DOCUMENT A.2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: …poum.castello.cat/octubre_2013/Doc A-Memoria_TR_pdf/CdE_TR_A2-ordenacio.pdfEl desdoblament, ja executat, de la carretera C-68

DOCUMENT A.2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: ORDENACIÓ

AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES. Pla d'ordenació urbanística municipal / Text refós. Document A.2. Memòria de l’ordenació 1

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES / Text refós Revisió i adaptació al vigent Text refós de la Llei d’urbanisme, d’acord a les determinacions introduïdes per la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres i a la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost

DOCUMENT A.2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: ORDENACIÓ 1. OBJECTIUS I CRITERIS

1.1 Objectius generals 1.2 Sintesi d’alternatives i justificació 1.3 Característiques bàsiques de l’ordenació 1.4 Justificació en relació a la capacitat del municipi 1.5 Justificació en relació al planejament territorial i sectorial 2. PROPOSTES URBANÍSTIQUES DE CARÀCTER GENERAL

2.1 Emmarcament territorial 2.2 Criteris d’estructuració urbana 2.3 Sostenibilitat 2.4 Mobilitat 2.5 Habitatge 2.6 Règim urbanístic del sòl 2.7 Valors a protegir 3. PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES

3.1 Sistemes 3.2 Serveis 3.3 Teixits edificats 3.4 Usos 3.5 Ordenació del sòl no urbanitzable 3.6 Desenvolupament del Pla 4. PARÀMETRES URBANÍSTICS

4.1 Classificació del sòl: planejament vigent i proposta 4.2 Qualificació del sòl: zones proposta 4.3 Desenvolupament: àmbits de gestió i sectors 4.4 Usos: potencials i implantats 4.5 Estàndards urbanístics del pla


1. OBJECTIUS I CRITERIS


1.1 OBJECTIUS GENERALS La formulació del Pla d'ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries, en compliment del Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC) substitueix el Pla general d'ordenació municipal vigent. El nou planejament urbanístic haurà de garantir la incorporació dels criteris de desenvolupament sostenible recollits en els articles 3 i 9 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, entre molts d'altres. L'objectiu darrer del Pla d'ordenació urbanística municipal de Castelló d'Empúries és proporcionar els instruments urbanístics més adients per assolir un desenvolupament sostenible del municipi i potenciar els importantíssims actius municipals, tots ells relacionats amb els “estocs" de paisatge i d'ambients urbans i naturals de qualitat que ha preservat. La redacció del POUM es fonamenta en els criteris i estratègies formulats al llarg de la seva tramitació des d’abril de 2005 i en la seva reformulació continguda en el document d’avanç d’octubre de 2008, l’aprovació inicial de setembre de 2009 i el tràmit posterior d’exposició al públic i de recepció d’informes d’organismes amb competències concurrents. El que ara es proposa es pot resumir en els apartats següents:

Configurar amb claredat els límits i fronts urbans

• Destriar els sòls inundables incompatibles amb la urbanització.

• Formalitzar els límits entre els nuclis urbans i els sòls que hi confronten -agrícoles o del parc natural-.

• Localitzar adequadament i ponderar la reserva de sòls adreçats a activitats econòmiques.

Adequar les reserves de parcs i dotacions del municipi als requeriments de la població potencial i al Text refós la Llei d’urbanisme (TRLUC)

• Avaluar els dèficits d’estàndard en matèria de sòl per a dotacions d’espais lliures i equipaments.

• Incorporar els sòls de sistemes necessaris a polígons de gestió urbanística.

• Proporcionar criteris de tractament de l’espai públic.

Connectar entre sí, els espais naturals protegits amb connectors funcionals

• Assegurar el connector biològic entre els àmbits Nord i Sud del Parc Natural (connector Muga-Mugueta i sectors adjacents).

• Protegir especialment el curs de la Mugueta i l'aiguabarreig amb la Muga.

Incorporar al POUM una regulació del sòl no urbanitzable adequada al TRLUC

• Regular els sòls no urbanitzables amb els criteris i les determinacions del vigent Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya (TRLUC), del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG) i del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC).

• Regular amb detall els usos en cadascuna de les categories del sòl no urbanitzable.

• Incorporar criteris d'especial protecció als connectors entre àmbits protegits.

• Compatibilitzar la funcionalitat del connector ecològic “Muga-Mugueta i sectors adjacents” –de connexió entre els espais naturals d'especial protecció-, amb la funcionalitat urbana de Castelló d'Empúries –proximitat i cohesió entre els nuclis de la vila i de la marina-.

Garantir una relativa cohesió dels sòls urbans i urbanitzables i potenciar la seva proximitat

• Potenciar la proximitat física i funcional entre els sectors de la vila i de la marina.

• Fomentar i formalitzar els espais d’articulació entre la vila, els rius la Muga i la Mugueta i la marina d'Empuriabrava.

• Resoldre les diverses xarxes de mobilitat –automòbils, vianants i bicicletes- d'articulació entre els diversos àmbits urbans.


1.2 SINTESI D’ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ Criteris d’actuació sobre els espais lliures

La plana agrícola de Castelló d’Empúries és un dels principals actius de què disposa el municipi. Per aquest motiu, aquesta Revisió proposa una protecció activa d’aquests espais basada en els següents criteris:

• Repensar el territori des de l’òptica de l’eficiència i funcionalitat globals, no només des de l’òptica del desenvolupament urbà. Això es pot aconseguir:

- Mantenint i potenciant l’existència i la funcionalitat d’una matriu d’espais lliures coherent i integrada. Això comporta considerar la xarxa hidrogràfica, l’espai agrícola, els camins rurals i altres ambients d’interès natural, com a peces bàsiques de l’ordenació territorial del conjunt del municipi.

- Potenciant la xarxa hídrica com a vertebradora del territori, preservant la seva integritat i naturalitat. Alberga una part significativa dels ambients de major interès naturalístic i ecològic del municipi, i permet relligar entre sí els sòls agrícoles, els parcs urbans i les línies de costa.

- Vetllar pel manteniment de la capacitat de recàrrega dels aqüífers, minimitzant la impermeabilització de superfícies en les noves actuacions urbanístiques.

• Evitar la urbanització de zones amb un elevat risc d’inundació:

- Delimitant les zones inundables i reglamentant els usos admesos i la normativa d’aplicació a cadascuna de les franges definides en funció del context, urbà o no urbanitzat, on es trobi.

- Fomentant mesures per minimitzar els riscos derivats de l’estacionalitat de les avingudes dels cursos d’aigua que discorren el municipi, tot evitant la impermeabilització de les seves lleres i ribes.

• Optar per una ordenació del territori que garanteixi la protecció activa dels espais agrícoles:

- Posant en valor l’espai agrícola, més enllà del seu rendiment econòmic directe, com a peça bàsica de la matriu d’espais lliures. I fer-ho pels seus valors paisatgístics i socioculturals, que constitueixen un dels actius del turisme de qualitat, un cop superats els actius de sol i platja.

• Preservar i potenciar els elements del patrimoni municipal de tot tipus que formen part de la matriu d’espais lliures:

- Preservant els diversos elements d’interès naturalístic del municipi: hàbitats d’interès comunitari, vegetació forestal de les ribes de cursos d’aigua, zones humides, etc.

- Preservant i potenciant el patrimoni històrico-cultural associat a l’espai rural.

Criteris d’actuació per a la matriu urbana: sòls urbans, urbanitzats i urbanitzables

Una de les estratègies claus de la present Revisió del planejament general de Castelló d’Empúries és fomentar la formació d’un sistema urbà litoral, partint dels següents criteris:

• Circumscriure el creixement urbanístic del municipi, per una banda, al voltant del nucli actual de la vila i Castelló Nou i, per altra banda, completant el teixit d’Empuriabrava i el Mas Nou. I això preservant, alhora, els valors funcionals de la plana agrícola de Castelló d’Empúries i el mosaic territorial.

• Concretar el desenvolupament d'aquest sistema urbà amb el més grau possible de compacitat, amb una adequada articulació dels dos nuclis mitjançant la disposició d’una nova polaritat, que serveixi per a l’aproximació d’aquestes dues realitats diverses.

• Aprofitar el desenvolupament d’aquesta articulació urbana per disposar reserves de sòls per a sistemes d’espais lliures i equipaments que permetin redotar de manera adequada els teixits residencials que posa en contacte, i singularment els que corresponen a Empuriabrava.

• Establir criteris d’integració paisatgística en la urbanització dels espais –en l’edificació, l’espai públic i el verd urbà- en funció de les característiques de l’entorn i les tipologies arquitectòniques pròpies de la zona. Entre d’altres mesures:

- Incorporant l'arbrat urbà d'ombra i la vegetació en general, com a elements intrínsecs del disseny de l'espai urbà: carrers, places, rotondes, jardins, etc.

- Incorporant criteris sostenibilistes per a la configuració de la trama urbana: orientació cardinal d’edificacions i espais lliures, amplada de carrers i espais per a vianants, etc.

• Propiciar un model de mobilitat sostenible, basat en la proximitat dels serveis i del comerç fomentant, així, els desplaçaments a peu i en bicicleta, i la pacificació del trànsit entre d’altres.

• Prioritzar un model de ciutat mitjana relativament compacta, on els llocs són propers i disposen de referències, optimitzant la gestió de tota mena de serveis urbanístics, equipaments i dotacions.

8 Document A.2. Memòria de l’ordenació AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES. Pla d'ordenació urbanística municipal / Text refós.

• Garantir la disponibilitat de les xarxes de distribució de serveis –aigua, energia, comunicacions, etc-, així com la recollida de residus, a la totalitat de les urbanitzacions i dels nous espais urbanitzats.

• Incorporar criteris sostenibilistes en les noves construccions i, sempre que sigui possible, en les rehabilitacions d’edificis i habitatges ja existents:

- Incorporar criteris i mecanismes d’estalvi d’aigua i energia.

- Preveure les reserves d’espai necessàries per a una correcta gestió dels residus, tant a nivell d’habitatges i edificis com a la via pública

Les infraestructures: carretera, aeròdrom, port, aparcaments i vies cíviques

El desdoblament, ja executat, de la carretera C-68 (antiga C-260) de Figueres a Roses constitueix una actuació cabdal per a l’estructuració de la xarxa de mobilitat del municipi de Castelló d'Empúries. Al mateix temps s’ha construït un pas soterrat i els seus accessos en el sector de Castelló Nou, una nova rotonda d’entrada en el sector de ponent d’Empuriabrava i el condicionament de la rotonda d’entrada al centre d’Empuriabrava, a l’alçada de l’Avinguda Tramuntana, la qual cosa ha permès segregar el trànsit de travessia d’aquesta via important i, a la vegada, proveir d’accessos adequats al teixit residencial de Castelló d’Empúries. Això ajudarà a potenciar la proximitat i preservar la cohesió dels seus dos nuclis de població, la vila i la marina.

En el sentit de permetre permeabilitzar la relació entre els espais naturals protegits, i entre la vila i la marina, el nou desdoblament ha suposat la construcció d'un viaducte, que augmenta en uns 60 m de longitud la perllongació de l'actual pont sobre la Muga, així com un nou pont sobre la Mugueta a la carretera de Roses. Aquest tipus d'infraestructures (viaducte i pont) constitueixen elements cabdals per garantir la connexió la connexió entre els espais naturals protegits, així com, en el primer cas, per facilitar la mobilitat entre els nuclis de la vila i de la marina.

A més , amb l’actual revisió es proposa la supressió de l’actual traça i el trasllat de la carretera vella d’Empuriabrava, per tal de reforçar la funcionalitat connectora del connector ecològic “Muga-Mugueta i sector adjacents”.

L’execució dels treballs de desdoblament de la carretera C-68 entre Vila-sacra i Castelló d’Empúries -ja realitzats- ha suposat la construcció d’una rotonda en la trobada amb la carretera de Fortià. El Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines proposa que la carretera entre Viladamat i la carretera de Llançà, passant per llevant dels nuclis de Riumors i Fortià vagi a buscar la carretera de Castelló a Vilanova de la Muga, aprofitant el traçat de la nova via projectada.

D’altra banda, l'aeròdrom d'Empuriabrava haurà de mantenir el seu caràcter d'aeroport d'aviació esportiva, utilitzat ocasionalment per altres usos en casos d'emergència. Haurà de preservar-se, no obstant, la servitud aeronàutica a la banda oposada de l'actual carretera i desenvolupar el Pla especial urbanístic de les instal·lacions aeronàutiques.

Pel que fa a les instal·lacions de la marina –la nova dàrsena de Flamicell i els seus embarcadors, la instal·lació d’una marina seca, etc.- es contemplen com un factor positiu que consolidi l’important activitat nàutica d’Empuriabrava.

Finalment, els aparcaments i les vies cíviques per a vianants i bicicletes han de ser entesos com infraestructures de suport per a la qualitat ambiental dels llocs: una xarxa de camins i carrils bici senzilla, endreçada, ben plana, equipada i il·luminada en els sectors urbans, que realment redueixi al mínim les distàncies i eviti sobre-recorreguts. Una xarxa dissenyada amb aquests criteris afavorirà extraordinàriament les relacions entre la vila, la marina, el parc, les planes agrícoles i la costa.

Com a lloc de transferència entre les carreteres i aquestes xarxes de mobilitats més fines per a vianants i bicicletes, caldrà incorporar en el planejament les reserves d'aparcament necessàries per a la població i l'activitat urbana que hom preveu. Especialment, entorn els llocs de màxima activitat comercial, cultural, de serveis i de relació, com la vila, els àmbits més comercials i de serveis d'Empuriabrava i els accessos al Parc natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà. Els sòls urbans, urbanitzats i urbanitzables

Els sòls que ara ja són urbans o bé tenen vocació de ser-ho hauran d'integrar-se adequadament a la matriu d'espais lliures i constituir una peça comprensible de la matriu territorial. Ara com ara, els sòls urbans i urbanitzables que han estat fruit de processos històrics, situacions econòmiques, modes i decisions dispars, es troben desarticulats en el territori municipal, cadascun amb la seva lògica, escala, usos del sòl, tipologies edificatòries, etc.

Els sòls urbans i urbanitzables, ara, esquitxen el territori, més que no pas s'hi inscriuen amb la precisió que seria desitjable en un lloc on l'espai no urbanitzat es troba estructurat amb tanta lògica i precisió. Com a conseqüència, el front urbà és molt extens en proporció al sòl realment ocupat per sòls urbans.


El POUM, doncs, ajusta els sòls urbans i urbanitzables, amb el criteri d'ocupar els sòls estrictament necessaris per relligar adequadament entre sí els nuclis ara existents i inconnexes –ni més sòl, ni menys-. Aquest ajust haurà de garantir les dotacions, els serveis i les infraestructures necessàries per poder utilitzar de forma més intensiva i urbana –menys estacional- tot allò que ara ja es troba urbanitzat: la vila, la marina d'Empuriabrava, el barri del Mas Nou, el barri de Ca l'Anton, Castelló Nou, el polígon industrial d’el Pla i les instal·lacions situades al llarg de la carretera de Figueres a Roses.

Desenvolupant l'anterior, és especialment delicat el planejament urbanístic proposat al sector industrial de La Muga. Ho és per l'efecte de barrera –o de túnel- que hagués suposat la seva edificació als dos costats de la carretera en la percepció del municipi des de la carretera de Figueres a Roses, i per la imatge -altament artificialitzada- que es visualitzaria des de les riberes de la Muga, des del Pont Vell o des dels barris de ponent de la vila. Les perspectives de la vila comtal i del Pont Vell des de les carreteres i els camins paral·lels a la Muga reuneixen prous mèrits per a ser tractades amb la màxima cura i respecte per una eventual ocupació industrial dels sòls. Es proposa ajustar severament l'extensió del polígon de La Muga, afavorint la permeabilitat visual entre ambdues bandes de la carretera, separant-se adequadament del lloc conegut com de La Mare de Déu de la Font, i regulant-ne tant els usos com la composició de les edificacions i dels espais exteriors.

D’altra banda, pot convenir ajustar els usos o les edificabilitats en punts concrets de la marina, a fi de fomentar la implantació d'activitats econòmiques, comerç i serveis, que seran necessàries si els habitatges de la marina passen a ser ocupats tot l'any, amb les demandes pròpies d'una població amb hàbits i costums urbans. A la marina s'haurà de fer un esforç per garantir la jerarquització, la visualització i la senyalització adequades de la xarxa viària i dels espais públics. Tanmateix, s'haurà de garantir la visualització i l'accés als canals des dels espais públics.

La reserva de nous espais adreçats a equipaments públics, parcs urbans i esportius, dotacions privades, serveis, activitats econòmiques i aparcaments -situats estratègicament per reduir al mínim els desplaçaments i en quantitats proporcionades al potencial demogràfic del municipi- constitueix, per sí mateixa, un dels objectius del POUM.


1.3 CARÀCTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L’ORDENACIÓ Les propostes d’ordenació contingudes a la revisió del Pla d'ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries, poden resumir-se d’acord a les característiques bàsiques següents: Els espais lliures

Els espais lliures actualment qualificats com a zones verdes públiques no tenen una lògica d’estructuració d’aquest sistema urbanístic a l’escala de tot el municipi. És tracten d’espais lliures que serveixen de manera exclusiva els sectors urbans on se situen sense una relació entre els mateixos. La proposta de nous desenvolupaments, residencials o no, pretèn disposar un sistema d’espais lliures públics que permetin completar un front ben definit del teixit edificatori finalment resultant al mateix temps que constituiran un espai de transició i connexió amb els amplis espais oberts naturals protegits dels diferents àmbits del Parc naturals dels Aiguamolls que envolten els nuclis urbans del municipi. Els equipaments i dotacions

L’augment poblacional del municipi en l’última dècada, tant a la vila com sobre tot a la marina, han disparat la demanda de serveis públics i dotacions de tota mena. Una política d’actuacions de recuperació del patrimoni monumental en el centre històric ha permès la rehabilitació de peces d’indubtable valor històric i arquitectònic com a equipaments públics. A més la construcció de nous equipaments, per usos escolars i esportius, han donat satisfacció en primera instància a aquesta demanda de serveis. Això, però, encara és insuficient donada la desigual distribució poblacional entre els dos nuclis principals del municipi i la ubicació dels equipaments públics. La creixent població escolar del municipi demana preveure reserves per a la instal·lació no molt llunyana de noves línies d’ensenyament –tant de primària com de secundària- que, convenientment situades en els sòls de reserva previstos als nous sectors residencials, permetran equilibrar la dotació per a un teixit residencial –la marina- actualment totalment mancat d’aquests serveis. La compacitat dels teixits de nova edificació

Les cessions d’espais lliures i reserves per equipaments previstes per als nous sectors residencials són considerablement superiors a les mínimes obligatòries fixades per la legislació urbanística actualment vigent. Aquesta imposició obeeix a dues raons: l’obtenció de sòls per aquests sistemes dels quals és deficitari el teixit edificat actual i per altra banda, disposar una ordenació de la nova edificació amb una compacitat suficient que minimitzi el màxim possible les inversions en urbanització, encara que els valors nominals de densitat d’habitatges per hectàrea, per raó de la quantía de les cessions abans esmentada, pogués indicar el contrari.

