28
w Í > > > > > Dones viatgeres 2 Guía turística sentimental Michelle Dezember Kristine Liparteliani Tai Mooi Coordinació: Imma Boj Michelle Dezember

Dones Viatgeres 2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

2a Guía turística sentimental de Dones Viatgeres. Una publicació sorgida de l'Hora del Té, activitat realitzada al Museu d'història de la immigració de Catalunya (www.mhic.net)

Citation preview

Page 1: Dones Viatgeres 2

>>

>>

>

Dones viatgeres 2Guía turística sentimental

Michelle DezemberKristine Liparteliani

Tai Mooi

Coordinació: Imma Boj

Michelle Dezember

Page 2: Dones Viatgeres 2

>>

>>

>

Dones viatgeres 2Guía turística sentimental

Michelle DezemberKristine Liparteliani

Tai Mooi

Coordinació: Imma Boj

Michelle Dezember

Page 3: Dones Viatgeres 2

IntroduccióUn any més, dins el marc de la setmana internacional de la dona, elMhiC torna a celebrar l’Hora del Té.

Aquest any 2009 volem donar continuïtat a l’activitat iniciadal’any passat que sota el títol “Dones Viatgeres” presenta aquestapetita guia de viatge.

Aquesta publicació recull, d’una banda, informació genèricasobre tres ciutats del món, però d’altra banda i com a peculiaritatd’aquest projecte, aquesta guia ha estat elaborada per tres donesmigrades que ens expliquen com són les seves ciutats des del’experiència diferencial que els hi aporta el fet migratori.

Les dones ens introdueixen, mitjançant les seves històries, enel rellevant paper que elles tenen en les migracions. A aquestaedició les nostres Dones Viatgeres, tenen en comú la migració enun moment molt jove de les seves vides. Tai Mooi i MichelleDezember emigren per motius d’estudis, per a millorar la sevaformació. Kristine, per contra, ho fa endinsada en un procésmigratori familiar i deixa palesa en la seva història el fet que no haestat una migració voluntària. La percepció, però, que tenen totestres de les seves ciutats respectives, ve carregada de l’emotivitatde la distància i es barreja amb records dels moments viscuts enaquests espais.

La informació que aporten aquests testimonis és moltexclusiva. Els espais recomanats ho són des de l’experiència de laproximitat i del fet viscut i és per això que la guia turísticasentimental és una companya de viatge que va més enllà de lamera informació i passa a convertir-se en un instrument decompanyia quan visitem alguna d’aquestes ciutats.

Imma BojDir. MhiCMarç de 2009

Page 4: Dones Viatgeres 2

>>

>>

>

Page 5: Dones Viatgeres 2

Michelle DezemberBakersfield

1 JoMichelle DezemberSóc Michelle Dezember, i com molts nord-americans, tinc unafamília amb arrels de diferents cultures. Menys el meu avi patern,els meus avantpassats són del País Basc i van migrar als EstatsUnits a principis del segle XIX. Per això, tenim uns costums bascosque compartim amb una comunitat d’altres bascos-americans queviuen al meu poble. També la meva àvia materna va migrar, quanera petita, del centre del país a Califòrnia a causa del Dust Bowl,una crisi econòmica i agrícola.

Encara que vaig néixer i créixer a la mateixa ciutat de Califòrnia,sempre em fascinava la possibilitat de viatjar. Per això, fa 7 anys,vaig decidir marxar al nord per estudiar. En aquell moment em vacostar molt deixar la meva família, però vaig veure que hi haviaaltres camins que m’esperaven.

Ha estat una elecció molt enriquidora, perquè vaig triar estudiarun any a Barcelona, i després vaig treballar a Nova York i aAnglaterra.

És clar que aquestes arrels m’han ajudat a explorar el món, imés a més han cultivat el meu interès en la immigració perquèaquest any vaig tornar a Barcelona per treballar amb el Museud’història de la immigració de Catalunya.

Page 6: Dones Viatgeres 2

3. La ciutat somniadaLa meva ciutat i jo

> El que més m’agrada de la meva ciutatEl que més m’agrada de la meva ciutat és la simplicitat. La gent ésmolt maca i sempre s’ofereixen per ajudar-te, i com que molts esdediquen a la feina, gaudeixen molt el temps amb la família.

> Un carrerHi ha un carrer que es diu Panorama Drive, que surt de lamuntanya fins a la ciutat. És un camí molt bonic perquè (comsuggereix el nom) es pot veure tota la ciutat i és perfecte a l’horade la posta del sol. Recordo molt quan era una adolescent iconduïa amb la música al màxim per aquest carrer.

> Un lloc per passejarL’Ajuntament està invertint diners per renovar el centre històric,perquè durant el boom suburbà, molta gent l’ha abandonat. Ara ésuna zona amb cafès i restaurants i el teatre Fox, que és un clàssic.De moment hi fan una rambla també.

> Un menjarHi ha un gelateria típica dels anys 50 que es diu Dewars, on fanuns dolços molt bons i un batut rebò amb gelat de xocolata, nous iplàtans.

> Una botiga o un mercatPer mi, una visita a Bakersfield no és completa sense una barra depa d’un forn de pa basc que es diu Pyrenees Bakery. Allà vantreballar alguns membres de la meva família, així que també té unaimportància sentimental.

2. La ciutatBakersfieldBakersfield és la meva ciutat. Està situada a la vall central deCalifòrnia, a dues hores al nord de Los Angeles. Té un clima moltàrid i hi fa molta calor. Pot ser molt desagradable a l’estiu, quan latemperatura és de 40°!

