lenguactiva.edu

Ejercicios interactivos de lengua castellana

Joaquim Genover i Huguet Curs 2003-2004

1

ÍNDEX

1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

1.1. Antecedents del tema objecte de treball . . . . . . . . . 2

1.2. Explicació del tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

1.3. Objectius que es pretenen assolir . . . . . . . . . . . . . 5

1.4. Marc referencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2. Treball dut a terme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

2.1. Disseny del pla de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

2.2. Descripció dels recursos utilitzats . . . . . . . . . . . . . 9

3. Resultats obtinguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

3.1. Tipus d’exercicis segons l’aplicació informàtica . . . . . . 11

3.2. Tipus d’exercicis en funció dels continguts . . . . . . . . 13

4. Aplicacions que el treball pot tenir en el sistema educatiu . . . . 19

5. Relació del material contingut en l’annex . . . . . . . . . . . . 20

6. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

2

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Antecedents del tema objecte de treball

Parlar avui dia de la necessitat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a

l’ensenyament pot semblar una obvietat. Només cal fer una ullada als índexs de les revistes

especialitzades en educació o als programes de formació del professorat (concretament, els

de la SGTI del nostre Departament o del servei de qualsevol altra administració) per

comprendre la certesa d’aquesta afirmació.

A més, l’abast social de la mateixa és indiscutible. Només cal tenir en compte les propostes

o recomanacions d’institucions com el Consell d’Educació de la Unió Europea1 o de

l’Organització Internacional del Treball (OIT)2 per comprovar-ho. Per posar un exemple

concret, n’hi ha prou amb esmentar que el Consell d’Educació de la UE proposa la millora de

la qualitat i l’eficàcia dels sistemes d’educació i formació a partir de, entre altres, dues

qüestions clau: 1) que es facilitin equipaments i programes informàtics educatius adequats

per utilitzar millor les TIC i l’aprenentatge a través de mitjans electrònics; i 2) que es

promogui la millor utilització possible de les tècniques d’ensenyament i aprenentatge

innovadores basades en les TIC.

Des d’una perspectiva educativa, hi ha molta coincidència en el fet que la satisfacció

d’aquesta necessitat comporta conseqüències de magnitud pedagògica, com la millora de la

qualitat de l’ensenyament o l’impuls a la renovació o innovació didàctica. Així, la introducció

de les TIC en el procés d’ensenyament-aprenentatge implicarà, a la curta o a la llarga, un

canvi dràstic en el rol del professorat i de l’alumnat3, per esmentar només un exemple.

1 Veure: Futuros objetivos precisos de los sistemas educativos, a: http://europa.eu.int/scadplus/leg/

es/cha/c11049.htm 2 Veure: Revisión de la recomendación sobre desarrollo de los recursos humanos. Programa InFocus

sobre conocimientos teóricos y prácticos y empleabilidad. Aprender y formarse para trabajar en la sociedad del conocimiento. Capítulo II, a: http://www.ilo.org/public/spanish/employment/skills/ recomm/report/ch_2.htm#E

3 Veure: BARAJAS, M.; SCHEUERMANN, F. i K. KIKIS (2003): ¿Peligra el papel del profesor como «autoridad del conocimiento» en un entorno de aprendizaje a través de las TIC? A: http://www.elearningeuropa.info/index.php?lng=4

http://europa.eu.int/scadplus/leg/http://www.ilo.org/public/spanish/employment/skills/http://www.elearningeuropa.info/index.php?lng=4

3

Deixant de banda un segment minoritari del professorat refractari a canvis i novetats

didàctics i tecnològics, és innegable la penetració d’aquesta necessitat i les seves

conseqüències en tots els àmbits de l’educació. Més concretament, el mateix podem dir de

l’ensenyament secundari, que, de mica en mica, està fent una aposta decidida per les TIC.

Només cal mirar els nostres centres i veure l’augment del seu parc informàtic i del

pressupost que s’hi destina. Visitant webs d’IES de Catalunya es pot comprovar que molts

centres, en els darrers cinc anys, han duplicat el nombre d’ordinadors a disposició de

l’alumnat. I pel que fa al professorat, cada vegada hi ha més webs personals amb finalitats

educatives.

Però, quin ús se’n fa, de l’equipament? Millor dit, quin ús en fan els nostres alumnes?

Bàsicament, utilitzen els ordinadors per fer els seus treballs, per navegar per Internet (i no

sempre per buscar informació...), per participar en xats, per jugar... Però una altra cosa és

l’ús real que en fan com a eina d’aprenentatge, que encara és molt pobre.

En aquest sentit, els tres informes del Projecte Astrolabi4 reconeixen i identifiquen les

dificultats de tot tipus per utilitzar les TIC com a eina d’aprenentatge, malgrat els avenços

innegables que s’han produït en els darrers anys. Pel que fa al professorat, un dels aspectes

problemàtics és la migradesa d’experiències vàlides conegudes. Es té la sensació que hi ha

molta literatura i reflexió teòrica sobre la introducció i la necessitat de les TIC, però poques

realitzacions pràctiques. I les existents no sempre satisfan totalment el professorat. En el

seu conjunt, el professorat de secundària és molt divers: parteix de diferents concepcions i

pràctiques pedagògiques, amb preferències, criteris i “manies” diferents pel que fa al treball

quotidià a l’aula i als materials utilitzats (des dels llibres de text al material d’elaboració

pròpia, tot passant per la seva combinació amb diferents graus), fet que respon a la dita

castellana tan coneguda de “cada maestrillo con su librillo”. Això fa que una part del

professorat encara trobi insuficients o poc adequades les realitzacions pràctiques de treball

amb les TIC que coneix o que són al seu abast.

