El barranc del Maltorrent

31 de març de 2019

Monitora: Josepa Rovira

Av. Prat de la Riba, 18 – 2n 43201 REUS 977 331 142 secretaria@gepec.org

www.gepec.cat

ITINERARI Deixem el cotxe a l'aparcament de la Penya Roja que hi ha al costat esquerre de la crta. TV-7044, a uns 3 km venint de la Riba. Creuem la carretera i baixem per un sender (amb escaletes) que es dirigeix cap al llit del riu Brugent i a les ruïnes del Molí de les Truites, a l'altra banda del riu. El sender s'enfila dret pel costat del molí (petita grimpadeta) i continua cap a la dreta més o menys planer. Arribem a una petita explanada on el sender sembla que es divideixi en tres. Continuem pel de la dreta. Anem pujant. Arribem on hi ha un pal indicador metàl·lic: cap a l'esquerra assenyala "Cim Penya Roja", cap a la dreta, "El Dauet - La Xina". Seguim cap a la dreta. Arribem a una altra bifurcació. Anem cap a la dreta, resseguint la paret blanca. Hi ha alguna fita que ens ajudarà a trampejar un caos de blocs de pedra. No és difícil, però en algun moment caldrà fer ús de les mans. És el grau de la Xina. Superem els rocs, passem pel cingle i acabem de pujar. Entrem al Pla de les Garrigues. Continuem pel sender. Anem seguint les fites, triant, en les bifurcacions, l'opció de l'esquerra. Arribem a una primera pista. La seguim cap a l'esquerra. Desemboquem a una altra pista: seguint-la cap a la dreta podríem arribar al barranc de la Variella i el PR que va de Rojals a Vilaverd; nosaltres seguim cap a l'esquerra. Al cap d'una estona passem vora un tancat, a l'interior del qual s'hi veuen vedrunes. Final de la pista. Davant nostre veiem unes fites que marquen un sender. De fet, el sender es bifurca. El de l'esquerra baixa dret cap al barranc del Maltorrent. El de la dreta també hi arriba, però ho fa més suaument, passant per la Font de l'Escudelleta. Agafem el sender de la dreta, que està netejat de fa ben poc. Al cap d'una estona arribem a la capçalera del barranc. Una mica més avall, veurem la font. Està arreglada i senyalitzada amb una rajola amb lletres vermelles (com moltes d'aquest sector de les Muntanyes de Prades). Malauradament, no raja. Seguim el sender, que va baixant fins arribar al barranc del Maltorrent. Anem cap a la dreta, barranc amunt. La vegetació d'aquest sector és frondosa, amagant rere els arbres i lianes, panys de roca que tenen pinta d'interessants. A partir d'ara, anirem trobant alguna marca de pintura blava. Veiem un altra bifurcació. El sender de l'esquerra (marcat amb unes creus de color blau) no surt al mapa i, per tant, està clar on pot portar.

Continuem barranc del Maltorrent amunt, que precisament a partir d'aquí es comença a enfilar seriosament. Veiem el Mas de Noguers, al qual ens desviem una estoneta per observar-lo i recuperar la respiració. Des d'aquí marxa un altre sender que va a trobar el torrent dels Cups:. té tota la pinta de ser l'antic camí d'accés al mas, ja que queden restes de l'empedrat. Tornem cap al sender per on pujàvem. Ara anirem resseguint, més o menys de pla i per la seva riba esquerra, el barranc del Pouet. El sender es transforma en camí i, més endavant, en pista. Aconseguim vistes de Capafonts, els Motllats i Mont-ral. Passem per sota una línia de pals de telèfon. Estiguem atents, perquè poc després, just en el lloc on la pista fa un gir de gairebé 90º, hem de veure un sender a mà esquerra que ens portarà al Mas de Marc. Hi ha un cartell de fusta (El Pinetell - Mas de Marc) i una pintada verda i blanca de sender local. Si seguíssim per la pista, podríem arribar fins a Rojals. El sender arriba entre alzines al Mas de Marc, un lloc agradable per aturar-se una estona. Després continuem pel sender, que és l'antic camí de Rojals a la Riba. Primer va de pla fins al collet de Mediona (on s'entreveu una cruïlla) i després ja baixa sense parar sota l'ombra del bosc. Com que està destrossat per les motos, fa de mal caminar. Hi continua havent marques de sender local (franges blanques i verdes). Veiem la cruïlla amb el sender que enllaça amb el mas de Noguers. Nosaltres continuem sender avall. El sender s'acaba en una pista (hi veiem una bassa mig amagada), que hem de seguir cap a la dreta. Bifurcació: a la dreta surt un sender que va directament cap al Pinetell. Si no ens fa falta anar-hi, cal que continuem caminant per la pista, cap a l'esquerra. La pista fa un tomb i s'encara altra vegada cap al Pinetell. Just abans de posar-se a l'alçada d'uns camps cultivats, ens hem de fixar a l'esquerra en un sender que s'endinsa pel bosc (fita). El sender desemboca als camps de farratge. Seguim cap a l'esquerra, cap a les ruïnes d'un mas (al mapa, sense nom). Aquí continuem per un antic camí de carro. A mà esquerra trobem la cruïlla amb el sender que porta al barranc del Maltorrent, tot passant pel torrent dels Cups. Hi ha una fita.

Abandonem la pista i agafem aquest sender. Després d'una baixada directa cap al llit del barranc, l'anem seguint. Està suficientment net per passar-hi. La frondositat de la vegetació és espectacular, igual com les formes rocoses del

voltant.

Desemboquem al barranc del Maltorrent. Hi ha un petit rètol de fusta. Aquí també hi fa cap el sender que no hem agafat quan, des del pla de les Garrigues, ens hem dirigit cap a la font de l'Escudelleta. Seguim el barranc cap a la dreta, passant per la llera, de vegades pedregosa, d'altres amb lliseres, travessant petits falguerars. Hi ha algun tram més encaixonat, amb vistoses balmes a mà esquerra i fins i tot un curiós túnel. Quan arribem a les envistes del molí d'en Jan, el barranc s'embruteix de vegetació. Llavors el sender continua cap a l'esquerra i s'enfila a una parada d'olivers. Hi caminem per la vora i arribem a un bidó de color blau. Girem cap a l'esquerra i acabem travessant el riu Brugent. Saltem la cadena que barra el pas als vehicles i ja som a la carretera. La seguim cap a l'esquerra, per arribar al lloc on tenim aparcat el cotxe. Distància aprox.: 14 km. Desnivell aprox.: 500 m tant de pujada com de baixada

ENTRE LA ROCA I LA VEGETACIÓ Un dels trets que crida l'atenció en aquesta excursió són les parets calcàries per on passem (La Xina) i que ens envolten mentre recorrem els barrancs del Maltorrent i dels Cups. Tant les parets com les formacions que podem observar són el resultat de la dipositació de roques sedimentàries durant el Triàsic per damunt del sòcol paleozoic format per gresos i pissarres del Carbonífer, que després han estat erosionades per la pluja, el vent, el gel i també el pas de l'aigua pel que ara són barrancs, però que temps enrere devien ser potents cursos d'aigua. A banda de l'aspecte estètic, hi ha el científic. Al començament de l'itinerari transitarem per una part de l'anomenada "geozona dels esculls de la Riba", que s’estén des del paratge de les Garrigues de Vilaverd fins al Puigcabrer (a l'altra banda del Francolí), inclosa a l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya. Els esculls són estructures bioconstruïdes i són una peça clau per a la reconstrucció paleogeogràfica dels ambients

del Triàsic a Catalunya. Els materials dels quals estan fets són carbonàtics i estan total o parcialment dolomititzats. Des del punt de vista de la paleontologia són molt importants, degut a l’abundància de diferents organismes fossilitzats.

