�

1 �

�

DOSSIER DE PREMSA DE L’ACTE INSTITUCIONAL DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2011

SUMARI

PRESENTACIÓ DE L’ACTE INSTITUCIONAL�������������������������������������������������������������������

ORDRE DE L’ACTE INSTITUCIONAL��������������������������������������������������������������������������������

ACTUACIONS ARTÍSTIQUES���������������������������������������������������������������������������������������������

ALTRES ACTES ORGANITZATS AMB MOTIU DE LA DIADA����������������������������������������

COBERTURA INFORMATIVA��������������������������������������������������������������������������������������������

MAPA DE L’ESCENARI I ESPAIS DE PREMSA��������������������������������������������������������������

�

2 �

�

PRESENTACIÓ DE L’ACTE INSTITUCIONAL �

L’acte de la Diada que se celebrarà al Parc de la Ciutadella vol commemorar, enguany, diferents efemèrides al voltant de fets i personalitats de la cultura catalana. Aquest any són moltes i diverses, i prou destacables perquè esdevinguin el fil argumental de l’acte. Joan Ollé ha dissenyat un programa amb la lectura de poemes i textos d’autors catalans, que es combinarà amb cançons i dansa tradicional catalana, interpretades per una selecció d’artistes de referència. Totes les actuacions volen recordar alguna efemèride de la cultura i de les personalitats catalanes que tenen lloc enguany. Les efemèrides que tindran un record durant la celebració són els 150 anys de la fundació de l’Orfeó Lleidatà; el 150è aniversari del naixement de Santiago Rusiñol; els 125 anys de la publicació de L’Atlàntida, de Jacint Verdaguer; el centenari de la mort de Joan Maragall; el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; el 50 aniversari de la mort de Josep Mª de Segarra; els 30 anys de la mort de Josep Pla i el 25è aniversari de la mort de Pere Quart (pseudònim de Joan Oliver). Finalment, també se celebraran els 20 anys del concert que van oferir al Palau Sant Jordi els grups de rock català Sopa de Cabra, Sau, Els Pets i Sangtraït. L’acte acabarà amb la interpretació d’Els Segadors per part de l’Orfeó Lleidatà. Tanmateix, si bé la major part de les actuacions tenen a veure amb aquesta vessant commemorativa, es mantenen les intervencions musicals que aporten a l’acte el caire institucional que li correspon. Per acabar, com a mostra de la repercussió i projecció internacional de la nostra cultura, una vegada més, es compta també amb la participació d’artistes internacionals. En aquest cas, Giorgio Conte i Joan Isaac cantaran la Cançó del lladre, acompanyats per Walter Porro a l’acordió. La creació i direcció escènica de l’acte recau en la figura del dramaturg i director teatral Joan Ollé i serà conduit per la periodista Ariadna Oltra.

�

3 �

�

ORDRE DE L’ACTE INSTITUCIONAL Hora: 11.30h Lloc: Parc de la Ciutadella Direcció artística: Joan Ollé

� Obertura de l’acte amb la solemne desfilada de la Formació de Gala dels Mossos d’Esquadra, als acords de la “Marxa dels Armats” de Manresa. L’arranjament musical ha estat fet pel mestre Manel Camp per a quatre flautes

� Lliurament de la Senyera per part de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent. En aquesta localitat, l’any 1892 es van redactar les Bases, en les quals es reclamava la devolució de les Constitucions Catalanes.

� Hissada de la bandera als acords d’“El cant de la Senyera”, interpretat per l’Orfeó Lleidatà. La presència de l’Orfeó és per fer partícip en l’acte la major part del territori possible i la commemoració dels 150 anys de la seva fundació.

� Lluís Soler llegirà un fragment del discurs inaugural de la Tercera Festa Modernista de Sitges, de Santiago Rusiñol. Es commemora el 150è aniversari del naixement d’aquest pintor, escriptor i artista.

� L’Agrupació de Balls Populars de Sitges interpretarà la Moixiganga.

Aquesta és una de les manifestacions culturals amb més tradició de la nostra cultura popular i es tracta del probable antecedent dels castells.

� Roger Mas cantarà “Al Cel”, de Jacint Verdaguer.

En commemoració dels 125 anys de la publicació de “L'Atlàntida”, Roger Mas interpretarà un tema del disc que va dedicar al poeta de Folgueroles. Aquest disc va ser nominat com un dels millors de la dècada.