Bakersfield actualment és una de les ciutats amb el millorcreixement dels EUA, perquè molta gent hi va per escapar delspreus alts i construir-s’hi les cases. Bakersfield té 330.000habitants, gairebé els ha doblat des de 1990, i un 32% de lapoblació és d’origen llatí.

Com que hi ha molta gent de l’Amèrica llatina, el menjar mexicài salvadorenc és molt bo. Però Bakersfield és més coneguda pelmenjar basco-americà. Cada any, al maig, hi ha un festival en quève gent de fora per menjar sopa de mongetes, xai i llengua devaca. Aquests menjars són molt típics.

Bakersfield és coneguda també per la música country,l’agricultura i l’extracció de petroli.

Page 7: Dones Viatgeres 2

3. La ciutat somniadaLa meva ciutat i jo

> El que més m’agrada de la meva ciutatEl que més m’agrada de la meva ciutat és la simplicitat. La gent ésmolt maca i sempre s’ofereixen per ajudar-te, i com que molts esdediquen a la feina, gaudeixen molt el temps amb la família.

> Un carrerHi ha un carrer que es diu Panorama Drive, que surt de lamuntanya fins a la ciutat. És un camí molt bonic perquè (comsuggereix el nom) es pot veure tota la ciutat i és perfecte a l’horade la posta del sol. Recordo molt quan era una adolescent iconduïa amb la música al màxim per aquest carrer.

> Un lloc per passejarL’Ajuntament està invertint diners per renovar el centre històric,perquè durant el boom suburbà, molta gent l’ha abandonat. Ara ésuna zona amb cafès i restaurants i el teatre Fox, que és un clàssic.De moment hi fan una rambla també.

> Un menjarHi ha un gelateria típica dels anys 50 que es diu Dewars, on fanuns dolços molt bons i un batut rebò amb gelat de xocolata, nous iplàtans.

> Una botiga o un mercatPer mi, una visita a Bakersfield no és completa sense una barra depa d’un forn de pa basc que es diu Pyrenees Bakery. Allà vantreballar alguns membres de la meva família, així que també té unaimportància sentimental.

2. La ciutatBakersfieldBakersfield és la meva ciutat. Està situada a la vall central deCalifòrnia, a dues hores al nord de Los Angeles. Té un clima moltàrid i hi fa molta calor. Pot ser molt desagradable a l’estiu, quan latemperatura és de 40°!

Bakersfield actualment és una de les ciutats amb el millorcreixement dels EUA, perquè molta gent hi va per escapar delspreus alts i construir-s’hi les cases. Bakersfield té 330.000habitants, gairebé els ha doblat des de 1990, i un 32% de lapoblació és d’origen llatí.

Com que hi ha molta gent de l’Amèrica llatina, el menjar mexicài salvadorenc és molt bo. Però Bakersfield és més coneguda pelmenjar basco-americà. Cada any, al maig, hi ha un festival en quève gent de fora per menjar sopa de mongetes, xai i llengua devaca. Aquests menjars són molt típics.

Bakersfield és coneguda també per la música country,l’agricultura i l’extracció de petroli.

Page 8: Dones Viatgeres 2

Fitxa tècnicaBakersfieldEEUUSituació geogràfica: Al costat oest dels Estats Units. Situada a lavall central de Califòrnia, al nord de Los Angeles i al sud de SanFrancisco. A 3 hores de l’oceà Pacífic a l’oest, i les muntanyes deSierra Nevada a 1 hora a l’est.Població: 328.692 habitantsMoneda: Dòlar Llengua: Anglès

Com arribar-hi: > Transport: S’arriba en avió a Los Angeles amb escala a l’est

del Estats Units o a Londres. Després s’agafa un cotxe o un autobús cap a Bakersfield

> Durada del viatge: 18 hores des de Barcelona

> Preu aproximat del bitllet d’avió: 700 €

> Un restaurantHi ha un restaurant basc americà molt famós, el Noriega’s, que eral’hotel on quedaven els immigrants bascos quan arribaven aBakersfield. Està al costat dels ferrocarrils, i és la zona on vanconstruir la comunitat basca quan va arribar. S’hi menja plats típicsen taules compartides amb altra gent, i a fora hi ha una pistad’handbol.

> Una festa o tradicióUna altra tradició basc americà molt important és el Picnic Basc, almes de maig. Al matí hi ha dansa i música tradicional basca idesprés es mengen els plats típics. També hi ha un torneigd’handbol i Jai Alai. La gent ve de tot arreu de Califòrnia i Nevadaper participar-hi, i els nens, joves, adults i gent gran gaudeixen totsde bon temps i bon menjar.

> Una hora del dia i una època de l’any en que la meva ciutatm’agrada mésA mi m’agrada molt el principi de primavera, encara que comença afer calor. Floreixen roselles d'un taronja molt viu, i el paisatge estàvermellós per les flors i els arbres, que donen olors molt bones.

Page 9: Dones Viatgeres 2

Fitxa tècnicaBakersfieldEEUUSituació geogràfica: Al costat oest dels Estats Units. Situada a lavall central de Califòrnia, al nord de Los Angeles i al sud de SanFrancisco. A 3 hores de l’oceà Pacífic a l’oest, i les muntanyes deSierra Nevada a 1 hora a l’est.Població: 328.692 habitantsMoneda: Dòlar Llengua: Anglès

Com arribar-hi: > Transport: S’arriba en avió a Los Angeles amb escala a l’est

del Estats Units o a Londres. Després s’agafa un cotxe o un autobús cap a Bakersfield

> Durada del viatge: 18 hores des de Barcelona

> Preu aproximat del bitllet d’avió: 700 €

> Un restaurantHi ha un restaurant basc americà molt famós, el Noriega’s, que eral’hotel on quedaven els immigrants bascos quan arribaven aBakersfield. Està al costat dels ferrocarrils, i és la zona on vanconstruir la comunitat basca quan va arribar. S’hi menja plats típicsen taules compartides amb altra gent, i a fora hi ha una pistad’handbol.

