DIUMENGE · 2 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15016 - AVUI / Any XLI. Núm. 13886 - EL PUNT

2,50€

1372

77-1

1272

58w

1161

19-1

2035

61L

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Avui, a partir de les 15.00 hAvui, a partirde les 15.00 h

El president espanyol en funcions, al costat del president del Cercle d’Economia, Juan José Brugera ■ EFE

Obvia la crida al diàleg del govern català i del Cercle d’Economia

Pedro Sánchez fa l’orni

CULTURA I ESPECTACLES P30,31

Més de 220.000espectadors alPrimavera SoundEls organitzadors anuncien una edicióa Los Angeles l’any vinent, en què escommemorarà els vint anys del festival

AVUI AMB EL DIARI

Un recorregut pelsracons més atractius

Avui amb El Punt Avui

P12

CONSEQÜÈNCIES · Hi hamés rotació laboral, que provocal’alentiment de les resolucions

Sense jutgesper al jutjatSITUACIÓ · Falten magistratscatalans perquè no hi ha tradicióa opositar i per l’activitat privada

NACIONAL P6-10

Tragèdia en unes oficinesmunicipals de Virgínia

Europa-Món P27

Un treballador de l’Ajuntament matadotze persones i després és abatut

El presidentd’Òmnium,en una cartaenviada desde la presó,reclama tambéunitat d’acció

Nacional P14

Cuixart: “L’ONUdiu el quel’Estat no volsentir”

Es jugaran a la sortl’alcaldia de Santa Fe

Nacional P16

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 2 DE JUNY DEL 2019

oldríem certesesperò, tot sembla

indicar, que els fets esdecideixen segons laideologia de qui elsexplica. Estem en ai-

xò. Ja sembla normal exigir el màximrespecte a les lleis vigents quan cal, ipassar-te-les pel forro si van contra elsteus objectius. Vivim en temps de re-lats i contrarelats. La realitat se serveixa la carta, a gust del consumidor. Ambles fronteres entre realitat i ficció cadavegada més difuses, els experts enl’art de la ficció han d’ajudar-nos a des-xifrar la realitat. El digital Núvol ha re-clamat opinió al professor de la UPFJordi Balló sobre una cosa tan prosaicacom el judici en curs al Suprem. Balló,que dirigeix un màster en “documen-tals de creació”, ha declarat el següent:“Si es contrasten les imatges (dels ví-deos), serà per dir que tot és relatiu ino es pot arribar a cap conclusió? Talcom ho penso, no sé si el Tribunal Su-prem té una actitud premoderna opostmoderna. L’actitud premodernadiria que cal passar les imatges perquèno hi ha més remei, però la veritat no-

més la tenen els testimonis orals. Encanvi, la postmoderna diria que sabemque les imatges mai diuen tota la veri-tat i es neguen entre elles. Primer pen-sava que serien postmoderns però arasospito que, simplement, són premo-derns i pensen que les imatges no sónserioses.”

Sembla, doncs, que els magistratshauran de resoldre si ens podem refiaro no de la sentència popular que diuque una imatge val més que mil parau-les. Pensant en aquestes coses em veal cap allò de William Blake, un precur-sor del romanticisme. Quan tenia nouanys va arribar a casa dient que haviavist una colla d’àngels a l’arbre del jar-dí. Els seus pares (era el segle divuit, elsegle de la racionalitat) el van renyarseverament: “Nen, no diguis menti-des!” Els àngels de Blake, però, erenpart de la seva realitat i la força visio-nària dels romàntics va tenir una in-fluència decisiva en les “realitats” delsegle dinou. Confesso que, a la mevaedat, encara em refio més de l’àngelde la guarda que de ningú… ni que si-gui un magistrat.

V

Keep calmMiquel Berga

Àngel

Sembla normal exigir màximrespecte a les lleis vigentsquan cal, i passar-te-les pel‘forro’ si van contra els teusobjectius

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

l 19 de juliol de l’any 1936, Dolo-res Ibarruri va pronunciar undiscurs emès per ràdio amb què

incitava a la resistència contra el fei-xisme encarnat en els que acabavende fer un cop d’estat contra la SegonaRepública: “Tot el país vibra d’indigna-ció amb aquells que, sense ànima, vo-len enfonsar l’Espanya democràtica ipopular en un infern de terror i demort. Però no passaran!” Passats qua-si tres anys, Celia Gámez va enregis-trar un xotis que, amb música deFrancisco Cotarelo i lletra de ManuelTalavera, és una burla del lema de LaPasionaria: “!Ya hemos pasao!, deci-mos los facciosos. ¡Ya hemos pasao!,decimos los rebeldes! ¡Ya hemos pa-sao!, y estamos en el Prado, mirandoa frente a la señá Cibeles. ¡Ya hemospasao! Ja, ja, ja”.

Basilio Martín Patino va realitzarl’any 1971 el documental Cancionespara después de una guerra (censuratpel franquisme, no va ser estrenat finsdesprés de la mort del dictador) fent-hi present una sèrie de cançons, entreles quals ¡Ya hemos pasao!, posadesen relació amb imatges que les contra-

E

diuen. Patino era d’una família fran-quista de Salamanca, però ell va triarsentir-se part dels perdedors. Deia queno suportava l’arrogància i la crueltatdels vencedors. L’últim film del cineas-ta, que va morir l’estiu del 2017, és un

documental que du per títol Libre tequiero (en referència a una cançód’Amancio Prado a partir d’un poemadel filòsof àcrata Agustín García Cal-vo) i que va fer amb la voluntat detestimoniar com el moviment 15-Mhavia ocupat la plaça del Sol amb unesperit que li va fer pensar que ressor-gia el Madrid republicà. Aquests úl-tims dies he pensat en l’estimat Basi-lio Martín Patino tenint present que,davant dels resultats de les eleccionsmunicipals pels quals han obtingutquatre regidors a Madrid amb un 7,62per cent dels vots, Vox va penjar a lesxarxes socials una fotografia de l’Ajun-tament de la ciutat escrivint-hi: “¡Yahemos pasao!” Deixant claríssima laseva filiació, hi exhibeixen l’arrogàn-cia i la fatxenderia feixistes de sem-pre. És així que m’acomiado d’aquestatanda d’ombres primaverals al critde “Madrid resiste”. I me’n vaig a lle-gir La mesura dels nostres dies, deCharlotte Delbo, amb la idea de co-mentar en una altra ocasió les veus deles resistents franceses contra el na-zisme. És una lluita que no s’acabamai.

