Collocaci duna placa commemorativa en homenatge als habitants dels barris de barraques del Carmel

Diumenge 31 de maig a les 12 hores, es posa una altra de les plaques commemoratives en homenatge als vens dels barris de barraques de Barcelona. Estar situada al revolt de la carretera del Carmel, davant del grup dhabitatges de Raimon Casellas, juntament amb una torreta informativa. Els parlaments es faran a la plaa de Raimon Casellas. s la sisena de les plaques commemoratives que recorden els anys del barraquisme a Barcelona. Vista aria dels nuclis de Raimon Casellas en primer terme, i dels Canons al cim del tur de la Rovira, anys 70. Arxiu Patronat Municipal de lHabitatge de Barcelona

Text de la placa: Els barris de barraques de Can Bar i el Carmel van sorgir a partir del 1945, i tenien uns 3.000 habitants als anys setanta. LAssociaci de Vens del Carmel va liderar moltes mobilitzacions per millorar les condicions de vida i aconseguir pisos al lloc ocupat per les barraques. Aix es va fer realitat lany 1984 quan es va aixecar el grup dhabitatges Ramon Casellas, i el 1990 es van enderrocar les ultimes barraques. Barcelona ret homenatge als seus habitants.

Les barraques del Carmel L'origen del barraquisme als barris del Carmel i Can Bar es troba dalt del tur de la Rovira, al recinte de la bateria antiaria. Un cop acabada la Guerra Civil, l'espai militar va caure en dess i, a mitjans de la dcada de 1940, shi van installar a viure famlies humils sense casa. Quan ja no va quedar ms espai, van anar sorgint barraques fetes pels nous habitants que anaven arribant. D'aquesta forma va nixer el nucli de Los Caones, que va arribar a tenir 110 barraques i uns 600 vens. Poc desprs van sorgir altres nuclis al vessant del mateix tur. Segons el cens oficial de l'Ajuntament, el 1956, el conjunt de nuclis del Carmel estava format per 570 barraques i uns 3.000 habitants procedents majoritriament d'Andalusia. El barri ms poblat era el de Francesc Alegre, que abastava les barraques dEl Hoyo, assentades en el sot duna antiga pedrera, i altres que senfilaven cap al cim adaptant-se al complex relleu del tur. El 1976 hi havia unes 300 barraques i 1.680 habitants. El nucli de Raimon Casellas, al peu del revolt de la carretera del Carmel, era conegut com El Santo, i lany 1972 tenia 135 barraques. Faltaven els serveis bsics com la llum i laigua, i calia fer llargues caminades a les fonts. Lallament i la falta de transports tamb obligava els que treballaven a les fbriques, en la construcci o en el servei domstic a fer llargs trajectes a peu. Les criatures, en el millor dels casos, podien anar a lescola en centres prxims gestionats per l'Esglsia. Davant la situaci precria del barri i la incertesa generada als anys seixanta pels plans dactuaci de lAjuntament com el Pla dels Tres Turons i el projecte del tnel de la Rovira, el 1970 neix el Centro Social del Carmelo. A partir de la iniciativa d'un grup de vens, entre els quals hi havia alguns barraquistes, i amb la collaboraci de persones que militaven en organitzacions poltiques clandestines oposades a la dictadura franquista, el Centro Social va ser precursor de lAssociaci de Vens del Carmel, creada dos anys ms tard. L'objectiu era lluitar per la millora del barri. De les primeres manifestacions es va passar a una mobilitzaci permanent, amb talls de trnsit i freqents concentracions al barri i davant lAjuntament de Barcelona.

L'Associaci de Vens va treballar, a travs de la Vocalia de barraques, per aconseguir millores essencials com larribada als nuclis de la llum i laigua corrent i la recollida descombraries. Un altre front important de la lluita venal era reallotjar els vens. El 1977 es van aconseguir pisos per a 123 famlies al polgon de Canyelles. Per molts habitants de les barraques van rebutjar diverses propostes de reallotjament i van preferir aguantar ms anys, fins a aconseguir nous habitatges a la vora dels vells nuclis barraquistes. El 1984 es va fer un pas molt important amb la construcci de la promoci d'habitatges de Raimon Casellas, al mateix lloc on hi havia el nucli de El Santo. El projecte arquitectnic va tenir present les necessitats dels vens, que el van batejar com els pisos verds. El 1990 es van enderrocar les ltimes barraques de Francesc Alegre i Los Caones, i als seus habitants els van reallotjar a Can Carreras, a Nou Barris. La soluci donada al barraquisme del Carmel va ser diferent a la d'altres barris de barraques de la ciutat. Va prevaler un reallotjament qualitatiu davant dels reallotjaments massius que havia practicat anteriorment l'Administraci. Tot aquest procs va reeixir grcies a la pressi del moviment venal i, posteriorment, a la collaboraci entre l'Associaci de Vens, el Patronat Municipal de l'Habitatge i l'Ajuntament de Barcelona. El mes de maig del 2015 sha posat una placa commemorativa en homenatge als vens dels barris de barraques del Carmel, a la carretera del Carmel, al davant dels habitatges de Raimon Casellas.