� Àngels Poch llegirà l’article periodístic “La ciutat del perdó”, de Joan

Maragall

�

4 �

�

Aquest article es va publicar després dels fets de la Setmana Tràgica i es llegirà en record del centenari de la seva mort.

� Màrius Serra llegirà un text escrit per a l'ocasió, on explicarà com ha

evolucionat la llengua durant aquest segle. El text és amb motiu del centenari de la Secció Filològica de l’IEC.

� Ester Formosa, acompanyada de Maurici Villavecchia, Matthew Simon i Horacio Fumero, cantarà una versió de la composició que Ovidi Montllor va fer del poema “Vinyes verdes vora el mar”, de Josep Maria de Sagarra. Simulàniament, Damián Muñoz i Virigia García de la companyia La Intrusa ballaran una coreografia creada per a l'ocasió. Es commemoren els 50 anys de la mort de Josep Maria de Sagarra.

� Els cuiners Jaume Subirós, del Motel Empordà; Josep Roca, del Celler Can Roca; i Carme Ruscalleda, del Restaurant Sant Pau, llegiran fragments del llibre “El que hem menjat”, de Josep Pla. Es commemoren els 30 anys de la mort de l’escriptor empordanès amb els cuiners que més relació van tenir amb l’escriptor.

� Oriol Broggi llegirà el poema “Assaig de plagi a la taverna” de Pere Quart

(pseudònim de Joan Oliver), una paròdia del poema de Salvador Espriu “Assaig de càntic al temple”. Es commemora el 25è aniversari de la mort del poeta i dramaturg sabadellenc.

� Giorgio Conte i Joan Isaac cantaran la “Cançó del Lladre”, tradicional

catalana, en una versió arranjada pel cantautor italià, acompanyada per Walter Porro a l'acordió.

� Carles Belda, a l’acordió diatònic, acompanyat de Marc Serrats, a la guitarra elèctrica, i de Jordi Reixach, al baix elèctric, faran una versió de temes dels grups musicals Sau -Boig per tu-; Sangtraït -L'home que volia ser ocell-, Sopa de Cabra -L'Empordà- i Els Pets -S'ha acabat-.

Es commemoren els 20 anys del concert al Palau Sant Jordi dels quatre grups de referència en aquell moment del rock català: Sopa de Cabra, Sau, Els Pets i Sangtraït.

� L’Orfeó Lleidatà cantarà “Els Segadors” per finalitzar de l’acte.

�

5 �

�

ACTUACIONS ARTÍSTIQUES

JOAN OLLÉ Director teatral. Professor de l’Institut del Teatre i director del Sitges Teatre Internacional des del 1992 i fins al 2001. Ha estat membre també de l’equip de direcció artística del Teatre Lliure. Es va iniciar com a director d’escena amb els muntatges Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974) i Nocturn per acordió (1975), espectacles a partir de textos de Joan-Salvat Papasseit de la companyia Dagoll-Dagom. Els anys 1977 i 1978 va dirigir dos èxits seguits que van consolidar la seva carrera: No hablaré en clase, de Josep Parramon i el mateix Joan Ollé i Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Ma. Benet i Jornet i Terenci Moix. Joan Ollé va ser el director de l’acte institucional de la Diada 2009 i ho és també de l’edició de 2010. Joan Ollé va ser el director de l’acte institucional de la Diada 2009 i 2010, i ho és també de l’edició de 2011.

ARIADNA OLTRA Ariadna Oltra (Barcelona, 1979) és periodista i presentadora de televisió. Llicenciada en Periodisme per al UAB, va començar treballant a Localia, Ona Catalana i Canal S.E.T., i posteriorment es va incorporar a TV3. Va presentar durant l'estiu de 2008 amb l'Espartac Peran, Els matins d'estiu, i posteriorment també ho va fer els anys 2009 i 2010 amb Jordi Eroles i Pol Marsà. A mitjans de gener de l'any 2011 va començar a presentar el TN Vespre conjuntament amb en Ramon Pellicer.

Va presentar durant diversos mesos el programa matinal de TV3 Els matins, juntament amb Josep Cuní, i a partir del 5 de setembre de 2011, dirigirà el programa juntament amb Helena Garcia Melero.

