DISSENY amb l’excusa d'un Bol

Aquest treball pretén ser una reflexió sobre la persona del dissenyador des d'un punt de vista personal i subjectiu, sense cap més voluntat que aportar una visió particular a la funció que té el disseny al món actual, i destacant la necessitat de tenir clars uns valors com a persona a l'aplicar-los a un disseny.

Projectar un bol és simplement l'excusa per a crear un producte que expliqui aquestes idees d'una forma gairebé metafòrica.

Tot i que en aquest punt no sé encara com serà aquest objecte ni les característiques que tindrà, sé que no serà possiblement un gran disseny, no tindrà colors captivadors ni formes o materials de moda, i no crec que destaqui per sobre d'altres.

Espero que sigui, simplement, el meu bol.

Aquest treball pretén ser una reflexió sobre la persona del dissenyador des d'un punt de vista personal i subjectiu, sense cap més voluntat que aportar una visió particular a la funció que té el disseny al món actual, i destacant la necessitat de tenir clars uns valors com a persona a l'aplicar-los a un disseny.

Projectar un bol és simplement l'excusa per a crear un producte que expliqui aquestes idees d'una forma gairebé metafòrica.

Tot i que en aquest punt no sé encara com serà aquest objecte ni les característiques que tindrà, sé que no serà possiblement un gran disseny, no tindrà colors captivadors ni formes o materials de moda, i no crec que destaqui per sobre d'altres.

Espero que sigui, simplement, el meu bol.

Com he arribat aquí Mai hagués pensat que un bol significaria tant per a mi. No han passat ni dues setmanes des de la xerrada on se'ns va proposar aquest repte creatiu, però les barreres que m'ha portat a trencar són tantes que em fan escriure sobre mi, sobre tot el que sóc i molt poc del que entenem com a disseny. No és un treball per a que el llegeixi ningú, sé que el fet d'escriure això és per a ser conscient personalment de qui sóc i deixar-me escrits els errors per potenciar el que pugui donar per ser millor.

Sóc de Solsona. A cavall entre les muntanyes i els camps de blat. Ciutat amb mida de poble. Una identitat tan forta, una unió amb la terra que marca a la gent. Crec que hi ha pocs llocs on la gent estimi tant els carrers i les tradicions. Veure com les l làgr imes d'emoció i els pels de punta s'encomanen entre la gent en els ballets dels gegants de la festa major, un petit amor a la solemnitat de colors terrosos i d'anar per casa, carreres de pedra engalanats amb color vermell i espardenyes de set brencs. Sol d'estiu i hiverns g e l a t s , p o s t e s d e s o l enquadrades en el marc dels arbres i nits sota el cel clar. N'estic enamorat i no ho puc negar.

Sóc escolta. Quan vaig néixer e l m e u p a r e e r a c a p d'agrupament de l'AEiG Pare Claret, i evidentment a casa ha estat sempre present. Aquest Sant Jord i hem celebrat els 50 anys de l'agrupament. Aquest any sencer de feinada preparant tots els actes, jocs, formant part de la comissió que prepara l'exposició, ajudant amb la part gràfica... Tot això m ' h a a j u d a r a f e r u n a retrospectiva dels 14 anys que n'he format part, sobretot ja que ara és el meu primer any com a cap. Me n'adono que és el que més m'ha fet créixer com a persona, a tenir uns valors impregnats a la meva manera de ser. Treballar en equip i aprendre a saber aprendre de tot, liderar sense competir fredament,

tenir objectius i treballar per ells i, observant la natura entendre el món que ens envolta, saber on som i buscar el perquè. Tenir referents i intentar ser-ho a petita escala i aprendre a ser millor persona a partir dels propis errors. Veure't en fotos de quan tenies 7 o 8 anys i veure com els que ara tenen aquesta edat et sorprenen cada d issabte sent e l ls mateixos. És una impressió que sorprèn molt.

