Upload
ccamps
View
237
Download
3
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Programa viatge d'estudis a Berlín, 2n Batxillerat IES Sineu, curs 2014-15
Citation preview
VIATGE CULTURAL BERLÍN
2Batxillerat
Departament de Geografia i HistòriaIES Sineu
5-9 febrer 2015
QUI SOM?
2bat A
FIOL MATA, PAU
JORDÀ APARICIO, ANTONIO
MEDINA MARTORELL, MARC
MOREY CAMACHO, NÚRIA
MUNAR SARRIÁ, GABRIEL ESTEBAN
OLIVER CARABALLO, JOAN JAUME
PASCUAL JOFRE, ADRIÀ
PERELLÓ BERGAS, MARIA FRANCISCA
PERELLÓ LLABRÉS, DAMIÀ
RIUTORT GARVI, MARIA TRINITAT
ROIG ABRAHAM, JOAN
SALOM ALZAMORA, PERE ANTONI
SANS VILLALONGA, ANTONI
VIDAL BALLE, AINA
2bat B
AMENGUAL GAYÁ, MARC ARNAU
BAR, DEVA-MURTI
BAUZÁ VIDAL, GUILLEM
COLI FERRAGUT, CRISTINA
CRESPÍ BENNÀSAR, MARIA FRANCISCA
CRESPÍ MAS, MARGALIDA CLARA
CRESPÍ MAS, MARIA DE LA PAU
ESTELRICH BESTARD, NÚRIA
FERRAGUT PERELLÓ, AGNÈS
FERRIOL RAMIS, MIQUEL
FIOL MUNAR, JORDI
GAYÁ SERRA, AINA
GIBERT SALVÁ, COLOMA
HORRACH MUNAR, MARIA MAGDALENA
JAUME PALMER, NEUS
LLABRÉS GUARDIOLA, ANTONIO
LLABRÉS LLOMPART, FRANCISCA MARIA
LLABRÉS RIUTORT, ANTONI
LLABRÉS ROSSELLÓ, PEDRO
MORAGUES CANCELO, CATALINA
MOYÁ LLABRÉS, BARTOMEU JOSEP
2bat C
ALOMAR TOUS, MARIA ROSA
CAÑELLAS CIFRE, CATERINA
CIRER BOVER, MARIA MAGDALENA
DE LA TORRE MARCOS, PEDRO
ESTEVA SALVÀ, MARIA ANTÒNIA
LLABRÉS FERRAGUT, FRANCISCA
MARTOS MAS, MARIA DEL MAR
MATAS COMPANY, MARGALIDA
OLIVER RAMIS, FRANCESCA
RAMIS CALDENTEY, MARIA DEL MAR
ROS FONT, PERE
SUÁREZ REBASSA, MARINA
VALERIANO CAÑELLAS, MARC
VANRELL MONROIG, JOANA MARIA
Professors:
Monserrat Ferrer, Miquel
Llull Vives, Joan
Carrió Crespí, Llorenç
Crespí Pol, Rafel
Camps Bosch, Concepció
I na Rosa
Guia Berlín: Gertrudis Salom Bonet: campanera i berlinesa, guía turística de la ciutat <[email protected]
IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 2
PRESENTACIÓALEMANYA CAPITAL BERLÍN
La capital d’Alemanya compta amb 3.421.829 habitants (2013) i té una superfície de 889 km2. La ciutat
està situada enmig d’una extensa plana, la travessen el riu Havel i el seu afluent Spree. Gràcies a les
comunicacions fluvials Berlín ha estat sempre un centre comercial molt dinàmic.
Berlín és la ciutat més multicultural del país, hi viuen persones de 185 nacionalitats distintes, la majoria
de les quals són d’origen turc i de l’Europa de l’Est. És també una ciutat jove, la meitat de la seva població té
menys de 35 anys i només un 14% supera els 65. La comunitat d’estudiants és molt important. Berlín té tres
universitats: la Freie Universität (FU), la Technische Universität (TU) i la Humboldt Universität (HU).
