Documents institucionals Pla de comunicació i …...2017/11/03 · 2 Pla de comunicació i relacions institucionals …o com multiplicar els talents rebuts …o com no amagar una

2017 -2020

Documents institucionals

Pla de comunicació i relacions institucionals

Pla de comunicació i relacions institucionals2

…o com multiplicar els talents rebuts

…o com no amagar una llàntia sota una mesura o sota el llit

…o com ser sal enmig de la terra

Aprovat pel Consell de Càritas el 19 de setembre del 2017

Documents institucionals

Pla de comunicació i relacions institucionals2017 -2020

Presentació

1. Introducció1.1. Polaritats evangèliques1.2. Passatges de l’Evangeli que inspiren la nostra acció1.3. Recrear el sentit

2. Marc teòric2.1. El màrqueting de continguts2.2. L’autocomunicació de masses2.3. De l’explicació de la història a la vivència2.4. Narrativa transmèdia

3. Conceptes clau de la comunicació institucional3.1. Identitat, comunicació i imatge3.2. L’objectiu de la comunicació3.3. Cuidar la reputació3.4. La persona al centre3.5. Senyals d’identitat de la nostra comunicació3.6. Cuidar la marca

4. Anàlisi de la situació de partida4.1. Percepcions de la comunicació externa

4.1.1. Valors associats a la marca Càritas4.1.2. Com és Càritas?

4.2. Mapa de públics4.3. DAFO4.4. Estils generacionals4.5. Estudi sobre l’estat actual dels socis i els donants de Càritas

7

9101112

13 13 14 14 14

15

15

15 16

16

1616

1717 17 18 21 232425

27 2728 3032 33

34 36 37 38 39

39 41 41 42 43 44

46

48

51

53

Índex

5. Línies estratègiques i operatives5.1. Incrementar l’impacte de la comunicació

5.1.1 Transformació digital5.1.2 Impulsar el contingut editorial (opinió)5.1.3 Implementar una política de comunicació interna5.1.4 Unificar la imatge corporativa

5.2. Incrementar la sensibilització i la captació5.2.1. Increment dels socis i donants5.2.2. Fidelitzar el lligam amb els socis i els donants5.2.3. Incrementar la presència de Càritas al carrer5.2.4. Reforçar la mirada comunicativa d’Entitats amb Cor

5.3. Aportar relat: anàlisi social i incidència5.3.1. Aportar elements d’anàlisi per a la presa de decisions (mirada interna)5.3.2. Adequar el sistema de dades al nou model d’acció social (mirada interna)5.3.3. Innovació i transparència en la rendició de comptes (mirada externa)5.3.4. Fer dels informes la base del nostre discurs (mirada externa)5.3.5. Construir l’estil d’incidència de Càritas Diocesana de Barcelona

(mirada externa)

5.4. Arxiu històric

5.5. Reflexions finals a la llum del model d’acció social (MAS)

Apunt final

Bibliografia

“Aneu per tot el món i anuncieu l’evangeli” (Mc 16,15). Aquest és el punt de partida que l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals tenim per posar en marxa aquest Pla de comunicació i relacions institucionals fins a 2020. Una guia per compartir un horitzó en comú i fer-lo possible juntament amb tot Càritas.

Comunicació, comunitat, comunió. Amb aquestes tres paraules el monjo de Montserrat Lluís Duch1 condensa la capacitat que tenen les institucions i la religió de relligar el sentit de la transcendència. Estem cridats a ser en “comú”, o des de la comunicació, crear comunitat i comunió. Que la comunió alimenti la comunitat i serveixi a la comunicació. I que la comunitat doni com a fruit la comunicació i sigui signe de comunió.

Des d’aquesta mirada, no com a joc de paraules, sinó des dels eixos estratègics que Càritas anima, compartim aquest pla de comunicació. Acció social, sensibilització i denúncia: sabem que la comunicació travessa tota l’acció de Càritas, però volem que la sensibilització i la denúncia estiguin articulades, pensades, compartides, analitzades i escrites. Sabem com n’és d’important que les paraules expressin allò que volem, i alhora que quedin fixades en un suport per tal de compartir tots el mateix horitzó.

L’objectiu de la comunicació institucional a Càritas és potenciar la capacitat transformadora de l’acció de Càritas. Per fer-ho, se serveix de l’anunci i la denúncia, i per això és necessari alinear tots els públics. El Pla de comunicació i relacions institucionals que teniu a les mans és fruit de la necessitat d’escriure i compartir què volem de la comunicació a Càritas en aquest inici del segle XXI i on volem ser d’aquí a quatre anys. També com ens volem servir de les relacions institucionals per sensibilitzar i incidir en les causes de la pobresa. Només si passa pel nostre cap i el nostre cor podrà fer-se realitat. En aquest document aterrem i alhora somiem: aterrem sobre allò que som, les mancances, els punts febles, i els punts forts, però també somiem per l’any 2020 mirar enrere i saber-nos en un altre lloc.

Salvador Busquets Director

Presentació

1DUCH, L. (2012) Religió i comunicació. Barcelona: Fragmenta Editorial.


Introducció1El papa Francesc, en el seu missatge sobre les Jornades Mundials de les Comunicacions, ens exhortava a tots els qui ens dediquem a treballar des de la comunicació a fer-ho des de la confiança: “A tots aquells que «passen pel molí» cada dia molta informació per oferir un pa tendre i bo a tots els qui s’alimenten dels fruits de la seva comunicació. Voldria exhortar a tots a una comunicació constructiva que, rebutjant els prejudicis contra els altres, fomenti una cultura de l’encontre que ajudi a mirar la realitat amb confiança autèntica”.2 Volem ser signes d’aquesta comunicació que fomenti la trobada, que ajudi a mirar la realitat amb confiança, seguint un estil comunicatiu esperançador.

També volem ser-ne testimonis, fent que altres en siguin els protagonistes, és a dir, actuar contemplativament: “Actuar contemplativamente supone que yo no ocupo el escenario, ni mucho menos el centro del mismo, sino que me sitúo en lugar y modo adecuado para que efectivamente la otra persona sea la protagonista.”3

A més, per comunicar necessitem tenir molt treballats dos sentits: la vista i l’oïda. Saber mirar, i saber escoltar. En la mesura que siguem capaços de veure-hi, serem capaços d’obviar una resposta o de donar-la. Durant els darrers anys de crisi econòmica, ha estat clau que la societat hagi estat capaç de mirar altres realitats per descobrir rostres de pobresa, per anar detectant on passaven les coses, i per què passaven. Veure-hi: “Senyor, fes que hi vegi”.

Aquest mirar és un posar en valor la sensibilització i la denúncia que fan tantes i tantes organitzacions, entre elles Càritas, que ens han apropat a realitats que des de casa estant no hauríem vist: tots tenim experiència i recordem la primera vegada que vam anar a un menjador social, al Cottolengo, o a un país del tercer món. Aquests contactes amb altres realitats d’aquest món, ben acompanyades, ens han sensibilitzat la mirada. Com diria Ximo García Roca:4 “La presencia integra estos tres momentos: el saber, que constata; la fuerza, que moviliza; y la organización que transforma”, és a dir, la dinàmica de fer-se càrrec de la realitat, carregar-la i encarregar-se’n.5 Aquesta és una de les opcions de l’equip de Comunicació i Relacions Institucionals: fer-se càrrec de la realitat, carregar-la i encarregar-se’n.

2 Papa Francesc. Missatge Jornada Mundial Comunicacions. 28 de maig de 2017.3 MOLLÁ, D (2012). Espiritualidad en la acción social. Bilbao: Mensajero.4 GARCÍA ROCA, J. (2000). Qué talantes, qué cultura, y qué fe para la transformación social. Revista de fomento social,

55, 539-561, pàg. 544.5 LAGUNA, J. (2011). Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de la realitat: full de ruta samarità per a un altre món possible.

Barcelona: Quaderns Cristianisme i Justícia, núm. 172

Pla de comunicació i relacions institucionals10 11

L’àmbit personal i l’àmbit comunitari

Només podem ser persones en comunitat o una comunitat només és veritable quan està formada per persones realment lliures i obertes a aquest món de tantes diferències i necessitats. En la comunió veritable s’eixampla l’ànima perquè cada vegada hi càpiguen més persones. Només podem ser persones en comunitat.

La mística i l’ascètica

El repte consisteix a descobrir Déu no només en els espais religiosos, sinó també a la ciutat. Viure de manera mística és fer experiència de Déu i ser-ne conscient. González Buelta parla de la mística dels ulls tancats, que és tancar els ulls per trobar dins nostre tot allò que ens parla de Déu. La mística dels ulls oberts és mantenir-nos atents a tot el que passa al voltant nostre, com a obra de Déu.

La tranquilitas animae no té lloc a Càritas. Ni a l’Evangeli. I aquestes tensions són les que ens fan mantenir vius. La temptació és eliminar una de les dues parts. Però quan n’elimines una, la força creadora es desmunta. L’ascètica són els temps ordinaris, aquells en els quals sembla que no passa res, la vida quotidiana. En aquest sentit, diu González Buelta: “Necesitamos una ascética ungida por la mística y una mística encarnada por la ascética; un antes del encuentro con Dios que nos prepara para acogerlo, un después del encuentro, para que pueda llegar en nosotros a lo real”.

1.2. Passatges de l’Evangeli que inspiren la nostra acció

Sal i llum del món de la terra

Estem cridats a ser sal enmig de la terra. La sal mai no és l’ingredient principal, però sempre es fa necessari per acabar aportant sabor, gust. La comunicació de Càritas ha d’aportar llum a la realitat que vivim. Ser sal significa aportar alegria i sentit. Ser llum, ser testimonis de l’Evangeli.

Multiplicar els talents rebuts

Som dipositaris de molts dons, propis i aliens. La societat confia en Càritas, ens fa partícips dels seus talents i ens demana la màxima eficiència, i que es multipliquin. Ens sentim cridats també a posar el nostra gra de sorra per treballar per multiplicar els talents rebuts, per fer que molts altres se sumin a la missió i la visió de Càritas.

Com no amagar una llàntia sota la mesura o sota el llit

A vegades tendim a pensar allò tan evangèlic que la mà dreta no sàpiga què fa l’esquerra. Això tan inspirador per a la vida personal, en termes d’organització, en ocasions pot crear una falsa sensació d’humilitat. Sempre basant-nos en l’acció,

6 Aquest punt es basa en l’article “Quina novetat aporta, avui, ser testimoni de l’amor de Crist enmig de la crisi?”, d’Anna Roig. Actes de les Jornades sobre Laics i Intel·lectuals a Poblet, octubre 2014.

7 GONZÁLEZ BUELTA, SJ, B. (2009): Tiempo de crear. Polaridades evangélicas. Santander: Sal Terrae.

1.1. Polaritats evangèliques6

Vivim en permanent tensió, en una forma de D majúscula que fa un arc que des de Déu ens empeny al món, ens dirigeix al món, ens marca la direcció vers al món, i alhora, troba el seu repòs en aquest doble moviment d’anada i tornada. Però sent en el món. De Déu, sortim al món, i tornem a Déu.

Benjamin González Buelta SJ, al seu llibre Tiempo de crear,7 ens parla de cinc polaritats de les quals voldríem tractar de manera sintètica, rellegint-les des de la mirada de l’acció social.

La utopia i les coses germinals

Les coses germinals són els petits signes que porten dins d’ells mateixos la utopia, el regne de Déu. Els més lúcids experimenten i viuen la petitesa com quelcom germinal. Ara bé, no totes les coses petites són germinals: “Necesitamos dialogar constantemente nuestra pequeñez con el horizonte”. El pagès sap veure en la llavor la collita. Ens calen pagesos, ciutadans que sàpiguen reconèixer les etapes de cada collita, tot esperant que la llavor donarà fruit. Com n’és d’important aquí saber discernir, el procés, donar temps. No podem, però, eliminar les coses germinals en nom de la utopia. Són els dos pols de la tensió: les coses germinals i el regne de Déu. “Feliç el que sap veure en les coses germinals la utopia”.

La profecia i la saviesa

És profeta la persona que ha integrat a la seva vida la denúncia que fereix la seva vida i les llums de l’anunci que la il·luminen. Els savis són els qui ens ajuden a viure durant temps en els llargs compromisos pel Regne de Déu. Jesús és la síntesi de les dues figures. El desafiament de la nostra vida evangèlica i, en l’acció social, és viure la dimensió profètica en diàleg constant amb la dimensió sapiencial. És la dinàmica d’anunciar, denunciar i renunciar. A l’Església, uns tenen una missió més profètica, de denunciar i assenyalar cap a l’horitzó; uns altres tenen una missió més sapiencial, d’ajudar els altres en els passos del dia a dia per arribar a aquest horitzó.

