El Pacte de Rialb, projectat pel govern com unagran fita de país, ha obert en canvi la caixa delstrons en un nou episodi de la inesgotable guerrade l'aigua. La portada d'aigua del Segre a un gra-pat de pobles petits de fora de la conca de l'Ebreno es pot avaluar amb dades quantitatives queens situen davant d'una transferència d'aigua gai-rebé sense importància, per dir-ho vulgarment.Per ser coherents amb la història combativa deles Terres de l'Ebre i amb una visió conservacio-nista del recurs natural, aquest transvasamentque ara es planteja, que ho és indiscutiblementdes del punt de vista tècnic i jurídic perquè portaaigua d'una conca a una altra, obre la porta, i aixòtambé sembla inqüestionable, a què algun governalgun dia, siga del color que siga, aprofite la inter-connexió entre conques ja feta per a alguna altracosa, com ara nodrir l'àrea de Barcelona.És difícil d'entendre que les deficiències històri-ques dels pobles de la Conca de Barberà que noestan dins de la conca hidrogràfica de l'Ebre, nos'hagen pogut resoldre amb recursos de les con-ques internes, incloent-hi l'opció de recuperar els

aqüífers d'aquests municipis.El que està en discussió no és una qüestió desolidaritat envers aquests pobles, que es merei-xen l'accés als serveis bàsics en la mateixa me-sura que qualsevol altre, només faltaria. El quees discuteix és si ara nosaltres som més queaquells als quals els hem negat, amb tota la legi-timitat del món, l'aigua de l'Ebre, i podem fer untransvasament només perquè és petit i relativa-

ment pròxim i perquè li pengem l'etiqueta deprojecte de país. Definim-ho: volem un país ambtransvasaments entre conques? Els que hi apos-ten, siga com siga de gran la transferència, per-dran el dret a negar-se a portar aigua de l'Ebreallà on siga, perquè des del punt de vista con-ceptual, parlem del mateix, a no ser que li apli-quem alguna lògica independentista completa-ment aliena al debat hídric.

Una batalla nova per l’aigua

Els treballadors de l'Hospital Comarcal de Mórad'Ebre estan, un altre cop, en peu de lluita. De-nuncien que GECOHSA, l'empresa que gestionael centre i que penja del grup SAGESSA i, pertant, és propietat de l'Ajuntament de Reus, po-dria plantejar desviar dos milions d'euros mésdel fons de reserva de l'Hospital de Móra pertransferir-los a l'Hospital de Sant Joan, a Reus.Se sumarien als quatre milions que el consistorireusenc ja va xuclar el passat estiu per pal·liar eldèficit de Sant Joan. I, mentrestant, els metges

continuen denunciant que els equipaments del'Hospital de Móra d'Ebre necessiten renovar-se.Estem davant d'una nova agressió al territori.Uns diners que s'han aconseguit mitjançant lagestió, l'esforç i el sacrifici del centre de Móra idels seus treballadors, podrien tornar a volar,des de l'àrea sanitària de les Terres de l'Ebrecap al Camp de Tarragona. Unes maniobresque, si bé són legals, són profundament injus-tes. El Parlament i la Generalitat s'haurien deposicionar al respecte.

Hora de prendre posició

EDITORIALSDICCIONARI IL·LUSTRATEBRENC per Jokin MMoya

SETMANARI L’EBRESETMANARI INDEPENDENT DE LA VEGUERIA DE L’EBRE

Tel. 977 448 757 a/e: ebre@setmanarilebre.catwww.ebredigital.cat

DIRECTOR: Òscar Meseguer (omeseguer@setmanarilebre.cat)REDACCIÓ: Leonor Bertomeu (leonorbertomeu@setmanarile-bre.cat), Vicky Curto (vcurto@setmanarilebre.cat), AndreuPrunera, David Castrejón, Enric Algueró i Núria Caro (fotografia) • OPINIÓ: Josep Lluís Villa • EDICIÓ: Cinta Puig (edicio@ebredi-gital.cat) • COL·LABORADORS: Francesc Millan, Dani Gutiérrez,

Marina Pallás, Carles Ferrando, Dani Sainz de Aja, Sara Hernández,Susanna Cases, Jaume Borja, Oriol Gracià i Montse Fabra • ARTICULISTES: Josep Bayerri, J. Batista Forcadell, Azael Fabregat,Xavier Forcadell, Lluís Salvadó, Josep Bordes, Jordi Segarra, QuiquePedret, Artur Gaya, Xavier Garcia, Tomàs Carot, Jesús Auré, AlbertCurto, Joan Cunill, Xavier Abril, Ivan Gas i Daniel Arasa.

Setmanari L’EBRE SLEDITOR-GERENT: Joaquim Rambla Manzano

(jrambla@ebredigital.cat)RAÓ SOCIAL: c. de Rosa Maria Molas 2, baixos. 43500 Tortosa •TELÈFON: 977 448 757 • A/E: ebre@esetmanarilebre.cat •

DEP. COMERCIAL (publicitat@ebredigital.cat): Hilari Rodríguez (hi-lari@ebredigital.cat) i Jesús Ferrando Toledo • ADMINISTRACIÓ:administracio@ebredigital.cat • DISTRIBUCIÓ: Marga Garrido(subscripcio@ebredigital.cat) • IMPRESSIÓ: Indugraf Offset SA. Pol.industrial Constantí, av. d’Europa s/n. 43120 Constantí (Tarragona)• DIPÒSIT LEGAL: DLT-1622-2001 ISSN 1579-0797.

