EL BUTLLETÍ de l’amic · 2018-04-23 · La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. ... (Quiosc i Més,

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

20/04/2018

nú

me

ro 262

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: La 1a Onada de l’EGM estrena novetats en la seva metodologia i mètriquesD’AQUÍ I D’ALLÀ: Caiguda més suau de l’EGM

COMUNICACIÓ DIGITALCinc murs de pagament: de l’èxit d’Escolar als problemes d’InfoLibre

PUBLICITAT I MÀRQUETINGCreix el pes de la publicitat com a font d’ingressos de les webs pirates

NOVES EINESIntel·ligència artificial: tres formes en què millora al contingut

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAL’HbbTV es perfila com a factor impulsor de banda ampla i continguts en l’esdeveniment del cable

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: La confiança dels consumidors, clau per a la supervivència de les marquesTRIBUNA: Els mitjans, enfront de les exigències dels lectors i la tirania del SEOENTREVISTA: Toni Segarra: “No seria el mateix sense els premis que he rebut” ANÀLISI: La tecnologia no destrueix ocupació: falsos mites de l’era digital. La IA augmentarà un 10% l’ocupacióDOSSIER: Bots a la TwittersphereOPINIÓ: Els mitjans i el periodisme digital: “Busco lectors. Pago més”

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



La 1a Onada de l’EGM estrena novetats en la seva metodologia i mètriquesPer Control Publicitat

A la 1ª Onada de l’EGM se substitueix un 5% de la mostra “Face to Face” multimèdia per entrevistes realitzades a través d’Internet (CAWI). A més, apareixen incorporats els lectors de diaris o revistes a través de visors digitals.

AIMC (Associació per a la Investigació de Mitjans de Comu-nicació) ha presentat els resultats de la 1a Onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM), que recullen resultats del treball de

camp realitzat des del 10 de gener al 20 de març de 2018, any en el que celebra el seu 50è Aniversari com a estudi de referèn-cia sobre el consum dels mitjans de comunicació.

En l’actualitat, l’EGM combina cinc estudis, més de 150.000 entrevistes-tres metodologies diferents de captació: entrevista personal, entrevista telefònica (incorporant mòbils en 2008) i, des d’aquest any, entrevistes en línia. És un estudi clau i refe-rencial en el mercat internacional.

Aquesta primera onada ve carregada de novetats, tant en el procés de mostra com en la incorporació de suports o formes de consum de determinats mitjans:

1. Substitució d’un 5% de la mostra del Face to Face mul-timèdia per entrevistes CAWI.- Des de la 1ª onada de 2018 es reemplaça en l’EGM un 5% de la mostra multimèdia Face to Face (és a dir, les entrevistes personals) pel mateix nombre d’entrevistes realitzades a través d’ Internet (CAWI).

Aquests individus s’obtenen d’entre el total dels internautes que responen al qüestionari mico-mitja de premsa (que es realitza a través d’entrevista telefònica). Aquells que tenen accés a In-

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



ternet, ofereixen la seva adreça d’e-mail i accepten col·laborar, reben un correu al dia següent d’haver fet l’entrevista telefònica amb un link que els permet realitzar la versió en línia del qües-tionari multimèdia de l’EGM.

Aquest canvi proporcionarà ajustar la penetració global d’Internet a l’EGM als resultats que sorgeixin de les entrevistes personals del multimèdia.

2. Incorporació dels lectors de visors digitals en els diaris i revistes.- En aquesta onada s’ha incorporat també als lectors de diaris o revistes per mitjà de visors digitals o PDF (Quiosc i Més, Orbyt, etc.).

La persona que accedeix a aquests visors disposa exactament el mateix suport que en el format paper, tant en contingut re-daccional com publicitari. Per tant, s’ha considerat que es po-den incorporar a aquests públics entre els lectors de mitjans impresos.

A partir d’ara, en els informes de l’EGM es podrà obtenir un des-glossament dels lectors en format paper i visor digital. Ja que aquest tipus d’informació es recollia des de fa molt de temps a

l’estudi, des d’ara es podrà disposar de més informació per a l’acumulat del mateix.

3. Desglossament de l’escolta de ràdio a través d’internet en streaming i a través de podcast.- Des d’aquesta primera onada estarà també disponible el desglossament dels oients de ràdio a través d’Internet segons sigui en directe o en diferit, de moment només a nivell d’oients sense oferir el desglossament de cadenes.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



TitularTextLadilloText

ACTUALITAT/ LA PRIMERA#firabarcelona

www.firabarcelona.com

CALENDARI DE PRÒXIMS ESDEVENIMENTS 2018

IDEES, NEGOCIS, PERSONES

Consulti tota la informació i la relació completa de salons a:www.firabarcelona.com - +34 932 332 000 - [email protected]

ABRILeSHOW - eFINTECH - DRONESHOW11 - 12/04 Fira i Congrés Professional d'E-commerce i Digital Marketing. Exposició sobre Solucions Tecnològiques Innovadores per a la Banca i les Finances. Fira i Congrés sobre Drons

III CONGRÉS LIVE-MED11 - 12/04 Actualització Clínica de Patologies per a Metges de Família

SALÓ INTERNACIONAL DEL CÒMIC DE BARCELONA 12 - 15/04

ALIMENTARIA16 - 19/04 Saló Internacional de l'Alimentació i Begudes

HOSTELCO16 - 19/04 Saló Internacional de l'Equipament per a Restauració, Hoteleria i Col·lectivitats

JOBarcelona17 -18 /04 Congrés Internacional d'Ocupació i Orientació Professional per a Universitaris i TitulatsSMART CITY EXPO CASABLANCA18 - 19/04 Congrés sobre Ciutats Intel·ligents. Casablanca (Marroc)

B-TRAVEL20 - 22/04 Saló de Turisme

BARCELONA BRIDAL FASHION WEEK23 - 29/04Desfilades de Col·leccions de Moda Nupcial. Saló Professional de la Moda en Vestits de Núvia, Nuvi, Festa, Comunió, Cerimònia i Complements

SMART ISLAND CONGRESS 23 - 24/04 Congrés Internacional d’Illes Intel·ligents. Calvià (Mallorca)

MAIGISEV 2018 02 - 06/05 Reunió Anual de la Societat per a la Investigació de Vesícules Extracel·lulars

BEBÉS & MAMÁS05 - 06/05Saló de la Futura Mare, Nadó i Noves Famílies

HISPACK08 - 11/05Saló Internacional de l'Embalatge

FOODTECH BARCELONA08 -11/05 Saló Internacional de Maquinària, Tecnologia, Processos i Ingredients per a la Indústria Alimentària

HANDMADE FESTIVAL BARCELONA11 - 13/05 Una Experiència Única del Do it Yourself

FERIA ALIMENTOS CUBA22 - 24/05Fira internacional d'Alimentació, Equips i Tecnologia. La Havana (Cuba)

BIZBARCELONA 30 - 31/05 Solucions per a Pimes i Emprenedors

19th EFORT CONGRESS BARCELONA30/05 - 01/06 Congrés de la Federació Europea d'Associacions Nacionals d'Ortopèdia i Traumatologia

JUNYS.I.L.05 - 07/06Saló Internacional de la Logística i la Manutenció

SÓNAR 14 - 16/06Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art de Barcelona

WOC - WORLD OPHTALMOLOGY CONGRESS16 - 19/06Congrés Mundial d'Oftalmologia



Caiguda més suau de l’EGMPer Prnoticias i Comunicació 21

La 1a onada de l’EGM de 2018 ha deixat sensacions molt diferents en la premsa escrita. Després d’una ratxa de mals resultats, els mitjans generalistes aixequen mínimament el cap, mentre que els esportius continuen la seva costa avall de manera força acusada. Marca repeteix com diari líder amb 1.843.000 lectors però, malgrat la seva primera posició, el diari d’Unidad Editorial es deixa 79.000 compradors, fet que suposa una baixada del 4% respecte a l’anterior onada. Més acusat és el descens comparat amb les dades de fa just any, quan Marca va obtenir 2.062.000 fidels.

Així i tot, el diari esportiu que més pateix és AS, que no aconse-gueix superar la barrera del milió de lectors. El diari de Prisa es queda en 926.000 persones i es deixa 102.000 compradors pel camí, un 10% menys. El drama es magnifica si es compara amb les xifres assolides fa un any, quan la gaseta que dirigeix Alfre-do Relaño va aconseguir 1.115.000 fidels, un 17% més que en la 1º onada de 2018.

Però no tot són males notícies a Prisa. El País aconsegueix trencar la seva mala ratxa i frena la sagnia que venia patint en les últimes onades. El diari continua com a líder entre la premsa generalista i atrau 1.128.000 lectors, 48.000 més que

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



en l’última enquesta, el que es tradueix en una pujada del 4%. D’aquesta manera, El País frega les dades que va aconseguir fa 12 mesos, quan van obtenir 1.141.000 compradors.

El Mundo també està d’enhorabona, ja que es recupera i torna a posar-se per sobre dels 700.000 lectors. El diari que dirigeix Francisco Rosell aconsegueix 736.000 fidels, creixent un 11% respecte a l’última enquesta (74.000 compradors més) i un 3% en relació a la mateixa onada de l’any anterior. ABC s’uneix a la moda de les remuntades i suma 19.000 fidels per créixer fins als 437.000 lectors, un 5% més que la 3r onada de 2017 i un 1% més que fa un any. La Razón, per la seva banda, calca les dades obtingudes fa 12 mesos i es manté en 235.000 lectors, 19.000 més que en l’anterior onada.

En el terreny de la premsa gratuïta, 20 Minutos continua amb el seu descens sense fi i es queda per sota de la barrera dels 700.000 lectors. El diari es queda amb 687.000 persones, per-dent 125.000 fidels en només un any, un 15% menys.

A Catalunya, l’Ara és el diari que més creix a l’EGM.- La primera onada de 2018 de l’Estudi General de Mitjans mostra una recuperació en part dels diaris editats a Catalunya, les Illes

Balears i el País Valencià. Així, La Vanguardia, Última Hora, l’Ara, Las Provincias i Segre guanyen lectors respecte a l’any passat. De totes elles, la capçalera que experimenta un creixe-ment més gran és l’Ara, amb un increment del 57,3%.

En concret, segons el darrer EGM, La Vanguardia es manté com el diari amb més difusió amb 611.000 lectors, 30.000 més que en la primera onada de 2017, i es distancia d’El Periódico, amb 416.000 lectors, 55.000 menys que l’any passat. A força dis-tància es troben Levante-EMV, amb 213.000 lectors (–58.000); Información, amb 190.000 (–9.000); Última Hora, 175.000 (+13.000); l’Ara, que avança quatre posicions amb 129.000 lec-tors (+47.000); Las Provincias, amb 123.000 (+2.000); El Punt Avui, 101.000 (–13.000), i amb 88.000 lectors es troben Segre (+9.000) i Diario de Mallorca (–17.000).

Us convidem a llegir l’informe Primer EGM 2018: La Televisió resisteix com el mitjà amb més penetració a Espanya, de Rea-son Why, CLICANT AQUÍ.


https://www.reasonwhy.es/actualidad/sector/primer-egm-2018-television-medio-audiencias



Quina és la font de notícies més fiable per als europeus?

Una enquesta de la Comissió Europea mostra un panorama força encoratjador: els europeus confien més en els mitjans tradicionals a l’hora de buscar informació. Així, el 70% dels en-questats va dir confiar en la televisió, el 66% a la ràdio i el 63% en els diaris impresos. Un 47% va citar els diaris digitals i les webs de notícies.

Si aquesta part de l’enquesta és reveladora, en demostrar que a l’hora de la veritat la gent segueix recorrent als mitjans pro-fessionals de tota la vida, encara queda el millor: només el 27% va afirmar confiar en plataformes d’allotjament de vídeos, tipus YouTube, o de podcasts a l’hora d’informar-se. Val a dir que no tots els continguts d’aquestes plataformes són mentida news, però resulta obvi que el fet que estiguin obertes a qualsevol usuari i que l’anonimat forma part del joc en moltes ocasions poden perjudicar la credibilitat i veracitat d’alguns dels seus continguts.

I encara millor, només un 26% va nomenar a les xarxes socials i a les aplicacions de missatgeria com fonts o mitjans fiables a l’hora d’informar-se. Potser hauria de preocupar que una de cada quatre persones triï aquests mitjans, però sabent que més de la meitat dels enquestats segueixen apostant pels mitjans tradicionals, en els seus diversos formats, hauria de demostrar als periodistes que encara, i malgrat tot, hi ha alguna cosa que estem fent bé.

A l’altre extrem de l’escala, les novetats emeses per ràdio i no-tícies televisades continuen tenint-se en compte, ambdós són de confiança fins a un cert grau en un 70 i un 66 per cent, res-




Aprofita tots els avantatges

del Pack Family Assegurances

aquí, allà i, sobretot, ara

Assegurances de vida de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i assegurances no de vida de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances. CaixaBank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, amb NIF A-08663619 i domicili al carrer del Pintor Sorolla, 2-4, 46002 València, i inscrit en el Registre de Mediadors de la DGAFP amb el codi C0611A08663619. Oferta de venda de Securitas Direct, SAU amb la intermediació de PromoCaixa, SA. CaixaBank, SA col·labora exclusivament en el finançament. La concessió del finançament està subjecta a l’anàlisi de la solvència i de la capacitat de devolució del sol·licitant, en funció de les polítiques de risc de CaixaBank. Més informació, a www.CompraEstrella.com. NRI: 2401-2018/09681

Agrupa les assegurances al Pack Family Assegurances i contracta l’alarmade Securitas Direct, i tindràs tota la protecció que necessites. I a més, ara, amb tots els avantatges de now: una nova app amb intel·ligència artificial més fàcil i ràpida, CaixaBank Pay per pagar amb el mòbil siguis on siguis, Les Meves Finances per controlar tots els comptes i els serveis, i molt més.Aprofita’ls tots aquí, allà i, sobretot, ara.

AMIC 188 122 CAT.indd 1 22/3/18 21:21



pectivament. Les fonts de notícies impreses no estan molt lluny amb el 63%. Aquests resultats fan que els editors i els radiodifu-sors siguin avantatjats sobre nous punts de venda digitals que retransmeten informació i notícies sense cap guardià entrenat per filtrar les notícies falses. Us oferim aquesta nova enquesta de la Comissió Europea CLICANT AQUÍ. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic)

El Financial Times vol canviar la tendència masculina del seu públic

“Si el Financial Times fos una persona seria un home”. Només el 20% dels subscriptors del diari eren dones, però Renée Ka-plan, directora del departament d’audience engagement, està tractant de canviar-ho. Kaplan va ser contractada fa tres anys pel diari i aviat va formar un equip per saber exactament qui es subscrivia al Financial Times. Com ha explicat en una entrevis-ta a NiemanLab, després de l’estudi es va saber que el 80% dels subscriptors eren homes, i no només això. Va descobrir que les dones trobaven el to del diari descoratjador i es van desvincular del seu contingut.

Quan van ser preguntades per descriure qui seria el diari si fos una persona, la seva resposta va ser unànime: seria un home. La missió de Kaplan és fer veure que el Financial Times no només es dirigeix a homes de negocis. Per a això ha estat fent alguns experiments que han arribat a funcionar i que s’han convertit en productes permanents.

Alguns d’aquests experiments han estat: Un nou butlletí diri-git (però no explícitament) a dones que està superant a altres butlletins del Financial Times. Una nova secció centrada en les indústries dels serveis professionals com el dret i la consultoria. Renovació en la secció d’opinió amb un nou disseny per enco-ratjar les dones a escriure sota el seu punt de vista.

