Upload
others
View
11
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
L’expressióoralProgramaSènior
UdL
FloraGrífolAldabó
2009-10
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 2
ÍNDEX
1‐Introducció................................................................................................................................3
2‐Objectiusdel’assignatura...................................................................................................4
3‐Autotest......................................................................................................................................5
4‐Introduccióal’expressióoral..........................................................................................8
5‐Elprocésdecomunicació..................................................................................................9
5.1.Comunicacióverbal..........................................................................................11
5.2.Comunicaciónoverbal....................................................................................11
6‐Tipusd’interaccionscomunicatives...........................................................................15
6.1.Situacionscomunicativesquotidianes....................................................15
6.2.Situacionscomunicativesformals.............................................................16
6.3.Situacionscomunicativestècniques.........................................................18
7‐Teoriessobrelacomunicació........................................................................................20
7.1.Elsprimersoradors..........................................................................................20
7.2.L’EscoladelaNovaComunicació...............................................................21
7.3.ProgramacióNeurolingüística(PNL).......................................................24
8‐Elmissatge............................................................................................................................27
9‐Elssuportstècnics.............................................................................................................30
10‐Calendariiavaluaciódelesactivitatspràctiques.............................................34
11‐Bibliografiaiwebgrafia................................................................................................35
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 3
1INTRODUCCIÓ
Avuidia,aconseguirunabonacomunicacióinterpersonalésunadelesfitesmésimportantsquepodenassolir‐se.Vivimenunasocietatonlavirtualitatenlacomunicacióésomnipresent(mitjansdecomunicacióiInternet)totiqueaquesttipusdecomunicacióqueesfademanerapresencialesvalorendemaneradiferentperquèlasegonarequereixunaaturadaenlanostraagenda,enlanostrafeinaoenlanostravida.Enlacomunicaciópresencial,amés,tenimpossibilitatd’incidirdemaneradirecta,detenirfeedback.Atravésdelacomunicació,construïmlesimatgesqueformenelnostrepensament,mantenimrelacionsinterpersonals,definimlanostraculturaivalors,coneixemlarealitatipodemadaptar‐nosaunmóncanviant.Lacomunicacióésunaeinadedesenvolpamentdelapersona,delgrup,delesorganitzacionsitambédelasocietat.Sovint,lasatisfacciópersonal,comercialosocialvaassociadaalacapacitatquetéunapersonadecomunicarclaramentalsaltreselquesent,desitjaopensa.Consegüentment,l’habilitatdeparlarenpúblicésfonamentalperaconseguirreeximententotselsnivells.Elcontingutd’aquestaassignaturaestàpensatiestructuratambelpropòsitd’ajudar‐nosamillorarleshabilitatscomunicativesalhoraqueinteractuemamblesnovestecnologies,unaeinaquesovintacompanyalesintervencionsoralsenpúblic.Independentdeleshabilitatsqueenssóninnates,cadascundenosaltrespotmillorarl’operativitatdelasevacomunicacióoralilespràctiquescontinuadesaixíenshodemostraran.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 4
2OBJECTIUSDEL’ASSIGNATURA1.Conèixerelsconceptesbàsicsilateorianecessàriaperalamilloradelescomunicacionsorals.2.Adquiririsaberaplicartècniquesqueincideixinpositivamentenlanostraexpressióoral.3.Conèixerelssuportsinformàticsi/omecànicsquepodenfacilitarelsdiscursosorals.4.Sercapaçosdeduratermeunaexposicióoraldetemàticadiversaambl’ajuteficientdesuportsinfomàticsi/omecànics.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 5
3AUTOTESTIpercomençar,faremunautotestpertaldeconèixerunamicaméslesnostreshabilitatscomunicatives.CREUSQUEETCOMUNIQUESBÉ?
1. Elsmeusamicspensenquesóc:a) moltxerraireb) nimoltnipocxerrairec) pocxerraire
2. Jotinclaimpressióque:
a) xerromoltb) noxerronimoltnipocc) sócpocxerraire
3. Emsentomillor:
a) parlantambtothomb) parlantnomésambelsamicsc) escoltantelsaltresd) estantsol
4. Quanemtroboambgentquenoconec:
a) parlonormalment,comsempre,b) parlopocc) nomésescoltod) callo
5. Percomunicar‐meambelsaltres,m’estimomés:
a) parlarb) escriurec) tantmefad) niparlarniescriure
6. Quanparlo,se’mpotescoltar:
a) desdellunyb) almeuentornc) nomésdemoltaprop
7. Al’horadeparlar,articuloelssons:
a) ambfacilitat,demaneraclara,b) ambcertadificultatc) ambmoltadificultat
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 6
8. Durantunaconversaoundebata) gesticuloadequadamentb) gesticuloexageradamentc) nogesticulogens
9. Quanparloambunaoméspersones,solcmirar‐lesalsulls:
a) sempreb) avegadesc) gairebémai
10. Sihed’exposaruntemaaclasse:
a) l’exposoambmoltaseguretatb) tincforçanervisc) gairebénopucparlar
11. Enundebat,hiparticipo:
a) sempreb) nomésquaneltemam’interessac) comptadesvegades
12. Sihedellegiruntextaclasseenveualta:
a) m’agradab) acceptodellegir‐loc) prefereixonohaver‐lodellegir
Encerclalestevesrespostessegonssiestractadea),b),c)od)
A 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
B 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
C 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
D 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 7
RESULTATSPREDOMINAAEtsunapersonamoltcomunicativaisociable,perònocreguisquedomineslestècniquesd’expressióoralindispensablesperexpressar‐teambèxitassegurat.L’assignaturat’hiajudarà.Comunicativamentparlant,podràsesdevenirunapersonaafableisocialmentpreparada.PREDOMINABNotensgairesdificultatspercomunicar‐te,peròsolsambaixònon’hihaprou.Hasdesermésexpansiuamblagentencaraquenosempreetvinguidegust.Lavida,hosapsproubé,ésmoltduraiexigeixquetotsesdevinguembonscomunicadors.Treballaaquestaassignaturaambentusiasmeihoaconseguiràs.PREDOMINACiDHasdesortirdelatevaclosca,lavidat’hodemana.Jahodeienelsil·lustresBernatMetgeiGonzalodeBerceo:dissimula,mostra’tunpèlmésagressiu—encaraquenohosiguis—.Lasocietatnecessitabonscomunicadors.Tuenpotsserun.Noméscalquesegueixiselsconsellsiorientacionsdelaprofessoradel’assignatura.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 8
4INTRODUCCIÓAL’EXPRESSIÓORALQuanparlemd’expressióoral,acostumemadefinir‐laencontrastambl’expressióescrita.Mentralaprimeratélescaracterístiquesd’unacomunicaciócanviantivariable,lasegonaésestàticaiinamobible.
EXPRESSIÓORAL EXPRESSIÓESCRITA
immediata(repetició) atemporal
dinàmica(improvisació) estàtica
interactiva(adaptació) unidireccional
EXPRESSIÓORAL EXPRESSIÓESCRITA
Usaoracionsméssimplesidirectes Usaunitatsméscomplexes(subordinació)
Faúsd’entonacióigestos Faúsdepuntuacióid’ajudesgràfiques
Sempreestàcontextualitzadaipotutilitzarexpressionsmésambigües.
Estàdescontextualitzadaipertant,necessitad’unaexpressiómésexacta.
Dinsdel’expressióoral,però,tambéhihadiferènciesiunagradaciódeformalitatsivalorem,perexemple,unaconversaentreamicsounaconversaambpersonesqueacabemdeconèixer.Ladiferènciatambéésòbviasicontrastemunacomunicaciófetaalscompanysdefeinaambunacomunicaciófetaadesconeguts.Mentrelaconversanormalmentésimprovisadaiespontània,eldiscursoralnecessitaplanificació,hadetenirunmínimdeformalitat,s’ajudadelsgestosihihaunsrolspredefinits.Abans,però,d’entrardepleAcomprepararunacomunicacióoral,hemdeconèixerquèéslacomunicacióicompodemmillorar‐ladesdediferentspuntsdevista.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 9
5ELPROCÉSDECOMUNICACIÓEnelcasquealgúenspreguntéssisabemparlar,gairebétotsrespondríemafirmativament.Defet,però,enshauríemdedemanarsihosabríemferenqualsevolsituaciócomunicativa:perexemple,enpresentaralgunpersonatgefamósoenparlardavantd’unauditori.Enaquestessituacions,probablementcomençaríemadubtardelesnostrescapacitatscomunicatives,iésquel’úsdelallenguaoral,allòquecreiemquedominem,esregulaperunsprincipisqueestandeterminatsperlasituaciócomunicativa,ésadir,pertotesaquellesconvencionssocialsquefanquecadadiscursoraltinguiunescaracterítiquesdeterminadesqueeldefineixen.Hihacomunicaciósemprequeunapersonainflueixsobreelcomportamentdel’altra.Lacomunicacióesdónanotansolsverbalment,sinótambémitjançantlanostrapresènciafísica(presentemunaimatgeatravesdelaqualelsaltresfaninferènciessobreelnostreestat,elnostrepensament,lanostrapersonalitatobéelsnostresdesitjos).Aixòtambééscomunicar:ambelnostreaspecteexteriorenviemmissatgesinconscientment,quesóndetectatsperaltes.
