestes sí. Però aquelles altres que són amb dibuixos, o dels rappers, m'agraden, fins i tot."

PERE FIGUEROLA

61 ANYS

PENSIONISTA

"Em molesten molt, massa. Si jo els agafés, els en diria quatre de fresques. El que passa és que no ensopego mai cap brètol d'aquests. Aquella pintada que hi ha al Teatre-auditori, per exemple, és indecent."

CARLES ANDREU

46 ANYS

AGENT DE LA PROPIETAT

"En general, em molesten to­tes, sobretot les de mal gust. Crec que els que les fan hau­rien de ser més respectuosos amb l'entorn. A més, ho fan in­discriminadament, quan hi ha llocs, com un mur de la via del tren, on són més tolerables."

CARLES PALHAÍ

36 ANYS

PERIODISTA

"Les pintades, si es fan en lo­cals o cases particulars moles­ten, a més és penat per la llei, crec. Si es fan en una paret abandonada, de ciment i lletja, es podrien consentir. Però en general, és de malt gust perquè embruten."

MARIA JESÚS GONZÀLEZ

43 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Jo crec que molesten totes, de tots els tipus, perquè fa lleig i brut. I les façanes costen molts diners de pintar."

CAROLINA GÓMEZ

22 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Per a mi, depèn del tipus de pintada. Hi ha alguns dibuixos que estan molt bé. Però depèn d'on els fan. El problema és que, normalment, no queda gai­re bé precisament pel lloc on ho fan."

io Entorn Hív/CANTONS Divendres, 11de maig de 1996

P i n t a d e s r e i v i n d i c a t i v e s

Pintada bilingüe. Qui ho diu que a Catalunya hi ha proble­mes perquè el català domina so­bre el castellà? Aquesta pinta­da és una prova evident que, per evitar enfrontaments, el millor

és fer les coses amb equilibri. Per això, la primera part de la pintada està escrita en català, i la segona en un perfectíssim cas­tellà. Una altra possibilitat és que l'artífex de la pintada no

tingués gaire clar com s'escriu el català, qiie també podria ser. Els infractors del civisme que a més fan faltes d'ortografia en­cara haurien de pagar el doble. "Insubmissió contra /asguerras"

és un dels lemes del CASC per expressar la seva oposició al mi­litarisme. Aquesta façana, tot just davant de l'estació dels Fer­rocarrils de la Generalitat, és un espai temptador per deixar l'em-

prempta d'allò que es pensa. Per més que han intentat cobrir les pintades anteriors, sempre hi ha gent a l'aguait per estrenaries ti­res de pintura gairebé fresques. /À.C. Foto:X. LARROSA

Batibull inintel·ligible. Cal fer un esforç d'observació molt gran per poder entendre l'enrenou de dibuixos, grafitis i pintades que apareixen en aquest reduït tros de paret. El carrer Domènec, al costat del Mercat Vell, és un racó petit però ben aprofitat. Hi ha de tot, i amb totes les tendències po­

lítiques. Tant es veuen creus gam-mades com pintades contra el fei­xisme. Hi ha també alguna de­claració d'amor i qualificatius diferents per a dos grans espor­tistes que han passat per Can Barca. Si no els trobeu a la foto, po­deu anar al carrer Domènec i veu­re-ho. /À.C. Foto: X. LARROSA

Reclamacions d iverses. Aquesta paret del carrer de Vallcarca està especialitzada en pintades independentistes, tot i que també n'hi ha una que defensa els interessos dels ho­mosexuals, la del FAG. l 'na bandera estelada, la demanda que l'exèrcit abandoni Catalu­

nya i alguna cosa que fa re­ferència a l'independentisme o a la independència -no se sap ben bé perquè la paret és llar­ga i totes les pintades no en­tren dins el quadre de la foto­grafia-. Però les referències a la independència de Catalunya són clares, encara que el fla­

mant cotxe de model esportiu que va aparcar al carrer no dei­xa veure-ho tot.Tothom té dret a pensar el que vulgui i ex­pressar-ho, però algunes exal­tacions, com les que desitgen llarga vida a la banda ETA, po­drien evitar-se. / À.C. Foto: X. LARROSA

EIS/CANTONS Divendres, 17de maig de 1996 Entorn n

Les p i n t a d e s r e i v i n d i c a t i v e s

Una de les pintades que es pot veure en una paret de la plaça de Barcelona. Foto: X. LARROSA.

Les parets de molts carrers de Sant Cugat són un dels camps de batalla de l'àrea de Ser­veis Urbans, que inverteix temps i diners a deixar-les netes i polides. Però sempre hi ha un espraier expectant disposat a desfer la feina dels membres de la brigada. El Partit Po­pular ha fet una crida al sentit comú i demana a la gent jove que deixi d'embrutar allà on no toca. Joan Recasens assegura que es fa tant com es pot, però la feina no s'acaba mai, i a més, és difícil enxampar in fragant! els autors.

Sant Cugat, cara neta Els joves del PP demanen menys pintades i la brigada no dóna l'abast

ÀNGELS CASTUERA

- Sant Cagat -

Les noves generacions del Par­tit Popular de Sant Cugat van presentar la setmana passada un manifest en contra de les pin­tades que embruten les parets dels carrers. El document, que van presentar dijous en una roda de premsa, s'adreça a les insti­tucions públiques perquè nete­gin les pinatdes, a les entitats pe rquè c o n d e m n i n aques tes accions i als joves en general, perquè en són els principals res­ponsables, segons Noves Ge­neracions.

Per al tinent d'alcalde Joan Re­casens, responsable de l'àrea de Serveis Urbans, en les últimes tres setmanes s'ha fet una feina enorme per netejar les parets. "Evidentment, no es pot estar sempre al punt on es fa una pin­tada just en el moment en què es fa, però intentem revisar les parets periòdicament." Davant l'afirmació dels joves populars que és precisament el jovent el que fa pintades, Recasens afirma que això "és responsabilitat de qualsevol persona que té poc seny", i no només dels joves.

El president de Noves Gene­racions a Sant Cugat, Martí Gar­cía, va incidir en la necessitat de conscienciar el jovent per­què desisteixi de fer més pin­tades. Respecte als artistes de l'esprai, els que fan grafitis, els

joves del PP demanen espais adients perquè puguin mani­festar-hi el seu art. Per a Reca­sens , "qualsevol paret neta i prou gran és suficient". El pre­sident de Noves Generacions, Martí García, va reconèixer que una part de culpa la tenen els mateixos polítics, i va demanar

a les formacions locals que dis­suadeixin les seves seccions ju­venils. En aquest sentit es va manifestar també Recasens: "Hi ha molts llocs on no toca en­ganxar cartells, com per exem­ple els contenidors. Durant l'úl­tima campanya electoral, el PP ho ha fet".

Parets de coloraines

• "Voy a pintar las pa redes con tu nombre, mi amor" eren els dos primers versos d 'una cançó dels Mustang. Les pa­rets s'han convertit en suport de reivindicacions, a més d'a­passionades declaracions d'a­mor. Els autors s 'amparen en l'anonimat i la nocturnitat. Po­ques d 'aquestes pintades van signades personalment. Els "terroristes" de l'esprai

no descansen. Hi ha llegen­des per a tots els gustos: algú estrena un tros de paret amb un exabrupte contra algú. Pot­ser dura una o d u e s ni ts . A con t inuac ió , la mostra d 'a­quells que s'han sentit ofesos amb les afirmacions deixen a sobre, o darrera, la seva res­posta, o acaben per eliminar allò que no els hi convé. Al fi­nal, cal tenir un amic egiptò­

leg o molt bona voluntat per desxifrar alguna cosa. Les p i n t a d e s són la forma d'expressió més popular . de­mocràtica i con tunden t que es c o n e i x . Q u a l s e v o l po t compra r un esprai i deixar constància d 'al lò que vol o que pensa en un lloc de pas força transitat. Els nens d'un carreró perpendicular al pas­seig de Torreblanca no esta­ven disposats a fer cas dels suggeriments dels pares. Per a ixò, a la l l e g e n d a " N o se p u e d e jugar a pe lo ta" , van posar una creu a sobre de la negació. D 'aquel la manera, la frase deixava ben clar que els nens ignoraven categòri­cament la vlountat dels pa­res. Tan pet i ts , i ja exercei­x e n el d r e t a la l l i b e r t a t d'expressió./À. C.

Manifestacions públiques. Una pintada en protesta d'alguns dels túnels de Collserola, un alie-nígena amb aspecte de granota en disseny pop-art i una feina conjunta: uns comencen la frase

i un altre la remata, amb una sola paraula però donant-li un nou sentit. Són algunes de les pinta­des que, tot i la feina de la brigada municipal, encara queden als car­rers. /À.C. Foto: X. LARROSA

MAGRA RUBÍ MARMOLESY GRANITOS S.L.

SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE MÀRMOL, GRANITO Y SILESTONE

EXPOSICIÓNY OFICINA TALLER: Ctra. de terrassa, 97 bis 08191 RUBÍ(BCN) Tel./Fax 699 78 02

C/Polit, 15 - Pol.lnd. La Llana 08191 RUBÍ (BCN) Tel. 699 94 56

ELS4CAINTQNS

12 Opinió

^ K ^ Divendres. / 7 de maig de 1996

E d i t o r i a l

H S I CANTONS Sctmururi UHleiK-rKlent de Sant (lunar. del Vjllès

1 B > :

C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Rjnion ( i u i i (pre\u ient i

|..M-p M Cj l i r c r t / i i . Xavier r'i>rndls, ÏVrc Ksquerda

D i r e c t o r a C d i j C e m . u i . ^

Redacció sih. I.I l l . im s... C m Moa-l l . Anhel'l Castuera. l·i.uKL^ Ci rh . . . Kala Morenn. Àlcx López..

Mi.nisc Sant. l ' c r c I V h , K i i i u rd Jener

E q u l p c o m e r c i a l V m . i l > l i * è . K v j Ï W o

C o n s e l l Ed i to r ia l H.iiniiTi ( iran (president)

JnM-p M (:ahren/.u (v ice president 1 Mnnrscrr.n Kumliau (vicepresidenta)

I raiuesi, < .irh-i, Jnrdi ( IJSJS. Nareis Castanyer, l'ere l·.sijiierd.j, Xavier lu rne l ls , KrÍMian Herbolzheimer,

Rovell Pedr... Ramon 1 W , Lluís l>inK, Kmi l i Refté, Jaume Sjh.it. Pam Soler. Josep A. le ix idó,

Joan Toncisu, Joan Tm>ano <'.du ( iernadas (secretaria l

Subscripcions I Club del Subscriptor Anna Bar neda

Fotografia Xavier l.arrosa

Responsable de disseny i maquetadó Josep Fcrrusola

Impressió Roiimprcs (972)40.05.91

Distribució Mailing Villès SL. Tel. SJW.2.U1

Dipòsit legal: (JM05-93

Per a qiiè serveix el PEIN?

E s curiós que ERC demanés al Par­lament de Catalunya que Torre Negra i rodals s'incloguessin al

Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) com una forma de garantir la seva pre­servació i que ara l'àrea de medi ambient argumenti a favor de la construcció d'u­na gasolinera als túnnels de Vallvidrera en uns terrenys inclosos al PEIN. I que ho facin esgrimint informes favorables que, a més, no existeixen. És també curiós que l'àrea de medi ambient no es pro­

nunciï en cap sentit respecte al projecte de construcció d'un camp de golfa Can Monmany, Valldoreix, en uns terrenys que també estan inclosos en un PEIN. I que s'esperi a què es manifesti el depar­tament homòleg de la Generalitat, un departament que assegura que mai no ha vist aquest projecte. La Generalitat va crear el PEIN per protegir un 20% del territori català de la urbanització. Anterior a la creació d'aquesta figura és el Pla Ge­neral Metropolità de l'any 76. La super­

posició dels dos plans provoca situacions paradoxals. Per exemple, que els terrenys de Can Monmany on es vol construir el golf estiguin qualificats com d'equipa­ments i al mateix temps protegits.El que demostra tot això és que, primer, els pro­cessos previs a la urbanització d'un es­pai teòricament protegit no són excessi­vament transparents. Segon, que la gestió mediambiental és complexa. I tercer, la queixa dels ecologistes: últimament, es­tan tenint molta feina.

Embolica que fa fort

Pocs poden ser capaços, en les cir­cumstàncies actuals, de fer-se una idea exacta de la situació en què

es troba l 'Hospital General de Cata­lunya. L'aixecament de la suspensió de pagaments, ara fa dos mesos, va tran-quilitzar les aigües i va marcar un nou punt de partida. Pel camí, el president de l 'HGC, Pere Narbona, havia hagut de desmentir afirmacions o purs rumors que interferien l'estratègia de prudèn­cia que ha practicat Narbona des de

sempre. Per exemple: cl president de l'hospital sempre va negar que l'Agru­pació Mútua del Comerç i la Indústria i la Mútua de l'Hospital General ha­guessin trencat l'acord a què havien arri­bat, tal i com va publicar la premsa. Però la confusió d'ara és suprema i afec­ta a una discussió trascendental per al futur de l'hospital: l'entrada o no de ca­pital públic i l'ingrés de l 'HGC en la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Públi­ca. La notícia s'ha publicat a la premsa.

La Generalitat i Narbona ho neguen, insistint que l'hospital ha de continuar sent privat, tot i que atengui pacients procedents de la sanitat pública. Im­possible endevinar per on van realment els trets. En tot cas, tantes afirmacions i desmenti ts estan contribuint a con­fondre un soci que porta més de tres anys esperant que li defineixin defini­tivament què passarà amb una de les infraestructures sanitàries privades més importants de Catalunya.

Alguns objectors ho som de ximpleries El Perich va fer un cop un acudit genial, on sortia un noi explicant a un militar per què no volia fer la miü. EI jove li raonava que era una pèrdua de temps aprendre una professió que no seria la seva, que perdria un any d'estudis, li tren­caria l'accés al món laboral, etc. El militar responia intransigent que no eren prou raons. Llavors el noi començava: "Bé, també és ve-ritat que t inc p rob lemes de consciència perquè un dia se'm va aparèixer la Verge Maria i em va dir que jo no hauria de tocar mai cap arma de foc o aniria a l'infern." El militar responia que això sí que era una raó lògica i que li acceptava l'objecció de consciència. El Pe­rich era genial, i en la seva memò­ria proclamo als quatre vents i als quatre cantons que jo no sóc an­timilitarista, ni antiexèrcit, ni crec en Déu ni en la pau mundial ni en fes l'umor i no la gfierra. O sí, és igual, no té res a veure. Simple­ment no vull fer la mi/i perquè és absurd, il·lògic, estúpid, perdre el temps d'aquesta manera. Vull que em deixin escollir el sentit de la meva vida sense que me la tallin durant un any (o nou mesos, és igual). I, posats a fer, prefereixo la prestació social no perquè sigui més beneficiosa per la societat, sinó oerquè m'és més compati-

EI l e c t o r e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2(1 ratlles mecanografiades, l.'autor els podrà signar amh inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha d'estar signat i és imprescindible que hi

figurin cl domicil i , el telèfon i el número de D N I o passaport del seu autor. ELS 4 CAN I O N S es

rcscr\a cl dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

ble amb la meva feina i els meus estudis. Tan censurable és vetllar pels propis interessos? Deixem-nos d'hipocresies! / ARMAND EBRE. Sant Cugat.

Escola d'excursionisme L'escola d'excursionisme no en­

gega aquesta proposta aquest diu­menge vinent, sinó que una colla de monitors que arriben a la tren­tena hem portat d'excursió cada quin/.e dies durant tot el curs (des de l'octubre) 160 nens d'edats compreses entre els 7 i els 15 anys, a més d'haver organitzat ja unes colònies de muntanya de quatre dies per Setmana Santa. I com a

activitat final del curs el que fem és organitzar les colònies d'estiu, on primer tenen preferència els nens que han vingut durant tot l'any d'excursió. I, després, per acabar de cobrir les places, s'obri-ran les inscripcions a tots els nens de Sant Cugat. / R. COSTA Sant Cugat.

Un j o c d e contrasent i t s Divendres passat apareixia a Els

4 Cantons l'anunci de la prope­ra construcció d'un nou camp de golfa Sant ( àigat -i ja són tres!-, en aquest cas a Valldoreix, a la zona de Can Monmany. Sense entrar a discutir els importants

valors ecològics que tenen per a la serra de Collserola zones ober­tes com aquesta, m'agradaria re­marcar que l'àrea en qüestió està dins del mateix parc de Collse­rola i, per tant, està inclosa en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Arribats a aquest punt, voldria exposar els contrasentits als quals juguen les administra­cions quan es troben amb dife­rents projectes, com és aquest, que poden esdevenir agressors del medi ambient si es duen a terme. D'una banda, l'Ajunta­ment de Sant Cugat està tractant de protegir una zona amb les ma­teixes característiques ecològi-

U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r l es

v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de t o t a l l ò

q u e us i n t e r e s s i i a f e c t i

589 62 82

E1S4CATVT0INS

ques que Can Monmany: la de la Torre Negra. Recordem que els voltants de Torre Negra no es­tan inclosos en el PEIN. D'altra banda, hi ha el tema de la gaso­linera de Can Borrull. Gràcies a la celebració del dia de l'arbre, vam poder gaudir de la presència i sentir les declaracions del con­seller de Medi Ambient, Albert Vilalta. Segons ell, Can Borrull és una petita illa exclosa del P E I N de Collserola; per tant, el projec­te de la gasolinera té el seu su­port. Contraposadament a aques­ta afirmació existeix una carta del mateix departament de Medi Ambient que inclou la zona en el PEIN. En tercer lloc, el golf de Can Monmany sí que s'inclou en el PEIN, però en aquest cas, sembla que això no és suficient per desestimar-lo d'entrada. Per poder solucionar aquestes con­tradiccions manifestes, faig una nova proposta, tot i que és possi­ble que algú ja hi estigui pensant planificar el golfa la zona de Tor­re Negra, on no existeix cap fi­gura urbanística protectora. En definitiva, veiem com les zones de PEIN són completament ob­viades per una administració que no es creu les seves lleis i que ba­lla al so de personatges i empre­ses com Núnez i Navarro, Taba-sa i, ara, Travel Sponsor ing . /XAVIER TOMÀS. Sant Cugat.

ELS4CAJYTONS Divendres, 11de maig de 1996 Opinió 13

La l l o t j a

Del carrer Major al CMSC IOSEP M. CABRERIZO

Les catifes de flors a Sant Cugat tomen a ser una re­alitat gràcies a la iniciati­

va i empenta d'un grup de veïns i amics del carrer Major. Aques­ta gent ens ha permès als sant-cugatencs començar a recuperar una tradició que pocs creien que podria tornar a revifar després de tants anys. Una tradició arrelada a aquest poble fins als anys sei­xanta i que per qüestions que ara val més no tornar a recordar va ser suprimida sense més. Trenta anys han fet falta per reviure o descobrir, segons l'edat, vells re­cords d'un passat no gaire llunyà. Uns perquè vam tenir la sort de participar-hi i d'altres, com els més joves, perquè poguessin veure i sentir per primer cop la flaire d'una catifa de flors estesa en un carrer de Sant Cugat. I, cosa que és més gratificant, aple­gar junts comerciants i veïns en unes tasques de veïnatge força engrescadores, que en aquests moments, en què tant es parla de vitalitzar el centre, és potser el més positiu de tot plegat.

Recordo que fa dos anys vaig publicar, amb tota la intenció del món, un article en aquest mateix setmanari que cridava a tornar a reprendre aquesta tradició, no tant per la festa en si, sinó pel que es podia arribar a aconseguir en actuacions com aquesta; fer participar els veïns en activitats de carrer em semblava d'allò més interessant per millorar les rela­cions entre els santcugatencs. L'article el vaig fer de tornada de Girona; per aquelles dates hi ana­va cada setmana per qüestions pròpies de la impressió d'Els 4

Cantons. I recordo que un d'a­quells dies, mentre feia temps tot badant per un carrer antic del centre, vaig sentir una olor que no m'era estranya, una olor de terra de castanyer i flors a la ve­gada. No m'havia adonat que era a pocs metres d'on havien fet els veïns d'aquells carrers unes ca­tifes de flors també amb la in­tenció de recuperar per a la ca­pital gironina la mateixa tradició. Em va faltar temps, en arribar a Sant Cugat, per posar-me a es­criure sobre les catifes que anti­gament es feien a la nostra ciutat per Corpus, vaig adjuntar-hi tam­bé unes grans fotografies -això de grans ho dic per la mida—, i sortosament l'escrit va tenir el ressò que jo esperava. Sobretot en una persona especial, Maria Gríful. Ella de seguida es va mos­trar decidida a prendre la inicia­tiva, ja que també tenia la ma­teixa inquietud. Per qüestions de temps, aquell mateix any no va ser possible fer la primera ca­tifa, però la iniciativa semblava estar encarrilada, com s'ha de­mostrat en aquests dos últims anys. Permeteu que pensi, doncs, que una petita part d'aquesta cul­pa en la recuperació de les cati­fes de flors a Sant Cugat ha estat també gràcies a aquest mitjà, Els 4 Cantons.

Enrera queden ja aquelles colles d'homes i dones que omplien els farcells de ginesta en els boscos propers, fa trenta anys. Aquells carros, tirats per matxos i mules, plens a vessar de cistells, sàrries i portadores amb flors, verd i ser­radures tintades de colors. Enre­ra queda aquesta part d'història

T£Ç>CÚ. qoe -FA

Ht/t7l,t0

de les nostres tradicions, i de ben segur que amb aquesta iniciativa presa al carrer Major en comença una altra que farà honor a la dita del nostre poble: terra d'artistes. Ara, doncs, sembla que podria ser el moment just de mirar en­davant i mirar de consol idar aquesta tradició. L'exemple d'a­quests dos anys hauria de servir per a altres veïns, perquè la cati­fa creixi any rera any. Per a al­guns, fins i tot, podria ser reco­manable afegir-se a la idea; em refereixo a un sector molt con­cret de veïns de la plaça Barce-

Il.lustraríó: CABRERIZO

lona i també a un reduït nombre de socis del CMSC. Uns i altres donen mostres d'estar necessi­tant quelcom que els ajudi a apropar-se a l'actual junta, so­bretot en el diàleg i en els fets. Posats a suggerir, suggereixo que, tal com estan els ànims al club, tots plegats deixin les seves di­ferències de banda i prenguin ca­dira al voltant d 'una taula per contemplar les fotografies d'a­quelles catifes que feien els seus pares i avis a la plaça. Ja se que al­guns diran que això era molt abans que aquesta estigués ple­

na de cotxes. O, fins i tot, molt abans que el club hagués deixat de ser només d'uns quants. El que han de procurar entre tots és entendre que tant les catifes de flors com el mate ix C l u b Muntanyenc han de ser patri­moni de molts i per a molts. I vis­tos els resultats, no tinc cap dub­te q u e el que falta per tirar e n d a v a n t són pro jec tes com aquest, són persones com Maria Gríful i Ramon Pros. Siguin, per tant, benvingudes les catifes, de flors la del carrer Major, i d'es­port i cultura la que fa el CMSC.

L ' A c u d i t

^"ll1MFff*ywwl^r***-l·A'Tr*^f

La f i n e s t r a

Arquitectes jardiners KRISTIAN HKRBOLZHEI.MER

s ant Cugat té tantes zones verdes que sembla que aviat un es-

Llàstima que no

n 'hi haurà,

d'esquirols,

verdes que

proliferen són

pollancredes

quirol podrà anar d 'una punta a l'al-tra del poble sen­se tocar a t e r ra . L làs t ima que no n'hi haurà, d'es­quirols, perquè les perquè les zones zones verdes que proliferen són, bà­sicament, pollan­credes. I, ja se sap, els esquirols en un p o l l a n c r e no hi t r o b e n a l i m e n t . Els ocells t a m b é ho t e n e n magre , perquè no hi poden fer nius. Tampoc no donen ombra, ni les seves branques permeten

passejar-s 'hi a sota. Això sí, com a bons arbres de ribera,

necessiten molta aigua. Diuen que el seu va lo r és estètic. Ho diuen els a r q u i t e c t e s , que són els que , ara com ara, pla­nifiquen les zones v e r d e s d e S a n t Cugat.

Els j a r d i n s a m b diversitat d 'espè­cies vegetals i ani­mals no deuen ser ben c o n s i d e r a t s entre les tendèn­c i e s d e d i s s e n y

actual. O potser és que els ar­quitectes no en saben gaire, de fer jardins?

ELS4CAlVraNS

Detenen un corruptor de nens José Maria Hill. impulsor do la pre­sumpta entitat benèfica Patires para siempre, ha estat detingut finalment acusat de corrupció de menors i abusos sexuals. El detingut vivia a Sant Cugat amb quatre nens. l'Iuiia 15

14 Societat

Debat polític en l'ensenyament La secció local del PSC ha creat una co­missió política educativa i acusa l'alcal­de d'inhibir-se en temes d'ensenya­ment. Joan Aymerich ha replicat amb una llista exhaustiva de les coses que s'hi han fet. Plana 15

Divendres, 17 de maig de 1996

S a n i t a t

1:1 president de l'HGC, Pere Narbona, assegura que la solució defitiitiiaper al lentie es trobarà abans de l'estiu. Foto: ELS 4 CANTONS

La Generalitat estudia convertir l'HGC en un centre d'alta tecnologia

Les dues parts asseguren, però, que Vhospital continuarà sent bàsicament privat

La Generalitat estudia la possibilitat que l'Hospital General de Catalunya atengui tots els pacients de la regió sanitària centre que necessiten inter­vencions d'alta tecnologia, com ara trasplantaments o operacions de cor,

i que actualment s'han de traslladar a centres de Barcelona. Aquesta és només "una hipòtesi de treball" i no una opció definitiva, afirmen totes les parts implicades, però seria una de les fórmules que encarrilarien el fu­

tur de l'hospital després de l'aixeca­ment de la suspensió de pagaments. En tot cas, l'HGC es mantindria com una entitat eminentment privada per­què "aquest va ser el tarannà funda­cions!".

CKUACI.RXADA.S

- Sant Cugat -

La proposta que estudia la con­selleria de Sanitat de la Genera­litat implicaria tres entitats valle-sancs: la Mútua de Terrassa, l'I lospital de Terrassa i l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. Segons el director del SCS, la Generalitat ''està establint converses" amb aquests centres per tal de trobar la fórmula jurídica que els permeti convertir-se en gestors d'aquesta nova divisió de l 'HGC. Fonts de l'Hospital de Terrassa han indi­cat a aquest setmanari que el camí més viable seria que els tres cen­tres integressin un consorci gestor. Les mateixes fonts, però, indi­quen que el finançament és l'es­cull principal d'aquesta proposta. Si l 'HGC centralitza tota l'atenció terciària (d'alta tecnologia) de la regió sanitària centre, on es con­centren més d'un milió d'habi­tants, caldrà o bé augmentar el pressupost de Sanitat o bé redis-tribuir els recursos eliminant una part dels llits de l'hospital de Sant Pau de Barcelona. Per tant, les tres entitats vallesanes no s'atre­veixen a mullar-se fins que no ve­gin un estudi de viabilitat del pro­

jecte. Per la seva banda, el presi­dent de l 'HGC, Pere Narbona, afirma que "fa més d'un any" que no s'entrevista amb els responsa­bles de Mútua de Terrassa i que "mai" no ha parlat amb els de l'Hospital de Terrassa ni els del Parc Taulí de Sabadell.