Alemanya és una gran potència mundial, juntament amb EUA, Xina, Rússia i Japó. No obstant el seu
creixement, s’ha debilitat en els últims anys i aquesta desacceleració s’ha fet notar a la ciutat de Berlín. La
reunificació, en un principi, va generar creixement econòmic, però actualment les xifres de l'atur estan al voltant
del 8% (a Espanya 25%). El sector dels serveis lligat a les empreses, la construcció, el comerç i el turisme són el
motor econòmic de la ciutat. El sou base és de 8,5 euros l'hora1 (per a majors de 18 anys), similar a altres països
centreeuropeus, molt superior als estats europeus de la Mediterrània i de l'antiga URSS (a Espanya és de 3,91
euros hora).
Igual que Hamburg i Bremen, Berlín és una ciutat-estat. Està governada per un Parlament, amb funció
legislativa, i un Senat, que juntament amb el batle té la funció executiva i representativa. Els partits que estan
representats al govern municipal són: Democràcia Cristiana (CDU), Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD),
Partit del Socialisme Democràtic (PDS) i el Partit de la Unió Socialista Alemanya (SED). Actualment hi ha un
govern de coalició.
Gairebé cada barri té el seu propi anell verd. A Berlín hi ha una mitjana de 78 arbres per cada
quilòmetre de carrer. Els programes urbans d’estalvi d’energia són envejables, l’èxit es deu en bona part a la
conscienciació i participació ciutadana: carrils bici, recollida selectiva (fins i tot en les papereres urbanes),
reciclatge, transport públic, manca d’aparcament i pàrquings caríssims. Tot i no formar part del govern local, el
partit verd té un fort arrelament.
El diaris més llegits són els sensacionalistes BZ i Berliner Kurier. També és de gran difusió el Bild
(encara més sensacionalista) i el Berliner Zeitung respectat diari d’esquerres. Les primeres edicions surten a les
21h. El setmanari més venut és Die Zeit amb una àmplia cobertura, que va del món de la política al de la moda.
Ampelmännchen: l'home del semàfor
Aquest era la imatge dels semàfors de l'antiga RDA i amb
la unificació l'Ampelmännchen és la imatge de tots el
semàfors i un dels símbols turístics de Berlín
1http :// fundipau . org / wp - content / uploads /2014/04/ ara _03042014. pdf
CRONOLOGIA:
3000 ac.:Primers assentaments agrícoles.
1307: Els centres mercantils de Berlín i Kölln s’uneixen per formar una ciutat.
1415: Frederic von Hohenzollern és nomenat elector de Brandenburg. Comencen 500 anys de govern de la casa
Hohenzollern.
1539: L’elector Joaquim II es converteix al protestantisme. Durant el seu regnat s’unifica Prússia i Brandenburg.
1618: Comença la Guerra dels 30 anys.
1685: Arriben a Berlín milers de refugiats hugonots procedents de França.
1740: Frederic II, el Gran, succeeix Frederic Guillem I.
1806: Napoleó ocupa Berlín durant 7 anys.
1810: Es funda la Universitat Humboldt.
1812: Es generalitza la igualtat de drets civils per als jueus.
1838: Inauguració línia fèrria Berlín – Potsdam.
1844: Obertura del Zoo de Berlín.
1848. Les revoltes que demanen reformes democràtiques són durament reprimides.
1862: Bismarck es converteix en el primer ministre de Prússia.
1870: G. Franco-Prussiana. Prússia s'annexiona Alsàcia i Lorena.
1871: El Kaiser Guillem I unifica els estats alemanys.
1875: Es funda el Partit Socialista del Treballadors, posteriorment conegut per SPD.
1882: Primera línia urbana de tren.
1888: Guillem II es converteix en Kaiser.
1902: Inauguració de la línia de metro.
1918: Després de la I G. Mundial Guillem II abdica, l'SPD proclama la República Alemanya.
1919: Dura repressió a la Revolta Espartaquista , declaració de la República de Weimar.
1920: S’amplien el límits territorials de Berlín.
1919: Divendres negre, cau la Borsa. Depressió econòmica.
1930: Obre les portes el Pergamonmuseum.
