Dos personatges de la cort Qing al Centre de Documentació ... · Els maniquins xinesos Du el cap afaitat menys el cercle al voltant del naixement del cabell (fig. 1), recollit amb

DOS PERSONATGES DE LA CORT QING AL CENTRE DE DOCUMENTACIOacute I MUSEU TEgraveXTIL

1

LrsquoAgravesia oriental

Aquest eacutes un concepte occidental de lrsquoorient (dels pobles de lrsquoest) que engloba grans nuclis de civilitzacions tan diverses com Pegraversia Xina o Iacutendia totes amb una individualitat cultural histograverica i geogragravefica massa complexa com per posar-les dins el mateix sac

LrsquoAgravesia Oriental es basa en un model denominat xinegraves (la Xina histograverica teacute meacutes de dos mil anys drsquoantiguitat) Beijing (Pequin) i Guangzhou (Canton) Meacutes tard srsquohi afegeix el Turkestan Mongogravelia Manxuacuteria Tibet (des del segle xvii) i finalment Japoacute Corea i Vietnam sense oblidar zones aiumlllades

Els valors que fan incloure o excloure paiumlsos o regions soacuten lrsquoorganitzacioacute histograverica drsquoestats els corrents culturals les formes drsquoorganitzacioacute social lrsquouacutes dels palets per menjar (el Tibet en quedaria al marge) i lrsquoescriptura xinesa Aquest valor justificat amb la tradicioacute cultural comuna basada en el confucianisme i el budisme sumant-hi a meacutes el taoisme a la Xina el xintoisme al Japoacute i el xamanisme a Corea (tots coincideixen en la relacioacute entre homes esperits i forces naturals) Perograve a partir de lrsquoany 221aC lrsquoAgravesia Oriental esdeveacute un imperi multi egravetnic

Luiacutes Tolosa Giralt

El colmiddotleccionista a traveacutes del qual van arribar a Terrassa els maniquins que ens ocupen era Lluiacutes Tolosa Giralt (-1973) Fill drsquoAureli Tolosa i Alsina notable paisatgista vuitcentista va heretar del seu pare les aficions viatgeres i artiacutestiques el gust pictograveric els afanys colmiddotleccionistes i el taller de pintura industrial i decorativa

Dos personatges de la cort Qing al Centre de Documentacioacute i Museu Tegravextilper Isabel UbachHistoriadora de lrsquoart especialista en societat i cultura de lrsquoAgravesia orientalFotografies copyCDMT Quico Ortega

Qui soacuten aquests maniquins Qui els va fer On els van fer Drsquoon han sortit Com han arribat al museu Quina era la seva funcioacute original o per quegrave es van fer

A primer cop drsquoull pel que es pot observar sembla que soacuten dos personatges de la cort imperial de la darrera dinastia xinesa Qing (1644-1911) i que segurament es van fer a la zona de Canton per exportar-los no se sap per qui ni per quin motiu

Van arribar al Centre de Documentacioacute i Museu Tegravextil (CDMT) formant part de la colmiddotleccioacute de Lluiacutes Tolosa tot i que no tinguin res a veure amb la resta de les peces que la formen Aquestes preguntes i observacions soacuten les que vull constatar amb el seguumlent estudi

31


2

Va aglutinar una gran colmiddotleccioacute drsquoindumentagraveria femenina i masculina a meacutes de rellotges pintura escultura ceragravemica porcellanes minerals cristalleria devocionaris etc que adquiria a dins i a fora drsquoEspanya i que a la seva mort va llegar a la Diputacioacute de Barcelona Drsquoaquest llegat la Diputacioacute va cedir al Museu Tegravextil de Terrassa tot el fons drsquoindumentagraveria femenina i masculina i complements mdashmeacutes drsquoun miler de peces que van des de mitjans segle xviii fins a les primeres degravecades del segle xixmdash

Gran part drsquoaquestes peces les tenia emmagatzemades en un pis proper a la basiacutelica de la Mercegrave de Barcelona lrsquoany 1933 les va presentar als Magatzems Jorba del Portal de lrsquoAgravengel de Barcelona

Colmiddotleccions de teixits de lrsquoAgravesia oriental al CDMT

El CDMT conserva un total de cinc centes vint-i-cinc peces procedents de lrsquoAgravesia oriental la Xina i el Japoacute algunes peces grans fragments de teixits unes sabates tres ventalls i aquests dos maniquins La majoria drsquoobjectes van des del segle xv fins a principis del xx i provenen de les colmiddotleccions de Josep Biosca (donacioacute a la ciutat al 1953) Ricard Vintildeas (compreses entre 1951 i 1957) Manuel Rocamora (donacioacute de 1957) Carmen Toacutertola Valegravencia (compra de 1971) Josep Badrinas (donacioacute de 1955) Lluiacutes Tolosa Giralt (llegat de 1973) Rosa Vall-Llovera Vda Wennberg (donacioacute de 1974) Carmen Carreras-Candi Mercader (donacioacute de 1971) M Assumpcioacute Ventalloacute i Arch (donacioacute de 1987)

31

EL DISSENY TEgraveXTIL CATALAgrave EN EL MODERNISME EL DIBUIX I LES ESCOLES

3

Personatge de la cort masculiacute (Nuacutem Registre 12316)

Els maniquins xinesos

Du el cap afaitat menys el cercle al voltant del naixement del cabell (fig 1) recollit amb una trena que arriba fins a la cintura i es lliga amb un cordill vermell porta bigoti tipus mostatxo i perilla que soacuten cabells naturals

El barret imprescindible a la cort xinesa teacute forma cogravenica fet de bambuacute i decorat amb un serrell vermell amb un element com una perla a la part superior Aquest tipus de barret es duia a lrsquoestiu a la zona de les plana de

Xandong i Xixuang Es relaciona directament amb la cort manxuacute entre el 1875 i 1900 El duien servents semi oficials i assistents drsquooficines governamentals de Yamen

Fig 1

31


4

Roba interior formada per una camisa i uns pantalons de lli cru (fig 2)

Brusa de domagraves de seda de color blau (fig 3) molt descolorit llarga fins a sobre genoll amb decoracions en forma de sanefa rectiliacutenia amb crisantems estilitzats esvagravestica flors de cirerer

i flor de meloacute Va cordada al costat dret amb botons i tavelles de seda negra (fig 4)