�

6 �

�

MANEL CAMP Pianista, compositor i pedagog. Cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya, (ESMUC) i conseller del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Convidat pels principals festivals de jazz, ha col·laborat com a compositor, arranjador, director musical i intèrpret amb molts dels grans noms de la música clàssica, la "cançó", el jazz i el rock. Va iniciar-se professionalment l’any 1970 amb el grup FUSIOON a Barcelona. Començava així una carrera de cinc anys que va consolidar el grup com a capdavanter del rock simfònic a l’Estat espanyol. La seva carrera en solitari va començar a partir de l’any 1984, amb els projectes Manel Camp Trio, el duet amb la pianista clàssica Ludovica Mosca, el duet amb el pianista de jazz Kitflus, l'Acústic Jazz Quintet, el quartet Jazz Songs i els espectacles Fades i Banda Sonora. L’any 1985 edita el seu primer disc a piano sol, Poesia secreta, començant una carrera personal que l’ha portat als festivals de jazz més importants. Actualment, té una discografia de més de 30 discos i és autor de nombroses bandes sonores. Ha estat director musical de l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona i va crear el Taller de Música Moderna Esclat de Manresa, a més d’impartir cursos i seminaris arreu de l’Estat espanyol. Ha estat guardonat amb diversos premis, com la menció especial SGAE en els premis Disc Català de l’any (2001), Premi Personatge 2000 de la Jove Cambra Manresa, Premi Altaveu 1996 per la seva trajectòria artística, Premi Nacional de Cinematografia 1992, Generalitat de Catalunya per la pel·lícula “L’ultima frontera” o el Premi Millor Interpretació Musical de RNE Ràdio 4 1988 pel disc Viu, entre altres.

ORFEÓ LLEIDATÀ Hi ha antecedents històrics que situen la fundació de l’Orfeó Lleidatà l’any 1861. L’any 1915 es va fusionar amb la Societat Coral La Violeta però l’entitat va desaparèixer durant la Guerra Civil, concretament el 1938. L’any 1951 es va reorganitzar i durant els anys 60, l’Orfeó va introduir els espirituals negres en el seu repertori i els va donar a conèixer arreu de Catalunya. La base de la vida de l’Orfeó Lleidatà és la pedagogia i el cant coral. Durant la segona meitat de segle XX la tasca de l’Orfeó Lleidatà, tant a nivell de servei al país, com en els camps pedagògics i musicals, es veu recompensada per tot un seguit de reconeixements públics: l’any 1981 Premi d’Honor de l’Obra del

�

7 �

�

Ballet Popular, l’any 1984 Premi d’Honor de la Fundació Jaume I i l’any 1986 Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. L'any 2000 s’inicien diversos projectes de música comunitària per tal d’arribar a nous sectors de la població, especialment aquells que estan en risc d’exclusió social. És a partir d’aquest any, que l’Escola de música (EMOL) viu un important creixement tant d’activitats com d’alumnat així com de la seva presència en el territori. Actualment compta amb més de 800 alumnes, i gestiona les Escoles Municipals de Música d’Alcoletge, Alpicat, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida i Torrefarrera, i l’Aula de música del Col·legi Sagrada Família.

LLUÍS SOLER Actor. Lluís Soler va començar a actuar amb 15 anys en companyies amateur. El 1988 va decidir traslladar-se a Barcelona i dedicar-se a la seva passió de manera professional. Des de llavors ha treballat en les principals produccions de ficció de la televisió nacional catalana, i ha donat vida a més de vint personatges en teatre, només en l'última dècada. Ha treballat en obres com Alicia, un viatge al país de les meravelles (Carlota Subirós, 2009), L'inspector o El mètode Grönholm (Sergi Belbel, 2009 i 2004), Sonata a Kreutzer (Quim Lecina, 2008), Nausica (Hermán Bonínn, 2006) o Enrique IV (Oriol Broggi, 2001). En cinema, ha participat en pel·lícules com El hombre de las mariposas (Maxi Valero), Caracremada (Lluís Galter), Tramontana (Ramon Gieling), Mariposas en la luz (Diego Yaker), Cámara Oscura (Pau Freixas), La Ciudad de los Prodigios (Mario Camus) o El Somni de Maureen (Romà Guardiet). A més ha estat nominat a Millor Actor Protagonista als premis Gaudí pel seu paper en el film Benvingut a Farewell Guttman (Xavi Puebla, 2008).

AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE SITGES

Va néixer el 1978 amb la finalitat de conservar i recuperar la imatgeria, els balls i els entremesos del cercavila de la Festa Major de la vila de Sitges. L’Agrupació de Balls Populars de Sitges ha contribuït decididament en el manteniment i l’actual vivacitat de la tradició dels nostres avantpassats i, en col·laboració amb les altres entitats sitgetanes, ha estat decisiva en el fet que la Festa Major de Sitges sigui, actualment, una de les més ben considerades i celebrades del món cultural i tradicional de Catalunya. A banda d’executar balls com el de Cercolets, el de Cintes, la Moixiganga, el ball de panderetes i el de pastorets, l’Agrupació treballa per instituir i conservar

�

8 �

�

altres aspectes genèrics de l’arrel tradicional catalana i sitgetana, com el tradicional “quinto” per Nadal, l’exposició de diorames nadalencs, la xatonada en dates de carnaval, els actes literaris per la diada de Sant Jordi, el ja tradicional “pregó satíric” per Festa Major, la participació en la Setmana Santa com a responsables i portants del “Sant Sepulcre”, i la contribució en les Festes de la verema, portant els seus representants al concurs anual de trepitjadors de raïm i presentant una Pubilla.

ROGER MAS Va començar els estudis de música i instrument als 5 anys de la mà del seu avi, Joan Solé i Costa, i inicià la seva activitat artística als 12 anys com a clarinetista i saxofonista. A partir de 1994 investiga en les diverses expressions musicals del món sota el mestratge de Luis Paniagua. L’any 1996, el Premi Èxit de Catalunya Ràdio representava el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor. Des d’aleshores ençà, set discos, diversos premis rebuts per cada nou treball i l’ampli reconeixement de la crítica el converteixen en una figura de la cançó. La seva música està inspirada en tres pilars: les músiques modernes, la d’arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent. Se l’ha considerat “la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana” (Mingus B. Formentor, La Vanguardia ) i en els últims temps ha actuat en països com França, Cuba, Itàlia o Brasil.

ÀNGELS POCH

Actriu. Cursà els estudis d'interpretació al Centre Dramàtic del Vallès. Debutà professionalment l'any 1979 en Bestiari, de P. Quart i M. Oltra, L'oncle Vània, de �ekhov, i Tafalitats, de K. Valentin, obres dirigides per Pau Monterde. D'ençà d'aleshores ha participat en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars, de H. Pinter (1990), Carícies (1992) i Morir (1998), de S. Belbel, La corona d'Espines, de J. M. de Sagarra (1994), any en què li fou atorgat el premi de la Crítica, Els gegants de la muntanya, de Pirandello (1999), Tartuf o l'impostor (2000), de Molière, i Enric IV, de L. Pirandello, dirigides per O. Broggi; La comèdia dels errors (2000), de W. Shakespeare, dirigida per H. Pimenta; Dissabte, diumenge i dilluns (2002), d'E. de Filippo, i Primera plana (2003), de B. Hecht, ambdues sota la direcció de S. Belbel; El cafè de la Marina (2003), de J. M. de Sagarra, per R. Duran; L'oncle Vània (2004), d'A. �ekhov,

�

9 �

�

dirigida per J. Ollé, i 16. 000 pessetes (2005), de M. Veiga, en versió de J. Castells. La temporada 1997-98 fou guardonada amb el premi Margarida Xirgu. També ha treballat en cinema i televisió, on destaquen les produccions de TVC Estació d'enllaç i la sèrie de Dagoll Dagom La memòria dels cargols, i la pel·lícula Platillos volantes, d'Ó. Aibar.

MÀRIUS SERRA Escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista. Després de treballar en una sabateria i de fer de teclista en diversos grups de rock, als vint-i-quatre anys va començar a publicar, en poc temps, narracions, novel·les, articles de ludolingüística i mots encreuats, i ja mai més no ha deixat de fer-ho. Tot i que ja comptava amb algunes obres publicades, es va donar a conéixer l'any 1994 amb la novel·la Mon oncle, premiada per la Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa. Altres obres seves són La vida normal (Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana), Verbàlia (Premis Octavi Pellissa, Serra d’Or i Lletra d’Or) i la novel·la curta escrita i enregistrada per ser descarregada al telèfon mòbil, La veritable història de Harald Bluetooth. També ha presentat el programa sobre llibres Alexandria al Canal 33 i és l’únic membre estranger del grup d’escriptors italians OPLEPO.