“Vox va penjara les xarxes socialsuna fotografia del’Ajuntament de laciutat escrivint-hi:“¡Ya hemos pasao!”Hi exhibeixenl’arrogància i lafatxenderia feixistesde sempre

Imma Merino

Una resistència que no pot acabar

Ombres de Primavera

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 2 DE JUNY DEL 2019

cabat el cicle de generals, muni-cipals i europees, el presidentQuim Torra ha volgut aquesta

setmana esvair qualsevol especulaciósobre cap avançament electoral a Ca-talunya i ha anunciat, des del seu escódel Parlament, que iniciarà una tandade contactes amb els partits i les enti-tats partidàries del dret a l’autodeter-minació amb l’objectiu de recuperar launitat estratègica perduda. “És impor-tant que tots plegats recuperem l’es-perit de l’1-O i la unitat estratègica”,va dir. Me n’alegro. Primer, perquèTorra va reconèixer sense embuts allòque tots plegats ja sabíem, i és que launitat estratègica s’ha perdut. I, se-gon, perquè la vol recuperar. Convé.Torra va argumentar que és urgent re-cuperar la unitat estratègica per abor-dar junts la resposta a la sentènciacontra els presos polítics i la resta d’a-cusats del Suprem. Cert. I encara mésquan hi ha sobre la taula –la taula del

A “Els electorsindependentistessí que van donardiumenge passatuna lliçó d’unitatestratègica als seuspropis partits

Suprem– peticions de condemna esfe-reïdores, totalment fora de lloc i que ami em fan pensar més en la venjançaque en la justícia. Convé unitat estra-tègica. Indiscutiblement. Pels presos,pels acusats, però també pel país. I en-cara més aquests dies en què, sortitsd’unes eleccions municipals, hi hamés oportunitats que mai per practi-

car-la. Les formacions independentis-tes tenen ara l’oportunitat de demos-trar que la practiquen, la coherènciaque prediquen en veu alta. Als ajunta-ments, a les diputacions i on calgui.Sentint algunes declaracions d’a-quests dies, no sé si la cosa va peraquí. Haurien de prendre nota, les for-macions independentistes, del quevan fer diumenge passat els electorssobiranistes. Ells sí que van practicarla unitat estratègica. Tocava votar Jun-queras al Congrés i tocava votar Puigde-mont al Parlament Europeu. I a les mu-nicipals cadascú va votar la millor apos-ta. El vot independentista va demostrar–i les xifres en ciutats com ara Barcelo-na així ho revelen– que l’elector sap es-collir entre dues opcions, i que sap des-doblar-se i votar fins i tot dues opcionsdiferenciades amb un objectiu comú.Molts, s’intueix, van practicar la unitatestratègica que els partits han perdut. Ique ara, té raó Torra, cal recuperar.

Torra i la unitat estratègicaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.catA la tres

La nova majoria política esta-tal sorgida del darrer cicle

electoral, liderada pel PSOE, ha op-tat de forma evident per un ús ven-jatiu de les institucions espanyolescontra l’independentisme català.Els casos són nombrosos i explícits:la suspensió dels diputats empre-sonats i del senador Romeva –pro-vocant problemes a ERC per man-tenir el grup al Senat–, el rebuig queJxCat tingui grup propi al Congréstot i els seus set diputats –tambéfruit de la suspensió i d’una inter-pretació estricta del reglament– ol’esperpèntic vet a l’accés dels eu-rodiputats electes Carles Puigde-mont i Toni Comín al Parlament Eu-ropeu, en són alguns exemples.

Alterar majories parlamentàriesdes de la mesa del Congrés. Aplicaruna interpretació del reglamentdiscriminatòria, perquè en casosamb menys diputats que JxCats’ha facilitat el grup propi. O vetareurodiputats electes que tenentots els drets de representació in-tactes són accions de la pitjor polí-tica, la venjativa. I responen a acti-tuds profundament antidemocràti-ques que ja s’havien palesat amb elPP però que calia esperar que no esreproduïssin amb el PSOE. A més,quan el canvi polític s’ha produïtper la generositat de l’independen-tisme que va facilitar la moció decensura de Pedro Sánchez contraRajoy. I quan les cambres des d’ons’aplica una política de tan baixa es-topa estan presidides per catalans.

El més preocupant, però, a ban-da dels efectes concrets d’aques-tes lamentables actuacions sobreels partits catalans, és el fet queamb elles es dificulta profunda-ment l’establiment del diàleg ne-cessari per encarrilar la solució alconflicte polític amb Catalunya pervies democràtiques. Tota una granirresponsabilitat del PSOE.

L’ús venjatiude lesinstitucions

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El govern xinès intensifica aquests dies el control ila censura per evitar la commemoració del trentèaniversari de la revolta de Tiananmen. Una temp-tativa de reescriure la història de la sagnant re-pressió que els militars van exercir contra jovespacífics i desarmats.

PRESIDENTA DE LA TAULA DEL TERCER SECTOR

Voler esborrar la història

La Taula del Tercer Sector critica durament el sis-tema de repartiment de l’IRPF, que perjudica lesentitats socials catalanes que reben finançamenta través de la casella del 0,7%. Els seus projectessón imprescindibles i els recursos que reben, deltot insuficients. La crítica és més que justificada.

-+=

-+=

L’1-O a través de l’artMagda Puyo

Contra un model injustFrancina Alsina

-+=

Xi Jinping

L’Institut del Teatre representarà Catalunya en laQuadriennal d’Escenografia de Praga amb unaobra interactiva que vol mostrar com l’art s’impli-ca en la realitat social i política. I els fets de l’1-O hitenen un paper molt destacat. Un pas més en lainternacionalització de la situació política del país.

DIRECTORA DE L’INSTITUT DEL TEATRE

PRESIDENT XINÈS

http://epa.cat/c/t8pl4h

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

El descansde la mòmia

ncara no sabem si es farà justícia, si dilluns 10 dejuny, a plena llum i sense nocturnitat ni traïdoria, la

mòmia serà finalment traslladada del Valle de los Caídosal cementiri de Mingorrubio d’El Pardo. S’ho mereixeriatot i que la família s’hi oposi perquè en vida va lluir prouaptituds per no romandre ni un dia més en aquest atroçmausoleu que l’exalta com a heroi de la gloriosa croadacontra la República. Francisco Franco Bahamonde,caudillo por la gracia de Dios, va escriure a sang i foc unallarguíssima i sinistra història de 40 anys de morts de

guerra i de misèria, de judicissumaríssims i execucions, detortures, desaparicions i fossescomunes, de camps deconcentració i treball esclau, denadons robats, de repressió política,econòmica, cultural, lingüística, unaplana d’infinita revenja fins a l’últimalè. Obsessionat per l’enemic

interior –una categoria que mai s’esgota– va trobar en ladona de moral esgarriada la principal amenaça per a larecristianització de la societat i contra ella va dirigir totala seva ira i crueltat: entre 1941 i 1985 milers de joves iadolescents de 16 a 25 anys, caigudes o en perill decaure (en el pecat, s’entén) van ser tancades enreformatoris i manicomis on van conèixer l’infern de lamà de les monges que les custodiaven. Aquestes imoltes altres són les bondats de la mòmia; és hora quedescansi on li correspon i ens alliberem de la humiliacióde mantenir un monument a la seva dictadura.

