DPT. DE TECNOLOGIApeplorenzo.balearweb.net/get/Scalc2nESO.pdf · Tecnologies - Pràctiques d'informàtica 2n d'ESO Scalc BARRA DE FÓRMULES - La Barra de Fórmules, es troba per sota

DPT. DE TECNOLOGIAQUADERN D'INFORMÀTICA

Scalc

2n ESO

Full de càlcul de l'OpenOffice

Tecnologies - Pràctiques d'informàtica 2n d'ESO Scalc

INTRODUCCIÓ A OpenOffice.org Calc

Calc és una aplicació del tipus full de càlcul, de programari lliure. Es compatible amb

Microsoft calc.

Els fulls de càlcul són, junt als processadors de text, una de les aplicacions informàtiques d’ús

més general.

Un full de càlcul és una espècie de taula amb caselles o cel·les que poden contenir:

– text

– valors numèrics, dates i dades horàries

– fórmules o funcions matemàtiques, que permeten determinar el valor d’aquesta

cel·la en funció dels valors d’altres cel·les.

A més, conté un gran nombre d’utilitats per introduir, formatar i presentar total o parcialment

el contingut dels fulls de càlcul.

Diferents fulls de càlcul s’agrupen formant un fitxer denominat llibre de treball. Cada full

pot tenir fins 65536 files i 256 columnes, això fa un total de 6.777.216 cel·les. Les columnes

s’identifiquen mitjançant lletres (A, B, C,..., AA, AB, ..., IV), i les files són identificades

mitjançant números (1, 2, 3, ..., 65536).

Una casella s’identifica amb la/es lletra/es indicadores de la columna, seguides del número

indicatiu de la fila (per exemple: A2, R6, V165, AJ231, etc.)

DESCRIPCIÓ DE LA PANTALLA DE CALC

Per iniciar Calc a Windows 95/98/ME/NT/2000/XP/Vista/7 es pot utilitzar el menú

Inicio / Programes / OpenOffice.org X.X / OpenOffice.org Calc. També es pot iniciar

fent un doble clic damunt qualsevol fitxer produït amb Calc (extensions *.ods), o fent doble

clic al icona del programa si el tenim a l'escriptori.

Una vegada iniciat el programa, depenent de la configuració instal·lada, apareixerà una

2


pantalla similar a la que es mostra a la Figura 1.

Figura 1

El que Calc mostra a la pantalla té una estructura similar a qualsevol finestra de l’entorn

d'OpenOffice i consta de les següents barres o components (veure Fig. 2):

1. Barra de Menús

2. Barra d'eines estàndard i format

3. Barra de fórmules

4. Barra d'estat

BARRA DE MENÚS

La Barra de Menús conté la llista de menús propis de Calc. Cada menú conté una llista de

diversos comandaments que s’utilitzaran per una acció determinada. Por exemple, seleccionant

amb el ratolí el menú Fitxer, es desplega un menú que mostra alguns comandaments entre

els quals es troben els següents: Nou, Obrir, Tancar, Desa, Anomena i desa, Configurar

pàgina, Propietats, Visualització prèvia de la pàgina, Imprimeix, Enviar a.

BARRA D’EINES ESTÀNDARD I FORMAT

La barra de Eines és la barra o barres que es troba per sota de la barra de menús, i mostra

alguns botons per realitzar diverses funcions.

3


BARRA DE FÓRMULES

- La Barra de Fórmules, es troba per sota de les barres d’eines, presenta els tres sectors

següents:

- El sector de l’esquerra mostra la ubicació de la cel·la activa indicant la columna (A) i la fila

(1) en

que es troba.

- El sector central indica que es troba en la modalitat d’edició (es a dir, introduint noms,

funcions,

números, etc.).

- El sector de la dreta mostra el contingut de la cel·la activa. L’edició d’aquest contingut pot

fer-se tant en aquest sector com a la pròpia cel·la.

BARRA D’ESTAT

A la part inferior del full de càlcul hi ha la Barra d’Estat, a la que es presenta una breu

informació sobre el comandament que ha estat seleccionat o de l’estat actual de l’espai de

treball.

Figura 2

4


COM ENS PODEM MOURE PER UN FULL DE CÀCUL?

Una vegada hem iniciat la sessió de Calc, la cel·la activa serà per defecte la A1, per poder

moure’ns a una altra cel·la del nostre full podem utilitzar les següents tecles, combinació de

tecles o ratolí com es descriu a continuació:

– Ratolí; situa el punter del ratolí (fixa’t que el punter a canviat de forma i ara és una creu)

damunt de la cel·la que vols activar i prem una vegada el botó de la esquerra.

– Tecla de tabulació ; cada vegada que la premem ens desplacem una cel·la cap a la

dreta.

– Tecla “Shift” i de tabulació a la vegada; ens desplacem una cel·la cap a l’esquerra.

– Tecla de retorn (“intro”) ; ens desplacem una cel·la per sota de l’actual.

– Tecla “Shift” i retorn (“intro”) a la vegada; ens desplacem una cel·la per damunt

de l’actual.

– Tecles de desplaçament ; desplacen la cel·la activa segons el sentit de la

fletxa.

5


PRÀCTICA 1

Contingut de la pràctica (lectura)

∗ Obrir el programa OpenOffice.org Calc

∗ Introducció de diferents tipus de dades

∗ Desar en una unitat d’emmagatzematge el full realitzat.

Desenvolupament de la pràctica

1. Encén el teu ordinador i espera a que aparegui l’escriptori de Windows

2. Prem la icona corresponent a Calc

3. Si no es troba a l’escriptori has de seguir el procés de Inici – Programes –

OpenOffice.org 2.2 – OpenOffice.org Calc

4. Situa’t a la cel·la A1 i escriu 1995

5. Prem la tecla Retorn (Intro).

Aquest és una dada de tipus número, i per defecte calc l’alinea a la dreta.

6. Situa’t a la cel·la A2 i escriu 1.995 i prem la tecla Retorn.

Els números es poden escriure amb o sense punt de milers. Calc també l’alinea a la

dreta.

7. Situa’t a la cel·la A3 i escriu 1995,12

8. Prem la tecla de Fletxa cap a baix

calc per defecte admet com a símbol decimal la coma “,”. Observa també que en prémer la

tecla de la fletxa cap a baix com la tecla de Retorn, el cursor es posiciona a la cel·la inferior.

9. Escriu 12345678901234 a la cel·la A4

10.Prem Fletxa cap a baix.

Si el número no hi cap a la cel·la, calc el visualitzarà ###. Hem d'ampliar la columna

per veure el número complet.

11.Escriu -2950 a la cel·la A5.

12.Prem Retorn.

Per introduir un valor negatiu, basta amb escriure el signe “-“ davant del valor numèric.

13.Situa’t a la cel·la A6 i escriu (2950).

14.Prem Retorn

calc també el prendrà com un valor numèric negatiu i el modificarà per -2950 tant a la

cel·la com a la Barra de fórmules.

15.Situa’t a la cel·la A7 i escriu 12%.

6


16.Prem Retorn

calc també ens permet introduir un número com un percentatge, realment 12% equival

a 0,12.

17.Situa’t a la cel·la A8 i escriu 12,7%

18.Prem Retorn

calc també admet decimals en els percentatges, però a la cel·la se li assignarà dos

dígits per als decimals.

19.Situa’t a la cel·la A9 i escriu 1200 €

20.Prem Retorn

calc visualitzarà a la cel·la el valor tal i com s’ha introduït, afegint el punt dels milers i

dos decimals, però a la Barra de Fórmules el valor serà 1200, recorda que per

comprovar el valor a la Barra de Fórmules basta amb tornar a situar-se a la cel·la i

mirar a dalt a la Barra de Fórmules. El símbol monetari (€) haurà d’escriure’s

correctament, sinó calc el prendrà com a una dada de tipus text i l’alinearà a l’esquerra

de la cel·la.