ESTER FORMOSA Entre els seus treballs com a actriu cal destacar al Teatre Lliure, La Flauta Màgica, de W.A. Mozart 1984; Fulgor i mort de Joaquín Murieta, de Pablo Neruda; els dos muntatges dirigits per Fabià Puigserver, i Dansa d’agost, de Brian Frield, dirigida per Pere Planella, El càntir trencat de Henrich von Kleist, La disputa de Marivaux, al Centre Dramàtic del Vallès; Els dos cavallers de Verona de W. Shakespeare, dirigida per Calixte Bieito, o Kràmpack de Jordi Sánchez i Joel Joan, entre d’altres. L’any 1988 crea el seu propi “show” amb el personatge de “La Canyí” amb el qual va realitzar diversos espectacles, i gires per tota Espanya. Va guanyar els premis Revelació de la Crítica 1988-89 i el de Millor actriu de televisió de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya 1991. L’any 1996 va deixar definitivament el teatre per dedicar-se a la cançó i va iniciar la seva col·laboració amb el guitarrista Toti Soler, que va durar gairebé deu anys. El 2000 va començar a treballar amb Maurici Villavecchia, com a

�

10 �

�

director musical i productor. Junts han gravat tres CDs, i han presentat diversos espectacles i concerts. Cal destacar la presentació de Sola com el poeta i dirigida per Joel Joan. Amb la incorporació del contrabaixista Horacio Fumero, i el trompetista Matthew Simon es consolida el grup. I amb l’espectacle Formosa per Formosa, graven en directe el primer disc de la col·lecció “Directes del Barnasants”. A partir d’aquest moment, amb el nom d’Ester Formosa Quartet, el grup es proposa composar temes propis a partir dels poemes de tres dones, Rosa Leveroni, Alfonsina Storni, i Else Lasker-Schuler, amb el títol de Tres veus per a un amant abcent.

VIRGINIA GARCÍA Cofundadora i codirectora de la companyia La Instrusa des de 1996. És creadora, coreògrafa i intèrpret dels projectes d’aquesta companyia. A més, ha participat en projectes d’altres companyies com ara Malqueridas Creaciones al límite de Lipi Hernández o en nombroses produccions de la companyia de Sol Picó. També té una dilatada experiència en el camp de la docència tant a nivell nacional com internacional. La companyia La Intrusa, creada juntament amb Damián Muñoz, ha combinat la producció d’obres pròpies amb col·laboracions teatrals, en el camp de la televisió o en la publicitat. Han representat les seves coreografies a més de 25 països.

DAMIÁN MUÑOZ

Cofundador i codirector de La Instrusa des de 1996. És el creador artístic, coreògraf i intèrpret dels projectes d’aquesta companyia. Combina la creació i direcció d’obres pròpies amb encàrrecs específics per a altres companyies tant a nivell nacional com internacional. A més a més, és professor i coreògraf convidat a prestigiosos centres coreogràfics i escoles d’arreu del món. També col·labora fent tasques d’assessor en moviment en obres de teatre de reconeguts directors. D’entre les produccions de la companyia La Intrusa, creada juntament amb Virginia García, destaca Staff (2006), Olelés (2004), Negro (2003) o Tres tristes stripteases (2002). Han col·laborat a l’Expo de Zaragoza 2008, a la cerimònia del premis teatrals MAX o al Festival de Cine de San Sebastià i amb artistes com Joan Ollé, Carmen Portacelli o Xavier Alberti.

�

11 �

�

JAUME SUBIRÓS

Xef i propietari del Motel Empordà. Ha estat el continuador de l'obra de Josep Mercader, figura mítica de la gastronomia catalana que l'any 1961 va fundar l'establiment amb el nom amb el qual encara és conegut i reconegut pels gourmets. La cuina catalana, de mercat i temporada serveixen de base per a la creació de l'autèntica cuina d'autor que surt dels seus fogons.

JOSEP ROCA Josep Roca es sommelier i regenta conjuntament amb els seus germans el Restaurant El Celler de Can Roca. Ha estat guardonat darrerament amb el premi Nacional y Memorial de Gastronomia com millor sommelier del 2010. Amb 10 anys ja feia de cambrer i baixava al soterrani de Can Roca i a l’Escola d’Hosteleria va entreveure les possibilitats d’aquell oci familiar. Acabada l’escola va entrar en contacte amb un viticultor del Priorat, Josep Lluís Pérez Verdú, propietari de Mas Martinet i professor d’enologia, qui li va ensenyar la llarga cadena de coneixements que integren el món del vi.

