JA flO SENTIREM DIRMAC DONALD I JOHN SIMON.–Que voldríeu ajudar=nos a la

salvació d'Europa?MUSSOLINI. — La volunfal d'Europa no es pas de salvació, sinó

de suïcidí "lírico e maesfoso".

Any y. Núm. 216- Barcelona, dijous, 23 de març de 1933

presenta avui a1 cinemaFanfàsio e1 film"Sóc un fugifiu"Preu : 30 cèntims. - Pelai, 62. Telèfon 15300. - Subscripció c 3'50 pessetes trimestre

AIGÜES MANSES

Encara no hem superat I'anècðotaDijous ^— MIRADOR_INDISCRET— a Dijous -

La venjança d'un hidalgo —Ah! Jo no en ;é res. A mi m'han donat] bt b 'Mentre amb un formós «debat polític a

l'antiga usança)), l 'oposició parlamentàriaprocura d'estiragassar el bé prou esllanegatafer de Casas Viejas, nosaltres, que no ès-tem interessats dins el joc, i que tenim proumarge de. distància per veure'] amb una

Felipe Sánchez Román

yerta perspectiva , mirarem d'esbrinar comestà situada la batalla i quin paper hi fan elsexèrcits en lluita. Potser durant aquest anà

-lisi trobarem més d'una ocasió de tocar elfans dð problema de ]'Espanya Republica-na actual.

Per fer-se càrrec del que es discuteix a lesCorts Constituents, en primer lloc, cal pres-'cindir de l'anècdota que fa de pretext ; sola-tnent així trobarem la causa veritab:e.. Perdaixò aviat és dit. Sembla senzill, quan ésdificilíssim. La natura mateixa del pretextés tan espinosa, que el mateix govern no s'hasabut sostraure, en •certa manera, de l'ob-sessió anecdòtica. I, encara més estranyles mateixes oposicions, les quals sabien quees tractava d'una mega maniobra, han arri

-bat a sentir-se uin xic victimes de llur matei-xa comèdia, i, en un moment donat, hameieglïgit llurs objectius substancials, i, càn-didament, s'han llençat a'l camp de batallaan, tarnbé amb un cert candor, els esperavaa peu ferm el Sr. Azaña.

Ni cal dir que el Sr. Azaña és prou banparlamentari per desfer-se amb un sol tron

-toll d'espatlles de tota 1'acusacib pintoresca—.pintoresca en ella mateixa, i pintorescaper les conseqüències que hom en volia treu

-¢e —que l'oposició li adreçava una mica sen-se ordre ni concert. IEl seu discurs fou d'unacontundent eloqüència i redui a un no-restota la nuvolada. Però, darrera la nuvolada,no hi havia una altra cosa?, i, aquesta cosa,no ha quedat eincara intacta?

Parlant francament, ens causa alguna sor-presa que el president del Govern es ]imitésa una defensa sense moure's del camp anec-dòtic i no aprofités l'avinentesa per dur dabatalla on interessa al ,pafs i a la República.AI vell esperit oligàrquic que, amb un pre-text o amb altre, torna a dreçar la testaaquestsdies. Resultat d'això és que el pre-sident, magníficament, s'ha defensat d'unaacusació que queia per ella sola, i ha deixaten canvi impune una maniobra de des mésclares per retornar vers un estat de coses queens equipararia al vell règim, si arribés aprosperar.

EI Govern, per damunt de tot, cal que esPreocupi de la continuïtat del ritme republi-cà. Al contrari, tota la tasca dels represen-tants de l'antic caos (que tenen al centre unLerroux, prototipus del republicà tal com elPinten els monàrquics), consisteix a entor-pir aquest ritme. Saben, perquè els ho diul'instint, que si ho aconsegueixen no hi hau-ria República per dos mesos. Saben, també,que de vegades una causa, en ella mateixabona i recomanable, com la de demanar jus-ticia, pot servir per complotar contra la jus-tícia quan s'adreça més a commoure elsànims, que a restablir l'equilibri jurídic.

Però el govern de la República no els hade secundar en aquesta tasca d'equívocs. I,certament, pot secundar-los si no es fixa que,tot discutint un fet concret, es produeix unh1uvi de qüestions de confiança, que po-

dnen esdevenir cròniques, i es crea un am-bient baix de sostre, dins el qual les grans'qüestions passen a segon terme i les petitesbaralles ocupo» el lloc principal.

Això, fatalment anirà passant, mentre elGovern no afegeixi a la defensiva, I'ofensi-Va• Si deixa sempre la iniciativa als altres,S'haurà de resignar a passar-se la vida de-fensant-se. 1 això, ni és convenient, ni cal.No n'hi ha per tant.

Sens dubte la preocupació, ]'enervament,mil circumstàncies enutjoses, han impeditel Sr. Azada de situar mentalment la veri-table lluita, No el veiem ara empunyant labandera del r.l d'abril, decidit a netejar Es-

Potser els pressupostos que fa poc haapro-va

tl'Ajuntament de Barcelona proporcionin

moltes sorpreses a qui els estudiï detallada-ment. Però aquesta és una feina d'especia-listes envers la qual no sentim personalmentuna gran afició, tot i reconèixer la imbor-tància que té:

De totes maneres, no sabríem passar peralt una característica de la important obramestra que ens han servit els administradorsde la nostra. ciutat, característica que ja hamotivat algunes protestes, escasses encara¢el nostre gust.

Aqueixa sorpresa — i no pas falaguera —ens l'ha donada el fet de la supressió de de-terminades subvencions a entitats culturals,tals com l'Institut d'Estu4is Catalans, Bi-blioteca de Catalunya, P&hronat del Museud'Arqueologia, etc., etc.

Es de debò sorprenent que un consistorion la .majoria de components., si els hem decreure, es diuen catalanistes, hagi acordatuna cosa així. Una tal feta ^odriem dir queens treu un.c quants anys de sobre, que enstorna a aquells temps en què des de tot arreu,i en gran part des de l'Ajuntament de Bar-celona, eren perseguides totes les manifesta-cions de catalamisme, i sobretot les culturals,per una. m na de gent estranya al catalanis-me i a la cultura, a tota mena de cultura,però ensumant amb instint segur que elsatacs a la cultura eren els d'efectes més des-tructors.

I no ja tan sols des del punt de vista delcatalanisme aquesta actitud) na té justifica-ció possible. Tampoc es comprèn qualsevullaque sigui el j5unt de vista en. què hom es si-tui. No sabem com es iot fnsrlar de tot allòque es fiarla en els mítings ;ï en els articlesi en les conferències, i procurar des de daltter l'endaríeriment i l'analfabetització. Quanes propugna o es consent una mesura aixísense sentir remordiments, _sense passar ver-gonya, no es dóna pas una idea massa favo-rable de la ^ròpra sensibilitat, ciutadana ni

rcan^.1. :- .

Després ens vindran a retreure tota la fei-na que s'ha fent en qüestió de grups escolars.Naturalment, no regatejarem els elogis nitrobarem que sigui un mal esmerç dels di-ners del comú dedicar-los a aquestes aten-cions. Però l'alta cultura és, digui el quevulgui la demagògia, tan indispensable comla cultura. primària. I)esgraciat del pals quenomés compta amb aquesta darrera. Aquella,l'alta cultura, no perquè irnteressi només po-ques persones deixa. d'ésser mereixedora d'e-xistir i d'ésser afavorida per qui més té l'o-bligació de fer-ho: les corporacions públi-ques.

Potser resultará que aquesta diferència detracte és motivada pels resultats electoralsque es poden treure d'afavorir una mena ol'altra d'institucions culturals. No és indife-rent, a l'hora de votar, comptar amb totauna, barriada enlluernada perquè se l'ha dotatd'un grup escolar (cosa en si lloabillssima),o descontentar unes toques persones inte-ressades i afectades per les institucions d'altacultura.

No era pas tan gratuitament com algú esva creure, ni per fer una frase més brillantque exacta, que en aquestes, pàgines es vaparlar de la versió contemporània d'aquelllerrouxisme d'anys enrera, — C. R.

Ja és poca cosa allò que fan certs diarisde no esmentar mai les persones que no sóngrates a la casa. A can Piquipon, el fidelMàrius ha trobat una cosa millar, i adequa-da al caràcter gràfic dels diaris que nir.gúno es creu que dirigeix.

EI truc que s'ha empescat el súbditd'En Pich, ha estat de pintar ulleres negresa dos redactors de MIRADOR que apareixienen la foto publicada del sopar a Polá Illery,que tingué lloc la setmana passada.

Tothom ha rigut molt d'aquesta puerilitat,començant pels «afavorits».

Ara bé, com que a MIRADOR no som gentde pendre represàlies, només fem saber alsfidels servidors del situacionista màxim, queno els correspondrem amb la mateixa mo-neda. Quan hàgim de tornar a publicar al-guna foto on llur amo aparegui al costat de1'ex-rei, del difunt dictador, de MartínezAnido, etc., etc., no li pintarem barbes pos-tisses ni una cabellera que no té, ni li po-sarem ulleres, sinó que el deixarem tal comés i tothom el coneix.

L'aeriport i els radicalsEs enllestida la sessió municipal de di-

vendres passat. Pels passadissos, camí delçarrer, es segueix parlant i cridant del pro-jecte fracassat de l'Aeroport. Al mig d'ungrup de radicals, el regidor senyar Santa-marra fa ús de la paraula. S'apropa un re-gidor de l'Esquerra i li ' diu, en veu alta:

—Señor Santamaría : Precisamente a quienmás interesa el poste de amarre es a.los ra-dicales. ¿No comprenden que si no se ama-rran a un buen poste no va a quedar unsolo radical en esta casa cuando se celebrennuevamente elecciones?

Era el director

Parlant del recent viatge del ministred'Obres Públiques a la nostra ciutat, uncollega, L'Esquella de la Torratxa, ha con-tat que, eu telefonar des de la Redacció deLa Rambla al senyor Prieto si podien enviar-li un redactor per' a' fer-li un rinterviu, res-,yn•;,é?luaY'^.Ye. mai( Tné^,.í2:.*r? s:."_;—1 uan vulgüm ! f er6 procun,n que siguiun periodista una mica despert, perquè m'havisitat fa poc um del Full Oficial que rlo sa-bia per quúnes mars navegava!

Fins ací la referència de L'Esquella, quesuposem certa.

El que no ha dit L'Esquella és que elperiodista del Full Oficial que visità el se-nyor Prieto fou el propi director.

Socis perpetusAqueix regidor de l'Esquerra conegut so-

bre tot per la seva dèria pacifista, és el mésferm puntal d'un dels centres del partit.

Alguns socis de l'alludit centre, conside-rant que es tracta en certa manera d'unaentitat de luxe que, comptat i debatut, pot-ser només serveix per a mantenir la influèn-cia del regidor en qüestió, voldrien, sensedeixar de pertànyer al partit, donar-se debaixa, i més pel fet d'ésser socis d'altrescentres d'Esquerra.

Però, no poden...No poden ,perquè, segons explica En Xa-

vier Regàs, ei regidor deil qual es tracta, haposat en pràctica un truc que els impedeixd'anar-se'n.

E1 truc consisteix a fer cobrar els rebutsa domicili per un pobre vellef que deu tenirde vuitanta a noranta anys.

—Què és aquest rebut? Jo em vaig donarde baixa el mes passat!

'sin reus a co rar i prou. Què vol que hdigui? Jo sóc persona manada. Compendràque no hauria pujat inútilment a un segonpis...

Això del viatge inútil d'un vellet de vui-tanta anys a un segon pis, commou instan-tàniament l'ex-soci, el qual paga gairebésempre el duro del rebut.

—Teniu, i recordeu-los que sóc baixa.FI mes següent passa el mateix.

Tres en unaAbans d'ahir al vespre, a l'estació de. Fran-

Ça, el Cap militar de la Quarta Divisió, ge-meral Batet, acomiadava el governador civil,senyor Ametlla, que se m'anava a Madrid.

En el mateix tren que el senyor Ametllamarxava el diputat senyor Dolcet. Aquest,en veure el general Batet, s'apressà a salo-dar-lo,

—Com està general? Ja em recordo que lidec tres visites... Na tingui por ; les hi faré,les hi faré!

El general Batet somrigué. Per uns mo-ments: ;semblà que anava a respondre, d'es-ma, allò que es diu en casos semblants de:«Fugi, home ; vostè no rem deu res!»

El senyor Dolcet continuà—Però les hi faré en una!Un dels presents s'acostà al general Batet

i li mormolà a l'orella—El felicito.

Un mefge abnegat de debònAquell doctor ta catalanista i republicà

de tota la vida, ens referim al diputat doc-tor Dolcet, és l'home més abnegat que hiha, ja que estant malalt i tot visita la sevaclientela.

La prova la tenien en les targes que repar-teix, que diuen textualment : «Doctor Ma-nuel Dolcet, Metge especialista amb malal-ties dels ulls.» Ja veuen, doncs, .els nostreslectors que fins ho fa constar en les targes...

Rivalitats radiofòniques1 s sabut de tothom que existeix una gran

amb què comptem._a_.Barcelona. Ha arribata un punt taro àlgid, que actualment vanper aquestes entitats de Déu el senyor Ale-xandre Forcades, de Ràdio Barcelona, i el

àdsenyor Rosquelles i Alessan, de Rio As-socració, pronunciant unes conferències quetoks dos intitulen La ràdio a casa nostra.Però com que això no pot , pas durar un

dia més, i tots dos conferenciants creuenésser plagiats, es diu que pensen presentaruna querella al jutjat per usurpació del títolde la conferència.

La satisfacció d'un 4ennisfa

Els tennistes Mayer i Durall eren darrera-ment a la Costa Blava, represerotant-nos es-portivament. Però, com que no tot ha d'ésserjugar al tennis, vam creure, mal que nomésfos per curiositat, haver de visitar el Casinode Monte-Carlo. Per dissort, l'aspecte deDurall no és pas el d'un home prou madurper penetrar en llocs així i li fou refusadal'antrada tantes vegades com ho intentà. Encanvi, Mayer, per bé que molt més jove queall, no trobava mai cap dificultat per partdels primmirats porters.

—iMira, saps què pots fer? — va dir undia Mayer a Durad! --. Avui menjo al Ca-sino amb el rei de Suècia. Demanes per mi,jo explicaré el teu cas al rei, i ell et faràentrar.

El rei de Suècia, gran tennista, • -posat alcorrent ,per Mayer, no es negà a fer un favora un altre. tennista, i portà d'amabilitat finsa sortir a la porta a rebre Durall. Cap criat,aleshores, no gosà fer cap objecció a l'apa-rent curta edat del nostre tennista, el quales mirava el persona! del Casino amb unaire de repte i anava dient a Mayer

— Fixa't, fixa't quina cara d'empipats quefan els criats.

Carbó i carbó

Fa poc va morir sobtadament a Badalonal'introductor del cep americà a Catalunya,el conegut perit agrònom Ventura i Gau-sacs.

Home d'extraordinària bona fe, que sem-pre anava amb una paiola per barret i ambun paraigua per aquella dita segons la qualels pagesos i els que hi tracten són els quemenys sabem quan plourà, era un dels pun-tals de la desapareguda entitat Gent Nova,que tant catalanisme féu pel Maresma.

Una vegada, trobant-se de viatge perl'Empordà, el dibuixant Mateu i Pla inau-gurà una exposició de «carbons» a GentNova, i Ventura i Gausacs en llegir-ho vainterpretar-ho a la seva manera. 'En retor-nar a Badalona trobà i'artista Mateu i Plai va dir-li

—No sabia que trafiquessis en carbons,però et felicito perquè amb això et guanya-rius 6é les garrofes...

EI cafalá a Madrid

I a Casa de Catalunya, de Madrid, enscomunica que ha obert dos cursos de llen-gua i gramàtica catalanes, un de perfeccio-nament per a catalans i un altre per als que,no essent catalans, vulguin apendre el ca-talà.Contra el que dèiem quinze dies enrera,

cap dels professors que ens fou dit que espresentaren no fou acceptat. Qui professal'ensenyament és el nostre amic, membre dela carrera diplomàtica, Josep Rovira Armen-gol, del qual tants i bons records hi ha alsegon pis de l'Ateneu Barcelonès.