En el cas de l’ensenyament de la llengua castellana, encara que pugui semblar paradoxal

(pel fet de tenir més oferta), passa una cosa similar: els recursos existents tampoc satisfan

del tot. Les causes d’aquesta insatisfacció s’han de buscar en el seu nivell (força producció

de primària, menys de secundària), en la seva dispersió (recursos molt escampats en la

xarxa), en la seva atomització o fragmentació temàtica (centrats en continguts molt

4 A: http://astrolabi.edulab.net/home.html

http://astrolabi.edulab.net/home.html

4

específics), en la diversitat de formats i aplicacions i, de vegades, en la poca varietat dels

exercicis.

Perquè l’ús de les TIC en l’aprenentatge sigui una realitat cal formació del professorat en les

noves eines informàtiques (cosa que ja s’està fent) i temps, molt de temps, per produir

materials, activitats o exercicis en suport informàtic. I això és el que manca. A més, a

Secundària, la complexitat creixent de la nostra feina com a educadors i instructors en una

matèria alhora ens deixa poc temps per a la producció pròpia de materials informàtics o

multimèdia, sobretot per l’esforç d’ensinistrament inicial que requereixen la majoria de les

seves aplicacions.

I és en aquest context on es basa l’aportació d’aquest treball: oferir al professorat de llengua

castellana dels nostres instituts i als seus alumnes una possibilitat més que s’afegeixi a les

ja existents, de forma que la pretesa insuficiència de materials o exercicis no sigui un

obstacle a la introducció de les TIC com a eina d’aprenentatge. Una oferta rica i variada pot

contribuir a vèncer les reticències o la inseguretat d’una part important del professorat i, en

una segona fase, animar-lo a complementar-la amb producció pròpia. Amb aquesta finalitat,

hem elaborat una bateria d’exercicis interactius per a l’aprenentatge de la llengua castellana,

de dificultat i tipologia diversa, que abasta diferents blocs de continguts lingüístics tant

procedimentals com conceptuals: comprensió lectora, lèxic, morfologia i sintaxi, més un

darrer apartat, autèntic calaix de sastre, en el qual s’hi han inclós alguns exercicis

d’ortografia, diversitat lingüística, cultura literària... que no tenien cabuda en els anteriors.

L’aplicació informàtica utilitzada, la versió 5.5 de Hot Potatoes, és una eina senzilla, fàcil de

dominar en els seus aspectes bàsics i a l’abast de tot el professorat, la qual cosa permet que

un usuari normal de la informàtica pugui produir exercicis per als seus alumnes sense ser-ne

un expert.

1.2. Explicació del tema

Com acabem de dir, aquest treball posa a la disposició del professorat i de l’alumnat un

conjunt nombrós d’exercicis per a l’aprenentatge interactiu de la llengua castellana, conjunt

al qual es pot accedir a través d’una pàgina web5 o bé es pot copiar als ordinadors d’una

aula informàtica o a un CD, la qual cosa permet treballar els exercicis tant autònomament i

5 http://www.xtec.es/~jgenover/

http://www.xtec.es/~jgenover/

5

individualment com de forma guiada pel professor o professora, i tant a l’aula com des de

casa.

La varietat dels exercicis possibilita el treball de continguts dels currículums d’ESO i

Batxillerat de forma graduada: en cada sèrie d’exercicis (quan n’hi ha més d’un), s’han

ordenat les activitats segons la seva dificultat, de més fàcil a més difícil, la qual cosa permet

que gairebé tot l’alumnat, independentment del seu nivell, hi pugui treballar, si més no fins a

un determinat moment. En aquest sentit, és de molta ajuda el fet que els exercicis siguin

interactius, tot facilitant la correcció i la puntuació en percentatges d’encerts de forma

automàtica, la qual cosa estimula la regulació del procés d’aprenentatge per part del propi

alumne.

Hem posat a prova amb alumnes de nivells diferents una part dels exercicis per tal de

verificar tant l’encert de l’ordre proposat en un principi, segons dificultat, com l’estructura

mateixa de la xarxa d’exercicis. Malauradament, per causes alienes a la nostra voluntat,

només s’ha pogut provar una part significativa dels exercicis de comprensió lectora i de lèxic

i uns quants exercicis de morfologia.

S’han prioritzat aquells aspectes o continguts de la llengua on l’alumnat troba més dificultats,

s’equivoca més sovint o simplement hi té més mancances, en funció del nivell o de l’etapa.