La xarxa viària bàsica

La xarxa viària bàsica del municipi a nivell de connexió territorial és pot donar per completada, amb l’única salvetat de la reserva que el PTP de les Comarques Gironines imposa pels futur eix de connexió entre la carretera de Fortià i Marzet, que la proposta de revisió del POUM incorpora. La resta de les actuacions previstes a la revisió van encaminades a racionalitzar la circulació interna del nucli antic, del sector de Castelló Nou o assegurar una bona accessibilitat entre la vila i la marina i l’accés a aquesta última des de la carretera C-68 ja desdoblada. Els recorreguts de vianants i bicicletes

L’ordenació proposada a la revisió aprofita l’actual traçat de recorreguts “tous” existents en l’àmbit del Parc natural i l’anomenda “via verda” del marge de la Muga per relligar-los amb una nova xarxa traçada a l’interior dels teixits residencials existents. Els sectors residencials de nova creació, per la seva posició de ròtula entre els nuclis edificats actuals, permetran completar una xarxa de recorreguts que connectarà els espais urbanitzats amb els espais lliures. La protecció dels valors agrícoles

L’ordenació proposada a la revisió recull les determinacions del PTP de les Comarques Gironines pel que a la protecció dels sòls agrícoles d’alt valor. Especial referència fem a aquest qualificació atorgada al sector de conreus situats entre el terme municipal de Fortià i l’àmbit de la Mare de Déu de la Font, que en la proposta de revisió s’ajusta a les determinacions del PTPCG i es delimita com a sòl urbanitzable pel seu costat nord el mateix sòl programat que el planejament general vigent reconeix. La protecció dels valors del medi natural

L’ordenació proposada a la revisió recull les determinacions del PTP de les Comarques Gironines pel que a la ubicació i continuïtat dels espais oberts. L’ordenació dels sòls urbans i urbanitzables respecta les delimitacions del PTPCG i a més proposa situar els nous espais lliures públics dels sectors de nou desenvolupament en proximitat amb els espais oberts naturals, de manera que es pugui afavorir la màxima continuïtat en termes paisatgístics i de connexió ecològica d’aquests espais. Per últim s’incorporen les determinacions del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Aiguamolls de l’Alt Empordà, aprovat definitivament, en tot allò que fa referència a l’ordenació del sòls no urbanitzable en contacte amb l’àmbit actual del Parc natural, com és el cas del connector de la Mugueta i els espais de “coixí” davant el sector del Poliol.


1.4 JUSTIFICACIÓ EN RELACIÓ A LA CAPACITAT DEL MUNICIPI Les propostes d’ordenació contingudes a la revisió del Pla d'ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries, es justifiquen en relació a la capacitat del municipi en els termes següents: El sistema urbà Figueres-Castelló d’Empúries-Roses

Castelló d’Empúries és ja actualment el tercer municipi en cens de població de la comarca, només per darrera de Figueres i Roses, però amb una posició destacada en aquest sistema urbà.

Efectivament, la seva posició central entre els dos nuclis urbans anteriors, la seva extensió territorial i el teixit urbà edificat –que ultrapassa en extensió, per exemple, el sòl urbà de la ciutat de Figueres- , parlen de la complexitat de la seva realitat però també de les possibilitats futures.

La facilitat de connexió –ara en vehicle privat, més endavant amb la massa crítica de població necessària amb un sistema potent de transport públic- a través de la carretera C-68 desdoblada, atorguen grans possibilitats que tot i que les activitats turístiques han de continuar desenvolupant un paper primordial en el futur, es pot pensar en uan progressiva consolidació de la residència permanent en el municipi. La delimitació dels espais de protecció

Per altra banda, Castelló d’Empúries presenta la particularitat de què tot i l’extensió dels sòls urbans ja qualificats i encara afegint els sòls urbanitzables que es delimiten, més del 80% del seu terme municipal quedarà dintre de la categoria de sòl no urbanitzable. I encara dintre d’aquest, gairebé tres quartes parts s’inclouen en àmbits d’especial protecció per raó de trobar-se dintre de la delimitació del Parc natural o dels espais de protecció perifèrica del mateix.

És aquesta doble condició d’amplitud i qualitat dels espais oberts lliures d’edificació i el constrenyiment d’aquests últims, que el POUM s’imposa com una de les seves finalitats delimitar de manera adequada un “front urbà” clar i definit dels diferents nuclis que constitueixen la realitat urbana del municipi a la vegada que es disposa un sistema d’espais lliures públics, a la manera de “franges de protecció” que permetin una transició suau entre els espais edificats i els espais naturals que conformaran el seu límit.

La capacitat de transformació futura del teixit edificat

El nucli històric de la vila, d’una gran qualitat arquitectònica pel que fa al seu patrimoni edificat i gran qualitat ambiental pel que fa als espais públics dels seus carrers i places, té una gran capacitat d’auto-regeneració. Efectivament, la posada en valor d’aquest patrimoni construït, al costat de la bona quantitat de peces monumentals recuperades com a equipaments i dotacions públiques, poden fer pensar en la recuperació de la residència principal en el teixit central de la vila. A més els nous sectors residencials –singularment a la zona del carrer Santa Clara- permetran situar en el futur en proximitat al centre històric, activitats comercials i terciàries complementàries de l’ús residencial.

Els sectors de nou desenvolupament a ponent del Puigmal permetran de completar el teixit edificat d’Empuriabrava, permeten una requalificació dels mateixos a través d’una adequada jerarquització de la trama viària existent i de l’efecte polaritzador que tindran la disposició dels equipaments públics previstos i de la barreja d’usos i activitats proposats.


1.5 JUSTIFICACIÓ EN RELACIÓ AL PLANEJAMENT TERRITORIAL I SECTORIAL Les propostes d’ordenació contingudes a la revisió del Pla d'ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries, es justifiquen en relació a les directrius del planejament territorial i sectorial següents: En relació al Pla territorial parcial de les Comarques Gironines

Pel que fa al sistema d’espais oberts

El POUM qualifica com a sòls de protecció o de connexió en coherència amb la delimitació com a sòl de protecció especial, que inclou els sòls els valors del qual aconsellen el seu manteniment indefinit com no urbanitzables, els àmbits del Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà i els seus espais perífèrics de protecció.

El POUM qualifica com a sòls de protecció agrícola en coherència amb la delimitació com a sòl de protecció territorial els àmbits de ponent -Mare de Déu de la Font- del nucli conegut de Castelló Nou.

El POUM qualifica com a sòls agrícoles d’acord amb la delimitació de sòl de protecció preventiva, és a dir, la resta de sòl no inclòs en cap de les categories anteriors i que resta sotmès a les limitacions pròpies del sòl no urbanitzable, els àmbits de la part situada al nord del nucli vell de Castelló i l’àmbit que envolta El Mas Nou, per sobre de la carretera C-68, en la partida coneguda com el Pla de

Roses.

El POUM fa la consideració dels espais oberts de protecció especial com a espais lliures públics. Es consideren que part dels espais oberts de protecció especial disposats en continuïtat amb els espais lliures naturals del Parc natural tindran la consideració de sistemes de cessió de sectors urbanitzables delimitats, segons l’article 2.22 de les normes d’ordenació territorial (NOT) del PTP de les Comarques Gironines; es dedicaran a espais de restauració ambiental i paisatgística, en coherència amb la funció que se’ls hi atribueix. Aquesta estratègia és singularment rellevant en la part dels espais lliures del sector de l’Hort d’en Negre i Tià de l’Estanyol que es disposen en contigüitat amb els espais oberts del connector de la Muga-Mugueta i dels espais lliures de cessió del sector de Les Calandrieres configurant-se com a una peça única que dóna continuïtat al sòl de protecció especial del PTP. Aquesta circumstància permetrà garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic de sòl d’especial interès en la configuració del sistema d’espais oberts. D’aquesta manera s’aconsegueix, a través del planejament urbanístic, que més de la meitat de la superfície del sòl de protecció especial delimitat al marge esquerre de la Muga com a connector entre els dos àmbits del Parc natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà sigui de titularitat pública.

Pel que fa al sistema d’assentaments

El Pla estableix estratègies diferenciades segons es tracti d’assentaments de nuclis i àrees urbanes o àrees especialitzades:

El Pla proposa el nucli de Castelló d’Empúries com de creixement moderat, que correspon a aquelles àrees que són de mitjana o petita dimensió urbana, però que tenen unes condicions de connectivitat acceptable que els permet acollir una certa quantitat d’habitatges i llocs de treball més enllà de les seves necessitats internes.

La proposta d’extensió urbanística del nucli s’adequa a les directrius del PTPCG pel que fa a l’estratègia del creixement moderat. Els nous sectors urbanitzables delimitats al seu voltant -PPU-1 i PPU-2- suposen un àmbit d’unes 32 hectàrees malgrat ser superior a les 23 hectàrees que orientativament resultarien d’aplicar les determinacions de l’article 3.7 de les NOT del PTPCG, considerant una superfície actual de l’àrea urbana existent de l’ordre de 76 ha., s’ha de considerar que les cessions imposades de zona verda (bona part de la qual en clau V8) ultrapasen de molt els mínims reglamentaris (14,14 hectàrees qualificades com a espais lliures públics front a unes cessions mínimes de 3,21 hectàrees).

El Pla director territorial de l’Empordà, ara derogat però antecedent del PTP de les Comarques Gironines que l’ha subsumit, reconeixia Empuriabrava la singularitat del seu teixit edificat d’Empuriabrava i apostava per l’estratègia de consolidar la seva transformació cap a una àrea urbana complexa. El PTP de les Comarques Gironines amplia aquest reconeixement per l’àmbit de Castelló Nou –article 3.13 de les NOT- dintre de les determinacions específiques en estratègies per a àrees especialitzades.

Per aquestes categories d’assentament, el PTPCG estableix com a límit superior de qualificació de nous sectors de desenvolupament el 30% del sòl actualment qualificat, marge al qual no s’arriba sumant els àmbits urbanitzables delimitats en la proposta de revisió.

En el cas de l’antiga zona industrial de La Muga, s’acompleix l’estratègia de reducció establerta en el PTPCG donat que la meitat superior d’aquesta àrea especialitzada –la situada a tocar del curs del riu Muga- es desclassifica, passant al règim de sòl no urbanitzable.


L’Àmbit territorial de la Badía de Roses Nord definit pel Pla territorial comprèn els municipis de Castelló d’Empúries, Fortià, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Riumors, Roses i Vilajuïga. En total hi ha 37 assentaments, amb una superfície de 1.943 ha classificades de sòl urbà o urbanitzable. D’aquestes, 382 ha corresponen a nuclis històrics, 1.452 ha a sòl amb teixit especialitzat en ús residencial de baixa densitat i 103 ha de sòl especialitzat en l’ús industrial.

Pel que fa al sistema d’infraestructures de mobilitat

El POUM estableix propostes de jerarquització funcional de la xarxa viària atenent a les determinacions del PTP de les Comarques Gironines:

Propostes per als eixos viaris

Per als desplaçaments a llarga distancia, el Pla proposa una xarxa d’accessibilitat per al conjunt de l’Empordà basada en un sistema de pinta que es recolza sobre el connector nord-sud (l’autopista AP-7 i el futur desdoblament de la nacional A-2) a partir de la qual es distribueix el trànsit cap els diferents pols de les àrees costaneres, que en el nostre cas és la carretera C-68 fins a Roses.

Sistemes plurimunicipals de mobilitat caracteritzats per un fort grau d’interrelacions entre municipis. El Pla esmenta de manera específica el sistema Roses-Castelló d’Empúries-Figueres.

Xarxa de connectivitat interna que completi la xarxa bàsica d’accessibilitat, per tal de reforçar la cohesió territorial de la comarca. En el nostre cas ens afecta la traça de l’eix interior nor-sud (Vilacolum-Perelada) que haurà de permetre distribuir el trànsit cap a les zones més interiors i servint de lligam vertebrador entre les dues capitals comarcals de l’Alt i Baix Empordà, realitzant-se la reserva per la connexió entre la rotonda de Fortià i la carretera de Vilanova de la Muga.


En relació al Pla director urbanístic del sistema costaner

Les determinacions del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1 i PDUSC-2), que regula “la classificació del sòl que es vol preservar de la urbanització en una franja de 500 metres d’amplada i que implica setanta-cinc municipis al llarg de tota la costa”, entre els quals es troba Castelló d’Empúries, s’han incorporat en la proposta de revisió del POUM.

El Pla director delimita aquelles parts del territori litoral que actualment són classificades com a sòl no urbanitzable o com a sòl urbanitzable no delimitat. Es configuren, així, les Unitats territorials de regulació:

• Sòl costaner (UTR-C)

• Sòl costaner especial (UTR-CE)

D’acord amb el Pla director, el sòl no urbanitzable costaner no veu alterat el règim que li correspon, si bé resta preservat de qualsevol alteració de la seva classificació per part del planejament urbanístic general. Constitueixen, en tot cas, sòl no urbanitzable per raó de la incompatibilitat de la seva transformació, per concórrer valors per a la seva protecció i per garantir la utilització racional del territori.

La zonificació urbanistica i les claus assignades en l’àmbit del sòl no urbanitzable afectat, que es correspon amb les franges costaneres del Parc natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà, incorporen les determinacions del Pla director i adopten el seu nomenclàtor per a les diferents qualificacions proposades.

En relació al Pla especial de protecció dels Aiguamolls de l’Alt Empordà

En paral·lel al procediment de tramitació de la present revisió del POUM, la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha redactat el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Aiguamolls de l’Alt Empordà (PEPAAE) i que ha estat aprovat definitivament en data 23-11-2010.

La proposta de revisió del POUM prèn en consideració els criteris de delimitació zonal que el Pla especial fa servir per qualificar com a zona de protecció perimetral els sòls més pròxims a la delimitació actual del Parc natural, de manera que els usos admissibles en els mateixos siguin assimilaibles amb el grau de protecció dels sòls agrícoles contigus ja integrats en les diferents zones de l’espai PEIN.

Aquesta delimitació correspon al connector que s’estableix entre els àmbits nord i sud de l’actual Parc natural, tot resseguint el corredor biològic de la Mugueta i també en l’espai lliure de restauració que s’estableix entre el nou sector urbanitzable del Poliol i el rec Sirvent, davant de l’espai natural de la Rubina.


2. PROPOSTES URBANÍSTIQUES DE CARÀCTER GENERAL


2.1. EMMARCAMENT TERRITORIAL

El sistema d’assentaments del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines

El Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (PTPCG) fa servir el sistema d’assentaments com a categoria propositiva bàsica del planejament territorial, sobre la qual aplica estratègies d’extensió, reforma o consolidació segons sigui el cas i estableix les pautes per a l’evolució urbanística dels nuclis i les àrees urbanes.

Les determinacions sobre aquest sistema pretèn orientar els futurs desenvolupaments urbanístics dels nuclis històrics i les seves extensions, d’acord amb els elements de referència de la vertebració urbana de la comarca i, per últim, racionalitzar el funcionament de les àrees especialitzades, sovint implantades sense tenir en compte les preexistències territorials i ambientals.

L'aposta del present Pla d'ordenació urbanística municipal és clara i inequívoca: contribuir a que Castelló d’Empúries esdevingui una ciutat mitjana litoral. Avui forma part d’un sistema urbà que s’estendria de Figueres a Roses i és la tercera vila en població de la comarca de l’Alt Empordà.

D’acord amb les determinacions del PTPCG, per al nucli de Castelló d’Empúries el POUM adopta una estratègies de creixement moderat que és la que proposa en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que, sense l’objectiu d’augmentar el seu pes relatiu en el territori, per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. A les àrees que tinguin assignada aquesta estratègia, els plans d’ordenació urbanística municipal podran fer propostes d’extensió de l’àrea urbana existent que de forma orientativa permetran creixements de fins el 30% de l’àrea urbana existent.

D’acord amb les determinacions del PTPCG, per a l’àrea d’Empuriabrava el POUM adopta l’estratègia de canvi d’ús i reforma amb els objectius d’afavorir l’ús residencial principal en el seu parc d’habitatges, la ubicació d’activitats econòmiques, dotar-les dels equipaments que pot requerir la seva evolució cap a una àrea urbana complexa. En el cas de Castelló Nou s’adopta d’afavorir l’ús residencial principal del seu parc d’habitatges i d’equipaments que pot requerir la seva evolució cap un eixample residencial. En el cas de la zona industrial de La Muga Nord, es determina una estratègia de reducció del sector urbanitzable programat actual.

.


El sistema d’espais oberts del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines

Per altra banda, al costat del sistema de les infraestructures de mobilitat, el PTPCG considera com un sistema bàsic d’estructuració territorial el sistema d’espais oberts. Aposta decididament per no seguir considerant el sòl no urbanitzable només en negatiu, com a reserva futura de sòl a l’espera de ser urbanitzat. Proposa planificar-ho i gestionar-ho proactivament com un sistema consistent i territorialment coherent que garanteixi el funcionament del conjunt del territori i que estructuri els sistemes urbans en un marc de màxima eficiència.

En aquest sentit el PTPCG proposa en el sistema d’espais oberts tres tipus bàsics de sòl segons el grau de protecció que els atorga en front a les transformacions: el de protecció especial, els de protecció territorial i els de protecció preventiva. La categorització del sòl en un o altre tipus esdevé en funció dels seus valors intrínsecs, així com la localització i la topografia.

El PTPCG ubica Castelló d’Empúries en la unitat geomorfològica de la Plana al·luvial de la Muga i del Fluvià que inclou els aiguamolls de l’Alt Empordà, amb una important ornitofauna. Es tracta d’un espai actualment molt desfigurat amb conreus de cereals, camps de fruiters, urbanitzacions i càmpings. A la plana agrícola interior es cultiven cereals, farratges, fruiters i blat de moro. Diverses sèquies, pantalles de xiprers per parar el vent i pollancredes, creuen la plana.

El PTPCG assenyala com àmbit amb figura de protecció el corresponent als Espais del PEIN Aiguamolls de l’Alt Empordà, 4.730 ha, declarat Parc Natural, formats per les aportacions sedimentàries de la Muga i el Fluvià que han permès l'aparició d'una important zona de llacunes litorals i zones aigualoses. La vegetació caracteristica es la dels sorrals marítims, sòls salins, vegetació marjalenca i aigualosa. Presència d'una notable diversitat d’ornitofauna.

Així mateix, el PTPCG situa dintre dels principals connectors ecològics de la comarca l’Eix Muga - Llobregat, eix fluvial format pel curs de la Muga i un dels seus

principals afluents, el Llobregat. Travessa el centre i nord de l’Alt Empordà, amb la qual cosa permet connectar els espais naturals de muntanya (zona de l’Alta Garrotxa, les Salines i sector occidental de l’Albera) amb els del litoral (Aiguamolls de l’Empordà).

Finalment, en l’inventari d’espais amb valor natural i connexions ecològiques proposades pel PTPCG es relacionen el tres àmbits següents:

La Rubina, aquesta unitat inclou un cordó dunar, una extensa zona de salicornar

així com basses d'aigües salobroses i la geozona Estanys de Vialüt.

La Muga, espai fluvial amb important paper connector entre les muntanyes de

l’interior, la plana central i els espais del litoral.

La Mugueta, connecta les dues subunitats del Parc Natural dels Aiguamolls de

l’Empordà i aquestes amb la Muga.


El sistema de les infraestructures de mobilitat del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines

L’eix Figueres - Roses

Aquest eix viari compleix en l’actualitat la doble funció d’accessibilitat des de l’actual N-II a Roses, Castelló d’Empúries i Vila-sacra, amb un traçat que voreja els nuclis urbans, i de distribució en l’entorn de l’eix mateix, fortament colonitzat. La demanda de mobilitat actual, molt elevada, implica plantejar immediatament el desdoblament continu de l’eix, tot garantint-ne la permeabilitat actual, mitjançant l’ampliació de la secció en tot el recorregut, però tenint en compte que, entre Castelló i Roses, l’eix travessa el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

La seva connexió amb la futura A-2 i l’AP-7 es planteja conjuntament per la N-II, tant en sentit nord com en sentit sud. El Pla proposa:

Crear una nova connexió directe entre la C-68 i l’N-II (variant de Vilatenim), al sud de l’actual. Aquesta actuació permetria reestructurar i millorar el funcionament del nus existent, en particular pels moviments entre Figueres ciutat i Roses.

