EDUCACIÓ FÍSICA 2on EDUCACIÓ FÍSICA - iessantvicent.com · els principals grupsmusculars de tot el cos. Quan realitzem els estiraments cal tindre en compte que hem de realitzar-los

EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.

EDUCACIÓ FÍSICA

QUADERN D’ACTIVITATS

2on E.S.O.

NOM I COGNOMS __________________________GRUP_______


IES SANT VICENT FERRER 2

PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA

En cada assignatura hi ha uns CONTINGUTS obligatori s marcats per la llei. En EDUCACIÓ FÍSICA, aquests continguts es divideixen e n 5 grans blocs, encara que el 5é és comú a totes les àrees (elements transversals d e l’assignatura). Així doncs, els específics són els següents:

1

CONDICIÓ FÍSICA I SALUT

2

JOCS I ESPORTS

3

ACTIVITATS ADAPTADES AL MEDI

4

EXPRESSIÓ CORPORAL I COMUNICACIÓ

Per a tractar aquestos blocs en aquest curs s’impar tiran els continguts següents:

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre UD. Escalfament gral UD. Condició física UD. Acrogimnàstica UD. Floorball

UD. Bàsquet UD. Bàdminton UD. Pilota valenciana

UD. Jocs populars UD. Orientació UD. Expressió corporal UD. Relaxació i actitud corporal



L’AVALUACIÓ

La nota de cada trimestre estarà dividida en 3 apar tats:

Com s’avaluarà? % de la nota *

1. Aspectes conceptuals (teòrics)

Treballs Fitxes Proves teòriques Quadern

25

2. Aspectes procedimentals

(pràctics)

Llistat de control diari Proves pràctiques 55

3. Aspectes actitudinals: - Higiene - Comportament - Esforç - Puntualitat

Revisió de dutxa i agençament Control de la implicació, interès i actitud durant les sessions

20

*Els percentatges variaran en funció de la unitat d idàctica



NORMES DE L’ASSIGNATURA

Per al bon funcionament de les classes d’EDUCACIÓ F ÍSICA és necessari que

es respecten una sèrie de normes:

1. L’assistència és obligatòria . 3 faltes d’assistència injustificades = es perd

dret a l’avaluació contínua (caldrà fer una prova). Cal justificar la no

assistència al professor implicat (a banda del tutor).

2. Puntualitat a l’entrada i eixida de classe.

3. Equipament adequat. Cal portar roba esportiva i sabatilles (vegeu apartat

sobre equipament). 3 dies sense equipament = es perd dret a l’avaluació

contínua (caldrà fer una prova). A més, aquell que no porte la roba haurà de

fer la fitxa de la sessió on haurà d’explicar per escrit totes les activitats de la

sessió i les explicacions del professor.

4. La dutxa és obligatòria , per tant cal portar roba per a canviar-se.

Portar rellotges, anells, arracades, cadenes...

Portar les ungles massa llargues.

Portar el pèl llarg i solt, dificulta la visió i és incòmode per a l’exercici.

Portar ulleres sense subjectar d’alguna manera (gomes elàstiques).

Refredar-te al acabar la classe. Cal abrigar-se bé després de la sessió. E V

I T

EU

Menjar just abans de realitzar l’activitat esportiva.

5. No porteu objectes de valor als vestidors.

6. L’ús de telèfons mòbils i altres aparells electrònics no està permès.

7. No es pot menjar ni beure al gimnàs (tampoc xiclets).

8. No s’admetran treballs o fitxes entregades fora de termini .

9. No es pot tocar el material esportiu sense permís del professor.

10. Cal respectar les instal·lacions, material, companys, professor i normes de

convivència.

El fet de no respectar aquestes normes tindrà una s èrie de conseqüències segons la gravetat i la reiteració:

� Faltes lleus: afectaran la nota de l’assignatura � Faltes lleus reiterades i greus: amonestació per es crit



EQUIPAMENT

Les sessions d’EF es basaran sobretot en la realització d’activitats motrius, on

l’alumne es mourà per tal de practicar les diferents activitats. Per tal de moure’s amb

la major comoditat haureu de dur roba esportiva còmoda.

