Educart cat2010

emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialo-gar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · trans-gredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ull-prendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emo-cionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialo-gar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · trans-gredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ull-prendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emo-cionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar…emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar…emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgre-dir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar…emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar…emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar…emocionar · ex-pressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar…emocionar · expressar · especular · experi-mentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · re-conèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar…emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar…emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar…emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar…emocionar · ex-pressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar…emocionar · expressar · especular · experi-mentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · re-conèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar…emocionar · expressar · especular · experimentar · escoltar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir

2010 2011

e ucArt

emocionar · expressar · especular · ex-perimentar · escoltar… · dialogar · de-duir · descobrir… · ullprendre… · com-prendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexio-nar · reconèixer · repensar… · transgre-dir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emocionar · expres-sar · especular · experimentar · escol-tar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emocionar · expressar · especular · ex-perimentar · escoltar… · dialogar · de-duir · descobrir… · ullprendre… · com-prendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexio-nar · reconèixer · repensar… · transgre-dir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emocionar · expres-sar · especular · experimentar · escol-tar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexionar · reconèixer · repensar… · transgredir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emocionar · expressar · especular · ex-perimentar · escoltar… · dialogar · de-duir · descobrir… · ullprendre… · com-prendre · construir · conèixer · crear… · actuar · accedir · aprendre… · reflexio-nar · reconèixer · repensar… · transgre-dir · transcendir · tafanejar · tocar · tacar · temptejar… emocionar · expres-sar · especular · experimentar · escol-tar… · dialogar · deduir · descobrir… · ullprendre… · comprendre · construir ·

2010 2011

e ucArt

© M

useu

Nac

iona

l d’A

rt d

e Ca

talu

nya.

© F

otog

rafie

s: X

avi P

adró

s, M

arc

Rosé

s i M

NAC

. Dis

seny

grà

fic:

Mar

ta A

ymar

Presentació El Museu, espai de trobada entre l’educació i la cultura 003

Sobre educArt 004

Què cal saber abans de la teva visita 004

Programes Professorat i escolars 006

Família i educació en el lleure 013

Joves 016

Adults 017

Accessibilitat 019

imprimir educArt

Agbar patrocina les activitats

educatives del Museu

http://www.mnac.cat


El Museu, espai de trobada entre l’educació i la cultura

L’acció educativa del Museu té com a objectiu últim trans-formar l’experiència museística en fet cultural. Entenem que fer cultura és construir significats sobre què som, sobre com ens relacionem entre nosaltres i amb el nostre entorn. L’art, donat que forma part de l’imaginari i del territori simbòlic al qual pertanyem com a éssers humans, esdevé peça clau en el desenvolupament de les persones; així, en les nostres accions educatives, l’art no és tractat únicament com a procés, com a font de plaer estètic i de sensibilització, sinó com a fet cultural.

Els museus col·leccionen i relaten històries sobre cultures que es posen en contacte amb les històries i les cultures de les persones que els visiten. Ens confronten amb allò que ens és famíliar, però també amb allò que ens és nou i ens desafia; ge-neren diàleg i debat, qüestionen o són qüestionats. Permeten desenvolupar espais de convivència, d’intercanvi i de creació on dibuixar noves maneres de conèixer-nos, de relacionar-nos i, en definitiva, de fer cultura. Els museus, des d’aquesta perspectiva, són llocs de producció de significats i, per tant, generadors de cultura.

Avui ja ningú no posa en dubte quin és el paper que tenen els museus en els processos d’aprenentatge i de culturització de les persones. L’aportació que fan a l’educació és inqüestio-nable i des de fa temps una de les tasques més consolidades dels seus departaments d’educació.

Verbs, accions… paraules que defineixen l’acció educativa del Museu Nacional d’Art de Catalunya i que estan implícites en qualsevol de les propostes que trobareu en aquest pro-grama.

educArt és, en definitiva, una proposta que situa i defineix l’art com a part essencial de l’educació de les persones, com a forma de coneixement i de sensibilització. La contemplació de l’obra d’art ens aporta una manera nova de mirar el món, educArt ens ha d’ajudar a construir aquestes diferents mi-rades.

003

educ

Art

> E

l Mus

eu, e

spai

de

trob

ada

entr

e l’e

duca

ció

i la

cultu

ra

Presentacióed

uc

Ar

t

emocionar, expressar, especular, experimentar, escoltar…

transgredir, transcendir, tafanejar, tocar, tacar, temptejar…

dialogar, deduir, descobrir…

ullprendre…

comprendre, construir, conèixer, crear…

actuar, accedir, aprendre…

reflexionar, reconèixer, repensar…

2010 2011

e ucArt


004

Sobre educArt

Què cal saber abans de la teva visita

educ

Art

> S

obre

edu

cArt

| Q

uè c

al s

aber

aba

ns d

e la

tev

a vi

sita

educArt és el programa educatiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

educArt s’adreça a tots els púbics i a totes les edats: públic escolar i professorat, públic famíliar, públic jove, públic adult.

educArt són visites a les col·leccions i a les exposicions temporals, tallers de creació, activitats educatives i de lleu-re vacances i caps de setmana, recursos educatius per als docents, projectes amb les escoles, itineraris guiats per llocs singulars del Museu, activitats extraordinàries a la Sala Oval, noves visites audioguiades, espais de conversa i de creació i programes de formació permanent del professorat.

educArt són 28 itineraris escolars que es poden recórrer de manera virtual, gràcies a les col·leccions on-line, una eina de consulta i informació sobre el fons d’art del Museu, que es poden consultar al web del MNAC o directament des de http://art.mnac.cat.

educArt és també un espai multifuncional obert a totes les edats on explorar de manera autònoma conceptes relacionats amb el procés creatiu i els seus significats a través de diversos recursos visuals, tàctils, auditius… és un lloc on també es pot jugar, descansar, badar una estona, inventar el propi recorre-gut pel Museu, fullejar algun llibre il·lustrat, escoltar contes i moltes coses més...

educArt són les diferents mirades sobre les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Prepara la teva visitaPer venir al Museu

HorariDe dimarts a dissabte, de 10 a 19 hDiumenges i festius, de 10 a 14.30 hDilluns tancat, excepte festiusVenda d’entrades fins a mitja hora abans del tan-cament

Concertació de reservesTrucant al 93 622 03 75, o bé adreçant un correu electrònic a [email protected] reserva no és efectiva fins a l’emissió de la carta de confirmació de reserva per part del Servei de concertació de visites per a grups

AdreçaPalau Nacional. Parc de Montjuïc. 08038 BarcelonaTel. 93 622 03 60 | Fax 93 622 03 [email protected] | www.mnac.cat

AccésL1, L3 (estació Espanya); L8, S33, S4, S8, R5, R6 (estació Espanya); 55 (MNAC-Museu Etnològic); 50 (Av. de l’Estadi-Piscines Picornell); 13 (Marquès de Comillas - Poble Espanyol)

Altra informació útilDepartament d’Educació. Tel. 93 622 03 60, ext. 4044. [email protected]

Servei d’atenció al visitant. Tel. 93 622 03 76. [email protected]

Reserva de visita en grup. Tel. 93 622 03 75. [email protected] serveis que ofereix el Museu

Bar-cafeteria, restaurant i terrassa d’estiu, lloguer d’espais per a actes

Botiga-llibreriaHorari de dimarts a dissabte, de 10 a 18.45 h, diu-menges i festius, de 10 a 14.15 hTel. 93 622 03 60, ext. 4243

2010 2011

e ucArt

Planifica la teva visitaConeix les col·leccions del Museu a través de les col·leccions on-line del nostre web: http://art.mnac.cat


005

Família i educació en el lleure 013

Accessibilitat 019

educ

Art

> P

rogr

ames

Professorat i escolars 006

Programes

Joves 016

Adults 017

2010 2011

e ucArt


006

Infantil i Primària 007

ESO 008

Batxillerat 009

Atenció al professorat 010

Projectes amb les escoles 011

Informació pràctica 012

Professorat i escolars

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

Visites comentadesEn aquest tipus de visita un educador condueix el grup a través de les sales d’exposició del Museu. A partir del contacte directe amb les obres d’art i de la interacció amb els membres del grup, ens proposem desenvolu-par la capacitat de diàleg, observació, anàlisi, relació i de síntesi dels alumnes.

Visites dinamitzadesEn aquesta modalitat de visita, per treballar els con-tinguts de cada proposta, a més a més del contacte directe amb les obres d’art, l’educador utilitza una sèrie de recursos materials de caràcter divers (imatges, ob-jectes, textos…) i d’estratègies (jocs d’empatia, drama-titzacions…) que complementen i pretenen una major interacció entre els membres del grup.

Visites tallerAquesta modalitat us ofereix un recorregut per les sales d’exposició, que presenta els continguts de cada proposta a través de l’observació sistemàtica d’una selecció d’obres de les col·leccions. Una vegada al taller explorarem els coneixements adquirits a la visita a par-tir de l’expressió creativa, tot intervenint sobre suports i materials molt diversos.

Visites dinamitzades o taller

2010 2011

e ucArt

Tipologia d’activitats


007

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> I

nfan

til |

Prim

ària

Infantil

Dansa de fades i 138follets

Històries en relleu 128

Històries en relleu 128

Quadre pintat, 070conte contat

Primària

Quadre pintat, 070conte contat

Art medieval 036 Una passejada 064pel gòtic

Pintors amb ofici 058Qui són tots aquests 046sants?

La natura morta, 078de Zurbaran a Picasso

Retrats 092 Conèixer un artista: 123Santiago Rusiñol

EmocionAR-TE 115

Natura màgica 143 Modernisme, 147un art total

L’hora blava 153Cossos de tota mena 133

2010 2011

e ucArt

So i color 026 Una passejada 021pel romànic

El bestiari 030

Visites comentades

Visites dinamitzades

Visites taller



008

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

>

ESO

Art medieval 036

Una passejada 064pel gòtic

ESO

Retrats 092

Retalls d’història 109 Conèixer un artista: 123Santiago Rusiñol

Qui són tots aquests 046sants?

Testimonis de la 041història

La natura morta, 078de Zurbaran a Picasso

Pintors amb ofici 058

L’hora blava 153

Del realisme 159a l’abstracció

Visita comentada 177a les exposicions temporals

2010 2011

e ucArt

Una passejada 021pel romànic

Què ens diuen 052les imatges?

El modernisme a 103Catalunya

L’art modern 097

Visites comentades


Visites taller


Modernisme, 147un art total


009

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> B

atxi

llera

t

Renaixement i 084barroc

Art medieval 036

Itinerari 164de selectivitat

1.000 anys d’art 170

Batxillerat

Una passejada 064pel gòtic

Del realisme 159a l’abstracció

Visita comentada 177a les exposicions temporals

2010 2011

e ucArt

Una passejada 021pel romànic

El modernisme a 103Catalunya

L’art modern 097

Visites comentades


Visites taller



educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> A

tenc

ió a

l pro

fess

orat

Dansa de fades i follets(Educació Infantil)16 d’octubre de 2010, de 10 a 14 hFormadora: Helena Garrabou

EmocionAR-Te. Els secrets de la mirada (Educació Primària)13 de novembre de 2010, de 10 a 14 hFormadora: Montserrat Morales

Quadre pintat, conte contat (Educació Infantil i Primària)27 de novembre de 2010, de 10 a 14 hFormadora: Teresa Duran

Estiu d’Art al MNACEn col·laboració amb l’Associació de Mestres Rosa SensatProgramació i dates:

Per tenir informació completa dels continguts dels cursos consulteu la nostra pàgina web i la de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Els cursos es realitzaran durant la primera quinze-na de juliol en el context de l’Escola d’Estiu 2010-2011. Informació MNAC

Tel. 93 622 03 [email protected]

Recursos educatiusEl Departament posa a disposició dels educadors diferents

tipologies de materials d’utilitat didàctica que poden ajudar a la preparació de la visita al Museu i alhora ser punt de par-tença per al treball posterior a l’aula. Alguns d’aquests mate-rials estan penjats on-line associats a les diferents activitats.

Atenció personalitzadaEl Departament d’Educació del MNAC està a la vostra dis-

posició i us atendrà de manera personalitzada en qualsevol qüestió relativa a les activitats del Programa d’Activitats Edu-catives o bé a les col·leccions del Museu i la seva utilització en l’àmbit educatiu.

Horari d’atenció Per concertar visita podeu trucar al telèfon 93 622 03 60, ext. 4044, o bé enviar un correu electrò-nic a l’adreça [email protected].

Cursos i jornades de formacióEl Departament d’Educació del MNAC organitza anualment

cursos i jornades de formació del professorat, l’objectiu fo-namental dels quals és proporcionar als educadors pautes metodològiques per treballar amb objectes d’art de manera interdisciplinària. Aquests espais donen suport a la formació permanent del professorat en entorns que no són pròpiament els escolars, augmentant així la capacitat d’innovació, de des-envolupament del currículum i del treball transversal. I, final-ment, fan descobrir els potencials que tenen els museus per al desenvolupament de diferents maneres d’aprenentatge. Són, sobretot, espais on els docents i els tècnics d’educació del Museu es troben per intercanviar idees i experiències.

Escola de Tardor

Programació:Històries en relleu

(Educació Infantil i 1r curs de Primària)18 de setembre de 2010, de 10 a 14 hFormadors: Elena García, Pilar San José i Esther Fuer-tes

L’hora blava. Santiago Rusiñol, de la pintura al teatre (Educació Primària i Educació Secundària)2 de octubre de 2010, de 10 a 14 hFormadors: Sandra Figueras i Esther Fuertes

Atenció al professorat2010 2011

e ucArt

010


011

TuTories d’arT

Aquest projecte forma part del treball que s’està desenvo-lupant en el marc del Grup de treball de Llenguatges Artístics del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona (IMEB).

Tutories d’Art és una proposta de treball transversal que ofereixen diverses institucions culturals a alguns centres edu-catius de la ciutat. Durant aquest curs aquestes tutories han de permetre desenvolupar projectes de reflexió-creació a par-tir del patrimoni de la ciutat des d’una perspectiva de gènere.

Objectius· Donar suport als centres educatius per desenvolupar projectes de reflexió-creació.· Promoure el treball transversal als centres educatius a partir de l’art.

Projectes amb les escoles

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> P

roje

ctes

am

b le

s es

cole

s

2010 2011

e ucArt· Establir noves relacions col·laboratives entre els cen-tres educatius i els serveis educatius de les institucions participants.· Oferir formació al professorat dels centres partici-pants.· Esdevenir un espai de reflexió al voltant del patrimoni, dels processos creatius i de maneres de relació entre les institucions culturals i els centres educatius.· Posar en valor el treball desenvolupat als centres edu-catius i generar models de bones pràctiques.

Institucions i persones participants Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Casa Àsia, Fundació Antoni Tàpies, Fundació Gòdia, Museu Barbier – Muller, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Museu Picasso, Museu Disseny Hub Barcelona, Museu de la Música, Montser- rat Ponts (artista), Montserrat Morales, Mercè Gaja.

Institucions que coordinen Institut Municipal d’Educació de Barcelona, Consorci d’Educació de Barcelona.

Escoles participants curs 2010-2011IES Consell de Cent, Liceu Francès de Barcelona, CEIP Mallorca, IES Maragall, Escola SOLC, Escola Torrent d’en Melis, Escola Estel, Escola Mestre Morera, Escola Costa Llobera.

Informació Departament d’Educació del MNAC Tel. 93 622 03 60, ext. 4042 (Esther Fuertes)

IMEB Tel. 93 402 36 28 (Lluïsa García)

Consorci d’Educació de Barcelona Tel. 93 551 10 00 / 6670 (Lluís Vallvé)


s’especifica l’activitat escollida, la data, l’horari, l’import i el nombre d’alumnes i acompanyants.· El pagament es farà el mateix dia de la visita a les taquilles del Museu, en metàl·lic o amb taló.

Guarda-roba· Al guarda-roba teniu a la vostra disposició guixetes i calaixos on haureu de deixar les bosses, les motxilles i els paraigües.

Educadors i acompanyants· Si l’heu sol·licitat, la persona d’acollida us posarà en contacte amb l’educador guia del Museu que us acom-panyarà durant la visita, a qui podeu comentar els as-pectes que més us interessi destacar.· Els docents i els acompanyats adults són responsa-bles en tot moment dels seus estudiants i han de restar sempre amb el grup.

Normativa a les sales· Heu de tenir en compte que a les sales no esta per-mès menjar, beure, fumar, fer fotografies amb flash, filmar en vídeo, parlar per telèfon mòbil, ni tocar els objectes.· Per dibuixar podeu fer servir llapis però no són per-meses les ceres, els pastels o els bolígrafs. · No podem donar absoluta garantia que alguna de les obres que formen part del vostre recorregut falti el dia de la vostra visita donat que en ocasions es desmunten temporalment de les sales d’exposició permanent.

abans de venir al Museu

Planifica la teva reserva· Escolliu l’activitat que més us interessi· Feu la reserva amb temps suficient. Tel. 93 622 03 75, [email protected]· Disposeu de dates alternatives quan truqueu per fer la reserva de la vostra visita · Comuniqueu a qui fa la reserva les característiques del vostre grup

Alumnes amb necessitats educatives especialsSi teniu alumnes amb necessitats educatives especials

o sou una escola d’Educació Especial us recomanem que truqueu al Departament d’Educació abans de fer la vostra visita per tal d’adaptar els continguts, les metodologies i l’itinerari de l’activitat que heu escollit.

un cop arribaTs al Museu

Arribada i entrada· Us recomanem que arribeu 15 minuts abans d’iniciar la vostra activitat. Si arribeu tard truqueu al telèfon de reserves 93 622 03 75. · Tingueu en compte que si arribeu tard la vostra edu-cadora haurà d’adaptar la visita al temps estipulat.· Al taulell d’Acollida de Grups, al vestíbul del Museu, us rebrà una persona que us indicarà els passos que cal seguir abans d’entrar a les sales.· Presenteu la carta de confirmació de la visita que hau-reu rebut després de fer la vostra reserva. A la carta

Informació pràctica

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> I

nfor

mac

ió p

ráct

ica

2010 2011

e ucArt

012


És evident que l’entorn famíliar té un paper principal en l’educació dels infants i dels joves. Tanmateix, cada cop més, altres contextos diversos, entre els quals es troben les insti-tucions culturals i de lleure, prenen part de manera important en el seu desenvolupament. La participació intergeneracional en el procés educatiu on tots els membres comparteixen els diferents processos d’aprenentatge, propicia i motiva de ma-nera intrínseca no solament la construcció de coneixement sinó les relacions afectives i la interacció social.

El Museu, en la voluntat de propiciar aquests proces-sos posa a l’abast del públic famíliar uns espais i un seguit d’activitats que desvetllen la capacitat creativa de les per-sones, on es proposen activitats en les quals els infants i els joves col·laboren amb els adults per desenvolupar-les.

diuMenges per a peTiTs i grans

Cada diumenge redescobriu el Museu de la mà dels més petits de la casa.

Programació:

col·lecció perManenT

Per als més petits (de 4 a 7 anys)

Fades que no s’enfaden Taller d’expressió corporalCol·lecció d’Art ModernDescobrirem les representacions de fades, en coneixerem les característiques, el simbolisme i les connexions amb la natura. A través de l’observació i de diferents llenguatges expressius (música, dansa, creació plàstica), els infants i els grans us apropareu a les obres d’art d’una manera lú-dica i vivencial.Calendari 3 d’octubre, 14 de novembre, 16 de gener, 27 de febrer, 20 de març, 10 d’abril i 8 de maig

Família i educació en el lleure

Històries en relleu Visita i taller d’expressió corporal a partir de la col·lecció d’art modernSabeu com treballen els escultors? D’on treuen la inspira-ció? Tot experimentant amb els nostres sentits i el nostre cos, descobrirem en família les històries en relleu de fang, pedra, fusta i metall que s’amaguen a les escultures dels artistes Manolo Hugué, Joan Rebull, Leandre Cristòfol, Pau Gargallo i Juli Gonzàlez.Calendari 10 d’octubre, 21 de novembre, 23 de gener, 6 de març, 17 d’abril, 1 de juny

Per als més grans (de 8 a 12 anys)

L’hora blavaVista i tallerCol·lecció d’Art ModernDe la mà de Santiago Rusiñol, el pintor-literat, i de la seva maleta, viatjarem de la llum de Sitges a la boira de París i ens endinsarem en un món de patis blaus i teatres de joguina.Calendari 17 d’octubre, 28 de novembre, 30 de gener, 13 de març, 5 de juny

EmocionAR-TeVisita dinamitzadaCol·lecció d’Art ModernUna selecció d’obres dels segles xix i xx us faran descobrir què és un museu d’art. Hi trobareu pintures, escultures, dibuixos, arts decoratives i fotografies que representen re-trats, figures, paisatges, natures mortes…Amb aquesta proposta ens aproparem a l’art a través de les emocions, tot afavorint l’expressió d’idees i sentimentsCalendari 31 d’octubre, 12 de desembre, 13 de febrer, 27 de març, 15 de maig

2010 2011

e ucArt

educ

Art

> P

rogr

ames

> F

amíli

a i e

duca

ció

en e

l lle

ure

013


014

Veig, veig... molts capells Itinerari rimat i visita tallerCol·lecció d’Art del Renaixement i Barroc i Llegat CambóEspietes, trapelles i juganers, grans paisatges… persones di-minutes, bigotis i barrets, mals d’amor, dames i senyors… Enginyosos jocs de paraules, rimes i rodolins ens donaran les claus per descobrir detalls amagats al darrere de cada obra.Calendari 24 d’octubre, 7 de novembre, 19 de desembre, 20 de febrer, 3 d’abril, 22 de maig, 19 de juny

Monedes i tresors: descobreix els secrets del Gabinet Numismàtic de CatalunyaVisita-taller a partir de la col·lecció de numismàticaUs heu fixat mai en la quantitat d’informació que s’amaga en una moneda? Heu vist alguna vegada un tresor de veritat?Amb aquesta activitat ens introduirem en el món fascinant de la numismàtica i descobrirem que les monedes són molt més que diners.Calendari 6 de febrer, 6 de març, 24 d’abril, 29 de maig, 12 de juny

Per a totes les edats

Una mà de contes del MNACItineraris narratius per les col·leccions del MuseuUtilitzeu els vostres dots de narradors i expliqueu-nos un

conte! A partir de les històries creades pel programa «Una mà de contes» sobre obres del Museu, us proposem que continueu aquests relats.Com continuaríeu la història de......dos amics que anaven en bicicleta pel món...una dona amb dos amants i no sabia quin escollir...un nen que no volia anar a dormir...un torero que va ser convidat a un gran casament

Les vostres narracions ompliran l’Espai educArt, un espai en el qual també podreu gaudir d’altres contes i triar algun dels itineraris per conèixer les obres que els han inspirat.ed

ucAr

t >

Pro

gram

es >

Fam

ília

i edu

caci

ó en

el l

leur

e

2010 2011

e ucArtCalendari tots els caps de setmana de setembreHorari el mateix del MuseuLloc Espai educArt (accés per la Sala Oval)Entrada gratuïta

exposicions TeMporals

Consulteu la pàgina web per tenir informació sobre les ac-tivitats famíliars programades a l’entorn de les exposicions temporals d’aquest any:

Joies d’artista. Del modernisme a les primeres avantguardes Dates: 26/10/ 2010-13/02/ 2011 Comissària: Mariàngels Fondevila

L’apropament esporàdic, però intens, dels artistes al món de la joieria és l’eix vertebrador d’aquesta exposició organitzada per l’Àrea d’Art Modern del MNAC, i que aplegarà prop de 300 peces d’artistes, tant catalans com internacionals, que enca-pçalen les diferents tendències creatives que s’encavalquen en el fèrtil segle xx en un arc cronològic que comprèn, fonamen-talment, des del modernisme fins a les primeres avantguardes històriques.

Courbet i el realisme català (títol provisional)Data: d’abril a estiu de 2011Comissaris: Cristina Mendoza, Francesc Quílez, Mercè Doñate

El Museu conserva una important col·lecció de pintures i dibuixos del pintor Ramon Martí i Alsina (1826-1894), el màxim representant del moviment realista a Catalunya i a Espanya, així com d’altres artistes situats en l’òrbita del realisme. Aquesta circumstància ha impulsat el Museu a or-ganitzar una exposició dedicada a revisar aquest període artístic, contextualitzat amb una selecció de peces d’artistes francesos, especialment de Gustave Courbet, el seu refe-rent indiscutible.

L’exposició reunirà un conjunt d’unes 80 obres entre pin-tures, dibuixos, estampes i fotografia, propietat de diferents col·leccions públiques i privades europees,

Consulteu programació al web

www.mnac.cat

Activitat nova!!


espai educArtQuè és?

L’espai educArt és un espai multifuncional obert a totes les edats on els visitants poden explorar de ma-nera activa i autònoma conceptes relacionats amb el procés creatiu i els seus significats a través de diversos recursos visuals, tàctils, auditius…

En aquest espai de vegades s’hi exposen els treballs realitzats pels participants de les nostres activitats; d’altres, hi trobareu recursos i propostes que us puguin ajudar o encoratjar a mirar les obres del Museu de mol-tes maneres diferents; d’altres l’utilitzem com a taller i convidem tothom que ens visita a ser creatiu.

... i sovint hi passen totes aquestes coses alhora!Què més s’hi pot fer?

Jugar, descansar, badar una estona, inventar-vos el vostre propi recorregut pel Museu, fullejar algun dels llibres il·lustrats que hi tenim, escoltar contes i moltes coses més...

On és?L’espai educArt és d’accès lliure per la Sala Oval,

és molt fàcil de trobar perquè te una finestra rodona molt gran, que us pot servir per a donar-hi un cop d’ull abans d’entrar-hi.Horari el mateix del MuseuAccés: lliure per la sala Oval

centrades en algunes de les temàtiques cultivades pels pintors de l’època, com ara el retrat, l’autoretrat, el nu o les escenes de gènere.

acTiviTaTs per a vacances escolars

Aprofiteu també les vacances escolars acompanyats de la família o amb els amics de l’esplai. Els programes pro-posen un munt d’activitats: tallers, jocs de pistes, narració de contes, visites teatralitzades… consulteu el web del Museu o demaneu els fulletons específics de cada programa amb tota la programació!

Al MNAC, per Nadal, l’art és un regalActivitats programades per a les vacances de Nadal

Un estiu al MuseuActivitats de lleure per a infants i joves

I també durant la setmana blanca! (a Barcelona del 7 al 11 de març de 2011)

Informació i inscripcionsTel. 93 622 03 75 | 93 622 03 76www.mnac.cat

2010 2011

e ucArt


www.mnac.cat


www.mnac.cat

Espai educArt015

educ

Art

> P

rogr

ames

> F

amíli

a i e

duca

ció

en e

l lle

ure


Joves

016

educ

Art

> P

rogr

ames

> J

oves

Espai jove, artista joveEspai Jove, artista jove! proposa un lloc de reflexió i de

creació on joves de 18 a 25 anys poden aportar la seva experiència personal i la seva creativitat a l’entorn de la imatge fotogràfica. Està adreçat a aquells joves que tenen alguna vinculació, interès o curiositat pel món de la imat-ge, ja sigui pels estudis, la feina o una afició personal.

Espai Jove! ofereix un espai de conversa i de creació on treballar conjuntament amb artistes emergents del món de la imatge i de la fotografia, és una oportunitat per inte-ractuar i socialitzar amb altres joves. Els grups de treball són reduïts per afavorir dinàmiques participatives entre els integrants del grup i l’artista conductor del taller.

2010 2011

e ucArtacTiviTaT exTraordinària a la sala oval

Construïnt a la SalaEl MNAC, amb l’associació Construïnt a la Sala, pro-

posa un taller d’arquitectura per a nens i nenes d’edats compreses entre 7 i 12 anys que té per objectiu apropar l’arquitectura als nens i les nenes d’una manera creativa i lúdica, donant-los les eines per comportar-se com a futurs usuaris responsables dels seu entorn.

Participen de l’experiència 600 infants i 200 arquitectes, dissenyadors, artistes i educadors que de forma voluntària treballen perquè els nens i les nenes construeixin la ma-queta d’un edifici.

El taller té lloc a la Sala Oval.Data21 de novembre de 2010Horari de 10 a 14 hLloc Sala OvalInformació www.construintalasala.orgwww.mnac.cat


www.mnac.cat


Tallers

Dissabtes? tallers al MNACEls museus han estat sovint lloc de trobada per als qui

volen exercitar les seves capacitats creatives. No era i no és estrany, encara avui, trobar pels museus persones que amb els seu quaderns fan dibuixos i esbossos de les obres dels mestres.

Amb aquest tallers donem oportunitat a totes aquelles persones que mostren una certa inquietud per la pràctica artística i que volen passar una bona estona de la mà d’un professional experimentat i amb una sòlida formació artís-tica i acadèmica.

Petits tallers de joieria a l’entorn de l’exposició Joia d’artista. Del Modernisme a

les primeres avantguardesL’exposició Joia d’artista. Del modernisme a les primeres

avantguardes permetrà conèixer l’apropament al món de la joieria dels principals artistes que van encapçalar les tendències creatives del fèrtil segle xx, tant catalans com internacionals, des del modernisme fins a les primeres avantguardes històriques.

Tres professionals de la joieria faran una mirada singular a un dels àmbits de l’exposició i després conduiran una petita proposta de taller.

Data de l’exposició: 26 d’octubre de 2010-13 de febrer de 2011 Programació dels tallers: Tots els dissabtes que duri l’exposició (12 sessions). Con-sulteu programa específic.Durada de cada una de les sessions: 3 hHorari de 16 a 19 hLloc sala d’exposició i tallerPreu consulteu programació

Adults2010 2011

e ucArtvisiTes/iTineraris/converses a les sales

A les col·leccions del MuseuPer gaudir d’una visita comentada a les obres més im-

portants del Museu i endinsar-vos en els diferents períodes artístics de la història de l’art català.Programació:

Cada diumenge: 1000 anys d’art català 1r diumenge de mes: art medieval 2n diumenge de mes: art del Renaixement i del barroc 3r diumenge de mes: art modern 4t diumenge de mes: Col·lecció Thyssen 5è diumenge de mes: 1000 anys d’art català

Data: Cada diumengeHorari 12 h en català i 12.15 h en castellàPreu servei gratuït (inclòs amb l’entrada)Places limitades a 30 persones. En casos excepcionals, el Museu pot variar les condicions d’accés a la visita comentada.

A les reserves del MNAC. La col·lecció no exposada d’un gran museu

Potser ja coneixeu la col·lecció permanent del MNAC. Però segur que no coneixeu les moltes obres d’art que el MNAC conserva als seus magatzems. Ara teniu l’oportunitat de pas-sejar per les altres ‘sales’ del Museu, les sales de les reserves, les quals us permetran conèixer més a fons el Museu. Horari Divendres, a les 16.30 h, i dissabtes, a les 10.30 hPreu 5 €Places màxim: 15 personesDurada: 2 hIdioma: en català i castellà, en dies alterns (consulteu dates en fer la reserva telefònica)Inscripció obligatòria al tel. 93 622 03 75. Ens haureu de facilitar el vostre nom, el número del DNI o document identi-ficatiu i un telèfon de contacte.Vegeu el vídeo a la pàgina web:www.mnac.cat/activitats/activitat.jsp?lan=001&schId=00000528

017

educ

Art

> P

rogr

ames

> A

dults


Informacions pràctiques i recomanacions: · Els grups seran de màxim 15 persones · La visita no està adaptada per a persones amb mo bilitat reduïda · L’activitat no està dissenyada per als menors de 12 anys. Els majors de 12 anys i menors de 18 han d’anar acompanyats d’adults · No s’hi pot entrar amb paraigües i altres objectes amb un cert volum. Vosaltres fareu la visita de manera més còmoda i plegats evitarem qualsevol incident. Teniu a la vostra disposició el guarda-roba del Museu · Per motius de conservació i seguretat, no està permès fotografiar ni tocar les obres d’art ni altres elements del mobiliari de les reserves

El Palau Nacional i la seva històriaBen aviat el Museu oferirà la possibilitat de fer una

visita temática a l’edifici que l’acull, el Palau Nacional, i d’aquesta manera conèixer la seva història en el seu con-text social, urbanístic i de desenvolupament de la ciutat. Permetrà que els visitants coneguin algunes de les parts més emblemàtiques de l’edifici i saber quines han estat les persones que hi ha darrere la seva història.

A les exposicions temporalsEl Museu ofereix els caps de setmana un servei gratuït

de visites guiades a les exposicions temporals inclòs amb l’entrada. Horari Dissabtes a les 11 h (castellà) i a les 12.30 h (ca-talà) Preu Servei gratuït (inclòs amb l’entrada) Places limitades a 30 persones. En casos excepcio-nals, el Museu pot variar les condicions d’accés a la visita guiada. Els aparells d’audio es lliuren 20 minuts abans de cada visita al mostrador de grups.

2010 2011

e ucArt

educ

Art

> P

rogr

ames

> A

dults

018


Programació Tardor/hivern

A partir de la tardor, el Museu presentarà el programa de tallers de creació destinat als usuaris dels centres de Dia de la Xarxa Pública de Salut Mental de Catalunya.

Primavera/estiuA la primavera es programarà una proposta de tallers de creació destinada a les entitats que atenen persones amb discapacitat física, psíquica i intel·lectual.

Visites comentades gratuïtes a les col·leccions permanents i a les exposicions temporals 2010-2011

El Museu ofereix la possibilitat de fer visites comenta-des de manera gratuïta als usuaris que ho sol·licitin de les entitats que atenen persones amb risc d’exclusió social, cultural, física, sensorial i econòmica.

servei de signoguies

Gràcies a la col·laboració de la Fundación Orange, a par-tir de principis del curs 2010-2011, el MNAC oferirà a les persones amb discapacitat auditiva la visita signoguiada amb aparells PDA a les principals obres mestres de les col·leccions del Museu.Idiomes català, castellà i internacionalPreu gratuït

MobiliTaT reduïda

Edifici adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Préstec de cadires de rodes i cotxes per a infants.

Accessibilitat



2010 2011

e ucArtAudioguia a les col·leccions del Museu:

D’una selecció d’obres de la col·lecció permanent.Monogràfica de la col·lecció d’art gòtic.Idiomes català, castellà, anglès, francès, italià i japonèsPreu 3,10 €, estudiants 0,30 €

Per tenir informació actualitzada sobre aquestes visites

Museu espai coMú d’inTegració

El programa té com a objectiu constituir el Museu en un ens promotor d’iniciatives i de participació que contri-bueixi al desenvolupament d’estratègies que evitin qualse-vol mena d’exclusió, física, sensorial, intel·lectual, social, econòmica i cultural.

Objectius· Motivar la participació de tots els ciutadans en la vida cul-tural, tot fomentant hàbits de participació i de cohesió so-cial que refermin el sentiment de pertinença a la comunitat.· Fomentar actituds de solidaritat social.· Potenciar el desenvolupament de l’autonomia personal, de la confiança, de l’autoestima, a través del patrimoni ar-tístic.· Donar a conèixer a la societat el vessant més creatiu de les persones amb desavantatges i afavorir una percepció més positiva de la seva realitat.· Potenciar el Museu com a espai de creació.

educ

Art

> P

rogr

ames

> A

cces

sibi

litat

019


www.mnac.cat


Itineraris020

educ

Art

> P

rogr

ames

2010 2011

e ucArt


2010 2011

e ucArt | | Primària i ESO

Una passejada pel

romànic

Tipologia activitat

Visita comentada

Nivells recomanatsEducació Primària (cicles mitjà i superior) i Secundària Obligatòria

Durada 1 h 30 min

Nombre d’alumnes per educador25 i 2 acompanyants

Inscripció93 622 03 75 [email protected]

propòsiT de l’acTiviTaTEl recorregut és una primera aproximació a algunes de les obres cabdals de l’art romà-nic català. Especialment veurem exemples de pintura mural, pintura sobre taula, talla en fusta i escultura en pedra. La visita contextualitzarà les obres i analitzarà en quin moment històric, social i cultural es van produir.

objecTius· Donar una mirada àmplia a la producció artística del romànic català· Conèixer el context històric i les condicions culturals en què es va desenvolupar l’art romànic a Catalunya· Descobrir algunes de les tècniques artístiques medievals: pintura al fresc i pintura sobre taula

acTiviTaT prèvia a l’escola· Si esteu interessats a preparar-vos la visita al Museu i plantejar algun tipus de treball previ als vostres alumnes, podeu adquirir la Guia Visual d’Art Romànic i els Quaderns de la Guia Visual d’Art Romànic, a la botiga del Museu.

| | Primària i ESO

Activitat afectada per la remodelació de la sala de romànic

021

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> U

na p

asse

jada

pel

rom

ànic


022

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> U

na p

asse

jada

pel

rom

ànic

| | Primària i ESO2010 2011

e ucArt iTinerari per les sales

1

2

3

5

Introducció a l’època del romànic a Cata-lunya· Petita introducció a l’època del romànic i a les seves manifestacions artístiques· La descoberta de les pintures romàniques i el seu trasllat al Museu· La importància de la presència de cultures diverses en el context en què es desenvolupa l’art romànic: cristiana, musulmana i hebrea· El llenguatge simbòlic de les imatges i la funció didàctica de la pintura

La geometrització de les formes· L’altar romànic. Forma i funció· Anàlisi de la composició

El llenguatge simbòlic de les imatges· Les imatges de l’Antic i el Nou Testament· Els tallers de pintors

L’obra i els seus promotors· La societat feudal i distribu-ció iconogràfica dels absis· Els atributs identifiquen els diferents personatges· La figura del comitent: la seva representació i signifi-cació històrica

Alguns aspectes de la societat a l’època del romànic· Els joglars· Els bestiaris medievals: lectura simbòlica· Característiques estilístiques de la pintura romànica: la Lapidació de sant Esteve

4

http://art.mnac.cat/search.html;jsessionid=a8bf3360cf5b9e2431e57edb3ff6198e01741b026f181fb726052292bc041ef7?description=sants%2520i%2520joglars&x=0&y=0

http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=a8bf3360cf5b9e2431e57edb3ff6198e01741b026f181fb726052292bc041ef7?inventoryNumber=015867-000







023

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> U

na p

asse

jada

pel

rom

ànic


e ucArt

7

8

10

La decoració d’un absis· Anàlisi de la composició de les imatges· La iconografia· Característiques estilísti-ques de la pintura mural· La tècnica de pintu-ra al fresc i el procés d’arrencament i traspàs de les pintures

L’escultura monumental· El context de la vida monacal· La funció de l’escultura arquitectò-nica· Els temes escultòrics que es repre-

senten: geomètric, vegetal/animal, historiat· El procés de treball de l’escultor

Iconografia de Crist· La tècnica de la talla en fusta· Diferència iconogràfica entre la Majestat i el Crist sofrent· Anàlisi de les característiques estilístiques · La funció de les talles reli-quiaris

La funció de les imatges i els pro-grames decoratius· El context històric de les esglésies de Taüll· Les esglésies esta-ven totes pintades· La iconografia de Santa Maria de Taüll· Les circumstàncies històriques que expliquen la riquesa patrimonial de Boí

9

Iconografia de Maria· Característiques iconogràfiques i estilístiques · La tècnica de talla en fusta i la seva policromia · La funció de l’escultura com a imatge devocional · L’ ordre de lectura del frontal· La tècnica de la pintura sobre taula· La iconografia de Crist i la Marededéu

6



http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=a8bf3360cf5b9e2431e57edb3ff6198e01741b026f181fb726052292bc041ef7?inventoryNumber=017601-CJT






024

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> U

na p

asse

jada

pel

rom

ànic


e ucArt

13

proposTes per fer a l’escola· Si esteu interessats a continuar treballant alguns dels temes desenvolupats en la vostra visita al Museu podeu adquirir els Qua-derns de la Guia Visual d’Art Romànic, a la botiga del Museu.

suporT i recursos educaTiusRelacions curriculars: consulteu el Programa d’Activitats Esco-lars (PAE) editat per l’IMEB: www.bcn.cat/educacio/pae

Conèixer les col·leccions del Museu: col·leccions on-line a http://art.mnac.cat

Material de suport específic: Guia Visual d’Art Romànic i Qua-dern de la Guia Visual d’Art Romànic

Presentacions i jornades de formació: aquesta activitat no requereix sessió de formació per als mestres

La transformació de les formes· Les novetats de l’estil 1200 i les noves in-fluències de l’art bizantí · La tècnica de la colradura

12

14

Vida monacal· La funció de la sala capitular en la vida monacal· El programa decoratiu· El salvament del patrimoni en època de guerra· El camí cap al gòtic

La iconografia dels sants· Les pintures expliquen històries: els sants · La tècnica de la pintura al tremp· La figura del sant màrtir i la seva funció

11

Una decoració de caràcter palatí· Pintures procedents de l’àmbit civil. El monestir de San Pedro de Arlanza· La representació dels animals fantàstics






025

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> U

na p

asse

jada

pel

rom

ànic


e ucArt Planta baixa relació d’obres de l’iTinerari

1. Mestre de la Seu d’Urgell, Absis de la Seu d’Urgell, segon quart del segle xii

2. Anònim. Taller de la Seu d’Urgell, Frontal de la Seu d’Urgell o dels Apòstols, segon quart del segle xii

3. Mestre de Boí, Pintures de Boí: sants i joglars, cap a 1100

Mestre de Boí, Pintures de Boí: Lapidació de sant Esteve, cap a 1100

4. Cercle del Mestre de Pedret, Absis del Burgal, finals del segle xi – inicis del segle xii

5. Cercle del Mestre de Pedret, Absis de Santa Maria d’Àneu, finals del segle xi – inicis del segle xii

6. Anònim, Mare de Déu de Ger, segona meitat del segle xii

Iohannes. Taller de la Ribargorça, Frontal d’altar de Cardet, segona meitat del segle xiii

7. Mestre de Taüll, Absis de Sant Climent de Taüll, cap a 1123

8. Anònim, Capitells del pilar de Camarasa, primer terç del segle xiii

9. Mestre de Santa Maria de Taüll, Mestre del Judici Final, Pintures de Santa Maria de Taüll, cap a 1123

10. Anònim, Majestat Batlló, mitjan segle xii

Anònim, Crist de 1147, consagrat el 1147

11. Anònim, Frontal d’altar de Durro, mitjan segle xii

12. Anònim, Frontal d’altar d’Avià, cap a 1200

13. Anònim. Burgos, Pintures d’Arlanza: Griu, cap a 1210

14. Mestre de la sala capitular de Sixena, Pintures de la sala capitular de Sixena, entre 1196-1208

1

3

4

67

8

910 11

1213

14

5 2

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

| | Infantil

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> S

o i c

olor

So i color.Aproximació a

l’art romànic

Tipologia activitat

Visita dinamitzada

Nivells recomanatsEducació Infantil

Durada 1 h (com a màxim podeu triar 3 obres per comentar)Nombre d’alumnes per educador25 i 2 acompanyants


propòsiT de l’acTiviTaTLa visita a un museu a edats molt primerenques ha de ser sobretot una experiència vital lligada a la pròpia realitat dels infants. Crear experiències plaents, estètiques, que obrin la ment al coneixement i al gaudi del fet artístic, com en aquest cas a l’art romànic, que forma part del nostre imaginari cultural, és l’objectiu fonamental de la vista.

objecTius· Gaudir del fet artístic i en particular de l’art romànic català· Desenvolupar les capacitats d’atenció i expressió· Escoltar i acompanyar peces musicals· Treballar la interrelació entre llenguatges: el plàstic i el musical

acTiviTaT prèvia a l’escola· Presenteu què és un museu · Treballeu els hàbits i les actituds en un museu· Treballeu l’actitud d’observació · Familiaritzeu-vos amb les obres i les músiques · Treballeu conceptes com ara sanefes, ritmes, línia-contorn, pla i simetria· Escolteu i expresseu corporalment alguns ritmes i a partir de l’escolta dibuixeu grafies o sanefes. Sonoritzeu sanefes· Dibuixeu melodies i acords copsant auditivament els plans sonors

| | Infantil


026

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> S

o i c

olor


2010 2011

e ucArt

027

| | Infantil

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> S

o i c

olor

iTinerari per les sales. Durant la visita veureu les tres obres que haureu seleccionat a l’escola

2

4

6

Rebuda i cançó del Jeroni· La cançó del Jeroni· Qui eren els joglars

La mirada· La importància de la mirada

El gest i el ritme· La importàn-cia del gest com a part del discurs simbòlic · Les sanefes, els ritmes i les seriacions plas-ticomusicals· La construcció de les nostres pròpies sanefes

Relació imatge-espai · La vivència amb el propi cos de la relació entre espai físic i la composició pictòrica· La contemplació del Crist en Majestat a partir de l’escolta del Cant de la Sibil·la· La imatge del Crist construïda a partir de les peces d’un tren-caclosques

La narració· La composició narrativa, la de les imatges, a partir de l’escolta d’una composi-ció musical· L’escolta d’una alemanda ens permetrà analitzar l’estructura narrativa del frontal

La maternitat· Un treball d’empatia de la relació mare-fill a partir de l’observació i la postura corporal de la Mare de Déu de Ger· Audició d’una cançó de bres-sol, tot contemplant la imatge

3

1

5


http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=09331d02b1822aaf56cb36ed3e8eea42100f5b12ca8420b7f2ad1c1933077641?inventoryNumber=015874-000






2010 2011

e ucArt

028

| | Infantil

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> S

o i c

olor

El simbolisme dels animals· Els continguts fantàstics d’algunes de les representacions d’animals· Un treball d’expressió de formes de moure’s i desplaçar-se per l’espai a partir de l’audició de Carmina Burana i de l’observació del Griu d’Arlanza · Joc de trencaclosques d’animals fantàstics

proposTes per fer a l’escola· Aprofundiu en les estructures narratives· Avanceu creativament més enllà del romànic tot aprofundint en el gest gràfic i l’esquema corporal· Treballeu mecanismes de creació a partir de la combinació del que els infants coneixen· Treballeu els lligams entre el llenguatge plàstic, el musical i el corporal

suporT i recursos educaTiusRelacions curriculars: consulteu el Programa d’Activitats Escolars (PAE) editat per l’IMEB: www.bcn.cat/educacio/pae


Material de suport específic: dossier educatiu, imatges i músi-ques que es proposen treballar a l’aula i al Museu

Presentacions i jornades de formació: per participar de l’activitat és obligatori assistir a la jornada de formació.

Data: aquest any, donat que la col·lecció d’Art Romànic romandrà tancada fins a finals de curs, no hi haurà curs de formació.

7



2010 2011

e ucArt

029

| | Infantil

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> S

o i c

olor

Planta baixa relació d’obres de l’iTinerari

1. Mestre de Boí, Pintures de Boí: sants i joglars, cap a 1100

2. Cercle del Mestre de Pedret, Absis de santa Maria d’Àneu, finals del segle xi- inicis del segle xii

3. Iohannes. Taller de la Ribargorça, Frontal d’altar de Cardet, segona meitat del segle xii


5. Mestre de Santa Maria de Taüll, Mestre del Judici Final, Pintures de Santa Maria de Taüll, cap a 1123

6. Anònim, Mare de Déu de Ger, segona meitat del segle xii

7. Anònim, Pintures d’Arlanza: Griu, cap a 1210

2

134

5 67

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt | | Primària

El bestiari

Tipologia activitat

Visita dinamitzada o

taller

Nivells recomanatsEducació Primària (cicles inicial, mitjà i superior)

Durada 2 h (visita dinamitzada) 3 h (visita taller)



propòsiT de l’acTiviTaTEs tracta d’acostar-se al món de la iconografia i la simbologia de l’art romànic a través

de les moltes representacions de bestiaris que trobem a les pintures. A la cultura medi-terrània, el bestiari és present a mites, llegendes i a moltes festes populars. Els animals són en general éssers molt propers al món infantil i juvenil. Amb aquesta activitat descobrireu com són i què caracteritza els animals representats, quins són reals, quins fantàstics, quins híbrids, etc. Aprendrem coses d’aquestes criatures a partir de textos i del treball de taller, en el qual us proposem de crear el vostre propi animal.

objecTius · Reconèixer el valor comunicatiu de l’art· Conèixer la simbologia dels animals presents en l’art medieval· Descriure, analitzar i interpretar missatges visuals i plàstics· Portar a terme una activitat plàstica que promogui el valor de la producció pròpia i la creativitat· Utilitzar el llenguatge escrit, el dibuix i el llenguatge plàstic· Desenvolupar un petit projecte artístic· Sensibilitzar els nens i les nenes envers la creació artística a través de l’experimentació

acTiviTaT prèvia a l’escola· Feu-vos preguntes sobre què us interessa saber de les obres que vindreu a veure · Investigueu sobre el context històric en el qual es van produir les obres· Feu una petita recerca bibliogràfica i trobeu textos literaris de diferents èpoques que hagin utilitzat la imatge de l’animal com a recurs per explicar, alliçonar, criticar i ironitzar sobre el comportament humà i la societat en general. Podeu començar pel Bestiari de Josep Carner, l’Elogi dels ocells de Josep Maria de Segarra o qualsevol llibre de rondalles o faules.· Busqueu obres musicals que tinguin els animals com a protagonistes o que hi inter-vinguin d’alguna manera, de la música clàssica a la més popular. La llista de cançons per als infants que parlen d’animals és molt llarga, potser podeu seleccionar-ne alguna relacionada amb els animals que veureu a l’itinerari de la visita.· Busqueu pel·lícules on els animals tinguin un paper protagonista, pregunteu-vos quines qualitats morals representen? a quins valors remeten? quins animals estan més representats? etc.

| | Primària


030

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> E

l bes

tiari


2010 2011

e ucArt

031

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> E

l bes

tiari

| | Primària

iTinerari per les sales

2

3

4

5

Introducció· A quins racons s’amaguen els animals en aquestes pintures?· La funció comunicativa que tenen les imatges representades a les esglé-sies romàniques· Distinció entre animals reals, fantàstics, híbrids, etc.

Camell· De què pot ser símbol un animal que s’agenolla?· La seva postura es pot comparar amb la dels fidels a l’església i ser símbol d’obediència i humilitat

Gall· Qui és el primer que es lleva al matí?· Com camina? Com posa el cap?· Un animal representat de manera natura-lista, però també amb contingut simbòlic

Bèstia apocalíptica· La història que hi ha al darrere d’aquest drac de set caps· La bíblia com a font per a la representació· Comparació entre aquesta bèstia i d’altres representa-cions fetes a partir del mateix text

Pantera· A partir d’un text del segle ii sobre història natural (El fisiòleg), de quin animal es tracta? · Se n’ha fet una representació realista o simbòlica? · A partir de la llegenda de la pantera, com se n’han representat les qualitats?

1

http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=d4ec3e1cb6cd2f6bf83a0a74c1c73fcd458c514915cdbdb0f59909ec117f598e?inventoryNumber=015796-000






2010 2011

e ucArt

032

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> E

l bes

tiari

| | Primària

7

8

9

10

11

Aliga, lleó i brau· La simbologia que uneix aquests tres animals· Els personatges a qui representen i les diferents maneres com són representats

Ovella, cabra, gos i ase· La simbologia cristiana de tots aquests animals i el que simbolitzen per a nosaltres avui· Què vol dir “estàs com una cabra”?· Qui és el millor amic de l’home?· Qui podria dir que “treba-lla com un ase”?

Bou i mula· Què sabem dels dos animals que acompa-nyen Maria i Josep al pessebre?· El bou és un animal dòcil i manyac, a qui pot representar?

Serp· Aquest animal té una simbologia ambiva-lent segons algunes cultures: fonament i

ruïna, el seu verí pot matar o guarir, etc.· El paper de la serp en la història d’Adam i Eva

Anyell· La relació de l’anyell amb el sacrifici de Crist· Els set ulls d’aquest animal a què fan referència?

Elefant i carcoliti· Les qualitats de l’elefant: intel·ligència i

fortalesa

· La representació d’un animal a partir d’un text pot portar a fer interpreta-cions pròpies· Un animal misteriós, el carcoliti

6















2010 2011

e ucArt

033

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> E

l bes

tiari

| | Primària

13

Griu· Els animals híbrids i les seves qualitats· Per què el griu es representa amb les ungles aixecades a la torre del tresor?· On viu, què menja i com es mou

Utilitzareu els vostres dots creatius per imaginar un animal. Haureu de pensar quin és el seu hàbitat natural, les coses que li agrada menjar, si te pèl, ploma o escates, etc. Després donareu forma a la vostra idea amb fang i modelareu el vostre animal fantàstic.Finalment posarem en comú tots els animals i parlarem de les seves característiques.

(Per tal de poder emportar-vos còmodament l’animal que realitzareu, dema-neu als vostres alumnes que duguin una capsa de sabates)

acTiviTaT de Taller

12 Drac· Els quatre elements: aire, terra, aigua i foc· Altres qualitats que pot tenir aquesta bèstia i quins són els seus enemics





2010 2011

e ucArt

034

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> E

l bes

tiari

| | Primària

proposTes per fer a l’escola· Exposeu a l’escola tots els animals fantàstics que heu fet al Mu-seu. Feu un escrit amb la seva descripció: poseu nom a l’animal, digueu on viu, què menja, en quins elements pot viure, com es re-produeix, quin és el seu hàbitat natural, etc. Pengeu aquests escrits al costat del vostre animal de fang.· Per aprofundir sobre el tema de la simbologia dels animals, con-sulteu el fisiòleg, un text del segle ii dC. La paraula “fisiòleg” vol dir “història natural” i l’escrit pretén ser un treball científic, més que no pas literari, sobre els animals. Aquest tractat descriu principis mo-rals cristians a partir dels animals que analitza. Podeu fer l’exercici de dibuixar els animals a partir de la descripció o podeu buscar altres simbologies per al mateix animal, etc.· Trobeu una faula on apareguin força animals, i feu-ne una representació a l’escola. També podeu proposar als alumnes que l’escriguin ells a partir dels animals que han vist al Museu.· Visiteu el zoo i feu l’exercici de dibuixar els animals del natural i comparar-los amb les representacions fetes a la classe a partir de textos.· Les pel·lícules d’animació han utilitzat molt els animals com a protagonistes, busqueu-ne alguna de representativa i compareu les qualitats que s’atribueixen als animals que heu vist durant la vostra visita al Museu: el lleó (El rei Lleó), l’àliga, el drac, la serp (El llibre de la selva), l’elefant (Dumbo), etc.



Conèixer el zoo de Barcelona: www.zoobarcelona.cat

Consular el blog del Museu de Ciències Naturals de Barce-lona: www.blogmuseuciencies.org

Per saber-ne més:LittLejohn, C., Fábulas de Ésopo. Un libro animado, Barcelona, 1991.

El fisiólogo, Bestiario medieval, Buenos Aires, 1971.

Cerverí de Girona, “La faula del rossinyol”, Obras Completas del trobador Ceverí de Girona, Barcelona, 1949.

LLuLL r., Llibre de meravelles, Barcelona, 1995.

Carner, J., “Bestiari”, Obres Completes, Barcelona, 1968.

Material de suport específic: actualment en procés de revisió



2010 2011

e ucArt

035

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> E

l bes

tiari

| | Primària


1. Mestre de la Seu d’Urgell, Absis de la Seu d’Urgell, primera meitat del segle xii

2. Mestre de Boí, Pintures de Boí: Quadrúpede amb flor de lis, cap a 1100

3. Mestre de Boí, Pintures de Boí: Torre i Bèstia apocalíptica, cap a 1100

4. Mestre de Boí, Pintures de Boí: Gall, cap a 1100

5. Mestre de Boí, Pintures de Boí: Figures, arquitectures i bestiari, cap a 1100

6. Mestre de Boí, Pintures de Boí: Carcoliti, elefant i lleó, cap a 1100

7. Anònim. Taller de la Seu d’Urgell del 1200, Baldaquí de Tost, cap a 1200

8. Iohannes. Taller de la Ribargorça, Frontal d’altar de Cardet, segona meitat del segle xii

9. Mestre de Taüll, Pintures de Sant Climent de Taüll, cap a 1123

10. Anònim, Capitells del pilar de Camarasa, primer terç del segle xiii


12. Mestre de sant Pau de Casserres, Frontal d’altar dels Arcàngels, cap a 1220-1250

13. Anònim. Pintures d’Arlanza: Griu, cap a 1210

1

324 5 678

9

10

11

1213

Imprimir itinerari

| | Primària i ESO


2010 2011

e ucArt

Artmedieval

Tipologia activitat

Visita comentada

Nivells recomanatsEducació Primària (cicle superior), Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

Durada 1 h 30 min



propòsiT de l’acTiviTaTLa col·lecció d’art medieval del MNAC és una de les mes importants d’Europa. Durant la visita viatjarem al moment en què Catalunya va experimentar una de les èpoques més brillants i creatives de la seva història.

objecTius · Conèixer els principals trets de la pintura i l’escultura romànica i gòtica catalana · Conèixer les condicions del context històric i cultural en què es desenvolupa l’art romà-nic i l’art gòtic a Catalunya· Conèixer diverses tècniques artistiques medievals: fresc, pintura sobre taula i escultura· Observar i comparar obres d’art romànic i d’art gòtic

acTiviTaT prèvia a l’escola· Si esteu interessats a preparar-vos la visita al Museu i plantejar algun tipus de treball previ als vostres alumnes, podeu adquirir les Guies Visuals d’Art Romànic i d’Art Gòtic i els Quaderns de les Guies Visuals d’Art Romànic i d’Art Gòtic, a la botiga del Museu.

| | Primària i ESO


036

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> A

rt m

edie

val

| | Primària i ESO


2010 2011

e ucArt

037

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> A

rt m

edie

val


2 4

La societat a l’època del romànic· Petita introducció a l’època del romànic i a les seves manifestacions artístiques· La descoberta de les pintures romà-niques i el seu trasllat al Museu· La funció didàctica de la pintura. Els bestiaris medievals· Característiques estilístiques de la pintura romànica

L’obra i els seus promotors· Societat feudal i distribució iconogràfica dels absis· Els atributs identifiquen els diferents personatges· La figura del comitent: la seva representació i significació històrica

La decoració d’un absis· Anàlisi de la compo-sició de les imatges · La iconografia · Característiques estilístiques de la pintura mural· La tècnica de pintu-ra al fresc i el procés d’arrencament i tras-pàs de les pintures

Iconografia de Maria· Característiques iconogràfiques i estilístiques · La tècnica de talla en fusta i la seva policromia · La funció de l’escultura com a imatge devocional

1 3







| | Primària i ESO


2010 2011

e ucArt

038

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> A

rt m

edie

val

Context històric de la Catalunya del món gòtic· Consolidació i expansió de la Corona catalano-aragonesa· Desenvolupament de la vida urbana: les noves institucions· Aparició d’una nova classe social· Pintura de temàtica històrica· Canvis en el llenguatge artístic i plàstic del segle xiii

10 El retaule pictòric: estructura, tècnica i significació · La utilització de l’or i la seva significació simbòlica i econòmica· El gran desenvolupament del tema marià

Característiques de l’escultura monumental en pedra· Jaume Cascalls, escultor de la cort de Pere III· Del Crist en Majestat al Crist sofrent

9

Iconografia de la Mare de Déu · Canvis iconogràfics respecte a la marededéu romànica· L’escultura en alabastre · Tendència a la humanització de les formes

8

6 Vida monacal· La funció de la sala capitular en la vida monacal· El programa deco-ratiu· El salvament del patrimoni en època de guerra· El camí cap al gòtic

5 Iconografia de Crist· La tècnica de la talla en fusta· Diferència iconogràfica entre la Majestat i el Crist sofrent· Anàlisi de les característiques estilístiques · La funció de les talles reliquiaris

7

http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=62f41fbef269dfba452cc88dd6abddc4ba4c605e4917cda8ca3a2e3196299bc4?inventoryNumber=015916-CJT

http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=62f41fbef269dfba452cc88dd6abddc4ba4c605e4917cda8ca3a2e3196299bc4?inventoryNumber=034879-000






| | Primària i ESO


2010 2011

e ucArt

039

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> A

rt m

edie

val

proposTes per fer a l’escola· Si esteu interessats a continuar treballant alguns dels temes desenvolupats en la vostra visita al Museu podeu adquirir els Qua-derns de les Guies Visuals d’Art Romànic i d’Art Gòtic, a la botiga del Museu.


Conèixer les col·leccions del Museu: col·leccions on-line a http://art.mnac.cat Material de suport específic: Guies Visuals d’Art Romànic i d’Art Gòtic i Quaderns de les Guies Visuals d’Art Romànic i d’Art Gòtic Presentacions i jornades de formació: aquesta activitat no requereix sessió de formació per als mestres

Lluís Dalmau · La importància del retrat· L’aparició d’una nova tècni-ca: la pintura a l’oli· Les institucions ciutadanes: el Consell de Cent

Jaume Huguet· El paper de les confraries com a comitents · L’organització del taller d’un pintor

11

12



| | Primària i ESO


2010 2011

e ucArt

040

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> A

rt m

edie

val


1. Mestre de Boí, Pintures de Sant Joan de Boí, cap a 1100

2. Cercle del Mestre de Pedret, Pintures del Burgal, Finals del segle xi – inicis del segle xii

3. Anònim, Mare de Déu de Ger Iohannes. Taller de la Ribargorça, Fron- tal d’altar de Cardet, segona meitat del segle xiii




7. Mestre de la Conquesta de Mallorca, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290

8. Anònim. Catalunya, Mare de Déu, segona meitat del segle xiv

9. Jaume Cascalls, Cap de Crist, cap a 1352

10. Mestre de Sixena (probablement Pere Serra), Retaule de la Mare de Déu, cap a 1363-1375

11. Lluís Dalmau, Retaule de la Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445

12. Jaume Huguet, Consagració de Sant Agustí, cap a 1463-1470/1475

1

2

34

5

6

7

8

9 10

11

12

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> T

estim

onis

de

la h

istò

ria

| | ESO

Testimonis de la història

Tipologia activitat

Visita dinamitzada

Nivells recomanatsEducació Secundària Obligatòria (primer i segon cicle)

Durada 2 h



propòsiT de l’acTiviTaTLes pintures medievals contenen una gran quantitat d’informació del context històric, social i, fins i tot, econòmic del seu temps. En aquesta visita, l’estudi de les pintures i els objectes medievals ens permetrà conèixer la mentalitat, l’estructura social i la vida quotidiana d’aquest període històric

objecTius · Aprendre a extreure la informació del context social i històric continguda en les pintu-res i escultures· Explicar les característiques principals del feudalisme, analitzar les formes d’organització social· Estudiar el feudalisme com a sistema d’organització sociopolítica i econòmica· Participar en jocs d’empatia· Aprendre a respectar el patrimoni cultural· Sensibilitzar-se envers el fet històric i artístic· Observar objectes d’altres èpoques i identificar la funció i la importància que hi tenen.

acTiviTaT prèvia a l’escola· Investigueu sobre el context històric en què es van produir les obres · Organitzeu una passejada al barri gòtic de Barcelona o de qualsevol altra ciutat, bus-queu informació dels edificis i els seus usos originals, observeu el nom dels carrers,..· Parleu de l’experiència que ha suposat visitar aquests espais per comparar-ho després amb l’experiència que suposarà veure les pintures i els objectes al Museu· Feu-vos preguntes sobre què us interessa saber de les obres que vindreu a veure al Museu· Parleu de la societat feudal i la seva estructura. Compareu-ho amb altres tipus d’organització sociopolítica, per exemple, la d’una democràcia com l’actual· Trobareu imatges de totes les obres de les col·leccions del MNAC a: http://art.mnac.cat

| | ESO


041

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> T

estim

onis

de

la h

istò

ria


2010 2011

e ucArt

042

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> T

estim

onis

de

la h

istò

ria

| | ESO


El rei· Introducció al moment històric i el context al qual pertanyen aquestes pintures· Què és el que anomenem art gòtic i de quina ma-nera emprarem aquest patrimoni com a testimoni d’un moment històric· Dues figures cabdals del sistema feudal: el rei i els cavallers

Artesans· Representació d’un espai de taller amb l’artesà treballant-hi· L’ofici d’aquest artesà i l’organització en gremis· El paper de les ciutats i els oficis que s’hi desnvolupaven

Pagesos· Un calendari organitzat a partir de les feines del camp durant l’any· Mes a mes, el treball del pagès· El paper social del poble en la piràmide feudal

2

31

Clergues· Deducció de quins personatges són a partir de la seva indumentària· La iconografia dels sants· El paper de les monges i dels cape-llans a l’època baixmedieval

4

http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=b2d6cc4b189a636d5fcc8243964f7717e21babf3c430e375fdc0edb2f2b8220e?inventoryNumber=004351-CJT

http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=b2d6cc4b189a636d5fcc8243964f7717e21babf3c430e375fdc0edb2f2b8220e?inventoryNumber=004368-000










2010 2011

e ucArt

043

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> T

estim

onis

de

la h

istò

ria

| | ESO

5

Nobles· Els deures i drets dels no-bles de la cort· Els vestits i l’aparença del personatge per parlar del seu rol social· La relació dels nobles amb el rei

6 Soldats· Les armes d’aquests per-sonatges i la seva capaci-tat ofensiva i defensiva· El paper dels soldats en els conflictes bèl·lics i els seus orígens socials

El bisbe· Els elements identificadors de la funció i la categoria d’aquest personatge· La riquesa de la representació i els detalls· La jerarquització i els esta-ments dins l’Església

7

Comerciants· L’escena del vaixell amb el paper de les ciutats i del comerç a la baixa edat mitjana· La minuciositat de la representació· Els productes principals que es transportaven en vaixell

8








2010 2011

e ucArt

044

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> T

estim

onis

de

la h

istò

ria

| | ESO

acTiviTaT dinaMiTzada· A partir de tots els personatges que formen part de la societat medieval i que hem anat descobrint progressivament a partir de les pintures gòtiques, recollirem la informació obtinguda i en farem una síntesi.· Ordenarem la piràmide feudal a partir de les observacions fetes. · Parlarem dels rols que hem anat assumint durant la visita i com-pararem la societat de la baixa edat mitjana amb altres realitats sociopolítiques.

proposTes per fer a l’escola· Aquesta activitat pot donar peu a treballar temes dins l’àrea de les Ciències Socials. Podeu parlar dels òrgans de govern actuals i fer-ne una recerca històrica· Investigueu quines són les grans diferències entre l’estructura social de l’alta edat mitjana i de la baixa edat mitjana· Busqueu altres representacions de cadascun dels estaments dels quals hem parlat: pagesia, poble, nobles, clergues, reis,... compa-reu-les amb les que heu vist al Museu· Feu un treball de recerca sobre tots els elements de la indumen-tària dels quals hem parlat, mireu com han evolucionat els vestits i atributs de personatges com ara reis, nobles, capellans, etc.· Busqueu altres maneres de representar gràficament la jerarquit-zació de la societat medieval, penseu en alternatives a la piràmide feudal· Trobeu altres oficis que estiguin documentats en època medieval i busqueu si encara es fan o si han canviat





2010 2011

e ucArt

045

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> T

estim

onis

de

la h

istò

ria

| | ESO



2. Anònim. Navarra, Frontal de la Mare de Déu amb escenes de la infància de Jesús, segon quart del segle xiv

3. Mestre de Santa Coloma de Queralt, Retaule dels sants Joans, cap a 1356

4. Atribuït a Joan Antigó. Atribuït a Hono-rat Borrassà, sant Joan Baptista i sant Esteve, cap a 1445-1453

Jaume Cirera, Bernat Despuig, Retaule de sant Miquel i sant Pere, 1432-1433

5. Jaume Ferrer, Retaule de sant Jeroni, sant Martí i sant Sebastià, cap a 1450

6. Bernat Martorell, Retaule de sant Vicenç, cap a 1438-1440

7. Jaume Huguet, Consagració de sant Agustí, cap a 1463-1470/1475

8. Joan Reixach, Retaule de santa Úrsula i les onze mil verges, 1468

1

2 3

6

78

4

5

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt | | Primària i ESO

Qui són tots aquests sants?

Tipologia activitat

Visita dinamitzada

Nivells recomanatsEducació Primària (cicles mitjà i superior) i Secundària Obligatòria

Durada 2 h



propòsiT de l’acTiviTaTEn el context de la cultura medieval, els sants tenien una importància cabdal perquè a través de les seves històries indicaven als cristians quina havia de ser la seva conducta.

objecTius· Conèixer alguns dels sants/santes més significatius/ives de l’hagiografia del nostre context cultural · Identificar-los a través dels seus atributs i deixar-se sorprendre per les seves històries· Analitzar la pervivència dels sants en les festes populars actuals

acTiviTaT prèvia a l’escola· Podeu explicar que, de la mateixa manera que avui moltes de les imatges que veiem per televisió, en les tanques publicitàries o aquelles banderoles que de cop i volta omplen la ciutat per anunciar-nos algun esdeveniment cultural o polític serveixen per transmetre una sèrie de missatges, en època del romànic i del gòtic també les imatges tenien una funció comunicadora específica. · Podeu explicar que, primer de tot, servien per instruir el poble sobre el comportament que havia de seguir, sobre el perill de caure en el pecat. També moltes de les imatges eren el reflex d’una concepció dualista de la societat i, per tant, sovint trobem represen-tades escenes de lluita entre el bé i el mal. · Les imatges també servien per fer evident el poder de l’Església enfront del poder dels comtes i del mateix rei. · Podeu explicar que la figura del sant, doncs, té un paper molt important en la trans-missió d’aquests missatges. Es presenta com a model de bon comportament i pot arribar a patir martiris terribles pel fet de ser fidel a les idees que defensa l’Església catòlica. A aquests darrers, se’ls anomena màrtirs. La seva missió és ajudar els éssers humans i actuar com a mediadors entre Déu i els homes.

| | Primària i ESO


046

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

ui s

ón t

ots

aque

sts

sant

s?


2010 2011

e ucArt

047

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

ui s

ón t

ots

aque

sts

sant

s?

| | Primària i ESO

iTinerari per les sales. Educació Primària (numeració esquerra), ESO (numeració dreta)

Introducció· El context històric, el pa-per de l’Església i la funció de les pintures · La importància de la re-presentació dels sants i de la manera d’identificar-los en clau simbòlica· Qui dictava als pintors els temes que havien de representar i el lloc exacte on els havia de situar

El sants i els seus atributs· Els sants que es repre-senten i els seus atributs· La figura del donant i la seva relació amb el progra-ma pictòric

Vida i llegenda de Sant Nicolau de Bari· La vida dels sants cada cop pren més importància en època gòtica· L’storyboard de la vida de sant Nicolau i descobriment dels detalls d’una vida llegen-dària· La celebració de la festa del sant a les nostres tradicions nadalenques

Un lloc per a cada història: la taula d’altar· La manera com s’han composat les escenes a la taula d’altar· La història d’un altre sant molt popular: sant Pere

La vida exemplar d’una mare i el seu fill· La història d’aquests dos sants · La figura del màrtir i el seu paper

1 | 1

2 | 3

3 | 4

4 | 6

5 | 7


http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=da01a9ad9cb1c15a19eb6f8e0d7dee81c1a140d9c7030ceb21cf9c381b066bc0?inventoryNumber=003912-000

http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=e911d5fff2739371d7032207a52953c07679f9c87dec921d8633de9ae6c7698b?inventoryNumber=045796-CJT




2010 2011

e ucArt

048

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

ui s

ón t

ots

aque

sts

sant

s?

| | Primària i ESO

5a

Sant Jordi i la princesa· La història del patrocini del sant i la relació de la festivitat de la rosa amb la diada de Sant Jordi a partir del segle xv

La relació dels sants i els oficis· Una de les funcions del sants: protegir els éssers humans en moments difícils, per exemple, en el moment del part· La relació dels oficis o la professió amb el seu sant protector

La història d’un sant bisbe· La història d’aquest sant · La signatura de l’artista

Primer màrtir de l’Església cristiana· La funció que tenien aquests tipus d’imatges a l’interior de les esglésies· El motiu pel qual es practicava el martiri

iTinerari eso (a l’itinerari de Primària se li afegeixen aquestes obres)

Santa Anna, la verge i el nen· La mare ensenya a llegir a la seva filla· La devoció popular va fer que moltes de les representacions de les figures dels sants s’emmarquessin en un entorn proper a la vida i a l’escenari dels fidels que cada dia veien aquestes imatges

2a

Vides de santes· La vida exemplar d’una santa · Alguns episodis de la seva vida es vinculen amb dites populars referents a oficis i fenòmens meteo-rològics

6 | 9

7 | 11

8 | 12

9 | 13

http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=e911d5fff2739371d7032207a52953c07679f9c87dec921d8633de9ae6c7698b?inventoryNumber=015868-000








2010 2011

e ucArt

049

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

ui s

ón t

ots

aque

sts

sant

s?

| | Primària i ESO

Els patrons de govern de la ciutat· El comitent de l’obra, el Consell de Cent, la corporació municipal de Barcelona · Els elements de l’obra que els identifica: la presència dels cinc consellers en cap (retrats), l’escut de la ciutat en les rajoles i claus de volta, i la presèn-cia dels sants patrons de la ciutat i del Consell de Cent, santa Eulàlia i sant Andreu

proposTes per fer a l’escola· Podeu redactar la vida d’un sant i donar-li el tractament de notí-cia periodística. Buscar un titular, triar també alguna de les imatges que heu vist durant la visita per il·lustrar-la.· Podeu triar alguns oficis i buscar el sant que n’és el patró. Expli-queu els motius del seu patronatge.


Conèixer les col·leccions del Museu: col·leccions on-line a http://art.mnac.cat Material de suport específic: Guies Visuals d’Art Romànic i d’Art Gòtic Presentacions i jornades de formació: aquesta activitat no requereix sessió de formació per als mestres

10a

La relació dels comi-tents amb el sant titular · La relació del patro-natge de sant Esteve i la família Pinós, i demostrar, així, la protecció del sant als membres d’aquesta nissaga · El retaule és una eina propagandística de la família que manifesta el prestigi que volia assolir

8a




2010 2011

e ucArt

050

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

ui s

ón t

ots

aque

sts

sant

s?

| | Primària i ESO

Planta baixa relació d’obres de l’iTinerari (priMària)




4. Anònim, Frontal de Boí, segona meitat del segle xiii

5. Segon Mestre de Bierge, Vida i llegenda de sant Nicolau, finals del segle xiii

6. Gonçal Peris Sarrià, Retaule de santa Bàrbara, cap a 1410-1425

7. Anònim. Aragó, Sant Jordi i la princesa, tercer quart del segle xv

8. Joan Reixach, Santa Margarida, cap a 1456

9. Atribuït a Adrian Van Wësel, Santa Generació, segona meitat del segle xv; Anònim

Escola de Nottingham, Santa Anna i la Mare de Déu nena, mitjan segle xv

12

3 4

5

7

6

8

9

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

051

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

ui s

ón t

ots

aque

sts

sant

s?

| | Primària i ESO

Planta baixa relació d’obres de l’iTinerari (eso)


2a Mestre de Boí, Pintures de Boí. Lapidació de sant Esteve, cap a 1100



5a. Iohannes, Taller de la Ribargorça, Frontal d’altar de Gia, segona meitat del segle xiii

6. Anònim, Frontal de Boí segona meitat del segle xiii

7 Segon Mestre de Bierge, Vida i llegenda de sant Nicolau, finals del segle xiii

8a. Jaume Serra, Retaule de sant Esteve, cap a 1385


10a. Lluís Dalmau, Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445

11. Anònim, Aragó, Sant Jordi i la princesa, tercer quart del segle xv

12. Joan Reixach, Santa Margarida, cap a 1456

13. Atribuït a Adrian Van Wësel, Santa Generació, segona meitat del segle xv

Anònim. Escola de Nottingham, Santa Anna i la Mare de Déu nena, mitjan segle xv

1

2a

3

4 5a

7

6

8a 9

10a1112

13

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt | | ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uè e

ns d

iuen

les

imat

ges?

Què ens diuen

les imatges?Una mirada

contemporània sobre l’art

medieval

Tipologia activitat

Visita taller

Nivells recomanatsEducació Secundària Obligatòria (primer i segon cicle)

Durada 2 h



propòsiT de l’acTiviTaTAquesta visita introdueix l’art medieval a partir d’una mirada des de la contempora-

neïtat. Ens referirem als mitjans amb què ens comuniquem nosaltres avui per entendre la funció de les imatges pintades en diferents suports a les esglésies en època medieval. També reflexionararem sobre la manera com es jerarquitza la informació i la relació que això té amb el context social on es dóna.

La visita acaba amb una activitat en què alumnes i professors esdevenen protagonis-tes d’un retaule.

objecTius · Parlar de la societat i la cultura en època medieval i comparar-les amb les nostres· Concebre les obres d’art com a documents històrics entenedors· Explorar la funció i les característiques de les pintures romàniques i gòtiques· Fer transferències entre els mitjans de comunicació actuals i les representacions me-dievals com a transmissores de missatges· Provocar el diàleg al voltant de les obres· Sensibilitzar els nens i les nenes envers la creació artística a través de la participació activa

acTiviTaT prèvia a l’escola· Investigueu sobre el context històric en què es van produir les obres · Feu-vos preguntes sobre què us interessa saber de les obres que vindreu a veure· Organitzeu una visita a qualsevol església romànica de Catalunya per veure in situ la situació de l’altar, l’absis de l’església, les característiques de l’arquitectura i l’entorn. La funcionalitat de l’espai en relació amb els ritus que s’hi porten a terme. (A la comarca de l’Alta Ribagorça, a la vall de Boí, hi ha un dels conjunts d’esglésies romàniques més importants de Catalunya, declarades patrimoni mundial l’any 2000.)· També podeu comparar aquest espai amb el d’una catedral gòtica· Parleu de l’experiència que ha suposat visitar aquests espais per comparar-ho després amb l’experiència que suposarà veure les pintures i els objectes al Museu· Feu una recerca sobre els mitjans que utilitzeu vosaltres per comunicar-vos avui i la manera com els utilitzeu. Pregunteu-vos sobre la informació que es transmet, els canals, qui decideix el missatge, quants són els receptors, etc.

| | ESO


052

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uè e

ns d

iuen

les

imat

ges?


2010 2011

e ucArt

053

| | ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uè e

ns d

iuen

les

imat

ges?


2

3Comunicar amb imatges· Imatges que es repre-senten en època medie-val i en quin context.Es poden comparar amb les imatges que utilitzem nosaltres també per comunicar-nos?· La capacitat que han tingut les imatges per transmetre missatges en diferents èpoques· L’altar i l’absis, significa-ció i lloc dins l’església

Narrativitat i jerarquització dels missatges· Com s’organitza la informació visual per crear els missatges.· La composició d’un frontal d’altar i la d’una tira de còmic· La jerarquia dels personatges· L’art romànic és més simbòlic que

descriptiu

Els suports dels missatges: Frontals, murs i pantalles· En quins mitjans físics s’enregistra la informació? · Parlarem del suport de frontals i pintures murals· Veurem com l’església en el seu conjunt és el suport del missatge religiós

· Analitzeu algun mitjà de comunicació de masses, per exemple la televisió, i compareu-ne el funcionament amb la gestió de la vostra pàgina de facebook· Analitzeu una imatge publicitària, com es jerarquitza la informa-ció, quina importància hi té imatge i text, quin és el missatge prin-cipal de l’anunci, etc. Feu el mateix exercici després amb alguna de les obres que vindreu a veure al Museu· Busqueu artistes contemporanis que s’hagin inspirat d’una mane-ra en l’art medieval, analitzeu com s’hi han inspirat, quins són els referents que més es repeteixen, etc.

1

http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=4d6daea953eb3dfffcde9d998375c4349c96e9bf25ae84bd7384747c1492a08c?inventoryNumber=015889-000






2010 2011

e ucArt

054

| | ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uè e

ns d

iuen

les

imat

ges?

El missatge i l’espai en el qual es transmet· Discursos i missatges que es transmeten a l’església· La participació del poble en les cerimònies que tenien lloc a l’església en època medieval· Els espais de trobada contemporanis i com es crea el sentiment de comu-nitat

4

Transformacions del suport i el missatge· Els canvis socials i econòmics afecten el missatge religiós i la manera com es representa· El context de la ciutat com a generador de canvis· La transició del frontal al retaule

5


http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=4d6daea953eb3dfffcde9d998375c4349c96e9bf25ae84bd7384747c1492a08c?inventoryNumber=015863-CJT





2010 2011

e ucArt

055

| | ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uè e

ns d

iuen

les

imat

ges?

La narrativitat del retaule· Les parts que té un retaule i com l’hem de “llegir”· La representació dels personatges ha canviat en relació amb la transformació del missatge religiós· Paral·lelisme entre el llenguatge del còmic o el de la novel·la gràfica i el del retaule

Qui genera els missatges? Donants i bloggers· Qui tria els temes dels retaules i quins són els emissors del missatge en les pàgines de xarxa social· El rol del mestre pintor en la societat medieval i el de l’organització del seu taller· Reflexions al voltant de la idea d’encàrrec: donant, gremi, contracte..

6 7





2010 2011

e ucArt

056

| | ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uè e

ns d

iuen

les

imat

ges?

acTiviTaT de Taller

· Ara sereu vosaltres els protagonistes d’un retaule contemporani. Estarà dedicat al vostre professor o professora i el fareu a partir d’escenes que il·lustrin els moments que compartiu amb ell o ella. Haureu d’escenificar el vostre dia a dia a l’escola fixant-vos en con-ceptes que han sortit durant la visita: la jerarquia, la comunicació visual, la narrativitat, etc.· Us convertireu en el missatger del vostre retaule i utilitzareu un mitjà contemporani per enregistrar, la fotografia digital.

proposTes per fer a l’escola· Exposeu el vostre retaule de fotografies a l’escola. Hi podeu afegir una cartel·la amb el títol de cada escena i un escrit sobre quin ha estat el procés de treball· Reflexioneu sobre la metodologia emprada durant la visita, com ha funcionat amb el vostre grup la comparació que s’ha fet de la societat medieval amb la nostra era de la informació?· Busqueu altres protagonistes (companys d’escola o personatges destacats) per al vostre retaule. Potser podeu jugar més amb els espais de les escenes, la vestimenta dels personatges, etc.· Feu un treball sobre els usos i abusos de poder, busqueu exem-ples de jerarquia visual. Podeu trobar imatges interessants entre els cartells que publiciten campanyes electorals.· Feu grups de debat per aprofundir en el tema de l’ús de les imat-ges avui i l’ús que heu après que se’n feia en època medieval, per què les imatges són una eina tan important?· Busqueu artistes contemporanis que hagin treballat sobre temes com ara el poder, la jerarquia, la desigualtat, la comunicació de masses, etc.· Si us ha interessat la idea d’escenificar, de congelar un instant amb una acció i unes emocions investigueu l’obra del videoartista Bill Viola. A més, l’any 2009 va fer un retaule, una instal·lació de vídeo, per a la catedral de Saint Paul de Londres.



Per explorar les col·leccions d’altres museus catalans i buscar els frontals que hi ha conservats: http://museusenlinia.gencat.cat/index.php

Per consultar on i com són les esglésies romàniques de la vall de Boí: www.centreromanic.com/

Web amb informació sobre el patrimoni català amb accés als 7 conjunts catalans (entre ells la Vall de Boí) declarats patrimoni mundial per la UNESCO: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patri-moni/menuitem

Per saber-ne més:aadd, Guia Art romànic, Barcelona, 1997 [Guia del Museu Nacional d’Art de Catalunya].

Castiñeiras, M.A., Camps, J., El romànic i la Mediterrània, Catalunya-Tolouse i Pisa 1120-1180, Barcelona, 2008 [Catàleg d’exposició del MNAC].

Chordá, F., De lo visible a lo virtual. Una metodologia del anàlisis artísitico, Barcelona, 2004. Material de suport específic: Guies Visuals d’Art Romànic i d’Art Gòtic



2010 2011

e ucArt

057

| | ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uè e

ns d

iuen

les

imat

ges?

Planta baixa

1

23

4

45

5 6

7

relació d’obres de l’iTinerari

1. Mestre de la Seu d’Urgell, Pintures de la Seu d’Urgell, segon quart del segle xii

Anònim, Frontal de Sant Serni de Tavèrnoles, segona meitat del segle xii

2. Anònim, Taller de la Seu d’Urgell del 1200, Frontal d’altar d’Esterri de Car-dós, 1225

3. Iohannes, Taller de la Ribargorça, Frontal d’altar de Cardet, segona meitat del segle xiii

Anònim, Taller de la Seu d’Urgell del 1200, Frontal d’altar de Mosoll, primer terç del segle xiii


Mestre de Santa Maria de Taüll, Mestre del Judici Final, Pintures de Santa Maria de Taüll, cap a 1123


Anònim, Frontal de la infància de Jesús, segon quart del segle xiv

Anònim, Taula de sant Domènec de Guzmán, primer quart del segle xiv



Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> P

into

rs a

mb

ofici

| | Primària i ESO

Pintors amb ofici. Del frontalal retaule

Tipologia activitat

Visita dinamitzada o taller

Nivells recomanatsEducació Primària (cicle supe-rior) i Secundària Obligatòria

Durada 3 h



058

propòsiT de l’acTiviTaTEns acostarem al món medieval a través de la pintura romànica i gòtica. Esbrinarem què implicava l’ofici de pintor, quines tècniques, quins materials havien de conèixer per realitzar frontals d’altar, retaules i pintures murals. Finalment, descobrirem nosaltres mateixos com era el treball al taller a partir de l’experimentació amb la tècnica del tremp sobre taula.

objecTius · Entendre el paper del pintor en la societat medieval· Conèixer els materials que s’empraven en les pintures de les esglésies: suports (el mur, la fusta) i procediments (tremp d’ou, pintura al fresc)· Explicar com era l’organització del treball en un taller medieval, l’ofici i el paper social del pintor· Reconèixer les línies bàsiques de composició de frontals i retaules· Introduir el tema de la sanefa a partir del mòdul i de la idea de repetició per crear un ritme visual· Promoure el treball en grup, mitjançant una tasca que requereix col·laboració i diàleg per acomplir un objectiu comú· Provocar el diàleg com a eina fonamental per construir la visita

acTiviTaT prèvia a l’escola· Investigueu sobre el context històric en què es van produir les obres · Organitzeu una visita a qualsevol església romànica de Catalunya per veure in situ la situació de l’altar, l’absis de l’església, les característiques de l’arquitectura i l’entorn. La funcionalitat de l’espai en relació amb els ritus que s’hi porten a terme. (A la comarca de l’Alta Ribagorça, a la vall de Boí, hi ha un dels conjunts d’esglésies romàniques més importants de Catalunya, declarades patrimoni mundial l’any 2000.)· També podeu comparar aquest espai amb el d’una catedral gòtica· Parleu de l’experiència que ha suposat visitar aquests espais per comparar-la després amb l’experiència que suposarà veure les pintures i els objectes al Museu· Feu-vos preguntes sobre què us interessa saber de les obres que vindreu a veure al Museu· Trobareu imatges de totes les obres de les col·leccions del MNAC a: http://art.mnac.cat

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> P

into

rs a

mb

ofici

| | Primària i ESO



2010 2011

e ucArt

059

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> P

into

rs a

mb

ofici

| | Primària i ESO


1 2

3

Introducció· L’església medieval· El context de les pintures medievals· El paper del pintor i la funció d’aquestes imatges· Les nocions que tenim del món medieval

La decoració dels frontals d’altar· Les imatges i la iconografia i l’organització del tema en l’espai· La geometrització de les formes i la composició· La decoració dels marges del frontal, els mòduls de què es composen les sanefes i els ritmes que es creen

Els materials del pintor medieval· Els materials necessaris per a la realització d’un frontal i com es prepara el seu suport, la fusta· Les tècniques de pintura actuals comparades amb les dels pintors medievals? quines coses han canviat i quines encara utilitzem· Imaginació de tot el procés per a després posar-lo en pràctica al taller







2010 2011

e ucArt

060

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> P

into

rs a

mb

ofici

| | Primària i ESO

6 Usos del color· L’origen dels materials que s’empren per pintar en època medieval· Què són i com s’utilitzen pigments i aglutinants, en particular, en la pintura al tremp sobre fusta· Usos i composició en color

El pas del frontal al retaule gòtic· Comparació entre un frontal d’altar i les primeres manifestacions de retro-tabula altaris, és a dir, de retaules· Els canvis arquitectònics en relació amb els canvis econòmics i socials de la societat al segle xiii

· Les vides dels sants i el creixement del nombre d’escenes

7

4

5

Una narració visual· L’ordre de lectura del frontal i les estratègies per crear una narració visual· La iconografia de la Mare de Déu i el nen Jesús· La jerarquia en la representació dels personatges

L’ofici de pintor · Els vincles entre la pintura mural i la pintura sobre taula· La formació dels pintors i el seu paper en la societat medieval· L’ús que fa el Mestre de Taüll de la tècnica del fresc i l’especificitat dels materials emprats en aquest absis







2010 2011

e ucArt

061

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> P

into

rs a

mb

ofici

| | Primària i ESO

9

10

Tradició i innovació en el retaule gòtic· El paper dels comitents i com era l’encàrrec al pintor· Les novetats que incorpora Lluís Dalmau a la seva obra: el retrat, la tècnica de la pintura a l’oli, el paisatge al fons en comptes de l’or

El retaule, usos i iconografia· La proliferació d’encàrrecs de retaules i el creiexement dels tallers· Aplicació i simbologia de l’or en els retaules· L’ordre de lectura i els noms de les parts d’un retaule

El taller del pintor: mes-tres, oficials i aprenents· La divisió de les tasques del taller d’un pintor: com es re-partien les tasques mestres, oficials i aprenents· Canvis en el rol del pintor des de l’època del romànic i el seu estatus al segle xv

· La riquesa de la repre-sentació, la profusió en l’ornamentació i el detall en les fesomies

8





2010 2011

e ucArt

062

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> P

into

rs a

mb

ofici

| | Primària i ESO

acTiviTaT de Taller

· Posarem en pràctica tots els coneixements sobre els materials i els procediments emprats pels pintors medievals dels quals hem parlat durant la visita. D’aquesta manera entendreu de primera mà en què consistia aquest ofici.· Experimentareu amb la tècnica del tremp d’ou sobre taula per acomplir un encàrrec. Serà imprescindible el treball en equip, us repartireu les tasques, acordareu els motius que representareu i finalment posareu en comú la feina feta per cada equip per valorar el treball del taller.

proposTes per fer a l’escola· Exposeu a l’escola el treball fet al Museu perquè el vegin els vostres companys, afegiu-hi algun esquema explicatiu del procés de realització i fotografies de la vostra visita al Museu· Si us heu quedat amb les ganes de conèixer els espai reals en els quals estarien les obres que heu vist al museu, feu-ne una visita virtual a través d’Internet. Feu un mapa de totes aquestes esglé-sies, marqueu-vos possibles rutes i després investigueu el context en el qual es van construir.· Busqueu temes que us siguin propers i creeu un retaule con-temporani utilitzant els recursos narratius de frontals i retaules. · Dediqueu-li el retaule a algun personatge que us interessi o a algun company de classe, etc.· El còmic, la novel·la gràfica, són gèneres que utilitzen uns codis narratius molt semblants als de frontals i retaules. Expliqueu una història en imatges que narri la vostra experiència durant la visita al MNAC· Per què no escenifiqueu una història de les que heu vist durant la visita? potser la història d’algun sant.· Feu una recerca d’artistes moderns i contemporanis que hagin estat influenciats per l’art medieval, com ho ha fet? · Quins altres procediments pictòrics coneixeu? Utilitzen les mateixes tècniques? Els mateixos materials? Investigueu-los i compareu-los.


Conèixer les col·leccions del Museu: col·leccions on-line a http://art.mnac.cat Material de suport específic: properament hi haurà un dossier educatiu on-line vinculat a aquesta activitat.



2010 2011

e ucArt

063

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> P

into

rs a

mb

ofici

| | Primària i ESO



Frontal de Sant Serni de Tavèrnoles, segona meitat del segle xii

2. Anònim. Taller de la Seu d’Urgell, Frontal de la Seu d’Urgell o dels Apòstols, segon quart del segle xii

Anònim. Taller de la Seu d’Urgell, Frontal d’altar d´Ix, segon quart del segle xii

3. Anònim. Taller de la Seu d’Urgell del 1200, Frontal d’altar d’Esterri de Cardós, 1225

4. Iohannes. Taller de la Ribargorça, Frontal d’altar de Cardet, segona meitat del segle xiii



7. Anònim, Frontal de la Mare de Déu amb escenes de la infància de Jesús, segon quart del segle xiv

Mestre de Bierge, Vida i llegenda de sant Nicolau, finals del segle xiii




12

345

7

6

8

9

10

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt | Primària i ESO

Tipologia activitat

Visita comentada

Nivells recomanatsEducació Primària (cicles mitjà i superior) i Educació Secundària Obligatòria

Durada 1 h 30 min



064

propòsiT de l’acTiviTaTL’època del gòtic és també l’època de construcció de gran quantitat d’esglésies i cate-drals, que calia decorar amb pintures i retaules. Alhora, és el moment de la construcció de palaus a les ciutats, on viuen els nobles i els magnats. El recorregut és una introduc-ció a l’art gòtic català.

objecTius· Conèixer les condicions de context històric i cultural en què es desenvolupa l’art gòtic a Catalunya· Descobrir els principals trets de la pintura mural, de la pintura sobre taula i de l’escultura gòtica catalana

acTiviTaT prèvia a l’escola· Si esteu interessats a preparar-vos la visita al Museu i plantejar algun tipus de treball previ als vostres alumnes podeu adquirir la Guia Visual d’Art Gòtic i els Quaderns de la Guia Visual d’Art Gòtic, a la botiga del Museu.

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> U

na p

asse

jada

pel

gòt

ic

| Primària i ESO

Una passejada

pel gòtic


2010 2011

e ucArt

065

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> U

na p

asse

jada

pel

gòt

ic

| Primària i ESO


3

4

5

Els continguts d’aquest recorregut s’adaptaran al nivell dels alumnes.

Durant la visita veureu una selecció de les següents obres:

Context històric de la Catalunya del món gòtic· Consolidació i expansió de la Corona catalano-aragonesa· Desenvolupament de la vida urbana: les noves institucions· Aparició d’una nova classe social· La pintura de temàtica històrica· Canvis en el llenguatge artístic i plàstic del segle xiii

Iconografia de la Mare de Déu · Canvis iconogràfics respecte a la marede-déu romànica· L’escultura en alabastre · Tendència a la humanització de les formes

El gran desenvolupa-ment de les vides de sants· Els nous ordes religiosos· Sant Domènec, fundador dels dominics

El pas del frontal al retaule· La transforma-ció del mobiliari litúrgic

2

Característiques de l’escultura monumental en pedra· Jaume Cascalls, escultor de la cort de Pere III· Del Crist en Majestat al Crist sofrent

1










2010 2011

e ucArt

066

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> U

na p

asse

jada

pel

gòt

ic

| Primària i ESO

7· El retaule de pedra: les pedre-res, els materials que s’utilitzen i l’organització del treball: tallers i mestres

El retaule pintat: estructura, tècnica i significació · Utilització de l’or i la seva significació simbòlica i econòmica· El gran desenvolupament del tema marià· L’aparició de nou temes iconogràfics relacionats amb històries locals i llegen-des catalanes

L’escultura arquitectònica i els cadirats de cor· Els canvis arquitectònics i l’escultura· Pere Sanglada, escultor del cadirat de cor de la catedral de Barcelona

8 Els reis de la Corona ca-talanoaragonesa i la seva representació· Els retrats dels reis d’Aragó · Les fundacions reials. El Retaule major de Santes Creus

6











2010 2011

e ucArt

067

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> U

na p

asse

jada

pel

gòt

ic

| Primària i ESO

10

9 Vides de santes· Santa Bàrbara, vida i cultura popular

L’art cortesà· Joan Mates: característiques de l’art del 1400 o internacional

11 Les noves institucions de govern · La Generalitat

· El primer gòtic internacional en pintura

El contacte amb el món flamenc· Bernat Martorell

12







2010 2011

e ucArt

068

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> U

na p

asse

jada

pel

gòt

ic

| Primària i ESO

15

· Lluís Dalmau · La importància del retrat· L’aparició d’una nova tècnica: la pintura a l’oli· Les institucions ciutadanes: el Consell de Cent

El món de la mort: ritus i manifestació plàstica· El culte als difunts i les exèquies fúnebres· Tipologies sepulcrals

Sant Jordi i la princesa· La representació del cavaller medieval· La construcció d’un mite

Jaume Huguet· El paper de les confraries com a comitents · L’organització del taller d’un pintor

14

proposTes per fer a l’escola· Si esteu interessats a continuar treballant alguns dels temes des-envolupats en la vostra visita al Museu podeu adquirir els Quaderns de la Guia Visual d’Art Gòtic, a la botiga del Museu.



Material de suport específic: Guia Visual d’Art Gòtic i Quadern de la Guia Visual d’Art Gòtic.


13







2010 2011

e ucArt

069

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> U

na p

asse

jada

pel

gòt

ic

| Primària i ESO

Planta baixa 3. Anònim, Taula de sant Domènec de Guzmán, primer quart del segle xiv

4. Anònim, Mare de Déu, segona meitat del segle xiv

5. Jaume Cascalls, Sant Antoni Abat, cap a 1350

Jaume Cascalls, Cap de Crist, cap a 1352

Anònim, Retaule de la Mare de Déu i sant Antoni Abat, cap a 1378-1390


7. Atribuït a Jordi de Déu, Sant Bartomeu i un sant abat, finals del segle xiv,

Pere Joan, Salvador, entre 1434-1445

Pere Sanglada, Misericòrdia amb homes mesurant les seves forces, entre 1394-1399

8. Gonçal Peris Sarrià; Jaume Mateu, Jaume I el Conqueridor, Alfons II el Liberal, Pere III el Cerimoniós, Alfons IV el Magnànim, 1427

Guerau Gener; Lluís Borrassà, Nativitat, 1407-1411

9. Joan Mates, Calvari i Sant Sebastià, 1417-1425


11. Anònim, Sant Jordi matant el drac, cap a 1420-1450

12. Bernat Martorell, Retaule de sant Vicenç, cap a 1438-1440

Lluís Dalmau, Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445


14. Anònim. Aragó, Sant Jordi i la princesa, tercer quart del segle xv

15. Anònim. Cerimònia funerària, segona meitat del segle xiv

Anònim. Sepulcre dels Ardèvol, segona meitat del segle xiv

relació d’obres de l’iTinerari 1 Mestre de la Conquesta de Mallorca,

Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290

2. Mestre de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer?), Frontal del Corpus Christi, cap a 1335-1345

Mestre de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer?), Retaule del Corpus Christi, Cap a 1335-1345

1

2

3

4

5

7

6 89

10

1112

13

1214

15

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uadr

e pi

ntat

, con

te c

onta

t

| | Infantil i Primària

Tipologia activitat

Visita dinamitzada

Nivells recomanatsP5 i Educació Primària

Durada 1 h 30 min



070

propòsiT de l’acTiviTaTPoden els museus d’art potenciar el desenvolupament de les habilitats comunicatives

dels infants i joves i l’ús de la llengua oral i escrita? Poden contribuir a la comprensió crítica dels codis visuals i a utilitzar símbols, imatges, paraules, sons, etc. per construir nous significats? Una imatge (una pintura) pot captivar la ment de qui la contem-pla, provocar pensaments i connexions amb la pròpia realitat, animar a qui la mira a expressar-se, a mostrar emocions i, a partir d’ella, imaginar històries...

Prenent com a punt de partida alguna de les històries de la Mà de contes del MNAC, l’activitat planteja un treball de creació entre la imatge pictòrica i la paraula. La proposta consisteix a escollir dos quadres a partir dels quals es construirà entre els participants una narració oral o escrita. L’objectiu fonamental és desenvolupar en els infants les capacitats d’observació i d’anàlisi d’una obra d’art i les seves facultats imaginatives i narratives, tot emprant els llenguatges oral i escrit.

objecTius· Explorar com s’ho ha fet el pintor per explicar una història· Identificar els temes i els motius que es representen a la pintura i explorar diferents maneres d’explicar-los a través de les paraules i el dibuix relacionant les narratives escrites i orals · Escoltar i comprendre narracions com a font de plaer i aprenentatge · Utilitzar els llenguatges verbal, musical, plàstic, audiovisual i corporal com a objectes de diversió, creació i aprenentatge a través de jocs lingüístics i expressius · Elaborar textos escrits o audiovisuals senzills, pensats en diferents situacions: per narrar, descriure, explicar fets o fenòmens · Crear de manera individual i col·lectiva diferents tipus de textos, tot gaudint del plaer de la creació de mons imaginaris a través de les paraules i les imatges· Identificar i aplicar les possibilitats de comunicació que poden suggerir la utilització d’imatges, objectes, elements naturals, estructures geomètriques, materials, mitjans au-diovisuals i les TIC per comunicar de forma visual, coneixement, pensament, emocions i experiències


Aquesta activitat s’iniciarà a partir de gener de 2011. Les obres de la col·lecció de romànic no es podran visitar a causa de la remodelació de les sales.

Quadre pintat, conte contat


2010 2011

e ucArt

071

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uadr

e pi

ntat

, con

te c

onta

t


acTiviTaT prèvia a l’escola

iTinerari per les sales Durant la visita veureu les dues obres que haureu seleccionat a l’escola.

2

3· Entreu a la pàgina web del MNAC i busqueu els contes de la Mà de contes del MNAC i escolliu el que més us interessi i visioneu-lo a classe. Inicieu un diàleg a l’entorn del conte: què ens explica, com ha estat construïda la narració. Feu fixar els alumnes en els recur-sos formals del llenguatge audiovisual i la seva funció expressiva i estètica. · Escolliu dues obres entre les 20 de la Mà de contes del MNAC que seran les que veureu al Museu i sobre les quals treballarem en la vostra visita. A partir de l’observació de les pintures escollides, l’educador, amb unes sèrie d’activitats, ajudarà el grup a construir una narració oral i escrita que vosaltres, de tornada a l’escola, podeu completar, il·lustrar, filmar o representar.

El ulls de TaüllUn matí, fa molt, molt temps, en un poblet dels Pirineus, després d’una nit de tempesta terrible, quan els habitants van sortir al carrer es van adonar, sorpresos, que havia apa-regut una pintada nova a l’església: era una mà.

Qui l’havia pintat? De qui deuria ser aquella mà? Aquesta és la història de...

Veig, veigHi havia una vegada una ciutat molt particular. Tan particular, que da-rrere cada finestra s’amagava una història sorprenent...Però el més sorprenent de tot era que, quan el pare de Jaume I estava reunit a les Corts preparant les seves guerres, la ciutat la governava el fill, un nen de només set anys, a qui, a diferèn-cia del seu pare, no li agradaven gens les guerres i tenia una forma molt particular de governar: jugant a... Veig, veig.

Bona nit JesúsTemps era temps hi havia un nen que mai no volia anar a dormir; no hi havia manera de convèncer-lo. Sempre de-manava quedar-se despert una estona més, per molt que li diguessin: Bona nit Jesús…

1

La casa dauradaTemps era temps, hi havia una dona que es deia Bàrbara, que odiava la seva bellesa perquè per culpa seva... el seu padrastre, Diòscor, la va tancar en una torre perquè ningú no la veiés..., no fos cas que qualse-vol jove sense cap reputació se n’enamorés i se l’endugués...

5

4 Cantar com els àngels– Mare, mare, puc quedar-me aquest ocellet que ha caigut del seu niu? –va preguntar un nen a la seva mare.

I la mare li va dir: – Els ocells estan fets per volar i per cantar com els àngels...







2010 2011

e ucArt

072

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uadr

e pi

ntat

, con

te c

onta

t


6

7

8

Planeta desconegutCada nit, abans d’anar a dormir, la mare li llegia el mateix conte, que sempre començava de la mateixa manera: «Hi havia una vegada un nen molt maco... que tenia els cabells arris-sats com tu..., amb els mateixos ulls que tu... i amb unes galtes acolorides de rosa com les teves...»

Joan el fatxendaAvui és el sant del meu amic Joan, Sant Joan.

Haig de regalar-li alguna cosa.

Quan anàvem a l’escola era un cregut que es creia molt guapo i mai no feia cas a ningú. Sem-pre calia jugar al que ell volia. O a fet i amagar o a res, deia. I, per aquesta raó, se’l coneixia com a Joan el fatxenda...

El vell llopHi havia una vegada un llop molt vell, que cada matí es disfressava d’avi per anar al bosc i menjar-se alguna víctima que hi pas-sés. I és per aquesta raó que se’l coneixia com el vell llop...

10 Quins temps aquells!En Pere i en Pau havien fet, des de molt petits, un pacte d’amistat eterna.

Quan van jubilar-se, sortien cada matí a prendre el sol, ben tapadets amb la seva manta per no agafar fred. Estaven una mica tristos perquè ningú no els anava a veure i només els consolava el plaer de la seva amistat i explicar-se batalletes. Un dels dos sempre començava amb la mateixa frase:

QUINS TEMPS AQUELLS!!!...

9

El ball de màscaresCom cada diumenge, Domenico se’n va anar al parc a jugar amb el seu mo-nopatí mentre escoltava música a l’mp3. Aquell matí, sense saber per què, es va fixar en l’estàtua de la deessa que hi havia al parc i es va preguntar:Quan la deurien haver col·locat? Quants nens l’haurien contemplat des de feia segles? Ara l’estàtua estava bruta pels fums dels cotxes de la ciutat i, a més, la gent no se la mirava perquè passejaven parlant pels telèfons mòbils. Estava pen-sant en això quan, de sobte, Domenico va començar a escoltar, una música antiga. Pensava que se li havia espatllat l’mp3. Però quan va mirar al seu voltant no es podia creure el que veia...







2010 2011

e ucArt

073

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uadr

e pi

ntat

, con

te c

onta

t


14 El somni d’en Pere Feia mesos que no plovia a la ciutat, però a en Pau no li feia res. Per primera vegada a la seva vida pujava a un cotxe de cavalls. I a més l’acompanyava la Dora, i era feliç.

Quan van arribar a la canto-nada del carrer principal van baixar del cotxe i ell va dir a la Dora:– Espera’m aquí. Vaig a fer el repartiment i de seguida torno...

16 Diari d’una escriptoraL’Emília era una dona molt espe-cial. Des de petita li encantava estar sola i observar la realitat. No s’avorria ni un moment.A la seva època, a comença-ments del segle xx, les dones no solien fer gaire coses soles, com per exemple viatjar. Però ella es va rebel·lar contra la seva família i els va dir: «Si un home pot, jo també, així que me’n vaig a París tota sola...»

15 La volta al món d’en Pere i en RamonEn Ramon i en Pere van decidir fer la volta al món amb bici. Es van comprar el mateix equip: el mateix vestit, els mateixos mitjons, fins i tot les mateixes sabates, i és així com va començar la volta al món amb bicicleta...

12 Un casament amb sorpreses Una tarda d’agost tot era a punt per a la celebració d’un casament solemne entre Fran-cisco Lucientes i Luisa Marín. Els convidats murmuraven:– Que maca està la núvia! Quin vestit més bonic! Sembla una «maja» de Goya.

Feia una calor espantosa...

11 Quin Nadal!Era la Nit de Reis.

Havia nevat i en Rafel estava mort de fred. Només feia que pensar que l’hivern seria molt dur i com que no tenia ni per comprar-se un abric amagava les seves mans a la jaque-ta, i es deia,

QUIN NADAL!...

13 La migdiada del pareQuan el meu pare fa la migdia-da no s’assabenta de res. Què, no us ho creieu? Doncs pareu atenció i sentiu to-tes les coses que passen durant la migdiada del pare...








2010 2011

e ucArt

074

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uadr

e pi

ntat

, con

te c

onta

t


19 Les bruixes de BruixisEra al matí a Bruixis, un paradís ple de bruixes, que, és clar, de dia no sortien mai al carrer per-què estaven preparant les seves calderes plenes d’encanteris amb fórmules secretes. Elles mateixes havien escampat una pols màgi-ca de colors per tot el poble de manera que els forasters, quan més s’hi apropaven, menys el veien. No sé com vaig aconse-guir amagar-me a la torre més alta i veure tot el que feien.I és així com vaig conèixer...

20 La família Forn Ella sabia que si Ulisses, el seu marit, continués estant amb ells, tot seria diferent, millor, més fàcil, com ara menjar síndria a l’estiu.

Cada tarda mirava el mar amb l’esperança que fos el dia de la seva tornada….

18 Galetes màgiquesComençava la tardor i la senyora Margarida va asseure’s a rememorar tot el que havia viscut aquell estiu.

A començaments de juny havia esco-llit en un mapa secret el lloc ideal per instal·lar la seva cuina meravellosa i màgica. Les coordenades eren: 48 graus 51 minuts nord, i 2 graus 17 minuts est.

I és aquí on la senyora Margarida, du-rant el darrer estiu, va desenvolupar la recepta de les seves galetes màgiques...

17 El dilema de la TeresaLa Teresa acaba de llençar les cartes al foc. Eren romàntiques declaracions d’amor de dos ho-mes molt diferents. Un de boig i un altre de serè, un que seria capaç de portar-la a fer la volta al món en bicicleta i l’altre, com a molt lluny, a la seva fàbrica de suro a Palafrugell. Fa un any que dubta entre els dos amors...






2010 2011

e ucArt

075

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uadr

e pi

ntat

, con

te c

onta

t


proposTes per fer a l’escola· Construïu històries sobre l’obra escollida en diferents registres a partir de les idees que han anat sorgint durant la vostra visita: cartes, diaris, notícies a la premsa, conte, poema...· Elaboreu un storyboard del conte que voleu explicar a partir de les idees que han sorgit durant la visita al Museu.· A partir dels recursos que ofereix el llenguatge audiovisual i tenint en compte la seva funció expressiva i estètica (enquadrament, planificació i punt de vista) confeccioneu un petit vídeo que narri la història que haureu escrit. · Representeu la història que heu escrit sobre el quadre. · Entreu al web: www.unamadecontes.cat/web/blog/tema/143# i participeu d’alguna de les propostes d’activitats.


Conèixer les col·leccions del Museu: col·leccions on-line a http://art.mnac.cat Material de suport específic: el DVD Una mà de contes del MNAC

Consulteu el web de la mà de contes www.unamadecontes.cat/web/blog/tema/143#

Presentacions i jornades de formació: Data: 27 de novembre de 2010, de 10 a 14 hFormadora: Teresa Duran


2010 2011

e ucArt

076

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uadr

e pi

ntat

, con

te c

onta

t






4. Pere Serra, Mare de Déu dels Àngels, cap a 1385


6. Joan de Burgunya (?), Mare de Déu, el Nen Jesús i sant Joanet, 1595-1600

7. Lucas Cranach, dit «el vell», Parella amorosa desigual, 1517

8. Jean-Honoré Fragonard, Jean-Claude Richard, l’abbé de Saint-Non vestit a l’espanyola, cap a 1769

9. Giandomenico Tiepolo, El minuet, 1756

10. Doménikos Theotokópoulos, dit «El Greco», Sant Pere i Sant Pau, 1595-1600

11. Anònim. Itàlia [?], Nens captaires, segona meitat del segle xvii

1

2

3

6

7

10

8 9

4 5

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

077

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Q

uadr

e pi

ntat

, con

te c

onta

t


Planta primera relació d’obres de l’iTinerari

12. Marià Fortuny, La vicaria, 1870

13. Ramón Martí Alsina, La migdiada, 1884

14. Joan Ferrer Miró, Exposició pública d’un quadre, cap a 1888

15. Ramón Casas, Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, 1897

16. Ramon Casas, Plein air, cap a 1890-1891

17. Santiago Rusiñol, Novel·la romàntica, 1894

18. Santiago Rusiñol, Laboratori de la Galette, 1890-1891

19. Joaquim Mir, Poble escalonat, cap a 1909

20. Joaquim Sunyer, Cala Forn, 1917

11

12

13

1415161718

19

20

Imprimir itinerari


2010 2011


educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

a na

tura

mor

ta

La natura morta.

De Zurbarán a Picasso

Tipologia activitat

Visita taller

Nivells recomanatsEducació Primària (cicles mitjà i superior) i Secundària Obligatòria(primer i segon cicles)

Durada 3 h



propòsiT de l’acTiviTaTVida silenciosa és el nom que feien servir els pintors holandesos del segle xvii per

designar una composició d’objectes o d’éssers inanimats. Tot i que nosaltres ho ano-menem natura morta, aquestes pintures respiren vida: evoquen perfums, gustos, sons, textures, el temps que passa... És un tema que ha interessat molt als artistes i al Museu en veureu una mostra des del barroc fins a Picasso.

Ens acostarem a aquestes obres per estudiar-ne la composició, la llum i el simbolisme dels objectes, per a, després al taller, posar en pràctica totes aquestes observacions.

objecTius · Copsar a través del tema de la natura morta els canvis estètics i conceptuals en l’art des del segle xvii fins al segle xx

· Descobrir el simbolisme de les diferents representacions de natura morta· Representar plàsticament i verbalment les observacions i les descobertes realitzades durant la visita· Experimentar amb la textura: textures visuals i tàctils· Descobrir el valor de l’obra com a testimoni de la història i com un bé comú que cal preservar i estudiar· Establir relacions entre els objectes, les disciplines, els temes, etc.

acTiviTaT prèvia a l’escola· Feu-vos preguntes sobre què us interessa saber de les obres que vindreu a veure al Museu· Conegueu la biografia dels autors· Investigueu sobre el context històric en què es van produir les obres · Organitzeu una excursió al mercat, fixeu-vos com s’organitzen els aliments a les para-des, feu-ne fotografies, compreu productes amb els quals fer composicions a l’escola · Organitzeu els aliments juntament amb objectes que tingueu a la classe, fotografieu aquestes composicions i porteu-les al Museu perquè les compararem amb els quadres de l’itinerari· Podeu treballar idees com ara l’estacionalitat dels aliments, el simbolisme que tenen en diferents cultures, etc.

| Primària i ESO

2010 2011

e ucArt

078

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

a na

tura

mor

ta


2010 2011

e ucArt

079

| Primària i ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

a na

tura

mor

ta


3

La vida quotidiana· Els elements que apareixen en aquestes natures mortes barroques· Què caracteritza aquest tipus de representació, el context dels objectes, ordenació en l’espai, els usos· El quadre evoca gustos, sons, olors, textures i copsa un instant

1

2 El temps capturat· Recursos que utilitza el pintor per representar el pas del temps· El detallisme dels animalons representats i la textura de les fruites· La simbologia que amaguen aquestes composicions

Imitar el món visible· La capacitat d’imitació de la realitat d’aquests quadres· La llum que il·lumina aquests objectes i la sensació de tridimensionalitat que s’aconsegueix amb el clarobscur· La seva col·locació en l’espai i en busca-rem el simbolisme

http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=1df6d8a17e8195e49a7f73b804c34a17ad6ae8b13188ddb8f1f6feae0e8e028c?inventoryNumber=022972-000








2010 2011

e ucArt

080

| Primària i ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

a na

tura

mor

ta

4

5

Triar un motiu· L’espai en el qual està representada aquesta natura morta· La temàtica de la cacera i altres motius habituals en el gènere de la natura morta· Imaginació de l’ús que es faria de tots aquests aliments, entrem a la cuina!

Amb els cinc sentits· Descobriment de quina ma-nera es fa referència als cinc sentits en aquests quadres· Mirar la composició de prop i de lluny per descobrir-ne les línies compositives· Tocar amb els ulls les quali-tats tàctils que apareixen en aquests quadres

Una natura morta amagada· Una natura morta pot ser un tema dins d’un quadre amb una altra temàtica· Les qualitats de la tècnica del mosaic de tessel·les· Els colors plans i la manca d’ ombres

6







2010 2011

e ucArt

081

| Primària i ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

a na

tura

mor

ta

7

8

Representar una altra realitat· La capacitat del quadre per evo-car una sensació, un estat d’ànim· Comparació entre la riquesa cromàtica d’aquest ram de flors i el tractament del color en les natures mortes barroques· Gammes de colors fredes i càlides

“Jo pinto, i prou”· L’austeritat de Nonell i els seus temes· La tria dels elements d’aquestes natures mortes i la manca d’elements decoratius· La seva manera d’aplicar el color

12 Una natura morta en tres dimen-sions· La matèria i l’espai buit dibuixen les formes dels objectes· Com s’ha fet aquest relleu· La natura morta és un tema que es pot treballar també en escultura

L’objecte cubista· Com s’ha tractat el tema dels objectes, en buscarem tots els punts de vista represen-tats · Els plans de color superposats a partir dels quals es representa el motiu· La influència de la tècnica del collage en aquesta pintura· Cubisme sintètic com a segona etapa dins el cubisme, després del cubisme analític

Pablo Ruiz Picasso Natura morta amb

fruitera, 1920Imatge subjecta a drets d’autor

11

10

Paisatge, retrat, natura morta· Els diferents elements que configuren aquesta obra: el paisatge, les figures i els objectes i fruites· El simbolisme d’aquesta natura morta· La influència del pintor francès Cézanne en l’estil de Sunyer

9 El realisme a taula· Per què estan tots aquest elements junts i quin ús se’n podria fer· La precisió realista d’aquesta obra i quins recursos s’utilitzen per representar la llum· La composició i les qualitats de les dife-rents superfícies representades








2010 2011

e ucArt

082

| Primària i ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

a na

tura

mor

ta

proposTes per fer a l’escola· Feu una natura morta amb objectes quotidians, que també podeu transformar, assemblar, etc. Recupereu un objecte oblidat en un calaix i després composeu una natura morta amb els dels vostres companys.· També podeu treballar el tema de manera tridimensional, feu una natura morta gegantina! Amb paper de diari, cinta de paper i paper de seda podeu construir fruites gegants! Hi ha un escultor nord-americà, Claes Oldenburg, que us pot servir com a referent, la seva obra juga amb els objectes quotidians fora de context i fets a gran escala.· Utilitzeu fruites i elements naturals com a eines de treball, talleu les fruites per la meitat i feu-les servir per estampar, o creeu paisat-ges olorosos a partir d’espècies i herbes aromàtiques, etc.· Podeu treballar més sobre el tema de les textures fent dibuixos d’objectes amagats sota una tela, en una caixa.. El sentit del tacte serà l’única guia per al dibuix.· Les textures, les empremtes dels objectes les podeu enregistrar també amb la tècnica del frottage, és a dir, amb paper i llapis i gra-tant sobre les superfícies.· El clarobscur és un bon tema per treballar a l’escola amb calma.