> Una festa o tradicióUna altra tradició basc americà molt important és el Picnic Basc, almes de maig. Al matí hi ha dansa i música tradicional basca idesprés es mengen els plats típics. També hi ha un torneigd’handbol i Jai Alai. La gent ve de tot arreu de Califòrnia i Nevadaper participar-hi, i els nens, joves, adults i gent gran gaudeixen totsde bon temps i bon menjar.

> Una hora del dia i una època de l’any en que la meva ciutatm’agrada mésA mi m’agrada molt el principi de primavera, encara que comença afer calor. Floreixen roselles d'un taronja molt viu, i el paisatge estàvermellós per les flors i els arbres, que donen olors molt bones.

Page 10: Dones Viatgeres 2

L’antiga entrada a la ciutat

El teatre clàssic

en el centre històric, Teatre Fox

La gelateria Dewars,

on fan batuts molt bonsLes roselles

de taronja a la primavera

George’s

Special:

Un batut

de gelat

de xocolata,

plàtan i anous

Les taules compartides

del restaurant

basco-americà

Noriega’s Hotel

Un plat típic del restaurant

basco-americà Noriega’s Hotel: sopa

de mongetes, col, pastanaga, salsa

picant i un tros de pa del forn Pyrenees

La cosina del meu

avi i el seu forn

de pa basc que es

diu Pyrenees

Page 11: Dones Viatgeres 2

L’antiga entrada a la ciutat

El teatre clàssic

en el centre històric, Teatre Fox

La gelateria Dewars,

on fan batuts molt bonsLes roselles

de taronja a la primavera

George’s

Special:

Un batut

de gelat

de xocolata,

plàtan i anous

Les taules compartides

del restaurant

basco-americà

Noriega’s Hotel

Un plat típic del restaurant

basco-americà Noriega’s Hotel: sopa

de mongetes, col, pastanaga, salsa

picant i un tros de pa del forn Pyrenees

La cosina del meu

avi i el seu forn

de pa basc que es

diu Pyrenees

Page 12: Dones Viatgeres 2

Kristine LipartelianiTbilisi

1. Jo Kristine LipartelianiSóc Kristine Liparteliani, de 18 anys, georgiana. Tinc una granfamília. Sóc molt alegre i sincera, les meves aficions són ballar,tocar el piano, llegir i viatjar. Malgrat el meu gran gust per viatjar,el fet de deixar el meu país no va ser una decisió meva, això estavaper sobre de la meva voluntat. La causa d'aquest fet era la precàriasituació econòmica. Per una banda estava molt contenta, perquèvenia a trobar-me amb el meu pare, que feia dos anys que no elveia, però per l'altra m’entristia i no sabia quan arribaria el dia delretorn. Em costava deixar la meva bonica ciutat, envoltada demuntanyes, d’esglésies i del riu Mtkvari, que divideix la ciutat endos, en els barris vells i nous i que desemboca al mar Caspi. En caplloc he vist un arc de Sant Martí, un cel i una terra tan bonica comel de la meva ciutat, Tbilisi.

Ara ja fa vuit anys que visc a Catalunya, en concret a Sant Adriàde Besòs, i sóc estudiant de segon de Batxillerat. Fins ara les cosesm'han anat molt bé, em sento bastant integrada, però alhora tincmoltes ganes de retornar a la meva ciutat.

Page 13: Dones Viatgeres 2

Kristine LipartelianiTbilisi

1. Jo Kristine LipartelianiSóc Kristine Liparteliani, de 18 anys, georgiana. Tinc una granfamília. Sóc molt alegre i sincera, les meves aficions són ballar,tocar el piano, llegir i viatjar. Malgrat el meu gran gust per viatjar,el fet de deixar el meu país no va ser una decisió meva, això estavaper sobre de la meva voluntat. La causa d'aquest fet era la precàriasituació econòmica. Per una banda estava molt contenta, perquèvenia a trobar-me amb el meu pare, que feia dos anys que no elveia, però per l'altra m’entristia i no sabia quan arribaria el dia delretorn. Em costava deixar la meva bonica ciutat, envoltada demuntanyes, d’esglésies i del riu Mtkvari, que divideix la ciutat endos, en els barris vells i nous i que desemboca al mar Caspi. En caplloc he vist un arc de Sant Martí, un cel i una terra tan bonica comel de la meva ciutat, Tbilisi.

Ara ja fa vuit anys que visc a Catalunya, en concret a Sant Adriàde Besòs, i sóc estudiant de segon de Batxillerat. Fins ara les cosesm'han anat molt bé, em sento bastant integrada, però alhora tincmoltes ganes de retornar a la meva ciutat.

Page 14: Dones Viatgeres 2

2. La ciutatTbilisiTbilisi és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riuMtkvari. La ciutat té uns 1.137.205 habitants i una àrea de 726km2. Fou fundada al segle V pel rei georgià Vakhtang Gorgasali.Una variant de la llegenda de la fundació de Tbilisi àmpliamentacceptada és que el rei Vakhtang Gorgasali de Geòrgia va anar acaçar a aquesta regió amb un falcó, ja que fins l’any 458 estavacoberta de boscos. El falcó del rei suposadament va agafar un faisàdurant la caça, després tots dos animals van caure prop de lesaigües termals i van morir a causa del foc que van rebre. El reiVakhtang va quedar tan impressionat amb les aigües termals desofre que va decidir talar el bosc i construir una ciutat allà. El nomTbilisi deriva de l'antiga paraula georgiana Tpili que significa aiguacalenta.