E

És hora queposem fi a lahumiliació demantenir unmonument ala dictadura

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 2 DE JUNY DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Pedro Sánchez pren possessióavui com a president del governespanyol amb un muntd’interrogants per resoldre,sobretot en el tema català.

10anys

20anys

Un avió d’Air France cau a lamar amb 228 persones. Entreels passatgers hi havia unacatalana. El vol Rio-Parístravessava una tempesta.

El president finlandès arribaa Belgrad per “oferir la pau”.El règim iugoslau confirma perescrit l’acceptació del pla delG-8.

Quin canvi? Accident aeri Pau als BalcansTal diacomavui fa...

an passat leseleccions i ara

estem pendents delspactes. Quan hi si-guin, ja en parlarem,però ara mateix, i fins

al dia de la constitució dels ajunta-ments, hi haurà molta gesticulació,anunci de pactes inversemblants i vesa saber què més. El que indigna és eldoble discurs dels que fa quatre anysdeien una cosa i ara, perquè els afavo-reix, diuen la contrària. Certament, peraplicar les polítiques en què creus, etcal el poder, però quan detectes que elpoder només interessa pel poder en simateix, i que no hi ha problema a trairel que s’havia defensat com a principisbàsics i immutables, doncs llavors fatot una mica de tuf. Exemples a dreta iesquerra sense oblidar els que esdiuen de centre, per explicar-ho clara-ment, com ho feia Rexach parlant defutbol. Dit això, ens queda el Parla-ment Europeu. Veuen per què no vo-lien que s’hi presentés el presidentPuigdemont? Veuen per què no volenque Junqueras sigui eurodiputat? Al

president d’Esquerra el tenen tancat, itancat a la presó continuarà per moltque digui l’ONU, i tant de bo els fets emdesmenteixin. Hi haurà condemnes du-res. Però Puigdemont els desborda.Han fet el ridícul no deixant-lo entrar alParlament Europeu i després anul·lantles acreditacions dels altres parlamen-taris escollits a l’Estat espanyol perquèno sigui dit que han prevaricat, que hohan fet. Molta gent que l’ha votat sapque Puigdemont els causarà proble-mes. I així és com el volen, no tornant al’Estat i entregant-se com un xai perquèl’engarjolin i l’humiliïn. La feina de Puig-demont és portar a Europa les contra-diccions d’un estat que està disposat alque sigui per preservar la seva unitat.Potser Espanya s’ho pot permetre, demoment, però Europa, no. Doncsaquesta és la feina de Puigdemont i Co-mín i Junqueras. Faran el que faci falta is’atreviran a tot. Deien alguns que nos’atrevirien a engarjolar el govern, i elsseus membres estan tancats o exiliats.Faran el que calgui per guanyar, i aixòés el principi de la seva derrota.

H

Full de rutaJordi Grau

Faran el quecalgui, i més

Molta gent que l’ha votat sapque Puigdemont causaràproblemes a Europa i així éscom el volen, no tornant al’Estat i entregant-se comun xai perquè l’engarjolin

“Als cimsjudicials s’hi pujaper influènciaideològica

ualsevol sentència gira indefec-tiblement al voltant d’uns fets,als quals s’aplica una norma. De

la total realitat fàctica presentada, eljutge escull els fets considerats relle-vants jurídicament i negligeix els so-brers. Aquest procés de delimitació iselecció representa, doncs, l’operaciómés important, més decisiva de totl’enjudiciament. I, quina és l’eina quepossibilita la selecció? Doncs la provaque, en sentit contradictori, haginpracticat les parts litigants.

DURANT EL FRANQUISME, el jutge no esta-va obligat a explicitar en la sentènciaquina era la raó per la qual, per exem-ple, un testimoni li mereixia més crèditque el seu antagonista. Amb la vaga fór-mula llavors prevista per la llei segonsla qual la sentència es dictava “en cons-ciència” es cobria, sense més matisos,l’expedient. Una aparent millora queportà el canvi polític fou el deure de mo-tivació: l’òrgan judicial, sobretot alsefectes de la seva fiscalització per tri-bunals superiors, ha d’explicar en qui-na prova es basa per declarar un fet

Q com a provat. Semblaria, doncs, queamb l’aflorament en la mateixa sentèn-cia d’aquells elements interns de con-vicció justificatius d’un pronuncia-ment es liquidava definitivament totaarbitrarietat. Però el fenomen és moltenganyós, un pur miratge. I ho és per-què, tornant, per exemple, al supòsitdels dos testimonis que, en sentit opo-sat, hagin declarat amb similar i equi-valent grau de convicció i fermesa, elque decantarà el tribunal per creurel’un i no l’altre, serà aquella mateixa“consciència” a la qual apel·lava la lleien la fase predemocràtica. Una apre-

ciació “en consciència” és, doncs, tantcom dir “una apreciació segons el pa-quet, segons la motxilla que porti a so-bre cada jutge”; una motxilla ben ple-na, és clar, de tot el seu món axiològic idel seu marc mental de creences, va-lors, ideologia politicosocial, prejudi-cis, etc., del qual marc possiblement niell mateix és del tot conscient.

LA JUSTÍCIA ESPANYOLA, en la seva líniad’infanteria, és a dir en tot allò allunyatde la cúpula judicial, resulta en generalhomologable a l’europea. Malaurada-ment no podem dir el mateix dels cimsjudicials. A ells no s’hi puja pas per mè-rits, sinó per influència ideològica.Tots els magistrats del TS espanyol,per exemple, han estat nomenats pelsmembres del CGPJ, i aquests mem-bres, al seu torn, ho han estat per polí-tics i ho han estat, no per capacitat imèrit, sinó, exclusivament, per les se-ves afinitats polítiques. Un altre dia emreferiré al marc mental, molt conserva-dor i amb incrustacions ultramunta-nes, del tot dominant al TS i al perquèés així.

