DIVENDRES · 26 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14801 - AVUI / Any XL. Núm. 13671 - EL PUNT

1,20€

NACIONAL P6-8

Clara Ponsatí. Exconsellera d’Educació, exiliada a Escòcia

“Els que es van posar adisposició de la justíciaes van entregar”

8294

30-1

1822

91L

1515

27-1

1836

56L

TEMPS D’ESPERA · Lafiscalia, l’advocat de l’Estat i Voxtenen cinc dies per presentar els seus escrits d’acusació

FET · El Suprem envia a judici18 líders independentistes senseacceptar unes 300 diligènciesque demanava la defensa

De cap al judiciREPULSA · Pel presidentTorra, tot plegat és “una infàmia”i un atac als 2,3 milions decatalans que van anar a votar

P10,12

Rodrigo Rato caminant cap a l’entrada de la presó de Soto del Real, ahir al matí ■ VÍCTOR LERENA / EFE

EUROPA-MÓN P27

L’exvicepresident d’Aznar i expresident de l’FMI, a Soto del Real

Rodrigo Rato, a la presó

Trump culpa els mitjansde “la ira” als Estats Units

Europa-Món P24,25

Robert de Niro i Joe Biden també rebenpaquets potencialment explosius

El Parlament Europeu vol que es vagicontra entitats i símbols franquistes

Europa-Món P26

Europa insta a actuarcontra grups feixistes

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018

s pot pecar depensament, pa-

raula, obra o omissió.Això és el que vaigaprendre de petit. En-tenia les tres prime-

res, però em costava trobar un exem-ple de l’última. Omissió és “deixar debanda quelcom que calia dir o fer”. És adir, no actuar, no intervenir, no partici-par. Això és el que practica la famíliaColeman, que avui comença a ense-nyar les seves privacitats al Romea,després d’haver estrenat en el Tempo-rada Alta fa una setmana. L’obra deClaudio Tolcachir, un clàssic de fa mésde deu anys, parit a còpia dels esfor-ços col·lectius de mesos i mesos d’as-saigs a Timbre 4 de Buenos Aires, es-crit i dirigit en estat de gràcia per l’ar-gentí, fa temps que es representa ar-reu del món però aquesta és la prime-ra vegada que parla una altra llengua,el català.

No sé si la família Coleman cometun pecat col·lectiu com a família, o in-dividual, en funció de la responsabilitatde cada un dels membres, però el que

és segur que es produeix és una des-bandada general. Deixar de banda.Deixen de banda les fràgils responsa-bilitats, ocupen espais desconeguts,alliberats de les subjeccions que els te-nallaven, en una fugida que no sabenon els durà. Vivien “una convivènciaimpossible transitada des de l’absurdquotidià”, però alhora, en aquest hàbi-tat a mig camí de la comèdia sensesentit i del drama personal, havien es-tablert unes regles que es regien tantpels desitjos frustrats com per la im-perícia a l’hora d’afrontar-ne de nous.Es pregunten sobre “tot allò que jo po-dria ser i fer si no estigués aquí”, i sobrela possibilitat de fugir d’aquesta gàbiad’ocells embogits.

La versió catalana de La família Cole-man té de tot. El frenesí de les situa-cions estrambòtiques i la quotidianitatcapgirada per unes conductes anòma-les i, al final, properes, sentimentals, hu-manes. Hi ha actuacions poderoses, hi-larants, sarcàstiques, tendres, fràgils, enun repartiment coral de primer ordre enquè costa destacar algú. Els cims i elsracons obacs, l’eufòria i la depressió, laveritat i la mentida. Res no s’omet.

E

Keep calmJosep Maria Fonalleras

Els Coleman

La versió catalana de ‘Lafamília Coleman’ té de tot...cims i racons obacs, eufòria idepressió, veritat i mentida

historiador Jordi Amat i jo l’al-tre dia vam fer un bisbe. Men-tre ell articulava al programa

televisiu d’en Xavier Graset que elConsell Assessor per a l’impuls del Fò-rum Cívic i Social per al Debat Consti-tuent que aquell dia havia presentat elpresident Torra era una segona ediciódel Congrés de Cultura Catalana de faquaranta anys, jo feia la mateixa ob-servació amb idèntiques paraules a ca-sa. “Fer un bisbe”: “Dir la mateixa cosadues persones al mateix temps senseacord previ”, diu el Moll amb la preci-sió i concisió habituals. Aporto la defi-nició per si hi ha algun lector que nosap què és “fer un bisbe”. Calen con-gressos de cultura perquè tot se’nsperd pel camí, també les locucions ifrases fetes. El Moll: el Diccionari ca-talà-valencià-balear iniciat per mos-sèn Antoni M. Alcover i enllestit perFrancesc de Borja Moll. Vostès ja hosaben, però és per si hi ha un des-orientat. I el Congrés de Cultura Cata-lana: es va celebrar el 1978. Va con-gregar molta gent de moltes discipli-nes i ideologies diverses unides pel ca-talanisme. Va ser, com es diu ara,

L’

“transversal”. Les conclusions van serla base per construir la Catalunya dela democràcia. L’Estatut les va conte-nir en bona part. Els governs de Tarra-dellas i successius les van aplicar. ElParlament hi va donar suport, amb elsmatisos comprensibles, perquè gaire-bé tots els partits presents a la cam-bra, o els seus representants, havienparticipat en el Congrés. La immersiólingüística a les escoles, aprovada peruna majoria amplíssima, figurava enles conclusions. O els plans d’algunescarreteres, o les xarxes d’hospitals ibiblioteques, o els estudis de física ode química o de matemàtiques...

Ara Quim Torra engega un altreCongrés, el segon, encara que en digui“Consell”. Però no té cap altre nom.No és un retret, al contrari. Ja sé quealguns n’esperaven més: una construc-ció republicana, l’elaboració d’unaconstitució... El país no és el mateixque fa quaranta anys. Ens els últims,tot s’ha accelerat. Aquell Congrés vaser el de la futura autonomia. Aquestes planteja quan una gran massa decatalans reclama la independència iquan s’ha provat de declarar-la, ambun fracàs. Com ha de ser la Catalunyaindependent? O no independent, si lesconclusions ofereixen alternatives queara no podem albirar...? Tant de bo ha-guéssim convocat aquest segon Con-grés abans, quan es va detectar quel’autonomia havia quedat superada.Ens hauríem estalviat disgustos i pati-ments. El dirigirà el cantautor LluísLlach. Avui en coneixerem els compo-nents. Serà tan ecumènic com el pri-mer, aglutinarà tanta gent? Si l’han defer “els sospitosos de costum”, mala-ment. O positiu, si saben convidarpensaments diversos. Ja ho veurem.Estem en encesa espera.

“Sembla lasegona edició delCongrés de CulturaCatalana de 1978

Vuits i nous

El Consell de TorraManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018

El document del Departa-ment d’Ensenyament que

proposa actualitzar el model lin-güístic del sistema educatiu catalàha donat peu a moltes interpreta-cions, algunes de les quals antagò-niques, sobre el que es pretén i elsefectes que provocarà. No cal dirque la qüestió de la llengua en l’en-senyament és transcendent, moltsensible i està sotmesa a molta de-magògia política. Justament per ai-xò han sorprès la lleugeresa, les am-bigüitats i la falta de concreció ambquè s’ha plantejat el pla. El consellerBargalló ja ha fet autocrítica enaquest sentit i és d’agrair que ja esti-gui abocat a explicar-lo i matisar-loper esvair les pors que ha despertat.

Té tota la lògica que Ensenya-ment vulgui posar al dia el model lin-güístic de l’escola catalana peradaptar-lo a un context sociolin-güístic que ha canviat al llarg dels úl-tims 30 anys producte de les migra-cions, i també és positiu que vulguiavançar en la competència delsalumnes en l’anglès com a tercerallengua, quarta en el cas de la Vald’Aran. Però no s’ha d’oblidar que elmodel actual, basat en la immersiólingüística, ha funcionat bé com aprecursor del bilingüisme i garantde la cohesió social; i tampoc es potoblidar que és justament l’escolal’únic àmbit que garanteix la igualtatd’oportunitats del català respected’un castellà omnipresent en elsmitjans de comunicació, l’oci, elmón digital, les xarxes socials, etc.

És fonamental, doncs, conjugarl’ambició pedagògica que sens dub-te conté el pla de la conselleria d’En-senyament amb el fet de mantenir ifins i tot perfeccionar els aspectesmolt positius que ha tingut el modellingüístic aplicat al llarg de les tresúltimes dècades, inclòs el consenssocial, educatiu i també polític, queha estat clau per al seu èxit.