La convers ió de T H G C en l'hospital d'alta tecnologia de re­ferència per a la regió centre és una "hipòtesi de treball" per tro­

bar el camí definitiu de l'hospi­tal, després que el mes de març passat s'aixequés la suspensió de pagaments que pesava sobre l'en­titat des de feia tres anys. En tot cas, però, no suposarà -segons les parts implicades- la inclusió de THGC en la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública de Catalu­nya i per tant l'entrada directa de capital de l'administració, tal com informava el diari El País en l'e-

Prudència extrema • Quan el jutjat de Rubí va au­toritzar l'aixecament de la su-pensió de pagaments de l'Hos­pital General de Catalunya, ara fa dos mesos, el seu president, Pere Narbona, ja va anunciar que l ' en t i ta t només seria viable econòmicament si s'és capaç de definir una fórmula mixta pú-blico-privada. En aquell mo­ment Narbona va apuntar la pos­sibilitat que entrés capital de l'administració, però ara prefereix deixar clar que això no depèn d'ell i que, per tant prefereix no plantejar-ho.De fet el president de l'hospital és extremadament cautelós i sempre s'ha resistit a

avançar qualsevol hipòtesi de fu­tur. No es pot dir blat fins que és el sac i ben lligat, ha recordat en diverses ocasions. Per exemple, quan la direcció de l'hospital es­tava negociant amb mútues pri­vades per assegurar-se nous pa­cients. Narbona va fer públics els noms quan ja feia com a mí­nim setmanes que l'acord amb FIATC o l'Aliança estava tancat I ara adopta la mateixa estratègia, sobretot perquè ara la solució no només depèn d'ell i de la direc­ció de l'hospital. La Generalitat hi té molt a dir. En tot cas, pro­met que abans de l'estiu tot que­darà definit./C.C.

dició de diumenge. "L'instint fun-dacional de l 'HGC és privat i així ha de continuar sent", afirma Mas-sagué.

Fórmula mixta

El president de THGC, Pere Narbona, ha estat el més categò­ric a Thora de desmentir aquesta informació. Narbona aposta per­què THGC "continuï com a hos­pital privat i que tinguem al ma­teix temps una activitat en el sector públic". La proposta de la Generalitat "és una de les possi­bilitats que existeixen, però n'hi ha moltes altres de tipus público-privat". Per reforçar la teoria que l'hospital pot mantenir el seu caràcter inicial, Narbona afegeix que "no s'han esgotat totes les vies que hi ha per a l'entrada a THGC de grups privats" nacionals i estrangers que hi aportarien nous pacients, converses que "s'han accelerat" des que es va aixecar la suspensió. En aquests mo­ments, un 25% dels pacients que es tracten a Sant Cugat els envia el Servei Català de la Salut. La resta provenen de la Mútua del mateix hospital i d'altres de pri­vades.

Club Mumanyerx

Joan Troyano repassa la història del cooperativisme

C.C.

-Sant Cugat-

El cooperativisme a Sant Cugat és un fenomen que es va iniciar a meitats del segle XIX i que en­cara perviu ara gràcies a la Coo­perativa Vitivinícola de la Ram­bla. L'historiador Joan Troyano va exposar dimarts a l'Aula Cul­tural del Club Muntanyenc una cronologia sobe l'evolució de les associacions cooperativistes en la història local. L'Institut Agrícola Català de Sant Isidre va iniciar una llarga tradició. A principis de segle, l'alcalde Pere Estapé Fran­quesa, presidia el Sindicato Agrí­cola y Caja Rural, amb 200 mem­bres. Aquesta associació oferia adobs i serveis mutuals als seus socis. Les societats que es van crear posteriorment van ampliar serveis que incloien l'elaboració i comercialització de vi. Actual­ment, el Celler Cooperatiu ha limitat molt les seves funcions i promou la construcció del su­permercat de la Rambla del Ce­ller.

Castellers de Terrassa actuen a La Floresta

Els Castellers de Terrassa van inaugurar diumenge amb una ex­hibició la Segona Setmana Cul­tural de La Floresta que organit­za anua lment la Cooperat iva d'Aigües. Davant d'unes 200 per­sones els Castellers de Terrassa van alçar un castell de quatre amb agulla, un cinc de set, un quatre de set i un pilar de cinc, a la plaça de l 'Estació. La Segona Set­mana Cultural continua aquest cap de setmana amb havaneres i sardanes. / R.B.

ELSÍCANTOP6 Divendrrs, 17 de maig de 1996 Societat 15

P o l i c í a c

Detenen un presumpte corruptor de menors que vivia amb quatre nens adoptats ilegalment José Maria Hill Prados, de 36 anys i vet de Sant Cugat, va crear una agència que contactava amb orfelinats russos

La història de José Marfa Hill Prados no és nova. es van arxivar perquè el Codi Penal no contem- José Maria Hill Prados, veí de Sant Cugat, està acu-La seva agència d'adopció de nens russos camu­flada com a fundació humanitària. Pares per sem­pre, ja va ser sotmesa a investigació pel jutge Lluís Pasqual Estivill l'any 92, però les diligències

CÈLIA CERNADAS

plava el delicte d'adopció il·legal i compra-venda de nens. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Na­cional, però, van continuar les investigacions que van culminar dimarts amb la detenció de l'acusat.

Fa quatre anys, José Maria Hill va entrar en contacte amb el perio­dista Xavier Sitja, que havia estat corresponsal de TVE a Moscou. FI seu objectiu no confessat, se­gons fonts de Mossos d'Fsquadra, era que el periodista li facilités el camí a Rússia per a la creació de l'agència d'adopció que després va batejar com a Pares per sem­pre. Sitja, "pensant que la intenció era fer una tasca humanitària a fa­vor de nens desamparats". afirmen les mateixes fonts, el va ajudar. A partir d'aquí, Hill va visitar orfeli­nats fent fotos dels nens suscepti­bles de ser adoptats, amb les quals va elaborar un catàleg que després ensenyava a pares interessats en l'adopció. A aquests pares, el de­tingut els demanava entre dos i tres milions de pessetes i, fins i tot, donatius per a la seva hipotètica tasca humanitària "que després segurament es repartia amb el di­rector de l'orfelinat corresponent". Seguint aquest mètode, va arri­bar a portar a Catalunya un grup

El detingut va declarar dimecres i dijom daz ant el titular del jutjat número

de 50 nens que després va retornar Pasqual Estevill, per demanar que al seu país d'origen. El presumpte muntatge de Hill va trontollar quan el periodista Xa­vier Sitja va elaborar un reportat­ge per al programa Línia 900 on explicava les activitats de l'acusat. Segons els Mossos, Hill es va adreçar a un jutjat de guàrdia, on -aquell dia treballava el jutge Lluís

es prohibís l'emissió del reportat­ge. El jutge li ho va denegar. Pa-ralelament, Sitja es va adreçar a la Brigada de Menors de Mossos d'Esquadra per alertar-los sobre el que es va considerar un cas clar d'adopcions il·legals i compra-ven­da de nens. Les diligències, però, es van arxivar, perquè en aquells

sat d'agressions sexuals i corrupció dels quatre menors russos que vivien amb ell i que, segons els Mossos, havia adoptat il·legalment. Dimecres va passar a disposició judicial.

perança de poder enfocar nova­ment el procés si algun dels pares que havien tingut tractes amb Hill presentava una denúncia per es­tafa. Aquesta esperança es basava en el fet que cap de les famílies que van pagar van arribar mai a poder formalitzar l'adopció. Les denúncies, però, no es van pro­duir. Finalment, membres dels dos cossos de seguretat van escorco­llar dimarts el domicili de l'acusat, ara a Sant Cugat en una adreça que no s'ha volgut facilitar, i van trobar objectes que "indiquen que han existit abusos sexuals". Entre aquests objectes, hi ha fotografies i pel·lícules on surten despullats els quatre nens russos d'entre 12 i 17 anys que Hill havia adoptat il·le­galment. Hill havia arreglat els pa­pers a Moscou, però no tenia l'au­torització de la Generalitat. De moment, els menors estan sota la tutela de la direcció general de la Infància de la Generalitat. Després de la detenció, el detin­gut va passar dimecres a disposició del jutjat número ,i de Rubí acu­sat de corrupció de menors i rei­terades agressions sexuals

.? de Rubí. Foto: XAVIER LARROSA

moments aquest delicte no es con­templava al Codi Penal. Llavors, Hill vivia a Valldoreix i tenia ofici­nes a Barcelona.

Escorcoll definitiu

Les investigacions de Mossos i de la Policia Nacional van continuar. La policia auto nòmica tenia l'es-

E n s e n y a m e n t

El PSC local acusa Aymerich d'inhibir-se de les responsabilitats d'Ensenyament

Ualcalde destaca les inversions en infraestructures que s'hi han fet

ÀNGELS CASTUERA

El PSC ha acusat a l'equip de go­vern d'ignorar les necessitats dels alumnes i d'"inhibir-se" de les seves responsabilitats en els úl­tims anys. L'alcalde ha respost a les acusacions, que considera in­justes, amb un extens comunicat en el que es fa una relació de les inversions que s'han fet en l'àm­bit de l 'Ensenyament, i les ac­tuacions en el manteniment i la millora de la qualitat de l'educa­ció.

La secció local del PSC va pre­sentar les seves queixes a través d'un document redactat la Co­missió de Política Educativa, que s'acaba de crear. Aquesta comis­sió, segons es presenta en el do­cument, la integren militants i simpatitzants del partit que estan relacionats amb l'ensenyament.

Joan Aymerich i Francesc Serra. Fotos: ELS 4 CANTONS

Segons la Comissió, la reforma dels consistoris presidits per l'al-s'aplicarà a Sant Cugat de mane- calde Aymerich". ra improvisada, després de l'ac- L'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay-tuació que ha demostrat la Ge- merich, ha assegurat que aques-neralitat i dels "anys d'inhibició tes afirmacions "fan molt de mal",

i ha fet públic un exhaustiu co­municat en el qual s'assenyalen, entre d'altres coses, que el con­sistori ha invertit 2000 milions de pessetes en infraestructures, fet que va "més enllà de les com­petències que preveu la llei". En­tre els equipaments, destaquen el Conservatori, la Biblioteca, l'a­daptació de l'Escola d'Art, i la compra de la Casa Aymat. En relació amb la preocupació per la qualitat de l'ensenyament, el document municipal recorda que el consistori ha aconseguit, entre d'altres coses, que el Conservato­ri sigui de categoria professional, ha elaborat programes de dina-mització i ha editat llibres d'ajuda. El document assenyala també que s'ha arribat a un compromís amb el departament d'Ensenyament per avançar en dos anys el calen­dari per construir els edificis pre­vistos al mapa escolar.

Possibilitats de

futur per als

malalts d e

diabetis

ÀNGELS GASTI ERA -Sant Cusat-

El segon curs d'informació per a diabètics i familiars continuarà dimecres amb una xerrada sobre el futur de la malaltia. Aquesta conferència la impart i rà , en aquest cas. el doctor Ricard To­rras, que és el cap de servei de l'Hospital General de Catalun­ya. El doctor Torras explicarà les novetats i les perspectives de futur de la diabetis, una ma­laltia crònica que, tot i la seva gravetat, es pot controlar. El cicle de conferències està

adreçat a les persones que pa­teixen la malaltia i volen infor­mar-se sobre hàbits que els per­metin conviure amb normalitat amb la seva malaltia. La xerra­da sobre el futur de la diabetis serà dimecres, a les set de la tar­da, a la Casa de Cultura.

j||i|Ílll ESCOLA D'EXCURSIONISME

ACTIVITATS OBERTES PER A TOTHOM

Colònies de Natura - Granja Escola Lloc: Mas Colltort (Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa) Dates: Del 13 al 23 de juliol Edats: De 6 a 9 anys Places: 60 Preu: 32.000 ptes.

Campaments de Muntanya amb travessa Lloc: Vall de Boi - Parc Natural d'Aigüestortes Dates: Del 13 al 23 de juliol Edats: De 13 a 15 anys

Places: 20 Preu: 27.000 ptes. Campaments de Muntanya

Lloc: Vall de Boi - Parc Natural d'Aigüestortes Dates: Del 13 al 23 de juliol

Edats: De 10 a 12 anys Places: 30 Preu: 27.000 ptes.

Campaments de Muntanya Lloc: Can Susen (Saldes) i Campament Pedraforca (Berguedà) Dates: Del 13 al 23 de juliol Edats: De 10 a 12 anys Places: 60 Preu: 27.000 ptes.

"lub Muntanyenc Sant Cugat

Casals de Natura A Sant Cugat (de 9 a 14 h) Primera quinzena: de l'1 al 12 de juliol Segona quinzena: del 15 al 26 de juliol Edats: De 6 a 12 anys Places: 40 Preu: 11.000 ptes.

ESPLAI SARAU ACTIVITATS OBERTES PER A TOTHOM

Estades esportives (Bicicletada de muntanya, tir amb arc, escalada, rafting, voleibol,

piragüisme i hidrospeed) Lloc: Refugi de Cap del Rec (la Cerdanya)

Dates: Del 2 al 9 de juliol Edats: De 12 a 16 anys

Places: 40 Preu: 32.000 ptes.

Camps de Treball (Neteja i marcatge d'un Gran Recorregut

GRJ, malabars, fotografia, voleibol, ruta) Loc: Refugi de Cap del Rec (la Cerdanya)

Dates: Del 9 al 17 de juliol Edats: De 14 a 18 anys

Places: 20 Preu: 18.500 ptes.

Colònies de lleure i natura Lloc: Escola de Natura Mas Batllori (Pla de l'Estany)

Dates: Del 21 al 29 de juliol Edats: De 5 a 12 anys

Places: 80 Preu: 24.500 ptes.

Inscripcions: Club Muntanyenc Sant Cugat (Plaça Barcelona, 5)

Del dia 17 al 23 de maig, de 19 a 21 h Dissabte 18 de maig, de 10 a 13 h

Inscripcions al Club Muntanyenc Sant Cugat (Plaça Barcelona, 5).Participants en l'Escola d'Excursionisme: del 13 al 16 de maig, de 19 a 21 h. Nous participants: el divendres 17 de maig, de 18 a 21 h, i el dissabte 18 de maig, de 10 a 13 h.

HS4CAIVF0ÍNS Divendres, 17 de maig de 1996 Societat 17

S e r v e i s s o c i a l s

A.stïl híl jmsilt ris ioittlHItllis tir ui nirctl sru rti lili irllrli) tir \tiutiulri\ tir -A5i'r Dltilr.s qutl/h/lls i nin \ 11 II'.RL \RI\OS 1

La Fundació Roviralta concedeix un ajut de tres milions de pessetes a Asdi Lentitat comença la celebració del 15è aniversari amb un concert de la coral Sant Jordi

L'associació de disminuïts Asdi ha rebut una subvenció de tres milions de pesse­tes de la Fundació Roviralta per a la cons­trucció de l'edifici de lleure de la nova seu. És la segona vegada que aquesta ins­

titució de Barcelona dóna un ajut a l'en­titat santcugatenca. El primer va ser per pagar la furgoneta amb què Asdi traslla­da els disminuïts que van amb cadira de rodes, i aquest últim ha servit per reunir

"un mica més de la meitat" dels 3 0 mi­lions de pessetes pressupostats per a la pr imera fase del complex que s'ha de construir a Valldoreix, segons la presi­denta de l'associació, Enriqueta Guarch.

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat -

Kls moviment s de terres ja s'han acabat i els fonaments de la nova seu q u e Asdi ha de cons t ru i r a Valldoreix es tan fets. Kl 24 de febrer es va po­sar la primera pedra de l'edifi­ci per a les activitats de lleure, i la Fundació Roviralta ha con­cedit un ajut de tres milions de pessetes a l 'entitat.

Han es ta t dues passes més cap a l 'objec t iu d ' i naugura r aquesta primera fase del com­plex abans que acabi l'any del

qu inzè aniversar i de l 'asso­ciació per a disminuïts. Men­tres tant , els responsables de l 'entitat continuen buscant el finançament per completar la construcció de l'edifici, pres­supostat en uns trenta milions de pesse tes i de les quals se n'ha reunit "una mica més de la mei ta t" , segons Enr iqueta Guarch.

Però a més de les subvencions d ' i n s t i t uc ions , Asdi recapta fons mitjançant la seva pròpia activitat. La construcció d 'un bloc de pisos en el terreny que ocupava l'antiga seu enderro­

cada ha estat una de les fonts d'ingressos, l 'na altra via de fi­nançament són els actes benè­fics organitzats per l 'ent i ta t . que aquest any s'amplien, amb la celebració del quinzè ani­versar i , q u e comença d e m à amb un concert de la coral Sant Jordi al monestir.

D i r ig ida d e s del g e n e r de 1995 per Xavier Sans, la coral Sant Jordi va ser creada al 1947, i durant 44 anys va ser dirigida per Oriol Martorell . En l'ac­tuació de demà a Sant Cugat, la formació oferirà un repertori amb peces del romanticisme

-de Fèlix Mendelssohn-, obres de polifonia religiosa del segle XX i cançons populars, d'arreu i dels Països Catalans.

El recital c o m e n ç a r à a dos quarts de deu del vespre, i les entrades, amb un preu de 1.500 pessetes, es poden adquirir a la botiga Edda's Place, de les galeries Santa Maria. Paral·le­lament, des d 'avui es poden veure exposa ts a la Casa de Cul tu ra els ob jec tes i obres d'art que es podran adquirir el d iumenge de la setmana que ve (26 de maig), en la subhas­ta anual d'Asdi.

Casas torna de Tinduf El portaveu del PSC a l'Ajun­tament, Àngel Casas, va tornar diumenge del camp de refugiats sahrauí de Tinduf, a Algèria, on va anar com a representant del Consell Comarcal a la tercera caravana per la pau al Sàhara Occidental que ha organitzat el Fons Català de Cooperació. La delegació catalana, juntament amb la de la resta de l'Estat, va poder constatar les "deplora­bles condicions" en què viuen els refugiats, que fa més de vint anys que esperen una solució a la seva situació. Precisament, un dels objectius de la visita era convèncer la Minurso (Missió de les Nacions Unides per al Sàhara O c c i d e n t a l ) p e r q u è elabori un cens. tràmit indis­pensable per a la celebració d'un referèndum per la inde­pendència ilel Sàhara. A més, la caravana \a portar a Tinduf 109 tones de material humani­tari i equipaments per a un hos­pital nou. / J.L.

Festa del casal a Mira-sol

- Mira-sol -

Les paelles tornaran a ser pro­tagonistes diumenge, en la ce­lebració de la festa del casal cul­tural de Mira-sol que organitzen els veïns de l'Associació de Sant Joan. La festa arriba a la dotze­na edició. Els veïn.s de Sant Joan van començar aquesta ac­tivitat lúdica amb un clar con­tingut reivindicatiu: en les pri­meres edicions, reclamaven un casal cultural. Des del 1993 ja en tenen un. La festa, però. s'ha mantingut, i aquest any hi haurà igualment paella per a 500 per­sones. 1-2Is cuiners que les pre­paren són veïns \ olenterosos. Els organitzadors proporcionen els ingredients.

Durant la festa, que durarà tot el dia, es repartiran els premis de fotografia i els del concurs de pessebres a domicili. / A.C.

A n t i m i l i t a r i s m e

50 insubmisos redacten a Sant Cugat un manifest contra el nou codi penal

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat -

l na cinquantena d'insubmisos catalans van redactar dissabte a la Casa de Cultura l'esborrany d'un manifest que es farà públic el 25 de maig, quan entti en vigor el nou codi penal. El text recorda que la nova legislació redueix la presó per la insubmissió al servei militar, i la substitueix en el cas de insubmissió a la Prestació So­

cial Substitutòria (PSS), per una multa. A més, imposa una inha­bilitació d'entre 8 i 14 anys per a qualsevol càrrec públic, treball a l'administració o l'obtenció de beques. Segons l'assemblea d'insubmi­

sos —reunida dins la jornada rei-v ind ica t iva o rgan i t zada pel Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC)— l'objectiu de l'Estat amb aquestes mesures és "intensificar la repressió" i apli­

car-la "de manera més subtil amb la intenció d'ocultar-la a la llum pública".

La jornada per la insubmissió organitzada pel CASC continuarà avui, ja que el concert de rock previst es va haver de suspendre per la pluja. Les actuacions — de sis grups de Sant Cugat— se­ran a partir de les vuit del ves­pre als jardins del Monestir. A partir de les nou, hi haurà també una botifarrada popular. Uassemblea d'insubmisos, a la Casa de Cultura. Foto: XAVIER LARROSA

18 Societat ELS/C4OT0NS Divendres. 17 de maig (te 1996

F e s t e s

La Cruz de Mayo torna al CPA

Kl CPA van tornar a celebrar la Cruz de Mayo amb una emotiva missa rodera. Després,va haver-hi un espectacle de dansa i aitite que van fer l'esbart i el cos de ball del CPA. D'aquestes actuacions en van gaudir la tinent d'alcalde de Serveis

Personals, Àngels Ponsa, el tinent d'al­calde de Serveis Interns, Jordi Farrés, i la regidora de Serveis Socials, Sílvia Flury. A la celebració hi van assistir nombrosos representants de les formacions políti­ques locals./À. C. Foto: X. LARROSA.

Els castellers volen crear socis protectors

La Colla Castellera de Sant Cugat va ce­lebrar diumenge la primera assemblea des que es va crear l'entitat. Per acon­seguir tirar endavant, la Colla Castellera vol recaptar diners, i ha creat la figura del soci protector. Aquests socis seran per­

sones o empreses, no necessàriament vin­culades a la colla, que vulguin aportar com a mínim 5.000 pessetes anuals. A l'assemblea es va fer una paella per a 200 persones, jocs d'aigua i un partit de fut­bol mixte. /À. C. Foto: X. LARROSA.

TÚNICA DENTAT Dr. Carlos R. Rosetti

PRÒTESIS FUA Y REM0V1BLE

CIRUGÍA • ESTÈTICA

BIANQUEAMIENTO

MUTUALIDADES

Rbla. Ribatallada, 20 - l r 3 a

Tel. 674 72 16 Sant Cugat

Turno por las tardes

GIMNÀS BIOCK

U Rosselló, 17 • ENTRADA PEI SI. ANTONI, 78

Tel. 589 53 48

%í' f^T f | f i -

«• * i <#x*». W*** isww»gu<*M. Endsva-

£«MMiStTAT I «ED«fc

ÜH-A i * * ! * . QVKÍD, •Dm. ftcasano Sagama

Cc«Ri)tp<f»6ïítei'&|)TaW»ica Av Tottebien-««,£-6,24 ( * « « , * * . e-S.O8tS0 SantCu-

Fisioteràpia •SOHAftOW* FERRÉ FWot«íàí)ï«. A*StíW*\<S» *EtnK*íia Ftaic

Qfm4&SawtC>igSt « « 7 4 4 8 7 2

*GHF-ÓA£»NET BECUPEflACJÓ FyHCtQííAï.

PeSeSnfcïomfctwics SaríCsgw

Metge capçalera

» 4 J t É&XmOL éAWSSA <3U>efíM«, 9 » * * * AÇÇ.AQflUP. MUT, ttfflACT; «te; *»."»«*&»<» 2-6, 3r Kfe.

« 8 9 * 3 8 » . « 9 0 9 33 tO 90 Urgent 24 h

• Or. MONTSERRAT GAJWWftA Motpd·ftpptm. ValwtadBBiciluwalKt

«y*%i :...

16)1 s^l». ^ f c i a a p i % &fc<«*w<5w> 8aHr<?4

• OR. C*IS.0<S .)M»8ETTÏ

tte 20, tr«Klk|HtQÍgpt * «7*4 7$ 1«

todòncía & «stwwt s * * cu-

Pediatria

• JOSEP »>Oe«l»|NÍAS. CASA-

$*ftffe>Mftj #Wftà wW(W·WtW^><<>BV^^^^

««7«7ai«tí #EMRA* ffMíWt ftrtüMk $»»***, «* i* Sstod, Agw.M«r m&m*», ~ 1H»> ' ' * '

«WUHCAW5S(A<ttBBDA

»674S7«»s«M»4*-

»JWA. A*«At*>^BÏS«Tl«Afc0g8 F*a**i*t. VfWtefe Salut Stajstra. ftxiaïl, i«rpte.$«t*£ttaM-, t r5«>29W>«?547a»

Podologia

«EW. JOSEP «.RHEIWEDES Mste)Be« <** p««, «tes*». efe»**# <

Psicologia

Mútues

OrtodònciaOtorinolaringòleg

• OR FERRAN WHWW WLA Pwwasa - A*si9<*iei« MriMet Mofetes. Francs*; Moregas. 49, « & í Sant Cugm « , 8 7 3 4 M > . - I»fl«i** I H i . l m , . , * ! . ^ . . . . . , . ! ,

Pedagogia-Logopèdia

Pedagog. (09*0*1*». **«*«»««»»*-9U*t361 aptaMMWg* SfXMS. W, t f fe. «««Cugat t r « * « m

« C E N T R E &E PSICOLOGIA CLÍNICA Ttütítoms tfsptftfremalgs tt l* ia psrfa Nens, adoteswwte í «faltis. Av. Catalunya 2t, 3» ta S«<t Cagat, ««7436 7»

Tocoginecologia-Obstetrícia

* » . f « í « * l » «W«J««, 25-3?. »t 3»

mQtrn, >·LMj;Wi«l·^">lJii·ii·iOV^"

níj.iMii'iiVhfnOfiVi^mX'.^n'i'j"

*a*, j i$p

ïagsE M i * * » , S«aCt^t.

nmstitmamietm'

«CAfBIELACASTJWjO

WllS, J5i*, irmSart Cugat

«awiàís * C E N t f i l PStftOTEBÀPIA V A ü J S ?*ieoi£>ss«, ps*!uí<«*i, 6JB«WÍX««.

• ü . ANTÒNiA EOUAflQO CAR-K W A Psicotó^ C«CT. R«a. Can Mfr

«S»4l44 · ·43B»e5ÍS

*DSA.PALEfl« Pafetstegis. Ansíatat, deixsB», * r^ctó, tiastsm» a rasWeíceítda. psí-eoteréipía Han» oon»h (u<tes. Ma«gas.S5-».2n4*.San*Cua»t » « 7 4 3 8 S 3 - 4 Í 9 4 » 4 «

Pulmó i cor

«a»i8«s

Traumatologia

* O B . ^ A « C A ^ A l í W à í tLARES

« 5 8 9 I S W

• « L . OOZSOELAtïWiftiBOif'í)

Av. Tonebfanca, 2 A Poídícsc. fisfitCagat

» S8»1«8e

Gabinet mèdic quirúrgic •Cirurgia general sense ingrés

•Cirurgia i medicina estètica

Dra. M. Àngela Font Pons

Dra.M. Neus Benito Bujosa

Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/Sant An ton i , 74

Tel. 674 74 37

Institut Psico-Mèdic

Sant Cugat

Servei de Psicologia

Cl ín ica i Psiquiàtr ica

Servei d 'o r ien tac ió i

Tractament de les

add icc ions

Uni ta t de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA

Av. Torre Blanca, 2 • 8, 3r B

08190 Sant Cugat del Vallès

(Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax589 3 5 l 8

ELS4CAIYION5 Divendres, 11de maig de 1996 Societat 19

Festes

El carrer Major es va cobrir amb flors Va costar trobar les flors durant la setmana i dis­sabte a la tarda plovia a bots i barrals, de manera que resultava difícil pensar que es pogués cobrir el carrer Major amb flors, com volien veïns i co­merciants del carrer. Però diumenge va poder lluir la catifa de flors, tot i que no tan elaborada com es­tava previst en un principi. Els dibuixos es van fer diumenge a primera hora del matí, perquè la

pluja del dia abans va impedir fer-los abans. Al principi del carrer Major es reproduïa el rosetó del monestir. Al final, i després d'una llarga cati­fa amb dibuixos d'animals hi havia un quadre amb la llegenda "Carrer Major 1996". Kls veïns i co­merciants del carrer Major volen recuperar aques­ta festa, que havia estat molt celebrada a Sant Cu­gat per Corpus. /À. C. Foto: X. LARROSA.

