Diari del Pla de Barris. Març 2020 Gratuït. Agafa’m!

LES ROQUETES

Històries de les RoquetesEl nou rocòdrom i boulder

El pati del Turó de Roquetes

Millores als comerçosProjectes culturals

Reurbanització de Mina de Ciutat

Projecte fotogràficCanal barri

El Pla de Barris en xifres

Bigues socials fetes de fustaEntrevista a Núria Orbaneja

Memòries a la contra

DIA

RI D

EL

PL

A D

E B

AR

RIS

2 — Editorial

Un barri són els nens i les nenes jugant a la plaça, la conversa a la cua del forn amb la veïna que fa dies que no veus, els avis fent la partida de petanca sota un arbre, el grup de mares de l’AMPA preparant el Carnestoltes i milions de petits moments en què la ciutat es fa comunitat. El barri és també la memòria enganxada a les pedres de les cases i a l’asfalt dels carrers: les lluites per aconseguir barris dignes, les assemblees a l’as-sociació de veïns, cada desnonament aturat posant-hi el cos per evitar vides trencades, les manifestacions demanant una biblioteca, un autobús o un camp de futbol, i els milers de mo-ments en què els veïns i veïnes s’han arremangat per exigir, resoldre o construir respostes a les necessitats socials de la comunitat. I els barris també són la llavor de futur, allà on el Wang, el Carlos, la Mariona, l’Ayla, el Mohamed, la Cristina, el Marcelo, el Ferran, mentre juguen junts al pati de l’escola o a la plaça, van donant forma a la Barcelona que ja és aquí. El Pla de Barris és només un instrument per ajudar a enfor-tir la vida a la ciutat i per combatre la soledat i l’individualisme, que amenacen el que és més indispensable per als éssers hu-mans: viure en comunitat. El Pla de Barris és una taula parada per seure-hi, discutir i posar-se a treballar amb tots els qui es-timen els carrers que trepitgen. S’han dut a terme centenars de projectes, s’han arreglat escoles i places, s’han fet classes de música i plans d’ocupació, s’han rehabilitat edificis i s’han fet programes per a la gent gran, però el més important no és res de tot això. El que és fonamental és haver millorat una mica la vida de barri, la que ens fa sentir acompanyats, la que ens fa aixecar la persiana i llevar-nos amb un somriure i ganes de sortir al carrer. Sense barris no hi ha ciutat, però el barri no són només els edificis i els carrers; un barri és una comunitat de ciutadans que se’l fan seu, que el viuen i el pateixen i, sobretot, que es comprometen amb el seu futur. Gràcies a tots els que cada dia ajudeu a fer del vostre barri un lloc millor per viure-hi.

Ada Colau Ballano L’Alcaldessa de Barcelona

Sumari

1Portada

2 Editorial

3 Dia a dia,

barri a barri

4/5 Accions

6/7 Projecte

fotogràfic

8 Canal barri

9 El Pla de Barris

en xifres

10 La crònica

11 L’entrevista

12 Memòries a la contra

Editorial

EditaAjuntament de BarcelonaCap editorialMar PadillaConsell redactorEquip del Pla de BarrisRedaccióJoan B. Roselló Lorena Montón Mar Padilla Esperança Sierra SerraDirecció d’art i disseny Agitació Gràfica MotImpressióRotimpres© Textos: els autors© Il·lustracions: els autors© Fotografies: els autorsAquest diari ha estat confeccionat amb paper reciclat i imprès localment. Març de 2020

Le

s R

oq

ue

tes

Dia a dia, barri a barri — 3

Una obra col·lectiva per fer xarxa

Ja fa uns quants mesos que un grup motor constituït per l’Ateneu Popular Nou Barris, el Pla Comunitari Roquetes, el casal de gent gran, el Centre Ton i Guida, el Centre d’Inter-canvi de Coneixements Nou Barris, el Casal infantil Roquetes i Roquetes Conviu, va po-sar fil a l’agulla per començar el projecte. Els guions dels capítols s’han definit a partir dels interessos i les expectatives dels col·lectius i les persones que han volgut participar a les sessions de treball. Durant el procés de guió i rodatge es va tenir en compte tant les relec-tures del passat i de la construcció del barri actual com la delineació de mapes de futur i la construcció de noves petites utopies. Des de la fase de recerca per a l’escriptura dels guions fins als rodatges hi van participr mol-tes veïnes i veïns, així com molts grups i en-titats del barri: el Centre Ton i Guida, el Casal de Gent Gran Les Roquetes, el taller de cuina Més amb Menys, el Kasal de Joves Roquetes, el Pla Comunitari de Roquetes, l’Ateneu Popu-lar 9 Barris, la Xarxa d’Intercanvi de Coneixe-ments Nou Barris, l’Institut Escola Antaviana i l’Institut Escola Turó de Roquetes, l’Associació de Veïns i Veïnes de Les Roquetes, Roquetes Conviu, Les Roquetes Pla de Barris i el Casal Infantil Roquetes, entre molts altres.

01 La sèrie es va estrenar durant la Festa Major de les Roquetes, al juny del 2019.

02 Un moment del capítol “Volem un nou Kasal”

Dia a dia, barri a barri

Tenim clar que el món digital triomfa. Per això, internet és un excel·lent vehicle per donar a conèixer millor el barri, les seves reivindicacions veïnals i les particularitats que el fan especial. Diverses associacions han posat en marxa el projecte comunitari Històries de les Roquetes, una websèrie feta pel veïnat que es va estrenar al barri durant la festa major del 2019.

REDACCIÓ —

“Podríem començar explicant una mica el nostre passat”, diu una veïna. “Podríem explicar les coses per les quals hem lluitat i els canvis que hem acon-seguit per al barri”, diu una altra. “Podríem parlar de Les Roquetes Fashion Week, de la festa major”, apunta una jove. “I també de la diversitat cultural, de la bona convivència; és una barreja molt interes-sant i a mi m’agradaria que es reflectís a la sèrie”. Aquestes van ser algunes de les primeres propos-tes que es van posar sobre la taula al novembre de 2018, quan el projecte va començar el seu camí. La websèrie és un projecte artístic que va néixer amb dos objectius: oferir un vessant formatiu perquè les persones participants poguessin adquirir no-cions de treball actoral, direcció i altres aspectes més tècnics i, també, construir una narrativa po-sitiva del barri, tot fugint d’estereotips i tòpics. A més, el projecte també vol potenciar un treball in-tergeneracional conjunt, per afavorir que persones d’edats molt diverses mirin el present i redibuixin el futur del barri, creant identitat i cohesió social.

Històries de les Roquetes,

una sèrie de barri

01 Al projecte hi van participar més de 13 entitats i associacions del barri.

02 El projecte consta de tres capítols sobre les diferents realitats del barri.

La sèrie està dividida en tres capítols: el primer, “Volem un nou kasal”, parla sobre la reivindicació d’un nou casal de joves al barri; el segon, “El bar-ri educa”, parla dels projectes educatius pioners i dels que existeixen avui dia, i el tercer, “La diversi-tat al barri”, posa l’accent en el fet que les Roque-tes s’ha construït a partir de l’arribada de persones de diversos llocs.

“La websèrie va ser una proposta engrescado-ra que va sorgir entre veïnes i veïns per teixir xarxa al barri”, explica Silvia Alfonso, coordinadora del Casal Infantil Roquetes. “L’equip de gravació i els protagonistes van d’un espai a un altre del barri, a diferents indrets, parlant amb diverses entitats i persones que tenen un paper important en la te-màtica que es presenta”, diu. Hi ha dos personat-ges —una nena i un nen— que són el fil conductor a partir del qual es van explicant aquestes històries de barri: la nena, Present, representa l’actualitat i el futur del barri, i Passat, el nen, representa la vida de fa anys a les Roquetes. D’aquesta manera es fa un nexe espaciotemporal entre el que va ser, el que és i el que pot arribar a ser el barri.

“Com a educadores, creiem que la websèrie és una bona eina per transmetre valors i coneixement sobre la realitat del seu propi barri d’una forma di-ferent. D’aquesta manera, el veïnat que hi participa s’involucra en la realitat del barri. La veritat és que és una bona experiència que ha generat certa ex-pectació”, explica la Silvia.

En el seu cas, com a casal, s’han implicat es-pecialment en el capítol “El barri educa”: “Ho hem anant treballant entre les famílies, les nenes i els nens”, explica la Silvia. En una escena del capítol, Present i Passat passegen i arriben a la porta del Centre Ton i Guida, l’espai cultural del barri, que havia estat un centre educatiu de referència a Nou Barris. En una imatge, el nen que fa de Passat crida, emocionat: “La meva escola era aquí!” —01

02

01

02

DIA

RI D

EL

PL

A D

E B

AR

RIS

4 — Accions

Accions

El nou rocòdrom i boulder Tan contents com un esca-lador amb preses noves

Poc s’imaginava el veí que va construir a títol personal el ro-còdrom de la plaça Salvador Puig Antich, amb la col·laboració del Centre d’Activitats de Muntanya 9 Barris, que aquesta àrea d’escalada artificial esdevindria un dels punts més actius de les Roquetes. I és que, al llarg dels anys, milers de peus i mans han grimpat pels centenars de preses i els recorreguts que configuren. Però la falta de manteniment, l’erosió del temps i un ús constant de la infraestructura havien convertit aquest espai en un lloc perillós per a qui el fa servir. És per això que, amb el finançament del Pla de Barris, s’ha decidit reformar-lo en la seva totalitat, amb noves preses i ancoratges, i alhora ampliar-lo també a boulder. D’aquesta manera, tots els afici-onats a l’escalada i els participants dels diferents tallers de dinamització i d’escalada en família que organitza el Centre Ton i Guida trobaran en aquest espai l’equipament perfecte per practicar aquest espectacular esport. El rocòdrom està en marxa des de l’octubre del 2019.