Ta m b é m ' h a m a rc a t l a música. De petit em posaven cançons i ballava al voltant de la taula, donant-hi voltes. El meu estil de ball no ha evolucionat massa, però la música m'ha acompanyat sempre. Als 6 anys em van apuntar a piano. Sé que pot semblar escandalós, però a hores d'ara encara no sé llegir una partitura amb la fluïdesa necessària. Durant els primers anys e l s p ro fesso rs es desesperaven. Al cap se dues setmanes ja havia versionat completament la peça que havia de tocar, fos de Bach o de rock. Més endavant el mateix em passava amb les classes d'harmonia. Corregien els meus exercicis i s'omplien de color vermell. No era capaç

de resignar-me a seguir els estrictes mètodes molt més matematitzats, però tot i això quan ho tocava sonava prou bé i, sovint, més emotiu. El pas a la música moderna em va donar molt més sentit a la forma com pensava la música, i estic descobrint el món del Hammond, escoltant música clàssica i rock amb la mateixa intensitat, a la meva forma, i així evolucionant constantment. Aquest últim any he tocat en un grup de versions, Quiculloms. M'ha ajudat molt a donar-me ales com a músic, però ara ho deixo, ja que vull focalitzar-me al que realment expressi el que lliga amb els meus valors. Pot semblar estrany, però és la música el que m'ha portat al disseny.

Valors en el disseny El fet de comprendre millor qui sóc i entendre el que puc aportar d'altres àmbits al disseny m'ha ajudat a definir uns valors o aspectes importants a tenir en compte com a persona incident en la societat. No pretenen ser valors universals, però crec que ni que són uns valors prou bons com per a potenciar-los i explicar-los. Cada valor l'he lligat a alguna frase de personatges cèlebres de dins o fora del disseny, frases que poden evocar més fàcilment a entendre el significat del que vull transmetre.

Valors en el disseny El fet de comprendre millor qui sóc i entendre el que puc aportar d'altres àmbits al disseny m'ha ajudat a definir uns valors o aspectes importants a tenir en compte com a persona incident en la societat. No pretenen ser valors universals, però crec que ni que són uns valors prou bons com per a potenciar-los i explicar-los. Cada valor l'he lligat a alguna frase de personatges cèlebres de dins o fora del disseny, frases que poden evocar més fàcilment a entendre el significat del que vull transmetre.

"Cap persona no pot considerar-se educada si no té la bona voluntat, el

desig i la capacitat entrenada per fer la part que li toca en el treball del món."

Baden Powell, fundador de l'escoltisme

Cal tenir en compte el paper que cadascú té a la societat. Com a dissenyadors tenim la capacitat i hem entrenat les habilitats per incidir en molts aspectes del nostre món. Cal agrair i valorar el fet de tenir aquestes capacitats, i la millor forma de ser-ho es agafant-se la pròpia feina amb estimació i amb i·llusió, sense defallir i donant el millor d'un mateix per als altres. És això el que ens farà bons professionals, la capacitat d'agafar-se amb motivació els projectes i fer-ho donant el màxim de nosaltres. És un regal l'educació acadèmica que hem rebut, la nostra funció és donar-li l'ànima d'una persona.

il·lusió

http://alik.idnes.cz/

“Les flors del pomer son estandarditzades, però cada una és diferent, així hem de

construir” Alvar Aalto, arquitecte

La indústria actual ens permet fer arribar bons productes fàcilment a moltes persones, tot i això caiem molt en l’error de produir en sèrie objectes buits de personalitat. Hem d’entendre els productes en totes les seves parts, i fonamentalment valorar el vincle amb l’usuari, centrant el disseny en la persona. Si tenim en compte el disseny prenent com a punt de partida una cultura o un entorn podrem aprofitar els avantatges de la seriació pensant com a artesans en el producte final i en qui l’utilitzarà. La personalitat d’un objecte depèn del material en gran part. Un objecte ha de ser part de l’entorn i estar format dels seus elements. Aquests l’acostaran a l’individu en harmonia amb el seu món. La fusta o la ceràmica poden complir necessitats que el plàstic o el metall no poden. El respecte a l’entorn i l’ecologia vindran soles si estimem el que ens dóna la terra, la matèria que els nostres artesans utilitzen.