Així, i a tall d’exemple, hem inclós exercicis basats en el coneixement de lèxic bàsic i d’ús

comú per als alumnes de nivell elemental, d’una banda, i exercicis basats en el coneixement

i ús de lèxic més sofisticat i culte per als alumnes de nivell més elevat, de l’altra. Els eixos

fonamentals són els blocs de contingut que, per la seva naturalesa, poden ser treballats amb

aplicacions informàtiques i des d’un vessant eminentment pràctic: comprensió lectora, lèxic,

morfologia i sintaxi. En un calaix de sastre, hi hem inclós exercicis diversos: d’ortografia,

diversitat lingüística, cultura literària i d’altres. Han quedat fora del nostre camp d’actuació

els aspectes orals de la llengua i la majoria dels aspectes generals i superiors de la

producció de textos, més difícil d’incloure en el nostre projecte i de treballar amb les

aplicacions informàtiques que coneixem, així com els continguts de literatura, que per la

seva complexitat, extensió i importància es mereixen un projecte a part.

1.3. Objectius que es pretenen assolir

Amb el treball “LenguActiva.edu” ens hem proposat els següents objectius:

6

• Elaborar una bateria d’exercicis interactius i autocorrectius per a l’aprenentatge de la

llengua castellana.

• Afavorir el desenvolupament de capacitats i habilitats lingüístiques a partir del treball

de continguts inclosos en els currículums d’ESO i Batxillerat.

• Oferir la possibilitat de treballar tant les competències bàsiques com la consolidació i

l’aprofundiment dels continguts propis de la matèria.

• Estimular el treball autònom i individual dels alumnes.

• Afavorir, gràcies a la interactivitat dels exercicis, l’autoavaluació dels aprenents, amb

la qual cosa el treball pot esdevenir una eina d’avaluació formativa i formadora.

• Potenciar, de cara als alumnes, l’ús de l’ordinador com una eina més en el seu

procés d’aprenentatge.

• Fer una modesta contribució a la introducció de les TIC en el procés d’ensenyament-

aprenentatge de la llengua castellana en els nostres centres.

1.4. Marc referencial

Aquest treball té com a principal referent una de les temàtiques prioritzades per la

convocatòria de llicències d’estudi retribuïdes: les noves tecnologies com a eina vehicular de

l’aprenentatge, en aquest cas concret, de la llengua castellana.

En un segon nivell d’importància, l’hem de relacionar amb una de les altres temàtiques

prioritzades: l’adquisició de les competències bàsiques per part de l’alumnat en els diferents

nivells educatius. Fent una ullada a l’apartat 3.2. d’aquesta memòria, es podrà comprovar la

incorporació de nombrosos exercicis que, en el seu conjunt o individualment, contribueixen a

l’assoliment de les esmentades competències. L’exemple més clar el tenim en el bloc

d’exercicis relacionats amb la comprensió lectora.

El fet que aquest treball ha consistit en l’elaboració de recursos didàctics de llengua ens

obliga, també, a parlar de l’enfocament didàctic que hi ha actuat com a referència. De fet, no

és un únic enfocament, perquè aquest treball parteix d’un cert eclecticisme i incorpora

aportacions concretes de tendències didàctiques molt diferents: des de la gramàtica

tradicional a l’estructuralisme i a l’enfocament comunicatiu, en la mesura que aquest darrer

7

és possible treballant amb ordinadors. D’aquest fet se’n deriva el nostre interès per utilitzar

una aplicació informàtica que permetés la interactivitat dels exercicis.

En darrer lloc, i per descomptat, hem d’esmentar que la immensa majoria dels continguts

treballats en els exercicis tenen com a marc de referència els currículums modificats de

llengua castellana de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.

8

2. TREBALL DUT A TERME

2.1. Disseny del pla de treball

Pel que fa als aspectes generals, la realització d’aquest treball s’ha desenvolupat tot seguint

aquestes passes:

• Disseny general de la pàgina web que conté els exercicis

• Disseny general de cada bloc de continguts

• Planificació dels continguts concrets que es treballaran a cada bloc

• Previsió dels tipus d’exercicis segons l’aplicació informàtica

• Planificació dels tipus d’exercicis segons els continguts lingüístics

Totes aquestes tasques es van portar a terme, en una primera formulació, durant el mes de

setembre de 2003.

Pel que fa als aspectes concrets de cada bloc de continguts, s’han seguit les següents

pautes de treball:

• Elaboració d’una fitxa (escrita) de cada exercici

• Recerca de material, quan s’esqueia

• Realització dels exercicis amb Hot Potatoes i exportació de l’arxiu a format HTML

• Verificació de funcionament de cada exercici i correcció/esmena, quan calia, d’errors o

imprecisions de contingut o d’aspectes de la interfície

• Transferència de fitxers a la web i comprovació del seu funcionament

• Elaboració, a grans trets, d’un doble registre d’exercicis: segons l’aplicació informàtica i

segons els continguts lingüístics

• Provatura dels exercicis amb alumnes (quan va ser possible) i esmena (quan calia)

Aquestes tasques, per a cadascun dels cinc blocs de continguts de què consta el treball, es

van realitzar en períodes de temps variables (entre un i dos mesos, aproximadament), en

funció del nombre i de la dificultat d’elaboració dels exercicis.

9

2.2. Descripció dels recursos utilitzats

Recursos informàtics

Com ja hem dit abans, per a la confecció dels exercicis o activitats hem utilitzat el programa

Hot Potatoes, versió 5.5, que és una aplicació basada en els llenguatges HTML i JavaScript,

molt coneguda en àmbits docents, sobretot als EE.UU. i al Canadà, país dels seus creadors.

