Diumenge 8 de juliol de 2007 minical - Diari de Girona...Premi al Millor Pla d’Empresa, dotat amb 5.000 euros, en el marc del Dia de l’Emprenedor 2007. També dóna suport a la

Reportatge Rere les passes de Monturiol Preparen la commemoració dels 150 anys de l’avarament de l’Ictineu PÀGINES 2 i 3. Entre-vista Helena Soler «La vida està feta de petites coses» PÀGINA 7. Entrevista Dídac Lee L’emprenedor més internacional PÀGINES 8 i 9.

Dom

inic

alDiumenge 8de juliol de 2007

Diari de Girona ReportatgeEl llegat de Masó

Una ruta pels principalsedificis de l’arquitecte que

es conserven a Girona.PÀGINES 4, 5 i 6

El paradís més a prop que mai

Portal oficial de Reserves on line d’Hotels, Apartaments i Cases Raons

per somiar...

a menorca des de casa

2 DominicalDiumenge 8de juliol de 2007

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MARC MARTÍ (L’ENTRADA DELA CASA ENSESA/FARINERA MONTSERRAT,UNA DE LES OBRES DE RAFAEL MASÓ QUE ESCONSERVEN A GIRONA)

8 de juliol de 2007

4, 5 i 6 ReportatgeEl llegat de Rafael MasóCoincidint amb el centenari delseu títol d’arquitecte, una rutarecorre els principals edificisque va dissenyar a Girona.

7 EntrevistaHelena SolerBarcelonina amb una estretavinculació amb la Garrotxa, lacrítica ha rebut amb elogisel seu llibre «Àngels i retrats».

8 i 9 EntrevistaDídac Lee Figuerenc d’origen xinès, lesseves empreses tenen mésd’un centenar de treballadors iell ha rebut diversos guardons.

11 RutesDe Llambilles a Cassà

13 GastronomiaEl gall

14 Col·leccionismeL’exposició de Quart

SUMARI

El dissenyador industrial barceloní PereForès, juntament amb un equip de sispersones, treballen des de fa tres anys

per construir un submarí, l’Ictineu 3, que esconvertiria en el primer de l’Estat d’ús cien-tífic. L’objectiu és inaugurar-lo el 2009, coin-cidint amb el 150è aniversari de l’avaramentdel primer Ictineu de Narcís Monturiol. Noobstant, la dificultat per trobar inversors queproporcionin el milió d’euros que suposa laconstrucció d’aquest aparell fa perillar quees pugui celebrar l’efemèride a temps, segonsexplica Forès. Una de les raons que fa pale-sa la necessitat d’un submarí és que perme-tria investigar els vaixells enfonsats en ai-gües estatals i d’aquesta manera evitar que elspossibles tresors que guarden quedin en mansestrangeres. Precisament ara fa poques set-manes es coneixia la troballa per part de l’em-presa nord-americana Odyssey d’un impor-tant tresor en un vaixell que no han volgutconcretar on estava enfonsat, tot i que el Go-vern espanyol s’ha posat en alerta davant lapossibilitat que estigués ubicat en aigües es-tatals, a prop de l’estret de Gibraltar.

Tot i la voluntat de presentar l’Ictineu 3 el2009, coincidint amb els 150 anys de l’avara-ment del primer submarí, els impulsors delprojecte no poden garantir que la inversiód’un milió d’euros que requereix que arribia temps. De moment, però, ja han rebut el re-coneixement institucional de mans de l’Ajun-tament de Barcelona. En concret, el passat15 de març Ictineu Submarins SL, l’empresaresponsable la construcció de l’aparell, varebre de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu,i de la regidora d’Innovació i presidenta deBarcelona Activa, Maravillas Rojo, en presèn-cia del conseller d’Innovació, Universitats iEmpresa, Josep Huguet, i representació delMinisteri d’Indústria i rectors d’universitats, elPremi al Millor Pla d’Empresa, dotat amb 5.000euros, en el marc del Dia de l’Emprenedor2007. També dóna suport a la construcciódel submarí l’Associació d’Innovadors NarcísMonturiol, presidida per Josep Garriga.

«Actualment es coneix més la superfíciedel planeta Mart que el fons del mar, de ma-nera que un 67% del planeta segueix per ex-plorar». Aquesta és una de les dades amb laqual Forès justifica la necessitat d’un subma-rí de caràcter científic que cobreixi el buitactual a l’Estat, i permeti portar a terme re-cerca, investigació, treballs oceanogràfics,arqueologia, estudis geològics, investigaciód’ecosistemes marins, prevenció de riscosecològics, i seguiment i avaluació de desas-tres ecològics o vigilància d’espais protegits,així com també oferir immersions persona-litzades al sector turístic, entre altres funcions.

Amb aquests objectius va néixer la idea del’Ictineu 3, que és el primer projecte de l’em-presa Ictineu Submarins, SL, en la qual tre-ballen Forès i un equip de sis persones més.L’aparell està dissenyat perquè tingui tres pla-ces i pugui arribar als 2.000 metres de pro-funditat, amb una autonomia operativa de deuhores. Anirà acompanyat del seu vaixell desuport, un catamarà de divuit metres equi-pat per fer treballs oceanogràfics. Les sevesmides (2,42 m x 2,58 m x 12 m) estan pen-sades perquè es pugui transportar per carre-tera dalt d’un camió normal, sense necessitatde transports especials.

150 ANYS DE L’ICTINEUNarcís Monturiol (Figueres, 1819-Barcelona,1885), va començar a investigar en la nave-gació submarina a partir d’una estada a Ca-daqués, on va poder veure el risc de la feinadels recol·lectors de corall. A partir d’aquí,l’interès per la navegació submarina el va por-tar a construir el primer Ictineu, entre el 1856i el 1859, any en què va avarar al port deBarcelona. Aquest primer submarí de set me-tres d’eslora i tot de fusta imitava la forma d’unpeix. Va fer més de setanta immersions quevan permetre recollir una gran quantitat d’in-formació científica que va servir de base peral disseny i la construcció del segon Ictineu,segons recullen els impulsors de l’Ictineu 3,que consideren que el millor homenatge quees pot fer a Monturiol «és donar continuïtat ala seva obra des de la perspectiva amb quèell va treballar en el seu temps, la investiga-ció». «Ho volem fer realitat projectant la cons-trucció d’un submarí modern organitzant ungran laboratori d’investigació que impliquiuniversitats i empreses catalanes i que li doniel reconeixement internacional que realmentmereix», afegeixen, lamentant que Montu-

riol, «en l’àmbit internacional, no figura en capde les històries de la navegació submarina,ni surt en cap dels llibres i webs de submer-gibles, mentre que en la història universal delsubmarí s’atorga gran importància a fets i gentmolt menys rellevants».

Tècnics del sector de tecnologia submari-na consideren que l’Estat espanyol va 30 anysendarrerit pel que fa a aquest tipus de tec-nologia. A part de les grans potències, que te-nen abundants vehicles submarins, països comBulgària, Finlàndia, Grècia, Turquia i Portu-gal ja tenen els seus aparells, ja sigui per in-vestigar o gestionar situacions de crisi. Pel quefa a Catalunya, des de fa 140 anys no s’hi haconstruït cap altre submarí tripulat, segonsapunten els impulsors de l’Ictineu 3, a la ve-gada que observen que un país que «ha tin-gut uns dels primers submarins del món, nopot estar mancat d’una eina tan important comun submarí civil». Pel que fa a la resta del món,«en alguns països europeus molt propers a no-saltres es dissenyen i fabriquen una gran va-rietat» de submarins no militars.

També afirmen que l’elevada activitat econò-mica i de lleure al mar fa que els submarinstinguin una demanda creixent, ja sigui per arescats, prevenció de riscos ecològics (vaixellsenfonsats amb hidrocarburs o matèries peri-lloses), treballs de manteniment als ports, etc.«Ara mateix només podem cobrir aquestes ne-cessitats mitjançant el lloguer de submarinsestrangers», expliquen, posant com a exem-ple la catàstrofe del Prestige, per la qual esvan haver de llogar els serveis del submarífrancès Nautile, que cobrava almenys 150.000euros per cadascuna de les 46 immersions queva haver de fer.

DOS VAIXELLS I DUES TRAVESSIESPere Forès, que viu en un vaixell construït perell mateix i amarrat al port de Barcelona,porta 15 anys en el sector de la construcciód’embarcacions de vela d’esbarjo i de rega-tes. Ha dissenyat i construït dos vaixells, ambun dels quals ha creuat l’Atlàntic dues vega-des. Precisament, la idea de fer un submaríva néixer durant una de les travessies, quanes va quedar treballant una temporada ambla fundació Rebikoff-Niggeler, a les Açores,en el manteniment d’un submarí anomenatLula. A partir d’aquí, el juny del 2004 es vancomençar a crear els primers esbossos per ferl’Ictineu 3.

També a l’entorn del tercer Ictineu es va for-mar l’Associació Institut Ictineu-Centre Catalàde Recerca Submarina, que té com a objec-tius l’exploració i estudi dels fons i medis ma-rins, el foment d’activitats subaquàtiques decaràcter científic, el reconeixement interna-cional de la figura de Narcís Monturiol, i l’im-puls del disseny i la construcció d’aparells sub-marins científics o de divulgació. Treballa percanalitzar tots aquells projectes educatius, cul-turals, divulgatius i de recerca que girin a l’en-torn de la figura de Monturiol, mantenint coma objectius principals per als pròxims dos anysla celebració del 150 aniversari del primerIctineu, la promoció de «l’any Monturiol» peral 2009 i l’impuls del projecte Ictineu 3.

A més de Forès, també treballen dins l’As-sociació, així com en l’empresa Ictineu Sub-marins, SL, Miguel Vidal, llicenciat en Cièn-cies Físiques per la Universitat de Barcelona(UB) i màster en Telemàtica per la Universi-tat Politècnica de Catalunya (UPC); Carme Pa-rareda, enginyera tècnic en Topografia i es-pecialista en tècniques GPS; Àlex Alcocer, en-ginyer industrial especialitzat en Automàticaper la UPC i actualment estudiant de docto-rat a Lisboa; Manel Malleu, empresari i directordes d’Interfacom SA; Pablo Hernández, en-ginyer informàtic, fundador i director gene-ral de TechIDEAS, i Joan Solà, enginyer su-perior de Telecomunicacions per la UPC, es-pecialitzat en electrònica i doctorat a França.

El passat mes de març l’empresa es va pre-sentar a dos projectes per a les ajudes PRO-FIT, per al desenvolupament tecnològic, delMinisteri d’Indústria, amb les quals pot arri-bar a aconseguir un màxim 1.016.000 eurosde subvenció a fons perdut. La primera aju-da s’emmarca en els PROFIT destinats al fi-nançament de projectes sobre transport ma-rítim. En aquest es demanen 476.000 euros desubvenció i es fa en col·laboració amb Inter-facom, SA. El segon és per a un projecte PRO-FIT «tractor» i es demanen 540.000 euros, ambcooperació amb el Centre Tecnològic AZTI,del País Basc i Interfacom, SA.

L’equip del projecte també ha demanat una

subvenció al CIDEM, i el Departament de MediAmbient està buscant la manera d’aconseguirimportants fonts de finançament, conjunta-ment amb l’Associació Institut Ictineu im-pulsora del projecte. Per complementaraquests ajuts l’empresa ha posat a la vendaun 30% de les seves accions per al capital pri-vat. De les accions que s’han posat a la ven-da, una sisena part ja estan emparaulades, se-gons concreta Forès. També una entitat fi-nancera de Navarra ha mostrat interès a ferun préstec participatiu de 200.000 euros, «ambunes condicions molt bones», especifica Forès.

L’equip del projecte Ictineu 3 ha arribat aun preacord amb el Museu Marítim de Bar-celona per construir el submarí a les sevesinstal·lacions, les Drassanes Reials. Així ma-teix, fer-hi una gran exposició per al 2009,amb motiu del 150 aniversari de l’avaramentdel primer Ictineu, de Monturiol.

Entre els clients potencials del submarí estroben la Direcció General de Ports i Costes,la Direcció General del Medi Ambient, el Mi-nisteri de Foment, l’Autoritat Portuària, lesuniversitats, les fundacions que treballen perla protecció de la natura, els científics (biò-legs, oceanògrafs, geòlegs i vulcanòlegs),les empreses petrolieres i de gas, les assegu-

radores navals, nàutiques i aeronàutiques iles empreses farmacèutiques, entre d’altres,segons preveuen els impulsors del projecte.

SUPORT DE LA UDGEntre altres empreses i entitats, també col·la-boren amb Ictineu Submarins SL la Universi-tat de Girona i la UPC. Des de Girona parti-cipen en el projecte Pere Ridao i el grup derecerca en Visió per Computador i Robòtica,del Departament d’Electrònica, Informàtica iAutomàtica. És un grup amb experiència enel desenvolupament de robots submarins autò-noms, així com en el desenvolupament desistemes de visió per computador i processa-ment d’imatge submarina. Van ser els guanya-dors del concurs d’universitats europees derobòtica submarina del 2006, i col·laborenamb l’Ictineu 3 en l’assessorament en sensorssubmarins, visió artificial i robòtica submari-na. Pel que fa a la UPC, Josep Amat, del Depar-tament d’Enginyeria de Sistemes, Automàti-ca i Informàtica Industrial i amb experiènciaen el disseny i construcció d’un robot sub-marí, col·labora amb assessorament tècnic ge-neral en visió artificial i braços robòtics. Espot consultar més informació sobre el pro-jecte a www.ictineu.net.

Per la seva banda, el president de l’Asso-ciació d’Innovadors Narcís Monturiol, JosepGarriga, explica que «en aigües territorialsde l’Estat espanyol hi ha uns 400 vaixells en-fonsats i prop de la meitat tenen tresors». L’Es-tat, però, sense submarins propis d’ús cien-tífic, «ha perdut algunes oportunitats per re-cuperar aquests tresors». «La companyianord-americana Odyssey Marine serà l’encar-regada, segons un acord britànic-espanyol,d’inspeccionar el buc Sussex, al mar d’Alborà»,concreta Garriga. Es creu que el Sussex, queva naufragar el segle XVII, transportava im-portants quantitats d’or.

L’Associació d’Innovadors Narcís Monturiol,entitat cofundadora de Barcelona Activa-Glò-ries el 1987 per un acord amb l’aleshores al-calde, Pasqual Maragall, i el regidor de Fo-ment, Josep Maria Serra, té com a finalitatcomptar amb professionals jubilats que, vo-luntàriament, seleccionin i promocionin lesinnovacions i invents que «poden enriquir elpaís i fomentar la creació de nous llocs de tre-ball», segons paraules de Garriga. Un delsinvents que va impulsar l’Associació, abansde l’Ictineu 3, va ser el casc de motoristaamb airbag del doctor Aleix Millet, per pro-tegir les vèrtebres cervicals en cas d’accident.

Reportatge


Rere les passes de

MonturiolTEXT: DDEG/ACN

Una empresa de Barcelona, amb el suport d’una Associació d’Innovadors, la UdG i la UPC, treballaper commemorar els 150 anys de l’avarament de l’Ictineu, el submarí de l’investigador figuerenc.

Fotos:A l’esquerra, JosepGarriga, presidentde l’Associació d’In-novadors NarcísMonturiol, que col.la-bora en el projectede construcció delsubmarí «Ictineu 3».


La commemoració del centenari de l’obtenció del títol d’arquitecte ha provocat la redescoberta del’obra de Rafael Masó i Valentí (1880-1935) i del Noucentisme, un moviment cultural regeneracionista.

TEXT: JOAQUIM BOHIGAS I MOLLERA FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

LA GIRONA DE PRUDENCI

BERTRANA, MIQUEL DE

PALOL I CARLES RAHOLA

Sobre aquestes línies, un plànol del centre deGirona mostra l’emplaçament dels edificis obrade Rafael Masó que es detallen en aquestreportatge i que formen part de la ruta queproposa l’Ajuntament de la ciutat.

L’Any Masó, que va començar el setembrede 2006, té la finalitat de donar a conéi-xer l’obra de l’arquitecte, sovint «amagada»

per la resta d’edificis que ara formen l’espai urbà,i, alhora, sensibilitzar per assegurar-ne protec-ció. L’Ajuntament de Girona ha «marcat» una rutabàsica. L’obra de Rafael Masó, sobretot situadaa la demarcació de Girona però també a lesde Barcelona i Lleida, és fruit d’un temps i ter-ritori determinat, a redós dels corrents més enboga a Europa. El Noucentisme, que emfatitzala funció de les ciutats, fou un moviment cul-tural multidisciplinar, regeneracionista i amb im-

plicacions polítiques, desenvolupat en un pe-ríode breu (1906-1923) a Catalunya en respos-ta al Modernisme i auspiciat per una burgesiaindustrial, amb afany de convertir-se en classehegemònica mitjançant l’intervencionisme. Ambaccent utòpic, les fonts d’inspiració són l’èpo-ca grecoromana i la Mediterrània. Classicismei sobrietat. Masó, que va tornar de Barcelonaen obtenir la titulació acadèmica, va néixer elcarrer de les Ballesteries de Girona. És consi-derat com un dels arquitectes gironins con-temporanis més rellevants. La Comissió de l’AnyMasó ha vehiculat diverses institucions.