El modellingüística l’escola

EDITORIAL

m fa una mica de vergonya (devergonya aliena, volia dir) queaquests dies, en què es compleix

un any del 27-S, d’aquella declaraciód’independència que el Parlament vacelebrar amb cares de funeral, ara tot-hom faci tants esforços per intentararreglar la seva pròpia biografia. Sen-tia, ahir, i probablement avui en senti-ré més, tertulians, analistes i periodis-tes espolsant-se les mosques de sobre ifent grans anàlisis sobre com de mala-ment es van fer algunes coses ara faun any. No deixa de ser curiós, i em facerta vergonya (certa vergonya aliena,volia dir), sentir com alguns dels queara es passen el dia fent retrets siguin,però, els mateixos que ara fa un anyanimaven els conductors del procés atirar-lo endavant fins al final. I em faencara més vergonya (vergonya alie-na, volia dir) sentir alguns polítics (enboca seva, en boca d’amics, de cone-guts i saludats, alguns d’ells periodis-

E “No s’hi val, unany després, a ferveure que un no hiera, que no hi va fercap paper, o queen va tenir un altre

tes i tertulians) com intenten respon-sabilitzar alguns dels seus antics socis(era la legislatura de JxSí, els recordo)de la situació que vivim ara per culpadel que va passar aleshores. Per bé oper mal (d’això ja els en parlaré demà)a mi em sembla, senyors meus, que,en allò que es va viure ara fa un any,tothom hi té part de mèrit (o de culpa,depèn de què en pensin). I al que ara

no s’hi hauria de valer és a capgirar-hotot, o a prendre’n distància, fent veureque un no hi era, que no hi va tenir cappaper o que el seu paper va ser un al-tre. He sentit, i em fa una mica de ver-gonya (de vergonya aliena, volia dir),com dirigents polítics que fa un anydefensaven tirar pel dret –i així ho de-fensaven en algunes reunions– ara enculpen alguns altres. I gent que fa unany defensava prudència, anar més apoc a poc i fins i tot parar –i que aixího defensaven en algunes reunions–acusant ara uns altres d’haver-se ar-ronsat no defensant l’1-O i la declara-ció d’independència fins a les últimesconseqüències. Algun dia hauríem desaber, amb detall, el que va passar deveritat aquelles 48 hores. La veritat.No el que expliquen alguns (i el que ex-plicaran aquests dies en els molts re-portatges que sortiran i veurem) perarreglar les seves biografies. O per es-patllar les dels altres, és clar.

Una mica de vergonyaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El director de cinema ucraïnès és el premi Sàkharov2018 per la Llibertat de Pensament. El cineasta, envaga de fam des del mes de maig, ha estat condem-nat a 20 anys de presó per haver planejat “actes deterrorisme” contra el govern rus de Crimea, en unprocés denunciat per Amnistia Internacional.

CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Premi Sàkharov

La T-Mobilitat es va adjudicar el 2014 i el 2017, al con-grés del mòbil, es van mostrar les màquines expene-dores, validadores i les targetes, però ara se’n retar-da, de nou, la posada en marxa, cosa que perjudicamilers d’usuaris del transport públic. Segur que el155 en té part de culpa, però cal corregir-ho ràpid.

-+=

-+=

Una llei estratègicaTeresa Jordà

Retard injustificableDamià Calvet

-+=

Oleg Sentsov

El Parlament ha donat el vistiplau a la tramitaciód’una llei estratègica de país com és la d’espaisagraris, que vol preservar i protegir els espais agra-ris, ordenar-ne la planificació i gestió, determinar elseu règim jurídic i promocionar la continuïtat del’activitat agrícola.

CONSELLERA D’AGRICULTURA

DIRECTOR DE CINEMA

De reüllAdela Genís

Armatsd’hipocresia

uè ha canviat amb la mort del periodista JamalKhashoggi a mans de l’Aràbia Saudita? El president

dels Estats U nits, Donald Trump, ha acusat el príncephereu de ser-ne el màxim responsable, un gest inauditdel mandatari en contra d’un dels seus principals aliats.Alemanya ha anunciat que no vendrà armes als sauditesfins que no s’hagi aclarit el cas, França amenaça ambsancions. I l’Estat espanyol? Pràcticament, res. Encaramés. Continuarà venent armes a Riad en defensa del’interès general. El cas Khashoggi ha tornat a posar

damunt de la taula els contractesque es tenen amb el regne saudita ien què fins ara s’havia passat depuntetes: Espanya és un dels màximexportadors d’armes a Riad i en elsdarrers temps s’ha venut materialbèl·lic per gairebé 400 milionsd’euros. Unes armes que serviran,encara que s’intenti maquillar de mil

maneres, per continuar una guerra contra el Iemen, undels països més pobres del món i que a causa d’aquestconflicte està patint una greu crisi humanitària amb 13milions de persones en perill de patir desnutrició. A l’altrabanda, Cadis. Una de les províncies espanyoles ambl’índex d’atur més elevat. Parlar de trencar contractesamb Riad en aquella zona és encendre una metxa iperjudicar fins a 6.000 llocs de feina directa i indirectaquan queden pocs mesos per a les eleccions andaluses.Interès general ? Oportunisme polític i, sobretot,contractes milionaris per a l’Estat.

Q

Espanya notrencarà elscontractesper vendrearmes alssaudites

http://epa.cat/c/7ffim7

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

La majoria sobiranista delParlament aposta per la DIperò membres del governpressionen per convocareleccions.

10anys

20anys

La ciutat del joc s’acosta aCatalunya. Els promotorsdel macrocentre deixen elsMonegres i marxen aOntinyena.

El Partit Nacionalista Basc vaguanyar les eleccions d’ahiramb un total de 347.958 vots,un 27,9%, que li proporcionenun total de 21 diputats.

DI o eleccions S’acosta Eleccions basquesTal diacomavui fa...

“Els brotsfeixistes no escombaten ambcondescendència

s racista el votant d’en Trump? O és eld’en Salvini? O el de Bolsonaro? Hosón els que voten el Front Nacional

francès? Són també masclistes i homò-fobs? Només cal parar l’orella per saber-ho.Si la cosa va de malfollades, de maricons,de moros i negres que són la causa de totsels mals; si diuen sense el més lleu estremi-ment que cal expulsar els homes, dones icriatures que no tenen papers, si es sentenpleníssims de sentit comú quan procla-mem que els de casa primer, no cal donar-hi gaires voltes: ho són. I els que els votensense aquestes expansions no ho deixen deser, encara que, a més de racistes, masclis-tes i homòfobs, siguin també un exponentd’allò de la banalitat del mal que va teorit-zar Hannah Arendt. Definir-los com perde-dors desconcertats, com damnificats perles crueltats de la globalització o per un mo-del de societat que no té ànima ni mira-ments deu ser una forma de paternalisme.I quan es diu que l’esquerra, desdibuixada,abduïda pel sistema, sense acció ni discurstransformador els ha abandonat, a qui esdescriu és a l’esquerra, no a qui, convertiten víctima de la història, pot buscar les res-ponsabilitats en les perversions del capita-

Élisme o lamentar la debilitat de la força deltreball o la manca de consciència i compro-mís en la defensa dels drets col·lectius. Haestat sempre així. Les raons mai són direc-tament l’odi o la maldat, són la por, la igno-rància, els prejudicis, la frustració o, pot-ser, la humiliació. Però el racisme és racis-me i el feixisme és feixisme. Són d’ultradre-ta els votants de Ciutadans, o del PP? Sicreuen que la llei està per damunt de la vo-luntat popular, si reclamen presó per alsadversaris polítics, si pensen que la lliber-tat del vot separa i la repressió policialuneix, si Espanya és un mite sagrat i no un

ens polític, si Franco no va ser tan terrible,si l’exèrcit ens ha de salvar, si el feminismeés totalitari i quan dius bon dia ets un su-premacista, aleshores temo que sí, que sónultradreta. I aquí ho podem anomenartambé neofranquisme. A molts barris peri-fèrics d’Europa o a les ciutats industrialsdels USA, el vot tomba cap a líders ultra-dretants, al Brasil un compendi del mal es-tà a punt d’arribar a la presidència. És, comsempre, la por, la inseguretat, la frustració itotes les crisis. Però donar veu i entitat alsseus arguments carregats de prejudicis,d’autoritarisme, de justificacions en la vul-neració de drets, abocar-hi una miradacomprensiva, acceptar algunes de les sevesrespostes primàries, no fa sinó legitimar-los i reforçar-los. Això mateix passa ambCiutadans, amb el PP, i els seus votants. Larepressió, la catalanofòbia, la justificacióde l’arbitrarietat judicial i la brutalitat de lapolicia contra els adversaris, no adquireixni un gram de dignitat encara que un 30,un 40 o un 50% de la població en sigui parti-dària. No és amb condescendència com escombaten els brots feixistes, és amb les llui-tes compartides i la defensa radical delsdrets socials i democràtics.

