EL BUTLLETÍ de l’amic · contra la precarietat laboral i el periodisme digne, el Manual ACTUALITAT/ LA PRIMERA. ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES

Construiumlm grans audiegravencies

EL BUTLLETIacute de lrsquoamicPremsa comunicacioacute publicitat i magraverqueting

17112017

nuacute

ro 244

Subscriu-te aquiacute aEl Butlletiacute

Llegeix aquiacute els nuacutemeros anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 934527371 - Fax 934527372 - infoamicmedia - wwwamicmedia

ACTUALITAT COMUNICACIOacute DIGITAL PUBLICITAT I MAgraveRQUETING NOVES EINES COMUNICACIOacute ESTRATEgraveGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETIacute de lrsquoamic

La propietat intelmiddotlectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletiacute soacuten dels seus autors Els continguts del butlletiacute soacuten de lliure reproduccioacute distribucioacute i transformacioacute sempre quegrave es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda drsquoaquests continguts Drsquoacord amb la legislacioacute vigent lrsquoincompliment drsquoaquestes condicions constituiria una infraccioacute sancionable

ACTUALITATLA PRIMERA 275 editors i professionals del sector inscrits a la 6a Jornada Internacional de Mitjans de ProximitatDrsquoAQUIacute I DrsquoALLAgrave La supervivegravencia dels mitjans estagrave meacutes enllagrave del model de negoci tradicional

COMUNICACIOacute DIGITALLa confianccedila en mitjans generalistes es desploma a Espanya Auge de pagravegines web especialitzades

PUBLICITAT I MAgraveRQUETINGSaps que les teves galetes han caducat

NOVES EINESMatemagravetics els nous reeixits dels mitjans digitals

COMUNICACIOacute ESTRATEgraveGICALa Llei de Transparegravencia necessita drsquouna reforma a fons si vol ser uacutetil a la societat

EN PROFUNDITATLA CROgraveNICA Antonio Fernaacutendez-Galiano ldquoEls mitjans soacuten responsables davant lrsquoauge del populismerdquoTRIBUNA Com estagrave afectant la crisi de Catalunya a les audiegravencies de televisioacuteENTREVISTA ldquoEacutes important que les redaccions integrin des de ja la cobertura mogravebil a la feina diagraveriardquoANAgraveLISI ldquoCap model de galetesrdquo Com estan actualment els editors americans de premsa local i es preparen per al futurDOSSIER Per quegrave els mitjans haurien drsquoelaborar meacutes formats gamificados 10 casos drsquoegravexitOPINIOacute Els mitjans tremolen davant la nova poliacutetica europea de proteccioacute de dades

275 editors i professionals del sector inscrits a la 6a Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat

El proper dimarts 21 de novembre a partir de les 930h La Pe-drera es convertiragrave en el punt de trobada internacional drsquoexperts en periodisme i mitjans de proximitat La 6a Jornada compta amb 275 inscrits la gran majoria editors i professionals de mi-tjans drsquoinformacioacute de Catalunya Illes Balears Paiacutes Valenciagrave i Andorra

Un any meacutes lrsquoAMIC (Associacioacute de Mitjans drsquoInformacioacute i Co-municacioacute) organitza la Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat que enguany arriba a la seva sisena edicioacute Lrsquoacte tindragrave lloc el 21 de novembre a partir de les 930 i durant tot el dia a lrsquoAuditori de La Pedrera i han confirmat la seva assistegravencia meacutes de 270 editors periodistes dircoms experts en publicitat professors universitaris i altres professionals vinculats amb els mitjans de proximitat impresos i digitals

Experts internacionals i nacionals exposaran els nous avenccedilos en el sector i com fer-ne front als reptes de futur Damian Rad-clliffe analista digital i Lars Rosenblad periodista i director ge-neral i cofundador de Morgan Digital ens explicaran la situacioacute de la premsa local als EUA i als paiumlsos nograverdics respectivament Ismael Nafriacutea periodista durant 8 anys del grup Godoacute i consul-tor especialitzat en mitjans digitals ens donaragrave a conegraveixer les ldquoLliccedilons del The New York Times per a la premsa de proximitatrdquo despreacutes drsquohaver passat un any als Estats Units estudiant el seu model de negoci

Les tendegravencies i la innovacioacute digital continuen sent dos dels grans reptes del periodisme de proximitat que tractaran Ro-saliacutea Lloret directora de Relacions Internacionals de la Onli-

ACTUALITAT LA PRIMERA

ne Publishers Association Europe i assessora independent drsquoestrategravegia i transformacioacute digital a Espanya i LATAM Geniacutes Roca consultor de negoci amb focus en resultats i canvi digital Siacutelvia Majoacute-Vaacutezquez investigadora de la Universitat drsquoOxford i Pepe Cerezo expert en noves tecnologies i la transformacioacute digital que parlaragrave de ldquoPublicitat programagravetica una oportunitat per als mitjansrdquo

El nou periodisme tambeacute tindragrave cabuda a la jornada Eva Do-miacutenguez experta en periodisme immersiu abordaragrave ldquoEls reptes drsquoinformar amb realitat augmentada el projecte NUSHUrdquo on podrem veure exemples de la seva aplicacioacute I el moacuten de les universitats analitzaragrave cap on estagrave evolucionant el periodisme teograveric de la magrave de la Dra Carmina Crusafon (UAB) el Dr An-dreu Casero (UJI) i el Dr Lluiacutes Costa (UdG)

A la Jornada assistiragrave la Sra Mercegrave Conesa presidenta de la Di-putacioacute de Barcelona la Sra Aacutegueda Bantildeoacuten cap de comunicacioacute de lrsquoAjuntament de Barcelona un representant de la Generalitat de Catalunya i el Sr Ramon Grau i Soldevila president de lrsquoAMIC

Aquesta trobada internacional que organitza lrsquoAssociacioacute de Mitjans drsquoInformacioacute Comunicacioacute (AMIC) formada per 295 mi-

tjans associats eacutes un esdeveniment professional que conver-teix per sisena vegada la ciutat de Barcelona en una veritable capital de la premsa i dels mitjans digitals de proximitat

Per un periodisme dignePer Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya

El Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya va organitzar diven-dres passat una jornada amb lrsquoobjectiu drsquoanalitzar debatre i reflexionar sobre les causes i consequumlegravencies de la precarie-tat laboral en la professioacute a meacutes drsquoabordar les possibles solu-cions La trobada va finalitzar amb la presentacioacute drsquoun Manifest contra la precarietat laboral i el periodisme digne el Manual

de Bones Pragravectiques per a la contractacioacute dels periodistes a lrsquoadministracioacute i la campanya GratisNoTreballo amb la que es vol conscienciar dels abusos que aboquen a la precarietat dels periodistes

La iniciativa va sorgir de les conclusions del sisegrave Congreacutes de Periodistes de Catalunya celebrat tot just fa un any amb la voluntat drsquoanalitzar amb el sector les inestables condicions la-borals que viuen molts professionals del periodisme i la comu-nicacioacute

El fet que una bona part dels periodistes es trobin en una situa-cioacute precagraveria no vol dir que srsquohagi drsquoacceptar i normalitzar aques-ta realitat Tal com va recordar durant la inauguracioacute la degana Neus Bonet ldquocal garantir unes condicions laborals dignes perquegrave un periodisme precari deixa la ciutadania molt coixa de demo-cragraveciardquo I tambeacute ho va advertir el fotoperiodista Samuel Aranda perquegrave ldquola societat ha perdut la confianccedila en els mitjans de co-municacioacute de manera que hem de ser meacutes durs que mai a lrsquohora per protegir la nostra credibilitat i defensar el periodismerdquo

Amb aquesta premisa des del Colmiddotlegi de Periodistes de Cata-lunya es considera que el periodisme ldquolow costrdquo eacutes inacceptable

i per aquest motiu va recollir la proposta dels professionals de la informacioacute que reclamen treballar per fer front a la precarietat laboral Una vegada meacutes va quedar clar que la precarietat labo-ral en el moacuten del periodisme existeix i eacutes greu Si meacutes no aixiacute ho van posar de manifest les dades de lrsquoenquesta de ReportCat el setmanari digital del Colmiddotlegi que va presentar lrsquoAdriaacuten Caballero i on srsquoassenyala que un 71 dels periodistes que treballen en mitjans a Catalunya es considera en situacioacute pre-cagraveria Un aspecte que corroboren tambeacute les dades de lrsquoinforme ldquoA tant la peccedilardquo que va presentar lrsquoElisenda Rovira de MegravediaCat on es posa de manifest que el problema no nomeacutes son els baixos preus per peccedila que cobren els autogravenoms que es paguen sinoacute tambeacute el temps que es triga a cobrar-los

La precarietat perograve no significa nomeacutes baixos salaris Ho deia a lrsquoinici de la Jornada el secretari general de la Federacioacute Eu-ropea de Periodistes Ricardo Guiteacuterrez que recordava que tambeacute significa uns horaris laborals meacutes llargs un volum de fei-na cada vegada meacutes gran meacutes estregraves treballadors a qui sersquols demana fer tasques per a les quals no estan formats falta de personal i pegraverdues de lloc de treball entre drsquoaltres