Estudiar la viabilitat d’una línia potent de transport col·lectiu entre Roses i l’estació de ferrocarril intermodal de Figueres-Vilafant.

En termes de millora de les connexions interurbanes, el PTPCG proposa estudiar la creació d’un eix secundari entre Vilacolum (C-31) i Peralada (N-260) per Riumors, Fortià, Castelló d’Empúries (C-68) i Vilanova de la Muga, que permeti crear una alternativa a l’actual carretera de St. Pere Pescador (GIV-6216) que travessa el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquest eix podria canalitzar el trànsit entre la C-31 a Vilacolum, la C-68 a Castelló d’Empúries (principal accés a Roses) i la N-260 a Peralada sense necessitat d’utilitzar la ronda Est de Figueres ni tampoc l’itinerari que formen les carreteres GIV- 6301, GIV-6303, GIV-6216, que no haurien de perdre el seu caràcter plenament integrat atesos els valors naturals del territori que creuen.


2.2. CRITERIS D’ESTRUCTURACIÓ URBANA

Articulació dels nuclis urbans existents

El nuclis urbans es caracteritzen per la seva diversitat, complexitat i proximitat de les parts. Per una certa compacitat que les fa, alhora, accessibles i comprensibles. L'ordenació proposada dóna forma a aquesta nova ciutat litoral partint d’allò que hi ha: dos nuclis urbans consolidats i separats, una estructura turística especialitzada i una ciutat-jardí dispersa que està paulatinament essent ocupada com a lloc de primera residència però que, com a ciutat, utilitza els nuclis consolidats de la marina i de la vila.

Ciutat vol dir, també, utilització intensiva del territori, de forma continuada en el temps, evitant les estacionalitats i els temps i espais morts. Es proposa, en aquest sentit, afavorir la compactació relativa dels teixits urbans i contenir l'extensió de la ciutat dins uns límits que garanteixin la seva funcionalitat. La ciutat no haurà de ser, però un continu urbanitzat, dens, dispers i caòtic. Com ja hem vist, els espais lliures hi tenen també un paper protagonista. Un nou sector d'articulació urbana i dotacions entre la vila i la marina

Com ja hem indicat amb anterioritat, l'ocupació intel·ligent dels sòls compresos entre la carretera C-68 i la marina pot suposar una millora ambiental notable, tant pel que fa als espais naturals com pel que fa als espais urbans. També es considera que una actuació urbanística "rotunda", que posi punt i final a l'extensió del sòl urbà, és la forma d'evitar mals majors i creixements indiscriminats, sense articulació entre ells. És per això que es contempla com un fet positiu apropar la marina a la carretera i, per tant, a la vila. I alhora, apropar els símbols i les imatges urbanes de la vila a la marina.

El passeig proposat per a vianants i bicicletes té com a fita el perfil de la Catedral de Castelló –Santa Maria-, que es visualitza perfectament i recta, des de la mota de la riba esquerra de la Muga. Aquest aspecte, simbòlic si es vol, sens dubte contribuirà a apropar els nuclis de la vila i la marina. Aquesta operació proporcionarà, tanmateix, remat al barri del Puigmal i un nou accés a la marina des de la carretera actual a Roses. Front a la carretera es proposa emplaçar activitats econòmiques seguint amb el criteri endegat a Empuriabrava i al barri del Puigmal. L'actuació es desenvolupa en els sòls corresponents a Les Calandrieres.

Els nous teixits residencials

Però la ciutat proposada suposa no només formar noves centralitats, sinó també consolidar espais buits urbans susceptibles de desenvolupament:

Entorn el nucli del casc antic

• Sector Carretera del Botxí. Constitueix un sector urbanitzable independent. Es preveu una ordenació d’habitatge residencial de baixa densitat en una primera franja situada a tocar dels barris veïns – El Botxí i El Temple- i un desenvolupament en habitatge plurifamiliar en la part sudoest de l’àmbit. Les previsions més substancials d’espais lliures es disposenen formant un parc líneal que constituirà la façana urbana que mira cap a Vilanova de la Muga.

• Camí de Vilanova. Es planteja com una zona de densificació urbana amb habitatge plurifamiliar en petits blocs i amb dotació de comerç de proximitat per servir els teixits residencials pròxims –El Botxí, El Temple, Nostra Senyora del Rosari, Els Terrers, etc-.

• Sector Hort d’en Negre / Tià de l’Estanyol. Es planteja com un sector de desenvolupament mixt, amb habitatge unifamiliar en ciutat jardí en la línia amb front a la “Via verda” sobre la Muga, i en forma de petit eixample amb habitatge plurifamiliar sobre el front del carrer Santa Clara. Les previsions d’espais lliures del sector es disposen front el pas natural de la Mugueta, i la zona d’equipament


Equipar i dotar els barris residencials Les reserves per al nucli vell

La proposta del POUM contempla un parell de sectors de desenvolupament residencial que completen el teixit del nucli vell, a la vegada que garanteixen reserves per a dotacions per al conjunt de tot el nucli:

• Equipaments i dotacions El Mal diner. Es tracta d’una reserva en sòl urbà, ara inclosa dintre de l’àmbit del pla de millora PMU-2 Camí de Vilanova, per una futura ampliació pel costat de ponent dels equipaments públics actuals –cementiri, seveis tècnics, etc-, condicionant l’espai que envolta el cementiri al nord i a ponent com espai verd de protecció. També es reserva el sòl corresponent per a la ubicació d’un tanatori i sala de vetlles, contigua al mateix cementiri i de reserva de la futura ampliació dels serveis de deixalleria per al municipi.

• Al costat dels equipaments abans descrits, s’ubica el paquet d’equipaments corresponent al desenvolupament en sòl urbanitzable articulat al llarg de la carretera del Botxí.

• Entre la Carretera Vella d'Olot a Roses –avui carrer de Santa Clara- i la carretera de Castelló a Les Torroelles i Palau-saverdera, l'Ajuntament ha iniciat un procés de reserva de sòls i construcció d'equipaments municipals, comuns a la vila i a la marina. Aquest sector d'equipaments i parc urbà naturalitzat s’estén des de l'Hort d'en Negre fins la ribera de la Mugueta. El procés ja s'ha endegat amb la construcció de l'IES, propiciada amb una Modificació del Pla general.

A banda del seu caràcter interposat entre la vila i la marina, el lloc té uns referents visuals notables atès que, d'una banda, enllaça amb el connector ecològic de la Muga-Mugueta i per tant amb un lloc d'un gran valor natural i, d'altra banda, enllaça també amb la zona del Rec del Molí, el perfil de l'església de Santa Maria, La Farinera i el Rentador, que connecten amb l'interior del pinyol de la vila, d'un gran valor i referent urbà. Caldrà mantenir aquest criteri de ponderació entre els llocs de gran qualitat urbana i els llocs de gran qualitat natural en les noves actuacions que es proposa dur a terme per refondre la vila i la marina prop de l'aiguabarreig de la Muga i la Mugueta.

Les reserves per Castelló Nou

El POUM contempla uns sectors de desenvolupament mixt residencial/industrial que completen el teixit de Can Sabarrés i, a la vegada, garanteixen unes reserves per a dotacions per al conjunt de tot Castelló Nou:

• Una reserva d’equipaments es disposa al costat del desenvolupament residencial previst que forma part del sector La Muga Sud.

• L’equipament privat existent “Pitch&Putt es proposa de qualificar com a dotació en sòl no urbanitzable, de manera que es consolidi com una franja de protecció respecte del polígon industrial d’El Pla.

Una nova polaritat urbana entre el nucli vell i Empuriabrava

Es proposa una actuació urbanística "potent" que serveixi de punt i final a l'extensió del sòl urbà, i que posi en contacte els símbols i les imatges urbanes de la vila i d’Empuriabrava. El nou desenvolupament que es proposa tindrà funcions mixtes, amb disposició d’usos residencials, comercials i terciaris, hoteleres, etc. Per assolir els objectius de relació funcional entre el nucli vell i el sector d’Empuriabrava es considera indispensable el trasllat de la carretera vella d’Empuriabrava de manera que es compatibilitzin les necessitats de mobilitat entre els dos pols del municipi i la funcionalitat del connector ecològic Muga-Mugueta i sectors adjacents.

L’anterior operació completa el teixit edificatori del barri del Puigmal i permet la ubicació d’una gran reserva d’equipaments –escola d’ensenyament primari i secundari, altres equipaments d’interès social, etc.- que equilibrarà les mancances en reserves per dotacions per al conjunt d’Empuriabrava i li dotarà de valors “d’urbanitat” i de pertinença ciutadana.


Les reserves per Empuriabrava i el Mas Nou

El POUM contempla uns sectors de desenvolupament mixt residencial/industrial que completen el teixit d’Empuriabrava i el Mas Nou i, a la vegada, garanteixen unes reserves per a dotacions per al conjunt de tot aquest àmbit urbà. Es proposen operacions de disposició equilibrada de reserves per equipaments que dotin adequadament els usos residencials actuals i futurs:

• Les Calandrieres. Se situa un gran paquet de reserva per a equipaments públics

destinats a satisfer les necessitats dels futurs desenvolupaments residencials així com per dotar de manera adequada als ja existents. Es disposen en continuïtat amb el sector veí de Mestral-1, per així aconseguir una dimensió adequada per a peces d’equipaments importants –escolars, esportius, etc-

• Flamicell. Es tracta d’una actuació pública per ubicar uns equipaments de

serveis nàutics, amb obertura d’una nova dàrsena i canal d’accés, a tocar de la zona que ocupen els establiments de les empreses nàutiques. Aquesta nova instal·lació evitarà l’intens trànsit de transport rodat d’embarcacions des de les marines seques als llocs d’amarratge.

• Aeròdrom. Es qualifiquen com equipament les instal·lacions esportives situades al costat nordoest de l’aeròdrom, que es veuran complementades amb les futures dotacions esportives i de lleure que es proposen per a l’ordenació del sector.

• El Mas Nou. Es completa la porció del sòl urbà en aquest sector, amb la corresponent reserva d’equipaments públics pel nou sector residencial El Mas Nou Est-1.

Formació una xarxa contínua d’espais lliures

La xarxa hidrològica i la xarxa de camins rurals

L'espai agrícola interior de l’Alt Empordà, al nord del terme municipal de Castelló d’Empúries, és un dels actius de major qualitat de què disposa el municipi. Però l'espai lliure més utilitzat per la ciutadania no és aquest, de bon tros, sinó la franja litoral.

Gairebé sempre, la mofologia del territori vincula la xarxa hidrològica amb la xarxa de camins rurals. Aquest conjunt esdevé un element sine qua non tant per a la potenciació de l’activitat agrícola com per al manteniment del paisatge. Al llarg de tot el terme municipal de Castelló d’Empúries trobem un territori pentinat de recs en

sentit longitudinal. Quan som en els sòls agrícoles ben sovint el paisatge es defineix amb la seqüència: conreus – camí – rec – camí – conreus. No es tracta, per tant, de protegir tan sols el curs d’aigua en sí, sinó de garantir la funcionalitat i la qualitat del sistema en el seu conjunt, proposant de realitzar una gestió integrada del sistema hidrològic.

Amb el mateix criteri, es considera que el planejament municipal ha de potenciar la xarxa de camins en sentit no només longitudinal (N-S), sinó també en sentit transversal (W-E). Una xarxa completa de camins rurals que permeti entrellaçar el sòl no urbanitzable situat interior amb els espais de la façana marítima, sense interferir amb els espais objecte de protecció dintre dels àmbits de reserva integral del Parc Natural dels Aiguamolls.

No es tracta de crear nous camins, sinó de fer una bona tria dels camins rurals hores d'ara ja existents, i de racionalitzar i jerarquitzar una xarxa que permeti estructurar la zona agrícola. En aquest sentit, caldrà definir les seves característiques bàsiques en termes paisatgístics, d’accessibilitat rodada, etc.

D'altra banda, sempre que sigui possible, caldrà garantir la titularitat pública, tant de la xarxa hidrològica com de la xarxa de camins.

No hem d'oblidar que la platja i la zona litoral són la millor zona verda de què disposa Castelló d’Empúries, la de major ús ciutadà. El camp té valor si som capaços de regenerar la façana marítima, la primera línia de mar, i de connectar-la amb l'espai agrícola interior amb garantia i qualitat. I també a l'inrevés: la franja litoral millorarà la seva qualitat sempre i quan compti amb connexions realment funcionals amb l'interior agrícola, també de qualitat. Ambdós espais hi guanyen.


En els sòls urbanitzats

Es proposa la disposició dels sòls destinats a sistemes públics d’espais lliures i parcs urbans en continuïtat amb els espais lliures en sòl no urbanitzable contigu -ja siguin espais agrícoles o de l’àmbit del Parc natural-.

Donades les generoses reserves previstes, no es considera el tractament d’aquests parcs urbans a la manera d’espais lliures “enjardinats”, preveient-se un tractament més proper a plantacions en forma de prats de sembra o arbredes, segons els casos. Alguns criteris que exemplifiquen la proposta de potenciar la formació d'una xarxa contínua d'espais lliures en sòls urbans, poden ser els següents:

• Disposar dintre les zones verdes de la nova zona residencial del sector Hort d’en Negre / Tià de l’Estanyol i les que correspondran al sector de Les Calandrieres, franges de protecció del connector ecològic “Muga-Mugueta i sectors adjacents”.

• Disposar una zona verda en els límits nord i llevant del cementiri, com a cinturó de protecció del sector de desenvolupament del Camí de Vilanova.

• Ubicar una àmplia zona verda de restauració ambiental i paisatgística i d’equipaments a l’aire lliure, corresponents al sector de La Muga, en els marges de la carretera C-68 de Figueres a Roses, de manera que es preserva un dels actius més importants de què disposa la vila: el subtil paisatge que encara ara acompanya els seus dos accessos principals, des de Figueres i des de Roses, així com la funcionalitat del connector Muga-Mugueta i sectors adjacents.

• Formalitzar el front urbà de ponent del nou sector residencial a ponent de Castelló Nou i de l’ampliació del sector industrial d’El Pla, mitjançant la disposició d’un parc perimetral que acompanyi el traçat del vial de límit.

L'objectiu és formar una xarxa contínua i de qualitat d'espais lliures urbans, re-endreçant la primera línia de mar urbanitzada, les platges i els trams finals de les rieres i torrents, i connectant aquesta xarxa urbana amb la matriu d'espais lliures no urbans.

Preservar la qualitat del sòl agrícola

Per tal de garantir la utilització racional del territori, així com la millora de la qualitat i la productivitat del camp, aquesta Revisió del POUM proposa la protecció activa del sòl agrícola no urbanitzable:

• La peça agrícola per sota de la carretera C-68, entre el costat de llevant de la carretera de Sant Pere Pescador i el viaducte sobre la Muga.

• La plana agrícola al Nord de la carretera C-68 al seu pas pel front d’Empuriabrava, entre el Mas Nou i la zona de Parc Natural.

• El fragment agrícola situat al nord-oest del municipi, entre el terme de Fortià i Castelló Nou.

La plana agrícola de Castelló d’Empúries

Es tracta d’incorporar com a línia estratègica la valorització de l’espai rural com a peça clau de la matriu d’espais lliures. Entenem que l'espai agrícola de Castelló d’Empúries, integrat coherentement amb la xarxa d’espais lliures, és un dels elements fonamentals per al manteniment de l’estructura territorial i paisatgística del municipi, i per a la preservació dels sistemes de suport de la urbanització, les aigües i la qualitat ambiental.

Proposem mantenir i potenciar la condició de sòls lliures –agrícoles, o potencialment agrícoles- en tots els sòls situats entre la carretera C-68 Figueres-Roses, La Mugueta i el Rec dels Salins, i en els sòls situats a ponent del nucli de Castelló:

• Consolidant un petit nucli de serveis i magatzems localitzat en les instal·lacions de la Cooperativa a tocar d’equipaments projectat a tocar del marge dret de la Muga.

• Garantint la continuïtat i la permeabilitat de les seves xarxes de suport –els camins i recs- amb els teixits urbans i fins el front litoral, salvant el seu pas quan s'encreuen amb les diverses infraestructures.

• Potenciant la vegetació de ribera, les arbredes i els exemplars arboris aïllats existents.

Com ja hem apuntat, Castelló d’Empúries té un marge important de creixement, en base a:

• La urbanització i consolidació dels sòls urbanitzables que se situen al voltant del nucli vell, de Castelló Nou, del desenvolupament limitat dels teixits residencials en baixa densitat a El Mas Nou i del sector situat a ponent del barri del Puigmal, a Empuriabrava i, encara, sense ocupar tot aquest sòl.

• La regeneració dels teixits urbans dels anys seixanta-setanta.


El municipi de Castelló d’Empúries pot assolir de l’ordre de 20.000 habitants sense haver de sacrificar el seu sòl agrícola, i pot fer-ho sense comptabilitzar la reconversió del seu parc immobiliari de segona a primera residència. En cap cas no es justifica l’extensió indiscriminada cap a sòls no urbanitzables d’alt valor natural, ecològic i agrícola. Ben al contrari, la present revisió del POUM de Castelló d’Empúries aposta per garantir el manteniment i la funcionalitat dels sòls no urbanitzables agrícoles de qualitat: tant en els espais on l’activitat agrícola es manté en actiu, com en els sòls potencialment agrícoles.

En aquests sòls, a més del seu especial interès agrícola, hi concorren valors de protecció del sistema hidrològic subterrani –com a àrea d’infiltració de l’aqüífer- i d’interès per a la preservació de la vegetació i la fauna –com a espais oberts que envolten els espais naturals vinculats a la xarxa hidrològica-.

Per tal de garantir el seu manteniment, la seva qualitat i la seva productivitat, aquests sòls agrícoles hauran de ser llocs accessibles mitjançant una xarxa de pas públic, tant en sentit longitudinal com transversal.

Potenciar la competitivitat del turisme i del lleure

La posada al dia del sector turístic

El punt de partida del planejament general és, evidentment, la realitat de la ciutat que ja existeix. En aquest sentit, no es pot deixar de banda el fet que Castelló d’Empúries, com a municipi litoral compta amb una economia basada en el sector turístic, amb tots els condicionants que suposa l'estacionalitat: una vila amb una població al voltant de 12.000 habitants acull, en períodes cada vegada més reduïts, entorn de 25.000-30.000 habitants més.

En aquesta qüestió, l'aposta del Pla d'ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries és, també, molt clara: fomentar la diversificació i la posta al dia de sector turístic. Una de les línies estratègiques haurà de ser la promoció d’un model turístic de qualitat que incorpori alternatives al model actual de sol i platja. L'objectiu és llimar l'estacionalitat, estendre el temps turístic, com ja hem dit, evitar temps i espais morts. Per aconseguir-ho caldrà dotar la ciutat dels inputs urbans necessaris

per a fer possible la reconversió a un turisme de sol i platja de qualitat.

Encara que de manera incipient, els municipis litorals de l’Alt Empordà, en especial els més propers a la centralitat de Figueres com és el cas de Castelló d’Empúries, estan experimentant un doble procés de renovació: d’una banda per la pròpia activitat turística, i d’altra banda per la seva transformació en ciutats litorals en les quals l’excessiva especialització turística obre pas a noves opcions de diversificació econòmica. Aquest darrer procés representa una oportunitat per afavorir el desenvolupament d’un model territorial i econòmic que aporti noves dinàmiques, tot complementant i redotant les estructures econòmiques i urbanes hereves del desenvolupament turístic dels anys 60 i 70.

