Eides 17, Servidores de la Missió de Crist - Companyla de Jesús General 34

7/21/2019 Eides 17, Servidores de la Missi de Crist - Companyla de Jess General 34

1/34

1

17

SERVIDORS DE LA MISSI DE CRISTCompanyia de Jess Congregaci general 34

Decrets:

2.- Servidors de la missi de Crist

3.- La nostra missi i la justcia

4.- La nostra missi i la cultura

5.- La nostra missi i el dileg interreligis


2/34

2

DECRETS 2 A 5

La Congregaci General s lassemblea representativa de tota la Companya de

Jess. Aquesta congregaci, en la ment de sant Ignasi "es la Companyia tota entera " (P. H.Kolvenbach). Noms es reuneix per a elegir el Prepsit General (que s vitalici) o per atractar assumptes de particular mportncia per a la vida i lapostolat dels jesultes. Ladarrera, de 1995, s la 342 realitzada en 450 anys. Les conclusions del treball realitzat perla CG es recullen en decrets. La CG 34 n'ha redactat i promulgat 26.

El General, P Peter-Hans Kolvenbach, va convocar la CG 34 per a la renovaci dela Companyia en Ia seva manera de pregar, d'actuar i de viure per tal de fer front als nousreptes apostlics". La resposta a aquests reptes s'havia de realitzar mitjangant "larevitalitzaci de Vimpuls generat fa 20 anys pel Decret 4 de la CG 32" (sobre el servei dela fe i promoci de la justcia) i amb una "posada al dia de la nostra legslaci". Aquest

treball legislatiu es publicar en la nova edici de les Constitucions. Els 26 decretsresponen pienament al primer objectiu.

El conjunt dels decrets, desprs d'una introducci, es troben emmarcats pets 4 quepubliquem en aquest "Quadem", els quais explciten i formulen Ia nostra missi" enVactualtat. Tots els altres toquen aspectes ms particulars: la vida del jesuita al servei dela missi, la vida en PEsglsa, algunes dimensions i institucions de Papostolat, el govemde la Companyia. El darrer decret es una recapitulaci d'alguns aspectes significatius de lamanera de fer del jesuta. Publiquem, doncs, els quatre que creiem ms importants tambde ms inters per a persones que no pertanyen a la Companyia de Jess: Com entenem els

jesutes la participac en la missi del Crist? De quina manera el nostre servei de la fe

implica avui el treball per la justicia? Aquesta missi de fe i justca, com sImplica ambdues dimensons cabdas de Pevangelitzaci: la inculturaci i el dileg nterreligs?

La presentpublcaci es una modesta, per amicalresposta a tantespersones que enspregunten, amb inters i afecte, pel desenvolupament resultats de la CG 34.

EIDES


3/34

3

2. SERVIDORS DE LA MISSI DE CRIST

1. Com a Companyia de Jess, som servidors de la missi de Crist. En els trenta

anys que han passat des de la CC 31, i especialment en els vint a partir de la CG 32, laCompanyia ha sentit la fora del Crist Crucificat i Ressuscitat i al mateix temps la seva

prpia feblesa: ha estat per a nosaltres un temps de prova, per tamb de grcia abundant.Reconeixem i confessem les nostres moltes faltes; les grcies sn ms importants ja quevnen de Crist. Alguns companys ens han deixat per a servir al Senyor d'altres maneres;uns altres sacsejats pels esdeveniments, han vist disminuida la confiana en la qualitat de lanostra vocaci. Per tamb hem sabut reaccionar amb agilitat i ens hem anat fent unacomunitat d' "amics en el Senyor, donant-nos suport els uns als altres amb la llibertat que

proporciona. Lamor cristi, i profundament afectats per la mort dels mrtirs jesuitesd'aquest perode. Durant aquests anys, en tota la Companyia, hem estat purificats en la feque ens sost i hem ests millor la nostra missi central. El nostre servei, especialment el

dels pobres, ha aprofundit la nostra vida de fe, tant individualment com corporativament: lanostra fe s'ha fet ms pasqual, ms compassiva, ms tendra, ms evanglica en la sevasenzillesa.

2. El cos de la Companya s'ha diversificat com no ho havia fet mai, ocupat envariats ministeris, situats en cruilles de conflictes culturals, de conteses socials ieconmiques, del ressorgiment religis i de noves oportunitats per a portar la Bona Nova agent de tot el mn.

- Els jesutes d'frica estan compromesos en la construcci d'una Esglsia africanajove i vibrant, arrelada en la riquesa de les seves diferents cultures, creant nous llaos de

solidaritat entre els seus pobles i lluitant per vncer les forces mundials que tendeixen amarginar tot el continent.

- Els jesuites d'sia comparteixen lalany del pobres per la justcia i dialoguen ambaltres tradicions culturals i religioses per a posar 1'Evangeli en contacte amb la vida d'siai portar la riquesa de la cultura asitica a viure lEvangeli.

- Els jesuites de lAmrica Llatina, que es troben davant de societats d'una enormedisparitat de vida entre rics i pobres, continuen estant al costat del pobres i treballant per la

justcia del Regne, al mateix temps que contribueixen a que la veu dels pobres instrueixilEsglsia sobre LEvangeli, valent-se de la riquesa de la fe populari les cultures indgenes.

- Als antics paisos comunistes, desprs de llargs anys de persecuci i de pres per lafe, els jesultes ajuden la gent d'aqueslls pasos en la recerca d'una forma de vida autnticaen, la llibertat recentment recuperada.

- Els jesutes de lEuropa Occidental, per mitj d'una mplia garmna de ministeriseducatius, espirituals i pastorals, ajuden a mantenir la vitalitat de la fe i de les comunitatscristianes davant la indiferncia religiosa. S'esforcen tamb de diferents maneres peracompanyar i ajudar tots els qui viuen marginats de la societat.

- Els jesuites de lAmrica de Nord afronten els desafiaments de noves formes de

mancana cultural i econmica. Intenten, en estreta col.laboraci amb molts d'altres, influir


4/34

4

en les complexes estructures de la societat, all on es prenen les decisions i s'estructuren elsvalors.

Tots intenten realitzar la missi de la Companyia de manera apropiada als diversoscontextos en qu treballen. Tots tenim una mateixa missi, compartida per preveres i

germans, i moks ministeris que emprenem com a servei de Crist i de la seva tasca dereconciliar el mn amb Du.

3. LEsglsia, la missi de la qual compartim, no existeix per a ella mateixa sinper a la humanitat, proclamant lamor de Du i vessant llum sobre el do interior d'aquestamor. El seu fi s la realitzaci del Regne de Du en tota la societat humana, no solamenten la vida futura, sin tamb en la present. La missi de la Companyia s'inscriu en lamissi evangelitzadora de tota lEsglsia (1). Aquesta missi "es una realitat unitria percomplexa i es desenvolupa de diferents maneres": per mitj de les dimensions integrals d'eltestimoniatge de la vida, la prociamaci, la conversi, la inculturaci, la gnesi d'esglsieslocals, el dileg i la promoci de la justcia volguda per Du (2). Dins d'aquest marc amb el

nostre carisma, la nostra tradici i laprovaci i recolzament dels Papes durant anys, lamissi actual de la Companyia s el servei de la fe i la promoci a la societat de la 'justciaevanglica que s sens dubte com un sagrament de lamor i miscricrdia de Du"(3).

4. Quan Ignasi va ser confirmat en la seva missi a La Storta, el Pare Etern va dir aCrist: Vull que prenguis aquest com a servidor"; va ser per la voluntat del Pare que Crist,

portant la creu com a estendard de vietria, va prendre Ignasi com a servidor de la sevamissi, per a treballar amb ell sota aquesta mateixa creu fins que s'acompleixi la seva tasca.Aquesta visi confirma la crida que Crist, Rei Eternal, fa en els Exercicis Espirituals:

"Qui vulgui venir amb mi ha de ser content de menjar com jo, i aix de beure i

vestir, etc; aix mateix ha de treballar amb mi durant el dia i vigilar durant la nit, etc.;perqu aix desprs tingui part amb mi en la victria com lha tinguda en els treballs" (4).

Ignasi, i tots el cridats a aquest servei, aprenen a ser companys de fatigues ambCrist en el seu ministeri. Als Exercicis Espirituals contemplem la missi de Crist com unaresposta de la Santssima Trinitat als pecats que afligeixen la humanitat. Contemplem elFill Encarnat nascut en la pobresa, treballant de paraula i obra per a establir el Regne ifinalment patint i morint per amor a la humanitat. En la pedagogia dels Exercicis, Jess ensinvita a veure en la seva vida terrenal el model de la missi de la Companyia: predicar en

pobresa, ser lliures de lligams familiars, ser obedients a la voluntat de Du, prendre part enel seu combat contra el pecat amb una generositat total. Com a Senyor Ressuscitat, ara s

present en tots els qui sofreixen, en tots els oprimits, en tots aquells, les vides dels qualsestan destrossades pel pecat. De la mateixa manera que Ell els hi s present, nosaltrestamb volem sser-ho, solidaris i compassius. all on la famlia humana sigui ms fetamalb. La missi del jesuta, com a servei del Senyor Crucificat i Ressuscitat, es sempre

prendre part en lobra salvfica de la Creu en un mn caracteritzat encara per la crueltat i lamaldat. Com a companys de Jess, la nostra identitat es inseparable de la nostra missi.

Nadal subratlla que, per a Ignasi, encara que el Crist Ressuscitat estigui ja en la glria. perla Creu es fa present en el sofriment que hi continua havent en el mn pel qual va morir:

"Crist ha ressuscitat dentre el morts i ja no mor (Rom 6,5), per pateix encara en elsseus membres i continua portant la Creu. Per aix va poder dir a Pau "per qu em

persegueixes" (5).


5/34

5

5. Per a Sant Ignasi era elar que, de la mateixa manera que la Companyia no fouinstituda per mitjans humans, tampoc els seus ministeris poden conservar-se i augmentar-se si no sperla m omnipotent de Crist (6).

Per tant, com que rebem la nostra missi del Crist, tota la fecunditat de la

Companyia depn exclusivament de la seva grcia. Es Crist Ressuscitat qui ens crida idna forces per al seu servei sota la bandera de la Creu:

- El Crst Ressuscitat, no solament no s absent de la histria dell mn, sin que hiha iniciat una nova presncia en I'Esperit. Ara s present a tothom, homes i dones, i elsatreu cap el seu Misteri Pasqual. Continua realitzant lobra de Du: portar la salvaci, la

justcia i la reconciliaci a un mn encara esqueixat pels seus pecats.

- El Crist Ressuscitat que ens crida es el primognit d'entre eis morts, el primer demolts germans i germanes que, per rnitj del seu amor, entraran en fabraada de Du. Ells la presencia amorosa que ens cura les ferides de la crueltat i de la mort i ens assegura

que no desfiguraran per sempre ms la nostra histria humana. La seva mort a larbre de laCreu dna un fruit que continua essent "medicina per a guarir tots els pobles" (Apoc 22, 2).

