DOSSIER

PREPARACIÓ

EXAMEN SETEMBRE

1r d’ESO

2019-2020

Llengua Catalana

2

SONS I GRAFIES

1. Escriu els fonemes vocàlics de les següents paraules:

Inspectores: _________________ Decència ___________________

Opinions ___________________ Coses ______________________

Queviures __________________ Calaixeres ___________________

Propina ____________________ Poal ________________________

Pasqua ____________________ Roba _______________________

Poema ____________________ Perdre ______________________

Sorda _____________________ Posa _______________________

Aquelles ___________________ Arrel ________________________

Fidel_______________________ Hidromel _____________________

Hora_______________________ Penyora ______________________

Dibuixaries__________________ Pinyonets ____________________

2. Separa amb guions les síl·labes de les paraules següents:

Calaixos Importància

Compraries Deien

Deixalles Passarien

Roure Destruccions

Col·legis Històries

Petjades Paraigües

Prioritzaries Instàncies

Comprometries Discutiries

Periodisme Prestatgeries

3

3. Assenyala els dígrafs que hi trobis a aquest text:

Havien passat moltes vegades pel despatx del professor d’història. Els feia tanta

por que callaven per si els sentia respirar. Aquell home txec els inspirava un

respecte estrany. El més graciós és que, realment, era un home encantador,

però el seu aspecte seriós els cohibia.

4. Subratlla els diftongs dels grups de paraules següents:

Un roure estrany.

Un noi cofoi.

Un paraigües preciós.

Deien que el cantaire era molt dansaire.

Un somriure deliciós .

Un riu sense aigua.

Una ciutat buida i una reina que duu boina.

Una Pasqua molt estranya

5. Classifica els diftongs de les paraules anteriors en creixents i

decreixents:

Paraules amb diftongs creixents Paraules amb diftongs decreixents

4

6. Identifica els hiats (encrecla’ls o subratlla’ls) de les paraules que tens a

continuació. Vigila, ja que no totes contenen hiat.

Hiena ciència periodisme discussió unions diaris distàncies nous

Coreògraf distincions Patrícia caiguda rondinaire inspeccions dies

7. Cerca al següent text les paraules que tenen diftong decreixent, les que

tenen diftong creixent i les que tenen hiat (si tenen dues coses o més, les

pots posar a cada graella).

Aquella rutina el tenia realment preocupada, perquè feia dies que s’aixecava

massa tard i després, de nit, se sentia amb tota l’energia del món i no es podia

dormir. Decidí comentar-ho a la seva tieta i li recomanà una higiene del son. És

a dir, s’havia d’aixecar cada dia a la mateixa hora, i posar una hora límit per anar

al llit a descansar (això sí, sense cap mena d’aparell electrònic, ja que era el que

més li estava llevant la son). Ho va fer, i tornà a dormir súper bé.

Diftong creixent Diftong decreixent Hiat

5

ACCENTUACIÓ

1. Subratlla les síl·labes tòniques del text següent:

Avui dematí he anat a la piscina amb la meva germana, però encara he trobat

l’aigua massa freda. Na Maria (la meva germana petita) no té tantes manies com

tenc jo, i ha decidit tirar-se de cap sense pensar. La molt criatura em deia que

feia calor i que em tiràs sense mirar, però no m’he sentit capaç. El mes de

setembre segur que la trobaré molt més calenta.

2. Destria aquest grup de paraules en tres columnes segons siguin agudes,

planes o esdrúixoles i subratlla’n la síl·laba tònica.

Circumstància, abelles, indústria, animació, corrien, habilitat, deu, noi, dia,

precipitacions, companyia, corríem, discussió, probabilitat, caràcter, histèria,

despatxos, conclusions, tercera, Maria, pineda, malaltissa, casa, conseqüència,

colom, cussetes, companyies, directe, fillola, fillol, permisos, càntic.

AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES

6

2. Accentua les paraules del següent text que ho necessitin:

Aquella bona dona deia que na Patricia era la meva professora de catala, pero

la realitat era mes complicada, perque ja havia acabat el curs i no sabia si tendria

una altra mestra el curs vinent. Ens havien dit que n’hi havia de menys exigents

que ella, encara que no tenia molt clar si aixo em convenia perque era una

miqueta vagueta, i m’anava molt be que m’exigissin una mica mes. Haviem fet

moltissima de feina a classe, i gracies a aixo sabia que podia aprovar (sempre

que fes feina) l’examen de setembre. Si hagues estudiat una miqueta mes, i

hagues entregat les feines que em demanaven, hauria aprovat sense problemes.

El curs que ve no em tornara a passar, perque ja he apres la lliçó, i pens fer molta

mes feina a segon. Vaja estiu que m’he pegat per no fer feina quan tocava!

3. Cerca els accents incorrectes del text següent i explica què fa que no es

puguin accentuar:

Ex: María: No es pot accentuar perquè és paraula plana acabada amb vocal.