Ponç Feliu. Escriptor

“En consciència”Tribuna

L’art a la Franja

b Llegeixo que el bisbe deLleida, Salvador GiménezValls, ha explicat que va rebreuna carta del Bisbat de Bar-bastre-Montsó demanant queel de Lleida sortís del Consorcidel Museu de Lleida per lliurarles obres a Aragó, a la qual Gi-ménez Valls va respondre re-cordant que no té “competèn-cia per lliurar les obres” pel fetque estan protegides per lallei de patrimoni català.

Efectivament, el Parlamentde Catalunya, per tal d’evitarqualsevol malentès en lescompetències assignades a laconselleria de Cultura, va re-dactar i aprovar el 4 de junydel 2008 la moció 32/VII (pu-blicació: BOPC 278) en la quals’insta el govern català a im-pedir qualsevol trasllat de lesobres d’art provinents de laFranja de Ponent conservadesal Museu de Lleida.

A tot això cal recordar queamb mig govern –legítim– a la

presó i l’altre mig –legítim– al’exili, la que va ser presidentade facto de la Generalitat deCatalunya, Soraya Sáenz deSantamaría, exigia a la troba-da d’economia a s’Agaró queels independentistes assu-missin responsabilitats per “lafractura i la factura” ocasiona-des pel procés i deia que l’apli-cació de l’article 155 de laConstitució era una “mostrade respecte als catalans”.

I com a “mostra de respec-te als catalans”, el ministre deCultura de facto de la Genera-litat de Catalunya, Méndez deVigo, fent ús i abús de les atri-bucions que li concedia l’arti-cle 155, va aprofitar l’ocasióper ordenar a corre-cuita alMuseu de Lleida –sense espe-rar a les eleccions del 21-D–que entregués a Aragó –gratiset amore– 44 obres d’art ori-ginàries del monestir de Sixe-na. És evident que, en aquestsmoments de la història, la di-visió amb criteris provincials–polítics o eclesiàstics– del

patrimoni de la corona catala-noaragonesa –coalitzada perCatalunya i Aragó– no es potjustificar de cap de les mane-res...JORDI PAUSASParís

Broggi,retallades,professionalitatb Després de dos mesos in-gressat a l’hospital MoisèsBroggi, on vaig ingressar ambun quadre terminal, he pogutconstatar en primera perso-na la vàlua i vocació delsequips de cardiologia, onco-logia, UCI, infermeres deplanta i ambulància medica-litzada, etc.

També constatar que, aaquests professionals, les re-tallades els han posat al límiti només l’actitud, professio-nalitat i vocació fan que su-perin aquestes dificultats.

És quan passes per aques-tes circumstàncies quan

veus el valor de la sanitat pú-blica i els impostos que pa-guem i el crim sense pal·liati-us de les retallades en sanitati que, com hem vist en aques-tes passades eleccions, en-cara hi ha candidats que pre-tenen limitar encara mésaquests recursos.ESTEBAN MIRABETE GINEREsplugues de Llobregat (Baix Llo-bregat)

El valor dela vidab Una societat en la qual noes valoren els nens, els an-cians i els malalts, és una so-cietat malalta.

Per experiència puc dir lafelicitat incalculable que tenimen atendre el meu marit –queés totalment dependent–,amb el nostre afecte i l’exem-ple meravellós que ens donaen veure’s atès i mimat per to-ta la família.PILAR CEBRIAN PÉREZTerrassa (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 2 DE JUNY DEL 2019

SísifJordiSoler

Ben Emmerson, ADVOCAT DE JORDI CUIXART, JORDI SÀNCHEZ I ORIOL JUNQUERAS

“La resposta del govern espanyol és cada vegadamés desesperada”

La frase del dia

“Sectors de lesclasses dirigentsespanyoles que,contradient tot elque pensaven ideien fins fa quatredies, han descoberttot de sobte lesvirtuts d’Ada Colau

om de costum, el moviment fre-nètic que es desplega desprésd’unes eleccions locals ofereix

una de les pitjors cares del nostre siste-ma polític. Una cosa tan criticable coml’incompliment flagrant d’una prome-sa electoral comença a prendre formapoques hores després de l’escrutini enels pactes que s’insinuen o es pretenen.Aquell partit o aquell candidat que hamerescut els pitjors improperis passa aser ara un possible soci adornat de to-tes les gràcies. I així, les famoses “líniesroges” que havien d’impedir qualsevolmena d’acord amb un determinat rivalvan adquirint una tonalitat molt mésdifusa i deforme, deixen de ser “línies” ija no són “vermelles”.

ELS PRIMERS PASSOS de cara a la forma-ció d’un govern com el de Barcelona hohan posat en evidència, però podríemtrobar-ne exemples al llarg i ample delnostre territori, i més enllà, perquè nohi ha cap partit que no pugui fer pujarels colors a la cara de qualsevol altre acausa de pactes municipals senzilla-ment impresentables. I el reconeixe-ment de la derrota de la nit electoralque vam veure per exemple en Ada Co-lau, com en tants d’altres alcaldes queveien allunyar-se l’alcaldia, es transfor-ma en les hores següents en maquia-vèl·liques combinacions que es justifi-quen amb arguments insostenibles.Que un personatge com Manuel Valls,que ha fet un ridícul clamorós, es facienrere de totes les seves manifesta-cions invocant ni més ni menys que la“responsabilitat” i passi a ser una peçaútil per a l’obtenció de l’alcaldia de laCiutat Comtal és una mostra més, nopas la primera, de la provada inconse-qüència d’un polític que havia vingut asalvar-nos. Però que alguns líders opartits que pretenien ser tota una altracosa escoltin ara els seus càntics de si-rena o es neguin en rodó a rebutjar-losés un dels aspectes més tristos de l’es-

C pectacle d’aquests dies. Per si fos poc,la polarització i la radicalització políti-ca que s’ha produït en el nostre país apartir de l’aspiració de molts catalansd’aconseguir un estat propi han extre-mat aquesta cara lletja i fosca de la polí-tica. Perquè ara resulta que es tractade “venjar” presumptes greuges ques’han anat acumulant com a conse-qüència de la resposta que aquesta as-piració legítima va merèixer de l’Estatespanyol. I així ens hem trobat recent-ment que un responsable de l’aprova-ció de l’article 155 i dels exilis i empre-sonaments que se n’han derivat des-prés ha pretès invocar ni més ni menysque la “cortesia parlamentària” per ferrealitat la seva pretensió –perfecta-ment legítima, tot sigui dit– d’esdeve-nir president del Senat espanyol. Peròcom que no va aconseguir el seu propò-sit, ara considera arribada l’hora depassar comptes i es mostra disposat a

fer “tot el possible” per evitar que unpolític independentista –un antic mili-tant del seu partit i un germà de Pas-qual Maragall, per si fos poc– arribi al’alcaldia de Barcelona. “Tot el possi-ble”: així, sense embuts, sense subter-fugis, perquè la salvació de la unitat es-panyola passa davant de tot i perquè al-gú ha de pagar el despit acumulat des-prés de la derrota. Per això, també, hiha tants sectors de les classes dirigentsespanyoles que, contradient tot el quepensaven i deien fins fa quatre dies,han descobert tot de sobte les virtutsd’Ada Colau per continuar sent alcal-dessa, encara que sigui pactant o ac-ceptant els vots del mateix diable.

