DOSSIER DE PRÀCTIQUES

2n ESO

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES Col ·legi Mare de Déu de la Mercè

CURS 2013 - 2014

Nom:_______________________

PRÀCTIQUES DE CIÈNCIES NATURALS

SEGON D’ESO

Col·legi Mare de Déu de la Mercè

NORMES DE SEGURETAT

1. Cal portar bata per evitar el possible contacte dels reactius amb la pell o la roba. 2. No es pot menjar ni beure al laboratori. 3. Mai no tasteu cap producte químic. 4. Cal llegir les etiquetes abans d’emprar qualsevol reactiu i seguir-ne les indicacions. 5. Procureu evitar el contacte dels productes químics amb la pell, ulls i qualsevol mucosa. No es poden tocar els reactius amb els dits, sinó amb una espàtula ben neta. 6. Mai no pipetegeu aspirant amb la boca. 7. No s’han d’ensumar els reactius. Si són inflamables cal manipular-los lluny de qualsevol flama. Per olorar no hem de posar el nas al tub on es desprenen gasos, és suficient ventar el gas cap al nas. 8. La manipulació de qualsevol producte que pugui despendre vapors tòxics i/o corrosius caldrà fer-la amb molta cura en un lloc ventilat. L’atmosfera del laboratori cal que estigui el més neta possible. 9. No retornar mai l’excés de reactiu al recipient originari. 10. Gairebé tot el material del laboratori és de vidre i, per tant, es trenca fàcilment. Vés amb compte quan hi treballis. 11. Per escalfar un tub d’assaig cal agafar-lo amb unes pinces de fusta i mantenir-lo inclinat, passant-lo sobre la flama, de manera que no estigui fix. 12. Per pesar substàncies s’utilitza la balança. Els reactius no han de posar-se mai directament sobre els plats, sinó en un vidre de rellotge prèviament tarat, en el cas dels sòlids, o en un vas, en el cas de líquids. 13. Els residus s’emmagatzemaran en els llocs disposats a tal efecte i no es llançaran a les piques o papereres del laboratori sense el permís del professor. 14. L’eliminació de residus líquids es fa a l’aigüera, però cal obrir prèviament l’aixeta i deixar que ragi mentre s’aboca el líquid. 15. En cap cas es llençaran materials sòlids a les piques del laboratori. Les restes de sòlids i d’altres materials inservibles es llencen a la paperera. 16. Les restes de vidre trencat es llencen en una capsa destinada precisament a aquesta finalitat, ja que cal evitar riscs innecessaris al personal de la neteja. 17. No han de modificar-se en cap cas les quantitats de reactius indicades pel professor/a. 18. No feu mai cap experiment que no hagi estat autoritzat per un professor ni utilitzeu un aparell si abans no sabeu com funciona. 19. Treure material o productes fora del laboratori serà sancionat severament. 20. Quan sigui necessari, abans de sortir del laboratori, renteu-vos les mans amb sabó i aigua. 21. Un cop acabat el treball, cal deixar les taules i el material ben net, ordenat i col·locat a la seva safata corresponent.

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 0. MATERIAL DE LABORATORI Objectiu Conèixer el material d’ús més comú que utilitzarem a les pràctiques que farem al llarg de tota l’ESO. Normes de treball i seguretat al laboratori El laboratori, tot i que ens pot resultat molt atraient, no és un lloc lúdic; és un recinte equipat per treballar-hi. Al laboratori podràs comprendre, si poses prou interès, els aspectes de la física, la química i la biologia que de vegades resulten avorrits o poc entenedors a la pissarra. Però és un lloc al qual s’ha de tenir un gran respecte , perquè pot ser un lloc perillós: s’hi poden produir incendis, intoxicacions, talls, cremades i explosions. S’ha de ser conscient en cada moment què s’està fent per tal d’evitar accidents. Per tant, molta cura . Material El dividirem segons de què estan fets. Cal que ompliu la fitxa de cada material amb el que s’explica a classe: 1. MATERIAL DE VIDRE

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom: Portaobjectes

Utilitat:

Comentari :

Nom: Cobreobjectes

Utilitat:

Comentari :

2. MATERIAL DE PORCELLANA

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

3. MATERIAL METÀL·LIC

Nom: Nom: Nom: Nom:

Utilitat: Utilitat: Utilitat: Uti litat:

Nom: Pinces Nom: Tisores

Nom: Bisturí Nom: Agulla emmanegada

4. MATERIAL DIVERS

Nom: Nom: Nom:

5. MATERIAL ÒPTIC

Lupa de ma, lupa binocular, microscopi.