L’eficàcia i la gratuïtat

Benjamín González Buelta afirma que “la eficiencia no da puntada sin hilo”. En l’acció social, cal ser eficaços i eficients, però cal també espais de gratuïtat. Afegeix que el samarità pot ser eficaç, perquè en el més profund del seu cor hi ha una immensa gratuïtat. “La gratuidad ama sin condiciones; la eficacia busca las condiciones necesarias para hacer frente a la realidad de manera responsable”.


estem cridats a posar els signes d’esperança que vivim en parròquies, comunitats, projectes o activitats, damunt de la muntanya, no per vanagloriar-nos-en, però sí per ser signes de l’Evangeli. Sense acció no hi ha paraula. La paraula és fruit de l’acció. L’acció sempre precedeix la paraula.

L’acció de Càritas ha de ser “mostrada, transmesa, informada. O en altres paraules, la caritat ha de ser ensenyada, però no exhibida; ha d’il·luminar, però no enlluernar”.8

Jesús i els deixebles sobre les aigües: l’esperança i la confiança

Ser testimonis de l’Evangeli també comporta assumir riscos. I caminar sobre les aigües era un gran risc. A les persones pobres els poden faltar moltes coses materials, a vegades també recursos personals i socials, però la seva major riquesa rau en el fet de no perdre l’esperança. És una lliçó que no deixem d’aprendre, allà on sembla que no hi ha futur ni cap oportunitat s’albira un punt de llum. Ho diu també el Papa: “EG [276] En un campo arrasado vuelve a aparecer la vida, tozuda e invencible”.9

El repte és estar a l’altura personalment i institucionalment quan una persona posa tota la seva esperança, és a dir, tot el que té, en nosaltres. I també espera que denunciem la situació que viu, que fem alguna cosa no només per pal·liar la seva necessitat immediata, sinó que canviem les estructures de pecat que ho han possibilitat.

1.3. Recrear el sentit

Estem cridats a crear, a recrear la resposta de l’Evangeli avui, en què és temps de síntesi, assumint que els espais creatius són espais de gràcia, però també de misteri. Diu l’Apocalipsi: “Jo faig noves totes les coses” (Ap 21,5). Si som capaços comunicativament de posar en joc les polaritats evangèliques, sentirem amb força les paraules d’Isaïes: “Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu?” (Is 43,19).

8 Cáritas Española. Manual de comunicación institucional. Febrer de 2017 (pendent de publicar).9 Papa Francesc. (2003). Evangelii Gaudium. Madrid: Palabra.

Marc teòric22.1. El màrqueting de continguts

El contingut de marca (branded content) i el màrqueting d’entrada (inbound marketing) són formes no intrusives de fer arribar missatges al públic o grup d’interès. És a dir, tècniques de màrqueting que creen i distribueixen contingut de valor per atraure, convertir i retenir el públic objectiu.

El model de comunicació que proposem es basa en el màrqueting de continguts. És una resposta a l’evolució que ha experimentat la societat. Els hàbits i els canals de comunicació han canviat i la ciutadania també. Avui dia, una part cada vegada major de la població disposa de poc temps i demana facilitats i practicitat; està sobreinformada; opina públicament sobre els serveis i els béns que consumeix i es basa en opinions de tercers per tancar una compra o prendre una decisió; és exigent i selectiva; utilitza intensivament Internet i el mòbil; recorre als cercadors i a les xarxes socials per informar-se... El màrqueting d’entrada consisteix a atraure aquestes persones en el moment que estan cercant o consultant informació relacionada amb la nostra activitat. I a intentar no interrompre-les amb les nostres propostes quan estan per altres coses.

La filosofia del màrqueting de continguts consisteix a no ser invasiu. Atraure el nostre públic tot oferint-li la informació i els recursos que li interessen, en el moment en què li va bé i de la forma més còmoda per a ell. Se centra sempre a pensar què li interessa i què podem fer per ell. A partir d’aquest punt, la persona amb qui establim relació podrà escollir la forma de vincular-se amb la nostra organització que li sigui més còmoda. Nosaltres no forçarem la situació, simplement donarem totes les facilitats per tal que, si algun dels nostres simpatitzants vol fer un pas més enllà en el seu compromís, li sigui el més fàcil possible.

Si som útils per als nostres simpatitzants i els oferim informació, recursos i propostes que els interessen, si ens centrem a ajudar-los, aconseguirem que sorgeixi en ells una predisposició natural a col·laborar amb nosaltres.

L’estratègia del màrqueting d’entrada és planificar les accions en quatre fases:

1. Atraure visitants.

2. Convertir-los en contactes.

3. Tancar tractes perquè esdevinguin clients (socis, donants, voluntaris...).

4. Enamorar : fidelitzar perquè esdevinguin promotors.


2.2. L’autocomunicació de masses

El sociòleg Manuel Castells és un dels teòrics referents de la comunicació actual. En el seu llibre Comunicació i poder,10 presenta el concepte d’autocomunicació de massa, que ens serveix per entendre el canvi de paradigma actual en l’ús i el paper dels mitjans de comunicació, i que ens interpel·la com a organització:

L’aparició de nous mitjans digitals, com els blogs, que transformen el model de comunicació social en un espai de missatges amb molta interactivitat, no d’un a molts, sinó de molts a molts a través d’Internet. Per tant, en aquest nou espai de la comunicació hi ha un enorme conjunt de missatges que interaccionen i es diversifiquen, en definitiva, una absoluta revolució. En conclusió, l’autocomunicació de massa fa referència a la possibilitat que cada individu que participa en aquest espai es converteixi en emissor de grans audiències.

En aquest sentit, considerem que tenim al davant l’oportunitat de poder explicar de manera directa què vivim a Càritas, quins valors ens regeixen, quines vides transformem i quines esperances compartim amb les persones que pateixen.

2.3. De l’explicació de la història a la vivència

El relat de marca (storytelling) és una eina de màrqueting que des de fa alguns anys utilitzen moltes marques per arribar als seus públics. Es basen en l’emoció d’explicar una història. Ara es tracta de fer un pas més. L’storydoing proporciona a aquesta mateixa manera d’explicar a través de les històries coses reals que a més et demanen fer quelcom, i que per elles mateixes es viralitzen, es comparteixen. Això crea alhora un sentiment de comunitat. Amb l’storyliving es tracta de passar d’explicar a viure una història, en què el que importa és què sent la persona amb aquella història: “A la gente común le importa menos escuchar nuestras historias que vivir historias apasionantes con nuestras marcas”.11

2.4. Narrativa transmèdia

La narrativa transmèdia consisteix a narrar històries a través de múltiples suports i mitjans. Cadascuna de les peces aporta una part del puzle complet, forma part de la història i aporta al conjunt del relat. El que fa el transmèdia és adaptar la història a cada suport aprofitant-ne les potencialitats (còmics, videojocs, xarxes socials, Internet, llibres, televisió, cinema...). A més, el públic objectiu té un paper actiu en la construcció d’aquests relats. La narrativa transmèdia ha de ser una manera de concebre la comunicació de manera transversal en els seus formats.

10 Castells, M. (2009) Comunicació i poder. Barcelona: UOC.11 http://www.informabtl.com/storyliving-no-me-importa-lo-que-me-cuentas-sino-lo-que-me-haces-sentir/ (maig de 2017).

12 Cáritas Española. Manual de comunicación institucional. Febrer de 2017 (pendent de publicar), pàg. 8.13 Cáritas Española. Manual de comunicación institucional. Febrer de 2017 (pendent de publicar), pàg. 9.

Conceptes clau de la comunicació institucional3

És important tenir en compte alguns criteris i conceptes que amaren tota la comunicació, la sensibilització, la captació i l’anàlisi social i la incidència. És per això que volem compartir algunes consideracions prèvies, per tal que davant de determinats conceptes entenguem tots el mateix, d’acord amb el manual de comunicació institucional de Cáritas Española.12

3.1. Identitat, comunicació i imatge

D’una banda, volem distingir entre identitat, comunicació i imatge. Com es mostra en el quadre següent, la comunicació institucional és el procés que transforma la identitat en imatge.

Aquest procés té lloc en dos àmbits, l’extern i l’intern, que cal cuidar, atendre i planificar de la mateixa manera.

a. En l’àmbit intern, la comunicació interna ha de donar a conèixer el rumb de la marca i recollir el sentiment de les persones contractades i voluntàries, és a dir, els agents de l’acció de Càritas. Per fer-ho, cal donar a conèixer la identitat pròpia, encarnar la identitat en cultura i elaborar un discurs.

b. En l’àmbit extern, ens cal merèixer credibilitat per tal que el receptor senti que és creïble, demostrar rellevància a través de la capacitat transformadora del missatge, i transmetre empatia per contribuir al bé comú.

3.2. L’objectiu de la comunicació

L’objectiu de la comunicació institucional no és només protegir i incrementar la imatge de la institució, sinó que ha d’establir relacions de qualitat entre l’organització i el públic, de manera que es vagi generant un autèntic sentit de pertinença.13

Inbound Marketing

Blog keywords Social Publishing

Desconeguts Visites Contactes Col·laboradors Promotors

CRM Email

Workflows

Surveys Smart Content

Social MonitoringForms Calls-to-Action

Landing Pages

ATRAURE CONVERTIR TANCAR DELEITAR

Allò que som

Identitat

Allò que diem que som

Comunicació

Allò que veuen

Imatge


Una institució que coneix la seva identitat pot configurar la seva imatge, que transmetrà de forma fidel, creativa, real i atractiva.

3.3. Cuidar la reputació

Dins d’aquest esquema, un altre concepte que hem de tenir en compte és el de la reputació. Segons Juan Manuel Mora, la reputació és la suma d’intangibles, és a dir un fruit que no s’improvisa ni es fabrica, sinó que es cultiva:

La reputación es la suma de intangibles, es decir, un conjunto de valores positivos que se atribuyen a una organización, son pacíficamente compartidos por amplios sectores de la sociedad y surgen de las percepciones (que integran razón y corazón) también positivas que sobre esa organización tienen el conjunto de los grupos de interés que están vinculados a ella como resultado de una relación satisfactoria.

3.4. La persona al centre

A més, el fet de posar la persona al centre de la nostra comunicació (entesa en sentit ampli) condiciona l’estil de la nostra comunicació. Suposa que hem de transmetre la nostra identitat i els nostres valors, però amb tot el respecte vers l’altre, sense ofendre ningú. És a dir, sempre que es pugui, les persones i les seves històries seran els protagonistes dels materials, com fotografies, vídeos i campanyes.

3.5. Senyals d’identitat de la nostra comunicació

Així, la comunicació, la sensibilització i la denúncia a Càritas es caracteritzen per ser :

• Ètiques, estètiques i funcionals: ens obliguen a ser fidels a la nostra identitat, i a mostrar-nos de forma clara, acurada i professional.

• Dinàmiques, planificades i concretes: cal anar renovant la imatge per adaptar-la a cada moment i als públics a qui ens adrecem. Hem de definir una estratègia que respongui als objectius institucionals i avaluar-la periòdicament.

• Clares, acurades i professionals: el missatge s’ha d’adaptar en funció del públic i del mitjà de difusió.

• Respectuoses amb tothom: s’han de transmetre sense agressivitat, sense imposicions, tenint en compte que els nostres valors són universals, però no únics.

3.6. Cuidar la marca

Un altre concepte clau és el de logotip i logosímbol. Una marca única és un punt fort, però pot ser al mateix temps un element de risc, un punt feble, ja que qualsevol deteriorament que tingui pot repercutir en el conjunt de Càritas que utilitzen el logosímbol. Fer un ús apropiat de la marca Càritas és imprescindible i responsabilitat de tots.

14 Mora García de Lomas, J. M. (2006) Dirección estratégica de la comunicación en la Iglesia. Revista Comunicación y Sociedad, vol. XIX, núm. 2, pàg. 163-182.

15 Cáritas Española. Manual de comunicación institucional. Febrer de 2017 (pendent de publicar), pàg. 9.

Anàlisi de la situació de partida4

4.1. Percepcions de la comunicació externa

Conscients de la necessitat de partir de la percepció de Càritas per part de la societat i els grups d’interès, es va encarregar una auditoria de comunicació per ser conscients dels punts forts i febles de la comunicació de Càritas, i de la percepció de la marca.

4.1.1. Valors associats a la marca Càritas

VALORS DE CÀRITAS

Quins valors atribueixes a Càritas?

Parr

òqui

aM

enja

dors

soc

ials

EsglésiaBeneficiència

Caritat

Ajuda

Resposta a problemes

Des

espe

raci

ó

Volu

ntar

iat

Roba

Roba

SolidaritatAgraïment

Aco

mpa

nyam

ent

Aco

mpa

nyam

ent

Aju

da

Acollida

SolidaritatClaredat

EscoltaRecolzament

Com

prom

ís

Humanitat

Transparencia

Frat

erni

tat

Hon

este

dat

Seguretat

Valo

rs e

stra

tègi

cs

Acció

Quins valors creus que atribueix la societat?

Font: Inforpress. Auditoria interna de comunicació


b) Punts febles

Es percep com una entitat que, malgrat que porta molts anys i per això té experiència i prestigi, està antiquada en les formes i en el llenguatge.