ARA, DONCS, QUE LA POLÍTICA ha esdevin-gut més venjativa i més radical, ara ques’està disposat a sacrificar-ho tot alspeus de l’altar de la unitat de la pàtria,es fa notar més encara un problemaque ja fa temps que va ser denunciat ique no hi ha hagut autèntica voluntatde resoldre: es tracta de la legislaciómunicipal, que deixa obertes totes lespossibilitats per als pactes contra natu-ra, amb la sola excepció de beneficiar elcap de la llista més votada quan no esmaterialitza un pacte explícit contraseu. És una excepció insuficient, queno evita la temptació dels partits polí-tics de fer coses molt estranyes i ma-niobres molt inexplicables quan estracta de retenir una alcaldia o béd’aconseguir-la. Encara que moltesd’aquestes operacions no arribin des-prés a bon port, la sola visió de l’espec-tacle d’aquests dies fa un mal terrible al’opinió no precisament falaguera queels ciutadans tenen de la política en vo-ga. Confirma, en definitiva, allò que lamajoria de la gent ja pensa i proclamasense embuts: i és que això de la políti-ca és una espècie de cova de lladres ontot s’hi val per tal d’aconseguir poder,influència, prebendes, diners. Quinapena, francament.

Antoni Dalmau. Escriptor

Pactes postelectoralsTribuna

vegades els títolses decideixen a la

pròrroga, fins i tot alspenals. Això val tant enles confrontacions es-portives com en lespolítiques. Al final no

sempre s’imposa el millor ni el més fort,i als penals decideix el darrer encert i unplus de sort. Ara s’està jugant la pròrro-ga. En pocs llocs s’han donat resultatscontundents. Al Barcelonès les Núrieshan aconseguit majories absolutes, al’Hospitalet i Santa Coloma, on més queel socialisme s’ha consolidat la catego-ria de les dues aspirants. Polaritzacionsi dispersions obliguen a disputar forçapròrrogues, i a alguns indrets s’anuncial’últim esforç dels penals. Cal un darrerintent i és l’hora de la reflexió i la gene-

rositat. Quan els números són comple-xos, és difícil negociar alcaldies i go-verns. Tothom té raó, les seves raons,per justificar-ne els drets. Es llegeixenels perquès de les aspiracions pròpiesperò costa avaluar les argumentacionsdels altres. Tot és lícit, encara que aixòjugui en contra dels interessos de la col-lectivitat. Fins i tot s’arriba a disfressarels números totals que poden avalaruna proposta i es plantegen dubtoseslegitimitats. Els curts de mires apostenpel o jo o el diluvi, sense adonar-se queles aigües desbocades també se’ls em-portaran, a ells. En la geografia políticasón difícils les majories absolutes i, ales-hores, s’ha d’imposar el seny, la capaci-tat de diàleg i la voluntat d’acords. Cer-car l’estabilitat política vol dir deixar debanda la supèrbia i optar per la intel·li-gència i, sobretot, no caure en les temp-tacions populistes. Renunciar a jugar lapròrroga i fiar-ho tot als penals és una ir-responsabilitat atribuïble als covards.

A

De set en setJaume Oliveras

Als penals

Cercar l’estabilitat políticavol dir deixar de bandala supèrbia

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 2 DE JUNY DEL 201912 | Nacional |

El president espanyol enfuncions, Pedro Sánchez,no va fer cap referènciaahir a Sitges al diàleg polí-tic que li han demanat re-prendre el govern català itambé el Cercle d’Econo-mia. Si abans-d’ahir era elvicepresident del governcatalà i conseller d’Econo-mia, Pere Aragonès, qui lidemanava fer efectiu elcompromís de diàleg pac-tat entre tots dos executi-us en la Declaració de Pe-dralbes, ahir era el presi-dent del Cercle d’Econo-mia qui li demanava diàlegpolític en la cloenda de latrobada econòmica de Sit-ges.

Juan José Brugera de-fensava davant del presi-dent que “estem davantd’un problema polític” ique cal millorar el modelterritorial. El presidentdel Cercle demana una“cultura de la negociació iel pacte” davant del con-flicte català, al qual veu“vies de sortida” per nocondemnar-se al “fatalis-me”. Brugera posa l’exem-ple del darrer any, en quèconsidera que s’ha eviden-ciat la necessitat del diàlegtot concloent que “abans odesprés uns i altres hau-ran d’avançar per la via deldiàleg, la transacció il’acord”, segons declara-cions recollides per Efe.

El president del Cerclerecordava, en aquesta lí-nia, la petició d’Aragonès,la vigília, perquè es re-prengués el diàleg a partirde la Declaració de Pedral-bes, però també les parau-les del president de Fo-ment del Treball, JosepSánchez Llibre, dema-nant al govern català re-nunciar a la via unilateralper facilitar el retorn de lesseus d’empreses que vanmarxar la tardor del 2017coincidint amb el referèn-dum d’autodeterminació ila declaració unilaterald’independència.

Però el president espa-nyol en funcions es va limi-tar a fer un discurs centrat

en els reptes productius,econòmics i socials, sensereferir-se al conflicte polí-tic ni a les negociacionsper a la seva investidura ila de diverses comunitats iajuntaments clau comBarcelona i Madrid. PedroSánchez es va limitar auna referència implícitadefensant que Espanya ésuna democràcia “consoli-dada”, que ha sabut “des-centralitzar-se i compar-tir sobirania” i apuntantquins són els límits: “Nopodem aixecar falsosmurs i fronteres en un

món cada vegada més glo-balitzat.”

Sánchez es va centraren el que considera el granrepte de futur de l’Estatper reformar el model pro-ductiu tot garantint l’equi-tat social amb l’objectiu deser competitius en el mer-cat global. El president enfuncions va fer una crida apartit, empresaris, agentssocials i ciutadans a ferpossibles tres objectius:disciplina fiscal, cohesiósocial i reformes estructu-rals. Sánchez defensa coma repte comú aconseguir“una economia competiti-va i sostenible, institu-cions netes i transpa-rents, i una societat plurali més justa”.

