4
TEATRE Uns adolescents mutants li valen a Jordi Oriol la lliga dels dramaturgs temps ho cura tot”, “M’ho pots ex- plicar”, però, com que no obtenen resposta, es van posant nerviosos i suposant cada vegada un problema diferent i pitjor. I no van equivocats, els de la noia: la cosa és greu, però no pel que s’imaginen. A la casa del nò- vio de la filla, també li intenten ex- plicar un canvi al nano, però aquest porta cua. I pèl. I passa durant la llu- na plena. Jordi Oriol es va ficar el públic a la butxaca no només pel gir lican- trop de la comèdia, sinó per un joc de personatges –la guerra de sexes funciona, i la de progenitors, més– i unes metàfores animals imbati- bles. Paco Mir, però, no es va quedar enrere en la inventiva a I deien que plouria: la protagonista –interpre- tada per Mercè Comas al costat d’Àurea Márquez– és una senyora a les portes de la mort que li confes- sa a la filla passatges de la seva vida aparentment increïbles –o potser tot és fruit de la medicació, qui sap–, com ara que es va embolicar amb Miles Davis, va pujar a l’Himàlaia amb perroflautes vestits de Deca- Jordi Oriol va guanyar Paco Mir i es va endur el sopar a El Celler de Can Roca de premi. DAVID BORRAT thlon, va fer d’espia per al govern en casos com Filesa i, ah, per cert, que ella és filla de Mick Jagger, àlies Mi- quel Roca (per stone, esclar). Oriol i Mir havien batut, per arri- bar a la gran final, noms destacats de l’autoria teatral catalana, com Marc Crehuet, Mercè Sàrries, Marc Arti- gau, Marc Rosich, Carol López i Jor- di Casanovas. Va ser aquest últim qui es va inventar fa tres edicions un tor- neig fantàstic, que no només ha des- cobert nous talents i ha demostrat ai- xí la bona salut de la dramatúrgia ca- talana, sinó que ha fet exercitar el múscul als veterans, ha donat fruit amb obres que després han passat a la cartellera teatral (actualment hi ha El crèdit, de Jordi Galceran) i, sobre- tot, ha generat germanor entre els autors –o això sembla– i un públic que aprèn a fer de fan cridaner. Cris- tina Clemente, gran relleu en la coor- dinació del Torneig, s’ha revelat com una presentadora amb grapa i hu- mor. Ara només falta saber per quan- tes edicions tindrem dramaturgs nous per competir. Que sigui per molts anys.e LAURA SERRA GIRONA N ingú es va fixar si era lluna plena, la d’ahir a la nit, fins que van sor- tir de la Sala la Plane- ta. Però la lluna va ser crucial per a Jordi Oriol. El drama- turg es va proclamar vencedor del Torneig de Dramatúrgia del festival Temporada Alta després de superar un contrincant de nivell, Paco Mir, a la gran final. La història d’Oriol, Muda, muda, començava com una comèdia costu- mista de dues parelles de pares –in- terpretats per dos únics actors, tal com marquen les normes del con- curs, Julio Manrique i una Míriam Iscla brillant– que intenten explicar de manera maldestra els canvis de l’adolescència als seus fills, que s’han tancat als respectius lavabos. La parella va desgranant els tòpics de manual: “Són les hormones”, “El Crònica

Dossier 'Torneig de dramatúrgia 2013

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Recull d'articles sobre el final del Torneig de la dramatúrgia catalana que va tenir lloc a la Sala La Planeta dins el marc de Temporada Alta, 2013.

Citation preview

Page 1: Dossier 'Torneig de dramatúrgia 2013

36cultura

DIMARTS, 3 DE DESEMBRE DEL 2013 ara

ART

La Fundació Godiaexposa el bo i millor dela col·lecció Cal Cego

La col·lecció Cal Cego no té seu pe-rò està present en diferents mu-seus catalans. La Fundació Fran-cisco Godia acull una selecciód’obres destacades en una mostrasobre l’ambigüitat de les imatges.

poral. A més de Dora García, el texttambé apareix en les obres de Javi-er Codesal, de qui s’exposa una pro-jecció de diapositives amb versos depoemes titulada 50 versos exactes,i Douglas Gordon, representat perThe difference is not at all II, una ins-tal·lació camuflada en una de les pa-rets de les sales.