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 1. OBSERVACIÓ DE CÈL·LULES DE LA MUCOSA BU CAL Recorda Els organismes pluricel·lulars estan formats per moltes cèl·lules que s'organitzen en teixits, en els quals resulta patent l'especialització. Entre aquests teixits es troben els teixits animals és un ells el teixit epitelial. Dins dels epitelis de revestiment trobem les mucoses que, formats per cèl·lules planes, entapissen obertures naturals com la boca. Objectius 1. Realitzar una senzilla preparació microscòpica de cèl·lules animals. 2. Observar i dibuixar una cèl·lula animal. Material 1. Portaobjectes 2. Cobreobjectes 3. Escuradents plans 4. Encenedor Bunsen 5. Comptagotes 6. Colorant (blau de metilè o verd de metil) 7. Microscopis òptics Metodologia � 1. Talla per la meitat l'escuradents. � 2. Amb la part tallada frega amb suavitat la cara interna de la teva galta. � 3. Diposita la substància extreta al centre d'un portaobjectes. Afegeix una gota

d'aigua i barreja amb cura.

� 4. Efectua una extensió amb l'escuradents i escalfa amb compte amb la flama de l'encenedor per dessecar la mostra.

� 5. Col · loca el porta sobre una placa de Petri i afegeix unes gotes de blau de metilè.

� 6. Després de dos minuts renta amb aigua amb ajut del comptagotes, per eliminar l’excedent de colorant.

� 7. Escórrer la preparació i cobreix-la amb un cobreobjectes procurant que no quedin bombolles d'aire.

� 8. Observa la preparació al microscopi movent per visualitzar-la correctament i utilitzant diferents augments.

Qüestions • Quina de les següents imatges representa millor el què observes?

• Quines estructures de la cèl · lula es distingeixen clarament? Realitza un dibuix d'algunes cèl · lules i assenyala-hi les estructures observades. • Per què s’ha de tenyir la preparació? Quina part de la cèl·lula es tenyeix més intensament?

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 2. OBSERVACIÓ D’ESTOMES Objectiu Les plantes, com tots els éssers vius, necessiten fer un intercanvi de gasos amb el medi. No tan sols expulsen a l’exterior una gran quantitat de vapor d’aigua, sinó que en fer la fotosíntesi prenen del medi diòxid de carboni i expulsen oxigen, i en respirar, prenen oxigen i expulsen diòxid de carboni. L’entrada i sortida del vapor d’aigua, de l’oxigen i del diòxid de carboni es fa a través d’uns orificis anomenats estomes, situats al revers de les fulles. Els estomes no són simples obertures, sinó que estan formats per dues cèl·lules, que poden dilatar-se i tancar l’orifici, o retraure’s i obrir-lo. Material

1. Portaobjectes 2. Cobreobjectes 3. Pinces 4. Bisturí 5. Colorant (blau de metilè o verd de metil) 6. Microscopi òptic

Metodologia

� Obtenció de l’epiteli: necessitem una fulla de la qual sigui fàcil despendre l’epiteli del revers. Pot servir la fulla d’un lliri, tot i que també podem utilitzar una fulla qualsevol i submergir-la durant 30 segons en aigua bullint.

� Preparació: posem un petit fragment de l’epiteli sobre un portaobjectes net. Hi afegim un colorant (blau de metilè o verd de metil), i esperem dos minuts perquè impregni bé les cèl·lules.

� A continuació, aboquem unes gotes d’aigua per eliminar el colorant sobrant, i cobrim la preparació amb un cobreobjecte.

� Observació dels resultats: col·loquem la preparació al microscopi i l’observem.

Qüestions • Per què s’ha de tenyir la preparació? Quina part de la cèl·lula vegetal es tenyeix més

intensament? _________________________________________________________________ _________________________________________________________________

• Fes un dibuix senzill de com són les cèl·lules que formen l’epiteli vegetal i de com són les que formen els estomes. Són iguals o hi observes alguna diferència de forma? Recorda d’anotar a quants augments estàs observant.

• Quina funció fan les cèl·lules de l’epiteli vegetal? I les cèl·lules que formen els estomes?