El president espanyolva plantejar set grans ob-jectius per aconseguir-ho:creixement sostenible,formació, transició ecolò-gica, avenç científic i tec-nològic, ocupació i mercat

laboral eficient i just, re-ducció de la desigualtat,benestar i lluita contra lacorrupció en les institu-cions. Entre les reformesnecessàries, Sánchez vaproposar “un estatut delstreballadors del segleXXI”, i va advertir que “ésel moment d’acomodar lanorma a la realitat can-viant” i no, com consideraque s’ha fet fins ara, fentque la realitat s’adaptés ala norma. Interrogat sobrela fiscalitat, Sánchez vadefugir avançar la refor-ma que voldria, però va re-cordar que la UE ha censu-rat Espanya per no aplicaruna fiscalitat verda que,conclou, caldrà abordar.Europa va ser un eix delseu discurs: “La UE no hade ser actor secundari,darrere dels Estats Units ila Xina, sinó líder en lliber-tats individuals, estat delbenestar, innovació, igual-tat de gènere, multilatera-lisme o canvi climàtic.” ■

Sánchez obvia la crida aldiàleg del govern i el Cercle

RedaccióBARCELONA

a El president espanyol demana afrontar el canvi productiu i social, i rebutja aixecar “fronteres enun món globalitzat” a El president del Cercle li demana “vies de sortida” al “problema polític”

La portaveu de Ciutadans alParlament, Lorena Roldán, vaironitzar que no li estranyavaque el vicepresident catalàhagués apel·lat a recuperar laDeclaració de Pedralbes per-què, segons ella, és una “infà-mia” que demostra les “con-cessions de Pedro Sánchez alseparatisme”. Roldán va qua-lificar ahir de “vergonyós i in-acceptable” la declaració queels governs català i espanyolvan signar el 20 de desembre

Sánchez i Brugera, ahir, a la cloenda de les jornades econòmiques del Cercle d’Economia a Sitges. ■ EFE

passat al Palau de Pedralbes.Obviant que el govern catalàes comprometia en la decla-ració a respectar el marc le-gal, Ciutadans i PP van con-vertir aquell acord en la de-mostració de la “traïció” aEspanya de Pedro Sánchez.Ahir, Roldán refermava:“Ens va semblar humiliantque Sánchez acceptés el do-cument” de 21 punts que liva entregar Torra en aquellareunió –Sánchez es va limitar

a rebre el document i a re-butjar-ne el contingut–. D’al-tra banda, també l’alcaldabledel PSC a Barcelona, JaumeCollboni, es va referir ahir a lapetició de divendres d’Arago-nès posant en dubte la volun-tat de diàleg. Collboni va acu-sar ERC “de fer un discursper agradar l’audiència”, peròels va retreure l’esmena a latotalitat als pressupostos i elvot en contra d’Iceta com asenador.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cs rebutja Pedralbes per les “cessions” de Sánchez

“No podem aixecarmurs i fronteres en unmón cada vegada mésglobalitzat”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL EN FUNCIONS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Abans o després unsi altres haurand’avançar per la viadel diàleg, latransacció i l’acord”Juan José BrugeraPRESIDENT DEL CERCLE D’ECONOMIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 2 DE JUNY DEL 201914 | Nacional |

El president d’ÒmniumCultural, Jordi Cuixart, vacriticar ahir, a travésd’una carta enviada des dela presó, on està privat dellibertat des de fa 593 dies,la decisió de l’Estat espa-nyol de menystenir “la de-cisió d’experts indepen-dents” arran de l’acusacióde l’ONU de contravenir laDeclaració Universal delsDrets Humans i el PacteInternacional de Drets Ci-vils i Polítics “amb la nos-tra detenció arbitrària”.Un informe del grup detreball de l’ONU publicat eldia 29 estima “arbitrària”la presó d’Oriol Junque-ras, Jordi Sànchez i JordiCuixart.

“L’ONU diu allò que Es-panya no vol sentir per pora la paraula. I per això s’haposat tan nerviosa que, apilota passada, Madrid voldesacreditar la decisiód’experts independents. Ala Unió Europea, fa tresanys que França va com-

plir una resolució similaralliberant un activista po-lític. L’Estat espanyol,doncs, ha de triar si vol seruna democràcia consoli-dada i agafar la mà estesadel diàleg o situar-se foradels valors universals queregeixen les Nacions Uni-des”, va instar.

En la nota, Cuixart vatornar a demanar “enfor-

tir els grans consensos depaís”. “Des de la transver-salitat i sense renúncies nipresses, és imperatiu cen-trar les energies a definirl’horitzó comú. Per con-tra, correm el risc que lapotència de cada confron-tació amb l’Estat quedi deltot esmorteïda”, va avisar.

Més reaccionsL’advocat Ben Emmerson,lletrat que defensa inter-nacionalment Jordi Cui-xart, Jordi Sànchez i OriolJunqueras, va acusar l’Es-tat espanyol d’actuar deforma “deshonesta” i de“mentir deliberadament al’ONU”. Emmerson va ne-gar cap conflicte d’interes-sos, com acusava el governespanyol. “Aquests atacssón el darrer refugi d’ungovern desesperat”, va diral seu compte de Twitter.“Tot s’aclarirà quan l’ONUinvestigui aquestes quei-xes”, va dir, i va insistir que“al fer aquestes declara-cions desesperades Sán-chez s’ha disparat un tretal peu”. Emmerson haviademanat l’excarceraciódels tres presos.

També el president delParlament, Roger Tor-rent, va retreure a Espa-nya que només escolti lesNacions Unides quan ela-bora informes o dicta reso-lucions que concerneixentercers països (en referèn-cia a Veneçuela) i, en can-vi, quan es refereix a Cata-lunya, consideri que “no ésuna veu autoritzada”. ■

E. GarciaBARCELONA

Cuixart insta l’Estat acomplir el dictat de l’ONUa El president d’Òmnium reclama de nou la unitat d’acció independentista i “enfortir els gransconsensos de país” a L’advocat Ben Emmerson i el president del Parlament també s’hi afegeixen

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“L’Estat espanyolha de triar si vol seruna democràciaconsolidada osituar-se fora”Jordi CuixartPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“Sánchez faria millordemostrant criteripolític i maduresa.Ha d’acceptar elveredicte de l’ONU”Ben EmmersonADVOCAT INTERNACIONAL

“Quan l’ONU diu queno es respecten elsdrets a d’altres països,l’Estat remarca el valord’aquesta resolució”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT DECATALUNYA

Els presos polítics catalans, entre els quals hi ha Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, en una sessió ■ ARXIU

El Consell per la RepúblicaCatalana ha fet una crida ala mobilització per al 2 dejuliol, dimarts, a Estra-sburg, coincidint amb laconstitució del ParlamentEuropeu. A través d’un co-municat, l’entitat demanaque es faci una “demostra-ció massiva de suport a lademocràcia i per la lliber-tat dels presos polítics”,recull l’ACN. Ahir l’Assem-blea Nacional de Catalu-

nya (ANC), Poble Lliure,Crida Nacional i Junts perla República s’hi havienafegit a la convocatòria.