CARME RUSCALLEDA Cuinera i propietària, amb el seu marit Antoni Balam, del Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar i del Restaurant Sant Pau a Tòquio (Japó). El restaurant català compta amb tres estrelles de la Guia Michelin a la labor de la cuina del restaurant i el recentment obert al Japó n'ha obtingut ja dues. És una de les cuineres més innovadores i s'ha convertit en la primera xef catalana en aconseguir tres estrelles Michelin. Autodidacta i avantguardista, però sempre a prop de la tradició culinària catalana. Nascuda en una família agricultora i comerciant, va estudiar comerç mercantil i es va incorporar al negoci familiar de xarcuteria, al qual va incorporar una secció de plats per emportar que ella mateixa cuinava. El 1988 obre amb el seu marit, Toni Balam, el Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, i el 2004 el restaurant de Tòquio, que ja compta amb dues estrelles Michelin. Ha escrit el llibre Cuinar per ser feliç, que ha estat traduït a varies llengües, i altres llibres de receptes per a fer a cuines professionals i no professionals.

�

12 �

�

ORIOL BROGGI

Oriol Broggi va néixer a Barcelona el 1971. És llicenciat en Dramatúrgia i Direcció Escènica per l'Institut del Teatre (1997). Ha cursat també estudis en Imatge i So. L'any 2002 crea la companyia de teatre La perla 29. Des de l'any 2003 ha estat director del Centre Dramàtic del Vallès i ara ho serà del nou L'Alegria Centre d'Arts Escèniques de Terrassa. Després d'una "Antígona" aplaudida a la Biblioteca de Catalunya, arriba a la Sala Beckett amb "Rosencrantz i Guildenstern són morts", de Tom Stoppard, una comèdia camí d'un altre objectiu: "Vull estrenar tres espectacles per temporada"... La seva activitat com a director d'escena inclou obres com "El misantrop" (2005), de Molière; "Per què te'n vas?" (2004), de Bertolt Brecht; "Refugi" i "Els fusells de l'etern germà" (2002), de Stephan Zweig; "Enric IV" (2001), de Luigi Pirandello; "Tartuf, "L'impostor" (2001) i "Jordi Dandin" (1999), de Molière; i "Els fusells de la Mare Carrà" (1998), de Bertolt Brecht, entre d'altres.

GIORGIO CONTE Autor, cantant, escriptor, poeta, articulista, i presentador de ràdio. Amb el seu germà Paolo Conte, comparteix en la seva joventut i els seus estudis de dret una passió pel jazz, música popular i cançó francesa. �Els seus camins es separen, però Giorgio Conte continua signant cançons d'èxit interpretat per Rosanna Fratello "Jo no sóc Maria Magdalena," Fausto Leali i Wilson Pickett "Deborah", així com per Mina, Milva, Ornella Vanoni, Francesco Baccini. Al mateix temps que treballa en el bufet d'advocats, es dedica al teatre i col.labora en diversos programes de ràdio. El 1993, després de participar en el Premi Tenco, decideix deixar el bufet d'advocats per dedicar-se només als concerts i comença a fer gires a Àustria, Suïssa, Alemanya, França, Bèlgica, Holanda, Espanya i Canadà, amb una notable resposta del públic i la crítica. Entre la seva discografia, destaca Il Contestorie (2003); L’ambasciatore dei sogni (2000); Ecconmi Qua... (1999); La Vita Fosse (1997); Giorgio Conte (1993); L’erba di San Pietro (1987) i Zona Cesarini (1982). Des de 2008 ostenta el títol honorífic de "Gran Cadi" al Sultanat de Swing, un projecte original del músic Freddy Colt Sanremo, anomenat el "Sultà del Swing" italià.