Pel que fa a la vegetació, és variada. Després d'un primer contacte amb la pineda de pi blanc amb sotabosc de brolla que s'estén al peu de les cingleres de la Penya Roja i La Xina, ens trobem amb les Garrigues de Vilaverd, un extens altiplà desforestat colonitzat pel garric i altres arbustos, fruit d’un sòl pobre i molt pedregós, que a més va ser afectat per un gran incendi forestal l’any 1986. En canvi, per dins el barranc del Maltorrent (i també al dels Cups), el caos vegetal és total: pins blancs entre alzines, cadascun amb els seus arbustos associats, marfulls, arítjols, esbarzers... deixant espai per algun pi roig o per algun grèvol escadusser. Acaben de donar el toc selvàtic, els petits falguerars que ens trobem en el que deuen ser els racons més ombrívols durant tot l'any. A l'alçada del mas de Noguers (en runes), la comunitat vegetal batalla entre la pineda i l'alzinar, per ocupar un espai que havia estat cultivat. Mentre una jonceda ens demostra, d'alguna manera, que allí hi ha aigua, encara que no se la vegi. És la mateixa vegetació que trobarem als terrenys que envolten algun mas enrunat, però on encara resten els marges. Només a tocar del Pinetell hi ha petits terrenys encara dedicats al conreu, principalment als cereals.

Pujant a la vora del barranc del Pouet, la vegetació es normalitza: estem prou alts per trobar-nos amb la mateixa vegetació que trobaríem a la zona al voltant de Rojals, caracteritzada principalment per brolles, claps d’alzinar i sobretot pinedes secundàries de pi roig i de pinassa, fruit de repoblacions forestals dels anys seixanta del segle XX. En aquesta zona hi ha indicis d’activitat humana des de la prehistòria. Són coneguts el conjunt d’abrics i llocs amb pintures rupestres que van ser declarats Patrimoni Mundial per la Unesco l’any 1998 (onze abrics de pintures i nombrosos llocs amb gravats, repartits sobretot al voltant de la població de Rojals). També s’han trobat nombrosos jaciments arqueològics, molts dels quals prehistòrics i situats en coves, com per exemple el de la cova Cartanyà (a prop de la Riba). D'altres encara resten més o menys en l'anonimat, segurament pendents d'estudi abans de donar-los a conèixer, un d'ells és al mateix barranc del Maltorrent (marge dret): es tracta d'un jaciment arqueològic (concretament un abric amb "representació gràfica") que situen al Bronze (-1800/-650). A banda dels nuclis de població, a les Muntanyes de Prades hi havia un element característic del poblament: el mas de muntanya i l’economia de subsistència que tenia lloc al seu voltant. Només en l’antic terme de Rojals, han estat inventariats 57 masos i 4 molins fariners. Aquesta economia basada en les activitats tradicionals (la ramaderia, l’agricultura i l’explotació forestal), és la que va caracteritzar el paisatge d’aquesta zona fins a les primeres dècades del segle XX, quan s’inicià el despoblament. L’agricultura mai no va ser gaire estesa i es caracteritzava pels cereals i la vinya durant la febre d’or. L’explotació forestal tradicional, juntament amb la ramaderia, ha estat l’activitat que ha caracteritzat més el paisatge de les Muntanyes de Prades, és a dir, el carboneig i l’extracció de llenyes a les rouredes i alzinars. El desenvolupament de les activitats tradicionals també es veu reflectit en la xarxa de camins, molts dels quals empedrats, que unien les poblacions i els masos, els nombrosos marges i alguna barraca de pedra seca.

Fotos i elaboració dels textos: Ester Borràs Giol Fonts d'informació: - Catàleg de Paisatge. El Camp de Tarragona Vol. 2. Observatori del Paisatge, 2011 - Geozona 304 Esculls de la Riba. Departament de Medi Ambient. mediambient.gencat.cat --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Vols col·laborar amb el GEPEC-Ecologistes de Catalunya?

Una manera ben fàcil es fer-se’n soci o sòcia!

Posa’t en contacte amb la nostra secretaria: • correu electrònic: secretaria@gepec.cat

• telèfon al 977 33 11 42 (dimecres i divendres de 9.00 a 13.00)