Hem de saber diferenciar entre el que és roba per a fer esport i activitat física , i la

roba d’ sport . La roba per a fer esport i activitat física és l’adient per a les classes

d’EF, mentre que la roba d’sport és aquella que té l’estètica de la roba esportiva

però no les condicions per a fer esports i activitat física de forma còmoda i

saludable. Per exemple, pantalons baixos de cintura, o que no tenen l’elasticitat

adequada, esportives sense cap amortiguació, samarretes massa escotades

impedint la comoditat al moure’s, teixits que no transpiren, roba molt estreta que

impedeix el moviment, etc.

L’EQUIPAMENT BÀSIC per a TOTES les sessions d’EF és:

� Samarreta de cotó de mànega curta o llarga (el cotó absorbeix bé la suor i no

produeix irritacions ni al·lèrgies) i una jaqueta esportiva a les èpoques de més

fred.

� Pantaló curt o de xandall, malles…

� Esportives lligades correctament, per tal d’evitar lesions als turmells.

� Mitjons de cotó.

� Quadern d’apunts i bolígraf.



BLOC 1: CONDICIÓ FÍSICA I SALUT

TEMA 1: L’ESCALFAMENT

L’escalfament és un conjunt d’exercicis o activitats físiques que faciliten que

el nostre organisme es prepare per a realitzar un treball de major intensitat. A més

també evita l’aparició de lesions i ajuda a obtindre un millor rendiment.

OBJECTIUS DE L’ESCALFAMENT:

1. Preparar els músculs i les articulacions . L’escalfament augmenta la

temperatura dels músculs, cosa que facilita els moviments d’aquestos i

disminueix el risc de lesions.

2. Activar l’aparell respiratori . L’escalfament permet que els pulmons capten

més oxigen (necessari per a l’exercici físic)

3. Activar la funció cardiovascular . L’escalfament provoca que el cor vaja més

ràpid, de manera que arriba més sang als músculs.

FASES DE L’ESCALFAMENT GENERAL :

- 1a fase: activació cardiorrespiratòria Es realitza una activitat suau que eleve a

poc a poc les pulsacions. Cal que augmente tant el ritme respiratori com el

cardíac, així com la temperatura corporal. Es realitza mitjançant una carrera

lleugera, joc o activitat suau i progressiva. Cal que dure almenys 2 minuts.

- 2a fase: mobilitat articular . Es mouen totes les articulacions del cos seguint un

ordre (de baix a dalt o de dalt a baix). Es pot fer en estàtic o en moviment.

- 3a fase: estiraments . Es realitzen un sèrie d’exercicis amb la finalitat d’estirar

els principals grupsmusculars de tot el cos. Quan realitzem els estiraments cal

tindre en compte que hem de realitzar-los amb suavitat,

sense tirons i moviments bruscos. Els estiraments

permeten major amplitud de moviment, i per tant eviten

lesions.

- 4a fase: exercicis generals en desplaçament. Són exercicis de major

intensitat, on pretenem tornar a augmentar les pulsacions (encara que sense

superar les 140-150 ppm), millorar el to muscular, la coordinació entre músculs i



acabar de preparar la musculatura per a l’activitat posterior. Aquestos exercicis

han de ser generals i sol·licitar els grans grups musculars. Són exercicis de

coordinació, salts, canvis de ritme i direcció...

EXERCICIS TEMA 1:

1. Què és l’escalfament?

2. Quins objectius té l’escalfament?

3. Anomena les quatre fases de l’escalfament genera l i relaciona amb

fletxes cada fase amb l’exercici corresponent.

Carrera continua suau. 1.

Moviment circular de turmells

Estirament de tríceps 2.

Carrera tocant els talons al cul

Canvis de ritme i progressions 3.

Estirament de quàdriceps

Moviment circular de canells 4.

Carrera alçant els genolls



4. Assenyala si són vertaderes o falses les afirmac ions següents:

No és recomanable estirar mitjançant rebots o moviments bruscos.

V F

Si anem a jugar a un esport no fa falta escalfar V F

La primera part de la classe sempre és l’escalfament. V F

Al finalitzar l’escalfament hem d’estar molt cansats. V F

La posició d’estirament d’un múscul s’ha de mantindre màxim 5 segons.

V F

ANOTACIONS TEMA 1:



FITXA AVALUACIÓ INICIAL

TEST INICIAL FINAL

RESISTÈNCIA

VELOCITAT (20 m)

FORÇA (Bot horitzontal)

FORÇA (Llançament baló)

FLEXIBILITAT

Per tant, crec que he de millorar _______________________________________________________________

A banda d’això, i segons les activitats realitzades al principi de curs, crec que he de millorar (marca amb una X):

Coordinació amb les mans

Coordinació amb els peu

Saber col·locar-me quan jugue a esports en grup

Puntualitat

Esforç

Higiene

Entrega del quadern



60

80

100

120

140

160

180

200

220

Escalfa

men

t

Bàsque

t

Rondo

Corda

Disco

s

Estira

ments

fina

ls

F.C

./min

.