Havía decidit anar al cinema després de l’exàmen, però els seus pares no la

varen déixar perquè trobàven que no havía estudiat prou. Sión, que era molt amic

seu, li va dir que no és preocupàs, i que hi aniríen un altre día.

Paraula Explicació

7

4. Posa els accents diacrítics que siguin necessaris:

Son les deu del matí

Dona’m una ma, per favor.

Si, es molt amic meu.

Es diu que en vol mes.

Aquest mes de maig farà calor.

Han begut el te a les deu.

Te quatre amics mes que na Maria.

El mon que va viure mon pare es molt diferent.

ORTOGRAFIA I MORFOLOGIA

1. Omple la següent graella. Fixa’t en l’exemple

germà germana germans germanes

oncle

cabra

cantaires

bruixa

neuròleg

ase

pediatres

cavall

8

infermeres

gendre

boig

sogres

2. Fes el plural d’aquests mots. Alguns són molt fàcils però a d’altres

vigila amb els canvis que fa la paraula...

sala .............................. estruç ...............................

plaça............................... dimarts .............................

roig ............................... despatx...............................

peça ............................... roja ...............................

permís................................ eficaç................................

3. Classifica aquest noms que se’t donen.

NOMS PROPIS:

NOMS COMUNS:

NOMS CONCRETS:

NOMS ABSTRACTES:

Piano, peça, Lluc, rosa, Isabel,

país, camell, història, Ebre, cosa

Fidelitat, casa, desig, amic, rosa,

il·lusió, escola, vida, por, cadira

orgull cotxe

9

NOMS INDIVIDUALS:

NOMS COL·LECTIUS:

4. Classifica els determinants següents en el quadre que hi ha a

continuació. Te n’ha sobrat algun? Per què?

Alguna, aqueixa, poques, aquella, massa, cinquè, quin, la meva, son, les,

vostra, qualcuna, tres, aquesta, quines, el seu, aquest, moltes.

Possessiu Indefinit Demostratiu Numeral Interrogatiu Quantitatiu

5. Partint de l’esquema que tens al quadernet de classe sobre la

classificació del nom, classifica els mots següents com a l’exemple:

Ex. Llibre ........................ concret, comú i individual.

Palma........ ..................................................................

angoixa ........................................................................

margalides ...................................................................

ramat ............................................................................

finestram........................................................................

il·lusió ...........................................................................

pineda............................................................................

desig...............................................................................

Orquestra, pianos, aviram,

ovelles, bancada, cadires, roses.

10

6. Tens una imatge que correspon a un nom. Escriu aquest nom

acompanyat d’un determinant i d’un adjectiu. Subratlla el determinant

en negre, el nom en vermell i l’adjectiu en blau. Recorda que de

determinants n’hem treballat els articles, els demostratius, els

possessius i els quantificadors (indefinits, quantitatius i numerals).

Ex. Aquell tauró enorme (det+nom+adj)

7. Escriu expressions que corresponguin a les categories gramaticals

següents, com en l’exemple: Determinat + Nom → La platja

Determinant +Nom + Adjectiu + conjunció o + determinant +Adjectiu

____________________________________________________________

______________________________________________________________

_____________________________________________________________

______________________________________________________________

_______________________________________________________________

11

Determinant + Nom + verb+ determinant + nom

____________________________________________________________

Determinant + Nom + Verb + adjectiu

____________________________________________________________

Pronom + verb + adjectiu

____________________________________________________________

Deteminant + nom + Verb + nom

____________________________________________________________

8. Digues quina categoria gramatical té cada una de les següents

paraules. Ex: casa: Nom

dos: padrina: rosa:

simpàtic: sopar: pensar:

Aquell: aquí: piano:

molt: a: cada:

9. Llegeix el text. Encercla-hi els determinants i els noms que

acompanyen. Després escriu-los a la graella de sota.

Cada dematí es desperta na Maria amb molta son. La seva estimada mare li diu

que és normal perquè fa molt feina. Son pare pensa que sa filla estudia cada dia

i això fa que no dormi tan bé. La veritat és que no saben què té aqueixa pobra

nina, però necessita dormir més.

Determinant:

12

10. Forma el plural de les expressions següents. Compte amb els canvis

ortogràfics: j > g; g > gu, c>qu…

Una placa groga ______________________________________________

El camió verd _______________________________________________

La platja seca ________________________________________________

El despatx antic _______________________________________________

La plaça petita ______________________________________________

L’aigua bruta ______________________________________________

La nina roja _______________________________________________

Pasqua estranya ____________________________________________

11. Completa amb les vocals a/e les paraules següents:

par... , mare..., ass...ssí, dietist..., tr....ball, s...rgent,, febr..., ass....mble...,

marbr..., hostatg...., mirad..., cos...t...., ....nyorar, ....mb..ix...dor, cant..., di...s.