http://design-milk.com

humanitat

”El luxe no és disseny" Bruno Munari, dissenyador industrial

El disseny no és complicar la forma d’un objecte per a aconseguir una impressió de superioritat davant als altres amb la seva possessió. Si els objectes no són útils deixen de ser objectes, i el dissenyador té la capacitat de buscar solucions que puguin servir per a qualsevol persona i de la millor forma. El disseny no pot segregar, sinó que ha de buscar una societat millor. El luxe, l’aparença i la distinció són valors externs que demostren una falta de maduresa interna com a persona, si qui pot incidir en el món busca l’egoisme i la prepotència acabarem destruint les coses bones de la nostra societat. La millor forma de resoldre un problema no és buscant la complicació de la solució.

senzillesa

www.artribune.com

“La història recorda com de gran pot ser la caiguda […]. Sembla que les respostes

són fàcils de trobar massa tard ” Fool’s Overture, Supertramp

Per actuar bé cal conèixer el passat, la història d’on venim, per impregnar-nos de lliçons que ens permetran situar-nos a la societat i entendre les necessitats del món present on vivim. Sovint en el món actual la influència de les modes i la voluntat que tant es potencia de voler impressionar a l’entorn abans que buscar el que realment es creu millor acaben en males solucions. Els errors són difícils de percebre quan s’estan cometent. Cal agafar perspectiva i saber-nos posar al lloc d’espectador del que passa i buscar sempre una mirada objectiva, analitzar i treure’n conclusions. I sobretot buscar sempre la revisió de la feina feta, mai aprendrem tant com analitzant els propis errors. L’home es trobarà amb moltes pedres, però avançarà més i millor si intenta no ensopegar sempre amb les mateixes.

www.rogerhodgson.com

passat

”La simplicitat és la major sofisticació" Leonardo da Vinci, intel·lectual renaixentista

Els problemes tenen tendència a ser complicats d’entendre, i sovint les respostes no son adequades. La funció fonamental del dissenyador és aportar objectes útils que facilitin la vida a les persones. Si busquem solucions complexes les possibilitats de que sorgeixin més problemes serà més alta i l’experiència de l’usuari serà menys natural. És molt més complicat trobar una solució simple, però és l’única forma de progrés real i existent. Moltes vegades volem dissenyar productes amb infinitat de funcions i amb una efectivitat molt alta. Tot i això cal mirar si és útil realment tenir un objecte així de complex, quan la majoria de vegades la funció principal que ha de cobrir és el que realment importa. www.telegraph.co.uk

www.telegraph.co.uk sim

plicitat

“Els jocs infantils no son tals jocs, sinó les seves més series activitats”

Michel de Montaigne, pensador humanista

En qualsevol activitat social o en qualsevol aprenentatge hem d’utilitzar el joc, la mentalitat imaginativa i la visió de nen. La creativitat prové del treball dur i la cerca de mirades diferents als problemes que se’ns plantegen. Tot i això hem d’entendre el gran valor del joc. No ens podem limitar a entendre’l com a una activitat dispersa i hem de buscar la serietat en ell. Sovint s’entenen les activitats creatives com a propostes formals i poc realistes, però el joc combinat amb el més pur rigor és el que dóna a una persona unes habilitats especials i la visió capaç de resoldre petits dilemes quotidians amb solucions eficaces. Hem de jugar més, prenent-ne la racionalitat com a part implícita.

creativitat

personal.us.es

"Procureu deixar aquest món una mica millor de com l'heu trobat, i quan us arribi

l'hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps sinó que heu fet tot el que heu pogut."

Baden Powell, fundador de l'escoltisme

Solament si actuem d’acord amb el que creiem podrem estar satisfets de la nostra feina. Ningú farà el que podem fer nosaltres. Som éssers únics i hem d’aportar el millor de nosaltres als altres i al món. Podem actuar pensant en el reconeixement dels altres, però el reconeixement propi i, per tant, l’únic vàlid, apareixerà només si som honestos amb nosaltres mateixos i treballem per al món. Sense la voluntat de millorar no existeix el canvi ni l’evolució, i la suma dels desitjos de les persones que creguin en transformar cap a millor el planeta on vivim són la millor eina que té la humanitat per a existir com a tal.

món

www.npg.org.uk

“La natura està plena de raonaments que no ha tingut mai l’experiència”