21.Situa’t a la cel·la A10 i escriu 12/12

22.Prem Retorn

Volíem introduir la fracció 12/12; calc l’ha pres com a una data i visualitza la data

corresponent a la fracció introduïda. Per escriure una fracció, hem de col·locar un 0 i un

espai en blanc davant. Si no deixem l’espai en blanc, calc el prendrà com un text.

Com que el valor introduït no és correcte, per substituir-lo per un altre valor basta amb

situar-se damunt la cel·la a modificar e introduir el nou valor.

23.Sense moure’s de la cel·la, escriu 0 12/12

24.Prem Retorn

calc calcula automàticament el valor de la fracció. Si el resultat de la fracció correspon a

un número sencer, calc col·loca aquest valor a la cel·la i a la Barra de Fórmules.

25.Situa’t a la cel·la A11 i escriu 0 1/3

26.Prem Retorn

calc escriurà a la cel·la la fracció (1/3), però a la Barra de Fórmules apareixerà el

resultat final de la fracció (0,33333333333)

27.Situa’t a la cel·la A12 i escriu 0 12/24

28.Prem Retorn

Si es pot simplificar la fracció, calc ho farà automàticament per visualitzar-la a la cel·la,

es a dir, a la cel·la col·locarà la fracció simplificada (1/12) i a la Barra de Fórmules, el

resultat serà de la fracció (0,5)

29.Situa’t a la cel·la B1 i escriu 1/1/1900

7


30.Prem Retorn

Aquest és una dada de tipus data. Veuràs que al introduir-lo a la cel·la s’alinearà també

a la dreta, com el números.

31.Situa’t a la cel·la B2 i escriu 12-12-1900

32.Prem Retorn

Veuràs que al introduir-lo a la cel·la, per defecte li assignarà com format dd/mm/aa, es

a dir, dos dígits per al dia, dos per al mes i dos per a l’any, tots ells separats per la

barra inclinada.


34.Prem Retorn

Sembla que calc no distingeixi entre els anys de segle diferents amb el format de dates

assignat per defecte, però més endavant veurem que sí ho distingeix, es solament un

efecte de visualització, ja que si observes a la Barra de Fórmules, veuràs com el

contingut real continua sent 1/1/2000


36.Prem Retorn

Com no existeix el mes 13, calc introdueix la data com si fos un text, no una data, per

això l’alinea a l’esquerra.

37.Situa’t a la cel·la B5 i escriu 30-02-1994

38.Prem Retorn

Com que és una data errònia, calc la introdueix també com un text.

39.Situa’t a la cel·la B6 i escriu 12/MAIG

40.Prem Retorn

calc col·locarà a la cel·la la data introduïda però utilitzant únicament els tres primers

caràcters del mes. I a la Barra de Fórmules col·locarà la data amb el format dd-mm-

aaaa prenent com a any el del sistema de l’ordinador.

41.Situa’t a la cel·la B7 i escriu 12-maig-1995

42.Prem Retorn

A la cel·la pareixerà la data introduïda amb dos dígits per al dia, els tres primer

caràcters per al mes i dos per a l’any.

43.Situa’t a la cel·la C1 i escriu 0:0

44.Prem Retorn

Aquest és una dada de tipus hora. També s’alinea automàticament a la dreta.

45.Situa’t a la cel·la C2 i escriu 12:30:12

46.Prem Retorn

47.Situa’t a la cel·la C3 i escriu 22:12

48.Prem Retorn

8


49.Situa’t a la cel·la C4 i escriu 10PM

50.Prem Retorn

A la cel·la apareixerà l’hora amb el format 22:00:00

51.Situa’t a la cel·la C5 i escriu 10AM

52.Prem Retorn

53.Continuant situat a la cel·la C6, escriu 10 AM, amb espai al mig.

54.Prem Retorn

Veim que passa el mateix

55.Situa’t a la cel·la C7 i escriu 1/1/95 1:1

56.Prem Retorn

Veuràs com calc també admet la introducció d’una data i hora a la vegada, encara que

moltes vagades no ens càpiga tot a la cel·la.

57.Situa’t a la cel·la C8 i escriu 12/12/95 12:30

58.Prem Retorn

59.Situa’t a la cel·la D1 i escriu Casa

60.Prem Retorn

Aquest és una dada de tipus text que calc alinea automàticament a l’esquerra.

61.Situa’t a la cel·la D2 i escriu El Full de Càlcul calc

62. Prem Retorn

En introduir el text veurà com al Full ocupa més d’una cel·la, la D2 i la E2. Les dades

tipus text poden ocupar més d’una cel·la al Full sempre i quan no s’escrigui res a les

altres que ocupa.

63.Situa’t a la cel·la E2 i escriu Home

64.Prem Retorn

Sembla que s’esborri part del text de la cel·la D2, però no és veritat, el que passa és

que el contingut de E2 oculta part del text de D2, però no l’esborra. Si ens situem

damunt la cel·la D2 i observem el seu contingut a la Barra de Fórmules, veurem com no

s’ha esborrat. Per solucionar el problema bastarà amb ampliar l’amplada de la cel·la D2,

però això ho veurem és endavant.

65.Situa’t a la cel·la D3 i escriu gran

66.Prem Fletxa cap a baix

El cursor es mourà automàticament a la cel·la inferior D4

67.Escriu El Full de Càlcul calc que anem a estudiar correspon a la versió 2.2? A la

cel·la D4

68.Prem Retorn

Observa com el text introduït ocupa vàries cel·les al Full encara que el text realment es

manté a la cel·la D4

9


69.Arxiveu el Full de Càlcul (igual que amb les pràctiques de Writer) a la vostra carpeta

corresponent amb el següent nom NomLLinatgesP1 per això seguireu les següents

passes:

69.1.Prem amb el ratolí la icona del disc que es troba a la barra d’eines o al menú

Fitxer/Desa. Obrirà una finestra, dins la qual has d’indicar el lloc on el guardes i el nom

que li poses.

69.2. Cercam la nostra carpeta, recorda que està dins la unitat de xarxa que té el nom del

teu usuari, amb el que accedeixes a l'ordinador.

69.3.Crearem una nova carpeta amb el nom CALC

69.4.Obrirem la carpeta que acabam de crear.

69.5.On posa Nom d'arxiu: escriu el nom NomLLinatgesP1 i prem el botó Desar.

70.Tanca el programa, per això prem damunt el menú Fitxer – Surt o el botó de tancar

l’aplicació X de la part superior dreta.

10


PRÀCTICA 2 – Fórmules i Funcions

Contingut de la pràctica (lectura):

– Canvi de nom d’un full de càlcul.

– Concepte de Rang.

– Introducció de fórmules.

– Introducció de funcions (Suma, “Redondear”, “Promedio”, Màxim i Mínim).

Teoria de la pràctica (lectura):

– Canvi de nom d’un full de càlcul

Ves al menu format / full / reanomena,

S'obrirà una finestra on s'escriu el nou nom del full de càlcul

Prem D'acord.

– Una altra manera de canviar el nom d'un full és situar-se damunt de la pestanya del

full i prémer el botó dret del ratolí, s'obrirà una finestra on pots triar l'opció de

reanomena full,

11


i s'obrirà una finestra per escriure el nou nom del full de càlcul.

– Rang de cel·les

Un rang de cel·les és un conjunt de cel·les que va des d'una cel·la inicial fins a una cel·la final.

Són per tant totes les cel·les que es troben dins la columna i fila de la cel·la inicial fins la

columna i fila de la cel·la final. Per exemple, si vols seleccionar un rang has de seguir les

següents passes, situar-te a la cel·la A1, prémer el botó esquerra del ratolí i mantenint pres el

botó, arrossegar el ratolí fins la cel·la E7 i el rang A1:E7 quedarà marcat.