12. En el conjunt de les oracions següents falten vocals a, e, o, u

• La Mireia compr____ un llibr___ d’___ss___ssinats.

• Han m___ntat un cinem___ d___vall ca mev___.

• Corr___, ja començ___ la pel·lícul___ del polici___.

Nom:

13

• El dentist___ i la metgess____ són amics dels meus par___s.

• La torr___ alt ___ de la m___ntany__ és precios___.

13. Omple la següent graella segons l’exemple

alt alta alts altes

captaire

anglès

bojos

groc

tristos

blaus

senzilla

elefant

14. Omple els espais en blanc amb els articles el/la i la preposició de, tot

posant els apòstrofs que hi faltin.

........ imaginació d.....Aina.

......... universitat ........ Anglaterra és increïble.

......... Isa viu a ..... Índia.

......... efa és una lletra estranya.

.........humitat i .... olor forta .

......... heroi de .... telenovel·la.

......... Imma dona ........ invitació a .... Isabel.

......... obligació ........ escoltar era important.

......... home de ......Aina és simpàtic.

......... hall de .... escola és molt gran.

14

15. Posa l’article, apostrofa o posa la contracció quan sigui necessari al

següent text:

____ dia, que ____Isa va xerrar amb ____Immaculada (de+el) ____ problema

que havien tengut amb ____home (de+la) ___Joana, varen intruir que ____

història tenia coses molt estranyes. ____una creia que ____altra tenia tota ____

culpa (de+el) ____ que havia passat (per+el) ____ que li havien contat.

____universitat havia prohibit _____ discussions entre companys, però

_____Aina no en va fer cas i fomentà ____ discussió. Tot es va provocar (per+el)

____ nom (de) ____ aquell home. ____efa (de+el) ____ seu llinatge provocà que

____ il·lusió (de) ____ aquelles dones caigués de sobte.

16. Posa dièresi en les paraules següents i després classifica-les en la

graella:

Norma 1 Norma 2

produit, paraigues, veina, suissos, produia, seduit, consequents, aigues,

questions, teina, questiones, Lluisos, heroina, , saim, cafeina, llaut,

proteina, pasques, reduida, traida.

15

17. Completa els temps verbals de les següents graelles.

Verb Passat

simple

Imperfet Imperfet subj Present

seduir seduïres seduïa seduïssis seduïm

reduir

conduir

Agrair

Posseir

Deduir

Produir

18. Posa dièresi o accentua quan sigui necessari:

El veinat dels meus pares es una mica especial, pero es duu molt be amb

ells perque es molt diurn i no els molesta gens els vespres. Nomes tenen

problemes quan plou molt, ja que les seve aigues cauen al terrat dels meus

pares i acaben fent desastres sovint. A mes, ma mare diu que es un poc

rabiut, i que esta obsessionat en nomes menjar proteines, cosa que li pot dur

molts de problemes de salut. A mes a mes, no domina diverses llengues i sol

tenir problemes importants de comprensio. Aixi i tot, els meus pares

l’estimen, i li permeten les seves rareses perque es molt bona persona.

16

COMPRENSIÓ LECTORA

Llegeix el següent text i respon les preguntes.

A la Margo, la primavera sempre l’afectava negativament. El seu aspecte

personal, que sempre absorbia el seu interès, ara esdevenia gairebé una

obsessió. Munts de roba acabada de planxar omplien la seva cambra, alhora que

el fil d’estendre s’enfonsava sota el pes de la roba acabada de rentar. Tot cantant

amb estridència i desentonant, voltava per la vil·la carregada amb munts de roba

interior o amb ampolles de perfum. Aprofitava qualsevol oportunitat per

desaparèixer cap a la sala de bany amb un batibull de tovalloles blanques i, un

cop a dins, era tan difícil de treure-la’n com un musclo d’una roca.

La família, per torns, bramava i donava cops a la porta, sense treure’n cap altra

satisfacció que la promesa que gairebé havia acabat, una promesa de la qual,

segons que sabíem per l’experiència amarga, no ens podíem fiar. Per fi, sorgia

encesa i impecable, i marxava de casa, cantussejant, a prendre el sol als

oliverars o per baixar al mar i nedar.

Gerald Durrell. La meva família i altres animals. Adaptació

Encercla la resposta correcta de les preguntes següents:

1. Com cantava, la Margo?

Fluix, però bé.

Fort i malament.

Fluix i malament.

Fort, però bé.

2. Amb què entrava la Margo a la sala de bany?

Amb ampolles de perfum.

Amb una tovallola.

17

Amb una pila de roba interior.

Amb un munt desordenat de tovalloles.

3. Per què la família de la Margo bramava?

Perquè la Margo era obsessiva.

Perquè ocupava massa estona la sala de bany.

Perquè la Margo cantava massa fort.

Perquè havia entrat sense avisar a la sala de bany.