- El Crist Ressuscitat compleix les promeses de Du al poble jueu i continuaconvocant tots el pobles al seu costat per a crear una humanitat nova en lEsperit, ajuntant-los tots en un sol cos vivent (Ef 2, 15-16). Totes les hostilitats humanes sn guarides enEll.

6. La missi de la Companyia brolla de la contnua experiencia del Crist Crucificati Ressuscitat que ens invita a unir-nos a Ell en la tasca de preparar el mn pei-qu el Regnede Du sigui consumat. El punt focal de la missi de Crist s la proclamaci proftica de

LEvangeli que interpel.la eis pobles en nom del Regne del seu Pare i que nosaltres hem depredicar en pobresa. La humanitat rep aquesta promesa i es condu'ida a acollir el do de Duen tota la seva plenitud: Ell ens crida a ser al bell mig d'aquesta experincia. Encara s unaexperiencia de creu, en tota la seva angoixa i amb tot el seu poder, perqu els enigmes del

pecat i de la mort encara formen part de la realitat del mn. Ens crida a "ajudar homes idones a desprendre's de la imatge deformada i confusa que tenen d'ells mateixos per adescobrir, a la llum de Du, que sn totalment semblants a Crist(7). Aix s comemprenem els nostres mnisteris airib la confianga que el Senyor ens pren, com va prendreIgnasi, com a servdors seus, no perqu siguerri forts, sino perqu ens repeteix com a SantPau: "En tens prou amb la meva gracia. En la teva feblesa actua el meu poder" (2Cor 12,5).

Les grcies que Crist ens dna7. La crida del Crist Ressuscitat a treballar amb Ell per al Regne ve sempre

acompanyada del seu poder. A la Companyia se li va donar una gracia especial quan la CG32 va formular la nostra missi avui com "el servei de la fe, del qual la promoci de la

justcia s una exigncia absoluta"(8). Aquesta descripci del punt central de la nostramissi i espiritualitat i el seu principi integrador t el seu fonament en la Frmula delInstitut que, desprs de parlar de la finalitat de la Companyia ("atendre principalment a ladefensa i propagaci de la fe, i al profit de les nimes en la vida i doctrina cristiana")

precisa un ventall d'activitats com a mediaci de lesmentat objectiu: ministeris de laparaula i ministeris de lesperit; ministeris sacramentals; catequesis de nens i analfabets.

Finalment, subratllant el lloc central que les obres de misericrdia tenen en la vida


6/34

6

cristiana, obre horitz de ministeris socials que han de fer els de la Companyia en favordels necessitats:

"I tamb que es manifesti preparat per a reconciliar els malavinguts, socrrermisericordiosament i servir els que sn a les presons o als hospitals, i a exercitar les altres

obres de caritat, segons semblar ser convenient a la glria de Du i al be com"(9).8. El comproms de la Companyia d'una vida radical de fe que s'expressa en la

promoci de la justcia per a tothom s'inspira en aquesta declaraci fundacional de la CartaApostlica de Juli 111. Hem recuperat, per a la nostra missi actual, el carcter central deltreball en solidaritat amb els pobres d'acord amb el nostre carisma ignasi. Llegim comamb nous ulls un text proftic per al nostre temps que, sota la guia d'lgnasi, va escriurePolanco a la comunitat de Pdua el 1547:

"Sn tan grans el pobres en la presncia de Du, que principalment per a ells fouenviat Crist a la terra: "Si els desvalguts sn oprimits i gemeguen els pobres, ara mateix

m'aixeco, diu el Senyor" (Ps 11,6). 1 en un altre lloc "m'ha enviat per a evangelitzar elspobres" (Lc 4, 18), com recorda Jesucrist, fent respondre a Sant Joan, "els pobres snevangelitzats" (Mi 11, 5) i tant els va preferir als rics, que Jesucrist va voler elegir tot elcol.legi dels seus apstols d'entre els pobres, i viure-hi i conversar-hi, fer-los prnceps de laseva Esglsia, constituir-los com a jutges sobre les dotze tribus d'lsrael, s a dir, de tots elsfidels. El pobres seran el seus assessors. Tan excels s I'estat dels pobres. Lamistat ambels pobres ens fa amies del Rei etern(10).

9. Ser "amics del Senyor- significa, doncs, ser "amics dels pobres"; no podemtombar-nos Wesquena quan els nostres amies estan en necessitat. Som una comunitat ensolidaritat amb els pobres precisament per lamor preferent que Crist els t. Entenem amb

ms claredat que el pecat del mn, que Crist va venir a guarir, assoleix en els nostres tempsel cim de la seva intensitat en les estructures socials que exclouen els pobres (la immensamajoria de la poblaci mundial) de la participaci en els beneficis de la creaci. Veiem quela pobresa opressiva genera una violncia sistemtica contra la dignitat d'homes, dones,nens i no-nascuts que no pot tolerar-se en el Regne volgut per Du. Aquests sn els signesdels temps que ens interpel.len perqu en adonem que "Du ha estat sempre el Du del

pobres, perqu els pobres sn la prova visible d'un fracs en lobra de la creaci(11).

10. El Papa Joan Pau II parla de les devastadores "estructures de pecat",caracteritzades precisament per L "alany de guany i la set de poder" en totes les cultures.Com que la vida de lesperit s inseparable de la relacions socials, fa una crida a creients i

no creients perqu es facin conscients de la "urgent necessitat d'un canvi en les actitudsespirituals que defineixen les relacions de cada individu amb ell mateix, amb el prosine,amb les comunitats humanes, fins i tot les ms llunyanes, i amb la natura"(12). ES unacrida que, com a jesuites compromesos a seguir lacci de lEsperit Sant en el cor hum ien el mn, no podem refusar: en la nostra vida personal i comunitria i en qualsevolapostolat que emprenguem (pastoral, aca&mic, intel.lectual, espiritual o educatiu)cercarem la plenitud del Regne, on regna la justcia i no el pecat hum. Amb paraules delPapa Joan Pan II:

Treballar per a el Regne vol dir reconixer i afavorir el dinamisme div que spresent en la histria humana i la transforma. Construir el Regne significa treballar per


7/34

7

lalliberament del mal en totes les seves formes. En resum: el Regne de Du es lamanifestaci i la realitzaci del seu designi de salvaci en tota la seva plenitud(13).

11. El nostre s un servei de la fe i de les radicals conseqncies de la fe en un mnen qu s'est fent ms fcil conformar-se amb menys que la fe i menys que la justcia.

Reconeixem, com molts dels nostres contemporanis, que sense la fe, sense una miradad'amor, el mon hum sembla massa malvat perqu Du pugui ser bo, perque' pugui existirun Du bo. Per la fe reconeix que Du actua a travs de lamor de Crist i el poder delEsperit Sant per a destruir les estructures de pecat que afligeixen els cossos i els cors delsseus fills. La nostra missi com a jesuites toca quelcom fonamental en el cor hum: eldesig de trobar Du en un mn lacerat pel pecat i de viure d'acord amb lEvangeli ambtotes les seves conseqncies. Aquest instint de viure plenament lamor de Du i aix

promoure un b hum, compartit i durador, s el que mobilitza la nostra vocaci de servirla fe i promoure la justcia del Regne de Du. Crist ens invita, a nosaltres i a tots els queservim, a moure7ns, amb la conversi del cor, de la solidaritat amb el pecat a la solidaritatamb Crist en favor de la humanitat, (14) i a promoure el Regne en tots els seus aspectes.

12. Aquesta fe en Du s inevitablement social en les seves conseqUncies, perqumira a les relacions de les persones entre elles mateixes i a I'ordre de la societat. Aviii

presenciem la desintegraci social i moral de moltes parts del mn. Quan una societat no tbase moral i espiritual, es generen conflictes ideolgics i odis que provoquen la violncianacionalista, racial, econmica i sexual. Tot aix multiplica els abusos que alimentenressentiments i conflictes i porta a fonamentalismes agressius que poden esquinqar el teixitsocial des de dintre. Llavors la societat es converteix en fcil presa del poderosos i elsmanipuladors, els demagogs i el mentiders; es converteix en mercat de corrupci social 1moral.

13. Per la fe, que mira al Regne, engendra cornunitats que contrarestenLenfrontament i la desintegraci social. De la fe brolla la justcia volguda per Du, la paude la famlia humana amb Du i dels uns amb els altres. No s la propaganda explotadora,sin la fe religiosa, que inspira el b hum i social que es troba en el Regne de Du, la que

pot portar la familia humana a transcendir la deca&ncia i el conflicte que la destrueix. Siles injustcies s'han de reconixer i resoldre, aleshores sn, les comunitats fonamentades enla caritat religiosa, la caritat del Servent Pacient, lamor desinteressat del Salvador, les quehan denfrontar-se amb lavidesa, el xovinisme i la manipulaci del poder. La comunitatque Crist ha creat amb la seva mort repta el mn a creure, actuar amb justcia, parlar ambmutu respecte sobre coses serioses, transformar els seus sistemes de relacions, prendre elsmanaments de Crist com a base de la seva vida.

Les dimensions de la nostra missiReafirmem all que es va dir en el d.2 de la CG 32: "El servei de la fe I la promoci

de la justcia no pot ser per a nosaltres un simple ministeri ms entre molts d"altres. Ha deser factor integrador de tots els nostres ministeris; i no sols Xaquests, sin de la nostra vidainterior com a individus, com a comunitats, com a fratemitat estesa per tot el mn"(15). Lafinalitat de la missi que hem rebut de Crist, tal com s presentada a la Frmula deLInstitut, s el servei de la fe (16). El principi integrador de la nostra missi s el vincleinseparable entre la fe i la promoci de la justcia del Regne. En aquesta Congregacivolem aprofundir i ampliar ms explcitament encara la conscincia que la Compariyia tde les dimensions integrals de la nostra missi assenyalades pel d. 4 de la CG 2 i que ara


8/34

8

van adquirint maduresa en la nostra experiencia i en els nostres ministeris. Hem constatatque, quan el nostres ministeris resulten ms fructuosos, aquest elements hi sn presents.

15. Feta lafirmaci central de la inseparabilitat del servei de la fe i la promoci dela justcia, el d.4 parla de la "nostra missi d'evangelitzar"(17), especialment pel dileg

amb membres d'altres tradicions religioses i latenci a la cultura, indispensable per a unapresentaci efectiva de lEvangeli. El fi de la nostra missi (el servei de la fe) i el seuprincipi integrador (la fe dirigida cap a la justcia del Regne) estan aix relacionatsdinmicament amb la proclamaci inculturada de lEvangeli i el dileg amb altrestradicions religioses com a dimensions de I'evangelitzaci. El principi integrador estn elseu influx a aquestes dimensions que, com branques d'un tronc nic, formen una matriu detrets essencials dins la nostra missi nica de servei de la fe i promoci de la justcia.