Si el circ, com diuen elsentesos, és essen-cialment um art de tradicions i una diversióeminentment popular, el circ ambulant que,ultra ésser dirigit generalment pel cap d'unade les tradicionals dinasties de circ i éssercompost d'individus d'aquesta gran família,s'adreça també a un públic ingenu de bar-riada o de poble, que s'hi diverteix de va-lent, el circ ambulant, repetim, és el circ

cent per cent, el, circ a l'estat pur. El veri-table circ. No trobareu en les pistes massa

de les seves colleccions. Es un colleccionistamaniàtic, fanàtic fins a l'obsessió. Abansfeia collecció de cavalls. En tenia vint-i-set,dels quals només en treballaven cinc. Els

altres vivien de renda. Ara fa collecció desegells. En té quaranta mii. Viatja amb totde baguls i maletes que m'estan plens. Finsen porta a les butxaques. «Mireu», ens diu.1 es treu una tabaquera (també en colleccio-na) decorada amb esmalts de tots colors.L'obre. 'Està plena de segells, naturalment.

no és capaç de torcer. l ompanyon!a Qu++^gada de la gent.de circ, que mo trobaríemenlloc més. Ni entre els còmics, ni entreels músics, que s'entredevoren, ni entre ar-tistes i literats. Només al circ!

Mentre tothom posa a punt la pista, ob-servem el públic. Gent del camp, criatures,dones i valls... Però tots ells, amb les ca-racterístiques, augmentades tractant-se depagesos, del bon públic de circ, que no ne-cessita l'estímul de la clac per a aplaudiramb entusiasme infantil els números que li

rable, amb aquella probitat obrera insubor-nab:e, que només trobem entre la gent decirc, la repeteixen amb tenacitat i força devoluntat incolltorçables fins a encertar-laplenament. I com aplaudeix el públic des-pres d'aquesta performança!

L'espectacle s'acaba... Mercedes Guerra,filla de la filferrista Virginia Aragón, faamb Nani, el seu marit — un altre delsfills Frediani -- unnúmero de pallassos que

. La familia Willy 1

LÄI'E I!ITIY

ben installades de les grams ciutats, 1'atmos- I de bitllets ae oanc. rua Fur • diverteix extraordinàriament la ingènua confa fer alguns • exercicis a un cavall ensims-

sobretot aquell sentit del provisional, del Un dels és la

sevamés gransfera càlida i sorollosa del circ ambulant, ni, cords. ccvrència. La Guerra fa de clownessa. N

orquestra. Una El cavall en falla alguns. S«an oue e.l mana c,n san partidaris. 'El clown masculí . N

fràgil i del miraculós que, com ldit un ambulants_

crí tic, és un dels gran encisos elcirc. m orquestra d'e lar té da s més enllà de la ddar- Ah l i

dona i el manés un home s D ltra l manera saó t'és massa

tradicional icional per bona ques si

hi trobareu la infinita poesia del cié am- dalt de tot de s uis .bulant. Jeaa Cassou iha escrit que cal cercar rera grada, rq^ t

totsuna

úbil sS ILa musiquea fili del vell coseFrediani^ vestit dea jloékey, exe- Ara estan preparant les barres dels Oh

1a .poesia d a ,avui, no en les rimes coronades toa aptaa pe P, n t amb desimbdltura el treball làssic de veras. I ei vellpreparant

le un moment d'O

per l'Acadèmia nòperes-jazz es poemes de P vil standard del cine. La millor música del món, cu ta g y q piras•., Ana 'i

a irosa, cavalb,, a ens aassegura lnconfidenc almentcel no vulg As, el trena la 1 AtaonetistingutiEluara sinó en les ò s. aaaz de Kurt les com diu e deliciós Serf esca com co

(Opera de quat' sous, Mahagcny) i en les ma del vell s,saFrediani, aquestapraclaracilót de b1 c 0o•,fl q No ha dit c or ilnt on clown,ts

novell s policíaques, tom autènticament vi- petits i grans, sacs ' nenegres, tothom

llatins i estima

paressèiem aufer

vin o u

ves,r s' a ?bh1es Shc cir . Cassou té raó.- anglo-saxons, blau g q d1 gran payaso. No. el fa de circ, si

Però s'ha oblidat del circ ambulant Nos- i comprèn aquesta musiqueta imefab:e. A Adolf ens havia confessat que arfara elselemant. Amb el mateix orgull de classe

altres l'afegim a la curta llista sense avés a e el mateix sentit demateix

de l'ho

Fra circ seguirà da seva ruta a través ir f; ° el carrera que diria advocat o metge,

França, perquè és l'ofici, sefici, perquè cal va-v" presentació uestat feta amb una se.

les carreteres. I en aquesta obstin ació de va- ; _ citatpresentació

e una ingenuïtat adsimprandgsa.

granesa, `gabu^nd hi haurà molta g q aa° , Amb la mateixa illusió del nen que preseata .

!' un amicals grans, t^Nlon pire est tout-à-fque no són sensibles a aquesta grandesa, és ^ a ax J( lt,

.k:.,,,o.; ^t ^;rr..n ha escrit Pierre ^ n.^aure, savez-VOUS. ens diu Zizin+'Bqu t s Nosaltres, perquè som sens+bul . cal pas que ens ho digui. Bé prou queaquesta grandesa, estimem el circ ambulant. veiem. Aquest borne és d'una s inceritat

Perquè som sensibles a aquesta obstinació caníbal. Aquest

h mut primer es resistia,

abdeambulant cmd, estimem ies ha lament el circ acceptat complagut, amb íntima satisface

que li ti fet e públambulant que aquests dies ha plantat la seva °1 fit' accepta espantàcomplagut

tanda a Mataró, una de tantes etapes de la y Acabada l'ovació, su r en els fet b

seva

nas

eterna peregrinació... vistes còmics. Quin gran barristaOliveras,

di

bEm aquest circ de Matare trebahla una gran t Oliverar ! Executa amb excepcional prec'

part tiesla familia FQuin bo, una

tande

exles grams ; cl pas de dances, el més

excepcional hi

vti

eil circ. Quin home

cabta'lats i-

amari, el el Frediani ! Els ells llats treu un gran partit de les barres. IExttotes les possibilitats d'una cosa tan ingr

la parisién, oi mostatxo ríemrifat, sembla com és la barra fixa. Però, per què

talment un domador. Podríem aplicar-li el còmic ,s seu treball? Això és molt poc o

calque ata: que llacendra

do ilsnseus d'un veII tom Deia Gustava Fr i òvése: lt p cal

acràbata : que ]a igoti dels seus el rastre. que els la Gusta els R javill , els oPoppes

sots li surt en bigoti gris sobre ' m itre. ^- no calan ix les toltes de gust que he reacròbates. e gosen enlletgircinc àssic. ni té tot el tipus la l'home

cent xat a certs

hesfalte

circ cent. c. Es di e

portava du a

jaqueta cent . Eviten tot efecte còmic,

gosen iletgl.

per cent. Aquell dia portava una jaqueta n- desig den e e t i de sobrietat es troba

dril groc ama botins fins e coll i uns pan- el seu vestit : eimallot acadèmic... Així,

talons del mateix gènere i del mateix color. Els Frediani al circ ambulant de Mataró cossos en acció deixen veure la puresa

L'uniforme dels mossos de pista del grams les seves línies. Voldríem que c1p Olia

cues de ciutat. de dir tor de pista,

té manies.Mataró, uam els músics perden el compàs, aplaudiments, que els necessita per a reac- tinguessin ni compte aquestes paraules.

la malgrat fer ent r a pe fe s ha •adop- q p perquè I el programa acaba amb la batuda a

tat una indumentària perfectament , núnica i .això passa molt sovint, el flautista para ciclar . 11'a la ndim .amb convicció acib

r.cael programter-lo con- de salts en llargada. Bon

call. Però aquell dia era i s ' avia I, t ua un moment de tocar i dirigeix els seus com- tente No caaillds'hborn públic. ens secan- n

concessi et Willy est born s'havia posat un panys, fent servir la flauta de batuta. Ado- que eld doro dotze homes. !

Salta

per dair

rable!da amb entusiasme.

call d'aletes! Aquest home, com tots els ho- Atenció preferent .mereix la famosa Reei-

mes de circ, és um veritable infant. No ha Però l'orquestra ha emmudit, Comencen P ^, ° lluny d aquells bans velis temps que any

Tothom treballa. IEscom- na, la filla única de Willy Frediani, també els vells infants n v bolle! Que som 1

perdut afortunat d'ell; d ingenuïtat p rime- els preparatius. del clown Paco usto que treball de quan John Higgins, sis vegades ca

na. Ens parla enternit de la seva dina stia, brams posant Fins i e t.•. zii vell Encalan,amb la famosa família. D'una gran distin- del quan saltava trenka-csrs anys enrera

el fundador de 1a qual fou -s seu pare Au- i els seus fills, Fins i tot auwe, s fill gram,ció Re gina bella écuyere, es dedica a la cotxes amb caval l e Iode quan s caro s

gust. Actualment són vint -i-set de família. casat amb una Anoia dels Pauwells, uns acr - Regina,dansaeqüestre que és l'alta escola. Fa exe- va vint-mat homes i dos autos... I de

I els seus ulls s'humitegen i e seva boca bats belgues, amb la qual ere de muntat uncutar amb precisió al seu cavall diverses figa- va

vint-i-set se plena joventut i vestit de .p

tremola en parlarnos de des seves 'llustres número d'acrobàcia eqüestre de molt mèrit. ,, es clàssiques i fins i tot el tango, que ha saltava al Circ Alegra tu grup de suar

amistats, de les quals ell s'enorgulleix in- ZizimeEstà

ha d'actuar. Se li ha mort el celsubstituït el vals i'la polca d'antany. Sembla saldats amb baioneta, sis elefants de

fantilment: Paul Faura, '^Pierre Loti, De:- call. 'Està reposant a Barcelona i passa eltalment que di cavall dansi. Ja és sabut, solda i dotze cavalls...

G 11 do Si diumen ge .a Mataró. No obstant, empès per j erò que no hi ha cap ensinistrador que glera GA

D'un carnet de ruta.— El camp de Cas-tella s'ho menja tot, no deixa res per a la_imaginació, per al somriure, per al cigarretque us penja del llavi, per a fer una micael plaga. Els castellans estan molt satisfetsd'aquesta terra pelada, una mica ondulanta estones, amb el vent que hi apunta comen una galta desafaitada. S'ha fet molta lite-ratura sobre tot això. Les parelles de mullesque van a llaurar porten uns guarnimentsdibuixats pel senyor Azorín i pel senyor Or-tega y Gasset perquè facin més efecte alsturistes. Després de les muses hi ha els ho-mes que les menem. Aquests homes noméspoden pensar a fugir, o pensar en la immor-

talitat de l'ànima o el misteri de gla trans-substanciació. D'aquí ve tota la gran lite-ratura mística i aventurera que han escritels cast ehlans. Quan sortiu de Talavera dela Reina i avanceu cap aExtremadura, lescoses canvien una mica. Us avisen' l'entradaa la provincia de Cáceres uns torets de pes-sebre, tristos, envernissats i inofensius, queesgarrapen la punta d'herba de color de su-

cre cremat, i uns pones negres i bruts quesemblen sagristans, uns porcs simpatiquís-sims que us freguen amb el morret les rodes

nde l'automòbil, i us guaiten amb us ullsde demanar cinc cèntims. 'Els toros i elsporcs són els amos del paisatge a peu pla.Del paisatge aeri se'n cuiden els voltors, elsforrassos, els esparvers, els aligots, els corbsi les cigonyes• iEnlloc no hi ha tanta vare-tat d'aus de presa com a Extremadura. Araque ben mirat ino crec que s'hi guanyin mas-sa la vida. El paisatge pelat i sense arbresde ^Caste'lla aquí es torna més vegetal grà-cies a les alzines i a les sureres ; aquests ar-bres i algun pollancre escadusser eonstituei-xen el vuitanta per cent de la flora extre-menya. D'a•questa terra varen sortir, el se-gle xvt, els grans conquistadors d'Amèricaés una cosa que es comprèn, perquè el país

dGma .molt poc per viure i per remenar llacua.

Navalmoral de la Mata, que com es potveure és un poble que té un nom pompós,

i ja fa pensar una mica massa en: es agresaventures que expliquen els primitius histo-riadors d'I'ndies. Es un poble de color de

- gla,, esclafat, hostil, amb unes esglésies io uns palaus plens de ferocitat. Ara és el punt

més fant del comunisme llibertari extremeny,r i algú m'ha assegurat que qualsevol cija a

Navalmoral faran un grau sacrifici de guàr-dies civils sota les alzines impassibles. A Oro-

i- -pesa us trobeu .amb un

c

astehl d'aquests ques- vivan a Castella l a Extremadura al migis d'un erm i sempre us vénen de nou ; us tro-

do beu .amb un oastellàs que fa ,por, en el mo-ta ment que menys l'esperàveu, en el moment

ni que el paisatge tenia menys vanitat, i menysm _ ganes de fer-vos la guitza.i El Tajo, aquest riuàs sonso, calmós i ple

me de silenci, també us ve a sorpendre en elLa moment que no hi comptàveu ; el Tajo és

11- una vena d'aigua que mentfe passa per paíse • ibèric no es vol excedir, sembla que tingui

ta un gran respecte al paisatge,i per .això ovan-

ait ça en un lit poc ample i most profund i de

No retòrica no en gasta gens. A mi aquest riubo m'ha fet ^ponsar sempre en un 'bon cacic dede l'época de Cánovas.ha 'Prujïllo és una de les ciutats més històri-ió, ques i más pobres d'Extremadura. Avui tot-

le. hom es queixa tant de misèria en aquests

ar- indrets, que un hom acaba pensant que pot-

est ser diuea la veritat, i encara que sempre se-sió xagera, potser a Extremadura hi ha el pudorha, de dissimular. Trujillo té una plaça com po-reu ques se'n puguin servir a la imagi

n

ació i als

ata aficionats a la història. D'aquest poble vaCan sortir Pizarro, dl famós conquistador del-to- Perú, Pizarro té um monument eqüestre aldir mig de la plaça, profundament declamatoriseu, el cavall i el cavaller na són cap meravella,

iot- però el casc i els bigotis de P'e

Pizarro i el .ver--se. det que s'hi cria canten escandalosamnt en-El -mig de la miséria i la grandesa de Trujillo,en IEl monument està molt ben acompanyat gelsels palaus més carregats d'escuts i de glòria quede es ,puguin veure en terres hispàniques. No

eras cal dir que són uns palaus que fan tremolar ;.si no fos que les cigonyes han anat

a coas-

me- tituir família dalt de eles crestes d'aquestssal- palaus, i amb el bec i les -cames vermelles

munt es domen una certa alegria grotesca, cas pen-in de saríem que de la plaça de Trujillo eno en po-oren dem sortir vius.luny M'acompanya per Trujillo un paleta s-ensecopio feina, que ara s'ha convertit en gitano i endos aficionat als estudis històrics. A 'Extrema-

alta- dura tota persona que té una punta d'ima-quan ginació canvia d'ofici ; els que ino tonen aqucs- ,agès, ta sort demanen caritat oesdediquen al co-

anta munisme més curiós, per exemple tallen els

rem- peus dels caps de bestiar i creman les al-zines.

SCH A Cáceres la gent va una mica al cafè.

Cáceres té el barri -medieval més complet queeassé, Barthou, Ossono y a ar ...O^ssorio hagués sabut que està aquí, ara la seva afició i la seva companyonia, no es

que ha passat per Barcelona, m'hauria viu- pot estar sense fer res. I col-loca atrafega-

gut a veure, 'n'estic segur...» Perd la seva dament unes fustes. Afició boja de 'la gent

emoció ateny el grau més alt quan ens parla de circ, filla d'una vocació que res ni nímgú

y-""hagi aconseguit que un cavall segueixi lamúsica. lEs l'orquestra que ha de seguir elspassos de l'animal. Molt sovint, alguns di-rectors, en aquests casos, cedeixen labatutaa un company que coneix més a fons elcavall. Però aquesta orquestra de Mataró !No acaba mai de trobar el sincronisme de-sitjat.