4. Després de rentar-se, què feia la Margo?

Planxava la seva roba.

Prenia el sol i nedava.

Estenia piles de roba.

Passejava per tota la casa.

5. La feinada de neteja de la Margo afectava:

La seva roba i el seu cos.

La seva habitació i el seu cos.

La seva habitació i la seva roba.

Només el seu cos.

6. Quina promesa feia la Margo a la seva família?

Que no se’n podien fiar.

Que tindrien una experiència amarga.

18

Que sortiria aviat del bany.

Que se n’aniria cap al mar.

7. Marca si la resposta és vertadera V o falsa F:

a) La Margo només es dedicava a la seva imatge personal a la primavera.

b) La família de la Margo sabia per altres cops que ella s’estava molta estona a

la sala de bany.

c) El narrador compara la tossuderia de la Margo amb una roca.

8. Com creus que ens vol presentar el narrador a la Margo?

Com una persona molt neta

Com una persona a qui tot afectava negativament.

Com una persona molt ocupada.

Com una persona que només pensa en ella mateixa.

EL MOLINER,EL SEU FILL I L'ASE

Un moliner i el seu fill van sortir un bon dia cap el mercat amb la intenció de

vendre el seu ase. Els dos homes havien lligat l'animal i caminaven davant seu.

Quan encara no havien fet gaire via, van passar per el costat d'una colla de noies

que anaven a l'escola.

-Mireu que rucs que son!- va exclamar una noia, tot rient-. A qui se li acut anar a

peu, amb la calor que fa? Almenys un dels dos podria anar damunt de l'ase...

-Pot ser ho hauríem de provar- va dir el moliner després d'haver-hi rumiat una

estona, i va aixecar el seu fill, el va ajudar a enfilar-se al tors de l'ase i van

reprendre la marxa.

Al cap de poc, van trobar tres grangers palplantats el marge del camí.

19

-Ja us ho havia dit, jo!- va exclamar un

dels tres homes quan el moliner i el seu

fill es van passar pel costat-. Avui dia ja

no es té cap mena de respecte envers

la gent més gran. Mireu, si no. El dropo

del fill ben tranquil damunt de l'ase, i el

pobre pare, en canvi, a menjar pols!

”Potser té raó”, va pensar el moliner, i

tot seguit va fer baixar el fill del llom de

l'ase i s'hi va enfilar ell.

Encara no havien avançat gaire més quan van trobar una dona gran que duia un

cistell de pomes.

-T'hauria de caure la cara de vergonya!- va exclamar la dona-. Com pots anar

aquí dalt tan tranquil? Que no veus que aquest pobre noi amb prou feines et pot

seguir?

-Aquesta dona té raó- va fer el moliner-. Saps què? El millor serà que tots dos

viatgem a dalt de l'ase.

Al cap d'un quilòmetre, van passar per davant d'un mercader molt ric que

muntava un cavall.

-Però què feu?- Va cridar el mercader, rient-. Com podeu estar tots dos enfilats

d'amunt d'aquesta pobre bèstia tan escanyolida? Seria més fàcil que el portéssiu

vosaltres que no pas que us porti ell!

-Em penso que té raó-. va dir el moliner-. Serà millor que portem l'ase a coll.

I això és exactament el que van fer. El moliner i el seu fill va baixar de l'ase i van

tallar una branca llarga d'un roure. En acabat, hi van lligar les potes de l' ase, el

van penjar de la branca de cap per avall, se'l van carregar a les espatlles i van

continuar avançant cap a la ciutat amb penes i treballs.

Quan el moliner i el seu fill van arribar al pont que hi havia als afores de la ciutat,

una gentada es va aplegar al seu voltant i, en veure aquella imatge tan poca-

20

solta, van esclafir a riure. El rebombori va espantar l'ase, que va començar a

forcejar i a clavar coses a tort i a dret. Aleshores la branca va fer un espetec, es

va doblegar de cop i va acabar esberlant-se. De resultes d'allò, el pobre ase va

rodolar per terra fins a la vora del pont i va acabar caient a l'aigua i ofegant-se.

De manera que el moliner i el seu fill es van veure obligats a tornar a casa sense

els diners que esperaven guanyar i sense l'ase amb què havien iniciat el camí.

Activitats:

1. Un moliner i el seu fill surten de casa amb un ase, i tothom qui troben

opina sobre com han de fer el trajecte. Relaciona amb fletxes cada

suggeriment amb la persona o grup que el fa:

1) Colla de noies a) Que portin l’ase a coll

2) Tres grangers b) Que el més jove pugi a dalt

3) Dona gran c) Que hi pugi el més vell

4) Mercader molt ric d) Que hi pugi un dels dos

2. Per què tothom es burla del moliner i del seu fill quan arriben a la ciutat?

Què li passa a l’ase quan els seus amos creuen el pont?