Les dones estaven més deslligades del contingut del diari que els homes i, per això, van començar a realitzar panells i pregun-tes. Van descobrir que llegien el diari perquè sentien que era el que havien de fer, no perquè es veiessin reflectides en els seus continguts. Ara s’adonen que les dones tendeixen a estar més interessades en temes relacionats amb el management content o amb les indústries de serveis professionals. (d’AEC)


https://www.amic.media/media/files/file_352_1530.pdf



Mono, la revista desplegable per als membres de Red/Acción

Llegir és un plaer que no prescriu. Per això Red/Acción presen-ta Mono, una revista desplegable amb periodisme d’altíssima qualitat que es distribueix entre els seus membres. Es tracta d’una publicació mensual que s’obre en una doble pàgina mida revista, després es desplega en una altra en grandària tabloide i finalment, en una a mida llençol. El format de Mono està inspi-rat en dues publicacions europees: LE1, de França, i El Dobla-dillo, d’Espanya. Quin és el truc? Si posem aquest desplegable en moviment, sempre creix. I a mesura que creix, es torna cada vegada més bell.

Mono té cinc peces periodístiques i és una invitació a la pausa, i la pausa comença amb una columna en què Chani Guyot, el director de Red/Acción, explica per què un mitjà digital nascut el 2018 aposta per la lectura llarga i profunda, amb “un model que no inclou la publicitat tradicional en cap format” i que se sosté amb “membres compromesos que vibren amb el nostre periodisme amb propòsit”.

Quan Mono es desplega completament apareix una crònica de 41.000 caràcters sobre la ciutat de Buenos Aires; un homenat-ge al recorregut que Gay Talese -mestre de periodistes- va fer famosament per Nova York en 1960. En l’última pàgina, Joan Carr, un dels creadors de Red/Acción, assenyala que aquí con-viuen l’acadèmia, els somnis i la tecnologia. Conegueu la revis-ta Mono CLICANT AQUÍ (d’AEC)

Acord “in extremis” sobre l’ERO d’El Periódico: s’executaran 135 acomiadamentsEls treballadors del Grupo Zeta han votat a favor de l’acord as-solit entre l’empresa i els representants dels treballadors, pel


https://redaccion.com.ar/miembros/



que s’executaran 135 acomiadaments en les pròximes setma-nes. Una bona part d’ells, de la redacció del diari més venut als quioscos catalans. També es preveuen fins a 12 sortides més, 7 de les quals voluntàries i 5 forçoses en el que resta d’any.

La companyia va anunciar el gener passat la seva intenció d’executar un Expedient de Regulació d’Ocupació amb el que pensava efectuar 177 baixes en el grup. Ho va fer després de plantejar un ERO a Sport que va acabar amb una vintena de contractes i de clausurar Temps i Interviú, el que va provocar 25 acomiadaments. Aquest dimecres s’ha confirmat que seran 135 sortides les que es produiran en els propers dies a El Periódico de Catalunya; Zeta Servicios i Equipos SA., Logística i Medios de Cataluña SL; i Zeta Gestión de Medios SA. L’acord ha estat aprovat per la majoria dels empleats de cadascuna d’aquestes empreses.

La companyia ha justificat aquesta retallada en la seva pre-cària situació econòmica, ocasionada per la falta de pegada dels seus mitjans de comunicació i per una crisi financera - 100 milions d’euros de deute- que l’estiu passat va obligar a refi-nançar el seu deute per tercera vegada en els últims anys. (de Voz Pópuli)

El País acomiada un 25% de la plantilla a Catalunya

Els treballadors de la redacció d’El País a Barcelona van iniciar divendres passat una vaga de signatures que es va estendre durant tot el cap de setmana. D’aquesta manera protesten con-tra la decisió de l’editora del diari d’acomiadar sis periodistes, el que implica reduir un 25% la plantilla de l’edició catalana, se-gons assenyala el comitè d’empresa del rotatiu en una piulada. (de Comunicació 21)

Juan María Hernández Puértolas, nou director de Comunicació de CriteriaCaixa Juan María Hernández Puértolas ha estat nomenat nou director de comunicació de CriteriaCaixa, la societat holding d’inversions no cotitzada que gestiona el patrimoni de la Fundació Bancària “la Caixa”; CriteriaCaixa es dedica a la gestió activa de les in-versions d’una cartera de participades amb actius per valor de més de 24.000 milions d’euros. Hernández Puértolas, que fins




ara era director corporatiu de comunicació de Abertis Infraes-tructuras, assumirà pròximament aquest nou càrrec que ja va ocupar entre els anys 2007 i 2011.

Amb una llarga trajectòria periodística, especialment en l’àmbit econòmic, el que serà nou dircom de CriteriaCaixa és ben conegut pels seus estudis sobre política interna dels EUA. D’aquesta manera, és autor d’una crònica sobre les eleccions nord-americanes celebrades entre 1960 i 1976. A més, Hernán-dez Puértolas és coordinador i autor d’altres llibres, entre els quals destaquen els dedicats al centenari de “la Caixa” o a la figura del pensador liberal català Salvador Millet i Bel. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic)

Francesc Ràfols, nou president del Sindicat de Periodistes de Catalunya

El VIII Congrés del Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) que s’ha fet aquest dissabte a la Casa de la Premsa de Barcelona ha escollit Francesc Ràfols com a nou president de l’associació. Segons un comunicat de l’SPC, durant la jornada s’ha aprovat

un pla d’acció pel pròxim mandat que reclama una “urgent la regulació del dret a la informació de la ciutadania i una llei que reguli els drets laborals dels treballadors de la informació que faci especial èmfasi en els periodistes a la peça i freelance”.

Els congressistes han destacat que un dels principals proble-mes de la professió és “la precarietat laboral extrema que hi ha a la professió, amb una pèrdua brutal d’ocupació a causa d’ERO i del tancament de mitjans”. A més, han denunciat “la caiguda en la qualitat de la informació que rep la ciutadania, so-vint a causa dels interessos polítics, econòmics i empresarials dels propietaris dels mitjans que dificulten fer un periodisme realment independent”. (d’AEC)

Nemesio Rodríguez, nou president de la FAPE (14/04)

Nemesio Rodríguez, que ha estat elegit president de la Federa-ció d’Associacions de Periodistes d’Espanya (Fape) aquest cap de setmana, es proposa com a primers objectius del seu man-dat “dignificar la professió, lluitar contra la precarietat, revalorit-zar el periodisme i als periodistes i aconseguir que les dones




trenquin les barreres i progressin”. La candidatura presentada per l’Associació de la Premsa de Madrid (APM) que encapçala-va Rodríguez va guanyar les eleccions a la Fape amb un 60,7% dels vots emesos, enfront del 33,5% obtinguts per l’opció pre-sentada per l’Associació de la premsa de Màlaga.

El nou president de la Fape, que substitueix en el càrrec a Elsa González que ha estat al capdavant de la federació vuit anys, va explicar a Servimedia que “és fonamental revaloritzar el periodisme i als periodistes”. Rodríguez es va comprometre a protegir els periodistes de les pressions i vulneracions del dret constitucional a la llibertat d’expressió i diu que donarà suport a un model de televisió i ràdio públiques independent del govern de torn. (de Servimedia)




Cinc murs de pagament: de l’èxit d’Escolar als problemes d’InfoLibrePer Martín Sánchez / Merca2

Internet ha complert la majoria d’edat i els editors busquen un model de negoci sostenible després d’anys de batzegades on molts van parlar per sobre de les seves possibilitats i la ma-jor part de les solucions es van aconseguir a força del clàssic “encert/error”. Repassem cinc models de mur de pagament es-panyols:

1- El Independiente.- El diari dirigit per Casimiro García-Aba-dillo i editat per Eduardo Serra va començar depenent de la publicitat de forma exclusiva, però en els últims mesos ha im-plantat el seu mur de pagament. A través d’aquest ofereix but-lletins, podcast, articles de management i eines financeres, a més d’avançament del contingut del dia següent a partir de les onze de la nit i la possibilitat de navegar sense publicitat.

Per 72 euros anuals (6 al mes i el primer gratuït de prova) El Independiente ofereix els esmentats serveis, als quals se li afegiran sortejos, esdeveniments i fòrums de debat en el futur. En 2016 aquest projecte va perdre gairebé 400.000 euros i ara busca aconseguir el llindar de rendibilitat amb aquesta mesura.

2- ElDiario.es.- El Diario a lloms del Mastergate de Cristina Ci-fuentes s’ha disparat des dels 26.000 als 30.000 socis en unes poques setmanes. Aquest èxit per al diari dirigit per Nacho Es-colar arriba després d’haver encadenat durant diversos exerci-cis amb números negres. El Diario ofereix per 5 euros mensuals la possibilitat de navegar sense anuncis, un avançament de la informació del dia següent, la participació en esdeveniments i la possibilitat d’escriure comentaris que són destacats.

COMUNICACIÓ DIGITAL



En 2016 El Diario va aconseguir uns beneficis de 126.000 euros abans d’impostos i Nacho Escolar treu pit perquè ofereix salaris dignes als seus treballadors i ocupació estable, sense oblidar-se de la seva aposta pel periodisme i la investigació.

3- InfoLibre.- Pitjor li van les coses al diari que dirigeix Jesús Maraña, adaptació francesa de l’èxit de Mediapart. InfoLibre compta amb una oferta anual de 55 euros anuals (75 amb la revista de paper Tinta Libre), a canvi de rebre la informació ex-clusiva només apta per a socis, llegir el millor del seu germà francès en castellà i participar al Club infoLibre.

El portal va tancar l’exercici passat amb 9.709 socis (dels quals 7.508 tenen una subscripció anual), per la qual cosa segueix sense arribar a les expectatives que va dibuixar en el seu full de ruta fundacional. Cert és que InfoLibre ha estat a punt de superar els ingressos per subscripcions al seu compte publicitari, però els comptes milloren molt lentament: el 2013 van perdre 700.000 euros, gairebé 350.000 el 2014, més de 200.000 el 2015 i al-menys el 2017 van caure fins als 28.050 euros amb la possibilitat de salvar els mobles en 2018. A infoLibre li ha costat més temps que als altres potser perquè no accepta acords institucionals (pu-blicitat invisible) ni brandend content (publireportatges).

4- El Español.- El diari de Pedro J. Ramírez compta amb una oferta per a socis de 84 euros anuals. El 2016 el va tancar amb 11.700 socis, xifra que ha augmentat oferint contingut en ex-clusiva i sense límits, articles de The New York Times News Service & Syndicate, l’avançament de l’edició dominical a partir de dissabte a les cinc de la tarda, una zona Ñ amb ofertes i es-deveniments, newsletters informatives, un APP exclusiva (amb accés al contingut de Tapas, Forbes, l’Officiel i Robb Report) i un espai perquè els socis es converteixin en periodistes amb un bloc.

Així i tot, Ramírez aposta per la batalla del trànsit, obtenint al voltant del 30% del mateix gràcies a acords amb tercers. És el cas de Vandal, Crònica Global, El Androide Libre, Diario de Avisos, Navarra.com, Cocinillas i Omicrono.

5- Regionals.- Vocento ha superat els 14.000 socis gràcies a alguns dels seus mitjans regionals més emblemàtics: El Correo (Bizkaia), El Diario Vasco (Guipúscoa), El Diario Montañés (Can-tàbria) i Ideal (Granada). L’editor d’ABC ofereix accés il·limitat a tots els continguts del web regional de torn, newsletters, un Club del subscriptor amb avantatges i descomptes, i accés als suplements. Luis Enríquez, CEO de Vocento, ha explicat que és




Cada dia sentim la necessitat d’obrir-nos i relacionar-nos amb els altres. Això és el que ens permet avançar. Per això hem canviat la nostra forma de fer les coses, basant-nos enla innovació i l’intercanvi, les idees i el progrés.Benvinguts a una era en la qual, si tots obrim la nostra energia, podrem crear un futur millor.

endesa.com

El futur serà millorsi obrim la nostra energia.

AMIC_INFORMATIVO_188x122_Media_Endesa2017_GENÉRICA_TR_AD_CAT_6.indd 1 16/4/18 13:51



inviable mantenir aquesta estratègia per ABC: “Competim amb diverses capçaleres tradicionals i natives que ofereixen el seu contingut de forma gratuïta. És com oferir Netflix de pagament quan altres ofereixen els continguts de Netflix gratis”.

Prensa Ibérica, presidida per Javier Moll, també compta amb murs de pagament a La Nueva España (Astúries), Información (Alacant), Levante-EMV (València) i Faro de Vigo (Galícia) amb paquets oferts entre els 3,99 euros mensuals fins als 45. Faro de Vigo, per exemple, ofereix l’edició impresa i suplements a domicili, descàrrega de la còpia digital fins a en tres dispositius, accés als continguts al web i newsletter.

Una nova font de trànsit mòbil: els suggeriments d’articles de Chrome

Google s’ha convertit en el nou aliat dels mitjans. Amb Face-book prioritzant els continguts dels seus usuaris i mantenint als lectors de premsa el major temps possible en la seva pla-taforma, l’altre gegant d’Internet està redirigint als mitjans un volum de trànsit vital per als seus negocis. Les recomanacions d’articles estan resultant ser molt efectives.

El 2015, Facebook va superar per primera vegada a Google com a principal font de trànsit de referència per als mitjans, però Goo-gle ha recuperat la seva corona. La firma d’anàlisi Chartbeat ha revelat que el tràfic total de Google a la seva base de clients ha augmentat més d’un 20% des de gener de 2017, mentre que els que van utilitzar Pàgines Mòbils Accelerades (AMP) van veure augmentar el seu trànsit de cerca mòbil un 100 % .

Si Google ja estava aconseguint reconquistar als mitjans ara que han patit una gran decepció amb Facebook, el que ha des-cobert Chartbeat acabarà per convèncer-los. “Suggeriments de Chrome” , també conegut com “Articles per a tu”, és una font de trànsit que havia passat desapercebuda fins que s’ha cone-gut que és la que ha presentat un major creixement en l’últim




any, segons informa Nieman Journalism Lab. Google Chrome Suggestions (GCS) són els articles que recomana Chrome als usuaris que obren una nova pestanya al navegador des dels seus dispositius mòbils. En només un any, aquest servei s’ha convertit en la quarta referència de trànsit per als editors de Chartbeat. L’informe assenyala que ja impulsa gairebé tantes visites com Twitter.

Cal recordar que Google maneja una gran quantitat de dades so-bre el comportament de navegació i els interessos de cada usua-ri, el que possibilita la personalització dels continguts. L’usuari té cert control sobre aquests suggeriments, per exemple, eliminant visites específiques de Chrome del seu historial. Des Chartbeat sostenen que, si bé es desconeix què fa que una història parti-cular funcioni bé en GCS, els editors tenen moltes més probabi-litats de beneficiar-se d’aquest trànsit que un altre tipus de webs. Mentre que a França el tràfic de GCS arriba al 12% (la mitjana a Europa és del 10%), Espanya registra un 0%. És una altra de les conseqüències de la retirada del servei Google News.

Podem saber més sobre el proper controlador de trànsit per als editors: les recomanacions d’articles per a mòbils de Chrome, un augment del 2.100 per cent en un any. (d’Eco Inteligencia)

Revés del Suprem a la Taxa GoogleLa tossuderia que mostren els editors i el Govern d’Espanya en cobrar als agregadors d’Internet per enllaçar notícies resulta incomprensible per a tots aquells que creuen en la lliure circula-ció de la informació. El 2015 es va aprovar una ordre ministerial que establia una metodologia per crear un catàleg de tarifes. La seva aplicació ha resultat ser un fracàs i ara el Tribunal Suprem ha decidit anul·lar-la per un defecte de forma.