És el municipi –la ciutat i els seus entorns no urbanitzables- el que ha de ser de qualitat per tal de garantir aquesta reconversió:

• Pel que fa als sòls no urbanitzables el POUM proposa la formació d’una xarxa d'espais lliures contínua, tot potenciant la qualitat dels espais agrícoles o potencialment agrícoles.

• Pel que fa als espais urbans el POUM proposa la formació d'una ciutat mitjana litoral, amb un espai d’articulació urbana entre el nucli vell i el nucli d’Empuriabrava, amb les dotacions necessàries dels barris residencials.


Això suposa destinar recursos, polítiques i hores de pensar i de feina, per a reconvertir la primera línia de mar de Castelló d’Empúries, especialment en aquells espais hereus del turisme de masses dels anys 60 que han quedat ja obsolets o que paulatinament s'han anat degradant o marginalitzant. En efecte, el POUM proposa garantir la qualitat de la façana litoral en base a dotar d’infraestructures al servei del turisme una primera línia litoral, redefinida més endins, també de qualitat. La consolidació de buits urbans i la reconversió de teixits urbans existents ho permet fer.

Alguns exemples:

• Proposar usos hotelers que siguin compatibles amb el desenvolupament residencial de Les Calandrieres i al sector del Trabuc.

• Disposar un polígon destinat a activitats lúdiques i de serveis complementaris a l’activitat de l’aeròdrom –al mateix sector de l’Aeròdrom i al d’El Poliol-.

• Reordenar i regular les activitats d’hostaleria, lleure i d’oci en la part central d’Empuriabrava –a l’avinguda Fages de Climent-.

• Reurbanitzar i dotar de continuïtat el sistema d’espais lliures i de vialitat al sector Delta Muga.

• Disposar de dotacions i serveis a la utilització de la platja de la Robina.

• Consolidar els usos de càmping de qualitat, mitjançant la seva regulació adequada.

AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES. Pla d’ordenació urbanística municipal / Text refós Document A.2. Memòria de l’ordenació

ESTRATÈGIES DEL PLANEJAMENT


2.3. SOSTENIBILITAT

Els compromisos sostenibilistes i el planejament

La revisió del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) incorpora els plantejaments sostenibilistes per un doble motiu. D’una banda, recollint els principis emanats del vigent Text refós de la Llei d’urbanisme. De l’altra, reflectint l’esperit i la voluntat de l’Ajuntament de Castelló d'Empúries d’avançar en el camí del desenvolupament sostenible mitjançant la subscripció de la Carta d'Aalborg i l'adhesió a la Carta de Tossa i al Consell d'Iniciatives Local pel Medi Ambient (CILMA) de la Diputació de Girona.

La Llei 10/2004, de 24 de desembre, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local va modificar i completar determinats aspectes de la Llei 2/2002, del 14 de març, d'urbanisme, amb la finalitat principal de fomentar l'accés de la població a l'habitatge, la sostenibilitat en l'ús del territori i l'autonomia local. El Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, refon en un text únic el cos legislatiu fins aleshores vigent, posant clarament de manifest el compromís amb el desenvolupament sostenible, destacant-lo com un dels eixos vertebradors de la pròpia llei. Aquest cos legislatiu s’ha completat amb l’aprovació de la Llei 7/2011 d, de mesures fiscals i financeres i la Llei 3/2012 de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme aprovat pel DL 1/2010.

En l’apartat 2.2 d’aquesta Memòria ja s’ha fet menció específica al contingut dels articles 3 i 9 del Text refós de la Llei d’urbanisme, en els quals es defineixen, respectivament, el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible i les directrius per al planejament urbanístic.

En definitiva, la revisió del POUM de Castelló d'Empúries ha de guiar-se per la utilització racional del territori, la preservació dels recursos naturals –inclosos els sòls d’alt valor agrícola– i els valors paisatgístics i historicoculturals, així com per la definició de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori i afavoreixin la cohesió social. Criteris d’actuació sobre els espais lliures

La plana agrícola de Castelló d’Empúries és un dels principals actius de què disposa el municipi. Per aquest motiu, aquesta Revisió proposa una protecció activa d’aquests espais basada en els següents criteris:

• Repensar el territori des de l’òptica de l’eficiència i funcionalitat globals, no només des de l’òptica del desenvolupament urbà. Això es pot aconseguir:

· Mantenint i potenciant l’existència i la funcionalitat de la matriu d’espais lliures coherent i integrada. Considerant la xarxa hidrogràfica, l’espai agrícola, els camins rurals i altres ambients d’interès natural, com a peces bàsiques de l’ordenació territorial del conjunt del municipi.

· Potenciant la xarxa hídrica com a vertebradora del territori, preservant la seva integritat i naturalitat. Alberga una part significativa dels ambients de major interès naturalístic i ecològic del municipi, i permet relligar entre sí els sòls agrícoles, els parcs urbans i les línies de costa.

· Vetllar pel manteniment de la capacitat de recàrrega dels aqüífers, minimitzant la impermeabilització de superfícies en les noves actuacions urbanístiques.

• Evitar la urbanització de zones amb un elevat risc d’inundació:

· Delimitant les zones inundables i reglamentant els usos admesos i la normativa d’aplicació a cadascuna de les franges definides en funció del context, urbà o no urbanitzat, on es trobi.

· Fomentant mesures per minimitzar els riscos derivats de l’estacionalitat de les avingudes dels cursos d’aigua que solquen el municipi, tot evitant la impermeabilització de les seves lleres i ribes.

• Optar per una ordenació del territori que garanteixi la protecció activa dels espais agrícoles no aptes per a la urbanització:

· Posant en valor l’espai agrícola, més enllà del seu rendiment econòmic directe, com a peça bàsica de la matriu d’espais lliures. I fer-ho pels seus valors paisatgístics i socioculturals, que constitueixen un dels actius del turisme de qualitat, un cop superats els actius de sol i platja.

• Preservar i potenciar els elements del patrimoni municipal de tot tipus que formen part de la matriu d’espais lliures:

· Preservant els diversos elements d’interès naturalístic del municipi: hàbitats d’interès comunitari, vegetació forestal de les ribes de cursos d’aigua, zones humides, etc.

· Preservant i potenciant el patrimoni històrico-cultural associat a l’espai rural.


2.4. MOBILITAT

La present revisió del Pla d'ordenació urbanística municipal defineix el model d’implantació urbana i l’estructura general del territori d’acord amb el contingut de l’article 65.e) del RLUC, establint les determinacions necessàries per assolir una mobilitat sostenible en el municipi.

L’estructura territorial del municipi està clarament determinada per dos nuclis principals – la vila i Empuriabrava- físicament separats. Aquesta circumstància accentuen les necessitats de mobilitat interna, ocasionant desplaçaments obligats que en el cas dels residents es realitzen principalment des del carrer Santa Clara, a través de la carretera vella d’Empuriabrava, que es pretèn de conservar tot integrant-la en l’espai connector de l’àmbit de la Mugueta.

L’activitat turística és la més important considerat el conjunt del municipi i comporta increments poblacionals de fins a 6,5 cops en la temporada alta de l’estiu respecte la població resident. La carretera C-68 que creua transversalment el municipi constitueix el principal accés des de l’exterior a la vila i a Empuriabrava i suporta un trànsit molt important (IMD de més de 39.000 vehicles/dia en temporada alta).

La proposta de revisió del POUM, proposa una nova jerarquització de la xarxa viària, assegurant una connectivitat més eficient entre els dos nuclis principals existents i amb els sectors delimitats de nou desenvolupament. Al nucli de la vila es proposa completar la circulació perimetral interna –per ponent, des del passeig de les Oques i per llevant, per darrera dels Horts del Rec del Molí- descongestionant així l’eix dels carrers Pau Casals i Figueres; aquesta actuació permetria l’establiment d’aparcaments de servei al centre històric al costat d’aquest trams d’obertura dels vials de ronda.

La configuració territorial del municipi, amb una topografia absolutament plana, permet una fàcil utilització dels recorreguts per a vianants i biciclets. Aquesta circumstància s’aporofita per la revisió del POUM, proposant una extensa xarxa d’aquests tipus de recorreguts que connectaran els diferents sectors i els espais de reserva d’equipaments i dotacions previstos.

Les consideracions realitzades sobre aquest apartat de mobilitat estan contingudes en el document B.1. Estudi de la mobilitat generada, que forma part de la present revisió del POUM. La incidència dels nous desenvolupaments i les possibles alternatives de connexió entre el nucli de la vila i la marina d’Empuriabrava s’analitzen en l’estudi complementari inclòs en el document B.1.b. Estudi de la mobilitat en l’àmbit del connnector “Muga-Mugueta i sectors adjacents”.


2.5. HABITATGE

La present revisió del Pla d'ordenació urbanística municipal conté les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d’accés a l’habitatge d’acord amb les necessitats detectades a la Memòria social i segons el contingut de l’article 66 del RLUC.

La demografia

El comportament demogràfic de Castelló d’Empúries està condicionat tant per les pròpies dinàmiques internes com per altres factors observables a nivell comarcal (l’Alt Empordà) i/o intercomarcal. Les dades oficials a 31 de desembre de 2008 xifraven la població de Castelló d’Empúries en 11.653 habitants i segons el padró d’habitants de 22/04/09 la població de Castelló d’Empúries era ja de 12.150 habitants. Pel que fa a la seva evolució, es percep una tendència creixent durant l’últim decenni (1998 – 2008). L’increment poblacional ha estat del 121%, passant de 5.283 habitants l’any 1.998 als 11.653 habitants l’any 2008.

Cal tenir en compte que, a Castelló d’Empúries, el nombre d’habitants residents està sotmès a una forta variabilitat estacional, fruit del parc de segona residència present en el municipi i de la seva forta atracció turística.

Pel que fa a la distribució de la població en el municipi de Castelló d’Empúries, segons el padró d’habitants la major part de la població empadronada al municipi viu a la urbanització d’Empuriabrava (7.861 habitants, els quals representen un 65% de la població total). Al nucli urbà de Castelló d’Empúries hi viuen 3.721 habitants, representant el 31% de la població total. El 4% de població restant es distribueix entre el barri de Castelló Nou, amb 416 habitants i un 3% de la població del municipi, i el del Mas Nou, amb 177 habitants i un 1% de la població del municipi. En termes d’inmigració, els pes de la població estrangera a Castelló d’Empúries és molt significatiu i ha anat incrementant-se any rera any. Les dades que disposem del padró del municipi ens indiquen que a data 22/04/09 la població estrangera ha superat lleugerament el 50% del total d’habitants que viuen al municipi. Aquest fet situa a Castelló d’Empúries com un municipi amb un factor pull d’atracció de població que incideix de manera cabdal en l’evolució de la població total del municipi. Pel que fa a l’origen de la població estrangera empadronada a Castelló d’Empúries veiem com el col·lectiu estranger amb més presència és el de nacionalitat marroquina (22%), seguit pel col·lectiu de nacionalitat francesa (19%) i el de nacionalitat alemanya (16%).

Tenint en compte l’esmentat en els apartats anteriors i l’última dada oficial pel que fa a la Dimensió mitjana de les llars a Castelló d’Empúries (2,48 referent a l’any 2001), s’estima la necessitat de 9.543 habitatges principals per l’any 2.021 (últim quadrienni de vigència del POUM).

L’evolució dels segments de població jove i de gent gran dintre del municipi, i la prospectiva de població realitzada permeten calcular una necessitat de 7.049 habitatges principals nous, que podrien nodrir-se tant de nous creixements extensius, com de regeneració del sòl urbà, així com del procés incipient de conversió del parc d’habitatge secundari en parc d’habitatge principal.

Si tenim en compte que la xifra oficial de parc secundari i vacant a Castelló d’Empúries l’any 2.006 s’estimava en 11.804 habitatges (un 83% del total del parc), tot indica que molt d’aquest parc actua en clau d’habitatge principal i, conseqüentment, gran part del parc considerat com a secundari i/o vacant ja és utilitzat avui com a parc principal.

A més a més, i tenint en compte la tendència de Castelló d’Empúries a convertir part del parc secundari en parc principal, les necessitats d’habitatge es nodriran, en part, d’aquesta tipologia d’habitatges. Tanmateix, no podem obviar que el parc secundari d'habitatge juga i jugarà en el futur un paper important com a segona residència o residència turística, principal activitat econòmica i motor econòmic del municipi.

El nou parc d’habitatges que preveu el nou planejament té l’objectiu de donar resposta a les necessitats d’habitatges principals en nous creixements extensius durant el període de vigència del POUM però, gran part del futur creixement demogràfic del municipi, es fonamentarà en parc ja construït.


El parc d’habitatges

El parc d’habitatges a Castelló d’Empúries, segons el darrer cens aprovat per Idescat, era igual a 13.591 habitatges l’any 2.001. En els últims 20 anys disponibles (1981 – 2001) el parc d’habitatges a Castelló d’Empúries ha experimentat un fort creixement: entre els anys 1981 i 2001 el parc total d’habitatges ha crescut en 7.144 habitatges nous, el que representa un 111% respecte la xifra de l’any 1.981.

La tipologia dels habitatges a Castelló d’Empúries respon a les característiques generals d’un municipi costaner amb clara vocació turística. Així doncs, el parc d’habitatges a Castelló d’Empúries es caracteritza pel fort pes de l’habitatge secundari. En concret, en els anys 1981 i 1991, els habitatges secundaris representen més del 80% del parc total del municipi. A partir de l’any 2.001, el pes dels habitatges secundaris disminueix ostensiblement en detriment de la primera residència (derivat d’un procés incipient del canvi de segona per primera residència) i incrementant-se el parc vacant del municipi

El règim de tinença predominant és el de propietat, amb una presència gairebé de 90% del total. La revisió del POUM incorpora diferents propostes d’ordenació del sòl urbà -Plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat- i propostes d’ordenació pel que fa a les noves extensions urbanes -Plans parcials urbanístics en sòl urbanitzable delimitat- que contindran el nou habitatge protegit del municipi que proposa aquesta revisió.

La revisió proposa fins a 315.459 m2 de sostre d’habitatge de nova implantació entre les actuacions en el sòl urbà no consolidat i les actuacions en el sòl urbanitzable delimitat. D’aquest sostre edificable un màxim del 69,74% es podrà destinar a habitatge en règim lliure, mentre que la resta, amb un mínim del 30,26% s’haurà de destinar a habitatges en algun règim de protecció (habitatge de protecció de règim general i especial i habitatge protegit concertat). Aquest sostre residencial equival a un nombre màxim de 2.344 habitatges dintre d’aquest àmbits de nou desenvolupament.

Les consideracions realitzades sobre habitatge estan contingudes en el document A.3. Memòria social, que forma part de la present revisió del POUM.


SECTORS ON ES LOCALITZA L’HABITATGE PROTEGIT


2.6. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL La present revisió del Pla d'ordenació urbanística municipal classifica tot el sòl comprès en llur àmbit en urbà, urbanitzable i no urbanitzable d’acord amb el criteris que s’estableixen en els articles 24 a 33 del vigent TRLUC i el contingut de l’article 64 del RLUC.

El text refós de la revisió del POUM estableix els àmbits inclosos en cadascuna de les classes i categoreis de sòl, que es poden resumir en el quadre següent: Règim del sòl

Situació actual, setembre 2013 superfície %

Sòl urbà 634,53 Ha. 15,00%Sòl urbanitzable programat 62,16 Ha. 1,47%Sòl urbanitzable no programat 0,00 Ha. 0,00%Sòl no urbanitzable 3.534,06 Ha. 83,53%

Total terme municipal 4.230,75 Ha. 100,00%

Revisió POUM / text refós, setembre 2013 superfície %

Sòl urbà consolidat 580,37 Ha. 13,72%Sòl urbà no consolidat 50,90 Ha. 1,20% (1)

Sòl urbanitzable delimitat 157,81 Ha. 3,73% (2)

Sòl urbanitzable no delimitat 0,00 Ha. 0,00%Sòl no urbanitzable 3.441,67 Ha. 81,35%

Total terme municipal 4.230,75 Ha. 100,00%

(1) Àmbits de PMU

(2) Àmbits de PPU


CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I ESTRUCTURA GENERAL


2.7. VALORS A PROTEGIR

La present revisió del Pla d'ordenació urbanística municipal defineix el model d’implantació urbana i l’estructura general del territori d’acord amb el contingut de l’article 65.f) del RLUC, determinant els valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i ambientals que han de ser objecte de protecció. Valors arquitectònics

La revisió del POUM incorpora els instruments de protecció del ric patrimoni arquitectònic i monumental de la vila de Castelló d’Empúries. A aquests efectes inclou en la seva part normativa les determinacions del Pla especial de protecció del casc antic de 1999, recollida en el Document D.1. Protecció del centre històric.

La revisió inclou la protecció de les edificacions i conjunts objecte de protecció, un total de trenta-nou elements –dels quals set tenen la categoria de BCIN-, situats de forma majoritària al centre històric, segons s’especifica en el Document D.2. Catàleg de béns protegits.

Per últim, també s’inclou la protecció de masies i les edificacions objecte de protecció en sòl no urbanitzable, un total de quaranta-cinc elements, segons s’especifica en el Document D.3. Catàleg de masies i cases rurals.

Valors arqueològics

La revisió del POUM incorpora la protecció d’un total d’onze jaciments i/o àmbits d’interès arqueològic, segons s’especifica també en el Document D.2. Catàleg de béns protegits.

Valors ambientals

La revisió del POUM incorpora la protecció dels àmbits corresponents als als Espais del PEIN Aiguamolls de l’Alt Empordà, situats dintre del seu terme municipal. Dintre de les determinacions de regulació urbanística s’inclouen els espais amb valor natural i connexions ecològiques proposades pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG):

La Rubina, amb la seves formacions dunars en el seu àmbit costaner.

L'espai fluvial de La Muga

El connector ecolòlgic de la Mugueta, que connecta les dues subunitats del Parc

natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà i aquestes amb la Muga.

Valors de protecció agrícola

La revisió del POUM incorpora la protecció de la zona d’alt valor agrícola determinada pel PTPCG que correspon a la zona est de la plana de l’Alt Empordà, en el nostre cas, situat entre el terme municipal de Fortià i els voltants de la partida de la Mare de Deu de la Font. Es tracta d’una zona de regadiu acollida a la IGP Poma de Girona i valor per extensió. Els cultius principals a més de pomeres, pereres i presseguers, són els conreus extensius (blat, ordi i civada), farratges, blat de moro, userda i gira-sol. Així mateix es tracta d’una important zona de recàrrega d’aqüífers.

Valors paisatgístics

Les propostes d’ordenació i els nous desenvolupaments previstos a la revisió del POUM es pretenen respectuosos amb els elements significatius del paisatge del territori de Castelló d’Empúries -patrons nítids segons la definició del PTPCG-.

D’acord amb aquesta definció, els patrons nítids constitueixen aquells elements naturals o antropitzats, estructures o patrons històrics d’assentament o d’explotació agrícola que es mantenen bastant inalterats al pas del temps i que defineixen en alt grau la identitat de l’Empordà.

En el cas de Castelló d’Empúries s’esmenten dos àmbits:

Cursos de la Muga i del Fluvià. S’hi detecten tres tipus de patrons associats a l’estructura del territori per on transcorren. Així s’ha de parlar de la successió de serres del tram alt de la Muga; de les zones agrícoles de regadiu associades a les parts còncaves del recorregut central del Fluvià; i a les “closes”, prats de pastura menys salobres, localitzades al tram baix d’ambdós rius.