16. En la nostra experincia des de la CG 32 hem arribat a la conclusi que elnostre servei de la fe, que tendeix vers la justcia del Regne de Du, no pot pas prescindird'aquestes altres dimensions: el dileg i la inserci en la cultures. La proclamaci de

VEvangeli en un context particular ha d"afrontar les seves caracterstiques culturals,religioses i estructurals, no com un missatge que ve de fora, sin com un principi"inspirador, normatiu i unificador que (des de dins) transformi i recre aquesta cultura,originant aix una 'nova creaci(18).

17. En la nostra valoraci positiva de religions i cultures, reconeixem que totes(incls P'Occident Cristi" a travs de la seva histria), han trobat formes de tancar-se a laveritable llibertat oferta per Du. La justcia noms pot florir veritablement quan comportala transformaci de la cultura, ja que les arrels de la injustcia estan incrustades en lesactituds culturals i les estructures econmiques. El dileg entre lEvangeli i la cultura ha dedesenvolupar-se al cor mateix de la cultura. Ha de realitzar-se entre persones que es

respectin i que cerquin juntes una llibertat comuna humana i social. Aix tamb, I'Evangeliapareix amb una nova llum; el seu significat s'enriqueix, es renova i dhuc es transforma.Per mitj del dileg, el mateix Evangeli, la Paraula antiga i sempre nova, entra en les mentsi ens els cors de la famlia humana.

18. Resumint:

- no hi pot haver una proclamaci efectiva del Regne si I'Evangeli, un cop portat alcentre mateix d'una societat, no il.lumina els seus aspectes estructurals, culturalsireligiosos;

- el dileg amb altres tradicions s efectiu quan hi ha un comproms cormi detransformar la vida social i cultural dels pobles;

la transformaci de les cultures humanes requereix un dileg amb les religions queles inspiren i el corresponent comproms de transformar les condicions socials que lesestructuren;

- si la nostra fe est centrada en Du i en la seva justcia en el mn, aquesta justiciano pot realitzar-se si, al mateix temps, no es t cura de les dimensions culturals de la vidasocial i la manera com una determinada cultura es situa respecte a la transcendnciareligiosa.


9/34

9

19. Avui constatem amb claredat que:

No pot haver-hi servei de la fe sense promoure la justcia, entrar en les cultures,obrir-se a altres experincies religioses,

No pot haver-lti promoci de la justcia sense comunicar la fe, transformar lescultures, col.laborar amb altres tradicions.

No pot haver-hi inculturaci sense comunicar la fe a altres, dialogar amb altrestradicions, comprometre's arnb la justcia

No pot haver-hi dileg religis sense compartir la fe amb altres, valorar les cultures,interessar-se per la justcia.

20. A la llum del d.4 i de la nostra experincia actual, podem afirmar que la nostramissi de servei de la fe i promoci de la justicia s'ha d'eixamplar per a incloure com adimensions essencials la proclamaci de lEvangeli, el dileg i I'evangelitzaci de lacultura. Pertanyen conjuntament al nostre servei de la fe ("sense confusi, senseseparaci") perqu brollen d'una atenci obedient a all que Crist Ressuscitat est fent pera conduir el mn a la plenitud del Regne de Du. Aquestes dimensions de la nostra nicamissi desenvolupen les intuicions de les nostres darreres Congregacions Generals i lesexperincies apostliques de la Companyia en moltes parts del mn. Aqu es dna unexemple pregon i inspirat per lEsperit del sentire cum EccIesia in missione, propi de lesformes com el nostre carisma enriqueix la missi evangelitzadora de lEsglsia.

21. A la llum d'aquestes reflexions, podem dir ara de la nostra missi actual que lafe que cerca la justcia s, inseparablement, la fe que dialoga amb altres tradicions i la fe

que evangelitza la cultura.


10/34

10

3. LA NOSTRA MISSI I LA JUSTCIA

1. Com a resposta al Concili Vatic 11, la Companyia de Jess va emprendre un

itinerari de fe en comprometre's en la promoci de la justcia com a part integrant de laseva prpia missi. Aquell comproms va ser per a nosaltres un meravells regal de Du.Ens va posar en bona companyia: la del Senyor certament, per tamb la de tants amiesseus entre els pobres i tots els compromesos a favor de la justcia. Pelegrins amb ells cap alRegne, ens hem sentit colpits per llur fe, renovats per la seva esperana, transformats pelseu amor. Com a servidors de la missi del Crist, ens hem sentit enormement enriquits enobrir els nostres cors i les nostres mateixes vides als "goigs i esperances, les tristeses i lesangoixes del homes del nostre temps, especialment dels pobres i afligits"(19).

2. Ho hem fet de moltes maneres. La promoci de la justcia ha quedat integrada enels nostres ministeris, tradicionals i nous, en el treball pastoral i en els centres socials, en

leducaci d"homes i dones per als altres", en Vapostolat directe amb els pobres. Tambreconeixem que no tot ha anat b. La promoci de la justcia ha restat a vegades separadade la seva autntica font, la fe. Dogmatismes i ideologies ens han portat de vegades atractar-nos ms com a adversaris que com a companys. Ens ha faltat coratge per aconvertir-nos, nosaltres mateixos i les nostres institucions apostliques, en la mesura plenaexigida per la nostra missi de fe que busca la justcia.

3. Volem, per tant, renovar el nostre comproms en pro de la promoci de la justciacom a part integral de la nostra missi, tal com va ser formulat extensament per la CG 32 ila CG 33. Uexperincia ens ha ensenyat que la promoci de la justcia sorgeix de la nostrafe i la fa ms fonda. Per aix volem caminar vers una integraci ms plena de la promoci

de la justcia en la nostra vida de fe, en companyia dels pobres i de tants altres que viuen itrebalien per la vinguda del Regne de Du.

4. Perqu la noci de justcia que ens guia est ntimament lligada a la nostra fe. Esprofundament arrelada en les Escriptures, en la tradici eclesial i en la nostra hernciaignasiana. Transcendeix les nocions de justcia procedents d'ideologies, filosofies omoviments poltics particulars que mai no podran arribar a ser expressi adequada de la

justcia del Regne, a favor de la qual se'ns crida a lluitar al costat del nostre Company iRei(20).

Noves dimensions de la justcia

5. La promoci de la justcia t un carcter progressiu i hist6ricament evolutiusegons va afrontant les necessitats canviants d'aquest i d'aquell poble, cultura i poca. Lesdarreres Congregacions ens han cridat latenci sobre la necessitat de treballar pel canviestructural en les rees socioeconmica i poltica(21) com a dimensions importants de la

promoci de la justcia. Ens han urgit tamb a treballar per la pau i la reconciliaci a travsde la no-violncia; a treballar per posar fi a la discriminaci per motius de raa, religi,sexe, tnia o classe social; a treballar per oposar-nos a la pobresa i a la fam creixentsmentre la prosperitat material es concentra cada vegada ms en uns quants(22). Cada un denosaltres podr centrar el seu alany noms en una o una altra d'aquestes dimensions, pertotes continuen essent importants en la missi de la promoci de la justcia assumida per la

Companyia universal.


11/34

11

6. Ms recentment, hem anat adquirint una ms gran consciencia sobre altresdimensions de linters per la justcia(23). El respecte de la dignitat de la persona humanacreada a imatge de Du s latent en la creixent conscincia internacional de lmpliagamina dels drets humans. Aquests inclouen drets econmies i socials respecte a lesnecessitats bsiques de la vida i del benestar; drets individuals, com el de la llibertat de

conscincia i expressi i el de practicar i compartir la prpia fe; drets cvils i poltics, comel de participar plenament i lliurement en els processos socials; i drets relatius aldesenvolupament, la pau i un medi ambient sa. Ja que les persones i les comunitats estanentrellaades(24), hi ha importants analogies entre el drets de les persones i els de vegadesanomenatsdrets dels pobles", com sn la identitat cultural i la seva custdia i el controldel seu propi dest i recursos. La Companyia, com a cos apostlic internacional, ha detreballar amb les comunitats de solidaritat(25) en defensa d'aquests drets.

7. Al nostre temps existeix una conscincia creixent de la interdependncia de totsels pobles en una herncia comuna. La globalitzaci de leconomia i de la societat avanja aun ritme accelerat, empesa pel desenvolupament en els camps de la tecnologia, la

comunicaci i lempresa. Encara que aquest fenomen Pot comportar molts beneficis, potocasionar tamb injustcies a escala massiva: programes d'ajustament econmic i forces demercat, desentesos del seu consegent impacte social, especialment sobre els pobres;modernitzaci" homogeneitzant de cultures en formes que destrueixen cultures i valorstradicionals-, creixent desigualtat entre nacions i dins d'una mateixa naci entre ries i

pobres, entre poderosos i marginats. En justcia ens hem d'oposar a tot aix, treballant perconstruir un ordre mundial basat en una solidaritat genuna, on tothom pugui ocupar el llocal qual t dret en el banquet del Regne(26).

8. La vida humana, do de Du, ha de ser respectada des del seu comenament fins ala seva fi natural. No obstant, ens trobem cada vegada rns sumits en una "cultura de morC

que fomenta lavortament, el suicidi i Leutansia; la guerra, el terrorisme, la violncia i lapena de mort, com a mtode per a resoldre determinats problemes; el consum de drogues;tot aixb, fins i tot prescindint del drama hum de la fam, la SIDA i la pobresa. Hemd'encoratjar una "cultura de vida". Aix implica promoure alternatives realistes imoralment acceptables a Lavortament i a Leutansia; elaborar curosament el context ticde I'experimentaci mdica i lenginyeria gentica; treballar per tornar a encarrilar elsrecursos destinats a la guerra i al trfic internacional d'armes cap a les necessitats del

pobres; crear possibilitats de vida amb sentit i comproms en comptes Wanarquia idesesperaci.

9. La protecci de la integritat de la creaci s latent en el creixent inters pel medi

ambient(27). Uequilibri ecolgic i un s sostenible i equitatiu dels recursos mundials snelements importants de justcia vers totes les comunitats de la nostra actual "aldea global";i sn tamb matria de justcia vers les generacions futures que heretaran all que nosaltresels deixem. Uexplotaci desaprensiva dels recursos naturals i del medi ambient degrada laqualitat de la vida, destrueix cultures i enfonsa els pobres en la misria. Ens cal promoureactituds estratgiques que cren relacions responsables amb el medi ambient del mn quecompartim i del qual noms en som administradors.