El Consell reclama al’eurocambra que no per-meti l’exclusió de tres eu-rodiputats catalans, en re-ferència a Carles Puigde-mont, Toni Comín i OriolJunqueras, vetats la set-mana passada quan ana-ven a recollir l’acta de di-putats i exigeixen respec-te als resultats de les elec-cions europees del dia 26.

El Consell per la Repú-blica explica que es coordi-narà amb les entitats so-cials i polítiques que doninsuport a aquesta mobilit-zació, i demana la solidari-tat a aquelles entitats ci-

vils i polítiques que se sen-tin concernides en la de-fensa dels drets i la demo-cràcia a Europa. Segonsl’organització, la violaciódels drets d’aquests quasi2,3 milions de ciutadans(la suma dels vots de JuntsxCat i ERC) suposaria un“gravíssim precedent quedeixaria tocada la credibi-litat del Parlament Euro-peu”. I afegeixen que l’eu-rocambra es veuria “inca-paç” de garantir el respec-te als drets fonamentalsdins de la mateixa institu-ció i, per tant, incapaç depoder representar tots elsciutadans europeus, talcom determina el Tractatde Lisboa. El Consell de-fensa que el Parlament el

formen els “representantsdels ciutadans de la Unió”en lloc dels “representantsdels pobles dels estats”com fins aleshores.

En el comunicat, elConsell per la Repúblicatambé demana a l’Estatespanyol que compleixi laresolució del grup de tre-

ball de detencions arbitrà-ries del Consell de DretsHumans de l’ONU i alliberiels presos polítics.

D’altra banda, l’ANCtambé prepararia unagran manifestació perquan es faci pública la sen-tència dels presos polítics.Segons va publicar ahir La

Vanguardia, l’entitat in-sisteix a demanar al presi-dent de la Generalitat,Quim Torra, que convoquieleccions al Parlamentuna vegada es conegui ladecisió del Suprem sobreels delictes de què acusenels presos polítics cata-lans. ■

a El Consell per laRepública convocauna manifestacióper al dia 2 de juliol

RedaccióBARCELONA

Crida a manifestar-sea Estrasburg pel vet

La concentració a Estrasburg es faria el dia de la constitució del Parlament Europeu ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 2 DE JUNY DEL 201916 | Nacional |

questa setmana Junts xSanta Fe i Alternativa perSanta Fe es jugaran a sortsl’alcaldia d’aquest poble, el

més petit de l’Alt Penedès. I no no-més l’alcaldia; la cara i la creu d’unamoneda decidiran qui es queda unamajoria absoluta que serà definiti-va per tirar endavant el programaelectoral.

Amb una participació del94,55% del cens, Santa Fe va donar124 vots a cada una de les dues for-macions que es presentaven a leseleccions municipals del 26 demaig. Després de repassar el re-compte de vots, la junta electoralde zona de l’Alt Penedès ha confir-mat que els quatre vots nuls defi-nits en el recompte que es va ferdiumenge a la nit eren, realment,vots nuls i no permetien definir capon es decantava la població. Aixòobliga, segons la norma, a decidir-ho en un sorteig: a cara o creu.

El candidat d’Alternativa perSanta Fe i, en aquest moment, al-calde en funcions, Jordi Rius, asse-gura que en el cas que la monedadecanti la sort cap al seu partit sónpartidaris d’assumir l’alcaldia du-rant els dos primers anys i cedir elcàrrec al seu adversari els dos úl-tims anys del mandat. Rius assegu-ra que aquest és el seu últim man-dat a l’Ajuntament, que no es tor-narà a presentar com a cap de llistai que el seu partit encara no s’haplantejar qui serà el seu relleu. Ara,assegura que vol escoltar les de-mandes d’unitat que li han fet arri-bar alguns veïns arran de l’evidèn-cia del resultat. Rius no entra al de-tall sobre com es formarà el govern

A

o com es desenvoluparà el progra-ma electoral de cada partit. Nomésdiu que posa al davant la garantiadels processos democràtics ambla màxima representativitat possi-ble.

Però la sort no és tan simple. Jor-di Bosch, candidat de Junts x San-ta Fe, s’estima més tocar de peus aterra: “Aquí no se sorteja l’alcaldia;se sorteja la majoria absoluta.” Elpartit que guanyi tindrà quatre re-gidors i el que perdi es quedarà ambtres. Bosch veu complicat assumirl’alcaldia de la població amb noméstres regidors, ja que això el deixaràlligat de mans i peus. Bosch assegu-ra que desconeix el programa elec-

toral del seu adversari polític per-què mai no l’hi fan arribar i que en-cara és l’hora que Rius li truqui peintentar arribar a una solució con-sensuada. Per tant, el candidat deJunts x Santa Fe és partidari de noprendre decisions precipitades. Se-gons ell, el millor és tenir els resul-tats a la mà abans de fer valora-cions i parlar de possibles acords.Bosch no descarta res i això vol dirque també preveu la possibilitatd’anar-se’n a l’oposició si la sort noli ve de cara.

A Olivella ha sortit creuA Olivella, el municipi més petit delGarraf, porta del Parc Natural, els

resultats han estat clars sobre l’al-caldia (el PSC governarà amb sisdels onze regidors del consistori),però no tan clars sobre com es con-formava l’oposició. La CUP i Ciuta-dans van empatar a 93 vots i es dis-putaven la possibilitat de tenir o notenir representació a l’Ajuntamentd’Olivella. La junta electoral de zo-na del Garraf va fer el sorteig. LaCUP va triar cara després de feruna consulta amb la seva assem-blea, i la sort els va donar l’esquena.La creu ha permès a la formaciód’Albert Rivera estrenar-se amb unregidor al consistori d’aquest petitmunicipi del Garraf, i ha deixat laCUP sense representació. ■

RESULTATS · Els dos partits que s’han presentat a les eleccions municipals del 26-M, a Santa Fe del Penedès, han empatat avots SORTEIG · Després de repassar el recompte, la junta electoral de zona ha decidit sortejar la majoria absoluta del poble

Cati Morell / TaempusSANTA FE DEL PENEDÈS

260 van serel total de votsque es van emetrea Santa Fe el 26 demaig, sobre uncens de 275. Del to-tal, 4 vots nuls, i 8en blanc, que lajunta electoral dezona ja va confir-mar. La resta, 124vots per a JxSantaFe i 124 vots, tam-bé, per a Alternati-va Independentper Santa Fe.

