Diàleg: Els espais en desús: problemàtica o oportunitat?

Presenta i modera: Oriol Estela, cap de l'Oficina Tècnica d'Estratègies per al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona Veure tota la informació disponible en el portal "Usos temporals dels espais buits" fruit del treball de 18

centres gestors de la Diputació de Barcelona en el context de la TAULA PER A LA MILLORA URBANA http://www.diba.cat/web/espais-buits

Participen: Laia Torras, cap de Participació d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona Veure experiència Pla buits de Barcelona

http://w110.bcn.cat/portal/site/HabitatUrba/ Jordi Pont, regidor d'Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament d'Igualada Veure experiències:

Micronegocis http://espaisdelcentre.cat/projecte/ Experiència REC.0 al barri del Rec http://www.rec0.com/

Betlem Parés, coordinadora de l'Àrea de Serveis a les Persones i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Manlleu Veure experiència Manlleu Galeria d’Art, un projecte que ha permès convertir 10 espais comercials en venda

o lloguer en 10 sales galeries efímeres http://www.manlleu.cat/mod/noticies/id2419/manlleu-converteix-10-

locals-comercials-buits-en-una-mostra-dart-als-aparadors.htm

Begoña Galdámez, Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Manresa Veure projecte 'Buits Urbans', una iniciativa que permetrà la posada a disposició de les entitats i associacions

sense ànim de lucre solars municipals en desús perquè desenvolupin projectes socials

http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_n

oticia=446599

Diàleg: Temes clau de l’activació d’espais buits

Els buits urbans i el marc normatiu, Salvi Pagès de Deloitte Veure resum a l'annex 1

Presentació del concurs Coboi Innova: Noves idees pels espais buits Francisco Gutiérrez, director de l'Àrea de Governança i Ciutadania Ajuntament de Sant Boi Veure presentació a l'annex 2

+ info:

http://www.santboi.cat/

http://www.coboi.cat/

JORNADA SOBRE L’ACTIVACIÓ TEMPORAL DELS ESPAIS BUITS COBOI INNOVA, Cal Ninyo (C/Major43) Sant Boi de Llobregat

5 de març de 2015

1. Col·laboració amb Diputació per la compleció i revisió de la guia per a la utilització dels

espais urbans: a. Enriquidora b. Treball d’equip amb juristes i tècnics c. Objectiu clar, essent rigorosos amb el marc normatiu, fixar una guia per a

permetre els usos en espais buits per facilitar la seva autorització pels ens

locals amb la premissa clara de la pro activitat

d. Passo a parlar del marc normatiu urbanístic aplicable actualment a Catalunya

per acte seguit, i tal i com ja es va posar de manifest en el document de

reflexions finals de la guia, posar de manifest els principals handicaps amb els

quals ens trobem per a la seva autorització

2. 3 Punts crítics per a l’autorització dels usos provisionals a. La norma urbanística es refereix únicament a 2 SUPÒSITS:

Sòls compresos en sectors de planejament derivat i polígons d’actuació

mentre no s’hagi iniciat el corresponent procediment de reparcel·lació o

destinats a sistemes urbanístics mentre no es produeixi l’ocupació directa o

expropiació per l’execució de l’actuació.

i. SÒL PENDENT DE TRANSFORMAR (NO EDIFICAR) O CEDIR.

ii. En aquests sòls es poden portar a terme les següents actuacions: a) L’emmagatzematge o el dipòsit simple i mer de mercaderies o de béns mobles.

b) La prestació de serveis particulars als ciutadans. c) Les activitats del sector primari i les activitats comercials que hi estiguin relacionades.

d) Les activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals. e) L’exhibició d’anuncis publicitaris mitjançant panells. f) En les construccions i les instal·lacions preexistents en sòl

urbà, els usos admesos en la zona urbanística en què estiguin inclosos els terrenys que ocupen. Si aquestes construccions i

instal·lacions estan en situació de fora d’ordenació,

l’autorització pertinent d’usos i obres provisionals se subjecta a

les determinacions d’aquest article amb les limitacions que

estableix l’article 108.

iii. En tot cas les obres que es permetran únicament seran les

estrictament necessàries per portar a terme els usos provisionals i les

vinculades a les activitats econòmiques preexistents.

PER TANT, D’ACORD AMB LA NORMA, EN CAS DE SÒL PRIVAT, ES POT FER SI

ESTÀ PENDENT DE TRANSFORMAR-SE URBANÍSTICAMENT O BÉ DE CEDIR-SE

A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I PER A UNS USOS MOLT CONCRETS.

Respecte als sistemes ja adquirits per l’Administració Pública es poden ocupar

temporalment per raó de l’execució d’obres o la prestació de serveis públics i,

de forma temporal o esporàdica, per instal·lar mercats ambulants o

desenvolupar activitats d’oci, esportives, recreatives culturals, aparcaments

públics i similars. PER TANT, D’UNA LECTURA ESTRICTA, i) ELS USOS PROVISIONALS EN ELS

SÒLS PRIVATS NO PENDENTS DE CESSIÓ I NO PENDENTS DE

TRANSFORMACIÓ MITJANÇANT PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ, NO PODEN

SER OBJECTE D’USOS PROVISIONALS, i ii) ELS USOS PERMESOS ESTAN

DETERMINATS PER LA NORMA.

b. El codi tècnic de l’edificació, la normativa sectorial, d’activitats, mediambiental

i d’accessibilitat entre altres no discrimina entre usos definitius i provisionals,

establint els mateixos requisits, la qual cosa provoca la inviabilitat econòmica

en molts casos.

c. El procediment per a la seva autorització és el següent:

i. Sol·licitud amb memòria descriptiva i justificativa, acceptació

cessament i compromís d’advertència.

ii. Informació pública de la sol·licitud i informe vinculant de la CTU.

iii. Resolució s’ha d’emetre en el termini de 2 mesos.

iv. Eficàcia condicionada a que el titular de la llicència en doni constància

al RP i a la constitució de garantia per l’import de la restitució. El procediment és possiblement massa garantista, lent i costós i tracta per

igual a tots els usos provisionals.

3. Què es pot davant de l’actual situació?

a. Nou règim dels usos temporals a la nova Llei de Territori que ampliï els supòsits

d’usos temporals i exigeixi requisits diferents en funció de la naturalesa de l’ús

o obra provisional.

b. Preveure en els nous POUMS o modificacions dels mateixos els usos temporals

amb més marge i aclarint què es troba en tot cas prohibit. c. Flexibilització dels requisits en la demés normativa sectorial i d’activitats.

d. Fermesa política per assumir els riscos derivats de la seva autorització (possible

responsabilitat patrimonial pels danys produïts i per la possible anul·lació de la

llicència), interpretació finalista de la normativa i recerca imaginativa per

trobar solucions (compensació de crèdits, p.e. deixar terrenys a canvi de no

pagar l’IBI).