_________________________________________________________________ _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ _________________________________________________________________

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 3. SEPARACIÓ DE PIGMENTS VEGETALS Objectiu Els cloroplasts són de color verd degut a la presència d’un pigment anomenat clorofil·la. Però en realitat als cloroplasts hi ha més pigments: la clorofil·la de tipus a i de tipus b, la xantofil·la i els carotens. En aquesta pràctica separarem aquests pigments utilitzant una tècnica anomenada cromatografia. Material

1. Morter 2. Paper de filtre 3. Sorra 4. Matràs 5. Placa de Petri 6. Embut de vidre 7. Alcohol de 96º 8. Fulles d’espinac, julivert, menta ...

Metodologia

� Col·loquem al morter trossos de fulles rentades i sense nervis juntament amb l’alcohol i una cullera de sorra.

� Triturem sense donar cops fins que el líquid prengui una coloració verda intensa.

� Filtrem, recollint el resultat en un matràs.

� Aquest líquid el posem sobre una placa de petri i sobre ell posem el paper de filtre degudament identificat amb llapis.

Qüestions • Per ordre, escriu el nom dels pigments més solubles?

________________________________________________________________ ________________________________________________________________ ________________________________________________________________

• Per què utilitzem alcohol i, per exemple no aigua com a dissolvent? ________________________________________________________________ ________________________________________________________________ ________________________________________________________________

• Quins pigments són els més abundants?

________________________________________________________________

________________________________________________________________

• Per sobre de les clorofil·les apareix més d’una banda, quin significat té aquest fet?

________________________________________________________________

________________________________________________________________

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 4. CALCULA LA TEVA CAPACITAT PULMONAR Objectius • Construir un espiròmetre • Calcular la teva capacitat pulmonar • Comparar les capacitats pulmonars amb la resta de companys.

Material � Ampolla de vuit. � Tub de goma flexible. � Caixa de plàstic. � Rotuladors � Paper � Proveta � Embut...

Introducció teòrica

Quan es fa una inspiració forçada i després s’expira tot l’aire possible, el volum d’aire exhalat s’anomena capacitat vital del pulmons. Després d’una expiració forçada, els pulmons contenen gairebé 1,5 litres d’aire. Això es coneix com volum residuals dels pulmons. Per calcular la teva capacitat pulmonar, segueix els passos que s’indiquen a continuació Metodologia

1. Primerament, el professor omple el recipient amb aigua i introdueix la campana també plena d’aigua. A continuació, col·loca la campana en posició vertical i hi insereix un tub per sota com mostra el dibuix.

2. Cada alumne ha d’inspirar tot l’aire que pugui.

A continuació, amb el nas tapat, ha d’expirar tot l’aire possible.

3. Fixeu-vos com es desplaça el nivell d’aigua en la campana cada vegada.

4. Omple la taula de resultats Qüestions a. Quin és el volum total d’aire als teus pulmons? Quina relació té amb la capacitat

vital? ________________________________________________________________ ________________________________________________________________

b. Quina és la capacitat vital de la teva classe? Quina és la més petita? ________________________________________________________________

c. Quina és la capacitat vital mitjana de la classe?

________________________________________________________________

d. Per què cal tapar-se el nas en exhalar l’aire?

________________________________________________________________

e. Per què és necessari netejar el tub d’alcohol i amb aigua després de cada ús?

________________________________________________________________

f. Quina és la mitjana de volum de cadascun dels sexes?

________________________________________________________________

Nom Capacitat vital

dels pulmons

Volum total d’aire als

pulmons. Sexe

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 5 . OBSERVACIÓ DE CÈL·LULES AMB CLOROPLAS T

Introducció

Els cloroplasts són uns orgànuls citoplasmàtics exclusius de les cèl·lules vegetals. Normalment són de color verd per la presència d'una substància química d'aquest color anomenada clorofil·la. Tot i això, en alguns casos els cloroplasts poden tenir d'altres colors per l'existència d'altres substàncies amb colors diferents. Són d'una importància fonamental ja que en ells té lloc la fotosíntesi. La fotosíntesi és un complex procés químic pel qual els éssers vius amb clorofil·la a partir d'aigua, sals minerals i CO2 elaboren matèria orgànica en presència de llum solar. El seu nombre forma i mida varien d'unes cèl·lules a unes altres. per exemple en les cèl·lules de les algues solen haver-n'hi un o dos de molt grossos i de molt variades formes (esfèrics, estrellats, anellats, en cinta...). En canvi, en les plantes superiors n'hi pot haver fins a quaranta i la seva forma és ovalada o esfèrica.