Voltants de Castelló. Cultius de regadiu interiors, relacionats tant amb els pobles com amb els rius (La Muga), i “closes” o prats de pastura, més relacionades amb el Fluvià.


3. PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES


3.1. SISTEMES

Disposició de reserves per equipaments

El POUM proposa operacions de disposició equilibrada de reserves per equipaments que dotin adequadament els usos residencials actuals i futurs:

• Reserva d’equipaments El Mal diner. Reserva per una futura ampliació dels equipaments existents, i per donar servei als nous desenvolupaments urbans situats sobre la carretera del Botxí.

• Tià de l’Estanyol. Espai d’expansió de les reserves d’equipaments, a tocar de l’actual Institut d’Educació Secundària.

• Castelló Nou. Equipaments públics en el nou sector PPU-12 que constitueix la reserva per a un nucli residencial fins ara amb fortes mancances pel que fa a dotacions.

• El Mas Nou. Equipaments públics en el nou sector PPU-9 que constitueix la reserva per a un nucli residencial fins ara amb fortes mancances pel que fa a dotacions.

• Les Calandrieres. Ubicació d’una important pastilla d’equipament que equilibri les mancances en reserves per a dotacions per al conjunt d’Empuriabrava.

Situació estratègica dels sistemes públics d’espais lliures

El POUM disposa reserves per als sistemes públics d’espais lliures dels nous desenvolupaments en continuïtat, allí on sigui possible, amb els espais lliures o de Parc Natural en sòl no urbanitzable:

• Mota de la Muga. L’objectiu és assegurar la continuïtat com espai no edificable

en el marge esquerre de la carretera de Figueres, protegint els valors paisatgístics i de vistes sobre el nucli vell. Aquests espais lliures podran contenir reserves per a dotacions i/o equipaments no construïts –camps de jocs, pistes esportives, etc.-

• Connector ecològic “Muga-Mugueta i sectors adjacents”. Disposició a tots dos costats de sengles franges d’espais lliures de restauració ambiental i paisatgística que garantiran la funcionalitat de connector del sòl no urbanitzable de protecció del curs de la Mugueta.

• Camí de Can Llobet. Espai lliure de coixí entre el polígon industrial d’El Pla ja desenvolupat i la zona contigua de Parc Natural.

Protecció de connectors

El POUM pretén assegurar connectors naturals entre diverses parts del Parc Natural o bé com a desguàs funcional de zones potencialment inundables:

• La Muga / Castelló Nou. Actuació per potenciar el paper de lligam de la “Via verda” entre les diferents reserves per a equipaments que es disposen al llarg del seu traçat.

• La Mugueta. Connexió del nucli vell amb la resta de la xarxa de vianants i bicicletes.

Formalització dels límits entre el sòl construït i el sòl lliure

El POUM aprofita les actuacions de nou desenvolupament per constituir límits urbans reconeixibles i amb una formalització adequada:

• A ponent de Castelló Nou. Amb el traçat d’un vial urbà de límit, amb passeig

arbrat i recorreguts per a vianants i bicicletes.

• Empuriabrava / La Rubina. Obertura dels límits de llevant d’Empuriabrava, amb disposició d’un nou pont de connexió sobre el rec dels Salins cap a zones de servei de la platja de La Rubina i reservant el marge esquerre d’aquest rec per a recorreguts de vianants i bicicletes.

• Canals d’Empuriabrava. Obertura dels caps dels canals mitjançant actuacions que permetin alliberar-los de les edificacions i/o tanques que impedeixen la seva visió des dels carrers i vies públiques.

Completar la xarxa viària

El POUM aprofita l’oportunitat de les actuacions previstes per l’administració competent –Carreteres de la Generalitat-, sobre el traçat de la carretera de Figueres a Roses, per tal completar l’articulació del sistema viari del municipi:

• Carretera C-68. Es completa el seu traçat en forma d’autovia segregada a partir de la seva entrada des de Vila-Sacra fins a la rotonda de la carretera de Sant Pere Pescador. Tractament de travessa urbana al seu pas per Empuriabrava i construcció d’una nova entrada per la banda oest i ampliació de la rotonda d’’entrada a Empuriabrava centre per l’Avinguda Tramuntana.

• Viaducte C-68 i carretera vella d’Empuriabrava. Ampliació del viaducte existent sobre la Muga que ha augmentat la transparència visual d’aquest àmbit i la modificació de la traça de la carretera vella d’Empuriabrava.

• Variant La Muga / El Pla. Constituirà el front i límit urbà de ponent del nucli de Castelló Nou, podent actuar de “by-pass” de trànsit entre la carretera de Figueres i la carretera de Sant Pere Pescador.


• Connexió Carretera de Fortià / Carretera a Vilanova de la Muga. Disposició de sòl de reserva pel traçat d’una futura connexió, creuant per sobre la Muga, que constituirà la sortida del sector nord de la vila de Castelló d’Empúries.

• Connexió Hort d’en Negre / Carretera vella d’Empuriabrava. Modifica la traça de la carretera vella i constituirà la sortida del sector de l’Hort d’en Negre i tota la part sud de la vila de Castelló d’Empúries cap els sector de ponent d’Empuriabrava.

• Connexió Nucli / Empuriabrava. Construcció –ja completada per la Direcció General de Carreteres- d’un pont amb longitud de taulell suficient per assegurar la funcionalitat del connector biològic de la Mugueta, que no es garantia amb el pas anterior.

• Connexió La Timpa / Hort d’en Mayor. Disposada pel costat de llevant dels horts del Rec del Molí, aprofita la traça que figura al Pla general vigent, per tancar el recorregut de ronda interior del nucli vell de Castelló d’Empúries, acabant de tancar el circuit que constitueixen el carrer de Santa Clara, Avda Josep Tarradellas, carrer del Pont i carrer Cobla Rossinyols.

Connectar la xarxa de vianants i bicicletes

Les actuacions urbanes que proposa el POUM permeten donar continuïtat i completar l’articulació del sistema de la xarxa per a vianants i/o bicicletes del municipi:

• Mota de la Muga. Actuació per potenciar el paper de lligam de la “Via verda”

entre les diferents reserves per a equipaments que es disposen al llarg del seu traçat.

• Pont Vell. Connexió del nucli vell amb la resta de la xarxa per a vianants i bicicletes.

• Passeig del Rec del Molí. Actuació per segregar el trànsit rodat del trànsit de

vianants i bicicletes, amb el seu condicionament com mirador i espai d’estada.

• Camí als Aiguamolls. Aprofitar la constitució del nou front urbà de Castelló Nou, per a la construcció d’un passeig que connecti amb la “Via verda” de la Muga i els camins cap el Parc dels Aiguamolls.

• Camí d’El Cortalet/ Empuriabrava / Vilaüt. Aprofitar l’existència d’aquest recorregut per connectar-lo a la resta de la xarxa projectada.

• Camí Vell de Roses. Connexió amb la reserva d’equipaments públics de Tià de l’Estanyol aprofitant l’eixamplament i condicionament de l’antic camí de Roses fins l’entrada del barri del Mas Nou. Des d’aquest punt, aprofitant la construcció d’un accés elevat amb rampa inclosa en els treballs de desdoblament de la carretera C-68, es connectarà mitjançant el nou carril bici que baixant per l’Avinguda Tramuntana i Marinada ha de portar fins la zona d’espai lliure del Trabuc.


EQUIPAMENTS PÚBLICS


ESPAIS LLIURES


3.2. SERVEIS

• Serveis previstos

Estació de tractament d’aigua potable

La estació està dimensionada per a tractar al voltant de 2.160 m3/h, el que és el

mateix, 52.840 m3/dia, i en aquest moments funciona a l’hivern a 5.000 m

3/dia i a

l’estiu fins a 30.000 m3/dia. Segons les previsions efectuades, serà necessari el

tractament d’uns 2.700 m3/dia d’aigua més que en aquest moments. En principi, no

presenta problemes.

De totes maneres, cal indicar que aquesta ETAP no alimenta únicament al municipi de Castelló sinó també a altres municipis veïns. Per tant, seria necessari predeterminar si té o no capacitat per a abastar als nous creixements que aquí s’estudien, tenint en compte els creixements previstos dels municipis veïns. Estacions depuradores

El sistema de llacunatge del nucli de Castelló en aquest moments està col·lapsat. Per tant, serà necessari que o bé la totalitat de les aigües del casc antic o part d’elles, tant de la població actual com dels creixements, sigui conduïda mitjançant les canonades ja existents, a la EDAR i la seva ampliació; de tal manera, que o bé s’eliminin les llacunes o que tractin aquell volum d’aigua per al qual té capacitat suficient.

L’EDAR ampliada tindrà una capacitat total de 16.000m3/dia, segons el projecte

consultat a l’Agència Catalana de l’Aigua. Durant l’any l’aigua residual produïda per Empuriabrava no col·lapsa els 8.000 m3/dia actuals. Però segons la informació facilitada per AQUALIA es poden assolir consums d’aigua, i per tant de depuració, aproximats als 14.000 m3/dia a l’estiu per Empúriabrava. Per tant, malgrat que durant la resta de l’any l’EDAR ampliada sigui suficient, és probable que durant l’estiu no ho sigui, sobretot si no es prenen les mesures necessàries per a que entrin aigües pluvial a l’EDAR.

La saturació de l’EDAR es faria palesa sobretot en els episodis intensos de pluges del mes d’agost, que caracteritzen el clima de la zona, durant els quals, a part de les aigües negres (14.000 m

3/dia segons previsions de consum, sense considerar

les aportacions de Castelló nucli antic) és molt probable que part de l’aigua de puja entri a l’estació depuradora. Per altra banda, no sembla coherent dimensionar l’EDAR amb capacitat per aquest cas extrem, ja que es donaria uns quants dies durant el mes d’agost, però si que seria interessant plantejar algun dipòsit de laminació de pluja a l’entrada de l’EDAR de tal manera que durant l’avinguda, les primeres aigües que són les més brutes, quedin retingudes a aquest dipòsit i posteriorment siguin tractades amb l’EDAR.

Abastament

Nous sectors nucli urbà

Segons la informació facilitada per CASTELLÓ 2000, per abastar aquests nou sectors no farà falta la construcció de més dipòsits d’abastament i la portada d’aigua potable a aquests sectors consistirà bàsicament en estendre la xarxa existent per aquells punt de major diàmetre.

Nous sectors a Empuriabrava

Segons l’estudi efectuat per AQUALIA per l’abastament dels nous sectors i per solucionar els problemes de la xarxa actual seria necessari efectuar-ne un seguit d’actuacions. Principalment, es considera necessària la construcció d’un, o més dipòsit d’abastament amb una capacitat conjunta de 14.000 m

3 i amb autonomia de

24 hores. La nova xarxa haurà de garantir una pressió mínima de 40 mca, per tant, serà necessari un grup de pressió.

Aquest sistema tindria com a finalitat dotar d’aigua potable en condicions òptimes els nous creixements situats al voltant de Empuriabrava així com els existents, ja que la xarxa actual no funciona correctament.

Es planteja que s’efectui un sistema d’abastament pels nous creixements, que tindria les següents característiques:

- Volum del dipòsit: 1.200 m3

- Dimensions dipòsit: 20x20x3 m - Cost aproximat dipòsit: 240.000 €

Per solucionar els problemes de la xarxa existent s’haurien de construir diversos dipòsits fins a completar els 14.000 m

3 de capacitat. Tot seguit, es planteja la

construcció de 4 més de 3.200 m3 de capacitat:

- Volum dels dipòsits: 4 dipòsits de 3.200 m3

- Dimensions 1 dipòsit: 3x32x34 m - Cost 1 dipòsit: 640.000 € - Cost 4 dipòsits: 2.560.000 €


Clavegueram

Nous sectors nucli urbà

La companyia CASTELLÓ 2000 no ha facilitat informació respecte com hauria de créixer les noves xarxes. Degut a que han informat que en alguns carrers els col·lectors estan col·lapsats, es proposa que les noves xarxes siguin independents de les existents per no agreujar possibles problemes preexistents.

Nous sectors a Empuriabrava

Es planteja la construcció d’una xarxa de sanejament independent a l’existent que connecti a l’estació de bombament, per tal de que l’aigua sigui impulsada a EDAR. En principi, no es contempla la necessitat de construcció d’elements singulars més enllà de la pròpia xarxa. Xarxa elèctrica

Malgrat que en diverses ocasions en que es va sol·licitar una proposta de creixement de la xarxa a FECSA-ENDESA, no s’ha rebut resposta. Per tant, es procedeix a efectuar una estimació de nombre d’estacions transformadores que seran necessàries per sector de creixement, en funció de les potències calculades anteriorment. Igualment, s’ha estimat una longitud aproximada de portada de la línia de MT fins a l’estació transformadora.

Degut a que els creixements urbans es plantegen al voltant de les zones urbanes consolidades, prop de cada nou sector, de vegades fins i tot a l’interior de l’àmbit, es localitzen línies de mitja tensió i estacions transformadores. Per tant, perllongant aquelles línies properes seria suficient, sempre i quan aquestes no estiguin al màxim de la seva capacitat. Aquesta dada resulta impossible d’estimar amb les dades facilitades per la companyia.

El criteri que s’ha seguit per calcular el nombre d’estacions transformadores noves a cada sector ha estat el següent:

1. Per a potències menors a 250Kw no s’ha considerat necessari instal·lar una nova ET.

2. S’han instal·lat dos tipus de ET en funció de la potència requerida: de 630 i de 1000 kw.

3. Les ET de potència 630 kw tenen un cost aproximat de 42.000 euros.

4. Les ET de potència 1.000 kw tenen un cost aproximat de 60.000 euros.

5. El criteri establert per calcular l’estesa de línia ha estat el següent:

6. A les zones on no hi arriba la línia de mitja tensió s’ha comptat la distància des de la línia més propera fins al centre del sector, i s’ha pressupostat dues línies (anada i tornada) per ET al sector.

7. Als sectors on hi ha cable de mitja tensió travessant el sector, s’ha comptabilitzat una estesa de cable mínima de 100 metres.

8. El preu unitari d’estesa de cable elèctric inclou el cable i l’obra civil necessària.

9. El preu unitari d’estesa de cable aplicat ha estat de 40 euros per metre lineal.

Xarxa de gas

Nous sectors al nucli urbà

Actualment, existeix un dipòsit de GLP que està dimensionat per abastar de gas el nucli urbà existent. Per tant, serà necessari disposar de nous dipòsits de GLP i, òbviament, de la xarxa de distribució. La reserva d’espai per ubicar aquests dipòsits, segons informa la companyia, no és excessivament gran, ja que són dipòsit de diàmetre aproximat 2,5 metres. En funció del volum d’emmagatzematge del mateix, s’ha de mantenir una distància de seguretat que en el cas del dipòsit existent són 30 metres.

Els dipòsits de gas són subministrats per la companyia, per tant, no suposen despesa per les entitats municipals.

Nous sectors Empuriabrava

Actualment, Empuriabrava no s’abasteix de gas. En aquest moments, segons informa Universal Gas Work s’està estudiant la possibilitat d’instal·lar un dipòsit al marge dret de la Muga, al costat de la nova depuradora, que podrà subministrar a tota Empuriabrava. Seria convenient que aquest dipòsit es dimensionés considerant els nous creixements.

En el Document B.4. Annex 4. Estudi dels serveis urbanístics bàsics del present POUM s’incorporen, amb major detall, les dades referides als diferents serveis urbanístics.


XARXES DE SERVEIS PROPOSATS


3.3. TEIXITS EDIFICATS

Per anar donant resposta als objectius del POUM que hem exposat abans –molt especialment el de contribuir des del planejament urbanístic al desenvolupament sostenible del municipi-, i avançant una primera formalització dels criteris d'ordenació que també hem descrit, s’enumeren les següents categories de propostes d'ordenació. Completar el teixit residencial

El POUM proposa operacions per completar el teixit residencial, singularment en el nucli de la vila, en continuïtat amb els desenvolupaments veïns, de manera que constitueixin els fronts d’acabament urbà del nucli:

• Camí de Vilanova i Carretera del Botxí. Desenvolupament articulat sobre l’eix de de la carretera del Botxí, entre la sortida a Vilanova de la Muga i la carretera a Pau.

• Hort d’en Negre / Tià de l’Estanyol. Completa el teixit urbà sobre el marge esquerre de la Muga, amb la disposició d’un ample espai lliure de protecció respecte del connector natural de la Mugueta.

El POUM proposa, també, una operació per completar el teixit urbà pel costat de ponent del nucli de Castelló Nou, construint una façana urbana que substitueixi la imatge de “darreres” que actualment presenta la vila per aquell costat:

• La Muga Sud. Una primera franja de teixit residencial en ciutat jardí se situa

sobre les “esquenes” de l’edificació actualment existent. Una segona franja d’edificació en forma d’un petit eixample constitueix el front urbà d’acabament de la vila per aquell costat.

El POUM proposa, aíxi mateix, una operació per permetre l’ordenació del Càmping el Mas Nou en sòl no urbanitzable i extendre l’edificació residencial en baixa densitat amb la qual limita:

• Sector El Mas Nou Est-1. Edificació residencial en baixa densitat.

El POUM proposa, per últim, una operació per completar el teixit urbà pel costat de ponent d’Empuriabrava, a espatlles de l’actual urbanització del Puigmal:

• Les Calandrieres. Es disposa en forma d’un eixample amb densitats i teixits similars a les edificacions contigües, constituint el front urbà d’Empuriabrava en relació a la carretera de Roses.

Redimensionament del teixit per activitats econòmiques

El POUM proposa operacions de redimensionament i d’una adequada ubicació del teixit per a la indústria i les activitats econòmiques en general, singularment sobre l’eix de la carretera de Figueres a l’entrada al municipi i sobre la carretera de Sant Pere Pescador:

• La Muga Sud. Desenvolupament al marge dret de la carretera de Figueres a Roses, deslliurant els terrenys situats entre el costat dret de la carretera C-68, entrant des de Vila-sacra. Es proposen peces aïllades que permetin disposar espais lliures de connexió, en atenció als condicionants sobre inundabilitat del lloc.

• El Pla Sud. La demanda d’activitat industrial que no necessita d’”aparador” es

disposa en continuïtat amb el polígon del Pla actualment ja desenvolupat, constituint el seu nou front pel costat de ponent.

En la zona d’Empuriabrava es disposen un parell més d’ubicacions:

• El Poliol. Per completar la disposició d’activitats lúdiques i/o comercials al voltant de l’activitat de l’aeròdrom, en una ubicació ben separada del teixit residencial actual i disposant un “coixí” d’espai lliure que servirà d’espai de transició amb l’espai de Parc natural pròxim.

• Les Calandrieres. Constituirà un front d’activitat terciàries sobre la carretera C-68 al seu pas per Empuriabrava, en forma de travessa urbana.

Actuacions d’articulació urbana i de reurbanització

El POUM proposa una actuació urbanística "rotunda" que posi punt i final a l'extensió del sòl urbà, evitant mals majors i creixements indiscriminats, sense articulació entre ells. És per això que pensem com un fet positiu apropar la marina a la carretera, i doncs a la vila. I alhora, apropar els símbols i les imatges urbanes de la vila a la marina.

• Les Calandrieres. Actuació amb disposició d’activitats turístiques, hoteleres, etc. i gestió mitjançant sistema mixt i/o concessió administrativa.

