DIMECRES · 4 de desembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15200 - AVUI / Any XLI. Núm. 14070 - EL PUNT

1,20€

1136

09-1

2151

44L

8294

30-1

2043

26Q

CONGRÉS · Els tripijocs entrepartits donen una vicepresidènciade la cambra a Vox en una mesad’àmplia majoria del PSOE i Podem

Sense cordó sanitariPRESIDENTES · MeritxellBatet és reelegida al capdavantdel Congrés i Pilar Llop presideixel Senat; totes dues socialistes

ERC i el PSOE acordenactivar la “via política”per resoldre “el conflicte”

P6-8

Greta Thunberg, a l’arribada a la capital portuguesa en el catamarà ‘La Vagabonde’ ■ EFE

EUROPA-MÓN P28

L’activista de Fridays For Future defensarà en la cimera de Madridla lluita contra el desastre climàtic que ja deixa temperatures rècord

Thunberg arriba a Lisboa

NACIONAL P14

Som Defensores sosté que hi havuit casos de tortura i dos jutgesinvestiguen dues lesions oculars Policies a la Jonquera ■ QUIM PUIG

Porten als jutjats21 actuacionsde la policia

NACIONAL P10

La PolicíaNacional vaseguir Torrael dia de leseleccionsEls escortes van detectarfins a tres vehicles

La fiscalia del Supremvol investigar Borràs

Nacional P16

L’acusa de contractes irregulars a l’ILC

Ensenyament relativitza les dades dePISA, superiors a la mitjana de l’Estat

Nacional P12

Els alumnes catalansreculen en ciències imatemàtiques

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE DESEMBRE DEL 20192 |

n unes memòries,la vida no és allò

que has viscut, sinó elque recordes i, sobre-tot, com ho recordesper després explicar-

ho. Així definia Gabriel García Márquezles seves memòries Vivir para contarla.No he pogut evitar pensar-hi, aquestsdies, arran de l’avançament d’algunsfragments de les memòries de l’expre-sident espanyol, Mariano Rajoy. No meles he llegides perquè tot just s’acabende publicar, però a partir del poc queha transcendit he pogut constatarunes quantes qüestions significatives.D’entrada, s’ajusta a l’esquema clàssicd’aquest gènere que té molts ele-ments en comú amb l’autobiografia, jaque són textos generalment narrats enprimera persona, que giren al voltantd’una persona, el narrador assumeixun doble paper, tant és objecte comsubjecte del relat. La finalitat del textés la revelació de les vivències desta-cades d’un individu o també de l’exem-plaritat preferentment positiva d’unaexistència, encara que sigui acotada

en el temps. En aquestes formes, l’au-tor no ha de respectar exigències deversemblança i, sobretot, d’exhaustivi-tat ja que no abraça una vida sencerasinó només una etapa. Les memòriessón una anàlisi subjectiva d’un espaitemporal, que recorre a l’entorn, lescircumstàncies, les trobades i la vidapública per justificar fets i actuacionsque es presenten com a irreversibles.Però quan determinades històries leshem pogut viure des d’una altra pers-pectiva, la lectura canvia. I és aquíquan, en el cas de Rajoy, constates elque ja ens temíem, que qui governa aMadrid fa el que vol, el que li sembla i elque li rota. Encara que s’hagi pogutcomprometre a fer tot el contrari.Quan ets al poder, com a mínim a Es-panya, et deu semblar que estàs reves-tit d’alguna mena de capacitat que et fainfal·lible. És a dir, que t’habilita per ferel que creus que has de fer, malgrat quecorris el risc de contradir-te o, fins i tot,de fer-te mal a tu i als teus. I no és quequan facis les memòries diguis menti-des, no. No. És una altra versió, una al-tra interpretació. La llàstima és que ésaquesta la que es dona per bona.

E

Keep calmMartí Gironell

Interpretacions

Amb Rajoy, es constata elque ja ens temíem, que quigoverna a Madrid fa el que lisembla i el que li rota

es de dissabte, 30 de novembre,és oberta a la plaça de mésamunt la fireta de figures de

pessebre i ornaments de Nadal. S’himantindrà fins al 24, el dia que noacaba res sinó que comença tot el quejustifica la fireta: Nadal, Sant Esteve,Cap d’Any, Reis... L’endemà de Reiss’apagaran les il·luminacions extraor-dinàries que l’alcalde va encendre di-umenge al vespre. Dels dotze que tél’any, gairebé un mes i mig, posem unmes i deu dies, preparant i celebrantNadal. Un excés? No ho sé. Senyal quehi ha gent que ho vol. El meu amic i sa-vi Joan Safont, que ha traslladat el do-micili a Barcelona, defineix Matarócom “una ciutat amb una festa major”.Es refereix a la festa major d’estiu, lesSantes, sobre la qual concentrem totsels esforços econòmics, culturals id’esbarjo. La resta de l’any ens tornemacusadament apàtics i inactius. Si unacosa tant ens interessa, un concert,una obra de teatre, l’anem a consumira Barcelona. En Joan Safont hi hamuntat casa directament per tenir-hotot a prop. Carrer Doctor Dou, al Ra-val. Rega una planta al balcó. Té un

D

gat que es diu Gat-ziel. Quan l’ha derenyar li diu Agustí Calvet. Ara acabade tancar l’any dedicat a la Colla deSabadell, que ell ha dirigit, amb un dis-curs davant el president Torra al Salóde Sant Jordi. És clar: Barcelona obregrans possibilitats. Als de Mataró ensés permès parlar de Sabadell sempreque ho fem des de Barcelona, i vicever-sa. Jo no he estat ni seré mai res per-què no he viscut a Doctor Dou. En Sa-font és el més llest de la colla de Mata-ró. Entre el doctor Dou i el gat Gat-zielara m’he perdut. Li haig de dir a enJoan Safont que Mataró és, també,una ciutat amb Nadal. Amb molt Na-

dal, amb més Nadal que festa major.L’últim dia de la festa major tothomestà exhaust. Les botigues tanquen i lagent se’n va. L’endemà de Reis les bo-tigues obren per rebaixes, la gent hitorna amb més energia que mai i fal’efecte que la resta de l’any, deu, onzemesos, sigui un pretext per esperarNadal. Som una ciutat de solsticis:solstici d’estiu, solstici d’hivern.

Surto a fer un tomb per la fireta.Les parades de plantes i flors fan moltgoig. Els floristes tenen el sentit de lacomposició i també el de la il·lumina-ció. Els altres paradistes són més deflorescents. Una novetat, aquest any:una parada dedicada monogràfica-ment al caganer, caganer.com. N’hi hacentenars, una estesa enorme d’incon-tinents. La defecació col·lectiva afectaa tothom: el papa, un aiatol·là, PedroSánchez, Pablo Iglesias, Gabriel Ru-fián... Aquests tres últims diuen quevolen haver pactat un govern abans deNadal. Quan és abans de Nadal? El dia24, quan tanca la fira? El set de gener,quan s’apaguen els llums? Tot l’any,amb les rebaixes incloses i la festa ma-jor pel mig?

“Els ‘caganers’Sánchez, Iglesias iRufián volen pactarabans que tanqui

Vuits i nous

Fira de NadalManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE DESEMBRE DEL 2019

ot i que la picabaralla prèvia (depati de col·legi) entre Vox i Ciu-tadans per veure on s’asseia ca-

dascú dins l’hemicicle va estar a puntahir de fer que els engegués a dida atots plegats i em perdés la sessió cons-titutiva del Congrés dels Diputats (hohe dit, no, que va ser un espectacle depati de col·legi?), el cert és que en vaiganar seguint una bona part. Té algunacosa que enganxa, això de veure comarranca una legislatura que en realitatningú sap ni com ni quan acabarà. Mésenllà de ser una sessió accidentadaper a Adriana Lastra i el seu turmell,em costa d’entendre com, després detant parlar-ne, ni uns ni altres, i des-prés de tant omplir-se’n la boca, ni elPSOE ni el PP fossin capaços d’aplicarel cordó sanitari a Vox. Semblava unatómbola, tot el galimaties que van or-ganitzar per escollir la mesa del Con-grés. Potser és, simplement, que Espa-nya és així i que a Vox li toca ser als

T “Té alguna cosaque enganxa, aixòde veure coms’engega unalegislatura queningú sap quan nicom acabarà

llocs més alts. I al PP, fer el paper queva tornar a fer ahir amenaçant altravegada de dur les fórmules de jura-ments de càrrecs al Tribunal Constitu-cional. Un déjà vu. I un embolic,aquesta legislatura. Potser per aixòvaig agrair el discurs de la presidentaMeritxell Batet, demanant respecte idiàleg (i permetent “una interpretació

integradora” de la forma de prendrepossessió del càrrec). En una cambramés fragmentada i amb més opcionspolítiques que mai, la presidenta Batetva recomanar “escoltar i dialogar ambqui pensa diferent, fins i tot amb elsqui pensen el contrari de nosaltres”.“La qualitat de la nostra feina depènde molts factors, però n’hi ha un d’es-sencial: el respecte”, va dir, i va pro-nosticar el que cal fer a partir d’ara:“Cal que invertim en respecte i diàlegreal, perquè d’aquesta inversió en sor-tiran resultats.” Enmig de la brega idel garbuix d’ahir, la intervenció deBatet (no costava gaire) em va sem-blar una pausa, un descans per a lesorelles. Ja fa dies, que sento Batet de-manant respecte i diàleg. Té raó. Cal-drà respecte i diàleg. Al PSOE, però, licaldrà un tercer ingredient: valentia,valentia política. I en la conjuntura ac-tual (la seva pròpia i la de l’entorn),una bona dosi. La tindrà?

BatetXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El periodista d’El Punt Avui (Fèlix Millet, el gran im-postor, Salvador Puig Antich, cas obert i Per què cor-ren els presos), aprofundeix en els Millet amb la bio-grafia de Pat Millet (germana de Fèlix), morta aquestany, que retrata la veritable cara d’una família i unaclasse social, modèliques per fora, no tant per dins.

PRESIDENTA DEL CONGRÉS

Els Millet, a fons

La cap de llista del PSC en les eleccions espanyolesserà de nou presidenta del Congrés. Pedro Sánchezha volgut mantenir la seva candidatura (i el gest capa l’electorat català) i el ple de constitució de la cam-bra la va tornar a escollir en segona votació amb 166vots, nou menys que en l’anterior ocasió.

-+=

-+=

El millor de totsLeo Messi

Reelecció al CongrésMeritxell Batet

-+=

Jordi Panyella

Deu anys després de conquerir la seva primera Pilo-ta d’Or com a millor futbolista del món, el capità delBarça continua estant per damunt de la resta de ju-gadors. La seva sisena Pilota d’Or fa justícia encaraque quedi curta. I la seva constància al màxim nivellel situa com el millor de tots els temps.

JUGADOR DE FUTBOL

PERIODISTA

La constitució del Congrésde Diputats ha encetat una

nova legislatura a l’Estat espanyolmarcada d’entrada pel fracàs queha suposat la repetició de les elec-cions sis mesos després i per lapossibilitat, encara no descartable,que s’hagi d’anar a unes tercereseleccions consecutives si PedroSánchez no aconsegueix finalmentprou suport per ser investit presi-dent. Entre el 28-A i el 10-N han can-viat poques coses i a pitjor, per lapresència duplicada de la ultradre-ta (Vox) i per l’absència dels dipu-tats catalans que no es van poderpresentar a la reelecció com a con-seqüència de la injusta i duríssimasentència del Tribunal Suprem con-tra els líders independentistes.

La composició de la mesa delCongrés evidencia la falta d’unaresposta responsable des del puntde vista democràtic dels partits po-lítics a l’emergència d’una forçad’extrema dreta, xenòfoba i social-ment retrògrada com és Vox. ElPSOE podria haver evitat la incursiódels ultres amb una vicepresidèn-cia, però en va tenir prou amb ga-rantir-se la presidència de la cap dellista del PSC Meritxell Batet, la pri-mera vicepresidència i una majoriaprogressista a la mesa, que repro-dueixi la majoria que Pedro Sán-chez persegueix per donar forma ala legislatura.

Els vots nuls dels diputats cata-lans i bascos, demanant la llibertatdels presos polítics independentis-tes, són el testimoni que l’Estat es-panyol continua tenint un greu pro-blema polític de fons, que afectauna part del seu territori i que, finsara, no ha volgut afrontar política-ment, limitant-se a contenir-lo poli-cialment i judicialment. Gairebé resconvida a pensar a hores d’ara queaquest nou Congrés pugui afrontarla qüestió des de la supremacia delprincipi democràtic sobre l’espa-nyolisme essencialista autoritari.

L’estrena delCongrés

EDITORIAL

De reüllEmma Ansola

Desordrei confusió

a constitució ahir del Congrés dels Diputats vaatorgar de nou una imatge gens agradable del que

ha esdevingut la política a Espanya. Tensió, malestar icomportaments grollers entre diputats i grupsparlamentaris s’intensifiquen a mesura que es polaritzala cambra baixa i avancen les legislatures. Amb tot, elque em continua sorprenent és la insistència dedeterminats partits a confondre i alterar la realitat ambl’objectiu de justificar i afavorir els seus. Ahir ho vanintentar de nou el PP, Cs i Vox a compte de les fórmules

per acatar la Constitució. El tema noés nou. La polèmica es va iniciardurant la sessió constitutiva del1989. Les critiques, aleshores,anaven dirigides als parlamentarisd’Herri Batasuna per la fórmulaemprada. Sobre aquells fets, ja hi hajurisprudència que els avala ambl’argument que forma part del dret

de llibertat d’expressió que empara tots els ciutadans,tal com ahir recordava altre cop la presidenta delCongrés, Meritxell Batet. El març del 1990, elConstitucional va acceptar el recurs d’HB i al juny vaavalar la fórmula introduïda pel grup basc al·legant queen una societat democràtica “preval la llibertatd’expressió i no pas les creences d’altres èpoques”. Peròel PP, Cs i Vox continuen, com ja van fer en la darrerasessió constitutiva, reclamant-ne la supressió pergenerar confusió, alterar l’ordre i incrementar la tensió, i,ara que hi penso, més que sorprendre’m, m’espanta.

L

La polèmicasobre coms’ha d’acatar laConstitució ésbanal, volenconfusió

http://epa.cat/c/meih6e

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE DESEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Rull i Forn s’afegeixen a laprotesta de Jordi Sànchez iJordi Turull per denunciar “lainjustícia” i el bloqueig delTribunal Constitucional.

10anys

20anys

Les caixes s’oposen a laproposta de José LuisRodríguez Zapatero dereformar la llei d’òrgans rectorsde les caixes (Lorca).

Accions unitàries per la pau aEuskadi mentre el governespanyol acusa el PNB debeneficiar ETA amb el pactesubscrit amb EH.

Vaga de fam Clam de les caixes Procés de pauTal diacomavui fa...

imaginen vostèsun parell de pa-

trulles dels Mossosd’Esquadra vigilantdiscretament els mo-viments de la delega-

da del govern espanyol a Catalunya,Teresa Cunillera? S’imaginen que elsagents de la policia espanyola que cus-todien la delegada els descobrissin? Esfan càrrec de l’escàndol monumentalque es muntaria, de les acusacions deguerra bruta, d’assetjament, d’espio-natge il·legal a veure què fa i amb quies reuneix per poder construir alguninforme contra ella? Clamarien percom l’independentisme ofega els seuscontraris, els espia saltant-se totes leslleis, i instaura un clima de repressió iterror digne d’una dictadura bananera.Saltaria pels aires qualsevol conversainstitucional i qualsevol diàleg políticamb independentistes. Dimissió deBuch, de Torra, de tothom, i cap als jut-jats hi falta gent.

És fàcil imaginar la situació, perquèha passat. Però a l’inrevés. Agents delsMossos van descobrir uns individussospitosos que el 10 de novembre fe-ien un discret seguiment al presidentTorra. Cinc d’ells es van identificar coma agents del Cuerpo Nacional de Poli-cía. Què hi feien allà? No ho sabem,perquè el Ministeri d’Interior no ho diui, de fet, nega haver-hi enviat ningú.Què hi feien, doncs? Anaven sols? Es-tan ja sense control?

La delegació del govern espanyol ésqui gestiona l’actuació dels cossos po-licials de l’Estat a Catalunya. Al capda-vant hi ha Teresa Cunillera, diputadasocialista per Lleida durant anys i pa-nys, de qui en diverses ocasions hesentit discursos sobre els grans valorsde la socialdemocràcia europea i la ne-cessitat d’adoptar-los aquí. Em pre-gunto què dirien els camarades social-demòcrates de Cunillera d’aquest obs-cur episodi d’espionatge policial. Empregunto si forma part dels valors delsocialisme democràtic el balanç detortures, amenaces i ferits per les ac-tuacions policials comptabilitzadesper Som Defensores des del 14 d’octu-bre fins avui, una part de les quals fe-tes per la policia espanyola, de la qualella és la responsable política a Catalu-nya. Em pregunto si els valors de la so-cialdemocràcia avançada inclouenignorar informes d’Amnistia Interna-cional i del grup de treball de Drets Hu-mans de l’ONU, i si aquests valors esconcreten, aquí, a enviar una policia fa-natitzada de nacionalisme espanyol aespiar càrrecs democràtics.

S’

Full de rutaDavid Marín

Espionatgei valors

“Calen llibresque ensproporcionin pautesconcretes d’acció

està celebrant a Madrid el COP25,Conferència de les Nacions Uni-des per al Canvi Climàtic, on es

tracten importants temes com ara l’emis-sió de gasos contaminants, l’efecte hiver-nacle, l’augment de les temperatures, lesimportants repercussions que provoca enla meteorologia, en el nivell del mar, etc. Es-tem certament en una emergència climàti-ca. Però convé tenir clar que hi ha unaemergència ecològica molt més àmplia iprofunda que la del clima, relacionada ambl’escassetat de matèries primeres, d’ener-gia i d’espai ambiental, la biodiversitat, lacapa d’ozó, el ritme de consum creixentque la Terra no podrà mantenir, etc. Si con-tinuem proposant l’estil de vida americàcom un ideal per a tota la humanitat, el nos-tre planeta no ho aguantarà.

QUAN ES PARLA de crisi ecològica, sovint nos’aprofundeix en les causes profundes quel’han provocada, ni en els canvis de manerade pensar i d’estil de vida que suposa la su-peració de la crisi, ni s’arriben a concretarels canvis que implica en la manera de gas-tar i consumir en el dia a dia. Per això és im-portant donar a conèixer dos llibres apare-

S’ guts recentment en català que donen res-posta a les mancances esmentades, ambavinença amb el pensament del papa Fran-cesc.

‘ECOLOGIA INTEGRAL I SUPERVIVÈNCIA’,

d’Antoni Matabosch (editat per l’Arquebis-bat de Barcelona), mostra que el pensa-ment modern a partir del segle XVIII posal’home com a centre de tot, com a senyor ipropietari del que existeix, i l’empeny ausar i abusar de la natura. S’instal·la unaideologia del progrés indefinit que, amb laraó, la ciència i la tècnica crearà riquesa,benestar i felicitat per a tothom. Les crisisdels anys setanta i posteriors han fet veureque no basten mesures tècniques per atu-

rar la greu crisi que ens porta a l’autodes-trucció, per exemple rebaixant el nivell degasos contaminants. Cal un canvi de visió,un nou estil de vida, una conversió ecològi-ca profunda.

CARLES ARMENGOL ha publicat Canviar elconsum per canviar la vida (Ed. Claret),un títol que indica clarament que el con-sum no és només un tema econòmic, sinóun element clau i configurador de l’actualsistema econòmic i del nostre model de vi-da. A partir d’aquí, el llibre ofereix un muntde reflexions i propostes sobre com educarper al consum i ajudar al necessari canvi enels nostres estils de vida. Esbossa una peda-gogia del consum i els estils de vida; siste-matitza hàbits i capteniments correctes.Clou el treball amb la proposta educativaadreçada a adoptar formes, estils i priori-tats alternatives. Heus ací una manera benconcreta i eficaç de contrarestar l’emer-gència ecològica. Al costat d’estudis cientí-fics sobre la crisi ecològica que contrares-tin les opinions negacionistes, calen llibrescom ara els esmentats, que mirin des demés enlaire i més endins i ens proporcioninpautes concretes d’acció.

Màxim Muñoz. Missioner claretià. Grup Sant Jordi

Només emergència climàtica?Tribuna

Marbresde 500 anysb Crec que m’hauria agradat abatxillerat cursar l’assignaturad’història de l’art. M’agradenmoltes expressions de l’art, socuna persona molt observadorai força creativa. De fet, des queestudio a Barcelona he anat amés museus per mi mateixque en la resta d’anys. Aquestmes he fet un petit viatge a Flo-rència, per culpa del mal tempsvam passar moltes hores do-nant tombs dins dels museus,més de les que el meu germàpetit hauria volgut. I mentretrepitjàvem més de mil salesplenes de quadres i esculturesprincipalment pensava quem’hauria agradat poder expli-car als meus pares què erenaquelles escultures, de qui iquè representaven. Una micad’història i potser alguna anèc-dota. També vaig pensar queera una llàstima que no valorà-vem prou la història que està-vem contemplant amb els nos-

tres propis ulls, unes obresd’art de més de 500 anys.IGNASI SALAT BLASCambrils (Baix Camp)

Autodeterminació

b El consum de la paraula auto-determinació és un recurs delssuccessius governs de l’Estatespanyol, per negar-la, tot des-coneixent la Constitució: no de-uen haver llegit els articles 10 i93, on es fa un reconeixementde plena acceptació i seguint lafilosofia de la fórmula política ala llei màxima. Incorporant enaquests articles els Drets Hu-mans Universals, on hi ha implí-cita i explícita en l’article 30 delsDrets Humans Universals el dreta l’autodeterminació. La CartaMagna –m’agrada dir-ne CartaManga, perquè el poder l’usad’arma– disposant-ne de múlti-ples models i quantitats n’hi haper declarar la guerra on vul-guin; a l’Aràbia Saudita no elsconvé: seria un disbarat i el reiFelip V+I no augmentaria la for-

tuna familiar deixant de servirtota mena d’armament i vehi-cles com ara tancs de combat.En Felip V+I cobra comissió delcomerç d’armes amb el xeicsaudita.ALEXANDRE PINEDA FORTUNYBarcelona

Campamentssahrauísb Aquesta setmana hem sen-tit com des d’Exteriors s’alerta-va del risc d’atemptat immi-nent contra els cooperants es-panyols que es troben als cam-paments de refugiats sahrauísa Tindouf. I de retruc, s’alarma-va totes aquelles persones quetenen planejat viatjar al Sàharadurant aquest desembre. Allàres ha canviat. Aquesta setma-na es troben igual que fa tresmesos. Als campaments, ni elsexperts de seguretat de les Na-cions Unides, ni el govern alge-rià ni el Front Polisario ha trans-mès cap alerta ni disposen decap informació d’un possible

atemptat. Cal boicotejar l’ajudadels cooperants? Necessitemcrear aquesta alarma? No entenim prou amb fer veure du-rant la resta de l’any que no hiha cap problema amb el poblesahrauí?ANNA ESCOBET MONTAÑÀBerga (Berguedà)

Hi ha qui diu

b Diu el president d’Aragó:“Per exaltar la sardana o la Ma-re de Déu de Montserrat noveig necessari que una comu-nitat autònoma es declari na-ció.” És evident que per feraquesta feina no cal res de res,però m’agradaria recordar alsenyor Lambán que Catalunyaés molt més que això. Una na-ció és un territori, una història,una cultura, una dinàmica so-cial, una economia i una volun-tat dels seus ciutadans de po-der decidir les seves prioritats iel seu futur immediat.PILAR PORCEL I OMARSabadell (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE DESEMBRE DEL 2019

Greta Thunberg, ACTIVISTA

“Cap país del món està fent prou”La frase del dia

“Només elmodel plurilingüegaranteix, al infants,l’eficièncialingüística i laigualtatd’oportunitats en elmón globalitzat.

uan d’enrenou per no res! Els so-cialistes “trenquen el consenslingüístic”, “es mimetitzen en

Ciutadans”, “reneguen de la immer-sió”... i un devessall de floretes sem-blants. Tot començava amb un articlede pim-pam-pum en un diari de gran ti-rada. I, de seguida, per contagi, es des-encadenava el clàssic “fot-li que és deReus” (del temps de la carlinada) i la fu-selleria s’esplaiava a discreció.

CONFESSO que tant d’estrèpit em vaalarmar i que vaig córrer a escatir quinan’era la causa i si, a can PSC, algú s’ha-via begut realment l’enteniment. Novaig trobar gaire res. Ningú no havia fetcap comunicació pública sobre llengua.Es tractava d’un paràgraf extret d’undocument per al proper congrés delPSC, que no incorria pas en cap dels pe-cats denunciats. De fet, pocs dies des-prés, una certa premsa madrilenya feiapedra d’escàndol d’un altre paràgraf delmateix document: “El PSC afirma queCatalunya és una nació i que Espanyaés una realitat plurinacional!”. Quinanovetat! Sempre ho ha afirmat. Però jase sap: som en temps d’anatemes cre-uats, a la mida de cada fe.

ALLÒ QUE DIU EL PSC és que cal “flexibilit-zar la immersió” per avançar més deci-didament “cap al model educatiu pluri-lingüe” que s’anuncia de fa temps, delqual els infants han de sortir dominant,no ja dues llengües, sinó tres: català,castellà i anglès (o una altra llengua ter-cera); sigui dit de passada: sense modi-ficar la llei ni la condició del català coma llengua pròpia i vehicular. Equivalental que va dir no fa gaire el conseller Jo-sep Bargalló i que, per cert, també vamerèixer les ràfegues de la fuselleria. Imolt semblant al que havia dit ambigual sort, en temps del “tripartit”, elconseller Ernest Maragall, amb l’afegi-tó que “també a Olot (volia dir a les zo-nes més catalanoparlants on pugui fer

Q falta) potser hi calgui una mica d’im-mersió en castellà”.

I ÉS QUE LA IMMERSIÓ no és l’escola mo-nolingüe que s’havien afigurat algunsen els seus somiejos, sinó un mètode pe-dagògic destinat a assolir el dominid’una determinada llengua per l’alum-ne. Mentre que, d’altra banda, avui, ur-geix aconseguir, sense més demora,que els infants de Catalunya en domi-nin tres, de llengües. L’eficiència de Ca-talunya i la de cadascú, en el món globa-litzat, en depèn.

LA IMMERSIÓ EN CATALÀ és clau per ga-rantir el domini del català i la igualtatd’oportunitats als infants de les zonesde predomini castellanoparlant. Els pa-res i mares de Santa Coloma de Grame-net van ser els primers a exigir-la. Peròés obvi que, per assolir el domini de l’an-glès, farà falta també algun nivell d’im-mersió en aquesta llengua en alguntram de l’ensenyament obligatori. I potser que això, en algun grau i alguns in-drets, passi també amb el castellà. Enquin grau i a criteri de qui? No pot de-terminar-ho, certament, cap quotad’aplicació general, dictada des de foradel sistema educatiu, sinó que ha de fer-ho cada escola i cada institut, en funció

de les necessitats pedagògiques de la se-va població escolar, derivades de la rea-litat sociolingüística de la comunitat lo-cal on s’insereix.

EL PSC SEMPRE ha defensat tres prin-cipis: 1) Plena garantia per als drets lin-güístics de la ciutadania, tant en catalàcom en castellà, particularment des deles administracions. 2) El català en elcentre de gravetat, com a “llengua prò-pia” del país, és a dir, la que aquí es vaforjar i aquí es juga la vida; i com a llen-gua minoritària en el context global.3) L’escola comuna, contra la separaciódels infants per raó de llengua i en laqual tots acabin dominant tant el ca-talà com el castellà; i, ara, l’anglès (ouna altra).

L’ESCOLA MONOLINGÜE no va enlloc.L’endemà de la transició, els seus parti-daris van derivar cap a la doble xarxaescolar, no en va l’escola monocatalanaen comportava, automàticament, unaaltra de monocastellana, coincidint ai-xí, paradoxalment, amb el nacionalis-me espanyol i el neolerrouxisme. L’es-cola comuna, sota el guiatge de MartaMata, va venir a esmenar-los la plana.Que no s’equivoquin de nou. Només elmodel plurilingüe garanteix, al infants,l’eficiència lingüística i la igualtatd’oportunitats en el món globalitzat.

SISPLAU, NO MAGREGEM més les llen-gües. Les llengües són per comprendre,per comunicar-se, per entendre’s, en-cara que també poden servir per odiar,per barallar-se, per llançar-se-les pelcap. Marta Mata deia que l’escola haviade fer que “els nostres infants coneguini estimin el català i el castellà”. I confia-va en la saviesa i la responsabilitat pe-dagògica dels mestres: “És bo que els in-fants sàpiguen que els seus mestres sóntan normals que tenen opinió política ireligiosa; i que són tan mestres que noels la inculcaran.” Que així sigui.

Jordi Font. Llicenciat en geografia i història

Conèixer i estimar les llengüesTribuna

SísifJordiSoler

Madrid, s’himenja molt bé,

si hom sap defugirexperiments i exotis-mes culinaris. Els as-sistents a la gran re-

unió sobre la cosa climàtica faran béd’encarregar tiberis a llocs com araLhardy i Casa Lucio per contrarestarel terrorífic menú que ha comès ElCeller de Can Roca. Segur que seràcomestible, perquè no arriscaran elprestigi acumulat al llarg de dèca-des; però posar el plat a taula envol-tat d’una guarnició de consignesglobalistes no pot ser bo per a la sa-lut. De bon començament, una capde brot de les Nacions Unides ja vaanunciar quina serà la conclusiódels 10 dies de debats: “Hem decanviar la manera com ho fem tot,què produïm, com ho transportem iquè mengem.” Volen convertir la hu-manitat en una unitat de destí en elpànic universal. No és estrany queels socialistes de tot pèl s’apuntinentusiastes a la neurosi apocalípti-ca. Els qui van escampar els terrorsde l’any 1000 eren uns aficionats,ara veureu el que saben fer els “ex-perts” que treballen per la “comuni-tat internacional”, i com les adminis-tracions que suportem ho traduei-xen en pèrdua de poder adquisitiu.La discrepància no és que sigui polí-ticament incorrecta, és que ja està apunt de ser prohibida. I si no ensdeixem? Aviat no hi serem a temps,però val la pena intentar-ho. Apun-teu-vos a la resistència: mengeu elque us vingui de gust, perquè men-jar és una mística, no una ascesi;enceneu llums de Nadal, moltsllums; feu fills, i no els porteu a col-legis on els parlin de la Greta; deixeude votar polítics depriments i espo-liadors; torneu a creure en Déu i noen bruixots.

A

De set en setManuel Castaño

És tempsd’espantar

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE DESEMBRE DEL 20196 |

El ‘lobby’ Ferrmedaposta pel corredorde mercaderiesentre Montpeller iBarcelona

Ja són 10.000 elsinscrits a l’aplicaciódel TsunamiDemocràtic perl’acció del 18-D

Èxit de lamobilitzaciópel clàssic alCamp Nou

Intervenir enla mobilitatper frenar elcanvi climàticNacional

Amb el cru record recentque l’onzena legislaturaestatal va durar 111 dies ique la tretzena en va durar126, el Congrés obria la ca-torzena legislatura ahirsense esvair l’incert núvoldel desgovern i amb Merit-xell Batet tastant la preca-rietat del PSOE de PedroSánchez a l’hora de gua-nyar votacions. Amb l’as-segurada reelecció de Ba-tet, la sorpresa va ser quel’extrema dreta de Vox nova patir cap cordó sanitari,i l’afany del PSOE d’asse-gurar-se també la vicepre-sidència primera –per a Al-fonso Rodríguez Gómezde Celis– combinat amb ladesídia del PP van catapul-tar l’ultradretà Ignacio GilLázaro com a vicepresi-dent quart a la mesa. ElPSOE i Podem, això sí,aconsegueixen sis delsnou llocs i controlaran lamesa. Després d’un plemarcat pels acatamentsen record dels presos polí-tics i exiliats i la repúblicaque el PP i Vox amenacend’impugnar als tribunals.Batet viatja avui a La Zar-zuela per explorar el calen-dari d’una investidura queapunta al gener i amb el roldel rei Felip VI qüestionatperquè Sánchez actua jacom si fos el candidat pro-posat sense ser-ho formal-ment.

Que el cordó sanitari a

Vox era senzill és fàcil decomprovar amb númerosa la mà. En la votació delsvicepresidents, el PSOE iUnides Podem van pre-sentar només dos noms:Gómez de Celis (PSOE),que va rebre 108 vots, iGloria Elizo (Unides Po-dem), que en va rebre 77.Aquests 185 vots progres-sistes es podien haver re-partit entre tres noms ihaurien entrat tots tres,però el preu a pagar pelPSOE hauria estat que lavicepresidenta primerafos Ana Pastor (PP), amb101 vots gràcies a la sumadretana.

Prevenir el risc de baixaL’ambició de no perdre lavicepresidència pot obeiral risc que Meritxell Batetpugui veure’s forçada a ferun parèntesi laboral per

motius de salut en algunmoment com el que ja hahagut de fer durant la cam-panya electoral del 10-Ncom a cap de llista del PSC.En cas de viure una even-tual baixa temporal, elPSOE no volia que el Con-grés quedés en mans de lapopular Pastor.

Alteració de la concòrdiaEl peatge socialista és queGil Lázaro, un dels pocs ve-terans al Congrés que téVox a les seves files perquèés un emigrat del PP deMariano Rajoy, és ara vice-president quart i tindràuna capacitat de distorsio-nar la concòrdia com maihavia tingut l’extrema dre-ta a la Carrera de San Jeró-nimo. A partir d’ara, Voxpodrà importar a la mesadel Congrés actituds vistesja a l’Ajuntament de Ma-

drid, com la de boicotejarels minuts de silenci enmemòria de dones assassi-nades per la violència mas-clista i les declaracions ofi-cials per unanimitat. Ahir,sense anar gaire lluny, elmasclisme va portar IvánEspinosa de los Monterosa felicitar la “presidente”Batet. “Al PSOE li convé lapresència mediàtica i ins-titucional de Vox”, sosté ellíder del PP, Pablo Casado.

En el seu primer dis-curs, la presidenta delCongrés va fer una oda al“respecte” tot i que “potsemblar que la fragmenta-ció i la disparitat de les nos-tres posicions fa estèrilqualsevol diàleg”. “Hemd’invertir en respecte i dià-leg lleial”, recepta Batet.

Sánchez i la precarietatCom va passar a Sánchezen una investidura, Batetva haver d’esperar a ser es-collida en la segona votacióper majoria simple amb167 vots –a nou de la majo-ria absoluta– gràcies alsvots del PSOE, Unides Po-dem, i altres com ara elPNB, Coalició Canària, No-va Canàries i el Partit Re-gionalista de Cantàbria.Per a Sánchez, que dimartstornava a mirar al PP ex-igint-li formar part del des-bloqueig, la votació de Ba-tet va ser un cru recordato-ri que l’abstenció d’ERC ésla seva única opció de ser in-vestit. ERC i JxCat, de fet,van prendre part en un cor-

dó sanitari i van votar Ge-rardo Pisarello a la mesaper evitar que Vox tinguésun altre seient.

Qui se sentia cridat a dis-culpar-se en públic pel fetque el 10-N es repetissin leseleccions del 28 d’abril vaser el president de la mesad’edat, Agustín Zamarrón.“Demano perdó al poble es-panyol, sobirà únic, per l’in-compliment de la tretzenalegislatura de l’obligacióconstitucional de formarun govern”, va solemnit-zar. Significativament, nova ser aplaudit per ningú.