Objectius � Observació de cèl·lules vegetals � Identificació de les diferents parts de la cèl·lula � Reconeixement dels cloroplasts dins la cèl·lula � Observació dels vasos conductors

Material

1. Planta aquari 2. Porta i cobreobjectes 3. Bisturí 4. Agulla emmanegada 5. Aigua 6. Microscopi

Metodologia

1. Talla amb el bisturí un quadrat de fulla de 3mm x 3mm 2. Posa’l al portaobjectes amb una gota d’aigua 3. Posa el cobreobjectes, prem i arrossega el portaobjectes a fi de fer més prima la làmina de fulla 4. Observa a 40 augments

5. Selecciona un fragment de la mostra que no sigui excessivament verd 6. Observa a 100 augments 7. Mou el cargol macromètric per enfocar a diferents altures la mostra 8. Enfoca a 400 augments

Qüestions

1. Assenyala les estructures que pots veure i indica alguna característica: forma, color..

ORGÀNUL CEL·LULAR SI/ NO CARACTERÍSTICA

Paret cel·lular

Citoplasma

Nucli

Cloroplast

Vasos conductors

2. Fes un dibuix del que veus:

Cloroplast 400x Vasos conductors 400x

3. En el cas dels vasos conductors, és xilema o floema? Raona-ho.

____________________________________________________________________

4. Respon respecte l’observació del cloroplast:

- De quin color és el cloroplast? ________________________________________

- És uniforme? Es veuen altres estructures internes?

- Quants cloroplast té cada cèl·lula? ____________________________

LABORATORI D’ETOLOGIA

PRÀCTICA 6. FOTOTROPISME A L’ESPÈCIE Tenebrio molitor Objectiu L’etologia és la branca de les ciències de la biologia que estudia el comportament animal, aquest va des de les conductes més simple d’algun invertebrat o bacteris, fins a casos molt complexos com podria ser les relacions grupals que fan els dofins. En aquesta pràctica estudiarem el reacció de l’espècie d’insecte Tenebrio molitor enfront d’una font de llum. Material 1. Plaques de Petri 2. Larves de Tenebrio 3. Font de llum (làmpada o Ilanterna) 4. Plantilla Introducció teòrica Experiència sobre el “Fototropisme negatiu de les l arves de Tenebrio”. Els insectes poden reaccionar de maneres diferents als estímuls Iluminosos; alguns resulten atrets (tenen fototropisme positiu, mentre que d'altres són repel·lits (tenen fototropisme negatiu). Aquest últim és el cas del Tenebrio molitor. Aquesta experiència té com a objectiu demostrar aquest fenomen en la larva de Tenebrio molitor. Metodologia Dipositem una larva en el centre de la plantilla i la cobrim amb un sarcòfag. Mentre deixem la larva en aquesta posició el temps suficient perquè s'adeqüi a la foscor (aproximadament cinc minuts) preparem la font de llum i la col·loquem a la dreta de la plantilla i orientada cap al centre d'aquesta. Apuntarem a la taula 1 els sectors d'incidència de la llum. A continuació encenem el llum i destapem la larva. Cal esperar uns minuts per tal que la larva prengui una determinada orientació i comenci a moure's. Un cop determinat clarament el rumb de la larva apuntarem el resultat a la taula 1 i indiquem el sector de sortida de la larva. Cal repetir aquesta experiència amb més larves per tal d'aconseguir unes dades prou significatives (figura 1). Es pot repetir l'experiència aplicant un segon focus de llum de diferent intensitat a l'altra banda de la plantilla.

Resultats

Sector de llum Sector de sortida Diferència d’angle

Qüestions Segons les dades preses en la teva taula quin és l’angle mitjà de sortida entre la font de llum i la sortida de la larva ? Són els resultats esperats ? Quina era la teva predicció ( mesura d’angle esperat)?

________________________________________________________________

________________________________________________________________

Com definiries el que és fototropisme negatiu?

________________________________________________________________ ________________________________________________________________

En el cas d’una planta que teniu a casa i s’inclina cap a la finestra podries dir quin tipus de reacció té?