Leonardo da Vinci, intel·lectual renaixentista

La observació del que és natural ens farà entendre que en formem part i les lleis que la regeixen a ella també ens comprenen a nosaltres. El simple fet de tenir-la en compte ens omple la vida de percepcions i gaudi que ens guiarà cap a idees que van molt més enllà del que podem arribar si ens quedem entenent el món com a la societat humana. Som obra de la natura i per tant la seva experiència serà infinita comparada amb la nostra pròpia, i tota solució natural estarà provada i funcionarà, sigui tècnica, social o una forma d’actuar. La seva observació ens portarà cap al respecte i l’estima a la terra, i ens omplirà de valors intangibles que ens faran, segur, millors persones.

natura

pixshark.com

”Aquest món, eternament imperfecte, imatge, i imatge imperfecta, d'una

contradicció eterna" Nietzsche, filòsof i pensador

Vivim en un univers imperfecte. El sol fet d'existir demostra la divergència, ja que la perfecció eliminaria tota diferència. Per tant el sol fet de determinar que existeixen dels dos estats determina que el vàlid és el caos. Si entenem aquesta premissa i l’apliquem a un nivell molt més humà veurem que estem formats com a individus amb unes capacitats determinades per les diferències entre nosaltres i, per tant, les nostres necessitats i percepcions variaran, i sovint seran complexes. La perfecció es defineix en buscar la simplicitat i la universalitat, però si entenem la diversitat i, per tant, la imperfecció del món que ens envolta, entendrem que les solucions que aportem han de ser també imperfectes. Podríem concloure que l’acostament a la perfecció és la bona aplicació de les imperfeccions.

impe

rfecció

es.wikipedia.org

El procés de disseny Avançant en aquest projecte he volgut trencar la rutina de dissenyar sobre paper. He volgut acostar-me a l’objecte de la forma més humana, cara a cara, i arriscar-me a provar de fabricar-lo artesanalment des de zero.

Com es veu més endavant he aplicat un anàlisi previ per intentar que l’objecte final solucionés el màxim de problemes de disseny que podem trobar en els bols més comuns.

I tot i que podreu veure que els objectes creats no els solucionen potser del tot correctament, l’objectiu és aprendre.

Bol 1 m. [LC] [ED] Vas hemisfèric sense anses, de pisa, de porcellana o d’altres materials, destinat a contenir aliments líquids, rentar-se els dits, etc. 2 m. [LC] [ED] Contingut d’un bol. Prendre un bol de cafè amb llet.

DIEC 2, Institut d’Estudis Catalans

El primer pas de qualsevol procés de disseny és apropar-se a l’element que pretenem millorar. Hem d’identificar i entendre el paper que té a la vida de les persones el bol, i situar-lo en un entorn concret. És fàcil entendre que l’orígen del bol no el podríem definir ni com a prehistòric, ja que és una forma de la natura traduïda en un objecte. Podem trobar simis utilitzant els palmells de les seves mans com a cassoletes per agafar l’aigua o l’aliment, i podr íem pensar que és d’aquest gest que neix el bol. Però i si obrim més els ulls? Veiem que hi ha fruites que actuen realment com a bols tancats, un coco és un bol, i

perquè no, una fulla que quan plou crea un recipient que acumula l’aigua també és, essencialment, un bol. Fins i tot podriem entendre com a bol els tolls d’aigua que ella mateixa erosiona en la terra o en les pedres, els llacs, els mars… Aquesta visió ens permetrà comprendre la importància que ha tingut aquest objecte en l’evolució de la humanitat. L’ús com a simple possessió domèstica utilitària feta amb mater ia ls econòmics en l’actualitat, el culte i els significats que té i ha tingut en algunes religions i cultures, o part de les poques restes que ens queden d ’an t i gues civilitzacions.