“La comprensió està arrelada a lacapacitat de dir no”, diu Montse Ba-dia, comissària de l’exposició i di-rectora artística de Cal Cego, que re-cordava una cita de l’assaig de SusanSontag Sobre la fotografia sobre lanecessitat de “ser conscients de laconstrucció de les imatges per po-der tenir una consciència crítica”.En comptes de crear una seu per-manent per a les més de 400 obresque ja atresoren, els propietaris, Ro-ser Figueras i Josep Inglada, prefe-reixen cedir-les a museus com ara elMacba o la Fundació Godia per in-centivar la creació de coneixementi la difusió de les peces.

L’ambigüitat de les imatges ésprecisament una de les línies quesegueixen a l’hora d’adquirir novesobres. “La imatge de l’iceberg ésuna metàfora d’alguna cosa quenomés es pot veure en una mínimapart i que no és el que sembla sinóque amaga alguna cosa més: la re-alitat creada, produïda, distribuï-

da, llegida i percebuda”, subratllala comissària.

Cadascuna de les imatges d’Ice-berg “té una cosa inquietant” per-què ens preguntem “què passa”.“Percebem el món a través de lesaparences i aquestes imatges per-meten aprofundir-hi i qüestionar-se sobre com es construeixen lesimatges”, diu Badia. L’arbre capgi-rat de la fotografia de Rodney Gra-ham Schoolyard tree, Vancouver ésun dels exemples més evidents. Ser-veix perquè els alumnes de l’escolaon està situat aprenguin les estaci-ons de l’any, però l’artista el repre-senta invertit com si es veiés a tra-

ANTONI RIBAS TUR

BARCELONA. Si dues persones ha-guessin de descriure una imatge, ca-dascuna d’elles en faria una inter-pretació diferent. El llenguatge ésuna de les vies amb què es pot qües-tionar el que una imatge semblamostrar d’entrada. La realitat ésuna il·lusió molt persistent, diu unade les frases d’or de Dora García, unade les obres que formen l’exposicióde la Fundació Godia Iceberg. La re-alitat amagada.

La mostra està formada per di-nou obres d’artistes com araDouglas Gordon, Jeff Wall, Santia-go Sierra, Stan Douglas, Ignasi Aba-llí, Wolfgang Tillmans, Tacita De-an i Rodney Graham provinents dela col·lecció d’art contemporani CalCego. A més d’aquestes obres, l’ex-posició n’inclou dues més de la Fun-dació Godia –un bodegó de Juanvan der Hamen del segle XVII i undels llenços esquinçats de LucioFontana– per mostrar que el qües-tionament de les imatges és atem-

Schoolyard tree, Vancouver, de Rodney Graham. L’artista qüestiona el contingut de lesimatges amb un gest tant simple com exposar una fotografia capgirada. FUNDACIÓ FRANCISCO GODIA

vés d’una cambra obscura i recordala relació arbitrària entre significati significant que va teoritzar el lin-güista Ferdinand de Saussure.

L’arquitectura constitueix un al-tre dels eixos temàtics de l’exposi-ció. Una fotografia de Santiago Sier-ra d’un edifici de Mèxic revela, no-més amb els focus amb què l’artis-ta va il·luminar les plantes on esrefugien indigents i venedors am-bulants, els conflictes socials quegenera la convivència de rics i po-bres. Un altra de les imatges, de StanDouglas, mostra com l’antic CineMajestic de l’Havana s’ha convertiten un taller de fusteria.e

‘Iceberg. La realitat invisible’ aborda lanaturalesa ambigua de les imatges

TEATRE

Uns adolescents mutants li valen a Jordi Oriol la lliga dels dramaturgstemps ho cura tot”, “M’ho pots ex-plicar”, però, com que no obtenenresposta, es van posant nerviosos isuposant cada vegada un problemadiferent i pitjor. I no van equivocats,els de la noia: la cosa és greu, però nopel que s’imaginen. A la casa del nò-vio de la filla, també li intenten ex-plicar un canvi al nano, però aquestporta cua. I pèl. I passa durant la llu-na plena.