Perd el clou dels números eqüestres ésla famosa columna de tres a cavall, l'exclu-

siva dels Frediani, que són els únics a fer

aquest número, i que fou creat per Willy,el seu germà Beby, el famós clown, i undeixeble anomenat René, i1 any t9oo al Nou

-veau Cirque de París. Actualment, aquestnúmero és executat per Manolo, el .portador,Ado:f i el petit Bienvenido. Terriblement di-ficil, la columna de tres a cavall. Dificultatconsiderablement agreujada per les dimen-sions de la pista de Matar. Nau metres im'g! Només. I pensar que tota pista dignad'aquest nom ha de tenir tretze metres 1Això, almenys. Perquè hi ha pistes, com ladel circ Sarrasani, per exemple, que en te-nen disset i mig. No obstant, malgrat aquesthandicap formidable, els Frediani reïxen la

La fallen algunes vegades,famosa -.---1...-.-..-,,. .. b truir uns pobres esclaus desarrapats en el

he vist mai. ^En els palaus i e.s escutsc

eCáceres, ontinua encara més intensa i més

colorida l'evocació de la conquista d'Amèrica.

Aquí l'arqueologia té una grandesa i unaelegància que fam ^planar, enmig d'aquestesalzines desolades, d'aquests porquets ida- !quests torets negres. De Trujillo a Cácereshi ha cinquanta quilòmetres, i en tot aquest ftrajecte, mirant a banda i banda fins l'infi- 1nit, no hi ha ni un pobre ni una rialla. No-més dos cortijos i la terra per al 'bestiar que kno s'acaba mai. A'Caceres he trobat un se-nyor que m'ha explicat la història de totes

les grans famílies de l.i població, i m'ha pre-

sentat el panorama de la misèria actual, am'bun criteri absolutament antirepublicà. -

Mérida és el pinyol tràgic d'aquesta Ex-tremadura al.lucinant. Mérida fou una co:ònia romana importantíssima. Avui dia és dcul de. sac de les cigonyes, del,

esparvers, i

de la gana del país. El teatre romà de Mrida és el monument més elegant i més gra-a

ciós que resta a tEspanya de la grandesa dels

antics. El pont de -pedra sobre el Guadiana,

un pont de pedra ímmets, que varen cons

temps que Horaci es barallav a amb la reté-

— rica, enmig d'aquest paisatge i d'aquesta

Illlllllllllllllllllllllllllllllllllllllililillülllllllllllillili^lülllllllüllillilllllllllllllflllllllllllllllllilillli-:•

á resignats mostra un hs us escèptics, desolats

_ PER A FOTOGRAVATS, LA_

MARTI%ANTONI -- p' Màxima rapidesa Ii Màxima qualitat=

-

= AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

^nmunnuiuluuiuwuumuuminunluuui^uiunmuunmwmnmmimm^nnuuuuuuumniu?

-- Exit en la mida

Corbates inarrugeblee

Pijames u bon prea

JAUME I, 11Telèfon 11655

JOSEP MR1z DE SAGARRA

Yiatges Marsans, & A.

Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitllets

quilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-

tografia necessària.

Reserva: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes

-llits, Habitacions en els millors hotels, Autocars per a gran

turisme.

Organitza: també: Viatges individuals a preu fet, Excursions,

Peregrinacions, Congressos, Creuers i molt especialment

Viatges de noces: a Roma utilitzant els bitllets reduhs del

70 0/o que com Agència emissora dels ferrocarrils de l'Estat

Italià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.

Companyia General de Tramvies

D'acord amb l'establert a les escrip-tures d'emissió d'Obligacions al 4 percent d'aquesta Companyia, el dia id'abril propvimant es fa-ram els sorteigsnúm-ero 27 dels O ro títols de l'emissióde 30 d'abril de ipo6 i número 24 dos

90 títols de l'emissió de jo de juliolde 1909, que correspon amortitzaraquest any.

Els sorteigs es verificaran al domi -cili social, Ronda de Sant Pau, 43+a les onze del matí de l'expressat dia,i seran públics per als ,senyors teni-dors de títols, segons l'expressat emles esmentades escriptures d'emissió.

Barcelona, is de març de 1933•El Director,

ALFRED ARRUG6

L'AERIPORT DE BARCELONA

Un paper ben poc lluïtEm penso que la constatació és tan òbvia

que no cal esforçar-se gens a fer-la. 'Els mit-j ans de comunicació per les rutes aèries te-nen cada dia més importància i el desenrot-llament que poden aconseguir fins és difícilde preveure donat el ritme acce'.erat amb quès'han succeït, i es succeeixen encara, els pro-gressos en aquest ram.

Allò que en da nostra infància no era sinóUn seguit de temptatives heroiques si no es-bojarrades, després un entreteniment pura-tnent esportiu, trobava, en gran part a con-

lleugeresa inconcebible. Hom ha vist grupsconsisforials desentenent-se'n, tot i tenir unrepresentant a la Comissió municipal de1'Aeriport, i deixant aquests en una situacióben poc airosa. D'altra banda, mentre perun cantó es gestiona la realització del pro-jecte, per 9'altre cantó ningú no es recorda,a l'hora d'aprovar uns pressupostos nous, quecal fer l'aeriport i cal mantenir-1o.

Tots dos espectacles no són precisamentper donar una bona idea, ni de l'administra

-ció municipal, ni dels partits po.itics que hi

Les edificacions en l'avantprojecte d'aeriport, d'A. Puig Gairalt

Tothom pot dur rellotge... Pero només les persones de bongust troben la manera de convertir=lo en una joia exquisida ^I

JOIER Rambla del Centre, 33Passatge Bacardí, 2

seqüència de gla guerra, un seguit duplica- icions pràctiques fins arribar a l'estat d'avui,que abunden els serveis aerisregulars entot el món i la xarxa de comunicacions ser-vint-se de la navegació aèria s'espeseeix cadadia més. .

Tots els països ho ham comprèsaixí, i s'hanesforçat a mantenir, amb grans despeses so-vint, tota la complexa organització que com-porta ei tràfic aeri.

Si, en algun cas, totes aquestes despesesi tots aquests esforços duien la segona fina-litat, inconfessada, de comptar amb .personalentrenat i installacioms i material adequatspodent servir també, quan calgui, per a l'a-viació de guerra, això no infirma en res lanecessitat d'afavorir :l'aviació civil, la impor-tància de la qual és cada dia anés gran.

Sense que nosaltres — vull dir els barcelo-nüns r hi hàgim fet res, diverses circums-tàncies contribuïen a donar a Barcelona lacategoria d'un centre important quant a co-municacions aèries. Amb mals camps d'ater-ratge, allunyats pràcticament de la ciutat perllur difícil i incòmode accés, s'estab:ien di-verses línies i se'n projectaven d'altres. Totfeia esperar que el dia que Barcelona comp-tés amb un camp adequat, el que té l'obli-gació de tenir domada la seva importànciacom a ciutat i •com al centre de comunica-cions aèries que la seva situació afavoreix,aquelles projectades línies alludides pendrienrealitat i d'altres de noves se n'establirien.

No rés cap exageració afirmar que ,per Bar-celona un aeriport és una cosa de primeranecessitat, i per tant semblava que tot el quetendís a proveir d'ell gla ciutat, no havia detrobar si:nó bona 'acollida i facilitats de rea-iització. I no ha estat així, precisament.

,S'havia aconseguit deixar sense efecte latria dels terrenys d'Hospitalet — història tèr-bola dels temps de la dictadura —, s'haviatrobat un bon omplaçament reunint el màxi-mum de condicions, es comptava amb unavantprojecte conscienciós contra el qual anos'ha pogut presentar cap objecció de pes,s'havia resolt l'aspecte amés dificultós — l'eco

-nòmic — de la qüestió. L'oferta de la casaZeppelin de fer de Barcelona e1 port de sor-tida europeu de la línia transatlàntica, i •Pac- lceptació formal de l'oferta per ,part dels ad-ministradors de la ciutat, semblaven antrestants factors que decidirien la ràpida cons-trucció de l'aeriport i del pal d'amarratgede dirigibles.

Quant a aquesta darrera qüestió, deixemdebanda si l'oferta alernanya pot ésser unamaniobra encaminada a tenir unabase me-diterrània, pel que pugui ésser en un futurque no és precisament de color de rosa, do-nada l''em'bolicada i poc tranquillitzadorá si-tuació interinacional. Aquesta temença, queha acudit a l'á!lìima de persones suspicaces,no és pas i^nversem^blant ; així i tot, cal dei-xar-la de 'banda, perquè encara que Barce-lona ano sigui carp de línia de dirigibles, noper aixú s'impedirá que Alemanya tingui unlloc d'observació, o del que sigui, a la Medi

-terrània.L'essencial és que 1'aeriport es faci, i com

més .aviatmillor. Es diu que na tot estàperdut, i que ,potser avui s'arribi a un arrain-jament que en permeti la construcció.

Sigui com sigui, de moment, l'Ajuntamentde Barcelona, a càrrec del qual havia d'anarl'execució del projecte, haurà donat un es-pectacle lamentable, i potser dos.

L'un, comprometent-se davant de tot elmón a construir un pal d'amarratge de diri-gibles, amb tali fermesa que pertot arreu lacasa Zeppelin ha escampat itineraris amb elsdies de sortida de Barcelona.

L'altre espectacle, portant la qüestió con-nexa de la consti ucció de 1'aeriport amb una

Companyia Catalana de Tramvies

El Consell d'Administració d'aques-ta Companyia convoca als senyors ac-cionistes a la Junta general ordinàriaprescripta per l'article zo dels 'Estatuts,per al dia 24 del corrent mes, a lesonze del matí, en el domid i social,Ronda de Sant Pau, 43•

ORDRE DEI. DIA

Aprovació del Balanç i Comptes del'exercici de 1932.

Els dipòsits d'Accions s'admeten ala Caixa social tots els dies labora-bles, de nou a dotze del matí, fins eldia sz de l'actual.

Barcelona, i de mare de 1933•El President del Consell

d'Administració,ALFRED ÀRRUG.

a ®^•aDe rei a empassa = sabres

Un procés entre autor i editor ha atret l'a-tenció del públic sobre Othon Witte, un aven-turer Qoc banal. Fires l'any 1912, aques homehavia fet de tot : venedor ambulant, cicerone,xarlatan, espia... Vetaquí que tot d'una, tro

-bant-se a Viena, va saber que Albània s'haproclamat independent ha ofert la corona aun general turc, el príncep Halim Eddin, quenomés espera l'aprovació del soldà. 1P.itte –que no s'ha de confondre amb el príncep delVied — es va adonar que tenia una vagasemblança a^nb el princej turc, anà a Cons

-tantinoble, s'entengué amb alguns oficialaque ja es veien la carrera feta, i telegrafià aTirana :

«El príncep Halim Eddin accepta i surtcap a Tirana.»

Abiltat amb un magnífic uniforme, Wittedesembarcà a Durazzo, on fou rebut perEssad paixà, i coronat rei d'Albània el 15 defebrer de 1913.

Al cap de quatre dies justos, algú féu cór-rer que aquell rei era un farsant, ex-espiaturc, i Witte, descobert, hagué de fugir dis-1ressat de pagès montenegrl. Al cap d'untemps, reapareixia per les fires, amb una bar-raca a la porta de la qual cridava

((Entreu, senyores i senyors ! Per pocs cèn-tijns veureu un autèntic rei europeu. Podreuestrènyer-li la mà sense augment de preu.Ocasió única ! I després s'empassarà sabresdavant vostre! )

No content d'aquest sol ofici, escriví lesseves memòries, i al moment de passar coml-tes és quan han vingut les disputes ambl'editor; per les quals ha calgut acudir alstribunals. Per cert que l'aventurer Witte s'hapresentat a declarar vestit amb l'uniforme derei d'Albània.

Hl ha jueus í jueus

Segons el Reggel, diari socialista de Bra-tislava, només els jueus pobres rebran en lacampanya antisemita que els hitlerians es-tan duent a terme. A més a més, entre l'alta

finança jueva alemanya, Hitler té simpatiesperquè pensen que reduirà la classe obrera.

Paul Szende, autor de l'article, s'apuntalaen el que va passar a Hongria en 1919, quenomés els funcionaris, els estanquers i elstaverners jueus varen sofrir de l'antisemi-tiere. De banquers, no en va patir ni un.

la situació internacionali la iniciativa britànica

La situació internacional és talment críti- arribi a unes conclusions, que no siguinca que qui vulgui esmerçar-se a millorar-:ai trobar una possible solució als greus pro-blemes que són sobre la taula, obté l'efecteperfectament oposat al que s'havia propo-sat, això és, crea majar confusió i fa més

precisament les de declarar la fallida perinsolvència dels deutors.

través de vidres deformadors, i que cadascúles coses sota llur aspecte natural, sinó a

Però la veritat és que no es voten mirar

voldria que els altres es sa-crifiquessin, i, per una incons-ciència o egoisme, ningú noés capaç de bellugar un ditper donar el bon exemp:e.

El primer ministre anglèss'ha traslladat a Ginebra acompanyat, no cal dir-ho, dela saya filla —, a proposarun nou ,pla a la Conferènciadel Desarmament, que, se-gons el Proposant, havia d'a-contentar tots, i que, a l'in-revés, ha obtingut desaprova

-cions generals, encara quemanifestades en forma impe-cable i estil diplomàtic.

Mac Donald, en substància,ha proposat a Ginebra dé re-duir immediatament els efec-tius — seguint un projectecomplicat abastant capritxosa-ment — i en cinc anys l'ar-tilleria feixuga i lleugera. Ambaquesta proposta es mirariaestranyament de satisfgr les•peticions aleman yes de paritatei els armaments, perquè elsefectius alemanys haurien d'és-ser doblats i els francesos re-duïts d'un terç ; a més a més,França hauria de destruir encinc anys aquella artilleriaque Alemanya no .posseeix.

El que és més característicdel pla anglès — ion es des-cobreix la ívella Albió — ésque no hi són esmentades per

b ya res les fornes navals, les qualshaurien de quedar tal comara, o tot al més en ]'estat

previst per 1a Conferència de Londres i en lessuccessives del snarç de 1931, qüe assegurenla supremacia absoluta a la Gran Bretanyai ooncedeixon per fi la paritat naval a Itàlia,Cosa que França ha rebutjat netament. Aquestreconeixement de la paritat naval a Itàliaexplica l'acollida que Mac Donald ha tinguta Roma.

Ningú no pot dubtar que cl cap del governbritànic sigui un home intelligent i fins ul-tramodern — ha revolucionat l'art oratòriaanglesa —, que ha comprès que el seu fa-mós pla ha nascut escanyolit restà destinata seguir ja sort de tots els altres fins arapresentats a Ginebra : després d'algunes in-útils inhalacions d'oxigen, amar-se'n a l'al-tre món. Mac Donald aleshores ha arribata la o y ..., ie ; ,, ^,avta u a!-ríbar : que és perfectament inútil de parlarde limitacions o reduccions d'armament sila situació europea no s'aclareix ; si les bo-nes relacions entre tots ets iEstats no esde-venen una realitat, realitat efectiva i no di-plomàtica, ben entès.

Si Mac Donald ha oblidat la línia deconducta seguida .per un gran predecessorseu — el liberallíssim GladStone — pel quefa al poble italià tirainitzat per aquella ene-gació de Déu» que era el govern borbònic deles Dues Sicílies, i ha anat a Roma perestrènyer la mà i entrevistarse .amb quicom a tirà ha superat aquell govern, és queté esperances d'èxit. IEs realitzaran?

Tot el mus de la qüestió resideix em unaentesa cordial entre París i Roma. La tensiódels ànims ha arribat a un estat més acusatque mai. Però no és pas França que calculpar d'aquest estat de coses. El Quaid'Orsay ha seguit una política tendent aeliminar malentesos i a renuar, les antiguesrelacions amistoses.