El llegat a Gironade Rafael Masó

Reportatge


CASA MASÓ CARRER DE LES BALLESTERIES, 29

L’edifici actual és la suma de 3 existents. Fou la residència de Rafael Masó iEsperança Bru, la seva esposa. És considerada com la casa pairal dels Masó.Destaca la façana posterior, que dóna al riu Onyar, reformada el 1918 i 1919,amb ceràmica groga. Masó també hi va dissenyar part del mobiliari. La famíliaAragó-Huerta ha cedit part de l’edifici a l’Ajuntament per fer-lo d’accés públic.A la part superior hi ha una pèrgola, com a recordatori de les cases rurals.

FARMÀCIA MASÓ/SAGUER CARRER DE L’ARGENTERIA, 29

L’arquitecte va dissenyar, fins el mínim detall, els materials que s’usen enaquests tipus d’establiments: taulell, prestatges, disseny gàfic...L’adequacióde la farmàcia, a proposta de Joan Masó –germà de Rafael– i Lluís Puig, va serun dels primers encàrrecs que va rebre acabats els estudis. L’impacte visualde la façana de l’edifici, modificada al 1935 per Roca-Pinet, s’havia de copsarvenint de la Rambla de la Llibertat en ser revestida de rajola blava de València.

CASA RIBAS CREHUET CARRER DE LA FORÇA, 6

Fou construïda entre 1926 i 1928. Abans hi havia un passatge quel’Ajuntament va vendre a Maria Ribas a fi que es pogués aixecar l’edifici. Estàformat per una planta baixa i 4 pisos, i estructura de línies verticalitzades isimètriques. Destaquen els esgrafiats de la façana, amb dibuixos distribuïtsen plafons, i la portalada que dóna accés, procedent d’una edificació existent.Un òcul de forma ovalada corona l’edifici. És un habitatge plurifamiliar.

CASA DE PISOS SALIETICARRER DE LA NEU, 1

El vigent edifici és situat al triangle format pel carrer de la Neu, carrer delsMercaders i carrer de les Ferreries Velles. Està format per una planta baixa i 3pisos, amb 2 habitatges per cadascuna de les plantes i façana que dóna als 3carrers abans citats. Els habitatges conviuen amb el comerç. La casa és exempled’edificis per lloguer, habituals en el segle XIX. Masó va reformar, pels Salieti,un casal del segle XIV per vivenda, i dissenyà una casa d’estiueig a l’Estartit.

EDIFICI DE LA CAIXA (DECORACIO EXTERIOR)CARRER DE SANTA CLARA, 9

L’arquitecte gironí és l’autor de la reforma de la planta baixa i principal d’unedifici d’estil neoclàssic situat al xamfrà del carrer de Santa Clara i el pont dePedra. Les dates del treball són el 1922, 1923 i 1925. L’adequació era peracollir unes oficines de La Caixa de Pensions, i dependències de l’Institut dela Dona que Treballa. A la façana, són significatius els esgrafiats, disposats ala façana en panells verticals, i que cerquen la impressió en la simetria.

CASA BATLLECARRER FONTANILLES/AVINGUDA DE SANT FRANCESC/CARRER NOU

La façana més vistosa és la que dóna a Sant Francesc. La posterior dóna alcarrer Nou. Rafael Masó va reformar l’edifici, aixecat el segle XIX, entre 1908 i1910. Uns mussols, de Joan Baptista Coromina, coronen l’edifici. Té detallsde voluptuositat modernista, a redós del corrent europeu. Conjuga habitatges ilocals comercials. L’arquitecte no va acabar el projecte en topar amb elscriteris del propietari, que advocava per simplificar els elements decoratius.

Rafael Masó (Girona, 1880-1935) és de la mateixa promoció que Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 1879-Barcelona, 1949), un arquitectegairebé desconegut a Girona però amb obra valorada al Camp de Tarragona i Baix Llobregat. Jujol, igual que d’altres contemporanis,diversificava l’obra en diferents disciplines. Masó, a més d’arquitecte, va ser, entre d’altres, dissenyador d’interiors i ceramista. Fou l’autor dela portada de la novel·la Josafat (1906), amb autoria de Prudenci Bertrana, que havia fet un retrat al carbó de Masó l’any anterior en l’entregade la Flor Natural en els Jocs Florals de Girona. L’arquitecte l’havia guanyat amb 25 anys. A causa de l’oposició del pare de la núvia, RafaelMasó i Esperança Bru, de Domeny, es van intercanviar un miler i mig de cartes abans del matrimoni. Tingueren set fills. Un dels continus deMasó va ser el gust per la quotidianitat. El compromís cívic, intrínsec en l’ideal noucentista, va abocar a promoure institucions i revitalitzaciód’edificis i espais públics. La societat Athenea, la restauració dels Banys Àrabs o l’adequació de la Devesa com a parc urbà en sónexemples. L’arquitecte formava part d’un grup d’intel·lectuals gironins –Carles Rahola, Miquel de Palol...–, amb voluntat reformista. Entenia laparticipació en política com a un instrument per millorar la societat.

CASA GISPERT-SAÜCH AVINGUDA DE JAUME I AMB XAMFRÀ AMB CARRER D’ÁLVAREZ DE CASTRO

Es conserva sense gairebé modificacions. La casa, amb habitatge iestabliment comercial des dels inicis, va ser construida entre 1921 i 1923,a redós del desenvolupament de l’Eixample. Impacta per l’amplitud, tonsblavosos, arcs pel pas de vianants i peces de ceràmica. Recorda la proa devaixell. Havia de ser coronat per una torre. És un edifici compost per plantabaixa, dos pisos i golfes, amb terrat cobert simulant una porxada.

CASA COROMINAS PLAÇA DEL MARQUES DE CAMPS, 2

És fruit d’una reforma d’un edifici existent (1927-28), amb funciód’habitatge i magatzem de gra, de Carme Corominas. Destaca la tribuna ambvitralls, amb elements vegetals, que sobresurt i que identifica l’edifici.Aquest element va ser afegit quan l’edifici estava en obres. La façana, alhora,disposa d’elements en forma d’oval. A la cara exterior, hi ha una conjugacióde ceràmica, fusta i esgrafiats. A la part superior, hi ha una pèrgola,semblant a la de la Casa Masó, amb situació vertical respecte la tribuna.

CASA COLOMER CARRER DE BARCELONA, 7

Edifici construït entre 1927 i 1928, coincidint amb el desenvolupamenturbanístic de la via. La disposició de la façana, amb visibles elements deceràmica, és simètrica. Hi ha el nom del propietari. A la cara exterior, sesubratlla el portal d’accés i 3 relleus en terra, que són obra de JaumeBusquets. És un habitatge plurifamiliar, amb un establiment comercial alsbaixos, distribuït en planta baixa i 3 pisos, i coronament amb un òcul ovalat.

FARINERA TEIXIDOR CARRER DE SANTA EUGENIA, 42

L’edifici va ser promogut per l’industrial Alfons Teixidor, i construït entre1910 i 1911. Amb una funció d’habitatge, oficines, farinera i magatzems.Rafael Masó el va reformar i ampliar, respectivament, el 1915 i 1923. Té unaspecte longitudinal, en què atrau l’atenció el passadís que, inicialment,enllaçava l’habitatge i la indústria magatzems i tallers, i amb una façanarecoberta amb ceràmica vidriada blanca. El gironí Arcadi Pla és l’autor de larestauració actual, feta entre 1993 i 2000. És l’obra de Masó més popular.

CASA TEIXIDOR/CASA DE LA PUNXA CARRER DE SANTA EUGENIA, 19

Gairebé veïna de la Farinera Teixidor, la coneguda popularment com la Casade la Punxa, també va ser un encàrrec de l’industrial Alfons Teixidor i va serconstruïda entre 1918 i 1922. Hi anaven adossats uns xalets que havienformat la urbanització Teixidor. És un edifici ascendent. L’idea era conjugarfunció residencial a les plantes superiors, per a lloguer, i de magatzem elsbaixos. És la seu del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona.

CASA ENSESA/FARINERA MONTSERRATCARRER DE BARCELONA AMB CARRER D’EMILI GRAHIT

És l’actual seu de l’Escola Municipal de Música de Girona. Igual que en casosanteriors, Rafael Masó va realitzar una reforma –entre 1913 i 1915– d’unedifici construït. L’arquitecte va projectar un habitatge familiar per la famíliacontractant i oficines al costat de la Farinera Montserrat, actualmentenderrrocada. L’entrada sobresurt de la resta del cos de l’edifici, composat peruna planta baixa i un pis. També és rellevant la tanca d'accés.

ALTRES CASES

Tot i que bona part del llegat de Rafael Masó que es conserva és situat a la ciutat de Girona, hi ha altres edificis en altres municipisgironins en els quals l’arquitecte hi va intervenir, dissenyant l’estructura original, o la reforma. A excepció de la Cerdanya i elRipollès, la resta de comarques gironines conserven obra de Masó. Destaquen, pel número, les comarques del Gironès i el BaixEmpordà. Fora de la demarcació de Girona també hi ha testimoni del treball de Masó a Barcelona, Canet de Mar, Cerdanyola delVallès, Santa Coloma de Gramanet i Terrassa (a la demarcació de Barcelona) i a Raimat –Lleida–. Una mort prematura –als 55anys– i la destrucció d’edificis han impedit que el seu llegat sigui més ampli.

Reportatge


L’editorial Abadia, que dirigeix Ramon Gui-tó cercant noms nous per a la nostra li-teratura, va publicar aquest passat Sant

Jordi Àngels i retrats, un llibre de relats d’He-lena Soler i Puig (Barcelona, 1967), que vapresidir l’Associació de Joves Escriptors desdel 1991 al 1994 i el 2002 i va quedar fina-lista del III Premi Garrotxa de Narrativa, enel marc dels Premis Ciutat d’Olot, amb unrelat que ara podem llegir en el present vo-lum. Es tracta de sis relats llargs contrapun-tats amb relats curts, flaixos gairebé instan-tanis, que l’autora denomina «Natures vives».I la veritat és que, els primers a parlar-ne (lanovel·lista Maria Barbal, que presenta el lli-bre com un recorregut per una exposició depintura o l’escriptor Agustí Pons, que presentàel llibre al Pati Llimona de Barcelona), se n’handesfet en elogis. El poeta Joan Mercader haescrit: «Àngels i retrats és un llibre enlluerna-dor, on els personatges de cada història des-filen de puntetes, com si no gosessin mal-metre l’encant d’uns ambients descrits ambgran precisió i de forma magistral. Són pàgi-nes que transmeten unes sensacions plenesde delicadesa, com si anessin acompanya-des de música de fons». Casada amb Lluís Bus-quets i Grabulosa, col.laborador de Diari deGirona, Helena Soler és llicenciada en filolo-gia catalana i professora a secundària de llen-gua i literatura catalanes.

La primera pregunta és obligada: no li fapor que la comparin amb el seu marit,en Lluís Busquets i Grabulosa? No gens. Ellté el seu itinerari d’escriptor i servidora el meu,per ara, molt més modest. Però des dels anysvuitanta que ja era a l’Associació de JovesEscriptors, quan encara no sortia amb en Lluís.Altrament, ell té molts registres, el periodis-me, la poesia, l’assaig, i jo només practico lanarrativa.

Es llegeixen mútuament, un a l’altre, men-tre treballen? Ens respectem el procés cre-atiu, però quan una cosa ja l’hem acabada, itant que ens la donem a llegir! I ens donemmil consells: jo faria, jo posaria... Ell em témolta confiança i fins els articles del diariem dóna sovint a corregir. Tanmateix sem-pre em diu que voldria que fos més exigenti crítica amb el que fa... Però ell també, tot iser més crític, s’embadaleix amb el que jo faig.Ara bé, cadascú va a la seva, en aquest aspec-te. Els consells són consells, no obligacions.El títol del llibre, per exemple, a ell no li agra-dava... i ara diu que li agrada molt.

La pitjor crítica que es fan l’un a l’altra ol’altra a l’un? Ell sempre em diu que, en l’as-pecte d’escriure, sóc força gandula... El quepassa, que ell, si té un quart, és capaç d’en-gegar l’ordinador. Servidora, en canvi, per es-criure, necessito una certa tranquil·litat, uncert relax mental... Jo a ell li dic que ha desaber parar.

Hi ha relats escrits amb anys de diferèn-cia; què ha volgut fer amb aquest llibre?He volgut, primer de tot, que hi hagués unfil conductor; el títol, en aquest sentit, ja emsembla prou signifcatiu. Totes les narracions,altrament, remeten a alguna absència-presèn-cia, a l’evocació d’algú que no hi és física-ment, però amb qui es manté alguna menad’íntim lligam, o bé a una petita escletxa queconverteix allò quotidià i aparentment nimien quelcom carregat de sentit.

Els personatges principals són sempre fe-menins... No ho tenia premeditat. A mi m’in-teressava el flaix, la «tranche de vie» capaçde mostrar que la vida, al capdavall, està fetade petites coses que l’acaben omplint i su-blimant d’alguna manera. Les edats i situa-cions familiars i afectives de les protagonis-tes són ben diverses; es podria dir que voliaoferir un cert ventall.

Molts dels relats (per exemple «Nit dereis»), tenen clares referències olotines.En Lluís diu que treballem a Barcelona i vi-

vim a Olot, en el sentit de fruir de la vidadurant els caps de setmana i les vacances. AOlot és on disposem de més temps de lleu-re per dedicar-nos a l’escriptura. Aleshores,és normal que en quedin referències.

Agraeix la portada al malaguanyat i pres-tigiós fotògraf Pep Callís. Sí, crec que deu-ria ser dels darrers treballs que va fer la pas-sada tardor. Tenia molt clar el títol, però nopas la portada. Li vaig demanar ajuda quanja estava molt malalt i, pobre!, es va carregarl’instrumental i en pocs dies em va oferir mag-nífiques fotos de la Font de l’Àngel olotina.El problema va ser triar-ne una! Ell és un àn-gel més dels que surten al llibre.

Parlem-ne, d’això. Vostè vol retratar de-talls de vides humanes i ho fa, al meu en-

tendre, ambgran detall i li-risme. Però, amés d’això, in-sinua fets in-tangibles queenlairen la ma-tèria narrativaa òrbites trans-cendents, espi-rituals, per dir-ho d’algunamanera. Justa-ment per això eltítol. La MariaBarbal, d’aquestcomponent, n’hadit «esquitxos demàgia». I m’a-grada molt.

I també ressal-ta el seu opti-misme. Malgratel dolor, al fonshi ha la joia deviure, sí.

Vostè ja haviapublicat unanovel·leta in-fantil, «Carle-many a Girona»(1988), va par-ticipar a l’anto-logia «Crono-ficcions» (1995),va publicar elrelat que va re-sultar finalistaal premi MercèRodoreda deMolins de Rei el1998 i va serantologada en-tre altres jovesescriptors cata-lans el 2005 enel llibre A talld’antologia perl’exigent David

Castillo. Ha de ser interessant, això de serantologada sense haver publicat gaire...L’editor es va enamorar del meu conte i elCastillo també el va trobar digne de figurar al’Antologia. Tots dos em van animar molt.

Malgrat això, aquest el considera el seubateig literari? Una mica sí, perquè té méspes que tots els altres i he procurat donar unamica els registres de què sóc capaç.

La crítica? De moment, de la poca que elllibre ha obtingut, tot són elogis... Però el paístampoc no gaudeix d’una crítica contrasta-da. Em temo que en la voràgine de les pu-blicacions del passat Sant Jordi, caldrà cer-car el meu llibre amb una llanterna...

La inòpia a casa nostra és històrica...

Entrevista


HELENA Soler i Puig Escriptora

La crítica ha rebut amb elogis «Àngels i retrats», un llibre de relats de la barcelonina Helena Soler,filòloga i professora de llengua i literatura catalanes, que té una estreta vinculació amb la Garrotxa.De fet, un dels relats inclosos en el volum va ser finalista del III Premi Garrotxa de Narrativa.

“La vida estàfeta de

petites coses”TEXT: ANNA ESTIARTE

“En Lluís diu

que treballema Barcelona ivivim a Olot,

en el sentit defruir de la vida

durant elscaps de

setmana i lesvacances.