El cànon AEDE, més conegut com Taxa Google, està senten-ciat des del seu naixement. El Govern va voler acontentar els editors i va acabar aprovant una metodologia per a la determi-nació de les tarifes que havien de cobrar a les webs que enlla-cessin els seus continguts. L’Ordre ECD/2574/2015, de 2 de desembre, va veure la llum un any després del tancament de Google News a Espanya. El gegant d’Internet sempre ha mos-trat el seu desacord a pagar una compensació als mitjans, en considerar que ja està contribuint al seu sosteniment econòmic portant trànsit als seus webs.

Els mitjans van perdre així una important font de trànsit de re-ferència i, el que és pitjor, no han aconseguit obtenir els ingres-




sos que tant anhelaven. Per si això fos poc, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) va interposar un recurs contenciós-administratiu contra l’Ordre Ministerial de 2015, recolzant-se en un defecte de forma en la tramitació. Tot i l’advertència del Consell d’Estat, en l’Ordre es va obviar l’impacte de la normativa en les famílies nombroses.

El “descuit” ha estat motiu suficient perquè el Tribunal Suprem declari nul·la l’Ordre i tiri per terra les intencions dels editors i el Govern. La decisió del Suprem estableix un nou escenari en el qual tots aquells agregadors que van arribar a un acord amb el Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO) puguin deixar de pagar aquesta tarifa, i fins i tot es vegin legitimats a reclamar la devolució del que s’ha abonat fins a la data. (de Media-tics)

Apple adquireix la textura del servei de subscripció de revistes digitals

Texture és una de les poques empreses que operen a l’espai de la revista il·limitada i competeixen principalment contra Magstar i Zinio. Texture va ser fundada el 2010 per Conde Nast, Me-redith, News Corp i Time. Al principi es van centrar a vendre

revistes digitals amb subscripció als Estats Units, però el 2013 es va expandir cap a Canadà quan Rogers va invertir milions de dòlars. La textura continua sent un punt de venda clau per als clients de Rogers, quan els canadencs actualitzen el seu pla de dades obtenen una subscripció gratuïta de sis mesos a la plataforma. També empenyen la plataforma realment a través de comercials de televisió.

Apple adquireix Texture per una suma no revelada i també aportarà a tots els desenvolupadors i personal que treballin di-rectament per a ells. Texture continuarà oferint iOS, Android, Amazon Kindle Fire i aplicacions de Windows 10 per al futur previsible. (de GoodEreader)

Periodistes i tècnics, junts en un nou mitjà digital que arribarà el 2019 Dos extreballadors de ProPublica, la periodista Júlia Angwin i el científic de dades Jeff Larson, han unit les seves forces per posar en marxa a Nova York (Estats Units) un nou mitjà digi-tal centrat en “cobrir l’impacte de la tecnologia en la societat”, ha explicat Angwin. Serà una companyia sense ànim de lucre




i sostinguda per donacions, i ajuntarà en la redacció a perio-distes i experts en el camp tecnològic per crear reportatges d’investigació i dissenyar eines que expliquin amb rigor aquests temes.

El mitjà podria llançar-se a principis de 2019 i l’objectiu és publi-car continguts cada dia. Angwin i Larson són pioners en barre-jar en redaccions periodistes amb tècnics per enriquir el treball dels mitjans i aportar una visió més completa de l’ecosistema tecnològic. (de Dips)

Neix una revista realitzada amb realitat virtual

ReseVred és el títol d’una nova revista digital d’informació ge-neral que utilitza tecnologies de realitat virtual. Es tracta d’un desenvolupament espanyol que permet accedir des del mòbil a notícies d’actualitat a 360º a través d’una aplicació gratuïta i unes ulleres de realitat virtual. L’aplicació ReseVred ja està dis-ponible a Google Play i en Oculus Store per Samsung Gear VR. També es pot accedir a exemples dels continguts que s’emeten a 360º des ReseVred.com, el portal de l’aplicació ReseVred.

L’aplicació s’instal·la al telèfon i es visualitza a través d’unes ulleres de realitat virtual “i transporta als espectadors allà on es produeix l’acció amb una forta experiència immersiva que va molt més enllà de l’experiència tradicional de visualitzar con-tinguts per internet oa través d’un televisor”, assenyala Julio Izquierdo, director de ReseVred. L’aplicació ReseVred presenta notícies gravades en 360º i qualitat 4K - UHD amb una tec-nologia pròpia i única. Gràcies a la combinació d’algoritmes i d’un reproductor propi, el Adaptive FOV, l’aplicació ReseVred optimitza l’ample de banda disponible de la connexió del telèfon intel·ligent de l’usuari sense arribar a reduir la qualitat del vídeo, a causa que el camp de visió de l’espectador sempre es mostra en alta qualitat”. El contingut està integrat per notícies, entrevis-tes, reportatges, esdeveniments, etcètera. (de Marketing News)




Creix el pes de la publicitat com a font d’ingressos de les webs piratesPer Dircomfidencial

En 2016 la policia va detenir Igor Seone, administrador de Roja Directa, web que oferia enllaços pirates a competicions esporti-ves. El seu propi comptable va admetre en el judici que el portal ingressava entre un milió i dos milions d’euros al mes . La seva via de finançament era la publicitat de cases d’apostes. El web pirata, que es va crear el 2005, li va permetre al seu fundador pastar una fortuna superior als 11 milions d’euros.

Dos anys després d’aquell episodi, ha augmentat el pes de la pu-blicitat com a font d’ingressos de les webs pirates. Segons l’últim Observatori de la Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals, el 95% de les webs pirates contenien publicitat . Això és gairebé 30 punts percentuals més que en l’estudi de l’any passat.

D’elles, les cases d’apostes i/o joc en línia es mantenen com els principals anunciants d’aquest tipus de webs il·legals. Es-tan presents en el 68% d’elles. Augmenta la importància de les webs de contactes o cites, que es publiciten en el 58% dels portals pirates (7 pp més que fa un any).

Potser la major preocupació dels anunciants pel brand safety a Internet ha propiciat que baixi la presència de primeres mar-ques (productes de consum) en els webs pirates. Tot i això, en-cara s’insereixen els anuncis en el 26% de les webs infractores (11 pp menys que fa un any).

A més de la publicitat -sobretot, de cases d’apostes i webs de contactes-, un altre dels grans benefactors dels portals pirates són els cercadors, especialment Google. De fet, tres de cada quatre usuaris accedeix a aquest tipus de continguts il·lícits mi-tjançant algun dels motors de cerca. Dins d’aquest segment, el

PUBLICITAT I MÀRQUETING



99% dels internautes participants a l’Observatori assenyalen a Google com el més usat.

Malgrat que la pirateria ha caigut lleugerament en els dos últims anys gràcies a una major oferta legal, la veritat és que les webs pirates causen un lucre cessant de 1.800 milions d’euros a Es-panya. A més, evita la creació d’uns 20.000 treballs a Espanya i les arques públiques deixen d’ingressar 575 milions d’euros.

KPI’s social media per a optimitzar campanyes en temps real

Amb un 40% de la po-blació mundial activa a les xarxes socials, tant agències com marques de totes les indústries poden usar el social media per interactuar,

informar, captar nous clients i fidelitzar els existents. No obstant això, el rendiment de la inversió en aquests canals pot ser ex-tremadament difícil entendre.

L’èmfasi en inversions en social media que generin notorietat i al seu torn conversions, és cada vegada més gran, de ma-nera que són necessaris KPI’s significatius que van més enllà d’impressions i clics, per optimitzar en temps real les teves es-tratègies i campanyes. Sens dubte, aquest potencial es corres-pon amb una major voluntat d’invertir en les xarxes socials; de fet, Zenith prediu que les despeses en publicitat en les xarxes socials superaran la despesa en diaris el 2020

Des de la alineació de la marca amb les tendències dels clients, la gestió de les comunitats, fins al seguiment dels seus compe-tidors, hom pot descobrir: 7 KPI’s social media essencials que no s’han de perdre de vista; 3 estratègies per analitzar i desen-volupar campanyes, i 4 millors pràctiques per definir i optimitzar les teves campanyes en temps real.

La Publicitat ha llançat a la xarxa un ebook que ensenya a optimitzar el rendiment de les campanyes en temps real. Els nostres lectors poden accedir gratuïtament a aquest ebook de Digimind CLICANT AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic)





LinkedIn implementa el vídeo en el contingut patrocinat i en les pàgines d’empresa

LinkedIn continua incorporant noves eines publicitàries perquè les empreses puguin donar a conèixer la seva marca a través de la xarxa social professional. Les dues últimes actualitzacions són el vídeo per contingut patrocinat (vídeo for Sponsored Content) i pàgines d’empresa (Company Pages). Segons un estudi intern de LinkedIn, més del 46% dels anunciants B2B enquestats van dir que captar l’atenció de l’audiència és el desafiament principal per a les marques.

Els anuncis de vídeo nadius (native vídeo ads) representen l’evolució del contingut patrocinat a LinkedIn. A diferència dels anuncis tradicionals pre o post-roll vídeo, aquest nou format que incloem a LinkedIn es va directament a la news feed, com una publicació independent. El vídeo per a contingut patrocinat aju-da a assolir els objectius de màrqueting perquè crea consciència de marca a explicar històries visuals en el context premium de LinkedIn, dirigeix trànsit a la pàgina de l’anunciant i, finalment, recopila clients i informació de qualitat a través d’interactuació i / o del nostre producte integrat Lead Gen Forms.

Des del llançament de la versió beta a l’octubre, més de 700 anunciants, entre ells GE, Philips i Audi Canada, han provat el vídeo per contingut patrocinat per destacar no només els seus productes i serveis, sinó també la missió de l’empresa, històries de èxit dels clients i continguts de lideratge. L’eina, propietat de LinkedIn, Conversion Tracking, també està integrada, el que permet mesurar la quantitat de clients potencials, registres, vi-sites al lloc web i altres accions útils que genera el contingut de vídeo.




L’Ajuntament de Madrid inverteix més en Facebook que en la suma d’El País, El Mundo i ABC

L’Ajuntament de Madrid va dedicar l’any passat un total de 4,9 milions d’euros a la publicitat institucional, la qual cosa suposa un increment interanual del 16%. Com ja va passar el 2016, el consistori encapçalat per Manuela Carmena ha tornat a triar a les xarxes socials com la seva plataforma de referència per a connectar amb els madrilenys , per sobre dels mitjans de comu-nicació, ja siguin impresos o digitals.

Només cinc plataformes digitals multinacionals acaparen una inversió publicitària de l’Ajuntament de 825.000 euros, pràctica-ment la mateixa quantitat que el 2016. És a dir, un de cada sis euros gastats per l’administració local en la compra de mitjans va a parar a Facebook, YouTube, Instagram, Spotify i Twitter. La resta del pressupost es reparteix entre més d’un centenar de mitjans.(de Dircomfidencial)

Nova campanya de Loterias i The Blend per EuroMillones

La nova campanya de l’agència The Blend per a Loterias del Estado, que gira al voltant del concepte “No hi ha res més gran”, s’encarregarà de reforçar la imatge de EuroMillones: el joc capaç de donar els premis de major quantia. Per a Loterias les campanyes de publicitat transmeten il·lusió i aconsegueixen posar en valor el millor de cada joc. Per això, The Blend ha desenvolupat per Euromillones una forma de comunicar amb missatges que impliquen el públic a través de les emocions. La primera campanya amb aquest nou codi donarà suport al llançament d’un Pot Especial de 130 milions en EuroMillones avui, 20 d’abril .

La campanya consta de dos espots de 45”- en cinema, televi-sió, display, mobile- que han estat produïts per Faro Media-. En ràdio, amb 3 falques, EuroMillones estrena una nova identitat sonora desenvolupada per Heavenmusic i Sonomedia. La cam-panya es completa amb premsa, exterior, digital i RRSS. Al llarg de l’any, The Blend desenvoluparà altres peces de comunicació de EuroMillones per donar suport als sortejos dels dimarts i els




divendres, així com per a altres sortejos estratègics com “Lluvia de millones”, pots especials o “El Millón de EuroMillones”. (de Control Publicidad)

DDB llança l’últim de BBVA Valora amb una campanya integrada

De la mà de DDB i Tribal, BBVA llança amb una campanya in-tegrada les novetats de BBVA Valora, la seva eina digital de valoració d’immobles. L’APP ajuda a saber si convé més com-prar o llogar un habitatge, siguis o no client. Amb aquesta nova funcionalitat, BBVA segueix acompanyant a les persones en els moments més importants de la seva vida amb les dades que necessiten per poder prendre la millor decisió, en línia amb la seva plataforma de comunicació “Com més saps, millor deci-deixes”.

Així, BBVA Valora va més enllà dels serveis tradicionals d’un banc, oferint una recomanació sobre el lloguer o compra d’una casa amb informació objectiva, a partir de la mensualitat que es vol pagar i dels anys que es projecta viure-hi, a més d’altres variables com les despeses inicials per la compra i les despe-

ses recurrents per ser propietari o llogater. La campanya consta d’un espot de 20” per a TV i de diverses peces audiovisuals juntament amb altres formats específics per a internet, i presèn-cia en ràdio, premsa i oficines. Tot sota la línia de comunicació “Com més saps, millor decideixes”, llançada al setembre de 2017. (de Programa Publicidad)

Dr.Oetker confia la gestió de la seva inversió publicitària a Ymedia Vizeum

La agència de mitjans Ymedia Vizeum gestionarà la inversió pu-blicitària de Dr. Oetker a Espanya i Portugal després de guan-yar el concurs convocat per la marca, en què han participat les principals agències que operen en el mercat nacional. Segons les dades d’Infoadex, aquest anunciant d’origen alemany va in-vertir 3 milions d’euros en publicitat (TV i digital) l’any passat. El compte el portava fins ara OMD. Fundada a Alemanya el 1981, Dr. Oetker comercialitza pizzes, pastissos i postres en més de 50 països. A Espanya des de 2005, la marca està present en el mercat de pizza i snacks congelats amb les referències Ristoran-te, Casa di Mama, Tradizionale, Rustica, Yes It ‘s Pizza i Pannini, i en rebosteria ambient i congelada amb Dr. Oetker i Mandarín.




Segons explica Roger Sendra, de l’agència de mitjans a Bar-celona, “és una gran notícia que Dr. Oetker hi ha dipositat la seva confiança en Ymedia Vizeum. Estem molt il·lusionats en el projecte de transformació en el qual ens hem compromès mútuament. Traslladar tota la nostra experiència en nova eco-nomia digital i data & analytics a un client de gran consum és un repte apassionant. La nostra visió és la de canviar la forma en què es fa màrqueting i aquest és el nostre compromís amb Dr.Oetker”. (d’Ipmark)

Aldi estrena campanya protagonitzada per “Los Algos”

Estan per tot arreu: als carrers, a les oficines, a les nostres cases...”Fem alguna cosa?” , “Començo a sentir alguna cosa” , “Porta’t alguna cosa” o “Explica’ns alguna cosa”. Són els “Al-gos” , aquests pronoms indefinits que designen una realitat in-determinada la identitat no es coneix o no s’especifica. I des Aldi estan disposats a treure’ns de dubtes.

