Llars d’infants

Subtítol

Drets dels usuarisde les escoles bressol

Normativa

2

Estudi de la legislació i requisits indispensables en la prestació de serveis que s'ofereixen en Llars d'Infants i Escoles Bressol

Desembre 2009

3

ÍNDEX

1. Marc general de l’educació infantil 4

2. Principis i objectius de l’educació infantil 5

3. Tipus de centres 7

4. Normativa administrativa relativa a la creació, autorització, modificació i extinció de l’autorització 9

5. Titularitat i prohibicions del centre 9

6. Gratuïtat i places 10

7. Preus 10

8. Registre de centres 11

9. Nombre i qualificació dels professionals 11

10. Nombre màxim d’infants per grup 12

11. Règim d’admissions 12

12. Requisits d’espais i instal.lacions 13

13. Condicions de seguretat i higiene 13

14. Continguts educatius 14

15. Normes de funcionament intern 14

16. Competències de les diferents administracions públiques 14

17. Prestacions accessòries 18

18. La inspecció 18

19. El paper de l’adjunt del síndic per a la defensa dels drets dels infants 19

20. L’adaptació dels centres a la normativa vigent 19

4

1. Marc general de l’educació infantil

L’educació és un dret universal i un bé públic al que tota la ciutadania té dret a accedir i al qual les administracions públiques tenen el deure de garantir el seu accés en condicions de qualitat i igualtat. Així, el Govern de Catalunya ha de garantir, d’acord amb el que estableixen els principis universals i, en especial, la Convenció dels drets de l’infant de Nacions Unides, el dret a l’educació dels infants de zero a tres anys assegurant que la xarxa pública posi a l’abast de tota la població una oferta suficient en l’etapa 0-3 en condicions de qualitat. En aquest sentit la Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat, estableix que el Govern de Catalunya ha de garantir el caràcter educatiu, la qualitat i els requisits mínims que han de complir les llars d'infants que la realitat catalana exigeix, i que ha de considerar-les com una part del sistema educatiu; així mateix, ha de garantir que al final del període 2004-2008 la xarxa de llars d'infants de titularitat pública de Catalunya inclogui un mínim de trenta mil places de nova creació i que aquestes es mantinguin en el futur. El reconeixement legal de l’educació infantil de 0 a 3 anys com etapa educativa queda reflectit amb la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, on s’estableix que l'educació infantil és una etapa educativa que atén infants des del seu naixement fins als sis anys d'edat, té caràcter voluntari i s'ordena en dos cicles. El primer cicle d'educació infantil comprèn fins als tres anys d'edat i el segon fins als 6 anys. El primer cicle anomenat “llar d’infants” va dels 0 a 3 anys, i el segon cicle anomenat “parvulari” va dels 3 als 6 anys. (denominacions establertes per l’article 3.2.a.1 i 2 del Decret 55/1994, de 8 de març, sobre el règim d'autorització dels centres docents privats). El segon cicle d’aquesta etapa educativa és gratuït ( art.3.1 Reial decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínimes del segon cicle d’Educació infantil). A Catalunya la regulació dels requisits dels centres que imparteixen el primer cicle d’educació infantil (educació de zero a tres anys) es fa a partir del Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i els requisits dels centres. Aquest decret regula les llars d’infant o escoles bressol però no aquells altres equipament d’atenció a la infància no educatius sinó equipaments d’esbarjo i atenció de temps de lleure separant molt clarament el que són i el que no són centres educatius, preveient el traspàs de certes competències als ajuntaments.

5

Queden fora d’aquesta regulació tots aquells centres que acullen infant de 0 a 3 anys de manera no regular o amb caràcter assistencial, el que, com assenyala el síndic de Greuges en el seu informe1, conforma una debilitat normativa que ha condicionat de manera important el desenvolupament i les condicions de qualitat i de l’oferta de llars d’infants. En aquest informe s’afirma “l’oferta d’educació infantil de primer cicle a Catalunya s’ha anat configurant en un context de manca de criteris normatius clars sobre la regulació del seu funcionament. Els ajuntaments han anat generant escoles bressol i llars d’infants, sovint sense criteris unificats sobre les condicions que havien de regir la prestació del servei. Aquesta situació ha derivat en una important dispersió de models d’escola bressol, així com també de requeriments exigits. I paral·lelament, també això ha contribuït a generar situacions en les quals la qualitat no es garantia suficientment”. L’informe assenyala també “un dels exemples més evidents d’aquesta dispersió de models és l’existència, paral·lelament a l’estructura bàsica i autoritzada d’escoles bressol i llars d’infants públiques i privades del país, d’un conjunt de serveis complementaris d’atenció a la primera infància (aules adaptades en centres de primària, serveis complementaris municipals, serveis culturals lúdics, etc.), que sovint exerceixen de substitutius de l’oferta escolar normalitza, i que actuen al marge de qualsevol regularització”.

2. Principis i objectius de l’educació infantil

Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i els requisits dels centres Article 3 3.1 Per tal d'afavorir el desenvolupament harmònic dels infants, els centres han de cooperar amb els pares, mares o tutors, com a primers responsables de l'educació dels seus fills i filles, amb els quals, a fi de crear les condicions òptimes per al desenvolupament i aprenentatge de l'infant, intercanvien regularment informació sobre l'evolució del procés educatiu del seu fill o filla. 3.2 L'organització i la programació general del centre s'ha de realitzar d'acord amb les característiques del servei educatiu ofert als infants, el qual ha de tenir presents el respecte a les necessitats afectives i de relació familiar dels infants, la protecció dels seus drets, el foment dels valors de la coeducació i la conciliació de la vida familiar i l'activitat laboral dels pares, mares o tutors. 3.3 El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge del primer cicle de l'educació infantil, així com de totes les activitats i serveis que ofereixen els centres, sens perjudici de l'establert a l'article 21.2 de la Llei 1/1998,

1 Informe extraordinari del Síndic de Greuges. “L’escolarització de 0 a 3 anys a Catalunya”. Setembre 2007

6

de 7 de juliol, de política lingüística, i de la utilització a la Val d'Aran també de l'aranès. 3.4 Els infants amb necessitats educatives específiques reben l'atenció d'acord amb les seves necessitats singulars des del moment en què aquestes necessitats són detectades i valorades pels serveis educatius. Article 4 4.1 El primer cicle de l'educació infantil té com a objectius:

a) la col·laboració en el desenvolupament ple i harmoniós de les capacitats físiques, afectives, intel·lectuals i socials dels infants, b) el progressiu descobriment i coneixement personal, c) la formació d'una imatge positiva d'ells mateixos, d) la possibilitat de relacionar-se amb els altres, e) el desenvolupament, l'aprenentatge i el benestar de l'infant mitjançant l'aplicació de les orientacions educatives pròpies d'aquest cicle, que tenen en compte la creixent multiculturalitat i el plurilingüisme del nostre país.

4.2 En aquest cicle educatiu s'atenen especialment les necessitats bàsiques d'ordre biològic, psicològic, emocional, afectiu, intel·lectual, lúdic i social dels infants i s'inclouen mesures que introdueixin els valors de la coeducació entre els nens i les nenes. Article 5 Les competències a assolir al primer cicle de l'educació infantil són les següents:

a) Dominar progressivament el propi cos, les seves necessitats i les habilitats que va adquirint, identificant-se ell mateix com a persona i esforçant-se per manifestar i expressar les pròpies emocions, sentiments i necessitats. b) Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d'alimentació, repòs, higiene i neteja personal iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals. c) Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l'adquisició d'hàbits de comportament social i en la integració en el grup.

7

d) Comprendre el llenguatge adult i el dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral. e) Representar objectes i accions de la vida diària mitjançant el joc simbòlic i els diferents llenguatges: corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic. f) Actuar sobre la realitat immediata i establir relacions entre els objectes segons les seves característiques perceptives i les pròpies vivències.

3. Tipus de centres

3.1. Ensenyament reglat

Ofereix un servei educatiu de forma continuada i sistemàtica. Per al seu funcionament, els centres els ha de crear o autoritzar una administració (Art. 1 Decret 282/2006). Centres públics El titular de les quals és una Administració Pública (Art. 8.1 Decret 282/2006). La competència recau en l’administració local, però la resta d’administracions també hi estan involucrades (Diputacions, Generalitat). Centres privats El titular de la qual no és una Administració Pública. (Art. 8.2 Decret 282/2006).

3.2. Ensenyament no reglat

Serveis que reben els infants de 0 a 3 anys de manera no regular, aquests establiments no requereixen l’autorització de l’Administració educativa, sens perjudici de la regulació referida a les condicions de seguretat, higiene i altres que l’Administració autonòmica o l’Administració local consideri oportú establir. Cal aclarir que els requeriments del Decret 282/2006 no són aplicables a aquest tipus de serveis no reglats. Per tal de facilitar la diferenciació entre les dues modalitats de Serveis ( reglat i no reglat) s’estableix l’obligació de fer conèixer que el centre està autoritzat per l’Administració Educativa i es prohibeix la utilització de les denominacions genèriques dels centres per part dels establiments que no disposin d’aquesta autorització.

8

3.3. Llar d’infants rurals

1. En l'àmbit rural una llar d'infants pot estar ubicada en diversos municipis o en diversos nuclis de població dins d'un o diversos municipis. En aquest cas la llar d'infants rep la denominació genèrica de llar d'infants rural i té una seu central i tantes extensions com edificis diferents de la seu central. El conjunt de la seu central i de la totalitat de les extensions formen un únic centre educatiu, amb una única direcció pedagògica. 2. Per poder formar part d'una llar d'infants rural és necessari que cada nucli de població, tant en el cas de la seu central com en les extensions, tingui menys de 2.500 habitants. 3. Tant la seu central com cadascuna de les extensions han de complir els requisits mínims d'espais, d'instal·lacions i de seguretat establerts amb caràcter general en aquest Decret per a les llars d'infants. 4. El nombre mínim de professionals i la seva qualificació, establerts a l'article 11, s'entenen en relació al conjunt de tota la llar d'infants rural. 5. La seu central de la llar d'infants i les extensions efectuen oferta de places escolars corresponents a totes les edats de zero a tres anys. 6. En el consell de participació de les llars d'infants rurals, a més dels membres establerts amb caràcter general, hi ha:

a) Un representant dels pares i de les mares de la seu central i un representant dels pares i de les mares de cadascuna de les extensions. b) Un representant del personal educador de la seu central i un representant del personal educador de cadascuna de les extensions.

7. En el consell de participació de les llars d'infants rurals de titularitat pública hi ha un representant de cadascun dels municipis en els que estan ubicades la seu central i les extensions. 8. En el cas dels municipis en els quals hi ha ubicada una llar d'infants rural, ja sigui la seu central o alguna de les extensions, no es poden delegar als ajuntaments les competències a què fa referència l'article 20 si no són assumides per tots i cadascun dels ajuntaments.

9

4. Normativa administrativa relativa a la creació,

autorització, modificació i extinció de l’autorització

La normativa aplicable en materia de creació, autorització, modificació i extinció de l’autorització és la mateixa que regeix els procediments que en general s‘estableixen per tots els centres docents (Art. 9 Decret 282/ 2006).

4.1 Per centres docents privats

Decret 55/1994, de 8 de març, sobre el règim d’autorització dels centres docents privats Aquest Decret incorpora un procediment d'autorització que, en primer lloc, dóna seguretat jurídica als plantejaments que les persones promotores de nous centres docents formulin correctament; en segon lloc, permet establir les capacitats màximes dels nous centres sense que els titulars hagin de disposar dels elements vinculats intrínsecament al seu funcionament efectiu i, finalment, determina un sistema de regulació de funcionament del centre que no queda vinculat a l'autorització d'obertura, en la mesura que els centres podran posar en funcionament la totalitat de la seva capacitat o, si s'escau, només una part.

Denominacions obligatories, art. 3

Posibles titulars, art 4

Expedients d’autorització art. 6 i següents

Expedients de modificació de l’autorització d’obertura, del funcionament

Expedient d’extinció de l’autorització

4.2 Per centres docents públics

Decret 198/1996, de 12 de juny, pel qual s'aprova el reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2275, pàg. 11069, de 30.10.1996)

5. Titularitat i prohibicions del centre

El titular d’un centre és la persona física o jurídica que consti com a tal al Registre de centres del Departament d’Ensenyament (Art 8. Decret 282/2006).

10

6. Gratuïtat i places

L’article 15 L.O. 2/2006 disposa: 1. Les administracions públiques promouran un increment progressiu de l’oferta de places públiques al primer cicle. Així mateix coordinaran les polítiques de cooperació entre elles i amb altres entitats per assegurar l’oferta educativa d’aquest cicle. Per tal, de determinar les condicions en les que podran establir-se convenis amb les corporacions locals, altres Administracions i entitats privades sense afany de lucre. 2. El segon cicle de l’educació infantil serà gratuït. Per tal de fer front a les demandes de les families, les Administracions educatives garantirán una oferta suficient de places als centres públics i concertarán amb centres privats, en el context de la seva programació educativa. 3. Els centres podrán oferir el primer cicle d’educació infantil, el segon o ambdos. Cal tenir en compte que, segons el que s’estableix al preàmbul del Decret 282/2006 al final del període 2004-2008 la xarxa de llars d’infants comptarà amb un mínim de 30.000 places públiques de nova creació.

7. Preus

Decret 254/1996, de 5 de juliol, pel qual es fixen els preus públics dels serveis prestats a les llars d’infants de titularitat del Departament d’Ensenyament i se n’aprova el barem per a les bonificacions per al curs 1996-97 Ordre EDU/305/2007, de 2 d'agost, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions destinades a l'escolarització d'infants de zero a tres anys en centres de titularitat privada sense finalitat de lucre Ordre EDU/355/2006, de 6 de juliol, per la qual s'aproven les bases reguladores i s'obre convocatòria pública per a la concessió d'ajuts als ajuntaments titulars de llars d'infants, per a l'escolarització de nens i nenes de 0 a 3 anys que es trobin en situacions socioeconòmiques desfavorides durant el curs 2006-2007 Cal tenir en compte que el segon cicle de l’educació infantil és gratuït ( art.3.1 RD 1630/2006).

11

8. Registre de centres

Decret 80/ 1996, de 20 de febrer, pel qual s’estableix la regulació i funcionament del Registre de centres docents És un registre únic per tots els centres docents públics i privats d’ensenyaments reglats de nivell no universitari que realitzen la seva activitat a Catalunya. Aquest registre reflexa la situació administrativa dels centres docents, públics i privats.

9. Nombre i qualificació dels professionals

Artículo 92 de la LO 2/2006 1. La atención educativa directa a los niños del primer ciclo de educación infantil correrá a cargo de profesionales que posean el título de Maestro con la especialización en educación infantil o el título de Grado equivalente y, en su caso, de otro personal con la debida titulación para la atención a las niñas y niños de esta edad. En todo caso, la elaboración y seguimiento de la propuesta pedagógica a la que hace referencia el apartado 2 del artículo 14, estarán bajo la responsabilidad de un profesional con el título de Maestro de educación infantil o título de Grado equivalente. 2. El segundo ciclo de educación infantil será impartido por profesores con el título de Maestro y la especialidad en educación infantil o el título de Grado equivalente y podrán ser apoyados, en su labor docente, por maestros de otras especialidades cuando las enseñanzas impartidas lo requieran. Per als que imparteixen el primer cicle de l’educació infantil ( Art.11 Decret 282/ 2006). Qualificació:

mestres especialistes en educació infantil

tècnic superior en educació

qualsevol altre títol declarat equivalent, acadèmic i professional

+ art 10 i dispo transi LOGSE

Decret 182/1998, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de Grau superior d’educació infantil. Aquest Decret estableix el currículum per a l'ensenyament de formació professional vinculat al títol de tècnic superior en educació infantil regulat pel Reial decret 2059/1995, de 22 de desembre, pel qual s'aproven els ensenyaments mínims.

12

Ordre de 6 de juliol de 1989, per la qual es modifica l'Ordre de 25 de juny de 1986 (DOGC núm. 710, de 7.7.1986), que establia els terminis, els requisits i les modalitats de formació del personal afectat per l'Ordre d'1 d'agost de 1984, que presta serveis a les llars d'infants. Ordre de 25 de juny de 1986, per la qual s'estableixen el termini, els requisits i les modalitats per a la formació del personal afectat per l'Ordre d'1 d'agost de 1984 que presta serveis a les llars d'infants. Ordre d'1 d'agost de 1984, per la qual es modifica i es concreta la d'1 de juny de 1983, que regula els mòduls de personal i les titulacions exigibles que hauran de regir a les Llars d'Infants i s'estableix la idoneïtat del personal educador i auxiliar d'educador. Ordre d'1 de juny de 1983, per la qual s'estableixen les condicions materials que hauran de regir en centres d'atenció assistencial i educativa als infants fins a sis anys, no inscrits com a centres d'ensenyament, així com els mòduls de personal i les titulacions exigibles. Nombre mínim de profesisionals en presència simultànea ha de ser igual al nombre de grups en funcionament més un, incrementat en un de més per cada 3 grups.

10. Nombre màxim d’infants per grup

Art. 12 Decret 282/2006 menys de 1 any: 8 infants de 1 a 2 anys: 13 infants de 2 a 3 anys: 20 infants

11. Règim d’admissions

Per al primer cicle.

a) art. 16 Decret 282/2006. el règim gral. d’admissions en centres educatius sufragats amb fons públics Quan hi intervinguin els Ajuntaments, perquè hagin assumit la competència delegada, poden establir un procés propi, però sempre respectant la normativa general que regula l’admissió.

13

b) obligació dels centres d’informar a l’Administració educativa ( art. 17 Decret 282/ 2006)

Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics.

12. Requisits d’espais i instal.lacions

Per als centres de llars d’infants. Espais i instal.lacions- condicions arquitectòniques, de seguretat, serveis mínims (lavabos per nens, pla de seguretat...) Art. 13 Decret 282/2006. En els centres d’educació secundària En el cas dels centres d’educació secundària o de règim especial, en què l’edifici és patrimoni de la Generalitat de Catalunya i aquesta es fa càrrec del manteniment, la vigilància i la conservació, aquest foment s’encarrega als consells escolars dels centres, s’assigna al director la facultat d’autoritzar-ne l’ús en els casos d’utilitzacions no continuades. Regulació de l’ús social dels edificis dels centres docents públics Segons el Decret 218/2001, de 24 de juliol, pel qual es regula l’ús social dels edificis dels centres docents públics, La Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, estableix a l’apartat primer de la disposició addicional dissetena que la conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis destinats a centres d’educació infantil de segon cicle, primària o especial, que depenen de les administracions educatives, correspondran al municipi respectiu. Això no obstant, aquests edificis no podran destinar-se a altres serveis o finalitats sense autorització de l’administració educativa corresponent. La mateixa Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, preveu a l’apartat sisè de la disposició addicional dissetena que seran les administracions educatives qui establiran el procediment per a l’ús dels centres docents que en depenguin, per part de les autoritats municipals, fora de l’horari lectiu, per a activitats educatives, culturals, esportives o altres de caràcter social. Aquest ús estarà només subjecte a les necessitats derivades de la programació de les activitats d’aquests centres.

13. Condicions de seguretat i higiene

Art 14. Decret 282/2006 (la normativa general establerta). El Pla d’Emergència, adaptat a les característiques de les llars d’infants

14

14. Continguts educatius

Del segon cicle d’educació infantil RD 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen amb el carácter de norma bàsica els ensenayments mínims del segon cicle de l’Educació infantil.

15. Normes de funcionament intern

Els consells de participació de les llars d’infants Art. 18 Decret 282/2006 . El consell de participació de les llars d'infants públiques. Art 19 Decret 282/2006. El consell de participació de les llars d'infants privades sufragades amb fons públics. Decret 198/ 1996, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària.

16. Competències de les diferents administracions

públiques

Art. 131 Lo 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l'obtenció d'un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l'Estat i sobre els centres docents en què s'imparteixen aquests ensenyaments. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l'Estat i amb relació als ensenyaments d'educació infantil, la competència exclusiva que inclou:

a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l'ensenyament en el seu territori.

b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil i la regulació dels centres en què s'imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal.

c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics.

d) La inspecció, l'avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l'experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu.

e) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis.

15

f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l'educació i l'aprovació de directrius d'actuació en matèria de recursos humans.

g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics.

h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l'alumnat d'edat superior a la d'escolarització obligatòria.

3. En allò que no regula l'apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l'educació i a la llibertat d'ensenyament en matèria d'ensenyament no universitari i d'acord amb el que disposa l'article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas:

a) La programació de l'ensenyament, la seva definició i l'avaluació general del sistema educatiu.

b) L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa.

c) L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenació curricular.

d) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals.

e) L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris d'admissió i escolarització de l'alumnat als centres docents.

f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.

g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.

h) L'organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics.

i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics.

j) L'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l'administració educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l'administració educativa.

Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l'expedició i l'homologació dels títols acadèmics i professionals estatals. Actualment hi ha plantejat un conflicte de competències amb l’estat espanyol sobre diversos articles del RD 1630/2006, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle de l’Educació infantil, per considerar que envaeixen competències de la Generalitat de Catalunya, atès el que estableix l’article 131.2.a) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Els arguments bàsics que s’esgrimeixen són els següents:

16

Article 131.2.a) de l’EAC, la Generalitat ha assumit la competència exclusiva per la determinació dels continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil i la regulació dels centres en que s’imparteix aquest cicle. Però respecte el segon cicle de l’educació infantil, en la mesura que l’Estatut no n’ha fet cap esment, cal entendre que la Generalitat només ha assumit la competencia compartida en els termes previstos a l’article 132.3 de l’EAC, i per tant una competencia en el marc de les bases estatals. Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació Llei orgànica 8/1985, de 3 de juny, reguladora del dret a l’educació Art. 14.7 i 6.4 LO 2/2006 “correspon a les administracions educatives determinar els continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil i regular els requisits que han de cumplir els centres que l’imparteixen, i establir el currículum del segon cicle, del qual han de formar part els ensenyaments mínims que fixa aquest Reial Decret. Programació i oferta de places del primer cicle de programació infantil, art.15 Decret 282/2006. Programació i oferta de places 15.1 L'administració educativa i l'administració local han d'impulsar una oferta suficient per atendre la demanda de places de primer cicle de l'educació infantil. En la creació de places a les llars d'Infants de titularitat pública s'han de prioritzar les zones socialment desafavorides, s'ha de respectar l'equilibri territorial i s'han de tenir en compte les fluctuacions de la demanda. 15.2 L'oferta de places al primer cicle de l'educació infantil s'ha d'efectuar de manera diferenciada per a cadascun dels tres trams d'edat d'aquest cicle, d'acord amb la capacitat simultània autoritzada. Els centres han de fer públic el nombre de places vacants de què disposen de manera diferenciada per a cadascun dels trams d'edat. 15.3 Quan una persona física o jurídica és titular de més d'una llar d'infants en un mateix municipi, l'obligació continguda al punt anterior d'aquest article s'entén en relació amb el conjunt de totes les llars d'infants de la seva titularitat en aquell municipi. A cadascuna de les llars d'infants de la mateixa titularitat, en un mateix municipi, s'ha de fer oferta de places en relació a almenys els dos trams consecutius d'edat superior dels que integren el cicle. Quan una llar d'infants fa oferta de places per a infants de zero anys ha de fer oferta per als infants d'un any i per als infants de dos anys. Delegació de competències als ajuntaments en relació al primer cicle de l’educació infantil. Art. 20 Decret 282/2006 20.1 Les competències que aquest Decret atribueix al Departament d'Educació i Universitats i als seus òrgans es poden delegar als ajuntaments que les vulguin assumir, d'acord amb el títol XII del Text refós de la Llei municipal i de règim local de

17

Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril. La Generalitat de Catalunya es reserva les facultats a què fa referència l'article 139.a), e), f) i g) del Text refós esmentat. Es poden delegar les següents competències:

a) Les relacionades amb el procés de preinscripció i admissió d'infants als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics. b) Les relacionades amb la resolució dels expedients d'autorització, de cessament d'activitats, de modificació de l'autorització i de revocació de l'autorització de les llars d'infants privades. c) Les relacionades amb els consells de participació de les llars d'infants. Quan una llar d'infants ubicada en un municipi en què l'ajuntament ha assumit la delegació de les competències sobre l'autorització del primer cicle de l'educació infantil inicia un expedient d'autorització d'un altre ensenyament, la competència correspon al Departament d'Educació i Universitats.

Les referències fetes, en la normativa d'aplicació, a l'Administració educativa, s'entenen fetes als corresponents ajuntaments que hagin assumit les competències esmentades. Aquests ajuntaments han d'adaptar els procediments de gestió de les competències assumides a la seva estructura organitzativa. Així mateix, han d'establir el règim de recursos i reclamacions corresponents contra les decisions que adoptin en exercici d'aquestes competències, d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú. En qualsevol cas, la resolució d'aquests recursos posa fi a la via administrativa i els interessats podran exercir les accions corresponents davant la jurisdicció competent. 20.2 La delegació de competències s'ha d'atenir en tot cas a les particularitats següents:

a) La delegació és efectiva des de la data en què es formalitzi la seva acceptació mitjançant un conveni entre el Departament d'Educació i Universitats i l'ajuntament, i té caràcter indefinit sense perjudici del que determina l'article 140 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, esmentat. El conveni ha de preveure la relació de competències que explícitament es deleguen. b) L'ajuntament facilita al Departament d'Educació i Universitats les dades necessàries per a la inscripció i actualització del Registre de centres, així com les dades sobre l'activitat de les llars d'infants del seu municipi relativa a les matèries que són objecte d'ordenació en aquest Decret. c) L'ajuntament, sens perjudici de les funcions de la Inspecció educativa, pot establir els controls i les supervisions necessaris per a garantir l'exercici de les competències delegades. A aquest efecte, l'ajuntament pot sol·licitar l'actuació de la Inspecció Educativa perquè informi en l'àmbit de les seves

18

competències sobre qualsevol expedient instruït per l'ajuntament. La sol·licitud d'informe es tramita sempre a través de la direcció dels Serveis Territorials.

20.3 La delegació de competències pot ser progressiva Així, es preveu la delegació de competències relacionades amb el consell de participació de les llars d'infants, amb el procés de preinscripció i admissió a centres i amb la resolució dels expedients administratius d'autorització, de cessament d'activitats, de modificació i de revocació de l'autorització del primer cicle de l'educació infantil dels centres privats. Amb això s'unifica en un únic organisme la tramitació de totes les autoritzacions, atès que l'ajuntament és, amb caràcter general, el competent per a l'atorgament de les autoritzacions relacionades amb la intervenció integral de l'administració ambiental, i el competent en la vigilància sobre el compliment de les mesures de supressió de barreres arquitectòniques. Aquesta delegació de competències sols s'efectua en relació als centres que exclusivament imparteixen el primer cicle de l'educació infantil; el Departament d'Educació i Universitats exerceix, doncs, la competència en relació amb els centres que, tenint inicialment autorització per impartir exclusivament el primer cicle de l'educació infantil, iniciïn expedients de sol·licitud d'altres ensenyaments.

17. Prestacions accessòries

Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria, Per tant en queda exclosa l’educació infantil Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents públics de titularitat del Departament d'Ensenyament, en l’educació obligatòria, per tant en queda exclosa l’educació infantil.

18. La inspecció

Decret 266/200, De 31 de juliol, pel qual es regula la Inspecció d’Ensenyament. Pel sistema educatiu en general, una de les especialitats, dins el cos d’inspectors, és l’educació infantil. Decret 148/2002, de 28 de maig, de modificació del Decret 266/2000, de 31 de juliol, pel qual es regula la Inspecció d’Ensenyament. Decret 266/2000, de 31 de juliol, pel qual es regula la Inspecció d’Ensenyament. Ordre ENS289/2002, de 31 de juliol per la qual es desplega l’organització i el funcionament de la Inspecció d’Ensenyament.

19

Ordre ENS/385/2002, de 13 de novembre, per la qual es modifica l’Ordre ENS/289/2002, de 31 de juliol. ( No afecta a la inspecció de l’educació infantil) El Departament d’ensenyament exerceix la inspecció dels centres docents i dels serveis, programes i activitats que integren el sistema educatiu de Catalunya, tant de titularitat pública com privada. ( art.1.1 Decret266/2000). Funcions de la inspecció ( art. 2 Decret 266/2000) Els inspectors s’organitzen per especialitats i una de les especialitats és la vinculada a etapes educatives de singularitat específica: educació infantil ( ART. 12 Decret 266/2000) Els ajuntaments, sens perjudici de la inspecció educativa, poden establir els controls i supervisions necessaris per a garantir l’exercici de les competències delegades ( art 20.2.c Decret 282/ 2006).

19. El paper de l’adjunt del síndic per a la defensa dels

drets dels infants

A Catalunya s’ha constituït la figura de l’Adjunt del síndic de greuges per a la defensa dels drets dels infants que s’encarrega, per delegació del Síndic, de vetllar pels respecte i la defensa dels drets dels menors. Així, la llei de regulació del Síndic de Greuges preveu que el Síndic de Greuges, amb la conformitat prèvia de la Comissió parlamentària esmentada en l'article 2, pugui designar una persona de la seva confiança per a ocupar el càrrec d'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants, la qual ha de complir les condicions establertes per l'article 7 i no trobar-se afectada per les incompatibilitats enumerades en l'article 8. Correspon a l'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants assumir les funcions d'investigació que per a la resolució d'una queixa o d'un expedient sobre els drets dels infants li encomani o li delegui el Síndic de Greuges; en aquest cas, gaudeix de les mateixes prerrogatives, drets i obligacions. L'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants cessarà automàticament en el moment de la presa de possessió del nou Síndic de Greuges.

20. L’adaptació dels centres a la normativa vigent

El Decret 282/2006 estableix a les seves disposicions transitòries els terminis per l’adaptació del centres autoritzats a la nova normativa.

20

Adaptació dels centres d'educació preescolar

Els centres d'educació preescolar autoritzats d'acord amb el Reial decret 828/2003, de 27 de juny, passen a tenir autorització per impartir el primer cicle de l'educació infantil.

Adaptació dels centres que atenen infants de fins a 3 anys

Els centres que atenen infants de fins a 3 anys d'edat, autoritzats amb caràcter temporal a desenvolupar les actuacions previstes al Decret 65/1982, de 9 de març, que regula l'atenció assistencial i educativa als infants fins a sis anys no inscrits en centres d'ensenyament, podran adaptar-se a les condicions establertes en aquest Decret dins els terminis que s'estableixin en desenvolupament de la Llei orgànica 2/2006 de 3 de maig, d'educació. Fins a aquesta data es considera vigent l'autorització que els va ser atorgada. El Departament d'Educació i Universitats donarà tràmit de vista i audiència als titulars dels centres no adaptats i publicarà la relació de centres afectats. Aquests centres no estan obligats a tenir les tres sales referides a l'article 13.2.a) quan s'ubiquen en una zona urbana consolidada per l'edificació o en un nucli antic d'una població. En aquests casos, la superfície mínima de les aules és de 20 metres quadrats i la del pati de 50 metres quadrats, mantenint-se els 2 metres quadrats per infant. No s'exigeix la sala referida a l'article 13.2.d) quan per aplicació del paràgraf anterior la llar d'infants és d'un o dos grups. L'accés a aquestes llars d'infants és independent des d'un espai públic o comunitari. Les proporcions entre el nombre d'infants i el nombre de professionals s'han d'adequar al nombre màxim d'infants als diferents trams d'edat. La llar d'infants ha d'atendre infants de totes les edats.

Adaptació de les llars d'infants autoritzades a l'empara del Decret 353/2000

1. Les llars d'infants autoritzades a l'empara del Decret 353/2000, de 7 de novembre, pel qual s'estableixen els requisits mínims de determinats centres d'educació infantil, han d'adaptar la ràtio d'infants per grups de tal manera que es compleixin els requisits d'espai mínim per infant previstos en els punts següents d'aquesta disposició transitòria en el termini que en cada cas es determina. El Departament d'Educació i Universitats donarà tràmit de vista i audiència als titulars dels centres no adaptats i publicarà la relació de centres afectats. 2. A les llars d'infants de tres o més grups, durant el curs escolar 2006-07 la superfície mínima per infant és de 1,5 metres quadrats per als tres trams d'edat. El curs 2007-08, la superfície mínima per infant és de 2 metres quadrats per a les sales d'infants de zero a un any. El curs 2008-09, la superfície mínima per infant és de 2 metres quadrats per a les sales d'infants de zero anys i d'un any. El curs 2009-10, la superfície mínima per infant és de 2 metres quadrats per a totes les sales d'infants. 3. A les llars d'infants de dos grups, durant el curs 2008-09 la superfície mínima per infant és de 2 metres quadrats per a la sala dels infants més petits. El curs 2009-10, la superfície mínima per infant és de 2 metres quadrats per a les dues sales d'infants.

21

4. A les llars d'infants d'un grup, al curs 2009-10 la superfície mínima per infant és de 2 metres quadrats.

Àrea de Salut Pública i ConsumServei de Suport a les Polítiques de ConsumRecinte MundetEdi�ci Serradell, 2a plantaPasseig de la Vall d’Hebron, 17108035 BarcelonaTel. 934 022 143 · Fax 934 049 193www.diba.cat/consumssp.consum@diba.cat

Àrea d’EducacióServei de Suport MunicipalUrgell, 187 · Edi�ci 2508036 BarcelonaTel. 934 022 375 · Fax 934 022 454www.diba.cat/educacio