No es .poden demanar al govern francèscoses impossibles, com 11'expulsió en massao l'empresonament de tots els quatre centsmil italians antifeixistes que viuen a Fran-ça, ni altres concessions a la Mediterrénia,l'equilibri de la qual fou regulat per Françai Itàlia abans de la guerra, quan es decidíque Itàlia ocuparia la Tripolitània i la Cire-naica, en com,pensaoió del Marroc ocupatper França, la qual, admetent després Ità-lia a l'admjnistració internacional de Tàn-ger, li domà encara una prova d'amistat,parqué en els acords precedents s'establiaque la dita administració pertocava només aAnglaterra, França i Espanya.

Pel que fa a l'altre .punt neuràlgic de lespretensions italianes, és a dir, que Françaes desinteressi de l'Adriàtic, deixant a Ità-h a tota llibertat d'acció, els suprems inte-ressos de la pau constrenyen França a noapartar-se de la línia de conducta seguidafins ara.

Si es volen sospesar bé les coses, cal re-conèixer que entre París i Roma no hi hadissensions profundes, però Musso.ini s'halligat massa amb Alemanya i amb Hongria,i aquests lligams li retallen 1a llibertat d'ac-ció que avui li caldria.

TIGGIS

Societat Tramvia de Barcelona

Eixample i Gràcia

D'acord amb l'establert a l'escrip-tura d'emissió de les Obligacions al4 per cent d'aquesta Societat, el diaI d'abril propvinent es farà el sorteignúmero zo de les 8o Obligacions del'emissió de 18 d'abril de 1913 quecorrespon amortitzar aquest any.

El sorteig serà públic per als senyorstenidors de títols, i es verificarà aldomicili social, Ronda de Sant Pau,43, a dos quarts d'onze del matí del'expressat dia.

Barceloaa, ij de març de 1933•

L'Administrador -Delega t

ALFRED ARRUGA

ntervenen, que han deixat llurs representantsa la Comissió, als quais han treballat plensde fe i d'entusiasme, en una situació ben pocairosa.

I, sobretot, perquè el paper poc lluït hapres, aquesta vegada, una ressonància quevessa dels límits no sols de Baraetona, sinóque s'escampa per tat el món. Mentre no-més es tracta de qüestions purament locals,podom passar bugada en família i cobrir lesaparences. Però quan la incoherència, 1a im-previsió i la informalitat t anscendeixen tanenllà, és tota la ciutat, gairebé tot el país,que fa un paper gens afavorit davant de totei món,

Entre .altres consideracions d'importància,aquesta de' prestigi — que també fa el seupes — hauria de provocar una saludable re-flexió.

JUST CABOT

Mac Donald i John Simon a Gine•(Foto Sànchez Català

embeilicades les ja prou complexes qüestions.Això li ha ocorregut ara a Mac Donald, que,volent prosseguir l'obra, ben diversamentconcebuda, de Briand, ha emprès la .poc fàcilmissió de pacificar Europa i fer finalmentpossible que la Conferéincia del Desarmament

fr

Una escena de «Sóc un fugitiu

L'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA

Alguns films

"Cadets"Està dins la llei de les coses que l'Alema-

nya vençuda, l'endemà de la guerra, es sen-tís derrotista i presa d'amarg pessimisme.Eugenio d'Ors ha pogut dir de l'obra sen-sacionalista de Spengler, que era com unsabotatge a la civilització. En el terreny delcinema que és ara el nostre, podríem dirtambé que molts dels films més significatius

a remarcar

Peter Kreuder ha compost uns números demúsica que s'intercalen en el curs del filmsense ordre de convencionalisme. Documentsincer d'una psicologia real, ficció originalobra d'un artista creador, sigui el que sigui,Cadets, a part del seu valor cinematogràfic,és un film curiós, que es veu amb gust ; quedelata dintre la producció alemanya símpto-mes de renovació. Com deia un crític, heusaquí sense pretensions una obra composta

Trude von Molo en uCadets»

. , O1 r

EL CINEMAAvuì sessió_ «Mirador» ,&C1^AMÅ

Aquesta coit, al cinema Fantàsio. MIRADORpresenta el film de Mervyn Le Roy, Sóc unfugitiu, i'intèrpret principal del qual és PaulMuni, el que també fou ,protagonista deScarface. La pellícula és treta d'un llibreautobiogràfic de Robert Elliot Burns, que jaquan aparegué, fa pocs anys, produí als'Es-tats Units una gran sensació, renovellada enésser traslladades á la pantalla les aventuresdel presidan que, all cap de tantes peripècies,ha aconseguit refer la seva vida, com, se-gons 'les notícies que donava l'autor de la

cal repetir, ja_.que , és prou coneguda pelsmistr25' constants lectors i amics. IEUs sabenprou hé que hem procurat sempre atendre'primer que res l'interès a'tístic i qualitat delsprogrames. Per la mostra banda, podríemafegir que hem deixat de presentar diversosfilms que se'ns han proposat, no conside-rant-los d'un caràcter .prou encaixat amb latònica de les nostres sessions, malgrat quedes cl'un punt de vista de recaptació no enshauríem hagut pas de do.dre d'i,ncloure"lsen les nostres sessions. Però hem cregut

Sobre "Sóc un fugi4íu"

traducció francesa del llibre, explicàvem enel número anterior.

A tot arreu on s'ha projectat, el film haaconseguit aquell doble éxit que de vegadesés tan difícil d'obtenir. Ha merescut la lloan-ça de la crítica inte•igent i independent, iaixímateix ha trobat també un èxit en elgran públic. 1 això sense recórrer als proce-diments i trucs tan •prddigam'ent esmerçatsquan es vol comuioure la més superficial sen-sibleria.

Malgrat l'efecte que Sóc un fugitiu ha feten el seu país un l'éfecte causat prenia undoble interès —, .malgrat la denúncia queimplica del sistema penitenciari de l'Estat deGeòrgia, no es tracta opas d'un film que pu-guem anomenar de tesr ni que tan sos cspugui titllar de tendenciós.

Gairebé diríem que és un film documen-tal, però amarat d'un tal sentit d'humanitatque, sense que el director s'hi arrepengigens, la denúncia es despxòn purament delque consigna el film, que no vol abandonarmai l'objectivitat ,per a substituirla per lapropaganda i la soflama declamatòria, laqual té sempre l'inconvenient d'espatllar elsmillors films als ulls de les persones sensi-bles, encara que hi trobin un acord entre lesseves idees i les que la pel.lícula pretén de-fensar.

Estem persuadits que amb aquest film se-guim mantenintanos d'uns el to de les ses-sions MIRADOR, la història de les quals no

Director: Frank Tuttle

sempre que tant com a nosaltres mateixos, ala garantia que volem que constitueixi l'avalper .part nostra d'un film o del que sigui, ensdevíem a la confiança que ens ha demostratsempre un públic afinat i coneixedor, a lacreació del qual ha cantribuüt en tan granpart la _nostra actuació.

*e*

EI temps transcorregut des de la darrerasessió MIRADOR — presentació de Noies d'u-niforme — fins a la d'avui, no vol dir de capde les maneres que entre la presentació deSóc UM1t fugitiu i la pròxima hagi de passarun lapse de temps semblant. Al contrari.Des d'ara anunciem que presentarem el filmrupaae, tret üe la rai, osa aura teatral ae.Pagmol, pellícula rodada sota el control del'autor i en la qual Louis Jouvet té el paperde protagonista.

Potser hem de dir des d'ara que Topaze,més que una obra cinematogràfica en sentitestricte, pertany al gènere del teatre filmat.Així i tot, abunda prou en valors ciinemato-gràfics i, sobretot, el diàleg és d'una tal qua-litat, que l'espectador s'hi lliura i no trobani un moment en què el seu interés ilan-gueixi.

No podem, encara, precisar exactam'ent laduta en qué Topaze serà projectat per prime-ra vegada a Barcelona, només podem avan-çar que la s va presentació tindrà lloc el mesvinent.

AVUI A.

TIVOLI

CATALIN P.xBARCENA

► 1

•RA®UL EnROULIEN EIPA(90L

Parlant de Sóc un fugitiu, que MIRADORpresenta avui, Philippe Soupault, del qualno ja la competència, sinó la independènciano són un dubte per ningú, ha escrit a L'Eu-rope Nouvelle :

«L'actor que interpreta aquest film ha fetuna creació remarcable. Mostra en el seupaper una puixança i uiaa sobrietat que capactor no ha igualat a la pantalla. Millor en-cara que en Scarface, sap commoure'ns iemocionar-nos amb mitjains senzills i evitantla grandiloqüència. D'altra banda, el postoren escena, que certament ha estat influït pelsfilms russos, ha servit admirablement el seuintèrpret. En les escenes tràgiques tant comen les persecucions o els desenrotllaments,no insisteix mai. IEs un film, en una parau-la, que és del tot oposat als models sempreidèntics preferits pels directors i la majoriade postors en escena de Hollywood. A dirveritat, és indiscutiblement el millor film queha estat rodat ais Estats Units des de fa unsquants anys. Imposat als productors per'l'ac-tor Paul Muni que volia jugar el paper, Sócun fugitiu ha obtingut, amb sorpresa gene- Iral, un èxit fulminant.

„I aquest èxit és merescut. Es un granencoratjament per als postors en escena un-daciosos.n

Un argumen4 d'Edgar WallaceL'última cosa en la qual treballà el popu-

lar novellista anglès IEdgar Wallace, fou unargument per a la R.K.O. titulat KingKong. King Kong és un fabulós simi pre-històric, miraculosament sobrevivent, a:t decinquanta metres, que un dia es presenta aNova York. Allà, en fa de crespes. Estavellaautos contra la façana d'un banc, esbotzaum pont de tren a cops de puny, i, perse-guit, s'enfila dalt de '1'Empire State Buil-ding, on una esquadreta d'aeroplans ha d'a-nar a metrallar-lo.

Hom diu que l'important d'aquesta pellí-cula són els trucs enginyosíssims a què hanrecorregut els realitzadors, els quals sónCooper i,Sch6dsack, autors de Chang i deRango. Quant a la sonorització, ha hagutd'ésser una mica imaginària, sobretot pelque fa alls crits de les bèsties prehistòriques,de la veu de les quals no queda cap testi-moni.

Desprds de tot .això, veurem si el film valla pena o es tracta, com algú ja ha escrit,d'una fanfarronada.

Un efecte del cinema,«El cinema ha canviat la nostra manera

de veure el món. L'ha desintellectualitzat,romo temo. Ja no áí ibero dava¢ dcls ¿«serso els horitzons amb pensaments, sinó ambimatges que es reporten massa rarament auins pensaments profunds perquè aquestessurten soles, si no Iles sol.licitem. IEIs adver-saris del cinema — ,perquè encara n'hi ha– exultaran davant d'aquesta constatació.Però creo que serà tro triomf provisional.En aquest moment, assistim, sense adonar

-nos-en, car apenes analitzem la influènciadel cinema sobre el nostre esperit, al naixe-ment d'una concepció intellectua] nova. Ensom a la .primera fase, aquesta fase primiti-va on tot és en 'estat simple : la imatge cridala imatge. Però això inomés és un comença

-ment. 1 serà interessant de seguir l'evolu-ció d'aquesta concepció. IEl cinema encaraestà carregat de misteri. S'ha dit que el seudescobriment és tan important com el de laimpremta. D'aintuvi, .aquesta afirmació hafet somriure. A poc a poc hom s'adonaràque era veritable.»

(De René Bizet a L'Intransigeaet.)

Vegeu á la pàgina ó les basesdel Concurs "Mirador"

Un film dirigit per

rodats a les portes de Berlín, són actes desabotatge a l'alegria, a l'esperança. No calanar a cercar els casos extrems, per veureen molts films germànics actes de ressenti

-ment, sadolls molts d'ells de melancolia i afrec sovint del faing i de la pols. Per això elcinema alemany no ha pogut batre mai elcinema americà, en el terreny de la popu-laritat, per la simple raó que el poble ésamic de l'alegria, de la fe, del triomf de lajustícia.

La producció alemanya pot cercar en elrecord d'una història gloriosa motius quesonin més gaiament (Concert històric), compot decidir-se, ja en termes més generals,a esforçar-se a pensar d'altra manera i pet-j ar atmosferes més salubres, cum és el castan remarcable que ens ofereix Per la Ui-bertat. Si film alemany vol dir feixuguesa,atracció pels temes malsans, afició pels cli-mes tèrbols, Per la llibertat .ahir, avui Ca-dets, heus ací films que s'emancipen de laregla. Celebrem-ho!

Cal cridar Patenció de Cadets, abans quetot, naturalment, per la seva valor intrínseca,però també per sortir al pas de la desorien-ta ció que el títolpodria provocar en mésd'un lector. Nó és ni uiña opereta ni unainsolent parada de militarisme, que en elsmoments presents fóra doblement antipàtica.Res d'això. La crítica de fora ha coiincidita expressar la seva sorpresa davant de Ca-dets. Inquietud, sorpresa agradable? Cadetsfa un so nou dins la producció germànicacorreint. El protagonista és un descendentd'una família de militars que no sent gensla vocació de !la caserna ; la seva passiócentral és la música. 1 en aquella casernaano hi ha ini ombra de la fèrria concepcióprussiana de la disciplina que veiem en Noiesd'uniforme. Es quelcom de molt més ama-ble el que allí impera.

El director del film, George J.acoby, hasabut plasmar amb emoció la vida intrans-cendent, però animada de menuts incidents,adés agres, adés dolços, dens adults que a lacaserna de Lichterfelde es preparen a la car

-cera militar. Escenes que poden recordar,alguines, passatges de Noies d'uniforme, en-cara que un parallelisme, com va voler es-tablir el cinema Marivaux en estrenar elfilm a París, no fóra del tot escaient, per talcom els dos films es mouen en direccionsben diverses. !Escenes de festa, un Nadalemocionant dins les .parets del correccional,els petits actes quotidians, Jacoby ha fet unabona tasca amb aquest material d'una vidaen coll'ectivitat. 'Quant a aquest tema, hiha ]'anècdota psicològica pròpiament dita,anècdota digna, molt hàbilment desenvolu-pada, que dóna un interès sostingut a totel curs del film. IEn el capítol de la inter-pretació, cal ésser just recaneixent que ésimmillorable. Albert Bassermann en el paperde veterà de la milícia, Trude von Molo, laseva muller, actriu d'una bellesa meravellosai Franz Fiedler, el fill, vehement, profun-,iamnnt esniritual. fan un tríptic impagable.

«amb quadros estrictes, nets», ï sobretot«sense fullaraca».

Tres estrenesEsperàvem impacients la reaparició de

Clara Bow. Sang roja, el seu nou film, de-buta d'una manera espléndida amb una ca-valcada de pells roges, per llanguir tot se-guit sense ànima. En el pòrtic del film lle-gim les paraules de Jehovà : al portaré lameva venjança fins a la tercera generació.»El film vol illustrar aquestes paraules mos

-traint en la vida plena de doloroses calami-tate d'una noia, les conseqüències d'una vidade disbauxa d'un avantpassat d'ella.

En Emma, Clarence Brown amb un temaforça original dins els cànons cinematogrà-fics, ha volgut bastir un film imitaint aestones gla gran manera de King Vidor, sen-se reeixir-hi del tot. El seu film aconsegueix,en canvi, l'emoció fàcil del públic, amb urnamitjans no pas del tot sincers, ni recoma-nables. Res ens desplau tant, com servir-se dels bons sentiments per emocionar lagent.

De pura sang, que s'estrena demà, és unfilm notable. Els amics dels espectacles sen-saciona rls hi veuran uina cursa que recordala de Ben-Hur. 'Els amics de les emocionsdelicades han de trobar-hi força ,passatgesamarats de tendresa, poesia, paisatges cop

-sats dins una autèntica expressió lírica i querivalitzen a estones amb certes imatges ru-rals d'Alleluia. Una fotografia impecable,una tècnica precisa, obra del director CharlesBrabin.