Partint del concepte: “Aldi té alguna cosa”, la cadena de su-permercats compte en la seva nova campanya de publicitat tot

allò que els defineix i els representa com a marca. A través dels diferents “Algos” que tant utilitzem en el dia a dia, Aldi posa de manifest cada un dels motius pels quals podem comptar amb ells com supermercat de confiança. De la mà de l’agència The Backroom // McCann Barcelona, els nous espots, dirigits per Martín Jalfen, segueixen apostant per l’humor i la ironia a què ens té acostumats la marca. (de Reason Why)




Intel·ligència artificial: tres formes en què millora al contingutPer Edgar Sanchez / Merca2.0

La intel·ligència artificial, un dels segments més rellevants per a la mercadotècnia i publicitat en l’actualitat, està impulsant una nova era per a les estratègies de contingut. Al moment de co-mençar a prendre en compte als sentits de les persones, per tal de no ser intrusiu, comença a tenir una modernització en la planificació, on la personalització basada en dades sobre la seva audiència és el més important.

És un fet que els professionals de màrqueting segueixen con-fiant en el digital, ja que ha aconseguit presentar una forma per canviar els hàbits , com l’ús d’algoritmes en xarxes socials per arribar-hi, o amb una anàlisi detallada sobre el comportament que tenen els usuaris en pàgines web. Això és per millorar les pràctiques que tenen impacte en les persones amb el contingut que aquests desitgen.

No obstant això, si la tecnologia manté un ritme de creixement, és indubtable que les estratègies també s’han d’adaptar al seu pas i posar-se en la mateixa línia. La clau resideix en trobar ma-neres d’incorporar aquestes innovacions per crear un millor con-tingut i estratègies, ja que els beneficis que es poden obtenir són diversos i amplis. És així com la intel·ligència artificial es pot aprofitar per crear estratègies de contingut sòlides cap a l’usuari.

Una realitat que no es pot deixar passar: la intel·ligència artifi-cial progressa, millora i cada vegada més s’integra a les nostres vides quotidianes. Statista indica que va ser utilitzada de ma-nera comercial per 28.5 per cent d’empreses el 2017 i va ser, sobretot, en dispositius mòbils. El creixement d’aquest rubro és de 68 per cent de forma anul·la, segons el reporti Digital de WeAreSocial.

NOVES EINES



La consultora Gartner va predir que el 2018, el 20 per cent de tot el contingut empresarial serà creat per màquines. Per aquest motiu es comenci a pensar en la seva utilitat.

Com la IA produirà millores per a la màrqueting de continguts? La innovació tecnològica sol presentar nous desafiaments i per al cas de la intel·ligència artificial i les tàctiques de contingut no hi ha excepció.

Amb aquests canvis:• Els algoritmes d’autoaprenentatge milloren l’optimització en motors de cerca (SEO).

• Al moment de fer una classificació més detallada, pot atraure una audiència en particular i guanyar clients creant continguts.

• En analitzar el trànsit d’un lloc web, les interaccions del co-rreu electrònic i el comportament de les xarxes socials, l’AI pot obtenir un perfil més detallat del seu públic objectiu i el que li agrada.

• Mesura de l’impacte del contingut per determinar quin tipus de contingut condueix realment a clients més tancats amb una mar-

ca. La majoria dels informes de conversió es realitzen amb base en l’última resposta, el que atorga tot el crèdit a l’última conversió o l’clic com font. Això podria ser un error que l’AI corregiria.

• Hiper-personalització gràcies a l’enteniment correcte de l’audiència. La pregunta ‘Quin tipus de contingut és el que incita a actuar al consumidor?’ podria respondre de forma automàti-ca, literalment.

Les claus de l’èxit de Financial Times per aconseguir subscriptors

El CEO del Financial Times, John Ridding, explica com acon-seguir que la gent pagui per l’accés als mitjans. Fa algunes dècades, experts rebutjaven la idea de les subscripcions en lí-

NOVES EINES



nia, però això avui en dia està canviant. Per aquell temps, el pensament a Internet es basava en que havia de ser lliure, així que quan el Financial Times va decidir fer que el seu contingut fos de pagament, les reaccions en el món de la tecnologia van ser bastant hostils i escèptiques.

Avui dia, però, dues terceres parts dels 900.000 subscriptors del Financial Times són clients digitals. Les subscripcions han superat a la publicitat com a principal font d’ingressos de l’empresa, que també suposa aproximadament dos terços del total. “Gran part de la indústria va descartar massa ràpid la pos-sibilitat de cobrar pel contingut. Des del meu punt de vista, si la teva empresa té alguna cosa que et diferenciï, que et faci espe-cial, això pot convertir-se en identitat de marca”, deia Ridding a una entrevista concedida a la revista Recode.

Ridding explica que el pensament del Financial Times ha can-viat al llarg del temps. Ara, en comptes de donar-los als lectors un nombre concret d’articles al mes -que és el model de negoci mesurat que porten altres diaris com el New York Times o el Washington Post- decideix donar accés lliure i gratuït el primer mes. “Pensem, què és el que realment volem fer? Volem acon-seguir que la gent tingui el mateix hàbit en digital que el que

tenia en físic. Un model mesurat va en contra d’això perquè, per definició, som persones racionals”. Més informació AQUÍ. (de Recode)

Si ets lector d’El País, ja pots “parlar” amb ell

“Parlar amb ‘El País’” o “Parlar amb As’” ja és pos-sible, gràcies a les noves aplicacions de Prisa per l’Auxiliar de Google, que ja integra la gestió d’apps de tercers. Els lectors de

les capçaleres d’El País, As i Los 40 Principales podran infor-mar-se de les novetats d’una manera molt còmoda i ràpida, tant a través de veu com de pantalles tàctils, gràcies a l’eina que han treballat amb Google que ofereix una experiència eficaç i natural per als usuaris dins d’aquestes aplicacions per l’Auxiliar de Google. El seu ús és molt senzill: només cal invocar-se en l’assistent a través de frases com “Preguntar El País per les notícies” o “Pregunta-li a Diari As les notícies de futbol” perquè

NOVES EINES

https://www.recode.net/2018/4/10/17219738/financial-times-ceo-john-ridding-recode-media-transcript



ens proporcionin tota la informació requerida. Les aplicacions es troben directament disponibles en tots els dispositius que tinguin l’assistent (com telèfons i tauletes Android i iOS).

Gonzalo Teubal, director d’operacions digitals d’As, explica que a través de les ordres de veu “es poden buscar notícies relacio-nades amb una secció, notícies sobre un equip en concret i fins i tot notícies i opinions d’una persona específica”. El sistema per veu llegirà els titulars i podrà llegir la notícia sencera si es desitja. Una altra opció per al lector serà preguntar, per exem-ple, com va l’Atlètic de Madrid a la Lliga Santander per obtenir les dades de la classificació.

Els diaris de Prisa se situen així entre els primers mitjans en espanyol que poden ser consultats amb l’Auxiliar de Google. Aquesta funcionalitat es desenvolupa des de finals de 2017, quan Google va llançar la plataforma en espanyol de Actions on Google. (de Marketing News)

Zuckerberg deixa anar un possible un servei de pagament a Facebook

Mark Zuckerberg, CEO i fundador de Facebook, ha insinuat per primera vegada que la xarxa social més gran del món (assetja-da actualment pel cas Cambridge Analytica) podria acollir en el seu si en el futur una variant de pagament sense publicitat. “Sempre hi hauria una versió gratuïta de Facebook”, va assen-yalar Zuckerberg ahir en la seva compareixença davant del Se-nat dels Estats Units (suggerint, d’aquesta manera, que podria haver alternatives diferents a la xarxa social 100% gratuïta que avui tots coneixem). (de Marketing Directo)

NOVES EINES



L’HbbTV es perfila com a factor impulsor de banda ampla i continguts en l’esdeveniment del cablePer Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic

“La demanda de banda ampla de la mà del contingut creix, i estàndards com l’HbbTV impulsaran aquest procés gràcies a les possibilitats inherents a la interactivitat”. D’aquesta manera sintetitza Joan Francesc Fondevila Gascón, director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE), el missatge de les XXIII

Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya-2018, orga-nitzades pel CECABLE, Blanquerna-Universitat Ramon Llull i Acotec (Associació Catalana d’Operadors de Telecomunica-cions per Cable) el 10 i 11 d’abril de 2018 a l’Auditori Blanquer-na de la Universitat Ramon Llull, a Barcelona.

“L’aposta de grans operadors, fabricants i cadenes pel HbbTV el converteix en el gran impulsor de la interactivitat, el que exi-girà banda ampla garantida i desenvoluparà nous llenguatges per als continguts audiovisuals”, exposa Fondevila. L’HbbTV va polaritzar el contingut de Sony i Cellnex. Andrés Román, de Sony, i Xavi Redón, de Cellnex, van remarcar com funcionali-tats rellevants de la televisió interactiva la millora d’inserció de publicitat per evitar la transició programa-anunci, les caracterís-tiques de segona pantalla, la comunicació entre les aplicacions de televisió i segona pantalla, les millores de llista de reproduc-ció de vídeo (evitar espera entre clips de vídeo), la commutació d’àudio i vídeo dins el mateix contingut (per evitar congelació o pantalla negra), la sincronització de radiodifusió i continguts de banda ampla, la visualització simultània de dos vídeos (difusió o banda ampla) si el receptor té doble descodificador i la capa-citat per reproduir un clip d’àudio juntament amb el contingut de les emissions (per inserir, per exemple, alertes d’àudio).

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



Wifidom va exposar casos consolidats de desplegaments Wi-Fi a Catalunya i Espanya i D-Link va reflectir la necessitat de disposar d’equips sòlids de xarxes 10 Gigabit Ethernet. Joan Cervera, de Xarxa Oberta de Catalunya, ha remarcat que “el creixement de cobertura de l’operador neutre català segueix el ritme esperat, i aconsegueix zones de difícil accés”.

Marc Guadalupi, d’Eurona, va remarcar els avantatges de la fibra virtual 4G, ja que “trenca les regles de joc en la connexió fixa a casa”, i suposa una solució per a zones rurals o despo-blades. Es tracta d’un aliat contra la despoblació rural i la crei-xent concentració urbana, i la solució a la bretxa econòmica en zones urbanes. Eurona es troba bolcada de ple en el futur 5G, que serà la base per a l’Internet de les coses, gràcies a la seva banda llicenciada de 3,5 Ghz (només quatre operadors dispo-sen d’aquesta llicència a Espanya). El satèl·lit també és una part estratègica del negoci d’Eurona, que garanteix la connecti-vitat en llars sense accés a banda ampla amb una alta velocitat.

“El cable tradicional ha estat i és essencial per a l’equilibri tec-nològic territorial, ja que nombroses zones rurals haguessin quedat aïllades si no haguessin disposat d’aquestes empre-ses”, va afirmar Fondevila a la taula rodona “El paper del cable

històric català i espanyol per a l’equilibri territorial”. La necessi-tat d’actualització d’aquestes xarxes s’està aconseguint migrant a FTTH o DOCSIS 3.0 i 3.1. Per a Xavier Edo, d’Acotec, “el factor proximitat amb el client és el principal aval dels opera-dors”. L’Ajuntament de Mequinensa (Jesús Llop) va defensar el paper decisiu dels operadors de cable històric per al desenvo-lupament econòmic dels seus entorns, i un gran operador com BT (Narcís Coll) va reconèixer la tasca dinamitzadora del cable tradicional per a les telecomunicacions locals.

La necessitat de banda ampla per a les noves aplicacions va quedar de manifest en les exposicions de Anxanet, Fibraigua i Guifinet. Segons Joan Vilaseca (Fibraigua), els desplegaments s’adapten a la demanda de cada municipi, i permeten monitorit-zar al detall el funcionament de la xarxa per detectar possibles errors.

A la taula rodona sobre com impulsar la competència entre ope-radors, Fondevila va remarcar que el mercat de les companyies de serveis públics i, específicament, el de les telecomunica-cions, “pel seu caràcter especialitzat, és un mercat amb tendèn-cia a l’oligopolisme, fins al punt que quan sorgeixen nombrosos competidors en una demarcació la percepció del consumidor és




que el servei tendeix a convertir-se en commodity. Per això cal prioritzar la qualitat del servei. A més, el mercat està dibuixant dos conjunts, el dels grans i els petits operadors”. Daniel Ollé, de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), va sostenir que els passos duts a terme per liberalitzar el mer-cat són positius, i que en diverses iniciatives Espanya és “un re-ferent internacional”. David Ferrer (Generalitat de Catalunya) va exposar que el preu mitjà d’accés a la xarxa és molt més elevat a Espanya (al voltant de 55 euros) que a la Unió Europea (uns 36 euros), el que reflecteix que “aquest escenari no ens porta al que la CNMC considera competència efectiva”. Des Aotec (Xavier Edo), es va explicar que “l’operador local ha aprofitat bé el procés de liberalització”, i que el preu mitjà d’accés dels petits operadors és similar al de la Unió Europea.

En resum, en les jornades va quedar de manifest el dinamisme d’un mercat que, amb el desenvolupament de l’HbbTV, exigirà més banda ampla als operadors. (Foto: Cecable)

Desinformació: menys parlar i més fets

Actualment hi ha una gran quantitat d’iniciatives enca-minades a combatre la in-formació errònia i restablir la confiança, per una bona raó. La Xarxa Global Editors també ha participat recen-

tment en la Iniciativa per a la confiança del periodisme, una iniciativa innovadora d’autoregulació mediàtica dissenyada per combatre la desinformació, liderada per Reporters Sense Fron-teres (RSF), juntament amb Agence France Presse (AFP) i la Unió Europea de Radiodifusió EBU).

Per fomentar la implicació de l’entitat en el treball relacionat amb la transparència i la confiança, han fundat un nou organis-me, en col·laboració amb la Xarxa de Periodisme Ètic, la Unió Europea de Radiodifusió, el Fòrum Global per al Desenvolu-pament de Mitjans, l’Associació de Notícies en Línia i la WAN-IFRA. El Consell Global per Construir Confiança en Mitjans de




Comunicació i lluitar contra la informació errònia es va anunciar aquesta setmana a Perugia The International Journalism Pro-ject, que té com a objectiu establir connexions entre les moltes iniciatives de desinformació que ja existeixen i que continuaran creixent amb el pas del temps.

El coordinador del consell, Fergus Bell, va explicar sobre la missió del consell que les interfícies de veu poden generar con-fiança i que hauríem de dedicar menys temps a definir “notícies falses” i més temps a solucionar el problema. Es pot ampliar la informació sobre aquest projecte CLICANT AQUÍ. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic)

Així ha de (o hauria) ser un dircom segons els propis directors de ComunicacióEl director de Comunicació és una figura amb cada vegada més pes dins de les organitzacions. Les empreses són conscients del paper fonamental que juga la Comunicació dins de l’àmbit empresarial, i la seva tasca és imprescindible per transmetre no només les accions de les companyies, sinó també els seus

valors i filosofia. Sobre tot això han discutit els responsables de comunicació de nombroses organitzacions en el debat or-ganitzat per Emilio Márquez i La Llatina Valley i patrocinat per Hotwire i Hispaweb.

Entre les conclusions principals referides al perfil professional del director de comunicació, els professionals conclouen que el dircom ha experimentat una evolució. Ja no n’hi ha prou amb ser el cap de premsa i establir relacions amb els mitjans, el dircom ha de ser capaç de comunicar el missatge de l’empresa en tots els canals necessaris per arribar als clients potencials.