Vida quotidiana al nucli dels Canons, anys 70. Collecci Custodia Moreno

El barraquisme a Barcelona A finals dels anys cinquanta del segle XX, unes 100.000 persones, un 7 per cent de la poblaci de Barcelona, vivien en barraques a causa duna falta dhabitatge crnica. Els ltims grans nuclis de barraques de Barcelona es van enderrocar poc abans dels Jocs Olmpics de 1992. La ciutat girava full a un episodi llarg i important de la seva histria que havia durat ms dun segle. Des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX, el barraquisme va ser un fenomen important a Barcelona. Als anys vint hi havia 6.000 barraques, i un centenar de nuclis sestenien per moltes zones de la ciutat: al litoral i a la muntanya de Montjuc (amb barris com Tres Pins i Can Valero), als dos extrems de la trama de lEixample i en una corona de nuclis menors pels turons i al peu de Collserola. Barraques al nucli dels Canons del Carmel, anys 70. Col. Custodia Moreno El 1949, les autoritats franquistes organitzen el Servicio de Control y Represin del Barraquismo, que, entre altres mesures, aplica retornar els nouvinguts als llocs dorigen: la ciutat oficial reprimeix el barraquisme per alhora el tolera, sobretot quan el creixement econmic es reprn i es necessita m d'obra per a la indstria, el comer o el servei domstic. A finals dels anys cinquanta sarriba a la mxima expansi, amb unes 20.000 barraques i unes 100.000 persones. A partir dels anys seixanta, lacci comunitria dels assistents socials va anar acompanyada del sorgiment dun teixit associatiu i reivindicatiu, la llavor de futurs moviments venals que van aconseguir algunes millores als barris i van reclamar pisos.

Leradicaci dels barris de barraques va durar dcades. Sovint seliminaven per fer-hi actuacions urbanstiques: les barraques de la Diagonal, lany 1952, per a la celebraci del Congrs Eucarstic Internacional; les de Maricel, a Montjuc, el 1964, per fer-hi el parc datraccions; les de Can Tunis, per construir la Ronda Litoral. El Somorrostro es va anar enderrocant per fer lloc al Passeig Martim. Malgrat la construcci de polgons dhabitatges als anys seixanta i setanta, els ltims nuclis no van desaparixer fins poc abans dels Jocs Olmpics del 1992.

Can Valero a Montjuc, anys 50. El barraquismo en Montjuc. Marcial Echenique. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

La recuperaci de la memria El rastre dels llocs on hi havia les barraques s'ha esborrat. Per la memria no ha desaparegut en els milers de persones que van viure aquella realitat, en alguns casos durant molts anys. Ells i els seus familiars, habitants dels nous barris de la ciutat, sn una part important de la ciutadania de Barcelona. Alguns han preferit oblidar uns anys difcils, per per molts aquella experincia forma part de la seva vida i tamb de la vida de la ciutat. Creuen que sha esborrat massa el record duna part de la histria, i que no s'ha d'oblidar el passat. La comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de barraques de Barcelona va proposar un seguit daccions per fer visible una part llargament oblidada de la histria de la ciutat. La primera va ser la recuperaci oficial del nom Platja del Somorrostro, que es va inaugurar el mar del 2011. La segona, un conjunt delements commemoratius als indrets on hi havia el principals barris de barraques de la ciutat. La petici ciutadana

va rebre el suport de 81 entitats venals, socials i culturals, i de ms de 800 persones dmbits professionals molt diversos. LAjuntament de Barcelona va assumir el ferm comproms de fer-la realitat, i es va iniciar la collocaci daquests elements commemoratius amb la placa commemorativa inaugurada el 25 de novembre de 2014 a la platja del Somorrostro. La segona placa es va collocar el 22 de febrer de 2015 davant ledifici Blau del Parc Frum, en el lloc on havia existit el barri de barraques del Camp de la Bota, amb una poblaci que va superar els 4.000 habitants. La tercera, el 22 de mar al carrer de Carmen Amaya davant el mur del cementiri, en homenatge als vens del barri de Rere Cementiri del Poblenou. La quarta, en homenatge als habitants dels barris de barraques del Poble-sec, el 12 dabril de 2015 al carrer Nou de la Rambla en el mur del CAP Les Hortes. I la cinquena, a la plaa ngel Pestaa en homenatge als vens de les barraques de Santa Engrcia i la lluita venal del barri de la Prosperitat.