1. Controla la teua F.C. abans, durant i després del treball realitzat a classe:

1.1. Anota les pulsacions que tens en repòs: - De peu: Pols radial (en el canell) ________

Pols carotidi (en el coll) ________

Pols toràcic (en el pit) ________

• Quina manera de prendre la F.C. et resulta més fàcil?___________________

• Quina et resulta més difícil? _________________________________

1.2. Anota les pulsacions que tens quan acabes les següents activitats a classe: A- Escalfament: _________ D- Bots a la corda: ___________

B- Partit bàsquet: ________ E- Joc amb discos: __________

C- Rondo futbol: ________ F- Estiraments finals: _________

• En quina activitat la F.C. ha sigut major?____________________________

• Per què creus que la F.C. ha sigut major en eixa activitat? ____ ________________________________________________________________________________________________________________________________

• En quina ha sigut menor? ___________________________________

• Per què penses que en eixa activitat ha sigut menor?__________

________________________________________________________________

Fes una gràfica que mostre l'evolució que ha seguit la teua F.C. al llarg de la sessió, sabent que l’eix "X" mostra les activitats que has fet durant la sessió, i l’eix "Y" són les pulsacions.

FITXA CONTROL DE LA FREQÜÈNCIA CARDÍACA



TEMA 2: CONDICIÓ FÍSICA

2.1 CONCEPTE DE CONDICIÓ FÍSICA

Per a realitzar qualsevol tipus d’activitat, des de les quotidianes fins les

activitats esportives, necessitem unes habilitats o destreses bàsiques, a més d’un

“suport físic” que ens permeta realitzar amb major eficàcia l’activitat. De res servirà

tindre molt bona punteria amb un baló d’handbol si no tenim la força necessària per

a llançar des de la distància que permeta el reglament.

Aquest “suport físic” ve donat pel que s’anomena Condició Física , que és “la

capacitat per a realitzar una activitat física amb efectivitat, de retardar

l’aparició de la fatiga i d’evitar lesions.

2.2 CAPACITATS FÍSIQUES

No totes les persones tenen la mateixa condició física. Aquesta ve determinada

pels seus components: les capacitats físiques.

Aquestes capacitats físiques , que determinen el grau de CONDICIÓ FÍSICA

són 4: la resistència, la força, la flexibilitat i la velo citat . D’aquestes, las

capacitats físiques més relacionades amb la SALUT són: la resistència, la força

la flexibilitat .

2.2.1 Resistència

És la capacitat física que ens permet

mantindre un esforç durant un temps

prolongat. A més, permet que el cos es recupere

amb major rapidesa després de realitzar un

exercici.

Serveix per a augmentar la teua capacitat pulmonar, el funcionament del cor i

de la circulació de la sang. També elimina greix i colesterol, i augmenta la capacitat

mental de superació.



Algunes activitats que pots fer per a millorar-la són: caminar i córrer de

manera continuada, anar en bici, patinar, nadar, botar a la corda, fer aeròbic,

exercicis amb música, circuits aeròbics, etc.

2.2.2 Força

És la capacitat física que tenim de vèncer o

oposar-nos a una resistència mitjançant una

contracció muscular.

Serveix per a tindre major to muscular, millorar la capacitat de contracció dels

músculs, i per tant, afrontar les tasques quotidianes amb major vigor i energia. No

heu d’oblidar que una musculatura forta és important per a previndre dolors

d’esquena, postures incorrectes o lesions.

Podem millorar-la si practiquem exercicis per parelles, amb autocàrregues

(aprofitant el pes del nostre cos), fent bots i enlairaments, utilitzant balons

medicinals i gomes elàstiques, etc.

2.2.3 Flexibilitat

És la capacitat física que ens permet realitzar

els moviments amb la major amplitud possible,

sense produir cap dany.

Tindre una bona flexibilitat és important per a realitzar moltes accions

quotidianes, com per exemple posar-nos els mitjons. També ajuda a previndre les

postures doloroses i les lesions per acurtament muscular.