Finalment, el POUM proposa una actuació de reurbanització per completar serveis urbans i reordenació de l'espai públic:

Delta Muga. Obertura de vialitat i continuïtat del sistema de carrers i espais lliures.


ESTRUCTURA URBANA


ÀMBITS DE PLANEJAMENT DERIVAT


3.4. USOS

Potenciació d’activitats nàutiques

El POUM proposa operacions de redimensionament i d’adequada ubicació de les activitats nàutiques i dels seus serveis turístics complementaris:

• Dàrsena de Flamicell. Per ubicar serveis d’avarada, hissada i hivernatge de les

embarcacions.

• Marina seca. Per ubicar serveis d’avarada, hissada i hivernatge de les embarcacions.

• Port Moxó. Consolidació dels serveis nàutics per a les embarcacions grosses.

Potenciació d’activitats turístiques

El POUM proposa operacions de redimensionament i d’adequada ubicació dels serveis turístics complementaris:

• Mas Llebrer. Per ubicació de nous usos hotelers

• Avinguda Fages de Climent. Possibilitat de transformación a usos hotelers en les illles de Sant Mori-1, Port Moxò, Salins 4a línia i Badia.

Reordenació d’activitats lúdico-comercials

El POUM proposa operacions de redimensionament i d’adequada ubicació de les activitats d’hostaleria, lúdiques i comercials, evitant zones d’incompatibilitat amb la residència:

• Avinguda Fages de Climent. Regulació normativa d’aquestes activitats.

• El Poliol. Ubicació de les activitats no recomanables amb l’ús residencial.

Reordenació d’activitats aeroportuàries

Un cop aprovat el corresponent Pla director de les activitats aeroportuàries, es planteja l’ordenació física de les edificacions de servei a aquesta activitat, singularment pel seu costat de ponent:

• Aeròdrom. Ordenació edificatòria de les edificacions de serveis i de l’oferta

esportiva i recreativa associada.

Defensa contra avingudes

D’acord amb l’estudi d’inundabilitat es determinen uns àmbits on es necessari realitzar actuacions de defensa dels terrenys colindants per consolidar la seva actual qualificació de sòl urbà o per tal de permetre futurs desenvolupaments. Són aquestes:

• El Mal diner. Aquesta mota servirà de defensa a la reserva per a nous

equipaments d’aquest sector, però en primer lloc per atots els sòls urbans situats sobre l’Avinguda de Pau Casals. És notori el caràcter inundable de tot l’àmbit d’equipaments de la zona de les escoles, el camp de futbol i el poliesportiu, a partir de l’entrada d’avingudes d’aigua que ocasionalment es poden produir a l’alçada de l’Asil Toribi Duran.

• Ponent de Castelló Nou. Es disposarà en l’àmbit del sector PPU-12 La Muga un àmbit de desguàs ràpid per a episodis de crescudes del curs de la Muga pel seu marge dret, amb la construcció de les corresponents defenses i passos del cabal de desguàs.

• Antic càmping La Muga i zona hotelera. S’hauran d’ajustar les defenses d’aquests àmbits a les prescripcions que se’n desprengui dels informes preceptius de l’Agència Catalana de l’Aigua.

• L’Hort d’en Negre. A l’inici de la mota del marge esquerre del riu, després de l’entroncament amb el pont del Pas de Sant Pere, es detecta insuficiència de l’alçada de la mota que deurà de corregir-se.


3.5. ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE

Preservar la qualitat del sòl agrícola Per tal de garantir la utilització racional del territori, així com la millora de la qualitat i la productivitat del camp, aquesta Revisió del POUM proposa la protecció activa del sòl agrícola no urbanitzable:

• La peça agrícola per sota de la carretera C-68, entre el costat de llevant de la carretera de Sant Pere Pescador i el viaducte sobre la Muga.

• La plana agrícola al Nord de la carretera C-68 al seu pas pel front d’Empuriabrava, entre el Mas Nou i la zona de Parc Natural.

• El fragment agrícola situat al nord-oest del municipi, entre el terme de Fortià i Castelló Nou.

La plana agrícola de Castelló d’Empúries

Es tracta d’incorporar com a línia estratègica la valorització de l’espai rural com a peça clau de la matriu d’espais lliures. Entenem que l'espai agrícola de Castelló d’Empúries, integrat coherentement amb la xarxa d’espais lliures, és un dels elements fonamentals per al manteniment de l’estructura territorial i paisatgística del municipi, i per a la preservació dels sistemes de suport de la urbanització, les aigües i la qualitat ambiental.

Proposem mantenir i potenciar la condició de sòls lliures –agrícoles, o potencialment agrícoles- en tots els sòls situats entre la carretera C-68 Figueres-Roses, La Mugueta i el Rec dels Salins, i en els sòls situats a ponent del nucli de Castelló:

• Consolidant un petit nucli de serveis i magatzems localitzat en les instal·lacions de la Cooperativa a tocar de la peça d’espais lliures i equipaments projectat en el sector industrial de La Muga.

• Garantint la continuïtat i la permeabilitat de les seves xarxes de suport –els camins i recs- amb els teixits urbans i fins el front litoral, salvant el seu pas quan s'encreuen amb les diverses infraestructures.

• Potenciant la vegetació de ribera, les arbredes i els exemplars arboris aïllats existents.

Com ja hem apuntat, Castelló d’Empúries té un marge important de creixement, en base a:

• La urbanització i consolidació dels sòls urbanitzables que se situen al voltant del nucli vell, de Castelló Nou, del desenvolupament límitat dels teixits residencials en baixa densitat a El Mas Nou i del sector situat a ponent del barri del Puigmal, a Empuriabrava i, encara, sense ocupar tot aquest sòl.

• La regeneració dels teixits urbans dels anys seixanta-setanta.

El municipi de Castelló d’Empúries pot assolir de l’ordre de 20.000 habitants sense haver de sacrificar el seu sòl agrícola, i pot fer-ho sense comptabilitzar la reconversió del seu parc immobiliari de segona a primera residència. En cap cas no es justifica l’extensió indiscriminada cap a sòls no urbanitzables d’alt valor natural, ecològic i agrícola. Ben al contrari, la present Revisió del POUM de Castelló d’Empúries aposta per garantir el manteniment i la funcionalitat dels sòls no urbanitzables agrícoles de qualitat: tant en els espais on l’activitat agrícola es manté en actiu, com en els sòls potencialment agrícoles.

En aquests sòls, a més del seu especial interès agrícola, hi concorren valors de protecció del sistema hidrològic subterrani –com a àrea d’infiltració de l’aqüífer- i d’interès per a la preservació de la vegetació i la fauna –com a espais oberts que envolten els espais naturals vinculats a la xarxa hidrològica-.

Per tal de garantir el seu manteniment, la seva qualitat i la seva productivitat, aquests sòls agrícoles hauran de ser llocs accessibles mitjançant una xarxa de pas públic, tant en sentit longitudinal com transversal.


DELIMITACIÓ D’USOS COMPATIBLES EN SÒL NO URBANITZABLE


3.6. DESENVOLUPAMENT DEL PLA

Ordenació de sistemes

Els sistemes determinants de l’estructura urbanística de Castelló d’Empúries són: Comunicacions

• A Sistema aeroportuari

A4 Petits aeròdroms i heliports

• P Sistema portuari

P2 Ports esportius

• X Sistema viari

X1 Xarxa territorial bàsica X1p Xarxa territorial projectada X2 Vialitat local bàsica X3 Xarxa complementària

Xr Vialitat de trànsit restringit Xa Àrees d'aparcament

Espais oberts

• V Espais lliures / zones verdes

V1 Parcs

V2 Places

V3 Parcs esportius

V5 Espais de jocs infantils

V6 jardins urbans

V7 Parcs de nova creació / reserva

V8 Parcs de restauració ambiental i paisatgística

• C Costaner

• H Sistema hidrogràfic

• S Protecció de sistemes

Habitatge dotacional públic

• D Habitatge dotacional

Equipaments

• E Equipaments

E1 Docent E2 Sanitari-assistencial E3 Administratiu / proveïment E4 Cultural-social-religiós E5 Esportiu

E6 Funerari / cementiri E7 Reserva sense ús assignat E8 Transport

• T Serveis tècnics ambientals

T1 Aigua

T2 Energia

T3 Depuració

T4 Residus

T5 Comunicacions T7 Reserves sense ús assignat

Qualificacions en sòl urbà D’acord amb les qualificacions del present POUM de Castelló d’Empúries, es delimiten les següents zones en sòl urbà:

1. Nucli antic

1a. Recinte murat o centre històric

2. Eixample

2a. Eixample entre mitgeres

3. Illa tancada

3b. Illa densitat mitjana

4. Illa oberta

4a. Blocs de densitat alta 4c. Volumetria consolidada amb tipologia unitària


5. Cases agrupades

5a. Alineades a vial 5b. Configuració flexible

6. Cases aïllades

6a. Ciutat-jardí intensiva, parcel·la fins 400 m2

6b. Ciutat-jardí extensiva, parcel·la 401 m2 fins 800 m

2

6c. Ciutat-jardí dispersa, parcel·la > 800 m2

7. Industrial

7a. Industrial històric 7c. Industrial aïllat

8. Serveis

8a1. Hotel 8b. Terciari comercial 8e. Dotacions esportives, lúdiques i recreatives

10. Transformació

10a. Remodelació integral: d’ús i teixit

Qualificacions en sòl no urbanitzable

El POUM inclou en aquesta classificació els terrenys que per la seva vocació agrícola, forestal o per les seves característiques de localització relativa, o per no resultar necessaris i adequats a necessitats de creixement dins el marc del desenvolupament urbanístic sostenible, s’han de preservar del procés d’urbanització, així com aquells altres que, per ser espais PEIN o pels seus valors paisatgístics, ecològics o d’altra naturalesa han ser objecte d’especial protecció de tot procés d’urbanització i d’edificació. Constitueix el sòl no urbanitzable tot el territori del municipi de Castelló d’Empúries no classificat com sòl urbà o com sòl urbanitzable, i que compleix amb els requisits esmentats. En cap cas s’entén com a sòl residual, sinó expressament establert en aquest POUM. Integren el sòl no urbanitzable protegit els terrenys que aquest POUM qualifica d’interès agrícola i d’interès natural. Es distingeixen les següents zones de sòl no urbanitzable:

21. Agrícola de valor

24. D'interès ecològic i paisatgístic

24a. De valor reconegut. Àrees de connexió biològica

25. Espais naturals protegits

25a1. Reserva natural integral

25a5. Parc natural. Zona agrícola

25a7. Parc natural. Zona humida

26. Altres usos existents

26b. Dotacions esportives

26c2. Dotacions lúdiques

26e1. Serveis a la xarxa viària

26e2. Dotacions per serveis ambientals

NU-CPEIN Sistema urbanístic costaner

NU-CPEIN-25a1 Reserva natural integral

NU-CPEIN-25a4 Zona costanera

NU-CPEIN-25a5 Zona agrícola

NU-CPEIN-25a7 Zona humida

NU-CPEIN-26b Dotacions: càmping En concret s’assenyalen les següents finalitats de la regulació del sòl no urbanitzable:

a) Preservar l’explotació agrària, especialment en els sòls susceptibles de millorar els seus rendiments.

b) Protegir els elements naturals més remarcables o que defineixen l’aspecte global del territori, preservant els valors ecològics i paisatgístics, entre d’ells els recursos hidrològics.

c) Prevenir els impactes ambientals i paisatgístics associats a processos d’urbanització.

d) Encabir ordenadament els diversos usos o activitats que poden ser permesos en el sòl no urbanitzable.

e) Regular els sistemes i elements d’ús general relacionats amb l’explotació agrària, i establir les determinacions precises que faciliti a la població agrària gaudir de serveis col·lectius al mateix nivell establert per a la població urbana.

f) Sistematitzar la localització d’activitats relacionades amb el lleure i que siguin compatibles amb les funcions essencials del sòl no urbanitzable.

g) Establir criteris sobre les característiques i localització adequada de les instal·lacions i usos d’interès públic i social, per tal que aquests no influeixin en l’equilibri dels diversos sectors de sòl no urbanitzable


Qualificacions en sòl urbanitzable delimitat

El POUM inclou en aquesta classificació els terrenys que es consideren necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i/o de l’activitat econòmica i de demanda social, i es consideren aptes per a la urbanització i complementació de l’estructura urbana dins el marc d’un desenvolupament urbanístic sostenible.

Aquest POUM delimita les següents zones en sòl urbantizable delimitat:

30 a 32 Desenvolupament residencial (DR)

32a. DR densitat baixa: entre 39 i 12 habitatges/ha

33 i 34 Desenvolupament activitat econòmica (DAE)

. 35 a 37 Desenvolupament mixt (DM)

38. Altres desenvolupaments

Es procedirà a la seva ordenació urbanística detallada a través dels Plans parcials urbanístics, i a tal efecte han de: qualificar el sòl, regular els usos i els paràmetres de l’edificació que han de permetre l’atorgament de llicències, assenyalar les alineacions i les rasants, i definir els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums.

Amb l’objectiu de facilitar la gestió i execució de la urbanització, el POUM no delimita els polígons en què poden subdividir-se els sectors als efectes de la seva gestió urbanística. La delimitació de polígons podrà contenir-se en el Pla parcial o tramitar-se com projecte independent un cop aprovat aquest, i prèviament a la gestió i urbanització de cadascun dels subsectors o polígons en què es divideixi el sector.

Polígons en sòl urbà consolidat

Aquelles zones que no es troben incloses en sectors o polígons delimitats en aquest POUM i estan en sòl urbà, s’entenen que tenen la classificació de sòl urbà consolidat, i d’acord amb aquestes normes poden ser objecte d’obtenir llicències d’obres, sense altre requisit genèric que la presentació del projecte i les condicions regulades en les Normes Urbanístiques. Tal com consta en el Document C.2. Fitxes de polígons d’actuació i sectors de planejament, el POUM delimita els àmbits següents amb la finalitat de garantir la justa distribució dels beneficis i càrregues de l'ordenació i que, en definitiva, permetin dur a terme la gestió urbanística integrada; o bé l’execució d’urbanització o reurbanització: Àmbits de volumetria específica (Estudis de detall aprovats)

• Puigmal E1

• Puigmal F1

• Triangle

• Flamicell 16

• Flamicell 30

• Sant Maurici A

• Sant Maurici B

• Sant Maurici C

• Sant Maurici D-E

• Sant Maurici 300

• Alberes Comercial

• Cavallet de Mar

• Club Nàutic

• Illa Cartago

• Port Alegre

• Port Argonautes

• Port Banyuls

• Port Currican

• Port Empordà

• Port Empúries

• Port Grec

• Port Jordi

• Port Mistral

• Port Moxó

• Port Petit

• Port Primer

• Port Rhodes


• Port Salins • Porto Fino • Port Sotavent • Las Chabolas • Delta-Muga • Gran Reserva • Montseny Polígons d’actuació urbanística

• PAU-13. Poblat típic • PAU-17. La Timpa • PAU-18. El Botxí • PAU-22. Puigmal-3 • PAU-24. Capitán • PAU-25. Rotonda de Castelló Nou • PAU-27. Carrer de l’Om • PAU-28. Carrer Comas i Solà • PAU-44 Aires Nous • PAU-45 Cementiri • PAU-46 La Muga Polígons per actuacions aïllades

• AA-1. Ronda del Palau dels Comtes • AA-3. Avinguda Pau Casals • AA-4. Travessia Sant Domènec • AA-5. Carrer Sant Llàtzer • AA-6. Carrer Pere Estany • AA-7. Passatge de la Casa Gran • AA-8. Carrer Almogàvers • AA-9. Pas de Sant Pere • AA-11. Palau Macelli • AA-22. Horts del Rec del Molí • AA-23. Carrer Figueres • AA-24. Castelló Nou-1 • AA-25. Castelló Nou-2 • AA-26. Mas Nou Est-1

Polígons objecte de Pla especial urbanístic

• PEU-1. Plaça Josep Alsina • PEU-2. Flamicell • PEU-5. Avinguda Fages de Climent • PEU-9. Av. Joan Carles I • PEU-10 Estació d’autobusos Av. Fages de Climent • Sòl urbà no consolidat: El present POUM de Castelló d’Empúries delimita, en sòl urbà no consolidat, determinats àmbits de sòl que requereixen la tramitació dels instruments de planejament derivat de transformació urbanística pel seu desenvolupament: Polígons objecte de Pla de millora urbana

• PMU-2. Camí de Vilanova • PMU-3. Can Vahí • PMU-7. Nàutica Port Moxó • PMU-9. Hípica Puigmal • PMU-10. Pont Nou • PMU-11. Antiga Danone • PMU-12. Hotel Castell Blanc • PMU-15. Rotonda Castelló Nou • PMU-16. Mas Llebrer • PMU-17 Club Nàutic • PMU-19. Delta Muga • PMU-20. Aeròdrom • PMU-21. Causa Pia


Polígons en sòl no urbanitzable

Tal com es detalla en el Document C.2. Fitxes de polígons d’actuació i sectors de planejament, el POUM delimita uns àmbits en sòl no urbanitzable amb la finalitat de garantir les reserves per a sistemes i dotacions públiques, i uns altres àmbits a regular mitjançant un Pla especial urbanístic de delimitació dels usos admesos: Sistemes i dotacions públiques en SNU

• S-4. El Grao i platja

• S-5. Camí antic de Roses

• S-6. La Rubina

• S-7. Pont del Rec dels Salins

• S-8. Pas d’Empuriabrava Delimitació d’usos admesos en SNU

• D-1. Cooperativa

• D-2. Pitch & Putt de Castelló Nou

• D-3. Serveis RSU

• D-5. Càmping Castell Mar

• D-7. Càmping Internacional Amberes

• D-8. Càmping Laguna

• D-9. Càmping Nàutic Almata

• D-10. Antic càmping La Muga

• D-11. Benzinera carretera vella d’Empuriabrava

• D-12. Benzinera carretera de Sant Pere

Sectors en sòl urbanitzable delimitat

En el document normatiu C.2 Fitxes de polígons d’actuació i sectors de planejament

d‘aquest POUM es detallen els paràmetres i altres qüestions de cadascun del següents sectors:

Sectors objecte de Pla parcial urbanístic

• PPU-1. Carretera del Botxí / La Mugueta

• PPU-2. Hort d’en Negre / Tià de l’Estanyol

• PPU-3. Industrial El Pla Sud

• PPU-4. Les Calandrieres

• PPU-6. El Poliol

• PPU-7. Mestral-1

• PPU-9. El Mas Nou Est-1

• PPU-12. La Muga Sud


• Convenis urbanístics En el document normatiu B.6 Convenis urbanístics d‘aquest POUM es detallen les bases d’acord, els paràmetres de regulació i altres qüestions de cadascun del següents convenis: Codi Denominació Interessats