21

3. Creus que el moliner i el seu fill actuen correctament fent cas de l’opinió

de tothom qui es creua en el seu camí? En general, hem d’acceptar consells

de qualsevol? En quins consells confies tu?

Edat Doblada

Com t’ha maltractat la vida en pocs anys:

Em mostres una foto de carnet

Dalt l’avió que ens retorna d’uns dies

De feina a l’estranger,

I veig com en el mar d’aquells ulls de vint anys

La vida es encara una costa llunyana,

Deserta de pors i espadats,

Àvida d’acollir en les seves cales

Tot allò que se li presenti…

Però ara que et doblen els anys i vora meu

Et tinc contant-me coses del passat,

Cruel mostra el temps les seves urpades

22

I el teu bell rostre veig cansat,

Crispat per tot allò que l’assetja

-una separació, un fill molt jove,

Un son escàs i molta mala llet al teu voltant-,

Per bé que són potser les teves mans el camp

On l’arada del temps més feina ha fet:

Tot de trencs i clivelles de cap a cap les solquen

I delaten la força amb què has hagut

D’aferrar-te a tu mateixa

Perquè la vida no se t’endugués.

ÀLEX SUSANNA. Boscos i ciutats.

MPRENC EL QUE HE LLEGIT

1. Digues si el personatge protagonista del poema és un home o una

dona i copia l’única paraula del poema que et permet deduir-lo.

2. Quina edat té, el protagonista?

23

3. Digues en quin lloc s’esdevé l’acció que ens explica el poeta.

4. Indica a quin tret físic de la fotografia fa al·lusió el poeta.

5. A quines parts del cos del personatge protagonista, en el moment

actual, fa referència el poeta?

6. I a quina part, exactament, observa més el poeta el pas del temps?

7. Torna a llegir els versos dels 5 al 9 i digues quina de les tres

opinions és la correcta:

● El personatge protagonista tenia por d’allò que es trobaria a la vida.

● El personatge protagonista tenia moltes ganes de viure.

● El personatge protagonista ja havia tingut moltes experiències.

8. Torna a llegir els tres versos finals i indica quina de les tres

opinions és la correcta:

● La vida, finalment, ha estat un fort corrent i no unes tranquil·les onades.

● La vida, finalment, ha estat una font important de riquesa interior.

24

● La vida, finalment, ha estat un senzill transcórrer de temps, sense

sensacions remarcables.

ANDROCLES I EL LLEÓ

Androcles era un esclau que patia molt perquè tenia un amo cruel i malvat. Tot i

que treballava de sol a sol, el seu amo el matava de gana i ordenava sovint que

li peguessin. Androcles estava tan tip d’aquella vida que un dia va decidir fugir i

amagar-se al bosc. “Encara que trobi una fera i em devori, segur que serà millor

que això”, va pensar mentre s'escapolia entre els arbres.

Quan estava a punt de caure la nit, Androcles va sentir

un soroll estrany i sobtat : semblaven els gemecs

d'algú torturat pel dolor. L'esclau va inspeccionar els

arbres que l'envoltaven i es va quedar glaçat quan va

descobrir que aquells gemecs provenien de la gola

d'un lleó. S'havia clavat una espina llarga i punxeguda

a la pota, i no parava de llepar-se-la i mossegar-la tot

tractant d'arrencar-la.

“pobret”, va pensar Androcles, sentint llàstima per la

fera i oblidant la por.

Per no espantar l'animal, Androcles se li va acostar molt a poc a poc. Tot seguit,

li va agafar la pota ferida amb suavitat, li va desclavar l'espina i li va embenar la

ferida amb un tros de roba que havia arrencat de la manta que duia.

-Ara ja no et farà més mal- li va dir.

Com a prova d'agraïment, el lleó va llepar la mà d'Androcles i des d'aquell precís

instant es van fer amics. El lleó anava a caçar cada dia i tornava amb carn fresca

perquè Androcles pogués menjar, i de nit Androcles dormia sa i estalvi al costat

del lleó.

Però un dia, mentre el lleó estava caçant, va caure a una trampa d'una colla de

caçadors. I vet aquí que el mateix dia Androcles va ser capturat per uns soldats

que passaven pel bosc. Com a càstig per haver fugit de l'amo, van dur Androcles

a la ciutat per tirar-lo a les feres.

25

Quan va arribar el dia de l'execució, el circ era ple de gom a gom, i fins i tot

l'emperador va assistir a l'espectacle. Els soldats van arrossegar Androcles fins

a l'arena i el van deixar allà, aterrit.

“Quina vida més desgraciada que he tingut!”, va pensar Androcles. “Els dies que

he passat al bosc amb el lleó han estat els únics que m'han omplert de felicitat”.

Aleshores els soldats van deixar anar el lleó. Androcles va tancar els ulls resignat

a la seva sort i va esperar que l'esquarteressin, però no va sentir l'escomesa ni

de cap dent ni de cap urpa. Desconcertat, va obrir els ulls i va veure que als seus

peus descansava el lleó a qui havia tret l'espina. Androcles va fer una rialla i es

va agenollar per abraçar al seu amic.