Jordi Oriol es va ficar el públic ala butxaca no només pel gir lican-trop de la comèdia, sinó per un jocde personatges –la guerra de sexesfunciona, i la de progenitors, més–i unes metàfores animals imbati-bles. Paco Mir, però, no es va quedarenrere en la inventiva a I deien queplouria: la protagonista –interpre-tada per Mercè Comas al costatd’Àurea Márquez– és una senyoraa les portes de la mort que li confes-sa a la filla passatges de la seva vidaaparentment increïbles –o potsertot és fruit de la medicació, qui sap–,com ara que es va embolicar ambMiles Davis, va pujar a l’Himàlaiaamb perroflautes vestits de Deca-

Jordi Oriol va guanyar Paco Mir i es va endur elsopar a El Celler de Can Roca de premi. DAVID BORRAT

thlon, va fer d’espia per al govern encasos com Filesa i, ah, per cert, queella és filla de Mick Jagger, àlies Mi-quel Roca (per stone, esclar).

Oriol i Mir havien batut, per arri-bar a la gran final, noms destacats del’autoria teatral catalana, com MarcCrehuet, Mercè Sàrries, Marc Arti-gau, Marc Rosich, Carol López i Jor-di Casanovas. Va ser aquest últim quies va inventar fa tres edicions un tor-neig fantàstic, que no només ha des-cobert nous talents i ha demostrat ai-xí la bona salut de la dramatúrgia ca-talana, sinó que ha fet exercitar elmúscul als veterans, ha donat fruitamb obres que després han passat ala cartellera teatral (actualment hi haEl crèdit, de Jordi Galceran) i, sobre-tot, ha generat germanor entre elsautors –o això sembla– i un públicque aprèn a fer de fan cridaner. Cris-tina Clemente, gran relleu en la coor-dinació del Torneig, s’ha revelat comuna presentadora amb grapa i hu-mor. Ara només falta saber per quan-tes edicions tindrem dramaturgsnous per competir. Que sigui permolts anys.e

LAURA SERRAGIRONA

Ningú es va fixar si eralluna plena, la d’ahir ala nit, fins que van sor-tir de la Sala la Plane-ta. Però la lluna va ser

crucial per a Jordi Oriol. El drama-turg es va proclamar vencedor delTorneig de Dramatúrgia del festivalTemporada Alta després de superarun contrincant de nivell, Paco Mir,a la gran final.

La història d’Oriol, Muda, muda,començava com una comèdia costu-mista de dues parelles de pares –in-terpretats per dos únics actors, talcom marquen les normes del con-curs, Julio Manrique i una MíriamIscla brillant– que intenten explicarde manera maldestra els canvis del’adolescència als seus fills, ques’han tancat als respectius lavabos.La parella va desgranant els tòpicsde manual: “Són les hormones”, “El

Crònica

AmbigüesCada imatgeté un elementinquietantper interrogarl’espectador

Page 2: Dossier 'Torneig de dramatúrgia 2013

EL PUNT AVUIDIMARTS, 3 DE DESEMBRE DEL 201332 | Cultura i Espectacles |

El dramaturg,director i actorbarceloní JordiOriol (1979),

membre de la companyiaIndi Gest, va guanyar ahira la nit per votació popularel III Torneig de Drama-túrgia Catalana de Tempo-rada Alta, en una disputa-da final que el va enfrontaramb Paco Mir (1957), co-negut entre altres facetesperquè és membre d’ElTricicle. A la sala La Plane-ta, plena d’un públic moltfidel al torneig que ocupa-

va no només les grades si-nó també els dos costatslaterals del quadrilàterinstal·lat a l’escenari, Jor-di Oriol va guanyar el tor-neig amb un text bilingüetitulat Muda, muda, quevan representar JulioManrique i Míriam Iscla.Els dos actors es van des-doblar per interpretar si-multàniament dos matri-monis, un de català i un decastellà, que tenen proble-mes de comunicació ambels seus respectius fillsadolescents. Les dues his-tòries van en paral·lel finsque les trajectòries s’aca-ben creuant d’una manera

dramàtica, però sense per-dre mai el to humorísticdel text d’Oriol, molt bendefensat pels dos actors.No es pot explicar res méssense espatllar el suspensque també té l’obra.