A Olot és ondisposem demés temps de

lleure perdedicar-nos al’escriptura.“


Dídac Lee té 33 anys i un perfil que s’as-sembla molt al d’un emprenedor cali-fornià. Un rei de les empreses d’internet,

les punt-com. Entre les seves iniciatives hiha la gironina IntercomGi, amb prop d’un cen-tenar de treballadors. El projecte de Spaminava rebre un premi de la universitat de Cam-bridge. Viatja per tot el món, però les sevesarrels són xinesoempordaneses. Com una mos-tra més del futur que ja és aquí.

Rep el premi Ferrer Salat empresarial iés el Jove Empresari del 2007; què li diuenels empresaris tradicionals; ho entenen,això de les noves tecnologies? Crec queen un negoci, sigui o no electrònic, cal teniren compte els mateixos aspectes: gestió declients i recursos humans, ingressar més quegastar... Per aquest motiu m’agrada conver-sar amb empresaris més veterans, amb la sevaexperiència i consells n’aprenc moltíssim.

Què creu que queda del noi que estudia-va i muntava ordinadors per vendre’ls?Venia els ordinadors amb un parell d’amics.Ha plogut molt des de llavors. Tot i que heevolucionat moltíssim com a persona i coma professional, crec que queden els aspectesessencials de la persona: els valors humans,la il·lusió, i el més important, la brillantor alsulls quan penso en els meus projectes.

Què pensa que ha après de la mentalitatoriental dels pares? Respecte envers les per-sones, ser reflexiu, l’honor i ètica Aquets as-pectes que comento no són exclusius de lamentalitat oriental, sinó que són quasi intrín-secs en la mentalitat oriental.

Els seus pares tenen un dels restaurantsxinesos més antics de casa nostra, elShang-haï de Figueres; què li van ense-nyar? M’han ensenyat que amb treball, sa-crifici i constància, totes les fites són possi-bles. Els meus pares van venir a Girona fa 34anys sense res. Ser d’una altra raça i cultura,llavors era quelcom singular. Amb el tempshan creat un negoci referent, i s’han guanyatl’amistat i el respecte social de la ciutat.

Com es coordinen les seves empreses; esfa tot per correu electrònic? Ja m’agrada-ria! Encara que estigui en el sector tecnològic,la presència física continua sent important.Molta gent em demana com és possible co-ordinar una filial que està a 13.000 quilòme-tres i que té un equip de 60 persones. Jo nosóc un gran organitzador, sóc força caòtic idesordenat. Però crec que el secret està en sercapaç de construir un equip directiu capaci-tat i de confiança, que coordini i organitziles àrees estratègiques de l’empresa.

Té seus a molts països; els ha visitat tots?Doncs... encara no he visitat les seus d’Atrac-zion i Spamina a Madrid! Spamina deu por-tar un any i mig i Atraczion portarà un mes iescaig. Em costa menys anar a la Xina o a l’Ar-gentina que a Madrid!

Tenim la imatge de l’emprenedor comun superhome, però jo el miro a vostè, iperdoni, em sembla una persona normal:

què ha de tenir un emprenedor? Home,s’ha de ser Clark Kent en la vida personal, iSuperman en la vida professional, no? (riu).Em considero una persona molt «normal» i n’es-tic orgullós. Crec que a una persona que estàsegura i té confiança en allò que fa, no li calanar demostrant res. Ser un mateix és el mésimportant. Hi ha un proverbi xinès que diuque l’ampolla plena no sona, la mig plenasona. De tots els empresaris que tinc de re-ferència: el senyor Carulla d’Agrolimen; l’An-dreu Gil; el senyor Peralta de Venturcap; elsenyor Garrigós d’Astral Pool, etc.., són per-

sones humils, discretes, i no van de super-homes per la vida.

Amb Spamina ha creat una empresa queelimina el molest correu electrònic no vol-gut: això ho garanteix en un 100%. No escola res? L’spam és un problema subjectiu.Allò que és spam per a tu, potser no ho hade ser per a mi. Per exemple, tota la publici-tat que rebo d’informàtica, me la miro i latrobo interessant. Spamina té un dels índexd’efectivitat més alts del mercat, segons els in-formes que tenim, per la qual cosa si un com-

DÍDAC Lee Empresari figuerenc

Les seves empreses donen feina a més d’un centenar de treballadors. Amb una presència impor-tantíssima a Internet. Té seus a Europa, Àsia i Amèrica. El figuerenc Dídac Lee, l’emprenedor jovede l’any, té arrels xineses. I pel que sembla, no coneix límits en les seves iniciatives.

L’emprenedor mésinternacional

TEXT: MOISÈS DE PABLO

“Els meuspares van

venir a Gironafa 34 anys

sense res. Serd’una altra

raça i cultura,llavors eraquelcomsingular.

Amb el tempshan creatun negocireferent, i

s’han guanyatl’amistat i el

respectesocial

de la ciutat.“

1

Entrevista


petidor que sabem que no arriba ni al 90%diuen que tenen un 99%, és just que Spami-na digui que està al 100%.

Doni dos consells bàsics per a una per-sona que tingui una idea i estigui con-vençuda del seu èxit. Que sigui capaç d’ex-plicar-la convincentment en un minut a la sevamare. I que reuneixi un bon equip per de-senvolupar-la.

Ven joguines per Internet amb el portalEureka Kids. D’on li vénen les idees? Aques-ta idea no va ser concebuda per nosaltres, ensla van oferir. Si que és nostre, per exemple,Scubastore, que promociona articles de sub-marinisme. En tot cas, sóc una persona cu-riosa. Em fixo en les necessitats que té la gent.I em costa acceptar la paraula «impossible».Ara bé, un bon projecte és un 10% és d’ins-piració, la idea, i un 90% és transpiració: suar,molt de treball.

Internet té límits, o totes les activitats hu-manes poden entrar a la xarxa? Té límits,almenys al dia d’avui. El contacte humà i lapresència física són insubstituïbles. Segur quehi ha més coses que no es poden substituir.

La seva empresa estrella a casa nostra, ésIntercomGi; què ofereix? IntercomGi fa duesactivitats bàsiques. Per un costat, desenvolu-pa projectes propis. Fa d’incubadora. I per unaltre, amb el coneixement que adquirim rea-litzant aquests projectes per nosaltres, fem pro-jectes per a clients. Tenim un centre de da-des propi, liderat per Joan Vives, seguramentun dels millors administradors de sistemes aGirona. Una enginyeria de programari i unequip d’experts en Internet. En total som unes

90 persones. Juntament amb els projectes Spa-mina, Atraczion i Scubastore sumem 120 per-sones.

Diu que el Barça l’ha ensenyat el que ésCatalunya; formava part de la Junta Di-rectiva del Miapuesta Figueres, que noha tingut èxit; quin paper creu que ocu-pen els equips petits en un món de Man-chesters, Arsenals i Milans? Cada equip téla seva raó de ser. En el cas del Figueres oqualsevol equip de Segona B, crec que la mis-sió ha de ser representativa. Penso que és elmillor ambaixador del poble o ciutat. Els aju-da a situar-los en el mapa. Social: un puntd’unió dels habitants. Integradora: el futbol ésun llenguatge universal que pot ajudar als nou-vinguts a integrar-se a la nostra societat.

Com a membre de la Junta, no es podiahaver fet alguna cosa més de les que s’hanfet per evitar que l’equip de Figueres, unhistòric, estigui en risc de desaparèixer iel Miapuesta marxi a Castelldefels? Supo-so que sempre es pot fer més i millor. Com afiguerenc i com a aficionat, vaig lluitar fins al’últim moment. Des de la junta es van fermans i mànigues per salvar el club: trobadesamb cercles empresarials, reunions amb co-lectius i polítics... Vam intentar fer un inventamb un empresa xinesa puntera en el sectoresports. La resposta que vam trobar va serde total indiferència, que es reflectia al campels diumenges. Està clar que un club són sen-timents i passions, però des del moment queel futbol és professional, o s’aconsegueix unpressupost anual de 2 milions d’euros; i en-cara així ja va costar salvar la categoria, o noes pot fer res. I amb 300 aficionats al camp,no és suficient, encara que siguin els 300 mi-

llors aficionats del món. Els figuerencs hemde fer examen de consciència i veure quinprojecte esportiu té sentit per a la ciutat, per-que tampoc té sentit que l’ajuntament paguiel pressupost del futbol quan aquest no il.lu-siona. Hi ha urgències prioritaries, i tenir unclub professional que no aspiri a res, i quecada any baixa de aficionats, no és d’aques-tes. Potser és millor tenir un club amateur comel de la Fundació, i veure jugar als nanos dela ciutat.

És un apassionat del Barça... però enténla gent que se sent saturada quan aquestequip domina totes les portades? Pels fanà-tics com jo, la veritat és que no s’entén mas-sa (riu).

Què donaria per estar a la Junta Directi-va del Barça? Tot menys el temps d’estar ambla meva família i amics.

Què creu que li falta a l’Empordà per ven-dre millor la seva marca? Més màrqueting.Fixa’t: Alcatraz. Tothom sap què és, i al diad’avui, sembla més una mena de parc temà-tic, quan és un trist illot a San Francisco Bay.En canvi, nosaltres tenim el castell de Sant Fer-ran, la fortalesa militar més gran d’Europa, iprobablement del món, un monument histò-ric ple de possibilitats, però no el coneixquasi ningú a escala global, ni tant sols moltsfiguerencs. Crec que estem a la millor terradel món. Però no ho sap ningú. Potser noens interessa que se sàpiga i se’ns saturi!

Se sorprèn la gent que no el coneix enveure el seu aspecte? Suposo que deu serestrany una persona amb aspecte 100% orien-tal, que parla un català 100% gironí, oi? (riu).

Fotos:1Dídac Lee.2Amb dos socis deSpamin a París, perassistir a la final dela Champions.3Fent un parlamenten l’entrega del pre-mi Jove Empresaride 2005, en presèn-cia d’Ernest Benach4Amb el seu fill Èric,fruit del seu matri-moni amb Belén, al«despatx» de DídacLee: «Treballo moltsdies des de casa iamb pijama», diu.5Amb part del seuequip a l’Argentina.6Fent una conferèn-cia al costat de Fer-ran Soriano, un delsseus ídols: «Com unemprenedor potcol·laborar i arreglarel Barça».7El príncep Felip lientrega el premi dela millor empresa deTIC de Catalunyadel 2006.8A la Universitat deCambridge, ambcompanys d’un cursi un concurs.

6 7 8

32

4 5

Consellsper triomfar ino fracassarPer a aquest jove fi-guerenc, és bàsica lapassió per allò quefas. Passió, unida al’esperit de sacrifici.Més aspectes pertriomfar: capacitat deconvicció i lideratge.Però també confiaren un equip de col·la-boradors. Delegarresponsabilitats ésbàsic. Un dels puntsque creu necessarisper no fracassar éscanviar la mentalitat:«Allò que abans tri-gava 10 anys a pas-sar, avui triga 10 me-sos», explica. Méserrors comuns: «pen-sar que fent allò desempre, obtindremresultats». Cal una re-novació contínua. Noadormir-se, perquèno et passin la mà perla cara i el teu nego-ci vagi a menys.

Establimentsantics


Es desconeix qui va fundar l’establiment,encara que se sap que data de l’any 1910i que, des del seus començaments, sem-

pre al mateix lloc a la Cort Reial de Girona.Se sap també que l’especialitat de la casa haestat la venda d’aliments i que, quan es vafundar l’establiment, al Barri Vell de Gironahi havia 130 comerços de tot tipus, entreells tretze carnisseries, catorze fleques, setfarmàcies, deu barberies, vuit perfumeries,cinc estancs, dos restaurants i quinze bars.

L’actual Queviures Rosa no s’anomenavaaixí. Sembla que tothom coneixia la casa comel «Colmado dels Quatre Cantons», nom po-pular que es va mantenir fins molt desprésde la Guerra Civil. Diuen que l’any 1927 elportava un home que es deia Jaume i quedurant la guerra només va tancar les portesquan es van acabar les subsitències, però vaser per poc temps. Des de la seva fundacióa la botiga s’hi venien espelmes, café, fruita,llegums, verdures i tota mena d’aliments.Era una botigueta de barri, a la que hi ana-ven les veïnes a comprar el que era impres-cindible per la jornada. Era –i encara ho és–,l’establiment de recurs quan faltava algunacosa a l’hora de preparar els àpats.

A la postguerra, cap als anys 1940/1941, vafer-se’n càrrec Dolors Cornellà, que va seguiren la mateixa línia. Llavors s’hi va posar elnom de Colmado Cornellà. Dolors Cornellàtenia un dependent, Narcís Ribot i Castelló iquan ella va voler deixar el negoci, li vaproposar el seu traspàs. Narcís Ribot estavacasat amb Rosa Ballell i Ferrer, la qual vaser aleshores la titular de la botiga, que vamantenir l’activitat dels anys anteriors.

La botiga de queviures va ser també unpunt de reunió de molts dels alumnes tant del’antic institut d’ensenyament del carrer dela Força com dels alumnes del Germans Ma-ristes que, a l’anada o a la sortida de lesclasses, s’hi proveïen de caramels, barretesde regalèssia i també de fruita per menjar al’hora del pati.

Rosa Ballell despatxava al darrere del tau-lell a una clientela fixa i molt fidel als pro-ductes de compra, mentre que el seu marit,Narcís Ribot, treballava a hores soltes fent

de repartidor de diverses cases amb una fur-goneta que s’havia comprat. També ajudavaa la botiga. Des del mes de juliol de 1957 ifins l’any 1992 tots dos van estar compartintla feina, però ella va morir i Narcís Ribot vahaver d’agafar una ajudant, mentre ell con-tinuava fent el repartiment a domicili, perònomés a aquells clients que eren bons. Aixòva ser fins el 1993 quan, per qüestions d’edat,va traspassar el negoci a Rosa Roqueta i Ma-rinè i el seu marit, Carles Macias i Casas.

El nom comercial de la casa va tornar a can-viar per l’actual de Queviures Rosa, i tambéva créixer unes deu vegades la diversitat delsproductes que hi havia, perquè el mercats’anava renovant constantment i la clientela

ho demanava. Actualment la botiga

ven una mica de tot, comaquells establiments debarri que hi havia abans,i aquest és l’èxit de lacasa. A l’establiment s’hipoden trobar coses queno hi ha en altres llocs.Rosa Roqueta i CarlesMacias s’han especialit-

zat en un tipus de productes que són difí-cils d’aconseguir en les grans superficies co-mercials gironines. També es continua ambel repartiment a domicili, però només quanes tracta de clients «de tota la vida» o de co-mandes que siguin importants. La botiga en-cara segueix exposant cada dia la seva frui-ta amb petites caixes al carrer.

Rosa Roqueta i Carles Macias estan casatsdes de l’any 1969. Tenen tres fills, però jaés segur que no continuaran amb el negoci.Quan ells dos es jubilin possiblement es tan-qui una de les botiguetes de queviures mésemblemàtiques del Barri Vell de Girona, quegairebé no ha canviat la seva decoració desdel dia en què va obrir per primera vegada.

Queviures RosaGironaLa petita botiga ha canviat de propietaris diverses vegades en el

centenar d’anys que fa que és oberta, però sempre ha estat unestabliment de barri, dedicat a la venda d’aliments al detall.

Història

La petita boti-gueta de la CortReial de Gironaha passat perdiverses mansdes de la sevaobertura, l’any1910. No sesap qui la vafundar però síque no va tan-car durant laGuerra Civil finsque es van aca-bar els produc-tes alimentaris.A la postguerrapassa a una al-tra propietària ipoc temps des-prés se’n facàrrec NarcísRibot, durantmolts anys. Desdel 1993 elspropietaris sónun matrimonique han procu-rat sempre con-servar l’esperitde botiga debarri i familiar.