L'emperador va quedar tant bocabadat que va cridar:

-Qui es aquest esclau que sap amansir els lleons ?

Androcles es va aixecar, va avançar cap a la tribuna on hi havia l'emperador i li

va fer un reverència.

-Majestat -va dir, -un dia vaig fer un favor aquest lleó

i des de llavors m'ha demostrat més lleialtat de la que

mai hagi trobat en el món dels homes.

I tot seguit Androcles va explicar la seva història.

L'emperador, impressionat pel coratge i la compassió

de l'esclau, li va concedir la llibertat, i Androcles i el lleó van tornar al bosc i van

viure feliços durant la resta dels seus dies.

Qui bé fa, bé troba.

PREGUNTES

1.L'esclau Androcles decideix escapar de casa del seu amo i refugiar-se al bosc.

Per què? Una vegada al bosc, quin favor fa al lleó i com l'hi agraeix el felí?

26

2.Tant Androcles com el lleó són capturats i portats al circ, on sembla que els

esperen una mort segura. Malgrat això, quina casualitat els permet salvar-se i

quin premi inesperat reben de l'emperador?

3.Per què podem afirmar que Androcles es comporta com un bon amic? I ell

lleó? En quins moments és més fàcil comprovar qui ens estima de debò: en els

moments de diversió o quan passem per situacions difícils?

4.Escriu una carta a l'amo d'Androcles per explicar-li per què no s'ha

d'esclavitzar ni maltractar ningú.

27

5.Androcles és un esclau, és a dir, una persona que pertany a algú i que, per

tant, ha d'obeir-lo. Busqueu formació sobre la història de l'esclavitud: quines

civilitzacions se'n servien i amb quins propòsits, quan i on va començar a ser

abolida, si encara existeixen esclaus en algun país del món...

ULISSES I EL CAVALL DE TROIA

Els grecs havien declarat la guerra a Troia, i feia deu anys que estaven acampats

davant les portes de la ciutat1. Una vegada i un altra, van intentar assaltar-ne els

murs, però Troia semblava inexpugnable2, i finalment el desànim es va acabar

estenent entre els soldats grecs i entre els seus mateixos capitans. Deu anys

lluny de casa, sense veure les seves dones i els seus fills, era massa temps.

Amb tot, hi havia un capità que continuava esperançat en la victòria. Era

Ulisses, el rei de la petita illa d’Ítaca. Ulisses tenia fama d’astut i mentider, però

també de valent i tenaç. I és que mai, en cap circumstància, no es rendia. Mentre

1 La ciutat de Troia estava situada a l’actual Turquia, a la vora de la mar Egea i de l’estret dels Dardanels.

Segons el mite, els grecs li van declarar la guerra perquè el príncep troià Paris va raptar la bella Hel·lena, l’esposa del rei d’Esparta, una de les ciutats més importants de Grècia.

2 Que no es pot conquerir per les armes.

28

els seus companys s’abandonaven a la tristesa, Ulisses buscava obsessivament

una estratègia per conquerir Troia.

Un dia, per fi, se li va ocórrer una bona idea. De fet, va ser Atena qui la hi

va proporcionar: convertida en una brisa subtil, la deessa es va acostar a Ulisses

i li va murmurar a cau d’orella l’estratagema que necessitava. Ulisses es va reunir

de seguida amb els altres capitans grecs i els va dir que sabia com conquerir la

ciutat.

-No pot fallar- va dir.

En sentir allò, Agamèmnon, el cap suprem de les tropes gregues, va saltar

d’emoció.

-Que vols que fem?- va preguntar a Ulisses.

-Aixecar el campament: ens n’anem!

Agamèmnon va quedar desconcertat.

-Però és que has perdut el seny?- va dir-. De debò creus que hem de tornar a

casa? Fas broma, oi?

-Pots estar segur que no- va respondre Ulisses-: ni faig broma ni estic boig.

Abandonar el campament és només el primer pas del meu pla....Veuràs,

l’estratègia que he pensat és que... Ulisses va descriure el seu pla fil per randa3.

Agamèmnon el va escoltar amb atenció, sense immutar-se, però quan Ulisses

va acabar de parlar, va proclamar amb un somriure franc:

-És una idea magnífica!

Tres dies després, a l’alba, quan els troians van guaitar la planura que

s’estenia davant de la seva ciutat, no es van poder creure allò que veien. Els

grecs havien aixecat el campament i a la llunyania, prop de l’horitzó, una filera

de naus desfilava en direcció a l’oest. Deífob, que era un dels fills del rei de Troia,

va exclamar amb alegria:

-Els grecs s’han rendit! Han aixecat el campament i tornen cap a Grècia!