�

13 �

�

JOAN ISAAC Cantant, compositor i intèrpret en llengua catalana, poeta i músic. Va estudiar Farmàcia. Entre els anys 1969 i 1972 va formar part del grup musical Nosaltres, i va aconseguir ser el segon classificat, darrere de Ramon Muntaner, en el II Certamen Promoció de Noves Veus de La Cova del Drac. El 1973 s'independitza del grup, i comença la seva carrera musical en solitari amb el nom artístic de Joan Isaac. La seva producció discogràfica es va iniciar el 1974-75, quan Edigsa publica les seves primeres cançons en dos singles, el primer on s’inclouen les I som tu i jo i Rèquiem, i el segon que conté Ai amic i Però no em robareu la força. El 1975 es publica el seu primer LP (És tard, amb arranjaments de Manel Camp). El 1977 es publica el seu segon LP, Viure, en el segell Ariola, que inclou una traducció dels textos al castellà, realitzada per l escriptor gadità José Manuel Caballero Bonald. En aquest treball s enregistra per primer cop la seva cançó més emblemàtica: A Margalida. Va publicar dos treballs més: Barcelona, ciutat gris (1980) i Inesperat (1984). El 1998 publica Planeta Silenci, valorat per la revista Enderrock com el millor disc de cançó en català d aquell any. A partir d’aquest any, la seva discografia inclou treballs com De Vacances (Stres Music, 2000); Joies Robades (Discmedi, 2002); Només han passat cinquanta anys(Discmedi, 2004); De Profundis (Discmedi, 2006); Bàsic (Discmedi, 2007); Duets (Discmedi, 2007); La vida al sol (Discmedi, 2008); Auteclàssic. Joan Isaac & Luis Eduardo Aute (Sony Music, 2009) i Em declaro innocent (Discmedi Blau, 2011).

CARLES BELDA Acordionista diatònic. Ha format part de grups com Blat Segat, Pomada (amb Helena Casas) i Ensaladilla So Insistent. Actualment forma part del grup de música Mesclat, on comparteix escenari, entre d'altres, amb Francesc Ribera "Titot" (Brams) i Joan Reig (Els pets). També lidera un grup anomenat El Belda i el conjunt badabadoc. Toca l'acordió diatònic i la trikitixa (variant del mateix instrument emprada al Pais Basc) en formacions musicals de caire tradicional, encara que un dels estils musicals que més li agrada es la rumba, estil que ha adaptat per a ésser tocat amb l'acordió diatònic, en treballs com els del grup Pomada.

�

14 �

�

ALTRES ACTES ORGANITZATS AMB MOTIU DE LA DIADA Dijous, 8 de setembre 19.00 hores.- Auditori del Parlament de Catalunya. Lliurament de la Medalla d’Honor del Parlament a Josep Guardiola. Dissabte, 10 de setembre 21.45 hores.- Emissió per Televisió de Catalunya del missatge del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Diumenge, 11 de setembre 9.00 hores.- Ofrena floral del Govern, encapçalada pel president Mas, al monument de Rafael Casanova. 10.00 hores.- El president Mas farà una ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova, a Sant Boi de Llobregat. De 10.00 a 18.00 hores.- Jornada de portes obertes al Palau de la Generalitat. El Parlament de Catalunya restarà obert al públic de les 10 del matí fins a les 19 hores del vespre.

ACTES DE LA DIADA ORGANITZATS A LES DELEGACIONS DE CATALUNYA I DE L’EXTERIOR Terres de l’Ebre 9 de setembre. 19.00 hores. Reials Col·legis de Tortosa. Acte institucional de commemoració de la Diada amb el parlament del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès. El Secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, pronunciarà la conferència “En defensa de la política” i s’acabarà l’acte amb l’actuació musical del Cor Flumine, que acabarà l’acte interpretant Els Segadors. Lleida 10 de setembre.19.00 hores. Turó de la Seu Vella de Lleida (davant del Pont Llevadís). Acte commemoratiu de la Diada presidit pel conseller d’Interior, Felip

�

15 �

�

Puig, i pel delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, que inclou parlament dels dos representants institucionals, una ofrena floral en memòria dels lleidatans defensors de les llibertats de Catalunya i la interpretació de l’himne nacional de Catalunya. Tarragona 9 de setembre. 20.00 hores. Sala Europa del Teatre Audiotori de Salou. Acte institucional de commemoració de l’11 de setembre. El delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, farà un parlament institucional. A continuació, Jordi Jané, diputat per Tarragona i vicepresident quart de la Mesa del Congrés dels Diputats farà la conferència “11 de setembre: orígens i futur de la Diada Nacional de Catalunya”. Posteriorment, hi haurà una actuació musical a càrrec d’un quartet integrat per músics de l’orquestra simfònica Camerata XXI. Girona 11 de setembre. 11.00 hores. Auditori Josep Irla de l’Edifici de la Generalitat a Girona. Acte institucional amb l’assistència del delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús iactuació de la coral Xàntica. Madrid 13 de setembre. 19.00 hores. Residencia de Estudiantes de Madrid. Recepció presidida pel president de la Generalitat, Artur Mas. L’acompanyarà el delegat del Govern a Madrid, Jordi Casas. Alemanya 9 de setembre. 19.00 hores. Atrium del Deutsche Bank AG (Berlin). Recepció oficial i recital de música catalana de la mezzosoprano Anna Alàs. 10 de setembre. 20.00 hores. Harry-Blum-Platz 2 (Colònia). Recepció organitzada per la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Alemanya i el Verein zur Förderung der Städtepartnerschaft Köln – Barcelona e.V. Argentina Diumenge 11 de setembre. Paranà. La Delegació de la Generalitat de Catalunya a l’Argentina commemora la Diada de l’Onze de Setembre a Paranà (Entre Ríos) en adhesió al 15è aniversari del Casal de Catalunya de Paraná.