1933: Hitler és nomenat canceller. El Reichstag s’incendia. Els nacionalsocialistes es converteixen en l’únic partit
d’Alemanya.
1936: Els Jocs Olímpics són l’aparador mundial per exhibir el poder nazi.
1938: Kristallnacht (9-10 de novembre).
1945: Batalla de Berlín, fi de la II G. Mundial, amb els acords de Yalta els aliats es reparteixen la ciutat.
1949: Bloqueig soviètic de Berlín. Formació de la República Democràtica Alemanya.
1961: Comença la construcció del mur de Berlín (13 d’agost).
1971: E. Honecker és el president de la RDA.
1989: Hongria obre fronteres, crisi a la RDA. S’enderroca el mur (9 de novembre).
1990: Reunificació oficial d’Alemanya (3 d’octubre), primeres eleccions lliures a Alemanya de l’Est des de
l’any 1949.
1994: Les últimes tropes aliades abandonen la ciutat.
1999: El Parlament abandona Bonn per retornar a Berlín i ocupar el Reichstag.
IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 4
16 preguntes abans de partir
1. Fins a quin punt l’espai urbà és un document històric?
2. La Nefertiti és una “matrioska”?
3. Anaximandre va conèixer Tales?
4. Quina fou la primera ciutat planificada?
5. Per què els Babilonis construïen amb fang?
6. Quin any es va aixecar el Mur?
7. Quines mides (amplada, llargada) tenia el mur que dividia la ciutat de Berlín?
8. Quantes portes vigilades comunicaven Berlín Est amb Berlín Oest?
9. Quina frase es llegeix a l’entrada dels camps de concetració?
10. Quines persones s’enviaven als camps de concentració?
11. Quina relació té Andy Warhol amb els cotxes?
12. Qui fou Willi Baumeinster?
13. Quantes universitats hi ha a Berlín?
14. Quina alçada té la torre TV? Què simbolitzava?
15. De quins materials està construida la coberta del Reichtag?
16. La convivència en una ciutat depèn de les actuacions urbanístiques?
DIJOUS 5 DE FEBRER
Arribada a l’hotel cap a les 8 del vespre
● Repartiment d’habitacions
● Si el temps ens ho permet...breu passejada per veure:
○ Escultura "Berlín" de Brigitte i Martin Matschinsky, que fou erigida amb motiu dels 750 anys de la
fundació de la ciutat i que representa la unió de les dues Alemanyes. L’escultura emmarca
visualment l’església del "Kàiser- Wilhelm-Gedächtniskirche"
○ Església del Kàiser Guillem, aixecada per
Guillem II en record del seu padrí, el Kàiser
Guillem I. Es va construir entre 1891 i 1895 i
fou bombardejada durant la segona guerra
mundial (1943). Al final es va decidir no
r e c o n s t r u i r - l a p e r a r e c o r d a r l e s
bombardejos. La torre que es veu davant de
l’església és un campanar anomenat pels
berlinesos "el pintamorros"
DIVENDRES 6 DE FEBRER
MATÍ
Recorregut guiat:
Friedrichstraße, l’artèria principal del centre de Berlín fins a la guerra. Gendarmenmarkt, amb les dues esglésies de
cúpules bessones i l’antic teatre (avui sala de concerts). A la Plaça Bebel veurem, a part de la catedral catòlica
reconstruïda, el memorial que recorda la crema de llibres pels nacionalsocialistes el maig de 1933. Continuarem cap el
Zeughaus (erigit a partir de 1695 com a arsenal de l’exèrcit prussià), avui és el Museu d’Història d’Alemanya amb
l`espectacular annex de l’arquitecte Liong Ming Pei. Seguirem e n direcció a la catedral protestant de Berlín.
Passarem un pont amb estàtues de marbre i arribarem a l'illa del riu Spree, “l’illa dels museus”. L’antic Palau Reial
l’estan reconstruint per adaptant-lo a la funció de museu, biblioteca i espai d’esdeveniments culturals (el futur Humboldt-
Forum). A la part nord de la illa es troba el famós conjunt dels cinc museus, construïts en un període de 100 anys –
patrimoni de la humanitat por la UNESCO. SI tenim temps, passarem per l’antic barri jueu: sinagoga i cementiri.
Apunts sobre el recorregut:
Bebelplatz (RDA): Antigament Plaça de l’Òpera. El 10 de maig de 1933 fou
testimoni de la crema de més de 25.000 llibres escrits per autors considerats
enemics del III Reich. Fou obra de les joventuts hitlerianes instigades per
Goebbels.
En aquesta plaça hi ha la catedral de St. Hedwig (1747-1773) inspirada en el
Panteó romà. També hi podem veure la biblioteca nacional (Staastbibliothek) i la
Alte Bibliothek, avui Facultat de Dret de la U. Humboldt.
Humboldt Universität (1753): Fundada per l’advocat i polític W. Von Humboldt,
és la universitat més antiga de Berlín i la principal institució acadèmica de l'antiga
RDA. Entre els seus alumnes destaquen: K. Marx. F. Engels o els germans
Grimm. Aquí han exercit la docència els filòsofs Fichte i Hegel; els físics i premis
Nobel Planck i Einstein, i el científic nuclear Otto Hahn.
Gendarmenmarkt (RDA): Antigament era la plaça del mercat. Hi podem veure un monument al poeta Schiller i alguns
edificis significatius:
• Catedrals: La catedral francesa (Französischer Dom, 1701), aixecada per la comunitat hugonota expulsada de
França després de l’Edicte de Nantes; la catedral alemanya (Deutscher Dom 1708, reformada 1993) església
protestant reformista.
• L’Auditori de Música (Konzerthaus,1818) obra de Schinkel, avui és la seu de l’Orquestra Simfònica de Berlín.
Friderichstadtpassagen (edificis comercials): El Quartier 207 correspon a les Galeries Lafayette. L’edifici, gairebé tot
de vidre, ha esta dissenyat per Jean Nouvel. El Quarier 206 ha esta projectat pel grup Pei, Coob, Freed and Partners,
amb formes inspirades en l’arquitectura art déco. El Quartier 206 és l’edifici més gran i és obra de O. M. Ungers.
Zeughaus (Deutsches Historiches Museum): Aquest edifici barroc de principis del s. XVIII ha estat recentment
restaurat i remodelat per l’arquitecte M. I. Pei (autor de la piràmide del Louvre).
IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 6
MIGDIA – TARDA
ILLA DELS MUSEUS (Museuminsel)
Illa entre els afluents del riu Spree. Sabem, per documents del segle XIII, que aquest és el nucli dels primers
pobladors del que avui és la ciutat de Berlín. Al 1999 fou nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A
finals dels s. XVIII les diferents cases reials europees comencen a compartir les seves col·leccions privades amb
el públic. El British Museum, el Louvre, el Prado o la Glyptothek de Munic neixen en aquesta època. És així com
Frederic Guillem III i els seus successors projecten un dels complexos museístics més grans del món.
Nosaltres visitarem dos Museus: El Pergamonmuseum i el Neues Museum
PERGAMONMUSEUM
L'altar de Pèrgam és el que li dóna nom al museu. Avui no es pot visitar: des del passat novembre i durant 5 anys
estaran restaurant-lo. Passejarem per la Plaça del Mercat de Milet (la trepitjaren Hipòdam, Tales, Anaximandre i
Isidor de Milet). És una reconstrucció, ja que fou malmesa durant la II Guerra Mundial. La Porta d'Ixtar, construïda
al segle IV a. C. sota el govern de Nabucodonosor II. També hi ha exposats objectes procedents de les
excavacions realitzades a Babilònia i obres d'art Islàmic (s. VII – XIX).
NEUES MUSEUM
És troba situat al nord del Museu antic, a l’illa dels museus. Fou construït entre 1843 i 1855 seguint els plànols de F. A.
Stüler. El museu fou greument danyat durant la II GM, però ha estat reconstruït i a l’octubre de 2009 s’organizà la
reobertura, Chipperfield fou l'arquitecte responsable de les intervencions arquitectòniques.
Del Neues Museum destaquen les col·leccions d’objectes de l’antic Egipte. La seva obra més famosa és el bust
policromat de Nefertiti, esposa d’Amenofis IV (segle XIV aC).
FREIE UNIVERSITÄT BERLIN
Universitat creada el 1948 al sector occidental, que havia quedat sense universitats. En pocs anys es convertí en la
universitat més gran de la ciutat i del país. Aquesta universitat té des dels orígens un moviment estudiantil amb molta
força i va ser la protagonista a Alemanya de les revoltes estudiantils de 1968. L’edifici més representatiu és la
Biblioteca de Filologia construïda el 2005 pels arquitectes Foster-Partners i és un dels edificis més ecològics
actualment. Gràcies a la Doctora Maria del Mar Vanrell, investigadora del Institute Für Romanische Philologie de la
universitat, ens faran una visita de la universitat, ens parlaran del sistema educatiu alemany i del programa ERASMUS
(la FU té conveni del Programa Erasmus amb la UIB).
IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 8
DISSABTE 7 DE FEBRER
MATÍ
Visita guiada: CAMP DE CONCENTRACIÓ DE SACHSENHAUSEN
Prop de Berlín, a la petita ciutat d’Oranienburg, hi ha el monument commemoratiu i museu al mateix lloc del
camp de concentració. Els nazis hi construïren allà, a partir de 1936, un camp de concentració "modèlic" per a la
capital del Reich que va servir de model pels posteriors camps de la mort. També es va instal·lar allà la central
administrativa per a tots els camps. Els presos eren persones perseguides per les seves conviccions i activitats
polítiques o religioses, per la seva suposada raça o orientació sexual. Després de començar la guerra, també
anaren a Sachsenhausen presos de guerra i estrangers. Entre aquests destaca el fill primogènit d’Stalin. Aquí
moriren opositors polítics, jueus, gitanos, homosexuals, presoners de guerra i testimonis de Jehovà.
Aproximadament uns 30.000 presoners hi foren assassinats.
Després de la guerra, els russos aprofitaren també el camp, confinant-hi sobretot alemanys sospitosos d’haver
estat nazis o anticomunistes. Aquest va ser l’anomenat Camp Especial Soviètic núm. 7.
En total, més de 200.000 persones foren detingudes en el camp fins al 1950. Tots varen sofrir maltractaments,
tortures i fam i desenes de milers varen morir. Sachsenhausen és un espai de la memòria contemporània,
patrimoni col·lectiu per conèixer la barbàrie a la qual pot arribar l’ésser humà i sobretot la dels totalitarismes del
segle XX. Gràcies al compromís dels supervivents es va crear una primera exposició als anys 60 (República
Democràtica Alemanya). Algunes instal·lacions foren reconstruïdes i una altra part del recinte fou usat per l’exèrcit
de la RDA.
ARBEIT MACHT FREI: El treball et fa lliure
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 – París, 23 de març de 1946 ) fou president del govern
de la Segona República entre el 4 de setembre de 1936 i el 17 de maig de 1937. Va traslladar el govern a
València a causa de l'atac feixista contra Madrid. Va dimitir el 1937.
El 1939, després de la derrota republicana, es va exiliar a França. Amb l'ocupació de França el 1940 per part de
l'Alemenya nazi, fou arrestat per les tropes d'ocupació i internat en el camp de concentració de Sachsenhausen,
on va passar la major part de la II Guerra mundial. Va morir exiliat a París.
TARDA
Daimler Art Collection
Daimler AG: empresa multinacional amb seu a Stuttgart, Alemanya, principalment està dedicada a la indústria de
l'automòbil. Les seves marques comercials més conegudes són Maybahc, Mercedes-Benz I Smart.
Exposicions:
Andy Warhol, (Andrew Warhola, 1928-1987) artista estadounidenc, considerat la figura central del “POP ART” (imatges i
temes presos del món de la comunicació de masses aplicats a les arts visuals).
En un principi conegut com a il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pels seus treballs com a pintor,
cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública per la seva pertinença a cercles
socials molt diversos, que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats
de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates.
Va pintar 80 obres diferents models de Mercedes al 1996, per encàrrec de la firma de cotxes, per commemorar el
centenari de l'automòbil.
Willi Baumeister (1889-1955), pintor informalista, fotògraf, escenògraf I tipògraf alemany. Format a l'escola d'art
d'Stuttgart, fou professora de l'escola d'art de Franckfort i Sttugart. Els nazis l'expulsaren de la docència i les seves
obres foren considerades “art degenerat”
Les seves pintures són geometritzants. Després d'un començament figuratiu, amb el pas del temps es converteix en un
artista clarament abstracte. Durant l'època en què va estar prohibit pels nazis va desenvolupar una sèrie de pintures
conegudes com a ideogrames, que són signes purs i en els quals s'adverteixen influències de l'art africà I mesopotàmic.
IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 10
DIUMENGE 8 DE FEBRER
MATÍ
Recorregut guiat
En aquesta visita seguirem el recorregut del mur de Berlín. Al mateix temps, recorrerem la història de la
ciutat entre els segles XVIII i XXI, començant pel carrer 17 de juny, la Porta de Brandeburg i la Plaça de París.
Per la Wilhelmstraße veurem una zona d’importants institucions polítiques, tant del passat como del present.
Coneixerem el gran monument dedicat a las victimes jueves de l’holocaust. Prop de la Potsdamer Platz
veurem mostres de l'activitat constructora dels últims 15 anys.
Als espais urbans més moderns es troben petjades del passat d’una ciutat diferent abans de ser
destruïda a la Segona Guerra Mundial i desfigurada durant la Guerra Freda. Seguint el traçat del mur de Berlín, en
veurem restes. També passarem per l’exposició "Topografia del Terror" sobre el nazisme (nacionalsocialisme). En
aquest lloc hi havia les oficines centrals de les organitzacions més importants de l’aparell opressor de l’Alemanya
nazi. El recorregut acaba la visita a l’antic lloc fronterer Checkpoint Charlie, zona de pas entre el sector soviètic i
el sector americà de Berlín.
APUNTS SOBRE EL RECORREGUT
● Porta de Brandenburg: La històrica Brandenburger Tor (porta de Brandenburg), símbol de la divisió
durant la Guerra Freda, és ara la icona de la reunificació alemanya. Ha estat testimoni de fets
transcendentals. D’estil neoclàssic, dissenyada per D. G. Langhans, està inspirada en els propileus de
l’Acròpolis d‘Atenes. La quadriga, obra de J. G. Shadow, simbolitza la pau. Aquesta escultura,
traslladada a París durant l’ocupació napoleònica, retornà a Berlín el 1814.
La Porta de Bandenburg està situada a la Parisier Platz.
● La Pariser Platz, construida entre 1732 i 1734, va ser fortament destruïda durant la II Guerra Mundial.
Des de 1945 fins a la reunificació alemanya, la Pariser Platz es trobava al costat mateix del límit de sector
que dividia el Berlín Est del Berlín Oest i formava part, des de la construcció de mur, l'any 1961, de la
franja de la mort. Des de la caiguda de l'RDA el 1989, la plaça torna a estar oberta als vianants.
Aquí destaquen dos edificis singulars: el DG Bank, obra de F. Gehry (arquitecte del Museu Guggenheim
de Bilbao), i l’ambaixada Britànica.
● Unter der Linden (RDA): Era l’antic camí que conduïa fins a l’àrea de caça reial (ara Tiergarten). En el
segle XVII es varen plantar el til·lers que donen nom a l’avinguda. Actualment és una zona comercial i
turística.
● Hotel Adlon (1907): Hotel luxós. S’hi han albergat personalitats com Greta Garbo, Enrico Caruso i
Charles Chaplin.
● Ambaixada Russa (1948): Edifici monumental d’estil stalinista, recorda un palau neoclàssic, però les
escultures dels déus de l’antiguitat han estat substituïdes per herois de les classes obreres. És conegut
com el pastís de boda.
● Checkpiont Charlie: Alpha, Bravo, Charlie... L’alfabet fonètic nord-americà va inspirar el nom del tercer lloc de
control aliat de Berlín després de la II GM. Símbol de la Guerra Freda, va ser la porta d’accés entre les dues
meitats de la ciutat entre 1961 i 1990.
● Monument a l’holocaust: Situat al sud, obra de P. Eismann, recorda els jueus assassinats pels nazis.
● Postdamer Platz
Símbol del renaixement del Berlín unificat. Aquest
espai va ser reorganitzat per diverses multinacionals,
com Daimler, Chrysler i Sony, i es va convertir en el
major projecte urbanístic de Berlín. Avui és un dels
nuclis més dinàmics, joia de l’arquitectura moderna
creada per arquitectes-artistes com Renzo Piano,
Helmut Jahn i Arata Izozaki.
Edificis/Arquitectes
Beisheim Center: acer i vidre, obra de Hilmer, Sattler i Albrecht. Reinterpretació del Rockefeller Center de NY.
L’edifici alberga habitatges i hotels de luxe (un sol apartament va costar 5 milions de dòlars).
• Arkaden: edifici amb unes 140 botigues i restaurants. Projectat per R. Rogers (arquitecte del Centre Pompidou
a París, juntament amb Renzo Piano).
• Sony Center: Edifici dissenyat per Helmut Jahn (arquitecte de la seu de la Unió Europea a Brussel·les) és el
complex arquitectònic més gran de Berlín. Ocupa una superfície de 4013 m2, construïts amb acer i vidre. És la
seu de la Sony a Europa. També hi podem trobar altres serveis destinats a l’oci. És interessant la Plaça central,
amb sortidors d’aigua de diferents colors i formes, coberta amb vidre i bigues d’acer, recorda una roda de
bicicleta.
Filmmuseum: museu del Cinema, situat en el Sony Center.
Daimler Chrysler Quartier: Conjunt de 19 edificis dissenyats en diferents
estils seguint un pla comú projectat per Renzo Piano i C. Kohlbecker
(arquitecte de les pistes de salts de Sochi). En destaca l’edifici groc
coronat per un cub verd. A prop d’aquí hi podem trobar l’ascensor més
ràpid d’Europa, la rèplica del primer semàfor automàtic de Berlín (1924), i
nombroses escultures, entre les quals desataquem la de Tinguelly,
MetaMaxi, alimentada per nombroses màquines.
A prop de la Potsdamer Platz es poden observar projectes d’Arata
Isozaki (Berliner Volksbank, arquitecte del palau Sant Jordi de Barcelona)
i de Rafael Moneo (Gran Hiatt Hotel, arquitecte de la Fundació Pilar i
Joan Miró a Palma, Illa Diagonal a Barcelona)
IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 12
MIGDIA
REICHTAG (PARLAMENT ALEMANY)
L'edifici del Reichstag és al barri del Tiergarten, en el districte Mitte de Berlín. Va ser la seu del Reichstag en
temps del II Imperi Alemany (1871-1918) i més tard del parlament de la República de Weimar (1919-1933). Des de
1994 s'hi reuneix cada cinc anys la Convenció Federal (Bundesversammlung) per a triar el president d'Alemanya
(Bundespräsident). Des de 1999 és el lloc de reunió del parlament alemany (Bundestag). La seva denominació
oficial és Plenarbereich Reichstagsgebäude, que significa "recinte de plens de l'edifici del Reichstag".
L'edifici, dissenyat per Paul Wallot, va acabar de construir-se en 1894, seguint un estil neo-renaixentista. En 1933
va ser víctima d'un incendi provocat, l'autoria del qual no va arribar a esclarir-se del tot. Al final de la Segona
Guerra Mundial, durant la batalla de Berlín, va ser escenari de cruents combats i va resultar seriosament danyat. A
la dècada dels 1960 es van realitzar les reformes més urgents.
Situat al nord de la Porta de Brandenburg , el Reichstag ha estat la seu del Parlament alemany (Bundestag) des
de 1999, després de la reforma duita a terme per Norman Foster. L’arquitecte va modernitzar l’edifici conservant
l’estructura neorenaixentista del s. XIX, i cobrint-lo amb una cúpula de vidre amb una galeria panoràmica.