Alcalde... per sort!

Un moment del recompte de vots per part de la junta electoral de zona, a la sala de plens de l’ajuntament ■ JORDI BRACONS / RAC1

1118

90-1

2118

28Q

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 2 DE JUNY DEL 201918 | Nacional |

L’alcaldable del PSC perBarcelona, Jaume Collbo-ni, va assegurar ahir quenomés negociarà amb elscomuns un possible pactede govern a la ciutat ambl’objectiu de configurar unajuntament que estigui alservei dels ciutadans i nodel “conflicte”, com diuque plantegen els inde-pendentistes.

“Nosaltres pensem queaquest govern municipalha de ser ampli, d’esquer-res, progressista i que nosubordini la ciutat a unconflicte polític”, va afir-mar Collboni en declara-cions als periodistes a Sit-ges, on va assistir a la jor-nada de clausura de laXXXV Reunió del Cercled’Economia, que va co-mençar dijous passat i queha reunit diverses perso-nalitats del món de l’eco-nomia i la política.

L’alcaldable va deixarclar que l’únic grup muni-

cipal amb el qual el PSCs’asseurà a parlar serà elde Barcelona en Comúd’Ada Colau, l’únic amb elqual els socialistes veuen

possible formar un governestable que doni respostaals problemes dels ciuta-dans, com l’habitatge,l’economia, l’ocupació i laseguretat.

Gest responsableCollboni va celebrar queManuel Valls, el candidat aqui dona suport Ciuta-dans, s’hagi ofert a facili-tar la investidura de Co-lau, en aliança amb el PSC,sense demanar res a can-vi. “Crec que Valls ha fetun exercici de responsabi-

litat i generositat”, va dir.Collboni també va asse-

gurar que encara no hi hadata per reunir-se ambAda Colau i, tot i que vadestacar que no té pressa,veuria “raonable” que elscontactes comencessin lasetmana vinent. El candi-dat socialista es va mos-trar “optimista” respecteal futur de Barcelona, unaciutat que ho té tot perquèli vagi be però que “esperatenir un govern municipalque estigui a l’altura delmoment”. ■

Collboni només negociaràamb els comuns un acordde govern a Barcelona

M. SardàSITGES

a El PSC vol configurar un ajuntament que “no subordini la ciutat a un conflictepolític” a El candidat socialista celebra la “generositat” de Valls

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Frase

“Ha de ser un governampli, d’esquerres iprogressista, al serveide la gent i del’economia”Jaume CollboniALCALDABLE DEL PSC PERBARCELONA

El candidat del PSC a l’alcal-dia de Barcelona no va donarcap mena de possibilitat aque la capital de Catalunyatingui finalment un consistoriliderat per les forces indepen-dentistes. Des de Sitges, Coll-boni va apel·la al fet que elsresultats de les eleccions del26-M van posar de manifestque el 60% dels vots no van

Jaume Collboni, alcaldable pel PSC a Barcelona, atén els mitjans, ahir, en les jornades del Cercle d’Economia, a Sitges ■ EFE

anar a parar a formacions in-dependentistes per exigir ungovern “al servei de les perso-nes” i no “del conflicte polí-tic”. En aquest mateix sentit,Lorena Roldán, portaveu deCiutadans al Parlament deCatalunya, va insistir ahir enel suport de la seva formacióa un Ajuntament de Barcelo-na encapçalat pel socialista

Collboni. Roldán va reiterar ladecisió del seu partit de des-marcar-se de l’oferiment deManuel Valls de negociaramb Ada Colau. “Ens hi ju-guem molt a Barcelona”, vaafirmar, assegurant que elsseus regidors només nego-ciaran “una alternativa de go-vern que no sigui ni populistani independentista”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Ni populisme ni independentisme Els equips negociadors dela coalició de Guanyem iERC van iniciar divendrespassat els contactes ambel PSC per intentar arri-bar a un acord de governde les esquerres a Badalo-na. Tot i que els dues can-didatures han reconegutmolts punts d’acord pelque fa a la diagnosi i a lesnecessitats de la ciutat, elprincipal punt de discre-pància, i sobre el qual re-cau tot el pes de les nego-ciacions, és l’alcaldia.

Guanyem-ERC no volrenunciar a la investidurade Dolors Sabater, com acap de llista de la primeraforça d’esquerres, amb setregidors. Per la seva ban-da, des del PSC reivindi-quen la figura de l’alcaldeen funcions, Àlex Pastor,malgrat quedar al darrereel 26-M, amb sis regidors.Els partits han iniciat lesconverses comprome-tent-se a no posar vetos enles pròximes trobades, pe-rò reconeixent que arribar

a un acord sobre qui hade ser alcalde no serà sen-zill.

Paral·lelament, el des-nonament de quatre famí-lies del barri de la Salut deBadalona, que passen lesnits al ras des de divendresdesprés d’haver estat des-nonats, va tensar el diàlegper a un pacte d’esquerresa l’Ajuntament, amenaçatde suspensió per part d’EnComú Podem si no es re-dreçava la situació.

Promesa acceptadaLes famílies, amb el suportde la Plataforma d’Afec-tats per la Crisi (PAC), vanacampar divendres passatdavant de l’Oficina Localde l’Habitatge per denun-ciar la inacció del consisto-ri –ara amb l’alcalde enfuncions socialista–, men-tre que des de Serveis So-cials asseguraven que lasetmana vinent es posaràa disposició de les famílies“algun habitatge social”.El contactes de les darre-res hores semblen haveraturat l’amenaça de tren-cament. ■

M. SardàBARCELONA

Guanyem i ERCbusca ambel PSC un acordper a Badalonaa Qui ha de ser l’alcalde és el principalescull per al pacte d’esquerres a Elsdesnonaments tensen la negociació

L’acampada de quatre famílies desnonades, davant l’OficinaLocal de l’Habitatge de Badalona, divendres passat ■ ACN

02DCAT