Enric Ramionet. Periodista

Pobrets feixistesTribuna

l grup Prisa s’haproposat recupe-

rar el lideratge quehavia aconseguit aCatalunya abans queprimer Catalunya Rà-

dio i després RAC 1 consolidessin coma hegemònica la ràdio en català en elprime time matiner. Ha triat Josep Cu-ní com a professional per lideraraquest objectiu. De fet va ser ell qui vaencarrilar el procés de normalitzaciómassiva de la ràdio matinal en català.Aquí, amb Josep Cuní es va posar enmarxa dilluns amb el reiterat desig delperiodista de fer una ràdio que tractiles coses que interessen i passen al’oïdor i l’ocupen. Una obvietat que nosembla gaire un tret diferencial, atèsque les altres cadenes també ho de-uen tenir en compte. Potser la SERcreu que les seves principals competi-dores, Rac 1 i Catalunya Ràdio, noméstenen al cap un tema: el procés. Aixòavalaria la idea de la imatge que es tédes de Madrid que les emissores públi-ques catalanes i privades afins nomésestan per l’adoctrinament. Però la in-

formació pura i dura que pretén oferirSER Catalunya no és tampoc tan asèp-tica, i, com en la resta d’emissores, hitrobem un rerefons ideològic. Pel toque ha mantingut aquesta setmanasembla que SER Catalunya vulgui fer-se seu un sector que, tot i que no sesent a gust amb els exabruptes antica-talans de moltes cadenes estatals, esneguiteja amb la qüestió independen-tista. O bé perquè se’n senten dece-buts o bé perquè mai ho han tingutprou clar. Això provocaria una ràdio di-vidida ideològicament en què els inde-pendentistes se situarien en l’àmbit deCatalunya Ràdio i Rac 1 i els unionistesde talent obert i negociador anessin aparar a la Cadena SER. El gran radiofo-nista Arribas Castro deia que la ciutatera un milió de coses. La ràdio, també.I finalment el lideratge s’obtindrà per lacapacitat de renovació de la compe-tència, pel transvasament de segui-dors de Cuní al nou programa. I potserel factor ideològic quedi en segon ter-me. Com diu Cuní: “No tot a la vida ésprocés.”

E

Full de rutaJaume Vidal

Lluita en laràdio matinal

SER Catalunya sembla volerfer-se seu un sector que, tot ique no se sent a gust amb elsexabruptes anticatalans decadenes estatals, es neguitejaamb l’independentisme Dieta mediàtica

b Ens apuntem al gimnàs, be-vem aigua tèbia amb llimonaen dejú i esmorzem púding dexia amb llet de coco. Tripartimuna tarda en tres per sentir-nos realitzats i arribem a casaa les tantes però ens consolapensar que hem aconseguitenquibir l’última classe de io-ga del dia. Estirem tant la ne-vera que si no fos pels men-jars preparats, els divendres hihauria una vaga de fam col-lectiva convocada per tots elscomitès per la defensa del re-pòs. Caminem sense rumb,absorts de la realitat en unafrustració constant de volerser a tot arreu enganxant elsulls al teclat i acabar perdentel verdader món de vista. Lapantalla ha substituït el bardels amics, ens promet unaqualitat de vida falsa que ensconvé creure per no caure endepressió. Els llibres dels fer-rocarrils han quedat obsoletsper l’addicte contingut mòbil

molt més fàcil d’ingerir ambmenys dosis de neurones iconcentració. Malgrat podercalcular el minut exacte del’autobús, els matins seguimcorrent com sempre i patiminsomni a les nits. Potser ensconvindria implantar les va-cances mediàtiques dins elcalendari escolar, una micamenys de cobertura i més do-sis de realitat.LAIA GONZÁLEZ SOLÀBarcelona

Superillesa Barcelonab El mandat d’Ada Colau aca-barà amb cinc superilles com-pletades o ja iniciades. Les su-perilles es realitzen amb l’ob-jectiu de prioritzar les perso-nes respecte als cotxes, acon-seguir una millora en l’espaipúblic, reorganitzar la ciutat igarantir una millora en la qua-litat de l’aire. Amb un trànsitgairebé inexistent, les superi-lles s’omplen de vida. Els nens

poden sortir a jugar amb al-tres veïns i amics. La gent granpot relaxar-se, gaudir del bontemps de Barcelona i socialit-zar-se. Tothom pot sortir alcarrer sense cap preocupació.Les superilles de Barcelonas’haurien de convertir en unexemple a seguir per a dife-rents ciutats d’arreu del món.IRENE SALA MOYÁBarcelona

Presó preventiva

b El Consell d’Europa regulal’ús de la presó preventiva, lescondicions en les quals té lloci les mesures de protecciócontra els abusos. Estableixque cal definir límits estrictesa l’ús de la presó preventiva,utilitzar “mesures alternati-ves” sempre que sigui possi-ble, i tenir en compte que lespersones que es troben enaquesta situació són encarainnocents, perquè no han es-tat condemnades. D’aquestamanera es garanteixen les lli-

bertats fonamentals i elsdrets humans d’aquestes per-sones, i el respecte de la sevavida privada i familiar. Tot aixòve a compte perquè aviat arri-barem a Nadal i els nostrespresos polítics, si ningú ho ar-regla abans, l’hauran de pas-sar per segon any consecutiuapartats dels seus familiars.Aquesta situació és cruel, noté sentit, i és necessari rever-tir-la. Les “mesures alternati-ves” recomanades pel Conselld’Europa inclouen, entre al-tres, l’obligació de sotmetre’sa vigilància per mitjans elec-trònics i, fins i tot, la presó do-miciliària. En aquest sentit, re-clamo la implantació urgentd’aquestes mesures o, com amínim, un permís governatiuperquè puguin passar les pro-peres festes a casa. La conse-lleria de Justícia i el governd’en Torra han de gestionar-ho amb en Sánchez, la fiscaliai el TS fins a assolir-ho.DIONÍS LÓPEZBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

a gent, quan mar-xa, pensa que sa-

brà tornar. No es potpas dir que marxi per-què ho tria. Sovint, lagent se’n va perquè la

violència i la necessitat l’empeny, talcom va passant aquests dies amb la ca-ravana humana que va sortir de San Pe-dro Sula, a Hondures, el 12 d’octubre,Dia de la Hispanitat. Ha travessat Guate-mala, ha entrat a Mèxic i s’encamina capals Estat Units, mentre Trump tuiteja i fael que tots sospitem que fa perquè elsaturin. A Sant Pedro Sula eren uns dos-cents, passen de set mil, mentre escricaquestes ratlles. Començaments de tar-dor. Dos articles coincideixen a parlar degent que ha marxat. Els he llegit en unmateix mitjà, si bé en espais diferents.Tots dos comencen parlant de la tardor.En un d’aquests, Gabriel Magalhaes par-la dels emigrants portuguesos que tor-nen al lloc on viuen després d’haver pas-sat unes setmanes de vacances a Por-tugal. “Marxen com si fossin orenetes.”En l’altre, Robert Saladrigas ressenyauna novel·la quasi autobiogràfica de Ma-rie-Hélène Lafon, que comença recor-dant que als 18 anys va marxar del seuentorn rural del Cantal, a Occitània. Hiexplica com s’ha anat arrelant i com haanat posant-se a l’altura de París, el seumón magic. Al darrere, una manera deviure, una llengua i un país que s’esvaei-xen, bé i que no sembla que amoïni oque interessi gaire a Lafon. No sé tam-poc si Saladrigas era conscient queaquest seria el seu últim article. Hi es-criu que amb la tardor “sorgeixen ins-tants que semblen invocar la màgia delsorígens”. No acostumo a citar-me. Emsembla que no ho he fet mai fins avui.Ara ho faig per recuperar la primera rat-lla de la primera ressenya que vaig es-criure sobre ell. No tornarà tampoc. “Elspersonatges de Robert Saladrigas nosón infeliços: són vulnerables.”

L

De set en setXavier Cortadellas

Tornar

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Avui s’obre judici contra els 2 milions de catalans que vamvotar”

La frase del dia

“El que comptenen la política actualsón els poderspúblics i elsrepresentantspolítics ques’acaben integranta l’Estat

n dels punts que preocupen del’actual Constitució espanyolaés la consideració del poble

com a element que es presenta comdecisori de l’orientació política, peròsotmès a una funció de l’Estat que nos’acaba d’aclarir si és el mateix queels poders públics, l’administració,el govern quan s’examinen les facul-tats constitucionals que s’atorguena la monarquia.

L’ARTICLE 66 de la Constitució de 1978declara que les Corts Generals repre-senten el poble espanyol. És l’articleque es refereix al poble que defineixcom “espanyol”. En cap cas es parladel poble català en la Constitució, demanera que la Constitució no acla-reix si considera els catalans com es-panyols. Considerem els diputats isenadors funcionaris de l’Estat?

PERÒ L’ESSENCIAL de la Constitució ésla noció d’Espanya com a Estat, nocom a poble. L’Estat transmet la ideade poder i de força coactiva per im-plantar les decisions de les seves ins-titucions i poders públics. Però coro-na, Estat i poders públics acaben es-sent el mateix.

L’ESTAT és, per tant, poder, facultatde governar, conjunt del cos polític, iabsorbeix els governs i els represen-tats polítics. També és l’administra-ció dirigida pel govern i el garant delprincipi de legalitat i el complimentdels drets humans.

AMB LES DEMOCRÀCIES apareix desprésde la creació de les Nacions Unides,l’Estat democràtic i social de dretamb finalitats socials i redistributi-ves, ja que organitza l’expansió pro-gressiva dels serveis socials, treballaper evitar les crisis amb una políticad’ocupació i reducció de l’atur.Aquest Estat és el que promou l’aug-

U ment de la despesa pública i els ser-veis socioeconòmics de salut, educa-ció i habitatge, ocupació, jubilació iatenció a la dependència per assolirla societat del benestar. L’Estat hade servir d’aquesta manera el bé co-mú, i no ser instrument, com ara,d’un ús partidista o dels oligopolis.