TARDA
SCIENCE CENTER SPECTRUM
Una de les visites més interessants per als alumnes de ciències serà l’Spectrum. Aquest és el centre científic més
important de la ciutat. Disposa de laboratoris i s'hi poden realitzar experiments.
Són 1400 metres quadrats, quatre plantes on podem trobar experiments de percepció, física i tecnologia: òptica,
mecànica, electricitat, matemàtiques, astronomia, TIC, música...
VESPRE: sopar a la Fersehturm
Alexanderplatz
Era coneguda antigament com la plaça dels bous pel mercat de bestiar i de llana que s’hi celebrava. Avui els
berlinesos escurcen el seu nom i li diuen Alex. Destruïda durant la II G. Mundial, l’actual imatge és fruit de la
reconstrucció socialista dels anys 60. Aquí, el dia 4 de novembre de 1989 més de 700.000 persones protestaren
contra el règim. Cinc dies més tard queia el Mur de Berlín.
Marx-Engels Forum
Plaça inaugurada per Eric Honecker. Els pares del socialisme miren cap a la torre de la televisió. En els relleus es
destaca la feliç vida en el socialisme i la inhumanitat del capitalisme.
Rotes Rathaus (1861, ajuntament)
Edifici neorenaixentista, tot i que la torre del rellotge recorda una torre gòtica. El fris representa escenes i personatges
de la història de la ciutat. Aixecat amb maons vermellosos, rep el nom d’ajuntament vermell. Fou la seu de l’ajuntament
del Berlín est i actualment hi han les dependències de la batlia.
Marienkirche
Església iniciada durant el gòtic (1280) ha sofert nombroses remodelacions fins al s. XX.
Fersehturm (torre TV)
Amb 365 metres, és la construcció més elevada de la ciutat. Construïda per H. Hanslman al 1969, la torre de televisió té
l’estructura de formigó i metall. Volia ser un símbol de la superioritat de l’Alemanya de l’Est. A més de 200 metres hi
ha el mirador i un restaurant amb un cafè giratori que fa una volta completa cada hora i mitja. Els berlinesos l’anomenen
l’escuradents.
IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 14
ALTRES ESPAIS DE LA CIUTAT
● BERLINER DOM
Catedral de Berlín. Iniciada al 1747, d’estil barroc, ha sofert remodelacions
fins al 1905. És un antic lloc d’enterrament de la dinastia Hohenzollern. En
podem destacar la cúpula, de 95 metres d’altura, i l’orgue, de 7200 tubs.
● DIPLOMATENVIERTEL
Després de la II G. Mundial, la majoria de països traslladaren les seves ambaixades a Bonn. Després de la
unificació, en un reduït espai urbà hi podem trobar les ambaixades de Japó, Mèxic, Turquia, Egipte, Itàlia,
Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia i Islàndia.
● Ka De We (1907)
Kaufhaus Des Westens. Després del Harrods, són els magatzems més importants d’Europa. La seva oferta és
àmplia i selecta. Destaca la secció d’alimentació. Tenien com a eslògan “el client és un rei, i el Rei és un client”.
● TIERGARTEN
És el parc més gran de Berlín: ocupa més de 200 hectàrees.
Antigament era propietat de la família reial i estava reservat
per a la cacera. Fou transformat en jardí públic durant la
primera meitat del segle XIX. Destrossat per la II G. Mundial i
pel fred hivern del 1946/47, el parc ha tengut una important
repoblació vegetal. D’aquest espai en destacarem la Columna
Triomfal, erigida en ocasió de la guerra prussiano-danesa; el
Zoo, amb més de 14.000 inquilins, i l’Aquari ,que ocupa tres
plantes.
• HAKESCHEN HÖFE: Al 1906, al barri jueu de Berlín,
construiren edificis diversos: habitatges, oficines i petites
fàbriques o tallers. Són edificis que es connecten per mitjà
passatges que uneixen vuit patis interiors, enmig d'edificis
d'arquitectura modernista. Als anys 90 es restauraren els
edificis i es donà un ús cultural a la zona. Hi podem trobar
un teatre, un cinema, restaurants, botigues... És un lloc on
es conjuguen l'arquitectura, la cultura i el disseny.
IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 16