Concurs Qo ^ D pc^dQpo^E L TILLC TO DD G MOOT/QClO©

Film basat en una sim-

ionia musical, ens pre-

senta una nova escola

d'art :: Per primera

vegada la imatge al

servei de la mtísiea.

eEs un film Paramount

GEORGE JACOB

que «L'Opinió»

presentarà en sessióespecial al

FÈMINÀSignatura

atí amb els quatre films que cregueu millors i tra-larament a la nostra Redacció.

a

De l'òpera italiana al perrnestran (Florència, 1658)

Pa.,eig de Gràcia, 57. — Telèfon 79651

Sessió a dos quarte de quatre. A les sis, sessióespecial, numerada a z pessetes l'entrada

REPORTATGES CINEACNoticiar) Fox Sonor

Inauguració del Noticiari Espanyol Sonor

Montserrat i Falles de ValènciaCATIFA MAGICA

Faràndula en el Mississipí

Agència exclusiva per a la venda de

MIRADORSocietat General Espanyola de llibreria

Barbarà, i6 Telèfon 14186

• , t)

EL. TEATRELA RENAIXENÇA TEATRAL Diatriba contra l'òpera

L'Opera és el terreny en què, fa més de El cor, encara que pres de la tragèdiatres cents anys, s'intenta la reconciliació de grega, no té a l'òpera el mateix caràcterdues muses : Poesia i Música. Regió dub- que allí tenia. 'En la tragedia grega era untosa on el bell i el lleig, el ver i el fals es factor essencialíssim, tota l'acció es reflectiabarregen d'una manera molt estranya. en les seves evoïucions plàstiques i els seus

Tota art neix quan una classe superior himnes solemnes. Era la veu de la natura-o un home de geni recullen l'art popular lesa i del desti.per a perfeccionar-lo. Així les nobles famí- A l'òpera, el cor és una multitud bigar-lies d'Atenes cultivaren el ditirambe de Ba- rada d'uniformes estranys, que canta i ges-cus, festa primitiva camperola ;'Esqui) trans- ticula amb una tal igualtat de moviments,formà el teatre de Tespis per a fundar la I que ens figurem trobar-nos en presència d'untragèdia grega ; Shakespeare s'aprofità dels cos d'armes.

Ni dubtes niL'autor de la lloança a Josep \i. Arnau

ha cregut pertinent de replicar a les objec-cions per mi formulades al seu article inse-rit al número 208 de MIRADOR. Tot fa creureque mou a Josep M. Miquel Vergés el designobiliíssim de penetrar els múltiples aspec-tes de l'armadura escènica renaixentista,feinaplaent de debò, per a ajudar a la qualsempre faig un. La rectificació que ha moti-vat el seu darrer article no tenia, precisa-ment, més finalitat que la d'eixamplar l'òr-bita dibuixada per les nombroses plomes queper espai d'anys i panys han sucat en lainfantesa del teatre català. EI meu aclari-ment es remuntava al període que vá desdel febrer de t8f a l'abril de 1866, espai,crec jo, que correspon amb justesa a ]'apa-rició de Frederic Soler. Josep M. Miquel si-tua els fets entre el febrer de iS64 i l'abrilde i865, moment de l'estrena de Tal faràs,tal trobaràs. Admetem la delimitació, per béque redueixi un xic massa el panorama.

Josep M. Miquel ve a dir, en substància.que les obres estrenades dintre del momentper ell escollit, no compreses en el capítolde les gatades, manquen del valor que jo empenso, quan és el cert que no m'he pronun-ciat sobre el mèrit de cap comèdia. Precisa-ment, vaig abstenir-me de valoritzar, comd'escaldar -me. En el meu treball són cons-tatats, objectivament, uns fets. La balançacapaç de pesar la producció que hem desem-polsat, no em toca a mi de manejar-la.

La sola cosa que m'interessa és de resta-blir la veritat. Demostrar que ultra les ga-tades, comptà el teatre català en el seu mo-ment inicial .amb quantitat d'obres de cairedivers, respectab0es, si .més ino, .per la inten-ció que les animava. La circumstància quePau Estoreh estampés La Tuietes de Mallol

AVUI

a les deu de la nit

al cinema

FANTASIOen sessió

MIRADORSETMANARI DE LITERATURA, ART 1 POLÍTICA

presentació del film

$.oc UNFUCITIU

Amb

PAUL MUNT

DIRECTOR

MERVYN LE ROY

•

Es un film

Warner -gros

First-National

imprecisionssota una denominació més o menys facecio-sa, que s'emparés darrera d'un pseudònim,no priva que estrenés ]'abra com a «comèdiade costums catalanes». Tampoc la curta res-sonància feta al voltant de 1'estreata de Lafesta del Santuari desment que es tracti d'undrama en tres actes. Per ventura no con-corren de vegades em els èxits un seguit defactors aliens al mèrit de les obres? De lade Marinello, que a la temporada de t8g4^35i després d'una colla d'anys de no escriurepel teatre, lliurà o prometé una producció al'empresa del Novetats, no se'n serva a ho-res d'ara altre antecedent que el títol i elfet de la seva estrena.

Tot el que resta apuntat i més que podriadir, demostra que fins admetent que l'evo-lució de l'art dramàtic a casa nostra s'ha-gués iniciat dintre el terme curtíssim fixatper Josep M. Miquel, tindríem sempre onzetítols pertaoyents a obres de filiació diferent,per vuit gatades. Davant d'això, tan clarque no necessita suport, les hipòtesis i lesinterpretacions personals no valen res. L'ho

-menatge de Josep M. Miquel a Vidal i Va-lenciano, retut a instància meva, em dónala raó en aquest punt. Possiblement arriba-ríem Miquel i jo a noves coincidències.

Per la resta, no hi ha en la naixença delteatre català confusions ni dubtes de capmena. Pensa, al contrari, que està tot per-fectament escatit i concretat. Manca so;a-ment que els qui parlen en públic de l'as

-sumpte es convencin de la necessitat quetenen d'assabentar-se. L'article mateix deJosep M. Miquel, que tants d'autors i tan-tes d'obres anomena, es ressent d'algunesfalles, verament de doldre. Anotaré les prin-cipals, car no m'agrada oficiar de MestreTites.

Francesc de Sales Vidal estrenà l'any 1864a Vilanova.

Pau Pi, que hem de suposar un pseudò-nim, no estrenà fins el 1865.

Manuel Angelon, que els anys 1856 i 58es :presentà com a autor dramàtic, no rein-cidí fins el 1876.

Diu Josep M. Miquel que dintre del pc-ríode Ter ell marcat — z 4 de febrer de t86qa 4 d'abril de i865 —, 'altres autors estre-naren comédies i sarsueles que es represen.taren a l'Odeoin, al Prado Catalán, al Jar_dín de Ilas Delicias, al 'I3voli, al Romea...M'agradaria de saber a quins autors i aquines obres a•ludeix. Tingui's present quetot el que no sigui puntualitzar contribueixa fomentar el galimatias de qué Miquel, comtants altres, es queixa.

En ]'article que m'ocupa es diu ésser e".pseudònim, tan estès entre els autors queimfaintaren el teatre català, un mitjà del quales valien aquests per a palesar la poca es-tima en qué tenien llur producció. A honorde Josep M. Arnau, s'afegeix que no n'em-prà .mai cap. (Estimo un deure d'oposar al'asserció lla següent prova :

La primera obra catalana d'Arnau fou es-trenada com original <<d'un cèlebre poeta ca-talà que desitja guardar l'iincògnit». Per lasegona i la tercera emprà Annau el pseudò-nim Jeroni Tafanell. Si l'adopció d'un nompostís tingués ]'.abast que Miquel imagina,caldria pensar que no copsà Josep M. Arnaula transcendència del moment.

En altre lloc de MLxnnoa afirma encaraJosep M. Miquel que la comèdia Lo ReyIVlicomicó va ésser representada a Barcelonal'any 1838. Per mi seria d'un interès extra-ordinari saber el teatre, i la companyia queva fer-la. Vol dir-me en quin llibre ho hatrobat? Li restaré força agraït.

Josa ARTIS

Cent anys deretrat femení

català

Exposició organitzada per

"MIRADOR"

y

Inauguració: r5 d'abril

Galeries Laietanes

Corts Catalanes, 6113

drames populars anglesos per a la seva obrai Molière transformà les antigues comèdiesdels cleres de la basoche (passants de la cú-ria). Si i'òpera hagués nascut dels drameslitúrgics de l'Edat mitjana, tall vegada hau-ria pres una altra forma ; però l'òpera nas

-qué als salons de l'aristocràcia florentina ilombarda dels segles xv i xvt, en les cortsbrillants de Llorenç de Mèdicis i de GaleazzoSforza, no en l'atmosfera fecunda i ingènuadel poble. Pina base ficticia, un esperit su-perficial presideixen doncs la seva fundació,i per això el seu fracàs.

Tota obra d'art és i ha d'ésser, com totaobra de la 'naturalesa, un organisme com

-plet. En Tàpera, sense 'la unió profunda dela trama poètica, acció i trama musical, nohi ha obra d'art, i aquesta unió no ha arri-at mai a. realitzar-se.Alguns esforços s'han fet per tal de re-

duir la música a la seva veritable funció —secundar el poema, expressant .per mitjà de

motius dominants d'orquestra i les seves di-verses comibinacions, les intencions secretesi els mòbils inconscients dels personatges,sorprenent-ne i revelant-ne els sentiments enllur naixement misteriós i fortificaint l'imte-rès de la situació —, així com .per tal d'evi-tar els abusos que la vanitat deis cantantsi l'excessiva complaença dels autors havienintroduït en l'òpera italiana; esforços enca-minats a acostar-se a la realitat dramàticai que resultaren estèrils ja que el gènere re-caigué en el seu pecat orignnal.

Rameau i Gétry, primer, i G1ück, després,gairebé assáleixen, per mitjà de l'harmoniai melodia modernes, .la resurrecció de la grantragèdia. Els seus deixebles Mehil i Spon-tini, i més tard Mozart i Weber, es mante-nen a gran altura i fins aporten noves rique-ses. Però, després d'ells, Il'ópera recau en laseva ostentació pretensiosa, tirainia del luxei recerca de l'efecte amb menyspreu de laveritat.

Lluny de mi la idea de negar les bellesesparcials que abunden en .moltes aperes. Cer-tament que i'obra d'alguns mestres ens sub-juga a moments, .però aviat tornem a.1 caosque origina la barreja dels artificis més vul-gars amb les més altes aspiracions de1'ànima.

En els seus orígens, l'òpera es componiade tres elements : melodia, recitació i cars.

La .melodia, presa d'aires populars, por-tada a l'escena transformada en ària d'òpe-ra i adaptada a paraules i a situacions qual

-sevulla, era fora de lloc.D'altra banda, una peça no podia ésser

constituïda només d'àries. Per petita que foscalia una acció que s'havia d'indicar. Entreles parts vocals, àries, cors, duos, etc., elsactors havien d'explicar el motiu de llur ac-ció, i per no llevar caràcter musical a aques-ta part de l'òpera s'inventà el recitaflu.

En ell van creure els inventors trobar lamelopea de la tragèdia antiga, sense teniren compte que la declamació grega depeniadel geni i de l'harmonia íntima de la llen-

, gua hellònica, mentre que - l'harmonia mo-derna porta una melodia nova, de la qualla cançó popular només és una mostra, ihan de passar molts segles abans d'adaptaraquesta melodia a les exigàncies del drama.Aquest recitatiu secco, acompanyat d'algu n .acords, mig parlat i mig cantat, és en reaili-tat el que hi ha de més monòton a l'òpera.

LA MUSICAEls Quartets de Beefhoven

Un oasi dintre el desert musical de Bar-celona. L'audició íntegra dels quartets deBeethoven. L :Associació Intima de Concertsi la de Música de camera enguany han pro-porcionat als barcelonins l'ocasió de posar-se en contacte amb la part millor de la pro-ducció del mestre : els seus meravellososquartets de corda,

^En ells Beethoven, tan intens com arreu,troba el mitjà d'expressió més adequat pera vessar-hi tot el seu pensament musical. 1es comprèn. 'El diàleg apassionat que es ju-gava dintre ]'ànima de l'autor havia d'ex-pandir-se com enlloc dintre el més dialogantdels conjunts instrumentals. Car el quartetde corda és diàleg pur. No hi ha e1 color del'orquestra. No és, com el piano, un solistapolifacètic. Les petites agrupacions d'instru-ments de fusta són massa decoratives : lafrase va massa lligada amb la qualitat del'instrument ; ve condicionada en absdlut perexigències sovint de mera execució. En ca-vi l'instrument de corda dóna el concepte enell mateix, sense posar-hi ni afegir-hi. Com-parant la mateixa frase dita pel violí o ditaper la flauta, us adoneu que en el violí gaire-bé no hi ha més que la frase, i en la flautahi ha la frase i la flauta. En una paraulaEl violí és més intelligent.

Per això l'estil de Beethoven, fet tot ell abase de vida interior, de «concepte» musica],s'adapta al quartet de corda fins al puntque sovint us entra el dubte de si és el com

-positor qui pensa o bé el quartet. Es evidentque, en el seu monòleg intern, quan Beetho-ven projectava les seves obres i se li aparei-xien les idees, era en forma de conjunt for-mat de quatre veus, cadascuna amb vidapròpia.

Tota la vida de l'autor hi passa. Des delBeethoven alegre, un xic descordat, fins a]'obstinat pensador, al feixuc minaire de larealitat. Des de les composicions muintades

La resòacia de] tenor i de la tiple acaben damunt el joc monòton de tònica i dominant,

p p només salvades per la vehemencia, fins a lesde desconcertar l'espectador. Què hi vénen polifonies més destroçades, om cada voluntata fer? Tant li fa ! Cainten bé i tenen tan poc va ,pel seu cantó. Ací Beethoven tan aviat esa dir-se, que es giren contínuament al públic, decanta pels esquemes nets i simètrics — mú-i en això els imita el cor, que només adqui- sita quasi automàtica —com, a] contrari,reix 'naturalitat quan expressa untà emoció engega llargues fluències orgàniques de mu-popular sota el cop d'un gran esdeveniment, sicaiitat, sense començament ni acabament,.

Aquesta mescla de sublim i de vulgar sem- com trossos d'una meditació donats a l'at-bla ésser el segell característic de Tàpera. zar, athuoiries que el seu geni es digna fer alsAbans d'alçar-se el teló, en començar l'or- profans, sense pendre''s gens la molèstiaquestra, ens sentim transportats per una me- d'endreçar -les o .amenitzar-:es.lodia trista deis violoncels ; tot d'urna, una En els seus quartets hi ha tot el el mónfanfarra de trompetes ens fa sentir guer- interior de Beethoven, que és çom dir moltarers, quan els violins ens sorprenen .amb un part d'aquest món i bastant de ]'altre.aire de ball, i, per acabar de desconcertar-nos, un galop a gran orquestra acaba l'ober-tura.

Dreia Dufresney, parlant de l'opera<Aquest pafs de gent rara, que parlen cain-tant, caminem ba'ilant i, sovint, fan totesdues coses quan menys ganes en tenen.»

Cal reconèixer que, des del segle passat,els esperits seriosos han deplorat la false-tat del gènere i la seva influéncia deplorablesobre 'la cultura estètica. 'Els que acceptenl'òpera gom un mal 'necessari, com un gè-nere consagrat pel temps o com una convic-ció útil, s'impossibiliten per endavant totallibertat de judici ; però collocant-se en elpunt de vista de la veritat dramàtica, de l'artelevat, distingirà immediatament el ver delfals.

Hi ha alguna cosa més perillosa que elque és dolent, i és la barreja de bo i de do-Ilent. Allò primer només fa mal a les ànimesvulgars ; això segon emmetzina també lesbones, i tal és l'efecte que ha aconseguitl'òpera des de fa tres segles.

Nota. – No cal dir que existeix un com-positor que, vencent grans dificultats, es se-para completament de l'exposat i per aixòmereix un capítol a part. 'Em refereixo aWagner.

DE CAERLO

Exit en la mida

corbates inarrugables

' Pijames a bon preu

JAUME I, 11

Telèfon 11655

RossEND LLATES

II

ELS MILLORSMATERIALS PER A LA

CONSTRUCCIO SON ELS DE

BARCELONA: Plaça Antoni Lòpez, 15 - 'l'elèton 16553

t

Una pàgina del n.° s d'uUn Tros de Paper»

re. . WMI)I 1

LE/ LLETR•EðREACTUALITZACIÓ

a ®ve1`1a detectivesca

UN ASPECTE DE LA RENAIXENÇA

EIsprîmersperîòdîcs catalansII Aguiló, Manuel Angelon, Adolf Blanch, An-

selm Clavé, Pdlai i Briz, Duran i Bas, Mañé

Després de la desaparició de Lo Verdader i Flaquer, Teodor Llorente i Gaietà Vidal

Català no es publica cap més periòdic fins i Valenciano. Em el número cinc Thos i

a l'any 1865: és Un Tros de Paper. Codina comença un estudi en català, Res-

Vint-i-dos anys sanse una publicació pe- tauració dels Jocs Florals de Barcelona, i

riòdica catalana, justament quan en altres Magí Pers i Ramona publica més endavant

aspectes s'intensifica la noble tasca de res- Origen de la lengua calalana, que, com sem-

sorgiment lingüístic, és avui una cosa di- pre, potser per no contradir la norma, és

fíeiil de oompendre. L'ànsia que domina es- en castellú, malgrat sigui un cant d'amor i

perits selectes com Balaguer i Rubió i Ors, de fe i de fidtllitat a la llengua. Diu : «...la

no té prou empenta per a crear un periòdic lengua de un pueblo es persistente en él

i no obstant 1 això, El Cata-lán, diari de quatre pàginesamb suplement literari elsdiumenges, és Balaguer elque hi porta la més gran ini-ciativa i el que, segons sem-bla, replica a El País, diarimadriileny, quan en una cor-respondència de Barcelonadiu : ((que la prensa — es re-fereix als catorze periòdicsque en castellà sortien aBarcelona — anda en manosde hombres de escaso saberen su mayor parte y que sisabenalgo no es castellano».Sembla que això hauria po-gut motivar la transforma-ció d'El Catalán en diari ca-talà, o almenys una respos-ta animada de l'esperit pa-triòtic que tantes vegadestraspua en les poesies, en elstreballs literaris i històricsde Balaguer, i que féu dir aRuiz Aguilera en un judicicrític d'Esperances i Re-cords : 3( ¿ 5 eria menos cata-lán Balaguer si hubiera es-crito sus poesías en lenguacastellana? No ; pero en cam-bio sería más español.» ElCatalán únicament s'afanyaa contestar : «Esto es másque una gratuita suposición,•es una calumnia.»

Cal assenyalar també LaVioleta de Oro, El Conse-ller, La Corona de Aragón,El Genio i altres periòdicsque, animats d'una lleu ten-dléncia regionaillista, seguei-xen no obstant la rutina ino se'n 'lamenten mai. Sem-bla tanmateix que e1 periodisme català noha de manifestar-se. Rubió i Ors, Mañé iFlaquer, Josepa Massamés, Falguera i antres,collaboren en castellà a aquests periòdics rno se''Is endevina pas mai e1 desig de cata-lanitzar-los. Si hom els fulleja en treu laimpressió que si mai van pensar-hi, emmu-diren per por d'ésser titllats de quimèrics.

A El Conseller es publicà la primera poesiacatalana de Víctor Balaguer -21 de 'maigde 1857 i Damas Calvet hi féu els primersassaigs, qualn sabé — aleshores vivia a Fi-gueres — que hi havia a Barcelona qui tre-ballava pel ressorgiment de la nostra poesia.

E1 dia primer de gener de 1862 surt 'laRevista de Cataluña, periòdic quinzenal, quedóna un gran impuls a la renaixença i aculltreballs escrits en català. Es la primera ve-gada que la prosa nostra senyoreja em lespàgines d'una publicació castellana ; finsaleshores havien donat tan sols acolliment ala ,poesia.

La Revista de Cataluña té una preocu-pació intellectual que Ii dóna prestigi i forçaper a superar l'allicieint de les lluites polí-tiques. Compta amb ele millors prestigis li

-teraris de Cataluinya ; entre altres anotemMilà i Fontanals, Rubió i Ors, Marian

Aguilera, per anomenar-ne un, emet un ju-dici que avui sorprèn una mica. Diu, des-prés de defensar el concepte cosmopolita del'art i de la poesia: o...quizás antes del si-glo XX Europa quedará constituída en unreducido número de nacionalidades, clara-mente indicadas con sólo mirar el mapa.»

IEn 'l'interval que hi ha des de la desapa-rició de Lo Verdader Català a Un Tros dePaper (1866) no es compleix pas el trist pre-sagi que anunciava aquell ipeniòdic en elnúmero de comiat (I), ben al revés, hi ha

1 1 ' t

IIiiiiiiiiiiniu11iiiiuii111iiliullii11iG411ulullll_

OBRA NOVA

PER LA MAR =_á per E-_ JOSEP ELIAS I JUNCOSA E_

(coca EDIssES)

Preu: 4 pessetes

Administració i venda: 1

Llibreria Cafalónia3, Ronda de Sant Pere, 3

Telèfon 12456

511111111111111111illllllllllllllllllllllllllll1111111111II

Remarquem ara la invasió que sofrim elspaïsos llatins pels costums i ales coses delNord. Particularment per les dels països an-glosaxons. Després de l'esport i del cinema,en literatura dos exemplars característicsd'aquelles terres : la biografia i la novelladetectivesca. Més moderna en les nostresterres, aquella. Més recent, perú, la granquantitat de traduccions de detective-storiesque veiem als aparadors de les llibreries.

Sherlock Holmes, Nick Carter, Rocambo-le i algun altre exemplar del gènere, eren de

G. P. Chesterton, per Low

fa molts anys estadants habituals dels quios-cos de diaris. Ara la novella detectivesca hapujat de categoria. 1 de preu. Moltes per-sones que mal no haurien llegit aquells qua-derns, ara són fidels lectors dïEdgar Waila-ce, de Fletcher, d''E. Phillips Oppenheim idels altres grans noms del género. Abundenles colleccions que s'hi dediquen exclusiva-ment. I el fenomen és general a tots els palsos illatins i germànics, un comencen a escriure novelles d'aquesta mena els autorindígenes. Val a dir que si exceptuem algunescriptor francés — Georges Simenon, araabans Gastan Leroux, el creador de Rouletabule —, els escriptors no anglo-saxons tenen una ban .migrada qualitat.

El perquè d'aquesta voga? E s cosa encareno ben explicada. Els crítics i aquells fi11aofs mixtos de profeta que ara corren, ncs'han preocupat d'interpretar aquest scgm^dels temps corrents. Sens dubte perquè l'hasconsiderat una cosa inferior. I certament qudeu tenir ,alguna importància i deu respondre a alguna necessitat o impuls de l'època

GUTEMBERG, S. A.

Maquinària ) Tipus, Filetatge de

bronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullers, 1 1 Vra Laietana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

quan s'ha estès tan ràpidament i ha envaïtuns dominis que no havien estat mai elsseus.

Chesterton, que tantes coses interessantsi suggestives ha dit i segueix dient, publicàja fa més de trenta anys en un dels seusllibres (The Defendant, Londres, Igot), unaDefensa de la novella detectivesca, on ja estroben marcats aquells trets que constituei-xen el secret del seu èxit:

«!El valor essencial i que de primer us cri-da l'atenció en la nove}la detectivesca resi-

deix en allò que és la mésantiga i l'única forma de li-teratura popular. !Els homes

han viscut en mig de mun-tanyes importants i de boscoseterns durant molts seglesabans d'adonar-se que eren

poètics ; pot racionalment su-posar-se que alguns dels nos-tres descendents veuran pot-

ser brillar les xemeneies ambun to porpra tan brillant com

els cims de les muntanyes, itrabaran que els fanals tenenuro aspecte tan naturat comells arbres. Aquesta concepcióde la gran ciutat com unacosa d'una estranyesa colpi-

dora ha trobat la seva Ilíada

en la detective-story. Tothomha pogut remarcar que enaqueixes històries l'heroi o eldetective travessen Londres

amb una ignorància dels seuscongèneres i una illibertat demaneres comparables a lesd'un príncep de llegenda que

viatgés Opel país dels elfs. Enel curs d'aquest aventurat

viatge, l'bnmibus banal adqui-reix les aparences antediluvia-

nes d'un vaixell encantat. Lesllums de la ciutat brillem comels ulls d'innombrables follets.Són els guardians d'un secret,P°° pueril que sigui, que l'au

-tor coneix i el lector ignora.Cada volta del camí és comun dit indicador que ens el

designa ; cada alíniamemt dexemeneies en l'horitzó semblasaludar amb gest irònic la so-lució del misteri.»

Heus aquí dlarament indi-cades dues característiques de

la inoveila detectivesca, quesón sens dubte el secret delseu èxit creixent : la poesiade les coses vulgars, del viu-

re quotidià, que ningú no sap què pat ama-gar, .aqueixa poesia que trobem en tota lanovella modenna. I segon : aquest sentit de

cosa meravellosa i extraordinària, d'epopeia

actual on els herois vesteixen americana iusen pistola automàtiea i un automòbil demolts cavalls, en comptes de vestir arma-dura i armar-se .amb llança i espasa per .amatar dragons i enemics eom ho feia Sígfrido qualsevol heroi d'epopeia, molt menys ce-

s rebral i más extraordinari que qualsevol dels

n personatges d'Edgar Wa'ilace.RAMON ESQUERRA

Visiteu la nostra

SUCURSAL

Passeig de Gràcia, 87

r.Llibreria Francesa

Rambla del Mig, $ i io

ma terndemcla que 1env.almenprogressiu del català a tots els gèneres li-teraris.

Joan Cortada publica La Noia Fugitiva —traducció —(1834) ; 'Miquel A. Martí, Llà-

griines de la Viudesa (1839) ; Rubió i Ors,Lo Gaiter del Llobregat (1841); M. Pers iRamona, Gramàtica Catalana (1847) ; PauEstorc, Lo Tamboriner del Fluvià (1851) iElements de Poètica Catalana i Diccionaride sa Rima (1852); Josep Subirana, Some-tén. Reflecció sobre aquesta paraula; A. Bo-farull, Los Trovadors nous — primera anto-logia catalana (1858) i L'orfenela de Me-nàrguens (1862) ; Víctor Balaguer, Lo Tro

-vador de Montserrat (t861). La restauraciódels Jocs Florals ajudà també al retroba-ment de la llengua ; la seva influència noés però decisiva i Balaguer és parcial quanescriu en el pròleg d'Esperances i RecordsEls Jocs Florals són digui's lo que es vulguien contrari, los que han donat naixença ala moderna literatura catalana. Els Jocs aju-darein simplement, i si amb preferència s'had'assenyalar algú, és Rubió i Ors, que jal'any 1840 publicà les poesies de Pere Serafíi de Vicenç Garcia, i en el pròleg de LoGaiter del Llobregat se'ns descobreix comel més conscient dels renaixentistes. Com diuJust Cabot, .aquest pràieg té el valor d'unmanifest.

L'any 186 surt per primera vegada elCalendari del Pagès, oir es troben signaturesde Joaquim Salarich, Josepa Massa;nés, PauEstorc i Damas Calvet.'Conté treballs d'his-tòria de Catalunya, de física, d'agriculturai una secció de festes i mercats de tot l'any.Em aquell moment, l'aparició del Calendartidel Pagès és una mainifestació més del cultiude la llengua.

A darreries de 1864 Pelai i Briz publicael Calendari Català de 1865. Té cent qua-ranta dues pàgines de prosa i de poesia. Hicoll.aboren, entre altres, Tomàs Aguiló, Víc-

mientras vive la humanidad que la habla,y esta misma lengua es para el pueblo quela usa como el soplo inmortal de nuestroespáritun.

Teodor 'Llorente hi insereix una poesia encatalà La Nova Era i Salvi Thos i Codinauna romança, A la Nina de ma Terra, es-crita a Madrid l'any i86i ; Marian Font,una elegia A Monturiol, i Francesc Pelai iBriz '1'a traducció catalana de Trueba LoLlibre dels Cants (fragment).

La Revista de Cataluña té una gram in-fluència en el ressorgiment literari, aquestobjectiu és quasi la fLnialitat única que per-segueixen llurs redactors. Tot allá que fa Iesment a la inostra història és estimat i hité preferència. Les biografies de catalans i--lustres són sempre estudiades a través dellur difusa catalanitat. Cal assenyalar la sa-tisfaeció amb qué acullen un articule de Brau-ho Loz on encoratja la renaixença poèticacatalana. «La poesía catalana había muertoy ha resucitado» --- diu Loz — i em aques-tes senzilles paraules forasteres, la Revistade Cataluña experimenta la més patrióticaemoció i agraeix a l'hellenista aragonès, unade les primores veus encoratjadores, la no-ble lloança i el delicat esperit que enclou elseu curt treball Los poetas catalanes.

Després de publicar-sen setze números, laRevista de Cataluña suspèn temporalment laseva publicació el mes d'agost de 1862. Lasegona època comença .a l'octubre del mateixany, 'però no sembla pas la mateixa revista.No hi ha res escrit en català i hom hi cons-tata de seguida la manca de signatures quetant havien contribuït al prestigi de la pn-mera Revista de Cataluña.

tor Balaguer, Francesc Bartrma, Marià Font,Enric Girbal, Teodor Llorente, Manuel Milà,Jeroni Rosselló, Joaquim Rubió, Gaietú iEduard . Vidal, Isabel. de Villamartíin, JosepSubirana, Josepa Massainés i Lluís Roca. ElCalendari Català és una veu més de 'la re-naixença que, •en aquell moment, sembla jaguanyada. IEl Museo Literario de Valenciahi dedica un estudi crític, el Diario de Bar-celona, La Corona, e1 Monitor, El Manre-sano, l'Eco de Gerona i el Monitor de Lé-nida saluden també la seva aparició, en re-produeixen fragments i assenyalen llur sim-patia pel Calendari que, amb el lema Quillengua té a Roma va, segueix cada any laseva publicació, amb el mateix esperit i ambla màxima fe en el destí de la llengua .

A:oans d'Un Tros de Paper, que asseinyalala continuïtat de publicacions periòdiques enla nostra llengua, hi va haver un diari escriten català? Ningú no l'esmonta i tothomcoincideix a apreciar Un Tros de Paper coma inici del periodisme català. 'No obstant,Gaieta Vidal, en un treball que adreça aGuillem Fortesa on parla de la renaixençade les lletres catalanes, diu : e...i si no esticmal enterat, fins s'ha publicat un diari iper cert en una terra on més es coneixen leslletres de canvi que les destinades a pintarles afeccions més dolces del cor. A la Islade Cuba tan poblada de catalans». Sembla,però, que mai loo va existir aquest diari.La primera publicació periòdica catalana aCuba és Lo Missatger Català, que surt a laHavana després de 187o.

Totes aquestes ma nifestacions culminarenen 1a instauració del Teatre Català (i864).Aquest fet transcendeix en ells periòdics,perquè gràcies a la popularitat de les ga-

e * * tades es pot aventurar la publicació d'UnTros de paper que neix de cara al <català

Els iniciadors de la renaixença treballen que ara es parlan, sense cap mena d'ambicióen altres aspectes i encara que no surti un literària i sense el més lIeu esperit de cons-periòdic català, l'esperit que domina tots ciència patriòtica. Un Tros de Paper té, perd,els renaixentistes fa pressentir un desvetlla- l'avantatge de la popularitat, i, gràcies alment general que àdhuc ha de transcendir seu to, trenca l'indiferentisme del poble ien el camp polític. Des de bon comença- fa possible que amb regularitat aparegui unament s'entaula, malgrat la vacillació que treu publicació periòdica a Catalunya.consciència patriòtica als nostres poetes, la J, M. MIQIUEL I VERGESqüestió de la unitat nacional que, en el con-cepte assimilista de 1'iEspamya castellana,obstaculitza l'equanimitat dels crítics. Ruiz (i) Vegi's DltenDoR, n.° 214.

APQOVAT PERL'AC^DEMIA DE/'MEDICINACIRURGIÁ DELÀPC- LONA

rn^, 111lal11.

n í iT

o11_ 111 {' 'll\____J ^

V10 1 . r.

1.,111^nnl11111^,cll.l,^ a^(, ;üü 1111

VERTIGENSI PESOMBRES,FATIGA, DESNUTRICI01.1han d'acabar davant uns

J

x

Començeu sempre per on tots

nervis destroçats,

35 aI 39 BARCLONA

—I ta mare, que no el pot veure ni en

pintura, et deixa casar amb En Lluís?—Per això mateix. Li vol ser sogra de

totes passades.