· Composeu un grup d’objectes en un espai poc il·luminat i dirigiu-hi un focus de llum des d’un lateral, fixeu-vos en les zones il·luminades i les fosques, intenteu dibuixar aquestes gradacions per exemple amb carbonet.· Feu recerca d’artistes moderns i contemporanis que hagin treballat des d’una altra perspectives el tema de la natura morta o a partir d’objectes, us recomanem de mirar: Paul Cézanne, Giorgio Moran-di, Andy Warhol, Marcel Duchamp, Antoni Tàpies, etc. en general el surrealisme i l’Art Pop són moviments artístics que han treballat força aquest tema.



Web oficial de Claes Oldenburg i de Coosje van Bruggenwww.oldenburgvanbruggen.com

Per saber-ne més:aa.dd., Natures Mortes: de Sánchez Cotán a Goya, Barcelona, 2007.


acTiviTaT de Taller

· Ara sou vosaltres els que heu de crear una natura morta. Fareu una composició a partir de diferents objectes, treballant en petits grups. El primer pas important serà triar-los, després els ordenareu i en triareu un punt de vista. · Fixarem aquesta natura morta en una fotografia i finalment ca-dascú farà la seva interpretació de la composició. La transcriureu en una imatge, fixant-vos especialment en les formes i les textures del objectes.


2010 2011

e ucArt

083

| Primària i ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

a na

tura

mor

ta


1. Francisco de Zurbarán, Natura morta d’atuells, 1635-1664

Francisco de Zurbarán, Natura morta amb plat de codonys, 1633-1664

2. Juan de Zurbarán, Natura morta amb fruita i cadernera, 1639-1640

Juan de Zurbarán, Panera de pomes, codonys i magranes, cap a 1643

3. Tomaso Realfonzo, dit «Masillo», Natura morta amb magranes, raïm, ocells i un esquirol, segle xviii

Luis Egidio Meléndez, Natura morta amb pomes, raïm, melons, pa, gerra i ampolla, cap a 1771

Michele Pace, dit «Michelangelo da Campidoglio», Natura morta amb raïm, figues i carbassa, primera meitat del segle xvii

4. Antoni Viladomat, Natura morta amb verdura, gall dindi, altre aviram i neules, primera meitat del segle xviii

Antoni Viladomat, Naixement de sant Francesc, 1724-1733

5. Francesc Lacoma i Fontanet, Gerro amb flors, 1805

Francesc Lacoma i Fontanet, Natura morta, 1808

6. Gaspar Homar, Berenar al camp, cap a 1905

7. Anglada Camarasa, Florera, 1935

8. Isidre Nonell, Natura morta, 1910

9. Feliu Elias, Natura morta, 1933


11. Pablo Ruiz Picasso, Natura morta amb fruitera, 1920

12. Juli Gonzàlez, Natura morta II, cap a 1929

Planta primera

6

78

3

1 23

4

5

910

1211

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

enai

xem

ent

i bar

roc

| Batxillerat

Renaixement i barroc

Tipologia activitat

Visita comentada

Nivells recomanatsBatxillerat

Durada 1 h 30 min



084

ProPòsit de l’activitatLa col·lecció d’art del Renaixement i del barroc, conjuntament amb algunes obres

d’aquest període del llegat Cambó i de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, permet fer un recorregut pels diferents estils artístics, tant europeus com locals, del segle xv al xviii.

En el recorregut destaquen artistes com ara Pere Nunyes, Joan de Burgonya, Ayne Bru, Berruguete, Sebastiano del Piombo, Tiziano, Zurbarán, El Greco, Ribera, Ribalta, Velázquez, Carraci, Meléndez o Antoni Viladomat.

objectius · Identificar algunes característiques importants de la pintura i l’escultura del Renaixe-ment i del barroc a Catalunya i Europa a través de les col·leccions del MNAC· Esquematitzar les pautes bàsiques de lectura i anàlisi d’obres d’art des de perspecti-ves diferents: iconogràfica, formal, estilística, de funció... i saber descobrir alguns trets diferenciadors dels artistes més representatius· Saber descriure i diferenciar les principals tècniques artístiques d’aquest període· Aplicar i usar el vocabulari específic de la història de l’art· Relacionar les pintures i escultures amb obres d’altres disciplines· Fomentar la idea de museu com a indret d’interès col·lectiu i personal

activitat Prèvia a l’escola· Podeu investigar quin ha estat l’origen del Museu Nacional d’Art de Catalunya i comen-tar entre vosaltres quina funció creieu que tenen avui els museus.· Podeu analitzar els fets històrics més rellevants de la Catalunya dels segles xvi, xvii i xviii i construir una línia històrica del temps.

| Batxillerat


2010 2011

e ucArt

085

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

enai

xem

ent

i bar

roc

| Batxillerat

itinerari Per les sales. Durant la visita veureu una selecció de les següents obres:

1

2

3

4

5

L’escultura a Catalunya al segle xvi · Introducció històrica· El nou llenguatge del Quatre-cents italià. La iconografia de l’humanisme · El col·leccionisme: Miquel Mai i l’ardiaca Lluís Desplà

L’escultor i l’organització del seu taller. El cas de Damià Forment· Influències italianes de l’artista · El treball dels tallers en diferents centres geogràfics

La iconografia de la Mare de Déu · La iconografia mariana· El desenvolupament del gravat i la circulació d’imatges

Les noves formes en pin-tura· La influència dels artistes forans en els artistes locals· El retaule, estructura, icono-grafia i funció

La pintura a Catalunya al segle xvi

· El Renaixement a Catalunya sota els paradig-mes del gòtic· Les influències hispano-flamenques· Ayne Bru i el conjunt de Sant Cugat del Vallès. Aspectes formals i iconogràfics


http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=1df6d8a17e8195e49a7f73b804c34a17ad6ae8b13188ddb8f1f6feae0e8e028c?inventoryNumber=015893-CJT






2010 2011

e ucArt

086

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

enai

xem

ent

i bar

roc

| Batxillerat

7

8

10

La iconografia de la Mare de Déu en escultura· La tècnica de la talla policromada

El Quatroccento italià· Fra Angelico

L’escola veneciana· La representació de dos models de dona· Aspectes formals i iconogràfics

El Renaixement a Alemanya· Lucas Cranach · El retrat moralitzant

9

· Particularitats del suport de l’obra: arca nupcial, funció i iconografia

6 La transició de l’estil internacional a l’estil italià en l’àmbit de la pintura castellanaPedro Berruguete










2010 2011

e ucArt

087

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

enai

xem

ent

i bar

roc

| Batxillerat

11

12

13El manierisme. La singularitat d’El Greco· El context històric de la Contra-reforma i la cort de Felip II· Conceptes clau sobre el manierisme

L’escola flamenca · L’estil de Rubens

L’escola veneciana · Giovanni Antonio Canal, dit «Canaletto»· El concepte de vedute i la transmissió d’imatges en el Grand Tour

14 La pintura barroca a Espanya · La iconografia de la Mare de Déu: la Immaculada Concepció a l’àrea castellana en el context contrare-formista· El desenvolupament de la natura morta i la seva lectura simbòlica







2010 2011

e ucArt

088

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

enai

xem

ent

i bar

roc

| Batxillerat

16 18El tenebrisme de Ribera· Característiques for-mals i iconogràfiques· Formació i influències: Itàlia

Velázquez i Ribalta· La pintura realista d’arrel tenebrista en el context hispànic

El desenvolupament del retrat · Claudio Coello, el retratista de la reialesa

1715 L’escultura barroca · Pedro de Mena i l’escola andalusa· Els sants com a tema i devoció







2010 2011

e ucArt

089

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

enai

xem

ent

i bar

roc

| Batxillerat

ProPostes Per fer a l’escola· Podeu aprofundir en algun dels artistes que han aparegut durant la visita.· Compareu obres del Renaixement i del barroc en un mateix terri-tori. · Escolliu una de les obres que haureu vist en el vostre recorregut i elaboreu la seva fitxa tenint en compte aquests apartats: anàlisi formal, estil, contingut, significació, funció. suPort i recursos educatiusRelacions curriculars: consulteu el Programa d’Activitats Escolars (PAE) editat per l’IMEB: www.bcn.cat/educacio/pae

Conèixer les col·leccions del Museu: col·leccions on-line a http://art.mnac.cat Material de suport específic: aquesta activitat no té material de suport específic, però podeu consultar bibliografia sobre les obres del recorregut a la biblioteca del Museu. Presentacions i jornades de formació: aquesta activitat no requereix sessió de formació per als mestres

19

El barroc a Catalunya· Context històric del segle xviii català · Antoni Viladomat i Francesc Pla, dit «el Vigatà»




2010 2011

e ucArt

090

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

enai

xem

ent

i bar

roc

| Batxillerat

relació d’obres de l’itinerari

1. Pietro Urbano [?] , Bust d’August, 1490-1510

2. Damià Forment i col·laboradors, Tres apòstols (Dormició de la Mare de Déu),

1534-1537

3. Ayne Bru, Sant Càndid, 1502-1507

Ayne Bru, Martiri de sant Cugat, 1502-1507

4. Pere Nunyes, Portes del Retaule de sant Eloi dels argenters, 1526-1529

5. Joan de Burgunya (?), Mare de Déu, el nen Jesús i sant Joanet, 1515-1525

6. Pedro Berruguete, Sant Gregori Papa, cap a 1495

7. Seguidor de Diego de Siloé, Mare de Deu amb nen, 1530-1540

8. Giovanni de Ser Giovanni, dit «lo Scheggia», Les set Arts Liberals, cap a 1460

Anton Francesco dello Scheggia, Les set Virtuts, 1465-1470

9. Tizià i Taller, Noia davant el mirall, posterior a 1515

Sebastiano Luciani, dit «Sebastiano del Piombo», Vittoria Colonna [?], 1520-1525

10. Lucas Cranach, dit «el vell», Parella amorosa desigual, 1517

11. Doménikos Theotokópoulos, dit «El Greco», Sant Pere i sant Pau, 1595-1600

12. Peter Paulus Rubens, Mare de Deu i nen amb santa Isabel i sant Joanet, cap a 1618

13. Giovanni Antonio Canal, dit «Canaletto», Retorn del Bucentaure el

dia de l’Ascensió, cap a 1745-1750

1 3254

11

6

12

7

13

8910

Planta baixa

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

091

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

enai

xem

ent

i bar

roc

| Batxillerat


14. Francisco de Zurbarán, Immaculada Concepció, 1632

Francisco de Zurbarán, Natura morta d’atuells, 1635-1664

15. Pedro de Mena, Sant Pere d’Alcàntara, 1663-1673

16. Josep de Ribera o Jusepe de Ribera, dit «lo Spagnoletto», Martiri de

sant Bartomeu, 1644

17. Diego Velázquez, Sant Pau, cap a 1619

Francesc Ribalta, Ramon Llull, cap a 1620

18. Claudio Coello, Carles II, 1680-1683

19. Antoni Viladomat, L’estiu, 1730-1735

Francesc Pla Duran, dit «el Vigatà», La casa de Natzaret, cap a 1780

Planta primera

1615 17

18 14

19

14

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

| Primària i ESO

Retrats

Tipologia activitat

Visita dinamitzada

Nivells recomanatsEducació Primària i Secundària Obligatòria

Durada 1 h 30 min



092

propòsiT de l’acTiviTaTEl Llegat Cambó recull obres dels segles xiv al xix, moltes de les quals són retrats: d’homes, de dones, de persones adultes i d’infants. Durant la visita, a partir de jocs d’empatia i descoberta, veurem la manera com aquestes persones han estat retratades en diferents períodes de la història.

objecTius· Analitzar els orígens del retrat· Estudiar el retrat com a gènere pictòric · Establir tipologies de retrat· Vincular retrat i societat

acTiviTaT prèvia a l’escola· Podeu investigar sobre qui va ser Francesc Cambó, col·leccionista dels retrats que veureu · Podeu introduir el tema col·lecció o el fet de col·leccionar· Podeu parlar sobre què és un retrat i la seva funció avui

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

etra

ts

| Primària i ESO


2010 2011

e ucArt

093

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

etra

ts

| Primària i ESO

iTinerari per les sales. Durant la visita veureu una selecció de les següents obres:

1

2

3

4

5

6

El retrat i la seva posada en escena · L’expressivitat del rostre i el gest de les mans· La figura i la seva posada en escena· La relació dels objectes amb la professió de la retratada

El recurs òptic del mirall· El joc de mirades dels dos personatges · La condició femenina i l’ideal de bellesa

Retrat de nen· L’edat del nen retratat· La seva condició social · La funció dels retrats de nens

Retrat d’un estament social· La indumentària i l’actitud del retratat· La professió del personatge

El joc de les aparences · Santes vestides de dames o dames en el paper de santes· Els atributs dels sants

El retrat d’un burgès · L’estratificació social· El paper de la burgesia en la societat del segle xvii








2010 2011

e ucArt

094

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

etra

ts

| Primària i ESO

7

8

9

10

11

12

Retrat de jove· La manera de retratar la joventut i la vellesa· La mirada del personatge interpel·la l’espectador

El retrat de les minories · El punt de vista des d’on s’ha retratat aquest personatge· És més fàcil reconèixer a algú de perfil o de cara?· Qui era i quina era la seva condició

El retrat de cos sencer· El retrat de cos sencer· La indumentària del retratat i descobrir què vol dir anar vestit «a l’espanyola»

L’expressió de la vellesa· Els trets fisonòmics ens indiquen la seva condició social· La consideració que mereix la vellesa avui

El retrat de la noblesa· El posat i el gest de les mans ens pot ajudar a esbrinar l’estatus de la dama· La indumentària i els objectes que porta ens permet conèixer-ne la procedència· El retratat i el pintor en el context de l’encàrrec d’obra

Retrat de nena· Qui va pintar aquest quadre?· El paper que s’atorgava a les dones pintores








2010 2011

e ucArt

095

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

etra

ts

| Primària i ESO

13

14

15

El retrat d’un músic· La personalitat d’aquest personatge· La condició d’artista abans i avui · La manera com Goya el va retratar

El retrat intimista· La relació entre el retrat i el col·leccionista· La postura poc convencional i la decoració de l’entorn de la figura

proposTes per fer a l’escola· Consulteu el material de suport específic


Conèixer les col·leccions del Museu: col·leccions on-line a http://art.mnac.cat Material de suport específic: Podeu consultar el dossier d’El retrat a la Col·lecció Cambó: http://www.mnac.cat/doc/lan_001/El%20retrat%20a%20la%20Cambo.pdf Presentacions i jornades de formació: aquesta activitat no requereix sessió de formació per als mestres

El retrat en grup· El concepte de retrat en grup · Retrat i paisatge · Les festes de Carnaval a Venècia






2010 2011

e ucArt

096

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

etra

ts

| Primària i ESO


1. Sebastiano Luciani, dit «Sebastiano del Piombo», Retrat de dama, 1520-1525

2. Tizià i taller, Noia davant el mirall, posterior a 1515

3. Gianbattista i Giandomenico Tiepolo, Santa Cecília, 1750-1760

4. Jacopo Robusti, dit «Tintoretto», Retrat del procurador Alessandro Gritti, 1581-1582

5. Juan Pantoja de la Cruz, Felip III, 1590-1592

6. Adriaen Hannemann [?], Retrat de cavaller, cap a 1655

7. Willem Drost, Retrat de jove, cap a 1654

8. Govert Flinck [?], Cap de negre, cap a 1640

9. Peter Paulus Rubens, Lady Aletheia Talbot, comtessa d’Arundel, 1620

10. Quinten Metsys, Cap de vell, cap a 1525

11. Jean-Honoré Fragonard, Jean-Claude Richard, l’abbé de Saint-Non vestit a l’espanyola, cap a 1769

12 Élisabeth-Louise Vigée le Brun, Retrat de nena, 1788-1790

13. Francisco de Goya, Manuel Quijano, 1815

14. Maurice Quentin de La Tour, Pierre-Louis Laideguive, cap a 1761

15. Giandomenico Tiepolo, El minuet, 1756

Giandomenico Tiepolo, El xarlatà, 1756

13

25

411

612

713

814

915

10

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

’art

mod

ern

| ESO i Batxillerat

L’art modern

Tipologia activitat

Visita comentada

Nivells recomanatsEducació Secundària Obligatòria i Batxillerat

Durada 1 h 30 min



097

propòsiT de l’acTiviTaTEs tracta d’explorar les obres cabdals de l’art català dels segles xix i xx, i aproximar-nos als artistes més importants d’aquest període. Descobrir com les modes i els corrents imperants a Europa s’adapten i es desenvolupen a Catalunya, tot plegat a partir d’un recorregut que ens portarà del neoclassicisme a l’avantguarda.

objecTius · Copsar la relació entre societat i producció artística· Conèixer alguns dels artistes catalans més importants dels segles xix i xx

· Observar, analitzar i comparar pintures, escultures i objectes d’arts decoratives de diferents escoles i estils· Adquirir un llenguatge específic amb la història i l’art· Diferenciar les principals tècniques artístiques

acTiviTaT prèvia a l’escola· Feu-vos preguntes sobre què us interessa saber de les obres que vindreu a veure al Museu· Conegueu la biografia dels autors· Investigueu sobre el context històric en què es van produir les obres · El cinema és una bona eina per evocar èpoques passades. Poden ajudar a posar en context el tombant del segle xix i xx. · Plantegeu un debat a classe sobre què significa la modernitat, quins són els elements que els vostres alumnes relacionen amb aquest concepte. Compareu després el vostre context social amb el que es donava a la Catalunya de principis del segle xx, quines diferències hi ha? Quines coses hi hauria en comú?

| ESO i Batxillerat


2010 2011

e ucArt

| ESO i Batxillerat

098

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

’art

mod

ern

2010 2011

e ucArt ItInerarI per les sales

2

3

5

Neoclassicisme· Mirada al món de l’antiguitat, Roma com a centre artístic· La renovació plàstica de Da-mià Campeny· El paper de la Llotja de Barcelo-na en l’educació artística de la ciutat· Les morts de Lucrècia i Cleòpatra a partir dels detalls de l’escultura

El retrat acadèmic· Les normes i lliçons de l’Acadèmia· Els elements de la composició i l’ús del color que fan d’aquest retrat una obra acadèmica· El domini del dibuix i la tria dels elements que acompanyen el retratat· Les dues factures de l’obra: el retrat acabat i el vestit inacabat

Marià Fortuny· La pintura d’encàrrec i la pintura costumista de Marià Fortuny· La tècnica de Fortuny per als grans i els petits formats· Per què Fortuny és considerat un dels grans mestres de l’art català

El romanticisme· La mirada nostàlgica envers l’època medieval· Representació de sentiments i emocions, deixar enrere el raciona-lisme· La natura i les ruïnes com un esce-nari de sentiments evocadors· L’inici dels nacionalismes: el cas català

El realisme· El paper de Martí Alsina com a pintor i com a agitador cultural de la seva època· La realitat com a única font d’inspiració, representar el quotidià en l’art· Les classes socials a partir de La migdiada

41

| ESO i Batxillerat










2010 2011

e ucArt

| ESO i Batxillerat

099

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

’art

mod

ern

6

7

8

L’escola d’Olot· La renovació del paisatgisme català· Representació d’un sentiment a través del paisatge· Els noms més rellevants d’aquesta escola

Camí cap al simbolisme· La minuciositat en el tractament de l’anatomia en contrast amb l’esfumat de caràcter més simbolista· Les expressions dels personatges, quins sentiments representen?· Miquel Blai i el seu treball com a pensio-nat a Roma

Artistes i icones de la modernitat· Les relacions d’amistat i col·laboració que hi va haver entre els artistes i intel·lectuals catalans· Els Quatre Gats, un local emblemàtic de Barcelona· Alguns símbols de la modernitat: l’esport, l’automòbil

L’escultura modernista· L’origen d’El desconsol com a monument funerari· El dolor a través del gest del cos· Els diferents tractaments del marbre i els rastres del simbolisme

La pintura modernista· Santiago Rusiñol, pintor, literat i artífex del moder-nisme· La representació d’un interior burgès, l’instant copsat· El paper de París en la construcció de la identitat de la modernitat catalana

9

10

| ESO i Batxillerat








2010 2011

e ucArt

100

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

’art

mod

ern

| ESO i Batxillerat

12

13

14

L’espai privat modernista· El modernisme com a art total· La revaloració dels oficis, la manu-factura versus la industralització· La integració d’arquitectura i arts decoratives, les col·laboracions entre artesans i artistes

Cercar un estil propi, la segona generació modernista· Una mirada personal a gèneres clàs-sics, com ara el paisatge i el retrat · La llibertat en l’ús del color i la pinzellada· La relació de Joaquim Mir i Isidre Nonell amb altres artistes de l’època i el context artístic on es van moure

L’avantguarda· Pau Gargallo, una trajectòria des del modernisme fins a l’avantguarda· La incorporació del buit com a con-cepte escultòric· Uns materials i una concepció de l’escultura nous: la planxa de ferro i la construcció de volum a partir del pla

El noucentisme· Les vinculacions de Sunyer a la pintura impressionista francesa i el seu compromís amb el noucentisme, en el context de la Manco-munitat· Un retorn al clas-sicisme i al paisatge del Mediterrani· La integració entre les figures i el paisatge i el seu paper com a símbols del país

11







2010 2011

e ucArt

101

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

’art

mod

ern

| ESO i Batxillerat

proposTes per fer a l’escola· Feu un treball de recerca sobre algun dels autors que heu vist durant la vostra visita: busqueu altres obres de l’artista i esbrineu a quins museus es troben. Després en podeu fer una presentació als companys· Parleu sobre les obres que més us hagin interessat i argumenteu el per què· Si voleu saber més coses del modernisme, podeu visitar espais com la Pedrera o la casa Batlló, a Barcelona, entre molts altres exemples d’arquitectura modernista. Cerqueu-ne algun que us quedi a prop i aneu-lo a visitar!· Continueu el debat sobre la modernitat i aprofundiu en aquest concepte. Per què no comparar a partir d’imatges allò que es consi-dera modern i innovador ara i allò que ho era fa cent anys?

Juli Gonzàlez· Alguns trets de la trajectòria familiar i artística d’aquest escultor barceloní· El paper de Gonzàlez com a creador d’un nou llenguatge escultòric· La seva sòlida formació com a artesà, la simplicitat constructiva i la llibertat creativa de la seva obra· La figura de La Montserrat com a símbol del poble davant la guerra

15 suporT i recursos educaTiusRelacions curriculars: consulteu el Programa d’Activitats Escolars (PAE) editat per l’IMEB: www.bcn.cat/educacio/pae


Propostes educatives: per conèixer un dels edificis més coneguts del modernisme, la Pedrera d’Antoni Gaudí: www.lapedreraeducacio.org/flash.htm

aa.dd., El modernisme a les col.leccions del MNAC, Barcelona, 2009.

aa.dd., Juli González. Retrospectiva, Barcelona, 2008.

mendoza,C., El modernisme, pintura i dibuix, Barcelona, 2002-2003.

mendoza, C. i E., Barcelona modernista, Barcelona, 2003.

ràfoLs, J.F., Modernisme i modernistes, Barcelona, 1982




2010 2011

e ucArt

102

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

’art

mod

ern

| ESO i Batxillerat


1. Damià Campeny, Lucrècia, 1803

Damià Campeny, La mort de Cleòpatra, 1804

2. Vicente López Portaña, Retrat del marquès de Labrador, ambaixador espanyol al Congrés de Viena de 1915, cap a 1833-1834

3. Lluís Rigalt, Ruïnes, 1865

4 Marià Fortuny, La batalla de Tetuan, 1862-1864

Marià Fortuny, La vicaria, 1870

Marià Fortuny, Autoretrat, cap a 1858

5. Ramon Martí Alsina, La migdiada, 1884

6. Joaquim Vayreda, Recança, 1876

7. Miquel Blay, Els primers freds, 1892

8. Josep Llimona, Desconsol, 1907

9. Ramon Casas, Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, 1897

Ramon Casas, Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil, 1901


11. Gaspar Homar, Josep Pey (dibuix de la marqueteria), Joan Carreras (talla), Joan Segarra i Fills (marqueteria), Antoni Juyol (forja i repussat), Saló del pis principal de la casa Lleó Morera, 1905

12. Joaquim Mir, El roc de l´estany, 1903

Isidre Nonell, La paloma, 1904


14. Pau Gargallo, Gran ballarina, 1929

15. Juli Gonzàlez, Cap de Montserrat cridant, 1942

12 4

5

78

69

3

10111212

13

14 15

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> E

l mod

erni

sme

a Ca

talu

nya

| ESO i Batxillerat

El modernisme a Catalunya

Tipologia activitat

Visita comentada

Nivells recomanatsEducació Secundària Obliga-tòria (primer i segon cicle) i Batxillerat

Durada 1 h 30 min



103

descripció de l’acTiviTaTEl modernisme va ser un moviment cultural de gran importància artística que es va

donar a Catalunya a finals del segle xix i principis del xx. Se’n van fer ressò disciplines diverses, com ara l’arquitectura, la música, les arts plàstiques, les arts gràfiques i les arts decoratives i industrials.

Durant el recorregut destacarem obres i autors cabdals d’aquest moviment.

objecTius · Conèixer les principals característiques de l’art modernista· Estudiar les pintures, escultures i objectes modernistes com a expressió de la mentali-tat d’una època· Conèixer diverses tècniques artístiques i oficis tradicionals de l’època del modernisme· Aproximar-nos a fets i persones rellevants de l’art modernista català· Analitzar les característiques formals d’algunes obres· Descobrir el valor de l’obra d’art com a testimoni i document de la història

acTiviTaT prèvia a l’escola· Feu-vos preguntes sobre què us interessa saber de les obres que vindreu a veure al Museu· Conegueu la biografia dels autors· Investigueu sobre el context històric en què es van produir les obres · Investigueu si hi ha alguna casa, fàbrica o qualsevol espai modernista proper a l’escola i esbrineu si el podeu visitar· Feu un treball de recerca sobre les característiques de l’arquitectura modernista i algun dels seus protagonistes

| ESO i Batxillerat


2010 2011

e ucArt

104

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> E

l mod

erni

sme

a Ca

talu

nya

| ESO i Batxillerat


La ciutat i la modernitat· La ciutat de finals del segle xix

· La relació entre àmbit urbà i modernitat· La relació dels artistes amb la ciutat

Qui eren els artistes modernistes· Alguns dels protagonistes d’aquest movi-ment a partir dels seus retrats i autoretrats · Els vincles d’amistat que es van establir entre ells· Què entenem quan parlem de modernitat?

1

2

La influència de Rodin a l’art català· La influència que exercí Rodin en l’escultura catalana de principis del segle xx

· Per què va ser un escultor trencador· La força expressiva del cos humà

3

4

5

Un nou llenguatge· El realisme del cos i el simbolisme de les expressions· Com es representa el patiment i el con-trast entre vellesa i joventut· Les mirades d’aquests dos personatges, de què parlen?

El sentiment a través del cos· Resseguir amb la mirada les línies ondula-des d’aquest cos ajagut· Trets de l’escultura modernista, com l’esfumat o els cabells d’aigua· El tipus de dona que es representa i l’actitud del seu cos

(Aquestes obres no estan exposades temporalment, però en veurem reproduccions durant l’itinerari)


http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=1df6d8a17e8195e49a7f73b804c34a17ad6ae8b13188ddb8f1f6feae0e8e028c?inventoryNumber=027268-D


http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=1df6d8a17e8195e49a7f73b804c34a17ad6ae8b13188ddb8f1f6feae0e8e028c?inventoryNumber=001046-C





2010 2011

e ucArt

105

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> E

l mod

erni

sme

a Ca

talu

nya

| ESO i Batxillerat

8 La inspiració i la matèria· La lluita de l’escultor amb la inspiració per assolir la idea· La barreja de materials escultòrics i el tractament de les dues figures· La dona com a musa inspiradora

Artistes i icones de la modernitat· Les relacions d’amistat i col·laboració que hi va haver entre els ar-tistes i intel·lectuals catalans· Els Quatre Gats, un local emblemàtic de Barcelona· Alguns símbols de la modernitat: l’esport, l’automòbil

París, centre de la modernitat· El paper de la dona de fa cent anys· París, aglutinador de la modernitat, centre artístic i teló de fons de la pintura de principis del segle xx

· La fugacitat del temps, la pintura que copsa una instantània, una impressió

6

7

9 La dona moderna· La relació entre artistes i models· L’educació que rebien les dones· El context domèstic en el qual es retrata la dona









2010 2011

e ucArt

106

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> E

l mod

erni

sme

a Ca

talu

nya

| ESO i Batxillerat

12

La natura com a referent· Els elements de la natura esdevenen font d’inspiració en les arts decoratives· La simplificació de les formes, la geo-metrització, la simplificació, etc.

Un art total· L’arquitectura mo-dernista integra totes les arts· La contraposició entre les nocions d’artesania i art· La decoració del saló d’una casa modernista de Barcelona

10 La dona fada· L’atracció dels pintors pel tema de les fades, les nimfes, els personatges eteris· La dona i la seva relació amb el paisatge

13La dona a la publicitat· Les dones com a protagonistes dels car-tells modernistes· El cartell com a mitjà publicitari i signe de la modernitat· La simbologia de la figura femenina en la publicitat

11










2010 2011

e ucArt

107

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> E

l mod

erni

sme

a Ca

talu

nya

| ESO i Batxillerat

· Després d’haver vist com són els interiors de les cases moder-nistes, feu un treball sobre l’interior de casa vostra, els tipus de mobiliari, els motius dels elements decoratius, etc.



Propostes educatives: per conèixer un dels edificis més coneguts del modernisme, la Pedrera d’Antoni Gaudí: www.lapedreraeducacio.org/flash.htm

Per saber-ne més:aa.dd., El modernisme a les col.leccions del MNAC, Barcelona, 2009.



ràfoLs, J.F., Modernisme i modernistes, Barcelona, 1982.


proposTes per fer a l’escola· Feu un treball de recerca sobre algun dels autors que heu vist durant la vostra visita: busqueu altres obres de l’artista i esbrineu a quins museus es troben. Després en podeu fer una presentació als companys· Parleu sobre les obres que més us hagin interessat i argumenteu el per què· Si voleu saber més coses del modernisme, podeu visitar espais com la Pedrera o la casa Batlló a Barcelona, entre molts altres exemples d’arquitectura modernista. Cerqueu-ne algun que us quedi a prop i aneu-lo a visitar!· Continueu el debat sobre la modernitat i aprofundiu en aquest concepte. Per què no comparar a partir d’imatges allò que es consi-dera modern i innovador ara i allò que ho era fa cent anys?· Desenvolupeu la idea de la natura com a referent: treballeu a partir d’un element natural (branques, petxines, fulles, flors, etc.) i dissenyeu després un moble per a l’escola

14 La recerca creadora d’Antoni Gaudí· La diversitat de materials i oficis amb els quals va treballar Antoni Gaudí, a banda de l’arquitectura· La relació forma-funcionalitat· Un artista preocupat per cadascun dels aspectes de les seves obres





2010 2011

e ucArt

108

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> E

l mod

erni

sme

a Ca

talu

nya

| ESO i Batxillerat

Planta primera

0

1381012

131465

24911 7


1. Joan Ferrer Miró, L’exposició pública d’un quadre, cap a 1888

2. Ramon Casas, Autoretrat, 1908

Ramon Casas, Retrat de Pablo Picasso, cap a 1900

Ramon Casas, Quatre Gats, 1900

3. Auguste Rodin, L’edat de bronze, 1876






8. Miquel Blay, Perseguint la il·lusió o la inspiració, 1902


Santiago Rusiñol, Figura femenina, 1894

Santiago Rusiñol, Una romança, 1894

10. Alexandre de Riquer, Composició amb nimfa alada davant la sortida del sol, 1887

11. Aleardo Villa, Cigarrillos de París, 1901

Alphonse-Maria Mucha, Nestlé’s Food, 1897

Alexandre de Riquer, Mosaicos Escofet-Tejera y CA, 1900

12. Gaspar Homar, Josep Pey (dibuix de la marqueteria), Joan Carreras (talla), Joan Segarra i Fills (marqueteria), An-toni Juyol (forja i repussat), Saló del pis principal de la casa Lleó Morera, cap a 1903-1907

13. Gaspar Homar, Cadira, cap a 1891

Joan Busquets, Vitrina, 1907

Puig i Cadafalch, Llum de sostre amb motius vegetals, cap a 1900

14. Antoni Gaudí. Taller de Joan Oños, Reixa de dos batents de la Casa Vicens,

cap a 1883-1885

Antoni Gaudí, Confident, cap a 1904-1906

Antoni Gaudí Escofet i Cia, E. F. Barce-lona, Paviment per a la casa Milà: pop, cargol i estrella de mar, cap a 1904-1906

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

| ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

etal

ls d

’his

tòria

Retallsd’història.

Una aproximació a

la història dels segles

xix i xx a Catalunya a

través de l’art

Tipologia activitat

Visita dinamitzada

Nivells recomanatsEducació Secundària Obligatòria (segon cicle)

Durada 2 h



109

propòsiT de l’acTiviTaTEls segles xix i xx són per a Catalunya el moment de la Renaixença, de la industrialit-

zació, dels canvis socials, dels moviments obrers i del trasbals de la Guerra Civil. També serà un període de gran activitat artística. Seguint el fil històric coneixerem els corrents estètics més rellevants. Les obres d’art de l’itinerari ens donaran peu a presentar alguns fets singulars del context social, polític i econòmic de l’època.

objecTius · Descobrir el valor de l’obra d’art com a testimoni i document de la història· Observar i analitzar diferents tipologies d’objectes artístics i saber desxifrar la informa-ció històrica i estètica que contenen· Conèixer alguns fets històrics d’aquest període a través de les obres d’art i dels princi-pals artistes de l’època: del neoclassicisme a l’avantguarda· Aprendre a interpretar les obres d’art des d’altres disciplines, com ara la literatura o la música

acTiviTaT prèvia a l’escola· Parleu a classe sobre què ens parla la història? Trieu un període històric i una línia del temps en un lloc determinat. Quina diversitat d’esdeveniments podem situar-hi?: fets polítics, conflictes bèl·lics, avenços científics, aspectes econòmics, aspectes artístics...? De quina manera afecten als homes i dones de cada època? Segons què ens afectaran més uns fets que d’altres?· Esbrineu quin tipus d’informació històrica podem extreure d’una obra d’art · Què en penseu? El context històric ens parla d’una obra o l’obra ens parla del context en què va ser creada?

| ESO


2010 2011

e ucArt

110

| ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

etal

ls d

’his

tòria

iTinerari per les sales. Durant la vostra visita veureu una selecció de les obres següents

1

2

4

5

Relacions entre història econòmica i història artística · La Junta de Comerç i l’inici del comerç amb Amèrica. · L’ escola Llotja: la forma-ció dels artistes

La relació entre la història política i els fets artístics · L’escola Llotja durant la Guerra del francès. La pintura acadèmica

La voluntat de realisme · La legitimació a través del retrat. El cas del regnat d’Isabel II· La Llei Sàlica i les guerres carlines

Pintar per encàrrec d’una institució · La plasmació d’un conflicte bèl·lic. La colonització d’Àfrica i la pintura d’història

La Renaixença i el Romanticisme a Catalunya · La reafirmació de la identitat nacional a través de la recupe-ració del patrimoni monumental i dels Jocs Florals

La pintura com a testimoni d’una època · La vida ciutadana a Barcelona en temps d’Isabel II · Canvis d’urbanisme. L’annexió dels municipis del pla de Barce-lona· Els avenços en matèria de transport: inauguració del tramvia del pla de la Boqueria a la vil·la de Gràcia l’any 1873 i el ferrocar-ril Barcelona–Mataró

3

6









2010 2011

e ucArt

111

| ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

etal

ls d

’his

tòria

7

8

9

10

Les transformacions de la ciutat de Barcelona amb la desamortització· El pla Cerdà

Dues maneres diferents de represen-tar un conflicte bèl·lic· Comparació d’aquesta pintura amb la de Fortuny que hem vist en iniciar el recorregut

El món rural · Les migracions del camp a la ciutat. El procés industrialitzador· El món rural a finals del segle xix. L’escola d’Olot

Pintar la vida burgesa· L’ambient d’una nit de Liceu de l’època a través de la lectura d’un text i l’audició d’un fragment musical

11 L’Exposició Universal de 1888 · Els inicis de les galeries d’art · Els burgesos com a consumi-dors d’art escenificant un frag-ment de la febre d’or de Narcís Oller utilitzant la sala del museu com una galeria de l’època








2010 2011

e ucArt

112

| ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

etal

ls d

’his

tòria

12

15

Art i religiositat · El Cercle Artístic de Sant LLuc

Imatges de la industrialització· El transport de mercaderies i l’ús de l’electricitat

L’artista com a cronista d’una època: Ramon Casas· El modernisme i la vida bohèmia

13

· La lluita obrera i l’anarquisme

14 L’espai privat modernista· Compa-ració entre l’habitatge bur-gès i l’habitatge obrer a la ciutat de Barcelona a través d’un text d’època











2010 2011

e ucArt

113

| ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

etal

ls d

’his

tòria

17 La guerra civil · L’obra d’art com a posicionament polític

proposTes per fer a l’escola· Elaboreu una línia del temps del període històric que hem trac-tat a l’itinerari, centrant-vos en Catalunya. Situeu les imatges del recorregut en relació amb els principals fets històrics que han anat apareixent a la visita. Marqueu-los en diferent color depenent del tipus de fets als quals feu referència (polítics, econòmics, artístics...) · Podríeu establir relacions temàtiques entre les obres del recorregut?· Compareu la manera d’abordar continguts similars a les obres de l’itinerari




16 L’esperit del noucentisme · L’Exposició Universal de 1929





2010 2011

e ucArt

114

| ESO

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> R

etal

ls d

’his

tòria

Planta primera 4. Marià Fortuny, La batalla de Tetuan, 1862-1864

5. Agapit Vallmitjana, Estudi per al retrat de la reina Isabel II presentant al príncep Alfons, 1860

6. Achille Battistuzzi, El pla de la Boque-ria, 1873

7. Martí Alsina, Ruïnes de l’església del Sant Sepulcre, 1862

8. Martí Alsina, La Companyia de Santa Bàrbara, 1891

9. Joaquim Vayreda, Recança, 1876

10. Romà Ribera, De soirée, cap a 1894

Romà Ribera, Dama amb vestit de nit, 1893



Joan Llimona, Lectura, 1891



Ramon Casas, Corpus. Sortida de la processó de l’església de Santa Maria del Mar , cap a 1896-1898

Ramon Casas, Pati de l’antiga presó de Barcelona (Pati dels «Corders»), cap a 1894


15. Joan Colom, L’estació de França, 1911

Ricard Canals, Cafè concert, cap a 1903


Josep Clarà, Repòs, 1929

17. Juli Gonzàlez, Cap de Montserrat cridant, cap a 1942



Damià Campeny, La mort de Cleòpatra, cap a 1904

2. Josep Flaugier, Retrat de Josep I, cap a 1809

3. Lluís Rigalt, Ruïnes, 1865

1 2

3 4

5

7810

1213141516

16

17

15 119

6

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

educ

Art

> P

rogr

ames

> E

scol

ars

i pro

fess

orat

> E

moc

ionA

R-TE

| Primària

EmocionAR-TE: els secrets de

la mirada

Tipologia activitat

Visita dinamitzada

Nivells recomanatsEducació Primària*

Durada 1 h 30 min



115

propòsiT de l’acTiviTaTA partir d’una selecció d’obres de les col·leccions dels segles xix i xx coneixerem els secrets que s’amaguen darrere d’una pintura, una escultura, un dibuix o un objecte d’ús quotidià.

objecTius · Descobrir què és una pintura, una escultura, un dibuix o un objecte d’arts decoratives· Conèixer algunes obres principals de l’art català dels segles xix i xx

· Adquirir vocabulari específic· Analitzar alguns elements del llenguatge plàstic· Fer jocs d’empatia i parlar de sentiments· Contextualitzar l’obra en el seu moment històric · Analitzar l’obra d’art com a document d’una època

acTiviTaT prèvia a l’escola· Feu-vos preguntes sobre què us interessa saber de les obres que vindreu a veure al Museu· Conegueu la biografia dels autors· Investigueu sobre el context històric en què es van produir les obres

* (3 itineraris diferents. Els mestres hauran d’escollir l’itinerari que més els convingui i fer la selecció de com a màxim 5 obres, que seran les que es treballaran a les sales)

| Primària


2010 2011

e ucArt

116

educ

Art

> P

rogr

ames

> E

scol

ars

i pro

fess

orat

> E

moc

ionA

R-TE

| Primària

iTinerari per les sales. 1r iTinerari (de 6 a 8 anys). Durant la visita veureu una selecció de les següents obres:

1

2

3

4

5

6

L’expressió dels sentiments· El retrat de família· La composició i les actituds dels perso-natges· El treball de llums i ombres

Els elements del paisatge· Vayreda, un dels màxims representats de la pintura de paisatge i del fet de pintar a l’aire lliure· L’efecte de llunyania en la composició· Les estacions de l’any i especialment la figura de l’espantaocells

El treball de la forja· La forma i la funció. Per què servia aquest objecte?· La inspiració de l’artista per construir aquesta reixa· La seriació d’un element

Les formes escultòriques· L’escultura. Què és? Des de quants punts de vista la podem observar?· El treball en marbre expressa sentiments· Els sentiments

El realisme de l’escena· Un munt d’històries dins un quadre· Els detalls i la composició· La importància de les gale-ries d’art a finals del segle xix

· Els recursos pictòrics que ha fet servir el pintor per re-presentar un ambient plujós

El tractament del color· La relació del color i l’estat d’ànim· La representació de perso-nes marginals: el gitanos

http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=5934c08ca45c833b8cae18a44ec89ff07523224b61d75b4670cd9c4d3cb747f8?inventoryNumber=044392-000







2010 2011

e ucArt

117

educ

Art

> P

rogr

ames

> E

scol

ars

i pro

fess

orat

> E

moc

ionA

R-TE

| Primària

La representació d’un estat d’ànim· Els elements del quadre que ens transmeten un cert estat d’ànim· El quadre dins del quadre. L’artista representat· El simbolisme del color en la indumentària

iTinerari per les sales. 2n iTinerari (de 8 a 10 anys)

7

1

2

3

4

5

El realisme del objectes· La natura morta. Sabeu a què ens referim quan en parlem?· Una recepta de cuina imaginària· El pintor ha composat la imatge sobre la base de figures geomètri-ques

El tractament pictòric· La natura morta. Què és?· Les característiques visuals i tàctils de l’obra i com permeten evocar el gust, l’olor i el tacte· Les fruites representades

La perspectiva aèria· Un paisatge urbà· La tècnica de la perspectiva aèria i del pla picat en la composició del quadre· La funció dels patis dels hospitals

La vida quotidiana com a tema· L’interès per representar escenes de la vida quotidiana· Una descripció de la pos-tura del personatge i del seu entorn· La vida del personatge

El tractament d’un paisat-ge marí· L’ús del color com a recurs expressiu en la representació de la naturalesa · La taca de color· Pintura a l’aire lliure








2010 2011

e ucArt

118

educ

Art

> P

rogr

ames

> E

scol

ars

i pro

fess

orat

> E

moc

ionA

R-TE

| Primària

Un món de fantasia· La manera com el pintor ha representat un món de fantasia· Les sensacions i els sentiments que ens provoca l’escena· Quins personatges del món dels contes ens recorda la imatge

iTinerari per les sales. 3r iTinerari (a parTir de 10 anys)

6

7

1

2

3

4

La relació entre la forma i la funció· El Gaudí dissenyador de mobles· La relació entre forma i funció en els objectes d’ús quotidià· La importància de la cadira com a objecte cultural· El gust per les formes orgàniques a l’època del modernisme

Els buits i els plens de les formes i els volums· L’anàlisi de les formes i els volums en escultura: formes còncaves i convexes· La postura del cos de la ballarina. La sensació de moviment

La relació de les figures amb el paisatge· La manera com l’artista ha situat les figures en el paisatge· El paisatge ens és familiar i els objectes representats ens parlen d’una època i d’un moment de l’any · La història d’aquests personatges· La composició del quadre des-taca l’equilibri i la simetria

La teatralitat de l’escena· Representació davant el quadre de l’escena. Cadascun dels participants tindrà el rol d’un dels personatges· Les cerimònies i els rituals del casament, i veure com canvien segons les èpoques i les cultures

L’actitud del personatge· L’expressió del rostre d’aquest personatge· Com era aquesta persona· Qui és el pare del personatge i com era la relació paterno-filial?








2010 2011

e ucArt

119

educ

Art

> P

rogr

ames

> E

scol

ars

i pro

fess

orat

> E

moc

ionA

R-TE

| Primària

5

6

7

El valor simbòlic dels objectes· Un retrat també es pot construir amb objectes· El valor simbòlic dels objectes

Una olor d’altres temps· El valor que donem al sentit de l’olfacte com a evocador de records· Myrurgia, una empresa familiar molt catalana

L’obtenció de volum a partir d’elements plans· Les formes que es representen en aques-ta natura morta. Les podem reconèixer? · Anàlisi dels buits i els plens· Juli González pioner en la tècnica de la soldadura en ferro

proposTes per fer a l’escola· Representeu alguna de les escenes dels quadres.· Feu alguna sortida cultural relacionada amb les obres del Museu, visiteu alguna galeria d’art del vostre barri.· Intenteu fer el retrat d’un amic o amiga amb el llapis.· Imiteu la postura de les escultures i intenteu imaginar els seus sentiments.· Intenteu posar paraules als quadres.· Feu de cuiners.· Agafeu la càmera fotogràfica i retrateu alguna escena o acció que us interessi.· Feu recerca i descobriu com eren les ciutats a principis de segle xx.· Feu recerca i mireu de trobar cadires de diferent tipologia, parleu sobre els diferents usos i la simbologia.· Feu d’il·lustradors del diari, de la revista o d’un cartell per a l’escola.· Expliqueu o escolteu contes sobre personatges de rondalles o his-tòries fantàstiques.· Analitzeu el valor documental dels objectes i de les imatges foto-gràfiques.· Feu un treball plàstic amb material de rebuig.· Poseu música a algun dels quadres.



Material de suport específic: Guia de visita Emocionar-te. Els secrets de la mirada, Montserrat Morales i Xita Camps, Barcelona, 2005 (3 vol.).

Presentacions i jornades de formació: Data: 13 de novembre de 2010Formador: Montserrat Morales





2010 2011

e ucArt

120

educ

Art

> P

rogr

ames

> E

scol

ars

i pro

fess

orat

> E

moc

ionA

R-TE

| Primària


de 6 a 8 anys

1. Claudi Lorenzale, Retrat de la dona i els fills del pintor, cap a 1860-1865

2. Joaquim Vayreda, L’espantaocells, cap a 1883-1885

3. Joan Ferrar i Miró, Exposició pública d’un quadre, cap a 1888


5. Antoni Gaudí, Reixa de la Casa Vicens, cap a 1883-1885

6. Isidre Nonell, Dues gitanes, 1903

7. Feliu Elies, Natura morta, 1933

1

234

5

6

7

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

121

educ

Art

> P

rogr

ames

> E

scol

ars

i pro

fess

orat

> E

moc

ionA

R-TE

| Primària


de 8 a 10 anys

1. Francesc Lacoma i Fontanet, Natura morta, 1808

2. Ramon Martí Alsina, La migdiada, cap a 1884

3. Santiago Rusiñol, Figura femenina, 1894

4. Marià Pidelasserra, El pati d’un hospital a vista d’aucell, 1900

5. Joaquim Mir, Roc de l’estany, cap a 1903

6. Antoni Gaudí, Cadira de la Casa Batlló, cap a 1907


1

2

345

6

7

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

122

educ

Art

> P

rogr

ames

> E

scol

ars

i pro

fess

orat

> E

moc

ionA

R-TE

| Primària


a parTir de 10 anys


2. Joan Brull, Somni, cap a 1905


4. Salvador Dalí, Retrat de Salvador Dalí i Cusí, 1925

5. Leandre Cristòfol, Nit de lluna, 1935

6. Esteve Monegal, Ampolla de perfum: colònia de l’extracte Maderas de Orien-te, 1929

7. Juli González, Natura morta II, cap a 1929

1

23

4

5 6

7

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> C

onèi

xer

un a

rtis

ta

| Primària i ESO

Conèixer un artista:

Santiago Rusiñol

Tipologia activitat

Visita dinamitzada

Nivells recomanatsEducació Primària (cicles inicial, mitjà i superior) i Secundària Obligatòria (primer i segon cicle)

Durada 1 h



123

propòsiT de l’acTiviTaTDe la mà de Rusiñol, pintor i literat, i de la seva maleta viatjarem de la llum de Sitges

a la boira de París i ens endinsarem en un món de patis blaus i teatres de joguina.Durant la visita descobrirem trets de la personalitat, la vida i l’obra de Santiago Rusi-

ñol a través del que porta a la maleta i de les obres de la col·lecció. També descobrirem alguns dels personatges que van formar part del seu univers.

objecTius · Comentar i relacionar trets de la personalitat i l’obra de Rusiñol com a pintor i drama-turg a través de la col·lecció permanent del Museu· Emprar recursos com la música i els objectes per introduir els alumnes a l’època i l’entorn de l’artista· Analitzar maneres diferents de mirar una obra d’art · Establir vincles entre la biografia i l’obra pictòrica i literària de Rusiñol· Valorar actituds com ara la constància i la tenacitat en el treball

acTiviTaT prèvia a l’escola· Feu-vos preguntes sobre què us interessa saber respecte de les obres que vindreu a veure al Museu· Comenceu a investigar sobre la biografia de Rusiñol· Investigueu sobre el context històric en què es van produir les obres · Comenceu a conèixer el personatge. Pot ser interessant presentar-lo a través del mo-nograma que va utilitzar, des del 1896 i com a marca d’autor literari, en totes les seves edicions. En aquest dibuix es presenta com a pintor (amb la paleta), escriptor (amb el tinter i la ploma) i col·leccionista (amb el drac de ferro forjat). Podeu intentar que els alumnes identifiquin cadascun d’aquests elements i que n’entenguin el concepte. Després els podeu proposar que pensin i dibuixin el seu propi monograma.

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> C

onèi

xer

un a

rtis

ta

| Primària i ESO


2010 2011

e ucArt

124

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> C

onèi

xer

un a

rtis

ta

| Primària i ESO


1 Qui era Santiago Rusiñol? · A què es va dedicar durant la seva vida? Com era la seva família? Què li agradava més: pintar o escriure? A quins llocs va viure?· La maleta, símbol del viatger incansable que va ser Rusiñol i algun dels objectes que hi portaria, ens serviran per començar a conèixer el personatge

L’ombra del viatger· La relació de Rusi-ñol amb Sitges i la llum del Mediterrani · El plein air, una nova manera d’enfrontar-se al paisatge, el pintor surt de l’estudi· Rusiñol, el viatger inquiet. Comencem a fer camí

Ramon Casas, el gran amic· L’amistat que va unir els dos pintors va ser molt fructífera i els va portar a París en diverses ocasions· La vocació de pintor de Casas ja des de la infantesa· El cercle d’intel·lectuals a París

París, centre artístic· La importància de l’arribada a París en les trajectòries de Casas i Rusiñol· Un quadre que va suposar una revolució· El barri de Montmartre a París, un dels telons de fons de la modernitat

Conèixer Santiago Rusiñol i el seu cercle d’amics· Rusiñol a partir del retrat del seu millor amic i descobriment de la relació entre dos dels noms més reconeguts del mo-dernisme, Rusiñol i Casas· Els retrats mutus entre amics· La burgesia i la bohèmia

2 4

5

3




http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=5934c08ca45c833b8cae18a44ec89ff07523224b61d75b4670cd9c4d3cb747f8?inventoryNumber=026788-D




2010 2011

e ucArt

125

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> C

onèi

xer

un a

rtis

ta

| Primària i ESO

El Moulin de la Galette· El parc del Moulin de la Galette al barri de Montmartre, paisatge fona-mental dels catalans a París· Un altre amic del cercle de Rusiñol, Miquel Utrillo· El tema del retrat i de l’espai on es retrata

L’altre espai de Rusiñol, Sitges· Sitges i la seva llum, un dels espais im-portants per a Rusiñol· La composició de l’escena per descompo-sar-la en plans i parlar de perspectiva· Els patis sitgetans i el paper que van tenir en l’obra de Rusiñol

Presències i absències· L’autoretrat de Rusiñol al mirall i recerca dels referents· Les actituds dels personatges· Allò que no apareix a l’escena

El pati blau· El cicle literari, pictòric i teatral d’El pati blau· La passió de Rusiñol pels patis i els jardins com a espais de silenci i temes de la seva obra· Passejada per aquest pati blau per copsar-ne la llum

Retrat de la vida íntima· L’etapa de Rusiñol al Quai de Bourbon, un barri senyo-rial de París, i la relació entre models i artistes · Els colors, la pinzellada i el to d’aquestes obres· La música d’Erik Satie, porta d’entrada a la pintura i als sentiments que retraten aquests espais

6

7

9

8 10








2010 2011

e ucArt

126

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> C

onèi

xer

un a

rtis

ta

| Primària i ESO

proposTes per fer a l’escolaTeniu tota aquesta informació desenvolupada en el dossier educatiu.

Per a Primària· Exploteu el vincle entre pintura-teatre: podeu dur a terme a l’escola un treball similar al que es fa al Museu a partir del quadre d’El pati blau i de l’obra de teatre del mateix nom (consulteu la fitxa de l’activitat Santiago Rusiñol, de la pintura al teatre).· Feu recerca sobre els personatges de l’obra, disfresseu-vos, mun-teu una escenografia, feu una petita representació.· Imagineu altres històries, narracions que podrien tenir lloc a un pati blau.· Feu un teatrí de joguina, il·lumineu-lo, poseu música a la vostra representació, jugueu amb els personatges, etc.· Investigueu sobre els jocs als quals jugaven els nens i les nenes de fa cent anys.

Per a Secundària· Munteu i poseu en escena alguna obra de teatre de Santiago Ru-siñol, feu una breu recerca sobre les representacions que se n’hagin fet, penseu quines versions en podríeu fer vosaltres, etc.· Treballeu el tema de la perspectiva a partir dels quadres de Rusi-ñol, busqueu el punt de fuga, fixeu-vos en els recursos que utilitza per crear-la, etc.· Feu un treball de recerca sobre el tema de l’escenografia: com eren les escenografies de l’època de Rusiñol? com ha canviat aques-ta disciplina des de fa un segle? per què no penseu una escenogra-fia contemporània per a una obra de Santiago Rusiñol?· Documenteu-vos sobre el tema dels patis, compareu els que us queden més a prop amb els d’altres cultures, investigueu-ne els usos, trobeu imatges, etc., a partir del quadre El pati blau.



Web sobre la vida i l’obra literària de Santiago Rusiñol:www.escriptors.cat/autors/rusinols

Web sobre Santiago Rusiñol en commemoració de l’any Rusiñol (2007): www.rusinolsitges.com/santiago-rusinol.html

Informació sobre Els Quatre Gats: www.webpersonal.net/romeu/los4gats.htm

Material de suport: dossier educatiu per a Primària i Secundària: www.mnac.cat/doc/lan_001/hora%20blava_Santiago%20R.pdfL’HORA BLAVA. Santiago Rusiñol a través de les col·leccions del MNAC

Presentacions i jornades de formació: Data: 2 d’octubre de 10 a 14 hFormador: Sandra Figueras i Esther Fuertes


2010 2011

e ucArt

127

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> C

onèi

xer

un a

rtis

ta

| Primària i ESO


2. Santiago Rusiñol, Creu de terme, cap a 1891-1892

3. Ramon Casas, Retrat de Santiago Rusiñol, 1900

Santiago Rusiñol, Retrat de l’escultor Carles Mani i del pintor Pere Ferran, 1895

Ramon Casas, Autoretrat, 1908



6. Santiago Rusiñol, Retrat de Miquel Utrillo, 1890-1891

7. Santiago Rusiñol, Interior de Sitges, cap a 1894

8. Santiago Rusiñol, Una romança, 1894

Santiago Rusiñol, Novel·la romàntica, 1894


10. Santiago Rusiñol, Pati blau. Arenys de Munt, 1913

2

1

346

78910

5

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

128

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> H

istò

ries

en r

elle

u

| Infantil i Primària | Infantil i Primària

Històries en relleu

Tipologia activitat

Visita taller

Nivells recomanatsEducació Infantil (P4-P5) i Primària

Durada 1 h 30 min



propòsiT de l’acTiviTaTUna tria d’escultures de la col·lecció d’art modern ens faran descobrir l’ofici d’escultor.

A través de propostes sensorials i de moviment, recrearem les qualitats dels diferents materials, les formes dels volums o els procediments que ha emprat l’artista en cada ocasió per expressar el seu art.

objecTius · Situar la presència de l’escultura a la nostra vida quotidiana i al Museu· Conèixer l’ofici d’escultor i descobrir alguns aspectes del procés creatiu i tècnic en l’elaboració d’una escultura· Diferenciar les qualitats (textura, mal·leabilitat, color... ) d’alguns materials escultòrics (fang, pedra, fusta, metall) · Diferenciar un relleu d’una escultura de volum rodó · Establir relacions entre l’escultura i el nostre cos (nocions d’escala, puntde vista, la gestualitat de cada procés de creació, estàtic/dinàmic, ple/buit...)· Utilitzar el cos i el joc com a instruments de coneixement· Descobrir les històries que s’amaguen darrere algunes escultures i imaginar-ne de noves· Gaudir amb les obres d’art i aprendre a respectar-les

acTiviTaT prèvia a l’escola· Busqueu informació sobre què és un museu i sobre la idea de col·lecció· Parleu amb els vostres alumnes i esbrineu on han vist escultures (al barri, a l’escola...), per què serveixen?, de quins materials estan fetes?, qui les ha fet?, quan?, es poden col·leccionar escultures?· Experimenteu amb materials diversos (naturals i artificials: fang, plastilina, pedres, cargols, pinyes...) i classifiqueu-los segons conceptes sensorials contraposats referits al grau de mal·leabilitat, textura, pes...: tou-dur, humit-sec, aspre-fi, granulat-no granulat, pesat-lleuger....)· Trobareu altres propostes al material educatiu que es lliurarà a la jornada de formació i al dossier Juli González

| Infantil i Primària


2010 2011

e ucArt

129

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> H

istò

ries

en r

elle

u



1

2

5

6

Introducció a la visita· On ens trobem i què farem · L’escultura a la vida quotidiana i al Museu a partir del que veiem a la sala

Quan l’escultor s’expressa amb la terra· La història d’amistat que amaga aquesta escultura i un petit experiment amb plasti-lina que, com el fang, es pot modelar amb les mans

Quan l’escultor s’expressa amb la fusta i els objectes· La història de l’escultor Leandre Cristòfol i el seu desig de fer una escultura en home-natge a la seva mare · Material que va triar per fer-la i exploració de les seves qualitats

Com es mira una escultura?· Descobriment els diferents punts de vista d’una escultura de volum rodó tot desplaçant el nostre cos

Quan l’escultor s’expressa amb la pedra· Descobriment de diferents tipus de pedres amb el tacte i com les escultures d’aquest material poden tenir pells ben diferents· Les eines que utilitza l’escultor i repro-ducció amb el cos de l’acció i el ritme de l’artista quan treballa la pedra

Quan l’escultor s’expressa amb el metall · El ple i el buit. L’escultura com a construcció· Observació d’aquesta escultura des de diferents punts de vista i copsar què té de diferent en relació amb la resta d’escultures de la sala. Imaginar com ha estat cons-truïda i jugar a fondre i refredar el metall movent el nostre cos al ritme de la música. · Si heu treballat la cançó de la ballarina la podeu cantar a les sales imaginant que la música va fent camí pels forats i les formes de l’escultura

3

4







2010 2011

e ucArt

130

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> H

istò

ries

en r

elle

u


Alguns escultors tenen molta imaginació, i nosaltres també!· Descobriment d’algunes escultures de Juli González i les històries que podem imagi-nar posant-les en relació, a partir d’un joc de pistes. Aquestes escultures plantegen maneres diferents de representar el cos humà. Descobrir com a vegades...· El cos esdevé una línia

· El cos està en transforma-ció i es barreja amb d’altres elements

· El cos és absent, però l’expressió del rostreens permet imaginar com podria ser

· Altres vegades el cos esdevé un relleu enuna planxa de metall

7






2010 2011

e ucArt

131

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> H

istò

ries

en r

elle

u


acTiviTaT de Taller

· Farem grups segons els materials escultòrics que heu treballat durant la visita: fang, plastilina, pedra, fusta i metall.· Jugarem a experimentar les qualitats dels materials que heu vist a les sales (tous com el fang humit o la plastilina, durs i pesats com la pedra...), utilitzant el vostre cos i al ritme de la música. · Emularem el repussat en metall de Juli González i farem relleus amb el vostre cos sobre una tela elàstica i jugarem a construir escultures en grup soldant els vostres cossos.

proposTes per fer a l’escola· Podeu consultar el material educatiu que es lliurarà a la jornada de formació i el dossier Juli González



Us recomanem el web:www.bcn.es/publicacions/Bcn_escultures/info/capitulo5.html

Material de suport específic: es lliurarà un dossier amb propos-tes a la jornada de formació. També us pot ser d’utilitat el dossier Juli González que trobareu a www.mnac.cat/doc/lan_001/dossier_juli_gonzalez.pdf

Presentacions i jornades de formació: Data: 18 de setembreFormadors: Elena García, Pilar San José, Esther Fuertes


2010 2011

e ucArt

132

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> H

istò

ries

en r

elle

u



2. Manolo Hugué, Catalana asseguda, 1923

3. Manolo Hugué, Torero, 1913

4. Joan Rebull, Gitaneta, 1933



7 . Juli González, Personatge dempeus, 1935

Juli González , Home cactus I, 1939

Juli Gonzàlez, Cap de Montserrat cridant, 1942

Juli González, Dona amb barra de pa, 1928

1

3

4

2 5

76

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt | Primària

Cossos de tota

mena

Tipologia activitat

Visita taller

Nivells recomanatsEducació Primària(segon i tercer cicle)

Durada 3 h



133

propòsiT de l’acTiviTaTA partir d’un itinerari que il·lustra la representació de la figura humana a la col·lecció

d’escultura moderna, intentarem respondre preguntes com aquestes: Què és una escul-tura? De quins materials i com està feta? Com es mira una escultura? Tots els escultors representen igual la figura humana?

objecTius · Descriure i comparar diferents representacions del cos humà en escultura· Diferenciar entre escultura de volum rodó i relleu. Buit i ple, còncau i convex, figuració i abstracció· Discriminar els diferents materials, les formes i els volums de les escultures de l’itinerari· Explorar diferents maneres d’obtenir volum · Investigar sobre les possibilitats del pla per obtenir volum i aplicar-ho a un projecte de creació

acTiviTaT prèvia a l’escola· Parleu a classe sobre els llocs on heu vist escultures.· Feu un itinerari d’escultura urbana: si voleu pujar a peu des de la plaça d’Espanya fins al MNAC trobareu un munt d’escultures: de volum rodó, relleus, escultures aplicades a l’arquitectura, fonts... si entreu a www.bcn.es/publicacions/Bcn_escultures/info/capitulo5.html podreu trobar informació sobre els temes, els artistes i el context històric en què van ser fetes i anar- les veient mentre pugeu. Us proposem que, per equips, feu un reportatge fotogràfic d’aquest itinerari i després ho mostreu als companys.

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> C

osso

s de

tot

a m

ena

| Primària


2010 2011

e ucArt

134

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> C

osso

s de

tot

a m

ena

| Primària


1

2

3

4

5

6

Introducció a la visita· Si la climatologia ho permet, iniciarem la visita a l’exterior, i contemplarem el programa escultòric que es desenvolupa des de la plaça d’Espanya fins a la porta del Museu

A la recerca del cos ideal· La idea d’escultura exempta i la multiplici-tat de punts de vista· Els elements iconogràfics que ens parlen del personatge retratat i la manera de representar el cos d’aquest escultor del segle xix · La idea d’esbós a partir de l’observació de l’estudi de Cleòpatra

Cossos de pedra· Recursos plàstics utilitzats per l’escultor per plasmar la diferència d’edat en el cos d’aquests personatges · Les eines utilitzades

Un cos reial · El modelat en fang i el procés de treball de l’escultor: de l’esbós a la idea definitiva en pedra

El cos a trossos. La voluntat de retrat· Comparació d’un retrat pictòric amb un d’escultòric · La idea de peça original, motllo i buidat en bronze

L’estudi del cos · Els tractats d’anatomia i el treball amb model· Les nocions de proporció i cànon en aquesta escultura · La seva història







2010 2011

e ucArt

135

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> C

osso

s de

tot

a m

ena

| Primària

7

8

10

11

L’escultor retrata el seu ofici · Qui són aquests dos personatges · El per què de la selecció de l’artista pel que fa a la tria de materials i a les formes predominants a l’escultura

El cos deformat· La desproporció del cos com a recurs per expressar sentiments o continguts simbòlics

El cos en transformació · La doble naturalesa humana i vegetal d’aquest personatge · Les raons de la seva transformació i el moment en què es troba

Quan el cos és abstracte· Les formes d’aquests cos tan especial a partir d’un joc d’observació i d’imaginació

El cos com a construcció· Com s’ho ha fet Gargallo per aconseguir volum a partir de peces planes? · Les diferències entre aquest cossos i els que hem vist en la resta del recorregut pel que fa als materials, les tècniques i les formes utilitzats

9








2010 2011

e ucArt

136

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> C

osso

s de

tot

a m

ena

| Primària

· Fareu un projecte volumètric a partir de l’encavalcament de peces planes de cartolina, inspirat en l’escultura Home cactus I, de Juli González. · Creareu la vostra criatura híbrida, barreja d’una figura humana (el vostre cos fotografiat ) i un element procedent del món vegetal, el regne animal o l’univers dels objectes. Inventareu un nom per al vostre personatge i posareu en comú el treball realitzat.

proposTes per fer a l’escola· Podeu trobar diferents propostes per continuar treballant a l’escola al dossier Juli González.


Conèixer les col·leccions del Museu: col·leccions on-line a http://art.mnac.cat Material de suport específic: material educatiu Juli Gonzálezwww.mnac.cat/doc/lan_001/dossier_juli_gonzalez.pdf

Consulteu aquest web:www.bcn.es/publicacions/Bcn_escultures/info/capitulo5.html


acTiviTaT de Taller


2010 2011

e ucArt

137

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> C

osso

s de

tot

a m

ena

| Primària


2. Damià Campeny, La mort de Cleòpatra, cap a 1904

3. Vicenzo Gemito, Cap de Fortuny, 1874

4. Agapit Vallmitjana, Estudi per al retrat de la reina Isabel II presentant al príncep Alfons, 1860




8. Carles Mani, Els degenerats, 1891-1904


Pau Gargallo, Gran bacant, 1931

10. Juli González, Personatge dempeus, cap a 1935

11. Juli González, Home cactus I, 1939

1

2

3

4

5

67

8

9 10 11

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt | Infantil

Dansa de fades i follets

Tipologia activitat

Visita taller

Nivells recomanatsInfantil

Durada 1 h 30 min



138

propòsiT de l’acTiviTaTL’activitat parteix de la idea d’apropar els més petits al fet artístic a través de les fades i els follets, uns personatges molt presents en el seu imaginari i en algunes obres de la col·lecció d’art modern. La fada titella Goteta d’aigua rebrà els nens i les nenes i els con-vidarà a conèixer els seus amics fades i follets que viuen als quadres del Museu. A partir d’una sèrie de propostes interdisciplinàries i emprant diferents llenguatges (l’expressió corporal, la dansa i la música), descobrirem les característiques, el simbolisme i la his-tòria d’alguns d’aquests personatges.

objecTius · Sensibilitzar-se pel fet artístic· Conèixer què és un museu· Motivar la creativitat, la imaginació i l’habilitat corporal a partir de la representació i la caracterització d’una fada o un follet· Ser capaç de seguir les explicacions i interactuar amb l’educador-guia· Reconèixer i diferenciar cadascun dels personatges (fades i follets) i relacionar-los amb el medi on viuen i amb la tasca que desenvolupen· Utilitzar una creació plàstica feta a l’escola per caracteritzar-se al taller i dansar con-juntament

acTiviTaT prèvia a l’escola· Consulteu el material educatiu de l’activitat Dansa de fades i follets: El món de les fades i els follets a través de les col·leccions del MNAC

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> D

ansa

de

fade

s i f

olle

ts

| Infantil


2010 2011

e ucArt

139

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> D

ansa

de

fade

s i f

olle

ts

| Infantil


1

2

3

4

5

La fada Goteta d’aigua· Benvinguda al grup per part de la fada Goteta d’aigua

El follet dels flautins · Ajudant de la fada Aurora, que, amb la seva música, avisa tots els éssers vius de l’arribada del dia

Els nans del bosc · Els nans del bosc el cuiden i el netegen

· Tenen poders màgics que utilitzen quan algú no tracta bé la natura

Els habitants del bosc· Les fades, els follets i els nans del bosc màgic només són visibles per a algunes persones

La fada Aurora i els seus ajudants· El vent Zèfir, el follet

de la Rosada, el follet del Dia, el follet de la Nit i la fada Adormida

Les fades d’aigua· La ninfa Alada, una fada d’aigua que viu en un llac

(Aquesta obra no està exposada temporalment, però en veurem reproduccions durant l’itinerari)


http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=da01a9ad9cb1c15a19eb6f8e0d7dee81c1a140d9c7030ceb21cf9c381b066bc0?inventoryNumber=046514-D





2010 2011

e ucArt

140

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> D

ansa

de

fade

s i f

olle

ts

| Infantil

6

Les fades del llac · Aquests éssers fantàstics són fades de nit i dansen fins que surt el sol

Els minairons i les fades del jardí· Els minairons, els follets de les cases i els mobles que viuen als canonets de les agulles

(A vegades aquesta part no es veu amb els nens més petits però la podeu treballar a l’escola a partir del material educatiu)

7






2010 2011

e ucArt

141

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> D

ansa

de

fade

s i f

olle

ts

| Infantil

acTiviTaT de Taller

· Disfressarem els infants amb alguns dels atributs d’aquests perso-natges (varetes, corones, ales..), que haureu elaborat prèviament a l’escola. Caracteritzats com a fades i follets ballareu una dansa que enllaça els moviments que han anat sorgint durant la visita a les sales.

proposTes per fer a l’escola· Consulteu el material educatiu de l’activitat Dansa de fades i follets: El món de les fades i els follets a través de les col·leccions del MNAC



Material de suport específic: Dossier Dansa follets i fades: www.mnac.cat/doc/lan_001/Dansa%20de%20fades%20i%20follets.pdfDansa de fades i follets: El món de les fades i els follets a través de les col·leccions del MNAC, en format CD inclòs en el preu de l’activitat.

Presentacions i jornades de formació: Data: 16 d’octubre 2010, de 10 a 14 hFormadora: Elena Garrabou


2010 2011

e ucArt

142

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> D

ansa

de

fade

s i f

olle

ts

| Infantil


2. Arcadi Mas i Fondevila, Nen pompeià, 1879

3. Antoni Caba, El triomf del dia sobre la nit precedit de l’aurora, 1882

4. Joaquim Vancells, Febrer: paisatge, 1891

Apel·les Mestres, Nova primavera, 1905


6. Joan Brull, El somni, cap a 1905

7. Gaspar Homar, Dansa de les fades, cap a 1902

Gaspar Homar, Llum de sostre amb libèl·lules, cap a 1906

Gaspar Homar, tauleta de nit, cap a 1900-1904

1 2

3

456

7

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt | Primària

Natura màgica

Tipologia activitat

Visita taller

Nivells recomanatsEducació Primaria (primer cicle)

Durada 1 h 30 min



143

propòsiT de l’acTiviTaTL’activitat parteix de la idea d’apropar als més petits al fet artístic a través de les fades i els follets, uns personatges molt presents en el seu imaginari i en algunes obres de la col·lecció d’art modern. La fada titella Goteta d’aigua rebrà els nens i les nenes i els con-vidarà a conèixer als seus amics fades i follets que viuen als quadres del Museu. A partir d’una sèrie de propostes interdisciplinàries i emprant diferents llenguatges (l’expressió corporal, la dansa i la música), descobrirem les característiques, el simbolisme i el paper que tenen aquests personatges com a guardians de l’aigua i de la natura en general.

objecTius · Conèixer què és un museu· Motivar la creativitat, la imaginació i l’habilitat corporal a partir de la representació i la caracterització d’una fada o un follet · Descobrir, a partir de les tradicions populars i el folklore, personatges màgics relacio-nats amb la natura· Introduir el cicle de l’aigua a partir dels personatges que apareixen a les obres del Museu. Relacionar-los amb el medi on viuen i amb la tasca que desenvolupen· Utilitzar una creació plàstica feta a l’escola per caracteritzar-se al taller i dansar con-juntament· Ser capaç de seguir les explicacions i interactuar amb l’educador-guia· Desenvolupar actituds de respecte i protecció de l’entorn natural i del patrimoni artístic

acTiviTaT prèvia a l’escola· Consulteu el material educatiu de l’activitat Dansa de fades i follets: El món de les fades i els follets a través de les col·leccions del MNAC

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> N

atur

a m

àgic

a

| Primària


2010 2011

e ucArt

144

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> N

atur

a m

àgic

a

| Primària


1

3

4La fada Goteta d’aigua· Benvinguda al grup per part de la fada Goteta d’aigua

El follet dels flautins · Ajudant de la fada Aurora, que, amb la seva música, avisa tots els éssers vius de l’arribada del dia · Els elements màgics de la natura apa-reixen en forma de plantes i flors

Els habitants del bosc · Els nans del bosc el cuiden i el netegen· Els nans tenen poders màgics que utilitzen quan algú no tracta bé la natura. · Identificació de diferents elements de la natura com ara branquillons, glans, fulles...

El bosc· Les fades, els follets i els nans del bosc màgic només són visibles per algunes persones· Els elements màgics de la natura apareixen represen-tats per arbres, fulles i gespa, i l’aigua, per la boira grisa i misteriosa

La fada Aurora i els seus ajudants

· El vent Zèfir, el follet de la Rosada, el follet del Dia, el follet de la Nit i la fada Adormida· Els elements màgics de la natura apareixen

en forma de núvols, flors, petxines i un ratpenat, i

l’aigua, en estat líquid i gasós

Les fades d’aigua· La ninfa Alada, una fada d’aigua que viu en un llac· Identificació de diferents elements de la natura: les flors del llac, el sol i els seus raigs...

5

2



http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=da01a9ad9cb1c15a19eb6f8e0d7dee81c1a140d9c7030ceb21cf9c381b066bc0?inventoryNumber=046514-D





2010 2011

e ucArt

145

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> N

atur

a m

àgic

a

| Primària

6 Les fades del llac · Aquests éssers fantàstics són fades de nit i dansen fins que surt el sol· La natura apareix representada pels salzes frondosos, la lluna sobre el llac i els lliris que creixen a la vora

Els minairons i les fades del jardí· Els minairons, els follets de les cases i els mo-bles que viuen als canonets de les agulles · Identificació d’espiadimonis, roses, fulles...

(A vegades aquesta part no es veu amb els nens més petits però la podeu treballar a l’escola a partir del material educatiu)

7· Disfressarem els infants amb alguns dels atributs d’aquests perso-natges (varetes, corones, ales..), que haureu elaborat prèviament a l’escola. Caracteritzats com a fades i follets ballareu una dansa que enllaça els moviments que han anat sorgint durant la visita a les sales.

acTiviTaT de Taller

proposTes per fer a l’escola· Consulteu el material educatiu de l’activitat Dansa de fades i follets: El món de les fades i els follets a través de les col·leccions del MNAC



Material de suport específic: material educatiu Dansa de fades i follets: El món de les fades i els follets a través de les col·leccions del MNAC, en format CD inclòs en el preu de l’activitat.

Dossier Dansa follets i fades: www.mnac.cat/doc/lan_001/Dansa%20de%20fades%20i%20follets.pdf

Presentacions i jornades de formació: Data: 16 d’octubre 2010, de 10 a 14 hFormadora: Elena Garrabou






2010 2011

e ucArt

146

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> N

atur

a m

àgic

a

| Primària


2. Arcadi Mas i Fondevila, Nen pompeià, 1879

3. Antoni Caba, El triomf del dia sobre la nit precedit de l’aurora, 1882

4. Joaquim Vancells, Febrer: paisatge, 1891

Apel·les Mestres, Nova primavera, 1905


6. Joan Brull, El somni, cap a 1905

7. Gaspar Homar, Dansa de les fades, cap a 1902

Gaspar Homar, Llum de sostre amb libèl·lules, cap a 1906

Gaspar Homar, tauleta de nit, cap a 1900-1904

1 2

3

456

7

Imprimir itinerari


2010 2011


Modernisme,un art total

Tipologia activitat

Visita taller

Nivells recomanatsEducació Primària (cicle inicial, mitjà i superior), Educació Secundària Obligatòria

Durada 3 h



147

descripció de l’acTiviTaTLa natura esdevé una font d’inspiració per als artistes modernistes, que van crear

un art que abasta aspectes tan diversos com l’arquitectura, la música, les arts plàsti-ques, les arts gràfiques i les arts decoratives i industrials. Aquesta activitat us proposa d’acostar-vos a aquest estil artístic a partir de la observació de les obres i la realització d’una proposta plàstica que consisteix a fer el retrat d’una dona modernista utilitzant la tècnica del collage a partir d’imatges d’elements naturals i modernistes.

objecTius · Conèixer les principals característiques de l’art modernista· Estudiar les pintures, escultures i objectes modernistes com a expressió d’una mentalitat· Conèixer diverses tècniques artístiques i oficis tradicionals de l’època del modernisme· Aproximar-nos a fets i persones rellevants de l’art modernista català· Analitzar les característiques formals d’algunes obres· Descobrir el valor de l’obra d’art com a testimoni i document de la història

acTiviTaT prèvia a l’escola· Feu-vos preguntes sobre què us interessa saber de les obres que vindreu a veure al Museu· Conegueu la biografia dels autors· Investigueu sobre el context històric en què es van produir les obres · Investigueu si hi ha alguna casa, espai modernista que sigui proper a l’escola i que pugueu visitar· Feu una mica de recerca sobre les característiques de l’arquitectura modernista i algun dels seus noms més destacats

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> M

oder

nism

e

| Primària i ESO


2010 2011

e ucArt

148

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> M

oder

nism

e

| Primària i ESO


La ciutat i la modernitat· La ciutat de finals del segle xix

· La relació entre àmbit urbà i modernitat· La relació dels artistes amb la ciutat

Qui eren els artistes modernistes· Alguns dels protagonistes d’aquest movi-ment a partir dels seus retrats i autoretrats · Els vincles d’amistat que es van establir entre ells· Què entenem quan parlem de modernitat?

La influència de Rodin a l’art català· La influència que exercí Rodin en l’escultura catalana de principis del segle xx

· Per què va ser un escultor trencador· La força expressiva del cos humà

1

2

3

Un nou llenguatge· El realisme del cos i el simbolisme de les expressions· Com es representa el patiment i el contrast entre vellesa i joventut· Les mirades d’aquests dos personat-ges, de què parlen?

El sentiment a través del cos· Resseguiment amb la mirada les línies ondulades d’aquest cos ajagut· Trets de l’escultura modernista com ara l’esfumat o els cabells d’aigua· El tipus de dona que es representa i l’actitud del seu cos

4

5










2010 2011

e ucArt

149

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> M

oder

nism

e

| Primària i ESO

Artistes i icones de la modernitat· Les relacions d’amistat i col·laboració que hi va haver entre els ar-tistes i intel·lectuals catalans· Els Quatre Gats, un local emblemàtic de Barcelona· Alguns símbols de la modernitat: l’esport, l’automòbil

París, centre de la modernitat· El paper de la dona de fa cent anys· París, aglutinador de la modernitat, centre artístic i teló de fons de la pintura de principis del segle xx

· La fugacitat del temps, la pintura que copsa una instantània, una impressió

La inspiració i la matèria· La lluita de l’escultor amb la inspiració per assolir la idea· La barreja de materials escultòrics i el tractament de les dues figures· La dona com a musa inspiradora

86

7

9 La dona moderna· La relació entre artistes i models· L’educació que rebien les dones· El context domèstic en el qual es retrata a la dona








2010 2011

e ucArt

150

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> M

oder

nism

e

| Primària i ESO

10 12

La natura com a referent· Els elements de la natura com a font d’inspiració en les arts decoratives· La simplificació de les formes, la geometritza-ció, la simplificació, etc.

Un art total· L’arquitectura mo-dernista integra totes les arts· Contraposició entre les nocions d’artesania i d’art· La decoració del saló d’una casa modernista de Barcelona

La dona fada· L’atracció dels pintors pel tema de les fades, les nimfes, els personatges eteris· La dona i la seva relació amb el paisatge

13

14 La recerca creadora d’ Antoni Gaudí· La diversitat de materials i oficis amb els quals va treballar Antoni Gaudí, a banda de l’arquitectura· La relació forma-funcionalitat· Un artista preocupat per cadascun dels aspectes de les seves obres

La dona a la publicitat· Les dones com a protagonistes dels car-tells modernistes· El cartell com a mitjà publicitari i signe de la modernitat· La simbologia de la figura femenina en la publicitat

11










2010 2011

e ucArt

151

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> M

oder

nism

e

| Primària i ESO

acTiviTaT de Taller

· Us proposem de representar una dona després d’haver parlat dels models de dona que apareixen a les pintures i escultures modernis-tes. Ho fareu en un gran format i amb la tècnica del collage. Treba-llareu a partir de fragments d’imatges amb referents de la natura amb els quals haureu d’anar construint la vostra dona modernista.El taller a més, es fa en un dels espais emblemàtics del Museu, la Sala Oval.

proposTes per fer a l’escola· Exposeu a l’escola les vostres dones modernistes, els hi poseu un títol i feu una petita descripció del personatge. Penseu on i com les col·locareu· Per què no utilitzeu la mateixa tècnica per representar altres personatges?· Visiteu algun espai modernista proper. Endueu-vos llapis i paper i feu esbossos d’allò que us cridi l’atenció. Comenceu fixant-vos en la façana!· Desenvolupeu la idea de la natura com a referent: treballeu a partir d’un element natural (branques, petxines, fulles, flors, etc.) i dissenyeu després un moble per a l’escola

· Després d’haver vist com són els interiors de les cases moder-nistes, feu un treball sobre l’interior de casa vostra, els tipus de mobiliari, els motius dels elements decoratius, etc.· Feu un debat a l’escola sobre arquetips de dones que us puguin ser properes (entrevistes a les mestres, les mares, les àvies), com es comparen als modernistes?



Propostes educatives per conèixer un dels edificis moder-nistes més coneguts, la Pedrera d’Antoni Gaudí: http://www.lapedreraeducacio.org/flash.htm

Per saber-ne més:aa.dd., El modernisme a les col.leccions del MNAC, Barcelona, 2009.



ràfoLs, J.F., Modernisme i modernistes, Barcelona, 1982



2010 2011

e ucArt

152

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> M

oder

nism

e

| Primària i ESO

Planta primera

0

1381012

131465

24911 7




Ramon Casas, Retrat de Pablo Picasso, cap a 1900

Ramon Casas, Quatre Gats, 1900









Santiago Rusiñol, Figura femenina, 1894

Santiago Rusiñol, Una romança, 1894


11. Aleardo Villa, Cigarrillos de París, 1901

Alphonse-Maria Mucha, Nestlé’s Food, 1897

Alexandre de Riquer, Mosaicos Escofet-Tejera y CA, 1900


13. Gaspar Homar, Cadira, cap a 1891

Joan Busquets, Vitrina, 1907

Josep Puig i Cadafalch, Llum de sostre amb motius vegetals, cap a 1900

14. Antoni Gaudí, Cadira, cap a 1904-1906

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

’hor

a bl

ava

| Primària i ESO

L’hora blava: Santiago Rusiñol,

de la pintura al teatre

Tipologia activitat

Visita taller

Nivells recomanatsEducació Primària (cicles inicial, mitjà i superior) i Secundària Obligatòria (primer i segon cicle)

Durada 3 h



153

propòsiT de l’acTiviTaTDe la mà de Rusiñol, pintor i literat, i de la seva maleta viatjarem de la llum de Sitges

a la boira de París i ens endinsarem en un món de patis blaus i teatres de joguina.Durant la visita descobrirem trets de la personalitat, la vida i l’obra de Santiago Rusi-

ñol a través del que porta a la maleta i de les obres de la col·lecció. Al taller experimen-tarem pintant i construint l’escenografia d’un teatrí de cartró on es representa l’obra El pati blau, escrita pel mateix pintor.

objecTius · Comentar i relacionar trets de la personalitat i l’obra de Rusiñol com a pintor i drama-turg a través de la col·lecció permanent del Museu· Emprar recursos com la música i els objectes per introduir els alumnes a l’època i l’entorn de l’artista· Analitzar maneres diferents de mirar una obra d’art · Establir vincles entre la biografia i l’obra pictòrica i literària de Rusiñol· Experimentar com treballa un artista· Valorar actituds com ara la constància i la tenacitat en el treball

acTiviTaT prèvia a l’escola· Feu-vos preguntes sobre què us interessa saber respecte de les obres que vindreu a veure al Museu· Comenceu a investigar sobre la biografia de Rusiñol· Investigueu sobre el context històric en què es van produir les obres · Comenceu a conèixer el personatge. Pot ser interessant presentar-lo a través del mo-nograma que va utilitzar, des del 1896 i com a marca d’autor literari, en totes les seves edicions. En aquest dibuix es presenta com a pintor (amb la paleta), escriptor (amb el tinter i la ploma) i col·leccionista (amb el drac de ferro forjat). Podeu intentar que els alumnes identifiquin cadascun d’aquests elements i que n’entenguin el concepte. Després els podeu proposar que pensin i dibuixin el seu propi monograma.

| Primària i ESO


2010 2011

e ucArt

154

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

’hor

a bl

ava

| Primària i ESO


1

2

Qui era Santiago Rusiñol? · A què es va dedicar durant la seva vida? Com era la seva família? Què li agradava més: pintar o escriure? A quins llocs va viure?· La maleta, símbol del viatger incansable que va ser Rusiñol i algun dels objectes que hi portaria, ens serviran per començar a conèixer el personatge

L’ombra del viatger· La relació de Rusi-ñol amb Sitges i la llum del Mediterrani · El plein air, una nova manera d’enfrontar-se al paisatge, el pintor surt de l’estudi· Rusiñol, el viatger inquiet. Comencem a fer camí

Ramon Casas, el gran amic· L’amistat que va unir els dos pintors va ser molt fructífera i els va portar a París en diverses ocasions· La vocació de pintor de Casas ja des de la infantesa· El cercle d’intel·lectuals a París

París, centre artístic· La importància de l’arribada a París en les trajectòries de Casas i Rusiñol· Un quadre que va suposar una revolució· El barri de Montmartre a París, un dels telons de fons de la modernitat

Conèixer Santiago Rusiñol i el seu cercle d’amics· Rusiñol a partir del retrat del seu millor amic i descobriment de la relació entre dos dels noms més reconeguts del mo-dernisme, Rusiñol i Casas· Els retrats mutus entre amics· La burgesia i la bohèmia

4

5

3








2010 2011

e ucArt

155

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

’hor

a bl

ava

| Primària i ESO

6

7

9

El Moulin de la Galette· El parc del Moulin de la Galette al barri de Montmartre, paisatge fona-mental dels catalans a París· Un altre amic del cercle de Rusiñol, Miquel Utrillo· El tema del retrat i de l’espai on es retrata

L’altre espai de Rusiñol, Sitges· Sitges i la seva llum, un dels espai importants per a Rusiñol· La composició de l’escena per descomposar-la en plans i parlar de perspectiva· Els patis sitgetans i el paper que van tenir en l’obra de Rusiñol

Presències i absències· L’autoretrat de Rusiñol al mirall i recerca dels referents· Les actituds dels personatges· Allò que no apareix a l’escena

El pati blau· El cicle literari, pictòric i teatral d’El pati blau· La passió de Rusiñol pels patis i els jardins com a espais de silenci i temes de la seva obra· Passejada per aquest pati blau per copsar-ne la llum

Retrat de la vida íntima· L’etapa de Rusiñol al Quai de Bourbon, un barri senyo-rial de París, i la relació entre models i artistes · Els colors, la pinzellada i el to d’aquestes obres· La música d’Erik Satie, porta d’entrada a la pintura i als sentiments que retraten aquests espais

8 10








2010 2011

e ucArt

156

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

’hor

a bl

ava

| Primària i ESO

Per a Primària· Desenvoluparem un treball plàstic que ens permeti abordar les dues disciplines que convergeixen a El pati blau: pintura i teatre, a partir de la idea del teatrí de joguina que apareixerà durant l’itinerari a través de la figura de la filla de Rusiñol, Maria. Experi-mentarem amb el color, buscarem tons, matisos i textures del blau perquè pugueu construir després una escenografia a petita escala per al vostre teatre de joguina.

acTiviTaT de Taller

Per a Secundària· Treballarem conceptes espacials i pictòrics amb l’objectiu de crear una escenografia per a l’obra de teatre El pati blau de Santiago Rusiñol.· Començarem amb l’experimentació amb el color per trobar mati-sos, provar eines noves, etc. Realitzarem les bambolines d’una ma-queta, pas previ per a una escenografia real. El fet teatral promou el treball en equip i l’ús de llenguatges diferents, és per això que pot ser un punt de partida per a un treball més extens a l’escola, que és un dels objectius de la proposta.


2010 2011

e ucArt

157

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

’hor

a bl

ava

| Primària i ESO

proposTes per fer a l’escolaTeniu tota aquesta informació desenvolupada al PDF del dossier educatiu

Per a Primària· Munteu el teatrí de joguina i acabeu de pintar les bambolines.· Afegiu-hi altres elements tridimensionals que apareixen a l’acotació per a l’escenografia.· Creeu els figurins i després feu els personatges per al teatrí.· Disfresseu-vos dels personatges de l’obra, munteu una petita representació.· Reutilitzeu el teatrí i l’escenografia per a una història pensada per vosaltres mateixos.· Feu ús del teatrí, il·lumineu-lo, poseu música a la vostra represen-tació, jugueu amb els personatges, etc.· Investigueu sobre els jocs als quals jugaven els nens i les nenes de fa cent anys.

Per a Secundària· Munteu i poseu en escena l’obra de teatre El pati blau, trieu una de les maquetes i porteu-la a escala real.· Distribuïu-vos les tasques per equips de treball: els actors, els encarregats de l’escenografia, el director, els tècnics d’il·luminació i de so i els figurinistes.· Treballeu el tema de la perspectiva a partir de la maqueta feta al Museu.· Feu un treball de recerca sobre el tema de l’escenografia, com ha canviat des de fa un segle. Per què no feu una versió contemporà-nia d’El pati blau? · Documenteu-vos sobre el tema dels patis, compareu els que us queden més a prop amb els d’altres cultures



Web sobre la vida i l’obra literària de Santiago Rusiñol:www.escriptors.cat/autors/rusinols

Web sobre Santiago Rusiñol en commemoració de l’any Rusiñol (2007): www.rusinolsitges.com/santiago-rusinol.html

Informació sobre Els Quatre Gats: www.webpersonal.net/romeu/los4gats.htm

Material de suport específic: dossier educatiu per a Primària i Secundària: www.mnac.cat/doc/lan_001/hora%20blava_Santiago%20R.pdfL’HORA BLAVA. Santiago Rusiñol a través de les col·leccions del MNAC

Presentacions i jornades de formació: Data: 2 d’octubre de 10 a 14 hFormadores: Sandra Figueras i Esther Fuertes


2010 2011

e ucArt

158

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> L

’hor

a bl

ava

| Primària i ESO


2. Santiago Rusiñol, Creu de terme, cap a 1891-1892

3. Ramon Casas, Retrat de Santiago Rusiñol, 1900

Ramon Casas, Autoretrat, 1908

Santiago Rusiñol, Retrat de l’escultor Carles Mani i del pintor Pere Ferran, 1895



6. Santiago Rusiñol, Retrat de Miquel Utrillo, 1890-1891

7. Santiago Rusiñol, Interior de Sitges, cap a 1894

8. Santiago Rusiñol, Una romança, 1894

Santiago Rusiñol, Novel·la romàntica, 1894


10. Santiago Rusiñol, Pati blau. Arenys de Munt, 1913

2

1

346

78910

5

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt | ESO i Batxillerat

Del realisme a l’abstracció

Tipologia activitat

Visita taller


Durada 3 h



159

propòsiT de l’acTiviTaT Farem un recorregut per la historia de l’escultura dels segles xix i xx. Seguint com a fil conductor la representació de la figura humana, veurem l’evolució de l’ideal neoclàssic a l’abstracció de l’avantguarda. Descobrirem materials i tècniques i aprendrem a observar i analitzar els recursos plàstics que han generat els escultors en la recerca de la tercera dimensió. Al taller reproduirem el procés creatiu de l’artista tot desenvolupant un petit projecte tridimensional amb el retrat simbòlic com a tema.

objecTius · Aprendre a interpretar una escultura des de diferents punts de vista: plàstic, icono-gràfic, històric· Definir les característiques i tipologies de l’escultura a partir d’exemples concrets· Conèixer les principals tècniques, eines i materials presents a la col·lecció d’escultura moderna· Descobrir la varietat de formes que adopta la representació de la figura humana en escultura. De l’ideal neoclàssic a l’abstracció de l’avantguarda· Experimentar amb materials diversos i assajar procediments per aconseguir volum· Realitzar un projecte volumètric

acTiviTaT prèvia a l’escola· Investigueu sobre les diferents maneres en què l’escultura ha representat la figura humana des de l’antiguitat fins al món contemporani. · Plantegeu-vos preguntes i discutiu: De quina manera s’ha representat el cos femení al llarg de la història? I el masculí ? A què responen els diferents models de bellesa? · Sobre el llenguatge de l’escultura: Coneixeu algun escultor? Sabeu com treballa? Qui-nes diferències presenta l’art de l’escultura en relació amb la pintura?· Intentem adjectivar una escultura... sabeu la diferència entre una escultura figurativa o realista i una altra d’abstracta? · Sabeu què és una instal·lació? · Sabríeu identificar un bust, un tors, un relleu...? · Si voleu pujar a peu des de la plaça d’Espanya fins al MNAC trobareu un munt d’escultures: de volum rodó, relleus, escultures aplicades a l’arquitectura, fonts... si en-treu al web www.bcn.es/publicacions/Bcn_escultures/info/capitulo5.html podreu trobar informació sobre els temes, els artistes i el context històric en què van ser realitzades i anar-les veient mentre pugeu.

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> D

el r

ealis

me

a l’a

bstr

acci

ó

| ESO i Batxillerat


2010 2011

e ucArt

160

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> D

el r

ealis

me

a l’a

bstr

acci

ó

| ESO i Batxillerat


1

2

3

Com es mira una escultura? · L’escultura de volum rodó. La multiplicitat de punts de vista. La temàtica històrica i mitològica. La idealització de la figura humana en el neoclassicisme

El cos fragmentat. De la bellesa ideal neoclàssica al retrat realista· La tècnica de la fosa en bronze i el con-cepte de bust i de retrat realista

El realisme en la representació de la figura humana · La tècnica del modelat . L’esbós en fang. Els/les models · L’estudi ana-tòmic i el cànon de representació. L’expressivitat a través de les línies del cos

4

· La tècnica de la talla en pedra. L’expressió dels sentiments· L’aportació de Rodin i la seva influència en l’escultura catalana de prin-cipis del segle xx. La força expressiva del cos humà

Quan la figura humana representa una idea· Les formes del modernisme i del simbolisme· La deformació i la desproporció de la figura humana com a recurs expressiu

http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=5d0a13bb76d17dc1b46ff2a2f5ab14ea96f5f9da58d4861e0ddf477e95e69514?inventoryNumber=010002-000







http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=7016151e0a404e4704c28679bdb996af58500eba865014feca758738ed0e0d0b?inventoryNumber=010681-000




2010 2011

e ucArt

161

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> D

el r

ealis

me

a l’a

bstr

acci

ó

| ESO i Batxillerat

5

6

La figura humana en relleu· Comparació entre les escultures de volum rodó que hem vist fins ara i aquests dos relleus

Cap a l’abstracció. Quan el buit forma part de l’escultura· La innovació de l’avantguarda en l’ús dels materials, les tècniques i les formes de representació

· El cos humà metamorfosejat. El monstre com a recurs expressiu

· La Montserrat com a símbol. Descobrim el pro-cés creatiu de l’escultor

7 Retrats simbòlics· Retratar a través dels objectes. Les for-mes del surrealisme








2010 2011

e ucArt

162

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> D

el r

ealis

me

a l’a

bstr

acci

ó

| ESO i Batxillerat

· A partir de la idea de retrat simbòlic que hem anat trobant, al final del recorregut farem un petit taller de creació per parelles.· Prenent com a motivació l’entrevista a un company de classe, farem un projecte volumètric que haurà de reflectir en la tria de materials i de formes algun dels aspectes destacats de la persona que hem entrevistat. Com a conclusió posarem en comú el treball realitzat.

proposTes per fer a l’escola· Aprofundiu en els elements del llenguatge escultòric. A partir del que heu vist al Museu i de l’observació d’un exemple proper feu un llistat d’elements que es poden observar en una escultura (multiplicitat de punts de vista, material, lloc d’ubicació, la relació amb l’espai públic i els ciutadans, les formes que presenta...)· En grups petits feu una recerca sobre les escultures del barri. Cada grup pot triar-ne una i fer una aplicació dels elements que heu descobert en l’exercici anterior en un reportatge fotogràfic o un vídeo (documental o creatiu) sobre l’escultura escollida. Presen-teu els treballs a la classe.· Creació d’un projecte escultòric col·lectiu. De la mateixa manera que heu fet un retrat simbòlic d’un company al Museu, podríeu fer una escultura que representés de manera simbòlica al vostre grup classe? Quin podria ser el procés de treball per aconseguir-ho? Quin contingut? Quins materials?...· Visiteu el taller d’algun escultor.



Us recomanem el web:www.bcn.es/publicacions/Bcn_escultures/info/capitulo5.htmlTrobareu moltes altres adreces més al dossier educatiu Juli González.

Material de suport específic: Dossier Juli González: www.mnac.cat/doc/lan_001/dossier_juli_gonzalez.pdf

Dossier El surrealisme:http://www.mnac.cat/doc/lan_001/El%20Surrealisme.pdf

Dossier L’ojecte surrealista:www.mnac.cat/doc/lan_001/Objecte%20Surrealista.pdf


8 Com a conclusió · Comparació entre la primera peça del recorregut, la Lucrècia de Damià Campeny, i aquesta dona asseguda de Juli González

acTiviTaT de Taller



2010 2011

e ucArt

163

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> D

el r

ealis

me

a l’a

bstr

acci

ó

| ESO i Batxillerat



Damià Campeny, La mort de Cleòpa-tra, 1804

2. Vicenzo Gemito, Cap de Fortuny, 1874

3. Agapit Vallmitjana, Estudi per al retrat de la reina Isabel II presentant el príncep Alfons, 1860

Rossend Nobas, Torero ferit, 1871

Miquel Blay, Els primers freds, 1892

Auguste Rodin, L’edat de bronze, 1876


Josep Llimona, Desconsol, 1907

Carles Mani, Els degenerats, 1891-1904

5. Enric Casanovas, La Joventut i l’Amor, 1914

Manolo Hugué, La bacant, 1934



Juli Gonzàlez, Cap de Montserrat cridant, cap a 1942

Juli González , Home cactus I, 1939

8. Juli González , Dona asseguda II, cap a 1935-1936

1

76

75

5

4

8

4 43

2

3

3

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> I

tiner

ari d

e Se

lect

ivita

t

| | Batxillerat

Itinerari de Selectivitat

(art romànic, art gòtic,

art modern)

Tipologia activitat

Visita comentada


Durada 1 h 30 min



164

propòsiT de l’acTiviTaTA traves de les col·leccions permanents de romànic, gòtic i d’art dels segles xix i xx,

els estudiants que es preparen per a les Proves d’Accés a la Universitat podran conèixer, gaudir i aprofundir en algunes de les obres que han estat seleccionades per a aquestes proves. Aquest itinerari es completa amb altres peces que donen una visió àmplia dels continguts, tot incidint en la contextualització del moment històric i de la història dels estils.

objecTius · Conèixer de primera mà les obres incloses en el llistat de les proves de Selectivitat que es troben al Museu· Esquematitzar una sèrie de pautes bàsiques d’anàlisi i interpretació d’obres d’art· Descobrir i definir les característiques formals, estilístiques i de funció de les obres que analitzem· Conèixer el context històric, artístic i social en què es van generar les obres· Seguir un esquema d’anàlisi i saber aplicar-lo al comentari de les obres del recorregut

acTiviTaT prèvia a l’escola· Feu un resum o esquematitzeu el procediment que s’ha de seguir per comentar una obra pictòrica o escultòrica:

a) Situeu l’obra triada en el temps i relacioneu-la breument amb el context històric, artístic i social corresponentb) Investigueu a quin estil pertany l’obra que heu triat i descriviu els elements més importants d’aquest estilc) Identifiqueu i comenteu la iconografia de l’obra que heu triat i resumiu-ne el significat i la funció

| | Batxillerat



2010 2011

e ucArt

165

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> I

tiner

ari d

e Se

lect

ivita

t

| | Batxillerat

iTinerari per les sales. (La selecció d’obres es farà segons les que es programin per a l’examen de les PAAU)

1

2

3

4arT roMànic

Absis de Sant Climent de Taüll· Estructura compositiva en regis-tres i predomini de la simetria · Utilització de colors purs i predomini de la línia en la com-posició · Tècnica de la pintura al fresc i arrencament i traspàs de les pintures murals· Escenificació simbòlica de l’Apocalipsi de Sant Joan· Influències bizantinitzants, de les miniatures mossàrabs i en l’escultura dels timpans de Mois-sac o de VézelayFunció didàctica de les imatges

Majestat Batlló· El Crist en Majestat· Predomini de la simetria compositiva i de l’antinaturalisme· La policromia original· Origen oriental de la seva iconografia· Funció devocional i propagandística

arT gòTic

Mare de Déu de Sallent de Sanahuja· Composició dominada per l’equilibri i per l’harmonia de les seves proporcions· Expressió dolça i bellesa serena· Síntesi de la influència de França i Itàlia· Evolució del sentiment religiós cap a una tendència a la humanització

Frontal d’altar d’Avià· Pintura sobre taula· Tècnica de la pintura al tremp d’ou i colradura· Gran preocupació pel dibuix i l’anatomia dels personatges· Composició a partir de masses de color molt brillants· Hieratisme més humanitzat· Vida de Maria i el Nen Jesús· Funció decorativa de l’altar

Lluís Dalmau, Mare de Déu dels Consellers· Valor documental històric de la taula· Predomini del color sobre el dibuix, característica de la pintura gòtica del segle xv

· Composició simètrica· Iconografia: Mare de Déu i el Nen, santa Eulàlia, sant Andreu, els cinc consellers del Consell de Cent, àngels cantors· Aparició del paisatge i importància de l’element arquitectònic· Influència de la pintura flamenca· Encàrrec del Consell de Cent per decorar la capella de la Casa de la Ciutat

5







2010 2011

e ucArt

166

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> I

tiner

ari d

e Se

lect

ivita

t

| | Batxillerat

6

7

8

10

arT Modern

Marià Fortuny, La vicaria· Temàtica costumista· Gran atenció als detalls dels vestits i a la decoració de la sala· Predomini de la llibertat de pinzellada i del preciosisme· Asimetria en la composició · Pintura preciosista de gran èxit a la França de finals segle xix

· La funció d’aquest tipus d’obres: la decoració de la llar d’un burgès adinerat

Joaquim Sunyer, Tres nus al bosc· Obra que se situa en el corrent noucen-tista català · Recerca de la co-munió entre la dona i la natura· Tendència al monocromatisme que comparteix amb l’obra de Cézanne· La línia com a constructora de la figura, classicisme en la composició

Josep Llimona, El Desconsol· Escultura a cavall del modernis-me i el simbolisme· Contrast en la manera de treba-llar els braços i les cames del tors de la figura les mans i sobretot el cabell· Presentada a la cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona de 1907, premi d’honor

Miquel Blay, Els primers freds· Obra primerenca de Miquel Blay · Indicis del simbolisme en escultura en les formes esfumades dels cossos i en els estats d’ànim dels personatges· Influència de l’obra Èdip a Colonna d’Henri Chapu, mestre de Blay· Presentada a l’Exposició Nacional de Madrid de 1892, primera medalla· El paper cultural de la Mancomunitat

Juli González, Cap de la Montserrat cridant· Juli González, introductor de materials com el ferro i la soldadura autògena a l’escultura del segle xx

· Representació del poble davant els horrors de la Guerra· Obra inacabada d’una escultura sencera de la qual es conserven els dibuixos · Juli González va presentar l’escultura La Montser- rat al Pavelló Espanyol de l’Exposició Universal del 1937 a París

9







2010 2011

e ucArt

167

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> I

tiner

ari d

e Se

lect

ivita

t

| | Batxillerat

proposTes per fer a l’escola· Escolliu una pintura i una escultura de l’itinerari i completeu la fitxa amb la informació que haureu recollit durant la vostra visita i la que podreu trobar en els llibres i a les col·leccions on-line del Museu http://art.mnac.cat seguint el següent esquema:

Documentació general de l’obra: Títol Autor Cronologia Tècnica Material Tipologia Localització actual TemaAnàlisi formal: Composició Estil Interpretació: Contingut i significació Funció





2010 2011

e ucArt

168

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> I

tiner

ari d

e Se

lect

ivita

t

| | Batxillerat


1. Mestre de Taüll, Pintures sant Climent de Taüll, cap a 1123


3. Anònim, Frontal d’Avià, cap a 1200

4. Anònim, Mare de Déu de Sallent de Sanahuja, segona meitat del segle xiv

5. Lluís Dalmau, Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445

1

32 5

4

Planta baixa

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

169

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> I

tiner

ari d

e Se

lect

ivita

t

| | Batxillerat





9. Joaquim Sunyer, Tres nus al bosc, 1913

10. Juli González, Cap de la Montserrat cridant, cap a 1942

Planta primera

6

789

10

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt | | Batxillerat

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> 1

.000

any

s d’

art

1.000 anysd’art

Tipologia activitat

Visita comentada


Durada 2 h



170

propòsiT de l’acTiviTaTFer una aproximació al Museu i a les seves col·leccions, una passejada en el temps,

des de l’edat mitjana fins a la primera meitat del segle xx, a partir d’una selecció d’obres de totes les disciplines artístiques.

Un tast de pintura, escultura, dibuix i objectes d’arts decoratives per mostrar les possi-bilitats de gaudi d’aquest patrimoni cultural.

objecTius · Descobrir les col·leccions del Museu a partir d’una selecció de les seves obres més paradigmàtiques de cadascuna de les col·leccions: art romànic, gòtic, del Renaixement i barroc, d’art modern i del Gabinet de Dibuixos i Gravats· Conèixer els orígens i la configuració de les col·leccions del MNAC · Conèixer els principals espais i serveis que ofereix el Museu als seus visitants· Viure el Museu com un espai de trobada i d’intercanvi

acTiviTaT prèvia a l’escola· Quin tipus d’informació històrica podem extreure d’una obra d’art? · El context històric ens parla d’una obra o l’obra ens parla del context en què va ser creada?· Feu-vos preguntes sobre què us interessa saber de les obres que vindreu a veure al Museu· Busqueu informació de la biografia dels autors i de la història de l’edifici· Investigueu sobre el context històric en què es van produir les obres

| | Batxillerat



2010 2011

e ucArt

171

| | Batxillerat

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> 1

.000

any

s d’

art


2

Introducció· Petita introducció per posar en context les col·leccions del Museu, els personat-ges i les institucions que l’han fet possible· Els orígens del Mu-seu Nacional d’Art de Catalunya, de l’edifici i de les col·leccions

Col·lecció d’art gòtic· El context de la societat medieval: un canvi de mentalitat, noves manifestacions artístiques· La humanització dels personatges sagrats· Els estaments eclesiàstics i el paper dels comitents

1

Col·lecció d’art romànic· La col·lecció art romànic, tipus d’objectes i espe-cificitat d’aquesta col·lecció· Art religiós durant la baixa edat mitja-na, la visió de Déu · Pintura mural

3

· Escultura en fusta






2010 2011

e ucArt

172

| | Batxillerat

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> 1

.000

any

s d’

art

7

Col·lecció Thyssen-Bornemisza· La col·lecció Thyssen-Bornemisza: una visió global de l’art europeu des del gòtic fins al rococó· Un mestre del quatroccento italià, Fra Angelico

Col·lecció d’art barrocEl Segle d’Or espanyol y un dels seus mestres: Francisco de Zurbarán· La iconografia de la Mare de Déu a l’Espanya del segle xvii

Col·lecció d’art modern· La tècnica pictòrica i tra-jectòria professional de Marià Fortuny· Una escena costumista plena de detalls i personatges

6

8

Col·lecció d’art del Renaixement· De quina manera es van filtrar les influències italianes en l’art de la Península· El naturalisme, observar el món i l’home per represen-tar-lo

Llegat Cambó· La col·lecció de Francesc Cambó: pintu-ra europea del segle xiv fins a comença-ments del segle xix

· Un mestre de l’escola veneciana, Tiziano Vecellio

4

5




http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=5d0a13bb76d17dc1b46ff2a2f5ab14ea96f5f9da58d4861e0ddf477e95e69514?inventoryNumber=015893-CJT




2010 2011

e ucArt

173

| | Batxillerat

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> 1

.000

any

s d’

art

· La innovació de l’avantguarda en l’ús dels materials, les tècniques i les formes de representació· Un exemple, la Gran Ballarina de Gargallo

· El Gabinet de Dibuixos i Gravats · Un exemple: Isidre Nonell

· El retorn al classicisme dels noucentistes· El paisatge mediterrani a través dels ulls de Joaquim Sunyer

· Santiago Rusiñol, un exemple dels pintors catalans al París del tombant de segle · Les noves concep-cions de la pintura mo-dernista, la construcció de l’espai pictòric

· Josep Llimona i el Cercle Artístic de Sant Lluc, una escola d’art de Barcelona· Desconsol, una escultura emble-màtica del modernisme

· Galeria d’Arts Decoratives, la casa modernista


http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=5d0a13bb76d17dc1b46ff2a2f5ab14ea96f5f9da58d4861e0ddf477e95e69514?inventoryNumber=026875-D







2010 2011

e ucArt

174

| | Batxillerat

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> 1

.000

any

s d’

art

9

Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza· Col·lecció de pintura catalana: de Fortuny a Tàpies· Una escena paradigmàtica de la burgesia catalana d’un dels mestres de la pintura modernista: Ramon Casas

proposTes per fer a l’escola· Feu un treball de recerca per aprofundir en l’artista que us hagi agradat més de la vostra visita. Feu-ne una presentació als vostres companys· Feu un debat a classe sobre la relació que tenim amb el passat i per què és important la conservació dels objectes fets en altres èpoques· Munteu una línea del temps, busqueu fets històrics rellevants de l’època de cadascuna de les obres que heu vist durant la visita. Feu un gràfic amb aquests esdeveniments i les fotos de les obres i els seus autors· Visiteu el Museu d’Art Contemporani de Barcelona o qualsevol cen-tre d’art actual, per veure quins altres corrents s’han succeït després del període de les avantguardes. Parleu sobre com es relacionen certes obres d’art del passat amb l’art contemporani






2010 2011

e ucArt

175

| | Batxillerat

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> 1

.000

any

s d’

art


1. Sala Oval

2. Mestre de Taüll, Pintures de Sant Climent de Taüll, cap a 1123

Anònim, Majestat Batlló, mitjan segle xii

Anònim, Frontal d’altar d’Avià, cap a 1200

3. Jaume Cascalls, Cap de Crist, cap a 1352

Jaume Huguet, Retaule de sant Agustí o dels Blanquers, cap a 1466-1475

4. Pere Nunyes, Portes del Retaule de sant Eloi dels argenters, 1526-1529

Damià Forment i col·laboradors, Tres apostols (Dormició de la Mare de Déu), 1534-1537

5. Tiziano Vecellio i taller, Noia davant el mirall, posterior a 1515

6. Fra Angelico, Mare de Déu de la humilitat, cap a 1433-1435

1

3

3

22

2

5

6

4

Planta baixa

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt

176

| | Batxillerat

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> 1

.000

any

s d’

art


7. Francisco de Zurbarán, ImmaculadaConcepció, 1632


Josep Llimona, El desconsol, 1907

Santiago Rusiñol, Laboratori de la Galette, 1890-1891

Gaspar Homar, Cadira, cap a 1891

Joaquim Sunyer, Cala Forn, 1917

Pau Gargallo, La gran ballarina, 1929

Isidre Nonell, Una buscona, 1906

9. Ramon Casas, Interior a l’aire lliure, 1892

Planta primera

7

888

8

8

8

9

Imprimir itinerari


2010 2011

e ucArt | ESO i Batxillerat

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Vi

sita

com

enta

da a

les

expo

sici

ons

tem

pora

ls d

el M

NAC

Visitacomentada

a lesexposicions

temporalsdel MNAC

Tipologia activitat

Visita comentada


Durada 1 h 30 min



177

propòsiT de l’acTiviTaTLes exposicions temporals del Museu ens donen l’oportunitat de posar en diàleg les

obres de la col·lecció permanent amb les d’altres institucions o particulars, i ens perme-ten aprofundir en l’obra de certs autors o en les característiques de corrents artístics.

Les visites comentades a les exposicions temporals són una oportunitat de descobrir aspectes de l’art català i universal.

objecTius · Descobrir el valor de l’obra d’art com a testimoni i document de la història· Observar i analitzar diferents tipologies d’objectes artístics i saber desxifrar la informa-ció històrica i estètica que contenen des de perspectives diferents: iconogràfica, formal, estilística, de funció...· Saber descriure i diferenciar les principals tècniques artístiques i emprar un vocabulari acurat· Relacionar les obres de l’exposició amb les d’altres disciplines· Fomentar la idea de museu com a indret d’interès col·lectiu i personal

acTiviTaT prèvia a l’escola· Feu-vos preguntes sobre què us interessa saber de les obres que vindreu a veure al Museu· Busqueu informació de la biografia dels autors i sobre l’exposició en particular al web del Museu· Parleu de la diferència entre el que són les col·leccions permanents del Museu i el muntatge d’una exposició temporal. Parleu de com aquestes darreres ens permeten veure obres que normalment no estan al Museu, que són prestades per altres institu-cions o particulars.

| ESO i Batxillerat


2010 2011

e ucArt

178

| ESO i Batxillerat

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Vi

sita

com

enta

da a

les

expo

sici

ons

tem

pora

ls d

el M

NAC

exposicions TeMporals 2010/2011

Joia d’artista Del modernisme a les primeres avantguardesDel 26 d’octubre de 2010 al 16 de febrer de 2011

L’apropament esporàdic, però in-tens, dels artistes al món de la joieria és l’eix vertebrador d’aquesta expo-sició organitzada per l’Àrea d’Art Mo-dern del MNAC, i que aplegarà prop de 300 peces d’artistes, tant catalans com internacionals, que encapçalen les diferents tendències creatives que s’encavalquen en el fèrtil segle xx, en un arc cronològic que comprèn, fonamentalment, des del modernisme fins a les primeres avantguardes històriques.

Courbet i el realisme català (títol provisional)D’abril a juliol de 2011

Amb aquesta exposició el MNAC pretén un doble objectiu: d’una banda, presentar per primer cop a Espanya algunes de les produc-cions més rellevants de Gustave Courbet i, de l’altra, reivindicar la contribució de Ramon Martí i Alsina (1826-1894), tant a l’evolució de la pintura catalana de la segona meitat del segle xix com al seu paper protagonista en la introducció del moviment realista en l’escena artística espanyola.

La renovació que Martí Alsina va dur a terme hagués resultat inimaginable sense el contacte i l’estimulant influència de Courbet, d’aquí que l’exposició inclogui una selecció de pintures molt repre-sentativa del pintor francès que permetran comprovar, la fecunda influència que va tenir en l’entorn de la pintura catalana.

L’exposició reunirà un conjunt d’unes 80 obres entre pintures, di-buixos, estampes i fotografia, propietat de diferents col·leccions pú-bliques i privades europees, centrades en algunes de les temàtiques cultivades pels pintors de l’època, com ara el retrat, l’autoretrat, el nu o les escenes de gènere.


2010 2011

e ucArt

179

| ESO i Batxillerat

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Vi

sita

com

enta

da a

les

expo

sici

ons

tem

pora

ls d

el M

NAC suporT i recursos educaTius

Relacions curriculars: consulteu el Programa d’Activitats Escolars (PAE) editat per l’IMEB: www.bcn.cat/educacio/pae




2010 2011

e ucArt

180

| ESO i Batxillerat

educ

Art

> P

rogr

ames

> P

rofe

ssor

at i

esco

lars

> Vi

sita

com

enta

da a

les

expo

sici

ons

tem

pora

ls d

el M

NAC

Planta baixa

Sales d’exposicions temporals


1. René Lalique, Pinta, 1901

Manolo Hugué, Sivella, cap a 1903-1907

Manuel Capdevila i Ramon Sarsanedas, Fermall, c.1937

Otho Lloyd, Sense títol, anys 1930

2. Ramon Martí Alsina, La migdiada, cap a 1884

Gustave Courbet, La filadora dormida, 1853

Imprimir itinerari

Documents

Educart cat2010