Les cares de la precarietatUna de les exposicions meacutes punyents sens dubte va ser conegravei-xer de primera magrave les diferents cares de la precarietat Espe-cialment dels periodistes freelances i autogravenoms Les periodis-tes Agnegraves Llorens i Maria Garcia van explicar com hi ha casos en quegrave han de combinar tres quatre o cinc feines per arribar a finals de mes com srsquohan de pagar elles mateixes el material per treballar com es queden sense vacances com treballen meacutes hores que un rellotge i com a vegades els sous son tan baixos que acaben pagant per treballar de manera que la sensacioacute drsquoldquoestar crematrdquo eacutes cada cop meacutes intensa En David Meseguer

va recordar la figura del ldquoperiodista orquestrardquo que ha drsquoestar agafant notes mentre grava fa fotos i actualitza les xarxes so-cials i lrsquoEddy Kelele va evidenciar el cas dels fotoperiodistes Un sector especialment afectat per la inestabilitat les imatges que es distribueixen gratuiumltament i la falta drsquounes tarifes bases que permetin assegurar un miacutenim vital Tambeacute lrsquoex-corresponsal a lrsquoAfganistan Mogravenica Bernabeacute va recordar lrsquoalta factura personal que paguen molts periodistes especialment les dones que so-vint sacrifiquen la seva vida personal per la vida professional com per exemple la renuacutencia a la maternitat Perquegrave com va recordar Isabel Muntaneacute la precarietat teacute cara de dona ja que segueixen existint diferegravencies entre homes i dones a tots nivells ndashsalarial de responsabilitat en lrsquoespecialitzacioacute en els espais drsquoopinioacute- malgrat que les dones cada cop tenen meacutes formacioacute en el mon de la comunicacioacute

Quins soacuten els reptes i les solucionsDes de les Facultats de Comunicacioacute de la UAB i la URL Ma-ria Joseacute Recoder i Carme Basteacute van fer una pinzellada de la situacioacute a les universitats en un context en quegrave tenim 500 nous graduats en periodisme cada any que el mercat de treball no pot absorbir o com a miacutenim fer-ho drsquouna manera digna I des del Sindicat de Periodistes Ramon Espuny va posar sobre la

taula la manca de blindatge legal especialment en el cas dels colmiddotlaboradors i autogravenoms i la necessitat de superar les divi-sions i mostrar una posicioacute comuna

Des del Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya ara fa un any es va posar en marxa un Grup de Treball sobre la Precarietat que ha realitzat una segraverie de propostes encaminades a millo-rar la situacioacute dels periodistes sabent que eacutes un dels princi-pals problemes de la professioacute perograve tambeacute que eacutes un tema drsquoenorme complexitat Es tracta drsquoevitar les consequumlegravencies que teacute tot plegat en la qualitat del periodisme menys periodisme drsquoinvestigacioacute meacutes sensacionalisme notiacutecies menys contrasta-des amb menys context un periodisme menys criacutetichellip

Campanya GratisNoTreballoUn dels principals problemes que travessa la professioacute soacuten les ofertes laborals que proliferen amb sous i condicions inac-ceptables Per aquest motiu durant la Jornada es va presentar aquesta campanya engegada pel Colmiddotlegi on tots els professio-nals del periodisme i la comunicacioacute poden denunciar les ofer-tes abusives a gratisnotreballoperiodistescat Posteriorment seran analitzades pel mateix Grup de Treball i si cal denun-ciades puacuteblicament a les xarxes socials amb lrsquoetiqueta Gratis-

NoTreballo No deixa de ser una mesura meacutes per conscienciar empreses mitjans de comunicacioacute i societat en general de la precaria situacioacute laboral de molts periodistes actualment

Manual de Bones Pragravectiques per a la contractacioacute a les Ad-ministracions PuacutebliquesEl Grup de Treball de Gabinets del Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya va elaborar i presentar durant la Jornada un docu-ment de bones pragravectiques especiacutefic per a la contractacioacute de pe-riodistes per als gabinets i departaments de premsa i comunica-cioacute de les diferents administracions puacutebliques Des del Grup es va explicar que srsquoha fet perquegrave sovint les places puacutebliques no es cobreixin amb els perfils professionals adients i competents i que aquests llocs de treball una vegada coberts no encaixen en el vigent sistema de cossos i escales de funcionaris i treba-lladors puacuteblics ni pel que fa a les tasques que es desenvolu-pen ni a les retribucions que es perceben

Manifest per un periodisme digneDes del Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya finalment cons-tatant amb preocupacioacute com les condicions laborals dels pro-fessionals han empitjorat paulatinament en els darrers anys va presentar durant la Jornada un manifest des drsquoon reivindicar

lrsquoexercici del periodisme en condicions dignes ldquoPerquegrave ente-nem que la feina dels periodistes eacutes un dels pilars que apuntala una societat plural i democragravetica ja que la informacioacute veraccedil i contrastada eacutes imprescindible perquegrave la ciutadania pugui de-cidir lliurement el seu futurrdquo (Foto El quadern del Periodista)

TitularTextLadilloText

endesacom

Per quegrave evolucionemTot per viure i creacuteixer necessita obrir-se al moacuten que lrsquoenvolta Aquest desig innat de lrsquoeacutesser humagrave per progressar explica per quegrave una nova identitat Una transformacioacute que reflecteix el nostre nou model de negoci basat en la innovacioacute i en la sostenibilitat a portar al moacuten nous valors per als nostres clients els nostres inversors i en definitiva per a tots nosaltres Perquegrave quan obrim la nostra energia el progreacutes eacutes possible per a tots

AMIC_ButlletiPrensa_188x122_SampS_Endesa2016_OP_MP_AD_CATindd 1 15716 1159

La supervivegravencia dels mitjans estagrave meacutes enllagrave del model de negoci tradicionalPer Dircomfidencial

El nivell drsquoinversioacute publicitagraveria en mitjans digitals no arriba per proveir un sector en contiacutenua expansioacute La publicitat segueix creixent perograve vuit de cada deu nous euros que srsquoinverteixen van a parar a les arques de Facebook i Google Aquesta re-alitat de sobres coneguda ha portat els mitjans ha explorar noves vies drsquoingressos viables i sostenibles sense perdre de vista la mategraveria primera de la informacioacute

Pepe Cerezo ha elaborat per a lrsquoagegravencia Evoca ldquoA la recerca del model de negocirdquo estudi que recorre a traveacutes drsquoun centenar de casos el que no ha dubtat a definir com ldquoel meacutes gran desafia-ment al qual srsquoha enfrontat el sector en el seu histograveriardquo Desa-fiament que va venir de la magrave de la digitalitzacioacute i estagrave obligant a les companyies editorials a innovar i arriscar en la recerca drsquoaquests nous models

Lrsquoestudi comenccedila assegurant que els dos models tradicionals -publicitat digital i pagament de continguts- ldquosrsquohan mostrat ma-nifestament insuficients per a la sostenibilitat de la gran majoria de les empreses periodiacutestiques en liacuteniardquo Aixograve ha portat a molts mitjans a perseguir la diversificacioacute en el negoci que segons Raju Narisetti CEO de Gizmodo Media Group srsquohauria dividir entre tres i sis fonts

ACTUALITAT DrsquoAQUIacute I DrsquoALLAgrave

Molts dels models sorgeixen com una evolucioacute drsquoaltres ja exis-tents encara que han drsquoanar acompanyats drsquoun canvi cultural en el mitjagrave Ara beacute el treball desenvolupat per Cerezo conclou que ldquono totes les organitzacions serveixen per a tots els produc-tes ni viceversardquo

Butlletins de notiacutecies- Per exemple la capacitat que pugui tenir una publicacioacute per desenvolupar eines tecnologravegiques seragrave inferior a la drsquouna companyia dedicada a la creacioacute de butlletins de notiacutecies com Inside o The Skimm Referent a aixograve el negoci de les newsletter es troba en plena expansioacute i avui per avui estagrave sent molt recorregut pels digitals si beacute en la majoria dels casos no acaben drsquoexplotar correctament el seu potencial

Creacioacute de marca- Lrsquoanterior entronca amb la fidelitzacioacute drsquouna major base drsquousuaris I al seu torn es relacioacute amb la ne-cessitat dels mitjans per construir marques meacutes recognoscibles i creiumlbles que es converteixin en actius per si mateixes ldquoPer aixograve tota la feina que es realitzi en els atributs de la marca per millorar el seu posicionament eacutes pocrdquo sosteacute lrsquoestudi de Evo-ca Un treball que ha drsquoanar alineat amb el canvi de cultura en lrsquoorganitzacioacute cap a un model meacutes flexible i dinagravemic

Verticals- Drsquoaltra banda la recerca de targets especialitzats es planteja com una altra oportunitat de negoci sempre que no estan excessivament explotats perograve despertin un interegraves econograve-mic Aquiacute eacutes on srsquoexplica la proliferacioacute de verticals tecnologravegics de viatges o culinaris etc Com el cas de Politico que despreacutes de neacuteixer i creacuteixer a Washington estagrave intentant exportar el seu model a Europa