Exercici Pràctic:


2. Obre el programa OpenOffice 2.0 Calc. Recorda com fer-ho: Inici – Programes –

OpenOffice 2.0 – OpenOffice 2.0 Calc

3. Canvia el nom del Full 1 per Pràctica 2 (Llegeix el bloc de teoria de la pràctica si no

saps fer-ho).

4. Situa’t a la casella A1 i amb el ratolí selecciona el rang de cel·les A1:E7.

5. Situa’t a la cel·la A1 i escriu =1200+12, per sumar 12 a 1200.

6. Prem Intro.

12


No oblidis començar la fórmula amb el signe =.

Observaràs com a la cel·la surt el resultat de la fórmula o operació anterior, però que a

la Barra de Fórmules surt la fórmula introduïda.

7. Escriu =11-10 a la cel·la A2, per restar 10 de 11.

8. Escriu =13*2 a la cel·la A3, per multiplicar 13 per 2.

9. Escriu =24/2 a la cel·la A4, per dividir 24 entre 2.

10.Escriu =10^2 a la cel·la A5, per realitzar l’operació 10 elevat a 2.

Ara anem a utilitzar referències a altres cel·les i operadors aritmètics.

Volem que a la cel·la B1 Calc ens realitzi la suma entre el contingut de la cel·la A1 i A2.

11.Escriu =A1+A2 a la cel·la B1.

En introduir la fórmula anterior observaràs com a la cel·la surt el resultat de l’operació

anterior, però a la Barra de Fórmules surt la fórmula introduïda. D’aquesta manera si

modifiquem el valor de la cel·la A1 i/o A2, Calc recalcularà automàticament les fórmules

que continguin referències a les cel·les modificades.

12.Situa’t a la cel·la A1.

13.Escriu 1000

14.Prem Intro.

Observa com el resultat de la cel·la B1 es modifica també.

Ara utilitzarem referències a altres cel·les i operadors de text.

15.Escriu La a la cel·la C1.

16.Escriu casa a la cel·la C2.

Volem escriure a la cel·la C3 la concatenació del contingut de la cel·la C1 i C2.

17.Escriu =C1&C2 a la cel·la C3.

Observa com surt la concatenació del contingut de les dues cel·les esmentades.

Resultaria més real si deixéssim un espai en blanc entre les dues cel·les.

18.Escriu =C1&” “&C2 a la cel·la C4.

19.Escriu =C1&” gran “&C2 a la cel·la C5.

També es pot concatenar amb valors numèrics.

20.Escriu =C2&A4 a la cel·la C6.

21.Escriu =C1&12 a la cel·la C7.

Passarem ara a estudiar els operadors relacionals.

22.Escriu =10>12 a la cel·la B3.

Calc ens tornarà el valor VERITAT si és certa l’operació o el valor FALS en cas contrari.

Al nostre exemple, li demanàvem si el valor 10 és més gran que el valor 12, cosa que

és FALS. Aquest serà el valor que apareixerà a la cel·la.

23.Escriu =A1>1 a la cel·la B4.

El resultat serà veritat ja que el contingut de A1 (1000) és igual al valor de la cel·la A4

13


(12), la qual cosa és FALSA.

24.Volem escriure a la cel·la D1, el valor 10,123 arrodonit amb 1 decimal. Per això Calc

disposa d’una funció anomenada Arrodonir els paràmetres de la qual son: primer el

número a arrodonir, un punt i coma (com a separador de paràmetres) i a la fi el número de

decimals que volem a l’arrodoniment. Escriu =ARROD(10,123;1) a la cel·la D1. Prem

Retorn. Observa com a la cel·la D1 es mostra l’operació desitjada.

25.Escriu 10,123 a la cel·la D2

26.També es poden fer servir referències a altres cel·les. Escriu =ARROD(D2;1) a la cel·la

D3. Prem Retorn. Observa com el resultat és idèntic al de la cel·la D1.

27.Situa’t a la cel·la A7. Ara volem sumar el contingut de les cel·les A1, A2 i A3. Escriu

=A1+A2+A3. Prem Fletxa cap a baix.

28.Una altra forma consisteix en utilitzar la funció SUMA de Calc, la qual utilitza moltes

vegades operadors de referència (es a dir, un conjunt de cel·les).

29.Escriu =SUMA(A1:A3) a la cel·la A8.

Això vol dir que es sumaran els continguts del conjunt de cel·les començant per A1 i

finalitzant amb A3 (A1, A2, A3).

30.Prem Fletxa cap a baix.

31.Escriu =SUMA(A1:A4;A7) a la cel·la A11. Això equival a realitzar l’operació

=A1+A2+A3+A4+A7.

32.Escriu 200 a la cel·la E1. Prem Retorn.



35.Ara volem calcular el valor mitjà de les cel·les E1, E2 i E3. Per això utilitzarem la funció

estadística Calc MITJANA.

36.Escriu a la cel·la E5 =MITJANA(E1:E3). Prem Retorn.

37.Comprova que el valor mitjà és de 300. Una altra manera de escriure la mitjana de les

tres cel·les seria =MITJANA(E1;E2;E3). Fixa’t que el separador “:” estableix un rang de

cel·les mentre que el separador “;” és un separador entre cel·les.

38.Ara volem que a la cel·la E6 el valor màxim dels valors de les cel·les E1, E2, E3, per això

utilitzarem la funció estadística de Calc MAX.

39.Escriu =MAX(E1;E2;E3) a la cel·la E6. Prem Retorn.

40.Per calcular el valor mínim d’un conjunt de cel·les utilitzarem la funció estadística MIN.

41.Escriu =MIN(E1;E2;E3) a la cel·la E7. Prem Retorn.

42.Arxiveu el Full de Càlcul a la vostra carpeta de CALC amb el següent nom

NomLlinatgesP2 per això seguireu les següents passes:

42.1.Prem amb el ratolí la icona del disc que es troba a la barra d’eines. Obrirà una

finestra, dins la qual has d’indicar el lloc on el guardes i el nom que li poses.

14


42.2.Prem a la dreta de la finestra de Anomena i desa: selecciona la teva unitat de fer

feina, i després la carpeta de destí.

42.3.On posa Nom: escriu el nom NomLlinatgesP2 i prem el botó Desar.

43.Tanca el programa, per això prem damunt el menú Fitxer – Surt o el botó de tancar

l’aplicació X de la part superior dreta.

15


PRÀCTICA 3 – Files, Columnes, Fórmules i Funcions


∗ Files i columnes (format, inserir, eliminar, ocultar, copiar, enganxar.

∗ Introducció de fórmules i funcions


Encén el teu ordinador i espera a que aparegui l’escriptori de Windows

1.Prem la icona corresponent al Calc.

2.Si no es troba a l’escriptori has de seguir el procés de Inici- Programes- OpenOfficeOrg X.X-

OpenOffice Org Calc.

3.Fes un clic damunt l’etiqueta de Full1 amb el botó esquerra del ratolí. Fes clic a

Reanomena Full...

4.Escriu SAT Agrícola i prem la tecla Retorn (Intro).

5.Una altra manera de canviar el nom d’un full és per mitjà de la barra de menús: Format /

Full / Reanomena.

6.Crea el següent contingut del full de càlcul SAT Agrícola:

7.Selecciona la columna F (prem damunt de la F) i ves al menú Format / columna /

Amplada i escriu 2 cm i prem Acceptar.

8.Veuràs com l’amplada canvia a la nova mida introduïda, la mida s’estableix per centímetres.

9.Selecciona la columna G (prem damunt de la G) i ves al menú Format / columna /

Amplada òptima i prem damunt aquesta opció. Un cop seleccionada l’opció apareix un

16


quadre on ens demanen el marge que volem afegir, premem d’acord a 0.2 cm.

10.Veuràs com l’amplada canvia a una nova mida, aquesta mida ve determinada per l’amplada

màxima que ocupa el contingut de una casella qualsevol de la columna.

11.Selecciona el rang A1:A2, ves al menú Format / Cel·les / Tipus de Lletra i assigna la

mida 16 i negreta. Prem acceptar.

12.Veuràs que l’alçada de les files A1 i A2 s’han modificat autoajustant-se a la mida de la

lletra.

13.Selecciona ara la fila 1 (prem damunt el nº 1), ves al menú Format / Fila /Alçada i escriu

1,5 cm i prem Acceptar

14.Veuràs que ara l’alçada de la fila 1 s’ha modificat a la nova mida de 1 cm.

15.Amb la fila 1 seleccionada ves al menú Format / Cel·les prem la pestanya de Alineament

i a Vertical desplega la finestra, selecciona Centre i prem Acceptar.

16.Veuràs com el text s’ha centrat verticalment a la cel·la A1.

17. Selecciona la fila 17 (prem la cel·la 17) ves al menú Insereix i prem Files, per inserir una

fila més.

18.Selecciona la columna A (prem la cel·la A) ves al menú Insereix i prem Columnes, per

inserir una nova columna a l’esquerra de la taula.

19.També podem anar a aquestes opcions prement el segon botó sobre la fila o columna on

volem inserir la columna o fila.

20.Ara ocultarem la columna E, per això seleccioneu-la, obriu el menú Format / Columna /

Amaga i la columna haurà desaparegut.

21.Per tornar a visualitzar la columna, introdueix a la línia de Referència l’adreça E1 (el camp

situat a l’esquerra d’on introduïm les fórmules i el text), torna al menú Format / Columna i

prem Mostra. El mateix procediment es pot aplicar a les files per ocultar o mostrar files. Però

no oblideu d’introduir a la Referència el nom correcte de la cel·la de la fila oculta que voleu

mostrar.

22.Selecciona la columna A ves al menú Edita i selecciona Suprimeix les cel·les. Veuràs com

la columna A ha desaparegut.

23.Selecciona la fila 17 ves al menú Edita i selecciona Suprimeix les cel·les, per eliminar la

fila anteriorment seleccionada

24.Situa’t a la cel·la D5 i introdueix la fórmula necessària per calcular el valor màxim del rang

B5:C5. La fórmula és =MAX(B5:C5)

25.Situa’t a la cel·la E5 i introdueix la fórmula necessària per calcular el valor mínim del rang

B5:C5. La fórmula és =MIN(B5:C5)

26.Selecciona el rang D5:E5, ves al menú Edita i selecciona Copia. Amb aquesta opció hem

copiat la fórmula de càlcul de màxim i mínim per cada mes de l’any.

27.Selecciona el rang D6:E16, ves al menú Edita i selecciona Enganxa. Amb aquesta opció

17


hem enganxat la fórmula de màxim i mínim a cada mes de l’any per Barcelona i València.

28.Situa’t a la cel·la B18 i introdueix la fórmula necessària per calcular el màxim de

precipitació a Barcelona de tot l’any.

29.Situa’t a la cel·la B19 i introdueix la fórmula necessària per calcular el mínim de

precipitació a Barcelona de tot l’any.

30.Selecciona el rang B18:B19, situa el cursor al vèrtex inferior dret del rang, prem el botó

esquerra del ratolí i la tecla CNTRL i mantenint-la premuda arrossega el ratolí fins a la cel·la

C18, deixa anar la tecla del ratolí i veuràs com s’han copiat les fórmules de màxim i mínim a

les cel·les C18 i C19 respectivament. Ara ja tenim el màxim i el mínim de precipitació de tot

l’any a València.

31.Calcula ara el màxim i el mínim per Barcelona i València de les hores treballades durant tot

l’any.

32.Situa’t a la cel·la B21 i calcula el total de dies de precipitació anual per Barcelona amb la

funció SUMA. Has d’incloure la fórmula =SUMA(B5:B16)

33.Situa’t a la cel·la C21 i calcula el total de dies de precipitació anual per València amb la

funció SUMA, o bé copia la fórmula de la casella B21.

34.Calcula a F21 i G21 el total d’hores treballades durant l’any de Barcelona i València

respectivament, per fer-ho també has d’utilitzar la funció SUMA.

35.Selecciona el rang B22:C22, ves al menú Format / Cel·les selecciona la pestanya de

Número i selecciona la Categoria de Percentatge amb 2 decimals.

36.Selecciona el rang B23:C23, ves al menú Format / Cel·les selecciona la pestanya de

Número i selecciona la Categoria de Número amb 2 decimals.

37.Situa’t a la cel·la B22 i calcula el percentatge de dies de pluja anuals per Barcelona. Per

això haurem de crear una fórmula que ens ho calculi a partir del total de dies que ha plogut

durant l’any i considerant que un any té 365 dies. Al posar el tipus de número com a

percentatge, no es necessari multiplicar la fórmula per 100, i per tant la fórmula ens queda

així =B21/365

38.Repeteix el càlcul a la cel·la C22 per València.

39.Ara calcula la mitjana de dies ploguts durant cada més per Barcelona i València a les cel·les

B23 i C23 respectivament. Recorda que hauràs de sumar tots els dies de pluja i dividir-ho

entre 12, és a dir, entre el número de mesos que té un any.

40.Seleccioneu el rang F22:G24 aneu al menú Format / Cel·les selecciona la pestanya de

Número i selecciona Categoria: Moneda amb 2 decimals, prem Acceptar

41.Situa’t a la cel·la F22 i calcula el salari anual a pagar a Barcelona utilitzant el total d’hores

treballades i considerant que el preu per hora treballada és de 12,00 €. Haureu de crear la

fórmula corresponent per obtenir-lo, recordeu que el salari serà la multiplicació del número

d’hores amb el preu per hora treballada.

18


42.Calcula ara a la cel·la G22 el salari anual a pagar a València.

43.Ara calcularem l’IVA corresponent als salaris anuals de Barcelona (cel·la F23) i València

(cel·la G23). L’IVA serà el 16% del salari. Per calcular el 16% d’una quantitat s’ha de

multiplicar aquesta quantitat per 0,16.

44.Ara calcularem el Total a pagar anualment a Barcelona (cel·la F24) i València (cel·la G24).

El Total serà el salari més l’IVA.

45.Deseu el fitxer amb el nom NomLlinatgesP3 a la teva carpeta de treball.

46.Seleccioneu el rang B4:G4 i prement la tecla CTRL (Control) seleccioneu el rang A5:A16,

A18:A19, E18:E19, A21:A23 i E21:E24.

47.Ves al menú Format / Cel·les de la barra d’eines i prem la pestanya Font , selecciona

Tipus de Font: Courier New, Mida: 12 i Negreta, prem Acceptar

48.Veuràs que el text d’algunes cel·les no es veu complet, soluciona-ho consultant els punts 7

i 8 d’aquesta pràctica.

49.Selecciona el rang de cel·les B4:G4 , ves al menú Format / Cel·les / Alineament i

assigna Alineament Horitzontal, Centre.

50.Selecciona el rang A1:G2 ves al menú Format / Cel·les selecciona Alineament desplega

la finestra Horitzontal i selecciona Centre, prem Acceptar

51.Selecciona el rang A1:G2 , ves al menú Format / Cel·les, selecciona Fons i tria el color

vermell, prem Acceptar

52.Ara assignarem al rang A4:G16 un quadre de línia doble vermella al voltant del rang i una

línia senzilla vermella a les vores internes. Per això heu de seguir les següents passes:

53.Seleccioneu al rang A4:G16, aneu a Format / Cel·les activeu la pestanya de Contorns i

escolliu estil: doble línia de 1.10 pt, color vermell, per l’exterior i, tria també l’estil: línia

fina de 0.5 pt, color vermell, per l’interior, a continuació prem Acceptar

54.A la pestanya hi ha un diagrama de vista prèvia, anomenat Definit per l’usuari que ens

mostra com queda el rang de cel·les escollides.

55.Selecciona el rang A4:A16, ves al menú Format / Cel·les selecciona Contorns i

selecciona una línia doble de 1.10 pt vermella als contorns exteriors i un línia fina de 0.5 pt als

contorns interior, prem Acceptar

56.Selecciona amb el ratolí els rangs D4:E16, A18:C19, E18:G19, A21:C23, E21:G24, i

insereix un nou contorn de línia gruixuda blava, i una línia fina blava a les vores internes.

57.Selecciona el rang D4:E4 i insereix una línia blava gruixuda a la part inferior del rang.

58.Col·loca un línia blava gruixuda a la part dreta dels següents rangs: A18:A19, A21:A23,

E18:E19 i E21:E24.

59.Emmagatzema el llibre de treball a la teva carpeta de treball amb el nom P3.

60.El llibre SAT Agrícola hauria de tenir un aspecte similar al següent:

19


61.Desa els canvis del fitxer NomLlinatgesP3.

20


PRÀCTICA 4 - Sèries

Contingut de la pràctica (lectura)

∗ Ús de sèries predefinides.

∗ Creació de sèries numèriques i personalitzades.



2. Prem la icona corresponent a Calc

3. Si no es troba a l’escriptori has de seguir el procés de Inici – Programes –

OpenOffice.org 2.2 – OpenOffice.org Calc

4. Fes Clic amb el botó dret del ratolí damunt l’etiqueta de Hoja1.

Veuràs que apareix un menú d'opcions, selecciona

Reanomena el Full.

5. S'obrirà una finestra on pots canviar el nom, i escriu

Sèries i prem la tecla d'acord

Crear sèries predefinides

6. Crearem una sèrie predefinida a Calc amb els mesos de

l’any. Escriu Gener a la cel·la A1.

7. Situa’t amb el ratolí al vèrtex inferior dret de la cel·la A1 ,

Quan surti una creu negra prem el botó esquerre del ratolí i mantenint-

lo pres arrossega el ratolí cap a la dreta fins la cel·la L1. Haurem escrit una sèrie dels

mesos de l’any.

Crear sèries numèriques

8. Crearem la sèrie numèrica dels números parells (2,4,6,8,10,12,14,16). Situa’t a la cel·la

A2.

9. Escriu 2 a la cel·la A2 i 4 a la cel·la B2.

10.Selecciona el rang A2:B2 .

Situa el punter del ratolí al vèrtex inferior dret del rang i prem el botó esquerre del ratolí i

mantenint-lo pres arrossega el ratolí capa a la dreta fins obtenir el darrer número de la

sèrie, és a dir el 16.Ara tenim una sèrie de números parells del 2 fins el 16. Podríem

21


ampliar la sèrie fins a valors superiors al 16 si volguéssim.

11.Crearem la sèrie numèrica del 0 al 100 amb un increment de 10. Situa’t a la cel·la A3.

12.Escriu 0 a la cel·la A3 i 10 a la cel·la B3.

13.Selecciona el rang A3:B3. Situa el punter del ratolí al vèrtex inferior dret del rang i prem el

botó esquerre del ratolí i mantenint-lo pres arrossega el ratolí capa a la dreta fins obtenir el

darrer número de la sèrie, es a dir el 100.

Ara tenim una sèrie numèrica amb un increment de 10 unitats des del 0 fins el 100.

14.Crearem una sèrie numèrica del 10 al 1. Situa’t a la cel·la A4

15.Escriu 10 a la cel·la A4 i 9 a la cel·la B4.

16.Selecciona el rang A4:B4. Situa el punter del ratolí al vèrtex inferior dret del rang i prem el

botó esquerre del ratolí i mantenint-lo pres arrossega el ratolí capa a la dreta fins obtenir el

darrer número de la sèrie, es a dir l’1.

Crear sèries personalitzades

17.Ara crearem sèries personalitzades amb les estacions de l’any en castellà

17.1.Seleccioneu el menú Eines / Opcions i desplega de la part de la esquerra de la

finestra OpenOffice.org Calc selecciona l'opció “Ordena les llistes”, al costat dret de la

finestra apareixeran les llistes que ja estan creades:

17.2. Per afegir-ne una pitjarem al botó de Nou, i se'ns activarà la part d'entrades.

17.3.Escriu el primer mes de la sèrie Enero i prem Retorn (intro).

17.4.A continuació escriu la resta de mesos separant-los per un Retorn (intro).

17.5.Per acabar prem el botó Afegeix perquè Calc agregui les dades de la nova sèrie a les

Llistes personalitzades.

17.6.Prem el botó D'acord.

17.7.Situa’t a la cel·la A6 i escriu Enero, situa ara el punter del ratolí al vèrtex inferior dret

de la cel·la prem el botó esquerre del ratolí i arrossega’l cap a la dreta per obtenir els

mesos de l’any en castellà.

18.Crea una sèrie personalitzada amb les dies de la setmana en castellà. Inicia la sèrie a la

22


cel·la A8, arrossega cap a baix la sèrie, al llarg de la columna A.

19.Crea una sèrie personalitzada amb les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor, hivern.

Crea la sèrie dins el rang E8:E11.

20.Crea una sèrie personalitzada amb les assignatures del curs. Col·loca-la a partir de lla cel·la

A16 i al llarg de la columna A.

21.Emmagatzema el llibre de treball a la teva carpeta de treball amb el nom

NomLlinatgesP4.

22.Tanca l’aplicació de l'Scalc.

23


PRACTICA 5 – Funció Mitjana i “Si”


∗ Treball amb les funcions mitjana i si.

∗ Formatar una taula de dades.


- La funció mitjana; retorna la mitjana d'una mostra. L'estructura d'aquesta funció és:

=MITJANA(número 1;número 2;número 3;número últim). On número 1 pot estar definit per

una cel·la qualsevol i s'agafaria el seu contingut numèric. Aquesta funció no utilitza contingut

de text de les cel·les. L'estructura s'escriu dins la cel·la on volem el resultat o bé dins la barra

de fórmules.

- La funció SI; indica una verificació lògica que s'ha de realitzar. L'estructura d'aquesta funció

és: =SI(verificació;primer_valor;segon_valor). On verificacaió és la condició que s'ha de

complir i si és certa mostrará el primer valor, en cas contrari mostrarà el segon valor).

L'estructura s'escriu dins la cel·la on volem el resultat o bé dins la barra de fórmules.

Desenvolupament de la pràctica:

1. Obre un nou llibre de càlcul amb l'OpenOffice.org Calc.

2. Canvia el nom al primer full (full 1) del llibre i escriu: TECNOLOGIA.

3. Situa’t a la cel·la A1 i escriu en negreta: NOTES DE TECNOLOGIA.

4. Situa’t a la cel·la A3 i escriu en negreta: 1ª AVALUACIÓ .

5. Situa’t a la cel·la A5 i escriu en negreta: ALUMNE .

6. Situa’t a la cel·la B5 i escriu en negreta: 1r EXAMEN .

7. Situa’t a la cel·la C5 i escriu en negreta: 2n EXAMEN .

8. Situa’t a la cel·la D5 i escriu en negreta: 3r EXAMEN .

9. Situa’t a la cel·la E5 i escriu en negreta: 4t EXAMEN .

10. Situa’t a la cel·la A6 i escriu el nom d’una persona.

11. Repeteix l’acció del punt 10 a les cel·les A7, A8, A9, A10, A11, A12, A13, A14 i A15 (en

total hi ha d’haver 10 noms d’alumnes).

12. Ordena els noms alfabèticament. Per fer aquesta acció segueix les següents passes:

13. Selecciona el rang de noms que has introduït.

24


14. Amb el ratolí selecciona la icona d'Ordre ascendent de la barra d’eines. Veuràs com

la teva llista s’ha ordenat automàticament. Si volguessis invertir l’ordre hauries de prémer

la icona d'Ordre descendent .

15. Situa’t a la cel·la B6 i escriu una nota (ha de ser un número entre el 0 i el 10).

16. Escriu les notes de cada examen i per cada alumne.

17. Situa’t a la cel·la F5 i escriu en negreta; MITJANA .

18. Situa’t a la cel·la F6 i calcula la mitjana de nota d’examen de l’alumne de la fila 6.En

aquest cas seria =MITJANA(B6;C6;D6;E6). Prem intro.

19. Copia la fórmula de la cel·la F6 des de F7 fins la cel·la F15, i així apareixeran les mitjanes

de la resta dels alumnes.

20. Situa’t a la cel·la G5 i escriu en negreta: APROVATS .

21. Situa’t a la cel·la G6 i escriu la següent funció:

22. =SI(f6>5;”APTE”;”NO APTE”)

23. prem retorn, d’aquesta manera es podrà observar que si un alumne té més d’un 5 de

mitjana serà APTE, en canvi si està suspès serà NO APTE.

24. Copia la fórmula de G6 des de G7 fins G15, i automàticament apareixeran els resultats per

a cada alumne.

25. Canvia a color vermell el fons de les cel·les dels alumnes que han suspès.

26. Guarda l’arxiu a la teva carpeta de treball amb el nom NonLlinatgesP5.

25


6 – Gràfics - Diagrames

Contingut

∗ Crear un gràfic a partir de les dades del full de càlcul.


Els gràfics s’utilitzen per representar les dades d’una taula. Hi ha diferents tipus de gràfics:

columnes, barres, línies, circular, etc..

Per crear un gràfic s’han de seleccionar les dades que es volen representar d’una taula i es

selecciona l’opció del menú Insereix / Diagrama. A partir d’aquí triarem les opcions que

millor ens convingui segons el tipus de gràfic que volem.

1. Obre el programa Calc.

2. Obre la pràctica 3 i Selecciona el full SAT Agrícola.

3. Representarem els dies de pluja a Barcelona i València durant el 2005.

4. Selecciona les dades que volem representar, és a dir, el rang A4:C16. En aquest rang

inclourem els rètols per l’eix X, és a dir, el nom de tots els mesos; i els rètols per l’eix Y, és

a dir, el nom de les localitats: Barcelona i València.

5. Selecciona el menú Insereix / Diagrama. També es pot seleccionar la icona Insereix

diagrama .

6. A la pantalla es mostra la primera passa de l’assistent per diagrames.

26


7. Si ens fixem en aquesta finestra a l'esquerra tenim les passes a seguir numerades de l'1 al

4. Ara ens trobem a la finestra que ens permet triar el tipus de diagrama que volem

representar. Dins l'opció Escolliu un tipus de diagrama cliqueu damunt l'opció Línia, i

dels quatre possibles diagrames a representar trieu l'opció Sols línies. A continuació

premeu el botó Següent.

8. A continuació pitgem Següent i ens apareix la següent pantalla:

27


9. Comprova que tens triat l'interval de dades A4:C10, i si no és així tens dues opcions, tornar

a començar al punt 3 o bé clicar a la icona d'interval de dades i a continuació amb el ratolí

selecciona damunt el full de càlcul el rang de dades, quan ja estigui a la finestra torna a

clicar a la icona d'interval de dades, i comprova a continuació que tens activades les

opcions de Sèries de dades en les columnes, primera fila com a etiquetes i Primera

columna com a etiquetes. A continuació prem Següent.

10. Comprova a la nova finestra de l'auxiliar de Diagrames la següent informació:

A la finestra de Sèries de dades han de figurar Barcelona i València.

A la finestra d'intervals de dades han de figurar: Nom $Full1.$B$4 y Valors a les Y

$Full1.$B$5:$B$16

A la finestra de Categories ha de figurar: $Full1.$A$5:$A$16

28


A continuació prem Següent.

11. A la finestra corresponent als Elements del diagrama introdueix la següent informació: a

la pestanya de Títol de diagrama, escriu: PRECIPITACIONS 2005 , a continuació,

seleccionem la finestra de Títol a l’eix X, escriu: Mesos , i a la finestra de Títol a l’eix Y

escriu: Nombre de dies amb precipitacions . Finalment cliquem sobre Finalitza.

12. D’aquesta forma aconseguirem el diagrama que volíem realitzar, però anem a treballar-hi

una mica més. Primer apuntam amb el ratolí sobre el punt negre de l’extrem inferior dret

del diagrama i l’arrosseguem fins poder llegir tots els caràcters del diagrama. Més o menys

aconseguirem un diagrama similar al següent:

29


13. Si observem el diagrama i les dades seleccionades del full de càlcul, podem veure com el

mateix Calc ens ha agafat la primera columna que hem seleccionat com a rètols per l’eix

dels mesos, i la primera fila seleccionada com a rètols de la Llegenda del diagrama. A la

llegenda hi apareixen els noms assignats per cada una de les línies de dades, és a dir,

Barcelona i València.

14. 13.-Per visualitzar els noms dels mesos correctament al diagrama farem dues coses,

ampliarem una mica més el diagrama, arrossegant el ratolí com abans, i canviarem el mida

de la lletra. Per canviar la lletra seguirem les següents passes:

15. Farem clic dos pics sobre el diagrama.

16. Clicarem amb el botó dret del ratolí sobre l'eix x i triarem l'opció propietats de l'objecte,

seleccionarem la fitxa Caràcters i modificarem la mida de la lletra seleccionant la mida 10.

Premeu D'acord.

17. Si els mesos es troben un poc massa junts, seleccioneu novament el diagrama i quan

apareguin els quadrats verds del marge, situeu el cursor sobre el quadrat dret i estireu cap

a la dreta mantenint el botó dret del ratolí pres.

30


18. Un cop realitzat el gràfic anem a comprovar la seva actualització automàtica. Anem a

modificar a la fulla de càlcul el nombre de dies de precipitacions del febrer a Barcelona,

escrivim 4 on hi tenim 18 i pitgem Retorn. Comprovam que el gràfic s’ha modificat en

aquest punt.

31


19. També modificarem els rètols de l’Eix X, per fer-ho, modificarem les cel·les on hi tenim

escrits els mesos de l’any i els canviarem per les següents abreviacions: gen, feb, mar, abr,

mai, jun, jul, ago, set, oct, nov, des. Comprovem com a la gràfica els rètols també canvien.

Canviem el mida de lletra dels rètols de l’Eix X i l’Eix Y a 12.

20. Un cop aquí, modificarem el fons del diagrama, per això dos pics sobre el diagrama fins a

tenir en el seu perímetre uns quadradets negres, a continuació situem el ratolí sobre el

diagrama de manera que el punter ens mostrarà el rètol de l'Àrea del diagrama, en

aquest moment cliquem el botó dret i triem l'opció propietats de l'objecte i de la finestra

mostrada triem la fitxa Àrea i seleccionem el color Sun 4., a continuació premeu D'acord.

21. Mitjançant el menú anterior podem modificar quantitat d’opcions, fins hi tot, el Tipus de

diagrama, podem passar a un diagrama de tipus columnes, d’àrees, de barres, etc.

22. Anem a canviar el tipus de diagrama i anem a seleccionar un diagrama de tipus Columnes

i dins els tipus de columnes triarem el Nomal. Obtindrem un resultat molt similar al

següent:

32


23. Per canviar la posició del gràfic: seleccionar el gràfic fent un clic damunt d’ell i i

mantenint pres el botó del ratolí, arrossega’l fins la posició desitjada.

24. Per canviar la mida del gràfic: selecciona el gràfic fent clic a damunt d’ell, situa el ratolí

damunt un dels vèrtexs o qualsevol altre quadradet negre del perímetre. Mantenint pres el

botó del ratolí, arrossegar-lo fins aconseguir la mida desitjada.

25. Crea ara un nou gràfic dins el mateix full de càlcul, d'estil lliure per les dades d'hores

treballades a Barcelona i València (Si vols pots triar l'opció de 3D, de tres dimensions).

26. Guarda l’arxiu a la teva carpeta de treball amb el nom: NonLlinatgesP6.

33


PRÀCTICA 7 – Funcions, Taules i Gràfics

Contingut (Només llegir)

Creació de funcions, formatar taula, i creació de gràfics.


1. Encén el teu ordinador i obre el programa Calc.

2. A un llibre nou haureu de copiar la següent taula:

3. Comproveu si els rangs i les cel·les C6:C15, F6:F15, F17:E19 tenen el format de cel·la de

tipus moneda amb dos decimals. Si no és així canvia’l (Recorda que has de prémer la

tecla CTRL per poder seleccionar els diferents rangs, i després anar al menú format /

Cel·les i pitjar la pestanya números i seleccionar a la categoria l’opció de moneda amb

dos decimals). Repassa el contingut de les cel·les per rectificar si hi ha cap valor diferent

al de la taula anterior.

4. Comproveu ara si els rangs de les cel·les E6:E15, G6:G15, E18:F18 tenen el format de

cel·la tipus porcentaje amb dos decimals. Si no és així canvia’l (Recorda que has de

prémer la tecla CTRL per poder seleccionar els diferents rangs, i després anar al menú

formato / Cel·les, pestanya de número i seleccionar a la categoria l’opció de

porcentaje amb dos decimals). Repassa el contingut de les cel·les per rectificar si hi ha

34


cap valor diferent al de la taula anterior.

5. Calcula ara els totals per a cada producte. La fórmula de càlcul del valor total serà la

següent. Agafarem l’arròs com a exemple i després ho fareu per cada un de la resta de

productes. Ens situem a la cel·la F6 i escrivim =C6*D6-(C6*D6*E6) i premem Retorn .

Comprova ara si el valor que has obtingut és de 47,50 € . Si no és així repassa la fórmula

introduïda.

6. Calcula ara la Base imposable per això situa’t a la cel·la F17 i escriu la fórmula

necessària. Pensa que la Base imposable és la suma dels totals dels productes.( 775,00

€)

7. Calcula ara a la cel·la F18 l’IVA corresponent a la Base imposable (=E18*F17). El resultat

ha de ser 124,00 €.

8. Calcula ara a la cel·la F19 el Total factura . (Recorda que es composa de la Base

imposable i de l’IVA). (899,00 €).

9. Calcula ara els percentatges dels productes (arròs, llet, farina...) que formen la Base

imposable. Per exemple per al càlcul del percentatge de l’arròs situa’t a la cel·la F6 i

escriu =F6/F17 prem Retorn i veuràs el percentatge que suposa el total d’arròs del total

de productes comprats. Si vols copiar la fórmula des de F6 fins F15 hauràs de modificar la

fórmula anterior i escriure =F6/$F$17 prémer Retorn, copiar-la fórmula i pegar-la a la

resta de cel·les. El símbol de dòlar $ serveix per dir a Calc que aquella fila i/o columna es

35


manté amb el valor fix en copiar-la a qualsevol altra cel·la.

10. Comprova els resultats obtinguts amb la taula del final de la pràctica. Rectifica aquelles

fórmules per obtenir els valors correctes.

11. Canvia el nom de Hoja 1 per Productes.

12. Selecciona el rang F6:F15, crea un gràfic com el que et mostrem a continuació i inserta’l al

full Productes. Per axó prem la icona o bé ves al menú Insereix / Diagrama i a

través del assistent crea un diagrama similar al següent.

13. Desa el llibre de treball a la teva carpeta de treball amb el nom NomLlinatgesP7.

14. Tanca l’aplicació de Calc.

36


PRÀCTICA 8 – Funcions, format condicional, validació de dades, formatar full i dades.


∗ Presentar rètols en vertical.

∗ Fer servir un format condicional i el format d'estils per remarcar determinades dades.

∗ Validar dades per evitar entrades incorrectes

∗ Ús de les funcions MITJANA, MAX, MIN i COMPTASI.

∗ Donar color al fons del full.

∗ Millorar la presentació amb vores i quadrícules.


- La funció MITJANA; retorna la mitjana d'una mostra. L'estructura d'aquesta funció és:

=MITJANA(número 1;número 2;número 3;número últim). On número 1 pot estar definit per

una cel·la qualsevol i s'agafaria el seu contingut numèric. Aquesta funció no utilitza contingut

de text de les cel·les. L'estructura s'escriu dins la cel·la on volem el resultat o bé dins la barra

de fórmules.

- La funció MAX; retorna el valor màxim d'una llista d'arguments. L'estructura de la funció és:

=MAX(número 1, número 2, número 3, número últim). On número 1 pot estar definit per una

cel·la qualsevol i s'agafaria el seu contingut numèric. Aquesta funció no utilitza contingut de

text de les cel·les. L'estructura s'escriu dins la cel·la on volem el resultat o bé dins la barra de

fórmules.

- La funció MIN; retorna el valor mínim d'una llista d'arguments. L'estructura de la funció és:

=MIN(número 1, número 2, número 3, número últim). On número 1 pot estar definit per una

cel·la qualsevol i s'agafaria el seu contingut numèric. Aquesta funció no utilitza contingut de

text de les cel·les. L'estructura s'escriu dins la cel·la on volem el resultat o bé dins la barra de

fórmules.

- La funció COMPTASI(àrea;criteris); que compta el nombre de valors que compleixen la

condició situada als criteris dins el rang detallat a l'àrea. Per exemple si volem calcular el

nombre d'assignatures suspeses (nombres inferiors a 5) en el rang D5:M5, és a dir, el nombre

d'assignatures suspeses de l'alumne primer de la llista, escriurem: =COMPTASI(D5:M5;"<5").

- Format d'estils; format que permet assignar un format de text personalitzat per utilitzar en

el format condicional.

37


- Formatació condicional; format que permet assignar un format d'estil a un valor numèric

en funció de la condició que voldrem que compleixi

- Format de text vertical; permet que el tex es mostri dins una cel·la alineat verticalment,

per aconseguir-ho heu d'accedir al menú Format | Cel·les | Alineat i escriviu 90 graus a

l'apartat Direcció d'escriptura | Graus.

38


Exercici:

L’exemple que desenvolupareu serà un full que presenta unes notes de Batxillerat, calculant

mitjanes, notes màximes i mínimes i nombre d’assignatures suspeses.

1. Creeu un nou full i anomeneu-lo Notes.

2. Escriviu a C2 el rètol que fa de títol.

3. Centreu aquest rètol en la selecció del rang B2:Q2, prèviament haureu de combinar les

cel·les del rang. Copia les dades anteriors.

4. Seleccioneu el rang D4:P4 per donar el format de text vertical. Accediu a Format |

Cel·les | Alineat i escriviu 90 graus a l'apartat Direcció d'escriptura | Graus.

5. Escriviu els rètols de la fila 4. Observeu com es van situant verticalment.

6. Escriviu els rètols de la columna C.

7. Escriviu només els valors de les notes en el rang D5:M15.

8. Modifiqueu les mides de les columnes i les files, aproximadament com surt a la figura.

Format d'estils

A continuació fareu servir el format d'estils que us permetrà determinar un nou estil de

formatació del text.

39


1. Aneu al menú Format | Estils i formatació. A continuació situeu-vos dins la finestra

dels estils i cliqueu amb el botó de la dreta del ratolí. Trieu l'opció Nou. De la nova

finestra activeu la pestanya Efectes de lletra. Desplegueu la finestra de Color de

tipus de lletra, el color a triar serà el vermell. Seleccioneu ara la pestanya

Organitzador i a l'opció Nom escriu menor que, prem D'acord.

2. Repeteix el procediment anterior però tria ara el color verd i el Nom del nou estil serà

aprovat.

Formatació condicional

A continuació fareu servir l'anomenat Formatació condicional que us permetrà que

determinades notes, les suspeses en el nostre cas, surtin amb un color diferent.

1. Seleccioneu el rang D5:M15 i accediu a Format | Formatació condicional. A

continuació a l'opció de Condició 1 desplegueu la finestra igual que i trieu menor

que, a la finestra buida del costat escriviu 5, a la finestra de estil de la cel·la trieu

l'estil menor que.

2. Activa l'opció de Condició 2 i desplegueu la finestra igual que i trieu major o igual

que, a la finestra buida del costat escriviu 5, a la finestra d'estil de la cel·la trieu l'estil

aprovat, premeu D'acord. Observeu com les notes menors de 5 surten de color vermell

i les aprovades de color verd.

Càlcul de mitjanes, notes màximes i mínimes i nombre d'assignatures suspeses

El pas següent consisteix en calcular mitjanes, notes màximes i mínimes i nombre

d’assignatures suspeses.

- Entreu a la cel·la O5 la fórmula; =MITJANA(D5:M5). Aquesta fórmula fa servir la funció

MITJANA( ) que calcula la mitjana entre els valors del rang situat dins del parèntesi. En el

nostre cas és D5:M5. Observeu el resultat que surt. Aquesta seria la mitjana del primer

alumne.

- Copieu la fórmula de O5 al rang O6:O15. Ja teniu les mitjanes de tots els alumnes.

- Entreu la fórmula =MITJANA(D5:D15) a la cel·la D17. Amb això haureu calculat la

mitjana de les notes de català per aquests alumnes.

- Copieu la fórmula anterior al rang E17:M17. Copieu-la també sobre la cel·la O17. D'aquesta

manera teniu les mitjanes de les assignatures i la mitjana de les mitjanes dels alumnes.

- Entreu a la cel·la P5 la fórmula; =COMPTASI(D5:M5;"<5"). Aquesta fórmula fa servir la

funció COMPTASI( ; ) que compta el nombre de valors que compleixen la condició situada

40


després dels; en el rang detallat. En el nostre cas, calcula el nombre d'assignatures

suspeses (nombres inferiors a 5) en el rang D5:M5, és a dir, el nombre d'assignatures

suspeses del primer alumne de la llista.

- Copieu la fórmula anterior al rang P6:P15.

- Entreu en la cel·la D18 la fórmula =MAX(D5:D15), que calcula la nota màxima de

l'assignatura de català.

- Copieu la fórmula anterior al rang E18:M18. Ja teniu les notes màximes de les diferents

assignatures. Copieu-la també sobre la cel·la O18. Aquí teniu la mitjana màxima.

- Entreu a la cel·la D19 la fórmula; =MIN(D5:D15), que calcula la nota mínima de català.

- Copieu la fórmula anterior al rang E19:M19. Ja teniu les notes mínimes de les diferents

assignatures. Copieu-la també sobre la cel·la O19. Aquí teniu la mitjana mínima.

- Doneu format de dos decimals a totes les mitjanes.

Validació de dades

Com ja sabreu, les notes de batxillerat han de ser nombres enters situats entre l'1 i el 10. Per

evitar errors en l'entrada de notes es pot fer servir un procediment anomenat Validació de

dades, que tot seguit introduireu en el full.

- Seleccioneu el rang D5:M15.

- Accediu a Dades | Validesa | Configuració. Trieu, a l'opció permet; Nombres

complets. A l'apartat Dades, tria entre, i a la finestra de Mínim escriu 1 i a la finestra de

Màxim escriu 10. Selecciona ara la pestanya d'Avís d'error, activa l'opció de Mostra un

missatge d'error quan s'introdueixin valors no vàlids. Prem D'acord per finalitzar.

Entreu dades incorrectes en la zona de notes i observeu el que passa.

Acabats del full

Tot seguit donareu els últims acabats estètics d'aquest full.

– Traieu la quadrícula del full com heu fet en la pràctica 6 .

– Seleccioneu el rang B2:Q20.

– Accediu a Format | Cel·les | Contorn . Accediu també a la fitxa Fons de la

mateixa finestra i trieu un color groc 2 com a fons. Premeu D'acord. Observeu com

ha quedat.

– Seleccioneu el rang C4:M15 i accediu a Format | Cel·les | Contorns, trieu

Arranjament de línies | estàndard | posa la vora exterior i totes les línies

interior, a l'opció Línia | estil |1,00 pt, prem D'Acord.

– Aquests últims efectes els podeu aconseguir fent servir els botons desplegables

41


de la barra d'eines a la part superior de la pantalla. Obriu-los i proveu de

fer canvis. Fixeu-vos com amb el desplegable del color a vegades no es poden

aconseguir els colors desitjats, ja que té una gamma més reduïda.

– Feu el mateix amb la resta de cel·les, com es veu a la figura.

– Doneu el format de negreta a les cel·les indicades per la figura.

– Guarda l’arxiu a la teva carpeta de treball amb el nom NonLlinatgesP8.

42


PRÀCTICA 9

– Encén el teu ordinador.

– Obre un nou llibre de treball amb l'OpenOffice.org Calc

– Canvia el nom de l’etiqueta Full1 per ProvaCalc.

– Emmagatzema l’arxiu a la teva carpeta de treball amb el següent nom

NomLlinatgesProva.

– Copia les següents dades al teu full de càlcul, (respecta la ubicació del contingut de les

caselles per poder realitzar l’exercici correctament).

– A la cel·la B12 calcula el total d’hores d’estudi setmanals.

– A la cel·la B14 calcula el valor màxim d’hores d’estudi setmanals.

– A la cel·la B16 calcula el valor mínim d’hores d’estudi setmanals.

– A la cel·la B18 calcula la mitjana d’hores d’estudi setmanals.

– A la cel·la C4 calcula el percentatge d’hores d’estudi del dilluns.

– A la cel·la C5 calcula el percentatge d’hores d’estudi del dimarts.

– A la cel·la C6 calcula el percentatge d’hores d’estudi del dimecres.

– A la cel·la C7 calcula el percentatge d’hores d’estudi del dijous.

– A la cel·la C8 calcula el percentatge d’hores d’estudi del divendres.

– A la cel·la C9 calcula el percentatge d’hores d’estudi del dissabte.

– A la cel·la C10 calcula el percentatge d’hores d’estudi del diumenge.

– A la cel·la C12 calcula el total dels percentatges d’hores d’estudi setmanals. (Comprova que

el valor és d’un 100,00%).

43


– Formata el títol de la taula seleccionant:

o Tipus de lletra: Comic Sans

o Mida: 12

o Negreta i subratllat.

– Selecciona el rang A1:C1 fusiona les cel·les i formata-les a alineament de tipus

horitzontal i centre.

– Formata ara el mateix rang (A1:C1) amb color de fons de color groc.

– Selecciona els rangs i les cel·les: B3:C3, A4:A10, A12, A14, A16, A18 i canvia el tipus de

lletra a tipus: Comic Sans i negreta.

– Selecciona el rang B4:B16 i formata les cel·les a Números de categoria Número sense

decimals.

– Selecciona el rang C4:C12 i formata les cel·les a Números de categoria Percentatge amb 2

decimals.

– Selecciona la cel·la B18 i formata-la a Números de categoria Número amb 2 decimals.

– Selecciona el rang A3:C10 i crea un contorn de línia doble, blava i línia fina interior blava.

– Selecciona el rang A3:C3 i crea un línia doble blava a la part inferior del rang.

– Selecciona el rang A3:A10 i crea un línia doble blava a la part dreta del rang.

– Selecciona els rangs; A12:C12, A14:B14, A16:B16, A18:B18 i crea una línia de contorn

doble blava, i una línia interior fina blava.

– Ajusta les amplades de les columnes al contingut de les mateixes, recorda que hi ha

diferents maneres de fer-ho.

– Comprova que els valors i el disseny del full de càlcul queda com el següent i

emmagatzema a la teva carpeta de treball:

44


45

Documents

DPT. DE TECNOLOGIApeplorenzo.balearweb.net/get/Scalc2nESO.pdf · Tecnologies - Pràctiques d'informàtica 2n d'ESO Scalc BARRA DE FÓRMULES - La Barra de Fórmules, es troba per sota