Consell editorialRESPONSABLE: Josep M. Arasa (director de Canal Terres de l’Ebre ila plataforma web Ebredigital.cat) • MEMBRES: Joaquim Rambla(editor-gerent SETMANARI L’EBRE) i Josep Lluís Villa (director ImaginaRàdio).

LA SETMANA L,EBRE, DIVENDRES 24 DE MARÇ DEL 2017PÀGINA 4

TERRES DE L’EBRE L,EBRE, DIVENDRES 24 DE MARÇ DEL 2017PÀGINA 6

El Pacte de Rialb encén una altra batalla

AIGUA

Terres dde ll’Ebre Ò.M.J. / Agències

El 2008 ja va estar a punt d’es-clatar la guerra de l’aigua entre te-rritoris. La Generalitat estava dispo-sada a portar aigua del Segre a Bar-celona per pal·liar la sequera. És adir, a ulls del País Valencià o delsaspirants a rebre aigua de l’Ebre, seli donava a Barcelona, amb el per-mís de Madrid, allò que se li negavaals valencians i murcians des queZapatero, per a gran alleugerimentde les Terres de l’Ebre, va derogar elPla hidrològic nacional d’Aznar quepreveia el transvasament de l’Ebre.L’expresident de la Generalitat va-lenciana, Francisco Camps, ja va dirque faria el que fos per impedir untransvasament a Barcelona que su-posava “una humiliació” per a la co-munitat valenciana. La pluja va apa-gar la controvèrsia. Ara, la Generali-tat vol portar aigua del Segre, a tra-vés del canal Segarra-Garrigues i apartir del recent Pacte de Rialb, amés de 30 municipis. Una llistaque, segons la Plataforma en De-fensa de l’Ebre (PDE) inclou 10 po-bles (8 de la Conca de Barberà i 2de l’Anoia) de fora de la conca del’Ebre, cosa que ha tornat a encen-dre la metxa. Aquests deu poblessumen poc més de 4.000 habi-tants, però només quatre d’ells (Fo-rés, Montmaneu, Les Piles i SantaColoma de Queralt, amb 3.100 ha-bitants) tindrien llum verda a partird’una autorització del govern Zapa-tero del 2010. Ara la CHE, que ésqui ha de donar el vistiplau al pro-jecte, avisa que qualsevol modifica-ció de la llista de beneficiaris queda

fora de l’empara de la resolució mi-nisterial del 2010.

Siga com siga, i si bé la necessitatquantitativa d’aquests pobles no téres a veure amb les necessitats del’àrea metropolitana el 2008, la lec-tura pot resultar la mateixa. Traureaigua de la conca és, tècnicament ijurídicament, un transvasament,com de fet ha admés en seu parla-mentària el president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, si bé hamatisat que la dimensió és molt pe-tita (0,62 hetòmetres cúbicsanuals) i que busca solucionar elsproblemes històrics d’abastament,sovint per contaminació del subsòl,d’alguns municipis com els de laConca, des d’on han convidat laPDE a conèixer de primera mà el

projecte i el territori.La PDE ja havia alertat que tot

plegat obre l’aixeta de la portadad’aigua de l’Ebre a Barcelona en unfutur i que pot fer esclatar la guerraentre regions: entre les Terres del’Ebre i Lleida, d’una banda, i els po-bles de fora de la conca on s’ha cre-at l’expectativa de l’aigua; o entreCatalunya i el seu govern i les comu-nitats autònomes que fa temps quereclamen aigua de l’Ebre i ara sesentin agreujades, i també entre laGeneralitat i les comunitats de laconca amb governs antitransvasis-tes, com és el cas de l’Aragó.

OFENSIVA ARAGONESA A partird’un detonant petit, la bola de neuja ha començat a rodar. El govern

de l'Aragó no veu amb bons ulls elprojecte de portada d'aigua deRialb, que inclou també municipisde la Segarra i l’Urgell, i n'ha dema-nat la paralització. El conseller deDesenvolupament Rural i Sostenibi-litat de l'executiu aragonès, JoaquínOlona, ha reclamat en aquest sentituna reunió amb la CHE per valorarles conseqüències del Pla hidrològicde les conques internes de Catalun-ya, ja que considera que el projecteés un transvasament d'aigües delSegre que podria tindre conseqüèn-cies a l'Ebre. Olona també ha ditque si s’autoritza el projecte (la CHEsostè que si hi ha una moficació delprojecte autoritzat el 2010, ha deser el ministeri d’Agricultura que elresolga), hi presentaran un recurs

en contra perquè el seu objectiu és''vetllar per evitar transferènciesd'aigües de les conques hidrogràfi-ques de les quals forma part la co-munitat autònoma''.

També la premsa aragonesa s’hafet ressò de forma ostensible de l’a-nomenat Pacte de Rialb. L’edició del19 de març de l’Heraldo de Aragónobria la portada acusant Catalunyade reactivar un transvasament amunicipis de fora de la conca i d’uti-litzar una autorització “temporal itransitòria” concedida el 2010 pelgovern Zapatero per transferir ca-bals del Segarra-Garrigues. El go-vern aragonès considera queaquesta autorització ja ha caducat.

L’executiu català nega que estemdavant l'inici del transvasament aBarcelona i reitera el seu suport a lalluita en defensa de l'Ebre, però laPDE li ha retret un doble joc. El dele-gat del govern a l’Ebre, Xavier Palla-rès, va evitar entrar en confrontacióamb el govern de l’Aragó, que enténque defense els interessos de laseua gent, però va reivindicar elPacte de Rialb: "Ha estat una llarganegociació i un procés on tothomha hagut de fer grans sacrificis. Ésl'aixeta oberta de cara als munici-pis de la Conca de Barberà, quegastaran mínimament", ha apun-tat. El debat, però, és qualitatiu.