Aliances- Donada la difuminacioacute de les barreres competitives cada vegada meacutes capccedilaleres digitals opten per trenar aliances amb altres encara que es tractin de publicacions competidores Aquest fenomen ha estat molt popular a Espanya on fa una mica meacutes drsquoun any es va assistir a un ball drsquoacords comercials i editorials entre nombrosos mitjans

Segons lrsquoestudi en aquest context srsquoexplica el naixement drsquoun nou concepte la ldquocooperacioacute-peticioacuterdquo (o ldquocoopetegravenciardquo) defini-da com la colmiddotlaboracioacute entre competidors En aquest sentit ldquola necessitat drsquoarribar a una entesa entre les plataformes de dis-tribucioacute i els creadors drsquoinformacioacute estagrave donant ja nous models de relacioacute que encaixarien sota aquesta categoria A meacutes el fet que es doni entre competidors naturals facilita el desenvolupa-ment drsquoaltres negocis com el comerccedil electrogravenic

Cap a una empresa de serveis- Lrsquoeconomia digital srsquoorienta en el model de serveis que representa una de les direccions cap a les quals han de dirigir-se els mitjans digitals Aquesta trans-formacioacute li permetria oferir a meacutes drsquoinformacioacute altres propostes de valor afegit com el subministrament de dades lrsquoassessoria i consultoria la formacioacute o el magraverqueting conclou lrsquoestudi

El Butlletiacute de lrsquoAMIC ofereix als seus lectors lrsquoinforme iacutentegre de Pepe Cerezo ldquoA la recerca del model de negocirdquo Nomeacutes cal CLICAR AQUIacute

Pot sobreviure un mitjagrave digital sense Google

Ninguacute nega que lrsquoestat de con-sumacioacute en quegrave es troba el pe-riodisme srsquoexplica en part per lrsquoensorrament del mercat publi-citari i la irrupcioacute de les noves tecnologies Perograve la professioacute

tambeacute deu molt del seu fragravegil situacioacute a ldquola independegravencia del criteri informatiurdquo la progressiva desaparicioacute de la figura de

lrsquoeditor i no menys important ldquola megalomaniardquo que va captivar a certs grups de comunicacioacute abans de la crisi Eacutes la criacutetica que va fer Joseacute Antonio Zarzalejos de la professioacute a la taula ro-dona Periodisme de qualitat i qualitat democragravetica organitzada aquest dimarts a la Associacioacute de la Premsa de Madrid El pe-riodista va completar el seu diagnogravestic indicant que els mitjans han perdut la capacitat drsquoinfluegravencia i de prospeccioacute

Lrsquoaltre integrant de la taula Casimiro Garciacutea-Abadillo va desplaccedilar la seva anagravelisi al moment actual i el va centrar en les traves que ha aixecat la revolucioacute tecnologravegica al voltant dels mitjans digitals ldquoAvui un diari digital no pot sobreviure sense posar-se de genolls davant de Googlerdquo va assegurar el director de El Independiente sobre el conegut duopoli tecnologravegic integrat per Facebook i Goo-gle que junts controlen prop del 90 de la publicitat digital mun-dial Garcia-Abadillo va posar egravemfasi en el fet que ara per ara eacutes la principal amenaccedila dels mitjans digitals ldquoSi Google no et vol fer el favor tu no viusrdquo I va estendre aquesta realitat a tot el pla mun-dial en afegir que ldquohi ha dues o tres companyies tecnologravegiques que marquen les regles de joc als diaris de tot el moacutenrdquo

Aquesta situacioacute drsquoextrema dependegravencia es veu agreujada per lrsquoescassa qualitat de la informacioacute i lrsquoaugment de sectarisme

Aquesta xifra indica el risc del producte 16 indica el risc meacutes baix i 66 el meacutes alt

1 6Informacioacute exigida per lrsquoOM ECC23162015 Compte Family

CaixaBank estagrave adherit al Fons de Garantia de Dipogravesits drsquoEntitats de Cregravedit que preveu el Reial decret 162011 de 14 drsquooctubre Lrsquoimport garantit teacute com a liacutemit 100000 euros per dipositant en cada entitat de cregravedit

1 Promocioacute vagravelida fins al 29-12-2017 o fins que se nrsquoexhaureixin les existegravencies (7500 unitats) Per a domiciliacions noves de nogravemina amb un import miacutenim de 600 euromes domiciliacioacute de tres rebuts i tres compres amb targeta al trimestre i amb 12 mesos de permanegravencia drsquoaquestes condicions i 36 mesos addicionals com a client La promocioacute teacute la consideracioacute de remuneracioacute en espegravecie subjecta a ingreacutes a compte segons la normativa fiscal vigent Aquesta promocioacute consisteix en una subscripcioacute a la plataforma OTT beIN CONNECT fins al 31-7-2019 Promocioacute vagravelida nomeacutes per a clients nous de la plataforma En cas drsquoincompliment es cobraragrave una penalitzacioacute de 240 euro No acumulable a altres promocions de domiciliacioacute de nogravemina que srsquohagin fet despreacutes de lrsquo1-1-2016 No hi ha retribucioacute en efectiu 2 El compte teacute una tarifa de 0 euromes sempre que el client tingui la nogravemina domiciliada a lrsquoentitat amb un import miacutenim de 600 euro pagui tres rebuts al trimestre o faci tres pagaments amb targeta al trimestre i utilitzi exclusivament els canals electrogravenics per a les operacions seguumlents pagament de rebuts i impostos reintegraments drsquoefectiu traspassos i transferegravencies solmiddotlicitud de talonari i consultes de posicioacute saldo o extracte NRI 2085-201709681

Treu tot el partit de la nogravemina a CaixaBank aconsegueix dues temporades de beIN CONNECT i viu en famiacutelia el millor futbol nacional i internacional en directe i a la carta en format HD i des de qualsevol dispositiu Aprofita tots els avantatges de formar part de la gran famiacutelia del futbol

Portarsquons la nogravemina

i viu el millor futbol

aquesta temporada i la seguumlent

AMIC 182x122 CATindd 1 251017 1726

en els mitjans ldquoSi no recuperem aquesta pulsioacute del bon perio-disme estem condemnats a una societat totalment intransigent controlada per persones ocultesrdquo va asseverar Garciacutea-Abadi-llo que va dir que es rebelmiddotla contra aixograve i amb lrsquoatomitzacioacute que domina actualment el panorama dels mitjans digitals ldquoA Espanya hi ha meacutes de 500 webs drsquoinformacioacute generalistardquo si-tuacioacute que al seu parer resulta ldquoinsosteniblerdquo i provocaragrave que en el curt i mitjagrave termini continuiumln produint-se expedients de regulacioacute drsquoocupacioacute i precarizaciones en la professioacute Els dos conferenciants van coincidir en que el mercat mediagravetic actual es dirigeix a un escenari de ldquoconcentracions i fusionsrdquo que aporti muacutescul financer als grups i posi fi a la seva fragilitat financera Una cosa que en opinioacute de Zarzalejos els resta credibilitat i independegravencia (de Dircomfidencial)

Prisa ha comunicat a la CNMV unes pegraverdues de 55 milions drsquoeuros el tercer trimestre Aquest resultat de Prisa suposa tornar als nuacutemeros vermells despreacutes de deixar enrere els 14 milions drsquoeuros que va guanyar en el mateix periacuteode de lrsquoany passat Entre els mesos de gener

i setembre lrsquoeditor de mitjans com El Paiacutes i la cadena SER va facturar 893 milions drsquoeuros Aquesta quantitat se situa un 04 per sota dels 897 milions drsquoeuros en ingressos que va registrar el 2016

El negoci de la premsa segueix caient (-96) fins a generar uns ingressos drsquoexplotacioacute de 157400000 drsquoeuros enfront dels 1741 de lrsquoany passat Per partides la circulacioacute drsquoexemplars ha accelerat el seu ritme de caiguda (-135) i la publicitat (-92) manteacute una alta exposicioacute al suport paper En aquest sentit els ingressos publicitaris a Internet van creacuteixer un 33 fins a arri-bar als 33200000 drsquoeuros augment contrarestat pels no digi-tals que van descendir un 151

Prisa hauria iniciat converses amb altres grups per desprendrersquos de la seva planta drsquoimpressioacute despreacutes drsquohaver comunicat a la plantilla de Pressprint un ERO que afectaragrave uns 80 treballadors a Madrid Segons informa El Espanyol fa setmanes que nego-cia amb Vocento perograve no acaben drsquoarrodonir alguns aspectes derivats de la integracioacute ja que tant El Paiacutes com la resta de ca-pccedilaleres del grup passarien a imprimir-se en la mateixa planta que ABC (drsquoAEC)

Manuel Polanco nou president de PRISA en substitucioacute de Juan Luis Cebriaacuten

Lrsquoactual vicepresident del grup PRISA Manuel Polanco seragrave el nou president de la companyia en substitucioacute de Juan Luis Ce-briaacuten qui romandragrave en el cagraverrec fins al progravexim 31 de desembre Aixiacute ho ha proposat el mateix Cebriaacuten durant la celebracioacute de la Junta General Extraordinagraveria drsquoAccionistes del grup PRISA que srsquoha celebrat aquest dimecres 15 de novembre a la Casa drsquoAmegraverica de Madrid Els accionistes han acordat tambeacute ratifi-car el nomenament per cooptacioacute amb la qualificacioacute de con-seller executiu de Manuel Mirat Santiago (conseller delegat) realitzat pel Consell drsquoAdministracioacute el passat 30 de juny