La presentadora i coor-dinadora del torneig, lamolt divertida CristinaClemente –en conflictepermanent amb el seupredecessor, Jordi Casa-novas–, va llançar la mo-neda a l’aire per decidirquin text obriria la finaldel torneig. L’honor vacorrespondre a Paco Mir,que hi va presentar unaobra també molt divertida

i “familiar” titulada I deienque plouria, protagonit-zada per una mare (MercèComes) i una filla (ÀureaMàrquez) que, després demolt de temps sense veu-

re’s per una baralla, es re-troben a l’hospital on hi haingressada la mare, ambmoltes ganes de sincerar-se amb la seva filla i de re-velar-li secrets tan íntimscom inversemblants.

Jordi Oriol i Paco Mirvan arribar a la final des-prés de superar diverseseliminatòries, des del 7d’octubre, amb textos d’al-tres autors com ara MarcArtigau, Jordi Casanovas,Marc Crehuet, Carol Ló-pez, Marc Rosich i MercèSarrias, que un any méshan demostrat la bona for-ma en què es troba la dra-matúrgia catalana. ■

L’autor barceloní va guanyar ahir, davant de Paco Mir, el III Torneigde Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta, amb ‘Muda, muda’

Jordi Oriol, rei del ringXavier CastillónGIRONA

Cristina Clemente aixeca el braç de Jordi Oriol, com a guanyador del torneig, davant de Paco Mir ■ MARTÍ ARTALEJO

Julio Manrique iMíriam Iscla esvan desdoblari van defensarmolt bé el textde Jordi Oriol

Els Amics de les Arts estàpreparant el seu quartdisc d’estudi, que es publi-carà l’abril vinent, per do-nar pas a una nova gira,que començarà al maig ide la qual ja s’han anun-

ciat els quatre concertsde presentació, un a cadademarcació catalana: el 9de maig a l’auditori EnricGranados de Lleida; el 17de maig al teatre Fortunyde Reus; el 22 de maig al’auditori de Sant Cugat, iel 30 de maig a l’Auditoride Girona. Les entradesd’aquests concerts es po-saran a la venda en po-ques setmanes.

El quartet està treba-llant en les noves cançons

als Estudis Ground deCornellà de Terri (Pla del’Estany), amb RamonAragall a la bateria i PolCruells al baix, i una altravegada amb Ferran Co-nangla com a productor.“Ara tenim unes quinzecançons que ens fan pat-xoca”, afirmen els músicsen el seu web, a través d’un“nou post”, titulat Tensplans pel 2014?, en quèEls Amics de les Arts expli-quen què han estat fent en

els “374.400 minuts de si-lenci” que han passat desque van tancar la girad’Espècies per catalogar.

En tot cas, el grup acla-reix que “el disc no estàgravat”. “La idea que te-nim és gravar a principisde l’any vinent i que la cria-tura vegi la llum a la prima-vera”, hi afegeixen. Elgrup també està treba-llant en el nou web i vol po-sar “més èmfasi en el temade la newsletter”. ■

Els Amics de les Arts tornaran a la primaveraEl disc sortirà a l’abrili la gira començarà almaig, a Lleida, Reus,Sant Cugat i Girona

Xavier CastillónCORNELLÀ DE TERRI

Els integrants d’Els Amics de les Arts ■ ARXIU

El 19è Fotopresde La Caixa jaté guanyadors

Mazoni publicarà el 21 de ge-ner el seu nou disc, Sacrifi-queu la princesa, editat pelseu segell habitual, Bankrob-ber. El cinquè àlbum d’estudidel músic bisbalenc inclouràdotze cançons noves i aniràprecedit pel senzill La prome-sa. Sacrifiqueu la princesa espresenta com “un disc opti-mista i lluminós on brillen lesmelodies pop, ara transpor-tades a un paisatge comple-tament nou”. El primer co-municat de Bankrobber sobreel disc parla d’un “gir coper-nircà”: “No es conforma apintar les parets. Ha tirat lacasa a terra i n’ha aixecat unade nova. Ha sacrificat la prin-cesa i ara anem per la reina. Ila reina és electrònica. La rei-na enrampa.” La gira comen-çarà al febrer. ■ X.C.