Segons els entrevistats, no es percep des de fora la professionalitat dels contractats de l’entitat i es considera com una organització gestionada per voluntaris vinculats a l’Església.

Hi ha un gran desconeixement per part de la societat de l’acció global de Càritas. La majoria només coneix Càritas a través de l’acció assistencial de les parròquies. Tampoc s’aprecia una tasca social definida. Aquesta imatge també la perceben les persones que s’apropen a Cáritas a col·laborar-hi, ja sigui com a sòcies o bé com a voluntàries.

És una entitat que no s’implica en l’origen del problema ni el denuncia, ni qüestiona el perquè de la necessitat d’assistència.

En aquest estudi, es detectaven dues línies d’acció que afectaven la nostra imatge externa: la denúncia i la sensibilització social, i el rejoveniment.

Respecte de la denúncia i la sensibilització social, les conclusions més clares van ser :

Més sensibilització i denúncia. Es percep com a necessària la creació i/o el reforç de l’àrea dedicada a la sensibilització i la denúncia, amb campanyes i materials que l’acompanyin, etc.

Mitges tintes. Es creu que quan es denuncia mai es parla de les causes i que, per tant, Càritas es queda a mig camí.

És necessari explicar l’arrel dels problemes. No s’ha de conformar a posar una tireta sobre el problema, sinó que fa falta explicar i denunciar per què Càritas està fent acció social.

4.1.2. Com és Càritas?

Partint del símil d’una persona, es va demanar als entrevistats que descrivissin la personalitat de Càritas. L’objectiu era detectar la percepció externa dels trets de caràcter de l’entitat.

Segons la majoria dels entrevistats,16 seria una dona d’entre 55 i 65 anys amb valors evangèlics i de respecte. Una dona reservada, d’acció més que de paraula, conservadora i austera, que atendria qualsevol persona sense demanar res a canvi. Seria, també, una persona amb formació que actualment no tindria cap càrrega o responsabilitat familiar important.

IMATGE EXTERNA

a) Punts forts

Càritas és única. No es pot equiparar amb cap altra organització.

Càritas és una entitat d’acció. Demostra la seva missió i la seva raó de ser a través dels fets.

Està molt ben valorada i té un prestigi que s’ha guanyat amb els anys i que poques organitzacions tenen.

És transparent. Càritas és de les organitzacions més respectades per la seva transparència i veracitat. Té una credibilitat absoluta i demostra els seus objectius amb números i actuant sobre els problemes reals de la societat.

Ajuda totes les persones necessitades, especialment les que no obtenen cap ajuda social de l’Administració i es troben en situació d’exclusió. No discrimina ningú per religió, creences o procedència. Càritas és una porta oberta a tots.

Càritas treballa per la justícia i ho dona a conèixer. Està canviant la seva manera de comunicar. Es percep un canvi en la comunicació, però encara queda molt camí per recórrer.

És l’acció social de l’Església, la part de l’Església que més s’apropa a la persona. S’aprofita de l’estructura parroquial per ajudar la gent. Com a organització de l’Església, té uns valors cristians molt valorats.

• “Está cercana a los problemas reales.”

• “Es la iglesia y la acción.”

• “Cubre necesidades que las instituciones no cubren.”

• “Con la crisis ha habido un punto de inflexión y la gente se da cuenta de que Cáritas es más que la acción en las parroquias.”

• “Ahora está relacionada más con la ética social que con la moral.”

• “Una cara amable o una cara creíble de la Iglesia.”

• “Hay mucho desconocimiento sobre la parte profesional de la entidad.”

• “Lo que se conoce es lo que pueda llegar por el boca a boca, pero no porque Cáritas haga difusión de su trabajo.”

• “Nos identifican con una parte solo asistencialista, de dar comida y ropa. Se desconocen mucho todas las otras cosas que hemos hecho. Supongo que, comunicativamente, hemos potenciado más esta imagen.”

• “Tenemos pisos tutelados, pisos para excarcelados, tenemos una residencia para mujeres maltratadas… Todo esto no llega a la ciudadanía.”

• “Vamos con esa visión evangélica que dice que de lo que dé tu mano derecha, que no se entere tu mano izquierda. Desde el punto de vista personal está bien, pero institucionalmente no se debe admitir.”

16 Entrevistes en profunditat a membres del Consell i de l’equip directiu, i tres discussions de grup amb un grup de voluntaris, un de socis i donants, i un altre de contractats.


Segons el problema, ens hem d’unir amb altres per denunciar. Es veu necessari que Càritas s’ajunti amb altres entitats, com els mateixos afectats, les associacions, les plataformes de la societat civil organitzada, etc., per sensibilitzar la població.

Respecte del rejoveniment:

Identificar en quins projectes implicarà els joves. No tindria sentit aconseguir captar un públic jove i no tenir clar on pot ajudar.

Crear projectes en funció de les seves necessitats. En el cas que no hi hagi cap pla creat per a aquest perfil jove, cal crear-lo específicament.

Trobar un equilibri amb el compromís. Es té la percepció que la mobilitat a aquestes edats és molt major i la disponibilitat molt menor. És necessari ser conscients que els projectes, normalment, tenen un horari i que les persones joves no tenen aquesta disponibilitat. Per tant, és necessari crear espais on puguin encaixar en l’organització.

Donar visibilitat al públic jove. Es té la creença que donant visibilitat a aquest segment en les comunicacions es pot captar més públic relacionat.

Visibilitat en línia. Els joves passen la major part del temps amb el mòbil o a l’ordinador. La presència de Càritas allà ha de ser forta si hi vol arribar.

4.2. Mapa de públics

Un mapa de públics és una manera gràfica de veure tots els públics amb els quals l’organització interactua o dit d’una altra manera, els públics que ha de tenir en compte a l’hora de planificar la seva comunicació. En el mapa de públics se sol parlar dels grups d’interès (o stakeholders), concepte introduït en la planificació estratègica per Edward Freeman el 1984 per referir-se als “grups d’individus que poden afectar l’empresa o organització o veure-s’hi afectats”.

• “Cáritas es una tirita, porque muchas veces hay un problema muy grande que nosotros no podemos solucionar. La sensibilización es importante. Hay que concienciarnos todos de por qué llega a pasar esto, saber las causas, denunciar en casos extremos…”

• “El Papa está haciendo una labor para que la sociedad tome consciencia, se sensibilice. Esto que él está haciendo puede ser un ejemplo, una inspiración.”

• “Nuestra raíz es el trabajo con la comunidad, estar integrados con la gente. Y esto implica otro modelo y es un esfuerzo. No es lo mismo hacer denuncia tú solo que intentar llegar a acuerdos. Pero la riqueza precisamente esta ahí, que juntos podemos hacer más fuerza.”

• “En un momento en que se están vulnerando muchos derechos, nosotros tenemos que ser capaces de decirlo y demostrar la repercusión que está teniendo.”

• “Se dice que la denuncia nos une pero nos quedamos a medio camino, no se habla nunca de las causas. Se habla de las consecuencias y se denuncian las situaciones, pero sin cuestionar lo que la ha creado.”

• “Hace falta un departamento o persona responsable que se encargue de comunicar la denuncia.”

• “Tenemos que utilizar otros canales comunicativos. No te digo que no tengamos que dar una rueda de prensa, pero también se tienen que hacer otras cosas para llegar a la gente.”

• “Hay que pensar en qué canales vamos a buscar a los jóvenes. Pero también debemos ser claros en lo que ofrecemos.”

• “El esfuerzo que tenemos que hacer de puertas afuera también lo tenemos que hacer de puertas adentro. La comunicación no funciona. Los mensajes en cascada, tanto hacia arriba como hacia abajo, no llegan.”

• “El correo electrónico no es suficiente. La comunicación digital o vía la intranet necesita de un refuerzo presencial. Además, es frío e impersonal.”

• “Creo que hace falta más trabajo de reflexión y de compartir. No hay espacios formativos sobre nuestros propios procedimientos, los servicios nuevos… Hace falta un canal para crear una cultura común.”

• “La intranet está muy desactualizada.”

• “Hay que crear un protocolo de trasmisión de la información.”

• “No tenemos materiales para difundir la labor de Cáritas. Si vamos a dar una charla a un colegio, nos tenemos que poner a hacer nosotras mismas el PowerPoint y eso no puede ser así.”

• “Los materiales que se dan en papel no están al nivel, no se cuidan. Además, es difícil conseguir acceder a los materiales que ya existen. No se facilitan los medios.”

• “La distribución de estos materiales siempre se deja en nuestras manos, y salvo que haya una voluntad proactiva por parte de los voluntarios, estos materiales no llegan y no se aprovechan.”


4.3. DAFO

A continuació compartim l’anàlisi de punts forts, punts febles, oportunitats i amenaces (DAFO) elaborat durant l’esmentada auditoria de comunicació i actualitzat per l’equip el 2017. Des del punt de vista comunicatiu constatem:

PUNTS FORTSCapacitats fonamentals en activitats clau.Habilitats i recursos tecnològics.Habilitats per a la innovació.Formació i motivació de l’equip.

Direcció estratègica clara.

Anà

lisi i

nter

na

Positiu Negatiu

Anà

lisi e

xter

na

OPORTUNITATSEntrar en nous segments de socis/donants, etc.La crisi dels refugiats.La renda garantida de ciutadania.El papa Francesc.

PUNTS FEBLESPressupost.Falta d’algunes habilitats o capacitats clau.Organització amb pocs joves.Falta de cohesió i comunicació amb els projectes.Dificultat d’establir criteris comuns amb Càritas Catalunya i Cáritas Española.Imatge negativa de la jerarquia eclesiàstica.Imatge ancorada en els aliments i la roba.

AMENACESLaïcisme.Entrada de nous “competidors”.Individualisme.Percepció social que la crisi ja ha passat.Racisme.L’Església té molts diners. Per què haig de donar-ne jo?Percepció que el pobres no volen treballar.Creença que totes les ajudes són per a la gent de fora.

PúBLICS

Conseller Entitats amb cor

Mossen Administracions

Arquebisbe Partits polítics

Treballadors externs

Donants

Comunitat cristiana

Proveïdors

Entitats: FFHS, FFIT, CECAS

Públics interns

Públics externs

Mitjans de comunicació

Persones contractades

Socis

Altres Càritas

Persones voluntàries


Tot i que no surt en el requadre, les persones majors de 65 anys són també públic objectiu de Càritas: són persones de classe mitjana-mitjana alta, casades amb fills i nets, creients, van a missa els diumenges, són conservadores, i els preocupa la transmissió de valors.

4.5. Estudi sobre l’estat actual dels socis i els donants de Càritas

L’últim estudi a fons que tenim sobre la base de dades de Càritas és el que va elaborar l’equip de Captació de Fons l’any 2013, amb dades de la base social del mateix any. És per això que un dels primers objectius des de l’aprovació del document és actualitzar aquest perfil. En resum, les dades en aquell moment ens van indicar el que es resumeix en el requadre següent:

Públic objectiu de Càritas Diocesana de Barcelona

Aquest esquema generacional tindrà conseqüències directes en la nostra manera de segmentar els públics i, alhora, de fer arribar el missatge a cadascuna d’aquestes generacions. Tenint en compte aquest quadre i segons els colors de cada generació, definim els nostres públics en els grups següents:

Generació

Naixement

Distintiu principal

Tecnologia natural

Trets

Babyboomers

1940-1965

Gran nombre

TV

Individualistes

1982-2000

Molt preparats i frustrats

Internet i mòbil

No toleren la frustració

Des de 2000

La tecnologia és el seu àmbit natural

Telèfons intel·ligents i xarxes socials

Col·laboratius

1960-1980

JASP: jóvenes aunque sobradamente preparados

TV i arribada d’Internet

Universitaris

Generació X Generació Y (millenials)

Generació Z

Font: Casabayó, M. i Costa, G. Soul marketing. Barcelona: Profit, cop. 2014

4.4. Estils generacionals

Segons els darrers estudis, s’ha fet molt coneguda la classificació d’estils de vida generacionals, molt útil de cara a saber què pensen, com viuen i, per al nostre interès, quins mitjans consumeixen i què valoren de les marques.