(Evevybody's Weekly, Londres)

rt*.g a a&da, x. Te aM .1wiRARCBLONA

Josas' MIRACIJE

Ezit en la midaCorbates inarrugables

' Pijames a bon preu

JAUME I, tt

Telèfon 11655

MoBaIAJU D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebcnš ta i tapis -

ð. Objectes d'art 1 de fantasia pera obsequis. Sales d'E:-posfcíoaz da Bcllcs Arts.

PUNTS DE VISTA

—1 la vostra dona?—A la presó.—I el vostre fill?A presidi.—I la vostra filla?—No me'n parli ! Es la deshonra de la

família!(Ric et Rac, París)

ttl riayurVv

raspalls per a tots els usos

articles de neteja—objectes per a presents

rambla catalunya, 40

MIMBDR

LES ARTS I ELS ARTISTESLa publicitat moderna La restaurack de Breda

J u n c e d, el formidable

única manera d'aconseguir una eficàcia po-sitiva amb mínimes •despeses, car no seriade realització possible l'organització de ser-veis particulars que per molt que s'esforcinno podrien reunir, per exemple, certes dadesestadístiques que són la base fonamentaJdel coneixement dels resultats de tota cam-panya, dades que menen a la modificacióo adaptació de procediments.

Ara bé : també hem de cuidar però quela publicitat generada en aquest laboratorino surti amorfa de sentit nacional. Basadaen actituds i procediments exòtics, podriaésser que sentéssim principis bàsics erronisque serien de fatals conseqüències si s'apli-quessin al nostre país.

La raça llatina ino pot reaccionar igual-ment davant d'un excitant perceptiu.

Per tant, cal que les obres destinades amoure aquestes excitacions sensoro-percepti-^es estiguin basades en el coneixement dela pròpia raça, car així més fàcilment acon-seguirem provocar estats afectius si ho femamb clements estètics genuïns.

Si nacions nòrdiques, donada la seva psi-cologia, podem promoure reaccions subcons-cieints a base de representacions gràfiquescarents en absolut de sentit artístic, els po-bles llatins podrien tal vegada acceptar unaimposició de tal naturalesa, però sens dubtedespertaria una lamentació subconscient re-sultant d'aquella iinadequació.

I com que els estats afectius subconscientsi els processos somàtics motiven reaccionsque determinen , el actes volitius promotorsde l'actitud, d'aquí ve que deguem no obrarde lleugers abans d'adoptar en el nostre país1a cartellístioa carent en absolut de sentitartístic, sinó que, presciindiint dels propis ju-dicis i de sa tisfaccions subjectives, siguibase d'estudis psicològics fets al nostre

Els estudis psicològics referents al fet pafs que hem d'establir les 'bases caracterísde 'la publicitat, no ensenyaran, no conver- tiques més adients als estats anímics de 1tiran en publicitari a qui no tingui una in- mostra gent.tuïció del reclam, però suggeriran, facilita- Sols així crearem la nostra publicitaran, aportaran dades estadístiques, senya- pròpia, nacional, de característiques tan aclaran els esculls que poden esberlar la nau contundes com la britànica, nordamericanapublicitària i li senyalaran el rumb que ha francesa, 'alemanya, russa, italiana, de leconduït a éxits veritables. quals creiem útil d'ocupar-nos un altre dia

La ciència psicològica al servei de la pu-blicitat facilita dades tan vastes com mate-màtiques, no sois per a la generació i exe-cució de campanyes publicitàries i compro-vació ddl percentatge de la seva eficàcia, sanóque dóna a conèixer els ressorts afectius ca-paços d'estimular els òrgans sensorials del'individu per tal de poder atacar aquellsl'estimulació dels quals puguem aprofitar al'objecte comercial que perseguim.

Una de les condicions més apreciables detot ,publicitari és la seva previsibi:itat. Ana-litzant bé els factors psicotècnics de cadacas, el publicitari pot fer-se ben bé càrrecde les reaccions produïdes, i tota vegadaque (les lleis deduïdes de les observacionspsicotècniques determinen unes constants quepermeten evitar imprevisions, cal que el pu-blicitari sàpiga valer-se d'aquestes lleis pera establir el seu ordre i mètode per tal depreveure les condicions útils i eliminar totfactor ineficaç.

La publicitat en el nostre país està actua]-ment incorporant-se al moviment universalde renovació.

S'agiten un nombre considerable. d'acti-vitats ; dibuixants, pintors, fotògrafs, gra-vadors i tots els que es dediquen a la in-dústria de reproducció gràfica poden ado-mar-se del canvi que s'opera.

El publicitari, de cada dia més entès, ésmés exigent. Les revistes estrangeres espe-cialment dedicades a la reproducció de car-tells i anuncis li revelen lesgrans possibilitats de quèpot disposar.

La fotografia, emparant -seen la nova visió objectiva,s'ha convertit en elemént depublicitat.

Els procediments fotome-cànics de reproducció, enaquests darrers mesos, espe-cialment l'offset, han millo-rat a Barcelona considera-•lement.

Els pintors cartellistes s'o-cupen del((plagie i tractend'evitar la divulgació delsconcursos de cartells en elsquails dl valor irrisori delspremis converteixi aquells enactes tan poc adients comels jocs florals de barriadao la proclamació de MissDistricte, que ni remunerael glorificat ni glorifica l'or

-gainitzador.L'Associació de Cartellis-

tes i •Publi Club estan ac-tuant d'una manera desacos-tumada.

En aquest darrer, actual-ment s'està acabant el Pri-mer Curs 'Català de Psico-logia Publicitària que hi dó-na, amh força èxit d'assis-tents, el professor Alexandre !Schieusebairgue.

I .a l'Institut Psicotècnicde la 'Generalitat ha comen-çat a funcionar el servei dePsicotècnica Publicitària, querendirà grandíssima utilitata les persones que s'interessin per aquestesactivitats.

Així la publicitat obre en nostre país unanova etapa, que, deixant de banda els pro-cediments empírics, s'empararà de les en-senyamces psicològiques o psicoanalítiquesbase de tota campanya publicità ria modernaper tal que sigui concebuda segons un cri-teri amb finalitat definida, dirigida amb claravisió conscient, executada amb una perfec-ció tècnica, distribuïda amb eincert, de mí-ohm cost i d'eficàcia controlable.

Illustració d'Edy Legrand

En aquest camp exptoratiu cal cercar to-tes les dades fonamentals de la ciòncia pu-blicitària, tant pel referent a la composició,redacció, colorit i collacació del cartell oanunci, com per a la provocació d'estatsafectius mnemotècnics i actituds volitives enel subjecte.

Es per això que cal que l'Institut Psico-tèonic de la Generalitat munti a la perfeccióel seu laboratori d'investigació proveït délsaparells convenients a les seves experiències,

Organitzada per la secció d'Arqueologia iHistòria del Centre Excursionista de Catalu-aya, tingué lloc en la sala d'actes del Cen-tre, una interessant conferència per l'eminentarqueòleg senyor Jeroni Martorell, arquitecte

-director del Servei de Monuments Històrics,el qual va parlar de la restauració del claus-tre del Monestir de Breda pels Amics del'Art Veli.

Entre les moltes i lloables activitats que,comptant amb escassos mitjans, ha dut aterme l'esmentada entitat — i que sols fo-ren apuntades no fa gaire en aquestes ma-teixes pàgines —, aquesta de la restauraciódel claustre del monestir de Breda és de lesmés remarcables.

Martorell exposà 'la importància que hantingut les cases monacals, llocs de refugi deles ciències i de des arts, i fent remarcar elpaper primordial que represexten els gransmonestirs que tan íntimament estan lligatsamb la civilització i la història de Catalunya.;resumint amb l'asseveració que Catalunya,sense Ripo11, Poblet, Sant Pere de Roda ialtres, no fóra Catalunya. Per això té tantís-sima importància conservar els monumentsi obres d'art, gloriós patrimoni nacional.

Recorda el que deia la Memòria de l'Insti-tut d'Estudis Catalans l'any xgr5, queixant

-se de la inacció dels elements oficials 'que nofeien res per a evitar 1'emrunament i l'expor-tació dels eilements .artístics. Avui ja per sortla protecció del patrimoni .artístic ha milloratmolt a Catalunya. IF'Is Serveis de l'Estat con-tribueixen amb fortes quantitats 'i fan gransobres a Poblet, a Samt Pere de Roda, a Tar-ragona i altres llocs ; els Serveis de la Gene-ralitat, a Sant Cugat, a Martorell i Banysaràbics de Girona ; els Amics de l'Art Vells'han superat a tot el que d'ells es .podiaesperar, Però, .afegeix el conferenciant, 1aCatalunya autònoma ha de fer i farà moltmés.

El cas de la restauració del claustre deBreda és molt interessant perquè és feta peruna entitat particular com Amics de ]'ArtVeil sostinguda amb quotes voluntàries imolt sovint modestes. Quatre anys de vidaté ]'entitat, que amb entusiasme empren-gué tot seguit els serveis per als quals ha-via estat fundada; i són ja nombroses lesrestauracions i consolidacions que porta fe-tes ; sense pretendre enumerar-les totes, es-mentem alguns casos com Saint Pons deCorbera, Font de Sant Bennat i creu d'en

-trada al monestir de Santes Creus, SantCliment de Coll de Nargó, Porta Ferradade Sant Feliu de Guíxols, Retaule del Roserde (Mataró, Muralla de Cambrils, Castellfu-llit de Riubregós, Palma d'Ebre, Claustrede Breda...

A més d'aquestes obres, l'entitat Amicsde l'Art Vell lta intervingut en nombrosís-sims casos, cridant l'atenció quan ailgun mo-nument o obra d'art ha estat em perill, ins-tant a qui correspongués perquè es pren

-guessin les mesures necessàries per tal d'evi-tar la minva del patrimoni artístic i arqueo-lògic de 'Catalunya.

El Sr. Martorell explicà el paper que tin-gué a Catalunya l'ordre de Sant Benet, ienumerà els monestirs fundats a la Penín-sula. Ponderà la vàlua del monestir i dlaus-tre de Breda ; i recordà els dominis i prerro-gatives que tingué; es desprèn d'uns inven-taris que va 'llegir, la riquesa de les joiesi mobiliaris. Addueix documents que asse-nyalen la fundació en l'any 1038 pels Ves-comtes de Cabrera i la consagració que tin-gué lloc més tard, en ro68. Compara el mo-nestir de Breda, amb altres monuments ca-talans ; fa remarcar la importància extraor-dinària del campanar ; i féu, illustrat .ambmolts clixés, un detalladissim estudi delclaustre de Breda, situant-lo al segle xn idemostrant tant per les seves acurades pro-porcions de transició d'estil, com per l'es-veltesa i elegància de les seves línies, queés un claustre únic a 'Catalunya, digne del'obra que s'hi ha realitzat.

Dedicà uns elogis al propietari del dlaus-a tre, iliustre enginyer Sr. Rieard Rabassae Puig, qui ha donat tota mena de facilitats,

i gràcies al dit senyor s'han retornat al seuL

lloc pedres escampades, de gram valor ar-qued'.ògio, i que fan esperar que el claustre

t de Breda pugui convertir-se un dia en Mu-seu de carácter local.

L'Ajuntament de Breda, com a represen-; tant del poble que estima el claustre com

una joia seva, no solament ha donat totesles facilitats, sinó que està orgullós de con-

A tribuir també al seu embelliment.

Errada a esmenarEn l'article de Joan Sacs sobre El cas

Dalí, publicat en el nostre número anterior,passà una errada que cal esmenar.

EI paràgraf que comença amb els mots»Tqt això, amb les mateixes o semblants in-coherències», es desvirtua unes ratlles mésavali. Allí om diu : cisi no pronunciés quel-com de més alarmant, i l'eficàcia de l'alie-nació mental...)), ço que cal llegir en la for-ma següent :«si no prenunciés quelcom demés alarmant, i és el següent : a part de lademència ideològica i de l'explícita confian-ça en l'eficàcia de l'alienació mental», etcè-tera, etc.

SYRAExposicions permanents d'art

Objectes per a presents

DIPUTACIÓ, 262

TELÈFON 18710

Juneda. — Auto-retrat (aiguaf

]oració de Junceda, per la gent de 1a mevaedat, ja és cosa vella d'anys ; de quan en-cara escolars teníem En Patufet als dits iamb ell, inconscientment, ens ensinistràvemen tres coses afins però distintes : la lite-ratura, les normes de l'Institut i l'estil delsninotaires. Cap patufista de vint anys en-rera — com segurament cap dela actuals

—no confonia a bell ull un Cornet amb unJunoeda o amb un Llaverias, per exemple,els quals eren i són encara els dibuixantsmés destacats del popular setmanari. I siEn Cornet ens feia riure .amb els seus ni-nots, i si En Llaverias ens feia gràcia ambles seves bèsties humanitzades, Jumceda ensentusiasmavapositivament, fes ei que fes,perquè aleshores ja sabíem compendre queels dibuixos de Junceda eren els que es-taven niés bé, fet i fet, perquè eren els queens feien reviure més exactament el mónreal que l'acudit o la illustració ens revelava.

Per part meva, l'admiració vers Juneda,he de dir que s'ha intensificat. He ar-ribat a trenar-hi .amistat, i amb l'amistatl'admiració s'ha tornat devoció. I és queel Junco-la íntim és lla revelació dei Jun-ceda dels dibuixos. Cal veure'] al seu pisdel carrer de Mallorca dibuixamnt, de .peudret, darrera el seu taulell de treball . Calveure'l dibuixant per espiar li els trets delrostre ara estirant-se, ara encongint-se, re-flectlnt fidelment l'estat d'esperit de l'homeque transplanta tat um món real i ell re-creadamunt el paper ; totes les virtuts i tots elsvicis, totes les glòries i totes les vergonyes,es pasten i es repasten, es viuen i es re-viuen al seu dedins, es senten i instantània-ment es filtren anib tinta xinesa.

Segui...--Gràcies. Prefereixo estar dret. (Em rea-

litat el que hom prefereix és veure com escrea la meravella del seu dibuix.)

—Doncs m'assec jo.Tot s'ha perdut! Tot no, perquè Juneda

és un home amaníssim i de seguida us captiva amb la seva conversa. Descobriu quede cap manera no és un pedant, ni un esmob, ni cosa que s'hi assembli ; ho des-cobriu comentant illustradors, ]iterats, lite-ratures, filosofies. Sempre sentiu L'aleteide la sinceritat i de l'autèntica modèstia ela quietud de la cambra. Llibres? No sabeben bé com ha anat, però aviat sabeu qu

el Robinson del carrer de Mallorca és l'au-tor dels prestatges o,. s'arrengleren els lii-bres. Aiguaforts? Heus ací Rembrandt, elmestre, homenatjat amb un autèntic bran-quilló de llorer. Els vostres genolls es po-blen de pressa .amb aiguaforts de Rem

-brandt; el dit de Junceda, gairebé trèmul ,.passa damunt del gravat i s'atura uns segons-per a valorar un detall, per a remarcar unaparticularitat ; si en moments així aixequeuels ulls i els claveu en els de Juneda, els

trobeu completament emba-dalits en la contemplació.Junceda és un devot delsgrans mestres i no ho pottrair. N'i pot trair que ésun home documentadíssim,d'una cultura sólida, d'unsconeixements dilatats ; 'lesseves protestes d'autodidac-te, doncs, no serveixen peraltra cosa que per revelarl'esforç que ha hagut de ferper arribar on ha arribat.