La flexibilitat és una capacitat que disminueix amb l’edat. No obstant, amb un

entrenament adequat es pot millorar. La manera més habitual de millorar-la és

realitzant estiraments , que es practiquen abans i després de l’activitat física.



2.2.4 Velocitat

És la capacitat de realitzar un moviment o

recórrer una distància en el menor temps possible.

Treballem la velocitat en molts jocs, carreres i en tècniques esportives. Es

poden treballar de manera individual o per parelles, amb o sense material.

Sempre que treballes la velocitat, és important que prepares el teu organisme amb

un escalfament adequat per a evitar lesions.

EXERCICIS TEMA 2

1. Què és la condició física?

2. Quines són les capacitats físiques que determine n el grau de condició

física d’una persona? Defineix-ne una.

3. Quina és la principal capacitat física que neces sites per a realitzar les

accions següents?

• Córrer 50 m perquè perds l’autobús ________________ _____

• Empényer un cotxe que no arranca __________________ ____

• Caminar 3 hores per la muntanya ___________________ _____

• Passar-te la cremallera de l’esquena en un vestit _ _________



4. Encara que en tots els esports necessites desenv olupar totes les

capacitats físiques, en la major part en destaca un a capacitat. Segons

això, realitza un llistat d’esports en els quals si ga prioritari el

desenvolupament d’una de les 4 capacitats.

RESISTÈNCIA FORÇA FLEXIBILITAT VELOCITAT

5. Explica i dibuixa 4 jocs realitzats a classe per a millorar les 4 capacitats físiques.

CAPACITAT EXPLICACIÓ DIBUIX

Resistència

Força

Flexibilitat



Velocitat

6. Dibuixa alguns estiraments que hàgem vist a clas se.

ESTIRAMENTS DE CAMES

QUÀDRICEPS ISQUIOTIBIALS BESSONS

ESTIRAMENTS DE BRAÇOS I TRONC

TRÍCEPS PECTORAL DORSALS

ANOTACIONS TEMA 2:



TEMA 3: ACROSPORT

L’acrosport és un esport acrobàtic-coreogràfic on s’integren els elements següents:

1. Formació de figures o piràmides corporals

2. Realització d’habilitats gimnàstiques (bots, girs i equilibris) que són utilitzats com a

transició entre figures.

3. Música , que recolza el component coreogràfic de combinació dels elements

anteriors.

Els elements d’equilibris i salts acrobàtics constitueixen la part principal de l’exercici, de

manera que formen un conjunt harmoniós i rítmic am uns altres elements gimnàstics de

flexibilitat i dansa.

Es tracta d’un esport cooperatiu , on existeix sempre la presència de diferents

companys que sincronitzen les seues accions motrius, per a aconseguir la realització de

figures o piràmides humanes.

� Diferència entre els conceptes de figura i piràmide :

o Les figures corporals són formacions estètiques realitzades entre tots els

components sense estar uns damunt dels altres.

o Les piràmides impliquen sempre una estructura de dos pisos (mínim), on la

base és més ampla que el cim.

FIGURA CORPORAL PIRÀMIDE

BLOC 2: JOC I ESPORTS BLOC IV: EXPRESSIÓ CORPORAL I COMUNICACIÓ



1. REGLAMENT

� Categories en les quals es pot competir: parelles femenines, parelles masculines,

parelles mixtes, trios femenins i quartets masculins.

� L’exercici es realitza en una superfície de 12x12 metres i amb acompanyament

musical.

� La duració de l’exercici serà de 2 minuts i 30 segons.

� La diferència d’edat entre el “portor” i l’”acròbata” no ha de ser superior als 10 anys.

2. FUNCIONS DELS ALUMNES EN L’ACROSPORT

� Acròbata o àgil: són aquells que realitzen els elements més

complicats (acrobàcies) i s’enlairen cap a les posicions més altres

de les piràmides.

� “Portor” o base: és aquell que es situa com a base i utilitza el

seu cos com a recolzament.

� Ajudant: la seua funció és ajudar en les fases que així ho

requerisquen. També han d’adoptar una posició estètica en

l’estructura final.

3. PRINCIPIS BÀSICS DE SEGURETAT I PREVENCIÓ DE LES IONS

� Quan es practique l’acrosport cal fer-ho sempre sobre matalassets, sorra o brossa

(mai sobre superfícies dures ).

� No utilitzarem mai sabatilles durant una classe d’acrosport. Cal que et poses uns

mitjons nets abans d’iniciar la pràctica.

� És fonamental la comunicació contínua entre el portor i l’àgil . En el moment que

el “portor” note qualsevol molestia, cal que ho comunique immediatament al

company per a corregir la situació.

� Tots els moviments de pujada i baixada sobre el “portor” s’han de realitzar de

manera suau i a velocitat molt controlada.

� Les ajudes han de ser constant s. És tan important saber executar com saber

realitzar correctament les ajudes.

� A l’hora de realitzar figures o piràmides cal:

o Col·locar l’esquena recta.

o Mantindre el to muscular i no relaxar-se.

o Els “portors” han d’utilitzar les cames per a alçar el pes dels companys.

o No recolzar-se en mig de l’esquena del company.

o Localitzar les zones de recolzament adequades del portor: muscles i part final de

l’esquena.



4. ELEMENTS TÈCNICS D’ACROSPORT

Banc facial Banc dorsal

Carretó facial Carretó dorsal

Quadrupèdia facial Quadrupèdia dorsal

Equilibri



5. LA PRÀCTICA A CLASSE DE L’ACROSPORT

Els equilibris o construccions poden ser

estàtiques o dinàmiques , en el primer cas es

tracta de mantenir la posició sense moure’s com en

una foto i, en el segon cas, com si es desenvolupés

una seqüència d’una pel·lícula amb una posició

inicial i una final, passant per altra o altres

intermèdies. Nosaltres, a classe, ens centrarem en

les construccions estàtiques.

Es poden fer figures molt originals, tan sols cal dominar algunes posicions

bàsiques i alguns exercicis gimnàstics i deixar volar la vostra imaginació.

Les construccions bàsiques ens serveixen per construir equilibris en grup més

sòlids, sobretot al principi.

És convenient començar amb alguns equilibris individuals per passar després a

construccions per parelles. Intenteu realitzar les diferents activitats que us proposem

en les fitxes: de manera individual, per parelles, per trios, grups de 4, etc. Podeu

anar marcant les figures que més us agraden o aquelles en les que teniu més

dificultats. Penseu també que haureu de fer un treball en grup construint una sèrie

de figures i piràmides.

Heu de tenir en compte alguns aspectes a l’hora de fer els vostres equilibris en grup:

1. Les figures o construccions poden tenir unes parts (fixa’t en el dibuix):

a. una base de la figura

b. un nivell mitjà dels equilibris

c. una cúpula dels equilibris



2. Els punts de recolzament són la zona de contacte entre un alumne que fa de base

d’un equilibri i l’alumne que fa de cúspide. Un equilibri té més dificultat quan

menys punts de recolzament necessita.

3. Les zones útils són la regió dels omòplats, la regió lumbar i els muscles. Mai sobre

les vèrtebres!!!

4. Les ajudes les realitzen els alumnes que no participen directament en l’estructura

dels equilibris, i s’encarreguen d’ajudar els companys a superar la base inferior de

les figures, així com a subjectar els alumnes de la base o a suportar els més elevats.

Cada equilibri presenta les seves ajudes concretes. (fixa’t en el dibuix)

6. COREOGRAFIA GRUPAL

Per fer l’avaluació final de la part pràctica d’aquesta unitat, realitzarem la següent

activitat:

1. Heu de formar grups mixtes de 6 persones.

2. Música : Elecció d’una música rítmica d’entre 2’-2’30’’. Assenyaleu duració i

autor.

3. Altres elements : cal que indiqueu el vestuari i maquillatge que portareu, i material

que utilitzareu (teles, cordes, pilotes...).

4. S’han de realitzar, com a mínim, 7 equilibris per cada grup, el més originals

possibles. Heu de fer:

a. 3 equilibris diferents per parelles (2 en l’equilibri i els altres 4 ajuden;

en cada equilibri 2 persones diferents)

b. 2 equilibris diferents de 3 persones (3 persones en l’equilibri i els

altres 3 ajuden; en l’altre canvien les seves funcions)

c. 1 equilibri de 4-5 persones (podeu triar entre un equilibri de 4-5

persones).

d. 1 equilibri de tot el grup (si necessiteu ajuda la podeu demanar als

altres companys).



5. En les construccions uns faran les ajudes i altres els equilibris , però tot

seguit es canviaran les funcions , si cal i segons el que s’ha dit abans.

6. Alguns dels equilibris han de ser d’una dificultat un poc més elevada .

Encara que la dificultat la podeu introduir en qualsevol dels 7 equilibris,

possiblement siga més senzill realitzar-ho en els equilibris per parelles o en

els de grups de 3 perquè teniu més companys per ajudar-vos.

DIBUIXEU ACÍ ALGUNES DE LES FIGURES QUE MÉS US AGRA DEN

7. Els diferents equilibris han de complir unes exigències específiques (venen

detallades en la graella). Aquestes exigències ens serviran per qualificar-vos.



8. Cada grup ha d’emplenar el full de registre , la fitxa dels equilibris en grup,

indicant:

a. Col·locació dels punts de recolzament

b. Col·locació dels elements de seguretat

c. Col·locació de les ajudes

9. Tindreu 2-3 sessions per preparar -ho tot i emplenar el full de registre. El dia

de la representació dels vostres equilibris m’heu de lliurar una fotocòpia del

vostre full de registre emplenat.

10. Un somriure per a la foto ... perquè quede constància de la vostra feina

gravarem les vostres coreografies.

EXIGÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA COREOGRAFIA GRUPAL

EXIGÈNCIES ESPECÍFIQUES B R M

1. Lliuren el full de registre emplenat totalment i correctament 1 0’5 0

2. Presenten varietat i qualitat en els enllaços entre figures 1 0’5 0

3. Es mantenen tots els equilibris durant un mínim de 3” 1 0’5 0

4. Tots els components del grup participen activament en els equilibris 1 0’5 0

5. Tots els components del grup ajuden en la construcció dels equilibris 1 0’5 0

6. Els punts de recolzament són correctes en els equilibris 1 0’5 0

7. Els elements de seguretat estan distribuïts correctament 1 0’5 0

8. Els equilibris són originals, creatius... diferents dels donats en els fulls*** 1 0’5 0

9. Originalitat en el vestuari i coordinació amb la música escollida 1 0’5 0

10. Hi ha equilibris que tenen una dificultat més elevada 1 0’5 0

Cada exigència complida suma 1 punt. S’ha de treure una puntuació de 5 com a mínim en les exigències específiques per aprovar.

TOTAL

*** Es valorarà positivament l’originalitat i creativitat en les figures, introduint novetats respecte al que s’ha entregat i treballat a classe.



FULL DE REGISTRE DE LA COREOGRAFIA GRUPAL

Nom dels components del grup:..............................................................................................................................

.................................................................................................................................Curs:..............Data:.................

Música (autor/duració):................................................................Material:...............................................................

DIBUIX DELS EQUILIBRIS AJUDES I

SEGURETAT PUNTS DE

RECOLZAMENT

1

Enllaç:

2

Enllaç:

3

Enllaç:

4

Enllaç:

5

Enllaç:

6

Enllaç:

7

Enllaç:



7. ACTIVITATS

1. Indica les errades de les següents figures. Quines conseqüències negatives es poden derivar?

2. Indica quins són els punts de recolzament, on ha n d’anar les ajudes i quines mesures de seguretat aplicaries.



EL FLOORBALL I L’HOQUEI SALA

- HISTÒRIA, REGLAMENT I TÈCNICA -

1. Origen i evolució

La pràctica de l'hoquei sala va començar l'any 1968. La impossibilitat de practicar

l'hoquei sobre herba durant els mesos de tardor en camps plens de fang i de fulles

va fer que els diferents clubs s'entrenaren i jugaren en un lloc cobert. Durant els

primers anys, es practicava de moltes maneres: es jugava sobre fusta, ciment o

formigó, i amb porteries de mesures diferents. Amb el temps, la Federació

Internacional d'Hoquei va unificar les regles i va començar a jugar lligues i

campionats, tant en categoria femenina com a masculina. Actualment, es practica

sovint a les escoles ja que les dimensions del terreny de joc són les mateixes que

les d'un camp d'handbol o de futbol sala.

El floorball te el seu origen als EEUU durant la segona meitat del segle XIX.

Aquest esport es deu a un intent d'adoptar les regles de l'hoquei sobre gel als més

joves. Per a això es va haver de modificar el material perquè fós menys lesiu. El

primer campionat de floorball es va dur a terme a Michigan en 1962. Durant aquests

anys, aquesta modalitat esportiva es va anar separant de l'hoquei gel per anar

definint-se i expandint-se paulatinament en diferents països del món. En 1981 es

constitueix la Federació Nacional Sueca, i en 1986 es funda la federació

Internacional de Floorball en Huskvarna (Suècia). En l'actualitat està composada de

19 països. En Espanya es va difonent el joc a través de fullets informatius en els

col·legis com a esport alternatiu. En 1998 es crea l'Associació Espanyola de

Floorball.



2. Desenvolupament del joc

En aquest esport s'enfronten dos equips de 6 jugadors (5 jugadors de camp

i un porter), que intenten introduir la bola en la porteria de l'altre equip el major

nombre de vegades durant els tres temps de 20 minuts que es disposa, amb un

descans de 5 minuts entre cada temps o període, i cadascun desl jugadors

disposarà d'un estic per al desenvolupament del mateix.

El partit comença amb un servei neutral al mig del camp, amb un jugador de

cada equip. Els altres jugadors estaran a 3 metres de distància. Aquest mateix

servei és vàlid per a la segona i tercera part, així com cada vegada que un

equip encaixe gol. Els jugadors podran utilitzar els peus i el pit per dirigir la bola

cap a l'estic, així com utilitzar tots dos costats de l'estic per colpejar-la. La

utilització de la vora que envolta el camp com a recurs del joc està permès, així

com recolzar-se amb l'esquena, de forma amistosa, amb un jugador de l'altre

equip o furtar-li la bola.

3. Reglament bàsic

En el Floorball, igual que tots els esports d'estic i bola, existeixen una sèrie

d'accions permeses i prohibides. Aquestes són les següents:

Accions permeses Accions prohibides

1. Colpejar o dirigir la bola amb els

dos costats de l’estic.

1. Aixecar l’estic per damunt dels

genolls.

2. Ficar un gol des de qualsevol part

del camp (també des de dins de

l’àrea).

2. Llançar o deixar anar l'estic.

3. Jugar amb la vora o paret (si n'hi

ha).

3. Entrar a l’àrea de porteria.

4. Treure-li la bola a l'adversari sense

colpejar l’estic.

4. Colpejar la bola amb el peu, mà,

cap (excepte el porter, dins de l'àrea).

5. Ficar l'estic a l'àrea de porteria. 5. Jugar la pilota des de terra.

6. Substituir a un dels jugadors per un

altre en qualsevol moment i sense

6. Empènyer, agafar o travar a un

rival.



limitacions durant tot el partit.

7. Jugar per darrere de la porteria 7. Passar la bola entre les pròpies

cames (fent-se un “túnel”).

8. Parar la bola amb l’estic, peu o pit. 8. Obstruir a un contrari que ens vol

prendre la bola sense moure’ns.

9. Moure la porteria per evitar un gol.

A més, heu de tenir en compte les següents NORMES REGLAMENTÀRIES :

- Servei inicial o stroke in : Per donar començament al partit, l'àrbitre

deixa caure la bola entre dos jugadors. La resta, situats a no menys

de 3 metres.

- Servei de falta o stroke free : s'ha d'efectuar en el lloc on ha

ocorregut la falta, no podent dirigir la bola directament a gol, els

adversaris no poden trobar-se a menys de 3 metres.

- Penalti o penalti stroke : El llançament es realitzarà des d'un punt

situat a 6 metres de la línia de gol, directament a la porteria i

controlant la bola.

- Gol : Un gol és marcat quan tota la bola creua la línia de gol. Ha de

ser per mitjà de l'estic sense impulsar amb el cos o peu.

- Pròrroga del partit: Si un partit acaba en empat i ha d'haver-hi un

guanyador, es perllongarà fins a un màxim de 15 minuts, després del

temps real reglamentari de partit; en cas que persistisca l'empat,

s'efectuaran, des de la línia de penal, 5 llançaments cada equip.

- Suspensions i penalitzacions: Un jugador suspès per l'àrbitre ha

de retirar-se del terreny de joc a la banqueta. L'àrbitre pot ordenar

suspensions per: petites infraccions de 2 min, i grans infraccions o

repetides de 5 min.