________________________________________________________________

LABORATORI DE BOTÀNICA

PRÀCTICA 7. CLASSIFICACIÓ DELS FRUITS Objectiu

Classificar els diferents fruits de diverses plantes. Material � Safata � Bisturí � Pinces � Agulla emmanegada � Càmera de fotos � Cartulina � Colors Introducció teòrica

Després de la fecundació, l'ovari, pot veure's modificat en dimensió, consistència, coloració, composició química i en forma general. El resultat és el fruit, que tanca les llavors dintre seu i que col·labora a disseminar-les una vegada són madures. El fruit està format, bàsicament, per una coberta anomenada pericarp i d'una o més llavors.

El pericarp consta de 3 capes: epicarp (capa superficial), endocarp (capa interna) i mesocarp (situat entre les dos capes). Exemple: cirera, l'epicarp és la pela, el mesocarp és la polpa i l'endocarp és la coberta del pinyol (dins hi ha la llavor).

Metodologia

1. Classifica cadascún dels fruits seguint les indicacions de la taula de la página següent

2. Identifica les tres capes del pericarp sempre que sigui possible

3. Fes un mural amb tota la informació obtinguda

LABORATORI

DE FÍSICA

PRÀCTICA 8. FACTORS DE CONVERSIÓ Objectiu Canviar magnituds d’unes unitats a unes altres, totes relacionades amb el tema de moviment Material � Llibreta Introducció teòrica Els factors de conversió ens permeten fer el canvi, dins d’una mateixa magnitud, d’una unitat a un altra. Les magnituds en el moviment, són l’espai, temps, velocitat i acceleració. Cada una d’aquestes es poden representar de maneres diferents. Tot seguit tens un quadre on pots veure diferents unitats per a cada una de les magnituds i la que pertany al sistema internacional.

MAGNITUD SISTEMA INTERNACIONAL ALTRES UNITATS

ESPAI m cm, km

TEMPS s min, h

VELOCITAT m/s km/h, cm/s

ACCELERACIÓ m/s2

Com fer la conversió amb una unitat?

3 km m 3 km . m km

La unitat que tenim en la part numerador la posem en el denominador, en aquest cas els kilò metres.

3 km . 1000 m 1 km 3 km . 1000 m 1 km 3 · 1000 = 3000 m

1 Conversió amb dues unitats Passarem km/h a m/s i a l’inrevés. 72 km/h m/s km h m 72 · · h s km

km 1 h 1000 m 72 · · h 3600 s 1 km km 1 h 1000 m 72 · 1 · 1000 m 72000 m 72 · · = = = 20 m/s h 3600 s 1 km 3600 · 1 s 3600 s

Posem per a cada unitat la seva relació amb l’altra. Normalment a la unitat més gran li correspon 1 .

Operem : numerador per numerador i denominador per denominador (si es cau, quan el denominador és 1 no cal posar-lo).

Fem dos factors de conversió Si la unitat que volem transformar està en el numerador la posem en el denominador i a l’inrevés .

Posem per a cada unitat la seva relació amb l’altra. Sempre per la unitat gran li correspon 1 . Després operem normalment.

Podem anul·lar les unitats iguals que e s troben al numerador i el numerador i ens quedarà al numerador la unitat desitjada

Metodología Fes els següents canvis d’unitats Longitud

a. 1700 m passa-ho a km b. 240 cm passa-ho a m c. 3.5 dam passa-ho a cm d. 21 cm passa-ho a mm e. 375 dm passa-ho a hm Temps

a. 2 h passa-ho a min b. 4 h passa-ho a s c. 36000 s passa-ho a h d. 240 min passa-ho a h e. 0,3 h passa-ho a min Velocitat

a. 108 km/h passa-ho a m/s b. 9 km/h passa-ho a m/min c. 5 m/s passa-ho a km/h d. 15 m/min passa-ho a km/s e. 2.000 km/s passa-ho a hm/h

Altres unitats a. 22 polzades passa-ho a cm b. 2 iardes passa-ho a hm c. 79 tones passa-ho a kg d. 5 dies passa-ho a minuts e. 186 milles/h passa-ho a km/min

LABORATORI

DE FÍSICA

PRÀCTICA 9. PROVA DE VELOCITAT Objectius Mesurar distàncies i temps amb precisió. Calcular velocitats a partir de les dades extretes i canviar les seves unitats Material