1 bé : on ha arribat, Jun-ceda? Per mi, a1 capda-munt. Junceda, del qual noes pot dir en veritat que si-gui mediocre, perquè de lamediocritat a Junceda hi hatres mons de diferència, hamerescut a hores d'ara 1'e-logi màxim que pugui fer-se d'un illustrador—i la granllàstima serà que no en re-cordi la procedència—; ésaquest : «Junceda fa un granmal als escriptors ; fa unsdibuixos tan meravellosos,

que predisposa el lector a

unes majors, si no iguals,meravelles en la ilectura. I ladecepció, a vegades, és cruelno vol dir que no hi siguin,les tals merave4lles ; vol dirque, superades per les de Pil-lustrador, les de l'escriptorperden bona cosa del seu va-lor. Si les illustracions fossinvisibles després del text...però no, ho són ambans, i 1'iil-

ort lustrador s'emporta la victò-ria.» iHe citat de memòria,

però tinc la seguretat de no haver estaninfidel. Altrament, qui de nosaltres no hafet urna experiència semblant entre GustauDoré i e1 Dant, posem per cas, en La Di-rina Comèdia? Un elogi així, doncs, ja jus-tifica, ein Junceda, e1i qualificatiu de for-midable.

A .aquest formidable Junceda, doncs, quedibuixa com els mestres, els grans mestresdibuixen — Passarell em deia un dia que undibuix de Juneda posat al costat de qual-

sevol dels millors dels millors mestres ale-manys, resisteix tan bé el parallel, que unobaixa; més .aviat .pujan —; aquest Juncedaque fa admirables aiguaforts i que en deuràfer d'insuperables, vistes la dosi de volun-tat, de tenacitat i d'estudi que hi posa,aquest Juneda que en certa manera és unavivent manifestació de franciscanisme perl'amor que posa a les més petites coses —aquella dita de !Manolo Hugué : «sempreque em proposo fer una Venus em surt una

granota,,, en Juneeda no és possible; fa allòque es proposa; i ho fa perquè,, gran obser-

vador de totes les coses, sempitern estudiantde volums i formes, abans de fixar res alpaper ho estudia, ho observa i s'hi identi-fica si la identificació hi cal — aquest im-pagable Juneda que ha fet les delícies delsinfants i dels grans, dels profans i dels en-tesos, és ,poc menys que desconegut, de tan

conegut, a casa nostra. No hi ha dia queno brolli urna meravella dels seus dits, i,tal vegada acostumats a veure-li produir me-ravelles, sembla que ni ens en adonem.Aquest fenomen ja ha esta observat i de-nunciat per Joan Sacs i per Cares SdGdevila entre altres. Però Juneda, per dir-hoamb paraules de Soldevila, «no acaba d'a-conseguir l'homenatge dels selectes o no l'a-consegueix en la mesura que cal. Fa l'e-fecte que encara -no ens hem adonat que elsJuncedes van molt escassos, que en neixun molt de tard en tard, i que tot i tenir-neactualment un, deixem per a la posteritat

e la feina de valorar-lo.Jo crec sincerament que no hem de deixar

exclusivament a la posteritat aquest acte dejustícia, sinó que és essencialment cosa nos-tra. I per acabar, , manllevaré altra vegada

u al meu estimat i admirat Soldevila una de-u finició que val un tresor : <<Jumceda és une do magnífic que els déus han fet a Cata-

lunya perquè no acabi d'ensopir-se sota el

flagell de la ximpleria i de la morbositat.»Pensem-hi, que val la pena.

Cartell de Jean Carlu

PERE CATAL.

A vegades, voltant per exposicions sobre-tot, m'he sentit víctima d'una ensarronada;tot perquè — és un concepte meu — hom havolgut presentar com a obres d'art telessimplement embrutades o papers guixats al'estil infantívol, sense lla ingenuïtat delsinfants, però amb llur autèntica ignorància.Amb Junceda — i amb tants d'altres — laimpressió de ]'ensarronada no l'he pogudasentir mai. I és que Junceda no és un em

-brutapapers, sinó tat un dibuixant. La va-

El marrec. -- Vol que em quedi a guar-dar-li el anarit, senyora?

(Judge, Nova York)

—.Escolti, Maria, que ha trdbat un duroque em vaig deixar sobre aquesta taula?

—Sí, senyor ; moltes gràcies.(Vast Hem, Estocolm)

EL NOU COTXE SU'PERE'SPORTEls entesos

(Fuorisacco, Torí)

A veure, maco, si gla moneda és al teutros de pastís.

—Pel que .pugui ser, me'l venc per unral.

(The Humorist, Londres)

Societat Espanyola da Carburs Met1'IicsCorreos, Apartat 9e BARCELONAt.leg. l •"Carburo." Mallorca, 439 i•lalo■ rwu

CARBUR DE CALCI; Fàbrictuea a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °/ o DE PETRESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i $ECAT defila i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

Concurs «Mirador"

t. El lector és pregat d'escollir els qua-tre films sonors que cregui millors, projec-tats a Barcelona. Més avall donem una llistade rïlms sense caràcter exclusiu. !El lector potperfectament triar fi6ms que no figurin en lallista, la qual (només té un caràcter recorda-tori.

z. El parer del lector eris haurà d'arri-bar a la nostra Redacció per tot el dia rsd'abril, i escrit precisament en el butlletí devot que inserim en la pàgina 4 d'aquest ma-teix número i que apareixerà en els succes-sius fins a la data de clausura del concurs.

3. IEls quatre films que obtinguin majo-ria de sufragis seran projectats, en quatresessions, en un bon local de Barcelona.

q. Per tal de donar un allicient als parti-cipants del concurs, el dotem amb tres pie-mis. El primer serà concedit al votant quehagi encertat els quatre films que hauran ob-tingut e1 major nombre de vots. Els altresdos premis, als altres dos concursants, perordre decreixent d'aproximació. 'En cas d'unpossible empat, es tindrà en compte l'ordred'esment dels films en el butlletí en relacióamb la votació d'aquests.

Depenent d'unes gestions en curs, no po-dem precisar d'una manera ferma en quèconsistirà el primer premi. De totes maneres,serà molt del gust de tot aficionat al cinema.

Pel que fa al segon i tercer premis, seran,respectivament, de cinquanta i de vint-i-cincpessetes en llibres a triar a gust del gua-nyador.

Heus ací la llista de films, que, repetim-ho, no té cap caràcter exclusiu

Les llums de la ciutat.El patriota.L'exprés blau.El comparsa.AUeluia.Liliom.Cimaaron.L'última companyia.L'Angel Blau.El milió.Anna Christie,Jean de la Lune.Carbó.Ells carrers de la ciutat.Noies d'uniforme.Remordiment.Les aventures de Skippy.Grand hotel.La marxa nujrciaLM. (El vampir de Düsseldorf).,L'opéra de quat' sous.A nous la liberté.Tabú.El carril de la vida.Ombres blanques.Chame.

Només preguem sinceritat en l'expressiódels parers. Desitjaríem que els concursantsexpressessiin de bona fe la seva opinió i noque especulessin sobre els films que creuenque obtindran més sufragis.

Lesa uI les ramo òni uesEL QUE POT FER LA RADIO

9 9 q•Són lesa ulles un dels elements més im- EI gravat dels discos de rams orquestres L e n tesa i n t e r na c i o n a lg g g q

portants en ]'audició gramofònica, ja que la i chors és generalment molt complicat i nointensitat d'aquesta varia segons sigui la Ion- suporta amb facilitat l'agulla d'acer. En els Pel seu mateix carácter d'universalitat, la primera de la qual és instruir tot distraient.gitud i gruix de les agulles. També influei- discos de música de ((camera)) i sempre que radiodifusió està cridada a contribuir emi- L'interviu d'una personalitat representativaxen notablement la forma de la punxa i la actuïn els instruments com a solistes cal una nentment a crear i a mantenir l'esperit d'en- de la Societat de les Nacions farà conèixermatèria amb què són fabricades. certa puresa d'audició que no es pot obtenir tesa entre els pob".es. Pot colaaborar a aques- aquesta institució d'una manera més operant

Generalment les agulles emprades ací són amb l'agulla d'acer. L'instrument ha d'es- ta obra d'una manera indirecta i d'u.la ma- que la més eloqüent exposició doctrinal. Unad'acer i de forma cilíndrica en lla part supe- eoltar-se net d'impureses i •això s'obté amb nora directa. enquesta sobre els punts de contacte entrerior i còniques en l'extrem que fa contacte l'aguila de fibra. D'una manera indirecta, eliminant ddls la literatura de pau de diversos països, cap-amb el disc. Aquesta punxa de vegades pren Els discos actuals són d'elevat •preu i cal seus programes tot el que .pot ferir el senti- tivarà més que l'estudi crític més savi i mésuna forma de llança i és una mica aplanada. preocupar-se de llur conservació.' Amb les ment nacional d'un alfre poble. Sota aquest documentat. I el sketch és l'intermediari mésD'altres són de fibra de bambú, prismàti- agulles de tusta s'ha fet la comprovació d'uti- aspecte, tots els reglaments interiors dels or- propici, sobretot prop de la joventut, per talques i 'que per.meten anar-se escurçant des- litzar un disc més de cinc centes vegades i ganismes de radiodifusió haurien de prohi- de reemplaçar pel sentit d'una comprensióprés de les audicions. També n'hi ha 'que resistir-ho perfectament sense que aparegues- bir — tal com ho fa la llei belga — les ofen- fratennal, les prevencions de pobles contraporten una punxa molt fina feta d'una alea- sin alteracions sensibles. ses a un Estat estranger. No ficar-se en els pobles que els infants de vegades recullen enció de tungstèn, que .permet utilitzar una L'objecció principal a la utilització d'aques- afers del veí, i quan les necessitats de la el medi familiar.mateixa agulla amb cinquanta discos. tes agulles és, com hem dit, la menor inten- informació exigeixen d'ocupar-se'n, tractar- Convé no oblidar que la majoria d'oients

IEIs discos actuals meo poden aguantar illi- sitat, i això es fa notar més en molts dels los amb la més rigorrosa objectivitat. Tal és de la T. S. F. cerquen una distracció, i quemitadament i cal anar amb molt de compte portàtils corrents, la majoria dels quals por- la regla que totes les emissores haurien d'im- és sota aquesta modalitat que 1'epsenyamentamb les agulles i amb (llur collocació, puix ten el diafragma afinat per a les agulles d'a- posar-se, vigilant especialment els resums de té més probabilitats de reformar-los.d'això depèn la durada i 'bona audició dels cer. Es pot perfectament rectificar i no cal premsa, excloent-ne els comentaris apassio- Una entesa internacional per tal d'adaptardiscos. E1 petit sot que recorre .l'agulla té emprar diafragmes de mica, ja que l'alumini nats o tendenciosos. Massa sovint, sota pre- la radiodifusió a la idea de la cooperació deunes parets molt febles que van esborrant ben afinat amb agulla de fibra és alhora bri- text d'una recensió dels diaris s'originen po- les nacions seria mdlt de desitjar. Perd de-les ,agulles segons sigui la seva qualitat i so- tant i suau, desapareixent (les vibracions me- , lèmiques molestes i exagerades, més que seria indubtablement llarga de rea-bretot la collocació del diafragma envers la tàlliques que amb les agulles d'acer sempre Convé també malfiar-se de la tendència a litzar, mai no podria revestir sinó una formarotació del disc. IEn general el braç ha d'és- molesten. recollir i escampar, sense previ contrdl se- general i teòrica. Tot esperant, en matèriaser gairebé tangent a les línies gravades a Es una llàstima que ací no es pugui con- ver, les noticies sensacionals, sovint inven- de ràdio és d'aconsellar que en tots els paï-la placa. Val a dir que les desviacions són vèncer dels avantatges d'aquestes agulles de tades i generalment exagerades, la difusió sos, els instituts i organitzacions de radiodi-molt freqüents i per .aquest motiu cal repas- fusta. Demés dels avantatges que individual- de les quals té per conseqüència enterbolir fusió es subjectin, sota l'acció dels gover-sar la màquina paztlant periòdicament, ja que ment comporten , hi ha la facilitat de trams- l'atmosfera internacional. nants, a unes mateixes directives i que em-un disc que no es fa rodar amb les degudes missió que donarien, al disc. En la forma ac- L'acció directa de la radiodifusió per tal prant la mateixa manera de parlar a totgaranties a les trenta o cinquanta vegades tuai no hi ha cap garantia per a establir el de crear la concòrdia entre les nacions, pot el món sencer, es serveixin del micròfon peresdevé inutilitzat, puix els sorolls parasita- comerç de discos usats similar a l'establert revestir diverses formes. Cal preferir les for- a llur propi desenrotllament cultural i alhoraris fan imperceptible l'audició. amb els llibres. IEl que 'avui compra un disc mes concretes a les abstractes. Sens dubte, per a establir, per damunt de les fronteres,

Del contacte de dues matèries la més forta de segona mà, ja sap que compra una maulla les conferències teòriques, sobretot quan l'o- unes antenes d'una millor comprensió recí-és la que aguanta en perjudici de la més fe- i com a tal la depreciació és evident. A An- radar és un home eminent, tenen llur utili- proca que elimini progressivament dis paràble, i en aquest cas l'agulla d'acer fa malbé glaterra, on l'agulla de libra està molt es- tat per tal d'ïoculcar a les mentalitats una sits de l'hostilitat i de la desconfiança.el disc. Per això cal recomanar 'l'agulla de tesa, hi ha societats de discòfils, i llurs afi- doctrina de l'entesa internacional. Però Per tal d'ajudar a aquesta tasca, la Uniófibra per a ino fer perdre les condicions acús- liats es traspassen amb cert métode ells dis- aquestes «prèdiques» repetides massa sovint, Internacional de Radiodifusió .podria elabo-tiques del disc, que s'imposaria de no rebai- cos dels uns als altres, i això no pot fer min- i per raó de la identitat de les idees que rar un codi sumari, coherent i precís, de lessar la intensitat de l'audició, var la venda, ,tot al contrari, ja que el disc, remouen, perillen de caure en la indiferén- idees en qué els instituts i les organizacions

En general l'agulla d'acer es .pot emprar com tot, si és més conegut es ven més . L'alfi- cia o en l'oblit. de T. S. F. s'haurien d'inspirar. L'acord so-amb els discos de ballables, amb els quals ció al gramòfon i a la música hi guanya Cal recórrer a mètodes més inous i més bre alguns principis essencials i ei compro-cal intensitat en l'audició, i d'altra ,part amb molt, ja que a fi de cemptes la propietat dels vius, perquè els diferents països comencin mis formal de respectar-los seria el primerla música frívola que s'inutilitzin els discos discos ino interessa i el que es cerca és llur per compendre's i acabin per estimar-se. pas donat en la ruta de lla concòrdia.dintre d'un cert temps no va del tot mala- utilització. L'interviu, l'enquesta, el sketch, són més FIRMIN vAN DEN BOSCHment, ja que així la renovació s'imposa. J. G. indicats per a una propaganda la condició (De Le Soir, Brusselles)

PREUS LIMITATS

L'ANGEL DE LA LLAR

—Així, avui tampoc soparàs a casa, oi?

(Ric et Rac, París)

ur^G

—Amb la 'bronquitis que teniu, aneu enauto?

—0'h, doctor, inomés vaig per carreteresenquitranades...

(Marianne, Parí,)

LA TORNADA DEL VIATGIE DE NOCESEll.—Vas bé ?.,. No tens vent ?... No sents

fred ?...Ella.–No, no. Vaig mòlt •bé.Ell.—Doncs, deixa'm el lloc.

(Gringoire, París)

CONSOL—No sé per què parles tant de la mort.

Ei metge ha dit que encara pots viure unparell de setmanes...

(Vart Hem, Estocolm)

SASTRERIA

Vida!F. Veh is7, Plaça Universifaf, 7

Direcció: M. PELLICER•

P-EBUDA la pri-mera col'lecció

de novetats paísi estranger, peraquesta primavera.

L'eficàcia de la publícítaf en el F. C. ME.TROPOLITA de Barcelona, la demostrael fel que és el mitjà de propagandautilitza£ per les Cases més ímpor^anÏs

de tots els rams.•®•

Concessionària exclusiva:

Agencia General de Anuncios(Secc:b Mefro Transversal)CATALÀ

llegeix demà i cada dia

La PublicifafDIARI CATALI

Pelai, 62, 4.', 2. - Telèfon 15300BARCELONA

Carrer de Tarragona, 7, 2.

4h4L MADRID

informacions completesArficles dels millora escriptorsSeccíons eapecíals de Polífica,Arfa, Liferafura, Música, Ràdio,Finances, Esports, efe., etc.

IMPRESOS COSTANOu de la Rambla. 45

BARCELONA

r