Mazoni traurà algener ‘Sacrifiqueula princesa’

MÚSICA

FOTOGRAFIA

El jurat de la segona convoca-tòria del 19è Fotopres La Cai-xa ha donat a conèixer elscinc fotògrafs que obtindranuna ajuda de 10.000 euroscadascun per a la producciód’un projecte inèdit. De les270 propostes presentades,el jurat ha escollit els projec-tes Bonavista, del tarragoníDavid Mocha; Guerrilleres, dela sueca resident a BarcelonaRebecka Bíró –en col·labora-ció amb Victoria Montero–;Everybody needs good neigh-bours, del gironí ArnauBlanch; Surviving Greece. Jo-ves afganesos en camí, del’italià establert a BarcelonaMattia Insolera, i Aquells queesperen, un projecte col·lec-tiu de Borja Larrondo, PabloLópez Learte i Diego Sán-chez. Els seleccionats dispo-saran d’un tutor de l’agènciaMagnum. ■ REDACCIÓ

Page 3: Dossier 'Torneig de dramatúrgia 2013

EL PAÍS, martes 3 de diciembre de 2013 5

CATALUÑA

Lamaleta demadera que donó ladibujante Lola Anglada en 1973al Archivo Fotográfico de Barcelo-na permaneció olvidada duranteaños. Fue durante la labor de ca-talogación que realiza este archi-vo de sus fondos cuando la male-ta reapareció y, tras abrirla y ana-lizar su contenido, dio a conocerlo que durante décadas ha conser-vado:más de 5.000 imágenes, en-tre negativos y fotografías positi-vadas; la mayoría instantáneasde los alrededores de Barcelonade principios del siglo XX, sobretodo de Collserola. De entrada, sepensó que aquellas imágenes sir-vieron de fuente de inspiración ala dibujante para sus obras.

Pero no. Tras contrastar estematerial y sus trabajos quedabaclaro que Anglada no había utili-zado jamás las fotografías parasus dibujos. Las imágenes eran,en su mayoría, rincones verdesde esta sierra y pueblos localiza-dos en su falda, como Pedralbes,Sarrià, Vallcarca, Sant Gervasi yHorta, que al cabo de poco tiem-po, acabarían anexionados a lagran ciudad convertidos en algu-nos de sus barrios. 150 imágenes—entre tirajes de época y actua-les de gran tamaño— de este ma-terial misterioso, que muestraunpasado hoy desaparecido, pue-den verse en la exposición En-torn 1900 que el Archivo Fotográ-fico de Barcelona ha inauguradorecientemente. “El material, deentrada, no tiene nada que vercon la dibujante; nunca hizo refe-rencia de él en sus escritos ni co-rrespondencia, solo lo entregó alarchivo para que se conservara”,explica el comisario Rafel Torre-lla. Lo que estaba claro es quealguna relación tenía que habercon ella.

Tras comparar elmaterial “deestas excursiones por Collserolapor alguien que había escogidolamontaña frente a la granmayo-ría que preferían fotografiarMontjuïc, su transformación ur-

banística y la visión que se teníadesde allí”, según Torrella, conotros trabajos conservados en elCentre Excursionista de Catalu-ña, el experto ha podido determi-nar que la mayoría de las imáge-nes fueron realizadas por el abue-lo de la dibujante, Jaume Angla-da Colominas. Un fotógrafo ama-teur que compartió afición y pa-seos con Frederic Bordas, cuyomaterial conserva el Centro ex-cursionista. En una de las imáge-nes de Bordas incluso aparece

Anglada llevando en la manouna cámara en un paraje similaral que se puede ver en algunafotografía.