LA CONSTITUCIÓ genera insatisfaccióals pobles que no se senten espa-

nyols i se’n volen desvincular demo-cràticament i pacíficament. Peròquan de Parlament es tracta, delsdrets dels representants polítics, delmateix govern i dels ciutadans cone-guts avui com “poble espanyol”, noes reconeix els drets naturals departs integrants de l’Estat. L’Estatés la macroestructura dels poderspúblics que no admet discrepànciaen la noció definitòria d’Espanya.

PODEM CONCLOURE que a Constitucióconfon poders, administració, sím-bols, administració i Estat, conver-tint el text legal en una mena de co-di. Una reforma constitucional adap-tant la norma a la realitat social delsegle XXI exigeix definir claramentquè és Espanya, si reconeix o no cla-rament les diferent nacions que exis-teixen en el seu territori, i expressa-ment el dret a l’autodeterminació,separació de la política parlamentà-ria i de govern de l’Estat i l’adminis-tració.

NEGAR AQUEST DRET infringeix elstractats que el reconeixen i la matei-xa Carta Fundacional de les NacionsUnides, publicada en el BOE el 16 denovembre de 1990.

L’ENTRADA del dret internacional coma dret intern de l’Estat espanyol obreun dubte seriós sobre la política ac-tual d’Estat envers la nació catalana,impedint un referèndum vinculantpactat.

EL PROBLEMA d’origen segueix essentel mateix: l’Estat no és el poble. Elque compten en la política actual sónels poders públics i els representantspolítics que s’acaben integrant al’Estat, de manera que és l’Estat lapeça clau per decidir, i promoure ono, el desenvolupament de les lliber-tats i drets socials del poble.

Pau Miserachs. President del Grup d’Estudis Polítics

L’Estat no és el pobleTribuna

l març va anunciar aCarles Puigdemont quedeixava Brussel·les i elcàrrec de consellera

d’Educació a l’exili, i tornava aEscòcia a fer de professora. Allà,a l’Escola d’Economia i Finan-ces de la Universitat de SaintAndrews, ens rep en la setmanaque fa un any del 27-O.

Està retirada de la política?Un exiliat no pot estar retiratde la política, forma part de laseva definició. Encara que vul-gui, no puc en les meves cir-cumstàncies, ja m’agradaria.

Formarà part del Consell de laRepública?Crec que sí, però encara no herebut una proposta concreta.

De qui depèn? Del president?En part depèn de mi, però no es-tic al corrent dels detalls. Hevist algun paper, però no sé ex-actament com es concretarà.

Abans Escòcia era un mirall per

ACatalunya; ara passa al revés?Depèn de quines dimensionsells encara són un mirall pernosaltres, i depèn de quines al-tres sí que ho podem ser perells. Des del punt de vista de lamobilització ells senten envejade la intensitat i la implicaciópopular. Però tenen grans car-tes que nosaltres no tenim, idisposen d’un sistema institu-cional democràtic molt sòlid. I amés tenen grans polítics, i aixòtambé els hi envejo molt.

No n’hi ha a Catalunya?De la categoria de la NicolaSturgeon ja m’agradaria que seli acostés algú. Em desperta unagran admiració, en soc molt fan.

Torra va demanar a Ginebra unamediació internacional. Veufactible que hi pugui ser?Només hi podrà ser quan als po-ders europeus no els quedi mésremei. I encara no estem enaquesta situació.

S’hauria de tibar més la corda?No es pot renunciar al mandatde l’1-O i acceptar la repressió.Qui ho vulgui fer que ho propo-

si, però no és la meva opció.

Al voltant d’això hi ha hagutmolts batibulls entre forces in-dependentistes... Quina estra-tègia creu que han de seguir?L’independentisme s’ha de re-compondre electoralment, i hade parlar amb més claredat a laseva base social. Arriben mis-satges contradictoris, no l’esticacabant d’entendre. La confe-rència del president Torra a Gi-nebra i l’entrevista al consellerMaragall d’Exteriors a la BBCeren dissonants, i aquestes dis-sonàncies crec que no ajuden.

Haurien de seure i parlar?No sé si és una cosa que es pu-gui arreglar seient i posant-sed’acord. Si fos qüestió d’aixòpotser ja ho haurien fet, ja hovan intentar i no ho han acabatd’aconseguir, de moment no enpoden treure l’entrellat. Des defora la sensació és que no acabode veure l’avantatge a la impor-tància que ells donen a mante-nir el funcionament normal delgovern autonòmic.

Quan diu que cal la “recomposi-

ció electoral” vol dir eleccions?El problema és que el Parla-ment ara mateix no té mandat.No sé si el millor moment ésara, d’aquí a tres mesos o d’aquía sis, no ho sé, però em semblaque no tenim escapatòria.

No està d’acord amb l’estratè-gia d’eixamplar abans la base?No l’he vist prou verbalitzada.És una tàctica que veiem per in-ferències: com que el líderd’ERC es comunica a travésdels evangelis és difícil interpre-tar-lo, i llavors l’únic que fem ésinferències. I les inferències quefaig no m’acaben de convèncer.

L’últim gran xoc entre ERC iJxCat es va donar pels proces-

sats que van resistir-se a sersuspesos però en la pràctica nopodran votar. Com ho veu?Des del moment que es van sus-pendre de sou s’estava accep-tant la suspensió. Tota la restahan estat filigranes i interpreta-cions sobre quin nivell d’accep-tació s’estava produint. Tinc en-tès que alguns han reclamat elsou, és l’única manera d’enfron-tar-se explícitament a aquest al-tre abús que a més és il·legal. Nonomés ens hem doblegat a co-ses que podien tenir algun sen-tit vistes des de la legislació es-panyola, és que ens estem do-blegant davant de coses que sónmanifestament il·legals dintredel règim del 78! Que davant lesarbitrarietats del Suprem el

“Tenir tot elgovern a l’exilihauria estatmés potent”PRESÓ “Posar-te a disposició de la justícia de la qual t’acabes de declararindependent ho trobo d’una incongruència màxima; es van entregar”ELECCIONS “El Parlament ara mateix no té mandat; en necessita unaltre” CRÍTICA “No acabo de veure l’avantatge que ells donen a laimportància de mantenir el funcionament normal del govern autonòmic”

Òscar PalauSAINT ANDREWS (ESCÒCIA)

Clara Ponsatí Exconsellera d’Educació, exiliada a Escòcia

Clara Ponsatí, dilluns passat, dia ventós a tocar del mar,a les portes de l’Escola d’Economia i Finances de laUniversitat de Saint Andrews, on treballa ■ Ò. PALAU

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 20186 |

Denuncia lasituació delspresos políticsen una cimeraa Ginebra

La fiscalia, l’advocatde l’Estat i Voxtenen cinc dies perpresentar els escritsd’acusació

Puigdemontavisa que eljudici seràd’alta tensió

El Suprem enviaa judici 18 lídersindependentistesNacional

Parlament es doblegui ho tro-bo... És per això que reclamoque necessita un altre mandat.

Unes altres eleccions, vaja.Doncs sí. Ja entenc que no és elmillor moment, però el que te-nim ara és res. Fan la viu-viu.

Com veu que es negociï el pres-supost de l’Estat amb el PSOE?Mentre no hi hagi una amnistiasobre l’1-O i s’acabi la repressióno es pot negociar res.

Aquest cap de setmana neix laCrida Nacional. Se’n farà?De moment no me n’he fet. Emsembla que és una proposta queestà molt per definir. Per tantm’estimo més esperar als fets.Cal que demostrin que és unajugada realment d’obertura, iserveix de veritat per a fer reno-vació i no és només una eina persortir del pas de forma tàctica.

Ara fa un any del 27-O. És unadata que s’ha de celebrar?Celebrar que fa un any que esticexiliada em costa, la veritat.

Ho deia perquè el 27-O hi va ha-ver una DUI però també un 155.Què se’n pot aprendre de tot?Hem après que l’Estat espanyolaixò no ho pairà, i per tant hohem d’aprofitar. Quan la repres-sió acaba convertint-se en quel-com que qui l’exerceix no potpair, ho has de fer servir. Hemde treure partit a la situació, decara enfora i de cara endins.

És cert que després de l’1-O nohi havia res preparat?

M’haig de fiar del que em deien,no era a la sala de màquinesd’aquesta mena de preparatius,ni m’hi vaig acostar. Però és evi-dent que en la discussió sobre laconvocatòria d’eleccions, que vaser constant ja al setembre idesprés a l’octubre, l’argumentprincipal era aquest. I em sem-bla que els fets ho demostren.

Que no hi havia res preparat?Estava tot preparat sota la hipò-tesi que Espanya alçaria bande-ra blanca i diria ‘va, seiem i par-lem-ne’. Davant d’aquesta situa-ció sí que s’estava preparat. Pe-rò per a una situació de repres-sió com la que vam viure, no.