Origen1910.FundadorDesconegut.Propietariaactual Rosa Roquetai Mariné.TreballadorsRègim familiar.ActivitatVenda de pro-ductes alimen-taris, fruites iverdures.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Una caminada entre Llambilles i Cassàde la Selva permet fer-se una idea decom són els boscos de les Gavarres, i a

més d’una manera senzilla i còmoda. Aquestitinerari, inclós en les rutes «Gironès, terrade passeig», que proposa el Consell Comar-cal del Gironès, té una llargada de vuit quilò-metres –partint de l’església de Llambilles–,que es poden fer en aproximadament dueshores. La descripció de la ruta, que reproduïma continuació, està extreta de la pàgina a In-ternet del Consell comarcal:

«Començarem l’itinerari baixant el carrer del’Església cap avall. Fixeu-vos que el campa-nar està inacabat. Pregunteu als veïns les lle-gendes a l’entorn. Girarem en el primer tren-call a l’esquerra i avançarem pocs metres finsa trobar una altra bifurcació. Girarem a la dre-ta, tot seguint les indicacions de Cassà. Tro-barem seguidament una altra bifurcació, queseguirem a la dreta, obviant un camí privat

que ens quedarà a l’esquerra. A partir d’aquí,el sender continua ja sense asfaltar, i el se-guirem sempre recte. Arribarem a una altrabifurcació i trencarem a l’esquerra, aquest copseguint els rètols de l’ermita de Sant Cristòfol.Continuarem per l’ample sender, vorejats perun bosc i un camp, fins a arribar a una altrabifurcació. En aquesta, haurem de travessarel pont i seguir a la dreta, seguint les indica-cions de l’ermita. A partir d’aquí el sender co-mença a pujar. Ens endinsarem pels boscosde les Gavarres per l’ample camí. Trobaremalguns camins als costats que obviarem perseguir sempre la mateixa direcció. Finalmentarribarem a l’ermita de Sant Cristòfol del Bosc,pararem a descansar un moment en l’àreade lleure i ens relaxarem amb la flora i lafauna de l’emplaçament.

Seguim cap a Cassà, un cop travessada lariera de la font i trobem un corriol a mà dre-ta fins a la font de Sant Cristòfol. A la dreta

hi ha un camí que baixa i tot prenent un co-rriol el sender comença a baixar sobtadamentfins a trobar la vall, on el camí es torna a en-filar. Com sempre, obviarem els petits cami-nois que trobarem als costats del camí, perseguir sempre pel principal. Arribarem a daltde tot, i a partir d’aquest punt el camí és pla-ner. Avançarem uns metres fins a trobar unabifurcació. Aquí haurem d’escollir si volemcaminar una estona més, o arribar aviat al fi-nal del trajecte. En el primer cas, escolliremel camí de l’esquerra, on una fletxa indica ladirecció a Cassà. Si volem acabar abans, se-guirem rectes, vorejant unes cases.

Arribarem a un trencall on haurem de gi-rar a l’esquerra, i enllaçarem amb un camíasfaltat, que segueix amb una suau pujada. Alfinal d’aquesta, arribarem al Parc de les ArtsContemporànies de Cassà i final del nostretrajecte. Si voleu tornar a Llambilles, hauremde recular pel mateix camí».

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 8de juliol de 2007

A peu per les GavarresUna caminada còmoda i senzilla permet fer-se una bona idea de com són els boscos de la zona.

De Llambilles a Cassà de la Selva

Telèfonsi adrecesd’interès

– Consell Co-marcal del Gi-ronès, C/ Rierade Mus, 1-A, Gi-rona .972 21 32 62«www.turisme.girones.org»

– Ajuntament deLlambilles , Pl.de la Vila, 1.972 46 93 01«www.ddgi.cat/llambilles»

– Ajuntament deCassà de laSelva , Rambla11 de Setembre,107.972 46 00 05«www.cassade-laselva.net»

És una pena que moltíssima gent hagi perdut–o ni tan sols hagi adquirit– el saníssim i civi-

litzat costum de beure en got o copa de vidre. Pen-sem, per exemple, en una cosa tan consubstancialal nostre estiu com ho és la cervesa. A qui de ve-ritat li agrada la cervesa li agrada beure-la en vi-dre, però en el vidre d’una bona copa amb peu;una copa que permeti la reconfortant i refrescantvisió d’«el ros» i «el blanc», millor si és fina i si elpeu permet no escalfar el calze amb la mà.

Aquesta seria la perfecció. Però hi ha moltesaltres formes satisfactòries de gaudir d’una bonacervesa. La canya, per exemple. O el doble. Va-sos de vidre, en els quals van marcant-se cerclesd’espuma a mesura que un va bevent: un glop,una marca. Agrada veure’l. Tampoc és mal conti-nent per a una bona cervesa la clàssica gerra defang, potser de ceràmica, encara que amb aques-tes es perdi la que podríem anomenar «fase visual»de la seva degustació.

Anem ara amb formes poc desitjables, però quea vegades són inevitables, de beure cervesa. Laprimera, el got de «tub», ja saben, alt però estret,res a veure amb el «doble». És un horror per pocnas que un tingui, però de totes maneres és pre-ferible al got de plàstic oficinesc o guatequero;passa que, en aquestes ubicacions, l’única opciósol ser justament el got de plàstic i, encara quetambé impedeixi la fase visual i modifiqui el gust,a l’afegir el del propi plàstic, sempre serà millorque beure’s la cervesa directament des de l’am-polla o des de la llauna.

Això de prescindir del got i beure de l’ampolla,«a morro», va tenir diversos orígens. Un d’ells era,als establiments de mala nota, evitar-se problemeshigiènics; eren aquells temps en què es deia queles malalties venèries podien adquirir-se «per unpetó, per un got...». Llavors, evitant el got, evitatun risc... que en realitat no existia, naturalment;una altra cosa és que hi hagués, en aquests gari-tos, la higiene necessària per gaudir d’una cerve-

sa en un got raonablement net. Van venir des-prés modes de l’altre costat de l’oceà, que vanimpulsar a beure la cervesa «a morro», fins i tot po-sant a l’interior del coll de l’ampolla una rodan-xeta de llimona. És obvi que cadascú pot fer ambla seva cervesa el que vulgui, però no ho és menysque a qui beu la cervesa directament de l’ampo-lla no és que li agradi massa la cervesa. Bevent-la així es perden tots els matisos d’aromes i sabors;l’únic que s’aconsegueix és, sí, refrescar-se; peròal beure així la cervesa ni tan sols entra en con-tacte amb totes les papil·les gustatives: se’n va alcentre i el fons de la llengua.

Ara que, per a mi, hi ha encara una raó mésdecisiva per evitar beure cervesa –o qualsevol cosa,sí, l’aigua mineral també– directament de l’ampo-lla. No sé com explicar-ho, però n’hi haurà prouque ho facin davant d’un mirall perquè s’adonindel que vull dir: és l’encarnació de l’antielegàn-cia. Qui sigui capaç de beure’s una cervesa «amorro» contemplant-se al mateix temps al mirall ino se senti fatal serà capaç de suportar qualsevolinsult a la seva dignitat. La prova del mirall ésmés dura que la del cotó, no ho dubtin. És clarque hi ha gent per a tot.

Però, per a nosaltres, la cervesa en copa de vi-dre, si ve de l’ampolla. Per descomptat freda, queno gelada, i amb espuma: una cervesa sense es-puma està com decapitada. En canya o doble siés procedent d’aixeta, delectant-nos amb l’espec-tacle d’una cervesa ben tirada. La resta... una fal-ta de respecte a una beguda que és, segons els ex-perts, la més antiga de totes les alcohòliques, benapreciada per assiris, mesopotàmics i egipcis. Tantsmil·lennis... per acabar bevent-la «a morro»?

En canvi, beguda com manen els cànons, calveure que bé que senta una cerveseta a l’hora del’aperitiu... Marededéu, el que acabo de dir; en quèestaria pensant per oblidar que des d’aquest mesno es pot dir sense delinquir que una cerveseta«senta bé». Quin país.

Millor en vidreCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Medalla de plata al Concurs deVins i Caves de Catalunya Gi-

rovi 07. De color groc pàl·lid,amb aroma potent i neta. Enboca és suau, afruitat i fresc. No-tes delicadament amargoses perla seva criança i llarg repós en elsilenci i foscor de les caves. Re-comanem degustar-lo molt fresccom a aperitiu, amb els entrantsi durant tot l’àpat.

El celler elaborador: Les cavesVidal i Ferré, dirigides pel seupropietari, Ramon Vidal i Morga-des, van ser fundades l’any 1991.Les seves vinyes, preferentmentde la varietat parellada, són labase dels seus excel·lents caves.El seu Brut Nature Gran Reser-va va obtenir la Medalla d’Or ipremi especial al Girovi de l’any2006, al qual es presentava perprimera vegada. Està situat a LesPobles (Tarragona), al bell migdel monestir de Santes Creus i lamuntanya de Montagut. Mereixuna visita per comprar l’ex-cel·lent producte que elabora.Per a més informació : www.ai-guamurcia.altanet.org

Vidal i Ferré

El vi

Brut Nature Reserva

VIDEOPORTER

TERRES DE PARQUET

PORTESSEMILACADESEN BLANC

CUINA MOBLADAAMB VITROCERÀMICA

FORN I MICROONES

TAULELL DE CUINADE GRANIT

CALEFACCIÓ DEGAS NATURAL

INSTAL·LACIÓD'AIRE FRED PERCONDUCTESEN ELS HABITATGESAMB GOLFESHABITABLES.

TOTS ELS HABITATGESDISPOSEN DE:

PROMOCIÓ D’ HABITATGESDE 3 ó 4 DORMITORIS I PLACES D’APARCAMENT

I N F O R M A C I Ó I V E N D A

972 406 093I N F O R M A C I Ó I V E N D A

972 208 900

COM

ERCI

ALIT

ZA:

FINANÇA:PROMOU:

El gall, tradicionalment, ha estat un delsingredients més preuats de la cuina, es-pecialment en la cuina de festa –«ara

ve Nadal, matarem el gall...»–. Però, com queha estat associat al pollastre , és a dir, el po-llastre «de granja», –fabricat en bateria i en sè-rie–, ha quedat, malauradament, una mica de-gradat tant a la cuina de casa com a la delsrestaurants. El gall, però, en les grans cui-nes nacionals europees –incloent-hi la cata-lana– ha exercit un paper a vegades impor-tant, i ha donat lloc a receptes d’un cert pres-tigi. Els seus noms (Galllus gallus) són gallo(espanyol), coq, gal (francès), cock, rooster(anglès), gallo (italià), galo (portuguès) i Hahn(alemany).

A França, per exemple, cal recordar el Cocau vin o gall amb vi, una recepta clàssica que,sortosament, encara és practicada en nom-brosos restaurants del país veí. N’hi ha di-verses fórmules regionals –del Quercy,d’Alvèrnia...–, que se solen enriquir amb bo-lets –com ceps o moixernons–, cansalada,peu de porc, herbes aromàtiques i, natural-ment, un bon vi negre, que contribueix a lacocció de l’au. Al gall, en efecte, en teniruna carn dura, pròxima a la caça, li conve-nen coccions amb vi, tipus estofat. Se solutilitzar vi negre, amb l’excepció d’Alsàcia(país alemany), on es fa servir un vi blanctipus Riesling i, fins i tot, un aiguardent depruna o d’alguna altra fruita.

El gall també admet aiguardents, conyac,armanyac, cervesa –com es fa al país flamenc–,etc... I, com s’ha fet tradicionalment a Cata-lunya, un bon vi ranci o un brandi.

Als països del Llevant Ibèric, el gall, desde l’Edat Mitjana, ha estat una menja carrega-da de simbolisme –en el seu origen feudal iaristocràtic, després més popular–, i per aixòfou l’au ritual de Nadal, servida de formasolemne, a vegades amb el propi plomatgereconstituït. Almenys això és el que suposem,perquè en els receptaris medievals (Libre deSent Soví i Libre del coc) no hi apareix, ex-plícitament, cap recepta d’aquesta au (peròsí de gallines, capons i «polls» o pollastres).

GRAN VARIETATEn el nostre corral tradicional, es distingia unagran varietat de galls de diverses menes: cres-ta-rosat, de set crestes, de corona de rei, fa-raó, carlista, betzà, etc... Però, gastronòmi-cament, a Catalunya ara disposem, en procésde recuperació, el gall del Penedès o vila-franquí: de pota blavosa (similar al de laraça Prat, també de gran prestigi gastronò-mic), amb una gran prestància i una carnexquisida. De moment n’hi ha una produc-ció escassa, però cada cop més serà un delsproductes punters de la gastronomia del Pe-nedès i de Catalunya. A França hi ha una grantradició de galls amb indicacions geogràfi-ques protegides.

Al mercat setmanal de Vilafranca (que télloc cada dissabte), un dels més antics i, in-dubtablement, el més gran de Catalunya, elgall penedesenc (així com l’ànec mut, ca-racterístic de la comarca), hi té una presèn-

cia destacable. Per Nadal, a més, s’hi cele-bra una tradicional i excepcional Fira del Gallon, de nou, aquest alterós ocell és presentamb tot els seus honors.

El nom de gall s’aplica també als masclesd’altres ocells, com el gall dindi, el gall fer,etc...

La gallina és la femella del gall, i pot tenir

aplicacions gastronòmiques similars, ja quela seva carn és més dura que la del pollas-tre. És excel·lent per a caldos –en algunesllengües, com el portuguès, defineix el cal-do d’aviram per antonomàsia– i es pot trac-tar amb coccions llargues i a foc baix, comels estofats. Al mercat se’n pot trobar forçacorrentment.

Gastronomia

13 DominicalDiumenge 8de juliol de 2007Va ser un dels ingredients més preuats dels plats de festa però ha

anat perdent presència tant a la cuina de casa com als restaurants.

JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes-vilaweb.cat/jau-mefabrega

El gall

En Quim Monzó escrivia que al PaísBasc, a tots els restaurants, pots tro-bar-hi sempre algun reconfortant plat

de sopa. Per vergonya de la restuaració ca-talana, versallesca i postmoderna, les so-pes, escudelles i brous pràcticament handesaparegut –parlem en general, és clar–.I a vegades, amb tant de cuiner no formaten les bases de la cuina catalana, ens fanunes pseudoescudelles que semblen fo-rasteres «sopas» sense suc ni bruc, i es-tranyes sopes de peix sense la saviesa tra-dicional. Haurem d’anar també a Portu-gal, país de bon paladar, i on les sopes ibrous no hi manquen mai: la substancio-sa sopa de cozido, l’agradable caldo ver-de, amb juliana de col, la sopa alenteja-na, amb pa, un ou i la sorprenent presèn-cia de celiandre fresc. Una altra sopapopular a Portugal és la canja de galinhao brou de gallina (aquí en diríem, per in-fluència, «avecrem», pollastre). Com és fre-

qüent en la cuina d’aquest país –i a tota laMediterrània, de Turquia i els Balcans, pas-sant per Catalunya i Itàlia– es completa ambarròs, ingredient que també a Catalunya ial País Valencià s’afegeix als brous. Aques-ta reconfortant canja (que fins i tot es tro-ba envasada en pot de llauna), sovint en-riquida amb trossos de pit o de menuts, ensrecorda la també exquisida «sopa cober-ta» valenciana que, per desgràcia, ara tam-bé es troba poc als restaurants.

ElaboracióTeniu el brou de pollastre calent i colat, al’olla.Hi afegiu l’arròs, a poc a poc, i hofeu coure uns 20 minuts. Ho serviu tot se-

guit o al cap d’uns minuts.

NotesA la sopa hi podeu posar trossets de pitde pollastre o dels menuts –a l’estil de l’Alen-tejo–.El caldo de pollastre o gallina a Portugal esfa pràcticament com aquí, fent bullir l’au(o els menuts i ossos) a foc baix i escumant-la amb ceba, i, opcionalment, porro, pas-tanaga, api...; es pot amanir amb herbes iespècies com julivert i afegir-hi cansaladai algun embotit, com lingüiça (semblant alxoriço). També es fa el brou, com a Galícia,només amb gallina o pollastre.– Des d’un punt de vista dietètic,cal saberque la carn de gallina és més greixosa quela de gall. Si es fa servir gallina per al cal-do, a part de treure’n el greix visible –queara ja no apreciem com antigament– re-comano abans fer-hi donar un parell de bullsi llençar aquesta primera aigua.

Ingredients

● 1 litre de broude pollastre o ga-

llina.● 300 gramsd’arròs.

Caldo de gallinaLa recepta

MA

RC

MA

RTI

El gall, tradicionalment, ha estat un delsingredients més preuats de la cuina, es-pecialment en la cuina de festa –«ara

ve Nadal, matarem el gall...»–. Però, com queha estat associat al pollastre , és a dir, el po-llastre «de granja», –fabricat en bateria i en sè-rie–, ha quedat, malauradament, una mica de-gradat tant a la cuina de casa com a la delsrestaurants. El gall, però, en les grans cui-nes nacionals europees –incloent-hi la cata-lana– ha exercit un paper a vegades impor-tant, i ha donat lloc a receptes d’un cert pres-tigi. Els seus noms (Galllus gallus) són gallo(espanyol), coq, gal (francès), cock, rooster(anglès), gallo (italià), galo (portuguès) i Hahn(alemany).