C a s t e l l e r s

•CPC ' ' « « u

i * a t

* f c » j

Congrés de l'ACPC L'Associació Catalana de Prem­sa Comarcal, de la qual forma part Els 4 Cantons, va celebrar aquest cap de setmana el seu congrés a Platja d'Aro. Les ponències que es van fer du­rant les jornades van tractar di­ferents aspectes relacionats amb

la professió periodística: ten­dències de futur, promoció co­mercial i noves tecnologies, en­tre d'altres aspectes. L'ACPC agrupa 200 capçaleres de tot Catalunya, amb una periodici­tat que oscil·la entre la diària i la trimestral.

SQUASH

cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit d'acollida que ha tingut el nostre menú diari de:

950 pts. Club Sant Cugat Cl Sant Jordi Tel. 674 98 62

Com si tota la vida

la xocolata... •fl·Wh-

m9s entrepans... ffisJtK

el cafè... rh*h>

les pastes... , f f * * K

el sui's... **v**>.

| | PI. Barcelona I I Tel. 675 52 46

Vine a gaudir de la terrassa d'estiu

MENJ wmmmmmmmmmmmmmmmsmSm • $

BELLATERRA

1

RESTAURANT CAN EDO C/Ueó XIII

CERDANYOLA DEL VALLÈS RESTAURANT CAN OLIVÉ Av. Flor de maig, 122

LA FLORESTA

MIRASOL

RUBI

SANT CUGAT DEL VALLÈS

REST. EL VIEJO ROBLE C/Altamira. 36

REST. RANCHO EL PASO C/ Pas Estació, 15

MASJANER C/ Guadalajara, 14

692 24 24 Carn a la brasa i calçots

580 88 39 Cuina de mercat

691 73 55 Peix i marisc

674 38 03 Cuina catalana, banquets

674 2315 Cuina variada

Dijous tancat exceple festius

Obert tota la setmana

Tancat dium. nit i dill. no festius

Tancat dimecres tarda

LAPONDEROSA C/Victòria, 18-20 589 25 71 Braseria i

LA NANSA Ctra. Sabadell, 47

EL PORTALET

HOSTAL DEL GALL

PI. del Dr. Guardiet, 14

LAPALTA Rambla Can Mora, 24

699 11 52 Paelles, marisc, fregid.

588 54 68 ' Pizzeha, cuina catalana

588 42 81 Menú. carta i degustació

589 5011 Frankturts

CAN AMETLLER Camí can Ametller, s/n

CHEZ PHIUPPE

CANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

Plaça Pep Ventura, 5

674 91 51 Cuina mercat

674 94 84 Cuina francesa/menú diari

C/Endavallada, 10 58918 25 Cuina i música autèntica

Tancat dimarts nit i dimecres

Tancat diumenge-dilluns tarda-nit

Tancat dissabtes excepte reserves

Obert tots els dies

Especialitzat en bacallà

Tancat diss, migdia i dium.

mexicana. Tancat dilluns

Cí St. Antoni-plaça Barcelona 675 52 46 Cuina casolana

SNIPPER'S C/ Enric Granados, 7 675 31 41 Braseria ;? GRANJA BAR EL MONESTIR Plaça Augusta, 2

RESTAURANT CA L'ÀVIA

MESOMENYS

BAR REST. EL MOU

CAN BARATA

C/Sant Antoni, 13

C/ Elies Rogent, 14

Plaça Pep Ventura, 3

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

LACARBONERIA

LA CANTONADA

C/ Vila, 8

Plaça Monestir, 1

EL TAST C/Alfons Sala, 9

BEST. PANXA CONTENTA

PARADA I FONDA

BRASERIA LA BOLERA

Pg. Olabarria, 69

RWa. Can Mora, s/n

5895492 Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

674 05 85 Cuina catalan/intemac. Servei de bar

589 38 23 Mexicà-menú català Obert al migdia

58917 40 Menú diari i prod. ibèric

697 06 52 Cargol llauna/arròs negre

67514 51 Tapes casolanes, torrades

584 23 32 Creps, amanides, menús

589 15 02 Marisc, menú, cuina merc.

589 06 07 Cuina de mercat

589 26 97 Cuina catalana

C/Baixada de l'Alba, 20

BAR RESTAURANT EL MESÓN Plaça Octavià, 5

BRASERIA DEL MERCAT VELL Plaça Pere San, 6

LA PASTA BOiXA

TY-BIHAN

& Alfons Sala, 24

C/ Indústria, 27

MMIGOLF BAR MGSC C/Santa Engràcia, 15

CAPITÀN COOK

SQUASH

PI. Uuís Millet, 1

O Sant Jordi, 33-35

CASINET Camí Can Ganxet, 47

674 16 75 La nostra esp és qualit.

674 10 47 Braseria i cuina de merc.

589 52 40 Calçotada

675 15 03 Pizzeria. creperia

675 14 02 Creperia bretona

589 2971^

589 61 61

589 14 96

589 50 83

Obert cada dia

Repartir a partir de les 12 h

Obert tot el dia

Dilluns vespre tancat

Tancat diumenges nit

Obert tot el dia

Tancat dilluns

Menú de dilluns a divendres

I

RESTAURANT VALL D'OR Rambla M. Jacint Verdaguer, 185 674 1141

RESTAURANT MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4

:.T?lftKm$;f$t. ü i

YPARADA/ FONDAIT

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

HJWn

i* / X

PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47/589 27 02

SANT CUGAT DEL VALLÈS

H «Restaurant

DEL GALL»

C U I N A D E MERCAT

ESPSCENRACAJLLÀ

<7 Xercavms, ti

M.ímmtfO·smA-im OtMMMJ·fiftMçdcma)

20 Societat HS^CANTONS Divendres, 17 de maig de 1996

La r a d i o g r a f i a

L A C O R A L S A N T C U G A T

El desaparegut Xavier Azqueta, i posteriorment J. Ferré, X. Torns, M. Bohigas i en l'actualitat E. Azuaga han estat els directors que han impregnat de prestigi i caràcter la Coral Sant Cugat, que des de sempre ha estat vinculada al Club Muntanyenc

Concert el 1977 a l'església de Camprodon, en ui riure de In Marxa de Catalunya organitzada pel CMSC Foto: CARLES CABANAS ARXIU CSC

Vint anys d'alt nivell coral al municipi La Coral Sant Cugat, amb més de vint anys d'història, ha evolucionat d'un repertori estrictament muntanyenc a temes clàssics i moderns, d'autors ca­talans i estrangers

coip

Data de fundació: 1974 com a secció del CMSC

Socis: 65

Quota: 2.500 pessetes Local: plaça de Barcelona 5. Sant Cil iat. 6745396

President: Joan Casajuana

FRANCKSC C A R B Ó

- Sant Cugat -

L'any passat, en el marc del Centenari de Karl Orff i d 'E­duard Toldrà, van celebrar vint anys d'existència. Des de sem­pre, el Club Muntanyenc ha­via tingut una tradició musical. En Manuel Farrés, un dels fun­dadors de l 'entitat, juntament amb Xavier Azqueta, va fundar l'Orfeó Sant Cugat ja fa anys. A les sortides del club s'inter­pretaven cançons excursionis­tes i ja el 1970 un grup de can­taires van començar a cantar nadales de forma acurada. Ini­cialment es trobaven per assa­jar els Auladell, Bozzo, Roque,

la Montserrat Azqueta, els Solà, la Remei i la Maria Rosa Camp-many. Cada any l'assistència era més gran i el 1974 es va haver d'assajar a l'escola Azqueta. Ja eren gairebé una cinquantena. Azqueta, que pel seu coneixe­ment va esdevenir primer di­rector del grup base, es va en­grescar a fer una coral que des del primer dia va demanar po­der formar part com a secció del Club Muntanyenc. Des d'ales­hores la coral sempre ha estat la Cora l San t C u g a t de l C l u b Muntanyenc. Ben aviat es va demanar formar part de la Fe­deració d'Entitats Corals de Ca­talunya i dins del mateix club la coral mantenia una estructura

pròpia, amb el seu president i junta, que cada dos anys ele­geixen els socis de la coral que abonen la quota per pertànyer a l 'agrupació . Des d ' aque l la època Josep Güell, Jaume Ci­fuentes, Albert Roque, Maria Sansa, Josep Castellví i actual­ment Joan Casajuana han aglu­t inat unes persones que han configurat amb el pas del temps el prestigi d'una coral de les ca­torze que hi ha a Sant Cugat.

La consolidació de la coral ha anat creixent amb el temps. Al principi, un reduït repertori de cançons muntanyenques dona­va un caràcter propi a l 'entitat, que amb els anys, a part de mú­sica catalana, n'ha ofert de clàs­

sica, des de Vivaldi fins al Rè­quiem de Mozart, passant per Magnificats de Schütz i obres de Britten o Orff. També han in­terpre ta t els Beat les i autors més moderns. Cap al 1983 fan el primer concert amb orques­tra i des d'aleshores diferents grups instrumentals, així com l'esbart i altres entitats cultu­rals s a n t e u g a t e n q u e s , han col.laborat a m b l 'ent i ta t . Ac­t u a l m e n t , q u i n z e sop ranos , quinze contralts, deu tenors i deu baixos configuren la Coral Sant Cugat, que manté viu el caliu des del dia que es va fun­dar. Des d 'aleshores són vuit els cantaires que s'hi han man­tingut fidels.

ELS4CATVF0NS Divendres, 17 de maig de 1996 Societat 21

La r a d i o g r a f i a

L A C O R A L S A N T C U G A T

La coral des de sempre ha estat vinculada a Sant Cu­gat, guarnint un carro per Sant Antoni, col·laborant amb entitats, participant en la diada de l'Onze de Setembre i oferint un esperat concert per la festa major, entre al­tres activitats

amb i diversificat Amb un projecte d'intercanvis entre corals i amb el desig de donar

a conèixer el nom de Sant Cugat a Europa, la coral ha estat a Finlàn­dia, Itàlia, Bèlgica i França

- Saat Cagat -

La Coral Sant Cugat va co­mençar a actuar fora del muni­cipi en les edicions de la Fes­ta de la Cançó de Muntanya que s'organitzaven arreu del país. Fins i tot en va preparar la XIV edició a la nostra vila. Co­rals de Gràcia, Collblanc i Sa­badell es van aplegar a l'entorn del monestir. Recorden com el mateix any cantaven a Cam­prodon en la marxa de regula­ritat de Catalunya organitzada pel CMSC. Eren els inicis, en què el repertori era bàsicament

muntanyenc. Des del 1977 han estat en la Diada Nacional con­juntament amb moltes altres corals i a partir del 1985 han col·laborat amb Mans Unides amb el concert anual que fan el mes de febrer. Paral·lela­ment, han ofert concerts en ac­tes que s'han organitzat de.s de l'Ajuntament, districtes i enti­tats culturals i esportives del municipi. Han estat també en la renovació de la Flama de la Llengua Catalana el 1986 i pos­teriorment en algunes de la dè­cada dels noranta. Però els dos concerts que han

esdevingut tradicionals són el de Nadal i el de la festa major. Sovint han treballat conjunta­ment amb grups instrumentals, altres corals, solistes i grups culturals. Com a mostra es pot citar el concert en què en parts ben diferenciades van inter­pretar Vivaldi i els Beatles. Jo­sep Ferré, el director d'ales­hores, gosava oferir un recital diferent i més atractiu. En aquesta línia s'ha anat seguint fins a l'actualitat, etapa de la qual cal destacar els dos darrers concerts al Teatre-auditori: el 1994, amb motiu del cinquan-

tenari del CMSC, quan es va interpretar la Cançó d'amor i de guerra, i el 1995, en què, amb motiu dels vint anys de l'enti­tat, es va fer un homenatge a Toldrà i a Orff. Una entitat que va començar

amb vestits blau marí i que abans d'arribar als llargs i ver­mells actuals va passar a uns de color blau ben clar. Des de fa anys, els homes van amb esmò-quing. Un vestuari que, si bé imposa serietat en els concerts, té una dosi de treball i d'am­bient agradable entre els can­tants. Assagen cada dimarts i

dijous al vespre i periòdicament fan petits piscolabis o home­natges a persones que han mar­cat i han viscut per la coral. En aquesta línia de germanor han fet diverses trobades d'inter­canvi amb corals italianes i bel­gues i han estat a Tolosa {País Basc) i Finlàndia participant en certàmens internacionals de bastant renom. Han estat tro­bades que han aglutinat el grup, ja que, com diu el presi­dent, Joan Casajuana, "la coral és un lloc on aprenem música, la donem a conèixer i fem i mantenim amics".

ELS4CANTONS

22 Classificats

Divendres. 17 de maijr de 1996

guia pràc tïca

• MENJARS PREPA­RATS TASTA'M 589 29 29 589 35 35

• SUPERMERCAT VILARÓ

TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8 - local garatge ses 24 ei

• DISPENSARI VE­TERINARI DEL VALLÈS. SL. Urgences 24 h C'Sabadell 23 S:ini Cugat

Tel urgències 908 89 81 36

• LA FAUNA. Rambla del Celler. 35-37. 874 13 05

<ANTENEX C/ Àngel Guimerà. 2 58922 47

• COPY-GRAFIC C/ Can Matas, 8. 675 36 53

• COPISTERIA THER C/ Sant Antoni, 24. 589 74 42

• JORDI MERCADÉ C/ Creu. 6-8. 2n 3a 5896561 Q9Q84945 19

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbla Rivatallada 6-5

ALUMINI i v i D RE:

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAX'6r5 2«fc!

Sant Cuçat del Vallès

• BAR GRANJA CAN DIM C/ La Mina, 19

• BAR MUSICAL Ka-raoke La Bohèmia Av Catalunya, 14 675.2.4 03

•CEYLAN C/ Castilte(OS, 9 589 64 55

• GRANJA LA SORT C/ de la Sort, 3 675 28 64

• MERMELADA EXPRÉS C/ Valldoreix, 56 saaAias. _.

• CABANAS O Santiago Rusinol. 54 674 Ú6 49

•CUGART C: Torrent de la Bom­ba, 14 6*4 43 90

• D.G. D'ASSEGU- , I RANCES | Rambla del Celler, 95 . CICLES CARDONA 675 42 03

SANT CUGAT

CFSTIÓ, SA.

Servei

d'assessorament

administratiu.

Assegurances

generals i

administració

de finques.

( / Sontwgo Russjnyol. 32. M 6» 17 02-674 66 69

Fox: 589 27 74

• DOMÈNEC AYALA C/ Carme, 31 674 71 42

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 - baixos 6753012

•AUTOESCOLA CASAS C/ Martorell, 47 674 14_97

C/ Valldoreix, 41 674 15 09

• CELLER CAL CABALLU Nova ubicació: Cl Plana Hospital, 3-5 674 01 69

• VINS NOÉ, S.A. Baixada Sant Sever, 4 • W » M

• INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca, 9 589 OÜ 79 _ . .

• J.P. PARRA C/ Enric Granados, 15- local 7 5690642

• FILACAR Ctra Cerdanyola, 8 5390991 . _ __ . .

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 5892000

• MOTO RALLY PEUGEOT Ora. Cerdanyola, 67-71 zassaoa

• PÀROUING

•SAGARRA C Endavallada, 22 6 7 4 0 1 6 0

•TUBAU C/Latorre, 14 674 1285

Mercat Torreblanca, pdes. 1.6-1.7 675 3 0 6 5

Mercat Torreblanca, pda. 104 « • '4 1"

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5 ti7* 1.T IVt

• ARMAN'S Plaça Augusta, 2 589 70 [0-563 69 99

CATIFES

• PAPIOL -VENDA I NETEJA C>' Cànovas del Castillo. 4 674 65 00

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 674 50 46

• CL. DENTAL BANARES C; Francesc Moragas, 8 - 2n

• CÜlNESJAÜME DÍAZ Rbla. de! Celler. 17 674 74 49

• FOAP S.A. BANYS C/ Rius i Taulet. 27 674 0503-675 5654

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler. 91 67525 02

• TIEN 21 C/ Valldoreix, 44 6 7 4 7 1 5 4

• TOBELLA Cl Santiago Rusinol, 49 674 0657

• VILAR ELECTRO-LLAR, S.A. Cl Santa Mana, 20 563 02 7 !

•COAP C/ Villa, 22 569 21 IS

• L'ACADÈMIA C/ Balmes, 39 675 44 56

• MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica). piano i teclats electrònics. Harmonia i composició. 67521 81

Fefrer, ouàraia i 'n

Tei 589 00 Dl Fa» 674 24 B6

0819C Sani Cugat ad Valès (davant TV2I

• MÚSICA I DANSA FUSIÓ C/ Cànovas del Castillo, 20

19 •WAY-IN C/ Girona 16 C/ Rius i Taulet 2, pral. Sant Cugat

•NOVAULA C/ Valldoreix 22 Sant Cugat

SANT CUGAT C/ Sant Jordi. 33-35 674 96 62

• GIMNÀS SANT CUGAT Cl Anselm Clavè. 20 Baixos 675 03 5!

•UESC C/ Cànovas del Castillo, 9 67523 90

•PATUFET Cl Sant Jordi, 22 674 L23S

> SPRINT IDIOMES C/ Francesc Moragas, 8 « O P 3 ( i 4 . .. . ..

• TRINiTY Rbla. Can Mora 18 Km 27 m

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Camí Crisi Treballador, s/n 674 1453-

•ESPORTS TERRANEU C7 Sant Antoni, 15 6Z45202

• CAL CRISPIN Cí Santiago Rusinol, 23 674 03 08

• ESTANC MONESTIR Plaça Octavià 3 674 01 74

I I IHEIÍÉÉÍ'1 •EUROPA C Alfors Sala. 24

• EL PONT C: Girona. 3 675 0' 75

ai • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 674 1361 -675-1820- ._

• FLORISTERIA SANT JORDI Cl Sant Jordi, 39 674 10 53

• ROSA M. SEGURA C/ Santa Maria, 8 589 64 75

•FLECA LA GARRIGA. Obert tot l'any Rambla del Celler,15 674 76 S i

• FLECA MARÍ Placa Borràs. 1. Mira-sol

• LA LIONESA O Valldoreix. 79 S~4 C7 7'

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler, 93 Ò74 79 68

• J . LLAMAS C Valldoreix, 14 674 03 93

• ZOOM. Centre de la imatge C/ Santa Maria, 14 6^5 56 "4

• FUSTERIA EBENISTERIA. « M « 7 4 f l . 6 7 , « 7 r i »

• FUSTERIA EBENISTERIA LS C/ Camí de la Creu, 14 - baixos 1a 589 4753 . .

Av.GorteCatelanes-Rnca LaPetona 6746365

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado. 12 6Z4 t l _ 4 0 _

DEL VALLÈS C/ Stravmski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí 568 05 0!

•ANTONI CAMPOS CV Francesc Moragas, 21

• J . MIRET Mercat de Torreblan­ca, parada 1-42

•GERD Plaça Pere San, 9 6740060

• SUPER-N ATURAL ÜAnsetnCtMU.Obert

•SOUASH

• FINQUES BACHS Cl Hospital, 41 5 6 9 03 07 • Faz 589 11 34

•FINQUES GIRONELLA RanadelHaçteUO 6747254

• FINQUES SAKA C/ Valldoreix. 60 67467 15-5693366

• FINQUES SANT CUGAT Cl Dr. Murillo, 14 674 08 97

• FINQUES SERIN Plaça Augusta, 4 - baixos 674 120«L·FWL674 1181

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 674,-PtW

pfHF'

• HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 674 75 98

• HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 589O045 — -

• HÍPICA SANT CUGAT

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 SSSJCOO

• PROGRAM ACCÉS C/ Santiago Rusinol, 14 6 7 5 1 5 5 6

•VALLÈSTEC-NOLÒCMC Plaça Unió, 3

• TALLEDA RICOMÀ C/ Balmes, 11 674 5 6 6 2

•GARDEN ROCAMORA C/Llaceres, 12 674 36 94 .

• EURASIA TOYS Plaça Coll, 9 674AZQ4-. _._

• JOGUINES MARGA C/ Santa Maria. 44 67415J2 _.

•ANNAFUSET JOIES Cl Santiago Rusirtol, 45 56350 T2J 589 50 12

• JOIERIA AUGUET C/ Santiago Rusinol, 40 6Z4SB.5Í

•JOIERIA MIREIA'S C/ Valldoreix, 33 K74 Qft 4Í1

• JOIERIA SPADA C/ Balmes, 39 - 1rdta.

• SANBER-5 Cl Anselm Clavé, 20 674 45 71

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Cl Valldoreix, 67 A 589AL·42 ..-.

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Cl Major, 33 (Junt Monestir) 67401 74 .

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador, 47 - torre fS74 49?3

Fax 588 24 53

Circ. de Terrasst), 97

08191 RUBÍ

• MARMOLES SANT CUGAT C/ Can Fatjó dels Au-rons - C/ Campoa-mor, 12 - Nau 3 675 51 06

• ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 589 193!

• MARCS VALLÈS C/ Vallès, 23 675 43 43

• SOLSONA Cl Rosselló, 2 589 32 89

Tapisseria

• Papers pintats

• Pintures

• Parquets

• Moquetes

• Cortines

• Coordinats

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons)

Tel. 674 38 92

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FOAP Cl Rius i Taulet, 27 674 05 03.

• SUMINISTROS VALLDOREIX C/ Mossèn Jacint Verdaguer, 107

• HNOS. MARTÍN

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19

C'' Elies Rogent, 52 589 6 1 6 3

• BLUE MOON C/Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 675 02 67

•CAMPMANY C/Valldoreix, 16 C/Martorell. 15 674 14 82 • ESTELA C/ Santa Maria. 18 6755309

• PAPARAZZI PI. Dr. Galtes. 2 6750852 • TOT PUNT Cl Sant Antoni. 19 674 0097

• VORAVIU Sant Antoni, 25-27 5898855

• CARRÉ MOBLES C/ Francesc Moragas, 33 674 09 95 -5741550..._

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Cl Santiago Rusiflol, 37 - C/ Major, 6 5892232 .. _

• EGA MOBLES Cl Cànovas del Cas­tillo, 2 - local 2 58900.14

• MAJIK C/ Sant Jordi, 29 - Rbla. Can Mora 569 02 66

•RANGO10 C/Pous, 13-local 1 6755755

•VALLÈS NET C/ Sant Ramon, 4 67469J6L _ . .

•FtOTTO C/Sant Jordi, 32 5890605

•THECARTOON CENTER Cl Martorell, 1 - cant C/ Santa Maria

•LA FESTA O Santiago Rusinol, 8 675 3304

• CONSTRUALPA C/ Santa Maria, 9 -1 r1a 58901 51_

•CONSTRUCCIONES Reformes - Torres -Noves 6 7 4 6 3 0 3 _ . _

•D4 CONSTRUC­CIONS C/VaWoreo<, 10 674 6538

• MARCOVE C/ Sant Esteve, 29 6740507

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 5891732

• PERRUQUERIA PRESENZA C/ Martorell, 20

i

•COPERSE Cl Sant Esteve, 11 674 6239- 90899B38Í.

•FERRON Jardins i Piscines C/Rius i Taulet, 20 674 6847

• PNEUMÀTICS SANT CUGAT Cl Anselm Clavé, 16-18 6752853790723Q4mUítt

•CASTELLVÍ HONDA Cl Rosselló. 15 5893211 • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 589 26 49

•SERRALLERIATIE-RRAICOMASC.B. C/ Mozart, 9. Barcelona 216 1356 .

•TEIXIDÓ ÒPTICA Cl Sant Jordi, 30 589.443a

•ARWENBOWTQUE

• FORMAS PERRU­QUERIA C/ Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torre­blanca) K754niK .

• PERRUQUERIA A SALINAS C/Sant Jordi, 25 674J915_

•TABOADA. PERRUQUERIA MASCULINA Rbla. Can Mora, 10 56a5zas

•PERRUQUERIA CARNÉ I BOSCH Cl Francesc Moragas, 29

•PERRUQUERIA DURDAN Cl Santiago Rusinol, 2 -entl.2 K7S?z*a

• INSTALACIONES A. ZAMORA, S.L. C/ Mossèn Cintor Ver­daguer. 18. Valldoreix 5892638

• MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18

•MAILING VALLÈS, S.L Cl Sant Domènec, 10-baixos 5BSL2LZ1

•LABRASER1A PI. Pere San, 6 «MOS? 4/1

•CUCARRÓ Cl Santiago Rusinol, 30 6745580

•PERYBEN C/ Valldoreix, 45-47 67453135-67*5104-

• REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Cl Francesc Moragas, 6 6ZSJ23

REPARACIONS DE CALÇAT I còptoi de clau» Cl Sol, 16 674aoaz

• REPARACIONS DE CALÇAT i copies de claus C/Sol, Mercat de Torreblanca SZAOLIA

•SABATERIA BOLOMA C7 Sant Jordi, 24

•TATERS C/ Sant Antoni, 62

•AUX-VYD C/AHonsSala, 50 « « " 7 "

• TALLER ELECTRO-SOL C/Sol, 19 67i3Sm

• TALLER MECAMC P. CANALS Cl Sant Llorenç, 27 6246362. ^ _

•TALLERS TORNER Cl Plana de l'Hospital, 35 674£S50_

•TALLERESMENA

Torreblanca, 13 6ZÍ5101

• ÜNEA DIRECTA Cl Enrique Granados, 15-local 8

•TINTORERIA SANT CUGAT C/ Sant Antoni, 1 674 1! 62

• TINTORERIA SANT CUGAT Cl Santiago Rusinol, 35 674 1183

•TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatallada, 34 6752228

•TINTORERIA SANT CUGAT Cl Alfons Sala, 2 6Z4_4167__

• ASSOCIACIÓ RA­DIO TAXI 589 44 22 -675515 !

• VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca 589 1025

• USSIA TOURS C/ Plana de l'Hospital, 10 5B9£lSQ-Fwt.5B95965

• CANSALADERIA JUUANA C/Francesc Moragas, 26 K7dnRRl .

•ORNALLAR C/ Martorell, 59 -cant. Cl Alfons Sala

ÀTICS

• ÀTIC DÚPLEX. Zo­na Mercat Nou. 120 m2 + 20 m2 te­rrassa, 4 hab., saló menjador amb xeme­neia, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, cale­facció, marbre, par­quet PVC i climalit, pàrquing i traster op­cional preciós. 22.000.000 m i .re . « . « M a m i (KSA Gestió Immobi-üària).

•PIS ÀTIC. C/ Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lava­bo amb dutxa, 40 m2 de terrassa, 1 plaça de pàrquing. 22.000.000 K7ÍT7TK

(Inmarba. S.A.)

• PROP MONESTIR. 2 hab., menjador sa­ló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 K7.4 7^1d

(Fincas Gironella)

ÀTICS NOUS •ÀTIC DÚPLEX-NOU. Zona C Solsona. Su­peri const. 158,50 m2,3 hab., 2 banys, saló 30 m2, pranstal.lació aire condicional, parquet armaris de parat, te­rrassa, etc. Piscina comunitària. 31.000.000 BiAmuz.