Hot Potatoes és una aplicació gratuïta per als docents, per a la qual cosa és obligatori

registrar-se6 i introduir una clau de pas que els autors et faciliten (en cas contrari, l’aplicació

descarregada d’internet està limitada a quatre possibilitats de cada programa o mòdul –

quatre preguntes, quatre buits, quatre paraules...- i, per tant, funciona com a una demo).

Des de la perspectiva del professorat, un dels principals avantatges d’aquesta aplicació és

que no exigeix el coneixement dels esmentats llenguatges (tot i que nosaltres hem fet servir

alguns codis HTML), la qual cosa el converteix en un programa d’aprenentatge força ràpid i

d’ús senzill, sempre i quan no se’n vulguin extreure totes les seves potencialitats. Per la

mateixa raó, és una bona eina per animar-se en el procés d’introducció de les TIC i en la

producció de materials. Un altre aspecte gens menyspreable és que la seva senzillesa fa

que l’alumnat més motivat en qüestions informàtiques pugui convertir-se fàcilment en

productor d’exercicis sota el guiatge o l’assessorament del professor o professora.

Les activitats que es generen amb aquesta aplicació es poden visualitzar des de qualsevol

ordinador amb un navegador d’Internet (versions 4 o superiors de Netscape Navigator,

Internet Explorer o qualsevol altre), amb la qual cosa es garanteix una gran llibertat de

moviments: treball a classe o a casa, amb xarxa o sense xarxa, amb connexió a Internet o

sense (copiats a l’ordinador o en un CD). Durant la realització de “LenguaActiva.edu”, ha

aparegut la versió 6 de Hot Potatoes, que genera arxius que només es poden visualitzar

amb la versió 6 dels navegadors, raó per la qual nosaltres no l’hem utilitzat donat que encara

molts ordinadors dels nostres centres funcionen amb la versió 5.

Per a la creació de la primera pàgina de la web i de les pàgines d’entrada a cada bloc

d’exercicis, hem utilitzat el programa Dreamweaver MX, de Macromedia. També s’ha utilitzat

el programa Microsoft Word per a la creació d’alguns fitxers de text amb format HTML.

6 http://web.uvic.ca/hrd/hotpot/index.htm

http://web.uvic.ca/hrd/hotpot/index.htm

10

Recursos lingüístics

Per a la preparació i l’elaboració dels aspectes lingüístics dels exercicis hem consultat i

utilitzat diferents materials (diccionaris generals, de sinònims i antònims, de frases fetes,

gramàtiques, llibres de didàctica de la llengua, llibres de text, materials d’elaboració pròpia,

pàgines web educatives, etc.), molts dels quals surten relacionats a la bibliografia d’aquesta

memòria. Pel que fa als textos de suport a molts exercicis, hem procurat utilitzar materials

molt diversos, tant pel que fa a la temàtica com al seu format: literatura clàssica i juvenil,

manuals de ciències, llibres de geografia i d’història, textos periodístics, guies turístiques,

etc. (la procedència dels textos utilitzats s’especifica a la bibliografia de la web). I tot des de

la perspectiva de fer-ne una re-elaboració personal.

11

3. RESULTATS OBTINGUTS El fruit del treball realitzat durant la llicència d’estudis és una web de disseny i estructura

senzills, que conté els 430 exercicis agrupats en els cinc blocs de continguts ja esmentats.

Tot seguit, en fem una relació genèrica des de dos punts de vista diferents: segons

l’aplicació informàtica utilitzada i segons els continguts que es treballen a cada bloc.

3.1. Tipus d’exercicis en funció de l’aplicació informàtica

L’aplicació amb què hem treballat, Hot Potatoes 5.5, permet la creació de sis tipus diferents

d’exercicis interactius i autocorrectius, d’acord amb els sis programes o mòduls concrets que

conté:

• JBC: Serveix per crear exercicis de preguntes amb resposta d’elecció múltiple. El

nombre d’unes i d’altres és il·limitat. De respostes correctes n’hi pot haver més d’una;

en aquest cas, queda a l’elecció del professor si l’alumne ha de marcar-les totes o no

per considerar correcta la resposta. A l’igual que en els altres tipus d’exercicis, l’alumne

rep immediatament la correcció a la seva elecció i, a mesura que va avançant en

l’exercici, té a la vista el percentatge d’encerts aconseguits fins al moment. A les

respostes incorrectes s’hi pot afegir, si es considera necessari, un breu comentari que

orienti l’alumne cap a la resposta correcta. Entre els cinc blocs, se n’han elaborat 86.

• JQuiz: Permet produir exercicis amb preguntes de resposta oberta. El professor,

després de crear la pregunta, ha d’introduir totes les possibles respostes vàlides, per a

la qual cosa no té cap limitació. L’alumne ha d’escriure la seva resposta a l’ordinador i

després comprova si és vàlida; en cas de dubte, pot demanar una ajuda i també pot

veure quina és la següent lletra correcta de la resposta, amb la qual cosa se l’obliga a

repensar la resposta o a deduir-la. La petició d’ajuda es penalitza proporcionalment en

el percentatge d’encerts. En aquest treball se n’hi inclouen 30.

• JMix: Crea exercicis per ordenar frases, fragments o textos breus. L’alumne ha de reconstruir amb un ordre lògic els elements que se li ofereixen desordenats, tot clicant

sobre d’ells o bé arrossegant-los (això depèn del tipus d’exportació a format HTML que

12

hagi fet l’autor de l’exercici). En cas de dubte o d’error, pot comprovar l’encert de la

seva proposta i recórrer a l’ús de l’ajuda, que li proporciona el següent element correcte

de la sèrie. Permet que hi hagi més d’una solució correcta. En total n’hi ha 72.

• JCross: Serveix per crear mots encreuats de fins a 20x20 lletres. Ofereix la possibilitat d’introduir els mots i crear-lo automàticament. Quan l’alumne dubta o s’equivoca, pot

demanar ajuda i se li facilita la paraula lletra a lletra. Se n’han elaborat 10.

• JMatch: Produeix exercicis en els quals s’han de relacionar ítems diferents (paraula-definició, frase feta-significat, concepte-exemple, autor-obra, etc.), a partir d’una doble

entrada: una columna d’ítems fixa que no canvia d’ordre i l’altra variable i desplegable

amb els ítems que l’alumne ha de relacionar amb els anteriors tot seleccionant-los o

arrossegant-los. Si l’exercici és molt fàcil, a la segona columna s’hi poden afegir

“distractors”, és a dir, ítems que no es corresponen amb cap dels de la primera

columna. En aquests exercicis no hi ha opció a demanar ajuda, però, si convé, el

professor pot deixar fixes algunes relacions, les quals serveixen de guia a l’alumne per

resoldre l’exercici. En aquest treball se n’hi inclouen 90.

• JCloze: Serveix per produir exercicis d’omplir buits en un text, en una seqüència sintàctica o en una llista de frases. Els buits poden ser seleccionats pel professor o bé

es poden crear automàticament. El professor pot optar entre quatre possibilitats: a)

oferir la llista de paraules o expressions que s’han d’escriure als buits; b) donar de cada

paraula o expressió que falta alguna informació que permeti la seva identificació -

definició, sinònim, antònim...-; c) oferir la llista i donar informació alhora; i d) no donar

cap informació i per tant deixar que l’alumne dedueixi la solució per si sol. A més, el

professor pot introduir, si vol, altres alternatives correctes a la paraula o expressió

demanada. Aquí també l’alumne pot veure, si ho necessita, la següent lletra correcta de

la paraula. És el tipus que hem utilitzat més: 141 exercicis.

Aquestes sis formes de producció s’enriqueixen notablement amb el fet que en cada exercici

s’hi pot introduir un text, amb la qual cosa s’incrementen les possibilitats de treball. El mòdul

de text porta incorporat un temporitzador que, opcionalment, regula el temps durant el qual

l’alumne pot llegir-lo, funció molt útil si es vol treballar la velocitat lectora. La introducció de

textos en els exercicis de Hot Potatoes es pot realitzar amb funcions molts diferents:

- pot ser un text sobre el qual es basi l’exercici, com seria el cas dels mòduls JBC, JQuiz

o JMatch, les preguntes dels quals poden centrar-se en el text;

13

- una altra possibilitat és que el text serveixi d’ajuda a la resolució de l’exercici, bé com a

model, bé perquè contingui les claus de la solució, com en els mòduls JMix, JCross o

JCloze (p.e., un text en el qual l’alumne hi pot trobar totes o gran part de les paraules

d’uns mots encreuats o d’un exercici d’omplir buits);

- i una altra possibilitat la tenim en textos més informatius que faciliten o recorden a

l’alumne aquells conceptes necessaris per interpretar correctament l’enunciat de

l’exercici o bé per resoldre’l (p.e., un text que expliqui amb exemples les classes de

complements del verb en un exercici de sintaxi).

En els exercicis del nostre treball, hem optat preferentment per la primera possibilitat.

Si el text és força o molt llarg, no és convenient incorporar-lo a l’interior de l’exercici per

evitar una sobrecàrrega d’elements a la pantalla, la qual cosa obligaria l’alumne a avançar i

a recular constantment. En aquest cas, el programa permet fer un enllaç amb qualsevol

document que estigui desat al mateix directori que l’exercici.

Tot el que acabem de dir sobre les dues maneres d’incloure textos en els exercicis també és

aplicable a les imatges (fotografies, reproduccions d’obres d’art, etc.), però en el nostre cas

és una possibilitat que, de moment, no hem utilitzat perquè hem prioritzat els continguts

estrictament lingüístics i, també, perquè ens ha faltat temps per produir activitats basades en

l’ús d’imatges.

El conjunt d’exercicis que hem realitzat utilitza algunes d’aquestes possibilitats amb un

nombre escaient i adequat a les característiques dels continguts que es treballen. Pel mateix

principi de varietat, hem procurat combinar exercicis de durada i complexitat diferents.