Diu que abans de l’1-O ja es par-lava d’eleccions? Per què?Es parlava molt de l’escenarique el referèndum no es podriafer, i hi va haver molta discussióde fins a quin punt calia dur elsesforços fins al final. És evidentque hi havia un estira-i-arronsa.

El 10-O es va estar a punt de de-clarar la independència, i dues

setmanes després de sobte esplantejaven d’anar a eleccions.Què va passar aquells 15 dies?Això li heu de preguntar al pre-sident Puigdemont. En el mo-ment de la declaració suspesa jaho va fer pensant que serviriaper conduir a una potencial ne-gociació, i veient que no, va arri-bar a la conclusió que la millorsolució era convocar eleccions.Això no va passar en el buit, òb-viament aquells dies ell va veuremolta gent i segur que va rebremoltes pressions, tot i que no etsabria dir de qui perquè desco-nec aquest detall. Potser el 10-Oell encara no havia arribat a capconclusió i per això va fer allòuna mica estrany del sí però no.

Era aquell el dia per declarar laindependència?Era abans. El missatge bo quehauríem d’haver enviat el dia 1a la nit no és el que vam enviar.

Quan els dies abans al 27-O elsfa avinent la intenció d’anar aeleccions, vostè ho veu bé?D’entrada jo no, però vaig parti-cipar molt poc en les delibera-cions, és evident que era la mésoutsider de tot el govern. Peròarribats al 25-O ho vaig accep-tar, en aquell moment era unmal menor. Jo criticava el pro-cés pel qual s’havia arribat aaquell punt, però un cop allà nohi havia alternativa. El que es vafer després va ser molt pitjor.

Què es va fer després?La declaració d’independència

va a la plana 8

Com que el líderd’ERC es comunica através dels evangelisés difícil interpretarla seva tàctica, i solsen fem inferències

❝

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 7

Operació enderrocL’APUNT amb Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias.

Els enquestats censuren la línia dura del nou pilot delPP, i més tenint en compte que el sondeig es va fer co-incidint amb les polèmiques que han afectat els minis-tres del PSOE. Una línia basada en l’exageració, la crí-tica desaforada i la destrucció que els populars norendibilitzen.Anna Serrano

L’operació enderroc total que el PP de Pablo Casadoplanteja amb Catalunya per erosionar Pedro Sánchezno li està donant els resultats esperats. Els númerosde l’enquesta del CIS que es va fer pública ahir així hoconstaten. Els populars baixen a la tercera posició,darrere del PSOE i de Ciutadans. I no només això:Casado és el que obté la pitjor nota en la competició

1170

01-1

1970

85Q

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 20188 | Nacional |

al Parlament. Hi ha un matí queel president havia de sortir aconvocar eleccions, i no va sor-tir. I a la tarda començava el ple.

Quan es va fer la DUI, ja estavadecidit no tirar-la endavant?Explícitament no s’havia deci-dit res. Però quan no has deciditres explícitament vol dir quehas decidit que no ho faràs, per-què hi ha coses que per fer-leshas de dir ‘ara ho farem’.

Així per què s’aprova la DUI?Jo tampoc ho entenc. Per aixòdic que potser hauria estat moltcriticat però era més fàcil d’en-tendre que s’anés a eleccions.

Per què va decidir marxar?Perquè posar-te a disposició dela justícia de la qual t’acabes dedeclarar independent ho trobod’una incongruència màxima,anar xino-xano a l’AudienciaNacional al cap de tres dies... Elgovern tenia unes obligacionshistòriques i, si bé jo no hauriafet la DUI, t’obligava com a mí-nim a mantenir la dignitat i a nodoblegar-te davant d’unes insti-tucions que acabaves de dir queja no tenien sobirania sobre tu. Em sap greu que amb això esticcriticant els que es van entre-gar, perquè crec que es van en-tregar. Entregar-se era incon-sistent, tot i que és cert que tothavia passat de manera tan es-tranya... L’argument que van te-nir valor per donar la cara és ve-ritat, però els que som fora tam-bé la donem, i la nostra cara esveu i se sent. I ha posat l’Estaten escac. Haver tingut tot el go-vern a l’exili, atesa la situació dederrota temporal, hauria estatinfinitament més potent. Peròen fi, tenen tot el meu respecte.

De fet es va quedar de respec-tar el que fes cadascú, oi?

En tot cas el meu argument era‘el Parlament acaba de declararla independència, tan de pressaanem a dir que no val res?’

No li van fer cas.D’això de si havíem d’anar a lapresó o no, de preparar-nos peranar a l’exili, no n’havíem parlatgens. Un dia vaig treure el temai tothom em va mirar com unamarciana. I vaig pensar que pot-ser ho era, però veient cap on

anava tot vaig fer plans com aopció personal per si calia mar-xar, en la mesura que tenia unacasa i una feina a fora. No ho sé,què es plantejaven els altres.

Un cop a Brussel·les tampoc latàctica va ser gaire unificada...No, alguns van preferir tornar aBarcelona per parlar amb la fa-mília i prendre una decisió. Enaquell moment ja era clar queera un plantejament d’opcions

personals, però la meva era dir:‘Carai, que sou el govern de Ca-talunya! No us en podeu anar aveure la jutgessa Lamela, queno té autoritat sobre la repúbli-ca catalana!’ Era evident que noes mantenia la República, peròcom a govern teníem l’obligacióinstitucional de mantenir-nosfidels al mandat del Parlament.

S’ha plantejat tornar?En moments de baixa moral a

vegades hi rumio, però no crecque hagi de tornar per anar a lapresó. Ara no em plantejo po-sar-me a disposició del jutge Lla-rena, però pot ser que torni ademanar l’extradició, i no pucdescartar del tot que se’n surti.

I si canvia la situació...?Si l’Estat vol sobreviure com aestat democràtic caldrà unaamnistia. Ara estan preocupa-díssims per les penes, s’adonenque aquest és un mirall en quèno es poden mirar. Una amnis-tia tal com estan ara les cosesno hi serà, però la viabilitat de-mocràtica de l’Estat espanyolrequereix posar a zero el comp-tador de la repressió i això no esfa amb indults. Requereix unaautoritat que el govern socialis-ta de Sánchez ara mateix no té.

Si anés a eleccions tampoc?Potser després. Però és evidentque això requereix movimentsd’Estat que probablement no esfacin si no els forcen des de fora.

Catalunya serà independent?N’estic convençuda, i ja hem fetpassos molt importants peracostar-nos-hi. Jo soc molt críti-ca perquè tinc molta esperança.Ens han donat una pallissa,doncs aixequem-nos i tornem-hi. Aquesta fase de repressió ésuna eina. Ha estat un gran errorplantejar-ho en els termes de“fins aquí sí, però més no eh?”.

De no haver arribat fins al final.No, que ara estiguem condicio-nats pel plantejament que no hiha d’haver ni un exiliat ni unpres més. Hi haurà els que hihagi d’haver i estiguem dispo-sats a oferir. Quan dius que non’hi haurà cap més estàs do-nant avantatge a l’altre, és ele-mental. Dius que ens doblega-rem davant de tot perquè no po-dem córrer el risc. Ja els ajuda-rem, als que s’hagin d’exiliar! ■

Clara Ponsatí Exconsellera d’Educació, exiliada a Escòcia

ve de la plana 7

Ponsatí, al despatx de l’escola des d’on prepara les classes, decorat amb una estelada ■ Ò.P.J.

❝Si l’Estat volsobreviure com a estatdemocràtic hi hauràd’haver una amnistia;mentrestant, no s’hipot negociar res

❝L’independentismeha de parlar ambmés claredat a laseva base social; araarriben missatgescontradictoris

És un error que araestiguemcondicionats pelplantejament que nohi ha d’haver ni unexiliat ni un pres més

❝

1400

20-1

1967

11L

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 201810 | Nacional |

El Tribunal Suprem man-té el guió per dur a judicidivuit dels 25 processatsindependentistes a mitjangener que ve. Tal com esta-va previst, la sala que jutja-rà els líders polítics i civilscatalans va refusar ahir to-tes les peticions de les de-fenses, que demanaventornar la causa a instruc-ció per practicar provespendents, algunes refusa-des pel jutge Pablo Llare-na. El president de la sala iponent de la sentència,Manuel Marchena, en laresolució d’ahir, justifica-va la negativa tot assegu-rant que les defenses hansol·licitat ara “unes 300 di-ligències”, que si s’accep-ten produirien unes dila-cions inacceptables, i mésquan nou d’ells són en pre-só preventiva.

Per això la sala d’enjudi-ciament va confirmar laresolució de conclusió desumari i va dictar l’obertu-ra del judici oral; és a dir,que deixa a un pas de judi-ci gran part del govern ca-talà que va declarar la in-dependència el 27-O, lamesa del Parlament i elsdos líders socials JordiCuixart, president d’Òm-nium, i Jordi Sànchez, ex-president de l’ANC i presi-dent del grup de JxCat.

Fet aquest tràmit, comés habitual, ara es dona untermini de cinc dies a lesacusacions –la fiscalia,l’advocat de l’Estat i Vox–perquè presentin els seusescrits d’acusació, en elsquals han de detallar lespenes que se sol·liciten.Després serà el torn de lesdefenses, i finalment la sa-la tornarà a dictar una re-solució en què ja sí enviaràa judici els processats.