També l’Asociación Regional deAgricultores i Ganaderos de Aragónacusa la Generalitat de deslleialamb la resta de territoris espanyolsde la conca per voler-se autoassig-nar uns cabals que no li pertanyeni ha demanat l’empara del governespanyol. ■

Govern, agricultors i premsa aragonesa reforcen la tesi de la PDE i carreguen contra l’acord per transvasar aigua del Segre, a través del Segarra-Garrigues, a 10 pobles de les conques internes de Catalunya. Puigdemont admet que es tracta d’un transvasament, encara que siga petit, i la CHEavisa que en virtut d’una autorització del govern Zapatero del 2010, ara mateix només es podria executar a quatre d’aquests pobles

La PDE va protestar davant de la delegació del govern el 22 de març, Dia Mundial de l’Aigua. / N. CARO

Sessió sobre el Delta a la Comissió per la SostenibilitatTortosa Redacció

El govern ha convocat la Comissióper la Sostenibilitat de les Terres del'Ebre per al pròxim mes d'abril ambun únic punt a l'ordre del dia: lesmesures per la mobilització dels se-diments als embassaments i altressolucions per aturar la regressió del

delta de l'Ebre. Aquesta convocatò-ria extraordinària és fruit de la car-ta, emesa per la Plataforma en De-fensa de l'Ebre (PDE), al delegat delGovern a les Terres de l'Ebre, XavierPallarès, on han mostrat el seu ma-lestar per aquesta i altres qües-tions, com el Pacte de Rialb.

En aquesta reunió sobre el futur

del Delta, es parlarà en concret dela falta d'aportació de sediments aldelta de l'Ebre. La PDE va demanarque es tractés la qüestió en el con-sell de direcció territorial del governi s'ha decidit traslladar la petició a lacomissió, que és el fòrum que técompetències en aquest àmbit i onpoden participar totes les parts, en

lloc d'emetre únicament una decla-ració institucional.

El delegat ha reconegut que en eldarrer any la Comissió per a la Sos-tenibilitat s'ha concentrat en elsproblemes de la contaminació deFlix i havia aparcat la resta de pro-blemes del riu Ebre. De fet, la darre-ra reunió de la comissió es va cele-

brar al municipi del nord de la Ribe-ra d'Ebre. Però Pallarès s'ha com-promès a desenvolupar una sessiócentrada únicament en els proble-mes del delta de l'Ebre, que es faràa Amposta. "Davant del debat i laproblemàtica és necessari fer unmonogràfic on hi participitothom", ha defensat Pallarès. ■

TERRES DE L’EBREL,EBRE, DIVENDRES 24 DE MARÇ DEL 2017 PÀGINA 7

El govern es planteja “redefinir” el

Xerta-Sénia per atraure regants

AIGUA Agricultura creu que cal centrar-se en el reg de suport, sobretot a l’olivera. No s’hi podrà regar en cap cas abans del 2018

Terres dde ll’Ebre Ò.M.J.

L’altre gran canal de regadiu pro-jectat al país juntament amb el Se-garra-Garrigues, el Xerta-Sénia, con-tinua sent un canal fantasma. Ni l’-últim intent del govern per convèn-cer pagesos del primer sector (fa sisanys que hauria d’haver entrat enfuncionament), amb l’argument dela necessitat de millorar la produc-ció davant l’amenaça del canvi cli-màtic i amb la complicitat d’Unió dePagesos, ha servit per desencallar-lo. De fet, davant l’absència de re-gants, el president de la comunitat,Lluís Cortiella, ha constatat que alpressupost de la Generalitat del2017 no hi ha previst cap partidasubstancial i que, en el millor delscasos, no es podrà començar a re-gar abans del 2018. Tot i això, Cor-tiella considera que el projecte noes pot redimensionar ara a la baixa

i que el que s’ha de fer és esperar elmoment en què s’hi adherisquenunes 200 hectàrees mínimamentcompactades (no disseminades),encara que siguen del sector delMontsià. El primer, el del Baix Ebre,amb un terreny més abrupte i l’exis-tència de més pous de reg, no hi hahagut manera d’engegar-lo.

En canvi, el director dels serveisterritorials d’Agricultura a les Terresde l’Ebre, Ferran Grau, ha posat da-munt de la taula la necessitat de“redefinir” el projecte, per acabar-lod’adreçar al reg de suport, sobretoten l’olivera, i no tant al reg intensiu(el preu de connexió varia entre1.231 i 2.436 euros per hectàrea,segons si es tracta de reg de suporto ple reg). Cortiella considera, però,que es tracta d’un projecte de futuri que les noves generacions de pa-gesos han d’apostar si convé percanviar de cultiu i per impulsar ex-

plotacions que es puguen amortit-zar en pocs anys.

Grau reconeix que el projecte haresultat car, creu que en algunamesura pel format telescòpic perevitar un hipotètic transvasament, ienfoca el repte de replantejar-lo peroferir als regants potencials un preuencara més competitiu que els 9cèntims per metre cúbic que Cortie-lla defensa com un bon preu. El res-ponsable d’Agricultura al territori nonega que el projecte ha pogut avan-çar sobredimensionat i reconeixque el pagès, en general, s’ha mos-trat reticent perquè s'ha fet gran ino té recanvi generacional i perquè,en el cas del primer tram, ja tépous. “Fins i tot els pagesos de lazona de Santa Bàrbara, on sí quepodria haver més demanda, sem-bla que el que necessiten és regde suport i no pas reg intensiu”,raona. A partir d’aquí, creu que les

cooperatives de l’oli de la zona s’-han sensibilitzat sobre les novesnecessitats de l’olivera, arran delsúltims episodis de sequera, i hande tindre “un paper important enaquesta redefinició”, que admetque està a les beceroles.