Tbilisi ha estat ocupada per molts governants estrangers, entreels quals els perses, els àrabs i els seljúcides (turcs). La capital ésun important centre industrial, social i cultural. Localitzadaestratègicament entre Europa i Àsia i antigament situada a la Rutade la Seda, Tbilisi ha estat sovint un punt clau en les relacionsd’imperis rivals. La història de la ciutat pot ser vista per la sevaarquitectura, on l'avinguda Rustaveli i el centre estan barrejatsamb estrets carrers del barri medieval de Narikala. Tbilisi és unaciutat multicultural on resideixen més de 100 grups ètnics diferentscom ara russos, armenis, ucraïnesos, grecs, jueus, estonians,alemanys, kurds i altres. Tot i ser majoritari el nombre de cristiansortodoxos des del segle II I, Tbilisi és un dels pocs llocs al món onhi ha una sinagoga i una mesquita properes l'una de l'altra. Esdestaca per les seves magnífiques vistes i paisatges, per lesantigues arquitectures i escultures, esglésies i monestirs.

Els seus principals llocs turístics són la catedral de Sameba, laplaça de la Llibertat, la catedral de Sioni, Metekhi, Narikala, elParlament de Geòrgia, l'avinguda Rustaveli, el Teatre de l’Òpera i elBallet, la basílica d’Anchiskhati, la muntanya de Mtatsminda i

l'església de Kashveti, prop de la qual es troben el MuseuNacional, el Museu Històric i nombroses galeries d'art. La ciutat vaser immortalitzada pels pintors Niko Pirosmani i Lado Gudiashvili.

3. La ciutat somniadaLa meva ciutat i jo > M'agrada tot el que té a veure amb Tbilisi: els carrersimmensos, els paisatges magnífics, el soroll intens les 24 hores deldia. M'agrada l'antiga arquitectura que es contempla en els edificisde la part vella de la ciutat.

> Un carrerEl carrer que més m'agrada és l'avinguda Rustaveli, situada alcentre de Tbilisi, anomenada així en honor del poeta medievalgeorgià Shota Rustaveli, que va escriure L’home amb pell de tigre,en georgià Vepkhistkaosani, considerada una epopeia nacional.L’avinguda és esplèndida, allà hi ha les millors botigues,restaurants i edificis, com ara l'Òpera.

> Un lloc per passejarTot i així, per passejar prefereixo la vora del riu, un lloc tranquil imolt agradable per relaxar-se i pensar.

> Una època del l’any/ Una festa o tradició/ Un menjarTbilisi és famosa per les seves festes inoblidables, una dels méspopulars el Tbilisoba (dia de Tbilisi), celebrat l'última setmanad'octubre. Aquest dia tothom acostuma a estar al carrer ballant,cantant, fent jocs divertits i també brindant per un millor futur del

Page 15: Dones Viatgeres 2

2. La ciutatTbilisiTbilisi és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riuMtkvari. La ciutat té uns 1.137.205 habitants i una àrea de 726km2. Fou fundada al segle V pel rei georgià Vakhtang Gorgasali.Una variant de la llegenda de la fundació de Tbilisi àmpliamentacceptada és que el rei Vakhtang Gorgasali de Geòrgia va anar acaçar a aquesta regió amb un falcó, ja que fins l’any 458 estavacoberta de boscos. El falcó del rei suposadament va agafar un faisàdurant la caça, després tots dos animals van caure prop de lesaigües termals i van morir a causa del foc que van rebre. El reiVakhtang va quedar tan impressionat amb les aigües termals desofre que va decidir talar el bosc i construir una ciutat allà. El nomTbilisi deriva de l'antiga paraula georgiana Tpili que significa aiguacalenta.

Tbilisi ha estat ocupada per molts governants estrangers, entreels quals els perses, els àrabs i els seljúcides (turcs). La capital ésun important centre industrial, social i cultural. Localitzadaestratègicament entre Europa i Àsia i antigament situada a la Rutade la Seda, Tbilisi ha estat sovint un punt clau en les relacionsd’imperis rivals. La història de la ciutat pot ser vista per la sevaarquitectura, on l'avinguda Rustaveli i el centre estan barrejatsamb estrets carrers del barri medieval de Narikala. Tbilisi és unaciutat multicultural on resideixen més de 100 grups ètnics diferentscom ara russos, armenis, ucraïnesos, grecs, jueus, estonians,alemanys, kurds i altres. Tot i ser majoritari el nombre de cristiansortodoxos des del segle II I, Tbilisi és un dels pocs llocs al món onhi ha una sinagoga i una mesquita properes l'una de l'altra. Esdestaca per les seves magnífiques vistes i paisatges, per lesantigues arquitectures i escultures, esglésies i monestirs.

Els seus principals llocs turístics són la catedral de Sameba, laplaça de la Llibertat, la catedral de Sioni, Metekhi, Narikala, elParlament de Geòrgia, l'avinguda Rustaveli, el Teatre de l’Òpera i elBallet, la basílica d’Anchiskhati, la muntanya de Mtatsminda i

l'església de Kashveti, prop de la qual es troben el MuseuNacional, el Museu Històric i nombroses galeries d'art. La ciutat vaser immortalitzada pels pintors Niko Pirosmani i Lado Gudiashvili.