La exposición está organizadaen tres ámbitos. En el primerosolo aparece la “naturaleza salva-je del parque”, sin presencia hu-mana. Unas imágenes que el au-tor trató de forma artística. En elsegundo, está claro que el prota-gonismo lo tiene la acción delhombre en la naturaleza y cómoestaba ocupando el espacio. Por

eso, son las casas y los caminos,muchos de ellos origen de las ac-tuales calles de Barcelona, el obje-to del objetivo del fotógrafo. Sereconocen los alrededores delmo-nasterio de Pedralbes; la carrete-ra de Vallvidrera, las EscuelasPías de Sarrià en construcción ola iglesia dels Josepets en la ac-tual plaza Lesseps. Menos identi-ficable: el paseo de la Bonanovaocupado por un enorme tren decarbón o la plaza Eivissa, e irreco-nocible el castillo de Bellesguard,tal y como lo encontró Gaudí an-tes de su intervención.

En el último, las imágenes es-tán llenas de vida ya que es laactividad humana la protagonis-ta. Mercados en la calle, fiestasllenas de gente en fuentes comola de la Teula, el Remei o Lleó,romerías como San Medir y San-ta Creu d’Olorda, y bailes que, pe-riódicamente, se desarrollabanen la montaña. Torrella atribuyelas imágenes a los dos fotógrafos:“Anglada estaba más interesadoen la naturaleza y las edificacio-nes, mientras que Bordas se fijómás en su uso lúdico”.

La Barcelona rural de 1900Una exposición rescata 150 fotografías desconocidas de la antigua ciudad

Jordi Oriol, miembro de lacompañía Indi-Gest y autor,entre otras piezas, de La cai-guda d'Amlet, se impuso ano-che a Paco Mir en el combatefinal del Torneo de Dramatur-gia Catalana organizado porel festival Temporada Alta deGirona con Muda Muda, untexto sobre las siempre difíci-les relaciones entre padres ehijos, más cuando estos se en-cuentran en plena pubertad ytransformación, como es elcaso, todo en clave de humor,claro está.

Esta competición de auto-res, que viene celebrándosecon gran éxito en la sala LaPlaneta de Girona desde el2011, ha vuelto a enfrentar du-rante seis lunes a ocho dra-maturgos catalanes de dife-rentes generaciones en cua-tro combates y dos semifina-les. En esta tercera edición,coordinada por Cristina Cle-mente —que quedó finalistaen la primera—, han partici-pado, junto a los finalistas,Marc Crehuet (La glòria delsmorts), Jordi Casanovas (Elnostre nano), Mercè Sarrias(Perduts), Marc Artigau (Laforça centrífuga), Carol López(Sunday Morning) y Marc Ro-sich (Equipatge, demà).

Los textos, sujetos a unasnormas (45 minutos de dura-ción, dos personajes, sin aco-taciones ni requisitos técni-cos), se presentan en lecturasdramatizadas que corren acargo de conocidos actores yactrices de la escena catala-na; el orden de las lecturas sehace por sorteo y el públicodecide el ganador votando alfinal de cada combate.

MudaMuda reúne en reali-dad a cuatro personajes: lospadres de una chica y los deun chico que se pasan la fun-ción intentando que estos sal-gan del baño, cada uno en susrespectivas casas. Julio Man-rique y Míriam Iscla dieronla voz a los progenitores, des-doblándose entre el catalán,en el caso de los padres deella, y el castellano, para losde él.

Por su parte, Paco Mir,que arrasó cuando se enfren-tó con Carol López, no ha aca-bado de convencer frente aOriol con I deien que plouria,una carpe diem teatral sobreel sentido de la vida que reú-ne en una habitación de hos-pital a una madre moribunday a su hija, interpretadas porMercè Comas y Àurea Már-quez.

Con esta nueva comedia,Jordi Oriol se suma, pues, aJordi Galceran, ganador de laprimera edición con El crèdit(texto que convenientementealargado se ha convertido enel gran éxito de la temporadade la Villarroel, actualmenteen cartel) y a David Plana,que se hizo con el torneo latemporada pasada.