“Podem estudiar també la ma-nera de rebaixar la despesa perbombar aigua, tot i que seran elstècnics que decidiran”, deixaobert Grau, que coincideix ambCortiella, això sí, que l’important éscomençar: “Si arranquem, seràuna bola de neu. Ha de ser un pro-jecte arrelat al territori que per-meta viure del camp als pagesosd'aquí”. També reconeixen que laposició bel·ligerant de la PDE, quehi ha vist el risc d’un transvasa-ment a Castelló, no ha ajudat gaire,i menys ara enmig de la polèmicaamb el Segarra-Garrigues. Creuenque ha afectat inconscientment elspagesos. “Però l'aigua de suportassegura collites i això és indiscu-tible que té un efecte positiu, pera l'olivera o l'ametler. Si se'n po-gués fer un ús pervers, això no éscosa meua o d'aquest govern, pe-rò es va fer un canal telescòpicprecisament per evitar-ho”, con-clou Grau. ■

DESTACAT

■ El departament d’Agricultura,Ramaderia, Pesca i Alimentacióde la Generalitat de Catalunya haajudat 116 emprenedors cata-lans a realitzar inversions quepermeten mitigar el canvi climàticdins de les explotacions agràries.L’import total d’ajut atorgat as-cendeix a 2.056.808,19 euros,que representa un volum d’inver-sió de gairebé 4,5 milions d’eu-ros. L’ajut per a la mitigació delcanvi climàtic correspon a la con-vocatòria del Contracte Globald’Explotació 2016. A les Terresde l’Ebre, s’han atès 10 expe-dients, subvencionats amb mésde 177.000 euros.

Ajuts a projectes per amitigar el canvi climàtic

“A l’esquerra ara mateix no podem

parlar d’eradicació del caragol maçana”

Tortosa Òscar Meseguer

Pregunta: Què suposarà la coges-tió anunciada per millorar la qualitatde l’aigua de les badies?

Resposta: L'estudi ha fet veure alsmusclaires que l'aigua circula molt apoc a poc dins la badia del Fangar,on s'hi pot estar fins a 20 dies. La di-recció general de Pesca els ha propo-sat una cogestió en què s'ha de par-lar també per força amb els regantsrespecte a les condicions en què arri-ba l'aigua procedent de la xarxa dereg. També a la badia dels Alfacs s'hadetectat la sensació que no arribaprou aigua dolça de manera conti-nuada i en forma de ventall. Hi ha lapossibilitat de fer servir bombes al'esquerra i i afegir-ne a la dreta [ja enfunciona una, instal·lada pel Parc Na-tural], per bombar més aigua dolçades dels desaigües i les basses cap ales badies en favor d'una millor rege-neració i d'uns nivells òptims de fito-plàncton, etcètera. Si podem, hemd'evitar el dragatge.

P: Com valora l’escàndol recentsobre una xarxa de comercialitzacióil·legal d’angules?

R: Jo crec que continuem tenintpendent una regularització de la pes-ca de marisc, de granota o d'angulaal Delta, aprofundint en els mètodesde pesca i en els circuits de comer-cialització.

P: El sector hi està d'acord?R: Veu que s'hi ha de posar mà,

sí. A més, la qüestió es barreja ambla jurisdicció de les aigües, tradi-cions diverses, confraries que te-nen especificitats, les vedes... Totplegat està damunt de la taula i hihem de fer un reenfocament globali alhora per parts.

P: Com veu el camp ebrenc?P: Sóc moderadament optimista.

La globalització ens porta plagues, lacomercialització de tercers... peròtambé la possibilitat d'obrir nousmercats...

P: L’entrada de cítric africà ha aca-bat de castigar un sector vulnerable?

R: S'ha allargat el període i l'àmbitd'introducció, pels ports d'Holanda,del cítric africà a Europa. Però dintre

del mal, la pèrdua de collita valencia-na ha evitat que els preus no fossentan roïns. L'objectiu del govern és re-cuperar i reimpulsar la IGP Clementi-nes de les Terres de l'Ebre. Nosaltresmateixos hem de valorar més aquestproducte.

P: Els pagesos van protagonitzaral febrer una gran tractorada perdenunciar el descens progressiuen la renda agrària o retallades enels ajuts del Pla de desenvolupa-ment rural.

R: Estem i estarem al costat delpagès. Jo crec que el problema ésque, enguany, a la inèrcia de baixa-da de les rendes, s’hi ha afegit quehi ha hagut més beneficiaris delsajuts del contracte global d'explota-ció, i això ha reduït les primes enca-ra que s'hi havien posat més di-ners. Intentarem millorar-ho de ca-ra a aquest 2017. La idea és millo-rar la competitivitat i la sostenibili-tat a través del contracte globald'explotació i mantenir els ajuts delPla de desenvolupament rural finsal 2020.

P: L’arròs té en el caragol maçanael seu principal repte?

R: Sí, tot i que la producció segueixestable malgrat el caragol maçana,ha abaixat el poder adquisitiu del pa-gès, però la reducció dels mòduls del'IRPF ho pot acabar d'equilibrar.

P: Es pot eradicar el caragol?R: El paradigma ara mateix és era-

dicar-lo a la dreta i mantenir-lo sotacontrol a l'esquerra. A l'esquerra noes pot parlar ara d'eradicació, perquèestà present a més del 50 % de leshectàrees. S'ha d'anar lluitant i convi-vint. En canvi, a la dreta, parlem d'un0,5 % de les hectàrees. Hi utilitzaremels guarets i dos tirades de saponina,una de les quals a càrrec íntegra-ment del govern.