Manuel Polanco eacutes vicepresident de PRISA i president de PRISA Audiovisual havent desenvolupat tota la seva carrera professional en el grup Aixiacute mateix Polanco eacutes conseller de PRISA des de 2001 i membre de la seva Comissioacute Delegada des de 2008 Al juliol de lrsquoany 2012 el Consell drsquoAdministracioacute de PRISA va nomenar pre-sident executiu Juan Luis Cebriaacuten (1944) en substitucioacute drsquoIgnacio Polanco al qual el Consell va acordar en la mateixa reunioacute distingir amb la presidegravencia drsquohonor del grup de comunicacioacute (drsquoAEC)

Grup Godoacute nomena Albert Gimeno cap de Comunicacioacute

El president del Grup Godoacute Javier Godoacute ha nomenat Albert Gimeno com a nou director de comunicacioacute un cagraverrec vacant des de 2013 quan Magraverius Carol va ser situat com a director de La Vanguardia Els Godoacute situen Albert Gimeno al capda-vant del departament de comunicacioacute del holding empresa-rial amb la intencioacute de llimar la imatge de colmiddotlaboracioacute amb lrsquoindependentisme que srsquoha estegraves per tot Espanya en els uacutel-tims mesos Javier i Carlos Godoacute president i conseller delegat respectivament han encomanat a qui va ser dircom de Jorge Fernaacutendez Diacuteaz reforccedilar lrsquoanomenada operacioacute Espanya que passa per convertir La Vanguardia en la seva versioacute digital en un mitjagrave meacutes desenganxat de Barcelona

Gimeno compta amb una llarga experiegravencia periodiacutestica Des que el 2014 va cessar com dircom del Ministeri de lrsquoInterior ha-via tornat al grup mediagravetic en funcions de biaix meacutes empresarial que periodiacutestic Ara el professional de 53 anys ha pres el timoacute de la comunicacioacute i la imatge de marca del grup de comunicacioacute amb seu central a Barcelona en un moment delicat per al seu

futur Lrsquoascens de Gimeno a la direccioacute de comunicacioacute ha estat interpretat en clau interna com una promocioacute de les genera-cions periodiacutestiques meacutes obertes a la transformacioacute del grup davant dels que es mantenen en el si del grup drsquoempreses en posicions meacutes immobilistes (drsquoAEC)

Fernando de Yarza Loacutepez-Madrazo reelegit president de lrsquoAssociacioacute Europea drsquoEditors de PremsaFernando de Yarza Loacutepez-Madrazo ha renovat el seu mandat al capdavant de lrsquoAssociacioacute Europea drsquoEditors (News Media Europe) organitzacioacute a la qual pertanyen meacutes de 2100 mitjans de comunicacioacute europeus De Yarza Loacutepez-Madrazo vicepresi-dent drsquoAMI i president de Henneo (Heraldo de Aragoacuten 20 minu-tos i La Informacioacuten entre drsquoaltres) ja ostentava el cagraverrec des de la creacioacute de lrsquoorganitzacioacute europea al gener de 2016

El president reelegit vol continuar posant en valor lrsquoactivitat dels mitjans drsquoinformacioacute espanyols i la dels seus periodistes Segons Fernando de Yarza ldquola tasca que realitzen en la con-cepcioacute drsquouna societat ben informada eacutes imprescindiblerdquo i per

tant vol que Europa reconegui ldquola qualitat i el rigor periodiacutestic drsquoEspanyardquo (drsquoAEC)

La FAPE denuncia tracte discriminatori amb els graduats en Periodisme

La Federacioacute drsquoAssociacions de Periodistes drsquoEspanya (FAPE) la major organitzacioacute a nivell estatal que representa la profes-sioacute manifesta el seu suport a la ldquoPlataforma de Periodistes Docentsrdquo i a tots els llicenciatsgraduats en Periodisme i Co-municacioacute que srsquohan vist afectat per una situacioacute de desigual-tat i greuge comparatiu despreacutes de lrsquoaplicacioacute del Reial Decret 6652015 que impedeix a aquests professionals tot i haver re-alitzat el Magravester Universitari de Professorat (MAES) o el Curs de Capacitacioacute Pedagogravegica (CAP) impartir classes de Llengua Espanyola i Literatura o Llenguumles Estrangeres amb la pertinent acreditacioacute en Educacioacute Secundagraveria Batxillerat i Formacioacute Pro-fessional en centres concertats i privats tal com venien fent-ho des de lrsquoany 1995 Amb aquesta postura la Federacioacute srsquoalinea amb la tesi mantinguda des dels colmiddotlegis professionals de pe-riodistes

Tambeacute es doacutena la circumstagravencia que algunes universitats tant privades com puacutebliques segueixen mantenint i impartint el Magravester Universitari de Professorat (MAES) I a meacutes publici-ten que aquest postgrau habilita per a impartir les assignatures de Llengua i Literatura per la qual cosa es podria considerar un presumpte frau als alumnes que srsquoinscriuen en el Magravester (drsquoAEC)

RTVV compleix els terminis iniciant lrsquoemissioacute en proves de la ragravedio puacuteblica

Dilluns va comenccedilar lrsquoemissioacute en proves de la ragravedio valenciana complint amb el termini previst que havien anunciat des de la direccioacute de la Corporacioacute Aixiacute ho demostren els tres dials en els quals ja es pot gaudir de la ragravedio de la nova RTVV el 1022 de la FM a Valegravencia el 965 a Alacant i el 1027 a Castelloacute

En les properes setmanes la programacioacute drsquoAgrave Punt Ragravedio srsquoaniragrave completant tal com ja va confirmar la seva directora general Empar Marco amb una programacioacute reduiumlda i un pro-grama matinal de tres hores perograve sense lrsquoemissioacute de serveis informatius No seragrave fins els primers mesos de lrsquoany vinent quan

srsquoespera que comencin les primeres proves de la televisioacute que coincidiran amb la incorporacioacute de la plantilla de la borsa de treball temporal (drsquoAEC)

Disponible el tragraveiler de la pelmiddotliacutecula sobre la publicacioacute dels Papers del Pentagravegon

Aquesta setmana srsquoha publicat el tragraveiler de la pelmiddotliacutecula The Post dirigi-da per Steven Spielberg i protagonitzada per Meryl Streep i Tom Hanks La pelmiddotliacutecula compta la his-

tograveria de com es va gestionar des del diari The Washington Post la publicacioacute dels papers del Pentagravegon el 1971 Es tracta drsquouna bona ocasioacute per reviure un dels casos meacutes fa-mosos de la histograveria del periodisme nord-americagrave de la magrave de dos grans noms del periodisme del segle XX la llavors editora

del Post Katharine Graham i el diari del director Ben Bradlee Podeu veure aquest tragraveiler CLICANT AQUIacute - (del bloc drsquoIsmael Nafriacutea)

La confianccedila en mitjans generalistes es desploma a Espanya Auge de pagravegines web especialitzadesPer Jesuacutes Diacuteaz periodista El Programa de la Publicidad

Es tracta de lrsquoopinioacute drsquoexperts i experiegravencies de tercers (casos drsquoegravexit) drsquoespecial rellevagravencia -en detriment de les dades- en les decisions de compra Hotwire lrsquoagegravencia de comunicacioacute global ha presentat els resultats de lrsquoestudi Les Dues Cares de la Influegravencia realitzat en colmiddotlaboracioacute amb lrsquoempresa drsquoestudis de mercat Vanson Bourne

Els directors de Tecnologies de la Informacioacute (IT) i magraverqueting drsquoEspanya es desmarquen de la tendegravencia global i prefereixen Twitter i Blogs com a mitjans de comunicacioacute a lrsquohora de pren-dre una decisioacute de compra Aquests dos canals nomeacutes soacuten su-perats per les webs drsquoinformacioacute tegravecnica que soacuten tambeacute les preferides pels directors de magraverqueting i IT a nivell global per informeacutes en una decisioacute de compra

Els uacuteltims atacs informagravetics massius a companyies de tot el moacuten la transformacioacute digital o la crisi de confianccedila a causa de les anomenades ldquomentida newsrdquo soacuten alguns dels principals rep-tes als quals srsquoenfronten les companyies en aquests moments Precisament els dos perfils de professionals que srsquoestan en-frontant a aquestes fites soacuten els directors de Tecnologies de la Informacioacute i Magraverqueting

Hotwire ha realitzat lrsquoestudi Les dues cares de la Influegravencia Aquesta investigacioacute analitza i explica com aquests llocs de decisioacute seleccionen informacioacute sobre la seva induacutestria i quin ti-pus de continguts els estan ajudant a prendre decisions en les seves estrategravegies de comunicacioacute i magraverqueting Lrsquoestudi eacutes ara mateix la principal font drsquoinformacioacute per als que prenen deci-sions en els departaments drsquoIT i magraverqueting El 82 de la mos-

COMUNICACIOacute DIGITAL

tra a nivell global cerca en webs de notiacutecies (un 8 meacutes que el 2016) mentre el 72 consulta les xarxes socials per a aquests mateixos fins un 11 meacutes que el 2016

La desconfianccedila en els mitjans generalista tambeacute srsquoinstalmiddotla entre els decisorsEls entrevistats en aquest estudi no soacuten aliens a les tendegravencies globals que apunten a una menor confianccedila en els mitjans ge-neralistes La confianccedila en els mitjans de comunicacioacute genera-listes es manteacute en nivells discrets

Aixiacute per als responsables dels departaments drsquoIT El Mundo eacutes el mitjagrave generalista espanyol que genera meacutes confianccedila (58) seguits drsquoEl Paiacutes (54) i Expansioacuten (52) Tambeacute apa-reixen entre els mitjans espanyols que generen meacutes confianccedila als decisors drsquoIT El Confidencial (42) Per la seva banda els directors de magraverqueting valoren a El Paiacutes com el mitjagrave de co-municacioacute que genera meacutes confianccedila (56) seguit drsquoEl Mundo amb un 52 Aquestes xifres de nivell de confianccedila contrasten amb la dels mitjans de comunicacioacute internacionals Aixiacute per al 73 dels directors de magraverqueting i IT a nivell global el mitjagrave de comunicacioacute que genera meacutes confianccedila eacutes la BBC seguit pel Wall Street Journal per al 72

Auge de les pagravegines web especialitzades com a mitjagrave drsquoinformacioacute drsquoaquests directiusA Espanya els decisors en els departaments drsquoIT superen lleu-gerament en quatre punts (84) als directors de magraverqueting en lrsquoacceacutes a mitjans de comunicacioacute en liacutenia especialitzats (80) Per contra aquests uacuteltims superen en 14 punts (79) als res-ponsables drsquoIT a la consulta de les xarxes socials per trobar continguts rellevants sobre la seva induacutestria la qual cosa per altra banda resulta logravegic

En el cas drsquoEspanya destaca lrsquouacutes per sobre de la mitjana (8) de webs especialitzades sobre la seva induacutestria a lrsquohora de mantenir-se informats De la mateixa manera i en comparacioacute amb la mos-tra global srsquoaprecia com a lrsquoEstat espanyol lrsquoacceacutes als mitjans de comunicacioacute impresos especialitzats (66) supera agravempliament a la mitjana global (53) i aquests mitjans soacuten els tercers meacutes con-sultats per els directius de magraverqueting i IT espanyols

A lrsquohora de prendre una decisioacute de compra srsquoaprecien diferegraven-cies entre els directors de magraverqueting i responsables dels de-partaments drsquoIT sobre quins soacuten els mitjans amb meacutes poder drsquoinfluegravencia Aquests uacuteltims prefereixen els mitjans en liacutenia especialitzats (26) enfront dels de magraverqueting (17) per

a aquests uacuteltims el primer mitjagrave que consultarien en una de-cisioacute de compra seria Facebook (23) a Espanya la xifra es queda en el 11 superat pels blocs (12) que tenen el doble drsquoinfluegravencia per aquests dos grups decisors al nostre paiacutes en-front de la mitjana global del 6 El poder de recomanacioacute i prescripcioacute dels blocs a casa nostra queda per tant demostrat i segueix gaudint de bona salut

Linkedin la xarxa social que meacutes confianccedila genera als di-rectors de magraverqueting i ITEl 49 dels participants en lrsquoestudi Les Dues Cares de la In-fluegravencia assegura que espera augmentar lrsquouacutes de Linkedin com a eina drsquoajuda en les seves decisions de compra en el proper any Aquesta dada suggereix que lrsquoopinioacute de ldquogent com jordquo crei-xeragrave en importagravencia ja que els decisors miren com colmiddotlegues i competidors srsquoestan enfrontant a reptes similars De la mateixa manera els webinars i els fograverums de discussioacute es consideren de confianccedila per a un 60 reafirmant aixiacute la importagravencia del contacte personal per validar la informacioacute

A Espanya perograve el canal social que meacutes ha augmentat en uacutes durant lrsquouacuteltim any no eacutes Facebook sinoacute Twitter Un 54 dels participants en lrsquoestudi va assegurar lrsquoaugment de lrsquouacutes

drsquoaquesta xarxa social Perograve tambeacute destaca lrsquoacceacutes als portals i webs drsquoinformacioacute tegravecnica (48) el segon canal que meacutes ha incrementat lrsquouacutes entre aquests professionals En tercera posicioacute es queda Linkedin que eacutes a meacutes el canal meacutes ben valorat per aquests dos grups de professionals a Espanya com el que meacutes confianccedila genera (un 57 de la mostra)

Lrsquoauge de lrsquoopinioacute en detriment de la dadaEls directors de magraverqueting i IT prefereixen les investigacions i anagravelisi drsquoexperts com a principal font drsquoinformacioacute en una recer-ca drsquoun proveiumldor de serveis (60) En segon lloc apareixen els casos drsquoegravexit (54) i amb un 47 continuen tenint importagravencia les columnes drsquoopinioacute en mitjans especialitzats en IT

Pel que fa al tipus de continguts que generen meacutes confianccedila per als responsables de magraverqueting i IT a Espanya en els mitjans generalistes destaquen les contribucions i comentaris dels ex-perts (60) seguida de les columnes drsquoopinioacute (53) En tercer lloc apareixen les imatges i fotografies (38) i lrsquouacutes de dades i informacioacute gestionada pel propi mitjagrave de comunicacioacute (34)

Les dades que apareixen en aquest estudi srsquohan extret drsquoentrevistes a 12000 directors de magraverqueting i directors de

Tecnologies de la informacioacute de grans organitzacions de diver-sos sectors a Espanya Estats Units Regne Unit Alemanya Franccedila Itagravelia i Austragravelia Lrsquoenquesta es va dur a terme durant els mesos drsquoabril i maig de 2017

Els lectors drsquoEl Butlletiacute poden llegir sencer lrsquoestudi de Hotwire Les dues cares de la influegravencia Nomeacutes cal CLICAR AQUIacute

Els salaris digitals a Espanya augmenten el 15 de mitjana en uacuteltims dos anys

En llocs per segravenior i alts directius lrsquoaugment supera el 20 se-gons les dades de ISDI La revaloritzacioacute dels salaris en llocs digitals entre 2014 i 2016 va ser drsquoun 15 segons les dades de ISDI Les posicions que major pujada experimentar van ser les drsquoalta direccioacute un 20 i les segravenior un 21 El salari mitjagrave del sector eacutes de 53194 euros bruts anuals tot i que el sou meacutes habitual estagrave situat en els 30000 euros a lrsquoany

Els salaris de lrsquoentorn digital creixen molt per sobre de la mitja-na de lrsquoeconomia Entre els anys 2014 i 2016 la seva revalora-cioacute va assolir una mitjana del 15 segons les dades de ISDI

El salari mitjagrave del sector estagrave situat en els 53194 euros bruts anuals tot i que aquesta eacutes una xifra que es veu elevada per les retribucions meacutes altes El sou meacutes comuacute en el sector eacutes drsquouns 30000 euros anuals

Amb lrsquoevolucioacute que han experimentat els sous digitals a lrsquoEstat espanyol en els darrers dos anys (com es pot veure en la foto) al sector a meacutes segueix creant cada vegada meacutes ocupacioacute i en categories laborals meacutes sofisticades que es van adaptant a mida i hibridant amb lrsquoactivitat i forma de treballar concreta de cada sector econogravemic

Segons les dades de lrsquoINE en aquest mateix periacuteode de temps el salari mitjagrave a Espanya ha passat dels 26191 euros de 2014 als 26710 de 2016 (drsquoAgravembit drsquoEstrategravegia i Comunicacioacute)

Internet ja eacutes la segona font drsquoinformacioacute poliacutetica a Espanya

El Barogravemetre drsquooctubre de 2017 del Centre drsquoInvestigacions So-ciologravegiques (CIS) ha revelat un significatiu creixement drsquoInternet com a font drsquoinformacioacute de continguts poliacutetics Lrsquoestudi fet puacuteblic

dimarts passat recollia entre altres quumlestions la referent al megraveto-de i la frequumlegravencia drsquoacceacutes a les notiacutecies poliacutetiques dels entrevistats

Els resultats mostren que un 259 dels enquestats utilitzen Internet per al coneixement de la situacioacute poliacutetica diagraveriament i un 88 drsquoells ho feia 3 o 4 dies per setmana Per tant un 347 dels espanyols es nodreixen poliacuteticament a traveacutes de la xarxa de manera habitual Amb aquestes xifres es colmiddotloca com la segona font informativa meacutes utilitzada des del barogravemetre drsquooctubre de lrsquoany pas En aquesta ocasioacute ocupava el quart lloc amb un 274 de respostes afirmatives

La resta drsquoopcions de resposta les completaven la lectura de les seccions poliacutetiques dels diaris veure o escoltar les notiacutecies per ragravedio o televisioacute i arribar a aquesta informacioacute poliacutetica a traveacutes drsquoaltres programes drsquoaquests mitjans de comunicacioacute Drsquoaquestes alternatives les fonts predilectes segueixen sent la ragravedio i la televisioacute amb el 812 de -incloent els que la veuen tots els dies o 3-4 vegades per setmana Pel que fa a 2016 han incrementat el percentatge en meacutes drsquoun punt