Les plaques commemoratives El conjunt delements el formen: Quatre plaques commemoratives de format gran en punts representatius dels grans conjunts de barris de barraques de la ciutat. Al litoral, a la platja del Somorrostro. A Montjuc, a la zona on hi havia grans barris com Can Valero i Tres Pins. Al Carmel, al cim del tur de la Rovira, on shan rehabilitat les restes de les barraques i on el Museu dHistria de Barcelona ha creat un espai patrimonial per conixer el barraquisme a Barcelona. I al lloc on hi havia el barri de la Perona, a Sant Mart de Provenals i a la Verneda. Set plaques que recorden lemplaament de nuclis de barraques concrets i significatius a diferents zones de la ciutat: el Camp de la Bota i el nucli de Rere Cementiri, al litoral; el Poble-sec i Can Tunis, a Montjuc; una placa al nucli de Raimon Casellas, per recordar les barraques del Carmel i Can Bar; les barraques de Santa Engrcia, a la plaa ngel Pestaa del barri de la Prosperitat, a Nou Barris, i les de la Diagonal i Santa Gemma, a les Corts. Posteriorment shi afegiran ms plaques per recordar les barraques de lHospital de Sant Pau i altres punts. El recorregut pel conjunt de plaques configurar una ruta per la histria del barraquisme, per conixer una part del passat recent de la ciutat que havia estat massa temps ignorat, i homenatjar els que van viure a les barraques i van ajudar amb el seu esfor a fer gran Barcelona. Altres iniciatives sobre la histria del barraquisme Lespai patrimonial del Tur de la Rovira (MUHBA) on la rehabilitaci de la bateria antiaria de la Guerra Civil i la consolidaci de les restes del barri de barraques que shi van construir a partir dels anys quaranta permeten aprofundir en el coneixement del barraquisme a Barcelona. El Museu dHistria de Barcelona ha publicat la guia urbana Barraques/BCN, amb un plnol de la situaci dalguns dels principals nuclis de barraques que van existir a la ciutat.

El 2008, el MUHBA va presentar lexposici Barraques. La ciutat informal, resultat de cinc anys de recerca del grup Pas a Pas, i el 2011 es va presentar el llibre Barraques. La Barcelona informal del segle XX, editat per Merc Tatjer i Cristina Larrea i publicat per lICUB i lAjuntament de Barcelona, que aporta molta informaci sobre un tema que shavia tractat poc. Lany 2012 es va publicar Barraquisme: la ciutat (im)possible, obra de Xavi Camino, scar Casasayas, Pilar Daz, Maximiliano Daz, Cristina Larrea, Flora Muoz i Merc Tatjer, publicat per la Generalitat de Catalunya. Llibres publicats en els darrers anys recullen el testimoni fotogrfic o personal de la vida als barris de barraques. En les dcades precedents, pocs autors havien aprofundit en lestudi sistemtic del barraquisme a Barcelona. Els llibres de Josep Maria Huertas i Jaume Fabre, i els de Francesc Candel sn els ms significatius, juntament amb els publicats per assistents socials com Rosa Domnech o Carme Garriga. El treball documental de fotgrafs i cineastes va ajudar a fer visible una realitat que no es volia veure.

Barri del Somorrostro, c. 1950. Xavier Vallory March

Lany 2003 es va presentar lexposici Somorrostro al Museu dHistria de Catalunya. La revista Carrer, de la FAVB, va publicar el dossier Memria del barraquisme, en el nmero 106. I a TV3, amb el reportatge del programa 30 Minuts Barraques. Laltra ciutat i el documental Barraques. La ciutat oblidada, ems al programa Sense ficci es va plantejar la necessitat de recordar una part esborrada de la histria collectiva, a partir de la qual van sorgir moviments venals que han contribut a configurar la ciutat actual. Al final del documental una de les protagonistes, Julia Aceituno, va fer la seva petici perqu hi hagus un record pblic dels anys del barraquisme: Julia Aceituno: No quieren recordar que aqu estuvo el Somorrostro. Pues estuvo. Y estuvo muchos aos, de sufrimiento, de penuria... Jos Aceituno: No, no hay ni un letrero que ponga Somorrostro Julia Aceituno: Nosotros sufrimos mucho, pero al final hemos tenido la recompensa. Pero lo nico que echo en falta es que hay carteles que pone: Avenida Icaria, Bogatell Y el Somorrostro, dnde lo han dejado? Porque all estuvo el Somorrostro. Quieran o no quieran, estuvo all el Somorrostro.

Yo creo que los que hemos vivido all nos merecamos por lo menos que en las placas el Ayuntamiento hubiera puesto Somorrostro. Yo voy a escribir una carta al Ayuntamiento y se lo voy a solicitar, que pongan que all estuvo el Somorrostro. Porque es como un homenaje para todos los que vivimos all. No ya por nosotros, sino por todos. Porque nos lo merecemos, creo yo. Aquesta demanda s la que ara es comena a fer realitat. Comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de barraques de Barcelona, formada per Merc Tatjer, Alonso Carnicer, Sara Grimal, Jordi Gir, Custodia Moreno, Oriol Granados, Rafel Usero, Francesc Bans i Jos Molina, amb lassessorament de Jaume Fabre i del Grup Pas a Pas. Barcelona, 31 de maig de 2015 Enllaos: Documental Barraques, la ciutat oblidada: http://blogs.ccma.cat/senseficcio.php?itemid=28317&catid=1270 Exposici Barraques. La ciutat informal: http://www.barraques.cat/ca/ Comunitat Memria dels barris de barraques de Barcelona: https://www.facebook.com/MemoriaDelsBarrisDeBarraques