P: Els regants de l'esquerra esqueixen que el govern no ha inclòs elseu pla de sectorització en el paquetde mesures contra el caragol.

R: Jo no dic que no estiga bé coma eina, però la sectorització necessi-ta la implicació de tothom. Si algú fa-lla, falla l'estratègia. Jo no hi era quanes va intentar, però, bé per desconei-

xement bé per altres coses, el cara-gol s'ha anat estenent arreu. El plade mesures d'enguany aporta un pa-gament immediat de les saponines,que és un ajut directe al pagès, i mi-llors inspeccions i control de maqui-nària i planter.

P: Quines noves perspectives obrela fruita dolça?

R: Ha augmentat la producció, pe-rò no pugen els preus. És molt depe-nent de l'exportació. S'hi han de ferretirades de producte per ajustar elmercat pel veto rus i mantenir elspreus. L’any que ve s’hi podria aplicaruna circumscripció econòmica cata-lana de fruita dolça, per regular elmercat. Ha de permetre establir nor-mes, acordades amb el sector, sobreles característiques del producte queva al mercat, per prevenir crisis depreus i minimitzar-ne els efectes.

P: Què farà el govern davant la re-ducció a la meitat de la població decabra salvatge en 30 anys a la reser-va de caça dels Ports?

R: El problema no ve del brot desarna, que està en un cicle de pràc-tica estabilització. Als Ports es tan-ca la vegetació i els animals no s'hisenten a gust i surten fora a men-jar. S'han fet actuacions, irregular-ment, per ampliar bancals per apastura i traure sotabosc, però nos'ha aconseguit fixar els animals.Afecta perquè els animals no tenenuna cornamenta tan forta, o no te-nen tantes cries. Intentarem actuarde forma més regular, obrint nousbancals, intervenint més a travésde la gestió forestal, implicantgrups de prevenció d'incendis.

P: Si les cabres han de sortir de lareserva, hi haurà més danys a l'agri-cultura?

R: No és específic de la cabra.També tenim l'estornell... A Catalunyahem fet el Pla de prevenció de danysproduït per animals cinegètics, i aquíes farà un d'específic sobre el conill,que fa molt mal al barranc de la Ga-lera, Alcanar o Ulldecona.

Grau, en un moment de la conversa. / NÚRIA CARO

P: I què implicarà aquest pla?R: Protocolaritzarà les actuacions,

el recurs del pagès als caçadors, elnombre d'exemplars que es podencaçar, amb escopeta o amb tram-pes, de nit o de dia, etcètera.

P: Quina serà l’orientació de la no-va llei de caça?

P: Es començarà ara a treballaramb els sectors implicats. La filoso-fia de partida és que hi ha un aug-ment d'animals cinegètics paral·lel al'expansió del mode urbà de vida. Amés a més, la llei de caça és d'èpocafranquista i s'ha d'actualitzar.

P: Però a l’Ebre sí que es manté elmode rural necessari per equilibrarl’ecosistema, no?

R: Sí que és on tenim un númerorelatiu més alt de caçadors. La figuradel caçador, al marge del lleure, ésimportant i on no n'hi ha es produei-xen aquells desequilibris. La nova lleiha de regular aquesta funció socialdel caçador.

P: S’ha superat del tot el risc per lagrip aviària?

P: S'ha actuat molt bé i molt depressa en els punts de Catalunya ons'han detectat els focus, i aquí hansortit totes les proves negatives i apartir d'ara la temperatura ens had'ajudar. La principal amenaça erenles aus migratòries, per la possibili-tat que entressen en contacte ambles aus domèstiques. Es va centrarel protocol en els enzes dels caça-dors. Hem de continuar atents, peròsembla que ho hem aturat. I parlemdel sector ramader més importantdel territori, no només en producciósinó en comercialització i en tècni-ques innovadores. Hi tenim empre-ses molt potents.

P: Què passarà amb els braus del’illa dels Bous?

R: Si els bous es queden allà, ésuna competència de Territori, tot ique es buscarà una solució inter-departamental. Hem d’incidir-hiper evitar que a l'estiu torne a pas-sar el mateix. Tants animals a l'illano poden ser-hi, però no hi ha l'op-ció de traure'ls per incorporar-los ala cadena ramadera perquè sónanimals sense traçabilitat. Per tant,la solució, que li correspondria aldepartament d'Agricultura i Rama-deria, no es pot aplicar. És com sija fos de facto un santuari animal ihem de veure com es gestiona. ■

ENTREVISTA A

Ferran Grau, director territorial Agricultura

NORMALITZACIÓ

“Tenim pendent una

regularització de la

pesca de marisc, gra-

nota o angula al Delta“

TERRES DE L’EBRE L,EBRE, DIVENDRES 24 DE MARÇ DEL 2017PÀGINA 8

ILLA DELS BOUS

“Ja és un santuari

animal ‘de facto’ i ara

hem de veure com es

gestiona “

28/3/2017 Kiosko y Más ­ Diari de Tarragona ­ 28 mar. 2017 ­ Page #2

http://lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx?noredirect=true 1/1

28/3/2017 Kiosko y Más ­ Diari de Tarragona ­ 28 mar. 2017 ­ Page #3

http://lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx?noredirect=true 1/1

28/3/2017 Kiosko y Más ­ Diari de Tarragona ­ 28 mar. 2017 ­ Page #7

http://lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx?noredirect=true 1/1