� Equipament esportiu . � Cronòmetre amb funció LAP � Full de pràctica � Material per escriure � Cons � Ordinador amb full de càlcul

Introducció teòrica Agrupeu-vos en grups de 3 i realitzeu una prova de velocitat, en el qual un de vosaltres corre, l’altre par el crono amb la funció LAP i l’últim apunta el temps de cada volta ( al pas pels 50, 100, 150,200 m.) Presa de dades. Les dades s’han de prendre en segons i centèsimes i si calgués en minuts. Heu d’agafar una referència fixa per polsar el cronòmetre sempre que el cos o un peu passi pel mateix punt. ( per exemple un con o fer una línia de sortida) RECORDA: V = d/t D = x1-x0

x1 = posició final. Per cada volta serà 50, 100, 150, 200 x0 = Posició inicial. Per cada volta serà 0, 50, 100, 150 Metodologia

1. Marca la volta que heu de fer (50 m) amb les mesures que mani el professor. Ajuda’t de la cinta mètrica i dels cons.

2. Distribuïu les tasques a fer. Qui apunta? Qui utilitza el cronòmetre? Qui corre? 3. Omple el quadre per fer l’estudi. 4. Calcula les dades de velocitat pels desplaçaments entremitjos i el total. 5. Elabora un gràfic per el moviment què has fet del tipus posició – temps

Resultats

Omple el quadre que tens a continuació. Les dades per x1 i x0 i d, les pots omplir abans de començar el treball.

Després calcula la velocitat mitjana per a tot el recorregut V = d total / temps total

alumne/a: ___________________

X1 X0 d= X1 –X0 t1 t0 t v (m/s) v (km/h)

alumne/a: ___________________

X1 X0 d= X1 –X0 t1 t0 t v (m/s) v (km/h)

alumne/a: ___________________

X1 X0 d= X1 –X0 t1 t0 t v (m/s) v (km/h)

LABORATORI

DE FÍSICA

PRÀCTICA 10. UTILITZACIÓ DEL DINAMÒMETRE Objectius

• Mesurar la força del pes de diversos cossos. • Mesurar la força de fricció d’un cos amb diferents superfícies.

Material � Vàries llibretes o estoigs de mida petita � Dinamòmetre � Superfícies de diferent rugositat

Metodologia 1. Mesura del pes d’un cos - Enganxeu la llibreta o l’estoig al dinamòmetre i anoteu el valor. - Per saber quin és el pes caldrà que tingueu en compte que

F = m · a (en el nostre cas) P = m · g on la g és la gravetat que val g=10 m/s2. recordeu que la massa l’heu d’expressar en kg!

2. Mesura de la força de fricció Enganxeu la llibreta petita o l’estoig al dinamòmetre i estireu d’ell a poc a poc arrossegant-lo fins que es comenci a moure; el moviment ha de ser paral·lel a la superfície. Anoteu el valor passeu-lo a newtons. Feu l’experiment en tres superfícies amb diferent rugositat.

Resultats

Cos 1 _________________________ Cos 2 _________________________

Força: _________ N Força: _________ N

Massa: ________ Kg Massa: ________ Kg

Superfície 1 (________): ______ N Superfície 1 (________): ______ N

Superfície 2 (________): ______ N Superfície 2 (________): ______ N

Superfície 3 (________): ______ N Superfície 3 (________): ______ N

Qüestions

1. En quina superfície la força de fregament o fricció és més gran? Digues el motiu. _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ 2. Expliqueu quines diferències trobeu entre la mesura amb el cos menys pesat i el més pesat? _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ 3. Podeu intuir, amb les experiències que heu realitzat, de què depèn la força de fregament? _____________________________________________________________

_____________________________________________________________

LABORATORI

DE FÍSICA

PRÀCTICA 11. INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS

LABORATORI

DE FÍSICA

PRÀCTICA 12. ELASTICITAT Objectiu

• Comprovar l’elasticitat d’una goma • Veure la relació que hi ha entre el pes que suporta i la longitud de la goma

Material � Gomes � Diferents pesos � Balança � Regle � Ganxos

Metodologia

• Mesureu la longitud de la goma sense estirar • Peseu en una balança els diferents pesos que es proposa i anoteu-los • Enganxeu els diferents pesos a la goma i mesureu com varia la longitud • Feu un gràfic de línies en el qual es vegi com augmenta la longitud (eix y) en funció del pes (eix x)