La notícia es va propagar de seguida per tota la ciutat. La gent saltava

d’alegria quan s’assabentava que els grecs se n’havien anat, i un clamor

d’entusiasme es va estendre per totes les cases i tots els palaus de Troia. Ningú

no entenia què podia haver passat perquè l’enemic no se n’hagués anat d’una

manera tan precipitada. Potser els grecs havien assumit que mai no podrien

3 Amb tots els detalls.

29

conquerir Troia? En qualsevol cas, la guerra s’havia acabat! S’havien acabat els

rius de sang, els crits de dolor dels ferits, el plor impotent de les mares que veien

morir els seus fills davant dels murs de la ciutat!

De sobte des del capdamunt de la muralla, un dels sentinelles4 de Troia

va assenyalar un punt de la planura i va cridar:

-Mireu, els grecs han deixat alguna cosa abandonada al seu campament!

En efecte, en mig de les restes del campament es distingia una escultura

de grans dimensions. El rei Príam la va voler examinar de prop, i va sortir de la

ciutat acompanyat per alguns dels seus fills i per la major part dels nobles de

Troia. En acostar-s'hi, es van adonar que l'escultura era un cavall de fusta

enorme, alt com el pal d'un vaixell. Era tant bonic que els troians el van mirar

fascinats durant una bona estona. El rei Príam es va acariciar la barba blanca i

va dir:

-Han talat milers de pins per construir-ho...

El cavall estava pintat de color groc brillant, excepte la crinera5, que havien

tenyit d'un vermell encès que recordava el color del foc. Perquè l'estructura fos

més bella, li havien incrustat maragdes6 als ulls i fragments d'ivori7 a les

corretges, hi havien posat unes grans ferradures de bronze, que desprenien una

brillantor encegadora. Al davant del cavall hi havia un cartell que deia:

“Aquest regal dels grecs és una ofrena dedicada a Atena perquè ens permeti

tornar sans i estalvis a casa”.

-És una ofrena per Atena... - va dir Deífob.

-Els grecs adoren Atena – va explicar Príam-. No s'haurien atrevit a embarcar-se

sense fer-li abans una ofrena.

-Si el cavall és una ofrena, no el podem destruir... - va advertir un dels nobles de

Troia.

-Tens raó... - va assentir Deífob-. Caldrà portar-lo a l'interior de la ciutat i deixar-

lo davant del temple d'Atena. Altrament, la deessa ens castigarà sense pietat...

4 Soldat que vigila un lloc i avisa quan s’acosta un perill.

5 Conjunt de pèls llargs que el cavall té a la part posterior del coll.

6 Pedra preciosa de color verd intens.

7 Marfil.

30

Tots els presents van estar d'acord amb Deífob: Ara que la guerra s'havia

acabat, no convenia molestar Atena. De manera que els Troians van arrossegar

el cavall a l'interior de la ciutat amb l'ajut

d'unes grans sogues, i ja estaven a punt

de travessar les portes de la muralla,

quan va sonar una veu esborronadora

que cridava:

-Deixeu el cavall fora de Troia! Segur

que amaga algun engany! O és que

potser ignoreu que els grecs són uns

tramposos?

La dona que cridava era una de les filles de Príam: la jove Cassandra.

-Si entreu aquest cavall a Troia -va insistir-, la mort i la devastació s'estendran

per tota la ciutat!

-No diguis poca-soltades, Cassandra! - va replicar un dels homes que estiraven

el cavall.

-Deixa d’alarmar a la gent! -van cridar uns altres-. La guerra s'ha acabat! No

podem ofendre a Atena deixant-li el cavall fora de la ciutat!.

Finalment, ningú no va fer cas de Cassandra. I el més curiós era que

aquella noia tenia el do de l’endevinació. Però els deus l'havien castigada

negant-li la capacitat de convèncer la gent, i per això ningú a Troia prestava

atenció als seus vaticinis8. El cavall, doncs, va ser arrossegat fins a l'interior de

la ciutat, i el van deixar a les portes de el temple d'Atena.

Els troians van dedicar la resta del dia a menjar, beure, cantar i ballar per

celebrar l'acabament del setge. Quan es va fer fosc, es van ficar al llit pensant

que, després de molt temps, aquella podria ser una nit tranquil·la.

El silenci va quedar trencat per un crit que provenia de l'interior del cavall

de fusta.

-Companys, ha arribat l'hora!

Era la veu d'Ulisses. Va sonar alegre, i tenia motius per estar content,

perquè era evident que el seu pla havia sortit bé. I és que el cavall era en realitat

8 Profecies, pronòstics.

31

un parany: tenia el ventre buit, i s’hi havien amagat Ulisses i vint guerrers més

per entrar en secret a Troia. Durant tot el dia, havien estat en silenci, suportant

amb resignació la calor asfixiant. Però, quan es van acabar les celebracions i van

pensar que tothom dormiria, Ulisses i els seus companys van sortir de l'escultura

i, en silenci, van anar fins a les portes de la muralla i les van obrir de bat a bat,

perquè els soldats grecs, armats fins a les dents, poguessin entrar a Troia.