Nou, 4 hab.. amb ar­maris de paret, cuina «office». ampli menja­dor saló, 2 banys, la­vabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior. sol tot el dia. Zona co­munitària 46.000.000 674 72 54

ÀTICS OCASIÓ

• A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab.. menja­dor saló, cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 674 72 54 (Fincas Gironella)

• ÀTIC DÚPLEX de luxe. Zona Cl Àlvarez, 190 m2, consta de 4 hab.. hab. planxa, saló menjador amb xeme­neia, 40 m2. Estudi en dúplex de 60 m2. terrassa. Barbacoa. tres places de pàr­quing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000 67408Í7_ (Fincas Sant Cugat)

•ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab., menja­dor saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2. 23.000.000

(Fincas Gironella)

• ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 + 18 m2 te­rrassa, 4 h a b , 2 banys, calefac. llar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat. 29.000.000 674 K7 1.1

(Fincas Sant Cugat)

• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Superi, const 215 m2,3 hab., estudi 100 m2,2 banys, saló ampli, luxe. Preinstal.lació aire condidonat, parquet, PVC, armaris de pa­ret terrassa. Sol. Pis­cines comunitàries. 31.000.000 szmB_az (Fincas Sant Cugat)

•ZONA PARC CEN­TRAL

(Finques Saka)

•CASA EN VENDAz. Can Cortés, 100 m2 + pàrquing. molt bon estat, terreny 500 m2. 10.000.000 674 67 15 (Finques Saka)

• CASA A LA FLO­RESTA. 90 m2,4 hab. + 1 hab. separada, jardí particular 200 m2, 17.000.000 674 67 15 . . (Finques Saka)

• CASA ADOSSADA 240 m2, a prop esta­ció, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 R7SJXM

(Finques Roca)

•SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., to-talmente reformada, financiable, sin entra­da. jAprovéchala! Trato directo. 5825701

•LOCAL 170 m2,C7 Camí Colomer, 2 por­tes al carrer, en ven­da o lloguer. 25.000.000 0 160.000 ptes./mes.

(Finques Roca)

• E S VEN LOCAL de 500 m2. 5ZDJ25S

• EMPRESA NECES­SITA LLOGAR MA­GATZEM, de 200a 500 m2. Zona entra­des a Sant Cugat fà­cil accés, càrrega i

H 7 J I M . 1 >

(Srta. Maribei)

• ZONA TORRE­BLANCA. Places de garatge des de 1.700.000. 674 7776 (Inmaita, S.A.)

ELS ÍC-VIVIDNS Divendres, 17 de maig de t996 Classificats 23 PISOS NOUS

• PARC CENTRAL Pisos de 120m2, 4 hab., piscina comu­nitària i places de par-quing. Preu a conve­nir. 6740891. (Fincas Sant Cugat)

' PIS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcio-nal.14.500.000 675 4324

(Finques Roca)

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1 a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 674 12 04-674 11 81 (Serin) • PIS PER ESTRE­NAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrquing i tras-ter. Tot exterior. Aca­bats de qualitat.

29.000.000 «74 7? 54 (Fincas Gironella)

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2

+ 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar 26.800.000. B75 4.1 94 (Finques Roca)

• PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina «office», terrassa, calefacció... 674 72 54 (Fincas Gironella)

• SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cui­na. saló menjador, balcó, ascensor, ex-tenor i assolellat. 12.700.000 560 8 6 6 9 - 5 8 0 9 6 54 (Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys com­plets, saló menjador, cuina «office», 2 bal­cons, ascensor, cale­facció, tot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800,000 W58086 69-580 9854

(Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT pre­ciós pis al c/ Alfons Sala. amb 3 hab., 110 m2. bany com­plet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000 530 86 69 - 580 9B 54 (Foto Piso Cerdanyola)

- SANT CUGAT pre­ciós pis de 120 m* i 4 hab. A l'av. Alfons Sala, 2 banys, saló

menjador, cuina equi­pada, ascensor, cale­facció, pàrquing, as­solellat, finestres d'alumini. 26.500.000 wi/ifi fia. <&n Mim (Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m !, 2 banys, cuina ••office», balcó, entre-solats, ascensor, ca­lefacció, exterior, pàr­quing, assolellat 21.500.000 560 86 69 - 560 98 54 (Foto Piso Cerdanyola)

• A PROP C/ Cànovas del Cas­tillo. Té 160 nr, cons­ta de 4 hab., saló menjador de 45 nr. cuina «office», 2 banys complets, te­rrassa. Pàrquing. 32.000.000

674 0897 (Fincas Sant Cugat)

• A PROP DE P. DE LA CREU. Pis de 150 m*. com­post de 4 hab. do­bles, cuina «office», dos banys i un lava­bo, saló menjador de 45 ms. Jardí de 120 m!. 37.000.000 674 0897

(Fincas Sant Cugat)

• C/ DOCTOR MURI­LLO 130 m2, 4 hab.. 2 banys, saló menja­dor. 35 m2, cuina «Of­fice», 2 places de pàrquing. Zona co­munitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 674 57 04 - 675 43 02 (Imdesa)

• C/ RIUS I TAULET 160 rtf, 4 hab., 2 banys, saló-menja-dor, cuina «oflice». terrassa, plaça de

pàrquing. 27.500.000 674.5704-675 43 02 (Imdesa) • C/ SANTIAGO RU-SINOL110m ! , 4 hab., 1 bany, 1 lava­bo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000 674 5 7 0 4 - 6 7 5 48 02 (Imdesa)

• C/ VILLA. Oportuni­tat. Apartament estu­di estií americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 674 08 97

(Fincas Sant Cugat) • OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab.. assolellat, en casa amb jardí. 589 74 10

•PIS 110 m1,4 hab.. 2 banys, parquet, ar­maris pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 675 43 24

(Finques Roca)

• PIS DE 120 m", 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, pàr­quing. 22.000.000 674 12.04 - 674JLLÈ1 (Serin)

• PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 nr, menjador 20 m?, cuina. 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m !, ascensor, sol, tar­des, vistes a Montse­rrat. perfecte estat. 11.600.000 675 33 55-58926 43 (KSA Gestió Inmobi-liaria)

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona resi­dencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, total­ment renovat, pisci­na, pàrquing. 36.000.000 674 12 04-674 1181 (Serin)

• RUBÍ. Av. L'Estatut, edif. nou, 85 m2, 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. En­trada 3.000.000. Res­ta hipoteca. 588 40 17-5fi854_29_

(Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 nr", 3 hab., molt de sol. 7 250.000 699 65 48

(Incusa)

• RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar Dúplex de 113 i 135 nr. De 4 a 5 hab. 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció. gas, pocs veïns. Aca­bats de qualitat. Pàr­quing opcional RFA Nous 14.200.000 568 40 17.588 54 95

(Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. C Duran i Bas 90 m-, 4 hab., cambra bany comple­ta. sol de matins menjador 24 m , pla­

ces de pàrquing op­cionals. 10.500.000 69965 48

(Incusa)

• PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2, 3 hab., 1 bany, tot exterior. 11.500.000 674 67 !5

(Finques Saka)

' PIS Z. CORREUS, 87 nV, 3 hab.. 1 bany, calefac, exterior. 2 pi. pàrquing. 18.000.000. 674 67 15

(Finques Saka)

• PIS Z. CORREUS, 90 m !, 3 hab., 1 bany. calefac, pk opcional. 14.500.000 674 67 15

(Finques Saka)

• jOCASIÓN! Directo propietario. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Financiación: 45.000 ptas./mes, sm

entrada. A 14 min. de Barcelona. 58984 60

• SANT CUGAT. Pi­so, part. a part., cer­ca estación. jOportu-nidad! Diversas posi-bilidades de finan­ciación, muy íntere-santes. Llamar al 569 74 10

• SANT CUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., balcón. exte­rior y soleado. jOpor-tunidad! Llamar al 589 74 10 . _

• SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. jOcasión! 589 87 01

• A 1 4 M I N . D E BAR­CELONA. i Excepcio­nal! Estudio directo propietario, 29.000 ptas/mes, pàrking in-cluido. 58984 60

4 Economia ELS /(A\TONS Divendres, 10 de maig de 1996

La b e n z i n a

LA BENZINA TORNA A APUJAR-SE

Nou record del preu de la súpe** S'apuja fins a 119,6 pessetes per litre

El preu màxim de la benzina súper s'ha apujat deu cèntims i se situa en 119,6 pessetes, la qual cosa suposa un nou rècord de preus en el mercat. La benzina normal i la benzina sense plom es mantenen en el preu anterior —116,1 i 113,3 pessetes respectivament—. Els gasolis s'abarateixen una pesseta. El gasoli tipus A queda en 89,9 pessetes, el gasoli tipus P ' 54.4 i el tipus C, c preus amb '-l'alça <''

Espanyol. El mercat regula els preus de la benzina en funció de l'oferta i la demanda del producte. Precisament per això, aquesta notícia afecta bona part del parc automobilístic espanyo1

Igualment es pot comprov segons les dades qur gasolis tendeixen a a1' preus. De fet, *"' gasolis f-

massiva que te súper a l'E' Però ' ' Car

...MENYS PELS SUBSCRIPTORS DE ELS 4 CANTONS

ARA TENEN UN DESCOMPTE DE 4 PESSETES PER LITRE

FACI'S SUBSCRIPTOR ARA

I ACONSEGUIRÀ MOLTS AVANTATGES

dfi""0*

çxdb&t*1

SUO M 119 9 9 UL OC

ELS4CAMONS

Iniciativa* da col·locació El Consell Comarcal del Vallès Occi­dental vol promoure la incorporació dels municipis i empreses a un nou projecte d'<K'upació que abarca tota la comarca. De moment, cl Consell Comarcal té el suport d'l 1 municipis. Vluna 24

24 Economia

Productaa Europeus El gerent de CMBE, Àlex Aguilar, ex­plica a la secció Les empreses que els em­presaris han de preocupar-se de la man­ca de sensibilització que hi ha arreu de l'estat quant a la preparació professio­nal. Plana 26

Divendres, 17 de maig de 1996

Comerç

Els restaurants s'afegeixen a la promoció de pàrquings de Sant Cugat Comerç I!associaria de comerciants espera doblar el nombre de professionals interessats

Les negoc iac ions q u e han mant ingut els r e s p o n s a b l e s de S a n t C u g a t Co­m e r ç a m b els p ro fess iona ls , res tau­radors i c o m e r c i a n t s del cen t re de la ciutat han arr ibat a interessar un grup de trenta comerc iants , entre els quals

C.\ l . - Sant Cugat -

"ll i li.i sectors molt afectats, com les perruqueries o els co­merços del centre de Sant Cu­gat". afirma Montserrat Bavarri. Segons ella. en cap dels dos ca­sos s'havia pensat mai en la pos­sibilitat d'oferir un pàrquing als seus clients. De fet. per a Ba-\nin., el problema dels comer­ciants de Sant ( aigat "és un pro-b lema de c o s t u m s " . Ni els botiguers ni els comerciants te­nen present la possibilitat de deixar el cotxe en un pàrquing quan van a comprar. "Precisa­ment -explica Bavarri-, les ma­teixes persones que exigeixen un pàrquing a la porta de la bo­tiga a Sant ( aigar accepten sen­se cap problema liav ei de deixar cl cotxe al pàrqumg quan es des­placen a Barcelona".

Bavarri assegura que l'asso­ciació de comerciants és cons­cient que "els primers fruits d ' a q u e s t procés no sor t i ran

hi ha un i m p o r t a n t n o m b r e d e res­t a u r a d o r s . P r e c i s a m e n t , "ara l 'asso­c iac ió ha e n g e g a t les n e g o c i a c i o n s per ampl iar l 'horari del pàrquing i po­der inc loure l 'horar i dels sopars dels restaurants del voltant", explica Mont­

serrat Bayarr i . Segons la responsable d 'à rees geogrà f iques de l 'associació de bot iguers , "un dels pr incipals pro­b lemes que s'ha d 'a f rontar ara és l'e­d u c a c i ó tan t de ls c o m e r c i a n t s c o m dels c l i en ts" .

S,im (j/y/t (.iiim-rr vol i/iu els sunteugatencs s'acostumin n fi i v /•; // •,'. />,//r/i/ÍH<;s. l-'nto: ./..l. Ml 7 .1 .

Sant Cugat Comerç ha ^ i -

a\ ui", però creu que s'ha de fer perar la primera batalla: rendi-perque "si no la gent acabarà bilit/ar les 62 places de pàrquing marxant als centres comercials". que se'ls ha ofet a la plaça del Bavarri afirma que els eomer- doctor Caltés i promoeionar el ciants "han tic pensar que el que p à r q u i n g del carrer C o l o m . es ta ara és una inversió". Montserrat Bavarri diu que "no

pot ser que els comerciants i els professionals demanin un pàr­quing si no fem ser\ ir el que te­nim". Bavarri ha anunciat una reunió amb els responsables del

campanya de promoció. A més, la responsable d'àrees geogràfi­ques a la junta de Sant Cugat Comerç creu que "d'alguna ma­nera es podrà aconseguir tenir

pàrquing del carrer Colom amb el suport de l 'Ajuntament en la intenció d'engegar una nova aquest projecte".

L a b o r a l

Els sindicats es mostren satisfets del resultat de les movüitzaeions

del sector de la neteja Han anunciat vagues a la metal·lúrgia

C M . - Sant Cugat -

Kls sindicats que van orga­nitzar les movüi tzaeions del sector de la neteja que han pa­ralitzat algunes empreses del sector durant la setmana pas­sada creuen que un dels ob­jec t ius bàsics que es perse ­guien s'ha aconseguit. Segons els sindicats, ara hi ha un grup de persones que no sabien qui­

nes eren les condicions de tre­ball del sector i que ara ja co­neixen els problemes que te­n e n e l s t r e b a l l a d o r s de la neteja amb el conveni. De fet, les pancar tes q u e es pod ien veure la setmana passada feien al·lusions a la manca d'un con­veni digne. Ara els sindicats creuen que tindran l 'oportuni­tat de fer força davant la pa­tronal . Per això e spe ren co­mençar a treure profit de les

P r o m o c i ó

La 13ena edició de la Rambla del Turisme de Terrassa bat el

rècord de participació CM.

- Sant Cugat -

La 13ena edició de la fira del Turisme de Terrassa ha batut un rècord històric de participació. En total, s'hi van exposar 70 em­preses del sector en una super­fície de 4.500 metres quadrats. Aquestes xifres representen un increment d'un 75% de la parti­cipació en relació a l'edició an­terior. En l'edició celebrada l'any passat —que es va celebrar per primera vegada a l'interior del

recinte firal tic Terrassa— hi van participar un total de 40 expo­sitors i en les edicions anteriors al 1994, la mostra acollia un grup que oscil·lava al voltant dels 20 expositors. La Rambla del Tu­risme de Terrassa-Fira del Tu­risme del Vallès posa en contac­te l'oferta de turisme amb els ciutadans del Vallès Occidental. A més, dels estands tradicionals d'agències i majoristes de viat­ges, etc. l'edició d'enguany va recollir una exposició de nàuti­ca i una exposició de caravàning.

Josep Matarín, nou vicepresi-dent d'interior de la COCIT

- Sant Cugat -

La comissió tic comerç inte­rior de la Cambra de Comerç de Terrassa va nomenar Josep Matarín nou vicepresident. en subst i tució d 'Fmi l ià Là/.aro. que ocupava aquest càrrec des del 22 de març del 1995 i que s'ha vist obligat a abandonar la comissió per motius professio­nals. segons ha explicat la Cam­bra de Comerç.

Emilià Làzaro ha participat di­rectament com a vocal de la co­missió de comerç interior de la Cambra des del 1991, mentre que Josep Matarín hi va entrar com a vocal de la comissió el febrer del 1995. Actualment, Matarín és secretari de la Fe­deració de l'Associació de Co­merciants de 'Terrassa (FACT). Des de la setmana passada, Ma­tarín ocupa el càrrec de vice­president de la comissió de Co­merç Interior de la Cambra de Comerç. / C M .

Noves iniciati­ves d'ocupació al Vallès

- Sant Cugat -

El Consell Comarcal del Vallès Occidental vol promoure la dis­cussió i incorporació dels mu­nicipis, agents socials i econò­mics, grans empreses , sector associatiu i altres institucions al p ro jec te Noves iniciatives d'ocupació al Vallès Occidental. El Consell Comarcal té el su­port d'onze ajuntaments de la comarca que participaran con­juntament amb entitats finan­ceres i associacions empresa­rials de la comarca. El cost total del projecte és de 121.155.000 pessetes, dels quals la UE ha aprovat el cofinançament amb el 50% del total. El Consell Co­marcal proposa la posada en marxa d'accions per a la crea­ció d 'ocupació en els àmbits dels serveis en les implanta­cions i les grans empreses, els serveis per a la recuperació i m a n t e n i m e n t del medi am­bient i els destinats a l'atenció de la gent gran. Aquests pro­jectes es van iniciar fa uns anys i ara comencen a cobrar forma definitiva. / C M .

LA FRESCOR DE OFERTA VALIDADEL I

W AL 23DE MAIGDE 19W El SUP

LA QU/VLITAT

DIVENDRES 17 CARN Lot especial

POLLASTRE+CONILL Safata

OUS C-3 1 dotzena

VEDELLA Bistec del país

DISSABTE 18

i l l É i í , .•••':::.d\

CONGELATS í'*#líï«**»**íi;

Llagostí 800 g

PESCANOVA

Cigala:; r/zím» ,,.-,.. I2ÏF33

SÍNDRIA ptes./kg

26 Economia ELS4CANTONS Divendres, 17 de maig de 1996

Les empreses

Comercial Maquinaria y Bienes de Equipo SA és una empresa santcugatenca que es dedica a representar productes eu­ropeus a l'Estat espanyol per a petites i mitjanes empreses. Els dos grans productes que comercialitza aquesta empre­sa familiar són una màquina que produeix coixins d'aire i una altra que fa bosses. També tenen un altre producte que vo­len potenciar: una màquina que recupera els dissolvents i que pot ser molt útil per a empreses de diferents sectors que utilitzin material d'aquest tipus en la seva producció.

ÀLEX AGUILAR. Gerent de CMBE

"Les empreses s'han de preocupar cada cop més pel medi ambient"

. • V M Í K I . S C.ASTl'KRA

- Sant Cugat -

-A que es dedica ( 'omcrcial de Material \ Hienes de Equipo? -"Aquesta és una empresa co-

mereial de maquinària. Ens de­diquem a la importació i distri­bució de màquines diverses que poden ser útils per a les empre­ses. Algunes de les nostres mà­quines serveixen per reutilit/ar residus, que produeixen lesprò-pies empreses, i per tant supo­sen un estalvi important. Nosal­tres som els representants, per exemple, d'una empresa suïssa que fàbrica màquines dins el sec­tor de l'embalatge. La novetat que hem aportat al mercat de l'Kstat espanyol són unes mà­quines que fabriquen coixins de plàstic plens d'aire. I n altre pro­ducte és un altre aparell que ser­veix per fer bosses de plàstic." -Quins avantatges tenen aques­

tes màquines?

-"Ks un sistema innovador dins cl sector de l'embalatge. Kls coi­xins de plàstic substitueixen les peces petites de porexpan que utilit/en habitualment les em­preses per omplir les caixes dels seus productes i protegir els arti­cles que hi van a dins. L'avantat­ge d'aquesta màquina és que té la mida d'una fotocopiadora, es col·loca al final de la cadena de producció i fabrica els coixins per posar-los a les capses. Kls fabri­cants ja no necessiten emmagat­zemar el porexpan fet a miques, les conegudes patates fregides, que ocupa molt espai, per embalar els productes. A més, el plàstic es pot reutilit/ar, i això també sig­nifica un estalvi important. Es un sistema que costava d'introduir al principi, però cada cop són més els fabricants que en treuen pro­fit."

-Ara heu començat a comercia­litzar una màquina que recupera els dissolvents. La recuperació, el reciclatge, són aspectes que les empreses tenen cada cop més en compte?

-"Aquest producte, dissenyat a Itàlia, és útil per a les empreses, grans o petites, que utilitzen dis­solvents. Aquests equips recu­peren els dissolvents per un pro­cés de destilació, que permet aconseguir un dissolvent amb una puresa de prop del 99%, per tor­nar-lo a utilitzar. La màquina fil­tra les dissolucions i condensa els elements tòxics. Hi ha màquines

Ales Aguilar, gerent de CMBE, al' depsatx de I'empresa. Foto.X. I.ARROSA

que costen 3(H).(XH) pessetes i po­den filtrar de 10 a 4(X) litres.' làm-bé n'hi ha de mes grans. D'a­questa manera, les empreses s'estalvien molt espai i diners en fer depurar el material amb el qual treballen. La preocupació de les empreses per contaminar menys o per netejar allò que és contaminant creix cada cop més. La pressió de la normativa euro­pea és molt gran i això els em­presaris ho noten. Aquesta pres­sió és e s p e c i a l m e n t gran a Catalunya, on, en aquest sentit, ens acostem més a Europa. Jo crec que la preocupació pel medi ambient és una barreja de pressió i conscienciació." -Quines possibilitats veieu als dis­senys autòctons? -"Són perfectament possibles, petquè la tecnologia i la prepa­ració dels professinals és perfec­

tament vàlida. Però, tornant al que dèiem abans, aquest pais porta encara un clar desavantat­ge, sobre tot pel q u e fa a la conscienciació. La fabricació és una mica arriscada. Nosaltres ens movem en el que ens demana el mercat, però només representem i distribuïm. Si un producte fa­lla, ho deixem estar. Fabricar és diferent, perquè els empresaris farien una inversió que no sabem si reueperarien. La competència de l'estranger és molt gran". - El fet que aquesta empres aes-tigui a Sant Cugat és casual? -"No, gens ni mica. Sant Cugat és una ciutat que està molt ben si­tuada. És un nus de comunica­cions que ens permet col.locar-nos amb rapidesa a les autopistes. Aquest és" un avantatge respec­te a Barcelona, per exemple, on trigues molt més a arribar -hi. A

més, a tota la comarca hi ha mol­ta indústria, i aquest és un mer­cat que ens interessa".

Una empresa amb difusió internacional

El secret per a l'èxit d'una em­presa distribuïdora és trobar el producte ideal. "En el nostre cas, el millor és visitar les fires del sector", explica l'Alex Agui­lar, gerent de CMBE. Per do­nar a conèixer millor els arti­cles, "les fires també tenen una funció important íss ima". En aquest sentit, aquesta empresa santcugatenca anità a la Fira de Barcelona per exposar els re­cuperadors de dissolvents a la mostra Exporecycling, una ex­posició d 'empreses dedicades a la gestió, tractament, recupe­ració, revalorització i transport de residus. Aquesta macrofira es farà entre els dies 22 i 25 de maig. L'empresa anirà a Expo-quimia 96 a l 'octubre. CMBE també va ser una de les empre­ses santeugatenques que van ser presents a la fira Garfintro, on van exposar el nou produc­te que volen introduir al mercat de l 'Estat espanyol. / À.C.

<^>(S^MGA Ig·ajajggljj^i^jl <^>(S^MGA ALUMINI 1 VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02

\ SANT CUGAT Fax 675 28 61

CREACIÓ! DISSENY

JOIERS-TALLERS PROPIS

OCUMO SARDA

PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT

DE LES MILLORS MARQUES

B R E I T L I N G KRONQS MEGA

*JUNCHANS ^aaralton KRÓNQS *JUNGHANS "^« j^o i*

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

ÍCASASÍG.S.L

ANTÒNIA CASAS EROLES GESTOR ADMINISTRATIU

•ADMINISTRACIÓ •RENDA 1 TRIBUTACIÓ 1 GESTIÓ EMPRESARIAL EN GENERAL

•FISCAL •ASSEGURANCES •LABORAL •VEHICLES

Avgda. Alfons Sala, 22 Tel. 674 14 91 Tel. 674 14 97

Fax. 589 40 09 Apartat de Correus 377 08190 Sant Cugat del Vallès

tíABlNn O'AW.SORAtfrNT Pl·lcr i v.iüNAl

ASSESSORAMENT INTEGRAL A L'EMPRESA I AL PARTICULAR. ARA, CONFIEU-NOS LES VOSTRES RENDES

Avda. Alfons Sala 29 Tel. (93) 589 72 08 Fax. (93) 589 83 30 08190 Sant Cugat del Vallès

Mallorca 274 3er. Tel. (93) 488 10 50 Fax (93) 215 62 37 08037 Barcelona

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A.

* . -GESTIÓI

ASSESSORAMENT

LABORAL

*.-GESTIÓ

FISCAL COMPTABLE

^.-GABINET JURÍDIC

*.-AGBIÏS D'ASSEGURANCES

*.-C0MUNIDADES

*. -ADM. FINCAS

C/ SANTIAGO RUSINOL, 32

TELFS.589 17 02 589 64 94 67517 02

FAX. 589 27 74

ACE DECLARACIONS

RENDA-PATRIMONI 1995

Serafí Moncunill Assessor Empresarial i Fiscal

ASSESSORIA:

COMPTABLE

FISCAL

LABORAL

JURÍDICA

INVERSIONS

C/ de la Creu, 18 08190 Sant

Cugat del Vallès Tel. i fax 589 58 82

GABINETE JURIDICO

FISCAL-CONTABLE

IVA, IAE, IRPF MÓDULOS ESTIMACIÓN OBJETIVA SOCIEDADES, ESTUDIÓS FISCALES, ETC...

ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ

IMP. RENTA / PATRIMONIO 95

C/ MONSERRAT 37 bj. Telf. 589 83 66

08190 Sant Cugat del Vallès (BARCELONA)

LABORAL

PENSIONES, DESPIDOS,

FINIQUITOS, NÓMINAS, TC1,

TC2, ALTAS/BAJAS

ELS4CANTCKNS

Un equip a preferent La l'E Sant Cugat ha decidit inscriure l'equip cadet a la lliga de júnior preferent per a la pròxima temporada. Els cadets —tjnc la temporada vinent canvien de ca­tegoria-jugaran les fases de grups a prin­cipis de juny. Planti 29

28

Final» de tennis ajornades Les finals de tennis que s'havien de ju­gar el cap de setmana passat al club Set Ball es van haver d'ajornar fins aquest cap de setmana a causa de la pluja. Diu­menge passat es van jugar les semifi­nals i les finals es faran demà. Plana 29

Divendres, 11de maig de 1996

H o q u e i s o b r e p a t i n s

R.M./C.M. - Sant Cugat -

-Quan vas descobrir cl teu in­terès per l'hoquei? -"Al voltant dels 11 anys, un

dia que vaig veure un part i t d'hoquei a Sant Cugat i em va agradar. Fins aquell moment no havia patinat mai, i em van dir que per fer-ho havia d 'anar a l'escola de patinatge. M'hi vaig inscriure, i allà tots eren nens petits excepte jo. Hi vaig estar un any. Després em van oferir la p o s s i b i l i t a t de jugar en un equip, i vaig acceptar."