EL PUNT AVUIDIMARTS, 28 DE MARÇ DEL 2017 | Camp i Ebre | 27

Vora una seixantena d’ex-positors es reuniran al Fò-rum Jove d’Amposta, queenguany creix en espai idies, i va pel camí de con-vertir-se en l’espai de refe-rència dels joves que vul-guen formar-se i millorarles seves expectatives defutur. Serà entre el 29 demarç i l’1 d’abril en un nouemplaçament, el PavellóFiral, per donar resposta ala demanda d’estands.També s’amplia un diamés, per incloure dissab-te. “Era una demanda de lagent que no podia assistir-hi entre setmana; serà undia obert a tothom”, diu laregidora de Joventut i Par-ticipació Ciutadana del’Ajuntament d’Amposta,Júlia Barberà. L’ensenya-ment, l’accés a l’habitatgei el treball seran els eixoscentrals. Més de 1.300 es-tudiants d’almenys el 65%dels instituts ebrencs jahan confirmat l’assistèn-cia. Com a novetat, totesles universitats amb pre-sència al territori i, també,de les comarques veïnes hiseran. Paral·lelament, al’auditori s’ha programatun cicle de xerrades ambtemes com ara l’orientaciólaboral, la motivació i l’as-setjament escolar. ■

Ampostaamplia en diesi expositors elFòrum Jove

L’EbreAMPOSTA

The Cranberries ha confir-mat la seva presència en elFestival Internacional deMúsica de Cambrils(FIMC). La banda irlande-sa, que es va donar a conèi-xer als anys noranta ambel disc Everybody else isdoing it, so why can’t we?,actuarà al parc del Pinaretel 7 d’agost. Compartirancartell amb Tom Jones (28de juliol), Rosana (29 dejuliol), Gemeliers (30 dejuliol), Love of Lesbian (4d’agost), Ana Torroja (5d’agost), Jarabe de Palo(10 d’agost) i Roger Hodg-son of Supertramp (11d’agost). ■

El festival deCambrilsportarà TheCranberries

RedaccióCAMBRILS

L’Ajuntament de Calafellexecutarà un pla de millo-ra de voreres valorat enuns dos milions d’euros.Els treballs es faran al llargde diverses anualitats, enfunció de les disponibili-tats econòmiques que hihagi cada any, segons va

anunciar ahir el consisto-ri. I el gruix es durà a termeal nucli de Segur de Cala-fell, el més abandonat his-tòricament del municipi.

La millora de voreresinclourà tant la reparacióde les que estan malmesescom la construcció detrams on no n’hi ha, o tam-bé es completaran si la vo-rera no té el paviment su-

perior. L’alcalde de Cala-fell, Ramon Ferré, ha ad-mès que “la solució de veri-tat seria fer carrers nousen la seva totalitat, tantvoreres com calçades i totsels serveis, però el cost su-peraria tranquil·lamentels 100 milions d’euros,que és una xifra del tot in-assumible, ni plantejant-ho a vint anys”. ■

Dos milions d’euros perrefer voreres a CalafellTaempusCALAFELL El grup municipal de la

CUP portarà al ple del’Ajuntament de Tortosadel 3 d’abril una moció enquè es demana canviar elnom de la plaça JoaquimBau per un altre. Bau, al-calde de Tortosa entre el1925 i el 1930, durant ladictadura de Primo de Ri-vera, va tenir un càrrec

públic en els anys de laGuerra Civil Espanyola i ladarrera etapa del fran-quisme.

La CUP ha optat per noproposar noms alternatiusni tampoc la substituciódel nom l’institut JoaquínBau amb l’objectiu de faci-litar-ne el consens amb laresta de les formacions po-lítiques. També reclamaque se li retiri la medallad’or de la ciutat. ■

RedaccióTORTOSA

Volen canviar el nom dela plaça Joaquim Bau

Front comú dels munici-pis que es beneficien del’enviament d’aigua delpantà de Rialb a través delcanal Segarra-Garrigues.Els alcaldes de deu muni-cipis de la Conca de Barbe-rà, l’Anoia i la Segarra vanfer una compareixençaahir per defensar la neces-sitat d’assegurar-se el sub-ministrament d’aigua po-table i van lamentar lescrítiques que estan rebentper part de la Plataformaen Defensa de l’Ebre(PDE) i del govern d’Ara-gó, que s’oposen frontal-ment al projecte. “No hi hacap element que justifiquiaquesta confrontació”, vaposar de manifest MagíTrullols, alcalde de SantaColoma de Queralt. “Decap de les maneres volemuna confrontació entreterritoris, i menys si sóndel nostre propi país; novolem una confrontació,només demanem quelcomtan simple, i que és un drettan bàsic, com que els nos-tres pobles puguin dispo-sar d’aigua”, hi va afegir.

La roda de premsa vaservir per escenificar launió dels pobles que han derebre l’aportació d’aigua deRialb. Hi van ser presentsels alcaldes de diversosmunicipis de la Conca deBarberà –les Piles, Forès,Vallfogona de Riucorb,Passanant i Belltall, SantaColoma de Queralt, Savallà

del Comtat i Conesa–, elspresidents dels consells co-marcals de la Conca i de laSegarra, i també l’alcaldede Cervera.