I per fer això, el nous directors de Comunicació no poden cir-cumscriure a una habilitat concreta, sinó que han de ser mul-tidisciplinaris, amb un perfil ampli i versàtil. De la mateixa ma-


https://medium.com/global-editors-network/dis-misinformation-less-talking-more-doing-f9154cebfee0



nera, la reputació es consolida com l’intangible més important per als professionals de la comunicació dins companyies, així com la necessitat de prestar més atenció als públics interns, capaços de generar també una crisi de comunicació.

Crida l’atenció com entre els dircom està estesa la idea que la comunicació en una startup sembla estar millor vista que en una empresa tradicional o multinacional. Els directors de Comu-nicació que han participat en el debat creuen que hi ha major acceptació del departament en aquest tipus de companyies que compten amb major versatilitat a l’hora de prendre decisions i realitzar accions. Els dircom consideren que això es produeix perquè compten amb entorns més versàtils i els responsables del departament de Comunicació tenen capacitat suficient per inventar, crear i innovar sense estar lligats pels valors clàssics d’una gran corporació , on tot està més mesurat.

Una altra de les principals conclusions que s’han extret del debat està relacionada amb la innovació en els departaments de Comunicació, on segons els dircom, aquesta ho és tot. Els directors de Comunicació han de ser capaços de detectar ten-dències i aplicar-les per aconseguir objectius. De la mateixa manera el contingut segueix manant, i s’ha d’apostar per un de

qualitat, sabent detectar-los en el mercat per potenciar la co-municació. Els departaments de Comunicació han d’actuar com els mitjans, tractant de fidelitzar el seu públic. (de Prnoticias)

Manual per a practicar el periodisme mòbil

El periodisme mòbil és una forma de narració digital on el dis-positiu principal utilitzat per crear i editar imatges, àudio i vídeo és un telèfon intel·ligent. Molts periodistes mòbils construeixen altres dispositius portàtils com els ordinadors portàtils en el seu flux de treball, però els telèfons intel·ligents són el cor del pe-riodisme mòbil, i cada cop s’utilitzen periodistes per a notícies i podcasts de ràdio i vídeo per a notícies i documentals de televi-




sió, així com també vídeos per a plataformes socials.A dia d’avui definició àmpliament acceptada és: “Un nou flux de treball per explicar històries de mitjans on els periodistes són entrenats i equipats per ser completament mòbil i totalment au-tònoma”. Potser més que qualsevol altre dispositiu, un telèfon intel·ligent afavoreix la creativitat multiplataforma i la innovació digital. La petita grandària del dispositiu permet tirs i angles que són impossibles en una càmera de televisió convencional.

Les fotos, els vídeos, l’àudio i els gràfics també es poden crear i editar ràpidament al telèfon i pujar-los a diverses plataformes i servidors directament des del dispositiu. I, per descomptat, és un telèfon, per poder alinear entrevistes, registres i respondre ràpidament al vostre públic a través de comentaris i aplicacions de xat. Una vegada que entengui i adopti aquesta mentalitat, realment pot utilitzar el telèfon com a estudi de producció a la butxaca.

A la Xarxa trobarem el Mobile Journalism Manual, la guia de periodistes i redaccions, que han elaborat un manual produït durant un intens hackathon de cinc dies a Chiang Mai, Tailàndia al febrer de 2018. Quinze periodistes d’Àsia, Austràlia i Europa es van unir per fusionar els seus coneixements sobre els dife-

rents camps del periodisme mòbil. Des de la planificació d’una història, fins a equips essencials per a l’informe de mòbils, consells sobre les millors aplicacions, fluxos de treball ideals o sobre com editar després del rodatge i on es pot compartir el vídeo.

Us oferim aquest manual de periodisme digital, només cal CLICAR AQUÍ. Si voleu conèixer més sobre aquest manual –que inclou tutorials per aprendre de manera progressiva com aconseguir els millors resultats periodístics amb el telèfon intel·ligent- podeu fer un tast en vídeo de la seva producció AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic)

La Generalitat convoca les subvencions per a ràdios i televisions

El Departament de la Presidència ha obert sengles convoca-tòries per a la concessió de subvencions estructurals de 2018 per a emissores de ràdio i televisió en català o aranès de ti-tularitat privada. En ambdues línies el termini per presentar sol·licituds finalitza el 9 de maig.


http://www.mojo-manual.org/about-this-manual/

http://www.mojo-manual.org/about-this-manual/

https://www.youtube.com/watch?v=_z3m2DHdZvY&feature=youtu.be



Amb els pressupostos de la Generalitat prorrogats, les dota-cions econòmiques es mantenen respecte a les convocatòries de l’any passat, així com les bases reguladores. En concret, les subvencions a les ràdios tenen una dotació de 704.000 euros, mentre que per a les subvencions a les televisions la quantitat és de 615.000 euros. (de Gencat)

El llibre d’estil d’AP crea una nova guia d’advertència als periodistes

The Associated Press ha afegit un nou capítol al seu llibre d’estils, instant als periodistes a no escriure històries basades exclusivament en els resultats d’una votació electoral. La nova secció d’enquestes i enquestes de l’agència de notícies nord-americana diu: “Els resultats de les enquestes que pretenen obtenir una vista prèvia del resultat d’una elecció mai no han de ser el tema principal, titular o únic de cap història”. L’orientació té com a objectiu fomentar informes més responsables després de que les prediccions basades en enquestes eren incorrectes en diversos vots d’alt perfil

Les enquestes van predir que Hillary Clinton guanyaria les elec-cions presidencials dels EUA 2016, que Gran Bretanya votaria per quedar-se a la Unió Europea al juny de 2016 i que els con-servadors conservaran la seva majoria en les eleccions gene-rals de l’any passat. Els enquestadors també van equivocar-se en el referèndum d’independència escocès el 2014 i les elec-cions generals del 2015.

David Scott, que supervisa la unitat electoral de l’AP com a editor adjunt per a operacions, va dir: “Una bona enquesta preelectoral pot proporcionar una visió sòlida del que pensen els votants en plena campanya, és per això que sovint són embriagadores per als periodistes, per als funcionaris de la campanya i, per des-comptat, per als candidats”. “Però les eleccions de 2016 [EUA] van recordar que les enquestes no són perfectes. Són indiscuti-blement una part de la història, però mai la història. L’actualització de l’estilbook vol servir de recordatori constant d’aquest fet .

Algunes de les noves metodologies que incorporen enquestes opt-in en línia poden ser adequades per a la publicació “després d’una revisió exhaustiva”, va afegir. El nou capítol està disponible ara als subscriptors en línia del llibre d’estil de l’AP i es mostrarà en l’edició de 2018 quan es publiqui el 30 de maig. (de Press Gazette)




Sitges Next 2018: una aposta per les noves experiències en comunicació

Sitges Next ja té a punt una nova edició dedicada a explorar la innovació en el món de la comunicació de marques, la creati-vitat i les noves tendències en cultura digital. La programació s’estructura en blocs temàtics que representen sectors de relle-vància en l’actualitat: automoció, banca, música i turisme. Les ponències, la presentació de casos d’èxit, les taules rodones i les sessions de networking conformen un festival que reunirà en dos dies –4 i 5 de maig– comunicadors, creatius, publicistes, emprenedors i responsables de màrqueting i d’estratègia de di-ferents camps.

El certamen anuncia la seva programació completa i ja ha presen-tat la seva nova imatge gràfica, concebuda per l’agència Ogilvy, amb el lema What’s Next com a protagonista. “Anticipar-se va ser sempre una qüestió de supervivència i en comunicació també ho és. O innoves o estàs condemnat al fet que els teus missatges no arribin. Perquè el que ens empeny cap al futur sempre ha estat la resposta a aquesta pregunta. Així, per respondre-la, i representar el que està per venir, hem picat l’ullet publicitari a Max Headroom i el seu moviment cyberpunk”, expliquen els seus creadors.

Sitges Next 2018 seran dos dies per compartir experiències i sensacions. Les ponències i panels es duran a terme al tea-tre del Retiro de Sitges, mentre que divendres, 4 de maig, al vespre, el punt de trobada serà el Club Nàutic, que acollirà el sopar i festa oficial de Sitges Next 2018. Un bon moment per al networking amb unes vistes privilegiades.

Un jurat format per professionals de prestigi –que s’anunciarà en els propers dies– seleccionarà les campanyes més innova-dores a nivell internacional i les inclourà a la llista Next to Watch 2018, que es presentarà dissabte, 5 de maig, al migdia. Sitges Next està impulsat per l’Ajuntament de Sitges, La Xarxa de Co-municació Local i el Cluster Audiovisual de Catalunya.




Es presenta el Manual de planificació de mitjans

Ha estat presentat el Manual de planificació de mitjans, una obra d’ESIC Editorial, escrita per Mª Ángeles Gonzáles Llop, Enrique Carrero López i Gerardo Mariñas González, en reali-tat una actualització d’un llibre la primera edició del qual es va publicar fa 19 anys i que ara veu la llum de nou en la seva 6a edició, actualitzada i ampliada.

Aquest llibre va dirigit a tots els professionals que de manera directa o indirecta tenen relació amb el món dels mitjans publici-taris. Facilita una primera presa de contacte a què s’enfronten per primera vegada amb la no fàcil tasca de gestionar els mi-tjans des de qualsevol angle, tant la compra com la venda, tant el tracte directe com el contacte ocasional. Però també tracta as-

pectes molt avançats de la planificació i la compra i pot servir de consulta als professionals experimentats respecte d’aspectes concrets relatius a la pràctica professional.

Els planificadors i compradors de mitjans trobaran en aquest llibre una guia segura que els orienti en el seu treball quotidià. Però també els restants professionals del màrqueting necessi-ten conèixer molts dels termes i conceptes que s’expliquen en ell. El mateix passa amb els que se serveixen de la planificació des del costat de l’anunciant (directors de màrqueting, de mar-ca, de producte, de vendes...) No cal dir que pot resultar enor-mement beneficiós per als que es dediquen a vendre l’espai publicitari dels mitjans, conèixer el suport tècnic en el qual es fonamenten les decisions dels anunciants i les agències. I, per descomptat, va dirigit a tots els estudiosos de la matèria, des dels universitaris que cursen carreres afins a la publicitat fins als alumnes d’escoles especialitzades, màsters i postgraus.

El llibre és eminentment pràctic i descriu la situació dels mi-tjans i la pràctica de la planificació aquí i ara. Aquí significa a Espanya; les descripcions que fa dels mitjans espanyols, de la seva estructura i dels mecanismes del seu funcionament són de gran utilitat per al professional. Quant a l’ara, el món de la




comunicació canvia a un ritme vertiginós. Es produeixen cons-tants aparicions, canvis i suspensions de mitjans de comuni-cació. No només l’aparició d’internet canvia el panorama de la comunicació comercial, sinó les múltiples opcions que ofereix (xarxes socials, cercadors, etc.) i la utilització dels mitjans de comunicació d’una manera nova pels consumidors. Tot i que els conceptes bàsics de la planificació de mitjans no varien, el manual afegeix un contingut extra en web amb casos pràctics en els que s’apliquen als supòsits reals els conceptes clau de la planificació. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic)

L’Associació de Directius de Comunicació lliura els seus primers Premis Dircom Ramón del Corral

La cerimònia de lliurament dels primers Premis Dircom Ramón del Corral, emmarcats en els Premis Fundacom, que va reu-nir més de 300 professionals va servir per destacar a 22 premiats entre els 135 projectes presen-

tats entre campanyes (externes, internes o integrades), esdeve-niments (interns o externs), publicacions, multimèdia & digital, o imatge i disseny. Planner Media amb “15 Cites amb la Ciència” per a la Fundació Lilly es va fer amb el guardó a la millor estratègia Global de Comunicació Corporativa, mentre que en les categories de campanya externa els premiats van ser Cellers Barbadillo, com millor en Indústries (Sectors primari i secundari) amb el seu projec-te “Barbadillo Versos 1891”; Accenture a Serveis (Sector terciari) amb el seu llançament i posicionament del “Accenture Digital Hub” i Marc de Comunicació en entitats governamentals, associacions i ONG amb la seva campanya sobre el “World Water Day”.

En les categories de campanya interna dels premis han recone-gut la tasca de Mapfre com a millor Campanya d’àmbit transna-cional amb “ El Gran Joc de Mapfre “ i al Grup Indukern al c Am-pana d’àmbit nacional amb el seu projecte “ Experiència 3B “.

Les millors publicacions segons el jurat d’aquests primers pre-mis de Dircom, són les de Lafarge Holcim Espanya que han rebut el premi a millor Informe de Sostenibilitat amb el seu “In-forme de Sostenibilitat 2016. Pla 2030”; REDIT que ha rebut el premi a millor publicació externa pel seu llibre “Empreses que canvien el món” i UFV (Universitat Francisco de Vitòria) que ha




rebut el reconeixement a la millor publicació interna per “En-gagement. Enganxa’t al compromís”. Més informació sobre els premis AQUÍ. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Els Pulitzer premien la investigació dels escàndols sexuals de Hollywood

Els Premis Pulitzer d’aquest any ja tenen guanyadors. Aquest prestigiós reconeixement periodístic, atorgat per la Universitat de Columbia (EUA), ha recaigut en aquesta edició en el dia-ri nord-americà The New York Times i el setmanari The New Yorker en la categoria de servei públic. Aquesta és una de les categories amb més prestigi i les dues publicacions han estat guardonades després d’haver destapat les agressions sexuals del productor de cinema Harvey Weinstein que ha suposat l’explosió del tan ja conegut #Meetoo (Jo també).

Una tasca d’investigació que es remunta a l’any 2017. Per aquell temps, The New York Times va publicar un reportatge on demostrava com el productor cinematogràfic hauria tancat nom-brosos acords extrajudicials per silenciar un llistat de denúncies d’assetjament sexual per part d’antigues emprades.

Aquests prestigiosos guardons del periodisme nord-americà han volgut reconèixer el periodisme d’investigació dut a terme per mitjans com The New York Times que comparteix categoria amb The Whashinton Post. Tots dos han unificat esforços i va-lenties que els has permès destapar tot l’entramat al voltant de Donald Trump i la ingerència russa en les passades eleccions presidencials de 2016 que tenia com a objectiu convertir el ma-gante a president. (d’AEC)

#BrigadaScrabble per delatar les faltes d’ortografia més comuns

En el seu 70è aniversari, Scrabble es fa ressò de la repercus-sió que la tecnologia i les noves formes de comunicació estan tenint en la gramàtica, portant a molta gent a escriure les parau-les amb faltes d’ortografia. Un estudi de la Universitat d’Alcalá afirma que el 88,5% dels joves admet la manca de cura a l’hora d’escriure en les xarxes socials, i un 20% dels estudiants de l’ESO admet escriure de la mateixa manera que ho pronuncien, percentatge que es redueix al 9% entre els estudiants univer-sitaris.


http://www.espaciodircom.com/index.php?option=com_content&view=article&id=7884:la-asociacion-de-directivos-de-comunicacion-entrega-sus-primeros-premios-dircom-ramon-del-corral&catid=66:organizaciones



Si hi afegim el poc hàbit de lectura o el desconeixement d’algunes paraules, el resultat és que la gent comet alguna falta que altra, però, i si xivar d’aquesta mala praxi tingués premi? Podem millorar l’ortografia dels espanyols i descobrir les parau-les pitjor escrites?

Scrabble convida a sumar-se a la seva brigada contra les fal-tes d’ortografia perquè captureu amb el mòbil o càmera totes aquelles paraules amb errors que es trobin en xarxes socials, cartells, anuncis, llibres, diaris... o on sigui!, i es comparteixin a les xarxes socials sota el hashtag #BrigadaScrabble. Scrabble anima a tothom a que ajudin a crear el rànquing del top 10 de paraules que els espanyols solen escriure malament. (d’AEC)

IV Simposi sobre Llibertat de Premsa a Lleida, 2-3 maig

Enguany, el Simposi versarà sobre La llibertat de premsa i el pe-riodisme responsable. Comptarà amb ponents que debatran sobre el tractament informatiu davant la diversitat (LGBTI, Immigració, Fet Religiós), davant les víctimes (Tragèdies, Violència de Gènere, Infància) i la responsabilitat del periodista davant el conflicte.

Un any més, i ja són quatre edicions, la Demarcació de Llei-da del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Universitat de Lleida organitzen el Simposi sobre Llibertat de Premsa, que en-guany se centrarà amb la temàtica del periodisme responsable. Noms destacats del camp del periodisme i universitats pren-dran part en aquesta quarta edició, que tindrà lloc els dies 2 i 3 de maig a Lleida i que en breu obrirà el termini d’inscripcions.

La novetat d’aquesta quarta edició és que el Simposi es realit-zarà a l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. Podeu llegir el programa AQUÍ (d’AEC)

Formació al Col·legi de Periodistes

Tècniques de comunicació i expressió escrita.- Barcelona. Divendres 27 d’abril (de 09:30h a 14:30h) - A través d’aquesta formació, a càrrec de Montse Sanahuja, els assistents apren-dran a redactar de manera clara, professionalitzada i adaptada als diversos documents corporatius. Aprendran també a dotar l’escriptura d’intencionalitat, quan calgui ser persuasius i conei-xeran diverses eines que facilitaran la tasca d’escriure en el seu dia a dia.


https://www.periodistes.cat/actualitat/noticies/iv-simposi-sobre-llibertat-de-premsa-lleida-2-3-maig



Com gestionar la Comunicació Interna.- Barcelona. Dimarts 24 d’abril (de 09:30h a 14:30h) - Aquest seminari, dissenyat per Miquel Àngel Violan, està basat en casos pràctics i ensenya els instruments principals de la comunicació interna, com integrar-los en un Pla i com quantificar-ne els resultats.

Com elaborar i aplicar el storytelling.- Barcelona. Dimecres 3 de maig (de 15:30h a 20:30h) - En aquest curs, dirigit per Pilar Yépez, explorarem una visió del màrqueting i la comuni-cació com l’art d’explicar històries. Aprendrem els recursos del storytelling per construir missatges més eficaços, persuasius i connectats amb la nostra audiència.

Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació, com és el cas dels associats a l’AMIC Són BONIFICABLES, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació, i gestionem els tràmits per poder-ho fer sense càrrec.




La confiança dels consumidors, clau per a la supervivència de les marquesPer Llorente & Cuenca / Sala de Comunicació

Llorente & Cuenca acaba de publicar l’informe confiança del consumidor. Anàlisi de sis sectors a Espanya, que aprofundeix en el grau de confiança dels consumidors en empreses de sis sectors d’activitat rellevants: Alimentació i Begudes, Automoció, Cosmètica, Farmacèutic, Tèxtil i Telecomunicacions.

El consumidor, cada vegada més participatiu i actiu gràcies a la transformació digital, té en compte factors clau, transversals en tots els sectors, que generen i enforteixen la seva confiança amb les marques. Els controls i informació detallada sobre el producte o servei i el comportament de la companyia en el marc de la legalitat són algun d’ells. Entre els temes cabdals per al públic jove es troben la cura del medi ambient, el tracte ani-mal responsable, l’impacte en la salut o les bones condicions de treball. Així, es posa de manifest la necessitat per part de les marques de tenir en compte aquests aspectes a l’hora de planificar la seva estratègia de comunicació i màrqueting i de generar confiança.

L’estudi s’ha publicat aquest dimarts, coincidint amb la cele-bració de la tercera edició del Fòrum de Tendències de Co-municació de Marca a les oficines de Llorente & Cuenca, en col·laboració amb Corporate Excellence, Dircom, Fòrum de Marques Famoses i IE University.

Experts de comunicació i màrqueting de grans companyies na-cionals i internacionals que operen al nostre país, com IKEA Ibèrica, Mahou San Miguel, Coca-Cola, Unilever, Hitachi, Rep-sol i BBVA, han debatut sobre les principals eines, tendències,

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



continguts i estratègies que marcaran la comunicació de marca en els propers anys. El III Fòrum de Tendències de Comunica-ció de Marca ha analitzat la diversitat davant del consumidor activista, la confiança del consumidor i l’estratègia de disseny en la construcció de la marca.

David González Natal, líder de l’Àrea Consumer Engagement, i màxim responsable del Fòrum i de l’informe, ha destacat que “en l’entorn socioeconòmic tan complex en què vivim actual-ment, l’activitat de les companyies està constantment en el punt de mira, i per això, les marques necessiten generar una confiança sòlida per part dels consumidors espanyols, perquè no només aconsegueixin l’èxit, sinó que garanteixin la seva su-pervivència”.

La confiança del consumidor en les marques, com reforçar-la i mantenir-la, ha estat un dels temes principals analitzats, en què s’ha posat de manifest la necessitat de les empreses de generar una confiança sòlida per part dels consumidors, no ja enfocada a l’èxit sinó en la seva pròpia existència.

Aquesta idea coincideix amb les conclusions de l’informe Con-fiança dels consumidors a Espanya, en què cap dels sectors

analitzats gaudeix d’una confiança sòlida per part dels con-sumidors espanyols. La indústria de l’Automòbil i el sector de l’Alimentació / Begudes són els que més confiança generen en-tre els sis sectors analitzats, mentre que en el costat oposat es troben el sector de les Telecomunicacions i el de Cosmètica. Pel que fa al sector farmacèutic i al Tèxtil, els aspectes rela-cionats amb la credibilitat del producte es tornen clau, sent im-portants per al primer l’efectivitat del mateix i el seu impacte en la salut, i per al segon, la demanda d’informació sobre la seva composició.

Com a norma general, la clau de la confiança dels consumidors està relacionada amb la credibilitat que deriva el producte o servei, de manera que donen molta importància a la publicitat veraç i el fàcil accés a la informació de l’empresa.

Es pot llegir l’informe sencer “Confianza del consumidor. Análi-sis de seis sectores en España” CLICANT AQUÍ

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA




Els mitjans, enfront de les exigències dels lectors i la tirania del SEOPer Sergio J. Valera / Apmadrid

Periodistes de diferents mitjans van aconsellar mantenir el cri-teri professional periodístic i no deixar-se portar per la temp-tació de publicar notícies virals o banals, en el XXI Laboratori de Periodisme de l’APM. “Cada vegada més, els usuaris són els que dicten els continguts dels mitjans”, va assegurar Lucía Méndez (@LuciaMendezEM), redactora en cap d’El Mundo, du-rant la XXI edició del Laboratori de Periodisme de l’APM sobre “què llegeixen i què no llegeixen els lectors”, que va tenir lloc el 16 d’abril a la seu d’aquesta associació.

Segons Méndez, els periodistes “hem perdut capacitat de decisió i de jerarquitzar les notícies segons el nostre criteri professional”, les quals han estat traslladades, en bona mesura, als responsa-bles de posicionament en els cercadors (SEO) i als propis usua-ris. “Això suposa la fi del periodisme tal com l’hem conegut. És una crisi de mediació, ja que els clients tenen una capacitat molt gran de seleccionar els continguts”, va concloure.

Álvaro Rigal (@A_Rigal), redactor en cap d’El Confidencial, va explicar que hi ha moltes mètriques per saber quins continguts poden interessar als usuaris, i que “El més llegit” només és una més i no hauria de ser de les més importants. “Hi ha analí-tiques molt més complexes, que permeten als redactors tenir una anàlisi completa del que interessa a la gent”. “La secció El més llegit no és el més llegit -va aclarir-; en realitat, és el més punxat. El més llegit serà en tot cas [aquell contingut] en on més temps romangui a l’usuari”, la qual cosa pot ser analitzat per mètriques com el temps de permanència i el percentatge de rebot.

Íñigo Urquía (@urquialacarra), responsable del web a Madrid d’El Periódico de Catalunya, va estimar que els mitjans “hem abusat durant molt de temps de les mètriques quantitatives. A

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



poc a poc, els editors i els periodistes ens estem adonant que la cosa no va d’haver-hi una punxada més o menys”. “I a poc a poc, també ho saben els anunciants”, va afegir; “I, en tot cas, si es tractés d’aconseguir el màxim nombre de punxades, tampoc sabem monetizar-les”.

Durant el Laboratori, Francisco Sierra (@fsierra), director de Continguts d’Atresmedia Digital, va afirmar que, gràcies a In-ternet, tots els mitjans poden competir entre si; no obstant això, això comporta “polítiques pernicioses com el ‘clicbait’ [recerca de clics amb notícies banals]”. “El concepte de viralitat ha fet molt de mal”, ha afegit.

Malgrat això, Serra està convençut que “ara hi ha molts més lectors de les històries veritablement importants. Crec que en moltes ocasions s’està fent un periodisme molt bo, amb grans històries, encara que no siguin les més llegides”. Es tracta –va rematar- “d’intentar convertir en interessant l’important”.

Natalia Chientaroli (@nchientaroli), redactora en cap de Eldia-rio.es, va coincidir amb aquest plantejament positiu: “Donem més informació que mai”. “Crec que els lectors intenten dife-renciar la informació procedent d’un mitjà de la que no ho és”

en les xarxes socials, reconeixent així la credibilitat dels mitjans de comunicació als que segueixen. Així mateix, va puntualitzar que “la pressió de quant es llegeix una notícia no ha de recaure sobre els periodistes. Estem buscant lectors, sí, però també es-tem buscant ser mitjans de referència i tenir influència”.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Toni Segarra: “No seria el mateix sense els premis que he rebut” Per Reason Why

Toni Segarra és el millor creatiu espanyol del segle XX, un reconeixement que adquireix rellevància sobretot perquè li ho han concedit els seus propis col·legues de professió i els anunciants. És a més l’únic espanyol en la llista de les 100 Top Creative Minds que elabora la revista Shots i porta més de tres dècades en la professió.

Va començar a publicitat amb 25 anys i va donar els primers passos en l’ofici després de passar per la facultat de Filologia. Va fundar la seva pròpia agència després d’haver treballat a Vinizius, Vizeversa, Casadevall Pedreño SPR o Delvico. Sega-rra ha estat la S de * S, C, P, F,... un agència que va muntar al costat de tres socis quan tots volien deixar-se anar del jou d’un gran grup internacional i, segons reconeix, “començar a dir que no amb més llibertat”. De la seva ment creativa han sortit claims tan reconeguts i recordats com el “T’agrada conduir?” de BMW, “A què fan olor els núvols?” d’EVAX o “Benvingut a la república independent de casa teva” d’Ikea. Parlem amb Toni Segarra en el mateix escenari en què fa ara un any va anunciar que mar-xava de * S, C, P, F...

T’hem vist en el teu paper d’entrevistador aquí al c de c, ara intercanviem els papers....Que malament ho vaig passar! Em sembla que se m’ha notar molt...

Felicitats per aquest reconeixement d’Acadèmic d’Honor que t’ha concedit l’Acadèmia de la Publicitat.

R. Aquí estem amb Coixet... Tinc la sensació d’estar fent-me massa gran .

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



Ja fa anys que m’aclapara tot això. Entenc que he tingut un paper de certa rellevància a la publicitat, però són tantes cosa que no puc estar més que aclaparat i més agraït. No puc dir res més. I la meva mare encantada, és clar... (rialles)

I malgrat tots aquests reconeixements, segueixes volent que et descriguin simplement com un tipus que escriu anuncis...És que sempre he tingut la sensació que el que fem no és tan rellevant. Sí crec que aportem a les marques i a les compan-yies un immens valor, i aquí crec que hem fallat perquè no som capaços d’explicar-li al CEO o un Consell d’Administració l’immens valor de tot el que fem, però per altra banda em sento aclaparat. En parlàvem a la xerrada amb Carlos Barrabés, no hi ha tanta gent que sigui capaç de gestionar la complexitat en termes de comunicació com un creatiu publicitari, però em sorprèn com es em tracta. Els xavals volen fer-se fotos amb mi i no sóc cap futbolista... Faig anuncis.

No ets un futbolista, però sí el millor creatiu del segle XX.El concepte absolut de millor em sembla fals. És lleig parlar de millors i pitjors. Admeto que ho he fet bé, que he tingut una carrera reeixida, amb sort i amb molt bons col·laboradors. Puc tenir algun mèrit per això, però ja està.

I a aquests xavals que s’acosten a fer-se fotos amb tu, als teus alumnes i als joves creatius en general, quin consell sols donar?Que siguin capaços d’entendre que aquesta és la seva vocació real. Però no només als publicistes, també l’hi ho dic a les me-ves filles, que ara tenen edat de triar ofici. Cal sentir que tens talent i passió per desenvolupar aquest talent. El mercat exigeix molt i seguirà fent-ho en el futur. Parlem d’una dedicació plena i una competència brutal, fins i tot amb màquines. Cal fer alguna cosa que realment t’apassioni per aguantar el treball de tantes hores. I la veritat és que no veig tanta gent sortint de la facultat amb aquesta passió. Alguna cosa està fallant...

Un altre consell que els donaria és animar-los a fer el pas. Més enllà que està complicat començar en la indústria, aquest és un moment molt desitjable. Quan jo vaig començar a publicitat era un camí de sota, cavall i rei. Ara podem inventar-nos coses.

Fa just un any anunciaves al cd ec teva sortida de * S, C, P, F... Algun anunci important a fer en aquesta edició?No. Aquest ha estat un any una mica mixt. D’una banda hem tingut una col·laboració una mica intensa amb l’ agència per anar deixant la nostra feina d’una manera ordenada i per altra banda ha estat




un camí de exploració per part nostra. Ara l’agència ja funciona sola. Sempre ho ha fet, però ara més. Les col·laboracions comen-cen a ser molt més puntuals i nosaltres (Toni i el seu soci Lluis Costa) ja comencem a cristal·litzar algun projecte. És ara quan comencem a treballar de veritat pel nostre compte.

Quina és la república independent de casa teva ara?Sabeu que es diu Alegre Roca. El nom va sorgir una mica per la urgència de registrar-lo. Són els cognoms de les nostres ma-res i, més enllà de seguir amb la idea que som nosaltres els que aportem valor a la companyia, que som persones les que formem l’agència; el canviar els cognoms pels de les nostres mares indica que estem en una segona part de l’etapa * S, C, P, F... i que connectem amb una part més femenina que comença a ser el futur de la professió .

Però també treballem en una cosa que hem anomenat “accele-rador de talent”. Estem veient gent bona que hauria de tenir ca-pacitat de contactar amb interlocutors als quals nosaltres tenim accés més fàcilment. Volem col·laborar amb ells i ajudar-los a arribar al lloc on haurien d’estar de manera més ràpida. Crec que aquesta és una necessitat dels temps: arribar més ràpid.

T’hem sentit dir que formes part de l’última generació que va cobrar bons sous en publicitat. Quant haurien de cobrar els publicistes a Espanya?Més del que es paga. No sóc gens modest amb aquest tema. El que aportem a les marques és molt valuós en termes de diners. Quan aconsegueixes crear un territori que li dóna valor a una companyia, la marca aconsegueix fer molt diners.

La plusvàlua de la qual parlaves en la xerrada el Dia A...Sí... Igual cal anar cap a un model on la plusvàlua tingui aquest valor, un model més variable i flexible. Si som capaços de cons-truir aquest valor de marca, hem de ser capaços d’aconseguir part d’aquest benefici. El que no pot ser és que estiguem ac-ceptant cobrar per hores, per exemple. No té sentit. Pots estar tres mesos per resoldre un problema. En aquest cas ens paga-ran tres mesos en hores? O al contrari, si algú treu el “T’agrada conduir?” en 10 minuts, paga per aquest temps. Això no pot ser. El “T’agrada conduir?” és molt valuós. Crec que hem de cobrar més perquè crec que ens han de pagar més.




Parlant de claims, el “Benvingut a la república independent de casa teva”, seria un bon claim per la situació política a Catalunya? O l’embolic no ho arregla ni una bona campan-ya de publicitat?Precisament m’han demanat que participi en un documental amb converses pausades de gent dels dos costats i del cos-tat del mig (que és on considero que estic jo) per parlar del tema. I estic pensant què diré perquè la veritat és que em costa entendre-ho. Alguns amics de fora també em demanen que els expliqui i em sembla tot tan ridícul... Sona com a Gila! I al ma-teix temps és molt angoixant i dóna por. La gran pregunta és: Com hem arribat fins aquí? Què hem fet tan malament? Hi ha una reiteració constant de errors, en alguns casos premeditats per totes dues parts. El més pervers és que hi ha hagut gent interessada en arribar fins aquí. Això és tristíssim. No sé què és el que està passant ni sé com es resol.

Seguint amb política, has defensat moltes vegades que l’Església catòlica és el millor exemple de campanya de la història. L’ha superat ja la campanya electoral de Donald Trump?No és comparable perquè la Església porta 20 segles construint el seu missatge. A més el papa Francesc és un dels millors

comunicadors que tenim avui. La campanya de Trump és una de les millors de la modernitat. La gent que treballa amb ell ha de ser molt hàbil per saber trobar el moment oportú i trobar una dinàmica de comunicació de notícies diferent a l’habitual. Va ser la gran victòria sobre els mitjans tradicionals que ja sabíem que estaven en crisi. Van guanyar al New York Times i això en unes eleccions americanes és molt dir. Crec que la dreta en general s’ha vist tan arraconada que han sabut desenvolupar un instint i unes capacitats molt bones. També ho hem vist a Espanya. La dreta supera una esquerra i un progressisme, que és on jo em sento més còmode, que s’ha quedat en un lloc autocomplaent. Cal espavilar, el moment exigeix adaptar-se al que passa. Com deia el filòsof Antonio Escohotado en el Dia A, vivim en un canvi profund.

(Antonio Escohotado és un dels pensadors i assagistes més prestigiosos del panorama estatal. Figura controvertida, és una baula solta amb idees pròpies i singulars)

S’ha demostrat que Trump sí que ha sabut fer servir les regles de comunicació del segle XXI, però també que s’han fet servir d’una manera una mica perversa....Em costa entendre l’escàndol de Facebook quan passava una




mica el mateix amb la televisió. Un anunci de televisió sí que aixafa des del punt de vista de la influència. Ja no només els anuncis, també els informatius han estat un instrument evident de propaganda per part del poder. Manipula les consciències d’una manera extraordinària i mai n’havíem estat molt cons-cients. Que vui es faci el mateix entenent els gustos de la gent i construint els missatges que volen escoltar val, però la base s’ha fet sempre.

Per això no entenc l’escàndol. Veig que s’han canviat els meca-nismes, però es fa el de sempre. A la xerrada, Barrabés deia, i té tot el sentit, que Mark Zuckerberg és un enemic presidèncial. És un possible candidat i per això l’estan desactivant. Darrere d’aquest suposat escàndol, airejat per cert pel vell costat de la comunicació dels mitjans, hi ha un interès en carregar-se a un possible candidat. És el de sempre.

El lector es pot descarregar el Llibre de Coneixement sobre l’escàndol de Facebook. CLIQUEU AQUÍ


http://www.amic.media/media/files/file_352_1532.pdf



La tecnologia no destrueix ocupació: falsos mites de l’era digital. La IA augmentarà un 10% l’ocupacióPer Jesús Díaz / El Programa de la Publicidad

The Valley ha analitzat les contradiccions d’aquests mites i aclareix els canvis que es produeixen en les empreses fruit de la digitalització. La revolució digital no només està canviant l’experiència dels usuaris, sinó també ha transformat l’activitat de les companyies. Així, el desconeixement en les noves for-mes de treball pot donar lloc a falsos mites sobre l’aplicació de la tecnologia a les empreses. Per exemple, la digitalització de les companyies no només pot promoure processos més efi-cients, sinó que contribueix a crear ocupació.

Segons un estudi de la consultora Accenture, la intel·ligència artificial augmentarà els ingressos gairebé un 40% en els pro-pers 4 anys, creant un 10% més d’ocupació. Tenint en compte aquestes dades, es desmunta idea que la tecnificació provoca la destrucció de llocs de treball. A més, no és l’única raó que contradiu aquest fals mite.

Els experts de The Valley han analitzat aquesta i altres falses creences per aclarir com influeix la digitalització en l’organització i el treball de les empreses:

• La tecnologia no destrueix ocupació: Les empreses que s’estan adaptant a l’era digital estan generant nous llocs de tre-ball vinculats a la seva activitat i marcats per la importància dels coneixements tecnològics. Moltes d’elles ho estan fent a través de cursos per formar els seus treballadors, pel que no és necessari renovar tota la plantilla. Això suposa la polarització del mercat laboral cap a les noves tecnologies, cosa que afa-

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



voreix també unes millors condicions de treball. Per exemple, cada vegada més, les empreses digitals aposten pel teletreball per facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral dels seus treballadors.

• No només estan a l’abast d’empreses amb recursos. A la xarxa, hi ha eines tecnològiques gratuïtes (programari lliure), com OpenOffice, Outright, MetricSpot, que permeten dur a ter-me activitats d’ofimàtica, comptabilitat, anàlisi de la competèn-cia i màrqueting sense cap cost. A més, invertir en recursos digitals de pagament ha de considerar-se una aposta rendible, ja que sol suposar l’estalvi de costos a llarg termini.

• Tampoc implica la desaparició dels negocis físics. La digi-talització no sempre afecta tota l’activitat de la companyia, pel que pot ser perfectament compatible amb la presència de locals físics. Un exemple és el sector del retail, on es pot compatibilit-zar l’activitat de les botigues físiques i l’ecommerce per treure-li el màxim partit a les vendes derivades del comerç electrònic i del comerç a peu de carrer.

• No minva la capacitat mental dels empleats. És cert que a la xarxa hi ha múltiples eines que faciliten les operacions que

puguin sorgir durant la jornada de treball, però això no comporta que els treballadors es tornin més despistats i oblidadissos. La conseqüència real de disposar d’aquesta gran quantitat de re-cursos és que el cervell s’adapta a ells, com ja va passar amb la invenció del rellotge o el calendari, i es produeix un canvi d’hàbits a l’hora d’accedir a les fonts d’informació, en aquest cas, internet.

• La transformació digital no és només una tasca de TI. El procés de transformació afecta tots els equips de l’empresa, incloent a l’alta gerència, àrea de màrqueting, equip comercial, finances, etc. Encara IT serà l’eix principal, emprendre la trans-formació digital comporta decisions sobre el maneig de clients, operacions, col·laboradors, idea de negoci, processos, etc., que no li competeixen. Avançar cap al món digital implica un canvi en la cultura empresarial que abastarà a l’empresa en el seu conjunt.

• Tampoc crea addicció als dispositius mòbils. Fer ús de les TIC durant la jornada laboral no implica una dependència psi-cològica a aquests dispositius, en tant que depèn de l’ús que es faci d’elles. De fet, l’ús moderat del telèfon intel·ligent, la tauleta o el portàtil pot ser fins i tot beneficiós si es porta a terme amb moderació, segons un estudi de la Universitat d’Essex (Reg-




ne Unit). En aquest sentit, els resultats de l’informe relacionen els avantatges d’usar els dispositius mòbils de forma adequada amb la felicitat, la satisfacció personal i una bona vida social.

El butlletí us ofereix un ampli resum d’aquest estudi de la con-sultora Accenture. CLICAR AQUÍ.


https://www.accenture.com/es-es/insight-technology-trends-2018



Bots a la TwitterspherePer Stefan Wojcik, Solomon Messing, Aaron Smith, Lee Rainie i Paul Hitlin / Pew Research Center

El paper dels anomenats “robots” de les xarxes socials, comptes automatitzats capaços de publicar continguts o interactuar amb altres usuaris sense cap implicació directa humana, han estat objecte de molt escrutini i atenció en els últims anys. Aquests comptes poden tenir una part valuosa en l’ecosistema de les xarxes socials responent preguntes sobre diversos temes en temps real o proporcionant actualitzacions automàtiques sobre notícies o esdeveniments. Al mateix temps, també es poden utilitzar per intentar alterar les percepcions del discurs polític en les xarxes socials, difondre la informació errònia o manipu-lar sistemes d’avaluació i revisió en línia. Com que les xarxes socials han aconseguit una posició cada vegada més destaca-da en l’entorn general de notícies i informació, els bots s’han vist arrossegats en un debat més ampli sobre els canvis en els hàbits de notícies dels nord-americans, el tenor del discurs en línia i la prevalença de “notícies falses” en línia.

En el context d’aquests arguments en curs sobre el paper i la naturalesa dels robots, Pew Research Center va comprendre millor quants dels enllaços es compartien a Twitter, la majoria dels quals es refereixen a un lloc fora de la pròpia plataforma, estan sent promoguts per robots en lloc d’éssers humans. Per fer-ho, el Centre va utilitzar una llista de 2.315 dels llocs web

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



més populars i va examinar els aproximadament 1.2 milions de tweets (enviats pels usuaris de l’idioma anglès) que incloïen enllaços a aquests llocs durant un període aproximat de sis se-tmanes a l’estiu de 2017. Els resultats il·lustren el paper domi-nant que tenen els comptes automàtics en la difusió d’enllaços a una àmplia gamma de llocs web destacats a Twitter.

Com defineix aquest estudi un bot de Twitter?En termes generals, els robots de Twitter són comptes que po-den publicar contingut o interactuar amb altres usuaris d’una manera automatitzada i sense l’entrada humana directa.

Els bots s’utilitzen per a molts propòsits. Aquest estudi se cen-tra en un tipus particular de comportament bot: bots que tweet o retweet vincula al contingut de la web. En altres paraules, aquests són robots que publiquen o promocionen llocs web es-pecífics o altres continguts en línia.

Molts robots no s’identifiquen a si mateixos com a robots, per la qual cosa aquest estudi utilitza una eina anomenada Botómetre per estimar la proporció d’enllaços de Twitter a llocs populars de tota la web publicats per comptes automatitzats o parcial-ment automatitzats. Un estudi suggereix que el botómetre és

aproximadament del 86% precís, i Pew Resesarch Center ha dut a terme les seves pròpies proves de validació independents del sistema del botòmetre. Per reconèixer la possibilitat de clas-sificació equivocada, utilitzem el terme “bots sospitosos” al llarg d’aquest informe. Per obtenir informació sobre com funciona el botómetro, consulteu la metodologia.

Entre les troballes clau d’aquesta investigació:

• De tots els enllaços tweetats als llocs web populars, el 66% són compartits per comptes amb característiques comunes en-tre “robots” automàtics, més que usuaris humans.

• Entre les notícies populars i els llocs web d’esdeveniments actuals, el 66% dels enllaços tweetats són realitzats per sospi-tosos robots: idèntics a la mitjana global. La part dels enllaços tweeted creats per bot és encara més alta entre certs tipus de llocs de notícies. Per exemple, s’estima que un 89% dels en-llaços tweetats als llocs d’agregació populars que compilen his-tòries de tot el web són publicats per robots.

• Un nombre relativament petit de robots altament actius són els responsables d’una part important dels enllaços a destacats llocs




de notícies i mitjans de comunicació. Aquesta anàlisi troba que els 500 sospitosos bots actius més actius són responsables del 22% dels enllaços tweetats a notícies populars i llocs d’esdeveniments actuals durant el període en què es va dur a terme aquest estudi. En comparació, els 500 usuaris humans més actius són respon-sables d’una participació molt menor (aproximadament un 6%) d’enllaços tweetats a aquests punts de venda.

• L’estudi no troba evidència que els comptes automatitzats actualment tenen un “pols polític” liberal o conservador en el seu comportament general d’intercanvi d’enllaços. Això sorgeix d’una anàlisi del subconjunt de llocs de notícies que contenen material orientat políticament. Les sospites de bots compar-teixen aproximadament el 41% dels enllaços als llocs polítics compartits principalment pels liberals i el 44% dels enllaços als llocs polítics compartits principalment pels conservadors: una diferència que no és estadísticament significativa. Per contra, els bots sospitosos comparteixen el 57% al 66% dels enllaços de notícies i llocs d’esdeveniments actuals compartits principal-ment per un públic humà ideològicament mixt o centriste.

Aquestes troballes es basen en una anàlisi d’una mostra aleatòria d’aproximadament 1,2 milions de tweets d’usuaris de l’idioma an-

glès que contenen enllaços a llocs web populars durant el perío-de de temps del 27 de juliol al 11 de setembre de 2017. Per cons-truir la llista de llocs populars usats en aquest a l’anàlisi, el centre va identificar prop de 3.000 dels llocs web més compartits durant els primers 18 dies del període d’estudi i els va codificar a partir d’una varietat de característiques. 5 Després d’eliminar enllaços que estaven morts, duplicats o dirigits a llocs sense informació suficient per classificar el seu contingut, els investigadors van arribar a una llista de 2.315 llocs web.

En primer lloc, aquests llocs es classifiquen en sis grups te-màtics diferents segons la seva àrea d’atenció primària. Les agrupacions tòpiques inclouen continguts per a adults, esports, celebritats, productes o serveis comercials, organitzacions o grups, i notícies i esdeveniments actuals. Per comparar-los amb aquestes categories principals, els investigadors han pu-blicat enllaços que es redirigeixen al contingut de Twitter en una categoria diferent.

En segon lloc, els llocs classificats com un ampli enfocament en les notícies i els esdeveniments actuals (en total, 925 llocs que compleixen aquests criteris) es van codificar posteriorment en funció de tres criteris addicionals:




• Si la majoria del contingut del lloc consistia en material agre-gat o publicat per altres llocs o publicacions.

• Ja sigui que el lloc inclogués una secció de política i/o desta-cava històries polítiques en els seus principals titulars; i

• si el lloc tenia una pàgina de contacte (un tret que pot servir com a proxy per saber si un lloc ofereix als lectors la possibilitat d’enviar comentaris i comentaris).

En tercer lloc, el centre va identificar un subconjunt addicional de notícies i llocs d’esdeveniments actuals que incloïen històries polítiques o una secció de política i que servien principalment a un públic dels EUA. Cadascuna d’aquestes notícies orientades políticament i llocs d’esdeveniments actuals es categoritzava com a principalment un públic liberal, un públic conservador o un públic mixt.