Cocreació del pati del Turó de RoquetesL’esbarjo més democràtic de Barcelona

Una nau espacial plena de dinosaures? Un vaixell pirata amb una cuineta a dins? Una jungla carregada de pilotes i cordes de saltar? Si quan anaves a l’escola t’haguessin preguntat com t’agradaria que fos el teu pati, què hauries respost? Aquesta és la premissa de la qual parteix l’Institut Escola Turó de Ro-quetes davant la necessitat de reendreçar el pati, així que han decidit comptar amb les idees i opinions de tothom que con-forma el cos educatiu: alumnat, professorat, equip directiu, equip de monitores i monitors, i famílies. Amb la col·laboració del Pla de Barris, que ofereix acompanyament, dona suport i pressupost, i articula el treball en xarxa, aquesta iniciativa pre-tén, a més de construir un pati nou, enfortir la comunitat edu-cativa i potenciar les relacions del centre amb altres espais i associacions del barri. El procés ha estat dissenyat en tres fa-ses: conèixer com és el pati, dissenyar-lo col·lectivament amb idees i aportacions col·lectives, i construir-lo. Sobre la tercera fase cal assenyalar que ha estat un procés d’autoconstrucció a través d’una campanya de recursos per a la qual s’han cer-cat tant els materials i les eines com les destreses i els oficis necessaris per dur-lo a terme.

Per incentivar el comerç de proximitatUn mapa-guia de botigues i establiments convida a comprar a les Roquetes

A vegades no sabem que el que necessitem ho tenim més a prop del que pensem. Els comerços de les Roquetes oferei-xen de tot i més, però no tot el seu veïnat ho sap. Per això, el Pla de Barris, juntament amb Barcelona Activa, ha posat en marxa l’elaboració i difusió d’un mapa-guia detallat de tots els comerços del barri, per donar a conèixer la oferta comercial de les Roquetes. El mapa de comerços de les Roquetes indica que al barri hi ha més de 200 comerços de tot el que neces-sitem i més: farmàcies, papereries, fruiteries, supermercats, restaurants, perruqueries, bancs i bars.

La idea és fomentar el comerç de proximitat i fer xarxa en-tre el veïnat: l’orografia de les Roquetes no afavoreix el passeig dels clients a la recerca de comerços i s’ha d’impulsar aquest comerç a prop de casa que ho fa tot més fàcil, més càlid i més comunitari. “A les Roquetes hi ha moltes pujades i baixades, no és un lloc de passeig”, comenta María Rodríguez, presiden-ta de l’Associació de Comerciants de les Roquetes. Per tant, la guia de comerços ajuda a impulsar aquest coneixement i és també molt útil en un barri on hi ha molta gent gran i amb bretxa tecnològica important. “Molts comerços petits del barri no estan geolocalitzats a les aplicacions tecnològiques. I molts clients no les fan servir per trobar els comerços que necessiten”, afegeix la presidenta de l’Associació de Comerci-ants de les Roquetes. Aquest iniciativa analògica, però, pot fer més visibles les botigues i convertir-les en referents. Aquest mapa-guia de comerços també s’ha dut a terme a la Zona Nord en col·laboració amb les associacions de comerciants.

Si quan anaves a l’escola t’haguessin preguntat com t’agradaria que fos el teu pati, què hauries respost?

Al barri de les Roquetes hi ha més de 200 comerços

01 Infants gaudeixen del nou pati del Turó de Roquetes.

02 El rocòdrom de les Roquetes, a la plaça de Salvador Puig Antich.

03 La guia de comerços té més de 200 establiments llistats.

04 Mina de la Ciutat és una de les artèries principals del barri de les Roquetes.

05 Un moment del Festival Ròmbic.

06 Alumnes del projecte Baula, a l’Institut Escola Antaviana.

07 La Festa de la Pinya se celebra cada tardor a les Roquetes.

REDACCIÓ —

El Pla de Barris de les Roquetes és una realitat de més de 40 accions en marxa, però és, sobretot, una immensa trama de persones amb un motor comú: la lluita contra les desigualtats. Aquesta trama demostra com podem canviar les coses gràcies a les reflexions, el treball i l’empenta d’un munt de persones: les que conformen els grups impulsors de cada pla —formats per veïnes i veïns de cada barri—, les que formen part dels equips municipals del districte de Nou Barris i els membres de desenes d’en-titats, associacions i cooperatives de cada barri. A continuació us expliquem algunes d’aquestes 46 accions.

02

03

01

Le

s R

oq

ue

tes

Accions — 5

Pla de Convivència Entre tots, tot Tot i que les Roquetes és un dels barris amb un dels índexs més elevats de diversitat cultural, es va detectar en un estudi de l’any 2016 que molts dels col·lectius no participaven en les accions co-munitàries i que les seves visions i percepcions sobre convivència i conflicte variaven molt segons el grup de procedència. Amb la finalitat de construir una identitat que inclogués tot el veïnat, es va engegar el Pla de Convivència, a càrrec de les entitats Globus Vermell i Cooperativa Ekona. El pla tenia com a objectiu principal incrementar la participació dels diversos col·lectius en les activitats que es desenvolupaven a l’espai públic. Així, durant l’últim trimestre del 2018 es van dur a terme diferents accions, com, per exemple, la Festa de la Tardor, un espai de trobada que va fer visible l’àmplia representativitat cultural que caracteritza i defineix la realitat de les Roquetes. D’aquesta manera, a la festa s’hi van disposar espais gastronòmics, teatrals, esportius, artístics, radiofònics i musicals, posant especial èmfasi en la canalla. Per als més menuts, jocs infantils, exposició de dibuixos i contes d’arreu del món. Amb tot, la continuïtat del projecte passa per organitzar la Xarxa Intercultural de Roquetes, amb l’objectiu de facilitar l’acollida de veïnat migrat o nouvingut i donar a conèixer els serveis i activitats que es realitzen al barri, on també es pugui treballar de manera inclusiva per tal de definir les futures accions del Pla de Convivència.

Reurbanització Mina de la CiutatEl Pla de Barris ha invertit uns 87 milions d’euros en més de 70 obres als districtes de Barcelona, i una de les parts benefi-ciades serà el carrer Mina de la Ciutat. Ara mateix, el carrer és un dels epicentres clau del barri, on hi conviu una forta activi-tat comercial, un intens trànsit públic i privat, i diverses iniciati-ves veïnals. Per aquest motiu, i amb la idea de repensar l’espai perquè esdevingui una zona de trobada capaç de garantir la mobilitat sostenible i millorar el flux de vianants (i enfortir així les relacions entre les persones), s’ha iniciat el procés de reur-banització. Després de diferents reunions participatives amb el veïnat, han sorgit diverses propostes que plasmen les se-ves inquietuds i desitjos vers la plaça que s’ha de remodelar al final del carrer. Això vol dir més espais de jocs infantils, zones d’esport i de jocs per a joves i adults, àrees verdes, millores en el mobiliari urbà, l’accessibilitat i la permeabilitat, la regulació de la població d’ocells, la creació d’una rotonda al final del car-rer i un seguit de mesures destinades a incentivar el civisme i resoldre possibles problemes de convivència. En l’execució de les obres, que van iniciar-se al maig del 2019 i que tenen una inversió d’1,9 milions d’euros, s’hi eixamplaran les voreres, s’hi implantarà la rotonda al final del carrer per millorar l’orga-nització del trànsit i se n’actualitzarà l’enllumenat i el mobiliari urbà. També s’adaptaran els pendents per tal d’ajustar-los a la normativa actual d’accessibilitat i mobilitat, i s’adequaran els carrils de serveis per ordenar-los i per tal que puguin acollir tots els serveis necessaris (contenidors, aparcament, zones de càrrega i descàrrega...). Per últim, cal destacar que s’ha creat una comissió de seguiment amb el conjunt del veïnat que està vetllant pel transcurs i el desenvolupament de l’obra.

Projectes culturalsCirc, música i batucades omplen els carrers del barri

Són molts i diversos els projectes culturals que es duen a ter-me a les Roquetes i que compleixen finalitats diferents. D’una banda, hi ha tots aquells programes que tenen com a objec-tiu central fomentar els vincles i establir noves sinergies en-tre els dos centres educatius del barri, el Turó de Roquetes i l’Antaviana. Dins d’aquest grup trobem el projecte Baula, que vol oferir un espai per a la creació i l’experimentació musical de manera col·laborativa on participin els alumnes i les alum-nes des de 5è de primària fins a 1r d’ESO d’ambdós centres, i també adequar el gimnàs del Turó per convertir-lo en sala d’arts escèniques oberta a les entitats culturals del barri, com a espai d’assaig o per a programació artística. De l’altra ban-da, un altre projecte que també involucra l’Antaviana, l’Ateneu de Nou Barris i el Turó de Roquetes és el del circ, que pretén introduir a les aules les pràctiques del circ social i facilitar el coneixement bàsic de les diferents tècniques com a discipli-na física i artística. I, per últim, cal esmentar la creació de dos grups de batucadas familiars liderats per les dues AMPA dels institut-escola. Però hi ha molts altres projectes cuturals més enllà de l’àmbit educatiu, que demostren com és de prioritària la cultura i les seves diverses expressions en aquest Pla de Barris. Aquests projectes són la producció d’una sèrie audio-visual participativa; la creació d’una fira d’arts al carrer i diver-ses càpsules formatives de dibuix, teatre i fotografia; el suport comunicatiu al festival de titelles; la compra de material per al Banc de Recursos, i la formació en luminotècnica i so en direc-te per als joves del barri, entre altres iniciatives.