3. La ciutat somniadaLa meva ciutat i jo > M'agrada tot el que té a veure amb Tbilisi: els carrersimmensos, els paisatges magnífics, el soroll intens les 24 hores deldia. M'agrada l'antiga arquitectura que es contempla en els edificisde la part vella de la ciutat.

> Un carrerEl carrer que més m'agrada és l'avinguda Rustaveli, situada alcentre de Tbilisi, anomenada així en honor del poeta medievalgeorgià Shota Rustaveli, que va escriure L’home amb pell de tigre,en georgià Vepkhistkaosani, considerada una epopeia nacional.L’avinguda és esplèndida, allà hi ha les millors botigues,restaurants i edificis, com ara l'Òpera.

> Un lloc per passejarTot i així, per passejar prefereixo la vora del riu, un lloc tranquil imolt agradable per relaxar-se i pensar.

> Una època del l’any/ Una festa o tradició/ Un menjarTbilisi és famosa per les seves festes inoblidables, una dels méspopulars el Tbilisoba (dia de Tbilisi), celebrat l'última setmanad'octubre. Aquest dia tothom acostuma a estar al carrer ballant,cantant, fent jocs divertits i també brindant per un millor futur del

Page 16: Dones Viatgeres 2

Fitxa tècnicaTbilisiGeòrgiaSituació geogràfica: Geòrgia està situada geogràficament entreEuropa i l'Àsia, però lligada culturalment a Europa. Limita al nordamb Rússia, a l'est i el sud-est amb l'Azerbaidjan, al sud ambArmènia i Turquia, i a l'oest amb la mar Negra. La seva capital,Tbilisi, es troba al nord de Geòrgia, anomenat Kartli.Població: 1.137.205 habitantsMoneda: Lari

Com arribar-hi: > Des de Barcelona es pot arribar a Tbilisi amb avió o en cotxe.

Un dels trajectes amb avió seria: Barcelona – Munic i Munic – Tbilisi

> El viatge dura unes 6 hores

> Preu aproximat del bitllet d’avió: 500 €

país amb els millors vins georgians. Allà no només es reuneixen elsciutadans de Tbilisi, sinó també la població de diferents regionsque porten els seus propis àpats per oferir a la gent. A mipersonalment els que més m'agraden són la khachapuri i laKhinkali, totes dues són boníssimes!.

> Un moment del diaEl moment del dia que més m'agrada de Tbilisi és la nit, quan lacontemplo des de la muntanya Mtacminda. Tinc la sensació d’estarcontemplant l'enlluernadora París des de la Torre Eiffel.

Page 17: Dones Viatgeres 2

Fitxa tècnicaTbilisiGeòrgiaSituació geogràfica: Geòrgia està situada geogràficament entreEuropa i l'Àsia, però lligada culturalment a Europa. Limita al nordamb Rússia, a l'est i el sud-est amb l'Azerbaidjan, al sud ambArmènia i Turquia, i a l'oest amb la mar Negra. La seva capital,Tbilisi, es troba al nord de Geòrgia, anomenat Kartli.Població: 1.137.205 habitantsMoneda: Lari

Com arribar-hi: > Des de Barcelona es pot arribar a Tbilisi amb avió o en cotxe.

Un dels trajectes amb avió seria: Barcelona – Munic i Munic – Tbilisi

> El viatge dura unes 6 hores

> Preu aproximat del bitllet d’avió: 500 €

país amb els millors vins georgians. Allà no només es reuneixen elsciutadans de Tbilisi, sinó també la població de diferents regionsque porten els seus propis àpats per oferir a la gent. A mipersonalment els que més m'agraden són la khachapuri i laKhinkali, totes dues són boníssimes!.

> Un moment del diaEl moment del dia que més m'agrada de Tbilisi és la nit, quan lacontemplo des de la muntanya Mtacminda. Tinc la sensació d’estarcontemplant l'enlluernadora París des de la Torre Eiffel.

Page 18: Dones Viatgeres 2

Tbilisi de nit

El Mtacminta (muntanya

santa), un lloc magnífic

per veure tota la ciutat

iluminada a la nit.

Darrera meu hi han els banys d’aigües

termals, que va trobar el rei Vakhtang

Gorgasali.

L’església que es veu envoltada de les

muralles es diu Narikala. Va ser una

presó per protegir-se dels enemics.

Sortint d'un restaurant

de l’Avinguda Rustaveli

La plaça de la Llibertat i el monument

de Sant Jordi, protector de Geòrgia.

Teatre de òpera i ballet de Zakaria

Paliashvili, situat a l'Avinguda Rustaveli

Una nit d'agost on es veu el riu Mtkvari

Page 19: Dones Viatgeres 2

Tbilisi de nit

El Mtacminta (muntanya

santa), un lloc magnífic

per veure tota la ciutat

iluminada a la nit.

Darrera meu hi han els banys d’aigües

termals, que va trobar el rei Vakhtang

Gorgasali.

L’església que es veu envoltada de les

muralles es diu Narikala. Va ser una

presó per protegir-se dels enemics.

Sortint d'un restaurant

de l’Avinguda Rustaveli

La plaça de la Llibertat i el monument

de Sant Jordi, protector de Geòrgia.