El projecte ha de benefi-ciar una trentena de muni-cipis de la Conca de Barbe-rà, de la Segarra, de l’Urgelli de l’Anoia, i els alcaldesconviden els crítics, abans

de fiscalitzar el projecte, aconèixer la realitat d’unterritori on hi ha poblesque fa més de deu anys queno tenen aigua potable iamb nivells de sulfats sisvegades superior al màximpermès. Els alcaldes al·le-guen que no hi ha cap altrasortida per poder disposard’aigua potable. ■

Acusen la PDE de criticarsense conèixer la realitata Els municipis que es beneficien de l’arribada d’aigua de Rialb al·leguen que, abans de desaprovarel projecte, caldria saber que hi ha veïns que fa deu anys que no tenen aigua potable

Redacció / AgènciesMONTBLANC

“És surrealista queens trobem demanantaigua potable. L’aiguano pot ser propietatde ningú”Ramon RoyesALCALDE DE CERVERA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“No hi ha capelement que justifiquiaquestaconfrontació”Magí TrullolsALCALDE DE SANTA COLOMA DEQUERALT

Una de les afirmacions mésrepetides pels defensors del’arribada d’aigua de Rialb ésque aquest projecte “en capcas representa un transvasa-ment encobert”. Tot el territo-ri afectat és de la Conca del’Ebre, a excepció de cinc po-bles que també pertanyen, enpart, a conques internes.Aquest és el principal ele-ment de controvèrsia.

“Que algú pugui dir detot plegat que això és untransvasament és d’una ridi-culesa enorme i, al meu en-tendre, és fer una lectura to-talment perversa i interessa-da d’un tema que tant ens

Alcaldes beneficiats pel projecte d’abastament d’aigua de Rialb ■ N. TORRES / ACN

preocupa a nosaltres”, va ex-clamar Magí Trullols. L’alcal-de de Santa Coloma va recor-dar que “pel conseller Rull laportada d’aigua de Rialb, através del canal Segarra-Gar-rigues, és un acte de justícia;no sols de solidaritat, sinó dejustícia”.

Els alcaldes estan moltmolestos per les crítiques.“És surrealista que ens tro-bem aquí demanant aiguapotable, que en ple segle XXIestiguem debatent l’aigua.L’aigua no pot ser propietatde ningú”, va posar de mani-fest Ramon Royes, alcalde deCervera.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Surrealisme i “ridiculesa”

1

2017.03.28 Dossier de premsa

EBRE DIGITAL

http://www.ebredigital.cat/societat/3528-els-alcaldes-de-la-conca-titllen-de-ridicul-que-l-ebre-parle-de-transvasament

Els alcaldes insisteixen que és l'únic projecte viable per a municipis que porten anys sense aigua de boca potable, amb nivells de sulfats gairebé sis vegades superior al màxim permès.

La Conca de Barberà, l'Anoia i la Segarra tanquen files per defensar la portada d'aigua de Rialb, a través del canal Segarra-Garrigues. Els alcaldes de deu municipis afectats han convidat els representants de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i al govern d'Aragó, que s'oposen frontalment al projecte, a fi que coneguin la realitat del territori, on alguns pobles com les Piles

porten més de deu anys sense aigua potable, amb nivells de sulfats gairebé sis vegades superior al màxim permès.

Des d'aquesta regió a cavall entre Lleida, Tarragona i Barcelona s'insisteix que no disposen de cap altra sortida per poder disposar d'aigua de boca per als seus habitants i que en cap cas es tracta d'un transvasament encobert. De fet, tot aquest territori és de la conca de l'Ebre, a excepció de cinc pobles que també pertanyen, en part, a conques internes, però aquesta és la principal controvèrsia.

Els alcaldes de diversos municipis de la Conca de Barberà, tals com les Piles, Forès, Vallfogona de Riucorb, Passant i Belltall, Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat i Conesa, els presidents dels Consells Comarcals de la Conca i de la Segarra, i també l'alcalde de Cervera, han volgut sortir al pas, en roda de premsa conjunta aquest dilluns a Montblanc, de les crítiques al projecte d'abastament d'aigua potable del canal Segarra-Garrigues a una trentena de municipis d'aquestes dues comarques, de l'Urgell i de l'Anoia. "De cap de les maneres volem una confrontació entre territoris i menys si són del nostre propi país; no volem una confrontació, només demanem quelcom tan simple, i és un dret tan bàsic, com que els nostres pobles puguin disposar d'aigua", ha afirmat Magí Trullols, l'alcalde de Santa Coloma de Queralt, el municipi més gran de la Conca. "Però no hi ha cap element que justifique aquesta confrontació", ha afegit l'alcalde. "I que algú pugui dir de tot plegat que això és un transvasament és d'una ridiculesa enorme i, al meu entendre, és fer una lectura totalment perversa i interessada d'un tema que tant ens preocupa a nosaltres", ha sentenciat Trullols. L'alcalde de Santa Coloma ha recordat que "per al conseller Rull, aquesta portada d'aigua de Rialb, a través del canal Segarra-Garrigues, és un acte de justícia, no sols de solidaritat, sinó de justícia". Visiblement molests per les darreres crítiques, els alcaldes han vingut carregats d'analítiques per demostrar la mala qualitat de l'aigua de boca dels seus municipis per l'alta presència de nitrats i sulfats. També s'han presentat amb un tros de canonada per ajudar a visualitzar que l'aigua passarà per un tub estret d'11 centímetres de diàmetre interior i,

2

2017.03.28 Dossier de premsa

per tant, lluny de grans canonades d'un hipotètic transvasament. El punt de la discòrdia radica en què cinc municipis, Forès, les Piles i Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, i Pujalt i Montmaneu, a l'Anoia, comparteixen la particularitat de pertànyer a dues conques, la de l'Ebre, però també les conques internes. Segons els alcaldes, però, en volum d'habitants només representen uns 4.000 veïns en un territori on s'han d'abastir amb camions cisterna per poder tenir aigua de boca. Amb tot, però, els alcaldes recorden que hi ha autorització del Ministeri de Medi Ambient, concedida l'any 2011, que avala aquesta "transferència de fins a 0,62 hectòmetres cúbics l'any", d'una conca a l'altra, a través del canal Segarra-Garrigues. "És surrealista que ens trobem aquí demanant aigua potable, que en ple segle XXI estiguem debatent aigua, i l'aigua no pot ser propietat de ningú", ha etzibat l'alcalde de Cervera. "Estem convençuts que el projecte tirarà endavant, no tenim cap altra alternativa tècnica per fer arribar de forma urgent aigua d'ús de boca en aquestes contrades, aquí no estem plantejant ni grans infraestructures ni grans volums d'aigua", ha conclòs el president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Francesc Benet, el qual no descarta algun tipus de mobilització si s'acabés encallant aquesta demanda històrica.