El tercer i quart lloc lrsquoocupen els diaris i altres programes de ragravedio i televisioacute La premsa escrita va obtenir un 345 mentre

que la programacioacute poliacutetica va aconseguir el 34 dels enques-tats per sobre dels 307 dels aconseguits en el mateix pe-riacuteode de lrsquoany anterior Un 347 dels espanyols es nodreixen poliacuteticament a traveacutes de la xarxa de manera habitual (de UCM)

The Washington Post ofereix opinions contraposades en els articles

La tecnologia de la companyia de Jeff Bezos faragrave realitat una peticioacute histograverica entre els lectors de premsa poder llegir dos punts de vista diferents drsquoun mateix tema sense haver drsquoacudir a altres mitjans per conformar una opinioacute que srsquoajusti meacutes a la realitat The Washington Post ha llanccedilat una nova funcioacute que apareixeragrave al final dels articles drsquoopinioacute ldquoCounterpointrdquorsquo (contra-punt) preteacuten donar una ldquoperspectiva diferentrdquo sobre els fets que es comenten en cada article

Moltes vegades el lector eacutes conscient que determi-nat autor teacute un punt de vista molt marcat sobre els temes drsquoactualitat Si vol conegraveixer

altres visions de la realitat no li queda meacutes remei que entrar en altres mitjans de comunicacioacute i llegir els articles que es pu-bliquen

A partir drsquoara els lectors de The Washington Post podran llegir lrsquoopinioacute drsquoun autor i al final de cada text trobar un tiacutetol i un enllaccedil a un article drsquoun altre expert que doacutena una versioacute con-traposada Des del diari asseguren que amb aquesta mesura pretenen ajudar a la seva audiegravencia a estar meacutes informada al mateix temps que fomenten el diagraveleg

La tecnologia drsquoIntelmiddotligegravencia Artificial del Post possibilita que srsquoetiqueti el contingut amb diferents perspectives La intencioacute eacutes poder mostrar la diversitat del seu contingut tambeacute en platafor-mes externes i xarxes socials El lector drsquoEl Butlletiacute trobaragrave meacutes informacioacute CLICANT AQUIacute (drsquoAEC)

Snapchat anuncia que pagaragrave als proveiumldors de contingut Despreacutes drsquoun creixement menor de lrsquoesperat en el tercer trimes-tre drsquoaquest any els responsables de la companyia Snap han

anunciat que comenccedilaran a pagar els principals creadors de contingut en la seva plataforma Snapchat Aixiacute Snapchat des-envoluparagrave durant aquest proper any meacutes opcions de distribu-cioacute i monetitzacioacute dels continguts produiumlts per tercers i publicats en la seva plataforma Actualment Snapchat compta amb 178 milions drsquousuaris diaris actius a tot el moacuten una xifra que els responsables de Snap vo-len incrementar per poder competir en millors condicions amb la competegravencia que representen altres xarxes socials com Ins-tagram

En concret el CEO de Snap Evan Spiegel ha assenyalat que ldquotenim la necessitat drsquoaccelerar lrsquoadopcioacute del nostre producte entre els usuaris drsquoAndroid els usuaris majors de 34 anysrdquo i els usuaris de fora dels Estats Units El Butlletiacute us ofereix meacutes informacioacute CLICANT AQUIacute (de Merca 20)

Saps que les teves galetes han caducatPer Juan Camilo Bonilla El Publicista

Les galetes srsquohan convertit en lrsquoeina fonamental que utilitza el magraverqueting en liacutenia per obtenir dades Gran part de la tecno-logia programagravetica de compra de mitjans i la forma en quegrave se serveixen milers de milions drsquoanuncis digitals depegraven drsquoaquesta cadena magravegica de caragravecters que ajuda a identificar als con-sumidors a la xarxa No obstant aixograve una galeta no assenyala realment a un usuari al qual un anunciant pot apuntar la galeta identifica un navegador en un dispositiu De fet cada dispositiu pot tenir instalmiddotlats meacutes drsquoun navegador (Chrome Mozilla Safa-

ri) i cada consumidor sol tenir diversos dispositius Aixiacute una galeta estagrave pensada com un identificador per a un consumidor perograve generalment eacutes una de les moltes galetes que en conjunt representen a aquesta persona en lrsquounivers drsquoInternet Quan la publicitat digital feia els primers passos es va investi-gar com definir els perfils drsquousuaris i es va establir que podrien construir-se amb galetes fent un seguiment de la seva navega-cioacute en diversos llocs web Per exemple si alguacute entra a TripAd-visor o a Expedia eacutes logravegic suposar que aquesta persona estagrave preparant un viatge o unes vacances

Llavors els llocs web per monetitzar a les seves audiegravencies van comenccedilar a compartir dades amb tercers que els comer-cialitzaven (el que coneixem com Third Party) Els organitzaven en segments i al seu torn venien paquets de galetes similars a diversos anunciants interessats per aquests perfils de possibles clients De les galetes a les personesPerograve el magraverqueting en liacutenia ha avanccedilat i srsquoha perfeccionat molt de manera que ha arribat el moment drsquoevolucionar des de la pu-blicitat ldquobasada en la galetardquo a la publicitat ldquobasada en les per-

PUBLICITAT I MAgraveRQUETING

sonesrdquo La mitjana mundial de dispositius per client srsquoaproxima avui dia a quatre Aixograve vol dir que com a miacutenim les persones estan representades per almenys quatre galetes Ategraves que cada dispositiu pot tenir diversos navegadors i per tant meacutes galetes aquest nuacutemero seragrave molt meacutes gran per representar la majoria de la poblacioacute Posant un altre exemple quan una persona fa servir el seu iPhone per entrar en un web obert a traveacutes de Safari se li atribuiragrave una galeta diferent a la que tindragrave en na-vegar per un lloc al qual pugui accedir a traveacutes de Facebook o de Reddit A meacutes les galetes digitals ldquocaduquenrdquo aviat soacuten de curta du-rada Quan alguacute elimina les seves galetes estagrave canviant el seu identificador de publicitat digital per a aquest navegador de ma-nera que es perd tot el comportament recollit amb anterioritat Si aquesta persona utilitza la navegacioacute privada (com la mane-ra ldquoIncogravegnitrdquo de Chrome) es crea una nova galeta cada vegada que torna a obrir el navegador Per tant si un anunciant vol apuntar-se a una galeta especiacutefica eacutes molt possible que aquest usuari no torni a veure el contingut que vulguin llanccedilar-liLa situacioacute srsquoha complicat encara meacutes ja que amb lrsquoexplosioacute de dispositius han augmentat de forma considerable els blo-quejadors drsquoanuncis el que fa que al costat drsquoaquest hagravebit cada

vegada meacutes comuacute entre els consumidors de netejar cookies la seva ldquoedat de or ldquoestigui tocant a la seva fi A la recerca de lrsquoidentificador uacutenicLrsquoobjectiu de la publicitat digital sempre ha estat utilitzar el co-neixement sobre el comportament del consumidor per fer-li arri-bar missatges que li resultin rellevants de manera personalitza-da i en el moment en quegrave es troba meacutes predisposat a realitzar una conversioacute Com meacutes dades tingui un anunciant sobre els usuaris amb major efectivitat es podragrave assolir aquest objectiu Quan la majoria dels consumidors tenien un sol dispositiu i encara no existien bloquejadors drsquoanuncis a una galeta repre-sentava la major part del comportament drsquoaquesta persona a Internet Perograve ara hem arribat a un punt drsquoinflexioacute on el valor drsquouna galeta ha minvat molt Si volem reproduir els egravexits del passat devem ser capaccedilos drsquoidentificar el comportament del consumidor multidispositiu Aixograve eacutes el que anomeno publicitat ldquobasada en les personesrdquo on es posa el focus en el consumidor no en les seves galetes Perquegrave la publicitat ldquobasada en les personesrdquo funcioni cal com-plementar les galetes amb un nou identificador

Molts experts consideren que lrsquoemail pot ser una opcioacute alternati-va Si una adreccedila de correu electrogravenic estagrave associada a les coo-kies eacutes possible vincular el comportament de diversos dispo-sitius i navegadors a un individu A meacutes una adreccedila de correu electrogravenic estagrave enllaccedilada amb altres canals com social mitjana cercadors i (per descomptat) el correu electrogravenic

No obstant aixograve la realitat eacutes que molts consumidors tenen di-verses adreces de correu electrogravenic un compte personal (ge-neralment meacutes drsquoun) meacutes un compte de treball i en ocasions una altra tercera direccioacute que srsquoutilitza per ldquocorreu brossardquo A meacutes no soacuten eternes i lrsquousuari pot canviar de tant en tant Per aixograve tot i que el correu electrogravenic eacutes un bon punt de partida no crearagrave el perfil de consumidor desfragmentat que cal per a una ograveptima orientacioacute drsquoanunci Perograve hi ha una altra opcioacute meacutes avanccedilada com recolzar-se en els nuacutemeros de telegravefon mogravebil La majoria dels consumidors no-meacutes tenen un uacutenic nuacutemero i ategraves que les operadores de tele-fonia permeten que un nuacutemero es transfereixi drsquoun proveiumldor a un altre els usuaris rarament ho canvien per mantenir els seus contactes laborals i personals Aixograve fa que sigui un identificador molt menys fugaccedil i uacutenic que representa a un sol consumidor