3.2. Tipus d’exercicis en funció dels continguts

Pel que fa als continguts i als tipus d’exercicis concrets de què consta el treball, reproduim

tot seguit la pàgina d’entrada a cada bloc de continguts (comprensió lectora, lèxic,

morfologia, sintaxi i miscel·lània), amb l’objectiu que el lector se’n pugui fer una

representació del seu abast. Entre parèntesis indiquem el nombre d’exercicis que s’han

elaborat de cada bloc o de cada sèrie:

14

Comprensión lectora (108) (Prácticas de lectura intensiva)

Ordenar palabras para formar frases (17) Ordenar fragmentos para formar textos breves o párrafos (12)Ordenar párrafos de un texto (6)

Ordenar unidades

Ordenar oraciones por amplitud de significado (9) Elegir el título más adecuado para un texto (6) Completar textos con palabras (6) Completar textos con fragmentos (3) Seleccionar la secuencia central de un texto (1)

Completar textos

Seleccionar el final de un texto (3) Relacionar preguntas y respuestas (5) Relacionar causas y consecuencias (5) Relacionar expresiones: refranes (5) y máximas (5)

Relacionar textos y/o unidades

Relacionar descripción con elemento descrito (6) Recomponer dos textos breves mezclados (6) Buscar la información incoherente (2) Descubrir errores en unos textos (2)

Discriminar información

Reconocer la idea contradictoria (1) Textos y mensajes "ilegibles" (3)

Varia Adivinanzas (6)

Léxico (93)

Ordenar alfabéticamente sílabas y palabras (4)

Reconocer las principales abreviaturas (1)

Distinguir las partes de un artículo (1) Los diccionarios

Reconocer las clases de diccionarios (1)

Seleccionar la palabra que corresponde a una definición (3)

Relacionar definiciones y palabras (3)

Reconocer definiciones insertas en frases (2)

Completar vacíos léxicos con la ayuda de definiciones (2)

De la definición a la palabra

Distinguir la definición de una palabra de un texto (2) Las palabras polisémicas Polisemia y significado contextual (5)

Las palabras Sinonimia y significado contextual (5)

15

Relacionar sinónimos (10) sinónimas

Crucigramas de sinónimos (3)

Antonimia y significado contextual (3)

Relacionar antónimos (7) Las palabras antónimas Crucigramas de antónimos (2)

Relacionar hiperónimos con sus hipónimos (2) Hiperónimos e hipónimos Sustituir hiperónimos por sus hipónimos (1)

Locuciones y frases hechas Relacionar locuciones y frases hechas con su significado (9)

Clasificar palabras por su estructura (2)

Formar palabras derivadas (8)

Formar palabras compuestas (3) La estructura de las

palabras

Los compuestos cultos (2)

Reconocer el gentilicio de países y ciudades (2) Los gentilicios

Relacionar gentilicios con su topónimo (3) Relacionar extranjerismos con el término castellano equivalente (3) Los extranjerismos Sustituir extranjerismos por el término castellano equivalente (1)

Varia La palabra "intrusa" (3)

Morfología (77)

Relacionar palabras con la categoría o clase a la que pertenecen: nombres, adjetivos y verbos (5); pronombres, determinantes y adverbios (4); relativos, conjunciones y preposiciones (3).

Las categorías gramaticales (clases de

palabras) Reconocer la categoría o clase de unas palabras en unas oraciones (3) Cambiar el género de unos nombres en unas frases (2) Distinguir el significado de unos nombres por el género (1) Cambiar el número de unos nombres en unas frases (1)

Los nombres o sustantivos

Distinguir el significado de unos nombres por el número (1) Distinguir el significado del adjetivo según su posición (2)

Los adjetivos Reconocer el grado de los adjetivos de unas frases (2) Completar textos con los determinantes que faltan (3)

Los determinantes Clasificar los determinantes de unas frases (2)

Los pronombres Completar textos con los pronombres que faltan (3)

16

Substituir elementos diversos por los pronombres más adecuados (2)

Clasificar los pronombres de unas frases (2) Completar textos con los verbos que faltan (4) Conjugar verbos en unos textos (4) Modificar el tiempo de los verbos de unas frases (3) Proponer la forma correcta de unos verbos irregulares: formas personales (3); participios y gerundios (2).

Los verbos

Relacionar formas verbales con su tiempo y modo (6) Completar textos con las preposiciones que faltan (3)

Las preposiciones Corregir las preposiciones incorrectas de unas frases (3) Ordenar palabras para formar oraciones guiándose básicamente por las concordancias (4) Las concordancias

gramaticales Corregir problemas de concordancia: entre el nombre y su determinante y adjetivo (2); entre el pronombre y su antecedente(2); entre el sujeto y el verbo (2). Señalar el sentido de las interjecciones de unas frases (2)

Varia Crucigrama morfológico (1)

Sintaxis (115)

Puntuar oraciones (5) Puntuar textos (7) Puntuar oraciones para obtener determinados significados (1)

Los signos de puntuación

Corregir la puntuación defectuosa de unas oraciones (1) Ordenar palabras para formar oraciones simples (7) Ordenar sintagmas o grupos de palabras para formar oraciones simples (5)

El orden de la oración

Ordenar proposiciones para formar oraciones complejas (7) Convertir oraciones afirmativas en negativas (1) Transformar oraciones siguiendo un doble criterio (1) Pasar oraciones de estilo indirecto a estilo directo (2) y viceversa (2) Transformar oraciones activas en pasivas con "ser" (4) y en oraciones de pasiva refleja (2), y oraciones pasivas en activas(2) Reescribir oraciones practicando la elipsis (2) Insertar una oración en otra con la ayuda de un nexo relativo (4) Formar oraciones complejas uniendo dos simples con un nexo (1)