A França, per exemple, cal recordar el Cocau vin o gall amb vi, una recepta clàssica que,sortosament, encara és practicada en nom-brosos restaurants del país veí. N’hi ha di-verses fórmules regionals –del Quercy,d’Alvèrnia...–, que se solen enriquir amb bo-lets –com ceps o moixernons–, cansalada,peu de porc, herbes aromàtiques i, natural-ment, un bon vi negre, que contribueix a lacocció de l’au. Al gall, en efecte, en teniruna carn dura, pròxima a la caça, li conve-nen coccions amb vi, tipus estofat. Se solutilitzar vi negre, amb l’excepció d’Alsàcia(país alemany), on es fa servir un vi blanctipus Riesling i, fins i tot, un aiguardent depruna o d’alguna altra fruita.

El gall també admet aiguardents, conyac,armanyac, cervesa –com es fa al país flamenc–,etc... I, com s’ha fet tradicionalment a Cata-lunya, un bon vi ranci o un brandi.

Als països del Llevant Ibèric, el gall, desde l’Edat Mitjana, ha estat una menja carrega-da de simbolisme –en el seu origen feudal iaristocràtic, després més popular–, i per aixòfou l’au ritual de Nadal, servida de formasolemne, a vegades amb el propi plomatgereconstituït. Almenys això és el que suposem,perquè en els receptaris medievals (Libre deSent Soví i Libre del coc) no hi apareix, ex-plícitament, cap recepta d’aquesta au (peròsí de gallines, capons i «polls» o pollastres).

GRAN VARIETATEn el nostre corral tradicional, es distingia unagran varietat de galls de diverses menes: cres-ta-rosat, de set crestes, de corona de rei, fa-raó, carlista, betzà, etc... Però, gastronòmi-cament, a Catalunya ara disposem, en procésde recuperació, el gall del Penedès o vila-franquí: de pota blavosa (similar al de laraça Prat, també de gran prestigi gastronò-mic), amb una gran prestància i una carnexquisida. De moment n’hi ha una produc-ció escassa, però cada cop més serà un delsproductes punters de la gastronomia del Pe-nedès i de Catalunya. A França hi ha una grantradició de galls amb indicacions geogràfi-ques protegides.

Al mercat setmanal de Vilafranca (que télloc cada dissabte), un dels més antics i, in-dubtablement, el més gran de Catalunya, elgall penedesenc (així com l’ànec mut, ca-racterístic de la comarca), hi té una presèn-

cia destacable. Per Nadal, a més, s’hi cele-bra una tradicional i excepcional Fira del Gallon, de nou, aquest alterós ocell és presentamb tot els seus honors.

El nom de gall s’aplica també als masclesd’altres ocells, com el gall dindi, el gall fer,etc...

La gallina és la femella del gall, i pot tenir

aplicacions gastronòmiques similars, ja quela seva carn és més dura que la del pollas-tre. És excel·lent per a caldos –en algunesllengües, com el portuguès, defineix el cal-do d’aviram per antonomàsia– i es pot trac-tar amb coccions llargues i a foc baix, comels estofats. Al mercat se’n pot trobar forçacorrentment.

Gastronomia

13 DominicalDiumenge 8de juliol de 2007Va ser un dels ingredients més preuats dels plats de festa però ha

anat perdent presència tant a la cuina de casa com als restaurants.

JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes-vilaweb.cat/jau-mefabrega

El gall

En Quim Monzó escrivia que al PaísBasc, a tots els restaurants, pots tro-bar-hi sempre algun reconfortant plat

de sopa. Per vergonya de la restuaració ca-talana, versallesca i postmoderna, les so-pes, escudelles i brous pràcticament handesaparegut –parlem en general, és clar–.I a vegades, amb tant de cuiner no formaten les bases de la cuina catalana, ens fanunes pseudoescudelles que semblen fo-rasteres «sopas» sense suc ni bruc, i es-tranyes sopes de peix sense la saviesa tra-dicional. Haurem d’anar també a Portu-gal, país de bon paladar, i on les sopes ibrous no hi manquen mai: la substancio-sa sopa de cozido, l’agradable caldo ver-de, amb juliana de col, la sopa alenteja-na, amb pa, un ou i la sorprenent presèn-cia de celiandre fresc. Una altra sopapopular a Portugal és la canja de galinhao brou de gallina (aquí en diríem, per in-fluència, «avecrem», pollastre). Com és fre-

qüent en la cuina d’aquest país –i a tota laMediterrània, de Turquia i els Balcans, pas-sant per Catalunya i Itàlia– es completa ambarròs, ingredient que també a Catalunya ial País Valencià s’afegeix als brous. Aques-ta reconfortant canja (que fins i tot es tro-ba envasada en pot de llauna), sovint en-riquida amb trossos de pit o de menuts, ensrecorda la també exquisida «sopa cober-ta» valenciana que, per desgràcia, ara tam-bé es troba poc als restaurants.

ElaboracióTeniu el brou de pollastre calent i colat, al’olla.Hi afegiu l’arròs, a poc a poc, i hofeu coure uns 20 minuts. Ho serviu tot se-

guit o al cap d’uns minuts.

NotesA la sopa hi podeu posar trossets de pitde pollastre o dels menuts –a l’estil de l’Alen-tejo–.El caldo de pollastre o gallina a Portugal esfa pràcticament com aquí, fent bullir l’au(o els menuts i ossos) a foc baix i escumant-la amb ceba, i, opcionalment, porro, pas-tanaga, api...; es pot amanir amb herbes iespècies com julivert i afegir-hi cansaladai algun embotit, com lingüiça (semblant alxoriço). També es fa el brou, com a Galícia,només amb gallina o pollastre.– Des d’un punt de vista dietètic,cal saberque la carn de gallina és més greixosa quela de gall. Si es fa servir gallina per al cal-do, a part de treure’n el greix visible –queara ja no apreciem com antigament– re-comano abans fer-hi donar un parell de bullsi llençar aquesta primera aigua.

Ingredients

● 1 litre de broude pollastre o ga-

llina.● 300 gramsd’arròs.

Caldo de gallinaLa recepta

MA

RC

MA

RTI

Per al proper cap de setmana està anun-ciada una altra gran festa del col·leccio-nisme de base, el més popular perquè

està a l’abast de tothom. La trobada es farà aQuart, en la seva onzena edició, amb la parti-cipació d’una seixantena d’aficionats. La pro-gramació d’actes, que coincideix amb la festamajor de la localitat, s’obrirà dissabte dia ca-torze, amb la inauguració de l’exhibició, al pa-velló del local social, i amb horari d’onze adues i de cinc a dos quarts de nou. Diumen-ge, a més de continuar oberta durant tot el diala mostra, es procedirà igualment a la trobadad’intercanvi de plaques de cava i de col·lec-cionisme en general, des de les deu fins a lesdues; amb la presentació i venda d’una novaplaca commemorativa amb tirada limitada; iamb la possibilitat que tothom que ho vulgui,comerciants o simples aficionats, puguin mun-tar la seva parada per comprar, vendre i inter-canviar.

Aquests són els expositors d’aquest any, ambla seva temàtica corresponent: Antoni Barce-lona, miniatures en ampolles de vidre i pos-tals de New York; Lluís Benejam, ampolles decolònia de personatges de cinema; Miquel Bo-sacoma, Pare Noël i Coca-Cola; MontserratBou, ampolles de vidre antigues; Narcís Bou,jocs d’escacs; Pere Cabarrocas, temàtica di-versa; M. Carme Costart, porquets; Robert Deu-lofeu, ràdios antigues; Quico Ezquioga i Re-mei Roura, joguets de llauna amb corda; JoanArtacho, barrines antigues de fusta; Isidre Pla-nella, eines del camp en miniatura; Pere Pla-nella, copes de xarrup; Joan Prat, temàtica deCadaqués; Xavier Romero, postals antigues ar-tesanals; Gaudenci Sellés, motos antigues; Jo-sep Ruano, eines de pagès antigues; AntòniaSala, ampolles de colònia; Teresa Tarrida, pla-ques de cava; Maite Castel, ulleres antigues;Núria Puig, ninos de peluix; Adelina Xifra, pi-quetes i peixos de vidre; Ramon Guari, bal-dufes; Josep Anton Blanco, vitoles d’esports;Joaquima Figuerola, records d’indrets; CarlesVila, maquetes militars; Pilar Cornellà, culle-res; Lluís Fabrellas, sucres; Narcís Gibert, ma-quinària diversa en miniatura i pluviometria deQuart 2006; Remei Mulleras, detall; Isaac Pera,plànols de parcs temàtics; Enric Ribas, mus-sols; Miquel Ribas, ampolles de colònia; PolRibas, llibres antics; Albert Lozano, cotxes es-cala 1/43; Ramon Roura, camions i motos enminiatura; Francisco Sánchez, manualitats dela fusta; Rosa Lloveras, vaques en miniatura;Fernando Barrio, taps de corona de cervesamundials; Marc i Isma, gots de xarrup i cotxesd’escalextric; Toni Pedrosa, segells comme-moratius; Assumpció Cristià, campanetes; En-ric Mir, malacologia; Lluís Masferrer, matase-gells Sofigi; Maria Solà, olis; Josep Albroser, fo-tografies d’accidents de cotxes; David Fortià,cotxes escala 1/18; Fina Freixas, caganers; Jo-sep Mª Casas, maquetes de cotxes i motos; LluísFernàndez, fòssils; Serapio Luján, ampolles delicors; Josep Fullà, capses de llumins; Lluís Pa-rera, teies de pi; Josep Puig, rellotges; JaumePuig, cotxes Burago; Antonio Herrero, ma-quetes militars; Assumpció, jocs de cartes; ÀlexMasferrer, vaixells; Narcís Culubret, postalsromàntiques; Albert Puig, objectes del Barça;i Salvador Valls, maquetes.

MÀXIMA IMPORTÀNCIACom es pot observar en aquesta relació, la va-rietat de temàtiques és enorme, la qual cosadóna un cop més a la cita de Quart la màxi-ma importància provincial quant al col·leccio-nisme de base. N’hi ha d’altres, amb més so-lera i erudició en llurs treballs, majoritàriamentfilatèlics, que convoquen les societats giro-nines en diverses localitats de la demarca-

ció, amb un gran mèrit indubtable; però aques-ta mostra que anunciem avui és una de lesmés impactants que es poden visitar a Cata-lunya.

Possiblement a causa del canvi a l’Ajunta-ment no s’ha pogut reeditar aquell tríptic anun-ciador que va ser tan ben rebut l’any passat,amb diversos articles i intentant emular els but-lletins que es publiquen en d’altres indrets

coincidint ambtrobades sem-blants. És d’es-perar, però,que les autori-tats locals con-tinuaran col·la-borant amb elcol·lectiu decol·leccionistesde Quart, simés no per re-conèixer la im-potant tasca depromoció delpoble que fanaquestes per-sones entusias-tes, que enpocs anys hansituat l’exposi-ció i la fira d’in-tercanvi al cap-

damunt del calendari nacional. La festa del col·leccionisme a Quart està,

doncs, totalment consagrada i amb difusió tantper Internet com a través del col·lectiu barce-loní El Troc, una important agrupació d’afi-cionats de totes les tendències que organitzanombrosos actes a Catalunya, i que edita unainteressant revista. Sense oblidar la destacadaparticipació, el més rellevant.

Col.leccionisme


Una trobada popular

XavierRomero

Una seixantena d’aficionats participen en l’exposició que s’inaugura dissabte que ve a Quart.

NECESSITEM SOLARS i TERRENYS PER ALS NOSTRES CLIENTS

TEL. 661 814 351

El càncer de testicle apareix, en el 99% delscasos, en plena etapa reproductiva del’home, ja que afecta sobretot els homes

d’entre 15 i 35 anys. Aquesta situació generaun gran impacte entre els pacients, que te-men que pugui afectar la seva vida íntima. Mal-grat això, el doctor Enrique Sala, de l’Hospi-tal Son Dureta de Palma de Mallorca afirmaamb optimisme que el 95% dels afectats su-pera la malaltia amb èxit i reprèn la seva vida,inclosa la sexual, sense cap seqüela. Encaraque es tracta del primer tumor sòlid de l’adultque es pot curar, encara vint de cada centd’aquests pacients mor per la seva causa. L’es-pecialista –assenyala el Dr. Sala– ha d’informarcorrectament el pacient sobre els controls es-trictes que ha de seguir durant els primers anysdesprés del seu diagnòstic i tractament i, so-bretot, ajudar-lo perquè resti importància a l’as-pecte físic, ja que es tracta d’una zona que noestà exposada a la vista i habitualment noméses descobreix en la intimitat. A més, avui dia,hi ha la possibilitat de col·locar una pròteside testicle quan s’extirpa el malalt.

La possibilitat de patir un deteriorament enles relacions sexuals després de ser diagnos-ticat de càncer de testicle preocupa molt elspacients. És veritat que és un tumor que eslocalitza en un òrgan especialment importantper a l’home en aquesta època de la seva vida,com comenta el Dr. Sala; però ni la capacitatsexual ni la fertilitat se’n ressentiran mentrees conservi l’altre testicle, excepte en aquellscasos en què calgui un tractament de quimio-teràpia o de radioteràpia. És llavors quan el pa-cient pot optar per congelar el semen perquèpugui ser utilitzat en un procés de fecunda-ció in vitro si ho desitja.

És molt freqüent la falta de descens d’un delstesticles. Es calcula que és una anomalia queafecta tres de cada cent nascuts. És veritatque es diagnostica i es tracta en la infància mit-jançant una senzilla intervenció quirúrgica.En tot cas, davant d’un problema d’aquest ti-pus, cal tenir una especial atenció. «El riscestà en els homes que han viscut sempre ambun sol testicle. En aquests casos, el testicle nodescendit té quatranta vegades més possibili-tats de desenvolupar un tumor i a més, queper la seva situació oculta, a l’engonal o finsi tot intraabdominal, es desenvolupi de manerasilent durant més temps. Els homes amb un tu-mor en un dels seus testicles tenen més pro-babilitats de desenvolupar-lo en l’altre», su-bratlla el doctor Sala.

DIAGNÒSTIC PRECOÇEl càncer de testicle és l’únic tumor sòlid quemalgrat el seu ràpid creixement aconsegueixuns percentatges de curació gairebé totals. Ide fet, grans esportistes com el futbolista Pe-nev o el ciclista Armstrong van patir aquesttumor. El seu bon pronòstic es deu fonamen-talment al seu diagnòstic precoç i a la sevabona resposta a la quimioteràpia i radioterà-pia. Per això, els experts recomanen anar a laconsulta de l’uròleg davant la presència d’unbony dur en algun dels testicles, que normal-ment no és dolorós en el tacte. Així mateix,el pacient ha de vigilar qualsevol indici d’asi-metria o absència d’un o els dos testicles a la

bossa. L’autoexploració dels testicles de ma-nera regular és la millor eina per prevenir aquesttumor. «Davant de qualsevol indici d’asimetria,absència d’un o els dos testicles a la bossaescrotal o l’aparició d’un nòdul dur i indoloren un d’ells, el pacient ha d’anar immediata-ment a l’uròleg», diu l’expert. El temps mitjà deconsulta a l’uròleg, des de l’inici dels símpto-mes, és d’un mes.

Hi ha una sèrie d’indicacions concretes peral palp testicular. El professor Vela Navarrete,catedràtic d’urologia, les detalla: «Ha de fer-seen posició dret i si pot ser després d’un banyamb aigua calenta que és quan els testiclespengen més lliurement dins de la cavitat es-crotal. Si es comença pel testicle esquerre, lamà esquerra ha de desplaçar el testicle de dalta baix fins apretar-lo contra la pell de l’escrotde tal manera que la mà dreta pugui reconèi-xer perfectament la superfície del mateix, quesol ser homogènia i tensa però no dura. Enaquesta maniobra el testicle, entre índex i pol-ze, a la zona corresponent a una estructuraanatòmica anomenada epidídim, que sol es-tar en la posició més externa i posterior. Encondicions normals, el palp de l’epidídim ésmés difícil i requereix la col·laboració de l’urò-leg. Però assegurar-se de la mida i l’homoge-neïtat de la superfície testicular és molt sen-zill i està a l’abast de qualsevol individu. A labanda dreta es procedirà de la mateixa ma-nera».

Vela Navarrete recomana anar a l’especia-lista:

– Si es palpa un engrossiment tou (com unsac de cucs sol dir-se als textos clàssics) a lazona de l’epidídim, troballa que pot cor-respondre a un varicocele.

– Si es reconeix una asimetria de mida en-tre un testicle i l’altre i el palp mostra certa ten-sió sense dureses, troballa que pot correspondrea un hidrocele incipient, que a vegades arri-ba a una mida extraordinària.

– Si es palpen dureses a qualsevol punt, ambclara consistència diferent a la resta de les es-tructures gonadales.