-Quan comences a jugar dei­xes l'escola de patinatge? - "Sí, però com que els entre­

naments sempre comencen amb pràctiques de patinatge, no dei­xes mai d'aprendre a patinar." -Com és que vas començar a

jugar amb el primer equip del club? - " L e s normes federatives els

obliguen a tenir dos porters, i l'equip només tenia el Xavi Tor­res en aquell moment. Em van oferir el lloc de suplent i vaig dir que sí. Al principi sempre estava a la banqueta. Mirant, so­bretot. Mirant també s'aprèn molt. I )e fet, jo he après a parar per imitació, sobretot. No esta­ria jugant ara si al porter titular no li hagués caigut una sanció, i com que la temporada ja estava

Josep Meneses ha estat, amb 17 anys, el porter revelació del primer equip del PH Sant Cugat, a mes del jugador més jove. Després del cessament de Toni Parades, el nou entrenador, Toni Sariol, es va trobar que el porter titular, Xavi Torres, era san­cionat amb cinc partits per part de la federació més dos per part del club. Torres no podia comptar amb els porters del se­gon equip, perquè tenien compromisos, i va decidir provar Josep Meneses. El jugador va tenir una actuació excel·lent, i des d'aquell moment no va abandonar la porteria del PH Sant Cugat. Meneses va començar tard a patinar, a l'edat d'11 anys. No obstant això, II agradaria mott poder dedicar-se a l'hoquei professionalment, tot i que li sembla molt diffcil guanyar-se la vida amb aquest esport.

JOSEP MENESES. Porter del PH Sant Cugat

Mirant és com més s'aprèn ii gairebé perduda, m'han deixat jugar tots els partits."

-També perquè ho fas bé, no? - " H o m e , no ho sé. Quan ets

juvenil i jugues amb el sènior no es nota si ho fas malament." - E t dedicaries professional­

ment a l'hoquei? - " S i pogués, sí. M'agradaria

molt." - D e què depèn? - " D e moltes coses. Primer de

tot, hauria de millorar bastant, perquè de porters bons com jo, n'hi ha molts. D'altra banda, no­més et pots guanyar la vida ju­gant a hoquei si ho fas amb el Barca."

-T'agradaria jugar al Barca? - " H o m e , m'agradaria jugar en

un bon equip. No m'importaria jugar a l'Igualada o al Barca."

- I marxar fora? Has pensat en la possibilitat de jugar fora de Catalunya? A Galícia, per exem­ple. - " A Galícia no m'importaria

anar-hi si em fessin una bona oferta, però m'ho hauria de pen­sar molt abans de decidir-me_del tot." -Si no et poguessis dedicar pro­

fessionalment a l'hoquei, ho fa­ries com a amateur?

-"Sí. De fet, penso fer-ho sem­pre que tingui temps." - S e g u r que el t robaràs. . . el

temps. Josep Meneses al pavelló municipal de Sant Cugat. Foto: X. IARROSA

El primer equip ha fet una lliga diferent, atípica • La temporada que ha fet el pri­mer equip del PH Sant Cugat és del tot atípica. El conjunt que ac­tualment entrena Toni Sariol no ha aconseguit sortir de l'últim lloc de la taula classificatòria i ha vist com la directiva decidia prescin­dir de Toni Paredes i buscava un revulsiu, però el canvi d'entre­nador quedava en una anècdota i el PH Sant Cugat no aconse­guia aixecar el cap. Els jugadors santeugatencs han trobat rivals forts aquesta temporada i no han pogut afrontar el canvi de cate­goria. L'entrada de Josep Mene­ses al primer equip no s'hauria d'entendre com una actitud der­rotista, sinó com el reconeixe­ment de la feina ben feta d'un jugador jove però amb aspiracions clares. El conjunt de Toni Sariol ha demostrat ser conscient de les seves mancances i ara es veu abo­cat al descens inevitable de ca­tegoria. Els santeugatencs toma­ran a segona catalana, la categoria on jugaven la temporada passada, i allà lluitaran per mantenir-se fins que puguin fer el salt de­finitiu i optar a l'ascens de cate­goria. / C M .

P.V.P. 2.790.000 Ptas (IVA e impuesto de mat ric. inclmdos)

Tecnovallés, S.A. Avda Jaume I. 95-97. Tel. 731 64 82 TERRASSA Clra de Terrassa. 225 Tel 726 3! 66. SABADELL Ctra de Cerdanyola. 55. Ta'. 675 3602 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Las comparaciones son odíosas, sobre todo para nuestros competidores.

N U E V O

A C C O R D ' 9 6 AfortunarJamente, usted es muy libre de comparar el nuevo

Honda Accord con cualquier automóvil de su categoria.

A C C O R D 1 .8 Í -16V 1 1 5 C V j • Dirección asistida. > Airbag conductor. • Radio cassete frontal

extraíble.

• Aireacondicionado. •Antena elèctrica. • Inmovilizador electrónico antirrobo.

• Barras protección lateral. • Cierre centralizado. • Elevaiunas eléctrico. • 4 altos de garantia.

(H)

EUS^CANTONS Divendres, 17 de maig de 1996 Esports 29

G i m n à s t i c a r í t m i c a

La UE Sant Cugat participarà en el Campionat d'Espanya

Les santcugatenques es van proclamar campiones del Consell Comarcal L'equip benjamí de gimnàstica rítmica de la UE Sant Cugat es va proclamar el cap de setmana passat campió del Con­sell Comarcal a les instal·lacions de

A l , E X L Ó P E Z

- Sant Cugat -

Can Dragó a Barcelona. El conjunt in­fantil de la UE Sant Cugat, format per les gimnastes santcugatenques Irina Ruiz i Griselda Marfil, va aconseguir la

primera posició del Campionat de Ca­talunya. Aquest primer lloc permetrà que les gimnastes siguin al Campionat d'Espanya que se celebrarà al juny.

L'equip benjamí de gimnàs­tica rítmica de la UE Sant Cu­gat ha queda t primer classifi­ca t e n cl C a m p i o n a t d e l Consell Comarcal, que es va c e l e b r a r el cap d e s e t m a n a passat a les instal· lacions de Can Dragó a Barcelona. Les g i m n a s t e s s a n t c u g a t e n q u e s van queda r p r imeres en l 'e­xercici de corda i segones en el de mans lliures. L'equip sant-cugatenc opta ara a un altre tí­tol, ja que el 26 de maig se ce­lebrarà a Montmeló la final de la Copa Catalana.

D'altra banda, l 'equip infan­til de la UE Sant Cugat , inte­grat per les g imnas te s Ir ina Ruiz i Griselda Marfil, es va proc lamar C a m p i ó de Ca ta ­lunya a les instal · lacions del

l'equip benjamí de la UE. Sant Cugat a les instal·lacions de Can Dragó. Foto: ELS 4 CANTONS

pavelló Sícoris Club de Lleida. L ' e q u i p s a n t c u g a t e n c , a m b una puntuació de 27.40, va su­perar el Club Patrícia de Llei­da i el Nàs t ic de Tarragona, que van tenir una puntuació

final de 27.05 i 25.80 respec­t ivament . La gimnasta sant-c u g a t e n c a G r i s e l d a Marf i l , amb una puntuació de 7.15 en mans lliures, va obtenir la mà­x ima p u n t u a c i ó de to t s e ls

exe rc i c i s q u e es van fer al campionat. Aquest primer lloc permetrà que l 'equip de la U E S a n t C u g a t p a r t i c i p i e n el Campionat d 'Espanya que se celebrarà el mes vinent.

B à s q u e t

La UE Sant Cugat decideix inscriure el júnior a la categoria preferent

Uequip ha quedat campió del seu grup en categoria cadet, on jugava fins ara La UE Sant Cugat ha decidit inscriure l'equip cadet A al grup de júnior pre­ferent la temporada vinent. El cadet A de la UE Sant Cugat disputarà al

mes de juny els quarts de final del nivell B, després de proclamar-se campió del seu grup. Els jugadors de Carlos Fortes, que han fet una tem­

porada excel·lent, hauran de jugar les fases de sector a preferent B a fi­nals d'agost, tot i que no els cal el tí­tol per jugar a la nova categoria.

ÀLEX LÓPEZ

El cadet A de la UE Sant Cu­gat, que la temporada vinent serà la base del nou júnior, va aconseguir proclamar-se cam­pió del grup després de fer una

temporada immillorable. Els ju­gadors de Carlos Fortes només han perdut un partit en tot el c amp iona t de lliga. L ' e q u i p santcugatenc jugarà els quarts de final d'aquesta competició, que es disputaran els dies 1 i 2 de juny, en què s'hauran d'en­

frontar als campions de la resta de grups de la seva categoria. Però, a més, l 'equip de Fortes haurà de disputar les fases de sector per l'ascens a júnior pre­ferent B els dies 30, 31 d'agost i l d e setembre. Segons Enric Tomàs, responsable de la sec­

ció de bàsquet de la UE Sant Cugat, " l 'object iu no és tant l'ascens de categoria com acon­seguir la millor competició pel grup de jugadors". Segons el club, "aquesta experiència pot ser beneficiosa per garantir una millor formació dels jugadors".

Tennis

Corretja es proclama sotscampió de l'Open d'Hamburg en caure davant Carretero

À.L. - Sant Cugat -

El tennista santcugatenc Alex Corretja es va proclamar segon del Torneig d 'Hamburg, dotat amb 270 milions de pessetes. Corretja, que va quedar semi­finalista fa unes setmanes a l'O­pen d'Estoril, va tenir una ac­tuació magnífica al llarg de tot el torneig alemany. El jugador santcugatenc no va poder su­perar en la final cl madrileny Roberto Carretero, que cl va derrotar per 2-6. 6-4, 6-4 i 6-4. A la primera ronda, Corretja va eliminar Aleksandr Volkov i a la segona, Albert Costa, cap de sèrie número 9 del torneig. En vuitens de final, el santcuga­tenc va derrotar el suís Marc Rosset, 8è cap de sèrie i campió olímpic de Barcclona'92. En quarts de final, el tennista sant­cugatenc va superar Magnus Larsson, i en semifinals va fer el mateix amb el xilè Marcelo Ríos.

Diumenge acaba el campionat de veterans júnior

- Sant Cugat -

El club Set Ball acollirà les fi­nals del Campionat de Cata­lunya per a veterans júnior, des­prés que el cap de s e tmana passat només es van poder ce­lebrar alguns partits a causa del mal temps. En categoria mas­culina un dels finalistes serà Francesc Garcia, i l'altre sortirà de la semifinal que es disputarà dissabte entre Juan Muro i Juan Torralbo. Pel que fa a la cate­goria femenina, les finalistes se­ran Francesca Mussons i M. Àngeles Estradera. La primera final es disputarà a la 1 del mig­dia i després de les finals es lliuraran els premis. / R.M.

N U

LLOR QUE T POT P A S S A R

DE N O U ' DESCOBREIX-LO EN EL TEU CONCESSIONARI... TE L 'EMPORTARÀS VOLANT. NOU DISSENY:-Diferent, atrevit, potent. NOU EQUIPAMENT: -Doble Coixi de seguretat. -ABS. -Paddings d'absorció d'impactes laterals. -Antiengegada codificada. -Aire condicionat... NOVA GENERACIÓ DE HOTORS: 6AS0LINA (1.1, 1.4, 1.6) i DIESEL (1.5) PER A HÉS I N F O R M A C I Ó , TRUCA A c

CERDANYOLA MOTOR C/ Sant Ramon 183, Tel. 580 59 43 CERDANYOLA DEL VALLÈS 08290 EL SEU ÇQfffiESStONAffl PEUGEOT

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69, Tel. 674 15 03 SANT CUGAT DEL VALLÉS 08190 EL SEU ASJEMT PEUGEOT

PEUGEOT

30 Esports HS/C4NTONS Divendres, 17de maig de 1996

T a e k w o n d o

Castaneda s'ha de conformar amb la sisena posició

Debutava en el Campionat d'Espanya Eriça Castaneda va començar a competir fa només sis me­sos, però en aquest curt període de temps ha aconseguit un tercer lloc al Campionat de Catalunya juveni l , i un quart lloc a la categoria júnior. El cap de setmana passat Casta­neda es va desplaçar al pol iesport iu Magarinas de Madr id , on ha part icipat al Campionat d'Espanya. La santcugaten-ca esperava aconseguir una posició millor que la sisena.

RAI. - Sant Cugat /Madr id -

La lluitadora santeugatenea Eriça Castaneda comprava fer un millor paper al Campionat d'Kspanva de taekwondo, però només \a poder aconseguir la sisena posició, En el pr imer combat, que es \a celebrar dis­sabte, la santeugatenea va fer un bon paper, cosa que li va donar esperances per aconse­guir una de les primeres posi­cions a la compet ic ió. Casta­n e d a s ' h a v i a d e s p l a ç a t al poliesportiu Magarinas de Ma­drid amb la clara intenció d'a­conseguir queda r campiona . L'endemà, però, Castaneda es

va haver de veure les cares amb una lluitadora madrilenya que la va superar. La santeugaten-ea reconeix que la derrota va set merescuda, tot i que li ha q u e d a t el mal gus t de boca d 'un arbitratge poc correcte .

T o r n a r - h o a i n t e n t a r

Castaneda no s'ha deixat des­animar per no haver aconseguit l'objectiu màxim, i s'ha decla­rat disposada a tornar-ho a in­tentar tan aviat com en tingui l 'oportunitat. De fet, la lluita­dora santeugatenea ja ha ma­nifestat en diverses ocasions la seva intenció de participar en els Jocs Ol ímpics de Sidney

Eriça Castaneda al gimnàs Olimpo. Foto: X. IARROSA

FUTBOL REGIONAL P R E F E R E N T lf i .JOC:inini-l lL-s-S| . ir ( .MIMI ( l) i i i . i

l'any 2000, per la qual cosa in- quinze anys, i només en fa qua­tre que es va iniciar en el taek­wondo. Fa sis mesos va comen-

tensifiearà els en t r enament s

C a r r e r a m e t e ò r i c a çar a competir en la categoria juveni l de pes ploma, on ha

Krica Castaneda té actualment aconseguit èxits ràpidament.

Uns cinc-cents escolars participen al cros de l 'Àgora

- Sant Cugat -

l ' n s c inc-cen ts escolars de Sant Cugat i el Vallès Occi­dental van participar en la 3a edició del Cros Kscolar Àgo­ra, que es va celebrar diumen­ge passat als terrenys del vol­tant de l'escola santeugatenea. ' lot i que el temps de dissab­te no ho feia preveure, el sol va lluir tota la jornada, però el mal temps dels dies anteriors va deixar el terreny en males condicions i va frenar els cor­redors. / K L S 4 C A N T O N S

L'ESPORT ESCOLAR

Resul ta t s Bàsquet benjamí: S.inta Isabel-Cata-

lunsa. .W-12: Pins Vallès-J. Maragall,

òf.-.'ü: Ai;ora-Sai.t Jordi, 4<M(). Bàs­

q u e t .ilcví: J. Marana l l - (X) T o r r e ­

blanca, Mt-Zl: St.i. Isabel-Pins Vallès,

.ï.ï-.VS. fu tbo l de sala a lc \ í : Ajornats.

Futbol sala infantil: Ajornats. Futbol

de sala e.iclct-jm enil: \jornats Hand­

bol benjamí: A\ enc-Fcrran i Clua, 5-

V Santa Isabel-C lollscrola. 8-0. Hand­

bol ales i: (:araliiiiya-J. Maragall. 8-0;

\ \ c n c - l , a Flores ta . 8-0, Ca ta lunya-

l ' ins Vallès. 8-0. H a n d b o l in fan t i l :

( l 'ase comarcal): A\ cnc-Mata ró , 10-

18. Voleibol alcví: l ' inar-Avenç. 2-0.

Voleibol infantil: Pla Farreres-Pinar,

0-2; Joan Maragall-CY Sant Cugat , ()-

2; Joan Maraga l l -Pure /a Maria, 1-2,

CV Sant Cugac-Pla Farreres, 2-0.

l'n moment de la \oitida del nos que es va /elemar a l'esrola Agota l-oto A',11 IF.R I ARROSA

sasç u£ r

SÈNIOR 17.311 I'. l'It.T.ii'i.ins-Mii.·-s il .11 s i

Suu-23 16.00 l> l'lci;.ui!.ri'-\|.u-s..| -I I lis

3a catalana fam.

S È N I O R 12.00 I 1, Si (ialim-l-lT. Vuit ( .i-al 1D1 1.1

JÚNIOR 10.3(1 IKStüabr ic l - l K S.inl < àicit i Dm.l

HOQUEI SOBBS PA 7 I ftf S

l a aatalmta 21.00 Sentnienat-I'II Sani I ai^al - IDIS.I 22.30 l·ll\-< II.Sani Cn^it -il)is '

FUTBOL SALA Territorial catalana 19.30 l»H Sant Cunal-Sjnt J.un lïcvpí(|>^ Dtvt&là (f'bonor de Bara&tace»

SÈNIOR B 21.30 Winterthur-Sn. Carai.nung i Dis.l

J U V E N I L

10.00 Wïnlerthur-Stj IVipèluaiI)iii.l

Sa «visió

SF.NIOR 17.00 l-'or/a-Olíniny.. de la 1- i. aesia 11 >is )

HANDBOL

Capat Catalana

SÈNIOR 12.30 UF. SantCiígat-IÍKSarnjlDni >

J l V E M F 11.00 11H Sant Ciigac-Paidinscs IDÍCI.I.

ESPORT CSCOLAH

F V I U 1 U U

ALEVÍ 10.00 Aicnç-SchoUa (Dis.) 11.00 Pins \alles-YerdagucrlDis.)

INFANTIL 10.00 Sta Isabel B-Zona Nord (Dis.l 13.00 l.es Torrcs-Pins Vallès (Dis.) 09.00 Fetfan Clua-Sta Isabel A (Dis.) 11.00 l.iceu Politècnic-Pinar (Dis.l 12.00 Torre Uebrc-Cataluya (l)is.i

WMJEWOt.

I N F A N T I L 10.30 J(ian Maragall B-Pinar (Dis. l 09.30 Joan Maragall A-Pla l'arreres A (Dis.) 11.30 Pla Farreres B-Purc/.a de Maria I Dis.) 12.30 Pinar-CV Sanr Cugat I Ois.)

Un dels equips de l'escola Pins del Vallès. Foto: ELS 4 CANTONS

BENJAMÍ 10.00 Sta Isabel A-ANeny l'Ois.) 09.00 Ferran Clua B-Sta Isabel BlDis.l

ALEVÍ 13.00 Catalunya A-Catalunya B (Dis.'i 11.00 Joan Matagall-Avenc I Dis.) 12.00 La Florcsta-Pins Vallès (Dis.)

BENJAMÍ 11.00 Sia Isabd-Avcny (Dis.l 10.00 Pins Vallès Si Jordi A([)is.) ll.OOÀgora-MaristcslDis >

ALEVÍ 12.00 Verdaguer A-ïbtreblanea (Dis.» 12.00 Verdaguer B-Joan Maragall (Dis.) 13.00 Sta Isabel-Avene (Dis.) 13.00 Pins Vallís-St Jordi (Dis.l

INFANTIL lO.OOTorrc l.lcbre-Verdaguer (Dis.) 11.00 Montserrat-Torreblanca I Dis.) 09.00 Catalunya-St Jotdi (Dis.) 10.00 Si Jordi-Torreblanca (Dis.l

Handbol

La UE Sant Cugat pot

quarts de final de Copa

L'equip d 'handbol de la UE Sant Cugat podria proclamar-se aquest cap de setmana campió del grup 3 de la Copa Catala­na, i aconseguir d'aquesta ma­nera el passi als quarts de finals de la competició. L 'equip de Joan Sancho ha de vèncer la UE Sarrià. L'equip gironí juga a la primera divisió nacional, i va guanyar de 9 gols els santeuga-tencs a Sarrià de Ter. /R.M.

HS4CAIYIO>S Divendres, 17 de maig de 1996 Esports 31 CLASSIFICACIONS

FUTBOL

El Sant Cugat no aprofita les ocasions i perd davant l'Arbúcies

I S a n t C u g a t : P à m i e s ( p ) , J a n s à . J a v i , I s ­

r a e l , M i g u e l , G ó m e z , R o g e r ( D a n i 5 9 ' ) ,

P a q u i t o , E s c o b a r ( C a s t i l l o 8 6 ' ) , R u b é n ( J a -

c o b o 5 9 ' ) i M u n n é .

2A r b ú c i e s : C a r b o n e l l ( p ) , F r a m i s , T o r ­

n é s ( S e o a n e 5 9 ' ) , R o s a l e n c , L ó p e ^ . B a r -

crés. Borja . A l a b a u (Serg i 6 3 ' ) . G u e r r e r o . M e n ­

c h ó n ( M a r t í n e z 8 3 ' ) i C r u z .

G o l s : 1-0 E s c o b a r ( 2 0 ' ) , 1-1 C r u z ( 2 5 ' ) . 1-2

M e n c h ó n (78" ) .

À r b i t r e : A r t e r o G a l l a r d o . Va e n s e n y a r t a r ­

g e t e s g r o g e s a P a q u i t o . M u n n é , T o r n é s s ,

M e n c h ó n i Bo r j a ( 2 ) . Va e x p u l s a r J a n s à a m b

t a r g e t a v e r m e l l a d i r e c t a .

Sant Cugat

HI S a n t C u g a t E s p o r t p o d r i a h a v e r a c o n s e ­

g u i t u n m i l l o r r e s u l t a t si h a g u é s m a t e r i a l i t z a t

Ics m o l t e s o c a s i o n s q u e va t e n i r . D e fe t , h i va

h a \ e r o p o r t u n i t a t s p e r t o t s d o s e q u i p s , j a q u e

el p a r t i t \ a s e r m o l t d i s p u t a t . E l m a r c a d o r fi­

nal r e f l e c t e i x e l fe t q u e e l s s a n t e u g a t e n e s v a n

c o m e t r e a l g u n a e r r a d a m é s q u e l ' e q u i p v i s i ­

t a n t . I . a n o t a d e s t a c a d a d e l p a r t i t va s e r la

p r o t e s t a d e l c l u b s a n t e u g a t e n c d a v a n t e l q u e

e n t e n e n c o m i n c o m p l i m e n t d e l c o m p r o m í s

e c o n ò m i c q u e l ' A j u n t a m e n t h a v i a a d q u i r i t

a m b e l c l u b a p r i n c i p i d e t e m p o r a d a . E l s j u ­

g a d o r s s a n t e u g a t e n e s n o c o b r e n l e s s e v e s

c o m p e n s a c i o n s e c o n ò m i q u e s d e s d e fa 4 m e ­

sos . L a p r o t e s t a e s m a n i f e s t a v a a m b u n a p a n ­

c a r t a o n s ' h i l l e g i a : " S e n y o r a l c a l d e , fa 4 m e ­

s o s q u e n o . . . V o l e m u n a r e s p o s t a " . / E L S 4

C A N T O N S

R e g i o n a l p r e f e r e n t

G R U P 1

M a s n o u - C a n o v e l l e s 2 - 3

S a n t C u g a t - A r b ú c i e s 1 -2

R p d a d e T e r - L l a n ç à 0 - 1

S a n t C e l o n i - A m e r 0 - 0

F a r n e r s - S a n t Q u i r z e 3 - 0

C e n t e l l e s - R o s e s 3 - 1

A t . V a l l è s - L l o r e t 0 - 1

A b a d e s s e n c - S i l s 0 - 0

V i d r e r e s - R i p o l l e t 0 - 4

Equip P J PG PE P P GF GC Punt»

Masnou 11 21 7 4 70 3f> 70

Roses .12 19 4 9 63 45 61

Ripollet 32 17 9 6 60 33 60

Arbúcies 32 17 6 9 64 35 57

Abadessenc 32 14 9 9 59 42 51

S t C u g a t 3 2 13 7 12 6 1 5 0 46

Canovel les 32 13 6 13 45 44 45

Lloret 32 12 7 13 42 39 43

Sils * 32 11 10 11 51 51 43

St Celoni }Z 12 7 13 46 52 43

ArVjl les 32 II) 10 12 53 43 40

Sant Ç>iiir/e 32 II 7 14 4 lí 57 40

Farners -<Z II 7 14 3V 4S 40

Amer 52 <-> II) 13 40 52 57

R o d j ' l e r 12 10 7 15 27 42 37

Cente l les Í2 10 5 17 45 í»4 35

L l u n a *2 7 11 14 57 f,6 32

\ idrere- . 32 4 5 25 2<> 7H 17

L a p r o p e r a ( 1 9 m a i g ) : Y i d r e r e s - S i l s , R i p o ­

l l e t - M a s n o u . ( l a n o \ e l l e s - S t C u g a t . A r b ú c i c s -

R o d . t T e r . I . l ancà -Sr . C e l o n i . A m e r - E a r n e r s .

S t Q u i r / e - C e n t e l l e s , R o s e s - V a l l è s i L t o r e t -

A b a d c s s e n c .

BÀSQUET

La derrota davant la Sa-lle C o n d a l conf i rma el Sant Cugat a la 3a divisió

S* ^ ) S a J I e C o n d a l : B a l a g u e r ( 0 ) . G a r c i a

U O ( 6 ) , R a f e l ( 6 ) , C a r m o n a ( I X ) , R o m e o

( 1 0 ) , N g u e d o n ( - ) , O r t i z ( - ) , P a l a n q u e s ( 6 ) .

E s t e b a n ( 1 1 ) , A m o r ó s (-) , A r i a s ( 5 ) i D í a z (6 ) .

A 0 U E S a n t C u * a t : C a l f e r r a d a ( 0 ) ,

• ^ ^Comas ( 0 ) , D e la P e n a ( 2 ) , M u n e r a

( 0 ) . B a l l a r t ( O ) , A r g e n t o ( l ) , B a b l a r t ( 1 4 ) , T o ­

r r e s ( 9 ) , Q u i n t o ( 1 5 ) , H i d a l g a (0 ) i S a l v a t i ( 8 ) .

P a r c i a l s : 9 - 1 . 1 6 - 3 . 2 2 - 1 2 . 4 0 - 2 8 ( d e s c a n s ) .

4 2 - 3 2 . 4 9 - 3 4 . 3 5 - 3 8 . 6 8 - 4 9 .

A r b i t r e s : T o l ó n i R e g n a n t .

Sant Cugat/Barcelona

E l s è n i o r A d e la l ' E S a n t C u g a t e s \ a c o n -

f i r m a r c o m a d a r r e r c l a s s i f i c a t e n p e r d r e c l a ­

r a m e n t d i s s a b t e p a s s a t d a v a n t la S a l l c C o n ­

d a l p e r 6 8 a 4 9 . E l s p r i m e r s 2 0 m i n u t s e l s

l o c a l s e s v a n a p r o f i t a r d e l e s r e d u ï d e s d i ­

m e n s i o n s d e la p i s t a , a i x í c o m d e la p o c a m o ­

t i v a c i ó d e l s j u g a d o r s d e L l u í s F o l c h , i v a n

d o m i n a r c l a r a m e n t . P e r a r r o d o n i r - h o t o t , a

f a l t a d e 4 5 s e g o n s p e r a c a b a r la p r i m e r a p a r t

e s va s u s p e n d r e e l p a r t i t a c a u s a d e la p l u j a .

E l s d o s e q u i p s v a n c o n s e n s u a r t r a s l l a d a r - s e al

P a v e l l ó N o v a - l c à r i a p e r a c a b a r e l p a r t i t , l ' n a

ho ra m é s t a r d va c o m e n ç a r u n a s e g o n a p a r t e n

q u è e l s h o m e s d e L l u í s F o l c h v a n fa l l a r t o r s

e l s l l a n ç a m e n t s a c i s t e l l a . D ' a q u e s t a m a n e r a .

la d i f e r è n c i a e s va i n c r e m e n t a r f i n s a ls 19

p u n t s f i n a l s . , ' O . G .

2 a C a t a l a n a

G R C P 2

C B C o l l - A r t è s 7 9 - 7 6

G a v a - S t F r u i t ó s 9 7 - 9 1

C í r c o l - F . F r a g a 9 3 - 7 8

U E C l a r e t - F o n t C a s t e l l a n a 8 2 - 7 6

S . M a n r e s a - l . a i e t à 8 1 - 6 9

A r a c e n a - B u f a l à 8 7 - 5 9

S . C o n d a l - O K S t C u g a t 6 8 - 4 9

L . F r a n c è s - S t N i c o l a u 9 3 - 7 9

Equip PJ PG PP PF PCPunt»

Araccnü .51) 25 5 2.266 1.W1 55

C i m . I 50 22 H 2.365 2.115 52

Artés 50 22 « 2.236 2.0-42 52

F. Caste l lana 30 19 I I 2.100 1.K95 49

Bufalà 30 IS 12 2.269 2.105 48

F. Fraga 30 18 12 2.244 2.229 48

Gavà 30 18 12 2.393 2.234 48

St Frui tós 30 14 16 2.342 2.265 44

S. Conda l 30 12 17 1.974 2.052 43

U E Claret 30 12 18 2.118 2.324 42

L .Francàs 30 12 18 2.233 2.305 42

S . M a n r e s a 30 I I 19 2.235 2.351 41

St. Nicolau 30 10 20 2.060 2.220 40

Laie tà 30 9 21 2.018 2.199 39

C B C o l l 30 9 21 2.058 2.344 39

S t C u g a t 3 0 8 2 2 2 . 1 4 3 2 . 4 4 3 3 8

3 a C a t a l a n a

G r u p 3

P a l l e j à - P r a t 4 1 - 8 1

R o s e s - M o n j o s 6 5 - 6 2

B e l l s p o r t - S t a E u l à l i a 6 1 - 4 6

C o l l b l a n c - U E S t C u g a t 7 6 - 7 9

C a s t r o - C o s m o s 8 4 - 1 0 8

S t G a b r i e l - S t J . D e s p í . 8 1 - 9 1

S a m a - P a r d o 6 2 - 6 4

S t V i c e n ç - S t J u s t 7 6 - 7 2

Equip PJ PG PP PF PC P a i t t i

S a n t j i w 30 23 7 2.157 1.881 55

l'rat 5(1 22 8 2.216 1.987 52

S t C u g a t 3 0 2 1 9 2 . 1 5 8 1.907 51

Cusmos 29 21 8 2.353 2.254 5(1

Ciillblanc 5(1 IV 11 2..WS 2.1105 49

StaKii lal ia 30 18 12 1.915 1.885 -IX

Monjos 31) 16 14 2 059 1977 46

KONUN 311 15 15 1 955 2.902 45

Hcllsport 51) 14 16 1974 2.035 44

R. Cas t ro 30 13 17 2.USS 2.27o 45

Si Vicent 50 12 18 2.319 2.591 42

Pallejà 30 12 IS 2.í)2d 2.1)90 42

Si. J. I k s p í 5(1 12 18 2.DM, 2.222 42

Si. Ca rme l 50 9 21 2 246 2.574 W

Pardo 30 9 21 1925 2.085 39

Sama 29 5 25 1 6 7 8 2 25" M

3 a C a t a l a n a B

G r u p 1

B a r b e r à - S t a P e r p è t u a 6 6 - 7 4

A b r e r a - V i l a n o v a 5 9 - 7 4

S a g r a t C o r - C l o t s u s p è s

M o n t p e d r o s - R o q u e t e s s u s p è s

G r a m a j o v e - C u b e l l e s 7 8 - 6 1

M i r a - s o l - L l o r 7 9 - 6 3

C a r m e l - P . P l e g a m a n s s u s p è s

E Q I I I P P J P C P P Pf PC P u n o

Barberà 26 24 2 2.002 1.467 50

Sia Pe rpè tua 27 23 4 2.164 1.693 50

S. Cor 25 24 1 1.790 1.361 49

Llor 27 16 11 1.988 1.908 43

M i r a - s o l 2 7 15 12 1.765 1.692 42

R.K|iiercs 26 15 II 1 765 1.717 41

Clot 25 14 II 1.594 1.519 59

Gramajove 25 14 11 1.525 1.554 39

Vilanova 27 12 15 1,740 1.750 39

Abrera 27 11 16 1.814 1.878 38

M o n t p c d n í s 26 10 16 1.596 1.69(1 56

l ' o h l c S c e 27 6 21 1.629 1.834 33

Cube l l e s 26 5 21 1.406 1.859 31

Carmel 25 5 20 1 362 1.605 3(1

P. P legamans 26 2 24 1585 2.005 28

L a p r o p e r a ( 1 9 m a i g ) : P o b l e S c c - C a r m e l ,

P. P l e g a m a n s - M i r a - s o l . L l o r - G r a m a j o v e . C u -

b e l l e s - M o n t p e d t ó s , R o q u e t e s - S a g t a t C o r ,

C l o t - A b r r e r a , Y i l a n o v a - B a r b e r à . S t a P e r p è -

t u a - C a s t e i l e t

3 a C a t a l a n a F e m e n í

G r u p 3

U F S t C u g a t - S t A n d r e u 7 9 - 8 2

L ' H o s p i t a l e t - S t G a b r i e l 4 0 - 3 3

S t F e l i u - B o s c o 2 6 - 3 3

R o n d a - S . G r à c i a 4 5 - 7 1

C o l l - C o v e s a s u s p è s

P r a t - M a n l l e u 7 6 - 5 8

R i b e s - S t . l u s t 3 8 - 6 0

Equip PJ PG PP PF P C P u n t .

Sani Just 27 27 II 1.S57 1.03(1 54

S. Gràcia 28 25 5 1 842 1 197 51

St Gabriel 27 22 5 1.569 1.283 49

St C u g a t 27 18 9 1.572 1.356 4 5

L'Hospitalet 26 19 6 1.228 1.032 44

S t A n d t e u 27 15 12 1.588 1.585 42

Si Fruitós 27 14 13 1.381 1.347 41

Pral 27 14 13 1.529 1,435 41

Coll 26 10 16 1.040 1.208 36

Bosco 26 10 15 1.010 1.134 35

Ronda 26 9 17 1.299 1.451 35

Covcsa 25 9 15 1.107 1.270 33

Manl leu 26 6 19 1.097 1.447 31

B. Ribes 26 3 22 874 1.445 28

Sant Feliu 27 0 27 808 1.581 27

L a p r o p e r a ( 1 9 m a i g ) : S t J u s t - P t a t , M a n -

l l e u - C B C o l l , C o v e s a - R o n d a . S t F t u i t ó s - S t

F e l i u , B o s c o - L ' H o s p i t a l e t , S t G a b r i e l - U E S t

C u g a t . S t A n d r e u - R i b e s .

HOQUEI PATINS

El G H Sant Cugat perd a casa davant el Reus Es­portiu i perd la categoria

7C H . S a n t C u g a t : H e r n a n (1 ) , J o a n M a r c

12). C l i m e n t | 2 ) . R o b e r t (2 ) , B e r n a t . P a s ­

ti ui i T a t o .

I R e u s D e p o r t i u : C a n e l l a s . B e l t r a n ( 5 ) ,

( l a s a s <2), F o n t (3 ) , J o a n R i b a s < 1). F u e n ­

t e s ( 1 ) Í E d u a r d .

À r b i t r e : M a n / a n o .

Sant Cugat

KI C H S a n t C u g a t \ a p e r d r e a c a s a d a v a n t

cl R e u s K s p o r t i u p e r 7 go l s a l 2. A m b a q u e s ­

ta d e r r o t a , el c o n j u n t s a n t e u g a t e n c d e i x a e s ­

c a p a r la d a r r e r a o p o r t u n i t a t p e r s a l v a r la c a ­

t e g o r i a i l.i t e m p o r a d a \ i n c n t | u g a r à a la

S e g o n a C a t a l a n a . T o t i t'er u n b o n p a i t l t . cl

d ni j u n t .sa n u n g a t e n c n o . , i p o d e r a g u a n t a r

cl d o m i n i \ i s i t an t i \ a a c a b a r r e c a l a n t c l s vins

p u n t s e n e K ú l t i m s 1(1 m i n u t s t ic p a r t i t . / I . S .

l a c a t a l a n a

( 1 I U P 2

C a s a l l ' K s p k i g a - l g u a l u d a 6 - 4

M o l i n s d e K e i - C o r n e l l à 6 - 4

A n d o r r a - F l i x 3 - 5

C H S a n t C u g a t - R e u s K s p o r t i u . . . 7 - 1 2

L l i s t a B l a v a - V i l a - S e c a 4 - 1

V i l a f r a n c a - R e u s P l o m s 0 - 7

C a J a f e l l - P i a S a n t a M a r i a 6 - 0

S f e r i e - C . K . S 5 - 5

Equip PJ PG PE PP GF GC Pt«

1.. Blava 28 18 7 3 12H 6H 43

Reus lMoms28 19 3 6 153 95 41

Molins Rei 28 17 4 7 119 104 38

Cornel là 28 18 I 9 144 97 37

Vilafranca 28 17 2, 121 86 36

Sferit 27 13 6 121 131 i2

Igualada 2» 14 4 lli 1 2-5. ')2 51

l>. Sia Maria2K 12 7 <<7 <fh 51

Vila-seca 28 12 -i I2(. 133 27

C K S 28 11) s M'l \2<) 25

Calafell 28 11 3 1411 123 25

Casal 2 7 11 3 143 146 2 5

Reus 28 10 1 134 152 21

C . H . S.Ci Sal28 9 2 I2 ' l 17f> 211

Flix 27 5 (1 22 1 (15 ld ' í HI

Andorra 27 0 0 27 65 1W (1

L a p r o p e r a ( 1 9 d e m a i g ) : C a s a l l ' E s p I u -

g a - C E S , I g u a l a d a - M o l i n s d e R e i , C o r n e l l à -

A n d o r r a . F b x - C H S t C u g a t . R e u s E s p o r -

t i u - L l i s t a B l a v a , V i l a - S e e a - V i l a f r a n c a . R e u s

P l o m s - C a l a f e l l . P l a S a n t a M a r i a - S f e r i c .

El P H Sant Cugat cau de­r r o t a t davan t un R o d a molt superior

2P . I l . S a n t C u g a t : M e n e s e s , J u l , C o s ­

t a , V i l l a l o n g a ( 1 ) , C e r v a n t e s ( I ) , R i u s

i R i c k y .

8R o d a : I b e r n , A n g u i t a , R o c a ( 3 ) . V i s ­

t ó s , C a h e r a s ( 4 ) , V i l l é n , P o n s , S a n g l c s

i V a n c e l l s ( 1 ) .

À r b i t r e : C a r c í a . T a r g e t e s b l a v e s p e r a

C o s t a , R o c a i V i s t ó s ( 2 ) .

P ú b l i c : l n s .SO e s p e c t a d o t s al l 'nv clli'i M u ­

n i c i p a l J ' l l u r t a .

Sant Cugat

E l P . H . S a n t C u g a t va p e r d r e a m b e l R o d a

p e t 2 g o l s a S, e n u n p a t t i t o n e l c o n j u n t v i ­

s i t a n t e s v a m o s t f a r m é s s u p e t í o t . L ' e q u i p d e

T o n i S a r i o l v a f e t u n m a l p a r t i t , s o b t e t o t p e t -

q u è v a j u g a t d e s m o t i v a t . A la p r i m e r a p a r t , t o t

i la s u p e r i o r i t a t t è c n i c a d e l s v i s i t a n t s , e l s l o ­

ca l s v a n a g u a n t a r ç l r i t m e i m p o s a t i v a n c r e ­

ar o c a s i o n d e go l . Al d e s c a n s s ' a r r i b a c a v a a m b

1 g o l a 4 . A la s e g o n a m e i t a t , e l R o d a v a f e r

u n f e s t i v a l d e g o l s . / I . S .

l a c a t a l a n a

G R U P 1

F a r n e r s - T o r d e r a 5 - 1 0

V i l a s s a r - C a l d e s 6 - 1

V o l t r e g à - G . E . i E . C 2 - 4

G i r o n a - S a n t F e l i u C o d i n e s 7 - 4

P r e m i à - S e n t m e n a t 1 - 0

P H S a n t C u g a t - R o d a 2 - 8

M o l l e t - H o r t a 4 - 3

M a ç a n e t - A r e n y s d e M a r 2 - 0

Equip PJ PG PE PP GF GCPunta

Voltregà 28 20 3 5 165 84 45

Tordera 28 19 4 5 157 1112 42

CiKiEG 28 18 4 6 151 8(> 40

Girona 28 18 3 7 151 11)1 5')

Ca ldes 28 18 2 8 133 V) 38

.Sentmenat 2X 13 6 '( 126 Ull 52

Maçanet 28 15 2 II '(3 >H, 32

Mollet 28 15 1 12 ' '4 V, 31

Vilassji 28 13 5 12 l l i l l i ' , i'l

Premi í 25 12 5 II 1115 115 2'i

Roda 28 l'< 6 12 15(< 12'' 2(>

Sant l·i-lni 28 'I 3 16 124 U n 21

Horta 28 7 4 17 11(1 128 l'­

Arenys M.i- 2,8 5 4 IV X') 154 14

Farners 28 5 1 22 54 1'15 II

SjnlCi in . i l 28 I 1 26 6'í 201 3

I.a pioncRi (IV .II- n u m i : l ; . irncts- Arcnss de M.it.

• ! 'u rdcr j - \ iUsN.it. Caldcs-\ '<i l t rcgà:( ; .K.iK.t i . - t i i r . . -

natSant l'elin l ^ulvieN l ' reniu: Sentmen.n-1 ' l I Sant

Cugat; R(.d.i-M<.|]et: Horta-Mavanet .

f \ A V E S a n t C u g a t : B e l l ( p ) , P u i g ( l ) .

L* ^ M o n t i l l a . I . ó p c z . X . R o v i r a ( 2 ) , E s ­

t e b a n ( 2 ) . M o r a ( i ) , J u a n j t i ( 4 ) . A . R o \ ira (3 )

i A y o (h) .

À r b i t r e s : A l a m a n i P a r d o .

P a r c i a l s : 9 - 1 4 ( d e s c a n s ) , 1 6 - 2 4 ( f i n a l ) .

Sant Cugat/Barcelona

I , ' e t | u i p t l ' h a n d h o l d e la VE S a n t C u g a t

farà f ront d i u m e n g e q u e v e el s e u c o m p r o m í s

d e l c o p a d ' u n a m a n e r a r e n t n a d a , p e r q u è a r a

n o m é s h a d e v è n c e r p e r u n gol d e d i f e r è n c i a

e l s e u r iva l m é s t e m u t a la C o p a c a t a l a n a , la

I I C S a r r i à . A b a n s d e la j o r n a d a d e l c a p d e

s e t m a n a p a s s a t , e l s s a n t e u g a t e n e s d o n a v e n

p e r fe t q u e la v i c tò r i a h a u r i a d e s e r d e m é s d e

10 g o l s . p e r ò l ' e m p a t d e l C iavà a S a r r i à d e

T e r u n i t a la v i c t ò r i a s a n t c u f í a t e n c a a la p i s ­

t a d e l M a n y a n e t d o n e n e s p e r a n c e s n o \ e s a l s

j u g a d o r s d e J o a n S a n c h o p e r j u g a r e l s q u a t t s

d e f inal d e la C o p a c a t a l a n a . KI p a r t i t a m b e l

M a n \ . l n e r \ a s e r d e c l a r d o m i n i s a n t e u g a ­

t e n c . t o t ] q u e e l s h a t i e l o n i n s \ a n p l a n t a t

c a r a i e s v a n a p r o p a r e n t l i \ CTNCN o c a s i o n s e n

e l m a r c a d o r . , 'K .M.

G a v à - l ' l í S a r r i à 3 1 - 3 1

M a n y a n c l - l \;. S a n t C u g a t 1 6 - 2 4

Equip PJ PC PE PP GF GCPunts

l ' K S a m à 5 4 1 (I 151 1113 V

S a n t C u g a t 5 4 0 1 122 11)5 H

Manyanet 5 1 I) 4 88 S"> 2

Cava 5 II 1 4 122 152 1

I . a p t o p e t a ( 1 9 d e m a i g ) : C E S a n t C u g a t - U H

S a r r i à i C i a \ à - M a n v a n e t L e s C à i t t s

FUTBOL SALA

El Winterthur no mereix perdre, i depèn d'ell ma­teix per mantenir-se

3C e n t e l l e s : D a n i , E m i l i , V e r d e j o , Q u i n ­

t a n a , J o s é L u i s - c i n c i n i c i a l - , A l i a -

g u i l l a , P a u i A u r e l i .

2W i n t e r t h u r S a n t C u g a t : J o s é L u i s ,

P i n o l , P i n e l l , A n t o n í o i J o s é - c i n c i n i ­

c i a l - , S e r g i , J a u m e i P l à .

A r b i t r e s : I b à n e z i M a r t í n ( M a d r i d ) . Van m o s ­

t r a r t a r g e t e s g r o g u e s al loca l E m i l i i al v i s i t a n t

A n t o n i o .

P ú b l i c : l ' n s 2 0 0 e s p e c t a d o r s al p a v e l l ó m u ­

n i c i p a l d e C e n t e l l e s .

P a r c i a l s : 0-1 A n t o n i o ( U ' l , 0 -2 S e r g i ( 1 9 ' ) ,

1-2 P a u ( 2 - n . Z-Z V e r d e j o I V V ) , ,V2 V e r d e j o

<3« ' ) .

HANDBOL

El Sant Cugat aconsegueix opcions noves a la Copa des­prés de vèncer el Manyanet

* | y ^ " M a n y a n e t L e s C o r t s : D e l À l a m o

J _ v J ( p ) , G u t i é r r e z ( p ) , G o u ( 3 ) , S u r e d a

( 2 ) , A b o u c e i d ( 3 ) , C a s s a n y c s ( 4 ) , P r a t s , E s -

p u n a , J o d a r ( 1 ) , Va l l s ( 1 ) , P a l o s i M a r t í n ( 2 ) .

Sant Cugat

KI W i n t e r t h u r S a n t C u g a t n o v a p o d e r

a c o m p l i r el s e u o b j e c t i u d e g u a n y a r a la p i s ­

t a d e l C e n t e l l e s p e r a s s e g u r a r - s e la p e r ­

m a n è n c i a . l o t i la d e r r o t a p e r 3 g o l s a 2 . e l s

j u g a d o r s d e C a r l e s \ a \ a r r n e s v a n m o s t r a r

m é s s u p e r i o r s q u e l ' a d v e r s a r i . Al d e s c a n s , e l s

v c r m c l l - i - n e g r c s m . i r v i v c n a m b u n a v a n t a t ­

g e d e d o s go l s \ Li r e p r e v i , e l s s . m t c u g a r e n c s

v a n p a g a r m. i l t c.tr el t e l t i c n o a p r u f i t a r l e s

m o l t e s o c a s i o n s d e L;OI <|iic v a n d i s p o s a r a la

p r i m e r a m c i r . i t . VA C c n r d l e s \ a c a p g i r a r el

s i g n e d e l p a i n t ; i m b t r e s g o í s ( p i e im f e i e n

j u s t i c i . i c l ( p i e S 'IILU i i \ ist ,i la p i s t a . Si e l

C a \ à p e r d L·i - e t m a n n v i n e n t j l-i p i s t a d e

l ' K p i c C a s i n o d e ' l e i r a s s . i . el W i n t e r t h u r S a n t

C u g . i r e s n i a n t n u l r à a \.\ c a t e g o r i a . / A . L .

I d i t í u c t a p e r l a p e r m a n è n c i a

( i r u p A

C e n t e l l e s - W i n t e r t h u r S a n t O i g a t 3 - 2

( i a v à - S í c n r i s P o r t a i n c 3 - S

È p i c C a s i n o d e s c a n s a

Equip PJ G E P GF GC Pta

S ' ú t . t i ^ l 1 is 4, 1 O M IT. 1 4

È p i c C i s i n o h S \ 1 SZ 3(1 10

Cen te l l e s d 2 4 ! ) 19 17 11)

W i n t e r t h u r 7 I Z 4 17 2.S 5

Gavà 7 I 1 5 22 30 4

L a p r o p e r a ( 1 9 d e m a i g ) : È p i c G a s i n o - G a v à ,

S í c o r i s P o r t a i n é - C e n t e l l e s , W i n t e r t h u r S a n t

C u g a t ( d e s c a n s a ) .

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR nnjntviiiV^iii;i.ijmi:Hti=mM:>

Cinema de franc. Amh la targeta LIL·I Club podeu trucar per

demanar una de les entrades de que dispo­

sem per a les sessions I,-Í'//<• s que es tan a la

Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta set­

mana podeu demanar les entrades per anar

a veure la pel·lícula / .un me cu las Vegas.

que es projecta en versió original el dissab­

te IS de maig. a ,V4 d'l de la nit.

Demana la targeta

Aquesta campanya començarà el 15 d'a­

bril i és restringida a tots els subscriptors

que tinguin la targeta. Cal portar-la a la

benzinera Gríful de la Ctra. de Cerdanyo­

la, la targeta és gratuïta, la podeu demanar

al 589 62 82 i, una vegada codificada, ja

la podeu utilitzar. Presentant la targeta tin­

dreu un important descompte sobre el litre

de benzina, descompte que inicialment

serà de 4 ptes.

Amb la targeta d'El Club tindràs molts

avantatges, informa-te'n al 589 62 82.

Posa't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir du­

rant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwon-

do esquaix. hidromassatge Sauna i Piscina

Al Squash Sant Cugat lc/ Sa

ade franc. L'horari per als sur

tors és els migdies de di­

lluns a divendres de 2/4 de 4

a 2/4 de 5. les tardes de dillun

a dijous de 17 a 22 h i els di

sabtes al matí de 10 a 12 h

obtenir els vals cal trucar

telèfon del subscriptor.

PELUOUEfiOS

Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de sessions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

Hípica Severino

Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

^ffi IDIOMES TRADUCCIONS

Cursos Way-In

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral. la. Totalment de franc. Per obtenir els vals. cal trucar al telèfon del subscriptor:

589 62 82

5oSr 62 o2 ïn^r«||<|piiiyÍBs: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

ELS4CAlVroNS

Èxit de Fila Zero a la Unió Les dues representacions d'Aquesta és ta qüestió, de la companyia Fila Zero, van reunir més espectadors aquest cap de setmana que l'anterior. El diumenge, el teatre de la Unió Santcugatenca es va omplir per a la funció. Plana 34

^m \ U _ Espectacles

Luttura Divendres, 17 de maig de 1996

L l e t r e s

Els rituals caribenys inspiren el quart llibre de poesia de Rodolfo Hasler

Leditorial de la Floresta El Bardo en prepara la publicació

De la belleza del puro pensamiento és, en

part, una conseqüència del segon viatge del

poeta Rodolfo Hàsier a Cuba, el país on va

néixer. Allà va descobrir els rituals de la san-

teria caribenya i es va deixar seduir per la seva

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat -

Des de la mort fins a la vida, amb la mort entesa també com a inici. Aquest és el joc poètic que proposa Rodolfo Hasler en el seu quart llibre de poesia, De la belleza del puro pensamiento.

El va escriure entre el 1992 i el 1994, i els dos viatges que ha fet a Cuba com a adult hi han tingut una intervenció directe. En el primer, va redescobrir l'i­lla, va recuperar "racons, imat­ges i olors guardats en la memò­ria". Havia marxat als 11 anys i hi tornava per primera vegada. Va ser un contacte "emot iu" .

La segona es tada , l 'any se­güent, li va permetre observar el país " m é s s e r e n a m e n t " . Aleshores va ser quan va assis­tir a les cerimònies de la santeria caribenya en què s'inspira la seva última obra. El llenguatge i l'estètica d'aquests rituals és el que va recollir, i ho ha trans­portat als 44 poemes que inte­gren el llibre que Ediciones El Bardo vol publicar després de l'estiu.

Amb una estructura en quatre parts, De la belleza del puro pen­samiento, és una "recerca perso­nal" de l'autor i no un retrat del procés de "redescobriment de

estètica: un llenguatge que s'ha convertit en

"l'excusa" del quart llibre de poemes de l'au­

tor, instal·lat a Sant Cugat des de fa anys, amb

la seva família. Però Cuba, insisteix, només hi

apareix coma "referència": el tema és la re-

Rodo/fo Hasler s'acosta a Cuba en el seu quart llibre. Foto: X.L.

cap pàtria". Però hi utilitza "el món suggerent" de la cultura

afrocubana, "una síntesi molt interessant entre l'espiritualitat

cerca de la seva "identitat personal, no la pa­

triòtica". L'obra de Rodolfo Hàsier es publi­

carà després de l'estiu en la col.leció de po­

esia d'Ediciones El Bardo, dirigida per Amèlia

Romero des de la Floresta.

africana i l 'europea". Anaisa — el nom d'una persona morta— obre el llibre. En la segona part, Adoración, arriben els poemes amorosos. Els orichas, els déus de la cultura yoruba —originà­ria de la zona on actualment hi ha Nigèria— protagonitzen l'e­pisodi "més vital, un cant a la sensualitat". El recorregut es tanca amb Pensamiento: una "re­flexió sobre les tres primeres parts del llibre, però feta amb "una pinzellada humorística" i on apareixen referències direc­tes a llocs i paisatges de l'illa.

P remi a Nova York

Sense mètrica, tenint "molt en compte el r i tme" però aprofi­tant "l 'alliberament de les coti­lles formals" de la poesia actual, i amb extesions variables que van des dels cine versos a la trentena de ratlles. Així és for­malment el "conjunt de sensa­cions" que I làsler presenta per­què cada lector el rebi "segons les experiències pròpies".

Abans d 'arr ibar a l 'editorial d'Amelia Romero, De la belleza del puro pensamiento va obtenir el premi anual que atorga la Fundación Cintas de Nova York, una institució que potencia els artistes cubans fora de l'illa.

Tres poetes per a una tardor S.B.

• De la belleza del puro pensa­miento és només un dels títols de poesia que Ediciones El Bar­do prepara per a després de l'es­tiu. L'editorial de la Floresta di­rigida per Amèlia Romero ha previst també la publicació per a la tardor de Distritos postules para ausentes, d'Albert Tugues, i Teoria del silencio, de Maria Cin­ta Montagut. Seran les novetats d'El Bardo de Poesia, tres títols molt diferents que encaixen

a m b la l ínia ec lèc t ica de la col·lecció.

El rerefons religiós i de tradi­ció afrocubana que apareix en el llibre de Hàssler contrasta amb la poesia surrealista i en prosa de Tugues. Segons Ro­mero, Distritos postales para au­sentes "trenca la visió tradicional de la poesia, però té molta força per les imatges impressionants que d ibu ixa" , inspirades en vivències urbanes. En canvi, Pobra de Montagut s'afegeix a la sèrie amb una poesia clàssica i

intimista que Romero defineix com a "molt relaxant".

En les previsions per als prò­xims mesos d'Ediciones El Bar­do hi ha també obres per a la col·lecció Papeles de Estudio. En aquesta sèrie es publicarà El parque Giiell. Historia y simbolo­gia, un llibre d 'Eduardo Rojo amb fotografies en color i amb el text en castellà i en anglès. És "història per a iniciats", segons Romero, ja que Rojo va més enllà dels estudis que s'han fet sobre l'obra de Gaudí i analitza

els missatges místics que l'ar­quitecte va deixar en els edifi­cis que va dissenyar. Del ma­teix autor, El Bardo publicarà també La casa Milà.

I en una altra col·lecció divul-gativa, Papeles deensayo, Amèlia Romero editarà un estudi so­ciològic i antropològic de Ri-cardo Lucchini titulat Ni/w de la calle. L'obra de Lucchini se centra en els meninos da rua del Brasil per a la seva anàlisi, a la qual aporta estadístiques i en­trevistes amb els protagonistes.

Dues mil persones visiten l'ANC L'Arxiu Nacional de Catalunya, situat a Can Ganxet, programarà una jornada de portes obertes cada sis mesos. La deci­sió s'ha pres després de l 'èxit del cap de setmana passat: més de 2.000 perso­nes van visitar l'arxiu. Viana 35

33

Begona Valcàr-cel exposa a l'Ateneu

S.B.

- Sant Cugat -

Fruites i paisatges és el títol de la mostra que la presidenta de l'associació d 'ar t i s tes Firart , Begona Valcarcel, presentarà dijous que ve. 23 de maig, a l 'Ateneu Santcugatenc. L'ex­posició aplega les dues línies de treball que invest iga ac­tualment Valcarcel. De fet, l'ar­tista s'ha dedicat sempre als paisatges en format gran, i en els últims mesos explora tam­bé la temàtica de les fruites, en peces més petites. Un ele­ment comú en els dos vessants és el color, que fuig sempre de les estridències i busca l'har­monització màxima. D 'aques­ta manera, quan utilitza colors forts, Valcarcel mostra la seva preocupació perquè encaixin perfectament en la pintura. És el cas de les pomes vermelles, que pinta en composicions sò­bries. Valcarcel presentarà vint peces de la sèrie de fruites. Són acrílics sobre cartrons o teles de 35 centímetres per 20, apro­ximadament. Pel que fa als pai­satges, es podran veure tres m o m e n t s del mones t i r (a la matinada, al migdia i al cap­vespre), vistes de Nova York, de la Vila Olímpica de Barce­lona i imatges "desèr t iques" de Múrcia, la terra natal de Val­carcel. La mostra estarà oberta fins al 2 de juny.

Reposició de la mostra de Cabanas

- Saat Cugat -

La mostra de fotografia Joan Cabanas. Primer fotògraf de Sant Cugat es podrà tornar a veure a la Casa de Cultura entre el 14 i el 21 de juliol. L'èxit de l'exposició, la "més visitada de l'any", segons el tècnic de l'à­rea de Cultura de l'Ajuntament Rogeli Pedró, és la causa que s'hagi tornat a programar. La col·lecció, que és una primera aproximació ui fons fotogràfic que va deixar Joan Cabanas i Alibau, recull imatges costu­mistes dels anys 40 i 50, on es pot veure com celebraven les festes populars els santeuga-tencs de l'època. / S.B.

34 Cultura EIS4CAIVIONS Divendres, 17 de maig de 1996

Ò p e r a

Bonica taula amb dues potes trencades I ITRITAM. de Vincemo Bellini

Intèrprets: Sung-Eun Kim. Rosa A'o-

nell, José Sempere, Ramon de Andrés,

Juan /'. (larcía Marqués, Vicenç Es-

teve Jr. i Josep l'ieres

Direcció musical: Miquel Ortega

Direcció del cor: Josep Ferré

Direcció d'escena: Jaume Martorell

Escenografia i vestuari: Patricio lj>-

bos

Cor dels Amics de l'Òpera de Saba­

dell

Orquestra Simfònica del Vallès

Lloc: Teatre-auditori

Dia: II) de maig

KIMWRDJKNKR

Una òpera, com una taula, ne­cessita quatre punts de suport: la música i l'argument, la qualitat dels cantants solistes, el cor que dóna suport i comenta l'acció i l'es­cenografia i el vestuari que em­bolcallen tota la resta. Divendres passat van fallar les dues últimes, en la darrera producció d'aquesta temporada dels Amics de l'Òpera de Sabadell, que, d'altra banda, no ens cansarem de repetir que són els artífexs d'un dels fets artístics més encomiables en l'àmbit cul­tural del país.

En l'inicial cor d'homes de Tac­te primer, el moviment i les veus van ser un autèntic desgavell; des­prés. les coses es van anar ende­gant, tot i que ni les evolucions de la massa coral ni les seves inter­vencions vocals van assolir el ni­vell que calia esperar del provat esforç d'aquest grup d'afeccionats entusiastes que mai van trobar el punt just, abandonats a la seva sort per una direcció escènica esteti-cista i maldestra i una absent con-

lhi moment de la representació d'\ Puritani, divendres passat, al Teatre-auditori. Foto: XAVIER LA RROSA

ducció del mestre Ortega, que, en canvi, sí que va aconseguir obtenir un so notable de l'orquestra.

Encara que per a molts / Purtini és una obra menor en el panorama de les onze òperes escrites per Be­llini, mort de forma prematura als 34 anys, hi trobem l'estil peculiar de melodies amb amples desen­volupaments, netament vocals, sostinguts per gentil malenconia i una tendresa dolça que fa que no hi hagi cap excés melodramàtic, potser en aquest cas accentuat per la recerca d'una espècie de conti­

nuant musical on es fuig pregona­ment de les àries, duos o cabaletas tancades per anar -com en Tacte I I - a un llarg solo interromput i unit alhora pel duo del baríton i el baix.

Elvira Valton, la soprano coreana Sung-Eun Kim, va ratificar que la línia ascendent de la seva carrera és merescuda amb una completa ex­hibició de poder i saber. El seu V/en, diktto, è in ciel la luna va ser gairebé perfecte. Lord Arturo Tal-bo, el tenor alacantí, José Sempe­re, nou a la plaça, va rebre una bona

acollida del públic: té una facilitat notable en els aguts i la projecció de la veu és regular i segura, però va sofrir un atac a la seva imatge amb una perruca impresentable. Tant Rosa Nonell com García

Marqués van resultar convincents en el seves interpretacions, i Ra­mon de Andrés, com a Sir Ricar-do, va tenir la capacitat de re­muntar un principi amb evidents errors d'entonació per anar a un acte II de tesultats més que no­tables. La resta dels intèrprets, correctes.

6Els tres mosqueters', al Teatre-auditori

- Sant Cugat -

El grup local de la Fundació Xarxa d'Espectacles Infantils i Juven i l s tanca d i u m e n g e la temporada que ha programat al Tea t re -audi tor i amb Els tres mosqueters, de la companyia de la Faràndula de Sabadell. Es tracta d'una adaptació de la no­vel·la d'Alenxandre Dumas feta per Maria Teresa Soler i dirigi­da per Erika Magem. Disset ac­tors intervindran en la repre­sentació. Tot i que és teatre de text, els organitzadors assegu­ren que és adequat per a totes les edats, sempre que es tin­guin en compte les característi­ques del muntatge. La funció serà a les 12 del migdia. / S.B.

3 0 expositors més a Firart

- Saat Cagat -

Firart ha ampliat fins a seixan­ta el nombre d'expositors que mostren la seva obra a la plaça d'Octavià. Amb aquestes noves incorporacions, uns trenta artis­tes, s'han establert dos torns, de manera que el primer diumen­ge de mes exposen els més ve­terans de la plaça, i el tercer, els nous socis. A més de la seixan­tena de pintors que són a la plaça els d iumenges , Firart té uns quaranta membres més. De fet, el 2 de juny, quan se celebrin els dos anys de l'entitat, es do­narà la benviguda oficial al soci número 100, Usama Drif. / S.B.

Teatre

Fila Zero omple la sala en l'últim dia de la comèdia

'Aquesta és la qüestió'

Espiral a m b R o d o r e d a . El parc de les magnò­lies, basat en un conte de Mercè Rodoreda, va ser la peça estrenada amb força èxit per Espiral, dis­sabte al Casal Cultural de Valldoreix. El grup amateur de l'Entitat Municipal Descentralitzada va recuperar cl muntatge Quan els cabells es fan de seda d les mans, basat en un text de Carme Riera, per completar l'actuació del mes de maig. Unes

setanta persones van assistir a la representació. El cicle d'actuacions d'Espiral es tancarà cl 8 i 9 de juny amb una nova representació d 'El drapaire, una obra escrita per la directora de la companyia, Trini Hscrihuela, i Pilar Almendros, integrant del grup que va morir el juny passat. La doble funció serà un homenatge a Almendros. / S.B. Foto: XAVIER LARROSA

SÍLVIA BARROSO

-Sant Cugat -

El teatre de la Unió Santcuga-tenca es va omplir diumenge, per a l'última funció de la comèdia Aquesta és la qüestió, dirigida per Ciuillermo Ayesa. Tant aquesta representació com la de diven­dres -amb tres quarts d'entrada-van tenir més èxit que les tres del cap de setmana de l'estrena. Segons Ayesa, aquesta és la "re­acció normal del públic de tea­tre, perquè les representacions milloren quan Tobra està rodada i perquè corre la veu".

Precisament per aquesta raó, Ayesa s'ha queixat amb "ràbia" del fet que, de moment, no es puguin fer més funcions del muntage "per falta de pressu­post". Tot i que és un problema

que afecta habitualment les com­panyies amateurs, en aquest cas les dificultats econòmiques vé­nen, sobretot, "pel preu del llo­guer del vestuari, els uniformes dels soldats i les metralladores", assegura el director, ja que la ins-fraestructura és cedida per l'A­juntament i la Unió Santcuga-tenca. Malgrat tot, Ayesa ha dit que el grup està estudiant la pos­sibilitat de fer una altra repre­sentació A'Aquesta és la qüestió du­rant la festa major.

La comèdia està basada en la pel·lícula d'Ernst Lubitsch Sero no ser, que natrava la invasió de Polònia per part de les tropes hit-lerianes. En la versió d'Ayesa, però, l'acció es desenvolupa a Sant Cugat, un canvi que ha es­tat "una de les claus de Tèxit de la comèdia".

BLS4CAOT0PB Divendres, 17 de maig de 1996 Cultura 35

P a t r i m o n i

Els jocs infantils també van atreure molts visitants a l'Arxiu Nacional diumenge al matí. Foto: X.I..

L?Arxiu Nacional farà una jornada de portes obertes cada sis mesos Dues mil persones van visitaries instal·lacions el cap de setmana

Exposicions

L'èxit de la jornada de portes obertes amb què l'Arxiu Nacional de Catalunya va celebrar, dis­sabte i diumenge, el primer aniversari del nou edifici na fet decidir els seus responsables a fixar un calendari per a aquest tipus de visites,

que es faran cada sis mesos. Més de 2.000 persones van passar per les instal·lacions de Can Ganxet, segons el director de l'arxiu, Jo­sep Maria Sans Travé, que creu que aquesta és la xifra màxima que pot admetre l'edifici.

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat -

Col.lapse és la paraula que uti­litza Sans Travé per definir la quantitat de públic que hi havia a l'Arxiu Nacional diumenge al matí. Va ser el moment de mà­xima afluència, però la xifra glo­bal de tot el cap de setmana, de 2.000 persones, és també "molt alta", i representa més del do­

ble del públic que l'anterior cap de setmana de portes obertes. S e g o n s Sans T r a v é , "2 .000 visitants és el màxim que pot admetre l'arxiu en un cap de set­mana", perquè les característi­ques de la institució fan que la visita hagi de ser totalment guia­da i en grups reduïts que entren per torns.

Per a Sans Travé, la "curiositat intel·lectual" que provoca una

institució cultural habitualment tancada i els efectes de la qual "no arriben a la vida quotidina de la gent" és la raó de Yallau. Aquest desconeixement sobre els arxius fa que l'interès dels visitants se centri en les tasques internes, com la restauració de documents. La majoria van pre­guntar t ambé pel sistema de conservació en els dipòsits i pel contingut dels fons d'imatges.

Art

Inauguració i homenatge a la Rusinol. Un centenar de persones, entre clients de la sala Ru­sinol, artistes de Sant Cugat i autoritats, van assis­tir dimarts a la inauguració de l'exposició Miquel Cabanas. 10 anys de pintura i la presentació d'un llibre amb el mateix títol. El catàleg recull una anàlisi que el crític Francesc Galí fa de l'obra dels últims deu anys de l'artista -mort ara fa un any- i

un retrat del Miquel Cabanas home, escrit per Ze-neida Sardà a partir de les converses amb la famí­lia del pintor. Amb aquesta mostra d'homenatge al pare d'Ignasi Cabanas -gerent de la galeria-, la Rusinol celebrava els deu anys d'existència de la sala. L'acte va ser presidit per l'alcalde, Joan Ay­merich, que va destacar "l 'humanisme" i la "sen­zillesa" de Miquel Cabanas. / S.B.

Una de les obres de Carbonell que es poden veure a la Canals. Foto: CANALS

Pintura de primavera Col·lecció: Pintura Nom de l'artista: Jaume Carbonell Lloc: Canals Galeria d'Art Dates: Fins al 2 de juny

P E R E P I C H

Jaume Carbonell, pintor bar­celoní, està exposant una sèrie de pintures i dibuixos a Canals Galeria d'Art. El punt d'unió de totes les obres és la ciutat de Sant Cugat i en especial el mo­nestir i els seus entorns.

Veiem que el pintor s'ha im­plicat en una ciutat i ha fet un esforç per adequar la seva pin­tura a uns temes propers a nos­altres.

Quan un artista deixa el seu

estudi per pintar uns indrets concrets es produeixen alguns fenòmens interessants.

Els pintors realistes, que cal no confondre amb els figuratius, creuen que l'obra d'art és un fragment de la realitat, vist pels ulls del pintor. És com si esti­guéssim davant de dues fines­tres seguides. Primer trobaríem l'artista que amb la seva pròpia visió ensenya la realitat de l'úl­tima finestra. Gràcies a aquest joc de veladures, sempre tor­nem a redescobrir els objectes que creiem conèixer. En les obres de la Galeria Canals, el pintor demostra tenir un sentit clàssic de la pintura, però amb clares influències del noucen­tisme i del fauvisme.

MIQUEL CABANAS 10 A N Y S DE PINTURA

(1985 - 1994) Fins a l'11 de juny

SallyBusfrïol Santiago Rusinol, 52 - Sort Cugat del Volés

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari: mati, de 9 a 2h tarda, de 5 a 9h

Tel. 675 47 51

36 Cultura ELS /CANTONS Divendres, 17de maig del 1996

- V ° ~v ^

RADIO S A V I C I C;\T

De iMluns a iltweiHfaes:

• D e 7 a 7:M) h„ Kl Des­pertador. amb Joan Yallvc. • De 7:M) a 10 h., I;.l Call del Monestir. Kevista d'ac­tualitat. De 7:M)J l':.ï0 h., repassa les print-ipals notí­cies d'àmhit general i de (':.i(l ,i 10 inclou l.i primera edició de l'uiti Tin.itiii. Sant ( aigat A\ ui. ami) totes les notícies d'àmbit local de la ciutat. Kl programa el diri­geix i presenta \ a \ icr l·iir-nells.

• De 10a 12:45 h.. Dies de Ràdio. Kl maga/ine. Kspais de divulgació. entreteni­ment i participació. Pre­sentat per Matibel (iayue-las. • D e 12:4.5 a 15 li.. Amb Molt de Cust. Kspai de gas­tronomia amb l'ep Blanes. •De 15 a 15:50 h.. Sant Cu­gat Avui. L'Informatiu se­gona edició. Kditat i pre­sen ta t pels serveis informatius de Ràdio Sant Cugat.

•De 15:50 a 14 h„ Kntitats. Ditigit i presentat per Xa­vier Miralles.

•De 14 a IK h.. Vol de Tar­da. Música suau seleccio­nada per Josep Maria No­guera. • De IN a 21 h„ Al Lloro. I hi programa de Salva Vall-vé. Kls divendres de 20 a 21 h., inclou l'espai, Riff Raff. Música heavy amb Marc l'icanyol.

• D e 21 a 21:20 li., L'Es-portiu. Dirigit i presentat per Patrícia Mota. •De 21:20 a 25 h.. Sons i Kstels. Presentat per Pere Pallissa. •De 25 a 24:

Dilluns: Aquest Any, Sí!. l 'n programa de Salva Vall-vc.

Dimarts: L'Estrena. L'es­pai de cinema de RSC.

Dimecres: Hores Extres. Amb Eduard Garcia i Rosa Maria Jané.

Dijous: Cafè Blue. La nit temàtica, amb Oriol Costa.

Divendres: Vallès Sense Eronteres. Presentat per Eathia i Hamed Ben Ham-mou. •De 24 a 7 h., Música al teu costat. • D e 7 a 24 h., cada hora, connexions amb Catalun­ya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius de l'emissora municipal.

• De 8 a l()h., A Primera Hora. Música i informació per al cap de setmana. Amb David Villena. • De 10 a 11 h.. Hora Extra (repetició).

• D ' l l a l 2 h . , G a m e O v e r . Programa dedicat al món informàtic. •De 12 a 1.5 h.. El Magat­zem. amb Oriol Costa i Amanda Sans. • De 15 a 14 li.. Avant Matx. L'avanç, de l'actualitat es­portiva del cap de setma­na.

•De 14 a 15 h„ Vallès Sen­se Eronteres (repetició).-De 15 a 16 h.. Aquells Me­ravellosos An\s. Amb Jo­sep Maria Al\ ira. • De l d a 20 li.. Súper DJ. Iota la música màquina

d'actualitat. •De 20 a 21 h.. Bones Vi­bracions. Amb David Vi­llena. • D e 21 a 11 h., Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia (lerón. •De 11 a S li.. Música al teu costat.

• D e S a 0 h.. El Dia del Senyor. •De 0 a M:50 h., Esports en Marxa, primera edició. • De M:50 a 10 h., El Racó de la Poesia. Amb Joana Erancesca Garcia. •De 10 a 10:50 h., Arrels. I n programa de Rogeli Pe­dró. •De 10:50 a 14:30 h., Roda d'Amics. Amb Pere Pallis­sa i Joan Fàbregas. • De 14:30 a 15 h.. Esports en Marxa, segona edició. • D e 15 a 16 h., Aquells Meravellosos Anys.

•De 1 6 a 2 0 h . , SuperDJ. •De 20 a 21 h., Bones Vi­bracions. •De 21 a 22 h.. Esports en Marxa, tercera edició. •De 22 a 7 li.. Música al teu costat. •Dissabte i diumenge de 8 a 22 h., connexions amb Catalunya Informació i but­lletins amb informació lo­cal i comarcal.

SANTS

Divendres 17 • Pasqual Bailón Dissabte 18 • Pròsper Diumenge 19 • Ascensió del Senyor Dilluns 20

• Bcrnadí

Dimarts 21

• Secundí Dimecres 22

•Joaquima de Vedruna Dijous 23

• I )esideri Divendres 24 • Maria Auxiliadora

La p r o p o s t a

17 D l \ l-NDRKS

Expos i c i ó • A les vuit del vespre, a la Casa de Cultura, s'inau­gura una exposició apas­sionant de maquetes cons­truïdes amb escuradents. C o n f e r è n c i a • A partir de dos quarts de nou del vespre, a la Casa de Cultura, David Estrada oferirà la conferència titu­lada La Bíblia: gEl libro prohibido?, dins el cicle de xerrades que ha organit­zat l'Església Metodista a Sant Cugat.

18 DISSABTE

Fira d e S a n t P o n ç • Des de les nou del matí fins a les vuit del vespre, s'instal.laran parades amb productes artesanals al car­rer Major. Hi haurà her­bolaris, mel, formatges. pastissos casolans i altres p roduc tes a l imentar is i cosmètics elaborats natu­ralment . Els exposi tors

•Pael les a la f es ta de l casal d e M i r a - s o l . Els veïns del barri de Sant Joan de Mira-sol han organitzat, com cada any, la festa del Casal de Mira-sol. Durant molts anys, aquesta trobada lúdica havia servit per reivindicar la construcció d'un Casal. Ara que ja en tenen, els veïns van més enllà i demanen, des de fa tres anys, una piscina. A la festa es repartirà paella mixta per a cinc-centes persones, des­prés, es lliuraran premis de fotografia i els dels millors pessebres a domicili de l'últim Nadal. La festa estarà amenitzada amb la música de l'orquestra Minigrup, que actuarà a la tarda. Foto: XAVIER LARROSA.

p r o v e n e n de d i f e r en t s punts de Catalunya. Or­ganitza: Ajuntament de Sant Cugat .Col . l abora : Comerciants del Carrer Major. C o n f e r è n c i a

• A dos quarts de set de la tatda, a la Casa de Cul­tura, conferència de Cé­sar Vidal. El ponent ofe­rirà una xerrada amb el títol de Jesús: pidolo roto? Organitza: Església Me­todista de Sant Cugat. C o n c e r t

• A les nou del vespre, a l'església de Sant Cebrià, a Valldoreix, concert de música clàssica. Liudmila Kojina, violoncel·lista, i Joan Manau, piano, inter­pretaran peces de Bach,

Beethoven, Txaikovski i Xostakòvitx.Otganitza: EM D Valldoreix.

Havane res • A les deu del vespre, als jardins de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta, havanetes i cre­mat amb els Pescadors de l 'Esca la .Organ i tza : Ai­gües de la Floresta.

19 DIUMENGE

E x c u r s i ó • A les set del matí, sorti­da des del Club Munta­nyenc de l 'excursió or­g a n i t z a d a per l 'Esco la d'Excursionisme. Sortida

a la serra de Catllaràs, al Berguedà.

Teat re i n f a n t i l • A les dotze del migdia, al Teatre-auditori, la com­panyia La Faràndula pre­senta l'espectacle Els Tres Mosqueters. Organitza: La Xarxa.

S a r d a n e s • A les dotze del migdia, a la plaça de l'Estació, sat-danes amb la cobla Ciutat d'Igualada. Aquest recital s'inclou a la II Setmana Cultural de la Floresta, que organitza la Coope­rativa d'Aigües. F e s t a a M i r a - s o l

• A les dues del migdia, al casal cultural de Mira-sol,

HORARI AUTOBUSOS

• UNIA 1. SAIITCU6AT-MIRA»S0t-MAS JANÉ» ttOfUltM Qui li» Mil JüW -KM «noi». i« sortida: QB.WMST.m \m 19 Bwtósde cada r fuita swwfinaStta et sau reeofregtrtaf9tf*#5<feF.Çí.C. {teSartl -Otasattaai fes*». 1B «ortxte O7.t0M».ttl5 i «fe ttmimjt»é»4 "" í.'tPmsefve· finaftta «1 seu recorwguS zfwmà&ét F.S.C. d»$tttft$$*t lurtldaa daa da fAvinguda Alfonn 3ata. -0la«l»te*fMa sortit r^50Mï7.^^ l'mmmmtimmB el seu mmoyi&itt&teci&éi £&&.#$«*Ü<$at. -OfaasM»* i festius. 1as«tda:07.50MftJ5Glt!«l&S&i##é»6a(te{K)r lin$àte$21.€iOh. t'útóm ser** finaSfee et ssu »cofre^àfe^ctó<tóP.%p|» Sant Cugat. Recorregut Mas Jan©/, Esme» Mt-noi, fifaça Qm0ààem Bstació St. Cugat. **wsaf lixaíHttica, CAP, Attons Sala, Ca» Gafes*. t

T UNIA 3. SANT CUGAT LA FtORESTALES PLANES

-DleafcbiarMaaortida 063Ohott«|tïl«|fe i -OtoaMaa (**$*. 1a sortida: 084»!

SoftMwti·ltonttaeM. v? •DSttMmMklatortKta 0720hd·ttnatHctO»lMfei -Ote»at*8»tfea&».l8 sortida: O&SCfe M mOi^È^mi tomrregut.RGo^.bFtoi&s&fíaçfíCvitm, Com, ia Ifcmsta, F Cotom.

• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

• A 3. SANT CUGAT-ftUBITERRASSA -WtaWwre, ta«ot«lB-8M**«.8»> -OtosaMea ifertaia. 1a KXMK eB.2»ldaH$*lN«i -Sorttów addicional* afereass*: t&m,Wmi

-Dfe*Wn«*,1asortKte0e.l6M6.46hiafcí6í^ -Dissabte* Ifeafta. te sortida: G9.i6h-09 46b 1 ato 1$i «atiats efe cada iioraftwa tes 22.1$»$. 99nWMVa OT9> Sjçr JNMK f fWMGMm > -We» feinere. lasortlda: 06Í3tv«B.$3h i ate 23i$3 néiufs desada horai»«í«632<83h< -Dissabtes t fwitus. 1* so*»: 0923M>9 5 * * ate 23 i 53 minute d» cada «ora É»atesS£23tt.

Sortida* <te«4» ftateelfcWC. ~Dtes femer*. t*BorÉ&<>B,<>5tK!6.35hí aJs<Kt35 mtmtís de fada neta «98al«22.3Sh, -Hs«rtte«(í·tíh».taaí>(fid^09.05tt<i9.35ii<atetBi3Sffltoi*de<»tJat»« rtocom^$Mtk>màme,1W,$artFtwm^1te<pColí,Mw FÚC, Catem Sml Domènec

f A 3. SANT CUGAT-BARCELONA -«e»Wnw». iasoftKJa:0&.l$^40iaíií40«*ftó»<ll<*«ilti>**»a*

^«8·B98*ít*stlt».i6 3o<ttte^,mt^laig^ié»<»deti^ftMtal«aSl«te. -Swttó»9«*fi(^natsaC«xJ8^^a^4^í^^(tón»»}.^.r^

MtMiaaiMMaMMIIiaiMHMaMMMMHIiaiB^^ T A 3. BARCELONASANT CUGAT

-tSaaítíners. ta«otida 0545i«te1«l4«mífwtstíaea<teíiailNiaH«2l.46h. -OtaMÈtet. t» so*»: <»,45! ais 45 nwwta de cada ftora tm a *&&.*&. -«u»«e»9*»ïfe«Éw>ia$o»tida Q64Shials4S<alauts<lei!adat9om«nsai8S2t.45b. -Saldes adétck)M!s a £srdsn«»!e:.2!l&<&jgg.

ELS/CANTONS Divendres, 17 de maig del 1996 Cultura 37

paelles populars per als veïns. A la tarda, es farà el l l iurament de premis dels concursos de foto­grafia i pessebres a do­micili. Animarà la festa l'orquestra Minigrup. Or­ganitza: AAVV Sant Joan de Mira-sol.

Conferència • A dos quarts de set de la tarda, a la Casa de Cultu­ra, Gerardo de Àvila par­larà sobre La vida, ^nú­meros rojos? Organitza: Església Metodista.

Música • A les set de la tarda, al bar Dada, rock català amb el Grupo Tres.Organitza: bar Dada.

21 DIMARTS

Conferència • A les vuit del vespre, al Club Muntanyenc, l'en­ginyer Ignasi Castelló parlarà sobre Consciència ecològica i ecologia fona-mentalista. Glossa de Kris-tian Herbolzheimer.

Concert • A dos quarts de deu del vespre, al Cafè Auditori, concert de piano i oboè d'un grup d'estudiants de Terrassa.

DIMECRES

Conferència • A les set de la tarda, a la Casa de Cultura, el doctor Ricard Torras, de l'Hos­pital General de Cata­lunya, parlarà sobre No­vetats i perspectives de futur en la diabetis. Organitza: ADIVA.

Música • A les nou del vespre, al bar Dada, blues amb Alan Bike. Organitza: bar Dada.