Teatre de òpera i ballet de Zakaria

Paliashvili, situat a l'Avinguda Rustaveli

Una nit d'agost on es veu el riu Mtkvari

Page 20: Dones Viatgeres 2

Tai MooiKuala Lumpur

1. Jo Tai MooiEl meu nom és Tai Mooi i sóc procedent de Malàisia, els meus

cognoms són Ho Wong. Abans de residir a Catalunya, a la mevadocumentació personal sols hi figurava el primer cognom. A partirdel moment que em van concedir la nacionalitat i segons les lleisd’aquí, se m’incorporà el cognom matern al meu nom.

Als 19 anys, vaig deixar la meva família i la meva ciutat per anara estudiar al Regne Unit, amb una beca. Arribava al nordd’Anglaterra una freda i fosca vigília de Nadal. Era el meu primerviatge a l’estranger i els meus ulls observaven amb granexpectació. Sempre havia residit en terra tropical i la diferència emresultava abismal i excitant per molts detalls mai observats.Recordo la visió d’un arbre sense fulles, propi de la seva espècie al’ hivern i cosa impensable de veure en zona equatorial, o observartambé una noia que corria perquè notava el fred en el seu curtdesplaçament des del punt de treball a un altre de situat al’exterior dels edificis. Quines coses! Pot pensar algú. Era un llunyàdesembre del 1971.

Anys després, en acabar la meva carrera d’infermeria aHarrogate i Glasglow, respectivament, vaig marxar cap a EEUU pertreballar. Fet que em va permetre ampliar la pròpia experiènciaprofessional i personal. Al gener 1981, arribava a Barcelona, ciutatque ja coneixia però aquesta vegada per quedar-m’hi. Actualmentsóc casada i mare de dos fills.

Page 21: Dones Viatgeres 2

Tai MooiKuala Lumpur

1. Jo Tai MooiEl meu nom és Tai Mooi i sóc procedent de Malàisia, els meus

cognoms són Ho Wong. Abans de residir a Catalunya, a la mevadocumentació personal sols hi figurava el primer cognom. A partirdel moment que em van concedir la nacionalitat i segons les lleisd’aquí, se m’incorporà el cognom matern al meu nom.

Als 19 anys, vaig deixar la meva família i la meva ciutat per anara estudiar al Regne Unit, amb una beca. Arribava al nordd’Anglaterra una freda i fosca vigília de Nadal. Era el meu primerviatge a l’estranger i els meus ulls observaven amb granexpectació. Sempre havia residit en terra tropical i la diferència emresultava abismal i excitant per molts detalls mai observats.Recordo la visió d’un arbre sense fulles, propi de la seva espècie al’ hivern i cosa impensable de veure en zona equatorial, o observartambé una noia que corria perquè notava el fred en el seu curtdesplaçament des del punt de treball a un altre de situat al’exterior dels edificis. Quines coses! Pot pensar algú. Era un llunyàdesembre del 1971.

Anys després, en acabar la meva carrera d’infermeria aHarrogate i Glasglow, respectivament, vaig marxar cap a EEUU pertreballar. Fet que em va permetre ampliar la pròpia experiènciaprofessional i personal. Al gener 1981, arribava a Barcelona, ciutatque ja coneixia però aquesta vegada per quedar-m’hi. Actualmentsóc casada i mare de dos fills.

Page 22: Dones Viatgeres 2

L’entorn metropolità és poblat per uns 7 milions de personesaproximadament, essent el conjunt de Malàisia d’uns 24 milions,(dades del 2006).

L’edificació de les anomenades Petronas Twin Towers (torresbessones de 88 nivells per a oficines i serveis, amb un total de451’9 m. d’alçada ) ha popularitzat una imatge d’aquesta ciutat almón des de la seva culminació a l’abril del 1996.

3. La ciutat somniadaLa meva ciutat i jo > La ciutat somniada és realment un sentiment difícil deconcretar. En el meu cas, donat que jo he viscut en conjunt méstemps de la meva vida a Catalunya que no pas al meu lloc deprocedència, em fa reflexionar. Penso, per les pròpies vivències, que els valors han de serconsiderats allà on es manifestin. Sempre hi haurà coses a tenir encompte a tot arreu. Coses que fan possible un patrimoni col·lectiu,indistintament de la grandària de la població, o el clima, o altraconstatació. Són essencials la democràcia, el benestar, l’arrelament, laimplicació en el lloc on es viu, el coneixement ampli del país onformem part, amb els seus valors. Tot junt més la suma diversad’altres valors portats o adquirits, enllaçant amb base respectuosai amb coherència benefactora. Valors universals del lloc on vam néixer, o viure o visquemactualment, fa entendre el que es pot dir com “La CiutatSomniada”, o “La Meva Ciutat”.

> El que més m’agrada de la meva ciutat:La diversitat de les ètnies amb les seves variants idiomàtiquesi les seves celebracions respectives.

La meva ciutat de la infància i primera joventut, ha canviat moltdes de llavors. Aquella Kuala Lumpur era una ciutat méstranquil·la, espaiosa i sense contaminació atmosfèrica. No gairecotxes als carrers, edificis més baixos, més arbres arreu i plenad’indrets on jugar prop de casa. Actualment és amb gratacels,força blocs de pisos i molt sorolls pel trànsit... com a molts llocsdel món. La ciutat ha evolucionat molt durant aquestes dècades,convertint-se en moderna d’aspecte. Ara quan la visito, enyoroaquella senzillesa i tranquil·litat ambiental perduda.

2. La ciutatKuala LumpurKuala Lumpur, popularment anomenada com a “KL” pels locals, estroba a mig camí i cap a l’interior, de la costa oest de la Penínsulade Malàisia, a prop de l’estret de Malaca, i aproximadament a35km de la costa. El seu punt de situació a la confluència dels riusKlang i Gombak, li ha donat aquest nom de Kuala Lumpur quesignifica confluència fangosa en l’idioma del país (Bahasa Malaysiao conegut com malai pels europeus).