Acatar, presos i exiliA l’hora d’acatar la Consti-tució per ser diputat de pledret, el Congrés va reviurela polèmica del maig, però

ahir, sense els presos polí-tics electes, Vox va tolerarpoder escoltar fórmulescontra les quals picava depeus fa sis mesos fins a fer-les inaudibles. “Per la lli-bertat de les preses políti-ques i fins a la constitucióde la República Catalana,per imperatiu legal, sí, pro-meto”, va ser la via dels deGabriel Rufián. Amb el pu-ny alçat ho va dir Jordi Sal-vador, mentre que la sevacompanya d’ERC MariaCarvalho al·ludia, a més, alracisme. “Amb lleialtat almandat de l’1-O i al poblecatalà, per la llibertat delspresos i exiliats; per impe-ratiu legal, ho prometo”,va ser la via dels de LauraBorràs. “Per imperatiu le-gal prometo, en lleialtat

JOC · Batet és presidenta del Congrés i l’afany del PSOE de tenir la vicepresidènciaprimera i la desídia del PP fan l’ultra Gil Lázaro vicepresident VEU · Els acatamentsd’ERC, JxCat i la CUP citen presos i exiliats i la república, i el PP i Vox ja apunten al TC

David PortabellaMADRID

Vox no té cordósanitari per obradel PSOE i el PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Pot semblar que lafragmentació fa estèriltot diàleg, però hemd’invertir en respecte idiàleg lleial”Meritxell BatetPRESIDENTA DEL CONGRÉS

Meritxell Batet, després deser escollida presidenta delCongrés ■ ACN

“Demano perdó alpoble espanyol perl’incompliment de latretzena legislatura deformar un govern”Agustín ZamarrónPRESIDENT DE LA MESA D’EDAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La flexibilitat peracatar està bé si es diu‘per Espanya’ o ‘pelplaneta’, però no si esdiu ‘presos polítics’”Inés ArrimadasPORTAVEU DE CIUTADANS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El PSOE ha permèsque Vox entri a lamesa. Al PSOE li convéla presència mediàticai institucional de Vox”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP AL CONGRÉS

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE DESEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

Albert Rivera perdfins i tot sense jugar

L’APUNT amb la dificultat afegida que no pot ocultar la malallet que porta a sobre. Inés Arrimadas conserva laganyota d’enfadada que passejava pel Parlament i,sense ni tan sols jugar, Albert Rivera engalta un al-tre revés. Fa uns mesos va acusar Meritxell Batet deno defensar “la sobirania nacional de tots els espa-nyols”. Ara la catalana Batet presideix el Congrés.Marc Rovira

Qualsevol qui hagi debutat en una trobada amb la pa-rentela política o no s’hagi pogut escapar d’algun àpatde compromís, sap com n’és de complicat trobar unaespurna de conversa còmplice, una via d’encaix quepermeti dissimular com se n’està de desubicat, enaquell entorn. Ciutadans, després de la seva desfeta,és el cunyat nouvingut que busca congeniar amb algú,

arribada de Vox al Con-grés ha assimilat el prole-gomen del ple de consti-tució a un documental de

National Geographic on la lluitaper l’espai és ferotge perquè ningúté un lloc assignat i hi regna la lleide Darwin. A diferència del maig,quan ERC i JxCat van voler con-quistar a l’hemicicle un escó cen-tral per als presos polítics, els inde-pendentistes es van conformarahir amb la cinquena fila i es vandelectar amb l’espectacle caïnitadels diputats de Vox i de Cs arri-bant a les mans pels seients. “Esce-nes de Benny Hill, conat de bara-lla, empentes. Sembla el Parla-ment d’Ucraïna”, relatava Jon Iña-rritu (EH Bildu). Si a Cs destacavael vigor de l’ex-Coca-Cola Marcosde Quinto, a Vox la testosteronad’Iván Espinosa de los Monteroscotitzava en màxims històrics: “Jono forcejaria amb els de Vox, estanbastant fornits.”

Amb el PSOE i el PP al seu llochabitual i Cs descobrint que amb

L’deu cadires ara ja fan, la sessió esva obrir amb la presidència de lamesa d’edat de nou recaient en elvalleinclanesc Agustín Zamarrón,metge i diputat del PSOE per Bur-gos de 73 anys. La lectura del nomdels diputats en ordre alfabètic,però, recau en la més jove, de nouMarta Rosique (ERC), que haviade començar per la A. “Junqueras i

Vies, Oriol. Forn i Chiarello, Joa-quim. Turull i Negre, Jordi. Sàn-chez i Picanyol, Jordi... Ábalos Me-co, José Luis. Abascal Conde, San-tiago”, va citar Rosique. I els de Ga-briel Rufián, els de Laura Borràs iMireia Vehí i Albert Botran (CUP)van ovacionar la indisciplina de noseguir el guió. Zamarrón va amo-nestar Rosique, però entre ells hiha tanta complicitat que la seva ésla relació del professor Keatingamb una alumna del Club dels Poe-tes Morts. “Oblidem aquests

temps de núvols passatgers”, li vadir en to professoral. “Tengo estosojos hechos a las penas / y a las ca-vilaciones estas sienes / pena quevas, cavilación que vienes / comoel mar de la playa a las arenas. Se-guiremos amarrados a la dura ga-lera turquesa que presentó Gón-gora en estos duros bancos, perosolo un poquito más”, va recitarpoc després fusionant Miguel Her-nández i Luis de Góngora. Rosiquei la resta miraven Zamarrón comsi sortís del segle d’or castellà.

A Vehí i Botran, el primer ple elsva obligar a seure en una filera deVox. Però el lema Ingovernablesaviat va reeixir: Vehí va ser oblida-da i no va ser cridada a votar enuna ocasió. “Perdó. No sap més eldimoni per vell, sap menys...”, li vadir Zamarrón. Ella va riure i vaveure que Espanya no només viuencara en funcions, sinó que elCongrés s’aturava per ella. Entreaixò i que la votació entre GerardoPisarello i Sofia Hernanz acabavaen un curiós empat, els debutantsVehí i Botran van descobrir que undia al Congrés no és tan diferentd’una assemblea de la CUP. ■

David PortabellaMADRID

Començant per la A,Junqueras, Forn...CITA · La republicana Rosique no segueix el guió i cita els presos polítics electesel 28 d’abril VEU · El ‘valleinclanesc’ Zamarrón delecta amb Góngora NOU · Vehíi Botran debuten seient amb Vox i descobrint que al Congrés també hi ha empats

La diputada d’ERC Marta Rosique, la més jove de la mesa d’edat del Congrés, llegint el nom dels diputats ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Vox i Ciutadans arribena les mans per tenirescons centrals

primera i última al nostrepoble”, van dir en veu altaels debutants de la CUPMireia Vehí i Albert Bo-tran. Quan es tractava devotar Batet o Pastor depresidenta del Congrés, amés, els independentistesvan introduir sobres ambparaules com llibertat oamnistia que van ser lle-gits com a vots nuls.

Les fórmules d’acataramb llibertat emparadesper la sentència 119/1990del Tribunal Constitucio-nal, van ser contestadesper Casado, SantiagoAbascal (Vox) i Inés Arri-madas (Cs) i van buscar elcos a cos amb Batet enpugna oberta per la ban-dera espanyolista. “La fle-xibilitat per acatar està bé

si es diu ‘per Espanya’ o‘pel futur del planeta’, peròno si es diu ‘presos polí-tics’”, va arribar a dirArrimadas. Es dona la cir-cumstància que “¡PorEspaña, sí, juro!”, amb tode legionari, va ser la fór-mula utilitzada per tots elsdiputats de Vox. Casadoi Abscal sospesen ja un re-curs al TC, per al qualCs ara no té prou diputats.El paisatge es reproduïaal Senat, on Pilar Llop es vaconvertir en la segonadona presidenta –desprésd’Esperanza Aguirre– iara totes dues cambrestenen rostre femení. Ambla catorzena legislaturaneix també l’incert comp-tador dels dies que du-rarà. ■

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE DESEMBRE DEL 20198 | Nacional |

El mateix PSOE de PedroSánchez que en el debatelectoral de la campanyadel 10-N abraçava la tesi dela “crisi de convivència” ioferia ressuscitar el CodiPenal del 2003 aprovat perJosé María Aznar per cas-tigar amb presó la convo-catòria de referèndums,està buscant ara una pistad’aterratge en un llenguat-ge que no només no moles-ti ERC, sinó que pugui sercompartit. Després d’unasegona reunió dels equipsnegociadors que integrenels republicans GabrielRufián, Marta Vilalta i Jo-sep Maria Jové i els socia-listes Adriana Lastra, JoséLuis Ábalos i Salvador Illa,ERC i el PSOE guardavensilenci però gosaven fer elpas de compartir un comu-nicat conjunt escrit en què

abracen la reafirmació quehi ha un “conflicte polític”que s’ha de resoldre “acti-vant la via política”.

L’admissió de l’existèn-cia d’un conflicte polític noés res excepcional que noadmeti tot diputat delPSOE en privat, però elSánchez candidat veniad’insistir obsessivamenten el clixé del problema deconvivència –a resoldreentre catalans– i ara elsmunyidors de la investidu-ra van modulant el llen-guatge en cada nova re-unió amb ERC. Dimartsque ve, 10 de desembre, hihaurà una tercera cita delsnegociadors i no està deci-dit si és a Madrid o el diàlegagafarà el pont aeri i la citaserà a Barcelona.