La transformación de oraciones

Transformar oraciones sustituyendo subordinadas adjetivas y adverbiales por un adjetivo y un gerundio, respectivamente (1)

17

La corrección sintáctica

Completar oraciones con una palabra para que sean correctas o estén mejor construidas (5)

Clases Clasificar oraciones por modalidad (2) y por predicado (2) Formar oraciones relacionando sujeto y predicado (3) Reconocer el sujeto de unas oraciones (3) Estructura

Relacionar verbos y sujetos de un texto (2) Los

complementos del nombre

Distinguir la forma de unos complementos del nombre (2)

Completar oraciones con complementos directos (2), verbos copulativos y atributos (1), verbos y complementos predicativos (1), complementos agentes (1) y complementos de régimen verbal (1) Estructura del

predicado Reconocer, en unas oraciones, el complemento directo (2), el complemento indirecto (2), el atributo (2), el complemento predicativo (1), el complemento circunstancial (2), el complemento agente (1) y el complemento de régimen verbal (1)

La oración simple

Determinar la función sintáctica de los elementos de unas oraciones (3)

Completar oraciones complejas con un nexo coordinante (1) La

coordinación Indicar la clase de unas proposiciones coordinadas (2) Clasificar proposiciones subordinadas (2) Indicar la función de unas subordinadas en la oración respectiva: sustantivas (2), adjetivas (2) y adverbiales (3) Señalar la función de unas subordinadas con verbo no personal (4)

La subordinación

Determinar la clase y la función de unas subordinadas (2)

La oración compleja

Reconocer las proposiciones que forman unas oraciones complejas (3)

Miscelánea (36)

A, AH o HA (2) A HABER, A VER o HABER (1)

E, EH o HE (1) Los porqués (2)

SI NO o SINO (1)

Ortografía

B o V (2)

18

G o J (2) G, GU o GÜ (1)

¿Con H o sin H? (2)

Los numerales cardinales (1) y ordinales (1) Reescribir oraciones en un registro estándar o común (2)

Substituir vulgarismos por el término correcto (2) Lengua y diversidad Lenguas y dialectos (1)

Relacionar autor y obra (8) Cultura literaria

Relacionar figuras literarias con su ejemplo (2) Ortográficos (2)

Literario (1) Crucigramas Con texto (1)

Cuestionarios Sobre textos (1)

Tot i el nombre força elevat d’exercicis, hem de reconèixer que encara el considerem

insuficient per treballar els continguts lingüístics seleccionats de la manera que ens

agradaria. Deixant de banda el bloc de “Miscelánea”, calaix de sastre asistemàtic, és obvi

que algunes sèries són pobres en exercicis, sobretot per la rapidesa amb què molts alumnes

els realitzen. Les proves amb alumnes de 2n i 4t d’ESO del nostre centre així ens ho van

confirmar, sobretot els exercicis de resposta múltiple (JBC) i de relació d’ítems (JMatch).

Tanmateix, aquestes proves van ser molt estimulants i motivadores per a l’alumnat, amb la

qual cosa es va demostrar l’enorme potencial que tenen les eines informàtiques.

Però s’ha d’entendre que aquest és un projecte obert que no s’ha acabat amb la llicència

d’estudis, donades les possibilitats d’ampliació que ofereix la seva estructura.

19

4. Aplicacions que el treball pot tenir en el sistema educatiu

Les possibilitats d’aplicació d’aquests exercicis són múltiples. Tot dependrà de la voluntat del

professorat, de la dinàmica de la matèria i de la coincidència de la seva programació

concreta amb la del nostre treball, així com de l’equipament informàtic a l’abast de l’alumnat,

tant al centre com a casa. En aquest sentit, hem de ressaltar que la dificultat més gran que

ens hem trobat per provar els exercicis amb alumnes ha estat precisament la poca

disponibilitat de les dues aules informàtiques del nostre centre, ocupades de forma fixa

moltes hores a la setmana.

En primer lloc, la diversitat dels exercicis, tant pel que fa als continguts com el grau de

dificultat, permet un treball variat pel que fa a la seva funció curricular: assoliment de les

competències bàsiques, reforçament d’aprenentatges, consolidació o aprofundiment en el

domini dels continguts lingüístics.

El professor els pot utilitzar a classe per practicar els continguts que ha explicat abans, o bé

pot fer-los servir com a material complementari dels exercicis del llibre o del material que faci

servir. Una altra possibilitat és projectar en una pantalla, amb un canó, els exercicis i fer-ne

una resolució col·lectiva, ús molt aconsellable la primera vegada que els alumnes s’apropin

a exercicis amb el format de Hot Potatoes per tal de facilitar-los el coneixement del seu

funcionament. També pot encarregar-los per fer fora de l’horari lectiu, al propi centre o a

casa.

El caràcter autocorrectiu dels exercicis facilita l’aprenentatge autònom; a més, cada alumne

pot realitzar-los a un ritme diferent, al seu ritme, amb la qual cosa aquest projecte també pot

ser considerat un instrument més d’atenció a la diversitat de capacitats i ritmes

d’aprenentatge.

En darrer lloc, dues aplicacions possibles més: el professorat pot utilitzar aquests exercicis

com a activitats d’avaluació dels aprenentatges dels seus alumnes, d’una manera

econòmica i força ràpida. I una altra: tot i no ser un mètode d’autoaprenentatge, poden servir

d’eina per aprendre per a aquells alumnes que no poden assistir a classe, presencialment, a

causa d’una llarga malaltia i que disposin d’ordinador.