És una població relativament molt nova donat que es forma aldecurs del segle XIX, com a punt de trobada i mercat dels habitantsde les dues conques esmentades.

Per la seva posició tropical ubicada al sud-est asiàtic en unaestreta franja de terra de 200/250 km. aproximadament, entre elsmars d’Andamán i de la Xina Meridional, rep influència en bonapart dels monsons. Per tant hi plou força. La temperatura duranttot l'any oscil·la entre 30-35°C amb un alt percentatge d'humitat,arribant fins al 90% de vegades! El clima sempre és molt càlid ihumit, igual que la resta del país, sense cap canvi estacionald’hivern, primavera, estiu i tardor. Arreu la vegetació és exuberant iconseqüentment hi ha força varietat d’insectes.

Page 23: Dones Viatgeres 2

L’entorn metropolità és poblat per uns 7 milions de personesaproximadament, essent el conjunt de Malàisia d’uns 24 milions,(dades del 2006).

L’edificació de les anomenades Petronas Twin Towers (torresbessones de 88 nivells per a oficines i serveis, amb un total de451’9 m. d’alçada ) ha popularitzat una imatge d’aquesta ciutat almón des de la seva culminació a l’abril del 1996.

3. La ciutat somniadaLa meva ciutat i jo > La ciutat somniada és realment un sentiment difícil deconcretar. En el meu cas, donat que jo he viscut en conjunt méstemps de la meva vida a Catalunya que no pas al meu lloc deprocedència, em fa reflexionar. Penso, per les pròpies vivències, que els valors han de serconsiderats allà on es manifestin. Sempre hi haurà coses a tenir encompte a tot arreu. Coses que fan possible un patrimoni col·lectiu,indistintament de la grandària de la població, o el clima, o altraconstatació. Són essencials la democràcia, el benestar, l’arrelament, laimplicació en el lloc on es viu, el coneixement ampli del país onformem part, amb els seus valors. Tot junt més la suma diversad’altres valors portats o adquirits, enllaçant amb base respectuosai amb coherència benefactora. Valors universals del lloc on vam néixer, o viure o visquemactualment, fa entendre el que es pot dir com “La CiutatSomniada”, o “La Meva Ciutat”.

> El que més m’agrada de la meva ciutat:La diversitat de les ètnies amb les seves variants idiomàtiquesi les seves celebracions respectives.

La meva ciutat de la infància i primera joventut, ha canviat moltdes de llavors. Aquella Kuala Lumpur era una ciutat méstranquil·la, espaiosa i sense contaminació atmosfèrica. No gairecotxes als carrers, edificis més baixos, més arbres arreu i plenad’indrets on jugar prop de casa. Actualment és amb gratacels,força blocs de pisos i molt sorolls pel trànsit... com a molts llocsdel món. La ciutat ha evolucionat molt durant aquestes dècades,convertint-se en moderna d’aspecte. Ara quan la visito, enyoroaquella senzillesa i tranquil·litat ambiental perduda.

2. La ciutatKuala LumpurKuala Lumpur, popularment anomenada com a “KL” pels locals, estroba a mig camí i cap a l’interior, de la costa oest de la Penínsulade Malàisia, a prop de l’estret de Malaca, i aproximadament a35km de la costa. El seu punt de situació a la confluència dels riusKlang i Gombak, li ha donat aquest nom de Kuala Lumpur quesignifica confluència fangosa en l’idioma del país (Bahasa Malaysiao conegut com malai pels europeus).

És una població relativament molt nova donat que es forma aldecurs del segle XIX, com a punt de trobada i mercat dels habitantsde les dues conques esmentades.

Per la seva posició tropical ubicada al sud-est asiàtic en unaestreta franja de terra de 200/250 km. aproximadament, entre elsmars d’Andamán i de la Xina Meridional, rep influència en bonapart dels monsons. Per tant hi plou força. La temperatura duranttot l'any oscil·la entre 30-35°C amb un alt percentatge d'humitat,arribant fins al 90% de vegades! El clima sempre és molt càlid ihumit, igual que la resta del país, sense cap canvi estacionald’hivern, primavera, estiu i tardor. Arreu la vegetació és exuberant iconseqüentment hi ha força varietat d’insectes.

Page 24: Dones Viatgeres 2

> Un carrerJalan (carrer) Petaling. És un carrer molt animat , amb molta gent idiversitat, amb parades i botigues, color, olors i menjars variats,música local. És una mostra de l’Àsia urbana i plena de vida alscarrers. El millor moment al carrer és el cap vespre i la nit.

> Un lloc per passejarEl parc Taman Tasik Perdana, tot gaudint dels jardins i de latranquil·litat. Una mica apartat de l’enrenou del centre. Un boncontrast.

> Un menjar típic de cada ètnia cultural:Saté (malai), Dim Sam (xinès) i el Roti Xanai (indi).

> Una botiga o un mercatEl remodelat Central Market, d’estil d’Art-Deco, construït al 1888pel govern colonial britànic. Actualment, res a veure amb el que eraamb un entorn plàcid i acollidor. Aquí es pot trobar tota mena deproductes artesanals locals. També, es realitzen exposicions iactivitats culturals. Està situat al Jalan Hang Kasturi, molt a propdel Jalan Petaling on hi ha una accentuada presència xinesa, enquan a botigues i restaurants.