CU-1 La Muga / Ctra del Botxí Desestimat CU-2 El Mas Nou Desestimat CU-3 Camí de Vilanova / Casa Gran Desestimat CU-4 Camí de Vilanova / El Mal diner / Rec del Molí Desestimat CU-5 Pont Nou / El Mas Nou Est Srs. Capella CU-6a Sector Mestral-1 Desestimat CU-6b Polígon Mestral-SU Desestimat CU-7 Túnel del Vent Desestimat CU-8 Port Moxó / Nàutica Desestimat CU-9 Hort d'en Mayor Desestimat CU-10 Piscina Castelló Nou Desestimat CU-11 Antiga Danone Teixidor Inmobles CU-12 Sector Poliol Desestimat CU-13 Hort d'en Negre / Tià de l'Estanyol Desestimat CU-14 Rotonda Castelló Nou Sr. Coll Oliva CU-15 Industrial El Pla Sud Sr. Joan Sabadí CU-16 Ponent Desestimat CU-17 Casa Torrecabota / Ctra de Roses Desestimat CU-18 Carrer dels Jueus Desestimat CU-19 Can Vahí Desestimat CU-20 Passatge Almogàvers Desestimat CU-21 Hípica Puigmal Desestimat CU-22 Can Mayor Desestimat CU-23 Sector Puigmal Desestimat CU-24 Carrer Santa Clara Desestimat CU-25 Les Calandrieres Desestimat CU-26 La Llauna Desestimat CU-27 Internacional Amberes Sr. Rafael Grau CU-28 Poblac Típic Sr. Emilio Gallego CU-29 Mas Llebrer Desestimat CU-30 El Mas Nou Est-2 Desestimat CU-31 Capitán Sr. Jurgen Jepsen CU-32 Hotel Castell Blanc Sr. Vicent Oltra

Codi Denominació Interessats CU-33 ---- Vacant CU-34 Alberes (musclera) Desestimat CU-35 Carrer de l’Om (Puigmal) Caja Madrid CU-36 Carrer Comas I Solà Sr. Rosa M. Montañá


SECTORS I POLÍGONS EN SÒL URBÀ


ACTUACIONS A L’ESPAI PÚBLIC


4. PARÀMETRES URBANÍSTICS


4.1. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: PLANEJAMENT VIGENT I PROPOSTA De l’aplicació dels criteris, estratègies i propostes presentats en aquest Pla d’ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries en resulten els paràmetres urbanístics que aquí s’exposen a mode d’aproximació. Les taules següents recullen les dades del Pla general d'ordenació urbana de Castelló d’Empúries de 1987, les dades que resulten de la situació actual d'urbanització del municipi (2010), i les propostes de la present revisió del POUM:

Classificació del sòl

1984-1987 Set. / 2013 Text refós POUM

Sòl urbà 580,48 ha 634,53 ha 631,27 ha

Sòl urbanitzable delimitat 122,72 ha 62,16 ha 157,81 ha Sòl urbanitzable no delimitat 9,25 ha 0,00 ha 0,00 ha

Sòl no urbanitzable 3.518,30 Ha (1) 3.534,06 ha 3.441,67 ha

Total municipi 4.230,75 Ha (2) 4.230,75 ha 4.230,75 ha (1) 3.468,78 ha. Segons Memòria de l’aprovació definitiva del PGOU vigent (2) 4.181,23 ha. Segons Memòria de l’aprovació definitiva del PGOU vigent

La superfície resultant de 4.230,75 ha. adoptada per al terme municipal de Castelló d’Empúries resulta d’un nou amidament digital mitjançant el SIG de la proposta de revisió; coincideix sensiblement amb la superfície de 42,3 Km2 que s’indica a les bases estadístiques de l’IDESCAT. Els sòls urbanitzats i consolidats posteriorment a l'any 1987, es consideren sòls urbans, i resten com a sòls urbanitzables programats –amb la definició actual, delimitats- una superfície de poc més de 62 ha. El text refós de la revisió del POUM proposa classificar aproximadament 158 ha com a sòl urbanitzable delimitat.


4.2. QUALIFICACIÓ DEL SÒL: ZONES PROPOSTA

POUM CASTELLÓ D'EMPÚRIES / Text refós 2013Qualificacions urbanístiques. ZONES

Superfíciecodi Descripció

hectàrees

SÒL URBÀ 367,43

1 NUCLI ANTIC 7,962 EIXAMPLE 3,173 ILLA TANCADA 8,174 ILLA OBERTA 60,625 CASES AGRUPADES 20,246 CASES AÏLLADES 208,347 INDUSTRIAL 13,818 SERVEIS 16,69

10 TRANSFORMACIÓ 11,76

PMU ZONES EN ÀMBITS DE PLA DE MILLORA 16,67

SÒL NO URBANITZABLE 3.270,59

21 AGRÍCOLA DE VALOR 315,1024 D'INTERÈS ECOLÒGIC I PAISATGÍSTIC 225,4625 ESPAIS NATURALS PROTEGITS 1.968,6226 ALTRES USOS EXISTENTS 10,52

NU-CPEIN SISTEMA URBANÍSTIC COSTANER 750,89

SÒL URBANITZABLE DELIMITAT 49,23

30 a 32 DESENVOLUPAMENT RESIDENCIAL (DR) 15,3433 i 34 DESENVOLUPAMENT ACTIVITAT ECONÒMICA (DAE) 16,17

35 a 37 DESENVOLUPAMENT MIXT (DM) 17,72

SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT 0,00

39 URBANITZABLE NO DELIMITAT ---

Qualificació urbanística


4.3. DESENVOLUPAMENT: ÀMBITS DE GESTIÓ I SECTORS

POUM de Castelló d'Empúries / Text refós. Setembre 2013

codi denominació ús/actuació predom. hbtges hbtges resta Total sostre índex àmbit zones vials equipam. esp. lliures portuari aeoportur.

ut. m 2 st. m 2 st. m2 st. m2 s. m2 s. m2 s. m2 s. m2 s. m2 s. m2 s.

Sòl urbà consolidat (SUc)

Polígons d'actuació 0 0 0 0 86.009 58.908 1.390 18.727 6.984 0 0

PAU-13 Poblat típic espai lliure --- --- --- --- --- 109 89 --- --- 20 --- ---PAU-17 La Timpa vialitat --- --- --- --- --- 24.229 23.831 398 --- --- --- ---PAU-18 El Botxí espai lliure --- --- --- --- --- 23.051 22.660 --- 391 --- ---PAU-22 Puigmal-3 vialitat --- --- --- --- --- 5.018 4.384 634 --- --- --- ---PAU-24 Capitán espai lliure --- --- --- --- --- 405 266 --- --- 139 --- ---PAU-25 Rotonda Castelló Nou espai lliure + equip. --- --- --- --- --- 14.574 --- --- 8.285 6.289 ---PAU-27 Carrer de l'Om espai lliure + vials --- --- --- --- --- 2.029 1.526 358 --- 145 --- ---PAU-28 Carrer Comas i Solà equipament --- --- --- --- --- 178 143 --- 35 --- --- ---PAU-44 Aires Nous aparcament --- --- --- --- --- 1.012 1.012 --- --- --- --- ---PAU-45 Cementiri equipament --- --- --- --- --- 10.407 --- --- 10.407 --- --- ---PAU-46 La Muga hoteler --- --- --- --- --- 4.997 4.997 --- --- --- --- ---

Polígons per actuacions aïllades 0 0 0 0 36.315 9.900 18.515 0 7.900 0 0

AA-1 Ronda del Palau dels Comtes vialitat --- --- --- --- --- 457 --- 457 --- --- --- ---AA-3 Avinguda Pau Casals vialitat 468 --- 468 --- --- --- ---AA-4 Travessia Sant Domènec vialitat --- --- --- --- --- 23 --- 23 --- --- --- ---AA-5 Carrer Sant Llàtzer vialitat --- --- --- --- --- 35 --- 35 --- --- --- ---AA-6 Carrer Pere Estrany equipam. públic --- --- --- --- --- 400 --- 400 --- --- --- ---AA-7 Passatge Casa Gran espai lliure + vials --- --- --- --- --- 1.184 148 100 --- 936 --- ---AA-8 Carrer Almogàvers vialitat --- --- --- --- --- 285 --- 285 --- --- --- ---AA-9 Pas de Sant Pere espai lliure + vials --- --- --- --- --- 17.767 --- 11.316 --- 6.451 --- ---AA-11 Palau Macelli espai lliure + vials --- --- --- --- --- 766 --- 253 --- 513 --- ---AA-22 Horts del Rec del Molí vialitat --- --- --- --- --- 13.880 9.752 4.128 --- --- --- ---AA-23 Carrer Figueres vialitat --- --- --- --- --- 15 --- 15 --- --- --- ---AA-24 Castelló Nou-1 vialitat --- --- --- --- --- 624 --- 624 --- --- --- ---AA-25 Castelló Nou-2 vialitat --- --- --- --- --- 67 --- 67 --- --- --- ---AA-26 Mas Nou Est-1 vialitat --- --- --- --- --- 344 --- 344 --- --- --- ---





Polígons d'actuació objecte de pla especial urbanístic 0 0 0 0 59.331 19.708 6.674 4.403 0 28.546 0

PEU-1 Plaça Josep Alsina equipam. públic --- --- --- --- --- 640 --- --- 640 --- --- ---PEU-2 Flamicell dotació pública --- --- --- --- --- 28.546 --- --- --- --- 28.546 ---PEU-5 Av. Fages de Climent espai amb servitud públ. --- --- --- --- --- 7.606 7.606 --- --- --- --- ---PEU-9 Av. Joan Carles I vialitat --- --- --- --- --- 18.776 12.102 6.674 --- --- --- ---PEU-10 Estació d'autobusos equipam. públic --- --- --- --- --- 3.763 --- --- 3.763 --- --- ---

Àmbits de transformació 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

T-1 Moxó hoteler --- --- --- --- ---T-2 Sant Mori-1 hoteler --- --- --- --- ---T-3 Port Salins- tercera línia hoteler --- --- --- --- ---T-4 Badia hoteler --- --- --- --- ---

Sòl urbà no consolidat (SUnc)

Polígons objecte d'un Pla de millora 294 33.133 90.675 123.809 508.937 166.661 60.266 92.212 80.300 0 109.498

PMU-2 Camí de Vilanova habitatge 140 15.614 817 16.431 0,30 54.485 12.922 11.812 24.150 5.601 --- ---PMU-3 Can Vahí hoteler/habitatge 3 1.656 --- 1.656 1,60 1.033 982 --- --- 51 --- ---PMU-7 Nàutica Port Moxó habitatge/ equipament 74 6.419 --- 6.419 0,65 9.875 4.683 --- 5.192 --- --- ---PMU-9 Hípica Puigmal habitatge 38 4.125 --- 4.125 0,50 8.250 5.750 --- --- 2.500 --- ---PMU-10 Pont Nou activitats econ. --- --- 1.678 1.678 0,20 8.390 3.600 --- --- 4.790 --- ---PMU-11 Antiga Danone activitats econ. --- --- 7.315 7.315 0,47 15.691 6.650 7.532 --- 1.509 --- ---PMU-12 Hotel Castell Blanc activitat/hoteler 36 3.347 11.641 14.988 0,77 19.910 12.830 4.880 --- 2.200 --- ---PMU-15 Rotonda Castelló Nou hoteler/comercial --- --- 6.962 6.962 0,45 15.471 6.599 --- --- 8.872 --- ---PMU-16 Mas Llebrer hoteler/comercial --- --- 4.271 4.271 0,85 5.025 5.025 --- 0 0 --- ---PMU-17 Club Nàutic hoteler/comercial --- --- 9.091 9.091 1,85 5.076 4.776 --- 300 --- --- ---PMU-19 Delta-Muga espai lliure + vials --- --- --- --- --- 46.306 33.699 4.757 --- 7.850 --- ---PMU-20 Aeròdrom aeroportuari/equip. privat --- --- 46.928 46.928 --- 312.850 62.570 31.285 62.570 46.927 --- 109.498PMU-21 Causa Pia hoteler/habitatge 3 1.973 1.973 3.945 0,60 6.575 6.575 --- --- --- --- ---





Sòl no urbanitzable (SNU)

Sistemes i dotacions públiques en SNU 0 0 0 0 1.006.923 0 12.335 0 994.588 0 0

S-4 El Grao i platja espai lliure --- --- --- --- --- 508.611 --- --- --- 508.611 (1) --- ---S-5 Camí antic de Roses vialitat --- --- --- --- --- 9.500 --- 9.500 --- --- --- ---S-6 La Rubina espai lliure --- --- --- --- --- 485.977 --- --- --- 485.977 (1) --- ---S-7 Pont del Rec dels Salins vialitat --- --- --- --- --- 200 --- 200 --- --- --- ---S-8 Pas d'Empuriabrava vialitat --- --- --- --- --- 2.635 --- 2.635 --- --- --- ---

(1) Diverses qualificacions de sòls de protecció en SNU

Delimitació d'usos en SNU 0 0 43.468 43.468 467.566 467.565 0 0 0 0 0

D-1 Cooperativa serveis agrícoles --- --- 2.094 2.094 0,25 8.377 8.377 --- --- --- --- ---D-2 Pitch & Putt de Castelló Nou esportiu --- --- 3.300 3.300 0,05 65.990 65.990 --- --- --- --- ---D-3 Serveis RSU serveis ambientals --- --- 1.982 1.982 0,20 9.909 9.909 --- --- --- --- ---D-5 Càmping Castell Mar acampada --- --- 6.726 6.726 0,14 48.045 48.045 --- --- --- --- ---D-7 Càmping Internacional Amberes acampada --- --- 13.414 13.414 --- 121.064 121.064 --- --- --- --- ---D-8 Càmping Laguna acampada --- --- 6.440 6.440 0,08 80.500 80.500 --- --- --- --- ---D-9 Càmping Nàutic Almata acampada --- --- 9.062 9.062 0,08 113.280 113.280 --- --- --- --- ---D-10 Antic càmping La Muga lúdics --- --- --- 0 --- 15.274 15.274 --- --- --- --- ---D-11 Benzinera Ctra vella d'Empuriabrava serveis xarxa viària --- --- 450 450 0,20 2.255 2.255 --- --- --- --- ---D-12 Benzinera Ctra Sant Pere serveis xarxa viària --- --- --- 0 --- 2.872 2.871 --- --- --- --- ---

(*) Pla especial d'ordenació dels usos d'acampada al Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, vigent





Sòl urbanitzable delimitat (SUD)

Sectors objecte de pla parcial urbanístic 2.050 282.327 209.167 491.493 1.578.083 491.759 374.922 139.547 571.856 0 0

PPU-1 Carretera del Botxí / La Mugueta habitatge 235 33.113 4.515 37.628 0,30 125.428 37.178 28.000 7.250 53.000 --- ---PPU-2 Hort d'en Negre/ Tià de l'Estanyol habitatge 320 46.162 10.828 56.990 0,29 196.516 36.945 33.652 37.486 88.433 --- ---PPU-3 Industrial El Pla Sud industrial --- --- 10.334 10.334 0,65 15.801 9.861 908 1.031 4.001 --- ---PPU-4 Les Calandrieres habitatge 1.079 151.117 64.764 215.881 0,33 654.185 177.230 161.545 50.859 264.551 --- ---PPU-6 El Poliol activitats/recreatiu --- --- 47.354 47.354 0,24 197.310 49.140 42.000 12.170 94.000 --- ---PPU-7 Mestral-1 habitatge 192 21.942 --- 21.942 0,31 70.789 37.989 15.678 10.001 7.121 --- ---PPU-9 El Mas Nou Est-1 habitatge 60 6.203 --- 6.203 0,30 20.675 11.192 5.788 1.500 2.195 --- ---PPU-12 La Muga Sud activitats/habitatge 164 23.790 71.371 95.161 0,32 297.379 132.224 87.351 19.250 58.555 --- ---


4.4. USOS: POTENCIALS I IMPLANTATS El potencial edificatori del sòl ja urbanitzat: el sòl urbà

El Pla general de 1984 (amb versió refosa aprovada el 1987) qualificava com sòl urbà 580,48 ha de superfície, amb una reserva de sòl urbanitzable programat de 112,72 ha i 9,25 ha de sòl urbanitzable no programat. En els anys compresos entre 1987 i setembre de 2010, s’ha incorporat al sòl urbà una superfície de sòl urbanitzable de 54,05 ha restant en règim de sòl urbanitzable programat una extensió de 62,16 hectàrees.

En el període de vigència del Pla general 1984-2012, ha estat gestionada urbanísticament i efectivament urbanitzada una superfície de sòl de 54,05 ha –entre sòls urbans, urbanitzables i la part de sòl no urbanitzable que es va programar donant lloc al polígon industrial d’El Pla-, amb un potencial edificatori total de 9.105 habitatges i una densitat de 38,9 hab/ha. En el mateix període es va produir el procediment de desclassificació del sòl urbanitzable programat de La Rubina, que va passar a ser qualificat com a sistema d’espai lliure en sòl no urbanitzable.

Hem dit abans que el municipi tenia 13.591 habitatges censats l’any 2001, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. D’aquests habitatges censats el 2001, 2.371 eren principals, 6.028 secundaris i 5.192 habitatges eren vacants i d’altres. Segons això, i sense poder entrar en les fineses aritmètiques que serien desitjables, es pot concloure que Castelló d’Empúries disposa, hores d’ara, d’un total de 18.993 unitats de cadastre d’urbana segons el padró d’IBI de 2006, de les quals 14.801 són habitatges; d’aquests uns 2.700 són principals (18%), uns 6.000 (40%) són secundaris i uns 6.700 (42%) estan per ocupar o es troben en altres condicions. Segons les dades d’IDESCAT, el rati d’ocupació per a cada habitatge principal és d’una ocupació mitjana de 2,48 persones.

El potencial edificatori dels sòls que e l POUM proposa delimitar com àmbits de plans de millora en sòl urbà no consolidat

El POUM proposa classificar com a sòl urbà no consolidat sotmès a plans de millora urbana un total de 50,90 hectàrees de sòl. Es tracta d’àmbits de planejament on es produeixen canvis de classificació i reordenació del teixit edificatori que deuran de realitzar les cessions per reserves de sistemes d’espais lliures i/o equipaments que reglamentàriament els hi són exigibles.

La taula següent detalla els potencials edificatoris dels PMU en sòl urbà no consolidat, segons els seus usos específics:

Àmbits PMU (ha)

Sòls adreçats usos residencials 11,00 21,61%

Sòls activitats, comercials, hotelers, serveis, esportius 39,90 78,39%

Total àmbits PMU 50,90 100,00% Sostre Habitatges Població (m2 sostre) (unitats) (habitants)

Habitatge lliure (màxim) 25.919 216 536 Habitatge de protecció pública (mínim) 4.790 51 126 Habitatge protecció concertat (mínim) 2.424 27 67

Totals 33.133 294 729

Activitats, comercials, hotelers, serveis 90.673

Sostre total sòl PMU 123.809

Sòl urbà no consolidat PMU 508.937 m2 sòl

En el sòl urbà no consolidat on el POUM delimita 13 àmbits de plans de millora urbana hi ha un potencial edificatori per implantar un màxim 294 habitatges de nova creació, dels quals aproximadament 78 estaran sotmesos a algun règim de protecció pública o de preus accessibles. El pla general actual preveia un total de 8 habitatges en tres dels polígons que ara s’inclouen en el règim del sòl urbà no consolidat, per la qual cosa, l’increment net de nous habitatges resultant és de 286 habitatges.


El potencial edificatori dels sòls que e l POUM proposa delimitar com sòls urbanitzables

El POUM proposa classificar com a sòl urbanitzable 157,81 hectàrees de sòl, tot i que en localitzacions i configuracions distintes a les proposades pel PGOM de 1987. El POUM proposa també revisar a l’alça els compromisos de cessió de sistemes urbans i d’execució d'infraestructures de connectivitat, els aprofitaments, els índexs nets d’edificació i la barreja d’usos urbans, entre d’altres aspectes. Tanmateix, proposa ajustar lleument la superfície dels sòls urbanitzables –delimitats- que van ser classificats pel PGOM de Castelló d’Empúries de 1987 i que encara no han estat gestionats urbanísticament.