10. La nostra experincia dels darrers decennis ha demostrat que el canvi social noconsisteix noms en la transformaci de les estructures poltiques i econmiques, perquaquestes tenen llurs arrels en valors i actituds socioculturals. El ple alliberament hum, per

al pobre i per a tots nosaltres, es basa en el desenvolupament de comunitats de solidaritat


12/34

12

tant a nivell popular i no governamental com a nivell poltic, on tots puguem col.laborartocant a aconseguir un desenvolupament plenament hum(28). Tot aix s'ha de fer en elcontext d'una interrelaci raonable i respectuosa entre diferents pobles i cultures, el mediambient i el Du que viu enmig de nosaltres.

Situacions crtiques11. Com a assemblea congregada des de tots els punts de la terra, hem presconscincia de situacions crtiques que afecten centenars de milions de persones i que, peraix6, reclamen un inters especial per part de la Companyia. No pretenem pas oferir aquuna llista exhaustiva ni tampoe desviar els nostres esforjos de les situacions Winjustciams properes a cadasc de nosaltres. Per les segents sn especialment rellevants per a laCompanyia com a cos apostlic internacional i demanen la nostra atenci urgent.

12. La marginaci de lfrica en el "nou ordre mundial' converteix tot un continenten paradigma de tots els marginats del mn. Trenta dels paisos ms pobres del mn snafricans. Dues terceres parts dels refugiats del mn sn africans. Uesclavitud, el

colonialisme i el neocolonialisme, els problemes intems com s ara les rivalitats tniques ila corrupci han fet d'aquest continent un "oce d'infortunis". Aix no obstant, hi ha tambmolta vida i un gran coratge en el poble afric: lluiten junts en la construcci d'un futur perals qui vinguin desprs. La CG 34 prega a la Companyia universal que faci tot el que pugui

per canviar Vactitud i els comportaments intemacionals respecte a frica.

13. El col.lapse recent dels sistemes totalitaris a lEuropa de LEst ha deixat darrerad'ell ruines en tots els mbits de la vida humana i social. Aquests pobles s'enfronten a ladifcil tasca de reconstruir un ordre social que permeti a tothom viure en autnticacomunitat, treballant per al b cormi, responsables de llurs propis destins. En el passat,moltes persones, inclosos els jesuites, donaren un magnfic testimoniatge de solidaritat,

fidelitat i resistncia. Ara necessiten la cooperaci i lajuda fraterna de la comunitatinternacional en el seu esfor per un futur estable i pacfic. La Companyia ha de fer tot elque pugui per ajudar-los.

14. A molts indrets del mn els pobles indgenes, aillats i relegats a papers socialsmarginals, veuen amenagats la seva identitat, llegat cultural i entom natural. Ualtres grupssocials (per exemple, els Dalits, considerats "intocables" a algunes parts de Lsiameridional) pateixen una dura discriminaci social a la societat civil i fins i tot a leclesial.La C34 convida la Companyia universal a renovar el seu comproms tradicional ambaquests pobles.

15. A moltes parts del mn, inclosos els pasos ms desenvolupats, les forceseconmiques i socials exclouen dels beneficis de la societat milions de persones. Gent enatur durant anys, joves sense cap possibilitat de trobar feina, nens del carrer explotats iabandonats a la seva sort, vells sols i sense protecci social, ex-reclusos, vctimes de labsde drogues, malalts de SIDA...: tots ells condemnats a una vida de dura pobresa, demarginaci social i de precarietat cultural. Reclamen de nosaltres Latenci exigida per lanostra tradici bblica vers "els orfes, vdues i estrangers que viuen entre vosaltres".

16. En aquest mn nostre hi ha actualment ms de 45 milions de personesrefugiades o desplaades, el 80% de les quals sn dones i nens. Acollits sovint als paisosms pobres, s'encaren amb un empobriment creixent i la prdua del sentit de la vida i la

cultura, sense esperanga possible i amb la consegent desesperanja i desesperaci. El


13/34

13

Servei Jesuita a Refugiats (JRS) acompanya molts d'aquests nostres germans i germanes,servint-los com a companys, advocant per la seva causa en aquest mn insolidari. La CG34 sol.licita que totes les Provncies donin suport al JRS en tot all que els sigui possible idemana a la Companyia internacional que sumi el seu esfor amb les altres institucions iorganismes intemacionals per a combatre les injustcies que desarrelen la gent de la seva

terra i de les seves famlies.

Posada en prctica17. La promoci de la justcia requereix abans que res la nostra prpia i continuada

conversi per a trobar Crist Jess en la fallida del nostre mn i viure en solidaritat amb elspobres i marginats, de manera que puguem assumir llur causa sota la bandera de la Creu.La nostra sensibilitat vers aquesta missi estar tant ms motivada com ms freqent idirecte sigui el contacte amb aquests "amics del Senyor", de la fe dels quals en podremaprendre sempre. Una certa inserci en el mn dels pobres ha de formar part de la vida detots els jesultes. Sempre que sigui possible, les nostres comunitats s'haurien d'establir entrela gent senzilla.

18. Durant la seva formaci els jesuites joves han d'estar en contacte amb elspobres, no noms ocasionalment sin d'una forma ms continuada. Cal que aquestesexperincies vagin acompanyades d'una reflexi profunda com a part de la formaciacadmica i espiritual, que hauria d'integrar I'ensinistrament en lanlisi sociocultural. Elcontacte viu amb altres cultures i un estil de vida en el qual "de tant en tant sentin algunsefectes de la pobresa(29) els ajudar a augmentar la seva solidaritat amb els pobres i amb'Taltre" en aquest mn nostre tan divers. La formaci permanent dels jesutes ms grans had'afavorir tamb experincies de realitats socials i culturals diferents.

19. En cada un dels nostres diferents camps apostlics hem de crear comunitats de

solidaritat en la recerca de la justcia. Treballant juntament amb els nostres col.laboradors,els nostres ministeris poden i han de promoure la justcia en una o ms d'aquestes formes:a) el servei i lacompanyament directe dels pobres; b) la presa de conscincia de lesexigncies de justcia, unida a la responsabilitat social per a realitzar-la; c) la participacien la mobilitzaci social per a la creaci d'un ordre social ms just.

20. La formaci d-hornes i dones per als altres" s una apropiada no sols en lesnostres institucions educatives, sin en el ministeri de la Paraula i en els ExercicisEspirituals, en lapostolat pastoral i en el de la comunicaci. Els centres socials i laccisocial directa amb i per als pobres seran tant ms efectius en la promoci de la justcia commillor integrin la seva fe en totes les dimensions del seu treball. Aix, cada un dels nostres

ministeris s'ha desforar per aprofundir la seva manera particular de realitzar plenament lanostra missi de fe i justcia, que s'enriquir ms i ms amb lalany en favor d'un dileg id'una inculturaci ms efectius.

21. Les nostres institucions poden emprar els segents mitjans com a ajuda per adur a terme la nostra missi: lavaluaci institucional del paper que juguen en la societat;lexamen de si la seva prpia estructura interna i la seva poltica reflecteixen la nostramissi; la col.laboraci i I'intercanvi amb institucions afins de diferents contextos socials iculturals; la formaci permanent del personal en all que es refereix a la missi.

22. Cada provncia ha d'avaluar la seva planificaci apostlica utilitzant els criteris

establerts en les Constitucions(30), llegits a la llum de la nostra missi actual. Quan


14/34

14

s'interpreten a la llum de la fe que busca la justcia, el criteri de "necessitat ms gran"apunta a lloes o situacions crtiques linjustcia; el criteri de "ms gran fruit, als ministerisque puguin ser ms eficaos per a crear comunitats de solidaritat; el criteri del b "msuniversaV, a Lacci que contribueix a un canvi estructural capa de crear una societat

basada en la corresponsabilitat. Un cop preses les decisions, s d'importncia cabdal

avaluar el procs de la seva posada en prctica. La revisi anual de la realitzaci delsobjectius que s'havien Xaconseguir aquell any, pot ajudar a definir els objectius lanyvinent. Una revisi seriosa i regular de l'eficcia en la posada en prctica de la nostramissi, aportar credibilitat i realisme a la nostra planificaci provincial i institucional.

23. A nivell interprovincial i internacional, la Companyia ha de continuar buscantmaneres de col.laborar amb altres grups nacionals i internacionals, tant no governamentalscom oficials. Es part de la nostra responsabilitat com a cos apostlic internacional treballaramb altres a nivell regional i global en favor d'un ordre internacional ms just. Per tant, laCompanyia ha d'examinar els seus recursos i promoure la creaci d'una xarxa internacionalefica per tal de poder dur a terme la nostra missi, tamb en aquest nivell.

24. Per sobre de tot, hem de continuar el nostre cam cap al Regne amb granesperanga. Com a "servidors de la missi de CrisC, tot comptat i debatut, basem la nostraesperanja en Jesucrist Crucificat i Ressuscitat perqu ens protegeixi, gui*i i ens faciavangar en el nostre servei de la fe i promoci de la justcia(31). I aix, podem continuar

buscant insistentment la justcia.

"La Companyia continua insistint en la promoci de la justcia. Per quV Perquaix correspon a la nostra mateixa espiritualitat... La promoci de la justcia significa unacrida a la Companyia perqu ens inserim ms profundament en la vida concreta dels poblesi de les nacions, com realment sn i no com nosaltres pensem que haurien d'sser"(32).

Aix, el nostre pelegrinatge en portar a compartir altra vegada ms i msprofundarnent els goigs i les esperances, les tristeses i angoixes de tot el poble de Du.


15/34

15

4. LA NOSTRA MISSI I LA CULTURA

1. La CG 34 ha reunit jesuites procedents de les cultures d'sia, els paisos ex-

comunistes d'Europa oriental, la Comunitat Europea, frica, Amrica del Nord, Austrlia iAmrica Llatina. Aix ha intensificat la nostra conscincia de la pluralitat de cultures, tanten el mn com en la Companyia, i de la necessitat de tractar el tema, important per a lanostra missi, de LEvangeli i la Cultura(33).

2. LEsglsia ha assumit darrerament aquest tema entre els punts centrals de la sevareflexi. Pan VI va escriure que "la ruptura entre LEvangeli i la cultura s, sense cap menade dubte, el drama del nostre temps".(34) Ms recentment Joan Pau II ha presentat lainculturaci com un del s aspectes fonamentals de tota la missi evangelitzadora deLEsglsia i fa al.lusi a la reciprocitat entre LEvangeli i les cultures que afecta. Elmissatge cristi s'ha d'obrir a totes les cultures sense lligar-se a cap en particular i s'ha de

fer accessible a qualsevol persona humana a travs d'un procs Winculturaci pel quallEvangeli introdueix quelcom nou en la cultura i la cultura aporta quelcom nou a lariquesa de lEvangeli:

"Per mitj de la inculturaci LEsglsia encama lEvangeli en les diverses culturesi, al mateix temps, introdueix els pobles amb les seves cultures en la seva mateixacomunitat; transmet a les cultures els seus propis valors, assumint el que en elles hi ha de

bo i renovant-les des de dins"(35).