Explorar “instruments”Dels dos comunicats ambpunts comuns que van serla versió de la primera cita,

ara ERC i el PSOE passena redactar una breu notaconjunta en què figura endues ocasions el verbavançar. “En aquesta se-gona trobada s’han reafir-mat en el fet que hi ha unconflicte polític i que l’hemde resoldre políticament. Ien aquest sentit han avan-çat en la reflexió per acti-

var la via política buscantels instruments necessa-ris per a la seva canalitza-ció”, resa el comunicatúnic dels dos partits. Si laDeclaració de Pedralbesva tenir per a l’indepen-dentisme el valor de no es-mentar per escrit la pa-raula Constitució, ara perara els socialistes aguan-

ten la temptació de posar-la per escrit però sense ferel pas fet aquell 20 de de-sembre del 2018 de substi-tuir-la per l’expressió “enel marc de la seguretat ju-rídica”. Als lleons del Con-grés, després de reunir l’e-xecutiva amb caràcter ex-cepcional a Madrid i con-juntament amb els grup

d’ERC al Congrés i al Se-nat, el vicepresident PereAragonès va advertir queno es mou del dret a l’auto-determinació i va defugirqualsevol pressa: “És pre-ferible un bon acord queun acord ràpid. A nosal-tres no ens preocupa eltemps, ens preocupen elscontinguts.”

Avenç sobre drets civilsLa segona ocasió en quèsocialistes i republicansparlen ara d’“avançar” ésamb relació a l’agenda dedrets socials retallats pelgovern de Mariano Rajoy.“També en aquesta sego-na trobada han avançaten temes concrets en quès’ha pogut constatar quemantenen una sensibili-tat social compartida pelque fa a la recuperació dedrets civils, laborals i so-cials”, comparteixen. Esdona la circumstànciaque l’últim ministre a diradeu, l’excap de la diplo-màcia Josep Borrell, es vaacomiadar qüestionantque ERC sigui progressis-ta, una etiqueta de la qualel PSOE ara no dubta.

La calma d’ERC ha con-tagiat fins i tot el presidentespanyol, que ja no imposala urgència de ser investitsí o sí abans del Nadal –aranomés aireja aquestes ur-gències Pablo Iglesias, quetem una rebel·lió dels ba-rons del PSOE que el deixisense vicepresidència isense coalició– i començaa pensar ja en el mes de ge-ner. “No hi vull posar capdata, no sé si ha de ser el12 de desembre, el 20 dedesembre o el 8 de gener”,és el nou full de ruta quedicta Sánchez per no ofe-gar la negociació i esgotarles opcions. “Espanya ésmolt del minut 93...”, haargumentat aquests diesel guru electoral i cap degabinet del president es-panyol en funcions, IvánRedondo. ■

a Clouen la segona cita dient que cal “activar la via política” per “resoldre el conflicte” en una notaconjunta a Detecten avenços també sobre drets civils a Rufián i Lastra se citen de nou dimarts

ERC i PSOE abracen abordarel conflicte per la via política

David PortabellaMADRID

La reunió d’ahir entre els negociadors d’ERC i el PSOE. Dimarts que ve, 10 de desembre, hi haurà una tercera cita, que podria fer-se a Barcelona ■ I. MESA / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“S’ha avançat en lareflexió d’activar la viapolítica buscantels instrumentsnecessaris”Comunicat ERC-PSOE

“En aquesta segonatrobada s’hanreafirmat en el fetque hi ha un conflictepolític i que l’hem deresoldre políticament”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

L’esquinç de turmell que ahires va fer la portaveu del PSOEal Congrés Adriana Lastra al’hemicicle quan es disposavaa votar Meritxell Batet i lesseves sabates de tacó alt vanrelliscar sobre la moqueta vaalterar el calendari de citessobre la investidura. Si béLastra –juntament amb JoséLuis Ábalos i Salvador Illa–havia citat Laura Borràs i Mí-riam Nogueras (JxCat) a les

quatre de la tarda, una horaabans de la cita de les cincamb els negociadors d’ERC,la gravetat de l’esquinç va ferque Lastra hagués de sortirdel ple a quarts de quatre dela tarda per anar a un centremèdic perquè li exploressin elturmell. La lesió, sumada al’extrema durada del ple deconstitució del Senat –que esva prolongar de les deu a tresquarts de quatre de la tarda–,

va fer que Lastra i Borràs de-sistissin de forçar una reunióahir mateix i optessin perajornar la cita fins a les onzedel matí d’avui. Si bé des deJxCat els recels a explorar lainvestidura de Sánchez sónsuperiors que en el casd’ERC, el PSOE té interès aembarcar JxCat amb ERC al’abstenció i tenir al davant ungovern de la Generalitat unit ino amb dues veus rivals.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’esquinç de turmell de Lastra ajorna la cita de JxCat

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE DESEMBRE DEL 201910 | Nacional |

Agents de la Policía Nacio-nal van fer un seguiment alpresident de la Generali-tat, Quim Torra, el 10 denovembre, el dia de leseleccions espanyoles. Aixího van confirmar ahirfonts del govern, que vanexplicar que els escortesvan detectar que agents dela Policía Nacional el vanseguir durant la jornadaelectoral, tot i que des delMinisteri de l’Interior esnega cap seguiment. A ho-res d’ara és una incògnita

perquè s’hauria vigilatTorra, ja que a banda deltema de la pancarta en fa-vor dels presos polítics albalcó de Palau, no se l’in-vestiga per cap altre afer.

Segons l’executiu, totjust abans que Torra anésa votar, el servei d’escortesva comprovar que hi haviaun cotxe amb tres homes adins aparcat en una zonaon no es pot estacionar,prop de l’EOI Sant Gerva-si, on el president vota. Elsmossos s’hi van apropar ivan advertir els ocupantsque no podien estar allà.Els tres homes van respon-

dre que eren agents delCNP i van mostrar les se-ves places. Els escortes vanapuntar la matrícula i vancomprovar que no consta-va en cap base de dades.Llavors va arribar un segonvehicle i es va col·locar alcostat del primer. Van par-lar entre ells i el segon cot-xe va marxar sense que elsmossos poguessin apuntarles dades. Després de votar,els Mossos van comprovarque un altre vehicle els se-guia. Van apuntar la matrí-cula i tampoc apareixia encap registre. El vehicle es vasaltar un semàfor i van fre-nar-lo a la plaça Kennedy;els escortes van interpel·larels ocupants, que es vanidentificar com a agents dela Policía Nacional. Quanels van preguntar si segu-ien el president, ho van ne-gar. L’escorta en va infor-mar el centre de coordina-ció que integren Mossos,Policía Nacional i GuàrdiaCivil.

Explicacions a MadridAhir, en la compareixençasetmanal després del Con-sell Executiu, la conselleraportaveu, Meritxell Budó,va explicar que el governdemanarà oficialment ex-plicacions polítiques al go-vern espanyol. El consellerd’Interior, Miquel Buch, jaahir va enviar una carta alministre Fernando Gran-de-Marlaska per demanarexplicacions. “Sí que ac-tuarem, per la gravetatdels fets que van ocórrer elpassat 10 de novembre”,va dir Budó, que va afegirque “malgrat que des d’In-terior les neguin, li puc dirque el seguiment es va pro-duir i s’ha registrat al Ce-cor, que és on es va posaren evidència”, va conclou-re. També va reconèixerque no consta que s’haginfet més seguiments. ■

RedaccióBARCELONA

La Policía Nacional va seguirTorra el dia de les eleccionsa Els escortes van detectar fins a tres vehicles que feien el seguiment, tot i que el Ministerid’Interior nega que es produís a El govern demana per carta explicacions a Grande-Marlaska

El Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya (TSJC) es-tudia si investiga per la via pe-nal una segona causa perdesobediència contra el pre-sident de la Generalitat, QuimTorra, per no retirar a tempsels llaços grocs fora del perío-de electoral. En una providèn-cia, la sala civil i penal delTSJC ha nomenat ponent elmagistrat Carlos Ramos, quial costat del president de l’alttribunal, Jesús María Barrien-tos, i la jutgessa Mercedes Ar-

El president de la Generalitat, Quim Torra, introdueix la papereta per al Senat a l’EOI Sant Gervasi, el 10 de novembre passat ■ ACN

mas, formaran la sala per de-cidir si admeten a tràmit lapetició del contenciós d’in-vestigar Torra.

La decisió de la sala, con-tra la qual es pot recórrer, vaser notificada ahir, desprésque el 20 de novembre pas-sat la sala contenciosa delTSJC acordés portar a la viapenal el president Torra perno haver fet cas d’una ordreseva del mes de setembreperquè retirés del Palau unapancarta de suport als polí-

tics presos amb un llaç groc.En aquest acte, que va te-

nir el vot particular d’un delsquatre magistrats, el TSJC varesoldre deduir testimonicontra Torra davant la salapenal de l’alt tribunal per nohaver despenjat la pancartadins el termini de 48 horesque li va donar, arran d’un re-curs que l’associació ImpulsCiutadà va presentar permantenir la neutralitat del’edifici fins i tot fora del pe-ríode electoral.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El TSJC estudia una segona causa pels llaços grocs

1854

92-1

2194

75L

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE DESEMBRE DEL 201912 | Nacional |

El govern català no vol queel magistrat del TribunalConstitucional (TC) An-drés Ollero Tassara pren-gui part en els recursosque estan en tramitació ique han de determinar lainconstitucionalitat delCodi Tributari de Catalu-nya, l’Agència Catalana deProtecció Social i la llei decomerç, serveis i fires, nique tampoc participi en

els conflictes de compe-tències presentats per laGeneralitat contra el re-glament d’adopció inter-nacional i el pla estratègicd’acció exterior i de rela-cions amb la Unió Euro-pea. L’executiu va acordarahir demanar la seva recu-sació en les causes obertesrelacionades amb Catalu-nya arran de l’argumenta-ció que el magistrat va rea-litzar del vot particular enla sentència del recursd’inconstitucionalitat del

22 de novembre contra elllibre sisè del Codi Civil deCatalunya i que el Tribu-nal Constitucional va aca-bar avalant. Segons va ex-plicar ahir la portaveu Me-ritxell Budó, l’argumenta-ció, “més enllà de consti-tuir una opinió personal,té un sentit de desqualifi-cació ofensiva i revela unaanimadversió manifesta”ja sigui contra el govern,contra Catalunya o contraels catalans”. La conselle-ra de Presidència va posar

d’exemple que, en un mo-ment determinat de la se-va argumentació, Olleroutilitza la paraula “supre-macistes” quan es dirigeixa l’executiu català, i hi afe-geix que “se senten humi-liats si se’ls tracta com sifossin iguals als altres”.Per això el govern catalàconsidera que la contun-dència d’Ollero “vulnera elprincipi d’imparcialitat”pel qual s’ha de regir unmembre del TribunalConstitucional (TC) i té

“un interès personal” enles causes relacionadesamb el govern.