PhilipMarlowe hubiera levanta-do anoche sin duda su copa jun-to a Javier de las Muelas y Xa-vier Trias para brindar por los30 años del cocktail bar GimletSantaló, ubicado en la calle bar-celonesa. El detective no habríadesentonado junto al propieta-rio de la coctelería y el alcalde.No en balde fue él, el personajede Raymond Chandler, quien po-pularizó, en El largo adiós, el cóc-tel Gimlet —2/3 de ginebra y 1/3de zumo de lima—. AusenteHumphrey Bogart, fue el dúococtelero-alcalde el encargadode hacer los honores en la cele-bración del aniversario de estelugar icónico de la ciudad.

Jordi Oriolgana el IIITorneo deDramaturgiaCatalanaBEGOÑA BARRENA, Barcelona

JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉSBarcelona

El Gimletde Santalócelebra 30 añosde cócteles

EL PAÍS, Barcelona

Javier de las Muelas y el alcalde Xavier Trias anoche en el Gimlet Santaló. / albert garcia

Iglesia delsJosepets, en laPlaça de Lesseps,Vallcarca, alrededorde 1900, una imágenatribuida a JaumeAnglada. A laizquierda, ‘aplec’ deSant Medir enCollserola de 1900,según FredericBordas. / afb

Page 4: Dossier 'Torneig de dramatúrgia 2013

34 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMARTS, 3 DESEMBRE 2013

La jove promesa va derrotar elveterà. El dramaturg JordiOriol (Barcelona, 1979), ambl’ajuda inestimable de l’actriuMíriam Iscla, que va ser super-ba i va fer que el públic es cargo-lés de riure, va derrotar ahir ala nit a la sala La Planeta de Gi-rona l’actor, autor i director tea-tral PacoMir,membre deTrici-cle, i es va proclamar guanya-dor del tercer Torneig de Dra-matúrgia Catalana del festivalTemporada Alta. Un torneigque l’any passat va guanyarDavid Plana i que en la primera

edició va ser conquerit perJordi Galceran amb una obraque ara arrasa a la cartellerabarcelonina: El crèdit.No és clar si l’obraMuda,mu-

da, amb la qual Oriol va vèncer,farà el salt a la cartellera comer-cial, però sens dubte ahir a lanit va provocar rialles a tot ar-reu. Les regles del torneig sónque els textos que combatin si-guin de com a màxim 45 mi-nuts –El crèdit va ser ampliatper a l’exhibició comercial–,que hi hagi vuit autors –aquestany hi han participat, a mésd’Oriol i Mir, Carol López,Mercè Sarrias, Marc Rosich,Marc Crehuet, Jordi Casa-novas i Marc Artigau– que tra-vessen tres tandes elimina-tòries i que els dos actors que

realitzaran la lectura dramatit-zada el dia de combat no conei-xen els textos fins aquella jorna-da. Ahir els actors del text d’Ori-ol van ser Míriam Iscla i JulioManrique i van aconseguir eltriomf absolut de Muda, muda,una obra sobre dos matrimonisen idèntica situació, davant laporta del lavabo pregant alsseus fills adolescents –un fill iuna filla– que surtin, explicant-los que els canvis de la pubertatsón normals i que si no els n’ha-vien parlat abans és perquè cre-ien que no arribarien tan aviat.Després, mitjançant els habi-tuals jocs de paraules imalente-sos amb el llenguatge –la confu-sió entre “ovuleu” i “ho voleu”va fer cargolar de riure el pú-blic– del teatre d’Oriol, l’autor

va mantenir fins al final l’ambi-güitat d’una situació en què notot és el que sembla i que s’acos-ta a una pel·lícula de terror.Un humor que va deixar

com a subcampiona l’obra dePaco Mir, I deien que plouria,també farcida d’humor peròamb algunes notes demalenco-nia en la reflexió sobre els qua-tre dies que constitueixen la vi-da. Una obra que van defensarMercè Comas i ÀureaMárquezcom una mare malalta i una fi-lla que no surt de la sorpresa da-vant les revelacions de la sevaprogenitora sobre una vida enquè hauria estat espia, hauriatingut amants comMiles Davisal París del 68 i fins i tot hauriaviatjat a l’Antàrtida ambGreen-peace. Tanmateix, i això launeix amb l’altra obra, s’adonaque hi ha força coses que haviad’haver explicat abans a la sevafilla.c