– Si es palpa irregularitat gonadal.– Si es reconeix un testicle de major mida,

consistència i pes que el testicle contralateralque, encara que sigui de superfície homogè-nia, sense irregularitats, pot també correspondrea un tumor testicular.

El símptoma més comú d’un càncer testicu-lar és un augment de mida del testicle, gradual,no dolorós, associat a la sensació de més pes.Aquests canvis poden ser tan irrellevants quemés d’un deu per cent dels tumors testicularses diagnostiquen perquè les seves metàstasisprodueixen molèsties o alteracions.

Normalment el tumor testicular es tracta ambcirurgia radical (orquiectomia per via inguinal),que consisteix a extirpar el testicle afectat iles estructures que l’envolten. Però en algunscasos, com quan hi ha un tumor testicular bi-lateral (als dos testicles) s’opta per la cirurgiaconservadora. Una vegada que s’ha sotmès alpacient a la cirurgia, s’analitza el tumor i esconfirma si s’ha disseminat a altres zones foradel testicle o no. En funció dels resultats, s’optapel tractament més adequat. En els casos enels quals el tumor ja s’ha estès, s’usa la qui-mioteràpia. I com conclou el Dr. Sala, «el fetque els pacients siguin homes joves i sans, aju-da que, en cas de necessitat, tolerin tractamentsagressius».

ELS TUMORS BENIGNESDos són els més comuns: el varicocele i l’hidro-cele (el sufix –zeli en el llenguatge mèdic in-dica que es tracta d’una mena d’hèrnia).

El varicocele és una dilatació venosa, unesvarius del plexe venós que envolten el testi-cle, sobre el qual exerceixen un efecte nociuper la calor i altres factors. El varicocele és méscridaner en posició dret i la seva mida s’exa-gera amb els esforços abdominals mantingutso amb la tos. Se sol recomanar l’operació, queconsisteix en la lligadura de la vena que mo-tiva les varius, buscant un tronc comú que estroba a un nivell més alt que l’anell inguinal,perquè el varicocele amb freqüència causa tras-torns de la fertilitat.

L’hidrocele consisteix en l’acumulació de lí-quid al voltant del testicle, entre aquest i unade les seves cobertes coneguda com a vaginal.Solen ser indolors i no tenen transcendènciabiològica, però poden arribar a tals dimensionsque incomoden i dificulten la vida normal.En ocasions oculten una hèrnia inguinal. Quanla mida és reduïda poden ser tractats mitjançantpuncions espiratives i injeccions esclerosants,o amb una simple operació practicada ambanestèsia local.

Salut


RamónSánchezOcaña

Apareix en el 99% dels casos en plena etapa reproductiva de l’home, però acostuma a curar-se.

Càncer de testicle

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA


La tossuderiadel triquini Encara que se’nveuen pocs aplatges i piscines,els triquinisresisteixen. Aquestatemporada són unaaposta per combinaramb roba de nit.

First Company

Evelyn

Punto Blanco

Amb extractede pastanagaLa fórmula lleugerade l’oli sec hidratant

de Skeyndor no deixasensació greixosa.

Ràpid i intensEls olis solars de

Natural Honey sónideals per a pells ja

bronzejades iacostumades al sol.

Una novatextura

Isdin presenta elsfotoprotectors engel-crema: ràpida

absorció i propietatsregeneradores.

Més tempsL’Aftersun

Prolongador delBronceado, de

Natural Honey, faque el to aguanti

més temps.

Senseconseqüències

L’emulsió facial icorporal SPF15 deValmont protegeixdels efectes nocius

del sol.

Ni arruguesni taques

La nova gamma defluids protectors deL’Oréal prevé les

arrugues i les taquesproduïdes pel sol.

Morena entres hores

Tovalloletesautobronzejadoresde Comodynes: unto uniforme per a

cara i cos.

Zero químicaAroma Sun, de

Decléor, es basa enels olis essencialsi els anomenatsAromessence.

Per a pellssensibles

La gamma solard’Avène afegeix el

plaer de l’aiguatermal als seus

beneficis.

Preparar-seinternament

Nutrilite proposa uncomplement

alimentari a base demulticarotè per

millorar el bronzejat.

Red Point

MisterSofà

Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel./fax 972 20 82 14 - GIRONA

REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES

REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES

RE

BA

IXE

S -

RE

BA

IXE

S

RE

BA

IXE

S - R

EB

AIX

ES

Mister Sofà

En unmoment

Els esprais solarshidratants deNatural Honey

s’apliquenràpidament.

Reflectirla llum

La línia Color-Vived’Elvive incorpora

un sistema quereflecteix la llum i técura dels cabells.

Un bon tosense solEl maquilllatge

Extrem UVA d’Isdinprotegeix, hidrata i

dissimulaimperfeccions.

Color iproteccióSublimador del

color amb SPF 40de Polysianes, deKlorane: unifica,

embelleix i il·lumina.

Abans, duranti després

Galénic amplia elsseus productes

solars per preparar,protegir i mimar la

pell.

Protecciótotal

Llet atomitzadoraSPF50 de L’Oréal:

una textura lleugeraper a les pells ambintolerància al sol.

Dos en unLlet calmant deL’Oréal Solar

Expertise: repara lapell i alhora actua

contra la flaccidesa.

Protegirel cabell

La nova gammasolar Rene Furtererofereix protecció,reparació i bellesa

per als cabells.

Res nou sota el sol?Les gammes de productes solars creixen i milloren cada any, oferint mésprotecció per a pell i cabells, i textures que converteixen l’aplicació en un plaer.

ANNA ESTARTÚS

Tendències


CATIFES CORTINES ROBA DE CASA OBJECTES DE REGAL

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

L’ART DELDESCANS

ara

661,75 €abans

799 €

+MATALÀS DE LÀTEX 100%

LÀTEX 2000DESENFUNDABLA

SOMIER FIX

ÓRBITSENSE POTES

CARACTERÍSTIQUES: Bastidor metàl·lic d’acer (30x30x1,5 mm de gruix). 18 làmines de fusta de faig vaporitzadessupoerposades de 53 mm. A partir de 105 cm es presenta formant un doble somierinterior.MIDES: Alçada sense potes: 6 cm.

Amb 65 anys acabats de fer, Paul Mc-Cartney ha publicat Memory almost full,un àlbum que el músic descriu com

«evocador, emotiu i rocker» i que, a més, haestat el primer disc d’un ex-Beatle que s’hapogut adquirir en format digital a Internet.L’àlbum ha suposat també el debut de Mc-Cartney amb la seva nova companyia disco-gràfica, Hear Music –un segell format per Uni-versal i la cadena de cafeteries Starbucks–,després de la seva llarga relació amb Emi,amb la qual havia gravat des que el 1962 elsBeatles van publicar el seu primer disc.

Un altre trencament, el del seu matrimoniamb Heather Mills i la consegüent batallapel divorci, ha precedit Memory almost full(Memòria gairebé plena), un disc amb el qualMcCartney ha volgut deixar enrere aquest do-lorós episodi i recuperar la cara més llumi-nosa de la seva música.

Abans de la publicació del disc ja es po-dia veure al portal d’internet YouTube(www.youtube.com) el vídeo del primer sin-gle, Dance tonight, dirigit per Michel Gondryi amb la presència de l’actriu Natalie Portman.Aquesta cançó –que obre el disc i que vaser l’última a gravar-se– demostra que el com-positor de més èxit de la història de la mú-sica moderna manté la seva curiositat creati-

va: McCartney la va com-pondre mentre aprenia atocar una mandolina per aesquerrans que acabava decomprar. A més, l’ex-Be-atle toca la major part delsinstruments als tretze tallsdel disc, en el qual hacomptat amb vells col·la-boradors, com el teclistaPaul Wix Wickens.

«En alguns moments ésun disc molt personal i unagran part del disc és re-trospectiu, records de lainfància de Liverpool i delsestius passats», ha explicatMcCartney. Amb temescom Ever present past, l’ex-Beatle prova que manté laseva capacitat de crearcançons pop. «Ho he fetdurant tota la vida –afirmael músic– i és molt inte-ressant aconseguir que al-guna cosa enganxi i puguiresultar atractiva».

El disc té els seus millorsmoments en els ritmes rà-pids, com en la guitarreraOnly mama knows, en laqual McCartney explica«una petita història», se-guint la tècnica que va uti-litzar quan va compondreEleanor Rigby amb els Be-atles. Sir Paul utilitza un al-tre dels seus vells trucs per

a la part final del disc: unir diversos temesen una successió, a l’estil de la cara B d’Ab-bey Road (1969) dels Beatles. «Vaig pensarque seria molt agradable flirtejar amb la ideauna altra vegada», comenta. En aquesta «sui-te» de cinc cançons, McCartney comença evo-cant els seus temps del col·legi i dels Bea-tles per acabar imaginant la seva pròpia vet-lla –sense perdre l’humor, això sí– en el temafinal, End of the end, en el que canta: «El diaque mori vull que s’expliquin acudits i queles velles històries s’enrotllin com catifes». Perno arruïnar la festa, McCartney va decidir tan-car el disc amb un rock «una mica insistent»,Nod your head.

Memory almost full es podia reservar ja fasetmanes a iTunes, la botiga de descàrre-gues musicals d’Apple Computers, amb laqual l’empresa que gestiona els interessosdels Beatles –Apple Corps– va arribar re-centment a un acord que va posar fi a un llarglitigi entre les dues companyies per l’ús d’unapoma en els seus respectius logos corpora-tius. A més, han començat a comercialitzar-se a iTunes la resta dels discos en solitari deMcCartney, com a avantsala de la sortida almercat d’Internet de la música dels Beatles,que es considera imminent després de l’acordentre Apple Corps i la discogràfica Emi.

Música


McCartney mira

enrereL’ex-Beatle descriu com a «evocador, emotiu i rocker» el seu últimdisc, «Memory almost full», que ha publicat quan acaba de complir

els 65 anys i en el qual evidencia que conserva la creativitat.

Bandes sonores

Novetats

De ProfundisNani GarcíaXingra

Banda sonoradel poema vi-sual sobre elmar que ha cre-at, a base depintures a l’oli,el dibuixant ipintor gallec Mi-guelanxo Pra-do, i que grà-cies al boca-orella s’està

convertint en un CD molt buscat pels aficionats icol.leccionistes –es pot adquirir a www.xingra.com–.Al no tenir diàlegs, el llargmetratge se sustentaen el score simfònic que ha creat el gallec NaniGarcía, un antic músic de jazz que els últims anyss’ha decantat més pel cinema. Per a De Profun-dis ha compost una banda sonora de gran rique-sa melòdica i plena de matisos, que arrenca ambun tema que destil.la romanticisme. A partir d’aquíse succeeixen una gran diversitat de peces i pas-satges, uns més narratius, altres més expressius,que executa impecablement l’Orquestra Simfòni-ca de Galícia. Nani García també utilitza un cor ia la soprano Ainhoa Arteta en un tema. Lluís Poch

The Beach Boys

Brian Wilson,Mike Love, AlJardine i Bru-ce Johnns-ton, mem-bres de TheBeach Boys,s’han encar-regat de se-leccionar iordenar per-sonalment els28 temes deThe warmthof the sun,que inclousis cançons clàssiques del mític grup californiàbarrejades en estèreo per primera vegada. Aques-ta és la principal novetat d’aquest recopilatori dela banda americana, ja que per primera vegadacançons com All summer long, You’re so good tome, Then I kissed her, Please let me wonder, Lethim run wild i Wendy tenen so estèreo. Al seucostat apareixen altres èxits del grup –que és apunt de celebrar els cinquanta anys de la seva fun-dació– com Sail on sailor, California dreaming,Cool, cool water o The little girl I once knew.

La Salseta del Poble SecLa Salseta del Poble Sec celebra els seus 30 anysen la música amb un disc, 30 anys en dansa, querecopila 21 cançons –i un DVD amb més de qua-tre hores de gravació–, entre les quals es troben te-mes emblemàtics com Hasta luego cocodrilo, Vinenena o Ei company. Aquest àlbum inclou temesclàssics de nova gravació i amb nous arranjamentsde Txabi Abrego, com Pupurri de Cha cha chas–que inclou cançons com Capullito de alhelí o Melo dijo Adela– i La puerta verde.

Javier Krahe: «Haz lo que...»Haz lo que quieras, de Javier Krahe, surt per pri-mera vegada en format CD vint anys després dela seva edició en vinil. Aquest és un dels treballsmés emblemàtics del músic madrileny, que va pu-jar a un escenari per primera als 35 anys. Poeta,cantautor, sàtir reticent a fer promoció dels seustreballs i a entrar en el star system de la televisió ,Krahe és l’antiestrella per excel·lència. Les sevescançons oscil·len entre una mordacitat ferotge i unatendresa reconfortant i entre la serietat i l’humor.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = Papito Mi-guel Bosé 2 ▲ Lost high-way Bon Jovi3 ▲ Rebels RBD4 ▼ Una de dosKiko & SharaLa 5ª Estación5 ▼ Live in Du-blin BruceSpringsteen

REGNE UNIT

1 ▲ An end hasa start Editors2 ▲ My decem-ber Kelly Clark-son3 ▼ CollectionThe TravelingWillburys4 ▼ Icky thumpThe White Stripes5 ▼ Back toblack Amy Wine-house

ESTATS UNITS

1 ▲ Lost high-way Bon Jovi2 ▲ Icky thumpThe White Stripes3 ▲ 5th gearBrad Paisley 4 ▼ Big dogdaddy Toby Keith5 ▼ Memory al-most full PaulMcCartney

TEXT: CARLOS GOSCH FOTOGRAFIA: J.L. CEREIJIDO/EFE

LA MOSCA DE GIRONAESTÀ DE MODA I VOL VOLAR AMB TU

AFANYA’T PER ACONSEGUIR-LESA la venda l’adhesiu als quioscs i llibreries de Girona i també si ara voleu podeu aconseguir l’Auca amb la llegenda de les Mosques i Sant Narcís.

La podreu trobar al preu de 3 euros amb mosca inclosa a Carlemany, Llibreria 22, Can Geli, Papereria d’Aro (Fontajau) i Botiga Records (Pont de la Princesa).

Americano

Director: Kevin Noland.Intèrprets: Joshua Jackson,Leonor Varela.Distribuïdora: Universal.Durada: 95 minuts.Coproduïda entre Espanya iels Estats Units, aquestacomèdia dramàtica gira alvoltant d’un jove nord-ame-ricà de vacances a Pamplo-na que decideix donar ungir a les seves expectatives

de futur. Sorprenentment, no abusa dels tòpicsfolklòrics i té escenes fins i tot notables. P. P.

Las vacaciones de Mr. Bean

Director: Steve Bendelack.Intèrprets: Rowan Atkinson,Emma de Caunes.Distribuïdora: Universal.Durada: 90 minuts.Atkinson homenatja Tati enaquest film irregular peròaprofitable, que supera dellarg la primera aventura ci-nematogràfica del personat-ge. Destaca per la seva in-termitent mala bava, per la

manera com trasllada l’essència del gag televi-siu a la pantalla gran i per secundaris tan afortu-nats com Willem Dafoe o Jean Rochefort. P. P.

El guerrero pacífico

Director: Victor Salva.Intèrprets: Scott Mechlowicz,Nick Nolte.Distribuïdora: Universal.Durada: 120 minuts.L’autor de Jeepers Creeperstorna al melodrama amb lahistòria d’un jove gimnastaque, gràcies a un nou i pe-culiar mentor, aprendrà avalorar l’esperit de sacrifici.Salva, com ja li passava a

Powder, es mostra massa retòric visualment, toti que la cinta aconsegueix entretenir. P. P.

Es miri per on es miri, Batman Begins erala pel·lícula somiada per qualsevol fandel personatge creat per Bob Kane. No

només per la seva agosarada aposta formal–es tractava d’un film eminentment realistaen el qual el director Christopher Nolan bur-xava en la complexa identitat del protago-nista a partir de la fragmentació narrativa quetants bons resultats li ha donat a Memento iEl truco final–, sinó perquè suposava la pri-mera aproximació a la iconografia d’aquestsuperheroi basada, precisament, en la nega-ció de qualsevol dimensió sobrenatural: cadagesta del justicier estava explicada des d’unpunt de vista racional, subratllant que Bat-man és, per damunt de tot, un ésser que s’ali-menta del sentiment de culpa. No en va, al’escena final li diuen: «Bruce Wayne és lamàscara».

Nolan continuarà en aquesta mateixa línia

a The Dark Knight,que reprèn l’accióexactament on la dei-xava Batman Beginsi se centrarà en laseva lluita contra elJoker en estreta col·-laboració amb el co-missari Gordon. A di-ferència de la visió deTim Burton, l’enemicmés acèrrim de Bat-man no és un psicò-pata amb tendènciaa la broma macabra;esdevé, més aviat, unhome embogit per laseva deformitat facialque adopta les ma-neres d’un pallassoper mostrar al món laseva cara més patèti-ca. Per tant, un i al-tre, més que mai,apareixen convertitsen els dos reflexosd’un mateix mirall enquè també hi partici-pa un fiscal, HarveyDent, que amb eltemps es convertiràen el temible Dos Ca-ras. I no és cap ca-sualitat que ho facien veure deformat elseu rostre.

Veient l’argument iconeixent el respec-te de Nolan per lesmirades més con-temporànies sobre elpersonatge, segurque The Dark Knights’assemblarà més alcòmic La broma ase-sina d’Alan Moore

que a l’estil imprès per Joel Schumacher al’anterior etapa fílmica. Christian Bale, GaryOldman, Michael Caine i Morgan Freeman re-prenen els seus respectius papers, mentre queentre els fitxatges destaquen Heath Ledger (sialgú tenia algun dubte sobre la seva idoneï-tat per fer de Joker, segur que se li han es-vaït amb les primeres i impactants imatges dela seva caracterització), Aaron Eckhart, EricRoberts, Anthony Michaell Hall i Maggie Gy-llenhaal, que substitueix Katie Holmes en lapell de Rachel Dawes. En l’apartat tècnic,repeteixen el director de fotografia Wally Pfis-ter –present a tota la filmografia de Nolan– iels compositors James Newton Howard i HansZimmer, que a Batman Begins van donar totauna lliçó de com homogeneïtzar dos estilsmusicals diferents. Pressupostada en més de150 milions de dòlars, la cinta s’estrenarà el13 d’agost de 2008 al nostre país.

El mirall de

BatmanChristian Bale torna a ser Bruce Wayne i el seu «alter ego» justiciera «The Dark Knight», la pel·lícula en què el director, ChristopherNolan, reprèn l’acció just on l’havia deixat a «Batman Begins».

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema


Bandes sonores

Premonition (7 días)Klaus BadeltVarèse Sarabande

El realitzadoralemany Men-nan Yapo hacomptat amb elseu compatriotaKlaus Badelt–establert als Es-tats Units des definals del 90–per fer la bandasonora d’aquestfilm. Protagonit-

zat per Sandra Bullock, és un thriller psicològicque narra la vida d’una dona que rep la notícia queel seu marit ha mort en un accident de cotxe, pe-rò que al despertar-se l’endemà descobreix quecontinua viu, fins que s’adona que la premonicióocorre de nou. El compositor aborda musicalmentla trama a partir de dos temes, una melodia mésbucòlica per simbolitzar la felicitat del matrimoni iuna altra peça més obsessiva i amenaçant perdescriure els moments en els quals la protagonistaha d’enfrontar-se a la realitat de quedar-se vi-dua. És un score que combina música electròni-ca i orquestral, i que en el CD està presentat enforma de suites. Lluís Poch

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Després dels últims articles quehe publicat en aquest Diari de

Girona sobre la matèria –quem’agradaria que a alguns dels meuslectors els hagin agradat–, continuoamb l’apassionant tema de la civi-lització egípcia i els seus faraons.Egipte, terra de majestuoses pirà-mides, regne de faraons que na-vegaven entres dues aigües, el Me-diterrani i el Mar Roig. Un poble,encara viu, que he visitat en tresocasions i que ens transporta enel temps fins al passat més llunyà:els orígens de la humanitat a lesriberes del flamant riu Nil...

Enmig del continent africà, les an-cestrals aigües del riu Nil van sertestimoni del naixement d’una ci-vilització irrepetible i d’un dels pri-mers assentaments humans... Enefecte: a les terres per les quals dis-corre el riu Nil –en el qual m’hi hebanyat–, fa ja més de cinc mil anys va proliferar unacultura sense precedents, una civilització profun-dament religiosa, que creia en l’existència d’un móndiví i en la vida de l’ànima més enllà de la mort...

Les veus nostàlgiques de l’Egipte etern encara res-sonen en moltes de les seves manifestacions artís-tiques i les piràmides de Gizeh conserven a travésdel temps l’essència de l’imperi faraònic...

Aquesta imponent edificació religiosa, formadaper tres grans piràmides, s’alça de forma majestuosa

enmig del desert egipci, on l’enigmàtica esfinx AbuAl Hol, amb cos de lleó i rostre d’home, custodiaaquest colossal monument arquitectònic: una necrò-polis que va emergir de la penombra, fa més de4.000 anys, per protegir els cossos inerts dels fara-ons Keops, Kefren i Micerinos, sent l’esfinx AbuAl Hol, que és al costat d’aquestes piràmides, custo-di de l’esmentat colossal monument arquitectònic.La imponent esfinx, treballada sobre la roca calcà-ria, és el monument més antic d’Egipte.

Es va aturar al mig de res. Lavegetació era igual que cent

metres enrere i, segurament, se-ria la mateixa cent més enllà.Però calia anotar el canvi de ra-sant del terreny, per això ha-via ordenat parar la companyia.Amb quatre traçades va traduirel que veia en un esquema, quedesprés li serviria per fer un bonprojecte.

Joaquim Barraquer de Puigva néixer a Girona el 1845. Unavegada va haver seguit els cur-sos preceptius, va ingressar al’acadèmia militar de Guadala-jara. En va sortir el 1867, quantenia 22 anys, amb el grau detinent i amb una bona forma-ció com a enginyer que, a més,aniria millorant posteriorment.

La primeres destinacionsd’aquest jove oficial gironí vanser a la zona pròxima de Ma-drid. Algunes cròniques, perexemple, el situen entre els co-mandaments que van participaren l’extinció de l’incendi de-clarat a la zona del Monestir del’Escorial el 1872.

El 1873 es va proclamar la Pri-mera República espanyola i elscarlins –partidaris d’una mo-narquia ultracatòlica– es van al-çar en armes. Era la tercera ve-gada que, al segle XIX, inicia-ven una guerra civil. JoaquimBarraquer, com a membre delcos d’enginyers de l’exèrcit, vaser destinat a Catalunya, on vafer obres de defensa. El con-flicte amb els carlins va finalit-zar quan, després d’un cop d’es-tat, es va restaurar la monarquiaen la figura d’Alfons XII.

Durant la dècada de 1880, Jo-aquim Barraquer de Puig va serdestinat a les Filipines, que ales-hores encara era territori colo-nial espanyol. A l’arxipèlag asià-tic, va desenvolupar algunesobres públiques, sobretot re-lacionades amb la xarxa ferro-viària construïda a la zona deManila.

El 1892, quan tenia 47 anysi ja era tinent coronel, va tor-nar a la Península. Destinat aCatalunya, va presidir la co-missió encarregada de dissen-yar les obres de defensa de lalínia Noguera Pallaresa, i va par-ticipar en la comissió interna-cional encarregada de projec-tar el traçat dels trens pirinencs.Per aquesta tasca, el 1894 el go-vern francès el va condecoraramb la Legió d’Honor.

En aquells moments, JoaquimBarraquer de Puig ja era coro-nel i se li va ordenar el projec-te de les defenses militars quehavia de tenir el port de Bar-celona per fer front a un pos-sible atac enemic.

El 1907 va ser ascendit a ge-neral i se’l va destinar a Burgos,Aragó i Catalunya, sempre coma comandant general d’engin-yers d’aquells districtes.

Joaquim Barraquer de Puigva morir el juliol de 1909. Te-nia 64 anys.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Egipte i l’esfinxJoaquim

Barraquerde PuigXAVIER CARMANIU

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

Gironins del segleXIX

Josep M. [email protected]

Una notícia publicada als mitjans de comunica-ció la setmana passada feia disparar les alarmes

sobre el preocupant tema de les drogues. L’Estatespanyol és, segons l’ONU, on hi ha proporcio-nalment més consumidors de cocaïna de tot el món,amb un 2,6 % de la població que la consumeixhabitualment superant per primera vegada els Es-tats Units en aquest nefast rànquing per una dèci-ma. Al darrere vénen Irlanda amb el 2,4 % el Reg-ne Unit amb el 2,1 % i l’Argentina amb l’1,9 %. L’edatd’inici en el consum de la cocaïna és als disset anys,i aquests consumidors ho solen ser també d’alco-hol i de cànnabis. Per altra banda, les xifres d’ad-dictes a la cocaïna que demanen ajuda als hospi-tals catalans s’han doblat en tan sols tres anys.

La cocaïna té un efecte físic de vasoconstricciócirculatòria i origina una eufòria psíquica que in-dueix a pensar que s’és capaç de parlar, ballar otreballar de manera indefinida, o sia capaç de men-jar-se el món, però aquesta sensació no és més queun mortífer miratge. Quan l’estímul exigeix unaquantitat de droga per damunt de la que el cospot assimilar, doncs crea tolerància, apareix unfenomen invers: cau bruscament la producció ce-rebral dels neurotransmissors que estimulen la ment.Aleshores el sistema nerviós entra en una depres-sió amb períodes d’irritabilitat i explosions tem-peramentals. Com ja hem comentat, una majoriadels addictes a la cocaïna barregen aquesta drogaamb l’alcohol, fet que provoca tot sovint episodisdelirants i brots psicòtics.

Malgrat que la meva activitat professional estàcentrada en l’àmbit del tabaquisme, fent teràpiesa les persones que es volen alliberar d’aquestaaddicció, el tema de les drogoaddiccions és tan pre-ocupant i destructiu que m’ha portat a reflexionarsobre aquest fenomen, reflexions que ara voldriacompartir sintèticament amb els lectors. Hi ha almeu parer factors i estats psicològics, emocionalsi culturals que afavoreixen la creació d’una perso-nalitat addictiva, estats de la persona que esdeve-nen factors de risc que cal considerar.

Moltes persones s’enganxen a les drogues per unsentiment de rebel·lia o amb la falsa il·lusió desuperar certa feblesa o debilitat personal, tambéper un afany extrem d’independència, i parado-xalment acaben en l’esclavitud i la dependència ex-trema.

També l’hedonisme i la recerca permanent de

plaer tan arrelats a la nostra cultura empeny mol-tes persones a endinsar-se en el tenebrós món deles drogues, però el cas és que la seva exageradademanda de plaer els aboca al sofriment més ex-trem i en la seva recerca equivocada del sentit dela vida acaben trobant-hi la mort psicològica i finsi tot física.

La tolerància a la frustració és un concepte quees maneja en psicoteràpia i significa la capacitat detolerar incomoditats i frustracions sense alterar-nosexcessivament. Un baix índex de tolerància a lafrustració pot abocar la persona al consum de dro-gues com una forma de compensar aquest senti-ment o per fugir d’una realitat que li desagrada pro-fundament.

També l’avorriment i la inestabilitat emocionalpoden fer que hom busqui una compensació enel consum de drogues. I una excessiva i morbosacuriositat irreflexiva vers noves experiències esde-vé un factor de risc elevat, sobretot en el jovent.

L’excessiva pressió professional que han de supor-tar actualment molts executius a les seves empre-ses els fa viure en un estat d’estrès i ansietat crò-nics que acaba provocant tota mena de patolo-gies físiques i psicològiques. Dolors muscularscrònics deguts a la tensió permanent sobre la mus-culatura, malalties cardíaques i tota mena d’addic-cions, sobretot la cocaïna, en un intent de tenirprou energia per respondre a les neuròtiques de-mandes del seu entorn empresarial.

També hi ha persones que es droguen en res-posta a un profund sentit d’alienació vers ells ma-teixos, amb l’esperança de trobar per aquest camíla pròpia identitat. Però aviat descobreixen que elconsum de drogues no solament no els aporta elsentit d’identitat que cerquen sinó que els roba elpoc que puguin tenir, demostrant d’aquesta ma-nera que l’addicció a les drogues no és mai la so-lució a res sinó al contrari, la dramàtica amplifica-ció dels propis problemes.

La millor defensa, doncs, davant les addiccionsés el cultiu d’unes expectatives existencials opti-mistes i realistes, i el d’una escala de valors ètics imorals que ens ajudi a discriminar allò que ensbeneficia i allò que ens perjudica. També una for-ma d’estar i viure en el món que potenciï la nos-tra autoestima i autoacceptació i una sana tolerànciavers les dificultats i frustracions que inevitablementafrontem en el camí de la vida.

Lliures d’addiccionsJOSEP M. LLAUGER

El recurs dels guionistes de mantenir per-sonatges entre l’amor i l’odi o la sim-ple amistat i la tensió sexual és un dels

favorits pels espectadors. I si no mirem elsexemples recents de Marcos i Eva a Los Serrano(Telecinco) o Jack i Kate (als que s’afegeixSawyer) de Perdidos (TVE). Per això, un por-tal televisiu va voler saber quines eren per alsinternatutes les parelles favorites que es de-diquen a jugar al gat i la rata durant gairebétota la serie. Els agents del FBI Fox Mudler iDana Scully, amb un 30,4% dels vots, hanestat els elegits. Els protagonistes d’ExpedienteX han resultat la parella que millor ha sabutmantenir la «tensió sexual» ja que, tot i quesempre van treballar junts i van manteniruna estreta relació personal, no va arribar anéixer el romanç.

Entre els segons de la llista sí que va néi-xer l’amor, Ross i Rachel, de Friends. Va tar-dar en arrencar la relació perquè Ross nogosava confessar els seus sentiments però ala segona temporada ja eren parella. Per di-versos problemes (entre ells una llista de qua-litats i defectes que no va agradar gens a Ra-chel), es van prendre «un descans» i Rossse’n va anar al llit amb una altra. Això va ferque durant moltes temporades no estessin

junts, tot i que hi va haver continus acosta-ments, això sí. A la desena temporada es vancomplir els desitjos dels fans de Friends per-què van acabar com a parella i pares d’unanena. Un constant «ni sí ni no» que va en-lluernar milions d’espectadors.

A la llista també hi ha lloc per a l’anima-ció. Fry i Leela, protagonistes de la sèrie deMatt Groening Futurama (laSexta), han vis-cut incomptables ocasions en què semblaventenir un futur d’allò més prometedor. Però lesaspiracions d’ella a aconseguir un xicot mésguapo, més intel·ligent, més fort i més ric hanmalbaratat sempre els desitjos d’ell. Un 13,3%dels usuaris de Laguiatv.com els han elegit

com la millor «no-pareja» de la televisió. Uncas similar d’amor no correspost van viure elsprotagonistes adolescents de Cosas de Casa(Antena 3), Laura Winslow i Steve Urkel. Pera un 4,8% dels internautes, ells són els quemillor han mantingut la tensió amorosa enuna sèrie de televisió. Això sí, en aquest casvan acabar junts.

La proliferació de sèries mèdiques tambéha donat lloc a històries romàntiques i no s’hanquedat fora de la llista. Per al 3,4% dels usua-ris del web, Meredith i Derek, d’Anatomíade Grey (Cuatro), són la parella que millorha mantingut la tensió sexual. El «sí però no»,«siguem només amics» i els gelos que hi hahagut entre el dos al llarg de la sèrie handespertat l’interès de l’audiència, que ha vis-cut les dificultats d’una relació amorosa a lafeina. Una situació més complicada encara viuLisa Cuddy amb el seu subordinat –i el prin-cipal origen dels seus mals de cap– a House(Cuatro). El sarcàstic responsable de la uni-tat de diagnòstic de l’Hospital Universitari Prin-ceton-Plainsboro de Nova Jersey i la directo-ra del centre semblen condemnats a una histò-ria d’amor gens convencional. Aquestatempestuosa relació és la preferida del 3,4%dels internautes.

Ni amb tu

ni sense tuO com viure una passió desenfrenada en una sèrie de televisió: i és que els guionistes sovint esvalen de l’addicció que creen en els espectadors les relacions d’amor-odi entre els personatges.

Televisió


TEXT: DdeG

juli garreta, 6 • 1r 2a 17002 girona

t. 972 216 810 m. 620 011 968

joan reglà 15 17003 girona

t. 972 416 013 m. 620 011 967

Dilluns 9 de juliol22 DominicalDiumenge 8de juliol de 2007

Els més vistos(del 27 de junyal 3 de juliol)

Catalunya

CSI: La hora de tu muerteDilluns,2 de juliol,Tele 5. 983.000 es-pectadors (31,6%).

VentdelplàDimarts 3 de juliol,TV3. 801.000 espec-tadors (26,1%).

Camera CaféDilluns 2 de juliol,Tele 5. 788.000 es-pectadors (29,6%).

CSI: Buen caminoDilluns 2 de juliol,Tele 5. 772.000 es-pectadors (30,9%).