HOME

Treball amb contracte (sou més de 1000€)

Estudis universitaris

Solter

Sense càrregues familiars

Viu de lloguer o a casa dels pares

Centre-dreta

No li importa gastar-se diners en aficions

Amant de l’esport. Li agrada estar en bona forma

Actiu a les xarxes socials, on mostra els seus ideals polítics

Estudiant en escoles religioses

25-35 ANYS 35-45 ANYS 50-65 ANYS

DONA

Treball amb contracte (sou més de 1000€)


Soltera

Sense càrregues familiars

Viu de lloguer o a casa dels pares

Centre-esquerra

Estalviadora

Li agrada passar el temps amb els amics

Activa a les xarxes socials, on mostra els seus ideals polítics


DONA

Treball estable (posició intermitja-alta)

Estudis universitaris i màster

Casada / Soltera

Sense fills o amb 1 o 2 fills

Nivell econòmic mitjà-alt

Junts pel sí

Amb valors


HOME

Treball estable (posició intermitja-alta)


Casat

Sense fills o amb 1 o 2 fills

Nivell econòmic mitjà-alt

Junts pel sí / Ciutadans

Amb valors


Amant de la tecnologia sempre va a la última


HOME

Directiu


Solter

Cap càrrega familiar

Nivell econòmic alt

Junts pel sí

Sempre viatja molt


Amant de la tecnologia sempre va a la última

HOME

Treballa molt tot i tenir la vida laboral resolta

Formació bàsica o FP

Divorciat

Amb fills grans o nets

Nivell econòmic mitjà-baix

Centre-esquerra

No li importa gastar-se diners en allò que vol


Interessat en temes polítics

HOME

Empresari


Casat/Divorciat


Nivell econòmic alt

Dreta

Voldria col·laborar-hi però no sap com

Li agarada fer esport

Bona persona. Visió humanista de la vida i de la feina

Va a missa

DONA

Treball estable

Formació bàsica o FP

Casada/Divorciada


Nivell econòmic mitjà

Centre

No li importa gastar-se diners en allò que vol

Importància de la familia: és generosa

Li agrada viatjar


Línies estratègiques i operatives5

A continuació, detallem tres línies estratègiques corresponents a cada departament dins de l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals, i diferents línies operatives i de treball.

5.1. Incrementar l’impacte de la comunicació

Càritas Diocesana de Barcelona no és només allò que som, sinó també allò que diem que som, allò que comuniquem de nosaltres. Al cap i a la fi, tot comunica: com responem al telèfon, com publiquem a les xarxes socials, com atenem les persones que acollim... Aquests elements i molts altres ens defineixen i expliquen qui som i com som. Per aquest motiu, cal que la comunicació institucional funcioni de manera sincronitzada, i que la identitat i la imatge que transmetem siguin coincidents i coherents.

Com a punt bàsic, la comunicació de Càritas Diocesana de Barcelona ha de donar a conèixer l’acció social que realitzem amb les persones en situació de vulnerabilitat. Ha de mostrar que la nostra acció és l’esperança per canviar la situació de tots els que pateixen: és encendre un llum i il·luminar el camí dels que volen refer la seva vida. Però, alhora, la comunicació ha d’impulsar la participació i el compromís solidari de la ciutadania i, en especial, de la comunitat cristiana. Ha de mostrar les mancances i les dificultats que existeixen en la nostra societat i oferir vies per ajudar les persones del nostre voltant que més ho necessiten. Com digué Joan A. Ventosa i Aguilar, director de Càritas Diocesana de Barcelona l’any 1983, “la comunicació de la nostra entitat vol ser un instrument per informar, compartir i crear consciència”. Amb tot, cal tenir present que el nostre objectiu primordial s’ha de fonamentar en la sensibilització i la denúncia, dos pilars estratègics de l’entitat. Com a Càritas Diocesana de Barcelona, no podem entendre la comunicació com una eina propagandística o recaptatòria, sinó que l’hem de concebre de manera polièdrica, com un instrument per influir en la societat. Aconseguir que conceptes com la pobresa, la desigualtat, la vulnerabilitat o l’exclusió social siguin relatats des de l’experiència, de manera de adquireixin una nova sensibilitat en la persona que els percep, és un repte que està a les nostres mans. En consonància amb aquesta idea, la directora de Càritas Diocesana de Barcelona de l’any 1996, Pilar Malla, afirmava que “hem de parlar de la nostra feina, però no volem donar la sensació que estem cofois del que fem. Creiem que és obligació nostra explicar com és la nostra tasca, perquè fent-ho saber podem aportar un estil de treball que, tot i no creure que és l’únic ni el millor, sí que és el millor que sabem fer”. Aquesta és la filosofia que ha de

L’any 2013, només el 9% dels socis i els donants ho eren pel canal en línia. Sabem que aquesta serà una de les vies de creixement dels nous socis i donants. Tot i que es desenvoluparà més endavant, tenim l’objectiu d’augmentar el nombre de socis i de donants: actualment comptem amb 8.440 socis i donants (desembre de 2016). A continuació mostrem un quadre resum de l’estat de la base de dades el 2013, i un zoom als anys 2007-2011, amb la variable d’origen de la captació per pàgina web, que ja ens mostra com aquesta entrada serà clau en tot aquest procés de captació de nous públics.

Sabem que un dels primers passos serà actualitzar aquest estudi elaborat el 2013, i alhora avançar amb Gestió Interna per tal d’establir els indicadors clau (KPI) per facilitar un seguiment mensual del nombre de socis i donants, les aportacions, les baixes, etc.

Mitjana de donació/soci

Mitjana de donació/donant

Edat

Mitjana de permanència

368 €

423 €

66 anys

13,8 anys

Càritas Barcelona

Mitjana ONG

164 € (o 151,4 € sense apadrinaments)

30 €

47 anys

6 anys


marcar la comunicació de Càritas Diocesana de Barcelona: sensibilitzar i denunciar per transformar la societat.

Un primer pas és determinar com volem que la gent ens reconegui. Tant la identitat com la imatge de Càritas Diocesana de Barcelona han de ser idèntiques i, per tant, és necessari incrementar l’impacte de la comunicació per arribar a totes les persones que o bé no ens coneixen o bé tenen una imatge errònia de l’entitat. En aquest sentit, el logotip de Càritas Diocesana de Barcelona pot semblar un factor secundari a l’hora d’explicar l’entitat, però no ho és pas. M. L. De Fleur i S. Ball-Roeach afirmen que els símbols no verbals, en aquest cas el logotip de Càritas, són molt comuns en la comunicació humana, i que al llarg de la història han tingut un paper clau com a guies de la conducta humana. Els cors de Càritas formen part del simbolisme occidental, i sempre que els veiem els associem inconscientment amb valors com l’amor i la fraternitat. El nostre repte és que les persones de la diòcesi coneguin qui som a partir dels nostres actes, i que el logotip ajudi a reforçar-ne el coneixement. Tenint en compte la importància de la imatge gràfica, cal unificar-la de manera que es transmeti una identitat comuna a tot el territori. Tanmateix, no tan sols comunica el logotip, sinó també les persones que hi treballem. És per això que cal establir una política de comunicació interna. Una de les nostres fites és que tothom ens identifiqui de la mateixa manera i amb la mateixa intensitat a tots els pobles i ciutats de la diòcesi. Augmentant el nombre de persones a les quals arribem, ens farem més presents i generarem un major impacte en tots els camps de la comunicació.

En resum, la transformació digital, una política de comunicació interna, la potenciació del contingut editorial i la unificació de la imatge corporativa són les línies principals que volem impulsar durant els pròxims tres anys.

5.1.1 Transformació digital

En aquesta línia, la comunicació digital ens ofereix una bona oportunitat: un espai obert on tothom pugui cercar-nos i on demostrem que tenim quelcom a dir sota una personalitat ben marcada. Aquesta personalitat ha d’anar alineada amb el contingut editorial i amb una presència constant als mitjans de comunicació. La visió polièdrica de la comunicació s’explica amb el concepte de narrativa transmèdia. Això significa que un únic contingut es pugui adaptar als diferents canals de comunicació, o el que és el mateix, que una peça informativa pugui aparèixer en múltiples formats segons el canal on es publica. Hem d’aprofitar totes les eines que ens ofereix el món digital perquè, si unim la força dels nostres continguts amb la creativitat i la versatilitat d’aquestes eines en línia, podem arribar a fer un periodisme de qualitat que comuniqui i, alhora, que transmeti emocions, que arribi als cors de les persones que el llegeixen i que les encoratgi a prendre una decisió en favor de les persones més necessitades.

Com a organització de l’Església, Càritas Diocesana de Barcelona ha de transmetre a través del món virtual la seva opció preferencial pels pobres des de la caritat i la justícia. Però no s’hi val només amb la presència a Internet i a les xarxes socials, sinó que darrere cal una estratègia digital consensuada i alineada amb la missió de l’entitat: hem de forjar una identitat o reputació digital coherent amb allò que transmetem de manera presencial. És per això que el juliol de 2017 es redactarà un pla de comunicació digital.

Aquest document marcarà l’estratègia del nou ecosistema digital, que es basa en una pàgina web amb tres portals i en les xarxes socials de l’entitat. En el pla de comunicació digital, per tant, es tindrà en compte la nova pàgina web i els seus tres eixos principals. El primer és passar de ser un portal “calaix” on consta tota la informació ordenada segons la lògica interna de Càritas a ser un web aparador on aparegui tot allò que l’usuari vol saber de nosaltres de la manera més atractiva possible. Aquest canvi de mirada suposarà una modernització del disseny de la pàgina web, però alhora una transformació en la manera de treballar de l’equip de comunicació, que quedarà reflectida en el pla de comunicació digital. El segon eix és el blog de pobresa i exclusió social: un espai perquè Càritas pugui fer arribar la seva veu i opinió més enllà dels esdeveniments institucionals. L’objectiu és convertir-nos en el blog de referència del tercer sector, però per aconseguir-ho és imprescindible establir una estratègia de continguts de qualitat que connecti amb el nostre públic objectiu i que fomenti el treball en xarxa amb altres entitats socials. El contingut, a part de ser publicat en el blog de Càritas, serà difós de manera periòdica per mitjà del butlletí d’informació (newsletter) per tal de generar més compromís. Tota aquesta estratègia de contingut i d’enviaments quedarà definida en el pla de comunicació digital, de la mateixa manera que hi constarà el tercer eix: el portal de campanyes, un lloc web que pretén incrementar els ingressos de l’entitat. Càritas tindrà actives més de deu campanyes de captació alhora –tant de donatius econòmics com de donatius en espècie i de voluntariat–, de manera que tothom pugui trobar un projecte en què vulgui col·laborar. La generació de les campanyes –en treball conjunt amb les àrees de captació, voluntariat i control de gestió– i la seva difusió de manera puntual quedaran establertes en el pla de comunicació digital.

Tot i que aquests tres eixos són primordials, no podem oblidar les xarxes socials i la seva força comunicativa. És important dedicar una part del document a aquests canals de comunicació que eliminen fronteres i que ens ofereixen l’oportunitat de contribuir al desenvolupament saludable de la identitat. Les xarxes socials i la seva gestió són més que la creació o el manteniment dels comptes. És per això que el pla de comunicació digital haurà de marcar una estratègia per a les xarxes socials amb què comptem: Facebook, Twitter, Instagram, Youtube i LinkedIn, ja que cadascuna d’elles requereix continguts i dinàmiques diferenciades, basades


en el llenguatge propi de cada xarxa social. Al cap i a la fi, no es tracta només d’incrementar al màxim el nombre de seguidors a les xarxes socials, sinó que les persones ens segueixin pel missatge que transmetem. Un cop que augmentem el nombre de simpatitzants digitals, els marcarem un camí personalitzat per fidelitzar-los i els indicarem els passos que poden seguir per implicar-se encara més amb l’entitat. I tot això ho portarem a terme, com ja hem dit, gràcies al màrqueting de continguts. L’objectiu final és que dels nostres simpatitzants digitals sorgeixin els futurs voluntaris, socis i donants de l’entitat. Per aquest motiu és tan important marcar una bona estratègia digital i que quedi escrita en el pla de comunicació digital.

Internet i les xarxes socials, en definitiva, ofereixen un espai molt preuat que fa d’altaveu de tot allò que volem comunicar. L’equip de comunicació ha de liderar aquest procés de transformació digital i ho farà amb l’ajuda d’un assessor extern que ens guiarà i d’estudiants en pràctiques i de voluntaris digitals que aportaran continguts que es poden compartir al web 2.0. Cal apuntar que aquesta transformació digital no afecta només l’equip de Comunicació i Relacions Institucionals, sinó el conjunt de Càritas Diocesana de Barcelona. Per tal d’implicar els agents de l’entitat en l’estratègia digital, es proposa un projecte pilot: una acció comunicativa que sigui liderada per dos o tres projectes i algunes persones clau de tota la institució. Perquè la seva actuació i els seus missatges siguin coherents amb els que dona l’entitat, s’elaboraran dos documents que defineixin i marquin una veu pròpia i única: un manual d’ús intern sobre respostes tipus, que estarà enllestit el juliol de 2017, i que aportarà respostes comunes davant casuístiques digitals similars; i un manual bàsic de xarxes socials, que estarà redactat per al febrer de 2018, en què els agents de Càritas tinguin les eines necessàries per llançar-se al món digital de manera que l’entitat vegi com creix el nombre d’ambaixadors de la seva marca. Aquest procés de transformació digital també ha d’arribar a tots els que comuniquen els valors i la identitat de Càritas en la diòcesi. Així, i en consonància amb el nou model d’acció social, s’implicarà les parròquies en el món 2.0 i, per això, es preveu també formació digital a les parròquies i als arxiprestats on tenim comunitats parroquials. Previst per al setembre de 2019, l’equip de voluntariat de cada territori haurà de facilitar l’enllaç amb els mossens de cada parròquia, de manera que ens permetin disposar d’un espai per a la formació i la difusió perquè hi puguin assistir les persones implicades i interessades dels arxiprestats i de les Càritas parroquials.