3. El procs d'inculturaci de lEvangeli de Jess en la cultura humana s una formad'encarnar la Paraula de Du en la diversitat de llexperincia humana: el Verb planta la

seva tenda en la famlia humana (ct`. Jn 1, 14). Quan la Paraula de Du queda dipositadaen el cor d'una cultura, s com una llavor enterrada que es nodreix de la terra que Lenvoltai creix fins a madurar. La inculturaci es pot tamb relacionar amb el Misteri Pasqual.grcies a la forga alliberadora de lEvangeli, les cultures s'alliberen dels seus elementsnegatius i entren en la llibertat del Regne de Du. LEvangeli planteja un desafiarnent

proftic a qualsevol cultura que es desprengu de tot el que impedeix la justcia del Regne.Inculturar LEvangeli significa permetre que la Paraula de Du desplegui la seva forga enla vida d'un poble, per sense imposar-hi elements culturals estranys que dificultin rebre-la.'lEvangelitzaci no s possible sense la inculturaci. La inculturaci s el dilegexistencial entre persones vives i LEvangeli viu"(36).

4. Aquest procs sempre ha format part de la vida de lEsglsia: als primers seglesdel Cristianisme, quan proclamava la seva fe en formes que la cultura hel.lenstica podiarebre, lEsglsia era modelada al mateix temps per ella. Intucions que, de bon principi, esvan originar fora del context jueu i cristi van arribar a ocupar un lloc al cor mateix delcristianisme. Un procs semblant s'est realitzant als nostres dies a diferents parts del mn:membres de cultures indgenes, de les grans tradicions religioses i de la moderntat crtica,ofereixen intuicions que LEsglsia hauria de tenir en compte com a part del dileg entreVexperincia cristiana i la diversitat d'altres experincies. D'aquesta manera, LEsglsia varecuperant als nostres dies la creatvitat que va demostrar en els seus comenQaments i enels moments ms encertats de la seva obra evangelitzadora.


16/34

16

5. Avui han d'enfrontar-se reptes especials en el cam de fer possible el dilegexistencial amb la multiplicitat de les cultures en qu I'Esglsia hi s present.

5.1 La cultura secular contempornia, que en part s'ha desenvolupat en oposiciamb LEsglsia, exclou sovint la fe religiosa d'entre els seus valors reconeguts. Per

consegent, cultures forjades per la fe cristiana s'han allunyat, en diferent mesura, delCristianisme cap a estils de vida que marginen els valors evanglics. Sovint, la fe religiosaes descarta com a font d'enfrontaments socials de la societat i com quelcom que la familiahumana ja ha superat; per a molts dels nostres contemporanis, lEsglsia no t credibilitatquan parla de problemes humans.

5.2. Les grans cultures d'sia, malgrat segles d'activitat missionera, no considerenencara la fe cristiana com una presncia viva en el cor de I'experincia asitica. En general,continua inseparablement vinculada amb la cultura occidental de la qual desconfien. Moltscristians compromesos d'sia senten que hi ha una ruptura entre la seva experienciacultural autctona i el carcter encara occidental de la seva experincia de lEsglsia.

5.3. El creixent ritme de la urbanitzaci per tot el mn genera milions de pobres ales grans ciutats, gent que es debat en una angoixosa transici cultural en emigrar d'reesrurals i veure's obligats a deixar enrera la seva cultura tradicional. A lensems, aquestatransici est generant una nova sntesi cultural que entreteixeix elements de saviesatradicional amb noves formes d'organitzaci i celebraci popular.

5.4. Entre els pobles indgenes hi ha hagut un despertar de la conseincia de llurscultures, que cal recolzar amb la forja alliberadora de lEvangeli.

5.5. A lfrica, hi ha un gran desig de crear un cristianisme veritablement afric, en

qu s'hi integrin inseparablement LEsglsia i la cultura africana. Hi ha tamb el desigd'alliberar lEvangeli de lherncia colonial, que infravalorava la qualitat dels valorsculturals africans, i de posar-lo en contacte ms pregon amb la vida africana.

La missi del jesuta i la cultura6. Com a jesuites, vivim una fe que cerca el Regne, una fe que fa de la justcia una

realitat que transforma el mn; per aix, fem que all que s especfic Xaquesta fe entauliun dileg amb les religions i cultures del mn contemporani. El nostre decret "Servidors dela missi de Crist" afirma que "la nostra missi de servei de la fe i promoci de la justcias'ha d'eixamplar per a incloure com a dimensions essencials la proclamaci de I'Evangeli,el dileg i I'evangelitzaci de la cultura"(37); hem insistit en la inseparabilitat de lajustcia,

el dileg i lEvangelitzaci de la cultura.

7. Aix no s simple pragmatisme ni pura estratgia apostlica; enfonsa les sevesarrels en la mstica que flucix de lexperincia d'lgnasi i ens condueix simultniament capal misteri de Du i la seva presencia activa en la creaci. Tant en la nostra vida personal defe com en el nostre apostolat, mai no es planteja una disjuntiva entre Du o el mn: semprees tracta de Du en el mn, treballant per portar-lo a la seva plenitud de manera que el mnarribi finalment a ser plenament en Du:(38)

Ignasi afirma que no existeix per a Uhome cam d'autntica recerca de Du que nopassi ... per una capbussada en el mn creat i, d'altra banda, que tota solidaritat amb I'home


17/34

17

i tot comproms amb el mn creat, per a ser autnties, pressuposen el descobriment deDu"(39).

8. La missi de la Companyia, com a servei al Crist Crucificat i Ressuscitat,investiga com el Senyor es fa present en la diversitat de les experincies culturals humanes,

amb la finalitat de presentar VEvangeli com la presncia explcitament alliberadora deCrist. El nostre dileg ha de nixer del respecte per la persona, especialment pels pobres, ien aquest dileg hem d'apropiar-nos els seus valors culturals i espirituals i oferir el nostre

propi tresor cultural i espiritual amb el fi de crear una comuni de pobles il.lumnats per laParaula de Du i vivificats per lEsperit com a la Pentecosta. El nostre servei de la fecristiana no ha Walterar mai els millors impulsos de la cultura en la qual treballem, ni hade ser una imposici aliena i de fora estant. Busca treballar de manera que el vector decreixement que brolla del cor d'una cultura la condueixi vers el Regne.

9. La nostra tradici ignasiana ens ensenya un criteri molt senzill per a lexercici dela nostra missi: en la nostra vida personal de fe, sabem que estem en consolaci quan

estem en ple contacte amb all amb qu Du obra en els nostres cors, i estem en desolaciquan les nostres vides s'oposen a la seva acci. Aix tamb el nostre ministerid'evangelitzar la cultura ser un ministeri de consolaci quan es realitzi de manera quemanifesti factivitat de Du en aquestes cultures i reforci el nostre sentit del misteri div.Per quan aquesta nostra activitat dificulta la seva presncia en les cultures a les qualsLEsglsia s'acosta o quan ens arroguem drets de propietat sobre els afers de Du, llavorsels nostres esforos van desencaminats o es fan destructors.

10. Aquesta intuci s la que ha portat molts jesuites a adoptar una actitud positivaenvers les religions i cultures en les quals treballen. Els primers jesuites en els seuscol.legis ajuntaven la catequesi cristiana amb I'ensenyament de les Humanitats, lart i el

teatre perqu els seus alumnes fossin versats tant en la fe com en la cultura europea. stamb el que, fora d'Europa, els va impulsar a professar un profund respecte per lescultures indgenes, a compondre diccionaris i gramtiques de llenges autctones i a ser

peoners en lestudi dels pobles amb els quals treballaven i als quals tractaven decomprendre.

11. Per molt ms en els nostres dies, quan la qualitat humana de tantes culturesindgenes es veu amenagada per forces poderoses per menys benignes, volem recuperar elrespecte per la cultura que va caracteritzar els millors dels nostres antecessors. A tot arreutrobem jesuites que treballen amb un gran nombre de grups tnies, tribus i pasos decultures tradicionals. Aquests pobles posseeixen un precis patrimoni de cultura, religi i

saviesa ancestral que ha configurat la identitat de llurs poblacions. Aquests pobles ara estanlluitant per afirmar la seva identitat cultural ensems amb la incorporaci d'elements de lacultura moderna i global. Hem de fer tot el que sigui possible perqu aquesta relaci entrecultures tradicionals i modernitat es converteixi, no en una imposici, sin en un autnticdileg intercultural. Aix seria un signe d'alliberament per ambdues parts. La nostraintuici s que lEvangeli sintonitza amb tot all que hi ha de bo en tota cultura.

12. Al mateix temps, reconeixem que no sempre ens hem deixat guiar per aquestaintuci. No sempre hem reconegut que ni lagressi ni la coerci tenen un lloc en la

proclamaci de lEvangeli de la llibertat, especialment en cultures vulnerables a lamanipulaci per forces ms poderoses. Reconeixem, en particular, que:


18/34

18

- Sovint hem contribut a lalienaci de les mateixes persones a qui desitjvemservir.

- Sovint els evangelitzadors jesutes no s'han inserit en el cor de les cultures, sinque han roms com a presncia estrangera.

- No hem descobert en la nostra missi els tresors de la humanitat: els valors,profunditat i transcendncia Waltres cultures que mostren lacci de lEsperit.

- A vegades ens hem posat de part de la "cultura superior" de llite en una situaciconcreta: no fent cas de les cultures dels pobres, i a voltes, per causa de la nostra passivitat,

permetent que les cultures o comunitats indgenes fossin destruMes.

Reconeixem aquests errors i tractem ara d'aprofitar la diversitat i complexitatcultural existent avui en el cos apostlic de la Companyia. Reconeixem que el procsXinculturaci s difcil, per progressa.

13. Com que la majoria de nosaltres treballem dintre les nostres prpies cultures,volem, en servei de la fe, entaular dileg amb el nostre propi mn cultural, donar testimonide lEsperit creatiu i proftic, i aix fer possible que LEvangeli enriqueixi aquestescultures i al seu tom sigui enriquit per la seva presncia inculturada en diferents contextos.Procurem comprendre la realitat de I'experincia de les persones, perqu noms llavors la

proclamaci de lEvangeli pot connectar amb les seves vides. Portem lEvangeli a undileg obert amb els elements positius i negatius que ofereixen aquestes cultures. Uaquestamanera, lEvangeli apareix amb una nova llum: s enriquit, renovat i fins i tot transformat

per tot el que li aporten aquestes cultures. El Pare Pedro Arrupe va cridar latenci sobre laimportncia de la inculturaci per a la missi actual del jesuita:

"Inculturaci s lencarnaci de la vida i missatge cristians en una rea culturalconcreta, de manera que aquesta experincia no sols arribi a expressar-se amb els elements

propis de la cultura en qesti (aix noms seria una adaptaci superficial), sin que esconverteixi en el principi inspirador, normatiu i unificador que transfrmi i torni a crearaquesta cultura, originant aix 'una nova creaci(40).