La idea és repensar l’espai perquè també esdevingui una zona de trobada

06

05

04

07

DIA

RI D

EL

PL

A D

E B

AR

RIS

6 — Projecte fotogràfic

Xavier Ribas — Les Roquetes

Le

s R

oq

ue

tes

Projecte fotogràfic — 7

Aquesta fotografia forma part de la col·lecció “Setze barris. Mil ciutats: Fotografies per a altres relats de Barcelona”, exposada des del 16 de febrer fins al 31 de març del 2019 a l’edifici del Borsí (plaça de la Verònica, al barri Gòtic).

El Besòs i el MaresmeLa Verneda i la Pau

El Bon Pastor i Baró de ViverLa Trinitat Nova

Zona NordLa Trinitat VellaLes Roquetes

Sant Genís dels Agudells i la TeixoneraLa Marina

El Raval sud i el Gòtic sud

Pàg. 2-3

EditorialL’educació als barrisBarris d’oficis

Pàg. 4-5

Mapa de les obres del Pla de Barris

Pàg. 6-7

Accions del Pla de Barris

Pàg. 8

Entrevista a la contra: Oriol Nel·lo

A BARCELONAREVERTIM

LES DESIGUALTATS

ENTRE ELS BARRIS

DE LA CIUTAT

EL SUPLEMENTDIARI DEL PLA DE BARRIS

2 — Reportatge

EL

SU

PL

EM

EN

T –

DIA

RI D

EL

PL

A D

E B

AR

RIS

L’educació als barris, una arma carregada de futur

“No hem de deixar mai els professors sols”, diu el Joan Artigal, el director del nou institut Trinitat Nova, al barri del mateix nom. El Joan creu que la veritable arma educativa és la suma d’una comu-nitat formada per l’escola, la familia, el barri i les administracions, amb objectius comuns. Aques-ta escola, amb una proposta educativa global i la seva remodelació integral, va pel camí de ser un nou pol educatiu de referència a Barcelona. Un dels pilars d’aquest projecte és oferir una educa-ció de llarg alè, un camí que comença en l’escola bressol i acaba al batxillerat. La segona idea és que l’escola ha de ser un espai obert a tot el ve-ïnat, una nova biblioteca-mediateca i el gimnàs, uns espais que es vol que siguin oberts al barri per a ús de tots els veïns i veïnes, dins i fora de l’horari escolar. El tercer pilar d’aquest centre és que inclou la comunicació audiovisual com a eix transversal per a totes les edats.

Com a la Trinitat Nova, la cultura i la seva ex-pressió en les diverses disciplines artístiques (música, circ, teatre, dansa, audiovisuals, plàstica, poesia…) ha entrat a totes les escoles i instituts amb el programa Pla de Barris, amb el convenci-ment que l’art ajuda a crear un entorn més atrac-tiu, i permet treballar competències relacionals i valors com el compromís, el treball en grup, la convivència, l’esforç, entre altres, a la vegada que ofereix experiències artístiques a nenes i nens que, sovint, no tenen l’oportunitat d’experimentar. La Caixa d’Eines (catàleg de propostes artístiques que ajuden les escoles a triar el projecte que més s’adeqüi a les seves necessitats), EducArtS (pro-posta artística a les escoles de Zona Nord de Nou Barris) i la proposta d’audiovisual o música com a eix vertebrador de tot el projecte educatiu de l’Ie Trinitat Nova o el Til·ler de Bon Pastor són exem-ples que expliquen aquesta voluntat.

Les propostes de Vozes (ensenyaments musi-cals, especialment instruments de corda i corals),

REDACCIÓ —

En la lluita contra les desigualtats, el Pla de Barris, conjuntament amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, el Consorci d’Educació i l’Institut de Cultura de Barcelona, desenvolupa un centenar d’actuacions —quantitaves i qualitatives— per millorar l’educació en els barris més vulnerables. L’Ajuntament de Barcelona ha invertit 29 milions d’euros en posar en marxa obres de millora d’estructura, implementar tecnologies de la informació i la comunicació, i reforçar els equips pedagògics amb la incorporació de perfils socials als centres escolars. Aquestes millores han arribat a escoles bressol, centres d’infantil i primària, i instituts dels 16 barris del Pla de Barris, com per exemple l’institut escola Trinitat Nova, el Til·ler, l’institut Rambla Prim o l’escola Bàrkeno. 01 Participants del programa EducArTS

a la rua de Carnestoltes.02 Un alumne aprèn circ amb el programa

Caixa d’Eines.

01 02

Integrasons (orquestes de percussió) i EducArtS (música, circ, teatre i dansa) permeten que fora de l’horari escolar els nens i les nenes puguin se-guir gaudint de la cultura si així ho desitgen.

No hem d’oblidar la importància de l’educació en el lleure, on també diversos informes ens aler-ten de les desigualtats existents en l’oferta entre uns barris i altres de la ciutat. Per aquest motiu el Pla de Barris, juntament amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, impulsa el projecte Ba-obab (creació de nous espais i caus, i suport als existents) i el projecte Temps de Joc (espai de trobada els dissabtes al matí on l’esport s’utilitza com a eina educativa). —

Se

ns

e b

arris

no

hi h

a B

arc

elo

na

La crònica — 3

REDACCIÓ —

Una de les causes més importants que defineix la desigualtat és el nivell d’atur i la precarietat la-boral. Per tant, ja des dels inicis del Pla de Barris, l’activació econòmica dels barris ha estat un ob-jectiu bàsic del programa. Amb un pressupost de més de 10 milions d’euros, s’han posat en marxa més de 70 projectes i programes per reduir l’atur i millorar les oportunitats laborals des de diferents fronts, amb respostes més adequades a neces-sitats diferents, sumant esforços amb Barcelona Activa, amb els equips de districte i amb la xar-xa d’entitats de cada territori. El programa Barris d’Oficis treballa en l’àrea de la formació i el foment de l’ocupació i sempre amb perspectiva de gène-re, i n’hi ha molts altres. Per a les empreses ubica-des als polígons industrials s’ha posat en marxa un pla de dinamització que ofereix serveis d’es-tratègia de vendes o d’acompanyament i treball de networking en fires de la ciutat. També s’han engegat a tots els barris una sèrie d’accions d’im-puls de l’economia social i solidària, com el cas de Las Magas a la Trinitat Vella, un projecte per for-mar-se en l’elaboració de vestuari d’espectacles. Una altra de les línies de treball és la dinamització econòmica en el mateix barri, que ajuda a finançar iniciatives posades en marxa pel mateix veïnat, moltes vegades com a resposta a la brutal crisi econòmica dels últims anys. —

A diferents necessitats, diferents respostes

Barris d’Oficis: una oportunitat real d’aprendre treballantL’ocupació com a prioritat per combatre les desigualtats

REDACCIÓ —

Un grup d’alumnes rep clases per aprendre a cui-dar persones dependents. Entre tots fan un mu-ral: s’han dibuixat ells mateixos cuidant uns avis en un espai luminós, a l’aire lliure. En una canto-nada del mural s’hi llegeix: “Un moment nou, di-ferent i millor.” Parlen dels avis i d’ells mateixos. Molts d’aquests alumnes tenen més de 50 anys i fins fa poc vivien en l’atur o encadenant treballs precaris. Amb el programa Barris d’Oficis, la seva sort ha canviat. El Mariano, conegut per tothom com el Marian a Sant Genís dels Agudells, treba-llava els matins cuidant un home de 89 anys amb demència senil, als migdies en un magatzem i a les tardes a un bar. “Tot per una miseria”, diu. Ara, el Mariano té probabilitats reals que millori les seva situació laboral i, amb ella, el seu futur. Des del 2019 el Mariano és una de les 75 perso-nes que cursa el Barris d’Oficis, un programa de treball i formació que inclou un contracte laboral d’un any, a jornada completa i amb unes condici-ons salarials dignes. D’aquesta manera, els alum-nes seleccionats poden dedicar tot el seu temps i la seva energia a aprendre un ofici sense inter-rupcions, ja que reben un sou i, per tant, tenen la seguretat que al llarg de tot aquest temps podran

L’àmbit d’activació econòmica del Pla de Barris ha posat en marxa més de 89 programes per millorar les oportunitats laborals

pagar les factures mensuals. El Mariano és cons-cient que aquest programa és un tren que no pot deixar escapar: “Em donen un bon titol, em pa-guen i m’ajuden a buscar feina.” I creu en el seu nou futur com a cuidador: “D’alguna manera, és una feina que ja he fet, m’agrada la gent i tinc faci-litat per relacionar-me, la veritat”, diu convençut.

Una tarda d’hivern, a les clases del programa Barris d’Oficis, el Mariano, amb 29 companys i companyes més, rep les indicacions de la Ma-carena, la professora que ensenya les primeres nocions sobre la percepció de les cures i el tre-ball entre persones. Toca parlar sobre el respec-te al temps i a la paraula dels altres, aprendre a escoltar i a teixir de forma metafòrica —i també real, amb un joc de corda— una xarxa de con-fiança i suport. Al llarg dels pròxims mesos, els alumnes rebran també formació de pautes d’hi-giene, alimentació, mobilitat o acompanyament social per millorar la qualitat de vida de les per-sones que cuidaran.

La Mireia Donés és coordinadora de Barris d’Oficis a la Fundació Sant Joan de Déu, una de les entitats que desenvolupa el programa. Li brillen els ulls quan parla del repte que suposa: “Les persones que fan el curs són molt hetero-gènies, i han viscut situacions vitals diferents i complexes.”

El programa Barris d’Oficis, adreçat a perso-nes residents als barris on l’Ajuntament de Bar-celona desplega el Pla de Barris, ofereix aquesta formació d’atenció sociosanitària a persones en situació de dependencia, però també d’altres feines, com auxiliar sociosanitari, cura de perso-nes en situació de dependència, neteja industrial i gestió de residus, i manteniment i reparació. —03 Una tarda en una classe del programa

Barris d’Oficis. 04 Una veïna de la Marina promociona

el programa La Marina Dona Empenta.05 Participants al projecte Las Magas,

a la Trinitat Vella.

03 04 05

EL

SU

PL

EM

EN

T –

DIA

RI D

EL

PL

A D

E B

AR

RIS

4 — Mapa d’obres

El Raval sudi el Gòtic sud

La Marina

134

2

7

9

11

12

15

14

8

13

5

10

6

Mapa d’obres del Pla de Barris

El Raval sud i el Gòtic sud01. Reurbanització i millores dels jardins

de les Voltes d’en Cirés per potenciar l’ús i la programació d’activitats per al veïnat als equipaments del voltant dels jardins.

02. Reurbanització i millores de la rambla del Raval, plaça de Salvador Seguí i plaça de Vázquez Montalbán per dinamitzar els espais, potenciar-hi els usos veïnals, afavorir la convivència i connectar els tres espais.

03. Millores als Jardins de Sant Pau del Camp.04. Millores de la façana del Centre

Cívic Drassanes.05. Millores dels espais d’entrada de les escoles

Drassanes, Rubén Darío, i Collaso i Gil.06. Remodelació de la plaça de Sant Miquel:

nou espai sense cotxes i ampliació de la zona de jocs.

La Marina07. Nou espai per a joves i entitats del barri

de la Marina. 08. Millores dels entorns de l’espai públic

de l’antiga colònia Santiveri. 09. Renovació i millora dels Jardins

de la Mediterrània.10. Instal·lació de nous ascensors verticals

a la zona del Polvorí.11. Nova pista de bàsquet als Jardins

Can Farrero.12. Reurbanització i millores de la zona verda

del carrer de la Química.13. Construcció d’un skate park a la plaça

del Moviment Obrer.14. Millores a l’Escola Enric Granados. 15. Millores a la sala de teatre

de l’Escola Bàrkeno.

Sant Genís dels Agudells i la Teixonera16. Millores a la plaça de Matías Guiu.17. Instal·lació d’escales mecàniques

al carrer de la Mare de Déu dels Àngels. 18. Instal·lació d’escales mecàniques entre

el carrer de Samaniego i el carrer d’Arenys.19. Reurbanització i millores de l’entorn

de la masia Can Soler.20. Reurbanització del carrer d’Olvan. 21. Reurbanització dels entorns del Casal

de Gent Gran de Sant Genís dels Agudells.22. Reurbanització dels jardins del carrer de Tir.23. Reurbanització i millores del carrer de Nínive.24. Reurbanització i millores de l’espai esportiu

de La Campa. 25. Millores a la plaça de la Font del Roure.26. Millores a la plaça de la Teixonera.27. Millores a la plaça de la Vall d’Hebron.28. Millores a la plaça dels Garrofers.29. Millores a la plaça d’Isop. 30. Creació d’un nou parc urbà i mirador

al carrer de Santa Rosalia.31. Instal·lació d’escales per a vianants

al carrer de Sant Crispí.32. Millores a la Casa Taxonera.

La Trinitat Nova33. Reurbanització dels espais interiors entre

els carrers de Portlligat, d’Aiguablava, de Maria Zambrano i de Nou Barris.

34. Arranjament de les connexions subterrànies de la Casa de l’Aigua.

35. Remodelació total de l’Institut Sant Jordi i creació d’un nou centre: Institut Escola Trinitat Nova.

36. Millores a l’antiga Escola Sant Josep Oriol per convertir-la en l’Institut Tecnològic de Barcelona

37. Millores puntuals a l’espai públic a l’entorn dels carrers de la Pedrosa i d’Aiguablava.

Les Roquetes38. Reurbanització i millores del carrer

de Mina de la Ciutat.39. Reurbanització de la plaça de Fornells. 40. Millores del pati i la sala d’actes de l’Institut

Escola Turó de les Roquetes.

Se

ns

e b

arris

no

hi h

a B

arc

elo

na

Mapa d’obres — 5

Zona Nord

Sant Genís dels Agudells i la Teixonera

Les Roquetes

La Trinitat Vella

La Trinitat Nova

El Bon Pastor i Baró de Viver

La Verneda i la Pau

El Besòs i el Maresme

1624

28 3335

383940

34

4142

43

44

45

46

48

5051

49

616263

64

65

66

6768

7371 69

70

52

53

54

555659

57

58

293230

27

261731

18

1921

22

23

2025

72

6037

36

47

Les obres del Pla de Barris, així com les més de 600 accions que conformen el pla, tenen com a objectiu rebaixar les desigualtats socials que pateixen els barris. Per això, s’han prioritzat les intervencions que afavoreixen la vida comunitària, milloren l’accessibilitat dels barris i contribueixen a reduir les desigualtats educatives. Les intervencions es reparteixen en:– 10 transformacions integrals o millores en centres educatius– 40 obres de millora de l’espai públic, la connectivitat i l’accessibilitat– 14 obres de millora o creació d’equipaments comunitaris– 9 obres de millora o creació d’espais esportius a l’aire lliureLa inversió total d’aquestes 73 obres és de 87 milions d’euros.

Zona Nord41. Reurbanització i instal·lació d’escales

mecàniques a l’entorn de l’avinguda de Rasos de Peguera.

42. Adequació dels vestidors del camp de futbol de Ciutat Meridiana.

43. Cobertura i millora de la pista del Campillo de la Virgen.

44. Reurbanització i millores de l’antiga zona esportiva de Ciutat Meridiana.

45. Millores de la senyalística al barri de Torre Baró.

46. Construcció d’una Oficina de l’Habitatge, OAC i Punt d’Assessorament Energètic a la Zona Nord.

47. Millores d’accessibilitat per al transport públic a Torre Baró.

El Bon Pastor i Baró de Viver48. Reurbanització i remodelació

del carrer de Caracas.49. Reurbanització i millores a la plaça

de Mossèn Cortinas.50. Renovació del clavegueram dels carrers

de Clariana i Campins.51. Construcció d’un nou camp de futbol

a Baró de Viver. 52. Nou Casal de Gent Gran del Bon Pastor.53. Remodelació i millores de l’espai esportiu

Club de Lluita.54. Transformació de l’antic Institut Cristòfol

Colom en el nou Institut de Formació Professional Rubió i Tudurí.

La Trinitat Vella55. Reurbanització i millores al carrer de la

Foradada i nova plaça dels Drets dels Infants.56. Nou Casal de Gent Gran de la Trinitat Vella.57. Remodelació, adequació i millores del

passatge de la Trinitat i de l’Espai Barcino.58. Creació d’una cal·listènia esportiva i millora

dels camins i l’enllumenat dels entorns del Camí de Ronda.

59. Remodelació i millores de l’Escola Ramón y Cajal.

60. Millores puntuals de l’espai públic a l’entorn de la presó de la Trinitat Vella.

El Besòs i el Maresme61. Reurbanització i millores al carrer

d’Alfons el Magnànim.62. Enderroc de l’antic cinema Pere IV per a la

futura construcció d’un nou equipament.63. Millores a l’Institut Rambla Prim.64. Millores a la sala d’actes de l’Institut

Barri Besòs. 65. Millores puntuals al Mercat del Besòs.66. Remodelació i millores del menjador social

i cooperativa Gregal.

La Verneda i la Pau67. Reurbanització i millores a l’espai públic

de Via Trajana. 68. Reurbanització i millores de l’entorn

del carrer de Camp Arriassa. 69. Nou circuit esportiu: millora dels espais

esportius a l’aire lliure de la Verneda i la Pau.70. Millores a l’Institut Bernat Metge.71. Millores a la sala de teatre de l’Escola La Pau. 72. Millores dels jocs infantils als espais públics

de la plaça de l’Escola La Pau.73. Millora del Casal de Gent Gran Verneda Alta.

EL

SU

PL

EM

EN

T –

DIA

RI D

EL

PL

A D

E B

AR

RIS

La salut als barrisL’impuls de la vida en comú, un hàbit saludable

L’Agència de Salut Pública, en el seu últim in-forme, alerta del creixement de les desigual-tats en l’àmbit de la salut, desigualtats que acaben generant que l’esperança de vida entre un ciutadà d’un barri de rendes altes pugui arri-bar a ser 8 anys superior que la d’algú d’un bar-ri de rendes baixes. Amb la voluntat d’ajudar a reduir aquestes diferències, el Pla de Barris ha treballat amb les àrees, departaments i distric-tes per tal de donar un impuls en aquells as-pectes que es consideren importants a l’hora de potenciar hàbits saludables, que s’acaben traduint en una millora del benestar físic i emo-cional de tots els veïns i veïnes. Es per aquest motiu que tots els plans de barri compten amb projectes que, d’una manera o d’una altra, te-nen el mateix objectiu, encara que la forma d’apropar-s’hi sigui a través de l’esport, de l’ali-mentació, de potenciar les relacions socials i evitar l’aïllament, de l’aprenentatge d’habilitats parentals, entre altres.

Per exemple, per al veïnat de més edat dels barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera s’han posat en marxa programes com Fem Sa-lut a la Piscina, on persones grans en situació d’aïllament i vulnerabilitat desenvolupen acti-vitats lúdiques i terapèutiques a la piscina de l’Hospital de Sant Rafael. Un altre projecte que inclou l’esport —en aquest cas, el criquet— per obrir i reforçar l’acció comunitària és Les Dúnia, als barris del Besòs i el Maresme, i la Trinitat Vella. És un programa adreçat específicament a noies de famílies nouvingudes, per ajudar-les a teixir noves xarxes de sociabilitat. D’aquesta manera, a través de l’equip de criquet femení es treballen aspectes com la inclusió social i la vi-sibilització del col·lectiu. Un altre exemple és la Xarxa Sense Gravetat, un programa que ofereix un catàleg de tallers oberts a joves (16-25 anys) provinents tant de la xarxa de serveis de salut mental com de la comunitat, en col·laboració amb els serveis i equipaments del territori.

Moltes altres activitats del Pla de Barris en l’àmbit de la salut posen també l’accent en els aprenentatges en la cura de la primera infància en barris com el Bon Pastor i Baró de Viver, la Trinitat Vella o les Roquetes. —

6 — Accions

El Pla de Barris, present a 16 dels barris més desfavorits de la ciutat, ha posat en marxa més de 600 accions per reduir les desigualtats socials en aquests territoris. En aquest espai n’expliquem algunes.

Nous lideratgesA la recerca de nous lideratges als barris

Els barris de Barcelona són ens vius. Es reno-ven i creixen. Però no tothom té temps, espai o coneixements per participar activament en les decisions que conformen el present i el fu-tur del barri. Per això es va posar en marxa el programa Nous Lideratges, que ja ha celebrat la seva tercera edició. Aquest projecte, impul-sat pel Pla de Barris, la Fundació Jaume Bofill i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, és una formació vivencial adreçada a joves dels barris més desfavorits de la ciutat. El projec-te promou el procés d’empoderament de les persones participants i, alhora, dona formació sobre aspectes de desenvolupament comuni-tari per contribuir millor a construir o reforçar el teixit social i ser promotors de propostes col·lectives. Al llarg del programa, una quinzena de joves de les àrees de Barcelona on actua el Pla de Barris s’han conegut, s’han apropat a la tasca d’entitats socials i culturals de diferents àmbits, han entrevistat diversos dirigents polí-tics i han après a construir un projecte social.

Jessica Sala, periodista en una publicació del barri de la Marina i una de les participants, afirma que el programa l’ha ajudat a empode-rar-se i tirar endavant projectes de la seva as-sociació. “Ara sé que puc fer més coses, que no m’he de posar límits i que puc anar més lluny”, diu.

Programes com aquests son importants, en aquests barris, ja que als territoris més vulne-rables és on hi ha més dificultats per identificar nous actius comunitaris i fer emergir iniciatives impulsades per la mateixa població. —

Formació a entitatsUna eina clau per reforçar els moviments comunitaris

Barcelona és una ciutat rica en esperit associ-atiu i reivindicatiu. A molts barris el veïnat amb inquietuds socials i ganes de canviar les co-ses es troba, comparteix experiències i pensa com millorar el futur junts. Per mantenir obert aquest camí, les entitats del barri —agents clau al territori de potenciació de la xarxa co-munitària— han d’estar vives i en moviment. El Pla de Barris vol reforçar els moviments comu-nitaris i, per això, al llarg dels dos últims anys, conjuntament amb Torre Jussana, un centre de servei per a les associacions de la ciutat, ha posat en marxa un programa d’acompanya-ment i formació de l’acció veïnal als 16 barris del Pla de Barris. Un total de 34 entitats han rebut formació en els quatre àmbits clau per al seu bon funcionament: la intenció, la participa-ció, l’acció i la gestió. —

01 Gent gran de Sant Genís dels Agudells a la piscina de l’Hospital de Sant Rafael.

02 Jessica Sala participa al programa Nous Lideratges als Barris.

03 Participants a una sessió del programa Nous Lideratges als Barris.

04 Joves de Sant Genís dels Agudells a la nova Sala Jove.

05 Festa comunitària de la Pinya (les Roquetes).

01

02

04

03

05

Més de quaranta joves s’han apropat a la tasca d’entitats socials i culturals de diferents àmbits

Se

ns

e b

arris

no

hi h

a B

arc

elo

na

Accions — 7

06 Rehabilitació de finques, al barri de Baró de Viver.

07 La nova plaça Dolors Canals, al barri del Besòs i el Maresme.

08 Una nena juga en un parc infantil de la ciutat.

09 Infografia de la metodologia de les Marxes Exploratòries.

07

08

06

09

Rehabilitació de finquesUn programa d’ajuts específics per garantir el dret a l’habitatge digne Molts barcelonins i barcelonines saben que l’Ajuntament ofereix subvencions per rehabili-tar interiors d’edificis i façanes o per instal·lar ascensors. Però què passa si ho desconeixes, o si no saps com demanar-los, o no tens cap administrador de finques per fer les totes les gestions necessàries per posar-ho en marxa, o si al teu edifici no hi ha establerta cap comu-nitat de veïns per posar-te d’acord i demanar aquests ajuts?

El Programa de Rehabilitació de Finques, del Pla de Barris i el Consorci d’Habitatge de Bar-celona, va néixer per donar resposta a aques-tes situacions. L’Ajuntament de Barcelona va constatar que certes finques, degut sobretot a la seva complexitat social i econòmica, no aconsegueixen beneficiar-se de les polítiques de rehabilitació municipals i, per tant, queden al marge de processos de rehabilitació i de les convocatòries d’ajudes públiques.

Aquest fet va empènyer a crear un progra-ma d’ajudes amb un finançament específic i uns criteris d’accés que clarament busquen millorar finques degradades i amb una alta vul-nerabilitat social, per tal de facilitar-ne la reha-bilitació. Els objectius del programa són:

− Fer més accessibles les ajudes (que po-den arribar a ser del 100 % segons les condi-cions socials dels beneficiaris), incorporant un acompanyament tècnic, jurídic i social en tot el procés de rehabilitació.

− Preservar les condicions de vida dels ac-tuals veïns i veïnes, i evitar els possibles movi-ments d’expulsió.

− Contribuir a la incorporació al mercat de nou habitatge de lloguer social.

− Contribuir a la cohesió social gestionant conflictes i propiciant la regulació de les comu-nitats de propietaris.

A partir d’una potent diagnosi feta a tota la ciutat de Barcelona (UPC, 2017) i identificades les finques amb uns indicadors més crítics (so-cials i de conservació), es va fer un treball de camp proactiu apropant-se a les comunitats detectades i oferint-los l’acompanyament en el procés de rehabilitació i la tramitació d’ajudes.

El treball de camp de l’equip tècnic ha permès detectar i acompanyar un total de 135 comunitats de propietaris de finques po-tencialment vulnerables i iniciar un total de 104 expedients (1.582 famílies beneficiàries) que acabaran rehabilitant la seva finca gràcies al suport econòmic i social d’aquest programa. Actualment, 38 finques ja han iniciat les obres i la resta preveuen fer-ho durant aquest 2020. —

Marxes ExploratòriesLes dones canvien l’espai públic

Qui decideix l’urbanisme de l’espai públic? Car-rers i places massa foscos, zones on no es pot transitar amb un cotxet de bebè, falta de jardins i parcs infantils... L’espai públic és de tothom, però aquests són només alguns dels proble-mes que, amb ulls de dona, detecten les veïnes quan caminen pels barris. Per tal de revertir aquesta sensació i millorar l’espai públic per a tothom, el  Pla de Barris, conjuntament amb l’àrea de transversalitat de gènere, va iniciar fa mesos uns recorreguts a peu amb perspectiva de gènere, amb les veïnes, per trobar solucions conjuntes que facin la vida més fàcil, agradable i segura a tot el veïnat. D’aquesta manera, les dones van observar in situ elements que difi-culten la vida quotidiana i que, si els canviem, la milloren. Aquestes passejades, treballades prèviament en una sessió de preparació, s’han dut a terme als barris de la Marina, la Verneda i la Pau, la Trinitat Vella, el Bon Pastor, la Trinitat Nova, el Besòs i el Maresme i, recentment, al barri de les Roquetes.

A principis del 2019, el veïnat de la colònia Santiveri i de tot el barri de la Marina —espe-cialment, les veïnes, és clar— han celebrat la reurbanització dels entorns, renovats a partir de les demandes que van sorgir en la Marxa Exploratòria amb perspectiva de gènere que es va fer a la mateixa zona fa dos anys. Se n’ha millorat la il·luminació, la visibilitat, la vegetació i l’amplada de les voreres, i s’ha renovat el cla-vegueram, el mobiliari urbà, tot el paviment i les àrees enjardinades. Ara, els carrers s’han tornat més accessibles, agradables i també segurs, per a les dones i per a tothom. —

Barris jugablesJardins, places i carrers més jugables per als més petits

“El descans, el joc i el temps lliure són tan im-portants per al desenvolupament de l’infant com la nutrició, l’habitatge, l’atenció a la salut i l’educació”, diuen les Nacions Unides. Barcelo-na ha decidit ser una ciutat més amable amb els nens i les nenes, i el que més volen —i neces-siten— és jugar. Amb aquesta idea, i emmarcat dins la mesura de govern “Barcelona dona molt de joc”, s’ha posat en marxa un pla per impulsar una nova visió del joc a l’espai públic, afavorint i reconeixent la seva importància social i millo-rant la vida comunitària. El Pla de Barris parti-cipa de ple en aquest projecte amb més d’una desena d’accions en marxa, reforçant nous es-pais que inclouen una àrea de joc o afavorint el joc espontani en parcs i jardins, places i carrers. Alguns d’aquests projectes són la renovació dels espais de joc als jardins de la Mediterrània, al barri de la Marina, i a la plaça Mossèn Corti-nas, al Bon Pastor, així com la nova plaça que es farà als voltants de l’Escola La Pau, al barri de la Verneda i la Pau. “Ara és una plaça buida, on les famílies venen a buscar els infants i marxen. No hi ha vida. Això canviarà molt en poc temps: les famílies de l’escola van participar en la propos-ta per fer aquesta nova plaça i, d’aquí a poc, en aquest nou espai hi jugaran les nenes i els nens i xerraran les famílies”, explica Sònia Burgués, directora de l’escola. —

El projecte, dotat amb 15 milions d’euros, beneficia al voltant de 1.582 famílies

D’on surgeix la idea del Pla de Barris? L’increment preocupant de les desigual-tats, agreujat sobretot a partir de la crisi, fa que aquelles persones que tenen més necessitats de serveis i menor capacitat adquisitiva es vegin empesos a viure en els barris amb més dèficits urbanístics, educa-tius, de serveis… Això suposa un problema, però, a la vegada, dona l’oportunitat de rei-vindicar, amb tota justícia, més serveis per a aquests barris, per assegurar els drets dels que hi viuen. Aquest és l’objectiu del Pla de Barris: impulsar polítiques públiques específiques per lluitar contra els efectes de la desigualtat en aquells barris que més la pateixen, polítiques que permetin inter-venir-hi de forma integral i transversal per millorar les condicions de vida.

Què creus que s’està aconseguint amb el Pla?

Una de les poques coses bones que ha sor-tit de la crisis tan profunda i brutal que hem patit és una florida molt important d’inici-atives ciutadanes, de formes alternatives d’organització, com els bancs de temps, els menjadors populars, etc. La peculiari-tat del Pla de Barris és que l’Ajuntament de Barcelona el va concebre no de forma uni-lateral, com a institució, sinó proposant als veïns dels barris de fer un pla junts, a partir d’allò que les entitats i associacions veï-nals ja estaven fent o volien fer als barris. D’aquesta manera s’han aconseguit millo-res d’estructures i de serveis, així com mi-llores organitzatives i de cohesió entre els veïns. Aquest és un resultat que potser no veus quan passes pels carrers, però és es-sencial: si tenim un teixit veïnal fort, tenim una major capacitat per plantar cara a l’ad-versitat, establir mecanismes de solidaritat que funcionen i, també, millorar la capacitat de reivindicar els drets socials.

Per què el Pla de Barris dona tanta importància a l’educació?

L’escola incideix de manera extraordinària en el progrés o el retrocés d’un barri. Les desigualtats es generen a través de meca-nismes econòmics, però es reprodueixen a través d’altres mecanismes, i un d’aquests és l’escola. La reducció de les desigualtats passa per mesures de caràcter econòmic. Però per evitar que la desigualtat es con-solidi i creixi cal tenir un sistema escolar capaç d’oferir igualtat d’oportunitats a tots els nois i noies independenment del nivell de renda de les seves famílies.

En aquests temps de globalització i polítiques transnacionals, ressurgeix la reivinidicació de les polítiques lo-cals i de barri. Per què?

Travessem un període en què s’estan po-sant en dubte drets que nosaltres conside-ràvem irreversibles: les pensions, la salut, l’educació. Cal defensar i refermar les po-lítiques socials. I per fer-ho cal territorialit-zar-les, és a dir, cal partir dels problemes de cada lloc concret i projectar polítiques adaptades a cada lloc.

Per què funcionen més les polítiques socials si es territorialitzen?

Primer, perquè son més eficaces; segon, perquè permeten implicar el teixit ciuta-dà, i tercer, perquè d’aquesta manera la ciutadania se les fa més seves. A més de ser pensades en cada territori han de tenir l’ambició de cobrir tots els aspectes de la vida del barri: de l’educació al comerç, de l’habitatge a l’espai públic, de l’accessibili-tat als serveis. Ara bé, les institucions d’àm-bit superior també tenen responsabilitats. No és correcte pensar que les necessitats dels barris s’han de tractar únicament amb recursos locals. L’Ajuntament de Barcelona pot tirar endavant el Pla de Barris perquè té la grandària que té, però els petits ajunta-ments no ho poden fer, és impossible. O hi ha una transferència de recursos des de la Generalitat i des de l’Estat cap als ajunta-ment o no hi ha manera de millorar els bar-ris vulnerables.

Què podem aprendre d’un programa com el Pla de Barris?

Crec que aquest Pla confirma tres coses. Una és la necessitat de coneixement, per mesurar i canviar la ciutat. L’altra és la ne-cessitat de la intervenció des dels poders públics, per no deixar la ciutat en mans d’impulsos del mercat que generen desi-gualtat. I la tercera és que només es pot tenir èxit si el veïnat s’organitza i fa seves aquestes conquestes. —

REDACCIÓ —

Davant la desigualtat i la segregació, necessitem cons-truir més ciutat i més societat. L’Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957), doctor en Geografia, treballa, des de la universi-tat, des de l’escriptura i des de la política per reduir les desigualtats socials entre les persones. Ho va fer des de la Generalitat, al front de la Llei de barris (2004), i ara ho fa des del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona. L’Oriol està convençut que la complexitat de la desigualtat urbana exigeix una interven-ció coral entre les iniciatives ciutadanes i unes polítiques públiques robustes i innova-dores. En aquesta entrevista, l’Oriol subratlla que els drets socials s’han de defensar cada dia i que els barris orga-nitzats són els que millor fan front a les crisis.

L’ENTREVISTA A LA CONTRA

Oriol Nel·lo, president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona

“Hem d’enfortir el teixit veïnal i les polítiques públiques per plantar cara a les desigualtats”

SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONAwww.pladebarris.barcelona

DIA

RI D

EL

PL

A D

E B

AR

RIS

8 — Canal barri

Canal barri “Hem treballat col·lectivament”Mireia Valls – Cap de projecte del Pla de Barris de les Roquetes

Les Roquetes es caracteritza pel seu teixit associatiu, fort i estructu-rat, una particularitat que ha facilitat la coproducció dels projectes del Pla de Barris amb veïnat i entitats. Al seu temps, un Pla Comunitari de-dicat al barri i que treballa de forma integral ha facilitat la construcció col·lectiva dels projectes del Pla de Barris, amb una mirada holísti-ca i particular simultàniament, i una coordinació entre serveis i entitats molt ben articulada.

Si alguna cosa ha dificultat el treball conjunt, ha tingut més a veu-re amb el calendari que no pas amb l’entesa veïnal. El treball comunitari demana un temps i la transversalitat dificulta les agendes. Amb aquest context, el Pla de Barris de Roquetes ha estat el darrer en iniciar la seva definició i desplegament, i l’impacte en el canvi de les desigualtats es-tructurals es fa difícil de percebre en el curt termini. —

“Volem aprofitar la diversitat del barri”Anna Esteve – Dinamitzadora del Centre Ton i Guida

Tot i que el nom del projecte, Bagul Jocs del Món, és provisional, la de-manda sorgeix de la necessitat de disposar d’una zona de joc dinamit-zada a l’espai públic per a les nenes i els nens del barri. La idea és apro-fitar la interculturalitat del barri i la seva diversitat per intentar que els jocs que es desenvolupin en aquest espai siguin d’arreu del món. Perquè això sigui així, volem parlar amb el veïnat per tal que ens expliquin a què jugaven quan eren petits als seus països d’origen. D’aquesta manera, ens vam reunir amb diferents ser-veis, entitats i col·lectius del barri per fer una pluja d’idees per tal d’identi-ficar objectius i necessitats. I a partir d’aquí es va crear el grup motor es-pecífic del projecte, que serà el que perfilarà les idees i impulsarà la inici-ativa. Pel que fa a la dinamització, de moment s’ha considerat la possibili-tat que sigui gent vinculada al mateix barri, per garantir-ne la continuïtat i la implicació. —

“Volem aproximar-nos a totes les comunitats”Juan José Amaya Vargas, Colate – Participant en el projecte Roquetes Conviu

Aquí sempre hem tingut un problema i és que la gent que està molt sensi-bilitzada amb el tema de la convivèn-cia normalment són els que sempre tenen la veu. Faltava veure una mica què volien els veïns i les veïnes de peu, els que no anaven a les reuni-ons i no estaven gaire informats de les coses que es farien. La Festa de la Tardor va ser un ganxo per atreu-re tota aquesta gent del barri que no participa en cap taula, perquè així van donar la seva opinió sobre la plaça de Roquetes. Així, es va plan-tejar el tema de la festa per atreure determinats col·lectius que no són gaire participatius. I vam aconseguir que col·lectius com el meu, el gitano, els llatins o els pakistanesos, que són molt reservats, en aquest as-pecte, a través del vòlei o el criquet ens apropéssim tots. I, amb aquesta excusa, vam aprofitar per pregun-tar-los quines eren les seves opini-ons i suggeriments per a la plaça, i la veritat és que en van sortir idees molt interessants. —

“He fet de pont entre tècnics i veïnat”Antonio Cabrera – Tècnic de barri de les Roquetes

El Pla de Barris té un antecedent, la Llei de Barris, que no és el mateix, però recull una mica el mateix es- perit: reduir les desigualtats a la ciu-tat. El problema amb el Pla a les Ro-quetes és que ha anat una mica tard, ja que ha estat l’últim barri on s’ha implementat. La meva feina ha es-tat fer de pont entre tothom, fer de mediador, fer-los d’ubicació. I és que, quan el Pla va entrar en funciona-ment, va ser com si una nau hagués aterrat en un planeta desconegut. A tothom li venia de nou, tant a tècnics com a entitats, però les Roquetes té una organització molt estructurada, i finalment la relació amb els tècnics i l’Administració ha estat molt fluida.

El pla té dos vessants, el de l’ur-banisme i les altres accions socials, econòmiques i culturals. Tot i que el que té més visibilitat és la “pedra” [construcció], estic segur que de les accions més intangibles, i més enllà del Pla de Barris, en quedaran força coses. —

“Participo al projecte Primera Infància”Maria Martínez

Soc la directora del CAP de les Ro-quetes i des del 2002 som al Pla Comunitari de les Roquetes. A les Roquetes tenim el nombre més ele-vat de trastorns mentals de població adulta de Barcelona, així que era gai-rebé una obligació fer una acció pre-ventiva en aquest marc. Es va crear el projecte Primera Infància, davant la necessitat de realitzar un diagnòs-tic precoç de les malalties mentals per poder així intervenir des del moment zero, des que la dona està embarassada. D’aquesta manera du-rant tres visites prepart i postpart, es detectaven possibles problemes de la mare, com la depressió. Des de la taula de salut, i en col·laboració amb les altres taules (educació, orienta-ció, etc.), vam ampliar el programa als nens i les nenes de 0 a 9 anys per tal d’intervenir de manera precoç en trastorns psicomotrius o d’autisme i així evitar ja els primers problemes, com l’abandonament escolar o les conductes disruptives a l’aula. —

“Hem portat el circ social a l’escola”Manel Motrel – Professor d’educació física.

Soc professor d’educació física a l’Escola Antaviana, i la iniciativa surt a partir de la vinculació d’entitats tan potents com l’Ateneu Popular de Nou Barris. Ens vam reunir i es va establir que l’educació física havia de tenir el circ social com a eix ver-tebrador. I a partir d’aquesta idea es va fer una formació de cap de set-mana per als professors d’educació física dels instituts del barri. La ve-ritat és que es va plantejar com un projecte molt pioner i l’Ateneu ens va obrir la porta al circ social. S’in-tegra a l’escola de dues maneres: la primera és tenir un material de circ i la segona és fent les classes pròpi-ament. Segons l’edat, apliquem una cosa o una altra. Al cicle superior ja fa temps que hi treballem, però ara hi ha un projecte molt innovador que és vincular la psicomotricitat de P3, P4 i P5 a un concepte artístic relaci-onat amb el circ. —

Le

s R

oq

ue

tes

El Pla de Barris en xifres — 9

El Pla de Barris en xifres

Ecologia urbana

+3.034,8  m2

AUGMENT D’ESPAIS D’ESTADA I PARCS INFANTILS

Drets socials

2016 20179.961

11.734

54   HABITATGES DE LES ROQUETES QUE REBEN AJUDES PER A LA REHABILITACIÓ DELS EDIFICIS ON VIUEN

+18 %   AUGMENT DE PARTICIPANTS EN PROGRAMES DE SALUT COMUNITÀRIA A LA CIUTAT

Amb més de 600 accions impulsades durant els últims tres anys a Barcelona, aquests són alguns dels resultats més tangibles del Pla de Barris.

Educació

76HORES DE LECTURA PER ALS NENS I NENES DEL BARRI

Població beneficiada

203.342 PERSONES QUE S’HAN BENEFICIAT DEL PLA DE BARRIS A TOT BARCELONA

A Barcelona hi viuen 1.620.343 persones,

segons dades de l’Idescat.—

Al barri de les Roquetes 15.523 persones s’han beneficiat

del Pla de Barris.

Poblacióde Barcelona

12,5%

Activitat econòmica

27NOUS PROGRAMES DE FORMACIÓ OCUPACIONAL MUNICIPAL AL BARRI

2016 201823

50

Extracció de dades: 2019

5.796.282 €DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA TOTAL A LES ROQUETES

Dotació pressupostària

150.000.000 € DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA TOTALA TOT EL PLA DE BARRIS

21 %Ecologia urbana

25 % Drets socials

24 %Activitateconòmica

30 %Educació

49 %Ecologia urbana

17 % Drets socials

11 %Activitateconòmica

23 %Educació

DIA

RI D

EL

PL

A D

E B

AR

RIS

10 — La crònica

JOAN B. ROSELLÓ—

Més amb Menys va sorgir el 2013 com una iniciativa del Pla Comunitari que pretenia crear una xarxa de suport entre el veïnat del barri. Durant els següents cinc anys, el programa es va di-versificar en dues direccions, la cuina i la costura, amb una gairebé nul·la participació masculina. Amb tot, els es-tralls de la crisi es van fer sentir en aquesta població i molts homes van passar a trobar-se en situació de vul-nerabilitat emocional, aïlla-ment i atur de llarga durada. I així, per pal·liar els efectes de la situació econòmica, el 2016 es va crear el Grup d’Afectats per la Crisi.

A inicis del 2018, aquest mateix grup motor confor-mat per diversos serveis i entitats de les Roquetes, aprofitant l’arribada del Pla de Barris, es posa en contacte amb la Fundació Els Tres Turons per obrir una nova línia i vincular-lo a Més amb Menys. L’ob-jectiu, ara, és donar eines d’economia domèstica a col·lectius vulnerables, generar un grup de suport mutu i autoajuda per poder reduir el malestar emo-cional, vincular els participants a la xarxa comuni-tària del barri i explorar la possibilitat de generar una nova xarxa de serveis al barri. I així neix, a finals del 2018, el taller Menys amb Més Bricolatge, un projecte, en col·laboració amb les diverses entitats del barri, que vol acompanyar i ser un suport per a totes les persones en risc d’exclusió, sigui quin en sigui el motiu.

Hivern del 2019És un divendres de febrer i, tot i que l’hivern, asse-guren, és suau, a l’Ateneu Popular hi fa un fred que glaça. El Luís, el dinamitzador expert en benestar emocional i salut mental, s’esguarda al rebedor de l’Ateneu amb el Víctor i el Juanjo, participants del taller. Xerren alegrement mentre esperen que obri el bar i un cafè els refaci. Deu faltar poc per a les nou del matí i per fi al bar baden les portes. Entrem entre salutacions fraternals amb les encarregades del bar, que saben a la perfecció el que vol la par-ròquia, i les cafeteres comencen a xiular. El Luís em parla una mica més del programa. “Som unes deu persones, set homes i tres dones. És un projecte que es fa per pal·liar el risc d’exclusió o l’aïllament per a aturats de llarga durada. Mitjançant el taller de bricolatge, comencem a assolir objectius com la socialització i el coneixement de recursos del barri. De manera una mica esporàdica fem col·la-boracions, com les d’avui, perquè bàsicament l’esperit d’això és un tema d’inserció comunitària. Però a vegades [els participants] no es deixen, així que aquesta excusa [el bricolatge] està molt bé. El treball amb eines uneix.” Entrem i la Montse, me-nuda però enèrgica, i el Mohammed, tranquil i afa-ble, s’han unit al grup. Tots cinc ens dirigim a l’aula polivalent on treballen els participants dels tallers. Treuen les eines curosament d’un armari robust i massís, i les dipositen sobre plafons aguantats

Més amb Menys, bigues socials fetes de fusta

per cavallets. Minuts després em comenten que aquest armari és el primer projecte que van cons-truir de forma col·laborativa, com a grup. I la veritat és que fa patxoca.

Avui és un dia en què el grup s’haurà de dividir en dos. L’associació de veïns (i veïnes, sobretot) ha demanat al taller del Luís uns estants per a la seva sala de costura. Així que uns quants hauran de carregar els prestatges i anar-los a col·locar, mentre que els altres acabaran un penjador. De sobte arriben el Marc i el Pedro, l’un jove i rialler, i l’altre jubilat i amb ganes de fer-la petar. El Pedro, fuster retirat, m’explica que té un autèntic museu a casa seva, replet de fotografies i andròmines de quan a les Roquetes encara s’hi cultivava alguna cosa. Té tantes coses a explicar que amb ganes em quedaria amb ell tot el matí. Però la feina mana. La Montse, el Mohammed, el Víctor i el Luís emprenen la marxa cap a l’associació carregats amb les eines i els materials, no sense abans, però, haver fet un petit examen oral de quines broques són per a fus-ta, paret o metall. El Mohammed i el Víctor mostren la seva preocupació per la Montse: potser carrega més del que pot, així que hi ha canvi d’embalums i li cedeixen les dues màquines de fer forats. En l’es-carpada pujada, la Montse em comenta que, des-prés de tota una vida de servei domèstic, s’acaba de jubilar, que no li agrada dependre dels altres per fer coses que ella mateixa pot fer i que per això es va apuntar al taller. Arribem a l’associació i tothom entra en matèria. Parlen i discuteixen de l’altura i la posició dels prestatges i, quan han pres una deter-minació, la feina comença.

Estiu del 2019El temps ha passat i durant aquests mesos, a més de les prestatgeries, el penjador i l’armari, han ela-borat jocs de fusta per al pati de l’Escola Turó de Roquetes, diferents elements per al bagul del pro-jecte Jocs del Món i diversos arranjaments per tot el barri d’altres encàrrecs comunitaris. Tanmateix, a aquestes altures del taller, el més important que han construït ha estat un espai on poder expressar les seves emocions, on sentir-se escoltats i acom-panyats i, alhora, on allunyar-se cada cop més de la situació d’exclusió i vulnerabilitat. —

“És un projecte que es fa per pal·liar el risc d’exclusió”

La crònica

02

01

01 Participants del taller treballant de valent.

02 En Lluís supervisant la feina.

Le

s R

oq

ue

tes

L’entrevista — 11

Quina tasca desenvolupes al barri?Soc la coordinadora de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements de Nou Barris i membre de la Plataforma d’Entitats de Roquetes, també. Som una associació sense ànim de lucre fun-dada fa 26 anys per Rafael Juncadella, que va morir el passat 7 de febrer, i volem seguir el seu llegat. La nostra filosofia és: aprèn allò que desconeixes i ensenya allò que saps. Organitzem tallers de tota mena i ho fem amb un gran compromís, perquè, encara que no cobrem, sabem què és donar i rebre.

Quins tipus de tallers oferiu i qui hi par-ticipa?

En tenim 41, entre tallers de salut, informàti-ca, idiomes, ball, esport, manualitats, pintura, costura, dibuix artístic... La majoria de gent que s’apunta és gent gran, encara que també venen persones del CAP (que ho passen malament per depressió), gent a l’atur, vídues i vidus que estan tot el dia a casa, immigrants il·legals i també nouvinguts o nous veïns (com a mi m’agrada anomenar-los) del Marroc, el Pakistan, Síria o l’Índia. Molts volen aprendre el castellà i els qui ja es defensen en aquesta llengua, el català. No obstant, volem tornar una mica a les arrels i oferir tallers i classes de reforç per a la mainada a partir de 6 anys.

Quin paper hi jugues, a la Xarxa, i quan-tes persones sou?

El que faig com a coordinadora és organitzar tots els tallers amb el Centre Ton i Guida: or-ganitzar les sales, assegurar-me que tots els xarxers i xarxeres tinguin el material necessa-ri i portar la base de dades actualitzada, que vaig fer jo mateixa amb Access.

Si parlem de participants, són 300 persones les que passen setmanalment pels tallers i, la veritat, l’espai ens queda petit. O sigui, ni podem créixer nosaltres ni deixem créixer el Ton i Guida. El que estem començant a fer és sortir i buscar espais alternatius, però a la gent gran li costa molt canviar, perquè ja hi estan acostumats i no volen anar gaire lluny.

Quina vinculació tens amb el Pla de Barris?Jo el conec a través de Mireia Valls, cap del projecte quan es van fer les reunions inicials a les Roquetes. La meva primera impressió va ser de curiositat; em preguntava què volien fer exactament i com volien transformar el barri amb la col·laboració dels veïns i les veïnes. I va ser en aquestes reunions que em vaig involucrar en la part de comunicació amb Oriol Josa, de Quepo. M’interessava moltíssim saber com es podia transmetre a la gent i a tots els actors socials que conformem el barri tota la informació del Pla Comunitari. Perquè, si tinc una cosa clara, és que el Pla Comunitari som tots.

Per què t’interessa tant la comunicació?Per a mi la comunicació és fonamental, perquè és una cosa que ens afecta molt. Per exemple, un dels problemes que tenim a la Xarxa és que, com que són gent gran, els hem de donar tot en paper, perquè ni saben informàtica ni tenen ordinadors. Si no ho fem així, correm el risc que totes aquestes persones quedin desinformades encara que siguin del barri.

Com ha estat l’experiència?M’ha agradat molt la manera de treballar d’Oriol Josa. Va fer una feinada impressio-nant. Al principi es va treballar moltíssim la comunicació interna, per explicar quin és el pla comunitari, qui en forma part, ja que molta gent es pensa que són només els tres tècnics i tècniques. S’havia d’explicar que el Pla Comunitari som tots, entitats, associacions, veïns i veïnes. També es va parlar molt de la comunicació externa, per reforçar el rol amb els altres serveis i entitats. I després hi ha la pública, que a mi és la que m’interessava més.

Per què?La comunicació pública és la que va dirigida a les persones que o bé estan aïllades, com la gent gran, o bé no se senten part de la comunitat, com els nous veïns del Marroc, el Pakistan o l’Índia. La idea és que volem comunicar-los que ells també són part del Pla Comunitari. No volem que se’n sentin exclo-sos i volem que sàpiguen que estem treba-llant-hi. Amb tot, per a aquesta part encara no hi ha accions plantejades i ens queda una reunió pendent. —

REDACCIÓ —

Explicar a tots els col·lectius, veïnat i entitats què és la xarxa comunitària del barri no sembla, a priori, una feina fàcil. La gran diversificació que existeix en el teixit social i associatiu pot ser un fre a l’hora de transmetre to-tes les accions que es realitzen al voltant d’un pla comunitari. Per aquest motiu i perquè la ciutada-nia n’esdevingui l’actor principal, s’ha creat un Pla de Comunica-ció amb la col·laboració de Que-po, especialistes en estratègies de comunicació per a la transfor-mació social. Aquest pla se cen-tra en tres eixos: la transforma-ció interna, l’externa i la pública. La interna fa referència a l’entorn més immediat (associacions de veïns, Centre Ton i Guida, etc.); l’externa, als agents que s’hi relacionen (tècnics, comissions, etc.), i la pública, a la totalitat del veïnat. Avui parlem amb la Núria, part d’aquesta iniciativa, i desco-brim que a més d’interessar-se per la comunicació és un actiu vital per al barri.

Núria Orbaneja Coordinadora de la Xarxa d’Intercanvi

de Coneixements de Nou Barris

L’entrevista

“Per a mi la comunicació és

fonamental”

un retard molt important de l’obra quan va passar allò de l’ensorrament del túnel del Carmel. Però finalment ho vam aconseguir, i l’arribada del metro la vam celebrar el 2008.” “Una altra batalla molt important al barri va ser la cobertura del Cinturó de Ronda. No ens enganyem: per aconseguir el que es necessita, tot són batalles. Quan el van començar a construir el barri ja va demanar que el cobrissin. Ens deien que el que demanàvem era impossible, que era totalment inviable, però nosaltres vam dir: «Aneu a París, i allà veureu com hi ha túnels i rondes que estan coberts».”

Amparo: “Jo no hi era en els primers anys del moviment associatiu, però recordo que tenia moltíssima força. Quan sortia al carrer, tot el barri responia i s’hi sumava. Això jo ho recordo, tot i que encara no hi participava. Sempre s’han demanat i reclamat coses; si no, no hi havia manera, i esta-va tot per fer. Després, va haver-hi un moment en què tot-hom va començar a quedar-se a casa. Llavors el que vam fer va ser mobilitzar-nos i sumar esforços entre l’associa-ció de veïns i totes les entitats del barri. Tot va començar a ser més ric, més transversal, perquè sumàvem temes urbanístics amb temes socials i culturals. De tot això en resulta la Plataforma d’Entitats del Barri, una xarxa que té molta força i molta presència.”

“També vam demanar i negociar les escales mecàniques i els ascensors, perquè depèn d’on vius del barri és molt complicat arribar-hi. Ens van demanar de treure els cotxes de les voreres, perquè no s’hi podia passar ni res. A canvi nosaltres vam demanar que es construís un pàrquing per poder deixar-hi els cotxes. N’hi ha un a la plaça de les Ro-quetes i també un altre a la part de dalt del barri.”“Ara hem de seguir demanant i reivindicant coses que necessitem per al nostre barri. Les coses no venen soles. Els que llui-tàvem ens estem fent grans. Hi ha moltíssima gent fent coses al nostre barri molt i molt implicada, participant-hi. Però sembla que no vulguin fer el pas per arribar als llocs de decisió, de representació. Potser no volen tenir tantes obligacions de reunions. Tots hi col·laboren a la seva ma-nera, a pensar i treballar en les Roquetes del futur. I això està molt bé.” —

Baixada de Pedregar. Carrer Cantera. Carrer Mina de Ciutat. Barri de les Roquetes. Aquí tot parla de pedra, de roca, de treball dur, d’esforços, de resistències i d’insurgències. El barri es va fer gràcies a les mans de dones i homes que van decidir desenvolupar la seva vida en aquest indret muntanyós de la ciutat de Barce-lona. Amparo Iturriaga i Juanjo Martos Plaza, veïns del barri de les Roquetes, ens expliquen com es constru-eix l’ànima —i també el cos— d’un barri.

Juanjo: “Aquí abans no hi havia ni cases. Potser unes quantes d’estiueig o de les famílies que treballaven a les pedreres que hi havia aquí mateix, a la muntanya. Va ser a finals dels 50 i en endavant quan comença a arribar l’emi-gració des de molts indrets d’Espanya, per treballar, per buscar-se la vida. I aquí no hi havia aigua, ni llum, ni res. Per començar, van ser aquestes persones les que van de-cidir que era necessari construir el clavegueram al barri. La gent va començar a autoorganitzar-se, a aconseguir tot el material per fer les obres. El clavegueram el van començar a construir els caps de setmana, eh? Durant la setmana no podien: tothom treballava. El van fer entre tot el barri: ho-mes, dones, també nenes i nens van ajudar en el que podi-en. Més tard es va aconseguir una màquina o dues, quan el clavegueram ja estava pràcticament enllestit.”

“Una altra de les lluites importants va ser demanar d’as-faltar el barri i també el tema del transport públic. Un any es va segrestar un autobús i el van fer pujar fins a dalt, a la plaça Puig Antich. El conductor gairebé crema el motor per l’esforç de pujada de l’autobús! Riu. Però bé, es va acon-seguir que una línia d’autobús arribés al barri a finals dels anys 70.”

“Després va venir la lluita pel metro. Vam estar a punt de quedar-nos sense parada, ja que hi havia acord, però, de sobte, després de la parada de Canyelles —l’anterior a la nostra— es va decidir que es volia desviar el metro cap a altres barris sense passar per les Roquetes. I ens hi vam negar; va haver-hi moltes manifestacions, moltes deman-des, moltíssimes reunions i algunes baralles; va haver-hi

Memòries a la contra Amparo Iturriaga i Juanjo Martos Plaza

“Per aconseguir el que es necessita, tot són batalles”

Per a més informació sobre altres accions municipals, consulteu el web de l’Ajuntament www.barcelona.catwww.pladebarris.barcelona

SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA

Les Roquetes, en construcció. Autor: Carles Cardener. Arxiu Històric de les Roquetes.