5.1.2 Impulsar el contingut editorial (opinió)

Un dels objectius és que Càritas Diocesana de Barcelona sigui un actor influent i una entitat de referència en matèria social a la diòcesi de Barcelona i al conjunt del territori català. Actualment, el 95% de la presència de Càritas als mitjans prové

d’informació i només un 5% d’opinió. És per això que volem impulsar aquesta línia editorial i d’opinió. Per fer-ho, cal que a finals de 2019 tots els responsables de programa siguin generadors de contingut i referents en la matèria. Aquesta tasca requereix la complicitat de l’Àrea Social de Càritas Diocesana de Barcelona i del Departament d’Anàlisi Social. Establint aquesta coordinació, s’escolliran els temes que poden suscitar més interès en l’opinió pública i en les agendes polítiques en funció de l’evolució de les problemàtiques socials (habitatge, infància, atur, migració...). Un cop establerts els temes prioritaris, caldrà que a mitjan 2018 hàgim teixit complicitats amb les plataformes que agrupen entitats del tercer sector i amb els mitjans de comunicació per tal que el nostre missatge hi tingui presència. Per arribar a nous públics, caldrà que els caps dels programes de Càritas Diocesana de Barcelona participin en més espais d’opinió, tertúlies, debats, conferències, seminaris o columnes d’opinió, entre d’altres. Aquesta difusió de l’acció social ha d’anar acompanyada per una presència més intensa del director de l’entitat. Per fer-ho, a finals de 2018 el director haurà de comptar amb un espai permanent en els mitjans de comunicació on s’expliquin les preocupacions de Càritas Diocesana de Barcelona i les mesures que proposem en cada cas.

A més de comptar amb un discurs que provingui dels nostres portaveus, no hem d’oblidar la col·laboració amb persones influents en matèria social, econòmica o política que puguin ser una veu externa de l’entitat. Si aconseguim que persones de diferents àmbits parlin sobre nosaltres en debats, conferències o columnes d’opinió, el nostre missatge arribarà a públics als quals, possiblement, no arribaríem per nosaltres mateixos. Així doncs, cal que fins a 2019 potenciem el contacte directe amb aquestes persones i les convidem a esmorzars monogràfics o a portes obertes on puguin copsar la feina de Càritas i així aconseguir que transmetin allò que han vist.

No podem oblidar que tot allò que comuniquem és en favor de les persones acompanyades per Càritas Diocesana de Barcelona. La persona és el centre de la nostra acció social, cal que tingui veu i que sigui escoltada per la societat. Per fer-ho, els nostres usuaris tindran l’oportunitat d’expressar-se per mitjà de les eines que els oferim des de l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals. D’aquesta manera, qualsevol persona podrà escriure un article o bé expressar-nos la seva opinió sobre algun dels projectes que tenim. Si ho aconseguim, les persones ateses per Càritas seran prescriptores de la nostra tasca social i coneixerem de primera mà tot allò que viuen, pateixen, pensen i desitgen. Cal que les persones acollides per Càritas i els treballadors socials que les acompanyen percebin aquesta eina com un engranatge més a l’hora de millorar la seva situació i reforçar-ne la comprensió i l’autoestima. El millor testimoniatge és el que es produeix sense intermediaris, i per aconseguir-ho cal treballar fins a 2020 amb i per a les persones que acollim i acompanyem des de Càritas Diocesana de Barcelona.


Amb aquestes eines, podrem aconseguir nous materials a l’hora de sensibilitzar i, per tant, el Departament de Sensibilització comptarà amb nous recursos per incidir de manera més directa en allò que volem explicar. Tenint en compte la necessitat de marcar discurs en els temes d’actualitat, caldrà conèixer les tendències abans que es produeixin, i això comportarà una feina constant per part del Departament d’Anàlisi Social i Incidència. Cal que nosaltres siguem els generadors de la notícia, no només els que n’opinem.

5.1.3 Implementar una política de comunicació interna

La comunicació interna és vital per al desenvolupament de l’entitat, ja que les persones contractades i voluntàries (o, en definitiva, els agents de Càritas) han d’estar alineades amb els objectius i els valors de la institució i sentir-s’hi vinculades a través d’un coneixement clar dels principis, les motivacions, les estratègies i els objectius de l’entitat. Fins ara, a Càritas Diocesana de Barcelona, la comunicació interna estava distribuïda en diferents departaments de l’entitat –Recursos Humans, Direcció, Captació, Voluntariat, i Comunicació–, tot i que no hi havia cap àrea que la liderés. Amb la nova organització interna, a partir de gener de 2017, l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals té l’encàrrec de dirigir, coordinar i millorar la comunicació interna de la mà de tota la casa.

Per aquest motiu, amb vistes a gener de 2018, es redactarà un pla de comunicació interna que analitzarà els canals i els processos que es donen a l’entitat. Aquest pla de comunicació interna establirà, després d’estudiar els fluxos d’informació vigents, el protocol i els criteris que se seguiran a l’hora de comunicar-nos amb els agents de Càritas i garantirà els processos d’intercanvi d’informació entre departaments. Perquè tot això sigui possible, es comptarà amb una nova eina comunicativa: la intranet, la implementació i el manteniment de la qual estaran previstos dintre d’aquest pla de comunicació interna. Aquest portal intern oferirà informació útil de manera àgil, dinàmica i fàcil de trobar, amb una pàgina d’inici que s’actualitzi constantment. Tanmateix, en una institució com Càritas, hem d’evitar que el món digital i la tecnologia substitueixin les relacions humanes i personals. Per això, l’equip de Comunicació té previst descentralitzar la comunicació de Via Laietana, de manera que els tècnics de l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals puguin tenir una relació més propera i informal amb els cinc despatxos de l’entitat.

L’estratègia de comunicació interna ha de ser bidireccional i tenir un fi estratègic clar : que els agents de Càritas coneguin el que han de conèixer per la mateixa Direcció o institució abans que per informacions de tercers. Seguint aquesta línia i amb la intenció que hi hagi transparència entre totes les àrees de l’entitat, es crearà un calendari compartit interdepartamental, abans de finals de 2017. Així, a més d’implicar els agents de Càritas Diocesana de Barcelona i fomentar el sentit de pertinença, s’aconseguirà que l’equip de Comunicació pugui estar informat i

informar de tots els actes que es duen a terme als diferents punts de servei de l’acció social.

Per implicar els agents, també es preveu comptar, de cara a l’any 2018, amb un espai dintre de la jornada institucional i de la trobada de Nadal per presentar la Campanya del Corpus i de Nadal, respectivament, perquè les persones contractades i voluntàries coneguin de primera mà la campanya i n’esdevinguin els millors ambaixadors en el moment de llançar-la. De la mateixa manera que se’ls informa prèviament sobre la campanya, un cop finalitzada i quan es tinguin dades, el director de l’entitat farà una rendició de comptes en què es posarà en valor la tasca de tots els agents de l’entitat: així professionals i voluntaris podran comprovar què s’ha aconseguit gràcies a la seva feina i implicació.

Un altre dels reptes que tenim per implicar els agents de Càritas és crear itineraris de benvinguda, juntament amb el Departament de Recursos Humans i Voluntariat, per a les noves persones contractades i voluntàries, sense que hi hagi distinció entre les unes i les altres. Des d’un primer moment, els agents de Càritas han de sentir-se acollits i part d’aquesta gran família que és Càritas Barcelona. En definitiva, tots som un únic equip que vetlla per un objectiu comú.

L’avaluació i valoració de la comunicació interna es farà a través d’enquestes anònimes periòdiques, de manera que les persones contractades ens ajudin a millorar en la tasca encomanada.

5.1.4 Unificar la imatge corporativa

Càritas Diocesana de Barcelona està formada per un gran tramat de persones que treballen en favor dels que més ho necessiten. Tots som Càritas Diocesana de Barcelona, i cal que la societat ens percebi a tots de la mateixa manera. Per fer-ho, no només cal dir-ho, sinó que cal vetllar per una imatge unificada de l’entitat. Fins a avui, es compta amb un llibre d’estil genèric, però no és prou concret a l’hora d’establir quan, com i per què utilitzem el logotip de l’entitat. Tenint en compte la necessitat de millora, l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals establirà quins són els criteris a l’hora d’utilitzar el logotip. Per fer-ho, caldrà fer un estudi previ durant aquest primer any per saber on està present el logotip de Càritas Diocesana de Barcelona i/o els seus derivats. Amb aquest primer pas, es copsarà la diversitat de dissenys que no compleixen els criteris d’ús del logotip i, alhora, es podrà assessorar les persones responsables de com fer un bon ús de la nostra insígnia. És responsabilitat nostra explicar que tant les persones contractades com les voluntàries compten amb el nostre suport a l’hora de confeccionar qualsevol suport gràfic que necessitin. Per tal que en siguin coneixedors, es vol tenir enllestit, a mitjan 2019, un nou manual d’imatge corporativa on s’explicarà com i quan col·locar el logotip de Càritas Diocesana de Barcelona. Tots els elements que es vulguin comunicar de cara enfora (tríptics, cartells, rètols, bàners, publicitat, etc.)


hauran de ser confeccionats i validats per l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals. Alhora, caldrà comptar amb un llibre d’estil que estableixi els criteris de redacció de tots els documents que tinguin relació amb Càritas Diocesana de Barcelona. En aquest llibre, que ja s’està elaborant i que vol posar-se en funcionament el setembre de 2017, s’hi establiran les pautes d’escriptura i constaran les paraules clau de l’entitat, l’ús de majúscules o minúscules, el nom de les àrees, projectes i programes i tot allò que tingui a veure amb la definició de l’entitat.

Per comunicar més i millor, caldrà que l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals sigui proactiva a l’hora de fer saber a tots els col·laboradors de Càritas Diocesana de Barcelona que estem al seu servei en tot allò que serveixi per explicar la nostra tasca en favor de les persones més vulnerables. En consonància amb les formacions a parròquies i arxiprestats sobre xarxes socials, es presentarà la tasca que es duu a terme des de l’Àrea perquè els col·laboradors en siguin coneixedors. Fent-nos pròxims a la realitat de les comunitats parroquials i arxiprestals, volem aconseguir que siguin proactives en relació amb la comunicació, i que puguin ajudar-nos a transmetre més i millor l’acció de Càritas Diocesana de Barcelona. En conclusió, i com diu Agustín Pérez al llibre Si no comunicas no existes, la comunicació serà cada cop més prioritària i essencial per al compliment de la missió, en aquest cas, per complir la missió de Càritas Diocesana de Barcelona, que és l’acció social, la sensibilització de la societat i la denúncia de les situacions d’injustícia social.

5.2. Incrementar la sensibilització i la captació

La sensibilització i la captació són dues cares de la mateixa moneda. La nostra comunicació no està destinada a “vendre” o a “lucrar” la institució, sinó a incrementar-ne la capacitat transformadora, a aconseguir que el major nombre de persones vegin com creix l’esperança, l’assoleixin i hi participin.

És per això que en el proper pla de captació i sensibilització es definiran les estratègies, els recursos i les accions que ajudin a captivar la societat per tal que els nostres valors vagin fent saó i vegem augmentar els nostres públics. Volem sumar nous socis i donants a la nostra causa. Però, també, hem de seduir els socis i els donants que ja col·laboren amb nosaltres perquè ho continuïn fent.

El principal actiu amb el qual comptem per aconseguir-ho és la credibilitat que ens donen els anys de treballar amb coherència i humilitat. La credibilitat és la suma d’intangibles que costa molt construir i molt poc que se’n vagi en orris. Per això és tan important ser conscients que en aquesta tasca tots els agents (directius, personal contractat, voluntariat, comunitats parroquials i arxiprestals, etc.) hem d’anar en la mateixa direcció i cuidar molt els missatges que donem, la imatge que transmetem en la quotidianitat.

La sensibilització a Càritas sempre ha estat un dels puntals de la seva comunicació. I s’ha portat a terme, sense estridències, sense agressivitat, amb missatges molt treballats des del contingut, més que no pas des de la pura formalitat.

Amb el nou model d’acció social, se’ns demana fer un pas més per descentralitzar la nostra activitat i situar-nos al costat de les comunitats parroquials, ja que “la Càritas parroquial és l’agent essencial de Càritas”.

Aquesta nova mirada ens implica tant en la programació d’activitats –que ha de comptar sempre amb la parròquia com a centre– com també amb el fet que ens obliga a “servir-les”. Per tal que la vida parroquial sigui viva, necessita el nostre acompanyament: tot el nostre suport i el nostre coneixement. És a dir, hi hem de ser presents.

La sensibilització que ens ha interessat és la que va lligada a allò que ens dona la reputació: els fets. La realitat amb la qual treballem és la veritat que ens ajuda a connectar, per la via emocional, amb els nostres públics. És el nostre tresor.