En la resolució d’ahir esconfirmaven els nou pro-cessats per rebel·lió, que jacompleixen un any en pre-só preventiva: l’exvicepre-sent Oriol Junqueras, l’ex-presidenta del ParlamentCarme Forcadell, l’excon-seller d’Exteriors Raül Ro-meva, l’exconsellera deTreball i Famílies DolorsBassa, l’exconseller d’In-terior Quim Forn, l’excon-seller de Presidència JordiTurull i l’exconseller deTerritori Josep Rull, a mésde Cuixart i Sànchez. Abanda, hi ha els consellersCarles Mundó, MeritxellBorràs i Santi Vila, acu-sats de malversació defons i desobediència. I perdesobediència, cinc mem-bres la mesa del Parla-ment i l’exdiputada de laCUP Mireia Boya.

La rebel·lió, en qüestióLa polèmica sobre si es vacometre el delicte de re-bel·lió es manté oberta i,fins i tot, el president delgovern espanyol, PedroSánchez, asseguravaabans-d’ahir al Congrésque a Catalunya no hi vahaver l’alçament violent iarmat que requereixaquest delicte. Precisa-ment, en la interlocutòriad’ahir, el president de lasala penal renya els advo-cats defensors, tot expo-sant que en l’actual fasede la causa “no es perse-gueix sotmetre la tasca del’instructor a un segon fil-tre, que ja s’ha fet amb elsrecursos”, sinó de validarque el relat del processa-ment encaixi en uns tipuspenals. Per això ManuelMarchena manifesta que“els esforços de les defen-ses per exposar si hi va ha-ver suficient o insuficientviolència” no toca analit-zar-ho ara sinó en el judici.

Marchena també preci-sa a les defenses que lesproves, testimonis i peri-cials que han sol·licitat, lesdemanin en els escrits dedefensa, i que seran apro-vades “si no són diligèn-cies d’instrucció”. És a dir,potser no cauran en sac fo-radat. En la resoluciód’ahir també s’informaque els magistrats AnaMaría Ferrer i Andrés Pa-lomo conformaran la salaexcepcional de set magis-trats del Suprem –com enel cas de Francesc Homs,en no haver-hi segona ins-tància per recórrer contrala sentència– amb: ManuelMarchena, Andrés Martí-nez Arrieta, Juan RamónBerdugo, Luciano Varela iAntonio del Moral. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

El Suprem envia a judici divuitlíders independentistesa El tribunal no accepta tornar enrere la causa perquè es facin “unes 300 diligències” demanades per lesdefenses a La fiscalia, l’advocat de l’Estat i Vox tenen cinc dies per presentar els escrits d’acusació

Acte en suport dels presos polítics, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, durant les festes de la Mercè passades ■ JOSEP LOSADA

7magistrats del Suprem for-maran la sala d’enjudicia-ment, que es completa ambAna Ferrer i Andrés Palomo.

25processats independentis-tes, dels quals divuit seranjutjats al gener. La resta són al’exili i no se’ls reclama.

5dies de termini tenen les acu-sacions per presentar les pe-nes que demanen. S’esperenels escrits pel 2 de novembre.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

El president d’Òmnium, JordiCuixart, ha demanat al Tribu-nal Suprem que expulsi delprocediment contra els inde-pendentistes el partit políticultradretà Vox, ja que estàusant la seva acusació popu-lar “no en la cerca d’un interèsgeneral sinó com a escenarid’una campanya electoral”per a les properes eleccions.

En l’escrit, els penalistesMarina Roig i Àlex Solà expo-

sen jurisprudència de l’Au-diència de Barcelona i del Su-prem en què en l’actual faseintermèdia del procés van ex-pulsar acusacions populars,com va ser el govern de Cantà-bria. Els advocats acusen elsdirigents de Vox de motius“espuris” per seguir en la cau-sa “contra els seus adversarispolítics”. Indiquen que en l’ac-te a Vistalegre van lluir aques-ta acció penal, i que el seu pro-

grama recull “la negació deldret a l’autonomia de les na-cionalitats i regions de l’Estatespanyol”, que defensa laConstitució.

D’altra banda, el magistratdel TSJC Carlos Ramos estu-dia la querella de Vox contrael president del Parlamentper l’admissió de la tramitaciósobre el vot delegat de l’ex-president Puigdemont i altresdiputats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cuixart vol l’expulsió de Vox perquè fa “campanya”

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 201812 | Nacional |

El ple del Parlament vanegar ahir que el ple del 6 i7 de setembre del 2017,en què es van aprovar lesanomenades lleis de des-connexió –del referèn-dum i de transitorietat–,sigui considerat “un cop ala democràcia” com de-

manava en una moció deCs que va defensar el seuportaveu, Carlos Carrizo-sa. El govern (JxCat iERC) va tenir el suport dela CUP i dels comuns.Aquests últims van asse-gurar que els impulsors“es van equivocar greu-ment”, que la llei de tran-sitorietat “és un autènticdeliri” i es van “vulnerar

drets dels parlamenta-ris”, però David Cid va dirque en cap cas es podiaconsiderar “un cop d’es-tat” ni hi va haver “cap al-çament armat”. El PP i elPSC hi van donar suportafegint esmenes.

Cs també va ser prota-gonista d’altres enganxa-des conegudes amb el go-vern per l’acció i projecció

a l’exterior o per garantirla neutralitat dels símbolsen l’ocupació d’espais pú-blics. L’absència d’una di-putada de la CUP va per-metre al PSC aprovar al-guns punts d’una moció,un informe intern sobre lamarxa d’empreses i la pa-ralització d’inversions,que el govern nega queexisteixi. ■

El Parlament nega cap “cop a lademocràcia” el 6 i 7 de setembreJ. AlemanyBARCELONA

Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa, asseguts ahir al’hemicicle del Parlament ■ JOSEP LOSADA

La titular del jutjat d’ins-trucció número 2 de Man-resa ha demanat a la fisca-lia que es pronunciï sobresi vol portar a judici l’alcal-de de Fonollosa, Eloi Her-nàndez, per un delicte dedesobediència greu a l’au-toritat pel referèndum del’1-O. En una resolució quees va conèixer ahir, la ma-gistrada instructora asse-nyala que les diligènciesque s’han practicat pale-sen que existeixen “moti-us suficients” per obrir ju-dici a l’alcalde per la comis-sió del delicte. Segons lamagistrada, Hernàndezes trobava davant la portade l’ajuntament, el lloc ones feia la votació, “malgratel coneixement de la notò-ria prohibició dels actesd’organització del referèn-dum”. A més, la jutge des-taca en el text que la provi-dència dictada pel Tribu-nal Constitucional adver-tia que s’havia d’“impediro paralitzar qualsevol ini-ciativa” en relació amb elreferèndum.

La resolució de la jut-gessa va transcendir pocsdies després d’interrogarEloi Hernàndez en quali-tat d’encausat. Concreta-ment es va citar l’alcaldeals jutjats de Manresaaquest mateix dilluns. Enla declaració, interrogatpel seu advocat, el batlle deFonollosa va defensar queno va rebre cap prohibicióde fer el referèndum, “niper escrit ni tampoc ver-balment”. ■

L’alcalde deFonollosa, a unpas del judiciper l’1-O

RedaccióBARCELONA

No per esperat, l’anuncid’obertura de judici contraels divuit processats, la re-acció de l’entorn indepen-dentista va ser menys con-tundent. El president de laGeneralitat, Quim Torra,va utilitzar la paraula “in-fàmia” per expressar quèsentia ahir, just l’endemàque el president del go-vern espanyol, Pedro Sán-chez, posés en dubte quese’ls pogués processar peldelicte de rebel·lió. Per ai-xò esperava “l’arxivamentde la causa general contral’independentisme” i po-sar fi a la “farsa organitza-da pels poders de l’Estat”.Torra va afegir que s’en-frontaran a les sentències“amb la determinació del’1-O i la força del 3-O”, jaque el judici és contra“més de 2,3 milions de ca-talans que van anar a vo-tar en el referèndum”.

El fet que la vicepresi-denta Carmen Calvo avan-cés ahir que l’advocacia del’Estat i la fiscalia donarana conèixer les qualifica-cions “entorn del 2 de no-vembre” poques horesabans que transcendísque el Suprem obria el ju-dici oral, també va aixecarcrítiques als passadissosdel Parlament. El porta-veu adjunt de JxCat,Eduard Pujol, i el presi-

dent del grup d’ERC, SergiSabrià, van coincidir aafirmar que confirmavenque han destruït la separa-ció de poders. El republicàva criticar que els matei-xos que diuen que sí, quehi ha separació de poders, ique no poden fer res sobreel procés judicial demos-tren just el contrari. El ju-dici és “un pas més en lavergonya democràtica”,va assegurar Sabrià. So-bre les declaracions deSánchez, Pujol va dir queno era notícia que diguésque no hi havia rebel·lióperquè “no n’hi ha, ni tam-poc sedició”, i va qualificarde “coincidència desagra-dable”que l’anunci del ju-dici sigui el mateix dia quees van fer les ordres d’em-presonament dels mem-bres de l’anterior govern.