Dileg de Du amb el mn14. LEvangeli, paraula proftica de Du, continua el dileg comengat per Du amb

tots el homes i dones que participen ja en el misteri dunitat iniciat en la creaci(41). Elsporta explcitament al contacte amb el seu misteri de salvaci. "Mitjanjant lacci invisible

de lEsperit de CrisC, Du obre els seus cors al misteri de la plenitud que espera a lafamlia humana com el seu propi dest(42).

15. Com a deixebles del Senyor Ressuscitat, creiem que el seu Misteri Pasqualil.lumina tota la histria humana arribant a tothom, a totes les religions i a totes lescultures, fins i tot als qu no creuen en Eli i dhue ais qui no troben possible, enconscincia, creure en Ell. El Misteri Pasqual, declara la Gaudium et Spes,

es vlid no sols per als qui creuen en Jesucrist, sin per a tots el s homes de bonavoluntat, al cor dels quals la grcia hi obra d'una manera invisible. Ja que Crist va morir

per tothom i la vocaci de Vhome s una mateixa, s a dir la divina, hem de creure que


19/34

19

VEsperit Sant ofereix a tothom la possibilitat que, en la forma noms coneguda per Du,s'associ'in al seu Misteri Pasqual (43).

16. El com d'aquesta associaci noms Du el coneix; el fet de la mateixaassociaci el creu lEsglsia, moguda per Du. El Crist Ressuscitat est actuant

constantment en totes les dimensions de la histria humana, en la seva diversitat decultures i d'experincies espirituals. De la mateixa manera que s una la bondat subiacent alobra creadora de Du, tamb, en Vobra redemptora de Crist, un mateix fil de grciatravessa la creaci recomponent la seva ruptura.

17. Un mitj per a col.laborar amb Du en el seu misteri de salvaci s el dileg,conversa espiritual entre iguals que els porta a descobrir el nucli de la seva prpia identitat.El dileg ens posa en contacte amb Lacci de Du en les vides Waltres homes i dones i fams pregon el nostre sentit d'aquesta acci divina: "Per mitj del dileg permetem que Dues faci present enmig de nosaltres, perqu en obrir-nos els uns als altres en dileg, ensobrim tamb a Du"(44). intentem fer possible que laltra part prengui conscincia de la

presencia de Du en la seva cultura i lajudem per tal que, al seu torn, evangelitzi altres. Elministeri del dileg suposa la conscincia que lacci de Du precedeix la nostra. Noplantem la llavor de la seva presncia perqu ja ho ha fet ell en la cultura i fa quefructifiqui, abraant tota la diversitat de la creaci. El nostre paper s col.laborar ambaquesta activitat de Du.

18. La m de Du en la variada histria humana es percep en el llarg procs -incomplet encara- del creixement hum, expressat en formes religioses, socials, morals iculturals que duen el segell de I'obra silenciosa de lEsperit. En les categories mentals, enels hbits del cor, en les metfores-arrels i valors de totes les cultures -i fins i tot, podremdir, en el mateix procs pel qual els nostres cossos es tan capaos d'una experincia

espiritual intensa- Du prepara en les seves criatures les condicions per a un reconeixementamors de la seva veritat, disposant-les per a la transformaci promesa en Crist. "Tots sncridats a un dest comii, que s la plenitud de vida en Du"(45).

La nostra missi i la cultura crtica postmoderna19. El que hem dit val fins i tot per a les cultures els exponents de les quals

consideren que el cristianisme i qualsevol comproms religis estan superats, cosa quedificulta particularment el dileg. Mereixen una atenci especial pel seu influx a tot elmn. Algunes cultures contempornies tendeixen a reduir la fe religiosa al recinte d'allque s privat i personal i dImc la consideren com quelcom estrany i excntric, fins al puntde fer difcil que I'Evangeli "animi, dirigeixi i unifiqui", la cultura secular

contempornia(46). Hem de reconixer que, molts contemporanis nostres pensen que, ni lafe cristiana ni qualsevol altra creenqa religiosa, s bona per a la humanitat.

20. No cal desenvolupar aqu els problemes que comporta el treball en aquestscontextos, perqu la frontera entre I'Evangeli i el mn modem o postmoderri passa pel corde cadasc de nosaltres. Cada jesu'ita troba primer en ell mateix limpuls a la increenga;noms quan ens enfrontem a aquesta dimensi en nosaltres mateixos podem parlar a altresde la realitat de Du. A ms, no podem parlar als altres si el llenguatge religis que femservir els s totalment estrany: la teologia que usem en el nostre apostolat no pot pasignorar el panorama de les qestions crtiques modemes en lmbit de les quals tots vivim.

Noms quan comprenem la nostra propia experincia i idea de Du, podem parlar demanera que lagnosticisme contemporani entengui all que diem.


20/34

20

21. Aquest treball apostlic no hauria de perdre mai de vista la tradici msticacristiana que tracta repetidament de I'experincia de Du sense imat:ges i sense paraules,ms enll de qualsevol concepte hum. Si comprenhendis non est Deus, deia SantAgust(47). Potscr molts contemporanis tinguin com a punt de partena I'experincia delsilenci que envolta la naturalesa de Du, per aquesta experincia es troba tamb en el fons

de lexperincia i fe cristianes. La cultura postmoderna fa una fragmentaci de la fecristiana de Du tot separant I'espiritualitat humana d'una expressi explcitament religiosa.No s que la vida espiritual hagi mort; s que simplement es desenvolupa fora delEsglsia. La cultura "posteristiana,' dna testimoni, de manera estranya i implcita, de lareverncia deguda al Du que la ment humana no pot imaginar sense destruir el misteridiv; aix fa referncia al que els cristians volen dir quan diuen "el Pare". Tamb intentatrobar sentit en lmbit de la prpia estructura de lexperiencia humana i corporal: aix estrelacionat amb la creenga cristiana que el "significat" del mn (el "Logos") se'ns dna aconixer en la humanitat de Jess. I tamb hi ha una preocupaci pel medi ambient queexpressa un desig profund de respectar Lordre natural com a lloc d'una presnciaimmanent, per transcendent; aix est relacionat amb all que els cristians anomenem

LEsperit.

22. Una evangelitzaci inculturada en contextos "postcristians" no t pas com aobjecte secularitzar o diluir LEvangeli acomodant-lo a lhoritz de la modernitat, sinintroduir la possibilitat i realitat de Du per mitj del testimoniatge i del dileg. Hem dereconixer que, avui, la humanitat pot trobar en la cincia moltes respostes que els nostresavantpassats buscaven en la religi. En un context predominantment secular, la nostra fe ila nostra interpretaci de la fe s'han alliberat sovint de complicacions culturals contingentsi, com a resultat, s'han purificat i aprofundit.

23. Lnic punt de partida vlid s un intent sincer, basat en el respecte i la

benvolena, de treballar des de dintre de I'experincia compartida de cristians i no creientsen una cultura seculari crtica. El nostre apostolat amb ateus i agnstics o s una trobada de

parts iguals que dialoguen sobre problemes comuns, o ser buit. Aquest dileg s'ha debasar en un compartir la vida: compartir un comproms d'acci en favor de lalliberament idrets humans; compartir valors i compartir lexperincia humana(48). El dileg pot ser unmitj per a llangar un repte a la cultura moderna i postmodema perqu s'obrin a idees experiencies que, encara qu estiguin arrelades en la histria, sn noves per a elles. Almateix temps, si es desenvolupa tenint en compte la cultura crtica contempornia, lateologia pot ajudar a descobrir els lmits de la itmnarincia i la necessitat humana de latranscendncia.

24. Cal reconixer que LEvangeli provoca sempre resistncia: desafia la persona iexigeix una conversi de la ment, el cor i la conducta. No s difcil observar que unacultura modernista, cientfico-tecnolgica, molt sovint unilateralment racionalista i secular,

pot sser destructiva dels valors humans i espirituals. Com Ignasi diu clarament a lameditaci de les Dues Banderes, la crida de Crist va sempre contra els valors que rebutgenla transcendncia espiritual i fomenten un tipus de vida centrada en un mateix. El pecatsempre t conseqncies socials, com les t el contratestimoni de la grcia: si la vidacristiana no es diferencia clarament dels valors de la cultura de la modemitat, no tindr resespecial per a oferir. Una de les ms grans aportacions que podem fer a la cultura crticacontempornia s ensenyar com la injustcia estructural del mn t les seves arrels en elsistema de valors duna poderosa cultura moderna que esta tenint impacte mundial.


21/34

21

Canvi i esperana25. Per tradici, la Companyia s'ha interessat per la transformaci de la cultura

humana, de la fase en qu lsser hum comenja a remodelar les seves relaciones socials, elseu patrimoni cultural, els seus projectes intel.lectuals, les seves perspectives crtiquessobre la religi, la veritat i la moralitat, tota la seva interpretaci cientfica i tecnolgica

d'ell mateix i del mn en el qua] viu. Ens comprometem a acompanyar tots els que, encontextos diferents i juntament amb la seva cultura, estan realitzant transicions difcils. Enscomprometem a desenvolupar la dimensi d'una evangelitzaci inculturada dintre de lanostra missi de servei a la fe i de promoci de la justcia.

26. "Ignasi tenia preferncia per les grans ciutats" perqu hi veia el lloc on esforjava la transformaci de la comunitat humana i volia que els seus homes estiguessincompromesos en aquest procs. La "ciutaC pot simbolitzar els nostres esforos per dur acompliment la cultura humana. Ning no dubta que el projecte, en la seva forma actual, tseriosos defectes i per aix el mirem amb ms escepticisme que fa trenta anys; tothom veuque hi ha hagut dislocacions i desigualtats massives; ning no negar que els experiments

totalitaris d'aquest segle han estat brutals i gaireb demonacs en la seva intensitat; i sigualment evident que de vegades s'assemblen a la Babel i Babilnia de la Bblia. Per elnostre objectiu s lintent, confs per ineludible, de cooperar en linfantament d'unacomunitat feli que, segons lApocalipsi, Du portar al seu compliment (i s segur que hofar) en la forma de la ciutat santa, la radiant Nova Jerusalem: "Les nacions caminaran a laseva llum, i els reis de la terra li portaran les seves riqueses. Les seves portes no estancaran en tot el dia, perqu all, de nits no n'hi haur. Li portaran, dones, les riqueses ilesplendor de les nacions" (Ap 21, 24-26). Fins aquell dia la nostra vocaci s treballargenerosament amb el Crist Ressuscitat en aquesta pobra ciutat humana on hi ha pobresamaterial i espiritual, domini i control, manipulaci de ment i cor, i servir-hi el Senyor finsque torni per a portar a la perfecci el mn on va morir.