Ara bé, partim de la base que la nostra sensibilització –tota la nostra comunicació– no té com a subjecte la institució en si mateixa, sinó que, igual que l’acció social, posa al centre la persona. No busca el reconeixement institucional, busca la transformació social, el canvi de mentalitats. Aquesta és una tasca difícil i de llarg recorregut i que no hem de fer en solitari.

En aquesta línia se’ns fa l’encàrrec, derivat de l’auditoria de processos, de reforçar el lligam amb els socis i els donants i d’augmentar-ne el nombre. Això ens demana trobar noves maneres de crear vincles amb els col·laboradors i ser innovadors en aquest terreny, sobretot per no allunyar-nos de la nostra essència.

Més enllà de la base de socis i de donants, volem obrir-nos a la comunitat i a la societat en general, a través d’una major presència al carrer i d’un canvi d’estratègia en la relació amb empreses i entitats. Tots dos encàrrecs cal liderar-los des de la nostra àrea, però comptant amb la complicitat, l’experiència i la coordinació de la resta de les àrees de la institució. Entenem que són encàrrecs no només per als departaments de Comunicació i Sensibilització i de Socis i Donants, sinó que dibuixen línies estratègiques per a tota la diocesana.

No podem perdre de vista que l’objecte de la nostra sensibilització i la denúncia van de la mà i porten implícit l’anunci, perquè l’una necessita l’altra. La sensibilització posa l’accent en les situacions d’injustícia. El subjecte és la persona que pateix, la més vulnerable. I que aquesta premissa ha de marcar totes les nostres accions. Però també estem cridats a celebrar. Amb la celebració construïm vincles, obrim espais on compartir i generadors d’esperança.

Amb aquests principis, ens hem marcat els objectius següents que pretenem assolir el 2020:


• Anàlisi de la base de dades de socis i donants que ens permeti definir els perfils per adaptar-hi els missatges.

b) Captació de nous socis: mantenir i tenir cura dels socis que ja estan vinculats a la nostra acció no ha d’estar renyit a fer créixer aquesta base, amb l’objectiu d’assegurar la sostenibilitat econòmica de la institució. Per això ens marquem dos objectius:

• Aconseguir que el 25% del pressupost d’ingressos provingui de les quotes de socis.

• Utilitzar les campanyes confederals de captació de socis.

c) Captació de nous donants: els socis són la clau de l’estabilitat econòmica, però els donants actualment són el gran gruix del pressupost de la institució. Ens cal saber qui són, com es comporten, i alhora, incorporar-ne de nous.

5.2.2. Fidelitzar el lligam amb els socis i els donants

A través d’aquestes accions hem de ser capaços de convèncer les persones que col·laborin amb nosaltres perquè compartim un somni comú: transformar el món en un lloc millor. I els hem de mostrar que l’esforç que fan val la pena i que el seu suport és imprescindible per poder anar cap a aquest somni, i el camí per fer-ho és saber connectar amb la raó (amb dades contrastades) i l’emoció (amb històries que activin sentiments). Si ho aconseguim, haurem començat un camí molt bonic i difícil alhora, que ens pot oferir l’oportunitat de canviar els cors, les ments i les accions d’algunes persones. Però per tal que les persones facin aquest canvi tan important és fonamental que confiïn en allò que fem.

a) Crear itineraris de relació:

Hem d’acompanyar socis, donants i voluntaris en tot moment, des que mostren interès per unir-se a la nostra acció, mentre ja formen part de la família de Càritas Diocesana de Barcelona, però també –i especialment– en el moment que vulguin deixar de col·laborar-hi. Hem de cuidar-los en cada moment, perquè són la llavor de la nostra obra.

El nostre model de sensibilització passa per reforçar la vinculació a través del coneixement: donar a conèixer les nostres accions, des de la proximitat, la transparència i l’empatia. Per això ens plantegem:

• Crear itineraris de benvinguda i desvinculació de socis, donants i voluntaris.

• Treballar la fidelització a través de portes obertes i altres activitats per generar comunitat.

5.2.1. Increment dels socis i donants

Càritas sempre ha tingut un model de captació molt auster que s’ha sostingut gràcies a la fidelitat i la confiança que tenen en l’entitat les persones que hi col·laboren des de fa anys. Actualment, aquest model planteja dificultats de sostenibilitat a mitjà termini per les característiques de la base social que tenim i el context actual:

1. L’envelliment de la base social de socis i de donants.

2. La distribució desigual entre socis i donants, amb un pes específic superior dels donants sobre els socis.

3. La disminució dels ingressos procedents de les col·lectes de parròquies.

Aquest risc per a la sostenibilitat també va acompanyat dels canvis en l’entorn, concretats en:

- La disminució en la capacitat d’estalviar i de donar dels mateixos socis i donants provocada pels anys de crisi.

- La sensació que la crisi més forta ja s’ha superat i que, per tant, ja no cal ajudar tant l’entorn més proper i això té com a efecte que es torni a posar més la mirada cap al tercer món.

- Les dificultats de l’Administració per mantenir la seva aportació a projectes socials.

Aquest escenari ens planteja la necessitat de cercar estratègies i accions per mantenir els col·laboradors que ja tenim i aconseguir-ne de nous que siguin el relleu dels més grans.

Partim de la premissa que si volem contenir i reduir la davallada d’ingressos de les persones físiques hem de ser capaços de seduir-les perquè continuïn col·laborant amb nosaltres i perquè n’hi hagi de noves que se sumin a la causa de Càritas. Això ho hem de fer a través de les accions de sensibilització, captació i denúncia que les moguin a oferir un suport voluntari i durador que resulti mútuament beneficiós.

La confiança es genera comunicant el que fem, perquè és des de l’acció que mostrem la nostra competència professional. Aquesta comunicació ha de ser clara, concreta i propera, en el sentit que mostri realitats de proximitat que despertin el sentiment de corresponsabilitat i ajudin a empatitzar amb el patiment aliè. Així aconseguirem mantenir la vinculació (fidelització) i farem que les persones que se sumen a la nostra causa ens ajudin a estendre el nostre missatge (prescriptors).

a) Pla de socis i donants: ens cal elaborar una estratègia específica per als diferents perfils de socis i de donants. Per això, cal el pas previ de conèixer en quin punt ens trobem.


5.2.4. Reforçar la mirada comunicativa d’Entitats amb Cor

Una part molt important de la captació de recursos recau en l’equip d’Entitats amb Cor. Tant el personal contractat com el voluntariat que compon aquest equip fa anys que porta a terme una tasca enorme, tant pel que fa a la captació de fons (econòmica i en espècie) com de sensibilització. Tot aquest saber cal conèixer-lo i, sobretot, reconèixer-lo, per començar a treballar des de la nova mirada que ens demana el model d’acció social.

Hem de vetllar perquè cada acció de captació sigui una oportunitat de sensibilització, un nou gra de sorra en el camí de donar a conèixer la nostra acció i en la tasca de transformació social. Des de la col·laboració, hem d’aprofitar aquest espai no només per fidelitzar i augmentar la captació de recursos, sinó que l’hem de viure com una oportunitat per ampliar la nostra base social i rejovenir-la.

5.3. Aportar relat: anàlisi social i incidència

A partir del treball del dia a dia a Càritas tenim el privilegi de comptar amb una base de dades que dibuixa una realitat amagada i silenciada. Amb l’anàlisi social volem fer visible aquesta realitat, donar-hi veu. D’aquesta manera, posant llum a allò que existeix i que és (de manera objectiva) facilitem que altres puguin prendre decisions, legitimem un posicionament, donem suport a un discurs, facilitem la incidència.

Així doncs, l’objectiu de l’anàlisi social és oferir informació objectiva a partir de les dades internes de Càritas, amb una doble vessant:

a) Interna: per informar especialment la Direcció i l’Àrea Social i donar-los suport en la presa de decisions (i també per donar informació a departaments de l’Àrea de Serveis Corporatius, com per exemple en matèria de subvencions).

- Informar periòdicament de la realitat que viu Càritas Diocesana de Barcelona (resum de les dades més significatives, tendències, detecció de canvis d’aquesta realitat, etc.).

- Informar periòdicament de l’acció social que es porta a terme (indicadors de grau d’intensitat dels serveis prestats, resultats, impacte, avaluacions, etc.).

-Respondre a demandes concretes de la casa.

- Coordinar el catàleg de Càritas Diocesana de Barcelona, juntament amb l’Àrea Social i el Departament de Control de Gestió.

- Vetllar perquè les dades de l’acció social es recullin de la forma i amb les eines adequades i siguin facilitadores del treball diari dels treballadors socials. És a dir, tot i que no entra dins del concepte propi d’anàlisi, hi ha un

• Vincular sempre la sensibilització amb la captació.

b) Innovació del Finestral de la Caritat:

Donar a conèixer les situacions que viuen les persones que participen en l’acció de Càritas és una forma d’apropament al seu patiment, una manera de posar-nos al seu lloc i d’ajudar socis i donants a conèixer aquesta realitat. Hem d’aprofitar tots els canals que se’ns obren, també les xarxes socials, però sempre des de la dignitat i el reconeixement dels seus drets.

• Adaptació digital.

• Adaptació del Finestral en paper de La Vanguardia.

5.2.3. Incrementar la presència de Càritas al carrer

Inspirant-nos en el nou model d’acció social i en les paraules del papa Francesc, hem de ser una Església “en sortida”, que doni a conèixer l’acció de la institució, però essent comunitat, formant-ne part, no en actitud d’espera, sinó facilitant l’apropament i contribuint a construir comunitat.

Al mateix temps, aquest encàrrec l’hem de viure com una celebració, conscients que l’acció de Càritas serà realment transformadora si som capaços de transmetre-la amb alegria. Des d’aquesta visió veiem la necessitat d’instaurar el Dia de Càritas Diocesana de Barcelona, com una data anual d’agermanament de tots els agents (participants, professionals contractats, voluntaris, socis, donants, comunitat parroquial, etc.), en què tots ens reconeguem com la família Càritas.

La durada d’aquest pla ens proporciona l’oportunitat de realitzar un gran acte de sensibilització, ja que coincideix amb la celebració del 75è aniversari. Aquesta data ens dona un motiu excel·lent per fer un primer tastet del que pot arribar a ser la trobada anual de germanor.

Sortir a trobar-nos amb la comunitat per compartir els nostres principis i la nostra missió també vol dir fer nostres les oportunitats que ens ofereix la societat civil. Construir comunitat és un camí d’anada i tornada. És omplir les parròquies, però també és fer-nos presents i participar en tots els actes comunitaris i veïnals.

Per això, creiem que és molt important organitzar un Sant Jordi familiar o procurar una presència en actes públics de la diòcesi. En aquest sentit, l’equip d’Entitats amb Cor ja fa temps que porta a terme aquesta tasca a través dels diferents grups de voluntaris. Hem de coordinar-nos i unir esforços per aprofitar tot aquest bagatge i aquest potencial.


- Interlocució: gràcies al nostre reconeixement i credibilitat tenim la possibilitat de dialogar amb actors clau que poden introduir canvis en les lleis i les polítiques.

- Presència pública: un dels elements essencials és la “comunicació per a la incidència”, que ens permet ser presents als mitjans, a les xarxes socials, etc., per canviar principis, valors i mostrar exemples vàlids a la nostra societat.

- Transformació: té l’objectiu de generar canvis en les lleis i en les polítiques, que repercuteixin de manera positiva en les vides de les persones i en el model social que construïm.

5.3.1. Aportar elements d’anàlisi per a la presa de decisions (mirada interna)

A partir de l’anàlisi de la informació de la nostra base de dades farem un retorn a l’Àrea Social de manera periòdica, tant per informar de la situació de les persones més vulnerables i la seva evolució, com per donar dades de la nostra acció que serveixin per detectar desviacions dels objectius previstos, assoliment dels resultats plantejats, etc. Fa anys que ja es dona aquest suport a l’Àrea Social, a partir d’informes periòdics de les respostes del CRM, si bé, gràcies a l’evolució de les eines informàtiques (Qlik), en l’actualitat estem en disposició d’ampliar la informació que proporcionem i, per tant, ser més útils a l’hora de facilitar a l’Àrea Social la presa de decisions. En aquest sentit, l’elaboració del balanç social, juntament amb Control de Gestió i la mateixa Àrea d’Acció Social, permetrà tenir una visió global de l’acció de Càritas Diocesana de Barcelona i obtenir indicadors d’impacte que serviran internament per avaluar la nostra acció, i externament per fer-ne difusió i donar-nos a conèixer com a entitat de referència en la qualitat de la nostra acció (també ens serà útil com a carta de presentació davant de grans donants, ens pot permetre crear lligams amb el món acadèmic, posar-nos al servei de Cáritas Española per ajudar a consolidar aquesta mirada a la resta de les Càritas, etc.). És un llarg camí que s’haurà de recórrer de la mà de l’acció social i, per tant, adaptant-nos al seu ritme, durant els anys 2018, 2019 i posteriors.