> Un restaurantSeria injust mencionar-ne un de concret. La riquesa culinària de lescultures que hi conviuen, fa que sigui tant agradable un àpat a unrestaurant d’un modern hotel dels molts que hi ha, com anartambé a tantes i tantes cases de menjar que es troben als barrispopulars. Per tot això, es pot considerar una ciutat a tenir encompte en l’aspecte gastronòmic. Un paradís per als gurmets.

> Una festa o tradicióL’arribada de l’any nou xinès!! Es una gran festa al carrer.

> Un moment del dia: Les albades a Malàisia. Amb una gran placidesa pel dia que es

lleva, amb diversitat de cants i xiuxiueig d’ocells propers odistants. Observar persones xineses fent exercicis matiners a segons quinsespais oberts, o escoltar al mateix temps un cant de pregàriaislàmica des d’una mesquita, són característiques d’aquell país.

Fitxa tècnicaKuala LumpurMalàisiaPoblació: 2.500.000 hab. aprox.Moneda: RinggitLlengues: Bahasa Malaysia (malai), xineses (mandarí, cantonès,hokien, hakka, hainanès), parles diverses del sud de l’Índia (com eltàmil, més altres), llengües nadiues a l’illa de Borneo i finalmentforça presència de l’anglès per raons d’ex-colonia i comercials.

Com arribar-hi: > Tranport: Avió. (Malaysia airlines o altres mes occidentals

com KLM)

> Duració del viatge: 16-18 hores

> Preu aproximat del billet d’avió: A partir de 700 € es pot aconseguir bitllet d’avió d’anada i tornada, (segons època de l’any i companyia aèria).

Page 25: Dones Viatgeres 2

> Un carrerJalan (carrer) Petaling. És un carrer molt animat , amb molta gent idiversitat, amb parades i botigues, color, olors i menjars variats,música local. És una mostra de l’Àsia urbana i plena de vida alscarrers. El millor moment al carrer és el cap vespre i la nit.

> Un lloc per passejarEl parc Taman Tasik Perdana, tot gaudint dels jardins i de latranquil·litat. Una mica apartat de l’enrenou del centre. Un boncontrast.

> Un menjar típic de cada ètnia cultural:Saté (malai), Dim Sam (xinès) i el Roti Xanai (indi).

> Una botiga o un mercatEl remodelat Central Market, d’estil d’Art-Deco, construït al 1888pel govern colonial britànic. Actualment, res a veure amb el que eraamb un entorn plàcid i acollidor. Aquí es pot trobar tota mena deproductes artesanals locals. També, es realitzen exposicions iactivitats culturals. Està situat al Jalan Hang Kasturi, molt a propdel Jalan Petaling on hi ha una accentuada presència xinesa, enquan a botigues i restaurants.

> Un restaurantSeria injust mencionar-ne un de concret. La riquesa culinària de lescultures que hi conviuen, fa que sigui tant agradable un àpat a unrestaurant d’un modern hotel dels molts que hi ha, com anartambé a tantes i tantes cases de menjar que es troben als barrispopulars. Per tot això, es pot considerar una ciutat a tenir encompte en l’aspecte gastronòmic. Un paradís per als gurmets.

> Una festa o tradicióL’arribada de l’any nou xinès!! Es una gran festa al carrer.

> Un moment del dia: Les albades a Malàisia. Amb una gran placidesa pel dia que es

lleva, amb diversitat de cants i xiuxiueig d’ocells propers odistants. Observar persones xineses fent exercicis matiners a segons quinsespais oberts, o escoltar al mateix temps un cant de pregàriaislàmica des d’una mesquita, són característiques d’aquell país.

Fitxa tècnicaKuala LumpurMalàisiaPoblació: 2.500.000 hab. aprox.Moneda: RinggitLlengues: Bahasa Malaysia (malai), xineses (mandarí, cantonès,hokien, hakka, hainanès), parles diverses del sud de l’Índia (com eltàmil, més altres), llengües nadiues a l’illa de Borneo i finalmentforça presència de l’anglès per raons d’ex-colonia i comercials.

Com arribar-hi: > Tranport: Avió. (Malaysia airlines o altres mes occidentals

com KLM)

> Duració del viatge: 16-18 hores

> Preu aproximat del billet d’avió: A partir de 700 € es pot aconseguir bitllet d’avió d’anada i tornada, (segons època de l’any i companyia aèria).

Page 26: Dones Viatgeres 2

Amb família i amics

a KL, agost 2000.

Tai Mooi petita i el seu germà.

Jalan Petaling, al centre de la ciutat,

on es troben moltes botigues, joieries

i paradetes de menjar xinès.

Petronas Twin Towers, les torres

bessones de Kuala Lumpur,

construïdes a l’abril del 1996 amb

un total de 451,9m d’alçada.

L’entrada al Central Market,

un punt molt turístic

de la ciutat.

L’antic edifici del Selangor

State Secretariat

que actualment

és anomenat Bangunan

Sultan Abdul Samad.

Algunes fruites locals.

Page 27: Dones Viatgeres 2

Amb família i amics

a KL, agost 2000.

Tai Mooi petita i el seu germà.

Jalan Petaling, al centre de la ciutat,

on es troben moltes botigues, joieries

i paradetes de menjar xinès.

Petronas Twin Towers, les torres

bessones de Kuala Lumpur,

construïdes a l’abril del 1996 amb

un total de 451,9m d’alçada.

L’entrada al Central Market,

un punt molt turístic

de la ciutat.

L’antic edifici del Selangor

State Secretariat

que actualment

és anomenat Bangunan

Sultan Abdul Samad.

Algunes fruites locals.

Page 28: Dones Viatgeres 2

>>

>>

>