Afers exteriorsDimarts 3 de juliol,TV3. 764.000 espec-tadors (25,5%).

Camera CaféDimecres 27 de juny,Tele 5. 714.000 es-pectadors (25,9%).

Espanya

Fórmula 1Diumenge, 1 de ju-liol, Tele 5. 4.890.000espectadors(28,7%).

CSI: La hora de tu muerteDilluns,2 de juliol,Tele 5. 4.571.000 es-pectadors (28,3%).

Yo soy BeaDimecres 27 de juny,Tele 5. 4.124.000 es-pectadors (40,7%).

Yo soy BeaDilluns 2 de juliol,Tele 5. 4.122.000 es-pectadors (38,2%).

Los SerranoDimarts 3 de juliol,Tele 5. 4.116.000 es-pectadors (26,3%).

CSI: Buen caminoDilluns 2 de juliol,Tele 5. 3.835.000 es-pectadors (25,5%).

07.30

18.40

K3Yoko! Jakamoko! Toto!Avui en Toto té ganes de jugar a pilota, peròla Yoko i en Jakamoko no estan gaire d’hu-mor. Com s’ho podria fer perquè estigues-sin més per ell? I si fa veure que està ma-lalt? Dit i fet! La Yoko i en Jakamoko faran elque faci falta pel seu amic, que està tan «ma-lalt». Però, vols dir que li sortirà bé...?

TV3Doctores de FiladèlfiaUna nena de set anys pateix cremades greusquan la seva disfressa de Halloween es cre-ma. Per salvar-la, li han de fer diversos em-pelts de pell. L’única donant compatible ésla seva germana bessona, però és dolorósi molt arriscat.

Antena 31 contra 100Carlos Sobera substitueix a l’estiu Juan y Me-dio en aquest concurs que ha passat a eme-tre’s diàriament. Un concursant haurà d’anarsuperant les diferents preguntes de culturageneral que se li plantegin intentant elimi-nar alhora els 100 contrincants que des dela grada esperen guanyar el seu premi.

TV3Efecte MirallSegons en Jordi, «com menys tinguem mésfeliços serem», però en Roberto té molt malrecord de quan no tenia diners ni per com-prar-se un gelat. Als 30 anys, fins i tot quanno es tenen gaires recursos econòmics, noes vol renunciar a res: viatjar, electrònica,el cotxe i divertir-se s’emporten els pocs di-ners que queden després de les despesesfixes.

CuatroLive EarthDissabte passat, més de 150 artistes esvan reunir en diferents parts del món ambl’objectiu d’alertar sobre les conseqüènciesdel canvi climàtic. Era el macroconcert LiveEarth–una iniciativa d’Al Gore–, del qual Cua-tro emet els millors moments.

TV3TerratrèmolL’enginyer Stewart Graff (Charlton Heston)espera l’arribada d’un metge a casa sevaperquè la seva dona, Remy (Ava Gardner),ha intentat suïcidar-se. Poc després, hi haun terratrèmol de 9,9 graus a l’escala de Rich-ter que destrossa gran part de Los Ange-les, fenomen que ja havia pronosticat un jovesismòleg a qui les autoritats no havien fetcas.

Dimarts 10 de juliol

17.00

21.45

22.05

01.25

01.55

00.10

00.00

01.00

01.55

20.30

21.45

TelecincoYo soy BeaLa filtració del canvi de format porta moltesconseqüències: Álvaro s’imposa finalment aBea i Sandra, obligades a cedir per obtenirel crèdit. Poc li dura l’alegria: Gonzalo li con-fessa ser l’autor d’aquesta filtració i Álvaromunta en còlera, més encara quan, a cau-sa de la mateixa, es perd un sucós contractepublicitari.

TV3Afers exteriorsMiquel Calçada arriba a Portugal, on assis-tirà a una operació feta per un metge actor.Per això intentarà esbrinar quina relació hiha entre la medicina i el teatre i, de passa-da, visitarà Azaruja, per saber perquè en-cara l’anomenen el poble dels catalans.

CuatroCinco hermanosEls secrets de William surten a la llum i elsseus fills descobreixen tot allò que el seupare els havia estat ocultant en el negocifamiliar. Tot i les notícies, Nora sorprèn totala família i demostra que no és tan ingènuacom tots pensaven.

TV3In situPrograma de monòlegs gravats en exteriors.Cada programa, de 10 minuts, està dedi-cat a un humorista, actor o periodista català.En aquest primer capítol, Dani Mateo par-larà de futbol, religió i serps.

CuatroQueer as folkEstrena de la tercera temporada de la sè-rie. Justin i Brian han tallat. Michael dema-na al seu xicot que visquin junts, mentre Em-met i Ted viuen una apassionada històriad’amor.

33La darrera batalla de MaoProduït el 2003, aquest doble documentalalemany ens proposa una anàlisi rigorosa icrítica, fonamentada en testimonis de primerrengle, sobre la Gran Revolució Cultural Pro-letària o, dit d’una altra manera, sobre l’últi-ma dècada del lideratge de Mao Zedong.

TV3En Joe, el reiJoe Henry és un nen de 14 anys que lluitaper superar una greu situació familiar i so-cial. Treballa en un restaurant i un dia robala recaptació de la caixa, fet que marcaràla seva vida. Amb John Leguizamo, EthanHawke i Val Kilmer.

Dimecres 11 de juliol

12.55K3Martin MysteryFinalment, en Martin i en Java, després demolts esforços, han aconseguit que la M.O.M.torni a ser la d’abans. Ara el problema ésque se les han d’enginyar per fer que lescriatures del submón tornin al lloc d’on hansortit, abans que puguin apoderar-se detot el planeta.

CuatroEmbrujadasCole demana en matrimoni Phoebe usantl’anell de la seva àvia. L’anell, que té podersmàgics, converteix Phoebe en l’abnegadaesposa que mai va voler ser.

TelecincoHospital CentralEl desallotjament d’un edifici ocupat perfamílies sense recursos activa les urgènciesde l’hospital, unint Carlos i Laura en el se-guiment d’un cas. La seva relació està vi-ciada fins el punt de no arribar a cap tipusd’entesa. La derrota de Carlos amb si ma-teix és evident i Laura ni vol, ni pot fer-se càr-rec del seu ex.

CuatroEntre fantasmasMelinda i el professor Payne intenten bus-car uns nens perduts quan la seva cangurli explica que els va abandonar amb un homeanomenat Gabriel. A més, apareixerà unhome misteriós que intentarà que Melindano continuï ajudant la gent.

TV3HeroisDesprés d’haver robat l’espasa i haver-seteletransportat cinc anys al futur, l’Hiro i l’Andosón testimonis del devenir trist que esperaals herois. Descobreixen que la gent ambhabilitats extraordinàries no tan sols és cone-guda arreu (després de la destrucció deNova York), sinó que els registren, els po-sen a la presó, els cacen i fins i tot els as-sassinen com si fossin terroristes.

33Turmix clàssics: The SmithsA més de la seva música, les seves decla-racions i el seu espectacle, en aquest pro-grama es mostra tot l’univers que envoltael quartet de Manchester, un dels que pro-voca més reaccions enfrontades i radicalsentre tots els seguidors del pop dels 80.Un programa dirigit als que els adoren, pen-sant també en els que els odien cordialment.

22.05

22.55

14.55

22.00

03.40

✔ Parc infantil temàtic de 600 m2.

✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

✔ Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitors

i els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

✔ Matinals especials per a escoles i grups.

✔ Bolera amb 12 pistes.

✔ Promocions cada dia de la setmana.

✔ Festes d’aniversari.

✔ Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Guia TV


Divendres 13 de juliol

15.30

22.20

21.55

15.45

33Planeta Terra: La selva profundaChloe Chipolleta, primatòloga italiana, hapassat vuit anys al Congo intentant relacio-nar-se amb els goril·les. Tothom deia que noho aconseguiria. Ella intenta que els animalss’acostumin a la seva presència per poderestudiar, així, el seu comportament.

TV3El cor de la ciutatEs casen en Francisco i la Trini. El regalmés divertit, el de la Trini. L’Àngela fa veurea la Cinta que ha de parlar seriosament amben Peris. Avui sabrem què amagaven. El se-nyor Juan es disposa a complir el pacteque va fer amb en Paco. L’Òscar no ho volacceptar. La Sandra comença a refer, real-ment, la seva vida.

CuatroWeedsNancy descobreix el costat fosc de vendredrogues quan la fan fora per primer cop dela casa de Heylia. Mentrestant, Andy, germàdel difunt marit de Nancy, és arrestat per pos-sessió d’herba.

TV3EnvejaTim i Nick són dos joves que comparteixenamistat, veïnatge i feina. Tot va bé fins queNick (Jack Black) inventa un esprai que, li-teralment, desintegra les fentes de gos. Tim(Ben Stiller) rebutja la idea i la considera in-viable, però quan Nick patenta l’invent i co-mença a tenir èxit, tot canvia. La fortuna deNick va creixent en la mateixa mesura quecreix l’enveja de Tim, fins que la situació esdescontrola de forma esbojarrada.

Tele 5Mentes CriminalesL’equip de Gideon se centra en la recercad’un perillós psicòpata per salvar una jovedesapareguda. En aquesta ocasió, el capde la Unitat d’Anàlisi de la Conducta dema-na al seu equip que enlloc de centrar-se enels aspectes personals del cas, estableixinel perfil de l’assassí tal com ho farien en qual-sevol altra investigació.

33Segle XX: Bill ClintonAquesta setmana el programa proposa unacrònica biogràfica, farcida de testimonis iopinions contrastades, sobre el que va serel quaranta-dosè president dels Estats Unitsi, fins ara, el darrer inquil·lí demòcrata de laCasa Blanca: Bill Clinton.

Dijous 12 de juliol

09.30K3KongLa Caroline Watson, amiga d’en Tann, aca-ba de descobrir la Pedra de les Ànimes.Els nostres herois, que saben que en De LaPorta ja li va al darrere, van a Guatemalaper rescatar-la. En un antic temple maia, elprofessor capturarà en Tann i la Caroline ifarà servir la Pedra per controlar-los la ment.

Antena 3Los SimpsonA Springfield comença una campanya peraprovar una proposició contra els immigrantsa la qual dóna suport el mateix Homer finsque descobreix que Apu és un immigrantil·legal i que la proposició l’afectaria direc-tament.

CuatroAnatomía de GreyLa sèrie s’acomiada dels espectadors. Peraixò, a més de l’episodi amb què concloula tercera temporada, carregat amb un pilóde sorpreses, els seus incondicionals po-dran gaudir amb l’última entrega de la tem-porada anterior i l’especial presentat per Ra-quel Sánchez Silva Anatomía Unplugged.

TV3La Via AugustaMarc ha aconseguit salvar la vida en la incur-sió al congost i Vespasià opta per enverinar-lo. Per això, prepara un verí que prova ambun dels seus millors col·laboradors, el ge-neral Galba, que sospita de la traïció. El veríresulta d’una gran eficació i Galba mor ful-minat. Antoni, esgarrifat davant la mort pro-pera del seu fill Marc, decideix fugir ambMarc i tornar a Tàrraco amb tot l’or robat.

33Colors en sèrieEl groc desprèn fets i alegria, però tambéhi ha gent que l’identifica amb l’odi, la bo-geria, la mala sort, la malaltia, el verí, sobre-tot si es posa al costat del negre. Definitiva-ment, és el color més contradictori de totala paleta, un color que s’estima o s’odia.

TV3La Bíblia NegraSimón, un nen de 9 anys que ha perdut elspares en un accident de trànsit, va a viureamb la seva tia àvia en un poble de la cos-ta gallega. Aquesta dona vol inculcar-li elsensenyaments d’un vell i estrany llibre quela té obsessionada.

Dissabte 14 de juliol

10.50

14.55

19.20

21.45

22.00

01.25

TV3L’hora del lectorPepe Rubianes comparteix amb Emili Man-zano una conversa sobre la trajectòria vitalde l’actor. Al llarg de la xerrada, el convidatrecordarà la seva infantesa als barris de laBarceloneta i el Raval, les seves lecturesde joventut, la seva etapa d’estudiant de fi-losofia i els seus escriptors de capçalera: Va-lle Inclán, Pla i García Lorca, entre d’altres.

CuatroHumor amarilloEl «chino Cudeiro», Takeshi Kitano, les «zam-burgueses», Fernando Costilla i Paco Bra-vo... Tots ells són imprescindibles a Humoramarillo. Els seus nombrosos fans ho sa-ben molt bé. Dissabte, Cuatro ofereix unanova entrega del «tronxant» concurs japonès.

TV3Els 80Com era ser jove als 80? A través de diver-sos personatges populars que ara rondenels 40 es reviurà una dècada en què no hihavia telèfons mòbils ni correu electrònic, enquè s’escoltava Thriller o Like a Virgin, enquè triomfava l’estètica de les muscleres i deNou setmanes i mitja, en què apareixia lasida i es produïa l’accident de Txernòbil ien què la frase «¡Todo el mundo al suelo!»feia trontollar la recent democràcia espa-nyola.

Antena 3American DadLa cadena estrena aquesta subersiva comè-dia animada que gira a l’entorn de Stan Smith,un agent de la CIA que treballa a Langley ique és indiscutiblement un gran expert enarmes, alhora que un orgullós home de famí-lia. Stan està constantment en alerta per evi-tar qualsevol activitat terrorista i farà el quecalgui per protegir la seva estimada Amèri-ca i mantenir la seguretat de la seva llar.

CuatroLilo & StichUna de les millors pel·lícules d’animació dela factoria Disney, un encantador film sobrela infantesa i el pas a l’adolescència. Per aLilo, una nena hawaiana un xic solitària queviu amb la seva germana i tutora Nani, de di-nou anys, la vida està plena d’emocions.

TV3Harry l’ExecutorUn venedor de begudes alcohòliques és víc-tima d’un atracament durant el qual matenun policia i prenen com a ostatges dues per-sones. Arriben l’inspector Harry Callahan i elseu col·lega Di Georgio i solucionen el pro-blema, però el tiroteig ha causat estralls pervalor de 15.000 dòlars i Harry és traslladat.

14.00

22.20

22.05

01.30

01.45

Recomanem

El cinquèhome

Dissabte 14.TV3, 15.35h.Conor Gallagherera un pilotd’helicòptersque va ser ex-pulsat de l’exèr-cit per rebel·lia.Ara treballa deguardaespatllesde la jutgessafederal FaithMattis, que harebut amenacesde mort. Gallag-her i Mattis hau-ran d’unir lesseves forcesper descobriruna trama cons-piradora i viureper explicar-ho.

Any2001.PaísEstats Units.DirectorYves Simoneau.IntèrpretsBill Pullman,Lena Olin, ColFeore, PeterKent, BarbaraEve Harris, Ni-cholas Lea.

23.00

01.40

➤ RENTADORA10 KG - 1.200 RPM

PROGRAMA ESPECIAL

NÒRDICS

PANTALLA DIGITAL

CLASSE A

950 €

➤ PLACA INDUCCIÓCOMANDAMENTS SENSITIUS

FOC GEGANT 30 CM.

RELLOTGE PROGRAMADOR

500 €

➤ RENTADORA1.400 RPM

ELECTRÒNICA

CLASSE A

295 €

➤ CAMPANADECORATIVA90 CM - 600 M3/H

INOX

145 €

➤ FRIGORÍFIC1 PORTA - 1,60X60

DISPENSADOR D’AIGUA

CLASSE A+

INOX

480 €

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDAMÉS DE 300 REFERÈNCIES EN EXPOSICIÓ

LES MILLORS MARQUES NACIONALS I INTERNACIONALS

HORARI: DE DILLUNS A DISSABTE, DE 10 A 13.30 I DE 16 A 20.30Carretera de Sta. Coloma 115 - 17005 Girona - Tel.: 972 24 93 00 Fax: 972 24 93 01

Via Sèrgia, 32 - Nau núm. 5 - 08032 Mataró - Tel. 93 798 18 97

PREUS VÀLIDS FINS ESGOTAR EXISTÈNCIES. FOTOS NO CONTRACTUALS

venda d’electrodomèstics

➤ FRIGORÍFIC2 PORTES - 1,45X55 - 224 LITRES

CLASSE A

240 €

➤ FORNMULTIFUNCIÓ - PROGRAMADOR DIGITAL

GUIES TELESCÒPIQUES

KIT PER CUINAR AL VAPOR - INOX

450 €

➤ COMBI1,86x60

300 LITRES

DISPENSADOR D’AIGUA

CLASSE A+

380 €

Documents

Diumenge 8 de juliol de 2007 minical - Diari de Girona...Premi al Millor Pla d’Empresa, dotat amb 5.000 euros, en el marc del Dia de l’Emprenedor 2007. També dóna suport a la