Els exconsellers LluísPuig i Toni Comín assegu-raven que la instrucció deljutge Llarena estava “car-regada d’irregularitats”,però confiaven a interna-cionalitzar-ho el més aviatpossible perquè es veu“que hi ha unes ganes i unavoluntat d’emetre unasentència molt dura”. Elvicepresident d’Òmnium,Marcel Mauri, demanavaal govern espanyol que ins-tés la fiscalia a retirar lesacusacions, perquè si no“voldrà dir que segueixanant de bracet amb l’ex-trema dreta, amb Vox”. ■

El sobiranisme qualifica de“farsa” i “infàmia” el judicia El president Torra assegura que es jutjaran “els 2,3 milions de catalans que vam anar a votarl’1-O” a Els exconsellers Puig i Comín volen que s’internacionalitzi el judici el més aviat possible

Jordi AlemanyBARCELONA

El president Quim Torra atenent ahir els mitjans de comunicació al Parlament ■ N. JULIÀ/ACN

La fiscalia demana dos anys inou mesos de presó per alscinc integrants de la Sindica-tura Electoral del referèndumde l’1-O. Segons l’escrit d’acu-sació, difós ahir, el fiscal asse-gura que “davant la seva vo-luntat indestructible d’igno-rar” els acords del TribunalConstitucional (TC), demanaque siguin condemnats perun delicte d’usurpació defuncions, a dos anys de presó,més nou mesos de presó perun delicte de desobediència aautoritat (art. 556 del CodiPenal). Alternativament, sol-

licita per a ells un any d’inha-bilitació i una multa de 5.400euros per un delicte de des-obediència (art. 410). L’advo-cat Ramón Setó, defensordels cinc síndics, va aconse-guir que la jutgessa d’instruc-ció i l’Audiència de Barcelonadescartés que havien comèsel delicte de malversació defons públics. Setó defensa laseva absolució.

La Sindicatura Electoralestava inclosa en la llei del re-ferèndum d’autodetermina-ció, que Junts pel Sí i la CUPvan aprovar el 7 de setembre

del 2017. I es va aprovar la se-va constitució: Jordi MatasDalmases, de president; Mar-ta Alsina, de vicepresidenta;Tània Verge, de secretària, iMarc Marsal i Josep PagèsMassó, de vocals. El mateixdia 7, el TC va admetre a trà-mit la suspensió de la llei, i vaavisar els síndics que no ac-tuessin. El 12 i 14 de setembrevan fer quatre resolucions i esva demanar al TC una sancióde 12.000 euros diaris per aells, que no es va executar jaque van dimitir el 26 de se-tembre. ■ M. PIULACHS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Demanen 2,9 anys de presó als síndics electorals

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 201814 | Nacional |

1714

45-1

1334

13w

1352

01-1

1974

59Q

Ajuntament deVilanova i la Geltrú

EDICTEAmb data 22 d’octubre de 2018, el Ple de l’Ajuntament, en sessió extraordinària, va adoptar elsacords següents:Modificar provisionalment les Ordenances fiscals:

- N. 1, general de gestió, inspecció i recaptació.- N. 2, reguladora de l’impost sobre béns immobles.- N. 4, reguladora de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica.- N. 5, reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres.- N. 7, reguladora de la taxa per expedició de documents administratius.- N. 9, reguladora de la taxa per la prestació dels serveis d’intervenció administrativa en l’acti- vitat dels ciutadans i les empreses a través del sotmetiment a prèvia llicència, comunicació prèvia o declaració responsable, així com pels controls de les activitats, els controls periòdics iles revisions periòdiques.- N. 10, reguladora de la taxa per la intervenció de l’administració en activitats d’edificació, ús del sòl, via pública i medi ambient.- N. 15, reguladora de la taxa per l’estacionament regulat de vehicles.- N. 16, reguladora de la taxa de registre i recollida d’animals.- N. 17, reguladora de la taxa per subministrament municipal d’aigua potable.- N. 18, reguladora de la taxa per prestació de serveis de cementiri.- N. 22, reguladora de la taxa per la utilització d’edificis municipals i d’altres instal·lacions.- N. 23, reguladora de la taxa per serveis de clavegueram.- N. 26, reguladora de les taxes per aprofitament o utilització privativa del domini públic muni-cipal.

Modificar provisionalment l’Ordenança reguladora dels preus públics.Aprovar provisionalment la nova Ordenança reguladora de les prestacions patrimonials públiquesno tributàries.En compliment dels acords Quart i Cinquè, s’inicia el termini d’exposició pública dels acords pre-cedents al tauler d’edictes de l’Ajuntament durant trenta dies comptats des del següent al de lapublicació del present anunci en el Butlletí Oficial de la Província i també en un diari de gran difu-sió de la província. En aquest termini els interessats podran examinar l’expedient i presentar-hiels suggeriments i les reclamacions escaients. Transcorregut el període indicat sense haver-se’nformulat cap, els acords adoptats restaran aprovats definitivament.En cas de no haver-se produït reclamacions, transcorregut el termini d’exposició pública, es publi-caran al Butlletí Oficial de la Província els acords definitius i el text íntegre de les modificacions,les quals entraran en vigor el dia 1 de gener de 2019 i regiran mentre no s’acordi la seva modifi-cació o derogació.Vilanova i la Geltrú, 23 d’octubre de 2018La primera tinenta d’alcaldiaOlga Arnau i Sanabra

Àrea Serveis Centrals, Seguretat i Hisenda Departament de Gestió Tributària

135152-1196933Q

El sector sobiranista delscomuns considera que laseva formació política nos’ha de desviar del suportactiu al dret a l’autodeter-minació, com ja va fer arafa un any fent costat al refe-rèndum de l’1 d’octubre. Eldiputat Joan Josep Nuet,en una entrevista amb Xe-vi Xirgo des del set que elPunt Avui TV té instal·lat alParlament de Catalunya,va explicar les raons quehan portat a organitzar-seen un corrent d’opinió in-terna, opció que confia quesigui respectada per la di-recció. “Espero que no hihagi represàlies”, va dir.

Nuet reclama que Cata-lunya en Comú continuïvinculat a l’ideari sobira-nista a què es va vincularara fa un any, quan van fercostat al referèndum de l’1d’octubre. En opinió del di-putat, els nous reptes queesperen al procés obliguena ser-hi presents, com vapassar aleshores: “Ara tin-drem nous 1 d’octubre inosaltres hi hem de serpresents”, va declarar.

La plataforma sobira-nista que integren, entred’altres, Nuet i l’encaraportaveu, Elisenda Ala-many, no renuncia a incor-

porar noms com ara Jau-me Asens, tot i que la pri-mera reacció del tinentd’alcaldia de Barcelona noha estat gaire positiva. “Hiha sintonia amb Asens i se-gur que ens hi posaremd’acord”, va afirmar Nuet

en el transcurs de l’entre-vista.

Nuet, que serà un dels18 acusats en el judici al go-vern i la mesa del Parla-ment, va assegurar queafrontarà la vista sense“perdre l’esperança” a una

sentència justa. Tot i aixòel diputat Nuet va donar aentendre que el magistratPablo Llarena ha prevari-cat i va denunciar que el ju-dici sigui “una acció políti-ca disfressada d’acció pe-nal”. ■

a El diputat sobiranista dels comuns defensa que cal continuar compromesosamb el dret a decidir a Acusa Llarena de prevaricar en la instrucció del cas

Joan Josep Nuet: “Aratindrem més 1 d’octubrei nosaltres hi hem de ser”

RedaccióBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El judici contraels membres delgovern i de la mesadel Parlament ésuna acció políticadisfressada d’acciópenal”

“Dins els comuns,ni el pluralismeni el sobiranismehan de suposarcap problema”Joan Josep NuetDIPUTAT DE CATALUNYAEN COMÚ PODEM

Joan Josep Nuet, ahir, durant l’entrevista a El Punt Avui TV ■ JOSEP LOSADA

“En el seu diaels comuns vam feruna crida a participaren el referèndum i arano volem deixar deser part del movimentde l’1 d’octubre”

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 2018

1190

01-1

1969

24L

8518

03-1

1974

71Q

1807

22-1

1956

88L

A poc a poc la CUP va tra-çant el seu camí al margede Junts per Catalunya iERC, als quals acusa depracticar, des del govern,una política autonomista icarregada de “simbolis-me” i “inconsistent” en totallò relacionat amb l’eixnacional. La CUP conside-ra que aquesta manerad’actuar “afebleix” el man-dat de l’1-O i del 21-D, i queara del que es tracta és dereactivar aquest esperit del’1-O i del 3-O que “Puigde-mont va desactivar”, quanva decidir no aplicar el re-sultat del referèndum.