5.3.2. Adequar el sistema de dades al nou model d’acció social (mirada interna)

En primer lloc, serà necessari conèixer en profunditat el nou model d’acció social, per determinar els canvis en la recollida i la introducció de dades. A partir de juny de 2017 elaborarem un diagnòstic dels canvis principals i les seves implicacions.

En segon lloc, serà necessari treballar en l’adaptació de la nova eina Qlik en coordinació amb Control de Gestió, Informàtica i l’empresa proveïdora (SDG).

objectiu previ decisiu en si mateix per a l’organització, i requisit també per dotar-nos de capacitat d’anàlisi, que és vetllar perquè l’eina CRM permeti realitzar el treball social d’atendre les persones de manera àgil, efectiva i d’acord amb els criteris marcats pel model d’acció social, i garantir la qualitat de la informació enregistrada.

b) Externa: per donar suport a la veu de Càritas, informar, incidir (veu de l’Església).

- Rodes de premsa, articles, informes, memòria, xerrades, actes de presència institucional, plens polítics...

-Coordinació amb les altres Càritas (Española, Catalunya...), observatoris.

- Posar en valor la base de dades de pobresa que tenim a Càritas Diocesana de Barcelona (cessions de dades, informes d’impacte, etc.).

-Posicionament i discurs de Càritas Diocesana de Barcelona: incidència.

• Què entenem per incidència i quin és el seu objectiu.

La incidència a Càritas és la capacitat d’influir per canviar les polítiques i les pràctiques que provoquen les situacions d’injustícia. Perquè volem canviar la realitat de les persones, des del seu accés i des de la garantia dels drets humans i des de la transformació de les causes que generen desigualtat i injustícia, a través dels canvis en la legislació i en les polítiques en els àmbits local, estatal, europeu i internacional.

Està profundament radicada en la realitat dels més pobres, i es dirigeix cap a un horitzó que implica una visió més justa, equitativa i fraterna del món, tot construint un procés per a la transformació social. Com diu Vicente Altaba, de Cáritas Española: “Un compromiso que conlleva, entre otras cosas, la defensa de los derechos humanos, la denuncia de las injusticias, la propuesta de acciones transformadoras, la opción por los últimos y no atendidos. La espiritualidad que nos anima en la acción caritativa y social”.

La incidència és un procés en espiral en el qual Càritas parteix de la realitat per incidir en les causes que generen exclusió, tot transformant-les, amb els elements clau següents:

- Responsabilitat davant la interpel·lació de la realitat: parteix de la realitat i s’hi deu. Per això és molt important la participació de les persones en situació de vulnerabilitat en els processos d’incidència.

-Legitimitat: partim d’allò que coneixem i veiem en el nostre dia a dia.

- Credibilitat: des de la realitat que coneixem i analitzem, elaborem un posicionament i unes propostes amb el rigor que ens caracteritza, la nostra fidelitat a l’Evangeli i als més vulnerables, la nostra llibertat i independència política.


de resultat i impacte extretes del balanç social abans esmentat. De mica en mica ens anirà dotant de més informació qualitativa (alguna serà de caire més intern i confidencial, però també en donarà de publicable a la memòria).

En paral·lel, l’aprofundiment en l’anàlisi interpretativa donarà una major consistència al discurs de Càritas, el qual s’anirà elaborant partint de les línies d’argumentari que vagin aflorant des de la incidència, el marc de situació econòmica i social, etc.

Es definirà un pla de difusió de la memòria durant el mes de març de 2018, en què s’inclourà una taula rodona on puguin participar els usuaris, es pugui donar veu a testimonis, i es vagin incorporant noves maneres de fer per tal d’adaptar-nos a una realitat tan canviant.

Seguirem amb la nostra interlocució amb Càritas Catalunya i en la nostra participació en la seva memòria, així com amb la de Cáritas Española. En aquest sentit, la nostra experiència pot ser de gran ajuda a l’hora d’establir i d’homogeneïtzar criteris i posar nom a la realitat que veiem diàriament, per tal d’aconseguir una anàlisi de qualitat i un discurs comú al nivell de Catalunya, així com per facilitar l’elaboració de la memòria al nivell de Cáritas Española.

5.3.4. Fer dels informes la base del nostre discurs (mirada externa)

En línia amb la idea d’anar aportant relat i creant discurs, els informes que publiquem de manera periòdica són una eina molt útil que ens permet donar un missatge consensuat cap a l’exterior i posar en valor el coneixement que tenim als diferents programes i territoris, gràcies al contacte amb la realitat de les persones més vulnerables. Per tant, és necessari integrar-ne el contingut i alinear-lo amb el discurs de l’entitat i amb incidència, i és necessària una planificació de les temàtiques dels informes: com, qui i quan es decideix el tema, buscar un missatge consensuat, crear i mantenir argumentaris, etc.

Serà necessari un treball previ d’organització del fons documental i de la biblioteca, així com la seva difusió i accessibilitat com a lloc de consulta per a tota l’entitat, via intranet. S’haurà d’articular un circuit de comunicació dels informes que siguin rellevants per als diferents programes de l’entitat i que complementi el recull de premsa que ja tenim en l’actualitat. També serà d’utilitat un calendari i una petita base de dades amb els principals indicadors que s’han d’anar seguint i actualitzant.

Pel que fa a les fonts d’informació, ens alimentarem de la doctrina social de l’Església, i del discurs del papa Francesc en concret, així com del nou model d’acció social. Tenim el repte de fer entenedors el vocabulari i el fons d’un missatge que és tan potent, sobretot des de la realitat que vivim a Càritas Diocesana de Barcelona, i de lligar-lo amb un estil d’incidència que denunciï tot anunciant. També consultarem

Hi ha hagut una primera fase de treball, finalitzada el març de 2017, i se’n preveu una de nova a partir de l’estiu de 2017. En paral·lel, s’ha treballat en una formació interna als usuaris de l’eina de l’Àrea Social i de l’equip directiu, amb el doble objectiu de donar a conèixer l’eina per tal que la incorporin en el seu dia a dia i els faciliti el treball, i de recollir totes les demandes de presentació de la informació que puguin ser-los útils. Els usos de la nova eina Qlik poden ser tant interns (reunions de CAS, avaluacions, quadre de comandament, balanç social) com externs (presentació d’informes a tercers, subvencions).

En tercer lloc, hem de treballar de manera transversal amb tota l’entitat a l’hora de definir els criteris i l’homogeneïtzació d’una base de dades única (CRM-Navision).

En quart lloc, s’ha de treballar en la base de dades del CRM, amb una diagnosi prèvia de la situació actual i una anàlisi rigorosa de les millores que cal implementar. El CRM és el nostre cor, la base que alimenta la nostra anàlisi i el nostre discurs. Seria necessari un grup de treball i una coordinació amb l’Àrea Social i amb Informàtica per establir els objectius dels propers anys. Aquests objectius haurien d’incloure una racionalització i una millora en la introducció de dades (d’una banda, augmentant el contacte amb els usuaris de l’eina del territori i de programes –recuperant la figura de referent CRM dels equips–, i de l’altra, recollint els errors més freqüents i la manera de donar-hi solució –pot passar per millorar l’eina amb processos automàtics, per elaborar manuals d’introducció de dades i formacions, etc., un estudi de la incorporació de noves dades (o enquestes, en situacions concretes)– que augmentin el nostre discurs i la nostra posició i que facilitin l’avaluació dels programes a l’Àrea Social.

Pel que fa la introducció de noves dades, esmentada més amunt, s’establirà una relació de les més importants que s’han d’incloure fins a 2020, que serien, entre d’altres, dades de parròquies, dades de resultats i d’impacte, dades socials d’SC, mapes on es localitzi la nostra acció, etc.

5.3.3. Innovació i transparència en la rendició de comptes (mirada externa)

La memòria és un informe que serveix per fer un balanç de l’any de l’acció de Càritas Diocesana de Barcelona en matèria social i econòmica. Serveix com a document històric, perquè recull la trajectòria de l’entitat des dels seus inicis, i també com a carta de presentació al públic en general.

Estem en un bon moment per reflexionar sobre quins aspectes de la memòria es poden innovar: definir el públic objectiu, la mida, el format, així com la revisió i la incorporació de noves dades que poden resultar d’interès, com per exemple les


el conjunt d’entitats oficials que elaboren estadístiques i informes de temàtica social i econòmica, com a informació de context.

Hem augmentat el nostre lligam amb Cáritas Española, i en concret, amb l’equip d’estudis, de l’Àrea de Comunicació i Relacions institucionals, amb la possibilitat d’obrir noves línies de treball conjunt, així com la seva col·laboració en algun dels nostres informes, etc. Ens incorporarem al grup confederal d’Observatori de la Realitat Social. De manera similar, hem augmentat la nostra interlocució amb Càritas Catalunya.

El proper desembre de 2018 elaborarem un pla de difusió dels informes.

Ens coordinarem amb entitats externes que realitzen estudis, d’una banda, per canalitzar totes les demandes externes de les nostres dades, i de l’altra, per utilitzar els resultats dels estudis per fer difusió de la nostra entitat.

5.3.5. Construir l’estil d’incidència de Càritas Diocesana de Barcelona (mirada externa)

Volem que el nostre estil d’incidència sigui d’una “denúncia que anuncia”, és a dir, assenyalant sense por les injustícies i, a la vegada, mostrant el camí per aconseguir una societat cohesionada, inclusiva i humana. Amb paraules del papa Francesc, estem cridats a “esdevenir una Església accidentada, ferida i tacada per sortir al carrer, abans que una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats”,17 i també “a ser la sal, el llevat i la llum que ofereix un far d’esperança als necessitats”.18

Alineant-nos amb Cáritas Española, ens acollim a les seves propostes que giren entorn dels cinc principis següents:

- Destinació universal dels béns: tots els béns de la terra (tangibles i intangibles) han de ser per a tothom i no tan sols per a un subconjunt o minoria. S’han de distribuir de tal manera que tothom pugui viure dignament. Per a tots els presents i també per a les generacions futures. Amb la idea que la creació no ens pertany, és un do que hem rebut. I també tenint clar que quan no hi ha destinació universal dels béns, la conseqüència és la desigualtat.

- Solidaritat i defensa dels drets humans: tenint present que és la comunitat política qui té la responsabilitat de garantir la realització dels drets dels ciutadans.

- Bé comú: no es tracta d’encobrir amb una suposada caritat les injustícies d’un ordre establert i assentat en profundes arrels de dominació i d’explotació. Es tracta d’un compromís actiu i operant, fruit de l’amor cristià als altres, en favor d’un món més just i fratern.

- Principi de subsidiarietat: per trobar un equilibri entre l’àmbit públic i el privat, i perquè les administracions públiques no puguin defugir les seves responsabilitats.

- Dret a un treball digne i estable: considerant que la manera més eficaç per a la integració i la cohesió social és la creació d’ocupació. I defensant el treball digne, entès com l’oportunitat d’accedir a una ocupació productiva que generi un ingrés just, la seguretat en el lloc de treball i la protecció social per a les famílies, millors perspectives de desenvolupament personal i d’integració social, llibertat perquè els individus expressin les seves opinions, s’organitzin i participin en les decisions que afecten les seves vides, amb igualtat d’oportunitats per a tots, dones i homes.

El primer pas en la construcció del nostre estil d’incidència és l’elaboració d’un document marc d’incidència, previst per a desembre de 2017. Caldrà una anàlisi prèvia de tota la incidència que han estat portant a terme els diferents programes de l’entitat, amb l’elaboració d’un mapa d’incidència. De manera similar, s’elaborarà un mapa dels principals interlocutors polítics segons la temàtica, que serà molt útil de cara a definir l’itinerari d’incidència.

D’acord amb el document marc de Cáritas Española, i amb les seves propostes, coincidim a destacar els temes següents com a possibles prioritats de Càritas Diocesana de Barcelona durant els propers anys:

- Garantia d’ingressos per a les llars en situació de pobresa (renda garantida de ciutadania)

-Treball digne, que inclou salari just

-Dret a un habitatge digne i adequat

-Evitació de la irregularitat sobrevinguda

-Aposta per l’economia social i solidària en la contractació pública

-Garantia dels drets humans en els procediments d’expulsió (i tancament dels CIE)

-Garantia de l’accés a la salut a totes les persones

-Ratificació de la Carta Social Europea

-Compliment dels objectius de desenvolupament sostenible

-Destinació del 0,7% del PIB a ajuda oficial al desenvolupament

S’haurà de fer un procés de discerniment per tal d’escollir quatre d’aquests temes per treballar-los amb més profunditat des d’incidència, amb un itinerari definit, un pla d’acció i un posicionament de l’entitat. L’aprovació del posicionament per part de la Direcció i el Consell serà la base de la incidència i de les accions que se’n derivin. Un cop definit el posicionament, s’hauran d’establir els canals pels quals fer

17 XX Assemblea General de Caritas Internationalis. Roma, 12/05/2015.18 Assemblea General de Caritas Internationalis.


l’organització dels documents produïts o rebuts per CDB. Aquest s’ha de basar principalment en el catàleg de serveis de la Institució, amb l’objectiu que sigui un quadre de classificació funcional que no es vegi condicionat pels canvis d’organigrama, i que permeti classificar la documentació tant del passat, del present, com del futur, tant en paper com en electrònic.