Perspectives27.1 Hem de reconixer que lograr una evangelitzaci plenament inculturada en la

vida d'un poble s una cosa complexa; encara que exercim els nostres ministeris amb laconscincia de la seva dimensi cultural, la inculturaci de lEvangeli pot ser lentasimplement perqu els canvis culturals sn lents.

27.2 Hem de reconixer que el nostre mn s cada vegada ms conscient dels dretsde les cultures i de llur diversitat i que cada grup cultural propugna amb ra les

peculiaritats del seu patrimoni. Hem de respectar aquestes diverses cultures en la seva

autoafirmaci i col.laborar-hi creativament.27.3 Hem de reconixer en tots els nostres ministeris que Lacci salvfica de la

revelaci de Du s ja present en cada cultura i que Du la portar a la seva plenitud.

27.4 s bo recordar que no evangelitzem directament les cultures; evangelitzem lespersones en la seva respectiva cultura. Tant si treballem en la nostra prpia cultura com enuna d'aliena, com a servidors de lEvangeli que som no hem d'imposar els nostresesquemes culturals, sino donar testimoniatge de la creativitat de lEsperit, que actua tamben els altres. En definitiva, les persones de cada cultura sn les que arrelen LEsglsia iLEvangeli en llurs vides.


22/34

22

27.5 Tots hem de reconixer que cada gran cultura comprn una gan-una decultures i subcultures tniques noves, massa sovint ignorades.

27.6 La crida a una evangelitzaci inculturada no s simplement per als quitreballen fora del seu pas d'origen. Totes les nostres obres es desenvolupen en un context

cultural concret, amb trets positius i negatius que han de ser tocats per PEvangeli.27.7 Hem d'escoltar atentament aquells que ens diuen que LEvangeli no els diu

res, i tractar de comprendre Pexperincia cultural que s'arnaga en all que diuen. El quefem i diem, correspon a les necessitats reals i urgents dels qui ens envolten en les sevesrelacions amb Du i amb els altres? Si la resposta s "no", vol dir que no estemcompromesos a fons amb la vida de les persones que servim.

Orientacions28. Suggerim les segents propostes perqu la Companyia pugui avanar en el cam

de la inculturaci.

28.1 La nostra opci pels pobres s'ha d'estendre tamb a llurs cultures i valors,sovint arrelats en una tradici rica i fructfera. Aix permetr un respecte creatiu i mutudintre les societats i la promoci d'un ambient cultural i religis ms fecund.

28.2 Uestil de vida de les nostres comunitats ha de ser un testimoni creble delsvalors contraculturals de LEvangeli, de manera que el nostre servei de la fe puguitransformar efectivament els patrons de la cultura local.

28.3 El nostre comproms per la justcia social i per un constant desenvolupamenthum s'lia de concentrar en la transformaci dels valors culturals que mantenen un ordre

social repressiu i injust.28.4 Cada etapa dels nostres programes de formaci ha d'arrelar-nos en les cultures

dels pobles als quals servim. Aquests programes han de portar a compartir la seva vida i laseva experiencia i a procurar comprendre la seva cultura des de dintre.

28.5 La dinmica de la inculturaci s'ha d'integrar a la renovaci apostlica de laCompariyia i dels seus col.laboradors. Aix s essencial per aconseguir la nostra conversidel cor i per tomar a descobrir la vitalitat de VEvangeli en el seu dileg amb la cultura.

28.6 Lexperincia d'una cultura diferent de la prpia ens ha d'ajudar a tenir una

visi ms oberta a all que s universal i ms objectiva respecte a la cultura d'origen.28.7 Les nostres obres educatives, en particular, han de jugar un paper crucial per a

enfilar la fe cristiana en els punts nuclears de les cultures contempornies i tradicionals.

28.8 Hem de comprometre'ns en els camins que duen a la creaci d'Esglsies localsautntiques que puguin contribuir a la riquesa de la comuni universal de LEsglsia deCrist. Tamb hem de cercar la manera de crear una teologia, litrgia i espiritualitatautctones i promoure el dret i llibertat dels pobles a trobar LEvangeli sense convertir-seen estranys a la seva prpia cultura.

28.9 Com a cos apostlic internacional, la Companyia es troba singularment dotadaper a beneficiar-se d'una srie d'experincies culturals en els seus ministeris i per a


23/34

23

promoure un dileg intercultural que contribueixi a la missi de I'Esglsia, al servei del pladiv de reunir tots els pobles en la comuni del Regne de Du (Ef 1, 10; 2Cor 5. 19).


24/34

24

5. LA NOSTRA MISSI I EL DILEG INTERRELIGIS

Introducci

1. Si, com Ignasi, ens posem a contemplar la terra juntament amb la Trinitat enaquest llindar del tercer mil.leni del cristianisme, qu hi veiem? Ms de cine mil milionsd'ssers humans: uns homes, altres dones: uns rics, molts ms de pobres; uns grocs, d'altresrogenes, negres, blanes; uns en pau, altres en guerra; uns cristians (1950 milions), altresmusulmans (1000 milions), hinds (777 milions), budistes (341 milions), membres de nousmoviments religiosos (128 milions), creicnts de religions indgenes (99 milions), jueus (14milions), sense cap religi (1100 milions)(49). Quin significat t i quina oportunitatofereix per a la nostra vida i la nostra missi evangelitzadora aquesta abundant pluralitat

tnica, cultural i religiosa que caracteritza aquest mn de Du? I com hem de respondre alracisme, als prejudicis culturals, al fonamentalisme i intolerncia religiosa que tanprofundament marquen el mn d'avui?

2. La CG 34 anima tots els membres de la Companyia a superar prejudicis imalentesos histries, culturals, socials o teolgics, i a cooperar sincerament amb tots elshomes i dones de bona voluntat esforjats en promoure la pau, la justcia, Uharmonia, elsdrets humans i el respecte a la creaci. Aix s'ha de fer especialment a travs del dilegamb persones inspirades pel seu comproms religis o que tenen un sentit de latranscendncia que els obre als valors universals.

LEsglsia i el dileg interreligis

3. El Concili Vatic II ha exhortat tots els catlics al dileg perqu 'Ireconeguin,guardin i promoguin els bns espirituals i morals existents en altres religions, aix com elsseus valors socioculturals", per a "col.laborar amb elis en la recerca dun mn de pau,llibertat, justcia social i valors morals"(50). El Sant Pare ha demanat reiteradament a laCompanyia fer del dileg interreligis una prioritat apostlica per al tercer mil.leni(51). Enun mn en qu els catlics amb prou feines sn un 20% de la poblaci, s indispensablecol.laborar amb altres per assolir objectius comuns. En el context del paper de divisi,explotaci i conflicte que les religions, inclosa la cristiana, han tingut en la histria, eldileg pretn fomentar el potencial unificador i alliberador de tota religi, mostrant aix la

importncia de la religi per al benestar hum, la justcia i la pau mundial. Abans que resnecessitem relacionar-nos positivament amb els creients d'altres religions, perqu sn elnostre proisme; els elements comuns de les nostres herncies religioses i de les nostres

preocupacions humanes ens obliguen a fer ms estrets els nostres vincles, basant-los envalors ties acceptats universalment. El dileg "s una activitat amb motivacions,exigncies i dignitat prpies (52) i mai no s"hauria de prendre com a estratgia peraconseguir conversions(53). Ser religis avui equival a ser interreligis en el sentit que,en un mn de pluralisme religis, la relaci positiva amb els creients d'altres religions s unrequisit.


25/34

25

4. La Companyia ha de promoure el dileg qudruple recomanat per LEsglsia:

a) El dileg de la vida, en el qual les persones s'esforcen per viure en un esperitd'obertura i de bon veinatge, compartint les seves alegries i penes, els seus problemes i

preocupacions humanes.

b) El dileg de lacci, en qu els cristians i la resta de persones col.laboren ambvista al desenvolupament integral i la llibertat de la gent.

e) El dileg de lexperincia religiosa, en qu les persones, arrelades en llursprpies tradicions religioses, comparteixen les seves riqueses espirituals, per exemple enall que fa referncia a loraci i la contemplaci, la fe i les vies de recerca de Du o delAbsolut.

d) El dileg de lintercanvi teolgic, en el qual els experts tracten d'entendre msprofundament els seus respectius heretatges religiosos i apreciar els seus respectius valors

espirituals."(54).Aquest dileg de Vintercanvi teolgie es pot realitzar ms fcilment amb les

religions que tenen tradici escrita. No obstant, el dileg amb les religions indgenes sigualment important. Aquestes religions expressen un sentit de la divinitat i de latranscendncia al qual "hom s'hi ha d'acostar amb gran sensibilitat, perqu contenen valorsespirituals i humans "(55); juguen un paper important en all que es refereix a lharmoniaecolgica i la igualtat humana, i han desenvolupat una gran varietat d'expressions i vies decomunicaci de I'experincia religiosa mitjanjant prctiques piadoses, ritus, danses i cants,que sn una autMtica font de grcies.

La Companyia i el dileg interreligis

5. La nostra experincia en el servei de la fe i la promoci de la justcia durant elsdarrers vint anys ha dut moks de nosaltres a estrnyer els seus contactes amb creientsd'altres religions. Aix ens ha ajudat a respectar la pluralitat de religions com a respostahumana a lobra salvfica de Du en pobles i cultures. Comprovem que Du, que vol quetots els homes es salvin, guia els creients de totes les religions a I'harmonia del Regne deDu per camins noms coneguts per Ell(56). lEsperit de Du es mant en continu dilegamb ells. "El dileg interreligis, al seu nivell ms profund, s sempre un dileg desalvaci, perqu busca descobrir, aclarir i comprendre millor els signes del perenne dilegque Du mant amb la HumanitaC(57). Un dileg interreligis obert i sincer s la nostra

cooperaci al dileg entaulat per Du amb la humanitat. 'Tel dileg fem present Du entrenosaltres; quan ens obrim al dileg amb els altres, ens obrim nosaltres mateixos aDu"(58). El dileg interreligis s, per tant, .,una tasca volguda per Du", "un elementintegral de la missi evangelitzadora de LEsglsia"(59). que s'expressa en el servei de lafe i la promoci de la justcia.

6. El nostre servei de la fe incideix avui en un mn que comenja a tenir una majorconscincia de la pluralitat Texperincies espirituals de les distintes religions. El dileg ensajuda a reconixer que la Paraula de Den s'ha comunicat a aquestes religions i que I'Esperitde Du hi s present amb la seva presncia salvfica(60). En la comuni eclesialexperimentem en Jesucrist la revelaci, singularment concreta, de la Paraula divina i

lefusi de LEsperit div amb el seu significat universal. Ainb convicci i afecte


26/34

26

compartim aquesta experincia amb els nostres germans i germanes d'altres religions,perqu "tots som pelegrins en cam vers lencontre amb Du en el cor hum(61).