La destrucció va arribar a tots els racons de la ciutat. Els grecs van rebentar les

portes dels palaus, van cremar els

temples, van donar mort a tots

aquells que els hi van fer front i van

matar al rei Príam travessant-li el

ventre amb una espasa. Quan

Troia va quedar destruïda pels

grecs es van embarcar rumb a la

seva pàtria, ignorant que no tots hi

arribarien i que alguns tardarien

molt a tornar a trepitjar casa seva.

Detall de la mort de Príam

Activitats:

1- Al començament del relat, els grecs estan profundament descoratjats, però

Ulisses es posa a treballar per canviar les coses. Què provoca la desesperança

dels grecs? Com concep Ulisses l’ardit que necessita per ajudar els seus

compatriotes?

32

2- Un bon dia, els troians queden molt sorpresos en mirar la planura que s’estén

davant la ciutat. Què és els que els sorprèn? Com reaccionen davant d’aquest

canvi tant sobtat?

3- A la plana, els troians troben un cavall de fusta de grans dimensions. Per què

l’entren a la ciutat? Qui els adverteix que no ho facin i per què ningú li fa cas?

4- Finalment, se’ns revela el secret que amaga el cavall. Quin és? Per què obren

Ulisses i els seus companys les portes de Troia?

33

5- Tal i com Homer explica a la Ilíada, durant els anys en què Troia va ser

assetjada, entre grecs i troians predominaven els ideals de valentia, gosadia i

força, ben exemplificats per Aquil·les i Hèctor. Però, al final, el valor que s’imposa

és un altre. Quin és i quin heroi l’encarna? Quines qualitats positives i negatives

s’atribueixen a aquest personatge en el relat que has llegit?

6- Quina opinió et mereix el comportament dels grecs en l’episodi del cavall de

Troia? Creus que són vàlides les victòries aconseguides per mitjà d’una trampa?

En general, diries que, en una guerra, tot val? Raona les respostes

34

REPASSAM ELS LLIBRES DE LECTURA

Contesta les preguntes dels llibres de lectura. Intenta respondre amb detalls i de

manera extensa, ja que et servirà per repassar el llibre. Les preguntes de

l’examen seran d’aquest tipus.

PREGUNTES DEL NOI DEL VESTIT

1. Per què en Dennis era diferent?

2. Què tenen en comú Dennis i Lisa?

35

3. Quin pla tramen els dos? Per què?

4. Com es descobreix que Denisse és Dennis?

5. Com reacciona el seu amic Darvesh en saber que el seu amic es vestia

d’al·lota.

36

6. Què li diu el director de l’escola, el Sr Hawtrey? Era el més indicat per fer

això?

7. Com resol na Lisa el problema del partit de futbol?

8. Què penses tu de la personalitat de Dennis? T’agrada com n’és de

valent? Dona’m la teva opinió.

37

WONDER

1. Com és August (físicament i caràcter)?

2. Com és la seva família? Descriu cada un dels personatges, com es

relacionen entre ells i amb els amics d’August.

3. Quins són els millors amics d’August? Descriu-los, explica com els coneix,

com es fan amics, quin caràcter tenen...

38

4. Quin problema té August a l’escola quan comença?

5. Què passa el dia de carnaval? Com reacciona August?

6. Quins problemes té la germana d’August?

39

7. Qui é el major enemic d’August i per què?

8. Què passa a l’acampada?

9. Què passa el dia de l’obra de teatre?

40

10. Com acaba el llibre?

OMBRES A LA FOSCOR

1. Qui són els integrants de la colla? On decideixen anar i per què?

2. Què li passa a n’Adrià mentre carregaven l’equipatge als cotxes?

41

3. Què li passa a Sheila durant el camí?

4. Què va passar quan na Laia va proposar fer una foto al grup quan arriben

al cim muntanya? Qui menteix?

5. Què veu el Grenyes quan és dins la tenda? Com reacciona?

6. A quin joc juguen i quines proves passen cada un?

42

7. Què li passa al Xavi quan li fan la prova?

8. On es troben na Laia i n’Adrià? De què parlen? Com reacciona na Laia al

final de la conversa?

9. Què passa quan na Sheila i na Laia van al bany?

43

10. Per què decideixen quedar a la muntanya tot i que saben que algú els

vigila?

11. Com que no hi estan tots d’acord, de quina manera decideixen quedar a

la muntanya?

44

12. Què passa quan són a la tenda la nit que queden a la muntanya?

13. Què li conta n’Adrià a na Laia quan es queden sols després del petard de

la tenda?

14. Què passa amb Xavi i Sheila quan no els troben?

15. Qui havia tramat tot aquell malson? I el petard?