Llibre Recopilatori

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Per Immaculada Amat

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

2 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 3

A l’estiu del 2008, definitivament va esclatar la crisi financera, primer als EUA, i

tot seguit als mercats globals. Una crisi financera amb una gran repercussió al

sector immobiliari, trencant així definitivament l’època de bonança (i en alguns

casos excessos) que durant anys havia gaudit aquest sector.

Arribat aquest punt, i en aquests moments d’incerteses i canvis que provoquen

les crisis, Amat. empresa del sector amb més de 65 anys d’experiència, es veu

amb la necessitat i el convenciment d’informar a tot els seus clients,

col·laboradors i contactes, de donar el seu parer sobre els esdeveniments i

canvis que se succeeixen i ens afecten a tots.

Per això Immaculada Amat, al cap davant d’aquesta redacció, des de llavors,

expressa mensualment la seva opinió més personal al respecte. “Estem

convençudes que sols un bon coneixement permet prendre bones decisions”.

Per això, esperem i desitgem que aquest recopilatori dels DIARIS DEL CANVI

publicats fins la data, els sigui d’interès i utilitat.”

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

4 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Novembre de 2017

Diari del canvi Nº79

Octubre, quin mes!

Aquest mes d’octubre ha estat un mes molt contradictori. Què ha estat positiu? A AMAT hem fet una gran inversió amb l’apertura d’una nova oficina al centre de Sant Cugat, al carrer Rius i Taulet nº 17. És una oficina gran, de 260 m2, lluminosa, moderna i funcional, amb la intenció de donar el millor servei possible als nostre clients. Per la Joana i per mi ha estat una satisfacció extraordinària que ens fos atorgat el premi Personalitats del 2017 de la CECOT i l’entrega ens la fes el President Puigdemont. Per comercial, l’èxit del Meeting Point. Aquest ha estat un Meeting Point amb més expositors, amb més visitants, amb més contactes i hem fet dues operacions, ja derivades, d’informació facilitada durant aquells dies. Què ha estat una constant? Les preguntes a tota hora, en especial durant la fira, sobre si per causa de la situació que estem vivint com a país ens han caigut les vendes i els lloguers, que si el mercat ha caigut moltíssim, que si marxen les inversions,... Nosaltres, com sempre, parlem des de la nostre realitat, i ha estat aquesta:

Si sumem obra nova i segona mà, aquest octubre hem fet un 12% més d’operacions que al setembre.

En lloguer ha estat un 26% més.

Cal destacar, però, que segur que ho ha afavorit el fet què hem començat la comercialització d’una promoció precisament

aquest octubre. Segurament, en algunes altres zones hi ha hagut una aturada, però potser no serà dolenta pel sector.

Corríem una mica massa. Ja sabem que no agradarà la nostre opinió, però per un mercat no es bo que els preus del sòl

pugin tant a Barcelona i rodalies perquè aquest increment, com és normal, es trasllada al preu dels habitatges i potser

arribarà massa aviat el moment en què oferta i demanda no estaran alineades.

Quan parlem d’habitatge de luxe i inversions és veritat que hi ha una certa aturada, però cap dels inversors amb els que

fa anys que hi treballem ha marxat. Com a màxim està expectant, i és normal en un moment en què hi ha una certa

inseguretat.

Què ens entristeix?

Que hi hagi empresonats per raó de les seves idees.

Pensem que estem en moments complicats però ens en sortirem!

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 5

Per Immaculada Amat

Juliol de 2017

Diari del canvi Nº78

Eufòria i reflexions

Com tots sabem, el mercat immobiliari torna a estar eufòric. Els mitjans en parlen dia sí, dia també. És veritat que hi ha

una forta demanda i els preus pugen. Escoltem i llegim que es parla de pujades del 20 al 30%.

Com que sempre es generalitza moltíssim, volem donar les nostres dades de promocions que ja fa més d’un any que tenim

en comercialització.

A Badalona el preu ha pujat un 13%

A Sant Just un 15%

A Sant Cugat un 20%

A Barcelona Eixample un 10% La raó que Sant Cugat hagi pujat més és degut a que és dels llocs on més va baixar durant la crisi. Si algú té paciència

per mirar les dades que donàvem al 2012-13, veuran que estàvem en una baixada del 70%. Ja aleshores dèiem que el

preu no es corresponia amb els serveis ni la configuració de la ciutat. El que ha passat ara és que ha recuperat la posició

i el preu que li corresponia.

I, si parlem de lloguer, la nostra mitjana se situa, en un any, en una pujada del 8%.

Cal tenir en compte, que en el tema del lloguer veníem d’una congelació de preus de 5 anys i, el que ha passat en general,

és que estem recuperant els anteriors preus.

Què ens preocupa?

La sobrevaloració dels pisos de segona mà per tal d’aconseguir la comercialització.

Ens preocupa perquè, fins a finals de l’any passat, la demanda d’obra nova estava composta, per un costat, per compradors

que havien estalviat i podien comprar el pis i, per l’altra, per inversors, normalment famílies, que compraven pel futur dels

fills.

Aquest any s’ha incorporat a la demanda el pis de millora i, es clar, en aquest cas la valoració del pis que cal vendre per

comprar és bàsica per definir fins on es pot arribar i, el que estem veient ara, és que ja s’estan sobrevalorant. Això, comporta

un risc de futur que, en anteriors èpoques d’eufòria, es va mitigar perquè els bancs van donar hipoteques sense massa

estudiar-ho i, perquè els sous pujaven. A més, hi havia inflació. Passarà ara el mateix? Ho dubto!

Ens continua preocupant moltíssim el tema del lloguer. Les incongruències entre la direcció cap on es mou la societat i el

no tenir respostes - ni s’esperen a curt termini- provoca la frustració d’una part de la població, en especial, dels joves. El

tema és important i no es pot resoldre d’avui per demà. Quina falta de visió i previsió que tenen les administracions del

nostre país! Els hi va passar pel davant la possibilitat de fer lloguer i no la van saber aprofitar. Repetim i repetim, a qui ens

vulgui escoltar, que ja no és un problema de la ciutat de Barcelona, sinó de l’àrea metropolitana.

Ens preocupa aquesta sensació que té la societat, que tenim tots, de poca seguretat jurídica, de poca protecció als drets

inherents a la propietat. No pot ser que hi continuï havent una ocupació darrera una altra, no pot ser el que està passant

amb el lloguer turístic i els drets dels propietaris. La seguretat i les garanties són bàsiques per aconseguir inversió nacional

i estrangera; inversió indispensable per resoldre la problemàtica del lloguer.

Sent congruents amb els nostres principis, hem col·laborat amb la Generalitat i amb l’Ajuntament de Barcelona. Creiem

que és compromís de tots aportar idees, dades, etc. a fi d’intentar trobar sortides a un dels problemes socials més

importants que té la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Bon estiu!

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

6 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Maig de 2017

Diari del canvi Nº76

Urbanisme igual a inseguretat

Si en algun tema està d’acord tot el sector immobiliari és en la necessitat de repensar tots els temes urbanístics. Sóc

conscient que l’urbanisme és un tema delicat, que pot generar grans plusvàlues i que molts dels casos de corrupció que

avui es jutgen tenen a veure amb més o menys proximitat a temes urbanístics però, tenint en compte tot això, el que no

es pot fer és la paralització, els terminis inacabables i tenir una visió tan localista d’aquests temes.

L’urbanisme és l’instrument que produeix la matèria prima que necessita el país per créixer demogràficament, o en

nombre de llars o de residents d’altres països que decideixen venir a viure amb nosaltres. L’urbanisme és, també,

l’instrument per definir on col·loquem les fàbriques i la logística, i no pot ser que la producció d’aquesta matèria prima

sigui tan lenta, tan plena d’ensurts, tan plena d’inseguretats; que es comenci i costi tant que s’acabi.

El món d’avui és molt dinàmic, tot va molt ràpid: tendències, productes, formes de vida, compassar la demanda, les

necessitats, ... Amb un urbanisme tan lent i feixuc tot això és difícil, i encara és més difícil d’entendre quan al darrere d’un

projecte hi ha un inversor estranger. Senzillament, ho supera.

Sé que la Generalitat està treballant des de fa temps en una nova legislació. El sector ho demana. Necessitem rapidesa,

que les lleis siguin clares, que ens donin sobretot seguretat. Necessitem seguretat!

Entorn a Sant Jordi

Ara que ha passat Sant Jordi ens sembla bon moment per explicar un projecte que fa temps que fem i quasi mai

expliquem: “Amat Cultura”. Sota aquest nom hi agrupem una sèrie d’activitats relacionades amb el món cultural:

presentacions de llibres i taula d’escriptors de Sant Cugat, sortides culturals per Barcelona amb empleats, regal de llibres

i ceràmiques a clients, ponències, ... Ho fem per vocació i tradició. Som una empresa vinculada des de sempre a temes

culturals i volem continuar sent-ho cada vegada més si ens és possible.

La cultura és la memòria del poble, la consciència col·lectiva de la continuïtat històrica, la forma de pensar i viure

Milan Kundera, novel·lista i assagista txec

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 7

Per Immaculada Amat

Febrer de 2017

Diari del canvi Nº75

Llums i ombres de la intermediació immobiliària

Les ombres

El passat 29 de Gener es va publicar a El Periódico un article sobre la intermediació immobiliària que portava per títol

“Tretas, trucos y artimañas inmobiliarias”.

He de confessar que quan el vaig llegir em va posar de molt mal humor, perquè descriu una manera de fer amb la que

no ens sentim gens identificats, ni nosaltres ni altres empreses del sector, però sí segurament una majoria.

L’article parla d’una mítica pel·lícula -“Glengarry Glen Ross (1992)”- que, amb uns actors extraordinaris, descriu l‘ambient

de la selva immobiliària a Chicago on el tot s’hi val és la llei per tal d'aconseguir una venda. A Barcelona la van fer en

teatre, crec que a principis del 2000, i recordo que hi vam anar tot l’equip comercial d’aquell moment perquè tinguessin

clar el que NO volíem fer. Recordo també que quedarem fortament impactats.

Han passat anys, i poques coses han canviat. Amb això encerta l’article: avui hi ha a Barcelona moltíssims treballadors

per compte propi -“falsos autònoms” en realitat- amb l’encàrrec de pentinar els carrers que l’agència per la que en realitat

treballen els hi ha assignat. Cobren si aconsegueixin els immobles i, per això, aconseguir l’objectiu, sigui com sigui, és per

a ells imprescindible. Ha tornat la llei de la selva, mentre nosaltres i altres com nosaltres - segurament pocs-, lluitem no

només per tirar endavant les nostres empreses, sinó també per dignificar una professió que en el nostre país està molt

poc reconeguda. La veritat és que no és fàcil i té poc atractiu periodístic.

La Llum

Amb la seva autorització copio literalment el correu electrònica que hem rebut d’un propietari d’un pis amb un llogater que

feia temps que no podia pagar, al ser-li comunicat que aquest havia trobat feina:

“M'alegra sobre manera aquesta notícia. És un regal magnífic. En primer lloc, pel llogater. Si no vaig actuar

contra ell va ser per haver pogut empatitzar amb la seva situació. Espero que amb aquest nou treball pugui

normalitzar la seva situació, fer desaparèixer l'angoixa i passar unes bones festes amb la seva família.

En segon lloc, per mi mateix, perquè podré recuperar, espero, els lloguers ajornats i assegurem el cobrament

dels per venir. Però, sobre tot, perquè no he hagut d'arribar al dilema d'haver de desnonar al llogater, cosa

que et puc assegurar que m’amoïnava i hagués resultat dolorosa. Perquè, tard o d'hora, si la cosa s'allargava,

ens ho hauríem d'haver plantejat. Desgraciadament.

A més a més, és una mena de premi a la compassió i la confiança en què aquest home podia sortir-se'n. Un

premi a la solidaritat.

T'agraeixo la teva gestió humana i considerada. Et felicito per la teva actitud. En cap moment m'he sentit

pressionat per prendre una decisió dura, i podia no haver estat així.

Esperem que aquesta situació es normalitzi definitivament.”

De veritat desitgem que les llums prevalguin sobre les ombres en aquest nostre sector, fa falta!

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

8 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Gener de 2017

Diari del canvi Nº74

Mercat immobiliari: 10 inputs del 2016 i 10 reflexions

Si haguéssim de posar un titular per aquest 2016 diríem “la recuperació del mercat immobiliari es consolida”.

1 . La venda d’habitatges d’obra nova a Barcelona i 1ª corona ha estat excepcional. La nostra empresa ha venut més

de 180 pisos. Respon tan sols a la demanda retinguda? Analitzades les dades, la major part sí, tot i que hi ha un 20% que

responen a petits inversionistes que troben en el sector immobiliari un refugi per a la inversió, que ja no els hi proporciona el

dipòsit en la banca.

2 . Els preus de repercussió i absoluts en venda han estat raonables. És veritat que en determinades promocions s’han

pujat els preus una vegada venuda una part important del total dels habitatges; han estat, però, pujades de preu

molt controlades. La nostre inquietud és que els preus vagin pujant. Si els sous no pugen arribarà un moment en què

oferta i demanda no es trobaran.

3 . Portem mesos que els mitjans d’informació parlen del mercat immobiliari, de pujades de preus... Estem observant

ja una 1ª conseqüència: molts propietaris comencen a sobrevalorar les seves propietats. Pensem que serà una de les

tendències del 2017.

4 . La proliferació descontrolada d’agències immobiliàries, freelance, passa papers... que per tal d’aconseguir producte

per comercialitzar estan valorant els habitatges per sobre del preu de mercat. En un país com el nostre en què el món

immobiliari -en especial el de la intermediació- està molt poc professionalitzat, el risc de sobrevalorar les propietats es repeteix

cada vegada que la tendència del mercat és a millorar. És un tema que ens preocupa.

5 . La major facilitat en obtenir hipoteques. En tot aquest any hem tingut pocs problemes per aconseguir hipoteques

pels clients - si aquets complien les condicions establertes per la banca. Ens preocuparia que la banca tornés a les

pràctiques de fa uns anys de donar el 100%.

6 . La falta de producte de 2ª mà en venda. Segurament en aquest any 2017 hi haurà més habitatges d’aquest tipus en

venda, doncs s’entregaran moltes promocions iniciades a principis de l’any passat, i caldrà posar en venda els pisos dels

propietaris que hagin comprat per millorar.

7 . La manca d’habitatge per llogar. Aquest és un dels problemes més importants que, en aquest moment i en relació

a l’habitatge, te la ciutat de Barcelona. Preocupa, i molt, a les autoritats. Per parlar d’aquest tema vàrem rebre la visita

de l’Alcaldessa Excm. Sra. Ada Colau, del Regidor d’Habitatge Sr. Muntaner i del Gerent d’Habitatge Sr. Buron, a les nostres

oficines de Sant Just. Els hi agraïm la seva disposició a escoltar tant les nostres crítiques com les nostres propostes, i en

vam fer unes quantes. Els preus han pujat més d’un 14% en un any i lloguem la major part dels pisos en 3 dies. Aquest serà

un dels grans problemes del 2017.

8 . Haver aconseguit tenir una morositat en lloguer d’un 1’5%, resultat de dos factors: ser molt curosos i exigents a

l’hora de llogar i ser molt ràpids en el seguiment quan comencem a detectar algun problema. Mantenir aquesta xifra

és un dels nostres objectius, ja que dóna una gran tranquil·litat als inversors que decideixen comprar per llogar i als clients

patrimonialistes habituals.

9 . Per 1ª vegada des del 2007, ja fa 10 anys, tenim en marxa obres de rehabilitació importants en comunitats que

administrem. Aquesta és una dada important, ja que som dels que defensem que cal invertir en el manteniment del

bé més important que tenen la majoria dels ciutadans d’aquest país: l’habitatge, i cal fer-ho avui afegint sempre la

visió de cercar una millora en l’eficiència energètica. Cal tenir present que l’habitatge és la zona privada i també tota

la zona comuna, que moltes vegades s’oblida. Aquest 2017 recuperarem la tradició de fer reunions, conferències de

pedagogia a l’entorn de la rehabilitació i el manteniment.

1 0 . Som conscients que socialment encara hi ha molts problemes relacionats amb l’habitatge, des d’ocupacions fins

a desnonaments. Tot i així, ha estat el millor any des què va començar la crisi. Pensem que el 2017 serà també un

bon any amb molts reptes. Un dels més importants: trobar camins de sortida al tema de la manca de lloguer. És una

contradicció el discurs que tots anem fent: que la gent jove és millor que vagi de lloguer perquè permet, entre d’altres coses,

la mobilitat laboral i, després, els hi sigui quasi impossible aconseguir trobar un habitatge.

No deixis que la por a perdre

t’aturi la il·lusió de guanyar

L’impossible és sovint el que no

S’ha provat

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 9

Per Immaculada Amat

Novembre de 2016

Diari del canvi Nº73

Un Meeting Point més animat

Com cada any, i ja en fa 20, s’ha celebrat al mes d’octubre la fira immobiliària de Barcelona Meeting Point, on la nostra

empresa Amat ja va ser present en la primera edició.

Mirant enrere t’adones que al llarg d'aquest 20 anys hi ha hagut tres etapes: fins el 2007, anys de creixement i eufòria

ascendent; des d’aleshores i fins l’any passat, anys de crisi on el manteniment de la fira era gairebé un miracle; i un nou

cicle que va començar l’any passat i que s’ha consolidat aquest any. En cada una d’aquestes etapes hi ha hagut uns

expositors estrella: a la primera etapa, els promotors; a la segona, la Banca i les seves empreses; i a la que avui ens

trobem, ressorgeixen els promotors i es consoliden les services, franquícies,…

El nostre anàlisi d'aquest BMP’2016 és positiu. Ha crescut una mica, més llum, els estands més grans, molts

professionals amunt i avall, molta gent de “l’entorn” buscant contactes, manteniment de la presencia de promotors locals

històrics, consolidació de grans promotors amb projecció a tot l’estat, molta més obra nova en comercialització,… I,

compradors? Doncs més que l’any passat, que no vol dir més visitants, sinó que realment és el primer any que ens dóna

la sensació que la demanda i l’oferta s’han trobat i que la possibilitat de tancar operacions és real.

Per què hi va una empresa com Amat al Barcelona Meeting Point? Familiar, de llarga trajectòria, amb una amplia

cartera de serveis, des de la gestió patrimonial a la comercialització, amb més vocació de servei que de volum, i que aposta

per la personalització i el detall. Doncs, per la nostra voluntat de posicionar les empreses com la nostra, que n’hi ha moltes

a la ciutat, en una fira com la BMP que s'ha convertit en l'aparador d’un sector i que no desitjaríem que es convertís, parlant

d’empreses comercialitzadores, en l'aparador tan sols de services, franquícies i algunes grans comercialitzadores, sinó

que aquestes hi convisquessin amb empreses com la nostra. Així, BMP tindria una representació més plural i diversa del

sector amb l’aportació d’empreses de llarguíssima trajectòria, amb visió a llarg termini i, per aquesta raó, amb una ferma

voluntat de ser uns grans professionals.

Amb la tardor vindré per la vora del riu, pels camps ben plens de boira

i amb galls que matinegen, quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes

ens allibera del no-res un horitzó de pluja. Amb la tardor i amb els carrers deserts

i el silenci a la nit i la certesa de saber-me a recer, com una barca vella

en qualsevol port oblidat. L’estiu s’allargà molt

i tant de sol m’ha colrat en excés. Tinc les mans matusseres i endurides

de la pols dels camins i els ulls cansats de combatre la llum.

Amb la tardor vindré i ens partirem de nou el pa de quietud a la mateixa taula.

Jo hauré envellit i ploraré sovint i essent de nit passejaré en silenci

pels carrers, pels jardins, per les cases antigues.

Miquel Martí i Pol

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

10 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Octubre de 2016

Diari del canvi Nº72

Moments positius

Aquestes vacances vaig rellegir els Diaris, que des del juliol del 2008 hem anat fent mes a mes, i realment el to ha canviat

moltíssim. Vàrem començar amb un to més aviat pessimista i avui el to és francament positiu. La veritat és que hem d’estar

agraïts perquè hem aconseguit passar i créixer en una crisi econòmica tan llarga i profunda.

Agraïts de tenir la confiança de milers de clients, agraïts de tenir un equip professional molt compromès, agraïts de que el

mercat ens reconegui i confiï en la nostra empresa, Amat Immobiliaris. Agraïts també per la resposta a la crida d’idees per

re-enamorar les Comunitats que vàrem fer en el Diari del juliol passat, i on varies persones ens han fet arribar idees molt

creatives.

I positius, molt positius, perquè el mercat immobiliari s’està recuperant, nosaltres mateixos estem sorpresos dels ritmes de

vendes en l’obra nova. És veritat que es circumscriu encara a la zona compresa entre la B-30 i el mar, però com sempre

succeeix, la recuperació del mercat s’estendrà com una taca d’oli. Aquesta recuperació del mercat està portant un augment

de preus, un augment prudent avui, però cal continuar sent prudents, doncs la capacitat de compra ve condicionada pels

salaris i aquests, de moment, estan molt continguts.

Un altre fet positiu és la re-incorporació del grup de demandants inversors, no inversors estrangers que n’hi ha però només

a zones molt concretes de Barcelona, sinó inversors del país, petits inversors que decideixen posar els seus estalvis en el

nostre sector a la vista del nul rendiment dels dipòsits bancaris, feia anys que això no succeïa.

Raïm daurat i sucós,

raïmet atapeït,

madures emmorenit

pel bes de la solellada.

Tens el gra tan dolç i ros,

Que sembla d’aigua emmelada

Joana Raspall

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 11

Per Immaculada Amat

Agost de 2016

Diari del canvi Nº71

Reflexions per vacances

Estem ja en temps de vacances, temps de descans, de relax, però segurament temps de reflexió, per això proposo que

reflexionem sobre tres temes del nostre sector:

El primer té relació amb les comunitats de propietaris. Un recent estudi de la Mútua de Propietaris - que agraïm - confirma

el que vivim cada dia: la desafecció dels propietaris vers la seva comunitat. Tan sols un 50% assisteixen a la reunions i

quan s’ha preguntat perquè no hi van, la majoria respon que és per falta d’interès. Quan es pregunta als veïns en quin

tema tenen més diferències, la resposta és: en les reformes.

Aquest desinterès, segons la nostra experiència, va a més i ens preocupa per moltes raons. La comunitat és, en el fons

des del punt de vista patrimonial, la suma dels valors de totes les entitats que composen l’edifici i, si cadascú a casa nostra

fem la suma, veurem que és una xifra molt alta. Ens preocupa que en moltes comunitats vagin desapareixent les reunions

i que la gestió vagi quedant en mans de tan poca gent que, finalment, no acabin prenent decisions o prendre-les amb

menys criteri en perjudici del bon manteniment dels edificis.

Ja fa temps que donem voltes a com aconseguir re-enamorar als propietaris de la seva comunitat. Demanem idees!

El segon tema de reflexió és en relació al mercat de lloguer. Hi ha un abisme entre el discurs oficial en relació a que és

necessari augmentar el mercat dels habitatges de lloguer, que és la realitat.

La realitat és que hi ha una gran demanda de pisos en lloguer i una oferta molt pobra. Creiem que aquest tema és un

problema social important però, per què passa?

Perquè almenys amb les nostres dades, la rotació ha passat de casi 3 anys a 4’5 anys. Això significa allargar un 50% la

posada al mercat dels habitatges llogats. Barcelona ciutat ha passat moltíssims habitatges de molts barris a lloguer

turístic i aquesta tendència ha arribat per no marxar. Les empreses municipals, encara avui en algunes poblacions,

promouen pisos per vendre i no per llogar, perquè des del punt de vista legislatiu no es publiquen normes que incentivin

aquest sector.

El missatge pels inversors és que comprin; llogaran de forma immediata. I el missatge per l’Administració és: reflexionin

sobre el tema, cal trobar solucions.

El tercer tema de reflexió té a veure amb la promoció d'obra nova. Estem venent molt bé; estem contents. La reflexió ve

per dos temes segurament lligats un amb l’altre: l’endarreriment de molts Ajuntaments en donar llicències; estan

col·lapsats. El fet què a molts llocs es comenci un gran nombre de promocions al mateix moment - sé que és molt difícil

per no dir impossible de aconseguir-; no seria millor intentar compassar els ritmes? No m’agradaria que moríssim d’èxit!

Confio que no.

La confiança es la capacitat de viure la incertesa amb fluïdesa

I sobretot, descanseu i descanseu...

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

12 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Maig de 2016

Diari del canvi Nº70

Ara sí que va de debò

Es reactiva l’obra nova, de veritat i amb força. Fa un parell de mesos explicava en aquest Diari que hi havia quatre grues

a una urbanització de Bolvir, com si fos una cosa extraordinària. Doncs això ha canviat, i ho veuran d’aquí poc: en

determinades zones hi haurà grues, moltes grues.

Comencen grans projectes, i no sols a Barcelona Ciutat. Amat tenim la sort d’haver guanyat concursos per comercialitzar

3 grans projectes: a Mas Lluí de Sant Just (Neinor); a Can Mates de Sant Cugat (Servihabitat); i a Dalt la Vila de Badalona

(Copcisa). També d’altres més petits a la pròpia ciutat de Barcelona com: Via Laietana (Arkel) , Pallars (Metrovacesa) o

Banys Vells. És doncs, evident, que el sector es revitalitza.

És un moment molt bo per invertir en obra nova, per moltes raons:

Els projectes d’avui dia estan molt ben estudiats. Des del punt de vista de les tipologies i de l’eficiència energètica

seran molt més econòmics en relació al manteniment i les despeses en subministraments.

La rendibilitat dels dipòsits bancaris és baixíssima. Llogar avui dóna molt més bon resultat.

Hi ha molt poc habitatge de lloguer. És un dels problemes d’aquest moment on hi ha molta demanda i poca oferta,

el que garanteix la plena ocupació per anys.

Els preus de compra no estan ni a la meitat del que es pagava al 2006, i crec que poc a poc pujaran.

Així doncs, els animem a invertir! Els hi llogarem i administrarem, garantint els lloguers i la millor rendibilitat. Els nostres

68 anys d'experiència i quasi 8.000 llogaters ens avalen.

Només existeixen dos dies a l’any en els que no es pot fer res.

Un es diu ahir i l’altre demà.

Per tant, avui és el dia ideal per estimar, créixer, fer i principalment viure!

– Dalai Lama

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 13

Per Immaculada Amat

Març de 2016

Diari del canvi Nº69

El sector immobiliari sempre tan sorprenent

És sorprenent el nombre de promocions que es comencen. El número de grues a Bolvir (Cerdanya), per exemple, és

actualment de 4 en una urbanització que és un mercat de segona residencia.

Es sorprenent que alguna “service” comenci a obrir agencies immobiliàries a peu de carrer, creiem que realment no saben

què els espera en termes de competència.

És sorprenent que un matí de primers de febrer, quan vaig visitar el projecte Magoria de Via Celere, hi haguessin 12

persones a l’oficina demanant informació.

És sorprenent que el meu fill Guifré, director de l’oficina de Barcelona, anés divendres passat a fer una ponència a València

sobre el mercat immobiliari a la Xina dins del marc d’una jornada de FIABCI. Qui ens ho havia de dir 5 anys enrere!

Més sorprenent encara, o potser diríem que surrealista, que el diari El Mundo publiqués el passat 19 de febrer:

“La Comunidad de Madrid ha comenzado a reclamar de forma masiva este desconocido impuesto a los alquileres a los

arrendatarios, hasta ahora, la Administración, ha pasado de cobrarlo, no le ha interesado meterse con millones de personas

por una pequeña recaudación”

Acaben de descobrir que els contractes de lloguer estan subjectes al pagament de l’ITP, quan això és així des de

l’aprovació del Real Decreto Legislativo 1/1993, de 24 de setembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Impost

sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

Abans de l’aprovació de la Llei 2/2014 del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic,

el citat impost es liquidava mitjançant efectes timbrats. És a partir del 31 de gener de 2014 que l’ITP en contractes

d’arrendaments es passa a autoliquidar, a Catalunya, a través del model 600. L’aprovació de la citada llei del 2014

pel govern de la Generalitat comportà també canvis en la tarifa aplicable que actualment és d’un 0,5%.

A Amat hem complit aquesta obligació des del primer dia i com nosaltres la major part de les empreses d’administració

de finques.

El nostre caràcter és el resultat de la nostra conducta –Aristòtil

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

14 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Gener de 2016

Diari del canvi Nº68

2015, un any mogut pel sector immobiliari

Com cada any el diari del mes de gener el dediquem a fer balanç de com hem viscut l’any anterior i a conèixer les

expectatives pel que comença.

1. Un primer semestre bo amb força demanda i operacions que es concretaven.

2. Un segon semestre de muntanya russa: una setmana bé, una setmana malament. En resum, resultats pitjors que

els del primer semestre. Quines són les causes? Segurament hi té a veure la quantitat d’eleccions que hi ha hagut,

ja que sempre tenen un efecte d’aturada.

3. Preus de repercussió d’acord amb les vendes fetes per Amat:

. Sant Cugat: 2621€ m2

. Sant Just: 2976€ m2. Hi ha poca obra nova i de característiques molt diferents, que fan que el preu mig sigui

més alt del que seria habitual.

. Barcelona: 4548€ m. Hi ha molta diferència entre barris. Ens crida especialment l’atenció els preus a les

obres noves a la zona de Sant Antoni/Poble Sec; són més alts del que segurament ens hauríem imaginat no

fa gaire temps.

4. Preus repercussió de lloguers d’acord amb operacions Amat

. Sant Cugat: mitjana de 1012€

. Sant Just: mitjana de 1027€

. Barcelona: 1013€

5. Una molt bona noticia: la Generalitat ha publicat, per primera vegada, els preus oficials de venda i lloguer a Catalunya

basats en les dades de l’Institut Català del Sòl pel lloguer i del Registre de la Propietat per les vendes. Aquesta

informació ajudarà a fer més transparent aquest mercat.

6. Una menys bona noticia: el número d’agències immobiliàries ha crescut exponencialment durant l’any passat.

7. Una acció esperada: la Generalitat inspecciona si es compleix o no l’obligatorietat que els anuncis, tant de venda

com de lloguer d’immobles, incorporin l’etiqueta energètica i sanciona a les empreses que no ho fan. Tan sols un

5% dels immobles en portals ho publicaven.

8. Bones notícies per AMAT: guanyar el concurs per administrar quasi 5000 departaments de Servihabitat, guanyar el

Premi Factor Humà i el premi de l’Associacio Luxury Real Estate a la millor web.

9. El nomenament de Joana Amat com a Presidenta de FIDEM, la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora.

Quines perspectives tenim pel 2016?

1. La posada en marxa d’un número important de promocions d’obra nova als llocs on realment es concentra la

demanda: Barcelona, Sant Cugat, Baix Llobregat, Badalona per complir l’objectiu de satisfer la demanda i evitar

l’alça de preus.

2. La necessitat que el Govern decideixi replantejar-se la Lau i les últimes normatives sobre lloguer. Si, com tots els

experts diuen, cal fomentar el lloguer, cal donar la màxima seguretat a les dues parts, propietaris i llogaters.

3. Que les entitats financeres facilitin el crèdit sense oblidar la necessitat de ser rigorosos en els filtres.

4. Que Barcelona continuï sent pels estrangers una ciutat desitjada per viure-hi. Caldrà però aconseguir que sigui una

ciutat més neta, més amable i més dinàmica des del punt de vista cultural.

Tots hi hem de col.laborar!!

Dix l’amat a l’amic:

Saps, encara, què és amor?

Respòs: Si no sabés que és amor, sabera

Què és Treball, tristícia, e dolor?

ANY LLULL

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 15

Per Immaculada Amat

Novembre de 2015

Diari del canvi Nº67

Temes positius i d’altres molt millorables

Per a Amat ha estat una molt bon noticia haver guanyat un concurs de Servihabitat per administrar 5000 departaments de

lloguer a tota Catalunya i Balears. Sabem que la tasca és immensa ja que ens ha calgut contractar 7 persones noves,

crear nous despatxos a l’Oficina de Sant Just (a corre cuita en un cap de setmana), però ens agraden els reptes i ja estem

en marxa.

També és molt positiu que la Generalitat hagi posat en marxa i publicat les dades estadístiques de vendes i lloguers a

Catalunya així com l’Atles de Lloguer que ens sembla un exercici de rigor i transparència important. Felicitem des d’aquí

al Secretari d’Habitatge i Millora Urbana pel seu compromís en aquest tema.

També ha estat positiu el Meeting Point celebrat a finals del mes passat on hi ha hagut alguns canvis en relació a l’any

anterior: més promotores, més demandants reals, menys buscadors de gangues, menys oferidors “desesperats”,... Tot

indica una normalització del mercat immobiliari, però amb prudència. A la nostra empresa no ens cansem de dir que

cal ser prudents, tots, que a finals del 2013 vàrem tocar fons amb els preus, és cert, però si fem un símil amb un edifici, no

estaria bé passar del soterrani al segon pis sense fer aturada als baixos i al primer, i això ens preocupa que passi.

És absolutament millorable, per no dir una vergonya, el poc compliment de l’obligació legal d’estar en possessió del

Certificat d’Eficiència Energètica per poder anunciar un immobles en lloguer o venda. Fent una recerca la setmana passada

en un dels portals immobiliaris més coneguts els resultats van ser els següents:

Un 5% dels immobles anunciats tenien el CEE

Un 42’5% no tenien certificat

Un 52’5% posava en tràmit, que en realitat significa que no el tenen

La nostra empresa compleix. Tots els immobles anunciats tenen el certificat, el que implica que tan sols anunciem un 40%

dels immobles que tenim en cartera. Costa molt convèncer els propietaris de la necessitat de tenir el CEE quan la

competència no ho demana.

També és millorable, i una mica depriment, que en data d’octubre el Col·legi d’Administradors de Finques hagi d’enviar

una circular recordant, davant la recepció per part d'alguns arrendataris de requeriments procedents de l'Agència Tributària

de Catalunya, l'obligatorietat de liquidar l'Impost sobre Transmissions Patrimonials en relació als contractes

d'arrendament. L'obligació de pagar l'ITP en relació als contractes d'arrendament ha existit sempre. Tan sols ha canviat

la manera de liquidar-lo que, des de l'entrada en vigor de la Llei 2/2014 de 27 de gener de mesures fiscals, administratives

financeres i del sector públic de la Generalitat de Catalunya al gener de 2014, es duu a terme a través del model 600, no

essent vàlida ja la liquidació mitjançant timbres.

I per últim, un nou crit d’atenció per la “moda” dels freelance al nostre sector: Quin impacte té aquest tema en les futures

pensions? I en l’atur?

Potser que entre tots hi posem més voluntat a complir.

"Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat"

Albert Einstein

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

16 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Octubre de 2015

Diari del canvi Nº66

Contradiccions, o no

Des de finals d’agost que no he fet el diari, però tinc la justificació per les vacances. La veritat és que aquest setembre

m’ha costat posar-m’hi perquè ha estat un mes estrany.

A tot arreu es parla de la recuperació del sector, que augmenten el número d’operacions i els preus. Avui mateix, 6

d’octubre, La Vanguardia parla d’una mitjana d’increment dels preus de l’habitatge a Barcelona ciutat d’un 13%, del punt

mes baix; i és veritat.

Històricament, setembre ha estat un bon mes. Les famílies tenen durant les vacances temps per parlar, per planificar, per

decidir. En canvi, la realitat del dia a dia d’aquest mes ha estat que les visites han baixat, les informacions també ,i en

conseqüència, el nombre d’operacions. Serà efecte de les eleccions? Espero que no perquè al desembre hi ha de nou..

Si tenen algun moment d’avorriment els suggereixo contin el número de noves immobiliàries al seu entorn, al·lucinaran! Si

es divideix el número d’operacions a Catalunya pel nombre d’empreses immobiliàries registrades, no arriba a dos a l’any i

no computen els freelance, els “corre ve y dile”.

Adjunto el report market del 1er semestre 2015, elaborat amb les nostres dades.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 17

Per Immaculada Amat

Agost de 2015

Diari del canvi Nº65

Per un agost tranquil

Comença l'agost, temps de vacances i descans. Les quatre oficines d’Amat seran tancades la setmana del 10 al 16 d'agost.

Una setmana, vist des de l'òptica d'ara, em sembla impossible que anys enrere poguéssim tancar tres setmanes seguides

i fins hi tot alguns anys, pocs, quatre.

Desitjo que puguin gaudir d’uns merescuts dies de vacances i puguin relaxar-se. Nosaltres ho intentarem, i agafarem forces

per una tornada que, esperem, molt activa.

Els envio unes quantes recomanacions que ja sabem tots, però mai està de més recordar-les:

No obriu l'entrada principal a persones desconegudes.

Demaneu sempre identificació al personal de companyies subministradores (empresa i nom). En cas de dubte,

truqueu a la companyia.

Tanqueu finestres, persianes, porta principal i secundàries amb clau. Si és possible, amb panys de seguretat i

baldes. Les finestres sense reixes es poden assegurar les persianes amb mecanismes que eviten o fan més

complicat que es puguin aixecar. En ferreteries podreu trobar aquests dispositius.

Comproveu que la porta del garatge queda tancada, a l'entrar i al sortir.

Comproveu que des d'obres exteriors no es pot accedir (per bastides o escales) l’habitatge.

Recordeu tancar llums, aigua, gas... Si és possible, instal·leu sensors automàtics que obrin i tanquin llums,

baixin i pugin persianes...

Deixeu el vostre telèfon de contacte a un veí o familiar de confiança.

Organitzeu que algú reculli el correu durant les vacances i, de passada, que faci un tomb per dins l’habitatge,

que es vegi algun moviment. Si observa quelcom sospitós que truqui a la Policia Local.

Recordeu posar l’alarma. Si no la feu servir gaire sovint és recomanable comprovar abans que funciona

correctament.

Deixeu signes de “vida”.

Discreció a l’ hora d’explicar tema “vacances”: dies, llocs...

En cas de robatori, una mesura que complica l’ús dels objectes robats i/o facilita el seu retorn és marcar els objectes

amb el vostre D.N.I. i fer un inventari amb fotografies.

Bon estiu!

Vosaltres, els europeus, teniu els rellotges, però nosaltres tenim el temps – Proverbi africà

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

18 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Juny de 2015

Diari del canvi Nº64

Il·lusions

Vàrem començar el mes de Juny amb una gran alegria: ens van concedir el premi Factor Humà Mercè Sala. Per nosaltres

és especialment rellevant perquè és un premi que s’atorga, desprès d’una rigorosa selecció, per un jurat de gran nivell, i

perquè ens entronca amb la Mercè Sala, una dona que sempre havíem admirat i amb qui tenim moltes coses en comú.

Entre elles, uns valors compartits. I, a propòsit de valors, vam aprofitar el discurs d’agraïment per posar de manifest un

tema que ens preocupa molt en aquests moments: la substitució de treballadors per freelance en moltes empreses del

sector, algunes de les més grans.

Des del nostre punt de vista, això comporta un greu perjudici pels treballadors, tots autònoms forçats, sense atur, i amb

conseqüències negatives per a les futures pensions. Perjudica a la professió, tots van a “matar”- és normal en la seva

situació-, perjudica a les empreses que compleixen, competeixen amb desavantatge des del moment zero, perjudica a la

societat, perjudica a la imatge i funció de les empreses i, evidentment, beneficia tan sols a “l’empresa pseudo-contractant”.

Tot això es vesteix de modern, -justificant que així és com funciona el sector a EEUU-, és veritat, però ni les lleis laborals

ni la societat d’allà són com les nostres. Si cal canviar les regles del joc, ho estudiem i ho fem, però ha de ser la societa t

qui ho faci. Mentrestant això no passi, cal complir.

També fa il·lusió que aquest mes de juny s'introdueixin novetats a la Llei de Propietat Horitzontal una nova Llei de Propietat

Horitzontal, més moderna i més acord amb els temps actuals. Mai arriba a ser el que voldríem però ja és molt. Afecta a

temes econòmics, de governament i de comunicació; al proper diari ho desenvoluparem.

També fa il·lusió que la Generalitat treballi, en aquets moments, per posar en marxa, per fi, unes dades públiques sobre

preus del sector immobiliari a Catalunya. És indispensable si volem ser un país avançat i, sobretot, transparent.

M’agrada el pensament de Confuci :

“No importa el poc a poc que vagis, sempre i quan no t’aturis”.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 19

Per Immaculada Amat

Maig de 2015

Diari del canvi Nº63

El paisatge canvia

En segons quins indrets el paisatge està canviant. Hi ha moviment immobiliari. Aquí dos exemples:

“Les Franceses”, la zona davant del Barça a Sant Joan Despí, hi ha 8 grúes en aquest moment.

La zona de Can Margarit, al costat de Can Brians, hi ha unes 35 excavadores i més màquines treballant, movent

terra, aplanant, marcant carrers... Espectacular!! Quasi m’emociono veient-ho!

Les noticies, però, són contradictòries: El 20 d'Abril, a un diari nacional, podiem llegir el següent titular: “El precio de la

vivienda continua sin repuntar, mientras que en el conjunto de España el valor crece un 3% en Cataluña aun desciende

un 0’4%”. Al mateix diari, el 29 Abril: “El Banco de España certifica la recuperación inmobiliaria, buenas perspectivas, los

precios suben.”

La nostra realitat, però, no és aquesta. És cert que el nostre àmbit d’actuació es circumscriu a zones “bones en demanda”,

com Barcelona i rodalies, però això no és tota Catalunya. Sóc conscient, però les nostres dades internes milloren en relació

a l’any passat. Al primer trimestre, en relació al 2014, els resultats han estat els següents:

En venda:

- Sant Just: un 24% més en vendes generade; un 14% més que l’any anterior en vendes per sobre de 300.000€.

- Sant Cugat: un 20% més en vendes generades; un 25% més que l’any anterior en vendes per sobre de 300.000€.

- Barcelona: un 20% més de vendes generades; un 17% més que l’any anterior per sobre de 300.000€.

En lloguer:

A totes les oficines hem fet un número d’operacions semblant a l’any passat. Els preus a Sant Just han pujat un 8%, a

Sant Cugat un 1% i a Barcelona 8%. Aquestes són les nostres mitjanes.

Un dels temes actuals és que no hi ha gaire producte en el mercat i el nombre d’immobiliàries creix exponencialment, el

que fa que la professionalitat caigui en picat. Què passa avui? Que la majoria per captar producte inflen els preus i no

demanen documentació.

Sincerament, les dues coses són un desastre pel mercat, es creen falses expectatives als clients però aconsegueixen el

producte i, desprès, ja aniran fent la feina de convèncer als propietaris que el preu no és el que li van dir a l’inici. Les

mateixes tàctiques que al 2002-2006. Pels immobiliaris seriosos i professionals, entre els que estem nosaltres, és difícil

lluitar contra això.

El segon tema és la moda de dir al propietari que ells fan les coses més fàcils, que no demanen documentació, que ja la

demanaran en el moment de tancar l’operació. Això és un incompliment absolut de la Llei, que estableix quina

documentació és necessària per posar en venda un immoble, per publicitar, etc. Quines garanties té l’interessat?

Hem començat a veure mandants dubtosos, fixats els honoraris respecte a preus de valoració inflats, publicitat de producte

sense mandat, freelance per tot arreu amb tots els costos a la seva esquena que faran el que sigui per captar, per

vendre...Tenim tots els ingredients per repetir i millorar els errors comesos en les èpoques de la gran bombolla i encara no

hem sortit de la crisi. Què cal fer per regenerar aquest sector? És impossible?

Vull trencar una llança a favor de les empreses que fan les coses bé. Hi ha una llarga llista, superada però amb escreix

per les que ho fan malament.

I, com a apunt independent, pels que estiguin interessats en els llibres, els hi recomano entrar al nostre Youtube, mirin les

entrevistes que hem fet als escriptors Joan Margarit, Eduard Màrquez i Josep M. Vallés, no tenen pèrdua!

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

20 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Març de 2015

Diari del canvi Nº62

Dona i lideratge

El Banc Sabadell i ESADE Alumni em van convidar el passat 10 de febrer a fer una conferència dins del cicle Dona i

Lideratge. Tot i que em va suposar un gran esforç de preparació, doncs no hi estic acostumada, va ser una gran

experiència.

Quin va ser el tema escollit?

La voluntat històrica de la nostra empresa per ser diferent i la preocupació constant de ser capaços de transmetre-ho i ser

percebut pel mercat.

En què hem concretat la diferencia?

En la visió a llarg termini: En un sector amb una natura de projectes a curt termini que fa que des de sempre haguem

tingut al client, en sentit ample de la paraula, al centre.

En la innovació constant: Innovació professional, innovació en els processos, innovació en l’organització, innovació

tecnològica i innovació en màrqueting. Potser en posteriors Diaris explicaré alguns exemples.

Tot això sobre una base de principis inamovibles:

Integritat, tenint clar les ‘línies vermelles’ del que es pot fer i el que no

Coherència i compromís

Perseverança

Prudència i a la vegada prendre decisions atrevides

Generositat en la informació

Disciplina

Austeritat

Ser coherents va fer que durant 60 anys contractéssim exclusivament dones a l'empresa. La qüestió de la lluita pels drets

de la dona ha estat una constant per a nosaltres i vull remarcar-ho avui que és 8 de març. Segur que s'ha avançat molt

però encara queda molt de camí, començant pel nostre sector, l’immobiliari.

En aquets últims quinze dies he assistit a varies presentacions d’informes sobre el mercat immobiliari en el 2014 i previsions

sobre el 2015 realitzats per grans consultores i, la veritat, és que sempre em sorprèn que els homes ens guanyin per

golejada. A l'última presentació hi havia 72 homes i 7 dones, a la taula com a ponents 3 homes. En aquest moment tinc al

davant l'informe, molt bo, d’una altra gran consultora, fet per 10 experts, tots homes. Espectacular! Preocupant!

Hi ha moltes dones en el sector, és cert, la majoria comercials, administratives, però poques, molt poques, directives; per

això té mèrit que l'Anna Gener sigui la directora d’Aguirre Newman. Què diferent als EEUU on proporcionalment hi ha

moltes més dones! Potser si hi haguessin més dones als llocs de decisió aconseguiríem un dels nostres anhels: transformar

el sector per aconseguir que sigui més transparent, més creïble, i permetria l’entrada d’ una alenada d’aire fresc.

Avui no em puc estar de tornar a posar el preciós poema de la Maria Mercè Marçal:

A l'atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida

i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 21

Per Immaculada Amat

Febrer de 2015

Diari del canvi Nº61

2014, un any positiu

Acabat l’any 2014 és temps d’analitzar i reflexionar sobre com ha anat; en línies generals diria que ha estat un any positiu

per diversos motius:

Perquè desprès de 7 anys de baixades de preus sense parar, aquest 2014 ha estat l’any en què els preus s’han

estabilitzat. En el mercat d’Obra Nova, hem mantingut els preus i, això, ja es un gran què!

A les poblacions residencials entorn Barcelona: Sant Just, Esplugues, Sant Feliu, Sant Cugat ; hem venut als

següents preus de repercussió (en funció ubicació i qualitat):

Sant Just Desvern 3.000 – 3.800 €/m2 Sant Feliu de Llobregat 2.400 €/m2

Sant Cugat del Vallès 2.500 – 2.800 €/m2 Esplugues de Llobregat 2.500 – 2.600 €/m2

Com que en aquestes zones hi comercialitzem obra nova des de fa més de 30 anys i tenim els preus històrics,

podem dir que a Sant just i Sant Feliu estem als mateixos preus que l’any 2003, a Esplugues igual que a l’any 2004,

i a Sant Cugat com a l’any 2002.

A Barcelona ciutat fa pocs anys que hi som, pel que no tenim històric. Els preus de repercussió en funció de les

nostres operacions han estat:

Diagonal Mar 6.251 €/m2 Turó Parc 5.349 €/m2 Sarrià-St. Gervasi 4.379 €/m2

Eixample Dret 4.261 €/m2 Eixample Esq. 4.086 €/m2 Poble Nou 4.600 €/m2

Segurament observaran que hi ha diferència amb els preus que a vegades apareixen als mitjans, sempre són més

alts; l’explicació és fàcil: molts dels estudis es fan sobre preus ‘de sortida’, que mai són els preus que es tanquen a

les operacions. Els nostres, però, són els preus reals de tancament.

Perquè el mercat de segona mà també ha augmentat. Hi ha una mica més d’oferta a preu, en especial en la tipologia

de cases. Ha costat molt i molt convèncer als propietaris de la necessitat de baixar i baixar preus. Els que ens han

escoltat i han posat el preu que hem recomanat han venut.

Perquè hi ha hagut més demanda. Quan l’analitzem per segments de preu veiem en quins trams ha baixat més el poder

adquisitiu; són els trams entre 350.000 € i 600.000 €. Per baix i per dalt hi ha hagut més visites que en anys anteriors.

Perquè molts estrangers continuen apostant per la nostre ciutat per viure-hi de forma definitiva tot i que, a partir de

principi de desembre, ha baixat el número de persones de Rússia que ens visiten.

Perquè s’han començat noves promocions, evidentment a llocs escollits, però creiem que significa un cert retorn de la

il·lusió en aquest sector.

Perquè hi ha més facilitats per obtenir crèdits.

Perquè també els preus de lloguer s’han estabilitzat.

Que hagi estat un any positiu no significa que hagi estat un any fàcil ni còmode; al contrari, com sempre ha calgut lluitar

molt cada operació, ha calgut resoldre un munt de problemes jurídics en relació a cadascuna de les operacions. En broma

diem que, segurament, atraiem les coses complicades!

I, una cosa sorprenent, creixen com a bolets les agencies immobiliàries; ja semblen els anys gloriosos en què en una

ocasió ens van llogar un local per posar un Frankfurt i al cap d’uns dies ens van demanar modificar l’objecte del contracte;

havien decidit canviar per una agencia immobiliària... sense comentaris!

Un poema adient de VINYOLI: Sol és qui no té ningú

que l’habiti, però tu

ple de records de vida,

no t’en facis el dejú

que ets soledat compartida.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

22 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Desembre de 2014

Diari del canvi Nº60

Embolica que embolica

Novembre ha estat un mes "embolicat" des de diversos punts de vista:

Des del punt de vista fiscal

Des del punt de vista del mercat

Des del punt de vista de novetats per les comunitats de propietaris

Fins el passat dia 28 de novembre no s'han publicat al BOE les últimes modificacions fiscals i, com sempre, ha estat un

embolic d'informacions contradictòries sortides del propi Govern. No saps mai si primer envien uns quants globus sonda a

veure què passa o si realment fan les lleis sense estudiar-ne ben bé les conseqüències i quan se'n adonen tiren enrere. El

cert és que amb l’aprovació de l’Avantprojecte, el passat mes de juny, va aparèixer a tots els mitjans d’informació la

proposta de reforma fiscal que, entre d’altres coses, comportava la desaparició una sèrie de beneficis fiscals relacionats

amb la transmissió dels immobles, entre altres els coeficients d'abatiment i els coeficients d’actualització. Això va preocupar

a molts propietaris que tenien els seus habitatges en venda i que van decidir accelerar les gestions a fi que la venda es

pogués produir abans de finals d'any per minimitzar l'impacte fiscal.

En aquell moment va ser una bona decisió però avui, en alguns casos, ja no ho és tant. Vist com ha quedat la reforma

definitiva potser hagués estat més favorable esperar a exercicis posteriors. Hi ha hagut moltes variacions entre

l’Avantprojecte i el Projecte i entre el Projecte i el que finalment s’ha aprovat. Aquest fet ha generat en el contribuent una

sensació d’inseguretat i incertesa jurídica considerable i més si tenim en compte que queda molt poc temps per acabar

l’exercici i el marge de maniobra per una mínima planificació fiscal és petit.

Embolic en el mercat, per un costat hem llegit a tots els mitjans que a Catalunya és on s'han fet menys operacions

d’adquisició d’habitatges de tot l'estat en el primer semestre d’aquest any. Per altra banda hem vist que quan s'ha iniciat

la comercialització de determinades promocions a Barcelona hi ha hagut grans cues i s'han venut molt ràpidament. I

finalment, quan parles amb les diferents empreses comercialitzadores totes coincideixen en que estem en un moment en

què el mercat és una dent de serra continua: un mes hi ha visites, el següent no; un mes es fan operacions, el mes següent

no. Tota aquesta situació provoca un efecte que entenem és bastant "pervers". Molts propietaris pensen que ja es poden

pujar preus, que ja tornem a estar en bona època .Però compte! No podem oblidar que continuem amb el mateix atur, que

els sous no es mouen i que molts estats dels que rebien clients compradors tenen en aquests moments problemes interns

que han provocat menys afluència de compradors estrangers.

Per últim, embolic per a les comunitats de propietaris que veuen com han de resoldre en poc període de temps uns nous

requisits fiscals, el model 347. Condicionar les antenes de TV per les noves sintonies, no és cap tonteria. Històricament,

en les estadístiques que fem dels problemes de les comunitats, la incidència que més posa als comunitaris nerviós són les

que tenen que veure amb problemes de l’antena de TV. A més a més, segons els propis instal•ladors, no hi ha prou material

per fer tots els canvis abans del canvi del dividend digital el 31 de Desembre i, per acabar, els requisits per demanar la

subvenció son força feixucs.

Uun poema adient de VINYOLI: El guany

Mai no et rendeixis.

Gira't del costat

on abans veies el penell

que et feia creure en l'últim crit

del gall dels boscos.

Entra

mar negre endins i baixa al fons.

Quan pugis, coraller, i t'hagis tret

el feixuc escafandre,

t'hauràs guanyat una mar llisa

i el vol del gavià.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 23

Per Immaculada Amat

Novembre de 2014

Diari del canvi Nº59

Optimisme al 18è Barcelona Meeting Point

Aquets últims dies s’ha celebrat la 18ª edició del Saló immobiliari Barcelona Meeting Point i el primer que cal valorar és que hagi estat

capaç de resistir malgrat l’ensorrament del sector. Cal agrair a l’Enrique Lacalle, al Josep M. Pons i el seu equip l’esforç realitzat. Al

2009, 2010 i 2011, el més fàcil hagués estat llençar la tovallola.

El BMP actual és una fira modesta comparada amb aquelles fires extraordinàries que, vist amb la distància, eren grans fires de vanitats;

un espai on les grans promotores rivalitzaven entre si per veure qui feia l’estand més gran, més espectacular.

Quins expositors han anat aquest any? Promotores grans com la Llave de Oro, Nuñez i Navarro, Vertix i d’altres promotores més

petites com Volumètric, Elix, Iberhogar, així com les divisions immobiliàries de entitats financeres com Anida, Solvia, Servihabitat... i

algunes consultores i comercialitzadores com nosaltres.

Quines han estat les idees que s’han exposat al Simposi?

Principi del consum moderat del sòl i la constatació que la major part no és competitiu per la seva ubicació, així com la necessitat

dels Plans Directors com a instrument per fixar nous emplaçaments competitius.

El paper de l’Administració com a tractora de projectes estratègics: ha de regular amb eficiència, eficàcia i molestar el mínim

possible.

L’Administració ha d’actuar contra-cicle. En èpoques bones el pes de la marxa de l’economia ha de recaure en mans privades,

però en les èpoques complicades s’ha d’estimular. Avui però, per manca de recursos, té dificultats per fer-ho.

A les noves promocions el pes del valor del sòl ha de ser baix per poder arribar a la demanda real. Hi ha demanda de bons sòls

però hi ha un gran número que segurament, per la seva ubicació, mai podran desenvolupar-se.

Necessitat de professionalitzar el sector, tant promotores com comercialitzadores, per tal de donar confiança als mercats.

A tota Espanya es venen avui 27.000 habitatges al mes. Cal dir que aquí s’inclouen les cessions de particulars als bancs que, en

realitat, no fan baixar l’estoc.

L’opinió dels experts és que l’any 2015 es vendran els mateixos 300.000 habitatges. Per augmentar la xifra caldria que es

consolidés la recuperació econòmica, que millorés la contractació de persones i que millorin les possibilitats de finançament.

No es pot parlar del mercat en termes generals, perquè és molt heterogeni. Hi ha zones on hi ha i haurà moviment i d’altres on

estarà tot aturat per anys.

Les ‘services’ han arribat per quedar-se i es convertiran en les grans immobiliàries. Pensen que potser es produiran algunes

concentracions i hi ha possibilitats què surtin a borsa.

El mercat de lloguer augmentarà, en especial per la necessitat de mobilitat de la gent jove, i perquè el sentiment de propietat es va

crear com a resposta a determinades polítiques. D’aquesta forma també es pot moure el sentiment del lloguer.

Com ens ha anat a Amat el BMP-2014? Doncs, la veritat, no ens poden queixar. Les dades han estat:

177 demandes filtrades, és a dir, demandants dels quals tenim les dades i descripció del que busquen.

El 65% busquen immobles d’obra nova i el 35% de segona mà.

12 valoracions.

També hem tingut reunions amb 8 immobiliàries de diferent països europeus.

Si comparem amb altres anys, les dades d’aquesta 18ª edició del Saló immobiliari Barcelona Meeting Point han estat més baixes,

però de moltíssima més qualitat. Pel que fa a les valoracions, hem escollit tan sols les zones i els immobles que hem cregut que tenen

possibilitats de ser comercialitzats. Podem dir que hem estat molt més rigorosos en la selecció.

Una diferencia positiva fonamental d’enguany és que s’ha acabat el client que tan sols buscava gangues. El client d’avui sap el valor

dels immobles i el que realment vol o necessita.

I, com que som Tot Sants,

un poema adient de VINYOLI:

Tots ho sabem

Tots ho sabem: la vida

Inexorablement fa el seu joc.

Algú, però, diu en la fosca:

La vida riu sense motiu,

La mort té sempre raó

Com una vella en un racó.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

24 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Setembre de 2014

Diari del canvi Nº58

Comença de nou el curs

Cada any quan ens reincorporem després de les vacances

és com si comencés el nou curs. Durant aquest període, a

més de descansar, sempre queda espai per pensar, elaborar

noves idees, analitzar... És el que hem fet tota la vida. Anys

enrere quan a l’empresa érem menys persones ens deien

“no hi pensi” ...però és inevitable.

Video entrevista de l'Antoni Bassas de l'Ara,

al recorregut històric-personal de les germanes Amat.

El primer del que t’adones és com ha canviat el tema

vacances. Pensar que durant una època podíem tancar quatre setmanes, desprès tres, més tard dos i ara tan sols una, i

no tothom perquè el departament comercial ha continuat fent visites. El cert és que una empresa de serveis com la nostra

és important que resti oberta el màxim de temps possible ja que el servei que més necessita el client és la resolució

d’incidències i podem dir que, en aquest cas, sempre estem disponibles. El nostre call center funciona prou bé.

També l’inici del curs és un moment per fer canvis i repensar l’organigrama. En aquesta línia a la nostra empresa s’han

produït una sèrie de moviments de personal entre oficines, així com alguna substitució, que han tingut la seva raó de ser

en necessitats de conciliació familiar i voluntat de millora contínua.

El segon del que t’adones és que hem pogut analitzar els resultats del primer semestre i comparar-los amb anys anteriors,

i aquests últims han estat millors. Això és una bona noticia!

Hem pogut vendre un solar -ben situat és clar-, el que posa de manifest

que algun promotor dels que han sobreviscut ha aconseguit trobar pels seus

propis mitjans els fons necessaris per a la compra, ja que les entitats

bancàries no financen sòl. Veurem alguna grua!

Ha augmentat el nombre d’operacions de compravenda, però no

d’ingressos, doncs els preus dels immobles han baixat i el mercat immobiliari

d’avui es mou en preus molt baixos i poc sostenibles.

Els preus de repercussió no només estan estables sinó que: en alguna

zona de l’entorn de Barcelona han pujat un 1%, i a la ciutat ho han fet un 2%

a barris com Sarrià-Sant Gervasi, i gairebé un 5% a la zona de Diagonal Mar,

tot i que aquest cas és una excepció ja que és la zona més valorada pels

compradors estrangers.

Per últim, he pogut llegir un parell de llibres de màrqueting relacional de gurus nord-americans. Tots ells interessants, que

t’ajuden sobretot a reflexionar sobre la part ‘emocional’ que hi ha a tota transacció comercial, en tot servei, en especial pel

que fa referència a la comercialització d’immobles. Com d’important és que el client se senti únic, que es personalitzi...

Aquest és el nostre valor afegit! La tecnologia, els portals i les plataformes no deixen de ser un instrument.

Una frase de vacances: “En lloc de preguntar-te quan seran les teves properes vacances, hauries de construir-te

una vida de la que no necessitis escapar” – SETH GODIN empresari i consultor.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 25

Per Immaculada Amat

juliol de 2014

Diari del canvi Nº57

Arribem a vacances

Fa pocs dies un important economista em preguntava com anava el sector immobiliari, i jo li explicava que anava per

mesos: ‘un mes sembla que bé, el següent baixen els contactes, les visites i les operacions’. El que em va dir em va

tranquil·litzar, diu que a les crisis la baixada és sempre seguida, en canvi la pujada es fa esglaonada (amb dents de serra).

Exactament és això el que succeeix!

Ja està arribant el moment de posar en marxa la normativa de la SEPA, el mes d’agost és la data definitiva. Els nostres

sistemes informàtics ja van quedar adaptats el passat mes de desembre, i ara queda l’àrdua tasca de recollir de nou la

majoria de domiciliacions bancàries. És una tasca que hi tenim compromès tots els departaments i per la qual comptem

amb l'inestimable ajuda dels nostres Presidents de comunitats. Ens en sortirem en el termini previst!

Parlant de normatives, ens està costant molt aconseguir que els propietaris d’immobles ens facilitin o ens permetin obtenir

el Certificat d’Eficiència Energètica, sense els quals és impossible segons la llei vigent fer cap classe de publicitat. De cop

sembla que tinguem menys producte i el problema són els certificats! El que ens sorprèn és que fa poc anàrem a una

important ciutat espanyola, i com sempre ens mirem els aparadors de totes les immobiliàries, en el 90% del certificat

d’eficiència energètica ni rastre. Com sempre hi ha diferents velocitats.

En quant al lloguer de nou un gerro d'aigua freda, no sabem cap on anem. No sembla coherent que s’aprovés fa tot just

un any una llei per revitalitzar el mercat del lloguer, i fa quatre dies en les darreres mesures fiscals s’elimini a partir de l’1

de gener de 2015 la reducció del 100% prevista en l’IRPF que afecta als llogaters d’habitatges que tenen una edat

compresa entre 18 i 30 anys, i rebaixar la reducció general pels arrendaments d’habitatges del 60 al 50%. Pels que creiem

que el país ha de fer una aposta ferma pel lloguer, aquestes mesures ens desconcerten totalment.

I no només es veu afectat el mercat de lloguer... El mercat de segona mà patirà també les conseqüències de la reforma

fiscal en el moment en que es preveu, en primer lloc, la supressió dels anomenats coeficients d’abatiment pels quals el

guany generat en la transmissió d’habitatges adquirits abans del 31 de desembre de 1994 tenien dret a l’aplicació d’uns

coeficients reductors que podien reduir considerablement el guany patrimonial a tributar. L’eliminació dels citats coeficients

perjudicarà als contribuents que passaran a tributar pel total de la plusvàlua generada, sense poder aplicar cap tipus de

reducció. Caldrà veure però quin efecte té, doncs han baixat tant els preus de la venda, que en la major part de les

operacions la plusvàlua pot ser poca.

D’altra banda, aquest mes de juny ha estat un mes d’activitat frenètica per nosaltres des del punt de vista social: hem

organitzat dos Sopars de l’Entorn Immobiliari, el primer tingué com a Ponents Agustí Serra, Director General d’Ordenació

de Territori i Urbanisme i en Carles Sala, Secretari de habitatge i millora urbana; i en el segon el Ponent va ser el prestigiós

economista Jordi Galí, Director del CREI; a més hem tingut el Sopar del Club Immobiliari d’ESADE que com cada any

Amat patrocina; també ha estat en aquest mes, que la Cambra de Comerç del Baix Llobregat ens ha guardonat amb el

Premi a la millor Trajectòria Empresarial;... i un munt de coses més!

En homenatge al poeta JOAN VINYOLI en el seu centenari: La paraula

Com una font, a voltes, la paraula

diu els secrets del món.

A tothom bones vacances!!!

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

26 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Juny de 2014

Diari del canvi Nº56

Passat, present i futur

Amb molt de retràs, el temps se’ns fa curt per a tot, a principis de maig hem celebrat la Reunió General de l’empresa, on

hem fet un exercici comparatiu de les dades més representatives d’Amat Immobiliaris entre l’any 2007 (l’últim any bo abans

de la crisi) i el 2013.

El resultat ha estat el següent: 2007 2013

Oficines 2 4 Treballadors 46 60

Trucades 31.401 130.732 Emails nd 720.000

Departaments Administrats-Lloguer 2.600 4.044 Propietaris On-Line nd 80%

Departaments Administrats-Comunitats 7.992 12.496 Presidents (Sant Just) On-Line nd 75%

Malgrat que el creixement del negoci ha estat important, el marge ha caigut

18 punts, conseqüència de la baixada de preus que hem tingut durant aquest

període, cal recordar que els nostres ingressos tant en Administració com en

Comercial són proporcionals al valor dels immobles en el mercat.

També constatem el canvi que les noves tecnologies i la comunicació

produeixen en els hàbits dels nostres clients, per això cal estar preparats, i a

Amat Immobiliaris hem assolit el repte personal que més del 75% dels clients

d’Administració son On-line, un percentatge que està en la franja més alta del

sector. Agraïm a la nostre gent, als proveïdors i als clients la seva

disponibilitat i el seu interès.

Trobareu molta més informació a la MEMÒRIA 2013

D'altra banda,

Ens alegrem que Immobiliària Colonial hagi aconseguit assegurar el seu futur.

No entenem, o no volem entendre, l’article publicat a la Revista del Consejo del Colegio Nacional de Administradores

de Fincas, on deia que l’Impost d’Actes Jurídics Documentats que grava els contractes de lloguer s’aplica tan sols en

algunes Comunitats Autònomes. Sorprenent, a Catalunya l’hem pagat tota la vida!

Hem fet el 1er viatge d’enguany a Rússia, on continuen tenint gran interès per comprar al nostre país, però hi ha una

certa por respecte al tema d’Ucraïna i preocupació per la baixada del ruble.

També hem fet el 1er viatge d’enguany a Xina, on constatem l’interès dels xinesos pel nostre país.

D’altra banda, continuen sense parar els moviments dels Fons, tots s’estan posicionant, no sabem encara com ens

afectarà, quins canvis es produiran... ja veurem.

Per això trobem adequada la frase de BENEDETTI “Cuando teníamos las respuestas nos cambiaron las preguntas”.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 27

Per Immaculada Amat

Abril de 2014

Diari del canvi Nº55

Un trimestre positiu

Abans d'ahir era Nadal i ahir va ser Pasqua, ha passat volant un trimestre en el que poc a poc el sector immobiliari es mou.

En aquest trimestre hi ha hagut una sèrie de ‘senyals’ positius, que com sempre caldrà que es consolidin per marcar una

tendència. Quins han estat aquests ‘senyals’?

A l’Àrea Comercial

Fer operacions de compravenda en el segment de preu entre 450.000 i

800.000€, el més castigat en els últims anys, el que no es movia.

Vendre obra nova sobre planells.

Algun Promotor mirant i analitzant solars amb ganes de comprar-los.

Augment del número de visites.

Estabilitat en els preus.

A l’Àrea Patrimonial

Portem 4 mesos seguits sense ni una baixada en els preus de lloguer

d’habitatges.

Al departament d’Administració de Comunitats de propietaris, la

morositat ha baixat del 7% al 4’8%, cal agrair a la nostre gent la

constància i l’esforç de seguiment que fa a fi d’aconseguir el cobrament

També a Comunitats per primera vegada en anys ens han aprovat

diversos pressupostos de millora, que fins ara sempre esperaven millors

moments... Així és que recomençem a rehabilitarem alguna façana,

ascensors...

D’altra banda, el sector està en un moment de canvi profund, l’abast del qual encara és difícil de veure: la venda de varies

plataformes immobiliàries, l’aparició de més i més agencies, la consolidació del fenomen ‘tinc un xinés’ (no passa un dia

que ens truqui algú explicant que te un conegut xinés que vol invertir), és al•lucinant!

Ja veieu els canvis en el sector són profunds, i les empreses com la nostra es veuen cada vegada més obligades a ser:

més flexibles, més adaptables. El repte és mantenir la qualitat de servei que volem donar, l’orientació al client,... en el fons

és com aconseguir donar un servei ‘prime’ en un entorn de ‘low-cost’. Trobareu molta més informació al Market Report

2013.

Les senyals ens fan ser optimistes i com diu DAVID KAHNEMAN en el seu llibre ‘Pensar aprisa, pensar despacio’: Els

optimistes s’equivoquen més, però els hi va millor per la vida. Ens ho volem creure!

NOTA: adjuntem invitació a la Fira Immobiliaria de Luxe a Beijing (Xina), per si esteu per allà aquells dies i voleu visitar-

nos.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

28 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Març de 2014

Diari del canvi Nº54

65è aniversari d’Amat Immobiliaris

Aquest mes volem fer-vos partíceps de l'Acte que vàrem organitzar en motiu del 65è aniversari de la nostra empresa.

Volíem fer un homenatge a la nostra mare Concepció Amigó, sense ella avuí Amat no existiria; i propiciar un espai de

retrobament d'un sector, l'immobiliari, gairebé desaparegut aquests darrers anys.

El passat dimarts 4 de febrer vam celebrar a la Pedrera el 65è

aniversari d’Amat Immobiliaris. Era un acte totalment dedicat a

homenatjar la primera generació de l’empresa, la Concepció

Amigó, sense la seva empenta mai s’hagués arribat a aquest

aniversari. Va ser un acte elegant i emotiu a la vegada, i que gràcies

a l’assistència de més de 280 persones entre clients, empresaris,

companys de sector, família i amics, va ser més especial, perquè ens

vau fer sentir molt ben acompanyats.

La Imma i la Joana Amat van obrir l’acte donant la benvinguda i fent

una emotiva introducció de la història de l’empresa i els valors entorn

els quals ha girat sempre Amat Immobiliaris, valors que, com no podia

ser d’altra manera, es van veure reflectits durant tot l’acte. L’acte va pivotar sobre els tres pilars vitals de la segona

generació, aquests són l’empresa i l’economia, la cultura i la implicació social.

El primer d’ells es va desenvolupar a través d’un diàleg entre tres economistes i tres empresaris, moderat de forma

excel·lent per l’Antoni Bassas. Oriol Amat, Elisenda Paluzie i Miquel Puig eren els tres Doctors en Economia, mentre

que Núria Basi, Ramon Carbonell i Cèsar Molins els tres empresaris, procedents d’empreses familiars catalanes com Amat

Immobiliaris. En el diàleg van sortir realitats i idees molt interessants, com per exemple quan l’Oriol Amat va mencionar

que cada 2.000 empreses catalanes només una arriba als 65 anys, i això és possible sempre i quant una empresa sigui

capaç de renovar-se. [* reflexions Antoni Bassas, i Oriol Amat]

La part cultural va estar representada per l’amic i gran poeta Joan Margarit, qui després d’una brillant introducció, ens

va captivar amb la força i emoció tot recitant els seus poemes. Mentre ho feia, va arribar el Molt Honorable President de

la Generalitat de Catalunya, que ens va concedir l’honor de cloure l’acte. Les seves paraules van ser molt emotives, ja

que va posar-nos com una empresa de referència, no només en el sector immobiliari, per ser un clar exemple d’esforç,

treball i constància.

La part més emocionant de l’acte va ser quan el Molt Honorable President Artur Mas va entregar un ram de flors a

l’àvia Concepció Viuda Amat, i que va derivar en un gran i emotiu aplaudiment de tots els assistents.

L’últim valor d’Amat Immobiliaris es va reflectir una vegada acabat l’acte, ja que a càrrec del còctel estava la l’escola D’INS

de la Fundació Formació i Treball, fundació vinculada a Càrites i que vam destacar el mes de maig del nostre calendari

solidari de 2013.

Per acabar, volem una vegada més agrair a tot l’equip d’Amat que va fer possible la celebració del nostre 65 aniversari;

als nostres patrocinadors, Mutua de Propietaris, Thyssenkrupp Elevadores i Watium; i especials agraïments a l’Espai de

Lliure Creació Carme Malaret i l’Orquestra Fusió Sant Cugat, que van complementar tota la part cultural de l’acte, i a Arts

Gràfiques Orient, Sumarroca i Vallformosa.

Us convidem a veure

GALERIA DE FOTOS DE L'ACTE AMAT65

VIDEOS-RESUM DE L'ACTE AMAT65 on trobareu:

1. Homenatge a l'Àvia

2. Diàleg entre economistes i empresaris

3. Ponència d'en Joan Margarit

4. Convidats: que representa Amat per a vostè?

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 29

Per Immaculada Amat

Febrer de 2014

Diari del canvi Nº53

I ja van 7 anys

Quan miro enrere em sembla mentida que ja hàgim superat set anys des de que la bombolla immobiliària va esclatar. Set

anys de neguits, de canvis constants en el nostre sector, set anys de lluita constant per no reduir llocs de treball, per no

perdre diners, per intentar i aconseguir créixer en un món que s'enfonsa i per adaptar-nos a un nou món, el de la

internacionalització, el de les plataformes de les entitats financeres, l'entrada dels fons, la nova normativa de la SEPA, etc.

Fa pocs dies en una reunió amb els caps comercials de l’empresa els hi vaig preguntar quin sentiment tenien respecte

l'any que acabem de tancar i la resposta va ser unànime: cansament.

Cansament per un any que qualifiquen de duríssim per moltes raons: per un primer semestre d’una gran atonia en el

mercat, amb la sensació que seria impossible arribar als objectius que ens havíem fixat (sempre prudents); per canvis

constants de criteris, de persones, en moltes de les entitats per les que treballem, per la poca consideració en que algunes

entitats tracten a les empreses que treballen per a elles (segurament tothom està preocupat pel seu futur però això no

justifica segons quines actituds); per negociacions molt dures en cada una de les operacions que s'aconsegueixen tancar,

etc. En canvi ha estat positiu l'increment de visites i d'operacions en el segon semestre.

La mateixa pregunta feta als responsables del departament d’administració de comunitats té la mateixa resposta: un any

duríssim, per la morositat creixent, per mantenir les comunitats a mínims amb els problemes de manteniment que això

comporta, per unes reunions cada dia més tenses. L’estrès generalitzat es manifesta de forma a vegades agressiva a les

reunions de comunitats.

En canvi un any positiu pel departament d’administració de lloguers: els preus s'han estabilitzat, tenim una morositat

controlada del 2’09%, alguns propietaris han reactivat les polítiques de rehabilitació dels seus immobles que des del 2008

havien deixat en suspens. Això és molt bo.

Com hem començat el 2014?

D'entrada alguna entitat bancària comença a anunciar, la concessió d'hipoteques.

Un Promotor, dels pocs que queden, ens ha explicat que ha rebut propostes d’alguna entitat bancària per finançar una

nova promoció. Quants anys fa que no sentíem això?

A Amat,

Les visites comercials d’aquest mes de gener de 2014 gairebé doblen les del mes de gener del 2013. Serà tendència?

Comencem l’any amb nou departament de fiscal, que ha tingut molt bona acollida pels clients.

A primers de mes, celebrem l'acte del 65è aniversari de l’empresa, una ocasió excel·lent per homenatjar la nostra mare,

la nostra particular heroïna.

La teva llum és verda, lluna, i cau encara amb més silenci, que no la neu a trenc d'alba. – JOAN VINYOLI

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

30 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Desembre de 2013

Diari del canvi Nº52

No parem!

A primers de mes vaig anar a Lima a recollir el Premi IWEC, va ser una experiència molt positiva trobar-se amb dones

empresàries d’arreu del món, donar-se compte que compartim els mateixos problemes, les mateixes inquietuds,... canviant

això si la dimensió. Espectacular el creixement i la vitalitat de Lima, edificis nous per tota la ciutat, deu milions i mig

d'habitants, grues i més grues per tot arreu. Agraïment especial a la Cambra de Comerç de Barcelona per l’organització i

atencions rebudes.

A meitats de mes vàrem assistir a Barcelona al II Fòrum Jutges / Administradors de finques, sempre és una experiència

interessant el poder debatre sobre temes que ens afecten tant com la proposta de Nova Llei de Propietat Horitzontal,

que caldrà adequar-la al moment econòmic i social que estem vivint, on Amat. defensa nous criteris pel bon funcionament

de la junta de govern de les comunitats de propietaris (no pot ser que cada any comencin de zero), cal que hi hagi una

continuïtat entre junta i junta, cal buscar formules perquè es continuïn les polítiques de manteniment de les finques,

estroncades amb l'arribada de la crisi, i moltes altres coses més.

Parlant d’administració de finques, l’àrea Patrimonial d’Amat. estem plenament satisfets d’haver finalitzat ja un dels

nostres objectius d’aquest 2013, la incorporació del programa FacturaScan i digitalització per tot l’àrea, de forma que

tant en l’administració de finques en lloguer com en les comunitats de propietaris, ho tenim TOT automatitzat, impossible

l'error. Ha estat un procés llarg i complicat però és la major garantia i tranquil·litat pels nostres clients.

A finals de mes també hem anat a Madrid a la 8ª Trobada especialitzada sobre Gestió d’Actius Immobiliaris, interessant la

major part de les ponències, en especial les que parlaven més de futur que de passat i present. Com per exemple

l'explicació per part del Banc de Sabadell sobre com han estudiat els diferents sòls que els hi han arribat, com els han

classificat, i les polítiques que pensen seguir. Si més no va ser positiva i esperançadora.

Per últim, Com va l’àrea Comercial d’Amat.? Doncs volem posar de manifest que Octubre i Novembre han estat dos

mesos amb força vida comercial, sembla que l'arribada del fi d'any hagi animat als compradors, o si més no, hagin entès

que és ARA l'oportunitat de bon preu. Som dels que pensem que l'any vinent poden repuntar els preus en algunes zones.

I una molt bona notícia és que hem començat a llogar locals (feia 5 anys que llogar un local comercial era un fet

excepcional), des de que hem tornat de vacances n’hem llogat més que no pas els dos anys anteriors.

Per acabar, precisament en aquests dies estem a la fira LPS Shanghai, Qui ens ho havia de dir? Ja us explicarem

l’experiència!

Com lluitaré tan sols amb mots inútils, de que serveix el crit dels lluitadors? – SALVADOR ESPRIU

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 31

Per Immaculada Amat

Novembre de 2013

Diari del canvi Nº51

Un altre Meeting Point

L'Enrique Lacalle i el seu equip no defalleixen malgrat, suposo, cada any és més difícil tirar endavant una fira com

Barcelona Meeting Point en un sector on els actors han canviat tant i tant. Cal felicitar-los pel seu esforç.

Qui hi havia? Tan sols dos grans Promotores de les històriques: La Llave de Oro i Núñez i Navarro, una de recent Corp,

i no arribaven a mitja dotzena de mitjanes i petites. Un abisme respecte a aquell Meeting Point de fa uns 8 anys, amb

impressionants estands de dos pisos on el cava i el pernil hi era presents cada dia. Si comparem tan sols amb el de l'any

passat també hi ha diferències, perquè a banda de les Promotores han desaparegut un gran número de Entitats Bancàries:

no hi era Catalunya Caixa, ni Unnim, ni Banc Popular... Hem tingut la sensació d’un Meeting Point gairebé familiar.

Cal felicitar a l’organització per haver confiat en Molins Interiors pel disseny de l'espai comú del Lounge, un espai modern,

càlid, de molt bon gust. Quina diferència de l'habitual!

Les nostres dades del Barcelona Meeting Point d’enguany, a priori no semblen tan bones com l'any passat, ens ha visitat

molta menys gent, però en canvi ens queda una bona sensació, que les persones que s’interessaven ho feien amb més

ganes que l'any anterior. Les dades:

Hem atès 255 demandants, 24 clients xinesos i 18 russos. Tenim programades 45 valoracions.

Hem tingut treballant 17 comercials.

En Guifré Homedes Director de l'oficina Amat a Barcelona, va ser junt amb 7 representants d’immobiliàries Russes,

l’únic ponent representant d’una immobiliària estatal a la 1ªsessió del Simposi BMP: “Com vendre immobles als russos”,

fet que ens ha donat certa rellevància als medis com l’article al diari El País i diverses entrevistes o mencions a ràdio,

premsa i televisió.

La presentació del nostre nou projecte a la Xina www.barcelonasecondhome.com, ha tingut una gran acollida, com

La Vanguardia que ens ha donat un semàfor verd a la iniciativa. Tot un honor! I això és només el començament, doncs

els propers 6, 7 i 8 de desembre serem a la Fira Immobiliària de Shanghai, si algun dels nostres clients i amics està

per aquelles dates a la ciutat i té curiositat per visitar la fira, tenim a la seva disposició entrades.

Què més es pot demanar a 4 dies i mig?

D’altra banda,

Fruit de la complexitat dels temps, els contrastos i les dificultats:

El dijous es va ocupar durant hores l'estand de la Sareb per la PAH (Plataforma dels Afectats per l'Hipoteca).

El diumenge es va manifestar un grup d’Afectats per les Preferents.

Finalment dissabte a la tarda, que hi havia el partit Barça-Madrid, a partir de les 5 la fira era un desert.

Durant els dies de la fira s'inaugurà el magnífic edifici d'oficines Cornerstone de 20.700 m2 al Poble Nou, gestionat per

Bream Real Estate i dissenyat per l'Arquitecte Albert Blanch. A tots ells felicitats per la valentia de tirar endavant un

projecte com aquest.

“Jo no sóc res ni ningú i de seguida callaré, però vosaltres haureu de parlar, perquè us heu de respondre a grans

preguntes” - SALVADOR ESPRIU

PD: No voldria acabar sense fer un reconeixement a totes aquelles persones que han col·laborat a la campanya de recollida

de roba per Arrels Fundació. Gràcies a tots!

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

32 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Octubre de 2013

Diari del canvi Nº50

Jugant amb el 5

5 anys de crisi

50 Diaris del Canvi

malgrat tot Amat continua, i amb 65 anys d’experiència a l’esquena, podem dir que:

cada hora, 500 immobles Amat són consultats per internet

cada hora, Amat rep 5 nous contactes, noves demandes

cada hora, Amat gestiona 150 trucades

enguany, Amat ha tancat 50 operacions amb clients de països emergents: Russia, Xina, Egipte, Líbia

A banda d’aquest "divertimento", el Setembre ha estat un mes complexa, des de la tornada de vacances que no hem

parat...

Lamentem que aquest mes hagi fet concurs una important Promotora, amiga nostre, que ha resistit tot el que ha pogut,

segurament més del que era convenient, una Promotora que estimava el negoci.

Un fet sorprenent, és que en començar la crisi es van tancar moltíssimes agències immobiliàries, ara la situació sembla

que s’ha revertit i se’n tornen a obrir, per exemple a l'entorn de la nostre oficina de Barcelona (3 en aquest estiu). No ho

entenem! Precisament deixant de banda els immobles de la banca, un dels problemes actuals pel mercat immobiliari, és

que hi ha molt pocs immobles de segona mà en venda.

Un altre fet sorprenent, és que aquest mes inaugurem web a la Xina, conseqüència de tirar endavant un potent projecte

“full service”, suportat pel web i una xarxa de col·laboradors a les principals ciutats de Xina. Qui ens ho havia de dir fa 5

anys!

S'ha aprovat la "Ley de apoyo a los emprendedores y su internacionalización", ara caldrà veure si cobreix les expectatives

que ha aixecat.

"Per una temporada, l'estiuenca, havíem atès una aproximació de llibertat" - SALVADOR ESPRIU

PD: Ara que estem en dates de “canvis d’armari”... durant tot aquest mes d’Octubre, a les 4 oficines d’Amat, trobareu

uns contenidors de recollida de roba d’Arrels Fundació, per a que pugueu deixar essencialment: texans, bambes, jerseis...

Roba còmode i resistent, per a totes aquells persones dignes que viuen una situació indigna al carrer. Per tota la resta:

roba, mobles, electrodomèstics, llibres, joguines... us recomanem que contacteu amb Solidança.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 33

Per Immaculada Amat

Setembre de 2013

Diari del canvi Nº49

El sector immobiliari no ha fet vacances

He aprofitat les vacances per llegir tots els Diaris escrits fins ara (5 anys de reflexions), quan vaig començar no em vaig

imaginar que en faria tants, rellegint-los ara me n’adono que moltes opinions, idees, reflexions... són valides encara avui,

l’error més gran ha estat en les previsions de caigudes de preus, res a veure amb la realitat, que ha estat molt més dura.

Si em centro ens els Diaris “post-vacacionals”, veig clar que durant els mesos d’Agost ha passat poc o res remarcable

immobiliariament parlant, doncs els temes centrals eren:

Agost 2008: el Govern per primera vegada pronuncia la paraula crisi

Agost 2009: la inutilitat del “Plan E” del Govern central, un munt de diners malgastats

Agost 2010: reflexions sobre la no compareixença a entrevistes de feina malgrat la situació

Agost 2011: comentaris sobre la reducció del període “tancat per vacances” en moltes empreses, com per

exemple a Amat

Agost 2012: comentaris sobre la possibilitat del rescat d’Espanya i la creació del “Banc dolent”

Cap comentari sobre esdeveniments en relació al sector, el mes d'Agost era temps de compàs, d'espera.

Agost 2013: enguany sí que hi han hagut notícies importants pel sector immobiliari que directa o indirectament

ens poden afectar:

Catalunya Caixa ven la seva plataforma immobiliària a dos fons estrangers. Aquest fet que és important pel

volum i la quantitats d'actius que gestionen, obra moltes incògnites per a la pròpia gent que treballa

directament a la plataforma i per a les empreses que comercialitzem per Catalunya Caixa, quin serà el nostre

futur?

SAREB ha venut un gran paquet d'immobles a un fons de capital risc. Bona notícia, hi ha interès per invertir

en el sector!

Continua endavant l’operació de venda de Servihabitat

Continua l’interès per part de dues grans empreses de Madrid d’entrar en l’accionariat d’Immobiliaria Colonial

Déu n’hi do amb les notícies del sector d’enguany, importants de debò! per això deia al principi que el sector no ha

descansat.

Un apunt final, durant les vacances he voltat per Catalunya i... zero o gairebé zero grues... impacta!

Bona tornada!

Arribaran demà tranquil·les hores,

obertes ales amples dels ocells

duran al camp les grans calmes d’estiu.

- SALVADOR ESPRIU

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

34 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Juliol de 2013

Diari del canvi Nº48

Una mirada diferent

Hem esperat a fer aquest Diari, per estudiar-nos bé les modificacions a la Llei d’Arrendaments Urbans, pensar quines

havien de ser les nostres recomanacions, i organitzar tres actes (un a cada oficina) amb els nostres clients propietaris per

explicar les nostres propostes i rebre el seu feedback.

Dit això, podem dir que tenim una mirada diferent, perquè després d’escoltar tot el que s’ha dit a les tertúlies, el que s’ha

escrit als mitjans,... nosaltres opinem molt diferent a la majoria.

Ley 4/2013, de 4 de junio, de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas.

Aquest és el títol de l’última modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans i de la LEC, i ens preguntem: Fomento? Parlem

de fomento quan al llogater el posem en més incerteses i inseguretats que mai? És això el que convé als propietaris?

Segurament ens ho mirem des del punt de vista d’una part dels arrendadors, des del punt de vista de la tipologia principal

dels nostres clients propietaris als que hem intentat inculcar durant anys que el fet de llogar els converteix en empresaris

d’un negoci que té com a client als llogaters.

Què cal fer amb aquest clients/llogaters? Cuidar-los, garantir la seva seguretat, aconseguir que no t’abandonin.

Quan és més rentable el negoci del lloguer? Doncs quan hi ha molt poca rotació, cada vegada que marxa un llogater

suposa una despesa per deixar l’habitatge en condicions, i mesos de desocupació (sense cobrar) fins tornar a tenir

l’habitatge llogat.

Quan hem escoltat als mitjans, i inclús hem llegit en comentaris i notes dels col·legis professionals, que l’opinió majoritària

és pensar que és molt bo pels propietaris que puguin fer contractes de tres anys, no ho entenem, ens preguntem:

És realment bo pels nostres clients? La nostra resposta és No (salvant sempre situacions especials). Pensem que

al contrari, pot traspassar possibles clients llogaters a clients compradors.

És bo que poder treure a un llogater tan fàcilment? La nostra resposta torna a ser No. Es cert que la pròpia llei

preveu un sistema de protecció a través de la inscripció del contracte al Registre, però, I el seu cost? Quants arrendataris

ho faran?

De què ens serveix un registre “de morosos” si només s’hi poden inscriure les sentències fermes? La nostra

experiència, que és llarga, és que les sentencies que obtenim són mínimes, en la major part dels casos et deixen les

claus dies abans del judici, No són morosos aquests? I els que s’auto-liquiden la fiança, No ho són també?

I podríem continuar...

Les nostres recomanacions als propietaris són clares: continuar fent contractes de 5 anys, no posar la renuncia a la

subrogació mortis causa (aquella que permetria que mort el llogater es pugui treure la família de casa) Quina falta fa si el

contracte ja té una durada limitada? Ens sembla excessiu.

El que ens queda clar de la nova Ley de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas, és que

ara més que mai el contracte pren una importància vital, un bon contracte protegeix les dues parts, i un mal contracte

pot portar a situacions mai desitjades, aquest és el repte de la flexibilització i la llibertat, ben aplicada és perfecte, però s’ha

de fer molt bé.

Desitgem a tothom bones vacances, i que serveixin per “carregar les piles”.

La nostra frase d’en SALVADOR ESPRIU del mes: “Maldem sovint per no fer res, per no deixar de fer res i queixar-

nos, perquè no fan res ni ens deixen fer res”

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 35

Per Immaculada Amat

Juny de 2013

Diari del canvi Nº47

Gairebé ja som a l’estiu, no sé com ens ho hem fet però hem sobreviscut!

De vegades penso que algú canvia les pautes del temps i ara el dia te menys

de 24 hores. No hem tingut fins ara acabada la Memòria 2012 que us

adjuntem, així és que el Diari del Canvi d’aquest mes és la mateixa Memòria.

Ha estat un mes poc engrescador, i menys encara les ponències de la XXIX

Reunió del Cercle d'Economia a Sitges.

Tots els Ponents amb missatges bastant depriments, potser destacaria en

positiu al President Artur Mas que va fer el llistat de les coses positives en

marxa en aquests moments, en positiu també la brillantor intel·lectual del

President del Cercle d’Economia en Josep Piqué; i en negatiu al Ministre

Luis de Guindos, segurament parlava de Macroeconomia, molt lluny del

món en el que vivim la gent de a peu.

Com sempre, us deixo una frase d’en SALVADOR ESPRIU per la reflexió:

“Ell pensa el mateix dels teus. Parlen igual, amb paraules contràries”

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

36 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Maig de 2013

Diari del canvi Nº46

Una vegada més amb sentiments contradictoris

Abril ha estat un mes negatiu des del punt de vista de dades:

L’Atur creix i creix, cada mes constatem el mateix.

Avança el populisme. Por de que aparegui un “redemptor” (de dretes o d’esquerres) que arrossegui, contra això només es

pot lluitar amb la veritat.

Augmenten els atacs verbals a Catalunya des de la resta d’Espanya.

La frivolitat d’algunes persones que intervenen a les tertúlies d’algunes televisions, on en lloc d’informar generen

desconfiança, inseguretat.

Extraordinàriament negatives, les restriccions a les ajudes a la dependència. Quants problemes socials es generaran?

Per Amat. ha estat negatiu:

La pèrdua d’una operació de compravenda, perquè el client comprador s’ha vist directament afectat pel tema de Xipre.

La pèrdua d’alguna Administració de Comunitats, per la guerra de preus existent actualment al sector. És impossible donar

un bon servei: amb Call-center per incidències les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any; Administració de finques On-line

que implica portar tota la gestió comptable al moment; pagar puntualment a tots els proveïdors; tenir una bona assegurança

professional; i sobretot tenir un equip professional que coneix a fons la seva feina. Tot això per 4€ al mes per veí, impossible!

La caiguda de més Promotors, dels que sabem que ho han fet bé i que la falta de crèdit els ha arrossegat. Quina pena!

Però Abril també ha estat un mes positiu:

Ha sortit la Sentencia del Tribunal Europeu sobre el tema de les hipoteques a Espanya, impulsada pel Jutge J.M. Fernández

Seijo, el nostre Ponent a l’últim Sopar de l’Entorn Immobiliari i a qui coneixem de fa molts anys (ja que la seva primera plaça

com a Jutge va ser Esplugues de Llobregat). És esperançador veure que la Judicatura, o més ben dit part de la Judicatura,

es comprometi amb la societat, no ja per aquesta sentencia, sinó per tal i com ens va explicar el Sr. Fernández Seijo, la seva

funció en el Mercantil i la de molts companys seus, va adquirint una visió més àmplia amb la missió d’ajudar a solucionar

problemes a moltes empreses, en lloc de facilitat la seva defunció.

Cada vegada més, dins de les possibilitats existents, la societat civil aposta pel mecenatge o micro-mecenatge per tirar

endavant nous projectes o projectes ja existents als que l’Administració no pot donar el suport com feia fa anys.

Després d’assistir a una gratificant conferencia de Josep Ramoneda, vaig sortir amb la sensació que encara hi ha

possibilitats de salvar-nos del desastre, encara hi ha persones que pensen, que raonen, que no fan el discurs fàcil al que

estem acostumats.

Hem viscut un Sant Jordi extraordinari, potser per que el temps va ser molt bo, o per que la ciutadania tenia ganes de sortir,

sentir-se part d’una festa única, o una mica per tot, la veritat és que feia temps que no es veia tanta gent amb el somriure a

la cara.

Per Amat. també ha estat un bon mes:

Hem aconseguit tirar endavant vàries operacions que feia temps que es negociàvem.

Hem pogut constatar que hi ha persones que tornen a tenir ganes d’invertir. Ja no és una anècdota, i això ens anima.

Apropiada per aquests dies d’efímeres roselles.

Ara digueu: “la ginesta floreix, arreu al camp hi ha vermell de roselles”

- SALVADOR ESPRIU

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 37

Per Immaculada Amat

Abril de 2013

Diari del canvi Nº45

Balanç i reflexions de futur

El darrer divendres abans de Setmana Santa, com cada any, vàrem celebrar la Reunió General d’Amat. La veritat és que

a la Joana i a mi ens impressiona quan veiem la quantitat de gent que som, 65 persones! No sabíem si començar a córrer

i no parar. Suposo que, com en la majoria de les empreses, la reunió general serveix per explicar com ha anat l'any anterior

i quins són els projectes i objectius per aquest any. Nosaltres a més aprofitem per fer alguna conferència que ajudi a

tothom a reflexionar sobre el futur.

En aquesta ocasió vàrem comptar amb en Josep M. Galí, acadèmic, consultor i escriptor, que va reflexionar sobre tres

conceptes que formaran part de la nostra manera de fer com a societat, i que en conseqüència transformaran la vida, els

negocis, les empreses:

CO de col·laboració, cooperació, consum col·laboració, etc. La veritat és que al nostre negoci ja ho hem viscut, per

exemple quan hem llogat algun pis compartit.

RE de reutilització, explicava en Josep M. que en un futur proper es valoraran els productes que hagin estat

dissenyats pensant ja en la seva reutilització. Coneixem una empresa dedicada a la reutilització de roba infantil,

Trastus. Dins de la nostra pròpia empresa, cada vegada es reutilitzen més coses.

SO de societat, la societat recupera el seu paper, entrem en una societat secularitzada entès en que és una societat

que té confiança en ella mateixa, i se sentirà capaç de resoldre els seus problemes.

Deixo aquestes pinzellades de la conferència per a qui hi vulgui pensar.

Pel demés, Març potser ha estat una mica millor que Gener i Febrer, s'han fet reserves de compra de pisos a totes les

oficines. Els preus són realment molt bons pel comprador, i hi ha excel·lents oportunitats. El que continua sent cada dia

més preocupant es l'augment de l'atur, ho veiem cada dia al departament de patrimonial, on estem en contacte amb

moltíssimes persones. I no solament preocupant, sinó decebedor és el comportament de molts dels nostres polítics.

Per això em sembla encertada la frase "els que volen dialogar de debò s'han d'afanyar en la penetració del

pensament recíproc” - SALVADOR ESPRIU

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

38 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Març de 2013

Diari del canvi Nº44

Un mes diguem-ne trist

Al mes de febrer habitualment costen d'omplir les agendes de comercial, enguany segurament encara una mica més. Tots

els ratis han baixat: el número de trucades, el número de emails, el número de visites, el rati de conversió de trucades a

visites... i no diguem en operacions!

Costa molt aixecar l'ànim a una població superada per tots costats, una població que té por, que veu que la seva capacitat

disminueix dia a dia. I malgrat això és el millor moment per comprar: hi ha un gran número d’oportunitats, tenim preus

impensables fa quatre dies, en tots els segments... Algú podia preveure que hi haurien pisos a Barcelona per 100.000€? o

cases d’un nivell impressionant per 1.000.000€?

Malgrat aquest panorama tan desolador el nostre Departament Comercial no està mai aturat. Treballa activament les

diferents plataformes de les entitats financeres, gestiona les bases de dades, busca demandants i fa seguiment i més

seguiment.

En la mateixa línia de no aturar-se es mou l’Àrea Luxury. Els seus responsables, Nadia i Guifré, han assistit a una

Convenció Internacional de Luxury Real Estate a València, on no només han pogut conèixer el pols del mercat en altres

països sinó estrènyer llaços amb empreses que ens poden aportar clients d’arreu, tal i com ens estan portant (tres o quatre

al mes) el grup d'empreses immobiliàries que són les nostres Partners a Moscou i Sant Petersburg.

I com que ens agraden els reptes i estudiar coses noves, vàrem dir que sí a un encàrrec únic: valorar un conjunt d'escoles

ubicades a diferents zones de l'estat espanyol. Un conjunt d'escoles d’una Congregació coneguda, alguna d'elles situada

en edificis únics i irrepetibles. Ha estat un treball gratificant per la seva singularitat, un treball de consultoria diferent que

ens ha obligat a crear un model extrapolable a altres tipus de valoracions. Són aquests reptes els que t'ajuden a sortir de

la grisor imperant.

I gratificant va ser la Cata de Vins que organitzarem a l'oficina de Barcelona pels compradors de l'any 2012. Sota el

mestratge de Ferran Centelles, ex sommelier de El Bulli, vàrem aconseguir que tothom gaudís d’una vetllada sorprenent i

divertida.

Amb aquests petits actes intentem compensar i neutralitzar la gran tristor.

“Convé pensar un futur lluminós, convé pensar en les equivalències de vida i llum, de mort i fosca”

– SALVADOR ESPRIU

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 39

Per Immaculada Amat

Febrer de 2013

Diari del canvi Nº43

Un mes estressant

Per a les empreses petites com la nostra, el mes de gener és un mes complicat des de molts punts de vista. Cal tancar

l'any anterior i fer els corresponents informes, a nivell general, a nivell de departaments, cal tancar números, analitzar...

sense deixar de fer el dia a dia.

Cal evidentment planificar el nou any, discutir amb els caps de departament els objectius, preparar els pressupostos... I

que complicat és fer avui el pressupost del departament comercial! Preparar el pla de màrqueting, dissenyar les estratègies

de cada àrea, el pla financer... i tot això, sense deixar de fer el dia a dia.

A les grans empreses tenen els seus departaments de màrqueting, de planificació, de RRHH, etc. A les petites, on intentem

que l'estructura sigui el més petita possible, també a la nostra manera ho tenim, la diferència està en que segurament una

mateixa persona porta diferents barrets.

Estressats però satisfets per un nou any superat, satisfets perquè en base a estar molt amatents, controlant molt la

despesa, aconseguim tancar l'exercici amb superàvit, gairebé un miracle si tenim en compte tan sols dues dades:

Sense perdre ni un client de vertical els ingressos han baixat un 35%, corresponent a la baixada acumulada de dos

anys del preu de lloguer, més l’allargament del període que es necessita avui per llogar un pis.

El preu de venda a comercial ha baixat d’un 35 a un 60% segons la zona, també naturalment això afecta directament

al nostre compte d’explotació.

Satisfets perquè ho aconseguim a base de posar-hi tothom un esforç extraordinari, en base a innovar processos, a fer

màrqueting i màrqueting. Satisfets per haver pogut, no només mantenir la plantilla sinó inclús incrementar-la en 2 persones.

Però el que més ens satisfà és haver aconseguit sobre un total de 96 accions de reclamació anunciades durant tot l’any,

acabar només amb 18 desnonaments, i finalment només amb 4 llançaments. Es poden imaginar la gestió, la imaginació,

que hi ha al darrera per aconseguir arribar fins aquí? És un dels nostres granets de sorra (nostre, i dels nostres clients) per

ajudar al manteniment d’aquesta societat tan tocada.

Quan veiem tot el que està passant al nostre entorn, la indignació ens sobrepassa, ens fa plantejar-nos si som unes

ingènues somiatruites intentant salvar uns llocs de treball, l'habitatge d’unes famílies,... mentre tot el dia sentim parlar de

corrupció i corrupció dels que ens representen o ens han representat, és francament desmotivador.

Per no frustrar-nos més del que ja estem, volem agafar-nos a una frase d’en SALVADOR ESPRIU –

"fer tot allò que puguem de la nostre part, per tal de que el món sigui una mica menys desagradable i sobretot

una mica menys pervers"

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

40 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Gener de 2013

Diari del canvi Nº42

2012 un any intens, 2013 un any que fa por (segons prediuen)

Ha acabat el 2012, segurament l’any més intens de la nostra vida professional. Passen tantes coses i totes tan ràpides

que es fa difícil fer una valoració. De moment hem d’estar contentes com a empresa, un nou any passat, mantenint els

nostres dos objectius des d’inicis de la crisi: mantenir plantilla, continuar invertint en Màrqueting.

Hauríem d’estar encara més contentes per aconseguir:

Incrementar la cartera d’immobles en Administració, gràcies a la confiança que ens ha atorgat una gran entitat

bancària.

Incrementar el número d’immobles venuts respecte l’any anterior, encara que a preus més baixos.

Integrar la nova oficina de Sant Cugat Centre en un temps rècord.

Continuar fent els nostres Sopars de l’Entorn Immobiliari... i moltes altres coses més.

Ho hem aconseguit gràcies a l’entrega de la nostre gent, a la seva capacitat de ser flexibles i adaptar-se als requeriments

i exigències del mercat actual. A l’esforç que fem tots plegats per formar-nos i preparar-nos de forma constant. A les ganes

que hi posem per ser cada dia millors... Tot això ens manté, esgotats però vius!

Malgrat tot això, no tot són flors i violes, sinó que tenim problemes, i molts, com tothom.

Hem entrat al temut 2013, ho fem amb por. Totes les notícies que ens arriben són dolentes, totes les previsions pitjors.

Ens preocupa extraordinàriament el grau d’estrès econòmic i emocional que suporta en aquest moment la nostra societat.

Fins quan aguantarà? Pensem que cal fer un esforç col·lectiu per mantenir llocs de treball, sinó al final, el país es

col·lapsarà.

Des del punt de vista d’Amat, la imatge que ens ve en aquest moment per visionar el 2013, és la imatge d’un circ... ens

caldrà ser equilibristes, fer màgia, domar feres, fer el doble salt mortal, i si s’escau, farem de clowns. Segurament plorarem

i riurem, i esperem arribar a finals d’any havent sobreviscut a la funció i preparant la següent...

En homenatge a SALVADOR ESPRIU, que enguany es celebra l’efemèride del

seu naixement, citem una part del poema:

“M’han demanat que parli de la meva Europa” (1959)

Que no sigui decebuda la nostre esperança,

que no sigui escarnida la nostre confiança:

així molt humilment ho demanem.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 41

Per Immaculada Amat

Nadal de 2012

Diari del canvi Nº41

Propòsits solidaris

Com cada any per aquestes dates editem un

CALENDARI, i com cada any, aquest gira a l’entorn d’un

tema. Aquest any hem volgut fer un homenatge a les

fundacions que treballen al nostre entorn, pensem

que en aquests moments estan duent a terme un

paper fonamental dins la nostra societat, estan suplint

amb l’esforç d’un gran nombre de persones anònimes

el rol que en altres èpoques complia l’Administració.

Estem segures que sense la seva contribució

aquesta nostra societat estaria encara més

polaritzada, i no es donaria resposta a necessitats i

requeriments tan necessaris.

Som conscients que són una petita mostra, que ens

hem limitat a les que ens són més properes, també

som conscients que en altres zones del món les

necessitats són molt més urgents i importants que les

nostres.

Finalment hem triat les que tenien una relació directa amb l’entorn d’Amat.

També volem agrair als nostres patrocinadors i col·laboradors, el suport rebut per produir aquest calendari.

Els desitgem bones festes i en especial molta esperança, positivisme i força pel proper 2013.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

42 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Octubre de 2012

Diari del canvi Nº40

Sorpreses positives

Primera sorpresa positiva, el Barcelona Meeting Point d’aquest Octubre. La nostra empresa va dubtar fins a l’últim moment

sobre la conveniència o no de participar-hi, finalment decidirem anar-hi, i el cert és que l’èxit ens ha sorprès a nosaltres, i

a tothom que hi ha participat. Cues per demanar informació, persones realment interessades en comprar, i sensació de

que els preus havien arribat al que el client demandant avui pot pagar.

Amat. tenia el seu propi espai en la zona de Rússia, i a més tenia comercials als estands de Solvia, Catalunya Caixa i

BMP.

Les xifres són importants:

14 Comercials d’Amat. a la fira

650 Visites ateses

20 Entrevistes amb immobiliàries russes

3 Operacions tancades a la fira + altres operacions tancades posteriorment.

També va ser sorpresa l’interès dels mitjans de comunicació per les vendes fetes per Amat. a clients procedents de les ex

Repúbliques Soviètiques: 3 entrevistes a televisió, 1 a la radio i 2 a mitjans escrits.

Pensem doncs que tan la inversió econòmica feta, com l'esforç de la nostra gent, han tingut un resultat satisfactori.

Malgrat això, no podem resistir comparar aquest Meeting Point amb el de fa 6-7 anys, hem passat de tres pavellons amb

estands de dues plantes, a mig pavelló on només hi eren presents: 8 promotores Immobiliàries, 6 entitats financeres i

algunes comercialitzadores.

Segona sorpresa positiva, Amat. ha estat guardonat amb el premi FUNDE, per les seves polítiques efectives de conciliació

de la vida familiar i laboral. L'entrega del premi va tenir lloc en un acte solemne celebrat a la Seu Vella de Lleida i presidit

pel seu Alcalde, Excm. Sr. Angel Ros.

Negativa ha estat la dura inspecció que hem tingut pel departament de consum de la Generalitat arran d’una denuncia feta

per un interessat en llogar un pis a qui no li vàrem llogar per no complir els requisits de solvència econòmica que tan el

propietari com la companyia d'assegurances exigeixen. Els fets passaren el mes de Novembre del 2011, i al cap de 12

mesos demanen documentació acreditativa de la insolvència. Això és normal? No cal destruir la documentació d'acord

amb la llei de bases de dades? Aprofitant això, han inspeccionat tot el que es pot inspeccionar. Arribem a la conclusió que

les empreses que ens caracteritzem per: ser estrictes, complidores de la normativa, paguem religiosament els nostres

impostos, tenim l'ISO, voluntàriament ens auditem... estem molt més exposades. Quina contradicció!

La paciència es un arbre d’arrel amarga però de fruits molt dolços. (proverbi persa)

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 43

Per Immaculada Amat

Setembre de 2012

Diari del canvi Nº39

Punt de no retorn

Des de l’últim diari, la nostra Catalunya ha canviat, un gran moviment sortit dels propis ciutadans, no de la política, ha

remogut el nostre petit país. La voluntat de ser un estat ha capgirat els plans i les estratègies de tots els partits polítics

sense excepció. Em sembla un gran triomf de la democràcia, segur que tots estem plens d’incerteses, de pors, però també

estic segura que hem de mirar endavant i avançar en el camí emprès. Les generacions que ens venen al darrera ho

esperen i ho necessiten. Un bon client nostre ens deia: “el pas donat l’11 de Setembre és tan important per nosaltres

com la primera trepitjada de l’home a la Lluna, no té retorn.”

I mentre el país avança, nosaltres intentem conviure amb un dia a dia en el que en cada moment hi ha més i més problemes.

Per exemple en les comunitats de propietaris, que n’administrem moltes i des de fa molt temps:

Mai ens havíem trobat amb un índex de rebuts retornats i impagats tant important.

Avui moltes comunitats ja han gastat el fons de reserva, altres fa força temps que només fan el manteniment

mínim, han prescindit de serveis.

Tenim ja en marxa un gran nombre de procediments monitoris per deutes comunitàries, que cal fer, però que no

sabem on ens porta, apart de preservar els interessos de la comunitat en general, perquè la realitat és que molts

comunitaris no poden pagar.

Però com sempre volem ser positius, també hi ha bones notícies:

Hem llogat dues naus industrials

A Barcelona s’ha reactivat la venda d’habitatge de segona mà

Anem al Barcelona Meeting Point, ens trobareu al Saló Professional del 17 al 19 d’Octubre, i també tindrem

representació del 17 al 21 d’Octubre al Saló del Gran Públic, als estands de les principals entitats bancàries amb

les que treballem (Solvia i Catalunya Caixa).

Celebrem tots els progressos, no esperem a aconseguir la perfecció – ANN MCGEECOOPER (Directiva Nord-

americana)

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

44 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Agost de 2012

Diari del canvi Nº38

Necessito tant de temps per no fer res

que no em queda temps per treballar

És una frase d’en PIERRE REVERDY – poeta del surrealisme i cubisme francès - trobada al darrer llibre d'ENRIQUE VILA-

MATAS.

Potser això són les vacances, el no fer res, però la qüestió en aquests moments tan canviants és: Ens queda temps per

no fer res? Penso que menys del que voldríem i segur necessitaríem.

La meva impressió és que la gran majoria de les empreses han canviat la seva forma de fer vacances, moltes han tancat

menys dies dels que habitualment acostumaven, entre elles Amat, i la veritat és que no hem tingut ningú amb els braços

creuats. A Barcelona hi ha hagut molta gent, hem tingut un nombre prou significatiu de visites i hem tancat operacions.

En línies generals vivim en un estat de permanent tensió: Que si ens rescaten i a qui? A la banca o al país? Quan? Com?

Que si el banc dolent ja mateix? Com i quins immobles? Que si modifiquen la LAU? Us heu parat a analitzar la proposta

que s'ha publicat i a qui beneficia?

Sembla el conte de “l’enfadós” mai acabem de tenir les coses clares d’on som.

I malgrat tot i com sempre diem: la vida continua, i també ens aporta coses positives. Aquestes vacances n’he recollit

algunes:

Al poble de la Cerdanya on estiuegem, hi ha els mateixos restaurants que fa anys i dels mateixos propietaris,

un èxit.

Un avi de la Terra Alta, ens deia que estava disposat a renunciar a un mes de la seva pensió de jubilació si

això podia contribuir a salvar el país. Prenguem-ne nota.

Uns amics nostres han venut al Juliol molts pisos d'una promoció a la Costa Brava.

Ampliem plantilla! Es necessita tant de temps, tan d’esforç per fer molt menys!!

Esperem que les vacances curtes o llargues hagin servit per poder descansar una mica i “carregar les piles”

per una tardor que promet.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 45

Per Immaculada Amat

Juny de 2012

Diari del canvi Nº37

Les paraules són les ulleres o les rodes del cervell

He volgut començar l’últim diari abans de uns necessaris dies de vacances amb aquesta reflexió d’EMILI TEIXIDOR, per

retre-li homenatge en la seva mort, i també perquè la seva reflexió és molt apropiada en aquests moments. En molts diaris

anteriors n’he fet referència, no es diuen les coses amb les paraules que corresponen, i en conseqüència, no fem les coses

que toquen. Malament!!!

I quin mes de Juny! Des de les sessions de Sitges a la trobada del Cercle d’Economia, tot era plorar... (en salvaria pel seu

nivell, l’interessant debat entre l’ex-ministre francès Kouchner i l’ex-ministre alemany Fisher): les tensions de la prima de

risc, l’atur incontrolat, Grècia, el “rescat” d’Espanya, les sentencies que afecten a Catalunya, i sobretot els problemes que

passen tots els ciutadans. No poden passar més coses negatives?

Però, com sabeu, sempre volem ser positius, i en mig de la caiguda econòmica general, en mig del desànim imperant, hi

trobem algunes notes positives:

És positiu haver aconseguit marcar un preu al mercat immobiliari de Sant Cugat, després d’anys de baixar els

preus cada mes, per fi s’ha estabilitzat, la caiguda ha estat extraordinària però s’ha aturat. La baixada de preus

ha estat a l’entorn del 50% des del punt més alt, arribats a aquest punt, en el mes de Maig i Juny, tan Amat. com

els diferents Promotors, hem començat a vendre.

És positiu el consens que s’està aconseguint en relació a la necessitat d’un model diferent per a Catalunya.

És positiu que Barcelona continuï sent una ciutat atractiva per viure-hi, i en conseqüència hi continuïn venint tants

estrangers.

És positiu el reconeixement al sociòleg Manuel Castells, que ha obtingut el premi “Holberg”, el “Nobel” dels

sociòlegs.

És positiu poder escoltar a persones tant clarividents malgrat l’edat com en Jordi Pujol.

I ara que venen les vacances, ens cal estar positius, perquè vivim en un país preciós, tenim un sol meravellós, i aconseguim

que ens visitin un munt de turistes que ens ajuden a millorar la nostra economia.

Bones Vacances!!!

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

46 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Maig de 2012

Diari del canvi Nº36

Entre la indignació i el seguir endavant

Després dels esdeveniments d’aquest últim mes, tot el país, o gairebé tothom, hauríem d’estar indignats. No hi ha dia

sense una notícia dolenta! El tema de Bankia n’és l’estrella i el paradigma a la vegada, parlem d’unes xifres que de tan

immenses no som capaços de fer-nos compte del valor, i ningú assumeix responsabilitats. Les companyies de raiting ens

van baixant la nostra puntuació, inclòs Catalunya, que fa deures i més deures. L’Estat ha baixat a la meitat les subvencions

i ajudes pels discapacitats, calia? evidentment que no. Per què no redueixen els funcionaris en els ministeris que s’han

quedat des de fa anys sense contingut? Hi ha molts, molts motius per estar indignats, si en fem recompte, cadascun de

nosaltres en té un sac ple.

Casualment en una revista he llegit que durant la segona guerra mundial el Govern anglès va imprimir uns pòsters amb la

frase “Keep calm and carry on”, pòsters que no van fer servir, i que recuperada la frase, avui fa furor, és exactament el

que hem de fer “tinguem calma i tirem endavant”.

Aquest és l’esperit que ens va transmetre el Director General del Clínic Josep M. Piqué fa pocs dies en un sopar, tirar

endavant en moments tant complicats per la sanitat.

També en Carles Sumarroca, en un dinar de la Cambra de Comerç, parlava de 8 idees estratègiques per tirar endavant

les empreses.

I en Josep M. Galí, en la presentació d’un estudi de la Fundació Creafutur, ens proposava un exercic i de reflexió sobre el

consumidor del futur, una altre manera de mirar endavant.

I avui, fan la Marató sobre la pobresa de TV-3, ens ho podem mirar de moltes maneres, la primera sensació és de neguit,

m’ha vingut al pensament quan jo era petita, i fa molts anys, en que es feien uns programes benèfics a la radio del Sr.

Dalmau i el Sr. Vinyes, era l’Espanya dels anys 60, on hem arribat? La següent reflexió és que estem en situació

d’emergència i cal tirar endavant.

Una última reflexió: menys mal que, encara que amb empentes i rodolons, la societat civil va tirant endavant.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 47

Per Immaculada Amat

Abril de 2012

Diari del canvi Nº35

Mentre l’estrany món avança

És una frase llegida en un llibre de Paul Auster, i m’ha semblat el títol perfecte pel diari d’aquest mes, perquè realment tot

és molt estrany.

Els Governants de Madrid, que avui diuen blanc i demà negre, que tergiversen les dades com els hi ve de gust.

L’embolic de les grans companyies, i els multimilionaris sous que encara avui cobren els seus directius. El passat dia 1 de

Maig el diari deia que el Sr. Martin de Martinsa s’apuja el sou!

El que en aquest moment alguna Administració pública contracti personal, i que a més el contracti a preus absolutament

fora de mercat, una persona sense cap tipus d’estudi cobrant el mateix sou que un bon comercial o un assessor fiscal amb

màster inclòs. Qui s’ho explica?

Els discursos dels dirigents dels partits de l’esquerra catalana, carregant-se cada moment les mesures del Govern, com si

amb ells no anés la història, que no eren qui estaven al Govern fa tres dies? Que no són part del desastre, com ho som

tots?

I mentre aquest estrany món avança, la majoria dels mortals han de fer mans i mànigues per tirar endavant. Una empresa

com la nostra que té tants clients, que està prop dels seus clients, veu els miracles diaris que fan persones i empreses per

sobreviure. Uns quants exemples:

Més del 50% de les persones que deixen els pisos de lloguer, al ser preguntades, ens expliquen que van a viure amb

familiars. Tenen raó els sociòlegs que diuen que les famílies són més solidaries que mai.

Els promotors que es veuen en la necessitat de desprendre’s dels últims bens personals que els hi queden per pagar

els re finançaments bancaris que al llarg dels últims anys han tingut que anar fent.

Els industrials, del sector que sigui, amb una bona cartera de comandes, amb un històric impecable davant de la banca,

que per poder continuar es veuen obligats a garantir amb tot el seu patrimoni personal la renovació d’un crèdit, segur

de menys import del que tenien, i en unes condicions pitjors. I això, els que poden, perquè la majoria es veuen obligats

a tancar.

Molts advocats i assessors fiscals que han d’ajuntar despatxos, re inventar-se, doncs els hi han desaparegut molts

dels seus clients, les empreses.

A tots, o quasi bé a tots, ens ha tocat re inventant-nos, però com que la vida continua, ho fem, i endavant sense mirar

enrere... i precisament com que la vida continua, no ens cansem de dir Inversors, ara és el millor moment, invertiu en

el sector immobiliari!! està ple d’oportunitats...d’aquí uns anys, no sé quants us lamentareu de no haver-ho fet!!

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

48 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Març de 2012

Diari del canvi Nº34

Quin repte i quina responsabilitat!

L’últim divendres de Març vàrem fer la Reunió General de l’empresa. Fa efecte veure 62 persones juntes. Quina por, quin

repte i quina responsabilitat!

Començàrem amb una xerrada d’en Cèsar Molins, propietari i Director General d’Ames, membre del CAREC (òrgan

d’assessorament a la Generalitat de Catalunya en relació a la reactivació econòmica i el creixement). Ames és una industria

del sector metal·lúrgic, té 7 factories repartides en diferents països, la major part a Catalunya, i té més de 700 treballadors.

I per què li demanàrem al Cèsar que ens fes una xerrada? Doncs perquè malgrat les diferències entre la seva i la nostre

empresa, en quan a sector i dimensió, tenim moltes coses en comú. Quines? la visió del negoci, els valors i els principis.

Coincidències fins al punt que, sense pactar prèviament de què parlaria, el que va fer en Cèsar va ser passar part de la

presentació que ell mateix va fer a la Reunió General d’Ames, i va resultar que era quasi exacta a la presentació que

havíem preparat nosaltres per Amat. Moltes gràcies Cèsar per dedicar-nos unes hores, un divendres a la tarda, vigília de

Setmana Santa.

La nostra reunió va servir d’una banda per analitzar com havia anat el 2011, i per l’altra, fixar els objectius per l’any 2012

(un any molt més difícil del que havíem previst), i quins són?:

Créixer i créixer... quan les despeses ja estan molt controlades, quan els processos estan estudiats i estudiats, quan tens

les persones preparades i vols mantenir-les, en uns moments en que els ingressos baixen tant, només et queda per

equilibrar, el creixement.

Focalització en el client, en la feina ben feta, en donar el millor servei, en la personalització. I sobretot no perdre malgrat

les pressions del mercat, els valors que han estat la clau d’Amat.

I algunes bones notícies que hem viscut a Amat. La incorporació de la nova oficina de Sant Cugat s’ha fet en un temps

record. El bon fer del Banc de Sabadell, tan en la part immobiliària com la pròpiament bancària. I la incorporació d’un altre

membre de la tercera generació, la Nadia Massagué Amat, que serà la futura cap comercial d’Amat. Immobiliaris.

Una frase que m’ha agradat llegida en un anunci: Do more, be more!

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 49

Per Immaculada Amat

Febrer de 2012

Diari del canvi Nº33

El món està canviant ... i tu?

Gener i Febrer han estat molt difícils per a tothom, i en especial pel nostre sector. Si volem mirar el got mig ple i comparem

les dades de vendes, visites, trucades i operacions dels últims deu anys, veiem que el mes de Gener sempre ha estat més

fluix que altres mesos, sempre ha estat un mes en que les visites no comencen a produir-se fins a la segona quinzena.

Però aquest any el comportament del mercat ha estat diferent, fins a la segona quinzena de Febrer l’atonia ha estat

absoluta, ara sembla que de mica en mica recuperem un cert interès per part dels demandants, hi ha trucades, e-mails,...

així comença la cadena de la venda.

Avui el comprador pot estar segur que en el 80% dels casos, la propietat ha pres ja consciència de la nova situació, dels

nous preus, de que el món està canviant. Sempre quedarà un residual que encara té el somni de que tot serà com abans.

El comportament del lloguer ha estat millor, i sobretot, aconseguim mantenir l’índex de morositat molt controlat. Ens costa

molta gestió, però entenem que és el que en aquests moments els hi convé als propietaris, i sobretot ens convé a la

societat.

I posats a voler ser positius, i seguint el mestratge de l’Oriol Amat, que sempre diu que malgrat tot hi ha persones i empreses

que avancen, hi afegiríem que a més hi ha projectes que avancen. Alguns molt propers a nosaltres, i que ens ajuden a

pensar que alguna cosa serem capaços de tirar endavant. Per exemple, a Sant Just Desvern estem acabant d’inscriure

una Junta de Compensació al centre de la població, i la propietat té la intenció de començar la promoció de forma

immediata. A Sant Just també es comencen les obres del nou club esportiu de Can Melich, un projecte fa temps iniciat i

que ara ha agafat l’embranzida necessària per fer-se realitat. Per altra banda també la família Planes entren al mercat

d’Indonèsia i creen una línia d’ajuda a emprenedors.... Segur que tots tenen dubtes de si és el moment, de si ara toca, tots

estem plens de dubtes, per això ens agrada aquesta frase.

Si un comença amb certeses, acabarà amb dubtes, però si s’accepta començar amb dubtes, acabarà amb certeses.

– FRANCIS BACON (1561-1626) filòsof i estadista britànic.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

50 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Gener de 2012

Diari del canvi Nº32

Ahir més fàcil que avui!!!

Aquest sembla serà el “mantra” dels nostre país al llarg del 2012. Dia a dia les notícies són més negatives, el Ministre de

Guindos deia fa pocs dies que els propers 5 anys seran mes difícils dels que hem passat. Només una dada, l’atur ja està

a 5.300.000 persones i pujant. La frase d’en Guardiola “llevar-se més d’hora cada dia” sembla que tampoc serveix ja, que

hem de fer? Replegar-nos a mínims? O seguir l’estratègia que hem anat seguint fins ara de creixement controlat?

Si analitzem l’any 2011, ha estat per Amat excepcional, en creixement i en posicionament (no en resultats, com és evident).

Les circumstàncies et porten en ocasions a haver de prendre decisions en moments en que no ho teníem previst, i això és

el que ens ha succeït l’any 2011. Teníem previst obrir oficina a Barcelona, ho varem fer, i la veritat és que estem molt

contents, en un any hem avançat molt. Posteriorment ens va sortir la possibilitat de créixer a Sant Cugat, adquirint

l’empresa INOGAR, i ho varem fer. I avui ja tenim a Sant Cugat centre una oficina totalment remodelada i en ple

funcionament.

El 2011 ha estat també una any de moltíssima feina, de molta dedicació:

Al departament patrimonial de vertical, la gestió de la morositat ha estat un repte continuat, intentant buscar solucions

individuals a mida de les necessitats dels llogaters i propietaris. Una morositat que va creixent en relació al creixement de

l’atur, i esgotant-se per moments les poques ajudes que quedaven públiques i privades per l’impagament dels lloguers.

També a patrimonial-comunitats, la gestió dels pressupostos i la morositat s’ha convertit en un mal son.

I que dir de comercial, on tancar operacions costa tant!

Per tot això, l’equip directiu d’AMAT es pregunta cada dia, com ens plantegem el 2012? La resposta sincera avui, no seria

amb optimisme, però si amb ganes, amb coratge, amb la força que dona haver ja passat 4 anys de crisi-canvi, sense

pèrdues, sense reduir personal, al contrari, ampliant plantilla, invertint i sent capaços encara de plantejar-nos innovacions.

Això sí, demanant a tots els nostres col·laboradors el màxim esforç, compromís i flexibilitat necessaris en un entorn que

ens canvia dia a dia. Som-hi!

Cap passió priva a la ment del poder d’actuar i raonar amb tanta eficàcia com la por. – EDMUND BURKE (polític i

escriptor irlandès)

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 51

Per Immaculada Amat

Novembre de 2011

Diari del canvi Nº31

I continuen les incerteses

A diferència del mes de Setembre i Octubre, en aquest mes de Novembre el departament comercial d’Amat ha anat millor

del que preveiem. No és per tirar coets, però sí que almenys per tot l’equip comercial que treballa sense parar, aconseguir

tancar operacions representa una dosi de moral. Un comercial evidentment que necessita la part del variable econòmic,

però és més important encara l’aconseguir el tancament, i avui el tancament és llarg i complicat, és una autèntica carrera

d’obstacles.

Avui qualsevol servei, i nosaltres som una empresa de serveis, és molt complexa de gestionar, més morositat, es necessita

més atenció i més temps, i això significa més persones. Sembla una contradicció, l’ampliació de plantilla és raonable i

necessària des del punt de vista del servei, i no és raonable des del punt de vista econòmic. Ens movem permanentment

en aquest gran dubte, consultem a “gurus” i trobem posicions diferents, analitzem que fan les consultores i també ens

trobem amb posicions antagòniques. Així que al final decidim la nostra pròpia estratègia, basada sobretot en el llarg termini

i en la voluntat de poder continuar donant el millor servei. Faig ara aquesta reflexió perquè és precisament ara quan estem

dissenyant i planificant el 2012 (ja hem escoltat dir un munt de vegades que el 2012 farà bo el 2011) i en conseqüència

és quan de nou se’ns plantegen tots els interrogants.

I parlant d’interrogants, com pot ser que demanis hora a un Ajuntament i passades tres setmanes encara no la tinguis?

Com pot ser que la propera setmana treballem dia si dia no (pel 6 i el 8 de Desembre) si per una empresa de serveis és

una distorsió que no ha de ser per una empresa industrial? Com pot ser que les joventuts d’un partit polític es dediquin a

pintar-nos les tanques publicitàries amb missatges que res tenen a veure amb la nostre empresa? Com pot ser que amb

tants milions d’aturats costi tant trobar persones que siguin bons professionals i disposats realment a treballar (no a escalfar

cadira)?

I ho deixo aquí perquè podria omplir una plana sencera, crec que és adequada la frase de MAQUIAVEL – Aquesta és la

tragèdia dels homes: les circumstancies canvien, però ells no.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

52 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Octubre de 2011

Diari del canvi Nº30

Meeting Point: present i passat

A finals d’Octubre va tenir lloc la fira immobiliària del Meeting Point, hi havíem estat presents des de el seu naixement

formant part de Ceigrup, podríem dir que formarem part del grup que va decidir tirar endavant la iniciativa. Abans ja havíem

anat com a visitants al MIPIM, que es feia a Cannes. Va ser el precedent del Meeting Point. Durant anys havíem participat

en la Fira fins que l’eufòria del sector, la gran potencia de les promotores, ens va quasi bé expulsar. Aquest any hi hem

tornat i la primera reflexió és: quin canvi!!!!

Quan hi entraves, què veies? Una reducció de l’espai destinat a la fira increïble, i una participació tant minsa!! Menys de

10 promotores, menys de 10 comercialitzadores, menys de 10 empreses immobiliàries de la banca. Els espais

institucionals, els més grans. I l’espai Rússia, una iniciativa per intentar atraure els inversors dels països de l’antiga URSS

que avui estan en alça.

Nosaltres, Amat. Immobiliaris, varem estar dubtant molt de si anar-hi o no, perquè la inversió era important. Al final,

analitzant les possibilitats reals del mercat actual, decidirem que era de les poques opcions existents avui per tal de

capitalitzar un cert mercat d’alt nivell. Teníem el precedent dels resultats de la comercialització de l’Illa del Mar, on el 75%

de les vendes les hem fets a estrangers, i d’aquest percentatge el 45% a ciutadans de l’antiga URSS. També teníem clar

que al adquirir el compromís de anar-hi ens obligava a portar a terme una sèrie d’accions feia temps decidides, però no

realitzades, com son: fer un microsite en rus, fer un díptic de presentació de l’empresa en aquest idioma i obrir el ventall

de col·laboracions amb agències immobiliàries russes.

Varem preparar la nostre assistència a consciència, amb accions abans, durant (varem tenir inclús tres traductors de rus-

català tots els dies), i després de la fira. Els resultats caldrà veure’ls en el futur, no esperàvem pas un resultat immediat.

També varem participar en l’ espai d’algunes de les Empreses Immobiliàries de la Banca per les que treballem, i aquí sí

que varem tenir contactes que poden convertir-se en operacions, en aquests espais sí que el dissabte a la tarda i el

diumenge al matí hi havia força animació amb gran nombre de consultes.

Creiem que no ens varem equivocar al decidir anar-hi, malgrat l’enorme esforç econòmic i personal que representa. Ara

ens cal trobar-ne els resultats.

Com que hi varem estar forces hores ens va donar temps a recordar anteriors edicions en les que aquesta fira, segurament

altres també, es va convertir en una gran fira de vanitats, on cadascú havia de ser més gran, més vistós i sobretot, més

endeutat que els altres. On són aquell munt de promotores? Com podia ser que empreses petites com la nostra de cop i

volta es convertissin en promotores amb milions d’euros de finançament? I sobretot, com ens han deixat?

En fi, el que està fet, fet està, ara ens cal als que quedem lluitar per sobreviure en un entorn cada vegada més complicat.

En aquests dies del Meeting Point on hem pogut parlar amb moltíssims companys del sector, el sentiment era unànime,

Setembre i Octubre un desastre, per això creiem que ens cal aplicar-nos tots plegats la cita de CONFUCI – No importa

quan lent vagis, mentre no t’aturis.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 53

Per Immaculada Amat

Setembre de 2011

Diari del canvi Nº29

Els canvis

En el nostre sector, el món immobiliari, moltes coses estan canviant:

Els preus, tan en la venda com en el lloguer, que s’han posicionat al món real d’avui, i que malgrat els greus problemes

de finançament, ens han permès continuar venent. I en alguna Promoció molt concreta amb més èxit del que ens

pensàvem.

La contenció de la morositat, ens ha calgut fer molts esforços, dedicar recursos, ser imaginatius a fi d’aconseguir

mantenir un nivell baix de morositat en un moment en que semblava que es desbocava, és clar que això dóna molta més

feina, és evident!!

No és fàcil aconseguir mantenir un nivell de morositat del 6% (però només arriben a desnonament un 3,85%) quan els

problemes econòmics són tan greus i per totes les capes socials. Tenim clar que no és el mateix administrar a les zones

on nosaltres ho fem que administrar en zones molt més obreres, però tot i així, de problemes de cobrament en tenim molts

i molts. Ara bé, hem intentat des del principi buscar solucions un a un, de manera que evitem en el possible el greu

problema per l’arrendatari que representa entrar en un procés de desnonament, i també pel propietari, que avui segurament

necessita molt més aquests diners del lloguer. Hi posem imaginació, pactem, fem l’impossible per evitar els desnonaments.

A Comunitats ho veiem més complicat, tenim poc marge de maniobra, doncs ja portem dos anys ajustant els pressupostos,

negociant amb proveïdors, etc. Un cop prescindit d’algun servei, substituïdes gespes per gespes artificials, que més podem

fer?. Difícil!!

La baixada del IVA a l’adquisició de l’obra nova, segur que és una bona mesura per incentivar, (calia apujar-lo fa quatre

dies ?) tot i que beneficia tan sols a una petita part del producte que hi ha al mercat. Si analitzo tan sols la nostra cartera

de producte en venda, és evident que beneficia la venda dels immobles d’obra nova dels pocs Promotors que encara avui

estan operatius, beneficia la venda de les promocions que avui les entitats financeres comencen a promoure, però no

l’obra nova que han adquirit moltes entitats financeres, que malgrat ser producte per estrenar des del punt de vista fiscal,

són ja segones transmissions.

Com que ja no creiem en les grans solucions, no creiem en els miracles, creiem tan sols en la suma de les petites mesures,

de les accions que cadascú podem anar fent per aconseguir redreçar les coses mica en mica, i si de tant en tant el Govern

ens hi ajuda , doncs millor.

El valor no és la manca de por, sinó l’habilitat d’enfrontar-s’hi – JOHN PUTMAN

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

54 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Agost de 2011

Diari del canvi Nº28

4 Anys!!!

Aquest Setembre ja fa quatre anys que tots plegats varem deixar de ser rics!!! Al principi segurament tots pensàvem que

seria com altres vegades, que patiríem tres anys i remuntaríem...avui tots hem pres consciència que el nostre món ha

canviat, que les regles del joc ja són unes altres, i que en països com Espanya costarà molt més mantenir un cert nivell,

molt més que a altres països del nostre entorn europeu.

Les coses son així, i ens ha calgut un cert temps, potser massa, assumir-les. Avui tothom ho tenim clar: Govern, empresaris,

treballadors, banca...o quasi bé tothom, doncs a vegades sembla que els dirigents de alguns partits no ho acceptin,

almenys en les seves declaracions, i això que fins fa quatre dies han estat manant.

Aquest mes d’Agost hi ha hagut una sèrie d’experiències i informacions que ens posen de manifest aquests canvis i que

fan reflexionar:

Barcelona no semblava la típica Barcelona a l’Agost, hi havia molta gent, descomptant els turistes, que n’hi havia molts.

Els diaris no han pogut publicar la típica fotografia de la Diagonal o el Passeig de Gràcia buits, això significa que molta

gent s’ha quedat, ha reduït les seves vacances.

Menys, molta menys gent a llocs de muntanya, per exemple, a la Vall d’Aran, a mitjans d’Agost, als refugis de muntanya

tenien les places que volguessis. L’any anterior no ni havia ni una.

Als mitjans d’informació han aparegut reportatges de persones que han estat empresaris o directius que han hagut de

fer canvis radicals en les seves vides i en els seus plantejaments, que difícil ha d’ haver estat!!

La nostra empresa ha reduït també el període de vacances que fa anys i anys portàvem fent.

Tothom s’ha adaptat, és el que cal, voler mantenir una ficció no ens porta enlloc, i un cop assumits o adaptats, ens cal

mirar positivament endavant, ser imaginatius. Això és el que varen fer a Bossost (Vall d’Aran) durant la festa Major, els

carrers estaven engalanats amb una mirada entre sarcàstica i divertida sobre la crisis. Tot plegat era un gran exercici

d’imaginació i creativitat!!!

Bon retorn a tothom i ànims!!! El present sempre és el millor moment per millorar el futur.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 55

Per Immaculada Amat

Juny de 2011

Diari del canvi Nº27

Un Juny complexa

Juny ha estat un mes estrany, un mes ple de diferents activitats, un mes estressant.

Vàrem començar amb les jornades del Cercle d’Economia, com sempre amb ponents molt interessants (si descomptem

els polítics de Madrid que sempre tenen el mateix discurs), però en resum unes jornades de les que vàrem sortir més

deprimits del que hi havíem entrat. Després una conferencia del catedràtic Josep Oliver sobre les dificultats del nostre

sector, uns dies després un sopar amb J.A. Alcaraz, Director Executiu de la Caixa, en el que es va reafirmar la gravetat de

la situació que vivim. Dies després en Jordi Gual, Subdirector de la Caixa, en el sopar del Club Immobiliari de ESADE que

Amat. Immobiliaris patrocina, ens explicava on és Europa avui.

En resum, que estem en una situació molt difícil, i el més preocupant és que ningú sap dir com en sortirem. La part

positiva, el “Fòrum Impulsa” de Girona, una alenada d’il·lusió, d’innovació, tant, que pensant-hi després, resulta inclús

irreal.

Des de el punt de vista de la nostre empresa, Juny també ha estat un mes estrany, un mes on el telèfon comercial ha sonat

menys, inclús pel lloguer. Hi ha hagut calma fins a Sant Joan. En canvi, l’última setmana s’ha aconseguit recuperar el ritme

de lloguers i tancar algunes vendes, algunes després de més de 6 mesos de negociació. Avui tot s’eternitza, malgrat això,

si aconseguim tancar-ho, estem més que satisfets.

La perseverança en moltes ocasions té premi... i adaptant l’epitafi d’en MAX AUB – Hem fet el que hem pogut.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

56 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Maig de 2011

Diari del canvi Nº26

Difícil, difícil, però amb alguna bona notícia!

El primer trimestre d’aquest any ha estat el més difícil de tots, sobretot pel departament comercial. Ho hem comentat amb

altres empreses comercialitzadores i amb promotores, i a tothom li ha succeït el mateix. Poques trucades, poques visites i

quasi zero operacions.

Ha estat un principi d’any molt dur, però no ens estranya, els paràmetres econòmics generals del país son esfereïdors.

L’atur pujant sense aturador, el finançament a mínims, la confiança de tothom per terra. És cert, com he dit altres vegades,

que a la situació actual hi hem arribat per culpa de tots, però alguns hi tenen més responsabilitats, i d’aquests

sorprenentment no dimiteix ningú.

No és d’estranyar el moviment sorgit a l’entorn de la Plaça Catalunya. Quants joves hi han sense perspectiva? Quants

aturats de més de 50 anys que no trobaran feina? Quants volen emprendre, però no hi ha crèdit, i pel que va dir fa pocs

dies el Sr. Alfredo Saez, Vicepresident i Conseller Delegat del Banc de Santander, no n’hi haurà en temps... Com en

sortirem? La veritat és que ni idea.

Ara bé, enmig de tot aquest entorn tan depriment hi ha alguna bona notícia. Alguns clients que exporten els hi va millor, es

comença a engegar alguna Promoció, i el mes de maig ens ha anat una mica millor, algun fons estranger ha vingut de nou

a invertir (feia molt temps que havien desaparegut), i el Barça (i els seus valors) han guanyat!!! I segurament guanyarem

si generem entre tots confiança.

Fa poc ens ho deia el Catedràtic ORIOL AMAT en una xerrada, i ho diu en PEP GUARDIOLA – La confiança dóna

resultats, els resultats confiança.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 57

Per Immaculada Amat

Abril de 2011

Diari del canvi Nº25

No aprenem!

Ni amb la “crisi” aprenem! Em creia que aquesta situació tan dura que estem vivint, a les empreses ens serviria per aprendre

un munt de coses, per rectificar, per posar en valor el servei que estem disposats a donar, però estic comprovant que no

es així. En molts casos, i en especial, en el nostre subsector, el de la intermediació immobiliària, no succeeix així.

Que ens estem trobant?

Valoracions absolutament fora de mercat per part de moltes empreses, en especial de les franquícies, tan siguin d’alt

standing com de nivell més popular; com que hi ha poc producte al mercat i tothom el necessita, el sistema més fàcil

d’aconseguir-ne no és en base al servei que l’empresa intermediària pot donar, sinó simplement inflant els preus de

sortida dels immobles. Avui aquesta manera de procedir va en contra dels clients, però d’entrada aquests no ho

veuen, és humà voler creure allò que més ens beneficia, encara que no sigui veritat.

Molts immobles s’estan oferint a través dels portals immobiliaris sense posar preu. Aquesta pràctica contradiu

absolutament l’esperit de la Llei del Dret de l’Habitatge, que especialment estableix que: “qualsevol informació, publicitat

... s'han d'ajustar als principis de veracitat i objectivitat i no poden contenir informacions que indueixin o puguin induir a

confusió” i no solament contradiu la llei sinó que perjudica enormement la transparència del mercat.

Es tornen a anunciar pràctiques en la intermediació que tots sabem son a-legals, on amb el missatge de que es pretén

ajudar als venedors, el que s’amaga és l’obtenció d’uns beneficis que no són els que corresponen per l’exercici honrat

de la professió.

Aquets són tan sols tres exemples d’un tema que donaria per planes i planes, i que ens entristeix profundament, perquè ni

avui som capaços de convertir aquesta professió en el que és realment, un servei professional basat en uns valors i en el

principi de que totes les parts hi han de guanyar.

Ens ajuda a ser positius i mantenir la nostra línia, el creure que té raó en MAHATMA GANDHI – La nostra recompensa

es troba en l'esforç i no en el resultat immediat. Un esforç total és una victòria completa.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

58 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Març de 2011

Diari del canvi Nº24

Una reflexió polèmica

La nostra empresa, Amat. Immobiliaris, s’ha caracteritzat durant gairebé 60 anys per fer volgudament discriminació positiva

a favor de la dona; no vam contractar cap home fins al 2008. Va ser una elecció que té arrels històriques, motivada pels

problemes en què es va trobar la nostra mare l’any 1952, quan va decidir tirar endavant el negoci en un món quasi

exclusivament masculí. Aquest és el punt de partida, perquè s’entengui la nostra postura en un tema tan sensible com és

el de la protecció laboral de la dona.

En el trajecte que ha seguit la nostra empresa hem contractat fins al 2008, 246 dones; han nascut més de 32 criatures;

vam posar en marxa polítiques de conciliació quan ningú en parlava. D’aquesta manera, ja als anys 80 vam adaptar el

calendari laboral al calendari escolar, vam iniciar el teletreball als anys 90, i ho vam fer sense tenir mai problemes. Vam

saber adaptar-nos (empresa i treballadores). En cada cas es va buscar la millor opció, i sempre ens en vam sortir. Hem

estat una empresa “feminista”, n’hem fet bandera, però això no ens ha impedit ser crítiques amb moltes coses. Ja fa anys

vam acomiadar (sabent que perdríem el cas a Magistratura) una dona que no complia amb les expectatives professionals.

Estava embarassada, però malgrat tot, el nostre raonament era clar: una dona val o no val, estant embarassada o no

estant-ho. Sabíem que només una empresa com la nostra podia fer aquest gest i, evidentment, vam perdre.

Avui tampoc no estem d’acord amb les polítiques d’igualtat vigents. Tant de proteccionisme pot dur-nos a l’efecte contrari:

que no es contractin dones d’una determinada edat per por als embarassos, i més avui amb la crisi que hi ha, i amb tants

homes a l’atur!

Actualment, a la nostra empresa tenim 3 dones embarassades, però aquest no és el problema: disposem de nou mesos

per organitzar-nos i de ben segur que ho farem! El problema és el blindatge del lloc de feina en el moment en què es

demana una reducció de jornada. Què es pot fer si, un cop blindat, no és un bon professional? Què fem si perjudica la

resta del seu equip? Això ajuda a la competitivitat? Observeu que parlem sense determinar el gènere, atès que la llei actual

preveu que qualsevol dels dos gèneres ho pot demanar. Però la realitat és molt tossuda i molt diferent: del conjunt de

sol·licitants de reducció, segons les últimes estadístiques, un 95% són dones i només un 5%, homes.

Des de la nostra postura profundament igualitària, creiem que cal treballar per fer el canvi cultural necessari perquè les

parelles del futur siguin co-responsables sempre, que puguin mantenir els seus llocs de treball durant les baixes parentals,

però mai sota la pressió d’un blindatge sinó pel seu valor i per la seva professionalitat. Si no canviem –i aviat– el futur de

la dona treballadora d’entre 25 i 40 anys, cada dia serà més difícil, i això ens entristeix profundament. Sabem com en són

de responsables, flexibles i treballadores la majoria de les dones!

La vida és el que et va succeint mentre t’entestes a fer altres plans – JOHN LENNON

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 59

Per Immaculada Amat

Febrer de 2011

Diari del canvi Nº23

Qui resistirà?

Aquesta és la pregunta del milió. A través del negoci tenim relació amb moltíssimes persones. Empresaris grans, petits i

mitjans, que, amb grans esforços han aconseguit aguantar el 2007, 2008, 2009, 2010. Però, aguantarem tots el 2011?

Els empresaris, uns per convicció, i altres per obligació, han fet els deures. Tothom ha ajustat costos, tothom s’ha aprimat

d’una manera o altre, però si no hi ha finançament, molts no poden tirar endavant. Arribat aquest punt, molts es pregunten

sinó hagués valgut la pena plegar al 2007, perquè del 2007 a avui s’han sentit abandonats pels bancs, per l’Administració,

pels clients... Valia la pena lluitar?

Per a totes les empreses el finançament és el gran problema d’avui. Recentment el propietari d’una gran empresa

industrial m’explicava que té moltes comandes, però que ell ha de comprar la matèria prima al comptat, ha de fer la

transformació i vendre. Tot aquest procés requereix uns mesos, i com pot fer-ho sense finançament o havent-li baixat el

finançament a un terç?

El Govern està fent esforços en aquest sentit, sembla també que les exportacions pugen i que el turisme, per les

circumstàncies que tots sabem, pujarà també, i tot plegat serà bo per l’economia. De moment, el dia a dia de les empreses

és molt dur. Per Amat., des del punt de vista del departament comercial, gener i febrer han estat dos mesos complicats,

els clients se senten molt insegurs, cal lluitar dia a dia, fent servir totes les armes, sobretot la imaginació, la perseverança,

la flexibilitat...

Ja deia EINSTEIN – En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

60 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Gener de 2011

Diari del canvi Nº22

Nou any, nou Govern, nova oficina

Hem començat amb renovats ànims un nou any, un any que es presenta ple de contradiccions e incògnites, un any que

tothom preveu molt dolent, és veritat que objectivament tots els indicadors així ho manifesten, però per altra banda,

comencem amb renovades esperances.

Tenim nou Govern, un Govern que no ho tindrà gens fàcil, però que està disposat a prendre les mesures imprescindibles

per tirar el país endavant, i sobretot, un Govern que escolta. De que escolta en podem donar constància, doncs així ho va

fer l’actual Secretari de la Presidència, en Francesc Homs, quan va assistir el passat 14 de Desembre al sopar de l’entorn

immobiliari que organitza Amat. Des d’aquí li reiterem el nostre agraïment, diu molt a favor del nou Govern que en mig de

la feinada que representa la preparació de un nou Govern trobés el temps per venir a escoltar l’opinió i les inquietuds d’un

grup de persones vinculades al sector immobiliari des de diferents posicions.

Per Amat també comença una nova etapa. Amb l’obertura de la nova oficina de Barcelona iniciem un camí dur, però el

comencem amb il·lusió, la que ens donen tots els clients que ens encoratgen a seguir. Ja ens conformaríem per la nostre

empresa que en el 2011 assolíssim uns resultats semblants als del 2010, on de nou hem arribat als objectius que ens

havíem fixat, no tenir que reduir cap lloc de treball, mantenir la inversió en Màrqueting, això sí, han estat 54 persones fent

pinya... treballant, treballant i treballant.

Deia en JOSEP PIQUE al Cercle d’Economia parlant dels temps abans de la “crisi” que havíem oblidat que la velocitat està

renyida amb la prudència, nosaltres afegiríem que la prudència no s’ha de confondre amb la covardia i aquest any

serà un any per a valents!!!

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 61

Per Immaculada Amat

Novembre de 2010

Diari del canvi Nº21

Escoltar i fer

Estem ja en període electoral i els diferents partits estan en ple confrontament explicant els seus programes. Però com els

fan, els programes? Els preparen uns quants experts dels diversos temes o bé escolten els ciutadans?

La reflexió és conseqüència d’una experiència recent. En el marc dels “Sopars de l’entorn immobiliari” als quals assisteixen

promotors, inversors i consultors d’aquest sector, com que s’aproximaven les eleccions, ens va semblar oportú debatre

sobre quines qüestions caldria canviar en el sector immobiliari a fi d’aconseguir d’una banda una certa reactivació i de

l’altra una adequació al nou entorn econòmic. Fruit d’aquest debat es va elaborar un llistat de propostes que es van trametre

als partits polítics més representatius per a la seva consideració.

Les propostes, totes molt concretes, fan referència a temes tan diversos i necessaris com la simplificació normativa –

l’excés normatiu dels últims anys ens ha portat a una inseguretat jurídica que afecta tant al ciutadà com a la mateixa

Administració–, el paper que han de tenir les empreses públiques de l’habitatge, etc., i així fins a 20 propostes.

Han transcorregut ja força dies des que van ser entregades als partits, i fins avui solament dues forces polítiques, CiU i

PPC, han mostrat el seu interès per reunir-se i debatre conjuntament el document presentat. El PSC ha enviat una carta

agraint que els hi haguéssim fet arribar, i esperem encara rebre resposta de la resta de forces polítiques.

Agraïm als que ens han escoltat que ho hagin fet, i ara els demanem que facin, que prenguin les mesures necessàries,

encara que siguin difícils. Els temps són difícils i cal adaptar-se, els demanem que mirin a llarg termini, que siguin valents

i sobretot que no els faci por explicar les mesures necessàries, amb la veritat per davant i amb claredat.

Com deia fa poc el PRESIDENT MONTILLA – Ni tot està per fer, ni tot és possible.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

62 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Octubre de 2010

Diari del canvi Nº20

Els canvis d’avui i els de demà

Fa temps que moltes coses van canviant. A vegades els canvis són petits i progressius, a vegades molt més ràpids i

sobtats.

En el nostre sector, el del món immobiliari, després dels canvis sobtats del 2008, se n’estan produint una sèrie de positius,

que esperem que es consolidin i durin en el temps:

Els preus, tant en la venda com en el lloguer, s’han estabilitzat.

La demanda i el nombre d’operacions ha pujat lleugerament.

Hem tingut menys pèrdues d’operacions per problemes en el finançament.

Tenim demandes d’inversors i ja s’han fet diverses operacions.

A la nostra societat hi ha també canvis significatius. Hi ha més ganes de participar en la vida pública, més ganes d’ajudar

a transformar aquest país, sembla que tenim cada vegada més clar el que fa temps que nosaltres ja dèiem, i és que ens

caldrà, a nosaltres, a la gent normal, prendre la iniciativa de transformar i adequar les nostres institucions, tant les civils

com les públiques. En aquesta línia trobem recentment la creació del Cercle de Cultura dins l’àmbit del Cercle d’Economia,

i la candidatura Foment Futur que es presenta a les pròximes eleccions del Foment del Treball. Al capdavant d’aquestes

iniciatives hi ha, entre d’altres, persones vinculades al nostre poble, Sant Just Desvern, com Ferran Mascarell i l’empresari

Joaquim Buixareu, que tenen una visió de futur i ganes que la nostra societat progressi, es modernitzi i s’adeqüi als nous

temps… Ànims a tots!

I a la nostra empresa Amat., també hi ha canvis, amb la incorporació de la primera persona de la tercera generació. A

partir d’aquest setembre, en Guifré Homedes Amat s’ha incorporat amb ganes i il·lusió al repte de liderar un projecte de

futur: Amat. Barcelona.

Pot ser apropiat per a aquests moments una frase de RABINDRANATH TAGORE – Perquè una revolució tingui èxit ha

de redescobrir valors ja oblidats i adaptar-los a les exigències de l’època.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 63

Per Immaculada Amat

Setembre de 2010

Diari del canvi Nº19

Un agost ple de sorpreses

Ha passat l’agost, han passat les vacances –com sempre tot molt de pressa–, però quan mires enrere t’adones de la

quantitat d’experiències i sorpreses, bones i dolentes (en aquest cas en major nombre) que porta el dia a dia.

La primera sorpresa, molt dolenta, la mort de la nostra amiga Teresa Cervelló que, malgrat saber el seu estat de salut real,

sempre t’agafa per sorpresa. Feia més de quaranta anys que érem amigues. La Teresa era una persona excepcional i una

professional vocacional del dret que va arribar a magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Altres experiències, també dolentes i que et fan reflexionar sobre el nostre país, sobre per què no fem les coses millor –de

ben segur que sovint costaria ben poc i canviaria la perspectiva, i si volem vendre país cal esforçar-s’hi més. M’explico:

Per què, si per pujar a Sant Maurici cal, per força, anar amb el servei de taxi, no s’habilita un pàrquing com cal a

l’entrada d’Espot i no un solar amb una polseguera impressionant on s’aparca sense ordre ni concert? No

canviaria molt la imatge?

Per què els refugis del Pirineu en general han de ser tan deixats, mentre que en altres països europeus estan

tan bé?

Per què s’anuncia la ruta romànica de l’Alt Urgell i quan visites les diferents esglésies et cau l’ànima als peus de

com estan, amb un abandonament absolut... Quina imatge per al turisme cultural!!!

En relació amb el moment econòmic també hi ha reflexions a fer:

Al mes de juliol vam fer diverses seleccions de personal. I va resultar molt sorprenent que algunes de les persones que

van enviar el currículum no van venir a l’entrevista, ja que fins al setembre estaven de vacances.... I, voltant pels pobles

del Pirineu català, quants habitatges en venda i lloguer es veuen!

És clar que també hi ha hagut moltes experiències bones, poder estar amb la família, amb els amics, caminar pels

paisatges meravellosos del Pirineu, conèixer gent nova, descansar, llegir sense presses i, sobretot, descobrir en el petit

poble s’Ansavell a dos quilòmetres de la Seu en direcció a Andorra, un restaurant boníssim: l’Hostal Vell, senzill però amb

un savoire faire que us recomano!

Ànims per la tornada! Posem-hi bona actitud...

L’actitud és el pinzell amb què la ment acoloreix la nostra vida i nosaltres som els qui escollim els colors

– ADAM JACKSON.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

64 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Juny de 2010

Diari del canvi Nº18

Les derivades urbanístiques del cas Millet

Fa un mes en què totes les informacions relacionades amb el cas Millet giren a l’entorn del canvi urbanístic aprovat per

edificar un hotel al costat del Palau de la Música. Sense entrar en el cas concret, i en vista de tot el que ha sortit en els

mitjans i el que he viscut personalment en altres actuacions urbanístiques, voldria compartir amb vostès unes quantes

reflexions.

L’urbanisme ha de ser una cosa estàtica? Penso que no. Al contrari, ha de ser capaç d’adaptar-se a les exigències de

noves situacions, de noves necessitats, això sí amb les garanties adequades tant per a l’Administració com per als

propietaris i promotors.

L’urbanisme ha de continuar sent –no ara, ja que la crisi ho impedeix, però sí en el futur– una manera de finançar els

ajuntaments? Crec que aquest ha estat un dels grans errors comesos en les èpoques d’eufòria i que caldria establir els

mitjans perquè no es repetís. Mai més hauria de ser l’urbanisme una de les principals fonts de finançament de les

administracions locals.

L’urbanisme ha de continuar sent tan controlat pels ajuntaments que en fixen els terminis, condicions, etc. a un ritme que

no té res a veure amb el del mercat? No s’hauria de veure des d’una òptica més general i no tan local? Si féssim una

enquesta als promotors, ens adonaríem que la majoria lamenta, al cap d’anys d’anar darrere d’un planejament, no haver

posat al seu dia un contenciós. És això desitjable? Jo crec que el que seria desitjable és que l’Administració fes una

profunda reflexió sobre la normativa i les pràctiques concretes dels temes urbanístics, atès que els nous temps no permeten

que continuem funcionant com s’ha fet en els últims quinze anys.

I retorno al cas del Palau, vist des del poc coneixement que tinc del tema en concret. Sembla de sentit comú construir un

hotel prop del Palau (respectant l’entorn històric) i oficines prop de la Generalitat, evidentment amb tots els estudis de

valoracions rigorosos previs i la garantia del reequilibri econòmic. El que ja hem sembla demagògic és la pressa de tots

els partits a tirar enrere els acords en el seu dia adoptats. Per què tan precipitadament, quan tot en urbanisme és tan lent,

per fer content a qui?

Avui, deu ser que els ciutadans estem sensibles, tota l’actuació dels polítics ens genera perplexitat. L’última, les dificultats

per posar-se d’acord per la gran manifestació del 10-J.

La gran sort que tenim com a país és que és la gent qui tira endavant, i ho veiem cada dia parlant amb empresaris que

lluiten i lluiten per aguantar, per sortir-se’n i per un munt de treballadors compromesos amb la seva empresa... Això és el

que ens dóna ànims i ens esperona.

Arriben vacances. Aprofitarem per relaxar-nos i agafar energies per afrontar una tardor que segons diuen els entesos no

serà fàcil...

Bones vacances a tothom.

La felicitat de la vida consisteix a tenir sempre alguna cosa per fer, algú a qui estimar, alguna cosa que esperar

– BENJAMIN FRANKLIN.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 65

Per Immaculada Amat

Maig de 2010

Diari del canvi Nº17

Les mesures del Govern

Per fi el Govern ha començat a prendre mesures. Això és, al nostre parer, positiu; una altra cosa és que siguin les

adequades. Molts experts consideren que no, que les mesures que calia adoptar havien de ser unes altres. Nosaltres el

que qüestionem és el següent: han de tocar-se les pensions, quan la major part són tan baixes? És necessari abaixar el

sou dels funcionaris o és millor aprimar l’Administració? Rebaixar els sous o fer l’Administració més eficaç? Cal mantenir

tants càrrecs de confiança? (Val a dir que molts, amb previsió, s’han convertit en funcionaris.)

He sentit aquests darrers dies un munt de funcionaris enfadats perquè els abaixaven el sou. En canvi, no tenen en compte

que no fa gaire els el van apujar, mentre que a les empreses privades ja fa dos anys que es redueixen sous o, com a

mínim, es congelen. A més, els treballadors de les empreses privades pateixen cada dia per no perdre la feina, ja que

gairebé totes es veuen obligades –a contracor– a reduir plantilles; en canvi, que els funcionaris l’han de fer molt grossa

per ser acomiadats. És sabut també que a l’Administració el nivell de dedicació, els horaris laborals i l’exigència d’esforç

no tenen res a veure amb l’empresa privada. I, si parlem de sous, avui són equiparables o més alts els de l’Administració,

amb les polítiques dels triennis, els plusos, etc.

Cal posar les coses al seu lloc. És evident que hi ha molts funcionaris absolutament entregats i eficients, i que queden

invisibles enmig de la mediocritat general, molts funcionaris que voldrien que canviessin les coses, treballar amb uns altres

criteris, en una Administració moderna, eficaç, ajustada a les necessitats i, sobretot, al servei dels ciutadans (que en som

els clients), cosa que avui no es així, avui som els ciutadans qui estem al servei de l’Administració, i estem segurs que

arribar al que hauria de ser normal i desitjable no s’aconsegueix rebaixant els sous. Abaixant els sous només s’aconsegueix

tenir la gent empipada, els bons i els mals treballadors, i en canvi, no s’emprèn la reforma en profunditat que caldria.

Esperem que aquestes mesures siguin l’inici de tots els ajustos que ens calen per iniciar una recuperació que avui es

preveu llunyana i difícil i que s’està emportant per davant tantes i tantes empreses... No parem de sentir a parlar de la

necessitat de l’esperit emprenedor, de la necessitat que hi hagi empreses per endegar la recuperació... Quina contradicció,

amb el menyspreu i maltractament que aguanten moltes empreses per part de l’Administració i de les entitats financeres!

Però siguem positius:

Ningú no està equivocat; com a molt, està mal informat

– HUGH PRATHER (escriptor)

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

66 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Abril de 2010

Diari del canvi Nº16

Tenen espai, avui, les empreses comercialitzadores?

Aquesta és una pregunta que molts del sector i, en general els ciutadans, es fan de forma habitual. Si la majoria de

promotors tenen equips comercials, si els bancs han creat les seves empreses comercialitzadores, quin espai ens queda?

A Amat. estem segures que avui, més que mai, el mercat necessita empreses com la nostra, empreses realment

professionals, disposades a comprometre’s amb els seus clients. Creiem que som necessàries tant per al promotor, com

per al venedor particular, el comprador, el propietari, i el llogater.

Plantegeu-vos les preguntes següents:

Qui té el pols del mercat dia a dia?

Qui sap el que realment necessita i demana el comprador o el llogater?

Qui pot oferir una gamma d’immobles prou diversa per permetre al client trobar el que realment necessita?

Qui pot assessorar l’interessat en tot el procés de cerca, i acompanyar-lo fins que realment estigui acabada

l’operació? (Donem per “acabada l’operació” quan el nostre client s’ha instal·lat en el seu nou habitatge i, des del

punt de vista jurídic, quan comprovem la inscripció en el Registre de la Propietat de l’extinció de qualsevol càrrega

existent).

Qui procura un contracte totalment equilibrat entre llogater i propietari, clau del èxit d’un arrendament?

Creiem que tot això, i molt més, ho podem fer algunes de les empreses que ens dediquem a la comercialització d’immobles,

aquelles com Amat., tenim una visió de negoci que va molt més enllà de la simple col·locació d’un producte, aquelles que

entenem la nostra professió, el nostre negoci, com un assessorament, un servei que desitgem que duri i perduri en el

temps. Volem clients a llarg termini. Aquest esperit és el que permet que a la nostra empresa el 70% del negoci procedeixi

de la recomanació. Per això, per arribar a aquí cal haver apostat per la formació, pels processos, per la constància, per

una política de compromís i de fidelització. Cap esforç és en va... Avui, més mai, estem convençudes que és el camí per

sobreviure i per mantenir-se en un context tan difícil.

El talent és una cosa corrent; no escasseja la intel·ligència sinó la constància

– DORIS LESSING (escriptora)

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 67

Per Immaculada Amat

Febrer de 2010

Diari del canvi XVNº15

L’esforç per ser realistes

Ja ho hem comentat en alguna altra ocasió, que l’esforç que han hagut de fer els nostres promotors per acceptar la realitat

dels nous preus de mercat no és fàcil des del punt de vista econòmic ni des del punt de vista emocional, però la realitat

s’imposa.

Sempre diem que les informacions que surten a les estadístiques, en moltes ocasions, no reflecteixen la realitat, si més no

la nostra. Us en posem un exemple: el nostre mercat de proximitat, el de Sant just, reconegut com a solvent, de preu alt i

sense sobre oferta, o sigui el cas perfecte. Cal tenir present, per fer-ne una lectura rigorosa, que es tracta de mitjanes, que

el preu de cada immoble depèn de la ubicació, de la superfície, dels acabats, dels serveis comunitaris que tingui, etc.

Cal tenir present també que el repte per a tot el món immobiliari en aquests anys és aconseguir que els preus anunciats

s’acostin al màxim als preus reals de venda... Entre tots ho aconseguirem!

Ara ens trobem allà on sempre hem dit que arribaríem a estar: a preus de l’any 2004, en venda, i a preus del 2005, en

lloguer. Estem convençuts que aquest és el preu de la inflexió, i que si l’Estat és capaç de resoldre el problema del

finançament, les vendes es recuperaran. És evident, que la necessitat existeix.

Hem de pressionar entre tots perquè puguem resoldre aquest problema vital per aconseguir una certa recuperació d’un

sector que, un cop redimensionat, és necessari continuar impulsant.

Comparativa renda mitjana lloguer

LOCALS

NAUS

PISOS

TORRES

OBRA NOVA SANT JUST DESVERN

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

68 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Gener de 2010

Diari del canvi Nº14

Hem sobreviscut!

2008...2009 ... hem sobreviscut! Patint molt, com tothom, però ens n’hem sortit. Això sí, fent servir “les neurones” més que

mai, per aconseguir no deixar de fer res del que habitualment fèiem, sense perdre cap lloc de treball... Per nosaltres, tot

un èxit!

Emprenem el 2010 amb renovada energia, amb optimisme, veiem possibilitats, oportunitats per als nostres clients, per a

nosaltres...

Estem convençudes que una de les tasques més difícils que exigia aquest moment econòmic, ja la vam fer l’any passat:

consistia a assumir el canvi de situació amb totes les seves conseqüències i l’han fet els nostres clients, els propietaris i,

sobretot, els promotors. És dur assumir pèrdues, costa temps assimilar que cal baixar els preus en segons quines zones i

promocions un 20, un 25 o fins un 30% dels preus esperats en la punta més alta del mercat, i això ja s’ha fet. També el

mercat de lloguer s’ha re posicionat a preus del 2007, i també aquí ha calgut fer pedagogia.

El que succeeix és que continuen les discrepàncies entre la informació oficial, que parla de baixades percentuals molt

petites, i la realitat, que nosaltres coneixem dia a dia. Aquest ball de dades només serveix per desconcertar els interessats

a comprar que n’hi ha...

Deia que som optimistes i ho som perquè creiem que almenys en el nostre entorn molts preus ja es corresponen a la nova

situació, creiem que ha arribat l’hora que qui tingui necessitat o interès a comprar ho faci; ara té una bona oportunitat.

Pensem també que en algunes de les zones on més treballem, seria necessari que algun promotor s’atrevís a iniciar noves

promocions. No és cap tonteria, ans al contrari. En algunes zones, un cop venut el que ja tenim en marxa, no hi ha res

més. Per això, reiterem que seria molt positiu que algun promotor s’atrevís a engegar-hi nous projectes i sobretot que algun

banc els financés... Es vendria segur, això sí, a preus del 2010.

Per això, perquè pensem que ja el nostre mercat s’ha re posicionat, ens permetem adjuntar una mostra d’immobles. No

dubtin a consultar-nos qualsevol aspecte! Un assessor comercial de la nostra organització els ajudarà a trobar l’immoble

que necessiten.

Creiem que es vàlid el pensament de l’ historiador anglès THOMAS CARLYLE –

El nostre gran repte no és veure el que s’albira dèbilment en la llunyania –que també–, sinó ocupar-nos del que

tenim clarament a mà.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 69

Per Immaculada Amat

Octubre de 2009

Diari del canvi Nº13

Un mes mogut

Hem acabat un mes d’octubre mogut, molt mogut, sobretot pel que fa al món immobiliari.

El Barcelona Meeting Point ha tornat a obrir les portes. Res a veure amb anys anteriors, quant a assistència, tot i que

durant el cap de setmana hi ha hagut bastant de moviment, famílies amb ganes de comprar. Aquest és l'aspecte positiu.

El negatiu és que bancs i caixes s’emporten el negoci, i perjudiquen, així, els seus propis clients (els promotors), que no

poden competir en preu amb les entitats financeres, que estan disposades al que sigui per tal de reduir els seus estocs.

L’actuació d’algunes entitats, que financen al cent per cent les compres dels seus productes immobiliaris i neguen, en

canvi, el finançament a la compra a promotors és del tot reprovable. Aquest fet obliga els agents a haver d’adreçar els

nostres clients a aquelles entitats de les quals tenim constància que no compten amb una gran cartera d’immobles en la

nostra zona.

També, en aquest mes d’octubre, s’han publicat informes, s’ha parlat en el Simposi del Barcelona Meeting Point, en una

conferència d’Esade sobre les previsions de futur del nostre sector, i la veritat és que no són gens encoratjadores. Cada

vegada es fixa més lluny la data de la recuperació, i segurament les conseqüències de la crisi econòmica generalitzada

impediran que veiem els famosos “brots verds”.

Per acabar de complicar les coses, s’ha destapat el cas “Pretòria”, del qual la premsa ja ha parlat abastament. Volem

només reiterar el que ja hem dit moltes vegades en aquest diari, cal revisar les polítiques urbanístiques vigents en els

últims anys, les atribucions dels municipis, etc.

Malgrat tot aquest entorn gens propici, continuem venent i llogant cada mes, gràcies al coratge i l’esforç dels nostre equip

comercial, divuit grans professionals, entregats, apassionats de la seva feina, que no cauen mai en el desànim i que mai

donen res per perdut.

Han fet seva la frase de TERENCI –

La fortuna ajuda els valents

Gràcies a tots!!!

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

70 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Setembre de 2009

Diari del canvi Nº12

De què parlem?

De què parlem, quan a totes hores sentim que ens toca viure una època d’austeritat? Això em preguntava aquestes

vacances quan, passant per qualsevol poble o ciutat de Catalunya em trobava amb un munt de grans rètols del . És

que el fet de col·locar aquesta quantitat de rètols aporta un valor afegit al ciutadà o a l’economia?

Totes les empreses –i segurament les famílies– s’han vist obligades a agafar el seu pressupost, a analitzar-lo línia per línia

i a reduir qualsevol despesa no estrictament necessària. Això ho fa també l’administració? No és també la nostra empresa?

No la paguem nosaltres? No tinc ni la més remota idea del cost dels omnipresents rètols, però la sensació –si més no

personal– és que fins i tot en aquests moments prima la necessitat de vendre-ho tot políticament.

De què parlem quan parlem de valors? Ja fa molts mesos que en tots els fòrums es parla que cal recuperar valors com

l’honestedat, la transparència, la solidaritat... I és realment això el que està passant? Doncs la veritat és que no és el que

estem veient dia rere dia.

Què veiem, doncs? Que quan encara tothom està commocionat pels abusos en el món financer, ja es torna a parlar dels

sous astronòmics de determinats directius d’aquest sector. I quina envergadura deu tenir el tema, si fins i tot alguns governs

s’hi manifesten!

Veiem també que moltes entitats financeres han abusat i enganyat els seus clients forçant-los –amb l’única finalitat

d’aconseguir o renovar crèdits– a comprar productes financers pensats i dissenyats per donar beneficis extraordinaris a

aquestes entitats, i que en aquest moment poden portar a la ruïna moltes societats… I, tanmateix, no passa res!

Veiem com molts promotors que demanen la devolució de l’IVA, preveient que trigaran a vendre els seus immobles, es

troben amb una pila d’inspeccions i ajornaments, com si estiguessin demanant alguna cosa a la qual no hi tinguessin dret.

L’administració podria pensar que aquesta devolució pot salvar empreses i, en conseqüència, moltes de les seves

proveïdores.

Les vacances, el relax, donen peu a la reflexió, a qüestionar-se les coses. Ara bé, quan et reincorpores a l’empresa, el dia

a dia et torna a absorbir i cal posar els cinc sentits per tirar endavant, per prendre un munt de decisions, per fer costat als

teus clients sotmesos a tot tipus de pressions, per donar suport als teus col·laboradors en els moments de desànim... I és

que està tan difícil el mercat!

I malgrat tot, som optimistes. La nostra gent està plena d’empenta i preparada per afrontar el que calgui... No ens podem

queixar: venem i lloguem! I venem i lloguem perquè els preus s’han re posicionat; perquè els promotors han fet (i fan) grans

esforços per ajustar-se al mercat (molts, amb pèrdues reals importants); perquè busquem mil alternatives al finançament,

i perquè a hores d’ara ja gairebé tothom és conscient que estem en un nou escenari…

Ànims i a continuar fent pedagogia i lluitant!

I continuant amb GIBRAN –

En el cor de tots els hiverns hi viu una primavera palpitant i darrere de cada nit, hi viu una aurora somrient

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 71

Per Immaculada Amat

Juny de 2009

Diari del canvi Nº11

Un alè d’esperança

Tal com deia ja el mes passat, ens hem dedicat a anar a una pila de conferències, ens hem llegit un munt de llibres –no

només per saber on som, sinó també on anem– i, com sempre succeeix, hi ha visions diferents, algunes francament

catastrofistes, tant que crec que perden una certa credibilitat. No pot ser que fem tants passos enrere, com alguns “savis”

pronostiquen! En els últims trenta anys, el nostre país ha fet un gran avenç des del punt de vista econòmic i social, i no

crec que ara arribem a fer el retrocés que alguns pronostiquen; en tot cas, hi haurà un re posicionament. Hi ha, però, altres

visions molt més positives, i que la seva divulgació farà animar el mercat –o si més no-, això pensem nosaltres.

En aquesta línia, i dintre de la nostra filosofia d’organitzar periòdicament actes per a clients, amics i col·laboradors, Amat.

va celebrar a Sant Just, la primera setmana de juliol, una “Conferència sobre les oportunitats de la crisi” (un títol prou

positiu). El conferenciant va ser Oriol Amat, un excel·lent catedràtic d’Economia, però a més, un conferenciant proper i

entenedor, que a “la pregunta del milió” de quan en sortiríem d’aquesta situació, es va atrevir a dir que a la primavera de

l’any vinent notaríem alguna millora.

No obstant això, va deixar molt clar que és entre tots que hem d’aconseguir superar aquesta crisi, que s’ha de resoldre

des d’una doble via: d’una banda, la institucional i supranacional, i de l’altra, una via molt més propera, la del dia a dia.

És aquí on nosaltres podem influir. Si ho volem, podem ajudar a superar la crisi amb més rapidesa -per exemple consumir

una mica més-, però també va dir que si volem, podem fer que duri vint anys -es tracta, en aquest cas, de no consumir

res...- Va deixar clar que és responsabilitat de tots fer funcionar el motor que tira l’economia endavant, el consum... Això

sí, el consum responsable i dins de les possibilitats de cadascú, no el consum desenfrenat dels darrers anys.

Una altra notícia positiva ha estat la necessària baixada dels coeficients correctors per al segon semestre del 2009. Des

que es publiquen aquests coeficients, mai havien baixat. Era lògic, i encara menys havien estat revisats al cap de sis

mesos, atès que precisament van ser pensats per ajustar el preu fiscal al preu real en les èpoques de major puixança, al

menys l’administració, en aquest cas, ha escoltat –ens ha escoltat– i ha reaccionat. Ens en felicitem.

D’altra banda, l’acord pres -almenys sobre el paper- que les administracions públiques paguin a seixanta dies els seus

proveïdors, també ajudarà a moltes petites i mitjanes empreses que treballen per a l’administració i, indirectament, ens

ajudarà a tots.

Mesures com aquestes, se n’haurien d’aplicar una pila; sempre hem defensat que la suma de moltes accions, encara que

siguin petites, pot tenir un bon resultat per a l’economia i, sobretot, per a les petites i mitjanes empreses.

Arriben les vacances i ens caldrà carregar les piles, per què al setembre –que no serà fàcil– ens agafi amb la moral alta.

Carregats d’energia, d’idees i, sobretot, de paciència per afrontar el llarg últim tram de la crisi, si més no, així ho esperem

nosaltres.

I per animar-nos una mica, ens acomiadem amb una frase esperançadora del poeta libanès KHALIL GIBRAN –

Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

72 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Maig de 2009

Diari del canvi Nº10

Ja n’hi ha prou!

Com que les coses estan com estan i necessitem la màxima informació, totes les idees al nostre abast, darrerament procurem assistir a totes les conferències, fòrums i xerrades que podem. Les últimes a les què hem assistit han estat les jornades organitzades pel Cercle d’Economia a Sitges, per cert, de molt nivell.

En totes es parteix del mateix –és normal–: les causes que ens han portat a la situació econòmica actual. En gairebé totes, els conferenciants, i sobretot els polítics, fins i tots els de més alt nivell, fan referència al “totxo”, per no parlar dels mitjans de comunicació, que en parlen en un sentit absolutament despectiu, sempre en el mateix to… I el cert és que ja n’hi ha prou! Esgota i molesta, perquè amb aquesta simple paraula fan referència a un sector que ha estat clau en el desenvolupament del país. No es parla en aquest to de cap altre sector. Es confon interessadament el promotor amb el negoci financer que havia estat en aquest sector en els últims anys; la qüestió és desacreditar.

La nostra empresa Amat. mai ha estat promotora, però ha treballat per a molts promotors. Som conscients que segurament s’han fet malament moltes coses, però segur que la pitjor ha estat no haver-nos sabut vendre com a col·lectiu. Tal com diu una promotora amiga nostra: “Com pot ser que un sector que ha mogut tants diners, que ha generat tants llocs de treball, que ha aguantat l’economia de la majoria dels ajuntaments, mai hagi estat respectat?”

Quatre dades de recordatori:

▪ La aportació del sector de la construcció al PIB. Segons les fons i criteris, amb dades del 2008, estàvem en un 17,9% del PIB nacional i en un 13% dels llocs de treball. A més, si s’eliminen els impostos indirectes i es comptabilitza el sector serveis lligat al mercat immobiliari (nosaltres!) alguns analistes situen el pes del sector en un 39,4% del PIB.

▪ L’automoció, el sector de l’automòbil, segons el president del govern, representa un 8,4% del PIB i un 7% d’ocupació (llocs de treball). Això sí, representa gairebé un 26% de les exportacions del país.

Fins avui, aquest sector, el de l’automoció, es el que ha rebut la immensa majoria d’ajuts, i diem “fins avui”, perquè no pot descartar-se que el sector financer acabi rebent la part del lleó. Segons Pricewaterhouse Coopers, els bancs necessitaran entre un 2% i un 5% del PIB per re capitalitzar-se...

I tot això sense tenir en compte, qui ha pagat els poliesportius, les biblioteques, les places i parcs, les piscines...

Voler carregar la responsabilitat de la crisi només als promotors em sembla d’una simplificació i d’una mala idea extraordinàries. No n’és també –o fins i tot més– culpable el sector financer? I les administracions públiques? I, segurament, tots els que d’una manera o una altra intervenien en el procés?

Pel que fa a les conclusions de les jornades del Cercle d’Economia a Sitges, ha estat un clam a favor de reforçar Europa, de millorar la nostra competitivitat, d’aplicar l’austeritat en les nostres vides, les nostres empreses, a la funció pública i, sobretot, d’estudiar què hem de fer per resoldre els dos principals problemes de l’actualitat:

- La falta de crèdit a empreses petites i mitjanes, que sempre han estat bones pagadores, i que en aquest moment es veuen obligades a tancar per falta de liquiditat.

- Aconseguir parar la línia ascendent de l’atur.

Des del govern ja s’adopten un seguit de mesures –sempre més electorals que efectives-. Nosaltres creiem més en la suma de petites accions, que probablement deuen ser menys visibles políticament, però que de ben segur anirien més directament als ciutadans, així com també som del parer que cada empresa ha de reflexionar sobre què pot fer per intentar pal·liar aquesta situació. Potser amb un gra de sorra de cadascú aconseguirem aixecar el dic que contindrà el vessament continuat. I és per això que nosaltres fem l’esforç de mantenir la nostra plantilla de col·laboradors i col·laboradores.

És adequada la reflexió d’EPICUR – Desitja menys del que ja tens i sempre tindràs més del que desitges

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 73

Per Immaculada Amat

Abril de 2009

Diari del canvi Nº9

Ha acabat el mes d’abril. No ha estat un bon mes per al Departament Comercial, ja que gairebé no hem fet operacions de

venda: hem passat de cinc a tres al mes. Però no és estrany, hi ha hagut Setmana Santa i, estadísticament a efectes del

negoci, no solament es «perd» la Setmana Santa, sinó també la d’abans i la de després, que són d’una gran tranquil·litat.

Pel que fa al lloguer, de moment es manté, tot i que ha calgut ajustar preus. També és normal, ja que tornem a ser a preus

del 2007 –el que va passar el 2008 va ser fals, com tantes coses en els últims anys.

Som conscients que l’atur castiga molt les famílies, que hi ha persones que ho estan passant francament malament i que

un important percentatge del món laboral, té instal·lada la por al cos. Però malgrat tot, hi ha hagut una sèrie de coses

positives:

Alguns membres destacats de la societat civil catalana, que no poden ser titllats de dretes, han publicat articles amb

reflexions força crítiques –si bé creiem que encertades– sobre temes tan diversos com els privilegis de la funció

pública, el futur de les relacions laborals, l’oportunitat en funció del cost de determinats serveis de què gaudim...

És positiu que valorem i reflexionem sobre la societat del benestar a la qual tan ràpidament ens hem acostumat tots,

sobre la quantitat de serveis socials de què gaudim, que moltes vegades ni valorem i més aviat malbaratem. És

sostenible per un país com el nostre?

És positiu que es comenci a parlar clar, que no continuem amb el doble llenguatge i exigim als polítics i ens exigim a

nosaltres mateixos.

És positiu que comencin a tenir reconeixement social una sèrie de valors individuals, socials i empresarials que

semblaven passats de moda.

És positiu que siguem capaços de crear noves xarxes de relacions, que deixem de banda l’individualisme, la

competició i treballem en grup en benefici de tots.

És positiu que hi hagi empreses a les quals les coses van bé i ho expliquen. En aquest últim mes, una d’arts gràfiques

i una altra de fabricació de pròtesis dentals ens han dit que han millorat vendes i resultats. El mateix ha succeït en

l’àmbit professional dels despatxos d’advocats i procuradors.

És positiu que el nombre de visites comercials es vagi mantenint mes a mes, malgrat que després sigui tan difícil

tancar operacions pels problemes de finançament.

Un cop tots hem pres consciència que no som ni de lluny el rics que ens pensàvem, cal aprendre a viure amb el nous

paràmetres i sobretot generar entre tots la confiança necessària que és la que ens farà avançar.

R.W. EMERSON –

En canviar d’actitud és com si canviéssim la resta de la vida

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

74 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Març de 2009

Diari del canvi Nº8

Avui el Banc d’Espanya ha intervingut la ”Caja de Castilla la Mancha”, És una notícia dolenta o bona? Tot depèn de com

ho llegim, segurament és dolenta per la inseguretat que una decisió com aquesta aporta a la població en general, però és

bona perquè indica que es comença a reconèixer on som, o És que algú es pensava que a Espanya estàvem per damunt

de qualsevol altre estat europeu?

Quasi totes les situacions que estem vivint en aquets moments poden, igual com la intervenció de la Caja, ser llegides en

clau negativa o en clau positiva. És bo o és dolent que Amat. hagi venut sis habitatges al febrer? Si mirem les estadístiques

del 2005-2006 i inclús del 2007 segur que és dolentíssim, si mirem el nostre entorn actual segur que és bo, molt bo. Així

ho entenem nosaltres, i així hem decidit publicar-ho als mitjans, doncs estem realment cansades de què la primera

pegunta que et fa tothom, abans de dir bon dia, sigui: No veneu res oi? i molts amb ironia. Doncs sí, venem poc, però

venem. La segona pregunta: Quantes persones heu acomiadat? l’interlocutor es queda perplexa amb la resposta. Doncs

no, de moment hem mantingut plantilla i segurament ampliarem. La tercera pregunta, i perquè? Doncs perquè com tot és

molt més difícil, si vols donar un bon servei, necessites molt més esforç, molta més dedicació, moltes més hores. Només

cal reflexionar-hi una mica, cal destinar moltes més hores al seguiment de la morositat, cal destinar moltes més hores a

“cuidar” als clients promotors, calen moltes més hores i molta més gestió per aconseguir les vendes, calen moltes més

hores per “inventar i aplicar noves eines de Màrqueting”, cal molta més formació per mantenir l’esperit i l’ànim de tot el

personal... Segurament anem contra corrent, però si volem romandre, si volem sortir-ne enfortides com empresa de l’actual

moment, ens cal posar-hi l’esforç, la imaginació i els recursos suficients.

La situació com és obvi continua sent molt dolenta, principalment pel tema de l’atur, i la caiguda d’empreses, però el pitjor

és que aquest atur és molt diferent del havíem percebut en altres “crisis”, és molt més transversal. Precisament perquè

hem fet substitucions en la plantilla, ens hem trobat amb un allau de currículums, sobretot de persones de molt ”nivell”, ha

estat força sorprenent, persones disposades a reduir les seves expectatives econòmiques pel lloc de treball, en un exercici

de realisme, el mateix exercici que fan molts directius, la majoria, que han baixat els seus sous adaptant-los al nou context

econòmic, en coneixem molts, esperem sigui un exemple per a molts altres sectors.

Una última reflexió positiva, és que malgrat el conjunt, continuen havent-hi moltes empreses que van bé, algunes segur

que millor, aquestes han de ser l’ànima de la recuperació, no totes estan en “crisi”, per elles és el seu moment... recomani’ns

a unes quantes, please!!! El nostre sector avui és una bona inversió.

Per acabar: Només es possible avançar si es mira lluny

– ORTEGA I GASSET

Això es el que intentem fer a Amat.

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 75

Per Immaculada Amat

Febrer de 2009

Diari del canvi Nº7

Actitud optimista i treballar, treballar i treballar han estat els missatges que més s’han sentit en el Congrés de CRS, al que

hem assistit aquest mes de febrer a Sant Francisco.

Aquest congrés reunia prop de 1.000 agents immobiliaris de EEUU i vàrem tenir l’oportunitat de ser-hi convidats, volíem

anar-hi per aprendre, per obrir-nos a nous horitzons, per no quedar-nos tancats al nostre petit món, i el cert és que ha estat

molt engrescador. Hem vingut carregats d’idees pel negoci, i sobretot, pels clients, cal ara posar-se a la feina i intentar

adaptar al nostre mercat, a la nostra cultura, tot allò novedós i generador de benefici pels nostres clients que hem après.

Ja estem en la “labor”.

El mercat immobiliari a EEUU està com el nostre, potser dues passes endavant, doncs la davallada del mercat va començar

abans, malgrat tot, no hem tingut la sensació de depressió que hi ha entre els nostres immobiliaris, tothom es conscient

que és una època que cal passar, que cal dotar-se d’eines, sobretot emocionals, per no perdre l’esperit positiu, que més

que mai cal estar a prop dels clients, més que mai cal col·laborar, cal que la societat sigui molt més solidària, que tothom

empenyi, en resum, hem vingut carregats d’energia.

Arribem aquí i ens trobem amb la nostra realitat, on en aquest moment tenim la sensació de “salvis tothom com pugui”, i

així no anem bé.

Com pot ser, que l’Administració encara ajorni els retorns de l’IVA a les indústries, quan és conscient que segurament la

falta d’aquests diners pot produir el tancament de les empreses? Com pot ser que hi hagin entitats financeres que demanin

comissions als Notaris per portar-los escriptures? Com pot ser que els Ajuntaments es dediquin a buscar expedients

sancionadors antics per intentar cobrar coses que la majoria estan prescrites? Com pot ser que algunes oficines

liquidadores d’impostos no admetin els valors reals de les poques operacions que es fan, i liquidin pel valor cadastral

multiplicat pel coeficient corrector corresponent a cada població, quan avui aquests valors estan molt per sobre del preu

real? Com pot ser que alguna entitat financera atorgui escriptures fora de Catalunya per estalviar quasi res? Com pot ser

que algunes entitats financeres no atorguin hipoteques als possibles compradors però sí que les atorguin quan compren

un pis de la seva pròpia cartera?

Crec que tots hem de reflexionar i aportar el nostre gra de sorra per no perdre el món de vista, perquè no caiguem en

situacions que crispin encara més als ciutadans. En aquest sentit és molt interessant l’article de Manuel Castells a la

Vanguardia del dia 21 de febrer.

Voldria acabar amb notícies positives:

És positiu l’acord de l’Ajuntament de Sant Cugat de pagar als seus proveïdors als 30 dies.

És positiu l’article de l’Expansión sobre la vitalitat econòmica del Brasil.

És positiu que la nostra empresa hagi venut més aquest gener que al gener de l’any 2008.

Per acabar una reflexió:

Entre les qualitats més essencials de l’ esperit humà hi ha

la confiança en un mateix i crear la confiança en els altres

– GHANDI

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

76 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Gener de 2009

Diari del canvi Nº6

Comencem un nou any que tothom diu que serà difícil, segur que serà així. Tots, empresaris, treballadors, i diria que també

l’Administració estem plens d’incerteses, de pors… potser per això, o potser per no pensar-hi, moltes persones en aquestes

últimes festes han desitjat un bon 2010???, Segur que el 2010 serà millor que el 2009, però aquest any que estem l’hem

de passar, vulguem o no vulguem, mes a mes, dia a dia, no podem obviar-ho. Val més que siguem realistes i ens hi posem

amb ganes, que ens prenguem aquest 2009 com el gran repte que segur serà.

També comencem any amb notícies sorprenents. Segons un estudi de l’INE publicat el dia 31 als diaris, el preu de

l’habitatge ha baixat un 3% en l’últim any… a quin país? Perquè la veritat és que les nostres dades reals no tenen res a

veure amb aquestes xifres. Les nostres dades, de les operacions realment realitzades per Amat. en promocions d’obra

nova que comercialitzem, es concreten en baixades d’una mitjana del 20 al 25% en relació a la punta més alta de preus

que es va donar a finals 2006 – principis 2007. La realitat és que estem fent operacions, res a veure amb els números

d’anys anteriors, però estem contents perquè tots els mesos hem venut i això en la situació de mercat d’avui és tot un èxit.

Un altre tema que voldríem ressenyar és que el mercat està recuperant una certa lògica, un cert sentit comú. Avui els preus

tornen a tenir relació amb la ubicació i amb la qualitat; no era normal que el preu de repercussió per l’obra nova fos el

mateix en moltíssims llocs… Ens alegra perquè indica una certa normalització i això és sempre positiu.

Ànims per afrontar els reptes que se’ns presentaran, les decisions moltes vegades dures que caldrà prendre.

Comença fent el necessari, després fes allò que sigui possible, i acabaràs fent l’impossible

– FRANCESC D’ASSIS

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 77

Per Immaculada Amat

Novembre de 2008

Diari del canvi Nº5

Com dèiem a l’últim diari, tot canvia i una de les coses en què més hem notat el canvi ha estat en la recerca de personal,

fins fa res, ens era quasi bé impossible trobar les persones que necessitàvem per incorporar al nostre projecte empresarial,

avui rebem un allau de currículums.

És evident que l’atur puja sense aturador, i més en el nostre sector, i és un atur molt preocupant. Durant anys en el món

immobiliari, sobretot en el que fa referència als comercials, i concretament en les empreses d’intermediació, la majoria no

tenien un contracte laboral sinó un contracte mercantil, segur que a l’empresa li sortia millor, segur que al comercial també,

però avui, Com estan aquests comercials? D’on cobren? Els que sempre hem defensat l’obligatorietat del contracte laboral

ens preguntàvem, i encara ens preguntem, Com es poden controlar aquestes situacions irregulars per part de

l’Administració?

De la mateixa manera, en la situació en què la major part de les empreses immobiliàries, ens trobem avui, i moltes

empreses petites i mitjanes de qualsevol altre sector, caldria que l’Administració fos valenta i modifiqués la legislació laboral

actual, són moltes les empreses que en aquests moments es veuen en la necessitat d’aprimar estructures, són moltes que

per sobreviure han de canviar part del seu personal, però quin cost té? Ho poden suportar? O al no haver-hi bones solucions

s’apuntaran a demanar un expedient de regulació o un concurs?

No val de preocupar-se exclusivament de solucionar els conflictes laborals de les grans empreses, l’estructura empresarial

de CATALUNYA està formada principalment per petites i mitjanes empreses. Tampoc val simplificar i generalitzar com

succeeix en molts debats públics, on es dóna a entendre que l’únic objectiu de l’empresari és reduir personal. Es tracta de

salvar empreses i en conseqüència llocs de treball. Algú s’ha preguntat si poden existir les empreses, en especial del

sector serveis, sense personal?

Voldria acabar amb una felicitació al “seny” d’aquest país. Fa tres setmanes que ens llevàvem cada dia amb un seguit de

males notícies sobre el sector financer, cada dia pitjor, i teníem la impressió que un dia ens llevaríem i tindríem un munt

de persones fent cues a les entitats bancàries (el que es coneix com a “corralito”), malgrat tot, ha imperat el sentit comú i

una vegada més constatem la maduresa i el seny de la població. Algun polític hauria de prendre nota.

El destí remena les cartes però nosaltres les juguem

– SCHOPENHAUER

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

78 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Octubre de 2008

Diari del canvi Nº4

Quantes coses han passat en un mes! Des de caigudes espectaculars de borsa, caigudes de bancs, i concurs de creditors

de moltes empreses, fins la reducció de SEAT. Quantes i quantes persones afectades!

La crisi està tenint conseqüències en tots els àmbits. Està afectant la confiança, la seguretat que tots ens pensàvem que

teníem, i evidentment això altera el nostre ànim. Tots estem una mica més crispats, més intolerants.

En el dia a dia ho percebem en un munt de coses:

■ En societats sobretot promotores, on socis que durant molts anys havien tingut unes relacions immillorables, de cop

hi volta es culpabilitzen de tot: del sòl que un va recomanar comprar, del banc que era amic de l’altre, d’haver posat

en venda o no la promoció en un moment concret, etc. Tot són retrets.

■ En societats que poc tenen a veure amb el món de la promoció, els ànims també estan alterats. És molt trist que

tenint una empresa viable, fent-ho bé, et trobis amb problemes per continuar degut a la inexistència de finançament.

■ En els equips comercials, sobretot en aquells que funcionaven amb variables molt alts, i que en aquest moment es

discuteixen per “l’únic” client.

■ En els comunitats on hi ha propietaris que no poden atendre les despeses.

És normal que tots estiguem més preocupats, més sensibles, però cal fer un esforç col·lectiu per entendre i acceptar que

som on som. Fa falta aprendre a conviure amb la incertesa i ser positius, que no en traurem res d’anar “plorant per les

cantonades”. Quan més aviat accepten que ens trobem al inici d’un gran canvi econòmic, millor. Tot canvi fa por.

Per això, per anar endavant i avançar, avui acabo amb aquest “Diari d’un a crisi” i començo el “Diari del canvi”.

I començo amb un pensament d’ANDRE GUIDE –

Un no descobreix noves terres sense consentir perdre de vista la riba per un llarg temps”

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 79

Per Immaculada Amat

Setembre de 2008

Diari d’una crisi III

La “crisi” vs un trekking al Huayhuash (Perú)

Aquest mes d’agost hem estat de trekking fent la volta a la zona del Huayhuash i reflexionava amb la similitud que

l’experiència tenia amb la situació que vivim en l’actualitat les empreses.

Sabíem on anàvem, ens havíem informat, sabíem que serien 12 dies caminant amb forts desnivells, que estaríem entre

4.500 i 5.000 m d’alçada, que dormiríem en tenda, igual que tots sabíem que la “bonança “ econòmica un dia canviaria.

Malgrat això sempre la situació et sorprèn, et supera, es presenten elements que no controles.

Sabíem que el Huayhuash era un trekking dur, ens havíem preparat, però no contàvem en què per culpa dels avions

perdríem dos dies i que això representaria ajuntar etapes, ni en què faria el fred que ha fet, molt més de l’habitual.

En la “crisi” igual. Contàvem amb el canvi de cicle immobiliari, però no contàvem amb la crisi f inancera, ni amb la crisi

econòmica internacional.

Malgrat l’imprevist, és evident que per poder-ne sortir cal tenir l’objectiu clar, cal tenir la força de superar el dia a dia, no

desanimar-se, pensar que superat l’avui haurem agafat més força per aconseguir que demà sigui millor i, sobretot, ajudar-

nos amb el recolzament dels companys (en el cas del trekking), i en l’empresa amb el recolzament dels nostres

col·laboradors, de les empreses amb les que ens hem relacionat al llarg dels anys, dels nostres assessors. L’intercanvi

d’informació, l’intercanvi de negoci, ens ajudarà a tots a tirar endavant.

Les vacances han acabat i tornem al dia a dia, amb noves forces, amb noves idees. L’entorn no acompanya gaire però

caldrà renovar-se, reinventar-se. La major part de les empreses es veuran obligades a fer-ho, cal espantar-se?

H.G. WELLS ja deia

Per què hem de tenir por als canvis? Tota la vida és un canvi

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

80 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat

Agost de 2008

Diari d’una crisi II

Per fi el govern ha admès que l’economia espanyola està en situació de “crisi”, semblava una paraula tabú, admetre una

situació és el primer pas per buscar com solucionar-la.

I el nostre sector, com està el sector immobiliari? Com tots sabem ha estat l’estrella de tots els mitjans, cada dia una notícia

pitjor, aquest mes ha presentat concurs de creditors Martinsa – Fadesa, les grans empreses surten als mitjans però hi ha

un gran nombre d’empreses en la mateixa situació de les que es desconeix tot, algú porta el control de les petites

promotores que desapareixen?

Com vivim aquesta situació les empreses, com Amat. que tenim una àmplia trajectòria en el sector, Amat. 60 anys? quins

són els nostres indicadors de com va el mercat? Què podem fer?

La nostra realitat, després d’analitzar el primer semestre del 2008, i només pel que fa referència a la venda, és la següent:

■ Trucades d’informació de vendes, hem tingut un 18% de les que vàrem tenir en el 2005, el millor any del cicle, i un

50% menys que l’any passat.

■ Visites d’informació al despatx, un 15% de les que vàrem tenir en el 2005 i un 36% de les que vàrem tenir en el

2007.

■ Operacions, un 30 % de les que vàrem signar en el 2007, i un 15 % de les que es van signar en el 2005.

■ En quant a operacions signades d’obra nova que no es poden dur a terme en el moment d’escripturar, bé per falta

de finançament o bé per no haver venut l’habitatge anterior, el cert és que hem estat de sort, doncs només un 5%

de les que teníem previstes no s’han pogut materialitzar.

■ Un altre dels temes que més ens preocupava, que s’acabessin i es poguessin entregar les promocions en les que

teníem part dels departaments venuts, s’ha resolt , totes les promocions s’han entregat en el termini previst, per més

que els Promotors han hagut de fer “miracles” per obtenir el finançament necessari per acabar les obres.

■ El que realment no es mou, i està absolutament paralitzat és la comercialització de sòl, tema que coneixem bé ja

que tenim un departament especialitzat, no és estrany, cal prèviament que es resolguin dos temes que afecten a

aquest mercat de forma directa, el gran estoc d’habitatges acabats i el problema del finançament.

La falta de finançament tant per a Promotors com per a compradors, és segurament el problema més gran d’avui en dia.

Segur que en els millors moments es van cometre excessos, es van sobrevalorar les finques, no es demanaven suficients

garanties, però hem passat del tot al res, i amb el res segur que no es crea res, creiem que aquí hi ha el punt d’inflexió,

que caldrà en algun moment tornar a generar les possibilitats de finançament, potser no serà aquest mes ni el vinent però

segur arribarà i es generarà de nou confiança necessària no solament per al mercat immobiliari sinó pel consum en general.

Mentre, hem de continuar treballant, continuar estant al costat dels nostres clients promotors, assessorant als possibles

compradors, ajudant a tranquil·litzar el mercat en aquest moment tan desanimat i amb el convenciment que en totes les

crisi hi ha una oportunitat.

En aquest sentit hi ha un POEMA JAPONÈS que entenem és molt adient:

Mentre recollia les pedres que van llençar-me, vaig veure que una d’elles era una joia

DIARI DEL CANVI (2008-2017)

Contacti’ns Segueixi’ns

(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Pàgina | 81

Per Immaculada Amat

Juliol de 2008

Diari d’una crisi I

El mercat immobiliari ahir i avui

Des de fa uns mesos tothom rep un munt de notícies, dades, opinions, comentaris sobre el mercat immobiliari, de persones

vinculades al sector, d’estudiosos de temes econòmics, de polítics però, sobretot, de gran quantitat de tertulians,

professionals del “opinar”, que amb coneixements mínims del sector, parlant d’oïdes, senten càtedra.

Els que portem molts anys en el sector, des de fa quasi tres anys érem conscients que la “gran eufòria” s’acabava.

Per què ho sabíem?

Perquè una gran part dels indicadors que s’utilitzen habitualment per analitzar la marxa del mercat, en ho posaven de

manifest:

■ Excés en el número d’habitatges en construcció. Només calia adonar-se de la gran quantitat de grues i més grues

que es veien arreu.

■ Els increments exponencials, els darrers anys, dels preus de venda.

■ L’augment dels tipus d’interès. S’ha doblat en menys de dos anys.

I d’altres circumstàncies que sumades donen lloc, a què malgrat que existeix una demanda real, aquesta no pot ser

satisfeta amb els preus i condicions existents en el mercat actual.

Tots els professionals d’una manera o altra intuíem l’aturada, el difícil era preveure quan es produiria, quina durada tindria

i quina seria la magnitud.

En un primer moment, a finals de l’estiu passat, vaig tenir la impressió que tothom se n’alegrava de la brusca frenada, i

arreu es comentava que els Promotors ja havien guanyat prou diners. Com sempre el més fàcil és generalitzar, posar a

tothom en un mateix sac, com si només els Promotors haguessin fet un munt de diners.

És cert que a uns quants els ha “lluït” molt, però el cert és que són una minoria del sector, ja que parlem d’algunes de les

grans Promotores a nivell nacional, en un moment donat (perquè desprès ja s’ha vist el què ha passat) .O d’aquells que

han aconseguit canviar qualificacions urbanístiques i que realment no eren Promotors sinó simples especuladors de sòl.

Els promotors petits i mitjans que són la gran majoria a Catalunya, “gràcies” a la voracitat dels anteriors han guanyat diners

però sobre la base de tenir crèdits més grans a cada promoció nova que encetaven.

Ningú parla de la quantitat de beneficis que el procés ha aportat a d’altres: propietaris de sòl, empreses constructores,

totes aquelles empreses que en un moment o altre intervenen en el procés de construcció d’un edifici, i que representen

milers de llocs de treballs. Generació de riquesa que en bona part a revertit en el ciutadans amb la construcció de

poliesportius, centres culturals impensables sense els ingressos recaptats per les Administracions locals via llicències etc...

Tot això va ser ahir, però avui on som?

La majoria de Promotors estan en situació clara de risc degut a la política creditícia que estan aplicant les entitats financeres

( bancs i caixes) del país.

Algunes de les Promocions en curs possiblement no es podran acabar i molts promotors amb sòl finalista, alguns amb

llicència concedida, no podran iniciar l’edificació per manca de finançament.

La demanda existeix encara que a un nivell més baix, però coexistint amb problemes que fan que aquesta no es pugui

materialitzar en operacions de compra. Per un costat les entitats bancàries són molt més rigoroses en la concessió de

crèdits, tant al Promotor com també als consumidors finals als qui deneguen una quantitat important de crèdits. I per un

altre costat es respira una possible caiguda lliure de preus que fa que tothom, inclús el que necessita habitatge resti a

l’espera, per si de cas aquest fet es produís realment.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Segueixi’ns Trobi’ns

82 | Pàgina

Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

El volum de feina de les constructores, està a nivells mínims i en conseqüència la de tots els industrials que es mouen en

aquest entorn.

La paralització del sector immobiliari, que fins avui ha estat motor de la economia espanyola, té un efecte dòmino que

comporta el possible i quasi segur tancament de moltes empreses i, sobretot, un increment en el nombre d’aturats, atur

que es fa sentir especialment en la mà d’obra directa però també afecta a una part important dels càrrecs directius i,

sobretot, intermedis de les Promotores.

Les immobiliàries que havien sorgit com a bolets, amb aportació zero de valor afegit al procés d’intermediació estan

desapareixent amb idèntica rapidesa.

Els ingressos dels Ajuntaments han disminuït de cop, i és un tema del que es parla poc, malgrat la gran importància que

crec que té, és un tema que em té realment sorpresa, con s’ho faran per mantenir la gran quantitat d’instal·lacions

municipals existents? No és hora que es plantegi de forma seriosa un altre model de finançament municipal? Ha de recaure

com hem sentit dir en alguna ocasió en l’increment dels valors cadastrals? És una mesura prudent en plena crisi?

Realment la situació del sector és difícil, l’immobiliari ha estat el primer en sofrir la crisi, avui malauradament ja són mo lts

sectors que la pateixen, haver estat els primers ens dóna més experiència, més visió, sigui com sigui ens en sortirem.

En sortiran la major part d’aquells promotors, professionals, industrials que hagin estat prudents, que hagin creat reserves,

que busquin nous camins, que siguin capaços de trobar sinergies i col·laboracions amb altres empreses, que hagin cuidat

els seus clients, que hagin diversificat.

Segurament tots aquests no han estat els “llestos” dels últims anys, ni els més “lluïts”, segurament tots aquests han estat

els que durant els darrers anys han vist o han tingut la impressió que el món era dels espavilats, dels nouvinguts al sector,

de la cultura del “aquí te pillo, aquí te mato” i no dels professionals. Les crisis tenen un aspecte positiu, posen normalment

les coses al seu lloc i netegen el sector, per tant no vull acabar sense enviar un missatge positiu:

“Ànims a tots, patirem ,però no en dubteu que triomfarem”

Experts locals amb projecció internacional.