Diferencies significatives entre l’hoquei sala i el floorball:

DIFERÈNCIES Hoquei Sala Floorball

Estic De fusta i amb curvatura

a una cara (còncava)

De plàstic i la pala plana

Bola Massissa Buida amb forats

Porteries 3x2 m 1,6 x 1,15 m

Substitucions 12 Il·limitat

Control bola Cara plana de l’estic Ambdós costats

Gol Des de camp contrari Des de tot arreu

Contacte bola/jugador No es permet contacte

amb cap part del cos

(excepte el porter)

Es permet contacte amb

el tronc i extremitats

inferiors

Porters Amb estic Sense estic

Penalti-córner Si No

4. Instal·lacions i material necessari

- Terreny de joc: Camp de 40 x 20 metres, amb les cantonades corbes i

un 10% de marge en longitud i amplària. Existeix una línia central que

divideix el camp en dues meitats i un punt central on es realitza el servei

inicial abans de cada període. Delimitant el camp, hi ha unes bandes de

50 centímetres, de plàstic i sense arestes, que impedeix que la bola surta

del terreny de joc (major continuïtat).

- Estic : És de plàstic lleuger, dur i fort, amb un pes aproximat de 380

grams. El mànec és un tub de PVC semi-rígid de 3,5 cm. de diàmetre i de

diferents longituds, no havent de sobrepassar els 95 cm. La pala de l'estic

és plana pels dos costats, podent colpejar la bola amb els dos costats. La



base està elaborada en polipropilè. El seu ganxo no ha de sobrepassar els

35 cm. de llarg i 8 cm. d'ample.

- Bola: Pilota rodona rígida, buida per dins i de plàstic, que té 26 forats,

amb un diàmetre de 7,2 centímetres i 23 grams de pes.

- Porteries: D'1,60 metres de llarg i d'1,15 metres d'alt, vorejades per

dues àrees: la del porter (2,1 x 1 m) i marcada a 3,5 metres de les tanques

del fons i l'altra que dista amb el fons (2,85 metres) i que té d'ample 5 m i

de llarg 4 m.

Mides del terreny de joc del floorball

5. Recursos tècnics bàsics

- Agarre de l'estic: La mà no dominant per l'extrem de l’estic, i la

dominant a uns 20 centímetres de l'altra (cap a la meitat de l'estic). Les

cames estan semiflexionades per no lesionar-nos l'esquena.

- Desplaçaments: Per desplaçar-nos amb l'estic i la bola, cal fer-ho amb

el major control possible i utilitzant tots dos costats de l'estic.

- Parada de la bola: Quan t'arribe la bola, per controlar-la, és millor

amortiguar-la acompanyant-la fins a detenir-la, que deixar quiet l’estic i

parar-la en sec.



- Passades i recepcions: És important poder evitar el bot de la bola a

l'hora de rebre-la. Per a això, cal col·locar l'estic formant un angle de 90º o

menys amb el terra. Per realitzar la passada, cal empènyer la bola, no

colpejar-la.

- Finta o regat: És l'acció de depassar al nostre oponent quan estem en

possessió de la bola. L'acció que exerceix el nostre oponent es denomina

marcatge. Per poder realitzar una bona finta hem de realitzar un canvi de

direcció i de ritme així com tenir un bon domini de la bola. És important

que una vegada que aconseguim depassar a l'oponent acabem amb un

bon control de la bola per poder realitzar la següent acció.

- Llançaments: Es realitza igual que la passada, però lògicament amb

major impuls, amb la qual cosa hem d'apropar la bola una mica més al peu

retrassat i exercir una forta acció amb el braç dret (per a destres) o

esquerre (per a esquerrans).

- Marcatge: És l'acció que fa un jugador sense possessió de la bola

apropant-se al seu oponent amb l'objectiu d'impedir que aquest la reba o

realitze alguna jugada amb el seu equip.

- Desmarcatge: És l'acció que fa un jugador sense possessió de la bola

separant-se del seu oponent que l’està marcant, per poder intervenir en

una jugada amb major facilitat.

- Push : Consisteix a empènyer la bola, traient-la des de darrere per poder

accelerar-la de manera convenient. L'estic ha d'acabar apuntant al lloc de

destinació (la porteria, un company, etc.), sense superar l'alçada del genoll

i amb la punta de la pala mirant cap amunt. Per passar amb més precisió,

és millor empènyer la bola que colpejar-la com en el golf.

- Slap : Similar al push pero amb la diferència que previ al colpeig,

s’arrastra l’estic per terra.

Documents

EDUCACIÓ FÍSICA 2on EDUCACIÓ FÍSICA - iessantvicent.com · els principals grupsmusculars de tot el cos. Quan realitzem els estiraments cal tindre en compte que hem de realitzar-los