Tot i que no participa-ran d’aquesta política au-tonomista, Riera creu queels ponts amb les forma-cions independentistes“no estan del tot trencats,si bé cada dia que passa es-tan més fràgils”. Peraquest motiu han optatper dissenyar un trajectepropi que, segons va expli-car Riera ahir a El PuntAvui Televisió, no passaper la tasca parlamentàriasinó per la feina que es facia l’exterior. “Ara la clau devolta és al carrer”, adver-teix, i assegura que ja esmantenen converses ambentitats i associacions per

posar el focus en les mobi-litzacions, que aniriencreixent en intensitat finsa arribar a incloure “unavaga general sostingudaen el temps”, augura. Lesmobilitzacions s’hauriende començar a notar elspròxims dies tan bon puntes doni a conèixer l’escritd’acusació de la fiscaliacontra els divuit líders in-dependentistes acusats derebel·lió i/o malversació i

desobediència. “Com mésaviat ens mobilitzem, mi-llor; n’estem parlant ambtots els moviment socials,perquè això acabarà sentuna lluita per la democrà-cia i pels drets que a dinsde l’Estat espanyol són in-assolibles”, va afegir-hi.

I mentrestant? El dipu-tat de la CUP avança que“exigiran” que en l’actuallegislatura “es prenguindecisions”, que es legisli “a

favor de les necessitatssocials i a favor de la sobi-rania real d’aquest país”,indica. En aquesta tascaparlamentària hi seran,assegura, i també en totaaquella que tingui a veureamb eliminar qualsevolrastre de la repressió queva ocasionar l’aplicació del155 a les institucions cata-lanes perquè “l’autono-misme no condueix en-lloc”, conclou. ■

Riera: “No hem trencatponts amb el govern peròcada dia són més fràgils”a La CUP vol reactivar l’esperit de l’1-O i el 3-O que “Puigdemont va desactivar”a La formació posa el focus en la mobilització, que inclou una vaga sostinguda

E. AnsolaBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Riera, en un moment de l’entrevista ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La unitat de lalegislatura passadano ens ha portat a bonport i, per tant, ara ensressituem per reactivarl’esperit de l’1-O”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Tindrem un paperactiu al carrer, en lesmobilitzacions. Hemd’escalfar motorsdavant el judici”Carles RieraDIPUTAT DE LA CUP

“De símbols, ja sen’han viscut prou;abundar encara ara enla simbologia implicagenerar més confusió ifrustració”

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 26 D’OCTUBRE DEL 201816 | Nacional |

1409

79-1

1971

66Q

DIJOUS 25 D’OCTUBRE18.15 h Recepció d’autoritats al Casal Municipal.18.30 h Parlament del president de la Fira i pregó inaugural a càrrec del Sr. Josep Ginesta i Vicente, secretari generalde Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Lliurament dels premis del concurs literari i del con-curs de vins. Presentació del cartell de la Fira de l’Oli (FIO 2019).19.45 h Inauguració i visita al recinte firal.

DIVENDRES 26 D’OCTUBRE10 h Obertura del recinte firal.Durant tot el dia hi haurà exposició d’aus exòtiques a l’interior del pavelló ramader.10 h XI Jornades Agràries de la Fruita al Casal Municipal:- La problemàtica del virus de la Sharka a la Ribera d’Ebre- Alternatives productives per al sector de la fruita de pinyol10.30h Jornada tècnica ramadera a la sala d’actes de l’ajuntament:- Sistemes d’atordiment i sacrifici a l’explotació ramadera- Actualització en bioseguretat d’explotacions- GTR: gestió telemàtica ramadera16.30 h Jornada tècnica:- Nous reptes en el maneig del cultiu de l’olivera: reducció de l’alternança i optimització del sistema productiu, a la sa-la d’actes de l’ajuntament.19 h A la Fira del Vi. Presentació dels vins novells de la collita 2018.20 h Conferència a la sala d’actes de l’ajuntament:“Autoconsum d’energia solar per a instal·lacions agrícoles i ramaderes”, a càrrec de SALTOKi. Ponent: Xavier Ocaña 22 h Al Casal Municipal representació de l’obra “Un esperit burleta”, de Noël Coward, a càrrec del grup escènicSCER de l’Ametlla de Mar. Entrada: gratuïta

DISSABTE 27 D’OCTUBRE11.30 h Xerrada a la sala d’actes de l’ajuntament:“El gos, un altre veí: tinença responsable, benestar animal i civisme”, amb els ponents Andrea Castro i Xavi Méndez(instructors en formació per l’Associació de guies canins de la policia local de Catalunya).12 h Exhibició d’esquilar i ferrar animals a l’exterior del pavelló ramader.18 h Espectacle de volteig cosac i posta hongaresa, al costat del pavelló ramader. Exhibició de doma natural.19 h Tast de vins DO Tarragona, a la sala d’actes de l’ajuntament. Prèvia inscripció al punt d’informació de la Fira delVi.00 h Gran concert de la Fira a la pl. de l’Oli, amb les actuacions de:Blaumut, Gertrudis, Mon DJ, Tropical Riots pd’s. Preu: 10 euros i entrada anticipada 8 euros.

DIUMENGE 28 D’OCTUBRE10.30 h Concurs d’arrossegament amb cavalls a l’exterior del pavelló ramader.12 h Exhibició de ferrar una roda de carro i demostració d’esquilar animals.12.30 h Concert de vermut a la Fira del Vi a càrrec de Joan Reig.18 h Espectacle de volteig cosac i posta hongaresa, al costat del pavelló ramader. Exhibició de doma natural.

Consulteu programa complet a: www.firamoralanova.cat

PROGRAMA D’ACTES DE LA 187 EDICIÓ DE LA FIRA

Malgrat que fa alguns me-sos era una possibilitatque ell mateix descartava,l’exconseller d’InteriorJoaquim Forn no tanca laporta ara a concórrer auna candidatura a les elec-cions municipals. En unaentrevista difosa ahir pelprograma Bàsics, de Bete-vé, el polític empresonat aLledoners sosté: “Puc feruna aportació positiva pera la meva ciutat. Puc fer-ho des de l’àmbit polític,participant en una llistaelectoral, però no és estric-tament necessari que si-gui així.” Forn no aclareix,però, si estaria disposat aser l’alcaldable del PDe-CAT i defensa una llistaunitària independentista.“Costa entendre perquè hiha partits que s’hi resistei-xen”, conclou. ■

Forns’obre aintegrar-se auna llista perles municipals

F.E.BARCELONA

El president a l’exili, Car-les Puigdemont, va alertarahir des de Ginebra quel’inici del judici sobre l’1-Ocontra els líders indepen-dentistes serà “un mo-ment d’extrema tensió”.Coincidint amb el dia enquè el Suprem va tancar lainstrucció del procés i vaobrir el judici oral a 18 delsprocessats, Puigdemontva participar en un debatsobre seguretat a la UnióEuropea en el Fòrum

Crans Montana. Allà va re-marcar que a l’Estat espa-nyol cada cop “hi ha mésgent que s’adona que no hiha cap mena de base jurí-dica per acusar ningú” derebel·lió a Catalunya, niper mantenir-los a la pre-só. “És una vergonya i hosaben”, va dir. “La justíciaeuropea ha dit claramentque no sóc un rebel, la jus-tícia alemanya ho ha dit.Llavors, per què hi ha noupersones en presó per uncrim que Alemanya noveu?”, es va preguntarPuigdemont davant l’au-diència.

La jornada d’ahir a Gi-

nebra girava al voltantdels reptes de seguretatglobals, un esdevenimenten què el president a l’exiliva aprofitar per interna-cionalitzar la causa inde-pendentista. Així, Puigde-mont va reclamar “el res-pecte i el reconeixementde la comunitat interna-cional” per poder exercirel dret a l’autodetermina-ció de Catalunya de formademocràtica i pacífica.“No és just que només pu-guin optar a ser recone-guts amb aquest dret pa-ïsos que hagin engegatguerres o que s’hagin ma-tat entre ells”, va defensar.

El president del fòrum,l’ambaixador Jean-PaulCarteron, va assegurarque és “extremamentgreu” i “inadmissible” quea la Unió Europea del segleXXI hi hagi “presos polí-tics i exiliats”. Visible-ment enfadat, Carteronva denunciar pressionsper la presència de Puigde-mont a la conferència. “Noagrada a tots els quem’han enviat correus elec-trònics durant la nit. Peròsóc un ciutadà suís, en unpaís lliure que es diu Su-ïssa, aquí sóc a casa meva ifaig el que vull.” Va arren-car així, d’aquesta mane-

ra, els aplaudiments delsassistents.

El líder de JxCat va co-incidir en diverses ses-sions del fòrum amb lídersinternacionals com l’ex-primera ministra d’Ucra-ïna Yulia Timoshenko, elpresident d’Armènia, Ar-men Sarkissian, i el deBangladesh, Abdul Ha-mid, el primer ministre deLesotho, Motsoahae Tha-ban, l’expresident d’Albà-nia, Sali Berisha, el vice-primer ministre de Mon-tenegro Zoran Pazin i l’ex-president de MontenegroFilip Vujanovic, entre d’al-tres personalitats. ■

Puigdemont avisade l’extrema tensiódel judici de l’1-O

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

a Va denunciar la situació dels presos polítics catalans enuna conferència amb líders internacionals a Ginebra

NatàliaSegura

Ginebra

Carles Puigdemont, durant la seva intervenció en laconferència d’ahir a Ginebra ■ EFE