20

5. RELACIÓ DEL MATERIAL CONTINGUT EN L’ANNEX

S’adjunta com a annex un CD autoexecutable amb tot el material informàtic elaborat, és a

dir, la pàgina web “Lenguactiva.edu” amb els 430 exercicis i tots els arxius complementaris.

21

6. BIBLIOGRAFIA ALARCOS LLORACH, Emilio (1999): Gramática de la lengua española, RAEL-Espasa

Calpe, Madrid. ALCINA FRANCH, Juan y José Manuel BLECUA (1975): Gramática española, Editorial Ariel,

Barcelona. ALVAR EZQUERRA, Manuel (dir.) (1987): VOX. Diccionario general ilustrado de la lengua

española, Biblograf, Barcelona. BARBADILLO DE LA FUENTE, Ma. T. (1991): La enseñanza del vocabulario, Madrid,

Publicaciones “E.U. Pablo Montesino”. BARAJAS, M.; SCHEUERMANN, F. i K. KIKIS (2003): ¿Peligra el papel del profesor como

«autoridad del conocimiento» en un entorno de aprendizaje a través de las TIC?. A: http://www.elearningeuropa.info/index.php?lng=4

BOSQUE, Ignacio y Violeta DEMONTE (1999): Gramática descriptiva de la lengua española,

3 vols., Espasa Calpe-RAEL, Madrid. CASSANY, D. i altres (1993): Ensenyar llengua, Barcelona, Editorial Graó. CONSEJO DE EDUCACIÓN DE LA UNIÓN EUROPEA (2002): Futuros objetivos precisos

de los sistemas educativos. A: http://europa.eu.int/scadplus/leg/es/ cha/c11049.htm COROMINAS, Joan y José F. PASCUAL (1980-83): Diccionario crítico etimológico

castellano e hispánico, 5 vols., Ed. Gredos, Madrid. DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (2000): Identificació de les competències bàsiques en

l’ensenyament obligatori, Barcelona, Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu-Fondation des Regions Éuropéennes pour la Recherche en Education et en Formation (FREREF).

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT: Decret 179/2002, de 25 de juny, pel qual es

modifiquen el Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya, el Decret 96/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments d'educació secundària obligatòria i el Decret 75/1996, de 5 de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels crèdits variables de l'educació secundària obligatòria. DOGC núm. 3670 - 04/07/2002.

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT: Decret 182/2002, de 25 de juny, pel qual es

modifiquen el Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i el Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s'adequa l'organització dels ensenyaments de batxillerat al règim nocturn. DOGC núm. 3674 - 10/07/2002

DIAS, Laurie B. (2001): La integración de las Tecnologías de la Información y las

Comunicaciones al currículo regular. Lo que usted debe saber. A: http://www.eduteka.org/tema_junio.htm

http://www.elearningeuropa.info/index.php?lng=4http://europa.eu.int/scadplus/leg/es/http://www.eduteka.org/tema_junio.htm

22

Diccionario Espasa. Sinónimos y antónimos (1997), Espasa Calpe, Madrid. GARCÍA HOZ, Víctor (1977): Estudios experimentales sobre el vocabulario, Madrid, Consejo

Superior de Investigaciones Científicas. GENOVER, J.; POZO, M.A., i J. VILAR (1998): Eines de comprensió de textos. La lectura

intensiva a secundària, Barcelona, Editorial Graó. GRUPO DE INVESTIGACIÓN DE EDUTEKA (2003): Un modelo para integrar TICs en el

currículo. A: http://www.eduteka.org/ediciones/tema16-2.htm LEÓN, Víctor (1996): Diccionario de argot español, Alianza Editorial, Madrid. MOLINER, María (1998): Diccionario de uso del español, Ed. Gredos, Madrid. ORGANIZACIÓN INTERNACIONAL DEL TRABAJO (2001): Revisión de la recomendación

sobre desarrollo de los recursos humanos. Programa InFocus sobre conocimientos teóricos y prácticos y empleabilidad. Aprender y formarse para trabajar en la sociedad del conocimiento. Capítulo II. A: http://www.ilo.org/public/spanish/employment/ skills/ recomm/report/ch_2.htm#E

PROJECTE ASTROLABI (2002): Informes. A: http://astrolabi.edulab.net/ home.html QUINTANA, J. (1997): “Multimèdia, què i per a què?”, revista Guix, núm. 233. REAL ACADEMIA ESPAÑOLA DE LA LENGUA (1992): Diccionario de la lengua española,

Espasa-Calpe, Madrid. SECO, Manuel; ANDRÉS, Olimpia y Gabino RAMOS (1999): Diccionario del español actual,

Santillana, Madrid. VARELA, Fernando y Hugo KUBARTH (1996): Diccionario fraseológico del español

moderno, Editorial Gredos, Madrid. I llibres de text d’ESO i Batxillerat de les editorials Barcanova, Castellnou, Edebé, Espasa Calpe, Santillana, SGEL i Teide.

http://www.eduteka.org/ediciones/tema16-2.htmhttp://www.ilo.org/public/spanish/employment/http://astrolabi.edulab.net/