D IR ECTOR: Antoni FurióCAP DE REDACCIÓ : Gustau MuñozCONS ELL D E R EDACCIÓ :

Neus Campillo, Ferran Garcia-Oliver, Josep-Lluís Gómez

Mompart, Enric Marín, Vicent Olmos, Juli Peretó,

Francesc Pérez Moragón, Maria Josep Picó, Faust Ripoll, Simona Škrabec, Pau Viciano

CONS ELL AS S ES S OR : Cèlia Amorós, Joan Becat,

Manuel Borja-Villel, Eudald Carbonell, Narcís Comadira,

Manuel Costa, Alfons Cucó (†), Martí Domínguez, François

Dosse, Antoni Espasa, Ramon Folch, Mario Garcia Bonafé, Salvador Giner, Josep Fontana, David Jou, John Keane, Giovanni

Levi, Isabel Martínez Benlloch, Joan Francesc Mira, Javier Muguerza, Damià Pons, Josep Ramoneda, Ferran Requejo, Vicenç Rosselló, Xavier Rubert de Ventós, Pedro Ruiz Torres, Vicent Salvador, Josep-Maria Terricabras, Vicent Todolí, Enzo Traverso, Josep Antoni Ybarra

REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTERSEGONA ÈPOCA / NÚM. 42 / HIVERN 2012/2013

E D I T O R I A L

UNA CRISI DE RÈGIM?

La calma aparent que precedeix la tempesta podria ser una bona caracterització del moment que, segons tots els indi-cis, es viu a hores d’ara. Una calma aparent, perquè encara no ha pujat a la superfície, en forma d’erupció volcànica o de vessament tempestuós, el magna roent del malestar im-mens que es cova a les profunditats del cos social. La terà-pia implacable d’una austeritat elevada a dogma inefable amb prou feines amaga un repartiment radicalment injust de les càrregues. Els ciutadans assisteixen atònits a l’esca-lada de l’atur (quasi sis milions ja, i més del 50% entre els joves), a la destrucció de llocs de treball, a una reducció sensible del poder adquisitiu, a l’esgotament dels estalvis i les reserves. A la destrucció de qualsevol expectativa rao-nable de futur. A la condemna de les generacions joves. Als mals averanys pel que fa a l’evolució de l’economia, el futur laboral, la hipotètica reactivació, el manteniment de les prestacions socials o la salvaguarda de les pensions.

Assistim a un fracàs absolut i radical d’una política eco - nòmica i d’una manera de governar. Els pilars bàsics d’una societat ben ordenada són soscavats sistemàticament, i els ressorts essencials (l’educació, la recerca, la innovació, la cultura, les universitats, etc.) de qualsevol besllum plau-sible de redreçament són qüestionats o directament han fet fallida. La política social, la base d’una societat decent, és objecte de tota mena d’agressions, amb la reducció de prestacions imprescindibles, la privatització selectiva de la sanitat pública, i la minva dramàtica d’uns suports que ja eren insuficients a les persones i famílies en situa-cions de fragilitat. Els desnonaments, màxima expressió d’una manera de fer brutal i injusta, serien l’indicador representatiu de l’olla a pressió social en què ens trobem a hores d’ara.

Edita: Universitat de València i Edicions Tres i QuatreRedacció, administració i subscripcions:

Publicacions de la Universitat de València c/ Arts Gràfiques, 13 46010 València.

Tel.: 963 864 115 Fax: 963 864 067 a/e: lespill@uv.esDisseny gràfic: Enric Solbes Maquetació: Publicacions de la Universitat de València Impressió: Guada Impressors, SLDistribució: Gea Llibres (961 665 256) / Gaia (965 110 516) / Midac Llibres (937 464 110) / Palma Distribucions (971 289 421)ISSN: 0210-587 X Dipòsit legal: V-2686-1979Preu d’aquest número: 9 eurosL’Espill és membre de:

CANVI DE MODEL PRODUCTIU?

La política econòmica és un fracàs (espanyol o europeu, tant se val) perquè no reactiva, ans al contrari, una eco-nomia en declivi, privada del suport d’una demanda in - terior en retracció, i mancada del ressort bàsic del crè-dit. El sistema financer, generosament abonat amb ajuts públics, malda per recuperar-se de les grans errades que havia comès a costa, sens dubte, dels clients i dels contri-buents. La hipoteca, immensa, afecta el sector públic, ga-rant en darrera instància (de cara als creditors estrangers) de les malvestats privades.

La percepció d’aquesta situació per la ciutadania és di-recta. A això cal afegir, encara, l’acumulació de casos de corrupció d’una gravetat extrema que afecten el nucli ma-teix del poder (amb el cas Gürtel i Bàrcenas al capdavant), el desprestigi creixent de les institucions i les altes magis-tratures, i la manera profundament errada i autoritària de tractar les demandes de sobirania que procedeixen de Catalunya (i no només). El més greu de tot és, tanmateix, la sensació estesa d’impunitat. Impunitat dels causants de les dificultats enormes que viu en carn pròpia tanta gent a hores d’ara, impunitat dels qui havien d’haver controlat i vigilat, i impunitat dels corruptes en general, amb proces-sos llarguíssims que mai s’acaben d’aclarir, amb recursos segons sembla inesgotables per aconseguir defenses hàbils, favors processals, dilacions sense fi i, arribat el cas, pres-cripció dels delictes. O indults a temps. Tot plegat indica que ens trobem no sols davant una greu crisi econòmica i social, no sols davant la crisi i l’agonia del sistema de re- partiment de poder sorgit de la transició, no sols davant l’esgotament d’una fórmula política i probablement de tota una generació, sinó davant d’alguna cosa més. Potser davant una crisi de règim. El temps (i la indignació crei-xent d’una gran massa de la població) ho dirà.