El significat principal d’un bol és el que pot contenir. És això el que fa d’aquesta peça un element present en totes les cultures i que pot transmetre tot el que se’n desprèn. En les tombes dels grans f a raons eg ipc i s t robem of renes cont ingudes en rec ip i en ts que podr i em admetre com a bols (entenent el bol com a la funció que té i no només limitant-lo a una forma concreta) , com a protecció del seu contingut en el viatge entre el món dels humans i el diví. La seva funció era molt important en aquesta cu l tura, com a objecte tan útil i universal que tant els humans com els déus utilitzaven. En cultures asiàtiques les seves propietats es porten tan

al límit que s’utilitza com a instument, emetent un so que de l’element més simple genera uns harmònics que creen un entorn favorable a la meditació i a l’aprofundiment d e l e s a c t i v i t a t s m é s transcendentals de cada persona. Conté aire, no conté res, però té ànima en el so que surt del seu interior. En altres cultures ha tingut un paper clau en les cerimònies religioses o espirituals. En les cultures antigues americanes, de les quals en coneixem ben poc, es considera increïble l’avanç tecnològic que tenien tot i no haver desenvolupat la utilització del metall en els seus objectes. I en aquest entorn es conserven bols inques amb una gran riquesa conceptual i cultural, fet que

Bol amb hipopòtam Egipte - 3850-3600 A.C. http://www.mfa.org

demostra l’extensió un cop més d’aquest objecte. Però no cal anar a buscar cultures l lunyanes. En la traduició cristiana que ha desembocat en la nostra societat actual el bol o un recipient que el podríem assimilar com a relatiu al bol, el calze o la patena, que representa el contenidor en l’eucaristia del bé més preuat de la humanitat segons el cristianisme, podríem dir que representa la unió entre el cel i la terra, talment com els egipcis. I en tantes altres cultures el bol ha sigut un element utilitzat i entès com a objecte relacionat, d’alguna o altra forma, amb el més profund de l’experiència humana. Però alhora, no ha deixat mai tampoc de ser un simple bol.

Mai ha deixat de contenir aliments, objectes, material, aigua… Aquesta és la màgia d’aquest objecte. Tant simple, tant útil, i alhora amb una ànima tan forta. És per això que he escollit encarar aquest treball d’una forma molt més humil i humana, i he buscat en ell el que em fa persona i res més que això. Repensar el bol per mi ha sigut repensar el disseny. Entendre que tot té una història i que som una petita part indestriable d’ella. Qom a dissenyadors tenim les eines per poder millorar una mica, si podem, el món, pero som persones, i hem de ser prou sincers amb nosaltres mateixos com per saber acceptar els reptes i ser capaços de jutjar el que podem arribar a fer, i el que és

més important, saber els nostres límits i aprofitar-nos d’ells. Hem de saber jugar amb les nostres habilitats, i buscar nous horitzons on aquestes siguin vàlides. Per aquest motiu he decidit que el bol l’estudiare de la forma més t rad ic iona l i humana possible, posare les meves habilitats a prova i, un cop estudiat l’objecte, provaré de crear-lo amb les meves pòpies mans, artesenalment, sense conèixer abans de fer-lo, com serà el resultat final.

Anàlisi d’un bol Què es pot millorar?

Analitzare un bol amb el qual estic molt familiaritzat, és més, l’utilitzo gairebé cada dia, i tot i que podria dir que té poc marge de millora ja que el seu funcionament és molt bo, intentaré trobar petits detalls que podrien incrementar-ne la bona experiència per part de l’usuari.

Bol Dinera, Susan Pryke (IKEA)

Anàlisi d’inconsictències del bol Dinera (resum)

Inconsistència Explicació del problema Causa Possibles solucions

Excès de retenció de la calor (Funcional)

En general la conservació i aïllament tèrmic funcionen bé, però en els casos en que els aliments que conté es troben a una temperatura excessiva el refredament és tan lent que la poca conductivitat tèrmica es converteix en un problema.

Material ja per si bon aïllant tèrmic (fet que és bo en la majoria dels usos) i part oberta amb una superfície de contacte dels aliments amb l’exterior massa petita per dispersar la calor correctament.

Canviar el material, tot i que això debilitaria gran part de les característiques favorables, o bé incrementar el diàmetre superior del bol.

Lliscament de les mans en agafar-lo (Funcional)

En agafar-lo amb les dues mans la sensació és que ha de relliscar entre elles, i en algun cas això ha desembocat en la caiguda i el trencament del bol.