Jordi Oriol recollint ahir a la nit el premi del torneig, un sopar a El Celler de Can Roca

Míriam Iscla, superba,va fer cargolar deriure el públic donantvida a les mares de‘Muda, muda’

INMA SAINZ DE BARANDA

Girona

“NOSFERATU DE MURNAU”

VALLDENÚRIA

RESTAURANT L’O EN MÓN ST BENET

2x1 en l’entrada a “Nosferatu, el Vampir”, de Jordi Sabatés. Comprad’ entrades a través de www.ticketmaster.es i taquilles. (Imprescindiblepresentar la targeta de Subscriptor de La Vanguardia). Màxim 2 entradesper targeta. www.cinemesgirona.cat · Tel. 93 118 45 31

15% de descompte en els menús degustació del restaurant, guardonat ambuna Estrella Michelin. Vàlid fins al 31/12/13 per a màxim 2 persones per targetade Subscriptor de La Vanguardia. Reserva prèvia al tel. 93 875 94 29 amb 48 hd’antelació.www.monstbenet.com

2x1 en el forfet + cremallera (desembre, febrer, març i abril) i 10%dedescompteenel forfetd’ 1dia ienelcremallera (anada i/o tornada)durant tota la temporadai en el forfet + cremallera (gener). Màxim 2 persones per targeta de Subscriptorde La Vanguardia.www.valldenuria.cat · Tel. 972 73 20 20

50

DRALION™. CIRQUE DU SOLEIL

15% de descompte per veure Dralion™ de Cirque duSoleil, del 18 al 27/12/13 al Palau Sant Jordi deBarcelona.Compra d’entrades a través de l’enllaç facilitat awww.subscriptorsdelavanguardia.com. Oferta per amàxim 4 entrades per targeta de Subscriptor de LaVanguardia. No acumulable a altres promocions.

2x1

2x1

15 Dte.

15Dte.

AVANTATGES EXCLUSIUS

Més informació i altres ofertes awww.subscriptorsdelavanguardia.com

Justo Barranco

Visita’ns a oferplan.lavanguardia.com

oferplanLV

@oferplanLV

Segueix-nos

902 945 946

Truca’ns(de dilluns a divendres de 9h a14h)

Entra a Oferplani registra’t

1

Seleccional’oferta i

COMPRA-LA

2

Bescanvia el cupóa l’establiment

escollit

3

Relax de Luxe 1 horaa Spa Yhi WellnesDesconnecta de la rutina i pren-te un temps per a tu o perregalar! Luxós spa on trobaràs un circuit ideal perpassar una estona immillorable

Av/ Sarrià, 50 Barcelona

www.melia.com

Yhi Wellness - Hotel Meliá Barcelona Sarrià

55%Descompte

40€Valor

€ 22€Estalvi

€ 18€

Preu

54%Descompte

37€Valor

€ 20€Estalvi

€ 17€

Preu

Menú amb Parrillada decarn i aperitiuGaudeix de l'autèntica cuina catalana i mediterrània enple Barri de Gràcia amb el menú exclusiu per a OferplanLa Vanguardia que t'ofereix La Torreta de l'Escorial

C/ Escorial, 158 Barcelona

www.latorretadelescorial.com

La Torreta de l’Escorial

AQUEST CUPÓ INCLOU

Circuit SPA de luxe durant 60 minuts

Opcionalment, esmorzar buffet

Més informació a Oferplan La Vanguardia

AQUEST CUPÓ INCLOU

Còctel de benvinguda

Aperitius a compartir

Parrillada de carn o Daurada a la brasa

Una ampolla de vi per parella

JordiOriolvençPacoMiralTorneigdeDramatúrgiaEl jove autor es proclama campió amb ‘Muda, muda,’

ESCENARIS