http://www.ebredigital.cat/societat/3532-no-estem-dient-cap-tonteria-aixo-es-un-transvasament

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ja ha respost els alcaldes de la Conca de Barberà. Segons el seu portaveu Manolo Tomàs hi ha solucions alternatives, més sostenibles i econòmiques, per abastir aquestes poblacions de l’interior de Catalunya.

Des de la plataforma asseguren que tècnicament es tracta d’un transvasament i demanen una auditoria per desemmascarar els interessos que s’amaguen al darrere del projecte de canalitzacions. "Demanem una mica de respecte i consideració i que la cosa no surtigue de mare. Tècnicament, llei en mà, quatre dels pobles que s'incoporen a esta xarxa d'aigua és un transvassament", ha remarcat Tomàs.

3

2017.03.28 Dossier de premsa

AGUAITA

http://www.aguaita.cat/noticia/8874/che/adjudica/segona/fase/obres/modernitzacio/canals/al/delta

La Confederació

Hidrogràfica de l'Ebre

(CHE) ha anunciat la

formalització del contracte

d'obra de la segona fase

de les obres de millora

agroambiental i

modernització en

infraestructures del Delta

de l'Ebre. Els treballs es

centraran en la séquia de

Vergez i la reparació de

drenatges del canal de la

marge esquerra de l'Ebre a

la zona de la Pedrera.

Estos projectes responen

al compliment dels criteris

de millora agroambiental

del Pla Hidrològic de la

Conca de l'Ebre, i en la

seua planificació s'han

implicat les Comunitats de

Regants i de la Generalitat

de Catalunya.

L'actuació s'ha adjudicat a

l'empresa Idecon, S.A.U.

per un pressupost de 666.705 euros. Esta quantitat prové de fons propis de la CHE (en concret dels fons del cànon

del transvasament a Tarragona que també s'han destinat a millores en llits de Catalunya), dels quals repercutirà un

20% via tarifes als usuaris beneficiaris.

Les actuacions corresponen a la millora de la sèquia Vergez, en un tram de 812 metres al ramal principal, 199 metres

en el seu ramal nº 7 i d'un tram final de 68 metres, tot això situat entre les carreteres TV-3409 i la TV -3401. Estos

treballs són la continuació del que ja executat en la primera fase. Així, es realitzarà revestiment de la sèquia,

s'instal·laran ponts de pas, una obra de regulació i preses de reg.

D'altra banda les actuacions a realitzar a la zona de la Pedrera del Canal del marge esquerre són: reparació de juntes

de les parets verticals de la cadena en un tram de 115 metres, substitució de les comportes de desguàs de la

descàrrega existent i de les seves guies i millora de la solera de la fonamentació.

Estos treballs se sumen al Delta al ja executat entre 2015 i principis de 2016 i que han consistit en revestiments i

millores de les sèquies de Vergez (Deltebre), integrada en el Sindicat Agrícola de l'Ebre i les de Balaguer i Cenducats

integrades en la Comunitat general de Regants de la Dreta de l'Ebre (Amposta).

4

2017.03.28 Dossier de premsa

LA VANGUARDIA

http://www.lavanguardia.com/local/terres-de-l-ebre/20170327/421239291383/che-adjudica-segunda-fase-obras-

modernizacion-delta-ebre.html

ACN, Deltebre

27/03/2017 18:53 | Actualizado a 27/03/2017 18:59

La Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) ha anunciado la formalización del contrato de obra de la segunda fase de la acequia de Vergez y la reparación de drenajes del canal del margen izquierdo de l’Ebre en la zona de la Pedrera. Estas obras se enmarcan en el paquete de las acciones de mejora agroambiental y de modernización del Delta de l’Ebre, en cumplimiento con el Pla Hidrológico. Estas actuaciones se han adjudicado a la empresa IDECON, S.A.U. por un presupuesto de 666.705 euros. La CHE costeará estas obras con el fondo del canon que ingresa por el minitrasvase de agua en Tarragona, y un 20% de la inversión se repercutirá a través de las tarifas a los usuarios beneficiados. Las actuaciones corresponden a la segunda fase de la mejora de la acequia Vergez, en un tramo de 812 metros en el ramal principal, y un cerca de 300 metros más en dos tramos más. Los trabajos se ejecutarán entre la TV-3409 y la TV-3401, después de los que ya se hicieron en la primera fase. Se llevará a cabo el revestimiento de la acequia, se instalarán puentes de paso, una obra de regulación y puntos de riego. Por otra parte, las actuaciones que se harán en la zona de la Pedrera del canal de la izquierda son: la reparación de juntas de las paredes verticales del canal en un tramo de 115 metros, sustitución de las compuertas de desagüe de la descarga existente y de sus guías y mejora de la solera del cimiento.

Estos trabajos se sumarán a los que la CHE ejecutó entre 2015 y 2016 y que han consistido en revestimientos y mejoras de las acequias de Vergez, y las de Balaguer y Cenducats integradas en la Comunitat de Regants de la Dreta del Ebre.

28/3/2017 Kiosko y Más ­ Diari de Tarragona ­ 28 mar. 2017 ­ Page #25

http://lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx?noredirect=true 1/1