Material suau (esmaltat, granulat a petita escala) i forma massa vertical en les parets laterals.

Esmaltar-lo més llis o bé modificar lleugerament la geometria.

Vessament en beure’n un líquid directament (Funcional)

En beure directament del bol és fácil que el líquid no vessi amb precisió.

Diàmetre constant en totes les direccions i massa gran.

Reduïr el diàmetre o crear una llengüeta en la vora.

Punts Forts del bol Dinera

Punt fort Motiu

Simplicitat formal Una sola peça, geometria clara i simple

Aspecte visual neutre Forma estable i serena

Material tradicional Ceràmica

Durabilitat Resistent a les rallades

Estabilitat Base estable

Pes 400g, lleuger però no en excés

Dimensions 140x140x60mm

Capacitat Ben calculada per aliments

Apilament sense tensió Poc espai però sense forces entre bols

Preu 1,59 €

Punt d’inflexió En el procés de disseny he treballat d’una forma artesanal i, degut a que el procés de fabricació d’un bol s’allarga més en el temps que el termini d’entrega d’aquest treball he decidit dividir-lo en dues parts, i tot i que el bol o, com podreu veure, bols, i el treball estan ja avançats, en la fase final, prefereixo escapçar el treball en aquest punt, i que el procés de disseny i creació s’exposi en la seva totalitat en la segona part del treball, que exposaré en el moment en els bols estiguin completament acabats.

Per entendre com he encarat finalment el treball i, amb això, entendre el motiu d’aquest truncament, us avanço que he c a n v i a t c o m p l e t a m e n t l’enfocament amb el que fins ara havia dissenyat. He volgut crear l’objecte amb les meves mans. Crear un objecte que expliqui els valors del disseny en els que crec, un objecte que expliqui més de mi, uns bols en el que m’han ajudat diferents persones, el Gerard, el meu cosí, que ha sigut essencial en ajudar-me i guiar-me en la ceràmica, o la Tinalla, el taller ceràmic que m’ha posat tots els mitjans i on m’han ensenyat el poc que ara sé d’aquesta tècnica. He fet un treball per baixar del pedestal en el que ens solem posar els dissenyadors i acostar-me al món dels

objectes d’una forma més personal i sincera.

Ara mateix els bols s’estan assecant a temperatura ambient, despres de ser tornejats, reposats durant un temps llarg i retornejats, per afinar els detalls i els defectes. Ara queda esperar a que hagin extret la major part de la humitat, amb prou temps per no esquerdar-se, i finalment esmaltar-los i coure’ls en un forn a alta temperatura, procés que tardarà una o dues setmanes més.

Aquí teniu els resultats en l’estat en que es troben, d’aqui poc us explicaré els secrets que amaguen.

Projecció i Creació

Metodologia de treball Com ja he avançat, en aquest treball he volgut crear un bol artesanalment. En el moment de concebre l’orientació del treball vaig veure clar que havia de demanar consell i ajuda al Gerard, aficionat a la ceràmica. El seu suport ha sigut clau des del primer moment, quan li vaig proposar les millores que volia aplicar i entre els dos vam trobar les primeres formes. Com que era un procés de disseny i producció conjuntes i dependents, vam buscar alternatives formals per a

solucionar els principals problemes analitzats, principalment el lliscament, l’excés de retensió de calor i el vessament.

Valors al bol El sentit d’aquest treball és expressar, a partir de l’objecte, els conceptes que he exposat com a valors, idees a tenir en compte més enllà dels valors i criteris bàsics que ha de tenir cada dissenyador.

Els he volgut traduïr en característiques en el meu bol, de la forma més clara, més simple i alhora més subtil i evocativa possible.

il·lusió

He treballat d’una forma completament diferent i amb la motivació de crear un producte de principi a fi, amb una metodologia lliure i tenint en compte la meva forma de veure el món.

Humanitat

Cada objecte ha estat creat amb el rigor funcionalista per a que sigui útil, però alhora cada una tindrà una personalitat pròpia, amb materials de la terra i tècniques tradicionals.

Senzillesa S’ha eliminat la decoració i s’ha buscat

un producte funcional, sense més utilitat que la seva funció a complir.