7. Dileg interreligis i proclamaci de I'Evangeli no sn pas activitats oposades,com si luna pogus substituir laltra. Totes dues sn facetes d'una nica missi

evangelitzadora de LEsglsia(62). "Conv que aquests dos elements mantinguin la sevavinculaci ntima i, al mateix temps, la seva distinci, per la qual cosa no han de serconfosos ni instrumentalitzats, ni tampoc considerats equivalents com si fossinintercanviables(63). El dileg dna la m al misteri de Du actiu en els altres, la

proclarnaci testinionia i fa conixer el misteri de Du tal com se'ns ha revelat en Crist. Lanostra trobada espiritual amb els creients d'altres religions ens ajuda a descobrirdimensions ms fondes en la nostra fe cristiana i horitzons ms amplis en la presnciasalvfica de Du en el mn. "El dileg s una nova manera de ser Esglsia(64). Mitjanantla proclarnaci, altres troben el Du compassiu en la vida, mort i resurrecci de Crist Jess,I'Esperit del qual infanta una nova creaci en totes les esferes de la vida. Sense relativitzarde cap manera la nostra fe en Crist Jess ni prescindir d'una avaluaci crtica de les

experincies religioses, se'ns invita a comprendre ms profundament la veritat i elsignificat del misteri de Crist en relaci amb la histria universal de lautorevelaci deDu. "El mateix Esperit que ha actuat en I'encamaci, vida, mort i resurrecci de Jess i enlEsglsia, s el que va actuar entre tots els pobles abans de lencamaci i continua actuantavui entre les nacions, les religions i els pobles(65).

8. El nostre comproms amb la pronioci de la Justcia es realitza en un mn en elqual els problemes de la injustcia, explotaci i destrucci del medi ambient han adquiritdimensions globals. Tamb les religions han estat responsables d'aquests aspectes

pecaminosos. Uaqu ve que el nostre comproms per la justcia i la pau, els drets humans ila protecci del medi ambient s'hagi d'emprendre en col.laboraci amb els creients Waltres

religions. Crciem que aquestes religions disposen d'un potencia] alliberador capag de crear,per mitj de la col.laboraci interreligiosa, un mn ms hum(66). Mitjanant aquestacol.laboraci, I'Esperit Sant triomfa sobre les estructures de pecat i recrea el rostre del mnfins que Du ho sigui tot en tots. Jess sempre va enfocar en primer terme la personahumana com a centre de la fe i praxi religiosa. Per aix el comproms en pro delalliberament hum integral, especialment del pobre, resulta el punt de trobada de lesreligions. "Els cristians s'uniran amb tots els homes i dones de bona voluntat i treballaran

junts per donar infantar una societat ms justa i pacfica en la qual els pobres siguin elsprimers de ser servits"(67).

Pautes i directrius

9. Encara que el dileg interreligis s un element integral de la missi de laCompanyia, les seves formes prctiques depenen de les situacions concretes de la nostravida i treball. Les religions indgenes i les grans religions mundials, els nous movimentsreligiosos i els grups fonamentalistes ens inviten a un dileg que correspongui a les

peculiars perspectives i reptes de cada un d'ells. Per aix no es pot donar una pautaunversalment vlida per al dileg com a tal. Uimportant s obrir-se ms i ms a lEsperitdiv per a poder caminar amb els altres en una marxa fraternal, en qu avancem encompanyia mtua vers la meta que Du ens ha assenyalat"(68). Les directrius segentsofereixen una orientaci per al desenvolupament de la cultura de dileg en la nostra vida i

apostolat.


27/34

27

9.1 La nostra espiritualitat s'ha de caracteritzar per un "profund respecte vers totall que en lhome ha obrat I'Esperit, que bufa on Vol(69). Per tant hem de romandreatents a la recerca global de I'experincia contemplativa del div i tenir compassi pel

pobre que cerca justcia i llibertat. Procurarem enriquir-nos amb les experincies espiritualsi valors tics, perspectives teolgiques i expressions simbliques d'altres religions.

9.2 El dileg autntic amb els ercients d'altres religions demana que aprofundim enla nostra pr)pia fe i missi cristianes, perqu el dileg real noms pot existir entreinterlocutors arrelats en la seva prpia identitat. Aquesta s una ra ms per la qualnecessitem una slida formaci filosfica i teolgica, especialment centrada en la persona imisteri de Crist Jess. La CG 34 exhorta tothom a I'estudi atent dels decrets del ConciliVatic II, els documents papals i les orientacions de les Conferncies episcopals sobre elvalor i la necessitat del dileg interreligis.

9.3 La nostra formaci ha d'oferir un major apropament a les creences i prctiquesWaltres religions mitjanqant cursos especials i una inserci real en un medi plural.

Conscients que Pnima de tota religi veritable rau en la seva capacitat per dur a unaexperincia espiritual ms autntica i fonda, hem de consolidar la dimensi mstica de la fecristiana i lespiritualitat jesutica en la trobada amb altres tradicions espirituals.

9.4 La nostra proclamaci de LEvangeli ha de ser sensible al rerafons religis icultural d'aquells a qui es dirigeix i, atenta "als signes dels temps a travs dels qualslEsperit de Du parla, instrueix i guiall(70).

9.5 La reflexi teolgica ha Winsistir en "el significat de les diferents tradicionsreligioses en el designi de Du i en I'experincia dels qui hi troben el seu alimentespiritual (71). Cal explorar el significat de lesdeveniment-Crist en el context de

levoluci espiritual de la humanitat, articulada en la histria de les religions.

9.6 El nostre comproms per la justcia exigeix que compartim la vida i esfor delspobres i cooperem amb els creients d'altres religions en la creaci de comunitats de basefundades en la confiana i lamor(72). En Vacci social hom de col.laborar gustosamentamb ells en la denncia proftica de les estructures injustes i en la creaci d'un mn de

justcia, pan i harmonia.

9.7 Els nostres centres socials i culturais han de detectar i promoure les dinmiquesalliberadores de les religions i cultures locals i iniciar projectes comuns per a ledificacid'un ordre social just.

9.8 Les nostres institucions educatives han de conscienciar els seus alumnes pel quefa al valor de la col.laboraci interreligiosa i inculcar-los la comprensi bsica i el respecte

per a la visi de la fe dels membres de les diferents comunitats religioses locals, i alensems amb laprofundiment de la seva prpia resposta de fe davant de Du.

9.9 El servei pastoral ha de preparar les nostres comunitats cristianes per al dileg.Ens hem dinteressar pels de ms enll dels confins de la nostra comunitat cristiana iajudar-los a experimentar lamor compassiu de Du en llur prpia vida. "Tots som fills deDu i hem de treballar units harmnicament per a benefici mutu de tots(73). LEsglsia suna comunitat en pelegrinatge que camina amb persones d'altres creences vers el Regne


28/34

28

que ha de venir(74). En aquest cam s cridada a ser la veu dels sense veu, en particulardels joves, les dones i els pobres.

10. Alguns jesuites ja estan preparats per a abordar el quart aspecte i activamentcompromesos en el dileg entre especialistes en tradicions religioses. Llur experincia ha

estat gratificant i fecunda. La seva fe s'ha fet ms profunda, lhan compartit amb altres, i elseu respecte per lespiritualitat Waltres religions ha crescut. Per donada la feina que restaper fer, el seu nombre s insuficient.

11. La CG 34 encoratja cada Assistncia a preparar jesuites capagos d'arribar a serespecialistes en aquest quart aspecte del dileg interreligis. Ja que aquest dileg comenaa tenir projecci mundial, la planificaci ha d'incloure intercanvi interprovincial iinternacional de persones i realitzar-se en col.laboraci arrib d'altres grups. Els jesuitescompromesos en aquest aspecte del dileg interreligis tenen una responsabilitat

bidireccional: 1. entaular un dileg honest i respectus amb els especialistes Taltrestradicions religioses, i 2. comunicar els fruits d'aquest dileg als jesultes compromesos en

els tres primers aspectes del dileg per a ajudar-los a comprendre i apreciar la sevaurgncia. Com que aquest s un terreny nou i inexplorat, vindran sens dubte malentesos iequvocs. Una vegada ms hem de fer nostre el "pressupsit ignasi: "ser ms prompte asalvar la proposici dels altres que no pas a condemnar-la(75).

Situacions especials

12. Al dileg amb el poble jueu li correspon un lloe d'honor. La primera aliana sseva i Jess, el Messies, que va venir a donar-Ii plenitud, Ilmai no la va revocar(76). Unahistria comuna ens uneix tant com ens divideix dels nostres germans i germanes msgrans del poble jueu, en el qual i a travs del qual Du continua actuant per a la salvaci

del mn. El dileg amb el poble jueu ens fa ms plenament conscients de la nostra identitatcristiana. Des de la promulgaci de la Nostra Aetate(77) el 1965, lEsglsia Catlica harenovat radicalment el dileg judeocristi desprs de segles de polmiques i menyspreu,compartits per la nostra Companyia. Entaular una relaci sincera i respectuosa amb el

poble jueu es un aspecte dels nostres esforjos per a "pensar amb i en lEsglsia".

13. El ressorgir de lIslam com a fora religiosa, poltica i econmica, s unarealitat del nostre mn, fins i tot en pisos cristians occidentals; de fet s'ha convertit en unareligi mundial. Encara que rivalitats, conflictes i dhuc guerres d'altre temps hagindificultat el dileg actual, tant LEsglsia com la Companyia s'han alanyat a llanqar pontsde mutua entesa entre cristians i musulmans. Al Concili Vatic II lEsglsia ha expressat la

seva estima pels musulmans, tot reconeixent valors positius a lIslam i indicant lestret llaque uneix els musulmans amb LEsglsia(78) Les relacions de la Companyia de Jess ambels musulmans arrenquen del mateix Ignasi, des del moment que a Manresa va descobrir laseva vocaci com a crida per anar a Jerusalem i romandre entre els musulmans.Vexperincia dels que s'han acostat als musulmans amb preparaci, coneixement i respecteha demostrat sovint que veritablement s possible un dileg fecund. En alguns indrets, scert, s'han trobat dificultats per a dialogar amb els musulmans, especialment en els estatsfonamentats en la Llei islmica. En aquestes situacions temen possibles violacions delsdrets religiosos i fins i tot dels drets humans fonamentals. En aquests casos cal molta fe,valor i recolzament de la resta de la Companyia.


29/34

29

14. Els hinds, en general acullen les iniciatives cristianes de dileg. Llur triple viade creixement espiritual per mitj de la devoci fervorosa, la meditaci profunda i Laccien favor del benestar corn, ofereix una visi i mode de vida integrats. Les seves profundesrecerques filosfiques, les seves percepcions mstiques, els seus nobles valors ties,lherncia de fashram i el ric simbolisme de les prctiques religioses populars, obren

amples avingudes per a un dileg fecund. En el context de la discriminaci social i delsmoviments restauracionist

Documents

Eides 17, Servidores de la Missió de Crist - Companyla de Jesús General 34