Entotacomunicacióintervéunemissor,queelaboraunmissatgequeapuntaaunarealitat(referent)iquetransmetaunreceptoratravésd’uncanal(auditiu,visual,tàctil),mitjançantuncodicompartit(català,castellà,anglès...)ienuncontextosituaciódeterminats.Nomésespotparlardecomunicacióenelvertadersentitdelaparaulaquanelreceptortél’oportunitatd’expressar‐serespectealmissatgedel’emissoriesprodueixlaretroalimentació.
RETROALIMENTACIÓL’emissorcodificadorcomportaaspectesqueajudaranodificultaranlafidelitatcomunicativasegonslesseveshabilitatscomunicatives,lessevesactituds,elnivelldeconeixementsobreallòdelqueesparlaolasevaposiciósociocultural.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 10
Elreceptorésbastantsimilaral’emissor,jaque,quanparlemdecomunicacióinterpersonal,esreferimalamateixapersona.Totselsfactorsquecondicionenl’emissorelspodemaplicartambéalreceptor,pertant,influenciaranal’horad’escoltar,llegiripensar.Elmissatgeéselproductefísicveritabledel’emissor.L’escriptura,eldiscurs,lapintura,elgest,etc.sónelsmissatges.Elcodipodemdefinir‐locomungrupdesímbolsquepotserestructuratdemaneraquetinguisignificatperaalgú.Lamúsica,lapintura,elball,elsidiomes...sónexemplesdecodis.Elcontingutéselmaterialdelmissatgequehaestatseleccionatperl’emissorperexpressarelseupropòsit.Eltractamentdelmissatgesónlesdecisionsqueprenl’emissorenseleccionariestructurarelscodisielscontinguts.Elcanalpotsignificartrescosesdiferents:d’unabanda,lesmaneresdecodificació;d’unaaltra,elsmecanismesdedecodificació;iperúltim,elsvehiclesdelmissatge(mitjansdetransport).Lesoneslluminosesilessonoressónexemplesdecanalsdecomunicació.Encomunicar‐nos,hemdetriarquintipusdecanalutilitzar,pertant,hemdedecidirquinstipusdemissatgeshemdetransmetreoralment,visualment,físicament...Elcontingut,elcodiieltractamentdelmissatge,sensdubte,estarancondicionatsperlanostraelecciódecanals.
Laràdio,laTVilapremsasónelsvehiclesqueformenpartdelcanal,demaneraqueelsmissatgesquecanalitzenpodenserescoltats,visualitzats...Laretroalimentaciórepresental’oportunitatdelreceptordereproduirelqueharetingutdelnostremissatge,demaneraquel’emissorhopotcompararambelquehavolgutexpressar.Aquestainformaciódelreceptor,retroalimentacióofeedback,permetal’emissorsabersielseumissatgehaestatentèsilarepercussióquehatingutsobreelreceptor;gràciesaaixòpotmodificarelspropersmissatgesquetransmeti.Enunsentitmésampli,laretroalimentacióofeedback,éstotalainformacióqueelsubjecterep,mitjançantlesreaccionsverbalsinoverbalsqueelseucomportamentprodueixsobreelsaltres.
Gràciesalaretroalimentaciópodemaprendreaveure’nsnosaltresmateixostalcomensveuenimodificar,sical,lesconductesfuturesambvistaamillorarlesnostresrelacionsinterpersonalsilacomunciació.Altresaspectesquecondicionenelprocésdecomunicaciósón:
a) elsconeixementscompartits,ésadir,coneixements,creences,opinions,etc.,quetenenencomúelsinterlocutors(emissorireceptor).
b) laintenciódel’emissor,elqualintentaaconseguirunpropòsitdeterminat:informar,demanarunfavor,felicitaralgú,interessar‐seperalgú...
c) Larelacióentreelsinterlocutors:lesdiferènciessocials,d’edat,sexeoprofessióquehihaentreemissorireceptor.Perexemple:untractecortèsirespectuósentrealumneiprofessorfacilitalafluïdesacomunicativa.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 11
Lamancadedominid’algund’aquestsfactorspotdificultarunabonacomunicació.Aquestfenomens’anomenasoroll.Al’horadecomunicar‐nosoralment,disposemdedoscodisperexpressardemaneraclaraiprecisaallòquevolemdir:lesparaulesielcos.5.1.COMUNICACIÓVERBALQuanunapersonaparla,calqueelseumissatgesiguicomprèsperl’interlocutor.Peraixòésnecessariqueesdoninlescondicionssegüents:
• Pronunciació.Elmissatges’hadepronunciardemaneraclara,articulantcorrectamentelssonsvocàlicsiconsonàntics.
• Volumdelaveu.Calutilitzarunvolumdeveuadequatd’acordambladistànciaquehihaentreemissorireceptor,ilaintesitatdelssorollsambientals.Unmajorvolumdeveutambéserveixperdonarmésexpressivitatièmfasialmissatgequeesvolcomunicar.
• Velocitat.Algunespersonessolenparlarmassadepressa.Així,unapartdelmissatgenoéscaptatpelsdestinataris.Altrespersones,encanvi,parlenambexcessivalentitud,cosaqueprovocamonotoniaiavorriment.Lavelocitatdeldiscurss’had’ajustaraltipusdepensamentosentimentquel’emissorvolexpressar.
• Pauses.Lespausesconstitueixenunafomadepuntuacióoraliserveixenpecanviarl’entonació,elritmedelmissatgeiperajudaramantenirl’atenciódel’interlocutor.
• Entonació.L’entonacióestàestretamentrelacionadaalacomunicacióoral.Unmateixmissatgepotarribarasignificarcosesdiversessegonsl‘entonacióqueselidoni.Generalment,l’entonacióvalligadaal’estatanímicdel‘emissor(sentitments,emoció,nervis,etc.peròtambéserveixperevitarlamonotoniadelmissatged’acordambeltoques’hivoldonar....L’entonaciópotserascendentodescendent.L’ascendentsolsignificarinterrogació,indecisióodubte.Ladescendentsuggereixdeterminació,seguretat,decisióoconfiança.Unaentonaciómixtasolexpressarironia.
5.2.COMUNICACIÓNOVERBALEnlamajoriadecomunicacionsoralscaraacara,l’intercanvidemissatgesentreelsinterlocutorsnosolsesduuatermemitjançantellenguatgeverbal,sinótambéatravésd’uncodinoverbalqueprovédelcos,delamaneradevestir—ielscorresponentscomplements—idel’espaifísicquecomparteixenelsinterlocutors.
• L’expressivitatcorporal.Quanesparladel’expressivitatcorporalesfareferènciaatotselsgestosqueconfigurenelllenguatgedelcos:l’estructurafísica(personesaltes,baixes,primesograsses),lasituaciódelcosmentreparlem(asseguts,caminant,amblescamescreuades,quiets...),l’expressiódelacara,lamiradaolagesticulaciódebraçosimans.
• Lacara.Elsgestosdelacarasónmoltimportantsenlacomunicacióoral,jaquereflecteixenl’estatanímicd’unapersona.Lainsatisfacció,l’alegria,eldesinterès,elmalhumor...esmanifestenmitjançantl’expressiódelacara.
• Lamirada.Totssabemqueelsullssónlapartmésexpressivadelacarai,pertant,laqueenspotdonarmésinformació.Atravésdelamiradas’estableixelcontactecomunicatiuentreelsinterlocutors,escontinuaunaconversaosesap
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 12
quancalacabar‐la;ésadir,elsullsserveixenperregularelcontactecomunicatiu.Laduradadelamiradaitambélamanerademirarpodenexpressardiversossentimentscomaraeldesig,lapassió,l’enveja,quedefineixencoméslarelacióentrelespersones.Elfetd’evitardemanerasistemàticalamiradatéconnotacionsnegatives:potsignificarpor,menyspreu,sentimentd’inferioritat,etc.
• Lesmans.Elsmovimentsdelesmanstambécomuniquen.Sovintaclareixenoreforcenunmissatgeverbal,peròmoltesvegadesreflecteixenemocionsdemanerainvoluntària.Generalment,lespersonestenimunestilpropidegesticularqueinformadelanostrapersonalitatilanostracultura.Cadacomunitatposseeixunasèriedegestoscodificatsquevariend’unaculturaaunaaltra.
Normalment,lamirada,lamímicadelacaraielmovimentdelesmansestaníntimamentassociatsiformen,conjuntament,unllenguatgemoltpotent.Caltenirpresentqueenunmissatgeoral,elsmotsconstitueixenun7%deltotal;l’entonació,un38%;ielllenguatgegestual,un55%.
Elsestàndardsdelacomunicaciónoverbalvariend’unaculturaaunaaltra.Hemdetenirpresentquetansolsunpetitpercentatgedelaimpressióqueproduïmalsaltresderivadelacomunicaciópuramentverbal,ésadir,delesparaules.Elquetéunmajorimpactesónelsmissatgesnoverbals.
Aquesttipusdemissatgesinclouentoteslesmaneresdecomunicació,comelsfactorsanalitzatsabansotambé,eltimbredelaveuil’entonació,lavelocitatdelaparla,larespiració,laposturaoposició,
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 13
l’expressiófacial,elcontactevisual,elsmovimentsoculars,lamesuradelesninetesdelsulls,lesdistànciesoterritoris,elsgestosomoviments,lavestimenta,elssímbolsdel’estatusobéaltresobjectes....Enelsdarrersanyss’hapublicatiescritmoltsobreeltemaihihatotaunasèriededenominacionsperreferir‐seaaquestacomunicaciónoverbal(entred’altres,esparladel«llenguatgedelcos»,dela«comunicaciócorporal»,etc.)Elllenguatgecorporalhaestatdescritpermoltsautorscomlallenguaquetotsparlemperòquemoltpocsentenem.Elllenguatgecorporalésaquellquemillorensinformadelquerealmentvolunapersona.Ningúqueparliambnosaltresnopodràevitarqueelseucos«parli»d’unamaneranoverbal.Sensequeensn’adonem,elnostrecosenviaal’exteriortotaunasèriedesenyalsquenosónresmésqueunreflexdelesactitudsqueassumimdinselnostrecervelliqueestransmetenimmediatamentalesdiferentspartsdelnostrecos,elqualresponmitjançantunesaccionsoexpressionsconcretes,ésadir,ambunllenguatgecorporal.
Unacosaéspoderinterpretarelllenguatgecorporaldel’altrapersonail’altraéselfetdedominarelnostrepropillenguatgecorporaliatendrealasevacongruènciaambelmissatgeverbalques’estàenviant.Algunsexemplesdelaimportànciadelllenguatgecorporalsónelsd’actors,mestres,instructors,venedors,etc.Lesparaulesutilitzadesfreqüentmentsónlesmateixes(ogairebélesmateixes)peròeltriomfoelfracàsdepènabsolutamentdeldominidelllenguatgecorporalidelgrauambelquallessevesparaulesielseucosenviïnelmateixmissatge.Interpretarelllenguatgecorporaldelsaltresrequereixentrenament,peròpotfer‐se.Podemesbrinarsilapersonaambquiparlemensestàenganyant,estàavorrida,impacient,interessada,aladefensiva,d’acordoendesacord.Podemtambédeterminarsiestàoberta,nerviosa,calculant,enfadada,preocupada,insegura,etc.Tambépodemdiferenciarentreelllenguatgeconscientil’inconscient.Exemplesdellenguatgecorporalconscientserienposarelditdavantdelsllavisperindicarquenofemsoroll,posar‐seunamàal’orellasignificantquenosentimelqueensestandient.D’altrabanda,exemplesdellenguatgeinconscientsón:
‐ladilataciódelesninetesdelsullsquancreixl’interès.‐lesespatllesaixecadesquans’estàtens.‐tocar‐seelnasolabocaquantenimundubteo‐inclinarelcapauncostatqueenscridal’interès.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 14
Lalíniadivisòriaentreaquestllenguatgeconscientiincoscientnoestàmoltclara;així,unapersonapotinclinarintencionadamentperdemostrarinterèsperòunaaltrapersonaqueestiguiescoltantunaconferènciainteressantinclinaràtambéelcapinconscientment.Quanllegimelllenguatgedelcos,nopodemrefiar‐nosd’unsoldetalliextreure’nconclusions;perexemple,sialgúestocaelnasiescobreixparcialmentlabocaquanparla,podríemveureunamostrad’inseguretat.Peròésinseguretatpelqueestàapuntdedir,percomseranrebudeslessevesafirmacions,opotserperquèestàapuntd’esternudar?Peraconseguirunaimatgeraonablementbonadelesideesisensacionsdel’altrapersonapartintdelllenguatgecorporal,hauríemdevalorartotselssenyalsdelcosconjuntamentiveure’lsdinsdecontextdelasituacióactual.Perserraonablementprecís,comamínimtressenyalshand’apuntaralamateixadirecció.Vegem‐nearaalgunsexemples.Lesninetesdilatadesdelsulls,abandadepocallum,podenimplicarungraninterès,sinceritat,franquesa,espontaneïtat,consumd’alcoholi/ocertesdrogues,relaxacióibenestar.Lesninetesconstretes,moltallum,faltad’interès,desconfiança,rancúnia,cansament,estrès,pena,ressaca,consumdedrogues,hostilitat.Elsnensacostumenatenir‐lesforçadilatadesperquèl’interèspelmónqueelsenvoltaéstambémésgran.Fixar‐seenlesninetesilaposiciódelabocailescellespotserunbonindicadordelquepensaosentunapersona.Lesespatllesencongidessónfruitd’unasituaciótensamentrequeenlasevaposiciónaturalindiquentranquil·litat.Lesespatllesaixecades,elscapsbaixosielsllaviscaigutsensindicarancautela,tensió,negativitat,finsitothostilitat.Elcapaixecatpotvolerdirfranquesa,interès,actitudtriomfant,controldelasituació.Elcapabaixat,dubtes,frustració,conformisme,desinterès,poriinseguretat.Elcapinclinat,interès,curiositat,possiblecoqueteig.Laposiciódelcapidelesespatlleshad’interpretar‐sealmateixtempsperfer‐seunaideadelatensiódelapersonaobédelasevaespontaneïtatodelseuescepticisme,lasevasatisfaccióodisconformittatitambédelgraudecontrolsobrelasiutació.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 15
6Tipusd’interaccionscomunicatives:6.1.SITUACIONSCOMUNICATIVESQUOTIDIANES: 6.1.1.Lecturacomunicativa.Enlalecturacomunicativas’handedonarunescondicionsprèviescomara:
‐ Calquesobreeltextqueesvolllegirhihagiunabonail·luminació.‐ Enprimerlloc,enfaremunalecturasilenciosaquedesprésenspermetràfer‐hi
lespausesiposar‐hil’entonacióadequada.‐ Ésconvenientvisualitzarlafraseifixar‐laapartirdelsseussintagmes.
Lecturaenveualtavoldircomunicaral’auditoriunainformacióquesiguiaudible.Pertant,cal:
‐ Utilitzarunvolumdeveusuficientperquètothomenspuguisentir,enrelacióamblesdimensionsdelasalaialaquantitatdegentqueformil’auditori.
‐ Pronunciarelssonsamblamàximacorreccióiclaredat.‐ Llegircadatipusdetext(literari,tècnic,col·loquial...)ambeltoapropiat.‐ Adequarl’entonacióalssignesdepuntuació.‐ Variareltopertrencarlamonotoniad’acordambelcontingutdeltext.
6.1.2.Narració.Explicarunahistòria,unesdeveniment,unfetrealoficticiéselseuobjectiu.Desd’aquestaperspectiva,elgènerenarratiuenglobatantlesnotícies,elsrelatsolesnovel·lescomtambéelsinformesifinsitot,elsacudits.Enunanarracióhihaunnarradorobjectiuosubjectiu,realofictici,literariono,ques’expressaenprimera,segonaotercerapersonadelsingularodelplural.Elsesdeveniments,fetsohistòriesqueexplicapassenenunespaiienuntempsdeterminats,ambunspersonatgesques’interelacionenique,pervoluntatpròpiaoperaccident,interveenenlesaccionsnarratives.Elscontes,perexemple,formenpartdelanarrativapopulardetransmissióoral,tambéanomenadarondallística.Aquestscontesorondallesneixendelanecessitatdecomunicacióentreelsmembresdecol·lectiusfamiliarsodepobles,idelatransmissiódevalorsmoralsqueenalteixenelbéicondemnenelmal.Enunaèpocaenquènohihaviaelsmitjansdecomunicacióactuals,lesnarraciosoralsvanserlamaneradetransmissiód’aquesteshistòriesdegeneracióengeneració.Peraquestaraóhansofertimportantscanvisalllargdeltemps.D’aquí,també,lagranvarietatdeversionsques’hanconservatdelamateixahistòria.Elllenguatgeacostumaasermoltplaner,col·loquialiadequatalavarietatdialectalpertalquepuguiserentèspertothom. 6.1.3.Descripció.Descriurepersones,animalsopaisatgesvoldirexplicar‐neelstretsessencialsperquel’auditorisàpigacomsónidequèodequiesparla.Perferunadescripciófafalta:
‐ Queobserveuidestaqueuelstretsméscaracterísticsdelapersona,animal,objecte,etc.,queesvoldescriure.
‐ Queordeneud’unamaneradeterminadaelstrets:dedaltabaix,d’esquerraadreta,delgeneralalparticular,...
‐ Queutilitzeuunllenguatgeclariconcretmitjançantlaprecisiólèxicadenomsiadjectius.
‐ Queuseuelsverbsenpresentoenpretèritperfetd’indicatiu.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 16
6.1.4.Conversa.Unadelesprincipalsactivitatssocialsdelespersonesésconversar.Laconversaésl’intercanviverbalentredosomésinterlocutorsenunasituaciómésomenysinformal.Serveix,bàsicament,perestabliromantenircontacteentrelesdiversespersonesquehiparticipen.Generalment,laconversaésunaactivitatcomunicativadirecta,caraacara,peròavuidiacadavegadaprenmésprotagonismelaconversatelefònica.Entotsdoscasosdistingirementresituacionscomunicativesformalsiinformals.
Eldiàlegpresentaunesformesdecortesiaidetractamentdiferentssi,posempercas,parlemambunamicoconegut,obéambundesconegut.Malgratqueenlaconvesatelefònicalacomunicaciógestualdesapareix,podemrebreinformaciócomplementàriaatravésdeltodelaveu,elssilencis,lespauses,etc.,queensfacilitenunamillorcomprensiódelmissatge.
Enunaconversa,siguidirectaoatravésdeltelèfon,caltenirencomptelespautessegüentsbàsiques:
‐ Parleuambclaredat,sobretotpertelèfon,jaquenopodemobservarlesreacconsfísiquesdel’interlocutor.
‐ Nointerrompeul’interlocutor.Calrespectarelstornsdeconversa.‐ Sigueubreus,sino,avorrireul’interlocutor.‐ Adapteu‐vosalcontextdel’interlocutor:sinohofemaixí,espotproduirla
incomunicació.Assegurem‐nos,doncs,queelnostremissatges’hacomprès.
6.2.SITUACIONSCOMUNICATIVESFORMALS. 6.2.1.Recitació.Éscomunicaroralmentelssentimentscontingutsenunpoemaal’auditori.Perquèesprodueixiaquestacomunicaciócaltenirencompteelsaspectessegüents:
‐ Articuleusíl·labesilletresambmoltaclaredat,sensemejar‐vos‐encap.‐ Entoneubéd’acordambelssignesdepuntuació.‐ Marqueuambclaredatelsaccents,sobretotelsdefinaldevers.‐ Sincronitzeuelcontingut,eltoieltimbredelpoema.‐ Reguleulaparauladeltextambelsgestosiamblaposturadelcos.‐ Nousmostreuexcessivamentafectatseneltoinofeuunacantarellamonòtona.
6.2.2.Exposicióoral.Ésunaformadecomunicacióqueconsisteixapresentariexplicarordenadamentunesideesounsconeixementssobreuntemadavantd’unauditoriambl’objectiud’informar‐lo.Compreparar‐la?Unaexposicióoralpotimprovisar‐se,evidentment,perònormalments’hadeprepararambantelació;aixòpermetquel’oradorvencibonapartdelesdificultatsquepresenta:nervis,tempslimitat,plad’actuació,etc.Lespassesquecalferpertenirèxitsón:
• Anàlisidelasituaciócomunicativa.Hemd’analitzarlespreguntessegüents:‐ Dequèhedeparlar?‐ Quèensé?‐ Onfarélamevaexposició?‐ Dequanttempsdisposo?
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 17
L’estudid’aquestafaseésimportantjaqueenssituaenundelsapartatsfonamentalsdel’exposició:elsconeixementsqueestenensobreeltema,laquantitatdepúblicidequintipusés,ellloconesfaràilasevasonoritat...• Recollidad’informació.Enaquestafaseésmoltimportantsaberdequina
informaciódisposoionpuctrobar‐nemés,comseleccionar‐laicomorganitzar‐la.Lainformaciópottrobar‐seendiaris,resvistes,publicacionsespecialitzades,obresdedivulgació,llibresdetext,enciclopèdies,entrevistes,enquestes...Lavisitaaunabiblioteca,pertant,ésobligada.Podeurecopilaraquestainformacióenundossieromitjançantfitxesquerecullinobéresumsobécitacionstextuals.
• Planificaciódel’exposició.Uncoprecopiladatotalainformació,calveurecoms’organitzaelmaterialdequèesdisposa.Quannoestéunavisióclarasobrecomenfocarl’exposició,espotferservirl’esquemsegüent,quecorresponalespreguntesclauquehanderespondrelesnotíciesperiodístiques:
‐ origen‐ causesquen’hanmotivatl’aparació‐ històriaoevolució‐ característiques‐ aspectesrelacionatsambeltema‐ conseqüènciesquese’nderiven‐ perspectivesdefutur
6.2.3.Informeoral.L’informeoralésunacomunicaciódecaràcterinformatiu
queexposal’estatosituacióenquèestrobaunfet,assumpte,institucióopersona.Elseuobjectiuésproporcionarunbonconeixementsobreunproblema
determinat.Perferunaexposicióeficaç,calquelainformacióespresentidemaneraclaraiordenada,iquesiguiconcretaiobjectiva.
Presentalamateixaestructuraquel’exposició:presentaciódeltema,exposicióordenadaiunaconclusió.Potacompanyar‐seambimatgesvisuals.
6.2.4.Memòria.Quans’had’exposaruntemaos’hadepresentaruninforme,la
memòriahitéunpaperfonamental.Peraixòésimportantqueenlafaseprèviadepreparacióestreballinaquellsaspectesqueafavoreixenlacapacitatdereteniriinterioritzarlainformació.Aixòimplica:
‐ recollirnoméslainformacióqueespuguicomprendreiassimilar‐ ordenarlainformaciómitjançantresums,esquemesomapesconceptuals
querelacioninlesideesfonamentals.
6.2.5.Argumentacióidebat.Enlanostrarelaciódiàriaambaltrespersones,sovintensveiemobligatsadonarodemanarexplicacionssobretemes,fets,comportaments,etc.Defet,elqueestemfentéspracticarl’artdel’argumentació,ésadir,donarraonsafavoroencontrad’unfet,d’unaopinió,d’unamesura...amblaintenciódeconvèncerelnostrereceptorifer‐locanviardeparer.
Arabé,argumentar,novoldirenumerarunarerel’altra,lesraonsenquèesfonamentalanostraopinió,nitampocvoldirdiscutirviolentamentambl’interlocutor.L’argumentacióimplica,normalment,unapreparacióprèviasobreeltemadediscussióodebat,peròtambésignificavalorarirespectarlesopinionsdelsaltres.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 18
Enqualsevoldiscussióhihadosprocessoslògicsiligüísticsqueesposenenjoc:raonarlespròpiesopinionsirefutarlesdelsaltres.Tantenuncascomenl’altre,l’exposiciódelesideeshadeserclar,breuiditaambfermesa.
Lacorrectautilitzaciódelesexpressionsdecausa,deconseqüènciaidelsverbsd’opiniófacilitalacomprensiódelsarguments.6.3.SITUACIONSCOMUNICATIVESTÈCNIQUES. 6.3.1.Informestècnics.Hihadiferentstipusd’informes:tècnics,administratiusiacadèmics.Concretament,l’informetècnicespotdefinircom«unaformaespecialitzadad’exposició,quetécomafinalitatlacomunicaciód’informaciópràcticaiútilaunadeterminadapersonaogrupdepersonesquel’hansol·licitat,oalsqualsesdirigeixambfinsbenespecífics»(Videla,1995).Éstambé«undocumentquedescriuelprogrésoresultatsd’unainvestigaciócientíficaotècnica,ol’estatd’unproblemacientífic»(UNE50135,1999).L’objectiudel’informetècnicés,doncs,presentaruntreballcientíficotècnicdemaneraclaraidetallada.Elsinformestècnicsesconsiderenuntipusdetextbàsicdetransferènciadeconeixements.L’informetècnictébàsicamentduesaplicacions.
1‐ Permettransmetreconeixementsespecialitzats,i,2‐ Contribueixafacilitarlapresadedecisionssobredeterminatstemes
específics.Pelquefaal’estructura,l’informehadecontenirunapartinicial,elcosprincipal,elsannexosiunapartfinal.
‐ Lapartinicialhad’incloure: unaportada,queserviràdepresentaciódel’informeal’usuari,així
comunresum,ons’handedefinirl’objectiu,elsmètodes,elsresultatsi
lesconclusionspresentatseneldocumentoriginal.L’índexésunelementessencialquehadefigurardesprésdel
resum.Lapartinicialhad’inclouretambéunglossariquedefineixielspossiblessignes,símbols,abreviatures,
acrònimsotermestècnicsquepuguicontenirl’informe.Totiquenosempreésnecessari,l’informetècnicpotdisposard’un
prefaciquedefineixil’estudi,endestaquialgunaspecteenparticular,mostrilasevarelacióambtreballsdutsatermeodescriguilescircumstàncieshistòriquesquehanconduïtalasevarealització.
‐ Quantalcosdel’informe,enlaintroducciós’estableixenbreumentl’abast
ielsobjectiusdeltreballdescrit,aixícomelseuenfocamentgeneral.Elnuclidel’informeesdivideixen
capítolsnumeratsquecobreixendiferentsaspectes,comaralateoria,elsmètodes,elsresultatsi/oladiscussió.
‐ Lesconclusionshandereflectirordenadamentles
deduccionsfetescomaconsequènciadeltreballdescritenelnuclidel’informe.
Lesrecomanacionstenenl’objectiudemanifestar,demanera
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 19
concisa,algunaacciófuturaquesemblinecessàriacomaresultatdirectedelesconclusionsassolides.Espodenincloureenaquestapart
elsagraïmentsrelatiusalesajudesrebudesenlarealitzaciódeltreballienlapreparaciódel’informe.Alfinaldelcosdel’informehihad’haveruna
llistadelesfontsenlesqualsesbasal’informe,ésadir,lesreferènciesbibliogràfiques.
Elseuconcepteipresentaciótémoltspuntsencomúambl’exposicióoralperòambalgunespeculiaritats.
‐Recercad’informacióenfontsdiverses:enciclopèdiestemàtiques,revistes,diaris,Internet,fontsorals.
‐Lecturaicomprensiódelstextosialtrestipusd’informacions,assimilaciódelvocabularitècnic.
‐Tractamentdelainformació.Unavegadasigueuexpertseneltemaihàgiurecollitlesdadesnecessàries,dueuatermeestadístiques,gràfics,líniesdetemps,etc.
‐Redaccióiediciódel’informe.Heudetenirencomptequeushad’ocupar1odosfulls.Heudeposaruntítol.Podeuincloureunadescripciódeduesotreslíniesdel’article.Ésimportantafegirimatges,gràfics,,etc.perfereltextamè
‐Utilitzeuelvocabularitècnicnecessarii,sical,afegiuunpetitvocabulari.‐Heud’incloureunapartatonexpresseulavostraopiniópersonal.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 20
7Teoriessobrelacomunicació7.1.ELSPRIMERSORADORS
Aquestaconfusióoidentificacióesbasaenelfetquequalsevoldiscurs(mitjàoral)necessitad’unsuportlingüísticescrit(mitjàescrit).D’aquíquel’oratòriasempres’hagiconsideratcomungènereliterarientoteslesèpoques‘clàssiques’dinsl’enumeraciódelsgèneresenprosa.Lesnormesaseguirperunbonoradorestransmetendesdelsprincipisdelacivilitzacióhel·lènicaalhoraquelasevapraxi.Aristòtilenfaunresuma‘Retòrica’peròésa‘Política’onarribaalmésaltrigor.
Segonselsclàssics,eldiscurshaviadedisposardelainventio,ladispositio,l’elocutio,lamemoriail’actio.Lainventioconsisteixainvestigariestudiarelsmaterialsquehand’usar‐seitambéenelconeixementdelsmitjansqueesnecessiten.Ladispositioatènelpladeldiscursperaconseguirqueestiguiconstruïtambrigorepistemològicisegueixiunordrelògic.L’elocutioanalitzaprincipalmentelsinstrumentsdel’artistaenelllenguatgeiesconsideracomunadisciplinalingüística.Lamemoriaésunaqüestiórelacionadaambl’oratòriaperòquenopertanyalatècnica(procedimentsmnemotècnics).
Enl’antiguitat,l’oratòriaesdefiniacoml’artdeparlarambeloqüència.Apartird’aquestaconsideració,l’oratòriapotconsiderar‐setantcomunafacultatdel’home,comunhàbitquepotadquirir‐semitjançantl’exercicid’unatècnicaadequada,anomenadaretòrica.Oratòriairetòrica,però,s’hananatconfonentl’unaambl’altraalllargdetotalahistòria.Unexempled’aquestaconfusióésqueelsrecursostècnicssecitenmoltscopsambencertsobservatsenoradorsobés’identifical’oratòriaambelsartificisretòrics.
ARoma,Cicerórestaràcoml’oradorperexcel·lenciafinsalpuntquedonarànomaunestilmoltconcret.Escriguédiversesobressobrelamatèriaqueensocupa,delesqualsendestacaríem‘Deoratore’i‘Orator’.TambéaRoma,Quintilià,ambunesperitcientífic,sistematitzadorididàcticresumeixtotelsaberdel’oratòriaendotzellibrestitulats‘Deinstitutioneoratoria’.Leslíniesessencialsdelseusabercontinuenvigentsisónextrapol·lablesal’oratòriareligiosa,política,forense,iaaltresgèneresmenorscoml’acadèmicoelpanegíric.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 21
L’actioesrefereixal’actemateixdelaparaulaientéencomptediferentsaspectes:pronúncia,recitació,presència,gestos,...Enelfons,cadaund’aquestsfetscorresponadiferentsvisionsdelfet:lavisiómetodològica(inventio),lalògica(dispositio),lalingüística(elocutio)ilapsicològica(memoria).Solamentl’actioésprivativadeldiscursparlatiespracticaenlesescolesd’ArtDramàticis’estudiaperlaSemiologia.Enqualsevoldiscurspotdistingir‐semésomenysdelimitadeslespartsqueassenyalàQuintilià:exordi,narració,digressió,confirmació,refutacióiperoració.L’exordiésunaintroduccióprèviaaltemaquetécomaobjectiudisposarl’auditoriperal’atenciói,totiquenoésindispensable,síqueésrecomanablesipràcticamentésinevitablesperlesconvencionssocials.Lanarracióconsisteixenl’exposiciódelcascentradaenl’argumentqueesvolexposar.Ladigressióapareixintermitentmentalllargdetoteldiscursperòs’acostumaausarmésdesprésdelanarració.Ésunrecursusatperdescarregarlestensionsdelpúblicabansnocomencinamostrarsímptomesdefatiga.Laconfirmacióposaderelleulacoherèncialògicailesraonsquedemostrenl’exposiciófetaanteriorment.Laperoracióéslaconclusióqueintentafer‐seimpressivaiconcloent.AlaGrèciaclàssicaesrendeixunveritablecultealaparaulaiésperaixòquelesinstànciesdemocràtiquesobliguenaperfeccionarelsargumentspermanipularaobrard’unaformadeterminadaaunpúblicambcriteriindependent.Pericles,Lísias,IsòcratesiDemòstenenssónexemplesdegransoradors.ARoma,elsenatéselllocperexcel·lènciaperal’exercicidel’oratòriaaixícomtambéelscomicisoassembleespopulars.MarcTul·liCiceróésl’oradordemésrelleusensecapdubte.Desdel’antiguitat,laformaciódel’oradorhaestatestretamentlligadaalapraxi.Esrecomanalalecturaiaudicióperal’adquisiciód’unaculturaprogressivamentmésàmplia,laimitaciódelsgransmestresfinsafixar‐seunestilpropi.Pertotaixò,abanscaltambépracticarredaccionsfreqüentsiacuradesenelplantejamentdelstemes,lapropietatdelesparaulesielritmedelacomposició,ferrevisionscontínuesdeldiscursiextreure’ncorreccions.7.2.L’ESCOLADELANOVACOMUNICACIÓ
Centenarsdevariablesincideixenalmateixtemps:lesparaules,laveu,elsentitdelesparaules,elto,l’accent,lapronunciació,elmissatgeielseucomentari,totelcos,les
L’escoladelanovacomunicació,delaqualsónrepresentantsBatenson,HalliWatzlawick,aportalaideaquetotacomunicacióésinteractuanticircular,iquehiintervenendiferentsnivellsdeformamultilineal.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 22
distànciesinterpersonals,ellloc,lapostura,elgest,lamirada,elsomriure,lamímica,elstics.Lamultiplicaciódelsnivellsprodueixunagrancomplexitat:lacomunicacióésuntotintegrat.Aïllarunúnicelementdelconjuntéscanviartotelsentitdelcontext.
Elsdescobrimentsdelanovacomunicaciós’expressenmitjançantcincprincipis.Elsseusautorsparlenfinsitotd’unaaxiomàticadefonamentsbàsics.
• Noéspossiblelanocomunicació.Totsenscomuniquemsempreisenseparar.Ésunfettotaliabsolut.Laprovaésquequannoesvolcomunicar,aixòs’hadefersaberalsaltres:adoptemunaireabsent,tanquemelsulls,ensgiremdecaraalaparet...
• Cadacomunicaciótédosaspectes:contingutsirelació.Cadarelacióhumanaesdesenvolupaendosnivellsdiferenciats,elrelacionat,ésadir,lesargumentacionsobjectives,il’emocional,quetractadelesemocionsidelarelacióhumanaentreelsdosinterlocutors.Watzlawickinsisteixsobrel’aspectedelarelaciócomelmésimportantdelsdos,demaneraquecondicional’aspecteracionaldecontingut.Podríemdirque,sinoaconseguimestablirunambientharmònicentredosinterlocutors,novallapenadedicar‐sealcontingutobjectiu.Quanunapersonadiualgunacosaaunaaltra,defineixalavegadalasevarelacióambella.
• Lanaturalesadelacomunicacióestàcondicionadaperlavaloracióquefanelsinterlocutorsdelsprocessoscomunicatius.
Cadacomunicacióesdesenvolupaenunasèriedefasesiestàsotmesaaunaclassificació.Esdónadiferentimportànciaaaquestesfasesipotserques’utilitzindemanerarepetidaunesobéunesaltres.Aixíesdefineixunpatródeterminatdeconversa.
• Lacomunicacióhumanautilitzamodalitatsdigitalsianalògiques.Lacomunicacióhumanaesdesenvolupamitjançantdosnivellsdiferenciatsicomplementaris:elmatemàtic,exacteiprecís,il’analògic,eldelaimatge.Elprimernivelldescrit,totiqueésexacteiobjectiu,noéssuficientperexpressaridescriurelesrelacionsemocionals.Elnivellanalògicsíqueéssignificatiuperalesemocionsilarelació,peròéspocadequatperexpressarfetsobjectiusomatemàtics.
• Elsprocessosdecomunicacióinterpersonalssónsimètricsobécomplementaris.
Segonssilarelacióentreelsinterlocutorsesbasaenlaigualtatobéenladiferència.Aquestaxiomaensfapensarenlaimportànciaquetenenelpoderilainfluènciadelsinterlocutors.Quanenscomuniquemambinterlocutorsd’unestatussimilaralnostre,lacomunicacióques’establesixéssimètrica.Sil’estatusésdiferent,lacomunicacióseràcomplementària.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 23
Undelsnuclisenquès’hacentratméshaestateldesenvolupamentdelaconfiança:hemdecomprendrebélescircumstànciesrelacionadesamblaporaparlarenpúblic.Latensiónerviosaésunancessitatperaqualsevolpersonaquehagid’actuarenqualsevolesfera.Gràciesaella,esprodueixlasecreciód’adrenalina,substànciaquedespertaitonificaperiguallesfuncionsdelcosidelament.
Segonsl’EscoladelaNovaComunicació,elsprincipisbàsicsperparlareficaçmentsón:
1. Aprofitarl’experiènciaaliena
2. Tenirsemprepresentelnostreobjectiu
3. Predisposarlanostramentperal’èxiti
4. Aprofitartoteslesoportunitatsperpracticar
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 24
7.3.PROGRAMACIÓNEUROLINGÜÍSTICA(PNL)
• Programació:procésd’organitzarelscomponenetsd’unsistemaperarribara
unsresutats.• Neuro:totaaccióoconductaéselresultatdelsnostresprocessosneurològicsde
visió,audició,olfacte,gust,tacteisentiment.Prenemcontacteambelmónmitjançantelscincsentitsidonem«sentit»alainformacióiactuemsegonsaquestssentits.
• Lingüística:l’activitatneurològicail’organitzaciódelesestratègiesoperativessónexterioritzadesmitjançantlacomunicacióengeneralielllenguatgeenparticular.
LaPNLtéaplicacionsbendiversesperònosaltresenscentraremenallòquepotaportaralacomunicaciói,mésconcretament,al’adaptacióal’interlocutorcomatècnicaconscientdemilloradelsnostresresultatscomunicatius.Vegem‐neelsaspectesprincipals:ELSSISTEMESDEREPRESENTACIÓCalquesapiguemquinéselnostresistemarepresentacional,comensexpliquemlarealitat.Sisabemdetectarelnostrepropisistema,podemaprendreaesbrinarquinéselsistemaderepresentaciódelsaltresiadaptar‐nos‐hi.Hihaprincipalmenttressistemesderepresentació,queobeeixenatresregistreslingüísticsdiferents:VISUAL(vista) CINESTÈSIC(sensacions) AUDITIU(sons)ExerciciQuinéselnostresistemarepresentacional?Puntueusegonsussemblilesfrasessegüents: 3gairebésempre
2devegades1gairebémai
Aladècadadelssetanta,ungrupdepsicòlegs,lingüistesiterapeutesvaposarencomúlasevafeinaivantreurealallumunmètoded’entrenamentquepossibilitaeldesenvolupamentd’habilitatsamblesqualspodemgenerarcanvisenlanostraconductaienelsresultatsdetotallòquefem.Laideaés,resumint,que“somelquepensem;pertant,sisomcapaçosdecanviarelquepensem,seremcapaçosd’aconseguirelquevolem”.Ésl’anomenadaprogramacióneurolingüística:
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 25
1. Prenclesmevesdecisionsimportantsbasant‐meen:• lessensacionsdelmoment(k)• elqueemsonamillor(a)• elqueemsemblamilloralavista(v)
2. Durantunadiscussió,tendeixoasentir‐memésinfluenciatper:• eltodeveudelesaltrespersones(a)• elpuntdevistadel’altrecomparatambelmeu(v)• sisentoonoqueesticencontacteambelsveritablessentimentsdel’altra
persona(k)3. Puccomunicarmésfàcilmentallòquesucceeixalmeuvoltantmitjançant...
• lamevamaneradevestir(v)• elssentimentsquecomparteixo(k)• elmeutodeveu(a)
4. Peramiésfàcil• trobarelvolumieltoideald’unequipestèreo(a)• seleccionarelsmoblesméscòmodesiconfortables(k)• seleccionaridecorarunahabitacióambcombinacionsdecolors(v)
5. Pelquefaalmeuentorn,• esticmoltacoblatambelssonsdelmeuentorn(a)• sócmoltsensiblealaqualitatdelsteixitsqueusopervestiricomelssento
enelmeucos(k)• quanarriboaunllocelqueveigprimersónelscolorsambquèestà
decoratil’efectequeemprodueixen(v)Araposeuelvalordelsnúmerosassociatsacadalletra
VISUAL CINESTÈSIC AUDITIU
1. 1. 1.
2. 2. 2.
3. 3. 3.
4. 4. 4.
5. 5. 5.
total total total
Clausd’accés
elsullsLespersonesambrepresentacióeminentmentvisualacostumenamirarcapadalt,quanparlen.[espatlles altes o les eleven quan van a parlar. Parpalleig ràpid i inquiet. Respiració alta, ràpida i superficial. Pell pàl·lida. Cap inclinat cap endavant. Caminen amb la punta dels peus. S’assenyalen els ulls quan parlen. Usen predicats relatius a imatges i visió. Tenen escassa expressió corporal. Mouen molt les mans i assenyalen cap a dalt]
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 26
Lespersonesambrepresentacióeminentmentauditivaacostumenamirarcapalscostats.[provoquen un lleuger moviment pendulant de les espatlles. Cap enrere. Tòrax desenvolupat. Moviments intermitjos. Respiració regular, tranquil·la i gairebé sempre toràcica. Pell uniforme. S’assenyalen l’orella i es toquen els llavis. usen predicats relatius a la parla (dir) i a l’oïda (sons, escoltar, entendre)]
Lespersonesambrepresentacióeminentmentcinestèsicacostumenamirarcapabaix.[espatlles caigudes i baixes. Cap recolzat en les espatlles. Moviments lents, segurs i calmats. Gestos forts i ferms. Gesticula cap a ell mateix, es toca i toca els altres. Pell rosada. Parla a poc a poc i més greu que els alres. Respiració baixa, abdominal, tranquil·la i profunda. Usa predicats de sensacions, de matèria i de tacte. Acostuma a ser lent en les seves respostes motores i verbals]
Perobtenirunbonresultatenlacomunicacióhemd’estaralertaalspossiblescanvisenlagestualitati,engeneral,enlacomunicaciónoverbaldelsnostresinterlocutors.Aprendreaapreciarcanvisenlafisonomia,enelsmoviments,enlarespiració,ensajudaràasabersilapersonaestànerviosa,passaunmalmoment,estàcontenta,etc.
ELRAPPORToFEEDBACK
Peròl’èxitdelacomunicaciónodepèndenosaltressolssinódelarelacióqueestablimambelsaltres.Jopucoferirundiscursmoltinteressantiusarmoltbéelsmeuscodisverbalsinoverbalsperò,sielsaltresnoestanendisposiciód’escoltar‐me,lamevacomunicacióseràunfracàs.
Siaconseguiminfluirelnostreauditori,tindremèxitenlacomunicació.Influirnoésmanipular,enquèunguanyaiunaltreperd.
Siensvolemaproparal’auditoriiprendre‐hicontacte,elquecalésqueelnostreinterlocutorsesenticòmode,familiaritzat,comprèspernosaltres,ambdelicadesa,respecte,maienfrontament.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 27
8ElmissatgeL’esperithumàpotviure,desenvolupar‐seidespertarl’admiraciódelsaltres,finsitotencaraqueelcossiguidèbil,lleigodeforme.Algunesmentsbrillantspodencaptarimantenirl’atenciód’unauditoriambunaoratòriacomplicaaideficientmentconstruïda.Elsentitilasinceritatsóntanevidentsquelarestaesperdona.S’hadeconstruirl’estructura,revestir‐laambpensamentsagutsiposar‐seaparlar.Sinoesdisposad’unaestructuraconsistent,eldiscurs,s’enfondrarà.Peraixò,incloemaquílesnormesnecessàreisperaconseguirunaoratòriabenconstruïda.EldiscursUndiscurspotdividir‐seentresparts:l’obertura,elcosilaconclusió.Laprimerail’últimapartsónfonamentals.Enl’oberturatémoltaimportàncialaclaredat,laressonànciail’impactedelaprimerafrase.Delamateixamaneraqueelsbonsllibresiarticles,lamajoriadelsbonsdiscursoscomencenlapartsubstancialambunparàgrafintroductorigeneralqueresumeixelquedirà.Aquestparàgrafcaptal’atenciódel’auditoriielsituaeneltemaqueestractarà.Acontinuacióhand’ordenar‐selesideesdemaneraseqüencial,lesqualss’handesucceirsegonsunaestructuralògica.Ésimportantanotarelspuntsqueesdesitjaexposari,acontinuació,classificar‐losenunordrelògic,demaneraqueflueixinsuccessivamentunapartirdel’altre.Elmissatgehadepersonalitzar‐se.Lesparauleshanderepresentarunautènticestímulperaquèl’escoltin.Hadedespertarl’interèspelqueesdiràacontinuació.Enaquestaprimerafrasesecentral’essènciadeltemaqueestractarà.Elcoséselpassegüentperiniciarlarelacióambelpúblic.Uncophagiconnectatamblespersonesquet’escoltenit’hagisasseguratqueestaninteressadesenelqueelsdiràsiquenos’estanavorrintamblatevapresentació,aleshoresinomésaleshores,podràsexposarelnuclidel’exposició.latevaprimerafrasehadesersimilaralesques’emprenenelsllibresidiaris,orientadaambprecisiócapaltemaqueestractarà.Laconclusióhaderesumirelquehasditi,enlamajoriadelscasos,s’handeseguirlespautessegüents:
• ferunresum• presentaralgunaporpostaoresolució• demanarelsuportdel’oratori
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 28
Demanerasemblant,undiscurs,comunaexposició,partiràd’undesenvolupament,d’unsobjectiusid’unaanàlisidelgrupalqualensdirigim.Abansdelapresentació,ensfaremlespreguntessegüents:
Compucassegurar‐mequelamevapresentacióproduiràunimpactepositiu?Quinmètodefareanarperpresentarelmeutema?Comestructuraréelmissatge?
Tuetsquicontrolaelteudiscurs.Finsitot,sil’auditorinot’acompanyaalprincipi,te’lpotsguanyarmostrantl’objectiuolafinalitatquepersegueixes.Pertant,ésconvenienttransmetreelmisstagedesdelpuntdevistadelsquit’escolten.A.Objectius.Elprimerpasésdelimitarquinssónelsmeusobjectius.Quaneldiscursésinformatiu,perreglageneralnosaltresnointentemcanviarelcomportamentdelgrup,niinfluirsobrelesactitudsocreencesdeningú,simplementexposemelsfets.Ladiferènciaespresentaquaneldiscurshadeserpersuassiu,ésadir,quanhemd’influenciarocanviarelcomportamentolescreencesdelgrup.B.Anàlisidelgrup.Quinssónelsvalors,lesnecessitatsileslimitacionsdelespersonesquem’envolten?Quinéselnivelldeconeixementdeltemaquetél’auditori?Quintipusd’argumentoprovesfuncionaranenaquestgrup?Quinesnofuncionaran?Consideralescaracterístiquessegüentsquanpensisenelsoients:sexe,edat,ocupacióiprofessió,nivelleducacional,entorn,estatd’ànimiexpectatives...Preparaelmissatgeamida.Comorganitzareldiscurs?Amesuraqueprepariselcontingutdelmissatge,organitzalainformaciódemaneralògicaiordenada.Aixíaconseguiràsqueal’auditoriliresultimésfàcilescoltar,assimilariretenirelquetudiguis.Sialsoientselssembladifícilseguirpasapaslaseqüènciadelesideesquetuvaspresentant,aixòsignificaquenoaconseguiràscaptarimantenir‐nel’atencióambelteumissatge.
Coms’hadeprepararelmissatge?Enprimerlloc,hasderenconèixerqueferunapresentaciónoéselmateixqueparlar.Noéssuficientquecontrolislespors,t’armisdevalorillegeixisenveualtaeltextdeldiscurs.Ésnecessariquereflexioniseneltemaprincipalidecideixiscomeldesenvoluparàs.L’elaboraciódeldiscurséssemblantal’edificaciód’unacasa:hadefer‐seperetapesiambunsplànolsqueguiïnlesnostresactuacions.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 29
Sempreésconvenientorganitzarelcosdeldiscurssensepreocupar‐semassaperlaintroducció;aquestalafaremméstard.Lesintroduccionssóngeneradespelcontingutdeldiscurs.
• Ideesprincipals.Estractad’identificarun,dosotrespuntsclau,quehauremdedesenvoluparperarribaral’objectiu.Estractadesaberorganitzarlainformacióentornd’aquestspunts,així,bensegurqueproporcionaremunmissatgemésclarmésestructuratalsnostresoients.
• Laregladetres.Totdiscurshauriadecompliraquestaregla,quereprodueixl’esquemasegüent:
o Diguesdequèparlaràs(visiópreliminar)o Explicaelteumissatge(cos)o Exposaunasíntesidelquehasexplicat(conclusió)
Laintroducció.Enladeclaracióintroductòriaesconvidaelgrupaparticipariaescoltarelqueésundelselementsimportantsdel’exposició.Potservirtambé,sical,peraportarinformacióbàsicasobreeltemaiperpresentar‐seaunmateix,explicantquiésiperquèestàcapacitatperparlardeltema.Elstipusdedeclaracionsintroductòriesquepresentemacontinuaciópodenserd’utilitatidonarbonresultatsis’utilitzend’unamaneraadequada:
o Unacitaautoritzada:«Totconeixementcomençapelssentiments»,deiaLeonardodaVinci...
o Unapreguntaretòrica:«Perquèesdiuqueavuidia,ambuncoeficientintel·lectualmoltaltnon’hihaproupertriomfaralavida?...”
o Unadeclaracióintroductòria:«L’harmoniaibonagestiódelesintel·ligènciesmúltiplesd’unapersonasónlagarantiadelseuèxit»
o Ladescripciód’unaescena:«Imagini’squehaarribatl’oportunitatdelasevavida:eltreballquesemprehaviasomiat,dinsd’unagranempresadeprestigi.Aquestascens,però,l’obligaràaviatjarsovintlaqualcosafaràquehagidepujarentottipusdemitjansdetransport,inclososelsavions,alsqualsvostètépànic.”
o Unaanècdota:«Quanemvandirquepreparésaquestaxerrada,justdesprés,vatrucar‐meunaoperàriadetelefònica,percertmoltassenyadaperòambmoltpocapaciència...“
Segonselmodelpresentat,totaexposicióseguiràunmodelcircular:introduccióienunciatdel’objectiuqueesvolaconseguir,desenvolupamentdelmaterialperarribaraaquestobjectiui,finalment,resumoconclusió,quetornaràaferreferènciaaaquestobjectiuprimer.D’aquestamaneraaconseguiremintegrartotunconjuntd’informacionsdemaneraquenoquedimaicomungrupdedadesfragmentadesiinconnexes.Podemacabarinduintelgrupal’acció,ésadir,al’exercici,al’activitatgrupal,endefinitiva,aaplicariferallòques’hatractatdinsdelanostraexposició.Altresconsells:
‐ Feuunesbósdecadaetapa,tenintclarsl’objectiuielspuntsclau.‐ Fixeuunadeclaracióintroductòria.‐ Desenvolupeulanarracióambnomésdetrespuntsclau.‐ Fixeulapropostad’acció.‐ Acabeupensantelsmaterialscomplementarisqueusareu
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 30
9Elssuportstècnics9.1.Suportstradicionals.
Pissarra,pissarraambbloc,retroprojector,diapositives
9.2.Suportsinformàtics.
PowerPoint,vídeo.
Lestransparències.
L’elaboraciódetransparènciesserveixperfixarelspuntsimportantsiperil·lustrargràficamentlesideesdeldiscurs.Ésimprescindible,doncs,quesegueixinl’ordrededesenvolupamentdelasessió.
Elstextosdelestransparèncieshandeservirdesuportalapresentació;pertant,ésrecomanablequeelpresentadorexpressilasevaversiódeltextqueesprojectaenlapantalla.