DIVENDRES

Conferència • A les set de la tarda, a la Casa de Cultura, Fran­cesc Vinas parlarà sobre

TELÈFONS DÏNTERES

í $E«VÉ!S . WgÜBsUfiowsía

AWFíWWriMs! 07551 «5

*»9/V\fe(5eC8»BÍte«t «741003

608806B AAPPíWVaftlwsBi

$AÍ> 5&t13St JVy^íWC.Monf«tW(V* 6742105

72S»<* MWAiguaBOftgaUnOf, CTSm

CafcsÇfoteUFKwssi* 599094? , ••• • «

j / « t o ( ^Le»P te^ j fe j j . fe "" OíBfcíCaturííMira-ÉOf 5$92<H< SNlpapafe)

É74»«

#1}S4S4704

Cbftas

CrwftofoSart Cugat Ofc « 3 4 jiQgBflai&casafaBya saeiai2 H.WKrHssw 4272000

BywaaglaRareiia mm% ^fff f f / fe***0**

ENHER Suí» m&& m$k{mxi6ú$m «B313131

m& mim tsfamdAfimm

S74237S

MK m&m

Qfi^wMuaíeípatiaHswsa SB9034Í P(*Snfeïbnab(wca

ps Manfc vwwwfc mwm EWÏ1TAT3

Pc(.MtM(cíp8((Vyt)or^() 80079$!» Ca^tfftvtsSC 5^1638

Conte** <S»PoScia 9?4?oi* I f r t fA tePaaWi iSOoSOO

&7453S6

6741580 Coi*(tó!aU«é

«7493» 07S2SS2

$AURftPB$ mwx &M$mCvm B748661

FARMÀCIES DE TORN

«74Í088 j$fo$tàW ffc

«742018 * * » $

085 *AW$an»JoanMifa cl 67473 03 -

mzw

lm<m ^ v ^ » » ^ , m?s>m $. 07445» MPB^i^te&UFIoceaa 674 20 90 $?40S<<

2684567 Dtolftflgs W.

m*&s&

lMm%k

2401040 Sa Marta, 27 S i vs

4144840 &* Í531 " **• ni'm

el fet casteller i la seva evolució arreu de Cata­lunya. Organitza: Caste­llers de Sant Cugat.

ALTRES ACTIVITATS

Teatre •El grup Tetrateatre tor­narà a Sant Cugat per in­terpretar al teatre de la Unió Una nit qualsevol'els dies 24 i 26 de maig. Cor Infantil

•Les activitats del cor, adreçades a nois i noies a partir de 4 anys, inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers com­

plementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon: 589 13 82. Casa de Cultura

•Balls de saló i tallers de manualitats i cuina. In­formació al telèfon 589 13 82. Atenen Santcuuatenc

•Curs-taller de dibuix i pintura a càrrec del pro­fessor Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, curs de modelatge i es­cultura a càrrec d'E. Llo­part i filatèlia i numismà-

.líiüliíii.

r, ;

«00*702 mm _ i . >A

«?4<H30

67*7748 Dur ni i t' t (.1 mes de m IIIÍ | K ! S dis-

tru it s i \ illdnreix nbcn i els diumenges

i festius de 9 del matí a 9 de la nit la

farmàcia Serret del Pascifí Baixador. 78

de Mira-snl. Telèfon h / 4 21 72.

tica tots els dijous. Ins­cripcions al local de l'A­teneu o als telèfons 674 60 28, 675 43 88 i 674 72 08.

• C i n q u e n a t robada de poetes. Recollida de les bases de participació a la seu de l 'A teneu , plaça Pep Ventura, 1.

VALLDOREIX

Casal de Cultura •Cursos de balls de saló per a persones majors de 16 anys. Informació i ins­cripcions al telèfon 674 45 99.

•Tallers de dibuix, pin­tura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral. Informació al telèfon 674 27 19.

L A F L O R E S T A

Centre Cívic •Tallers de ceràmica, ex­pressió corporal, expres­sió plàstica dansa- jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon 589 08 47. Orga­n i t z a c i ó a c à r r e c de AEEA L'Esplai i l'Ajun­tament.

UBEF '_

•Curs de balls de saló, ioga, karaoke i cafè lite­rari de l'Ocell Radiant. Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33.

LES PLANES

Centre Chrtc

•Tallers de música de banda, costura, manuali­tats, gimnàstica de man­teniment i pintura. Casal per a joves i adults, i al­tres activitats. Informació i inscripcions, des de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organitzen: AM L'Esclop i l'Ajuntament.

MlRA-SOL

Casal Cultural

•Tallers de teatre, natu­ra, plàstica, ceràmica, cos­tura, literatura, còmics i veu i interpretació. Ses­sions de con tes d 'arreu del món. Informació des de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre al telèfon 589 20 78.

•Activitats per a joves. In­formació i inscripcions al Casal C u l t u r a l , del di ­lluns al divendres, des de les 5 de la tarda fins a les 8 del vespre. També po­deu demanar informació trucant al al telèfon 589 20 18.

Teatre-auditon

•Dissabte 25 de maig, a les 10 del vespre, Tos de pecho, amb la companyia El Espejo Negro (repeti­ció).

•D iumenge 26 de maig, a les 7 de la tarda, Aiguar­dent, de Marta Carrasco.

Di recc ió t ea t r a l : Ariel García Valdés i Pep Bou. Cicle Petit cabaret (afora-ment limitat). Preu: 2.000 pessetes.

Exposicions

•Claustre del monestir . Claustre 144, una mostra de d i b u i x o s d e Joan Tortosa. L'exposició es pot veure fins al 19 de maig. •Estudi Ferran Martí. Ex­posició permanent d'obres de Ferran Martí. •Espai d'Art Lluís Ribas. Exposició permanent d'o­bres de L l u í s R i b a s . •Mercantic. Fira perma­nent d'antiquaris i d'art. Obert tot el cap de set­mana.

•Firart. Exposició i ven­da d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià, als ma­tins.

Biblioteques

Biblioteca del Centre •orla

Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50.

Biblioteca del Mil·lenari

Centre Cultural. Oberta tots els matins del dimarts al divendres d'l 1 a 2. Tar­des del dilluns al diven­dres de 4 a 2/4 de 9. Dis­sabtes de 10 a 2. El telèfon d'informació és el 589 27 49.

Biblioteca del CMSC Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. Telèfon d'infor­mació 674 53 96.

Arxiu Municipal de Sant

Cugat

A l'Arxiu Nacional de Ca­talunya. El telèfon d'in­formació és el 674 69 93. Biblioteca de l'Ateneu Plaça Pep Ventura. La bi-lioteca és oberta dijous, divendres i dissabtes. L'­horari és de 4 a 8.

L A FLORESTA

Biblioteca de l'Associació

de Propietaris I Veïns

Plaça d'Aiguallonga, 1. La biblioteca d'aquesta enti­tat és oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. El telèfon per demanar in­formació és el 674 20 89.

BLS4CAlVrONS Si vol a n u n c i a r - s e a l s

4 C A N T O N S t r u q u i ' n s

5 8 9 62 82

38 Cultura ELSÍCANIOV5 Divendres, 17 de maig del 1996

* W " • *

S A N T C U G A T

Sant Cugat í Qs»tagoyoaqB{sis«íteaiftKa»4,£SSvÇ.f5^.2B>#,36 >> i?r• i• ifi IM i m i i i > r i M

Sant Cugat 3 CoaaàfoauHJBrtttfe

S A B A D E L L

SartCugat* Pisconft&a lacaria 4is,ama25(m36 S e s s i o n s G o l f e s d e d i s s a b t e

Sat*€upt2 Aiafwaselatóa 12.30

8aniGugat3 Coa&àón&Qnjtirado 12.30

) 12.36

R U B I

fPslacal A&ertohastaeismafraas > * t & 4 S & 8 ^ 1030

FfeteíPalaceZ Unasuntoprivacto ï l i i ï ini inï l l lu

Ru&fPaiacéS Tem

Rt*fPa)aee4 Oedsàifi crítica

FMWPalaceS Etcartero 4m<u*>&.iMo<» S e s s i o n s G o l f e s d e d i s s a b t e

RabfPalareí • < ï & *

FtobiPalacsa Teste

i'l n m i r ^ ^ ••*-""—•v-' l ·"

Rubí Palacs $ Bcartcra

S A B A D E L L

Cfeeatí U

'i itl rt 111 iniffliivffi1 rtïTrtffiïi flirt

Euterpe Coacciona ünjurato aafjjfctm <&» .10,8$

éi^e^s.sojoso • l l ï l l l l l l l l l l l l l l l l ini l l l l

Rodríguez-Tarantino. Dirccror: Robert Rodrí- A LA HOfW SEMALADA guez. Director: John Badham. Intèprets: (ïcorge ( ilooncy, Intèrprets: Johnny Depp. Harvcy Ke i tel. Quen t in Christopher Walkcn. 'larantino. Sales: Sant Cugat. Kursaal Sales: Kurs.i.il i.Ccrdanyo- (Cerdanyola), Kix Macià i la). Rubí l'alaee. Cineart (Sabadell). \ ÍIIICIK'KI amb cl tàndem Jhommv Deep tasta el ///-

tmmt&m» : . l m ^ s ^ d e ^ r r à w

- piwàpmé* te#fèp^í&&0Kk'i

.Ow^^s^íítBaíteBàsïsícaso

C ^ ^ t ^ f t í i i D

tísmpito&i&atR

mmmnoae

iMmxmm'os ,

Afebt»&fc!arf$

¥emés ~- -

KursaaJ

C E R D A N Y O L A

' AtoHm&te&tta 4 J & & 9 M & f 8 »

ÍBrtohastaeianaí)«c8f 445,6^ $£$*«» . - , É A t É ( « ^ ; 488,7,28»!&5&*

Jfe$4rçaÉK$b 4 a ^ M M , .

<^pí>foje 4,45, $40,841*1335

lasú&se*geeff«©6' 4%&$,&«fem96 •i tó«»tlflS|Ssa^<sa{fe . ms*»m*

Ar^p$síeripra 4 ^ t t M $ ç f & $

ftswfcr 43MM&&1Í0S

DíeisiSn eriça mu***.

PÉiíjJptf

T E R R A S S A

Otscorciasatsctp^ - - " HtmMWm^m^,

" - , ? ; * , > - • k^epmtimpa

ftarnNB £tsm#t4àï*ifat^ - «tó^**»!^ JL».,, „ " í ^ s p ^ ^ S s . , - •» ' X* ' , V , %

• ò B é i s í ü É ^ ^

riller interpretant un pare en un dilema: o mata una important política, o perd la seva filla.

AMICAS PARA SIEMPRE

Director: I.esli Linka. Intèrprets: Demi Moore. MelanieGritïith, RitaWil-

son i Rosie O'Donell. Sales: Kursaal (Cerdanyo­la), Eix Macià i Cineart (Sa­badell), Principal (Terras­sa). L'amistat de quatre dones vista en l'adolescència i en la seva etapa d'adultes.

COACCIONA U N .

Director: Brian Gibson. Intèrprets: Demi Moore, Alec Baldwin. Sales: Sant Cugat, Kursaal (Cerdanyola), Euterpe i Eix Macià ( S a b a d e l l ) i Rambla (Terrassa). Una mare soltera fa de ju­rat en un judici.

DECISIÓN CRITICA

Director: Stuart Baird. In tèrpre ts : Kurt Russel, Steven Segal, Halle Berry. Sales: Rubí Palace, Cine­art (Sabadel l ) , Kursaal (Cerdanyola) i Rambla (Te­rrassa).

Thriller aeri amb terroris­tes islàmics.

MSCORDIAS A LA CARTA

Director: Howard Deutch. Intèrprets: Jack Lemmon, Walter Mat thau, Sophia Loren, Daryl Hannah. Sales: Sant Cugat, Kursaal (Cerdanyola) , Pr incipal (Terrassa), Cineart (Saba­dell).

Lemmon i Matthau tornen a treballar junts, en un re-make de Dos viejos gru/lones.

OJOPOROJO

Director: John Schlesinger. Intèrprets: Sally Field, Kie-fer Sutherland. Sales: Kursaal (Cerdanyo­

la). Una dona que veu com l'assassí de la seva filla que­da lliure per una petitesa tècnica busca justícia.

QUE HAGO YO AQUÍ SI.. .

Director: Martin Climes. Intètprets: Martin Clunes, Michae l P r a e d , Sylvia Syms, John Forgeham. Sales: Sant Cugat i Eix Ma­cià (Sabadell). Comèdia britànica que re­cupera la tradició dels films anglesos dels anys 40 i 50. EI director interpreta un home treballa fent demos­tracions de joguines.

UNA JAULA DE GRILLOS

Director: Mike Nichols. Intèrprets: Robin Williams, Gené Hackman. Sales: Eix Macià (Sabadell). Armand i Albert formen una família que seria l'en­veja de molts. Junts han educat el fill d'Armand.

LOS ÚLTIMOS GUERREROS

Director: Tab Murphy. Intèrprets: Tom Berenger i Bàrbara Hershey. Sales: Kursaal (Cerdanyo­la), Eix Macià i Cinerat (Sa­badell).

Una tribu d'indis ha sobre­viscut a l'extermini amaga-daa les Rocalloses.

i ? Torreblanca Josep Puig i Cadafa lch , s/n . T. 589 24 81

p t o s IX > T 7 \ I A NI 1 1

\ K ,l -> \ i ) \ l l l l \ \ l ; i ) \ s i s

O S f l N T C U G A T Tots els dissabtes

SESSIONS «GOLFES»

ESTRENA ESTRENA ESTRENA 2a SETMANA

ÍOITF W A " < ^ \ Y G 7 A ' 0 U

«MAfi AN A?ME XASÒ'

4 . 0 5 - 6 . 1 5 - 8 . 2 0 - 1 0 . 3 0 7 A N Y S

4 . 1 0 - 6 . 1 0 - 8 . 1 0 - 1 0 . 1 0 DISSABTE «GOLFA»: 00.15 -13 ANYS

4 . 1 0 - 6 . 1 5 - 8 . 2 0 - 10.30 DISSABTE «GOLFA»: 00.45 - APTA

4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 1 0 . 0 5 DISSABTE «GOLFA»; 00.30 -18 ANYS

D i s s a b t e d i a 18 a l es 0 0 . 3 0 : LEAVING EN LAS VEGAS e n V .O. / D i s s a b t e d i a 25 .«GOLFA»: C A S I N O e n V .O .

ISCINESR Al i c r v e i d» l ' e i p e c t i d o r

Q Pàrking

2 h. gratis

SR ag ES §3 S3 S3 ífci ;

Carntt d'estudiant universitari

Carnet més grans 65 anys

Accessos minusvàlias

Carnet Jove

Venda anticipada

Reserva per telèfon SSW 41

'Amem \

Pop&uiek Pagament amb xrejTWjï^ targeta crèdit ^^— — - ® y

Divendres, 17 de maig de 1996

ELS4CAIVrCM>íS

La Novel·la Cap V i I i 39

H. , \ -

EDI'ARD J I:\KR

Després de la visita a l'Arxiu Na­cional, Odó va anar fins a la Flo­resta. Passat l'anomenat pont del

Diari, el paisatge arquitectònic tenia unes característiques diferents de les de la zona que acabava de deixar. Al restaurant Ran-cho el Paso, situat al carrer que corria pa­ral·lel a la via del tren, va prendre una cervesa i es va informar de la situació exacta de la casa del tal Johannes SeeUndGlas, que no quedava gaire lluny. -És molt especial, segur que no passa

desapercebuda. Li diuen La Cúpula, però a mi em recorda la closca d'un cargol ge­gantí... deu ser perquè m'agraden molt a la llauna...

Efectivament, al cap de pocs minuts va trobar el peculiar edifici. A la vella porta de ferro no hi havia cap mena de timbre o campana, de manera que va començar a pujar les estretes i dretes escales co­bertes d'herbes que creixien salvatges i lliures com si fes molt temps que ningú hi circulava. El terreny tenia un gran des­nivell i la casa estava a la part de dalt. Odó va pensar que no era possible que allí hi visqués ningú: "Potser entra volant". De cop i volta, li va semblar sentir una música que sortia de La casa i aleshores es va parar a escoltar. Estava gairebé segur que es tractava de La flauta màgica, de Mozart, però els seus coneixements mu­sicals no havien estat mai extraordinaris: "Si en Jordi fos aquí, segur que m'ho di­ria amb tots els ets i uts." Va continuar pu­jant amb certa dificultat fins a arribar fi­nalment a una mena d'esplanada on s'assentava la casa. Allí, el panorama can­viava una mica: una taula de marbre amb els peus de ferro, unes cadires metàl·li­ques amb coixins i, penjada de dos ar­bres, una hamaca de xarxa gruixuda. Odó es va parar i va respirar profundament.

-És molt millor entrar per la porta del carrer de dalt. A l'entrada de la casa, que quedava a

l'esplanada superior al nivell on es tro­bava, un home amb cabells llargs i barba blanca el mirava somrient. Tenia la pell molt colrada i portava una insòlita gorra de capità de vaixell, una camisa i panta­lons texans, i espardenyes de vetes negres que conformaven una imatge una mica espatarrant. -Segurament, si l'hagués vist. Es tracta

de Mozart, veritat? -Sí. -L'home no s'havia mogut de la

porta i ara el seu somriure s'havia tornat sorneguer-. No em dirà que ha pujat fins aquí per fer-me aquesta consulta?

-No, és clar que no. -Odó va observar que no tenia accent estranger. Aleshores li va explicar qui l'havia enviat i el motiu de la seva visita, i li va pregar que perdo­

nés la intromissió.

On coneixem un erudit personatge entusiasta de Mozart que afegeix perspectives noves

i suggestives a les dades amb les quals treballa Odó TaltavuU

-Cap problema, tinc tot el temps del món. Van seure i, mentre la música sonava,

Johannes va dir: -Aquesta és una bona versió de La flau­

ta màgica, amb la Filharmònica de Berlín i l'inevitable Herbert von Karajan, però hi ha un repartiment important, amb José van Dam com a Sarastro, Karin Ott fent de Reina de la Nit, Edith Mathis de Pa-mina, Francisco Araiza de Tamino, Gott-fried Hornik com a Papageno i Janet Perry fent de Papagena. Quan vostè pu­java començava l'escena dotzena del pri­mer acte, quan Tamino i Papageno són en un bosc i veuen la façana de tres grans mansions. En el frontispici del primer es llegeix: Temple de la saviesa, en el segon Temple de la raó i en el tercer, Temple de la

natura. Aleshores, els tres nois que guien Tamino li diuen: "Aquestes el camí que et durà a la meta, però has de combatre virilment comptant amb tres coses bàsi­ques que són fermesa, paciència i dis­creció." Comprèn, amic meu? Odó TaltavuU va sentir la sensació des­

concertant de reviure una escena ja vis­cuda i, també, la percepció que el pecu­liar personatge que tenia davant seu sabia molt més d'ell del que inicialment po­dia suposar. -Realment, La flauta màgica es pot con­

siderar com una obra maçònica? -es va interessar Odó. -Penso que Mozart va fer una obra com­

pleta en la qual va posar de tot. Cal no oblidar que, a la seva època, ja era una obra de gran èxit i divertir el públic era

essencial. Per cot això. crec que hi ha una lectura simbòlica amb els ideals maçò-nics que són, d'altra banda, ideals co­muns a tota la humanitat: l'amistat, la sa­viesa i la veritat, però també un prodigiós divertimento curull de troballes escèni­ques i d'una qualitat musical revolu­cionària i nova, d'un equilibri mai supe­rat. Li faig notar que Mozart reuneix en una sola obra la que podríem dir-ne òpe­ra seriosa, òpera buffa, Psingpiel, el cant coral luterà, la cançó popular alemanya que recull de les tavernes i temes ober-tament folklòrics. Com passa amb tots els genis, s'anticipa i podem veure, cinc-cents anys abans!, matisos que després Wagner plasmaria.

La veu de Van Dam interpretant Saras­tro: "Die Strahlen der Sonne vertreiben die Nacht..." -Ho veu -va dir Johannes-: "Els rajos

del sol esvaeixen la nit i dissolen el po­der dels dimonis", i ara, en els moments finals de l'òpera, el cor dels sacerdots cul­mina: "Glòria per als iniciats! Vosaltres que heu vençut la nit. Gràcies a tu, Osi-ris; gràcies a tu, Isis! La fermesa ha triom­fat i consagra la bellesa i la saviesa eter­nament!" Es va fer un silenci quasi religiós. En

un pi proper una parella de garces man­tenien una conversa probablement vital. -Tinc la impressió que vostè actua per

amistat, que busca la saviesa i que, en la seva vida, la veritat és fonamental. Jo, com pot comprovar, també cerco la be­llesa. On podria trobar una millor pa­noràmica que aquesta? A l'esquerra, Montserrat, al mig, la mola de Sant Llo­renç, i a la dreta, el massís del Montseny. -És una perspectiva envejable -va con­

venir Odó-. M'agradaria, però, que po­gués ampliar-me les dades envers la fa­mília Saltells i els fets esglaiadors de la nit de Nadal de 1351. -Potser caldria, abans, que m'aclarís l'o­

rigen del seu interès per una història tan llunyana. Els fets, d'altra banda, són molt coneguts i contrastats... -Però la llegenda, els signes miraculosos,

la suposada participació del diable... -Ah, l'esperit maligne... -va dir Joahn-

nes amb un lleuger somriure als llavis que la serietat de la seva mirada contra­deia-. És coneguda la teoria que la idea ancestral del dimoni brolla de la neces­sitat primitiva i pueril de separar absolu­tament els bons dels dolents, de creure que hi ha bons i dolents, de fer compar­timents estancs entre el bé i el mal en estat pur... L'abat Biure era bo i Beren­guer de Saltells dolent? Podem parlar-ne, però li diré que crec que hem d'anar endarrera en el temps, sense cap mena de prejudici, fins a trobar Josep d'Arimatea!

(Tots els personatges que apareixen en aquesta novel.la són ficticis)

40 ILS4OWVT0NS

S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

Diírtrdrts, íl demtihíie 1<M6

ÀNGEL COMAS I PUENTES Comentarista de cinema

"Els independents són P esperança del cine" Fa vint anys que es dedica a veure cinema per explicar-lo després als aficionats al setè art. Té 61 anys, viu a Valldo­reix i treballa com a "freelance". És a dir, que reparteix el seu temps entre els comentaris a 'La Vanguardia' sobre pro-gramameió de TV, la crítica d'estrenes al programa de Josep Cunía COM Ràdio i les revistes especialitzades 'Imà-genes de actualidad' i Dirígido por...'. Els seus gèneres preferits: el cinema negre i la comèdia dels anys quaranta.

Cl · l .U CKKVUUS

- Sant Cugat -

-Vostè viu del cinema, però afirma que li encanta el vídeo... - "Ks el millor invent que s'ha

fet en els últims quinze anys. El vídeo és un producte cultural comparable a la literatura o als discos. Tu tens una sèrie de ví­deos a casa, i dius: "Mira, co­m e n ç a r é a l legir Ciudadano Kiine." I agafes la pel·lícula, i en veus un trosset. Per cert. saps que les pel·lícules en cinema du­ren més que en vídeo? En cine­ma, la velocitat és de 24 imat­ges per segon; en vídeo, de 25. Kl v ídeo et p e r m e t recordar pel·lícules que d'una altra ma­nera no podries recuperar. Hi ha històries del cinema, dels anys quaranta, que es van escriure to­talment de memòria."

-1 què passa amb el ritual d'a­nar a les sales? -"El vídeo afecta el cinema no­

més des d'un punt de vista afec­tiu i nostàlgic. Però ara ja no es pot parlar del cinema aïllat. Ens hem de referir al món audiovi-sual. Les pel·lícules, actualment, ja no s'amortitzen exclusivament a les sales. Per exemple, Water-world \\\ costar 175 milions de dòlars i tothom va dir: "Fracas­sarà". Fals. Walerworldestà mun­tada perquè sigui un conjunt de coses, no només una pel·lícula. Ja no parlo de les samarretes, els discos o els llibres; la finalitat úl­tima de Waferworld és convertir-se en un parc temàtic d'aquí a dos anys. El cinema ja només és

una part del món audiovisual i això és conseqüència de la con-

kngel Comas .< 'empassa cada any sis festivals de cinema d'arreu del món. Foto: XAVIER 1ARROSA

centració de grans empreses, per exemple Prisa aquí a Espanya." -Però, on queda llavors l'espe­

rit del director, dels que fan pel·lícules per explicar alguna cosa5 Potser aquesta forma de

feres més pròpia de les produc­tores. - " Q u i faci cinema per fer ci­

nema, no podrà perquè no amor­titzarà la pel·lícula. En el món en què vivim, cl problema prin-

cions nord-americanes. Es un cinema que es fa amb quatre quartos, que connecta amb certs espectadors i que té un avan­tatge: com que costa tan pocs diners, de seguida s'amortitzen. Així va començar Quentin Ta-r an t ino . O el cas de Woody Alien, que continua sent inde­pendent perquè fa les pel·lícu­les que vol i no ha de fer cas

d ' u n p r o d u c t o r Ti7 . i ti que li'n canvia el

Waterwor/a va

cipal no és el de producció, sinó el de distribució i exhibició. ¥A problema que es pot trobar una pel·lícula és que no tingui sala on exhibir-se. Per tant, els que dominen l'exhibició dominen el cinema. I tot depèn del nombre de consumidors. Per això el ci­nema català té tants problemes. Les estadístiques diuen que les persones entre 35 i 45 anys no­més van un cop a l'any al cinema. Tu ara d i g u e ' m si aquestes persones, pagant el mateix p r e u , esco l l i ran una pel·lícula ca­talana o una d'a­mer i cana . D e s ­prés, però, entren en joc l'exhibició en vídeo i els drets de televisió. Bigas Luna, per exem­ple, podria viure

d'això, si volgués." d'aquí a dos anys - E m parla d'una

final perquè pot­ser no agradarà a les v e l l e t e s de

milions de dòlars Hong Kong." - C a n n e s és

a q u e s t s d i e s el

que fracassaria. ?um dc mira dcl

món dcl cinema i

Fals.

costar 175 lions de dòk

i tothom va dir

'Waterworld' està muntada perquè

nova era audiovi-sual i a mi em vé­nen al cap , pe r exemple, pel·lícu­les com Un Jugar en elmundo. Tenen lloc en aquest panorama aquests films d'autor i d'idees?

- " E n el ventall hi ha dos tipus de pel·lícules. Les grans pro­duccions, que fa Hollywood, i les petites d'autor. El cinema independen t és la gran espe­rança artística del cinema i surt com a resposta a la situació que estava descrivint i com a reac­ció dels països on el seu cinema està colonitzat per les produc-

sigut un parc tematte

n'hi ha molts més. Per a què servei­xen aquests certà­mens?

- "H i ha festi­vals de molts ti­pus . C a n n e s és , sobretot, un festi­val q u e se rve ix per vendre pel.lí-

*.»s - í cules, i en el mer­cat del film se 'n

poden arribarà presentar 1.500. I si el segueixes - i ho aguantes-ja no cal que vagis al cinema en tot l'any. Els festivals que es fan posteriorment, com el de Venè­cia o el de Sant Sebastià, es no­dreixen de Cannes. Però el mi­llor per a una persona que vulgui veure cinema és anar al que s'a­nomena Festival de Festivals, on pot veure el millor de cadas­cun i no es donen premis. Es el cas dels de Londres i Toronto."

D I D A S C A L I A Els amants del teatre teniu una cita amb l'espai DIDASCALIA, cada divendres a les 12 del migdia amb Pep Tugues. El comentari de totes les estrenes, entrevistes amb els actors i directors, la presentació dels nous muntatges a Barcelona i a Sant Cugat, la crítica en forma de carta al director i el repàs de la cartellera de Sant Cugat i la comarca. I si a més vols anar gratis al teatre, escolta DIDASCALIA i podràs emportar-te invitacions per anar a veure les obres que s'estrenen a Sant Cugat.

didascàlia Els divendres de 12.10 a 12.40 h a Ràdio Sant Cugat, 91.5 FM