Si tot el comportament digital pogueacutes estar vinculat a un nuacuteme-ro de telegravefon mogravebil els anunciants podrien construir un perfil complet dels seus consumidors No eacutes drsquoestranyar que ecosistemes com Facebook i Google solmiddotlicitin un nuacutemero de telegravefon per registrar-se en un compte o per verificar la identitat drsquoun consumidor Si aquesta pragravectica es converteix en alguna cosa comuacute per a les aplicacions editors i llocs web meacutes petits els nuacutemeros de telegravefon mogravebil podrien convertir-se en lrsquoidentificador del futur

Per a la publicitat programagravetica aquest identificador uacutenic po-dria reemplaccedilar un dia a la galeta Suposant que tot aixograve suc-ceeixi drsquouna manera compatible amb la privacitat el nombre de telegravefon mogravebil podria abastar ecosistemes dispositius i na-vegadors i ajudar els anunciants a aconseguir aquest objectiu central de lliurar el missatge correcte a la persona adequada en el moment idoni

Un algoritme premia el periodisme de qualitat amb publicitat premium

Freacutedeacuteric Filloux fundador del butlle-tiacute sobre negocis en premsa digital Mon-day Note ha ideat un sistema que estagrave cri-dat a revolucionar el

periodisme a la Xarxa Els mitjans de comunicacioacute a Internet srsquohan vist abocats a produir continguts que els ajudin a obtenir milions de clics Els anunciants volen que la seva publicitat sigui vista pel major nombre de persones independentment del tipus drsquoinformacioacute lrsquoacompanya

Freacutedeacuteric Filloux fundador de la plataforma Monday Note creu que no eacutes just que una investigacioacute costosa que ha portat mesos elaborar obtingui el mateix preu per clic que una notiacutecia bagravesica Aquest expert vol demostrar que hi ha una manera de premiar els editors que ofereixin bons continguts a traveacutes drsquouna publicitat lucrativa Perograve com es pot mesurar la qualitat drsquouna informacioacute

El projecte News Quality Scoring preteacuten identificar les notiacutecies que tenen un valor afegit a traveacutes del treball de professionals qualifi-cats i drsquoalgoritmes Lrsquoobjectiu eacutes crear un senyal de qualitat llegible en temps real que connecti als editors amb els anunciants que vulguin millorar lrsquoaparador on srsquoexposen els seus productes

El mecanisme que estagrave desenvolupant Filloux valoraragrave els arti-cles amb senyals quantificables i qualitatives com el recompte de paraules la frescor davant del material perenne la contextualit-zacioacute etc Drsquoaquesta manera el sistema donaragrave a cada notiacutecia una puntuacioacute basada en els paragravemetres anteriors i en el valor afegit que determinaragrave la progravepia organitzacioacute de notiacutecies

Els senyals que envien les informacions podran ser detectades per un servidor que els assignaragrave els anuncis en funcioacute de la seva qualitat En principi la puntuacioacute obtinguda per cada notiacutecia no es faragrave puacuteblica tot i que Filloux ja ha assenyalat que no des-carta obrir parcialment el projecte en nom de la transparegravencia

El projecte espera obtenir els primers resultats significatius a finals del primer trimestre de 2018 De moment ha rebut 50000 dogravelars de la Fundacioacute Knight perograve necessita meacutes financcedilament per millorar la seva algoritme (de Media-Tics)

Edelman crea una unitat especiacutefica per a la compra de mitjans

Edelman ndashlrsquoagegravencia de Co-municacioacute meacutes gran del moacuten- ha llanccedilat recentment Edelman Digital Performan-ce Magraverqueting per poten-ciar la seva agraverea de mitjans pagats En aquesta socie-

tat la firma integraragrave als seus clients per als que gestiona la compra de mitjans ja empleats fitxats de les grans agegravencies de mitjans Tradicionalment Edelman ha gestionat la compra de mitjans drsquoanunciants amb els quals ja treballava pregraveviament en tasques de comunicacioacute Perograve ara lrsquoobjectiu eacutes potenciar aquesta agraverea i buscar nou negoci que srsquoha convertit en primor-dial sosteacute Kevin King directiu de lrsquoagegravencia

Edelman va comenccedilar a treballar en lrsquoagravembit digital i en les xar-xes socials a mitjans de la degravecada dels 2000 En poc temps va aconseguir gestionar lrsquoactivitat en liacutenia de meacutes de 850 marques Perograve a mesura que plataformes com Twitter i Facebook van

ser migrant des de lrsquoorgagravenic al pagat la firma ha acabat admi-nistrant un gran pressupost de mitjans Drsquoaquiacute que srsquohagi fet necessari crear una unitat especiacutefica de mitjans pagats sobre-tot en lrsquoagravembit drsquoInternet

Lrsquoexperiegravencia drsquoEdelman eacutes un exemple de la convergegravencia que estagrave esdevenint en els uacuteltims temps entre el magraverqueting i les relacions puacutebliques Barreres cada vegada meacutes difuses amb lrsquoexplosioacute drsquoInternet A meacutes aixograve contribueix a oferir so-lucions integrades tal com demanen les marques agravevides per simplificar la relacioacute amb els seus proveiumldors i tambeacute retallar despeses En aquest sentit lrsquoinforme 2017 Global Communi-cations elaborat per la publicacioacute especialitzada The Holmes Report destaca que el sector de les relacions puacutebliques que-daragrave marcat en els propers temps per la convergegravencia amb el magraverqueting Els lectors drsquoEl Butlletiacute poden accedir al 2017 Global Commnunications CLICANT AQUIacute (drsquoAgravembit drsquoEstrategravegia i Comunicacioacute)

Cinc lliccedilons drsquoinnovacioacute sorgides drsquoun laboratori de recerca i disseny

ldquoDavant les interrupcions digitals els descensos en els fluxos drsquoingressos tradicionals i la competegravencia multidireccional els mitjans de comunicacioacute estan lluitant per sobreviure En comp-tes de tendir a les causes de la malaltia molts editors de mi-tjans fan una crida per trobar una cura miraculosa o cercant alguacute que acudi per salvar-los drsquoaquesta ldquovall de la mortrdquo La veritat eacutes que ninguacute no pot rescatar-los i la inactivitat sens dubte conduiragrave a lrsquoextincioacuterdquo

Aquestes paraules drsquoAnette Novak membre de la Junta Mundial de Fograverums drsquoEditors que organitza i patrocina la comunitat WAN-

IFRA prefixen la seva descripcioacute de valuoses lliccedilons que ha apregraves com a directora general de RISE Interactive un laboratori drsquoR+D amb un egravexit mundialment reconegut amb seu a Chicago Illinois

Aquestes cinc lliccedilons drsquoinnovacioacute formen part de lrsquoinforme World News Publishers Outlook 2017 publicat recentment i que El Butlletiacute de lrsquoAMIC ofereix als seus lectors de manera gratuiumlta CLICAR AQUIacute (drsquoAgravembit drsquoEstrategravegia i Comunicacioacute)

ldquoMenors sense alcoholrdquo nova campanya del Ministeri de Sanitat

Portavoz ha desenvolupat la campanya ldquoMenors sense alcoholrdquo per al Ministeri de Sanitat del Govern drsquoEspanya per tal de fer que els pares plantin cara a un problema que la majoria de les vegades creuen que no tenen Lrsquoobjectiu principal eacutes que els pares com a educadors i responsables dels menors srsquoenfrontin a aquest problema i prenguin mesures

Per a aixograve srsquoaposta per un eslogravegan que en un primer cop drsquoull deixa llegir ldquoEl teu fill beurdquo perograve que realment es desenvolupa amb un ldquotranquil segur que el teu fill no beurdquo en un joc visual

amb la tipografia La campanya es difon en tot el territori es-panyol en tots els idiomes oficials de lrsquoEstat (castellagrave catalagrave basc valenciagrave gallec) i anglegraves i amb un gran desplegament de mitjans on i offline (de Control Publicidad)

DDBTribal realitza lrsquouacuteltima campanya per a BBVA

Lrsquoequip de Jose Maria Roca de Vintildeals de DDBTribal ha realitzat lrsquouacuteltima creativitat per a BBVA Bconomy La campanya basada en dos treballs ldquoGermansrdquo i ldquoExabogadardquo explica com van arribar a les seves professions i casos personals dels protagonistes i com els ha ajudat BBVA Bconomy amb la seva plataforma de 12 mesos per solucionar els seus problemes o guardar El claim de la campanya eacutes ldquocreant oportunitatsrdquo La campanya es difon per Tv ragravedio gragravefica i xarxes socials (de La Publicidad)

Sanitas llanccedila nova campanya amb d6

Sanitas llanccedila una nova campanya de la magrave drsquod6 Sanitas po-tencia els seus serveis immersos en un continuat proceacutes de

digitalitzacioacute oferint als seus clients una cobertura de salut el meacutes completa possible amb necessitats digitals reals Tots aquests serveis estan englobats dins de Blua una asseguranccedila megravedica feta a mida