La portaveu també vavoler deixar clar que no hiha fissures en les deman-des de diàleg amb l’Estatespanyol entre els socis degovern després dels dar-rers episodis en què el vi-cepresident Pere Arago-nès (ERC) va afirmar enuna entrevista que no ca-lia que, en les negocia-cions, hi fos el presidentQuim Torra si tampoc hi

era Pedro Sánchez. PerBudó, la posició de tot elgovern és que la primeratrobada “hauria d’estarencapçalada pels dos pre-sidents”. Encara que pos-teriorment, les negocia-cions, les entomessin al-tres membres dels execu-tius. I va reiterar que calia“reemprendre un diàlegsincer i de tu a tu”. La con-sellera de Presidència vadefugir valorar les re-unions que les formacionscom ara JxCat, a què per-tany, facin amb el PSOEper investir Sánchez, jaque forma part de la dinà-mica i l’autonomia delspartits, però sí que va “la-mentar” que en la jornadaconstituent de les Cortsespanyoles i, concreta-ment en la formalitzacióde la nova mesa, “no s’hagifet un cordó sanitari a laformació d’ultradretaVox”.

Sobre si ja hi havia dataper a la tercera trobada dela taula de diàleg entre elspartits catalans anuncia-da el 19 de novembre des-prés de la reunió de l’exe-cutiu català, Budó va ex-plicar que s’estava aca-bant de consensuar el diaamb la resta de forma-cions que hi vulguin parti-cipar, però que probable-ment es faria durant la pri-mera quinzena del mes dedesembre. Un altre frontque està intentant desen-callar el govern català és eldel pressupost. SegonsBudó ara s’està en la fasede “recollir sensibilitatsperquè tothom se senti cò-mode” en la proposta delscomptes per poder-los pre-sentar públicament abansde finals d’any i poder ini-ciar els tràmits parlamen-taris per aprovar-los du-rant el gener. Fonts del De-partament de la Vicepresi-dència, Economia i Hisen-da ja van explicar a El PuntAvui fa uns dies que nopreveien que els compteses poguessin aprovarabans del mes de març. ■

El govern vol fora un jutge delTC en les causes de Catalunyaa Demana la recusació d’Andrés Ollero perquè va usar “expressions ofensives” contra l’executiu i elscatalans per justificar l’oposició a avalar el Codi Civil a Budó insisteix en la reunió entre presidents

Jordi AlemanyBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS GOVERN

Un moment de la reunió d’ahir de l’executiu català al Palau de la Generalitat encapçalada pel president, Quim Torra ■ JORDI BEDMAR / GENERALITAT DE CATALUNYA

Centres de recercaen salut aliatsper ser referents

El govern va aprovar unesofertes de 5.648 places i unade reposició de 2.020 placesper a funcionaris mestresd’ensenyament secundari,d’escoles oficials d’idiomes id’arts plàstiques i disseny.

7.668 places dedocents interinsi de reposició

Avals bonificatsperquè les pimestinguin crèdits

Isidre Sala Queralt va ser no-menat nou delegat del governals Estats Units i el Canadà.Sala és llicenciat en cièncieseconòmiques per la UB, entred’altres, i ja havia estat direc-tor general d’Afers Globals.

Isidre Sala,delegat als EstatUnits i el Canadà

La consellera de Salut, AlbaVergés, va presentar la crea-ció de l’aliança Iriscat entreels set instituts de recerca iinnovació en salut vinculats al’ICS amb la voluntat de serun referent al sud d’Europa.

L’executiu va avalar ahir elconveni amb Avalis Catalu-nya SGR per facilitar i millo-rar les condicions en l’accésal finançament de les pimes,afavorir la seva competitivitati promoure el seu creixement.

La portaveu del govern, Meritxell Budó, i la consellera deSalut, Alba Vergés ■ JORDI BEDMAR / GENERALITAT DE CATALUNYA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE DESEMBRE DEL 201914 | Nacional |

Dos jutges, un del Prat deLlobregat i un altre de Bar-celona, investiguen les de-núncies de dos joves quevan perdre la visió d’un ullper l’impacte d’un projectilpolicial durant les protes-tes contra la sentència delSuprem als independen-tistes catalans, mentreque el cas de dos joves mésque també van perdre la vi-sió d’un ull, l’estan analit-zant els seus advocats. Elsdos primers casos formenpart de les 21 denúnciespresentades als jutjatscontra agents de la policiaespanyola i de la catalanaper actuacions irregulars ivulneració de drets hu-mans durant les manifes-tacions del 14 al 21 d’octu-bre, segons va informarahir la xarxa d’observa-dors Som Defensores, in-tegrada per les entitatsCentre Irídia, Novact, Si-recovi, Espai de Coordina-ció Antirepressiva i StopBales de Goma.

Els dos primers casosjudicialitzats d’impactesde projectils en ulls són elde l’estudiant universitariferit al pàrquing de l’aero-port el 14 d’octubre pas-sat, on s’ha d’aclarir si vaser lesionat per una bala degoma o un projectil delsMossos (viscoelàstic ofoam), ja que de forma in-èdita dos agent de la poli-cia catalana amb escope-tes eren a l’escamot de lapolicia espanyola, amb elsseus escopeters, segons vadetallar Irídia. El segon casés el d’un jove ferit a la pla-ça Universitat per una ba-la de goma, el 18 d’octubrepassat, dia i lloc on hi ha untercer noi que va perdre la

visió d’un ull, que ara estàen tractament psicològic, is’espera que Irídia tambédurà el seu cas als jutjats.

Precisament, CarlesGuillot, ferit de pilota degoma i membre de l’asso-ciació Stop Bales de Goma,va exigir al Departamentd’Interior que faci públi-ques les investigacionsd’Afers Interns per tald’ajudar a aclarir els fets deles persones ferides i “per-què l’actuació policial noquedi impune”, a banda dedemanar la dimissió delconseller Miquel Buch,que avui compareix al Par-lament per detallar l’ac-tuació policial aquella set-mana. Guillot també va fer

una crida a les persones fe-rides de bales de goma quecontactin amb l’associacióa través del seu web: “Perajudar-los, perquè a bandadel tractament que rebin,sempre els podem enten-dre millor.”

Marta Valldaura, d’Irí-dia, i Thais Bonilla, de No-vact, van detallar que hanatès “149 persones afecta-des per la violència institu-cional a Barcelona”.D’aquestes, 18 personesvan ser agredides per copsde porra al cap; 32, per pi-lotes de foam; 22, per pilo-tes de goma i 8 “van veureviolat el seu dret a la inte-gritat moral, i són casosmolt greus, de tortura”, se-gons Valldaura. I, de les 21denúncies ja presentadesals jutjats, 15 dels afectatsseran representats per Irí-dia. D’aquest total: dos sónper cops de porra al cap perpart de la policia espanyo-la, el 18 d’octubre; 7 sónper impactes de projectils(2 casos per bala de goma,3 per bala de foam i en doscasos encara s’està investi-

gant si l’agressió es va pro-duir amb bala de foam obala de goma). Aquí s’in-clouen les dues personesabans citades que han per-dut l’ull i una tercera queha perdut quatre pecesdentàries. A banda, hi haun cas pel desplaçamentd’una dona per una furgo-neta de la Brigada Mòbilals exteriors de l’aeroportel 14 d’octubre; 4 casos peractes de tortura o maltrac-taments, i 1 per una agres-

sió a periodistes per bastópolicial.