Lestransparènciessónadequadesperpresentarideesidades,peròpocrecomanablespermostrartextosllargs;així,doncs,hemdeprocurarserconcisosiresumirlesideesclau;handeserundocumentderesumdelareunió,desíntesiquedesprésserveixperrecordarelsaspectesmésimportants.
Cadatransparènciahadecontenirpocainformació.Siunatransparènciacontéalgunesideesoalgunstemesques’handepresentarprogressivament,convéamagar‐losdelpúblicobépresentar‐losentransparènciesdiferents;sino,potpassarqueelpúblicperdiinterèsperlapresentació.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 31
Estructurad’unapresentacióambPowerPoint.
L’estructuradelconjuntdetransparènciesquedónasuportalapresentacióoralhadeserparal·lelaal’estructuraargumentativadelapresentació;pertant,hihad’haverlespartssegüents:
*Introducció.S’hadereflectirenunapàginaquecontinguieltítoldelapresentacióiunaaltraambl’índexquereprodueixielspuntsbàsicsdelapresentació.
*Desenvolupament.Had’incloureeltractamentdecadascundelsdiferentspuntsqueestracten.
*Conclusió.S’hadepresentarunapàginaresumenquèesrecullinlesconclusionsquecaldestacari,acontinuació,unapàginadetancament.
Ésimportantqueelpúblicsàpigaentotmomentquinpuntdel’índexestoca.Així,doncs,enpresentacionsllarguesicomplexesespotreproduirl’índexalcomençamentdecadapuntnouques’enceta,ambl’apartatqueestractaràacontinuaciódestacatgràficament.
A)Criterislingüístics
Concisió.
‐Eltextquecontéunatransparènciahadeserbreu;defet,haderespondrealaideadeflaixosd’informacióinohadereproduirencapcaslesparaulesdelpresentador.
‐L’elisiódepreposicionsiarticlesnoésunrecurscorrecteperfermésbreuuntext(desenvolupamentoracionald’unenunciat,enumeracionsd’assignatures,projectes,activitats...).
Redacciódelsenunciats
‐Cadaideas’had’expressarenunparàgrafdiferent.
‐Elsdiferentsenunciatsquecontéunatransparènciahand’estardirectamentrelacionatsambeltítoldelatransparència;finsalpuntque,enpreguntarpeltítol,obtinguemcomarespostalògical’enunciat,sensenecessitatqueelpúblichagid’adequareltext.
‐Latriadel’estructurasintàcticaqueesfaservirenelsenunciatsdelestransparènciesdepèndelarelaciósemànticaques’estableixambeltítoldelatransparència;així,doncs,podemferservirunaestructurad’infinitiuperparlard’accionsqueesduenaterme,unsintagmanominalsiensreferimalesactivitatsques’organitzen,unafraseperexplicaralgunmotiuofinalitat,etc.Cal,doncs,estarmoltatentsaltítol.
Enumeracions
‐Alllargd’unaenumeraciós’hademantenirlamateixaestructurasintàcticaentotselsenunciats(infinitiu,sintagmanominalofrase)is’hadeferservirlapuntuaciócorrectament.
Propietatdelllenguatge
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 32
‐S’had’evitarferservirestrangerismesquejahanestattraduïtsalcatalà(knowhowper’saberfer’,returnper’retorn’,merchandisingper’marxandatge’...).Siesconsideranecessari,lapersonaquefalapresentaciópotferunpetitincísexplicatiuqueremetial’equivalènciad’aqueststermesenlallenguaestrangerad’origen.
Puntuació
‐Elstítolsisubtítolsnoespuntuen.
B)Criteristipogràficsiformals
Úsdelanegreta
Lafuncióméscomunadelanegretaéspermetrelalocalitzacióimmediatad’unaparauladinsuntext.Sovints’utilitza,també,comasubstitutiudelqueanomenemlacursivad’èmfasi.
Arabé,elrecursdelanegretanotésentitsisen’abusa;noésadequat,perexemple,utilitzaraquestrecursperdestacarfrasessenceres.
Úsdelacursiva
‐Perdestacars’hadeferservirlacursivainoelsubratllat,ques’acostumaadestinaralsenllaços.
‐Esfaservirlacursivapermarcarelsestrangerismes.
‐Aixímateix,s’had’evitarduplicarelsrecursostipogràfics,comaraescriureencursivaisubratllatoencursivaientrecometesalhora.
Majúsculesiminúscules
‐Noésrecomanableferservirlesmajúsculescomarecursperdestacar,sinóqueespotrecórreralacursivaoalanegreta.
‐Enelstítolsisubtítolsnoméss’had’escriureambmajúsculalainicialdelaprimeraparaulaqueelsforma.Delamateixamanera,enelsquadres,esquemes,mapesconceptuals,etc.noméss’had’escriureambmajúsculalainicialdelaprimeraparauladeltextqueapareixacadacasella.
‐Engeneral,usrecomanemqueseguiulesindicacionssobreeltractamentdemajúsculesiminúsculesquetrobareual’apartatConvencionsformals/Majúsculesiminúscules.
Ordenaciódelstermesd’unaenumeració
Ésrecomanableordenaralfabèticamentelstermesd’unaenumeració,coméselcasdelesrelacionsd’estudis,assignatures,activitats...finsitotenelscasosenquèestéencomptel’ordrecronològic.
Talldesintagmes
Entítols,quadres,taulesimapesconceptualsquedupliquenlínia,ésrecomanableferelsaltdelíniarespectantlaunitatdelssintagmes,demaneraquenos’hadesepararla
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 33
preposiciódelsintagmanominalquedeterminaitampocnos’hadesepararunaconjunciódelafrasequeintrodueix.
Títols
Elstítolsnohandedursenyalsdejerarquitzaciónipuntuaciófinal.
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 34
10CALENDARIIAVALUACIÓDELESACTIVITATSPRÀCTIQUES
sessió dia TEORIA PRÀCTICA %1 16
setL’expressióoral Lecturad’untextnarratiu.
Autoavaluació.5%
2 23set
Elprocésdecomunicació Lecturad’untextdelliureelecció.Autoavaluació.
5%
3 30set
Comunicacióverbal Lecturad’untextpoètic.Autoavaluació.
5%
4 7oct
Comunicaciónoverbal
Exercicisd’improvisació(notíciespremsa,paraulesescollidesal’atzar).Autoavaluació.
5%
5 14oct
Tipusd’interaccionscomunicatives:
Exercicisd’improvisació.Autoavaluació.
5%
6 21oct
Situacionscomunicativesquotidianes
Jocderolenunasituaciócomunicativa.Autoavaluació.
5%
7 28oct
Situacionscomunicativesformals
Situacionspràctiques(reuniódeveïns,moderador,taularodona,exposiciód’untemaaungrupreduït).Autoavaluació.
5%
8 4nov
Situacionscomunicativestècniques
Situacionspràctiques(reuniódeveïns,moderador,taularodona,exposiciód’untemaaungrupreduït).Autoavaluació.
5%
9 11nov
Elmissatge PràcticaI:presentaciód’unacomunicaciód’unparelldeminutssensecapsuportaddicional.
10%
10 18nov
Elssuportstècnics PràcticaII:presentaciód’untemaambnovestecnologies(canó,transparències,ordinador)de5minuts.
10%
11 25nov
Teoriessobrelacomunicació
PràcticaIII:presentaciód’untemaambnovestecnologiesde5minuts.
10%
12 2des
Elsprimersoradors Exposiciód’untemaenPowerPoint.Autoavaluació.
30%
13 9des
L’escoladelanovacomunicació
Exposiciód’untemaenPowerPoint.Autoavaluació.
14 16des
PNL Exposiciód’untemaenPowerPoint.Autoavaluació.
100%
ProgramaSènior.UdL.
Expressióoral.FGA. 35
11BIBLIOGRAFIAiWEBGRAFIA
J.RubioiF.Puigpelat(2000).Comparlarbéenpúblic.Barcelona:Pòrtic.E.Coromina(2000).Pràctiquesd’expressióicomunicació.Vic:Eumo.EquipdeFormacióIntegralSYNTAGMA(2000).Habilitatsdecomunicacióperaprofessionalsdelsserveislingüísticsidelaxarxatècnica.Barcelona.I.Puig(1997).Parlarcomunllibre.Barcelona:Castellnou.
EAPC(1997).Tallerdetècniquesdepresentació.Lleida.
www.uoc.edu/serveilinguistic/llenguatge/documentacio/presentacions.html
antalya.uab.es/gab‐llengua‐catalana/www/cat/assessorament/public/ypres.htm
www.eapc.es/publicacions/temaris/superior/esp_gen35sup.pdf
www.upf.edu/pdi/dtf/daniel_cassany/
http://www.youtube.com/watch?v=30tpxbfAh88
http://www.youtube.com/watch?v=XMc4FnwhFds
http://www.youtube.com/watch?v=vPQIDDaP3Fw
http://www.youtube.com/watch?v=tL7DJtprLw8