La taula següent detalla els potencials edificatoris dels sòls urbanitzables, segons els seus usos específics:

Àmbits PPU Superfície de sòl urbanitzable (ha) Sòls adreçats a eixamples urbans (usos mixtes d’habitatge, habitatge protegit, comerç i serveis) 114,23 72,39% Sòls usos lúdics i serveis turístics 19,70 12,48% Sòls industrials 23,88 15,13%

Total sòl urbanitzable 157,81 100,00% Sostre Habitatges Població (m2 sostre) (unitats) (habitants)

Habitatge lliure (màxim) 194.099 1.128 2.797 Habitatge de protecció pública (mínim) 58.583 612 1.518 Habitatge protecció concertat (mínim) 29.644 310 769

Totals 282.326 2.050 5.084

Comercial, serveis i terciari urbà 47.726 320 activitats (150 m2/ activitat) Hoteler, lúdic i serveis turístics 79.737 Industrial i magatzems 81.704 165 activitats (500 m2/activitat)

Sostre total sòls urbanitzables 491.493

Sòl urbanitzable total 1.578.083 m2 sòl

En els sòls urbanitzables que proposa el POUM hi ha un potencial edificatori per implantar un màxim de 2.050 habitatges, dels quals aproximadament 922 estaran sotmesos a algun règim de protecció pública o de preus accessibles. El pla general actual preveia un total de 135 habitatges en un dels àmbits –Mestral-1- que ara s’inclouen en el règim del sòl urbanitzable delimitat, per la qual cosa, l’increment net de nous habitatges resultant és de 1.915 habitatges. Així doncs, posant en joc els nous sòls urbanitzables proposats pel POUM i suposant segons les previsions del Pla director territorial de l’Empordà que calcula un habitatge principal per cada dos habitatges de nova creació, Castelló d’Empúries tindria un potencial residencial d’uns 6.000 a 6.400 habitatges principals –parc d’habitatges principals existent, més habitatges en sòls urbans no consolidats i urbanitzables-. El parc d’habitatges tindria capacitat per a uns 15-16.000 habitants, tot mantenint uns 6.000 habitatges secundaris i 5.000 de vacants, que en realitat es troben en un procés creixent d’ocupació permanent.


4.5. ESTÀNDARS URBANÍSTICS DEL PLA Sistemes Les taules següents recullen les dades globals de superfícies destinades a sistemes segons la classificació del sòl. La primera taula reflexa la proposta del present Text refós del POUM de Castelló d’Empúries, i la segona taula aporta les dades comparatives referides al Pla de 1987, a la situació actual a setembre de 2013 i a les propostes del text refós d'aquesta revisió. En les taules següents, les abreviatures són:

SUC: Sòl urbà consolidat SNC: Sòl urbà no consolidat SUD: Sòl urbanitzable delimitat SND: Sòl urbanitzable no delimitat SNU: Sòl no urbanitzable

Descripció SU SUC SNC SUD SND SNU Total

ha. ha. ha. ha. ha. ha. ha. Sistema aeroportuari (A) 10,95 --- 10,95 --- --- --- 10,95 Sistema portuari (P) 60,33 60,33 --- --- --- --- 60,33 Sistema viari (X) 125,60 119,57 6,03 37,32 --- 41,08 204,08

Espais lliures i z. Verdes (V) 35,32 27,29 8,03 57,31 --- 0,12 92,75 Costaner (C) --- --- --- --- --- 54,23 54,23

Sistema hidrogràfic (H) --- --- --- --- --- 56,26 56,26 Protecció de sistemes (S) 2,35 2,35 --- --- --- 12,18 14,53 Equipaments (E) 26,16 16,94 9,22 13,95 --- --- 40,11 Serveis tècnics ambient. (T) 3,13 3,13 --- --- --- 7,21 10,34 Total 263,84 229,61 34,23 108,58 --- 171,08 543,50 Zones en sòl urbanitzable delimitat El present Text refós del Pla d’ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries preveu les següents zones en sòl urbanitzable delimitat: Zones en sòl urbanitzable delimitat Superfície

Clau 32 Desenvolupament residencial 15,34, ha Clau 34 Desenvolupament d’activitat econòmica 16,17, ha Clau 36 Desenvolupament mixt 17,72, ha Total SUD 49,23 ha

Zones en sòl urbà El present Text refós del Pla d’ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries preveu les següents zones en sòl urbà –considerant els sòls consolidats i no consolidats-: Zones en sòl urbà Superfície

Clau 1 Nucli antic 7,96 ha Clau 2 Eixample 3,17 ha Clau 3 Illa tancada 8,17 ha Clau 4 Illa oberta 60,62 ha Clau 5 Cases agrupades 20,24 ha Clau 6 Cases aïllades 208,34 ha Clau 7 Industrial 13,81 ha Clau 8 Serveis 16,69 ha Clau 9 Logística ---- ha Clau 10 Transformació 11,76 ha SUC Sòl urbà consolidat 350,76 ha SNC Zones en àmbits de Plans de millora 16,67 ha Total SU 367,43 ha Resum de zones i sistemes segons el règim del sòl El conjunt de les zones i sistemes qualificades pel present Text refós del Pla d’ordenació urbanística municipal de Castelló d’Empúries, agrupat pel règim del sòl, es quantifica en la taula següent: Règim del sòl SU SUC SNC SUD SND SNU Total

ha. ha. ha. ha. ha. ha. ha. Zones 367,46 350,76 16,67 49,23 --- .

3.270,59 3.687,25 Sistemes 263,81 229,61 34,23 105,58 --- 171,08 543,50 Total 631,27 580,37 50,90 157,81 --- 3.441,67 4.230,75


De conformitat amb l’article 58.1.f) del Text refós de la llei d’urbanisme, el sistema general d’espais lliures ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic. En sòl urbà consolidat el sostre potencial destinat a ús residencial és de 2.587.984 m2 st. Per aquest àmbit –excloent les àrees sotmeses a plans de millora urbana- la superfície resultant de nou amidament que aquest text refós del POUM qualifica de parcs urbans és d’unes 27,30 hectàrees. Amb l’estàndard aplicable, per al potencial edificatori residencial abans esmentat s’exigirien un total de 517.597 m2 de sòl per espais lliures -51,76 ha.-; resultaria doncs un dèficit d’unes 24,60 hectàrees.

Les delimitacions de sòl urbanitzable han tingut en compte els dèficits de dotacions –equipaments i sobre tot espais lliures- pel que fa al sòl urbà residencial consolidat pel planejament anterior. Les determinacions de delimitació d’aquests sòls han inclós unes obligacions de reserves de sòls per equipaments i espais lliures molt superiors a les mínimes exigibles en sòl urbanitzable.

El conjunt de sòl urbanitzable delimitat abasta un total de 157,89 hectàrees, a les quals els hi correspondrien unes reserves mínimes per a espais lliures del 10% de la seva superfície, equivalents a 15,79 hectàrees –l’estàndard de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre aplicat als 282.326 m2 st. residencial és inferior- i les reserves realment imposades són de 57,31 hectàrees, la qual cosa suposa un escreix de cessions de 41,52 hectàrees.

En els sectors de més extensió –PPU-1 Carretera del Botxí/ La Mugueta, PPU-4 Les Calandrieres, i PPU-12 La Muga Sud- la part de la reserva d’espais lliures que ultrapassa les cessions obligatòries per a cada sector s’han qualificat com espais lliures sota la clau de parc de restauració ambiental i paisatgística, adscrits al cómput d’estàndards per al sòl urbà consolidat.

La superfície total d’aquests sòls qualificats com espais lliures de titularitat pública –41,52 hectàrees d’escreix en SUD- ultrapassen de molt el dèficit d’aquelles 24,60 hectàrees a les quals ens referim més amunt, fins i tot descomptant les 7,22 hectàrees que es qualifiquen com a clau V6 de jardins urbans de petita dimensió i que podriem considerar qüestionable la seva adscripció al compliment dels estàndards legalment exigibles.

En els sectors que donen front al connector de la Mugueta –PPU-1 Carretera del Botxí/ La Mugueta, PPU-2 Hort d’en Negre i PPU-4 Les Calandrieres- o al sector de la Rubina del Parc natural –PPU-6 El Poliol- la reserva d’espais lliures que no donen servei directe als usos residencials dels nous desenvolupaments s’han qualificat com espais de parc de restauració ambiental i paisatgística, disposats en continuitat amb tots els àmbits de protecció delimitats que conformaran el connector entre les reserves integrals del nord i el sud del Parc natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà.

També en sòl no urbanitzable, el POUM incorpora la modificació puntual instada per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i aprovada definitivament en data 29/3/2000, que va desclassificar 59,69 hectàrees de sòl urbanitzable al sector anomenat d’Adjuriabrava, que ara passa a clau de sòl de protecció d’interès ecològic, apte per a la seva futura incorporació al Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

En el cas de les reserves per equipaments per al sòl urbanitzable delimitat, el 5% de la seva superfície exigible és equivalent a 7,89 hectàrees –l’estàndard de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre aplicat als 282.326 m2 st. residencial o dels 20 m2 per cada unitat d’habitatge, és inferior també en aquest cas- i les reserves realment imposades són de 13,95 hectàrees, la qual cosa suposa un escreix de cessions de 6,06 hectàrees.

Sòls per a desenvolupar

A mode de resum, a Castelló d’Empúries resulten sòls urbanitzables per a desenvolupar mitjançant plans parcials urbanístics –157,81 ha-. i sòls urbans no consolidats a desenvolupar mitjançant plans de millora –50,90 ha.-, que sumen un total de gairebé 209 ha de superfície que corresponen als sectors que proposen nova edificabilitat residencial, comercial, terciària i d’activitats econòmiques. El conjunt de tots ells donarà com a resultat la formació de la nova ciutat de Castelló d’Empúries proposada.

En l’actualitat la superfície del sòl urbà qualificat és de 634,53 hectàrees i la superfície de sòl urbanitzable programat és de 62,16 hectàrees.

Els sòls urbanitzables de nova delimitació sumen un total de 157,81 hectàrees, que representen per tant un creixement del 24,87% respecte de sòl urbà actualment qualificat. Si als sòls delimitats per la revisió se’ls exclou els sòls urbanitzables actualment programats, la nova delimitació en realitat només augmenta el sòl urbanitzable de 95,65 hectàrees, que suposa un creixement del 15,07% respecte del sòl urbà actualment qualificat. En tots dos casos, l’increment resultant és inferior al topall màxim del 30% que imposa el PTP de les Comarques Gironines per al cas de creixement moderat, que s’atribueix al cas de Castelló d’Empúries i Empuriabrava. Es segueixen els criteris de transformació d’unes àrees especialitzades com Castelló Nou i Empuriabrava cap a una àrea complexa d’usos urbans i també s’atèn l’estratègia de reducció establerta per a la zona industrial de La Muga que es qualifica en bona part com equipaments i espais lliures públics de cessió.

La taula de la pàgina següent recull les dades totals per al conjunt dels Plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat i dels sectors en sòl urbanitzable delimitat a desenvolupar mitjançant Plans parcials urbanístics, i alhora diferenciant els paràmetres per als dos tipus de sòls.



QUADRE RESUM Total

Instrument de planejament PMU % PPU %

Superfície total 208,71 ha 50,90 ha 100,00% 157,81 ha 100,00%

Sistemes 142,86 ha 34,23 ha 67,25% 108,63 ha 68,84%

espais lliures 65,22 ha 8,03 ha 57,19 ha

equipaments 23,17 ha 9,22 ha 13,95 ha

viari 43,52 ha 6,03 ha 37,49 ha

aeroportuari 10,95 ha 10,95 ha --- ha

Zones 65,85 ha 16,67 ha 32,75% 49,18 ha 31,16%

usos residencials, comercial i terciari 36,33 ha 3,25 ha 33,08 ha

usos industrials 11,85 ha 0,66 ha 11,19 ha

serveis turístics, hotelers, esportius 17,67 ha 12,76 ha 4,91 ha

Sostre màxim 615.299 m2 st 123.806 m2 st 491.493 m2 st

activitats econòmiques i comercials 299.840 m2 st 48,73% 90.673 m2 st 73,24% 209.167 m2 st 42,56%

habitatge 315.459 m2 st 51,27% 33.133 m2 st 26,76% 282.326 m2 st 57,44%

habitatge de renda lliure 220.018 m2 st 69,75% 25.919 m2 st 78,23% 194.099 m2 st 68,75%

habitatge HPO protegit 63.373 m2 st 20,09% 4.790 m2 st 14,46% 58.583 m2 st 20,75%

habitatge HPC protegit concertat 32.068 m2 st 10,17% 2.424 m2 st 7,32% 29.644 m2 st 10,50%

habitatges 2.344 unitats 294 unitats 2.050 unitats

població estimada 5.813 729 habitants 5.084 habitants

superfície construïda mitjana/ habitatge 134,58 m2 st 112,70 m2 st 137,72 m2 st

densitat mitjana 11,23 5,78 12,99 hbtges/ ha

Plans de millora urbana Plans parcials urbanístics

hbtges/ hahbtges/ ha

habitants


POUM de Castelló d'Empúries / Text refós. Setembre de 2013MEMÒRIA SOCIAL. Habitatge de protecció pública.

codi denominació localització ús/actuació predom. àmbit densitatmàx. mín. mín. màx. mín. mín.

m2 sòl hbtges/Ha Total RLL HPO HPC Total RLL HPO HPC

Sòl urbà no consolidat (SNC)

100,00% 73,47% 17,35% 9,18% 100,00% 78,23% 14,46% 7,32%

Polígons objecte d'un Pla de millora 508.937 294 216 51 27 33.133 25.919 4.790 2.424

PMU-2 Camí de Vilanova nucli habitatge 54.485 25,70 140 88 34 18 15.614 10.735 3.240 1.639PMU-3 Can Vahí nucli hoteler/habitatge 1.033 29,04 3 3 --- --- 1.656 1.656 --- ---PMU-7 Nàutica Port Moxó nucli habitatge 9.875 74,94 74 74 0 0 6.419 6.419 0 0PMU-9 Hípica Puigmal empuriabrava habitatge 8.250 46,06 38 24 9 5 4.125 2.836 856 433PMU-10 Pont Nou nucli activitats econ. 8.390 --- --- --- --- --- --- --- ---PMU-11 Antiga Danone castelló nou activitats econ. 15.691 --- --- --- --- --- --- --- ---PMU-12 Hotel Castell Blanc empuriabrava activitat/hoteler/hab. 19.910 18,08 36 24 8 4 3.347 2.301 695 351PMU-15 Rotonda Castelló Nou castelló nou hoteler/comercial 15.471 --- --- --- --- --- --- --- --- ---PMU-16 Mas Llebrer empuriabrava hoteler 5.025 --- --- --- --- --- --- --- --- ---PMU-17 Club Nàutic empuriabrava equipam. privat 5.076 --- --- --- --- --- --- --- --- ---PMU-19 Delta-Muga empuriabrava sistemes públics 46.306 --- --- --- --- --- --- --- --- ---PMU-20 Aeròdrom empuriabrava equipam. privat 312.850 --- --- --- --- --- --- --- --- ---PMU-21 Causa Pia nucli hoteler/habitatge 6.575 4,56 3 3 --- --- 1.973 1.973 --- ---


100,00% 55,02% 29,85% 15,12% 100,00% 68,75% 20,75% 10,50%

Sectors objecte de pla parcial urbanístic 1.578.083 2.050 1.128 612 310 282.326 194.099 58.583 29.644

PPU-1 Carretera del Botxí / La Mugueta nucli/ castelló nou habitatge 125.428 18,74 235 128 71 36 33.113 22.765 6.871 3.477PPU-2 Hort d'en Negre/ Tià de l'Estanyol nucli habitatge 196.516 16,28 320 170 100 50 46.162 31.736 9.579 4.847PPU-3 Industrial El Pla Sud castelló nou industrial 15.801 --- --- --- --- --- --- ---PPU-4 Les Calandrieres empuriabrava activitats/habitatge 654.185 16,49 1.079 587 327 165 151.117 103.893 31.357 15.867PPU-6 El Poliol empuriabrava activitats/recreatiu 197.310 --- --- --- --- --- --- ---PPU-7 Mestral-1 empuriabrava habitatge 70.789 27,12 192 116 50 26 21.942 15.085 4.553 2.304PPU-9 El Mas Nou Est-1 mas nou habitatge 20.675 29,02 60 40 13 7 6.202 4.264 1.287 651PPU-12 La Muga Sud castelló nou activitats/habitatge 297.379 5,51 164 87 51 26 23.790 16.356 4.936 2.498

TOTAL 2.087.020 2.344 1.344 663 337 315.459 220.018 63.373 32.068100,00% 57,34% 28,28% 14,38% 100,00% 69,74% 20,09% 10,17%

RLL: habitatge de renda lliure / HPO: habitatge de protecció oficial / HPC: habitatge de protecció concertat

habitatges m2 st.habitatges ut.


POUM de Castelló d'Empúries / Text refós.Setembre de 2013Balanç d'habitatges

codi denominació localització ús/actuació predom. àmbit densitat Diferència habitatges habitatgesunitats unitats

m2 sòl hbtges/Ha POUM PGOM

Sòl urbà no consolidat (SNC)

Polígons objecte d'un Pla de millora 508.886 286 294 8

PMU-2 Camí de Vilanova nucli habitatge 54.485 25,70 140 140 ---PMU-3 Can Vahí nucli hoteler/habitatge 1.033 29,04 0 3 3PMU-7 Nàutica Port Moxó nucli habitatge 9.875 74,94 74 74 ---PMU-9 Hípica Puigmal empuriabrava habitatge 8.250 46,06 36 38 2PMU-10 Pont Nou nucli activitats econ. 8.390 --- --- --- ---PMU-11 Antiga Danone castelló nou activitats econ. 15.691 --- --- --- ---PMU-12 Hotel Castell Blanc empuriabrava activitat/hoteler/hab. 19.910 18,08 36 36 ---PMU-15 Rotonda Castelló Nou castelló nou hoteler/comercial 15.471 --- --- --- ---PMU-16 Mas Llebrer empuriabrava hoteler 5.025 --- --- --- ---PMU-17 Club Nàutic empuriabrava equipam. privat 5.025 --- --- --- ---PMU-19 Delta-Muga empuriabrava espais lliures/vialitat 46.306 --- --- --- ---PMU-20 Aeròdrom empuriabrava aeroportuari 312.850 --- --- --- ---PMU-21 Causa Pia nucli hoteler/habitatge 6.575 4,56 0 3 3


Sectors objecte de pla parcial urbanístic 1.578.083 1.915 2.050 135

PPU-1 Carretera del Botxí / La Mugueta nucli/ castelló nou habitatge 125.428 18,74 235 235 ---PPU-2 Hort d'en Negre/ Tià de l'Estanyol nucli habitatge 196.516 16,28 320 320 ---PPU-3 Industrial El Pla Sud castelló nou industrial 15.801 --- --- --- ---PPU-4 Les Calandrieres empuriabrava activitats/habitatge 654.185 16,49 1.079 1.079 ---PPU-6 El Poliol empuriabrava activitats/recreatiu 197.310 --- --- --- ---PPU-7 Mestral-1 empuriabrava habitatge 70.789 27,12 57 192 135PPU-9 El Mas Nou Est-1 mas nou habitatge 20.675 29,02 60 60 ---PPU-12 La Muga Sud castelló nou activitats/habitatge 297.379 5,51 164 164 ---

TOTAL 2.086.969 2.201 2.344 143

Documents

DOCUMENT A.2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: …poum.castello.cat/octubre_2013/Doc A-Memoria_TR_pdf/CdE_TR_A2-ordenacio.pdfEl desdoblament, ja executat, de la carretera C-68