Un cop estigui acabat el quadre de classificació, previst pel primer trimestre de 2018, es podrà començar a treballar amb l’aplicatiu informàtic que permetrà catalogar els documents classificats i ordenats, amb l’objectiu de tenir una eina que permeti fer cerques i localitzar amb facilitat els documents, per tant, la informació que s’està buscant. L’aplicatiu informàtic escollit per la gestió de l’arxiu és el Share Ponint, en el qual s’habilitarà un espai reservat a l’arxiu, els camps descriptius del qual es basaran en la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC).

D’aquesta manera, tindrem el repte de realitzar la catalogació de les 500 capses que hi ha dins el dipòsit de l’arxiu de CDB i que, a priori, pensem que es tracta de la documentació més antiga de la Institució, i que reflecteix la feina que feia Càritas des de finals dels anys cinquanta fins a la dècada dels dos mil.

Paral·lelament a aquesta feina caldrà analitzar el valor dels documents, i elaborar un calendari de conservació, eliminació o mostreig de documents, per poder donar pautes els treballadors de CDB a l’hora de decidir què cal i què no cal conservar.

I poder així, a partir de l’any 2017, iniciar les primeres transferències reglades de la documentació en suport digital, amb l’objectiu de començar a normalitzar la pràctica de les transferències. Igualment, de forma extraordinària, l’arxiu assumirà les transferències de la sèrie d’Herències i llegats, i la sèrie de Direcció de l’etapa de Jordi Roglá (2004-2014) i de Salvador Busquets (2014-actualitat).

Alhora, es realitzaran visites als territoris i programes per poder realitzar un primer inventari de la documentació que conserven, per planificar les transferències futures.

Igualment, s’elaborarà el Reglament de l’arxiu amb l’objectiu de definir, sistematitzar i actualitzar la normativa que afecta el funcionament de l’arxiu de CDB, per facilitar-ne la consulta i la seva aplicació, i regular el funcionament intern de l’arxiu, així com les tècniques pel tractament dels documents, i les condicions d’accés a la informació.

El que s’ha tingut clar des de bon principi, és que totes les actuacions que s’han dut i es duen a terme per posar en marxa l’arxiu de CDB segueixen la normativa i legislació vigent en referència a Arxius i Documents, amb l’objectiu de fer bé la feina i poder complir els requisits necessaris per formar part del Sistema d’Arxius de Catalunya i poder sol·licitar subvencions.

la interlocució política, i finalment, una valoració de tot el procés. S’ha d’alinear tota l’entitat i aconseguir la implicació i la participació en tots els àmbits, amb els usuaris, els voluntaris, els contractats i la Direcció. Es treballarà conjuntament en la creació de línies d’argumentari que ajudin a alimentar el posicionament de l’entitat. Tot això implica l’elaboració de quatre tipus de documents: interns, externs, tècnics (on es detallin totes les millores en concret) i de comunicació.

5.4. Arxiu històric

L’Arxiu de Càritas Diocesana de Barcelona (CDB) és el conjunt de documents, de qualsevol data, forma o suport material, produïts o rebuts, com a resultat de l’activitat de CDB, i organitzats i conservats, per tal de ser utilitzats per a la gestió administrativa, informativa, d’investigació, d’acció social, d’Església, etc.

Així mateix, l’arxiu de CDB és el responsable de tenir cura d’aquesta documentació i l’espai físic on es conserva de manera adequada per garantir-ne la preservació, l’accessibilitat i l’ús tant per la pròpia Institució i pels seus treballadors, com per aquelles persones que vénen de fora, ja siguin ciutadans, investigadors, administració, mitjans de comunicació, etc.

L’Arxiu de CDB té la missió de recuperar la història de la Institució amb l’objectiu de donar valor afegit a la feina que fa actualment Càritas. Som el que som perquè hem estat. Càritas és història, la història de moltes persones, del treball social, del treball comunitari, de les parròquies, dels voluntaris, etc. En definitiva, Càritas és l’acció social de l’Església.

Amb aquesta necessitat de recuperar la memòria de tota la feina realitzada fins aquest moment, calia crear l’arxiu de CDB, tenint en compte que des de l’any 2002, i amb excepció de dos moments puntuals l’any 2006 i l’any 2014, no havia existit cap persona responsable de l’arxiu.

Així doncs, amb una carència de 15 anys, s’inicia el novembre de 2015, el projecte de l’Arxiu de CDB. En aquesta primera fase fins a juny de 2017, l’arxiu depèn orgànicament de l’Adjunta de direcció Juana Martín. En aquest període de temps es comencen a posar les bases per crear el sistema de gestió d’arxiu, planificant una estratègia de treball que permetés començar a organitzar i gestionar el funcionament del dia a dia del Servei d’Arxiu de CDB.

Amb la jubilació de la Juana Martín, juny 2017, l’arxiu passa a dependre de Comunicació i Relacions Institucionals. D’aquesta manera, es segueix amb la feina encomanda, realitzant la planificació dels projectes a tirar endavant de l’any 2017 fins al 2020.

Primer de tot, i bàsic, és l’elaboració del quadre de classificació, que és la base, el fonament, del sistema de gestió documental, a partir del qual s’estructura


persones” (punt 178 del MAS). És per això que en la generació de dades haurem també de passar d’un model assistencialista a un model participacionista. Això passarà perquè les parròquies puguin entrar les dades, però també per fer una anàlisi periòdica de la realitat que es viu a les parròquies. Per tant, cal també que impliquem de manera activa tots els participants de projectes, també parroquials i arxiprestals.

En tercer lloc, també ens sentim cridats a poder dinamitzar espais de participació per a joves menors de 25 anys i alhora fer-los partícips de les accions de sensibilització i comunicació que portem a terme. No és un repte senzill, perquè no abunden els joves d’aquestes edats a les parròquies, però sí que podem treballar amb les que tinguin una comunitat jove per ser signes d’una altra manera de fer. I amb els de 35-65 anys es tracta de constituir un sentiment conjunt de comunitat, generant pertinença i vinculació que permeti mantenir la col·laboració de les persones que confien en Càritas o incorporar-ne de noves amb perfils més joves (punts 170 i 229 del MAS). En aquest sentit, cal promoure trobades d’àmbit arxiprestal per fer xerrades, formacions o portes obertes per ajudar-nos a acomplir aquest objectiu.

En aquest període de temps també es reobrirà la Biblioteca de CDB, que des de les obres de Pl. Nova l’any 2014 roman en caixes en el Seminari Conciliar de Barcelona. La Biblioteca conté tot allò que ha publicat CDB, bona part de les publicacions de Cáritas Española, i publicacions de la doctrina social de l’Església, alhora que està especialitzada en temes socials. La Biblioteca de CDB serà un recurs més per poder atendre millor als usuaris que vénen a realitzar consultes a l’Arxiu de CDB.

Per últim, s’ha de destacar la funció comunicativa de l’arxiu, que permetrà explicar la història de CDB des dels seus orígens fins a l’actualitat. Publicant articles a la revista El Batec, tenint un espai fix d’exposicions a la seu neuràlgica de Pl. Nova, i preparant els actes i celebracions del 75è aniversari de Càritas Diocesana de Barcelona l’any 2019.

5.5. Reflexions finals a la llum del model d’acció social (MAS)

Abans de finalitzar, volem posar el centre d’atenció comunicatiu en el nou model d’acció social (MAS) aprovat pel Consell. El MAS està recollit en tota la reflexió anterior, però volem deixar constància de tres elements transversals que han de ser presents en aquest camí que iniciem per poder assolir els objectius que ens hem marcat per a 2020.

En primer lloc, cal fer-nos presents, acompanyar, i formar les Càritas parroquials i arxiprestals (punt 178 del MAS). En aquest sentit cal posar el focus comunicatiu en les accions de voluntariat que es duen a terme a les comunitats parroquials. Alhora cal que aquestes comunitats se sentin acompanyades comunicativament a través de formació sobre la importància de la marca o sobre l’ús de les xarxes. També cal implicar-les molt més en la difusió de les campanyes institucionals, sobretot les de Nadal i el Corpus, per tal que hi puguin participar més activament i puguin dinamitzar la comunitat cristiana. A més, hem de posar en valor el treball que es porta a terme a les Càritas parroquials i arxiprestals, i mostrar una comunitat cristiana que es mobilitza i actua. Es tracta de superar la imatge de les Càritas parroquials associada a projectes d’ajuda a necessitats bàsiques, com els aliments i el rober, i oferir propostes noves que donin resposta als problemes socials actuals, com ara projectes més integrals i d’àmbit relacional. L’objectiu és crear una comunicació horitzontal amb els equips de les Càritas parroquials.

En segon lloc, ens cal redefinir i facilitar el registre de dades per augmentar el coneixement de l’atenció que donem a les parròquies i poder retornar a la societat tot allò que fem al territori (punt 184 del MAS). En aquest sentit, si la nostra opció és animar a superar les ajudes puntuals, ens haurem de centrar en aspectes com “la promoció, l’autonomia, la corresponsabilitat i la participació de les


La base d’aquest document la va elaborar tot l’equip de Comunicació i Relacions Institucionals al monestir de Sant Pere de les Puel·les del carrer d’Anglí de Barcelona. Es tracta d’un document conjunt per posar les bases del nou equip i projectar-nos junts a mitjà termini. La nova organització interna (organigrama) i l’auditoria de processos elaborada per Deloitte ens han donat l’oportunitat d’aturar-nos, compartir, somiar i planificar.

Els dies en els quals vàrem posar les bases d’aquest document també vàrem escollir un nom per a l’equip, conscients que el nom fa la cosa. Desvetlladors va ser el nom escollit després d’un interessant debat i diàleg: volem desvetllar la societat tant en el sentit de treure-li la son (despertar el qui està adormit) com en el de suscitar (fer sorgir, promoure) i estimular (portar a l’acció).

Per tot això, com diria Manuel Castells, volem passar a ser nosaltres el mateix mitjà de comunicació, és a dir, a fer autocomunicació de massa a través sobretot del blog de pobresa i exclusió social. O passar d’explicar històries a propiciar que la gent les visqui i les comparteixi potenciant actes com les jornades de portes obertes, o que els voluntaris comparteixin en temps real experiències viscudes a Càritas que enganxin i emocionin. O des de la mirada de la transparència, poder explicar què hem fet amb els diners de les persones, oferint diferents formats segons el públic al qual ens dirigim (vídeo, memòria en paper, roda de premsa, full dominical, resposta en directe de les preguntes dels usuaris d’una xarxa social...).

Volem crear una cultura que cohesioni, treballar els plans de la identitat i el discurs, conscienciar els públics interns que el fet de cultivar la reputació és responsabilitat de tots perquè la reputació, igual que la confiança, no es construeix, sinó que es mereix.

I tot això sabent que no tot és comunicació, però sí que tot comunica.

Equip de Comunicació i Relacions Institucionals

L’equip de Comunicació i Relacions Institucionals està format per Anna Roig (coordinadora), Sheherazade Bermejo, Itziar Bravo, Cinta Berenguer, Fernando Díaz, Míriam Feu, Xavier Florit, Jordi Julià, Marta Nubiola, Marta Plujà i Eulàlia Tort.

Apunt final


XX Assemblea General de Caritas Internationalis. Roma, 12/05/2015.

Cáritas Española. Manual de comunicación institucional. Febrer de 2017 (pendent de publicar).

Casabayó, M. i Costa, G. Soul marqueting. Barcelona: Profit, cop. 2014.

Duch, Ll. Religió i comunicació. Barcelona: Fragmenta Editorial, 2014.

García Roca, J. (2000). Qué talantes, qué cultura, y qué fe para la transformación social. Revista de fomento social, 55, 539-561, pàg. 544.

González Buelta, SJ, B. (2009): Tiempo de crear. Polaridades evangélicas. Santander: Sal Terrae.

Laguna, J. (2011). Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de la realitat: full de ruta samarità per a un altre món possible. Barcelona: Quaderns Cristianisme i Justícia.

Mollá, D (2012). Espiritualidad en la acción social. Bilbao: Mensajero.

Mora García de Lomas, Juan Manuel. Dirección estratégica de la comunicación en la Iglesia. Revista Comunicación y Sociedad, Vol. XIX, núm. 2, 2006, pàg. 163-182.

Papa Francesc. Missatge Jornada Mundial Comunicacions. 28 de maig de 2017.

Papa Francesc. Evangelii Gaudium. Madrid: Palabra, 2003.

Bibliografia

Càritas Diocesana de Barcelona Pl. Nova, 1

08002 Barcelona

Tel. 933 013 550 Fax 933 013 961

[email protected] www.caritas.barcelona

www.facebook.com/caritasbarcelona www.twitter.com/caritasbcn