Passat La tècnica tradicional i l’aprofitament de

la cultura popular s’integren en aquest objecte en la seva vessant artesanal

Simplicitat

No s’han integrat més funcions en el bol que la seva essencial, i s’ha buscat una morfologia simple que explica per si sola el seu funcionament i les seves característiques.

Natura El biomimetisme i l’adaptació de formes

pròpies de la natura m’han permès solucionar les inconsistències identificades.

Món

És un producte que integra el respecte a l’entorn en les seves variants, humana o ecològica, formant part d’una cultura i alhora siguent part d’una visió atemporal.

Creativitat L’enfocament ha permès buscar

solucions diferents i integrar característiques d’altres productes per a noves funcions.

Impe

rfecció Les meves habilitats i la tècnica

utilitzada s’han traduït en productes amb defectes formals i millorables, però són completament funcionals.

Taller I - Torn Un cop al taller va començar la producció del bol. Em van donar l’oportunitat ja des del primer moment de fer més d’un bol, ja que la primera part del procés és relativament ràpida. La tècnica utilitzada per a donar forma a les peces ha sigut el tornejat. El procés és senzill. Un cop escollit el tipus de fang, per al meu treball vermell, ja que l’aspecte final és més interessant, se n’agafa la porció adeqüada i s’amassa per a treure’n les possibles bombolles d’aire, que més tard podrien causar un mal comportament del material. Un cop amassat es col·loca al centre del torn elèctric la peça de fang, amb una forma piramidal. L’inici del tornejat consisteix en aconseguir que la massa quedi ben centrada a l’eix de gir del torn, per a treballar d’una forma consistent i simètrica, si no es fa correctament sol ser una de les fonts de problemes més comuna.

Un cop centrat, se li dóna una forma cilíndrica homogènia i des de dalt es comença a fer un forat vertical, deixant un marge a la part inferior. Quan es té el forat és el moment d’estirar-lo i donar la forma de bol a la peça, amb cura de no crear unes parets excessivament primes o gruixudes. Finalment es donen les característiques específiques de cada bol.

Bol #1

El primer bol que vaig fer va ser bàsicament per a aprendre la tècnica, però cal dir que el resultat final és molt bo. Amb aquest bol volia aconseguir una forma simple i amb algun element diferenciador. El procés va ser senzill i els passos per a tornejar-lo van anar-se succeïnt sense dificultats. Vaig aconseguir una bona capacitat, una forma arrodonida i una mida pensada per a poder-lo agafar correctament amb les dues mans. Un cop la forma bàsica estava completada vaig crear una petita deformació a la part superior, talment com l’extrem d’una fulla o l’acabat d’una gerra, per a impedir-ne el vessament indesitjat. Aquest element trencador en una superfície completament pura integrat d’una forma molt natural genera un disseny intuïtiu. Destaca per la seva bellesa i simplicitat, i resol les tres inconsistències citades.

Bol #2

Amb el segon bol vaig buscar una nova forma que permetés solucionar els problemes de maneres diferents. Això aporta també nous usos i característiques, tant formals i funcionals, que, tot i estar poc distanciades del bol anterior, cobreixen un ventall de possibilitats ben diferent. Vaig buscar una mida més petita i plana. Així incrementem la superfície de contacte dels aliments amb l’aire i reduïm el sobreescalfament d’aquests. Solucionem el problema del lliscament amb unacabat en llengueta en tot el perímetre superior. La forma de plat expressa el cercle i la lleugeresa morfològica, i crea una sensació de senzillesa més marcada que en el primer bol. Té un aire mediterrani.

Bol #3

Aquest bol va portar problemes des de bon principi, i ha acabat amb moltes deficiències però pot ser adeqüat per a altres usos no pensats inicialment. Primer de tot es va descentrar de l’eix de gir del torn. Això va desequilibrar els gruixos de les parets, que distaven molt de ser homogènies. En l’intent de rectificar-ho, la delicadesa d’una part de la paret lateral va absorbir massa aigua i van aparèixer bombolles d’aire, que van esquerdar el bol. Finalment la part superior de les parets va cedir i va dotar el bol d’una forma extranya. Tot i això vaig decidir conservar-lo com a bo per a evaluar-ne el desenvolupament.