�

16 �

�

França 10 i 11 de setembre. Place du Palais Royal de París. Taller sobre el món casteller i mostra de productes catalans. 10 de setembre. 19 hores. Casa de la Generalitat a Perpinyà. Acte institucional i interpretació de peces musicals a càrrec del conjunt Tres Quartans. 20 setembre. Maison des Polytecniciens de París (12, rue de Poitiers). Projecció d’un documental en 3D sobre els castells que anirà seguida d’un debat sobre el model participatiu i cohesionador del món casteller.

Estats Units 11 de setembre. Liederkranz Club, Nova York. Concert commemoratiu amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.

Regne Unit 7 de setembre 19.00 hores. TATE Modern (Londres). Recepció amb motiu de la Diada Nacional i per marcar la clausura de l’exposició de Joan Miró Alguer 10 setembre. 19.00 hores. Ofrena floral al Monument de la Unitat de la Llengua Catalana per part de les associacions culturals, musicals i esportives de l’Alguer, així com les institucions del territori i els ciutadans que vulguin participar-hi. Posteriorment, a les 19.30 hores, al claustre de l’Església de Sant Francesc de l’Alguer, la professora de Llengua catalana de la universitat de Sàsser, Emanuela Forgeta, pronunciarà la conferència “L’atractiu de la cultura catalana des d’una mirada italiana”.

�

17 �

�

COBERTURA INFORMATIVA Per cobrir informativament l’acte central al parc de la Ciutadella l’11 de setembre, cal que els mitjans s’acreditin prèviament al Gabinet de premsa de Presidència, abans de dijous, 8 de setembre, a les 18.00 hores. Serà necessari especificar nom i cognoms; DNI; mitjà per al qual es treballa i tasca que s’hi desenvolupa (redactor, fotògraf, etc..) a través d’un correu electrònic a l’adreça: premsa.president@gencat.cat. Les acreditacions es recolliran el mateix dia 11, una hora abans que comenci l’acte, al punt de premsa que s’habilitarà al mateix Parc de la Ciutadella, (entrada pel Passeig Pujades a l’alçada del carrer Wellington). Els mitjans que per algun motiu necessitin entrar abans al Parc caldrà que ho comuniquin prèviament. En el cas de les ràdios que necessitin instal·lar línies radiofòniques, caldrà que les sol·licitin directament a la companyia telefònica, especificant que s’instal·lin divendres. Per limitacions d’espai, les emissores que necessitin reservar un lloc de treball caldrà que el demanin prèviament, en la mateixa acreditació, al Gabinet de Premsa de Presidència. Per motius tècnics també seria bo que s’indiqui la freqüència d’emissió. D’altra banda, els mitjans que hagin de treballar amb unitats mòbils, hauran d’especificar-ho, indicant el model del vehicle i la matrícula. Des del Gabinet de Premsa de Presidència, se’ls indicarà el lloc d’aparcament de les mòbils i se’ls facilitarà prèviament l’identificatiu corresponent. Els mitjans gràfics hauran de treballar des dels punts habilitats ja en edicions anteriors. Es recomana als fotògrafs que utilitzin òptiques a partir de 300 mm. TV3 oferirà senyal institucional de l’acte. El senyal estarà disponible a Collserola un quart d’hora abans que comenci l’acte. Per a qualsevol informació complementària al respecte cal posar-se en contacte amb Producció de TV3 a través d’Àngel Ferrer telèfon 609 26 03 18 o bé al 93 499 96 16.

�

18 �

�

MAPA DE L’ESCENARI I ESPAIS DE PREMSA �

