ECOSISTEMES

és el conjunt d’éssers vius,

components físico-químics del

medi al que viuen i les relacions

entre ambdos

• BIOCENOSI (èssers vius)

• BIOTOP (medi) ECOSISTEMA

• Relacions entre ambdos

Factors ambientals que influeixen a la biocenosi

ja que determinen::

distribució i abundància adaptacions dels

composició organismes

Hi ha 2 tipus de factors ambientals:

- Biòtics la presència de altre/s éssers vius

- Abiòtics components físics i químics

Factors abiòtics

Medi terrestre

- Temperatura

- Llum

- Humitat

1. Temperatura

• Experimenta grans variacions depenent de

la zona o de les estacions, fins i tot durant

el mateix dia (oscilacions tèrmiques)

• En gral disminueix

amb la altitud

i la latitud

Adaptacions

PLANTES

• Plantes anuals, fulla

caduca

• Gemmes i llavors molt

resistents (-25ºC)

• Cactus

ANIMALS

• Homeoterms

– Estructures aïllants (greix,

pèl,..)

– Hivernen

– Suor

– Hàbits nocturn

• Poiquiloterms

– Emigren

– Estat de letargia

2. Llum

• És la principal font d’energia a la majoria dels

ecosistemes

• PLANTES

– Estratificació vertical

– Fototropismes

• ANIMALS

– Animals d’hàbits

nocturns

https://www.youtube.com/watch?v=VjyyTg

CGZJU

3. Humitat els terrestres s’enfronten

contínuament a la pèrdua d’aigua per evaporació

• PLANTES

– Hidròfiles (viuen en

llocs humits)

epidermis fina i molts

estomes

– Xeròfites (viuen en

llocs secs) fulles

com espines i tiges

grosses

• ANIMALS

– Estructures per evitar

l’evaporació:

• Pèl

• Exoesquelet

• Escates dels rèptils

Medi aquàtic

-Temperatura

-Pressió hidrostàtica

-Salinitat

-Corrents

-Llum

1. Temperatura 2. Pressió hidrostàtica

• És molt més estable

que al medi terrestre

• D’ella depén la [O2]

dissolt

• Augmenta 1 atm cada

10 m de profunditat

ADAPTACIONS

– Forma del cos els

del fons són plans

– Bufeta natatòria

3. Salinitat 4. Corrents

• [sals] dissoltes a l’aigua

• Es molt determinant de la

distribució d’organismes

la majoria són

estenoics per a la salinitat

ADAPTACIONS

– Salmons i anguiles

sistema de regulació de la

concentració interna de

sals

• És més important a la

costa (ones) i al tram alt

dels rius

ADAPTACIONS

• Plantes amb tiges

flexibles posidònia

• Organismes amb

ventoses o apèndix per a

fixar-se al substrat

5. Llum

• Determina si hi ha organismes fotosintètics o no

• Depén de la transparència i de la profunditat

ADAPTACIONS

• Vegetals • Animals

– Bioluminiscència

2. Factors biòtics

• Depenen de la presència d’altres

organismes Hi han 2 tipus:

1. Relacions intraespecífiques (entre organismes

de la mateixa espècie)

2. Relacions interespecífiques (entre organismes

d’espècies diferents)

1. Relacions intraespecífiques (entre organismes

de la mateixa espècie) Són de 2 tipus:

– Competència Quan la densitat de població és elevada com que pertanyen a la mateixa espècie competixen pels mateixos recursos: aliment, territori, reproducció…

– Cooperació es tracta d’agrupacions per a aconseguir diferents fins

• Associacions familiars

• Associacions colonials

• Associacions estatals

• Associacions gregàries

• Families procreació i

protecció cries

• Colònies individus q

venen d’un mateix

progenitor

• A. estatalhi ha jerarquia

i divisió de feines

• A. gregariaviuen en comú

però no necessariament

emparentats

2. Relacions interespecífiques (entre

organismes d’espècies diferents)

• Mutualisme

• Simbiosi

• Comensalisme

• Inquilinisme

• Parasitisme

• Competència

• Depredació

• Mutualisme Es beneficien les 2 sp, però

podrien viure independents.

Ex: bou i garces

• Simbiosi Es beneficiosa per a les 2 sp.

Necessiten una de l’altra per a sobreviure.

Ex: líquens (fong i alga)

• ComensalismeUna població ix

beneficiada mentre que a l’altra li es

indiferent

Ex: - tauró i rémora

- orquídies creixen sobre l’escorça

d’arbres

• Un tipus seria l’inquilinisme la població

beneficiada obté refugi

• Parasitisme una població (paràsit) viu a expenses de l’altra (hoste)

El hoste no sol morir (almenys al principi)

– Ectoparasitisme el paràsit viu a l’exterior de l’hoste

Ex: puces, els polls, les paparres o el muérdago que parasita a pins i roures

– Endoparasitisme el paràsit viu dins de l’hosteEx: protozou de la malaria (Plasmodium malariae), tenia (Taenia solium o Taenia saginatta)

• Competència 2 poblacions competixen

pel mateix recurs

Exemple: llebres i conills, crancs de riu…

• Depredació una població

(depredadors) s’alimenten de l’altra

població (preses)

• Ex: muçols i conills, lleons i cebres,…

Estructures tròfiques

Organització dels organismes

d’un ecosistema en funció de com

obtenen els nutrients (qué

mengen)

Nivells tròfics

CONSUMIDORS 3aris

Carnívors (s’alimenten de cons

2aris=superdepredadors)

CONSUMIDORS 2aris

Carnívors (s’alimenten de cons 1aris)

CONSUMIDORS 1aris

Herbívors (s’alimenten de productors)

PRODUCTORS

autòtrofs: plantes, algues i bacteris fotosintètics

D

E

S

C

O

M

P

O

N

E

D

O

R

S

Representació dels nivells tròfics

• Cadena tròfica

• Xarxa tròfica

Fluxe de matèria: tancat

CONSUMIDORS 3aris

Carnívors (s’alimenten de cons

2aris=superdepredadors)

CONSUMIDORS 2aris

Carnívors (s’alimenten de cons 1aris)

CONSUMIDORS 1aris

Herbívors (s’alimenten de productors)

PRODUCTORS (mat inorg mat org)

autòtrofs: plantes, algues i bacteris fotosintètics

mat. Inorg mat org

D

E

S

C

O

M

P

O

N

E

D

O

R

S

Fluxe d’energia: obert

CONSUMIDORS 3aris 10%

10%

Calor CONSUMIDORS 2aris 10%

10%

CONSUMIDORS 1aris 10%

10%

PRODUCTORS 10%

D

E

S

C

O

M

P

O

N

E

D

O

R

S

• La quantitat d’energia que passa

d’un nivell a altre condiciona la

quantitat de nivells que poden

haver

Max 4-5 nivells

PROBLEMA sobretot a les

cadenes aquàtiques:

l’acumulació de contaminants als

nivells més alts

La matèria i l’energia que passa

d’un nivell al següent s’avalua

amb els

PARÀMETRES TRÒFICS

-Biomassa

-Producció

-Productivitat

BIOMASSA (B)

• És la quantitat de mat orgànica acumulada en cada nivell

tròfic per unitat de superf o volum

PRODUCCIÓ (P)• És l’augment de biomassa d’un nivell tròfic per unitat de

superf i de temps

• PB= biomassa total generada per un nivell tròfic

• PN=biomassa que queda disponible per al nivell

següent descomptant la consumida per respiració

PN =PB-respiració

PRODUCTIVITAT (p): Expressa la taxa de renovació,

l’estat d’un nivell tròfic, ja que relaciona biomassa i

producció p=P/B

Els organismes menuts són molt productius es

reprodueixen i creixen ràpidament (la biomassa es renova

ràpidament)

Piràmides tròfiques

1.Piràmides de números

• Representen el nombre

d’individus de cada nivell

tròfic

• Poden estar invertides

p.ex: quan com a

productor considerem un

arbre en ell poden

haver-hi un gran nombre

d’insetes, aus, etc

2.Piràmides de biomasa

• Representen la quantitat de biomassa en cada nivell

tròfic (g o kg / unitat de superfície o volum)

• Poden ser invertides quan els productors

pesen menys que els productors

3.Piràmides d’energia

• NO poden

ser

invertides

Regla del

10%