Fig 2 Fig 3

Fig 4

31


5

Casaca mdashxifu o vestit semi formalmdash de setiacute de seda marroacute fosc (fig 5) llarga fins als turmells i amb magravenigues de peuumllla de cavall que tapen les mans (fig 6) Eacutes oberta dels costats fins a lrsquoalccedilada dels genolls i es corda amb una tavella de seda i un botoacute daurat a cada costat (fig 6) Estagrave brodada amb seda i lagravemines drsquoor

cargolades a un fil de seda al centre de pit hi ha un drac blau-verd amb la perla daurada a la boca figura que eacutes repeteix a mitja alccedilada de lrsquoesquena voltada de nuacutevols blancs rosa pagravelmiddotlid i verd tot inscrit dins un cercle A les magravenigues un drac de perfil amb quatre urpes A lrsquoalccedilada dels malucs hi ha dos dracs volant a cada

banda de perfil encarats entre ells i a lrsquoalccedilada dels genolls porta les quatre muntanyes voltades de nuacutevols onades i aigua La decoracioacute srsquoacaba a la part inferior amb una segraverie de les ratlles de lrsquounivers colors (groc i daurat salmoacute i vermell blanc blau i verd) perles dels tresors budistes i flors de pruner estilitzades

Fig 5 Fig 6

Fig 7

31


6

Jaqueta curta fins a la cintura de color groc seda (fig 8) amb magravenigues amples fins al colze oberta al mig i cordada amb tres tavelles de seda i botons daurats A lrsquoalccedilada del pit i a mitja esquena porta

brodat el medalloacute del drac de quatre urpes amb la perla al coll

Les sabates manxuacutes soacuten de teixit negre de cotoacute i duen una base de plataforma (fig 9) El calccedilat

masculiacute eren botes de sola gruixuda acabades amb punxa ample de davant (per muntar a cavall) fetes de feltre i forades segons lrsquoegravepoca de lrsquoany

Fig 8

Fig 9

31


7

Personatge de la cort femeniacute (Nuacutem Registre 12317)

Porta el cabell en un recollit alt subjectat amb una agulla rectangular (fig 10) El recollit que porta fa referegravencia al que duia lrsquoesposa imperial (fig 11) Una diadema daurada (llautoacute) amb perles

i pedres imitacioacute jade de color verd i maragdes (simbolitzen la puresa el valor i la saviesa amb la qualitat de la immortalitat Es compara amb la pell femenina i eacutes el nom que rep lrsquoemperador

Yu Huangti) A les mans du braccedilalets daurats amb forma drsquoespiral (fig 12) i un ventall plegable (fig 13)amb decoracioacute pictograverica (a un costat branques de pruner i a lrsquoaltre calmiddotligrafia)

31


8

Fig 10

Fig 11

Fig 12

Fig 13

Fig 10 Cabell recollit alt recollit amb una agulla rectangularFig 11 Diadema dauradaFig 12 Mans i braccedilalets en espiralFig 13 Ventall plegable amb decoracioacute pictograverica

31


9

Roba interior anomenada doudou (fig 14) formada per uns pantalons amples i una camisa lligada a la cintura amb una faixa de color cru fet de lli (fig 15)

Camisa fins a sobre genoll (fig 16) de domagraves de seda verd amb sanefes rectiliacutenies amb esvagravestica crisantems flors de cirerer i flors de meloacute estilitzades Les magravenigues soacuten amples

i els punys soacuten de seda negra brodada amb fil drsquoor i motius de crisantems i flors de cirerer Va cordada al costat dret amb botons de seda negra i tavelles del mateix teixit

Fig 14 Fig 16

Fig 15

31


10

Faldilla llarga fins als peus tambeacute verda de seda (fig 17) amb ribets de cinta negra brodada amb flors de pruner blanc i blau Els baixos de la faldilla

tambeacute tenen brodats amb decoracions florals estilitzades tipus flors de pruner de color rosa pagravelmiddotlid i magnogravelies o lliris (fig 18)

Fig 17 Fig 18

31


11

Jaqueta (fig 19) mdashxifu o vestit semiformalmdash fins a sobre genoll confeccionada amb seda de color salmoacute fort (ara molt descolorida) i magravenigues amples fins el colze Estagrave oberta al costat esquerre des del mig del coll fins al costat i va botonada amb tavelles de teixit negre i 4 botons daurats Estagrave totalment brodada amb fils metagravelmiddotlics i

de seda de colors al davant i al mig de lrsquoesquena srsquohi observa un drac frontal a lrsquoalccedilada del pit fet amb fil drsquoor blanc i blau la perla daurada i decoracions de nuacutevols i flors estilitzades del tipus lliris de cinc pegravetals de colors blau i groc A lrsquoalccedilada dels malucs hi ha dues aus fegravenix de perfil de colors blau-verd i or encarades amb un ceptre

al bec A la part de baix al mig de davant i del darrera hi veiem una muntanya sota de la qual se situa una sanefa amb nuacutevols aigua i ratlles (dos tons de groc i or dos de blaus dos de verds i dos salmoacute i vermell) A les espatlles hi ha un ratpenat a cadascuna i les magravenigues soacuten decorades amb un drac de perfil

Fig 19

31


12

El tipus de calccedilat constata que encara srsquoemprava la moda dels peus embenats perquegrave els turmells estan tapats per roba que envolta la canya de la

cama Normalment perograve les dones de la cort manxuacute Qing no anaven amb els peus embentats tot i que duien un tipus de calccedilat que els feia dissimular

la grandagraveria dels peus (fig 20) la sola en forma de cunya era de ceragravemica i la seva mobilitat era limitada

Fig 20

31


13

Primeres hipogravetesis

Drsquoon han sortit

Tot i que no eacutes possible afirmar-ho amb seguretat tot sembla indicar que el seu origen es trobaria a la proviacutencia de Canton on es feia la majoria de peces per exportar conegudes com a xineries Una altra possibilitat eacutes que procedeixin del mateix taller de la cort reial de Beijing on estaven habituats a fer aquest tipus de vestimenta i la seva codificacioacute

Quina era la seva funcioacute

Des del segle xvi eacutes habitual trobar retrats de lrsquoemperador en dues dimensions sobre seda Perograve lrsquoescultura a lrsquoAgravesia oriental en general mai ha gaudit del reconeixement que es mereix entenent els escultors com a artesans al servei de la colmiddotlectivitat i dels rituals Sembla doncs que la seva funcioacute no estigui lligada per res a lrsquoescultura tradicional xinesa ni tampoc de lrsquoAgravesia oriental

Aacutelbum de la Exposicioacuten Universal de Barcelona en 1888 60 fototiacutepias ejecutadas por los senyores Audouard y Cordf Pavelloacute Japoacute Imatge nuacutem 0347

31


14

La primera hipogravetesi que ens vam plantejar eacutes que haguessin arribat a Europa per ilmiddotlustrar i instruir els missioners jesuiumltes que anaven despreacutes a la Xina Per explicar les tradicions costums cultura religioacute etc de la gent que formava part de la cort xinesa i amb la que srsquohavien de relacionar