Resultats

Pes 1 ( ) ________ Longitud ___________ Pes 2 ( ) ________ Longitud ___________ Pes 3 ( ) ________ Longitud ___________ Pes 4 ( ) ________ Longitud ___________ Pes 5 ( ) ________ Longitud ___________ Pes 6 ( ) ________ Longitud ___________

GRÀFIC PES – LONGITUD GOMA

Qüestions 1. Veus relació entre el pes que posem i l’estirament que pateix la goma? ______

2. Podries dir si aquesta relació es progressiva o augmenta de manera molt sobtada? _________________________________________________________________ 3. Podries dir quin estirament tindria una goma amb un pes de: _______ g: ___________ cm _______ g: ___________ cm _______ g: ___________ cm 4. De forma anàloga, podries dir quin pes hauríem de posar per aconseguir un estirament de la goma de: _______ cm: ___________ g _______ cm: ___________ g _______ cm: ___________ g

Pes (g)

Longitud de la goma (cm)

LABORATORI

DE FÍSICA

PRÀCTICA 13. L’ENERGIA EN ELS BOTS Objectiu L’objectiu de la pràctica és estudiar la quantitat d’energia que té una pilota una vegada es deixa caure des d’una altura i com va evolucionant aquesta energia al llarg del temps. Material

� Pilota � Balança � Guix � Cinta mètrica � Material per escriure � Calculadora

Metodologia Abans de començar a fer l’experiència hem de preparar la zona de treball. Necessitem una espai gran i sense aglomeracions, que ens permeti treballar còmodament. 1. Pesa la pilota. 2. Marca, amb l’ajuda del guix, en la paret marques cada 10 cm. I començant per 150 cm fins arribar a terra. Ajuda’t de la cinta mètrica. 3. Un company del grup agafa la pilota i la deixa caure des de la posició més elevada dibuixada.(150 cm.) 4. Un segon company s’agenolla a fi d’esbrinar quina serà l’altura a la que arriba la pilota després del primer bot. 5. Un tercer company anota l’altura obtinguda Aquesta experiència es repeteix 4 vegades pel primer bot, quatre pel segon bot i quatre pel tercer, amb la finalitat de repetir l’experiència per evitar errors i obtenir una mitja dels valors obtinguts. Repeteix l’experiència amb una altre pilota de mides i pes diferents. Resultats Anota el pes de la pilota i l’energia que té en un inici PES:______________ ENERGIA:__________________

Omple la taula que tens a continuació a fi d’obtenir els resultats que necessitem

BOT No. 1a dada 2a dada 3a dada 4a dada mitja energia 2 3 4

Fes un diagrama de barres amb les dades obtingudes en cada bot

0102030405060708090

100110120130140150

0102030405060708090

100110120130140150

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 14. XARXES TRÒFIQUES Objectiu

• Conèixer el significat de xarxa tròfica i piràmide alimentària. • Saber ubicar els éssers vius dintre d’una xarxa tròfica o una piràmide alimentària.

Introducció teòrica En un determinat ecosistema ens trobem amb les següents relacions tròfiques entre els organismes:

• L’escarabat s’alimenta de gramínies i brots de roure. • El mussol s’alimenta d’esquirols i capsigranys • El senglar s’alimenta d’aglans • L’esquirol s’alimenta de brots de roure i aglans. • La serp s’alimenta d’esquirols i rats penats. • El capsigrany s’alimenta d’escarabats i aranyes • L’aranya s’alimenta d’escarabats • El rat penat s’alimenta d’escarabats.

Metodologia

• Retalleu els organismes de la pàgina adjunta i enganxeu-los darrera d’aquesta formant una piràmide alimentària en la que hi hagi productors, consumidors primaris i secundaris. • Retalleu els organismes de la pàgina adjunta i enganxeu-los en un full formant una xarxa tròfica.

AVALUACIÓ DE PRÀCTIQUES CIÈNCIES NATURALS

NOTA PRÀCTICA 1 PRÀCTICA 2

PRÀCTICA 3 PRÀCTICA 4

PRÀCTICA 5 PRÀCTICA 6

PRÀCTICA 7 PRÀCTICA 8 PRÀCTICA 9 PRÀCTICA 10 PRÀCTICA 11