El següent pas consistia a examinar cada enllaç tweetitzat a aquests llocs i intentar determinar si el vincle es va publicar des d’un compte automatitzat. Per identificar els robots, el Centre va utilitzar una eina anomenada “Botòmetre”, desenvolupada per investigadors de la Universitat del Sud de Califòrnia i la Univer-

sitat d’Indiana. Ara, en la seva segona encarnació, Botometer estima la probabilitat que un compte determinat estigui automa-titzat o no estigui basat en diversos criteris, incloent l’edat del compte, la freqüència amb què es publiqui i les característiques de la seva xarxa de seguidors, entre altres factors. Els comptes que es van estimar tenint una probabilitat relativament alta de ser automatitzats en funció de les proves del Pew Research Center del sistema Botómetre es van classificar com a robots a efectes d’aquesta anàlisi.

De forma col·lectiva, la recopilació de dades, la codificació de llocs i l’anàlisi de detecció de bots descrits anteriorment proporcionen una resposta a la següent pregunta de recerca clau: Quina proporció dels enllaços tweetats als llocs web po-pulars es publiquen mitjançant comptes automatitzats, en lloc d’usuaris humans?

Aquesta investigació forma part d’una sèrie d’informes del Cen-tre de Recerca Pew que examinen l’entorn d’informació sobre els mitjans socials i la forma en què els usuaris participen en aquests espais digitals. Estudis previs han documentat la na-turalesa i les fonts dels tweets sobre les notícies d’immigració, la forma en què les notícies es comparteixen a través de les




xarxes socials en un congrés polaritzat, el grau en què es com-parteix i confia informació científica sobre els mitjans socials, el paper de les xarxes socials a la regió un context més ampli d’assetjament en línia, com es desenvolupen les qüestions so-cials clau com les relacions racials en aquestes plataformes, i els patrons de com es disposen els diferents grups a Twitter.

És important tenir en compte que els comptes bot no sempre es defineixen clarament com a tals en els seus perfils, i qualsevol sistema de classificació de bot té, inevitablement, risc d’error. El sistema del botómetre ha estat documentat i validat en una varietat de publicacions acadèmiques i investigadors del centre han dut a terme diverses mesures de validació independents dels seus resultats. No obstant això, alguns comptes humans poden classificar-se erròniament com a automatitzats, mentre que alguns comptes automatitzats poden classificar-se errò-niament com a autèntics. Per tant, hi ha cert grau d’incertesa en aquestes estimacions de la part del trànsit per sospites de comptes bot.

A més, l’anàlisi que es descriu en aquest informe es basa en un subconjunt de tweets recollits durant un període de temps determinat. No és una anàlisi de tots els llocs web o de totes les

propietats dels mitjans, sinó una anàlisi de llocs web i mitjans de comunicació populars, mesurats pel nombre d’enllaços pu-blicats a Twitter al seu contingut. Aquesta anàlisi no pretén ava-luar si aquests bots estaven compartint bots “bons” o “dolents”, o si aquests bots es controlen des de dins o fora dels EUA. A més, no va intentar avaluar l’abast dels tweets en qüestió o per determinar quants usuaris humans van veure, fer clic o contrac-tar continguts generats per bot.

Podeu trobar més detalls sobre el nostre esforç de classificació bot per la metodologia d’aquest informe.

L’activitat automàtica del compte és destacada a través de l’ecosistema de TwitterEls comptes automatitzats tenen un paper destacat a l’hora de twittejar enllaços a continguts a través de l’ecosistema de Twit-ter. L’anàlisi del Centre considera que es calcula que el 66% de tots els enllaços tweetats als llocs web més populars probable-ment publiquin per comptes automàtics, en comptes d’usuaris humans.

Alguns tipus de llocs, sobretot els centrats en contingut per a adults i esports, reben una part especialment gran dels enllaços


http://www.pewinternet.org/2018/04/09/bots-in-the-twittersphere-methodology/



de Twitter dels comptes automatitzats. Els comptes automatit-zats van ser responsables d’un estimat del 90% de tots els en-llaços tweetats a llocs web populars centrats en contingut per a adults durant el període d’estudi. Per a llocs web populars centrats en el contingut esportiu, es va estimar que aquest per-centatge era del 76%.

Els comptes automatitzats constitueixen una proporció lleugera-ment més petita, encara que, en cada cas, la majoria d’enllaços comparteixen altres tipus de llocs populars. Més notablement, l’anàlisi del Centre troba que el 66% dels enllaços tweetats a les notícies més populars i als llocs d’esdeveniments actuals a Twitter probablement han estat compartits pels comptes bot. Aquesta xifra és idèntica a la mitjana dels llocs més populars en general. Els sospitosos comptes automàtics constitueixen una proporció més gran dels enllaços publicats als llocs populars centrats en productes o serveis comercials (73%) i una menor part dels llocs centrats en les notícies i la cultura de celebritats (62%). La proporció d’accions d’enllaç mitjançant comptes au-tomàtiques és la més baixa per als enllaços associats a Twitter.com, és a dir, els enllaços que s’aturen a Twitter i que no es diri-geixen a cap lloc extern, en comparació amb les sis categories tòpiques d’aquest estudi.

En enfocament: les notícies populars i els llocs web d’esdeveniments actuals estan vinculats als tweets per robotsEls comptes automatitzats publiquen una part important dels enllaços a una àmplia gamma de punts de venda en línia a Twitter. Com es va assenyalar anteriorment, l’anàlisi del Centre calcula que el 66% dels enllaços tweetats a notícies populars i llocs web d’esdeveniments actuals són publicats per robots. L’anàlisi també troba que una quantitat relativament petita de comptes automatitzats és responsable d’una part important dels enllaços als mitjans de comunicació populars a Twitter. Els 500 sospitosos bot més actius sols eren responsables del 22% de tots els enllaços a aquestes notícies i llocs d’esdeveniments actuals durant el període en què es va dur a terme aquest es-tudi. Per contra, els 500 comptes humans més actius eren res-ponsables de només el 6% de tots els enllaços a aquests llocs.

L’anàlisi del Centre també indica que certs tipus de notícies i llocs d’esdeveniments actuals són especialment susceptibles de ser tweetats per comptes automatitzats. Entre els més des-tacats es troben els llocs d’agregació o llocs que compilen prin-cipalment continguts d’altres llocs de la web. S’estima que el 89% dels enllaços a aquests llocs d’agregació durant el període d’estudi van ser publicats pels comptes bot.




Els comptes automatitzats també proporcionen una proporció una mica superior a la mitjana d’enllaços a llocs que no tenen una pàgina de contacte pública o adreça de correu electrònic per contactar amb l’editor o amb un altre personal. Aquest tipus d’informació de contacte es pot utilitzar per enviar comentaris dels lectors que poden servir com a base de correccions o in-formes addicionals. La gran majoria (el 90%) de les notícies po-

pulars i els llocs actuals d’esdeveniments examinats en aquest estudi tenien una pàgina de contacte pública que no era de Twitter. La petita minoria de llocs que no tenien aquest tipus de pàgina de contacte van ser compartits per sospitosos robots a majors taxes que aquells amb pàgines de contacte. Un 75% dels enllaços a aquests llocs van ser compartits per sospites de comptes bot durant el període que s’està estudiant, en compa-ració amb el 60% dels llocs amb una pàgina de contacte.

D’altra banda, certs tipus de notícies i llocs d’esdeveniments actuals reben una part inferior a la mitjana dels enllaços de Twitter dels comptes automatitzats. A més, aquesta anàlisi in-dica que les notícies populars i els llocs d’esdeveniments ac-tuals que contenen contingut polític tenen el menor nivell de trànsit d’enllaços dels comptes bot entre els tipus de notícies i els esdeveniments actuals que el Centre analitza, mantenint constants altres factors. De tots els enllaços a fonts de mitjans populars que presenten una visió destacada de la política o el contingut polític durant el període de temps de l’estudi, es cal-cula que el 57% s’ha originat en comptes bot.




Els robots de Twitter publiquen una major proporció de contingut dels públics centristes de TwitterLa qüestió de si els mitjans de comunicació compartits pels libe-rals o conservadors veuen més el trànsit automàtic del compte ha estat un tema de debat durant l’últim any. Alguns han ex-pressat la seva preocupació perquè els presumptes comptes de bot siguin prolífics en compartir notícies polítiques hiperpar-tistes, ja sigui a l’esquerra o a la dreta de l’espectre ideològic.

Tanmateix, l’anàlisi del centre troba que els comptes automàtics de Twitter comparteixen una major proporció d’enllaços de llocs que tenen públics ideològicament mixtos o centristes, almenys dins del camp de notícies populars i llocs d’esdeveniments ac-tuals orientats cap a notícies i problemes polítics. Per extensió, aquests comptes automatitzats tenen menys probabilitats de compartir enllaços de llocs amb públics ideològicament conser-vadors o liberals. A més, les diferències de dreta a la proporció del trànsit de bot no són substancials.

Aquesta anàlisi es basa en un subgrup de notícies populars i esdeveniments actuals que contenen històries polítiques en els seus titulars o que tenen una secció de política i que ser-veixen principalment a un públic nord-americà. Un total de 358 llocs web de la nostra mostra completa de 2.315 llocs popu-lars van complir aquests criteris. Els investigadors van aïllar els sospitosos comptes no automatitzats que compartien enllaços a aquests llocs a Twitter durant el període de temps de l’estudi i van utilitzar una tècnica estadística coneguda com a anàlisi de correspondència per estimar la ideologia de l’audiència de Twitter de cada lloc.

L’anàlisi de la correcció correspon, primer, a la mesura que els usuaris comparteixen, de manera coherent, els llocs individuals i no els altres. Després els agrupa i quantifica el grau de di-ferència. A partir d’aquesta anàlisi, una puntuació de més de zero suggereix que l’audiència d’un lloc sigui més consisten-tment conservadora, mentre que una puntuació inferior a zero suggereix que l’audiència d’un lloc sigui més consistentment liberal. Es tracta d’una tècnica basada en la investigació acadè-mica que estima les preferències ideològiques que es revelen per la conducta. Els investigadors poden utilitzar aquest mètode per veure quins llocs són compartits principalment per un públic




liberal, conservador o moderat, i quantes vegades els robots comparteixen cada tipus de lloc. És important tenir en compte que l’anàlisi de la correspondència produeix estimacions de la ideologia de l’audiència sense cap anàlisi del contingut del lloc web, només els patrons d’ús compartit dels usuaris humans. Per obtenir més informació, consulteu la secció de metodologia AQUÍ.

L’anàlisi del Centre considera que els sospitosos comptes au-tònoms publiquen una major proporció d’enllaços a llocs que són principalment compartits per usuaris humans que apunten al centre de l’espectre ideològic, en comptes d’aquells més so-vint compartits per un públic més liberal o més conservador. Els comptes automatitzats comparteixen aproximadament el 57% al 66% dels enllaços als llocs polítics compartits per un públic humà ideològicament mixt o centrista, segons l’anàlisi. Per contra, es calcula que els comptes automatitzats compar-teixen aproximadament el 41% dels enllaços a llocs polítics amb públic format principalment per liberals i el 44% dels que comprenen principalment conservadors. Les taxes d’intercanvi entre llocs amb públic liberal no són significativament diferents de les que tenen un públic conservador. Malgrat això, és impor-tant tenir en compte certes advertències a l’hora d’interpretar

les conclusions d’aquesta anàlisi. En primer lloc, aquest estudi només examina els principals mitjans de comunicació, mesu-rats pel nombre d’accions que reben a Twitter. En segon lloc, no examina la veracitat (o la manca d’això) del contingut compartit pels humans i el contingut compartit pels robots. Finalment, es centra en les taxes de repartiment global i no té en compte les accions posteriors o el compromís dels usuaris humans.


http://www.pewinternet.org/2018/04/09/bots-in-the-twittersphere-methodology/



Els mitjans i el periodisme digital: “Busco lectors. Pago més”Per Alejandro M. Correa, investigador de mitjans / Perfil.com

Hi ha un nou model de negocis que dóna els diners de la publi-citat als lectors sense passar pels mitjans. El que organitzi les audiències es tornarà ric. Mirin a Facebook, que ens ho dóna tot gratis. Estan al nostre servei i llavors nosaltres els servim a ells. Els donem el que ens demanin. És probable que si cobres-sin un dòlar per mes un gran percentatge ho pagaria. Però això va en contra de l’esperit de l’època. Tenen el que més val avui, la nostra informació.

Mentrestant els mitjans estan furibunds amb les xarxes socials i la nova moda de tot gratis. Vaig llegir alguna cosa estranya d’un referent del periodisme: “La publicitat morirà.” No. El que morirà és el mecenatge als mitjans online. Procter & Gamble, el principal anunciant del món, va suspendre les seves cam-panyes en mitjans digitals perquè encara no es va trobar la forma d’anunciar de manera efectiva a internet. Van tornar a concentrar-se en els mitjans tradicionals: via pública, televisió, ràdio, gràfica. Allà se sap quin efecte té un avís, quanta gent ho veu i quant els costa cada una d’aquestes persones que el veurà. Paguem per veure pel·lícules que és la forma més gran de publicitat d’articles de consums que existeix. S’inverteix més en qualsevol avís que en el millor article periodístic.

Hi ha molt pocs executius de mitjans que usin xarxes socials. És com manejar un avió perquè saben gestionar un acte. Tenen idea de què estan dient en les xarxes sobre vostès? Els estem regalant les nostres dades. Saben quant gastem en tecnologia pel model de cel·lular que fem servir i l’abonament que tenim indica el nostre nivell de despeses. Poden saber on mengem i on viatgem. Odiem que ens vulguin vendre una cosa que no fem servir i que ens obliguin a veure coses que no ens interes-sen. Encara que és inquietant veure quan busquem informació

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



sobre alguna cosa que de seguida aparegui un avís de llocs de compra i venda en línia que ens l’ofereix, això no deixa de ser un servei. Prefereixo veure això i no bolquers per a nadó. No en faig servir més. El big brother és la big data. Els estem donant molt de nosaltres, no ens demanin que, a sobre, els paguem. No s’enutgin, usin Twitter i coneguin a la seva competència. En gràfica, els avisos són contingut; al web, no.

Lector s’ofereix. L’organització Mozilla, creadors Netscape i Fire-Fox, desenvolupa un nou navegador anomenat Brave. Ve amb bloqueig de publicitat inclòs i aconsegueix un estalvi en l’ús de dades del cel·lular perquè torna més eficient la navegació. També inclou un model de negoci experimental de publicitat anomenat Basic Token Attention: posen en contacte anunciants amb usuaris. Sí, li paguen a l’usuari que accepti veure publicitat. Està a punt de llançar-se i tot indica que per aquí hi ha el camí. L’era industrial va crear els drets d’autor. L’era elèctrica els drets de l’usuari.

Posar-se en una posició dura cap als lectors en aquest moment és regalar l’audiència. La informació vol ser lliure i gratuïta.

Res més fals que “la gent no llegeix”. Llegim tot el temps i am-pliem la nostra percepció. Llegim lletres, paraules, imatges,

gestos i tota la nova generació de icones i símbols com emo-ticones i logotips comercials. Una sigla és una oració. Llegim el que triem i la contaminació que s’acosta. El sistema nerviós central es va acoblar al sistema elèctric mundial i raonem com un gran cervell.

Vam descobrir que les nostres idees no eren tan nostres i que la propietat de la informació deixa de tenir amos. La interacció de la publicitat, mitjans i lectors està en una gran tensió. És una metamorfosi conjunta que només pot ser compresa si se la considera com un tema únic. La manera de descobrir solucions a aquesta situació consisteix a explorar el sistema i les formes en què els actors involucrats interactuen amb més naturalitat.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

Documents

EL BUTLLETÍ de l’amic · 2018-04-23 · La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. ... (Quiosc i Més,