La segona hipogravetesi seria la relacionada amb la influegravencia que va exercir lrsquoAgravesia oriental i concretament la Xina a lrsquoEuropa de finals segle xix per mitjagrave del colonialisme de Franccedila i Anglaterra Es pot deduir que les peces arribessin a casa nostra com a retrat de la cort xinesa per mostrar-la a les primeres Exposicions Universals A lrsquoAgravelbum de lrsquoExposicioacute Universal de Barcelona de 1888 es veuen uns maniquins que formen part a nivell conceptual de la tradicioacute cultural del Japoacute i aixograve ens fa pensar que els nostres tambeacute hi podrien haver estat o que ens arribessin provinents drsquouna altra exposicioacute universal probablement Pariacutes o Londres Alguacute els podia haver adquirit posteriorment i vendrersquols meacutes tard a Lluis Tolosa Giralt

Qui els va fer

Segurament els escultors artesans i brodadores de la mateixa cort Qing que coneixien els materials i la iconografia a la perfeccioacute Aquesta idea es pot constatar amb la preciositat i detallisme amb quegrave estan fets els materials soacuten de molta qualitat el cos la cara i els avantbraccedilos (articulats a les espatlles) soacuten de fang cru de color gris recoberts amb una fina capa de paper pintats amb aquarelmiddotla amb el to rosat de la pell i repintats posteriorment La part no visible dels braccedilos i les cames de fusta les ungles soacuten naturals i enganxades i el tors eacutes folrat amb roba El personatge masculiacute du aplicats cabells naturals Perograve eacutes una hipogravetesi sense constatar

Qui soacuten aquests maniquins

Sembla que estan fets com una imitacioacute de la realitat per alguacute que ha vist aquestes persones i que coneix la seva iconografia indumentagraveria i la cultura A primer cop drsquoull semblen lrsquoemperador i emperadriu xinesos del la dinastia Qing (1644-1911) Per acabar de concretar qui poden ser cal estudiar lrsquoevolucioacute de la indumentagraveria de la cort

Iconografia de la decoracioacute

La iconografia a la Xina

Els motius decoratius xinesos des de lrsquoantiguitat veacutenen de la natura La religioacute els adopta com a siacutembols i la cort es fa seus aquests dissenys En un cert moment es popularitzen tornen al poble que eacutes qui els fabrica i a la natura que eacutes qui els ha generat dissenys i colors es relacionen amb determinades festes com ara les papallones amb el casament i la primavera El lotus i les peogravenies acompanyen moltes vegades lrsquoesvagravestica La literatura medieval xinesa del periacuteode Tang (618-906) serviacute drsquoinspiradora a periacuteodes posteriors i a paiumlsos veiumlns com el Japoacute (la influegravencia japonesa tambeacute tornaragrave cap a la Xina havent-la matisada ampliada i enriquida) Els motius es poden classificar en tres grups com a metagravefora metoniacutemia o trets identificatius i siacutembols estereotipats Aquesta classificacioacute ajuda a entendre la complexitat del tema

31


15

Es comencen a trobar representacions florals soles a la Xina durant la dinastia Song (960-1271) Durant les dinasties xineses Yuan (1279-1368) i Qing (1644-1911) impera lrsquoausteritat amb molta cagraverrega simbogravelica Tambeacute arriben les influegravencies perses i de lrsquoest asiagravetic a traveacutes de la Ruta de la seda com les flors imaginagraveries hosoge o karakusa siacutembols de bona sort relacionats amb elements magravegics del taoisme o els cinc colors o els siacutembols que representen els cinc festivals estacionals que sortiren del calendari de cort xinegraves i despreacutes van ser adoptats pel Japoacute Aquests inclouen plantes i animals com la peogravenia el pruner la papallona o el ratpenat A finals del segle xix es creen catagravelegs de dissenys

Simbologia de flors i arbres a la Xina

La poesia amb les seves imatges i sobretot els festivals anuals lligats a les estacions de lrsquoany soacuten els que marquen la simbologia floral Les celebracions rituals tenien la finalitat de fer front a les influegravencies malignes que es creia que generaven malalties Lrsquoarbre estagrave vinculat al cosmos en quasi beacute tot el moacuten Lrsquoarbre de la vida eacutes lrsquoarbre central la seva saba eacutes la rosada celestial els seus fruits fan a lrsquohome immortal Lrsquoarbre de la ciegravencia a la Xina es relaciona amb la figura de la unioacute del yin i yang i el retorn a la unitat Simbolitza el cicle de les morts i els renaixements i la immortalitat de la vida i de la regeneracioacute en el seu sentit dinagravemic Aquestes influegravencies acaben formant part tambeacute de la vestimenta de cort xinesa que mdashsense tantes capesmdash reflecteix la codificacioacute cada cop meacutes simplificada El vestit eacutes el cosmosDetall dels colors de lrsquounivers

31


16

Antigament el simbolisme drsquouna flor com a representacioacute de lrsquoarbre estava associat a qualitats i virtuts humanes i divines atribut iconogragravefic de deacuteus i immortals aixiacute com dels diferents cicles i aspectes de la natura La generalitzacioacute del seu uacutes en la decoracioacute arquitectogravenica de tombes i palaus es doacutena a partir del desenvolupament budista a Xina

Les meacutes representades han estat les associades a les quatre estacions i dels cinc festivals per expressar el pas del temps i observar la magravegia dels paisatges A la primavera la peogravenia lrsquoiris i la magnogravelia a lrsquoestiu el lotus a la tardor el crisantem i a lrsquohivern la flor del pruner Els mesos tambeacute soacuten representats amb flors el gener per flors de pruner el febrer per flors de presseguer el marccedil per peogravenies lrsquoabril per la flor de cirerer (blanca o rosa) el maig per magnogravelies el juny per magranes el juliol per flors de lotus lrsquoagost per flors de codonyer el setembre per malves lrsquooctubre per crisantems el novembre per gardegravenies i el desembre per paparoles o roselles Tot plegat perograve amb variacions segons la latitud i el clima i per lrsquoestilitzacioacute simbogravelica que es va anar aplicant en els darrers anys del segle xix i inicis del xx

La iconografia aplicada al teixit i a la indumentagraveria de cort

La seda a la Xina ha estat durant molts segles el suport de lrsquoart pintura poesia i calmiddotligrafia soacuten considerades com un uacutenic concepte artiacutestic Ha influiumlt sobre altres expressions artiacutestiques com la ceragravemica Eacutes a traveacutes drsquoaquestes arts que arriben els dissenys vegetals a la roba

Lrsquoinici de lrsquoart de la seda es creu que ja srsquoemprava des del neoliacutetic (5000-4000 aC) quan els boscos de morera eren llocs per comunicar-se amb les divinitats Lrsquoemperador Hudon (1101-1125) va ser qui va establir un gegravenere pictograveric propi de flors i plantes que en aquell moment anomenagrave drsquoocells i flors utilitzant-les com a motius principals o com les sanefes i motius decoratius Lrsquointeregraves drsquoHudon va promoure lrsquoapreciacioacute i el simbolisme per certes flors i la demanda de peces de roba on es representaven motius composicions i colors dels pintors meacutes famosos (especialment ocells i flors de dimensions reduiumldes) Els teixits meacutes que com a objectes fabricats es veien com a obres drsquoart

Simbologia en la indumentagraveria dels maniquins

A la Xina des de lrsquoantiguitat la indumentagraveria (teixits colors pentinats motius decoratius i complements) ha estat totalment codificada per tal que les persones fossin identificables tant social com professionalment lrsquoemperador funcionaris civils militars lletrats concubines actors i religiosos i fins i tot els nens

A trets generals es pot dir que els personatges de la cort mai es representen sense alguna cosa al cap o calccedilat no es marca ni lrsquoanatomia masculina ni la femenina i les vestimentes es componen de diversos elements que es superposen uns a altres Aixograve ens ha de permetre establir qui soacuten les figures dels maniquins

31


17

Indumentagraveria masculina

Lrsquoemperador Xienlong (1736-1795) va accentuar el caragravecter diferenciador social a lrsquoemperador i a lrsquoemperadriu sersquols va reservar el dret del vestit anomenat vestit del dragoacute emprat en grans celebracions rituals i el dia de cap drsquoany Estagrave format per vagraveries tuacuteniques essent lrsquoexterior la que recull tot el simbolisme imperial el dragoacute de cinc urpes o lung sorgint de les aiguumles i jugant amb la pedra de la immortalitat per lrsquoemperador fenghuang o lrsquoau fegravenix per lrsquoemperadriu

El vestit era concebut com si fos el mateix univers cinc colors nuacutevols mar onades i una muntanya en cadascuna de les quatre direccions a meacutes dels nou dracs amb la perla que forma part dels vuit tresors budistes mdashen els nostres personatges no hi surten totsmdash i els tresors budistes o pa an hsien taoistes o altres siacutembols de bona sort o pa-pao mdashen els maniquins tampoc hi soacuten tots Aquests motius comencen a aparegraveixer i abundar a partir de la dinastia Ming tant en els vestits imperials com oficials Aixiacute es pensava que aquest vestit i el seu portador es transformaven en lrsquounivers La famiacutelia imperial aixiacute com els comtes ducs o marquesos duien els mateixos emblemes perograve amb el drac de quatre urpes al pit o als braccedilos de perfil i els colors de roba segons la seva categoria en el cas de les figures que ens ocupen semblen correspondre al segon priacutencep o beacute al tercer (hi ha una incongruegravencia)

Les insiacutegnies imperials estaven fetes amb or i es brodaven abans que el sastre hagueacutes tallat les peces El cap anava sempre tapat amb un barret amb una pedra semi-preciosa que tambeacute corresponia a cada categoria En el nostre cas no ens ha arribat la perla del barret i per tant no es pot constatar la categoria de la famiacutelia imperial que li correspondria al personatge masculiacute Tot i ser una dinastia forana la Qing va apropiar-se de la cosmologia dels colors Han groc blanc vermell negre i blau-verd

Els dotze siacutembols soacuten extrets dels Llibre del rituals un dels clagravessics atribuiumlts a Confuci Les distincions dels funcionaris eren una placa quadrada cosida que permetia canviar-la si es canviava la categoria perograve la categoria imperial mai canviava Durant la dinastia Qing els funcionaris de status meacutes elevat podien portar tambeacute aquests vestits o pufu (des de 1759) si beacute el teixit el color i els motius decoratius no eren els mateixos sinoacute els corresponents al seu rang

31


18

El drac

A lrsquoantiga Xina era una de les quatre criatures sagrades dels quadrants de lrsquounivers (estacions i colors) Era de color blau-verd lung (fig 21) regia lrsquoest lrsquoestiu i les estrelles i constelmiddotlacions de Verge Balanccedila i Escorpiacute Des del segle iii aC Era el siacutembol de lrsquoemperador

(lrsquouacutenic que el duia al vestit) representant la omnipotegravencia imperial xinesa la cara del drac era la cara de lrsquoemperador el caminar majestuoacutes la perla que teacute al coll representa la brillantor indiscutible de la paraula (fig 22) la perfeccioacute del seu pensament i les seves ordres mdashdrsquoenccedilagrave de la dinastia Tang la perla eacutes un

tresor la immortalitat El drac tenia cinc urpes com a cinquegrave signe del zodiacuteac i com a siacutembol drsquoOrient de la sortida de sol i de la pluja de primavera Tambeacute es relacionava amb lrsquoaigua (oceans rius boira i nuacutevols) simbolitzant la foscor i la humitat (fig 23) Es creia que tenia lrsquohabilitat de canviar la forma i la naturalesa de

les seves manifestacions i aixograve va permetre als artistes representar-lo de maneres diferents Amb la transmissioacute del budisme de lrsquoIacutendia cap a la Xina els dragons tambeacute van assumir els rols atribuiumlts a la serp per la divinitat naga

Fig 21 Detall de jaqueta masculina amb la cara frontal del drac darreraFig 22 Detall xifuacute masculiacute de drac amb perlaFig 23 Detall xifuacute femeniacute amb drac frontal

Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua

Tradicionalment en lrsquoart xinegraves es representa de forma lineal de manera estilitzada enlloc drsquouna massa de color com a occident (fig 24) i comparteix una mateixa forma ja sigui en els dissenys sobre metalls

els brodats de vestits les laques pintades aplicades a porcellana i els dibuixos drsquoescuts familiars

El disseny anomenat drsquoona blava o capes drsquoones formades per galons o en forma de semicercles semblant una pinta es diferegravencia de lrsquoaigua dels rius i estanys que eacutes

representada per grups de liacutenies serpentejants

Normalment intercalen un espai considerable entre lrsquoaigua i altres motius com plantes ocells o objectes artificials srsquoacostumen a representar plantes surant a lrsquoaigua com crisantems o flors de cirerer Meacutes comuacute eacutes la representacioacute

drsquoescuma onades altes i a mode drsquoesprai anomenada mar aspre

La tradicioacute artiacutestica xinesa del periacuteode Tang (618-906) ho expressava com si el mar tingueacutes criatures terribles sobre les ones I a partir de la dinastia Ming srsquohi afegien les liacutenies dels cinc colors

Fig 24 Detall xifuacute masculiacute amb ones de mar nuacutevols i colors de lrsquounivers

31


20

Els nuacutevolsSoacuten dels elements meacutes representats moltes convencions en els dibuixos de dissenys japonesos de nuacutevols tenen precedents xinesos Aquest estereotip inclou lrsquoelaboracioacute de les formes curviliacutenies i els fons dels dissenys de nuacutevols emprats en les vestimentes de seda femenines Perograve poques vegades es representen fent un estudi de la realitat del temps o de lrsquoatmosfera Es dibuixen estilitzats representant cinc simbologies diferents la primera com a siacutembol de caragravecter religioacutes de les tradicions budista i taoista segona com auspici dels cinc colors mdashque venint

de Xina srsquousen tambeacute al Japoacutemdash drsquoacord amb les antigues nocions de lrsquoestructura de lrsquounivers vermell groc blau blanc i negre Tercera com a fons drsquoaltres dissenys com els dracs mdasheacutes el cas drsquoaquestes dues figuresmdash quarta com a fons de dissenys amb o sense altres dibuixos i cinquena com a elements pictograverics divisoris

La muntanya

Una sola muntanya vertical a la Xina representa la unioacute dels regnes celestial terrenal i inframoacuten La muntanya Penglai-shan eacutes el paradiacutes de lrsquoest dels immortals taoistes A la

simbologia dels nostres personatges representa i referma el paper de lrsquoemperador com a fill del cel

Lrsquoesvagravestica

Un altre motiu de fons de disseny eacutes lrsquoesvagravestica A lrsquoest drsquoAgravesia es relaciona amb el budisme i es considera un siacutembol emblemagravetic de bona sort La visioacute occidental drsquoaquest siacutembol fa veurersquol negativament perograve els seus oriacutegens soacuten els mateixos budistes Eacutes meacutes sembla que el seu origen eacutes la creu de quatre braccedilos dels quatre punts cardinals i les direccions de lrsquoespai quadrat de la

terra fang que gira i drsquoella en neix lrsquoespiral indicant el moviment del gir ciacuteclic lochu Aquest siacutembol es troba en objectes i arquitectura budista en el cristianisme i en moltes altres religions i cultures

En xinegraves eacutes el signe del nuacutemero deu mil que eacutes la totalitat dels eacutessers i de la manifestacioacute A meacutes a meacutes lrsquoesvagravestica eacutes molt emprada en contextos no religiosos es troba en dissenys de teixits patrons de paper tradicional objectes de metall i lacats Per a lrsquohome el motiu drsquoesvagravestica apareix sovint en roba de guerrers per a dona es destinava habitualment a cortesanes i heroiumlnes militars

Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21

Indumentagraveria femenina

Segons el codi corresponent a la seva categoria les dones de la famiacutelia imperial (duquesses comtesses marqueseshellip) podien dur color vermell mdashla nostra figura porta el color salmoacutemdash amb els seus emblemes de categoria Generalment es combinava el llarg de les tuacuteniques amb lrsquouacutes de faldilles prisades fins els peus totes molt amples sense insinuar les corbes del cos

Les dones de la dinastia Qing tenien roba cerimonial i habitual el codi prescriu vestits especiacutefics per a la reina i les esposes o mares dels funcionaris de set rangs El vestit cerimonial inclou vestits de bona sort i peces de dol per al casament funeral i aniversari es vesteix drsquoacord a lrsquoestatus els funcionaris agents i treballadors tenien prohibit usar materials drsquoalta qualitat com ara seda i llana fina i decoracions amb perles jade or plata pedres precioses i altres materials valuosos El vestit de diari tenia diversos estils Les diferents estacions de lrsquoany tambeacute feien variar els materials i els ornaments per exemple els barrets i les diademes Lrsquoemperadriu viacutedua les reines i les concubines imperials drsquoalt rang lluiumlen fulles de centagraveurea imatges de dracs i caragravecters xinesos Fu (benediccioacute) i Shou (longevitat)

Sobre la roba interior es portava una jaqueta sense magravenigues (amb farciment o recta) de la mateixa llargada que lrsquoabric Les peces de vestir exteriors superiors arriben meacutes enllagrave dels genolls al final del regnat Guangxu Dins el periacuteode Qing es van anar barrejant tradicions Han amb les manxuacutes dinastia forana del nord Es va adoptar el Qizhuang (vestit drsquoabanderat) substituint les antigues i complicades bruses i faldilles aquest eacutes el tipus de peccedila que es representa en el nostre cas El xeongsam o abric curt i una faldilla o uns pantalons conjuntats amb la jaqueta decorada amb brodats o aplicacions

31


22

Lrsquoau fegravenixTradicionalment el Fenghuang (feng eacutes el mascle i huang la femella eacutes androgin) de color vermell (en xinegraves au de color cinabri tanniao) i amb forma de garsa ha estat molt reverenciat pels xinesos (fig 29) El seu aspecte fiacutesic correspon al cap drsquouna gallina el front drsquouna oreneta les orelles drsquoun home el coll drsquouna serp el tors drsquouna tortuga i la cua drsquoun peix Les plomes dels cinc colors

de la cua representaven les cinc virtuts i punts cardinals I les cinc parts del cos les cinc qualitats humanes el cap la virtut les ales el deure el pit la humanitat i lrsquoestoacutemac la veracitat Sols apareixia a la terra en moments de pau prosperitat i govern benvolent la resta de temps restava amagada Tambeacute es relacionava amb la immortalitat i la resurreccioacute de la flama purificadora i igual que lrsquounicorn srsquohi uneixen les

dues qualitats primagraveries el jin i el yang Srsquoassocia al sud a lrsquoestiu i eacutes siacutembol de bellesa femenina Tambeacute representa la comunitat matrimonial Aixiacute es pot trobar en els vestits de lrsquoemperadriu xinesa en color daurat i blau-verd i amb una ploma a la cua de paoacute reial A partir de la dinastia Han es relaciona amb la figura de lrsquoemperadriu formant parella amb el drac que lluiumla lrsquoemperador Es creia que per parir sols ho feia a

lrsquoarbre de la paulogravenia i sols menjava bambuacute Lrsquoocell en el context budista i de lrsquoart taoista servia com un muntura i missatger drsquoalgun sennin immortal taoista Va ser molta important amb els Tang (618-906) es troba a les ceragravemiques dels Ming i Qing Cal no confondrersquol amb el faisagrave que srsquoassocia amb mal sort tot i ser lrsquoocell meacutes estimat El que veiem aquiacute eacutes una insiacutegnia drsquooficial de segon grau

Fig 29

31


23

El ratpenat

Fu eacutes un animal de bona sort (en xinegraves el seu nom vol dir sort o felicitat) a tota lrsquoAgravesia oriental (fig 30) Es creu que els taoistes de lrsquoantiga Xina creien que els ratpenats al poder-se subjectar de cap per avall podien adquirir la clau essencial del cos que feia tornar blancs els animals i els feia immortals Els taoistes creien que els ratpenats tenien una

vida molt llarga Meacutes recentment es creu que soacuten siacutembol de bona sort i llarga vida referent a lrsquoexpressioacute dels desitjos Es troben representats de manera estilitzada semblants a la forma drsquoun ceptre

Papallones

Pels xinesos i japonesos soacuten molt preuades Es creu que soacuten agravenimes de la vida i de la mort sinogravenim

de metamorfosi (fig 31)(per les seves diferents formes el capoll que conteacute la potencialitat de lrsquoeacutesser i la papallona que en surt eacutes siacutembol de resurreccioacute) Tambeacute es consideren siacutembol de joia i de llarga vida Srsquohan representat barrejades amb altres motius com flors o ocells i sovint en grup en motius de moltes papallones La seva presegravencia en les decoracions sovint srsquoexplica com a desig

per la felicitat conjugal o perquegrave la parella reneixi junta despreacutes de la mort Hi ha periacuteodes amb representacions meacutes realistes i delicades com el periacuteode Tang o Ming i el Qing per imitacioacute dels altres El meacutes habitual eacutes representar els insectes de manera estilitzada Quan aquest tipus de disseny el trobem pintat les papallones adquireixen brillantor quasi beacute una imatge drsquoart Pop

Fig 30

Fig 31

31


24

El crisantemLi atribuiumlen propietats de curar estats nerviosos lrsquoembriaguesa i debilitat o feblesa Segons la tradicioacute taoista va existir una Vall del riu dolccedil on els seus habitants vivien molts anys perquegrave bevien aigua del riu on havien caigut flors de crisantem (fig 32) Una llegenda posterior parla drsquoun xinegraves que pintava siacutembols budistes sagrats sobre pegravetals de crisantems Llavors la rosada que va esborrar aquests siacutembols dels pegravetals es va convertir en lrsquoelixir de lrsquoeterna

joventut Amb el pas del temps aquesta flor va acabar essent apreciada per la seva bellesa i elegagravencia incloent-la en els quatre cavallers Un exemple de que els xinesos atribuiumlen qualitats humanes a les plantes el crisantem representava les virtuts de lrsquoenteresa i resistegravencia (fig 33) Tambeacute es va considerar un siacutembol de reclusioacute associat als homes o poetes que es retiraven a les muntanyes I tambeacute una planta medicinal (diverses varietats de la planta es

fan servir en fitoteragravepia asiagravetica per depurar el cos tractar la febre problemes del fetge i malalties dels ulls) Sempre es representa amb una disposicioacute regular amb els seus pegravetals en forma de raig per aixograve eacutes un siacutembol solar i (sempre es troba com una estilitzacioacute drsquoun crisantem de setze pegravetals amb setze meacutes que sobresurten per sota) Eacutes la flor de la tardor i fonegraveticament srsquoassembla a llarg temps per tant eacutes siacutembol de llarga vida i durada (a Xina i Japoacute) La representacioacute

drsquoaquest motiu en un vas i en un poema fa referegravencia a la tradicioacute xinesa de relacionar els crisantems amb les activitats de lrsquoescriptura poegravetica i de beure vi durant els aiumlllaments espirituals a les muntanyes Ha estat molt recorrent en la decoracioacute de ceragravemica emmarcant el motiu principal o amb associacioacute amb el bambuacute el cirerer florit i lrsquoorquiacutedia les quatre plantes nobles

Fig 32 Fig 33

31


25

El pruner i la flor de prunerIntroduiumlda des de la Xina al periacuteode Nara (710-794) la flor de pruner va ser inicialment la meacutes emprada en poesia alabada pel seu dolccedil perfum (fig 34) per les delicades flors i el moment de florir que eacutes al final de lrsquohivern Durant el periacuteode Heian (794-1185) amb la preocupacioacute pel transcendir de la vida es van reorientar els cagravenons de gust i es va deslluir el significat poegravetic de les flors de pruner i de les fulles drsquoauroacute en poesia la flor de pruner mai ha recuperat el seu estatus En canvi

en lrsquoart japonegraves va reviure una renaixenccedila a partir del periacuteode Song (960-1279) La imatge poegravetica relaciona la flor de pruner amb el rossinyol i se situa amb el pi i el bambuacute els tres amics del fred quan el crisantem entra en el grup passen a anomenar-se els quatre cavallers (fig 35) La flor de pruner lrsquoorquiacutedia el lotus i el crisantem soacuten els quatre estimats I la flor de pruner la canyella el crisantem i el narciacutes es coneixen com el grup dels quatre nobles Tambeacute srsquoassocia amb altres siacutembols de llarga vida com el pi o el bambuacute i els taoistes els relacionaven

amb els immortals srsquoha associat i confoacutes amb el preacutessec i la taronja i junt amb el preacutessec soacuten sinogravenim drsquoamistat Per altra banda a la flor de pruner se li donen connotacions sexuals especialment amb la pegraverdua de la virginitat femenina (fig 36) Alhora es relaciona amb poetes i altres homes que aprenen i es representa amb el gel trencat Els cinc pegravetals que conformen la seva flor simbolitzen els cinc deacuteus de la bona sort i en egravepoques meacutes recents se lrsquoha associat a les cinc nacionalitats xineses (mongols xinesos manxuacutes musulmans i

tibetans) Tambeacute correspon a les cinc direccions del moacuten mdashincloent el centremdash el nuacutemero sagrat que correspon al cinc colors bagravesics als cinc elements (fusta foc terra metall i aigua) notes costums especies tipus drsquoanimals relacions humanes i els cinc clagravessics (llibres) Tambeacute soacuten cinc els beacutens (riquesa llarga vida pau virtut i salut) les qualitats morals (humanitat sentit del deure saviesa confianccedila i bon comportament cerimonial) i les coses pures (lluna aigua pi bambuacute i cirerer)

Fig 34 Fig 35 Fig 36

31


26

La flor de meloacuteEl terme genegraveric en xinegraves i en japonegraves engloba tot allograve relacionat amb els melons de mesc (almizcle) i les siacutendries originagraveries de lrsquoAgravesia central que van ser dutes a lrsquoest per la ruta de la seda juntament amb altres tipus de tubercles com els raves i tambeacute el cogombre Lrsquoaparenccedila del meloacute no eacutes simbogravelica A la Xina contemporagravenia es representa mdashreadaptat des del Japoacutemdash de manera esquematitzada com una rodona amb ratlles (les tallades) En aquest context el motiu decoratiu de la flor de meloacute apareix sol o acompanyat drsquo altres fruits flors o insectes El disseny pot simbolitzar

la decadegravencia la soledat llunyana i la pau de la solitud (fig 37) De vegades es pot confondre amb flors de crisantems o flors de cirerer molt estilitzats i inscrites en rombes

La magnogravelia

La magnogravelia (fig 38) eacutes un arbre que estagrave sempre verd i pot arribar a fer meacutes de deu metres drsquoalccedilada Va ser molt apreciada a lrsquoantiguitat per xinesos i japonesos reservant la seva propietat i cultiu a lrsquoemperador com a siacutembol de perennitat A vegades lrsquoarbre aguanta un mirall sagrat o una placa rodona on hi ha representat el

santuari Simbolitza la bellesa drsquouna dona i la dolccedilor femenina

El lliri

De dia aquagravetic nenuacutefar assutzena flor de lis o iris silvestre Drsquoorigen occidental i a la Xina i al Japoacute teacute diferents significats Segons el seu simbolisme es pot anomenar de moltes maneres Pot ser un presagi per a les dones embarassades que volen descendegravencia masculina (adequat per a un nen) siacutembol de devocioacute filial Per la seva forma fagravelmiddotlica teacute connotacions erogravetiques Les seves flors srsquoobren a lrsquoalbada i es marceixen

al capvespre Algunes espegravecies de lliri de dia es mengen tant en sopa com saltejats a meacutes de tenir propietats medicinals motiu pel qual han anat guanyant importagravencia a lrsquoAgravesia oriental en el context megravedic Sembla que per aixograve en aquesta data molts nens fan celebracions per fer marxar els esperits dels dimonis Lrsquoiris tambeacute srsquoanomena dolccedila bandera i eacutes molt present a la poesia i a lrsquoart en general Creix salvatge a les ribes dels rius i a les vores dels pantans perograve tambeacute es cultiva (fa entre trenta i quinze centiacutemetres) i a lrsquoestiu apareixen grups de petites flors grogues i tiges amb forma de fulla

Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute

La primera hipogravetesi referent a la funcioacute didagravectica pels missioners que anaven a la cort xinesa queda sense resoldre i no sembla gaire realista

La segona seria la relacionada amb les exposicions universals Tot i que no srsquoha trobat cap imatge dels maniquins estudiats siacute que es conserva una fotografia de nines japoneses que van formar part de lrsquoExposicioacute Universal de Barcelona de 1888 al Palau de les induacutestries I al Museu Viacutector Balaguer de Vilanova i la Geltruacute al Museu Etnologravegic de Barcelona i al Museo de Antropologia de Madrid hi ha exemplars de maniquins representant els pobles igorrots de les illes Filipines que van formar part del pavelloacute drsquoaquest paiacutes De totes maneres soacuten casos diferents ja que mentre les nines japoneses formaven part de la tradicioacute cultural japonesa en el cas dels maniquins provinents de Filipines no

Tot aixograve fa pensar que la parella de personatges que avui es conserva al CDMT podrien provenir drsquoalguna altra Exposicioacute universal europea i ser comprats per Lluiacutes Tolosa a algun marxant que els hagueacutes adquirit despreacutes o a algun altre colmiddotleccionista Aquesta segona hipogravetesi ens porta a creure que aquestes peces van ser fetes per exportar segurament a la regioacute de Canton

Despreacutes drsquoobservar detalladament el tipus drsquoindumentagraveria i la simbologia que hi correspon es pot dir que aquests maniquins representen dos personatges de la cort Ming de la Xina de finals del segle xix Ho fa pensar el tipus de vestimenta brodada directament sobre el teixit (i no cosida) el drac de quatre urpes el color del teixit indica que ell podria ser el segon priacutencep tot i que podria haver-hi algunes incongruegravencies si es pensa que soacuten fets per exportar i

31


28

que el brodador no va ser prou preciacutes en alguns detalls dels siacutembols No sabem quina pedra semi-preciosa duia al barret perograve tot indica que soacuten personatges de la noblesa imperial i no funcionaris podrien ser el tercer priacutencep germagrave de XuantongPuyi el futur emperador de la Xina (el darrer emperador) i la seva esposa La cronologia meacutes exacta seria de despreacutes de 1875 quan es fa el darrer edicte de codificacioacute de vestimenta

AUDOUARD Y CIA (1888) Aacutelbum de la Exposicioacuten Universal de Barcelona en 1888 60 fototiacutepias ejecutadas por los senyores Audouard y Cordf fotoacutegrafos 1888 Agravelbum 12 i 13 Palacio de la Induacutestria Instalacioacuten del Japoacuten

BAIRD M (2001) Symbols of Japan Thematic motifs in Art and Design Hong Kong Rizzoli Int Publicacions

BEIDEMANNH (2000) Diccionario de siacutembolos Barcelona Padroacutes

BRU TURRULL Ricard (2007) ldquoEspais interiors casa i art des del segle xviii al segle xixrdquo a Interiors japonesos a la Barcelo-na del vuit-cents Barcelona Publicacions i Edicions UB p64-51 Disponible en liacutenea a Simbols vegetals Agravesia Oriental

BRU TURRULL Ricard (2012) ldquoRichard Lindau y el Museo de Arte Japoneacutes de Barcelonardquo a Arch esp arte LXXXV 337 gener-marccedil 2012 55-74 pags 57-60 a Archivo Espantildeol de arte

CARBONELL S ldquoEls inicis del colmiddotleccionisme tegravextil a Catalunyardquo (2004) Miralls drsquoorient Terrassa ed CDMT

CASAMARTINA J (2004) ldquoMiralls drsquoOrient El llegat de la reina morardquo i ldquoMiralls dels paradiacutesrdquo (2004) Miralls drsquoorient Terrassa ed CDMT

CERVERA I (1987) Arte y cultura en china conceptos materiales y teacuterminos Barcelona ed Serval (nordm12)

CHEVALIER J (1969) Dictionnaire des symboles Mythes reves coutumes gestes formes figures couleurs nombres Paris ed Robert Laffont

CHUNG YX (1980) The art of oriental embrody Londres

Enciclopedia Universal Multimedia (19992000) Madrid ed Micronet SA (edicioacute clagravessica)

EBERMAN W (1986) A Dictionary of Chinese symbols Hidden symbols in Chinese Life and Thought London ed Routlege amp Kegan Paul

A ECHEVARRIacuteA J A (2010) Un Largo viaje Pamplona Curia Provincial de Capuchinos de Navarra-Cantabria y Aragoacuten (Luca Temolo DallrsquoIgna Daphne Ferrero Luca Piccardo i JA Echevarriacutea)

FENG Zhao (1998) ldquoArt of silk and art of silk in Chinardquo a China 5000 years Italy ed Mairioros

FERLAND HE (1946) Chinese court costumes the Royal Ontorio Museum of Archeology Toronto The University of Toronto Press

FOLCH D ldquoLrsquoarticulacioacute de lrsquoAgravesia Oriental El naixement del moacuten xinegravesrdquo (2005) Mogravedul 1 de lrsquoassignatura Barcelona 2a ed UOC

FRUTIGER A (19812002) Signos siacutembolos marcas y sentildeales Elementos morfologiacutea representacioacuten y significacioacuten Madrid ed GGili (Coleccioacuten Dinentildeo)