Taller II - Retornejat Després d’una setmana controlant la humitat en un primer procés d’assecament a l’aire, el següent pas és adeqüar la base dels bols i polir les superfícies, donant-els-hi l’acabat superficial desitjat. Això es desenvolupa col·locant el bol cara avall al torn, i controlant molt bé la velocitat de gir i amb molta delicadesa, es van extraient virutes de fang amb unes eines que actuen com a espàtules. La base es pot modelar de diferents formes, i és molt important aconseguir la més plana mantenint el gruix que permeti la consistència del bol. Un cop definida la base es puleix la resta del bol, la superfície i els detalls. L’acabat final es dóna amb una esponja humida, que allisa les superfícies de fang. Opcionalment, amb el bol ja acabat, es pot pintar amb pigments especials.

Bol #1

En aquest bol vaig limitar-me simplement a donar un bon acabat a la base i polir-lo. La part delicada va ser el vessant lateral, ja que trencava la simetria. En els laterals de la base vaig crear un arrodoniment per a no tallar tan bruscament amb les parets laterals. Com que el gruix inferior era prou alt l’acabat va ser fàcil. Vaig decidir no aplicar-li cap pigment.

Bol #2

Al ser completament simètric, aquest bol va ser més senzill de polir, però la base era més fina i vaig haver de tenir-hi molta cura, fent-lo més pla. Vaig pintar amb blau un cercle al fons i al perímetre, per destacar encara més la puresa de la forma del bol i la identificació amb la plenitud del cercle.

Bol #3

Aquest bol va comportar encara més dificultats en el retornejat. Les parets laterals van col·lapsar degut a la seva fragilitat i vaig haver de forçar el tall de gran part del lateral. Finalment va quedar un bol molt més petit, imperfecte i poc adeqüat per aliments. Tot i això pot seguir siguent útil amb una funció més decorativa o per a contenir elements més petits. Vaig pintar-ne tot l’interior blau, per contrastar amb el vermell del fang exterior. L’efecte que crea evoca directament a la natura, als ous, a les persones.

Bol #1

Bol #2

Bol #3

Taller III - Esmaltat i fornejat Aquest pas vaig decidir delegar-lo als responsables del taller, degut a la meva disponibilitat limitada i la necessitat d’integrar-ho en els seus processos de producció amb la resta de productes. Aquesta part del procés s’ha allargat molt més en el temps del que podia controlar i, per tant, el resultat final no ha pogut ser exposat ara en aquest treball. Tot i això no és gaire diferent de l’anterior, i el procés de disseny ja ha acabat. Per això us mostro diferents fotos dels bols, des de l’inici del procés fins just abans d’entrar en aquesta fase final de la producció.

Conclusions

Conclusions Aquest treball m’ha ajudat molt a trobar una forma d’integrar la meva visió del món i la professió de dissenyador industrial. Cal dir que no aposto per a una producció artesanal o busco trencar amb la indústria, sinó que aquest treball el que pretén mostrar és una metàfora de la visió que ha de tenir un dissenyador en projectar un producte per a arribar al màxim nombre de persones. M’ha ajudat també a trobar una visió pròpia sobre el que vull aportar en el meu futur com a professional del disseny industrial, i la funció que té aquesta professió en el món. Això m’ha permès créixer com a persona i trobar un lloc on em sento còmode fent el que faig, i s’ha notat en un punt de pragmatisme i seguretat en els projectes següents.

La feina d’un dissenyador industrial és trobar el contacte entre les persones i la matèria. Hi ha qui ho llegeix com la simple interfície decorativa, però cal una gran maduresa per entendre tot el que porta a la millora de la vida de cadascun dels individus que participen d’un disseny. El coneixement profund de l’ànima de la societat i de l’ésser humà són la base que ha d’utilitzar per a aplicar tota la potència de la tècnica a favor del més intangible, un món una mica millor.

http://marcgarciajanedesign.wix.com/portfoli

Agraïments: Gerard Jané Cardona La Tinalla

Metodologia del Disseny EET- UPC 2015