Alejandro Forero, delSirecovi de l’Observatoridel Sistema Penal i deDrets Humans de la Uni-versitat de Barcelona, vapresentar un informe, querecull vulneracions dedrets que van patir 22 per-sones que van ser empre-sonades de forma preven-tiva arran de les manifes-tacions. La majoria relatenque van patir violència físi-

Mayte PiulachsBARCELONA

a Dos jutges investiguen dues lesions oculars per bales de goma o ‘foam’,després de la sentència a “Hi ha vuit casos de tortures”, sosté Som Defensores

Denuncien 21 accionspolicials als jutjats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Interior ha de ferpúbliques lesinvestigacions d’AfersInterns per ajudar elsafectats”Carles GuillotMEMBRE STOP BALES DE GOMA

“La violènciainstitucional va anarmés enllà. Totes lesrevisions mèdiquesvan ser amb policia”Alejandro ForeroSIRECOVI- OSPDH

Un agent de la policiaespanyola armat, en laprotesta a l’aeroport,el 14 d’octubre passat■ ORIOL DURAN

Familiars dels CDR presosel 23 de setembre en elmarc de l’operació Judesvan denunciar ahir al Par-lament la utilització de“mètodes psicològics detortura” contra els arres-tats i tota mena de vulne-racions dels seus drets du-rant la detenció i el trasllata la presó. Convidats perJunts per Catalunya, ERCi la CUP, el grup de suportals detinguts va defensar

que no es tracta de terro-ristes, sinó de presos polí-tics, una terminologia querepresentants de les tresformacions independen-tistes van coincidir a se-cundar. “El meu fill és sa-nitari, es dedica a salvar vi-des, no a treure-les. Al mò-dul ha fet setze serveis. Sa-ben qui és, no el que diuenque és”, va explicar el parede Ferran Jolis.

Els familiars demanenajuda a la cambra peraprovar una proposta deresolució en el ple vinentque exigeix el trasllat delsset presos en centres peni-tenciaris del país, conèi-xer de què s’acusa duespersones més i posar fi alrègim d’aïllament de dos

dels detinguts, que passenvint hores sols en una cel-la. “És una presó dins lapresó, amb conseqüènciespsicològiques”, assegurael grup de suport, que re-clama l’arxivament de lacausa i que “aquest mal-son s’acabi aviat”, en pa-raules de Jolis. David Ros,oncle de Jordi Ros, va re-blar: “Els nostres familiarsno són terroristes, no sónbanda armada i no existei-xen els fets de què els acu-sen”.

També parlen d’in-tents d’interrogatori du-rant el trasllat i d’incomu-nicació dels detingutsdesprés de la detenció.Cinc d’ells van estar sotacustòdia policial durant

30 hores sense assistèn-cia lletrada i en dos casosvan passar dies sense quepoguessin contactar ambadvocats de confiança.

JxCat, ERC i la CUPconfien que la resolució,entrada al registre diven-dres, tindrà el suport delscomuns en el marc d’un

gran front antirepressiu.Específicament, el textparla de “represaliats polí-tics”. “No podem fer altracosa que denunciar unaburda maniobra per cri-minalitzar l’independen-tisme vinculant-lo amb elterrorisme quan tots sa-bem que és cívic i pacífic”,

va subratllar la diputadade JxCat Aurora Madaula.L’aprovació de la resolu-ció vol facilitar que els pre-sos puguin recórrer a ins-tàncies internacionals. “Ala justícia europea és ontrobem realment justí-cia”, va constatar Madau-la. “Són represaliats polí-

Emili BellaBARCELONA

a JxCat, ERC i la CUPconfien que els comunsaprovaran la resolucióde suport als detinguts

Alerten de casos de torturapsicològica als CDR presos

Membres del grup de suport als detinguts el 23-S, amb diputats de JxCat, ERC i la CUP ■ ACN

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE DESEMBRE DEL 2019

1722

33-1

2186

26Q

Ja són 10.000 persones lesque s’han inscrit a l’aplica-ció del Tsunami Democrà-tic per participar el 18 dedesembre en alguna acció

reivindicativa coincidintamb el clàssic Barça-Ma-drid. Aquesta organitza-ció, que manté que no pa-rarà mentre hi hagi presospolítics i exiliats, preparaper al dia 18 accions perfer tant dins del Camp Nou

(donarà instruccions a lagent que té entrada per alpartit) com fora. Enaquest sentit, demana a lagent que es reservi el dia ivagi a Barcelona. Més en-davant s’explicarà quinamobilització cal fer. ■

10.000 inscrits a l’app delTsunami pel Barça-MadridRedaccióBARCELONA

El Tsunami ha anat dirigint accions ■ ORIOL DURAN

ca i o psicològica en algunmoment de la seva deten-ció, a les comissaries i enels trasllats amb els fur-gons policials. Les situa-cions més greus, sosté, esvan registrar a la comissa-ria de Via Laietana el 18d’octubre. A l’informe,també es denuncia que to-tes les revisions mèdiquesdels detinguts es van rea-litzar amb presència poli-cial, en contra de les reco-manacions de l’ONU. ■

tics dins del marc de lacausa general contra l’in-dependentisme pacífic idemocràtic i, per tant,aquestes set persones sónpresos polítics, els perse-gueixen per les sevesidees”, va afirmar el dipu-tat del grup republicà i di-rigent de Demòcrates An-toni Castellà. José Rodrí-guez, d’ERC, va lamentarla banalització del terro-risme per part de la justí-cia espanyola i Maria Sir-vent (CUP) hi veu una“operació d’Estat” i una“instrumentalització deldelicte de terrorisme”. ■

“Els nostres fillsno són terroristes. Elmeu fill és sanitari, esdedica a salvar vides,no a treure-les”

Ferran JolisPARE D’UN DELS PRESOS POLÍTICS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE DESEMBRE DEL 201916 | Nacional |

La fiscalia ha demanat alTribunal Suprem que in-vestigui la portaveu deJxCat al Congrés, LauraBorràs, coincidint amb eldia de la constitució de lescambres espanyoles. El fis-cal Javier Zaragoza, que java dirigir l’acusació del mi-nisteri públic durant el ju-dici del procés, va presen-tar ahir al matí un informeen què s’atribueix a Borràsels delictes de prevarica-ció, malversació, frau i fal-sedat documental. L’acu-sació es fonamenta en lapresumpta adjudicacióirregular de 18 contractesper valor de 259.863 eurosal seu amic informàticIsaías Herrero quan ellapresidia la Institució de lesLletres Catalanes (ILC),del 2014 al 2017. Per la se-va condició d’aforada, Bor-ràs només podria ser jutja-da al Tribunal Suprem.

Segons l’informe de lafiscalia, els contractes hau-rien estat adjudicats “demanera arbitrària” peruna “relació personal i pro-fessional prèvia” entreBorràs i Herrero. L’excon-sellera de Cultura hauriafraccionat el pagament encontractes inferiors als18.000 euros per evitar

convocar un concurs pú-blic.

L’escrit de Zaragoza,que inclou correus electrò-nics i converses telefòni-

ques, suggereix que Herre-ro va utilitzar diferents so-cietats per facturar serveisrecurrents de programa-ció informàtica que ell ma-

teix havia prestat a la ILC“durant un període inin-terromput superior alsquatre anys”. A més, hi afe-geix que s’aportaven pres-supostos falsos per justifi-car que s’optava per l’ofertamés barata, amb “concep-tes i imports inventats”.

La titular del jutjatd’instrucció número 9 deBarcelona havia enviatuna exposició raonada alSuprem en què afirmavaque hi havia indicis de de-licte en l’actuació de Bor-ràs a la ILC. Aquest va de-manar el parer de la fisca-lia, que ara ha acceptat in-vestigar la diputada. ■

La fiscalia demana al Supremque investigui Borràs percontractes irregulars

N.S.BARCELONA

a L’informe de la fiscalia acusa la diputada de JxCat d’haver afavorit un amic ambcontractes per valor de 260.000 euros quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes

La portaveu del govern i con-sellera de la Presidència, Me-ritxell Budó, va comparèixerahir després del consell degovern i va defensar la pre-sumpció d’innocència en re-ferència al procés en contrade Laura Borràs. Després dela pregunta, Budó va assegu-rar que aquesta qüestió no

Laura Borràs durant la nit electoral, acompanyada de Quim Torra i Míriam Nogueras ■ ACN

s’havia abordat en la reuniódel consell executiu. Tanma-teix, la consellera va insistiren l’argument que, “com enqualsevol altra qüestió judi-cial”, des del govern semprees demana “el màxim respec-te al procediment judicial itambé per la presumpciód’innocència”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El govern demana respecteLa junta de portaveus delParlament va aprovar ahiramb els vots en contra deCiutadans i del PP una de-claració de rebuig a un co-mentari que considera“masclista i sexista” profe-rit la setmana passada pelpresident de la formaciótaronja a la cambra, Car-los Carrizosa, contra unadiputada de Junts per Ca-talunya, en el marc de lasessió de control al govern.El president del Parla-ment, Roger Torrent, ja liva recriminar aleshoresque demanés explicacionssobre corrupció “a donesen funció de l’activitat de

les seves amistats i pare-lles”. Lluny de retractar-se, el dirigent de Ciuta-dans va continuar negantahir que les seves paraulestinguessin cap biaix mas-clista o sexista i va fer untotum revolutum amb “lacorrupció dels hereus deJordi Pujol”.

D’altra banda, JxCat vademanar ahir que es tornia citar l’expresident delgovern espanyol MarianoRajoy a la comissió d’in-vestigació sobre el 155 a lacambra després de la pu-blicació de les seves me-mòries, en què explica quel’article s’hauria aplicatigualment si Carles Puig-demont hagués convocateleccions. ■

Toc d’atenció aCarrizosa perbiaix “sexista”

E. BellaBARCELONA

a La junta de portaveus rebutja uncomentari “masclista” del diputat de Cs

Carrizosa, durant la sessió de control en què va utilitzarexpressions considerades masclistes ■ EFE / ANDREU DALMAU