MOTE FW (1989) Intellectual Foundations of China New York Alfred A Knopf

RACINET a (1988) Historia del vestido Madrid Estudio editorial

TORRELLA F (1949) Las colecciones del Museo Teacutextil Biosca Breve histoacuteria del tejido artiacutestico a traveacutes de una visita en el museo Publicaciones del Museo Teacutextil Biosca Terrassa ed Talleres tipograacuteficos M Marcet Bosch

TORRELLA Niuboacute F (1983) Colmiddotleccioacute Tolosa drsquoIndumentagraveria i els seus complements s xvii-xx Terrassa Diputacioacute de Barcelona triacuteptic

TORRELLA Niuboacute F (1988) El colmiddotleccionisme tegravextil a Catalunya La tradicioacute continua Terrassa Gragravefiques Marcet

VOLLMER JE(1977) In the presence of the dragon trhone Canadagrave Toronto Ontario Museum

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTS CONSULTATS

httpwwwdoverpicturacomlookinside0486998630httpwwwdoverpicturacomlookinside0486996042

31


2

Va aglutinar una gran colmiddotleccioacute drsquoindumentagraveria femenina i masculina a meacutes de rellotges pintura escultura ceragravemica porcellanes minerals cristalleria devocionaris etc que adquiria a dins i a fora drsquoEspanya i que a la seva mort va llegar a la Diputacioacute de Barcelona Drsquoaquest llegat la Diputacioacute va cedir al Museu Tegravextil de Terrassa tot el fons drsquoindumentagraveria femenina i masculina i complements mdashmeacutes drsquoun miler de peces que van des de mitjans segle xviii fins a les primeres degravecades del segle xixmdash

Gran part drsquoaquestes peces les tenia emmagatzemades en un pis proper a la basiacutelica de la Mercegrave de Barcelona lrsquoany 1933 les va presentar als Magatzems Jorba del Portal de lrsquoAgravengel de Barcelona

Colmiddotleccions de teixits de lrsquoAgravesia oriental al CDMT

El CDMT conserva un total de cinc centes vint-i-cinc peces procedents de lrsquoAgravesia oriental la Xina i el Japoacute algunes peces grans fragments de teixits unes sabates tres ventalls i aquests dos maniquins La majoria drsquoobjectes van des del segle xv fins a principis del xx i provenen de les colmiddotleccions de Josep Biosca (donacioacute a la ciutat al 1953) Ricard Vintildeas (compreses entre 1951 i 1957) Manuel Rocamora (donacioacute de 1957) Carmen Toacutertola Valegravencia (compra de 1971) Josep Badrinas (donacioacute de 1955) Lluiacutes Tolosa Giralt (llegat de 1973) Rosa Vall-Llovera Vda Wennberg (donacioacute de 1974) Carmen Carreras-Candi Mercader (donacioacute de 1971) M Assumpcioacute Ventalloacute i Arch (donacioacute de 1987)

31


3






Fig 1

31


4




Fig 2 Fig 3

Fig 4

31


5




Fig 5 Fig 6

Fig 7

31


6





Fig 8

Fig 9

31


7





31


8

Fig 10

Fig 11

Fig 12

Fig 13


31


9




Fig 14 Fig 16

Fig 15

31


10



Fig 17 Fig 18

31


11




Fig 19

31


12




Fig 20

31


13


Drsquoon han sortit





31


14



Qui els va fer







31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


3






Fig 1

31


4




Fig 2 Fig 3

Fig 4

31


5




Fig 5 Fig 6

Fig 7

31


6





Fig 8

Fig 9

31


7





31


8

Fig 10

Fig 11

Fig 12

Fig 13


31


9




Fig 14 Fig 16

Fig 15

31


10



Fig 17 Fig 18

31


11




Fig 19

31


12




Fig 20

31


13


Drsquoon han sortit





31


14



Qui els va fer







31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


4




Fig 2 Fig 3

Fig 4

31


5




Fig 5 Fig 6

Fig 7

31


6





Fig 8

Fig 9

31


7





31


8

Fig 10

Fig 11

Fig 12

Fig 13


31


9




Fig 14 Fig 16

Fig 15

31


10



Fig 17 Fig 18

31


11




Fig 19

31


12




Fig 20

31


13


Drsquoon han sortit





31


14



Qui els va fer







31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


5




Fig 5 Fig 6

Fig 7

31


6





Fig 8

Fig 9

31


7





31


8

Fig 10

Fig 11

Fig 12

Fig 13


31


9




Fig 14 Fig 16

Fig 15

31


10



Fig 17 Fig 18

31


11




Fig 19

31


12




Fig 20

31


13


Drsquoon han sortit





31


14



Qui els va fer







31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


6





Fig 8

Fig 9

31


7





31


8

Fig 10

Fig 11

Fig 12

Fig 13


31


9




Fig 14 Fig 16

Fig 15

31


10



Fig 17 Fig 18

31


11




Fig 19

31


12




Fig 20

31


13


Drsquoon han sortit





31


14



Qui els va fer







31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


7





31


8

Fig 10

Fig 11

Fig 12

Fig 13


31


9




Fig 14 Fig 16

Fig 15

31


10



Fig 17 Fig 18

31


11




Fig 19

31


12




Fig 20

31


13


Drsquoon han sortit





31


14



Qui els va fer







31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


8

Fig 10

Fig 11

Fig 12

Fig 13


31


9




Fig 14 Fig 16

Fig 15

31


10



Fig 17 Fig 18

31


11




Fig 19

31


12




Fig 20

31


13


Drsquoon han sortit





31


14



Qui els va fer







31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


9




Fig 14 Fig 16

Fig 15

31


10



Fig 17 Fig 18

31


11




Fig 19

31


12




Fig 20

31


13


Drsquoon han sortit





31


14



Qui els va fer







31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


10



Fig 17 Fig 18

31


11




Fig 19

31


12




Fig 20

31


13


Drsquoon han sortit





31


14



Qui els va fer







31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


11




Fig 19

31


12




Fig 20

31


13


Drsquoon han sortit





31


14



Qui els va fer







31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


12




Fig 20

31


13


Drsquoon han sortit





31


14



Qui els va fer







31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


13


Drsquoon han sortit





31


14



Qui els va fer







31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


14



Qui els va fer







31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


15




31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


16









31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


17






31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


18

El drac






Fig 21

Fig 23

Fig 22

31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


19

Lrsquoaigua









31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


20



La muntanya







Fig 25

Fig 28

Fig 26 Fig 27

31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


21





31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


22





Fig 29

31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


23

El ratpenat



Papallones




Fig 30

Fig 31

31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


24





Fig 32 Fig 33

31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


25






31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


26



La magnogravelia



El lliri



Fig 37 Fig 38

31


27

Conclusioacute





31


28



























31


27

Conclusioacute





31


28



























31


28



























31

Documents

Dos personatges de la cort Qing al Centre de Documentació ... · Els maniquins xinesos Du el cap afaitat menys el cercle al voltant del naixement del cabell (fig. 1), recollit amb