La nova campanya de captacioacute ldquoiquestveacutensrdquo Promociona una as-seguranccedila completa amb la videoconsulta com a aspecte es-sencial La campanya en la seva totalitat obra de d6 compta amb un espot de televisioacute de 20 ldquoi un altre de 10rdquo juntament amb 6 viacutedeos experiencials en format digital a meacutes de cam-panya exterior display i peces en punt de venda (de Programa Publicidad)

Laliga estrena campanya per incrementar el seu valor de marca

Amb lrsquoobjectiu drsquoincrementar el seu valor de marca tant a Es-panya com internacionalment Laliga ha estrenat una campan-ya drsquoimatge obra de lrsquooficina madrilenya de McCann sota el concepte ldquoNo eacutes futbol Eacutes Laligardquo El repte de Laliga i McCann seragrave el de crear un posicionament global que permeti posar en valor tambeacute tota lrsquoactivitat que es desconeix drsquoaquesta entitat

-escoles de futbol ajuda a altres esports iniciatives de respon-sabilitat social etc- aixiacute com donar a conegraveixer la competicioacute com una marca global drsquoentreteniment responsable i moderna

La campanya - espot de televisioacute cinema exterior premsa di-gital i xarxes socials- centra el seu focus en posicionar la marca meacutes enllagrave drsquoun simple campionat de futbol mostrant que Laliga provoca moltes meacutes coses de les que ens podem imaginar (de La Publicidad)

Matemagravetics els nous reeixits dels mitjans digitalsPer Luiz Oz Totalmedios

En redaccions com la del New York Times o The Post els ldquofun-nel mathematicianrdquo o matemagravetic de lrsquoembut srsquohan transformat en la clau de lrsquoegravexit Imprescindibles en les empreses digitals han transformat els visitants del digital a subscriptors

No hi ha dos diaris iguals perograve tots abans o despreacutes han hagut de buscar models semblants de negoci per sobreviure i els que no ho han fet han hagut de tancar La llum al final del tuacutenel per al Guardian ha arribat quadruplicant (de 75000 a uns 300000) el nombre de lectors que paguen cada mes com a membres

o socis del grup augmentant una mica -fins uns 200000- el nombre de subscriptors de les edicions impreses o digitals i aconseguint milions drsquoeuros drsquouns 300000 lectors drsquouns 140 paiumlsos com donacions o aportacions voluntagraveries

ldquoEls 800000 contribuents (membres subscriptors i donants) i les vendes no fixes del diari de paper suposen un regravecord de lectors de pagament del diari el sostre estava en una mica meacutes de mig milioacute per a lrsquoedicioacute impresa a finals dels 80rdquo assenyalava Ian Burrell dijous passat en la seva seccioacute del diari

En una llarga entrevista a The Drum el director executiu de Guardian Media David Pemsel reconeix que ldquoels lectors apor-ten ja meacutes que la publicitatrdquo i preveu una reduccioacute de les pegraver-dues anuals a uns 25 milions de lliures en lrsquoany que acaba el proper 31 de marccedil (gairebeacute la meitat que lrsquoany anterior) i sortir dels nuacutemeros vermells a lrsquoabril de 2019 Drsquoalguna cosa han ser-vit a Pemsel i el seu equip els consells de Jimmy Wales funda-dor de Wikipedia des del patronat del grup del que eacutes membre per convertir a usuaris digitals en socis que paguen

A la primera part drsquouna segraverie de tres sobre ldquoel futur del perio-dismerdquo lrsquoEconomist explica en la seva edicioacute del 28 drsquooctubre

NOVES EINES

(p 61 i 62) els nous models de negoci del New York Times i el Washington Post Els dos grans nord-americans han con-centrat els seus esforccedilos en la multiplicacioacute de subscriptors El Times els ha augmentat en un 100 en dos anys i el Post en 10 mesos superant ja el milioacute Els ingressos del Times que havien caigut meacutes drsquoun 20 per sota dels 1600 milions de dogravelars el 2009 tornen a estar per sobre drsquoaquesta xifra gragravecies a la subscripcions digitals Fred Ryan editor del Post que perdia milions abans de la seva adquisicioacute per Jeff Bezos el 2013 no doacutena xifres perograve assegura que aquest any seragrave el millor en una degravecada

La clau de lrsquoegravexit estagrave en una figura professional nova funnel mathematician o matemagravetic de lrsquoembut Soacuten imprescindibles en les empreses digitals Si traduiumlm funnel per embut llar de foc o llera es tracta de lrsquoespecialista en transformar visitants del di-gital (104 milions va tenir el Times al setembre) a subscriptors (Foto Eric Raptosh Cordon)

Una nova app ofereix transcripcions de veu a text en temps real i a baix cost

Qui no ha perdut hores de temps precioacutes transcrivint entrevis-tes Recordly una aplicacioacute desenvolupada per un equip de la Universitat de Missouri vol aconseguir que aquesta esforccedilada tasca sigui cosa del passat Llanccedilada recentment per a iOS i Apple Watch Recordly combina una eina de transcripcioacute ins-tantagravenia amb funcionalitats drsquoenregistrament Amb lrsquoaplicacioacute els periodistes poden gravar entrevistes en els seus telegravefons controlar lrsquoenregistrament amb el seu Apple Watch si ho desit-gen i rebre transcripcions en minuts

NOVES EINES

Basada en la plataforma drsquointelmiddotligegravencia artificial Watson drsquoIBM lrsquoaplicacioacute ofereix una alternativa meacutes econogravemica i estalviadora que altres megravetodes de transcripcioacute com transcripcions contrac-tades apps de notes (de mitjana 15 euroshora) i transcrip-cions manuals Qualsevol pot provar Recordly gratis Despreacutes de la primera hora de gravacioacute es cobra 2 dogravelars per hora drsquoagraveudio transcrit

Lrsquoaplicacioacute eacutes fagravecil drsquoutilitzar Amb un toc els periodistes poden gravar una entrevista destacar i marcar passatges importants editar els esborranys i enviar la transcripcioacute als seus editors aixiacute com compartir cites en les xarxes socials La seva inte-gracioacute amb Apple Watch permet als periodistes deixar els seus telegravefons a la taula drsquoun conferenciant per exemple i controlar la gravacioacute des del lloc del puacuteblic

No obstant igual que amb altres plataformes de reconeixement de veu i intelmiddotligegravencia artificial com Alexa o Siri els accents estrangers poden resultar enganyosos i afectar el rendiment del producte La precisioacute de les transcripcions varia segons alguns factors principalment el soroll de fons i la qualitat de lrsquoagraveudio En una entrevista normal perograve amb bones condicions drsquoenregistrament la precisioacute estaragrave molt per sobre del 90

fins i tot amb un accent diferent Actualment Recordly nomeacutes estagrave disponible en anglegraves des del App Store drsquoApple perograve en els propers mesos comenccedilaragrave a admetre idiomes addicionals com el xinegraves mandariacute i lrsquoespanyol Aviat tambeacute seragrave uacutetil des de Android Podeu veure com funciona Recordly des drsquoAQUEST viacutedeo (drsquoAEC)

Creen una eina web amb recursos ldquoper a una comunicacioacute no sexistardquo

LrsquoObservatori de les Dones en els Mitjans de Comunicacioacute ha creat una eina per a una comunicacioacute no sexista Es tracta drsquoun recurs web per actuar tant preventivament com reactivament davant el tractament pejoratiu de les dones els estereotips se-xistes i la discriminacioacute a traveacutes del llenguatge o de la imatge

NOVES EINES

Segons explica lrsquoObservatori aquest recurs preteacuten millorar lrsquoanagravelisi i les actuacions institucionals relacionades amb el se-xisme en la comunicacioacute i teacute una orientacioacute eminentment pragravec-tica Ofereix orientacions juriacutediques recomanacions i exem-ples de bones pragravectiques aixiacute com un quumlestionari interactiu un glossari i un decagraveleg amb lrsquoobjectiu que es pugui auditar el sexisme en diferents pragravectiques comunicatives Es pot accedir a les Eines per a una comunicacioacute no sexista CLICANT AQUIacute (drsquoObservatori de les Dones)

Guia Definitiva de la Mesura en Comunicacioacute

La Guia Definitiva de la Mesura en Comunicacioacute eacutes un docu-ment elaborat per AMEC (Associacioacute Internacional per a la Mesura i Avaluacioacute de la Comunicacioacute) ICCO (Organitzacioacute Internacional de Consultores de Comunicacioacute) i la PRCA (Asso-ciacioacute de Professionals de les Relacions Puacutebliques) patrocinat per lrsquoagegravencia de comunicacioacute Hotwire

Al llarg dels 15 capiacutetols de quegrave es compon aquesta eina in-teractiva els professionals de la comunicacioacute poden conegraveixer

les uacuteltimes tendegravencies en mesurament i recomanacions dels experts Segons els responsables drsquoaquesta guia ldquoel nostre objectiu eacutes encoratjar a meacutes professionals de la comunicacioacute i les relacions puacutebliques que treballen en agegravencies i consultores de comunicacioacute i en empreses a considerar el mesurament de la comunicacioacute com una part quotidiana del que fanrdquo Els lec-tors drsquoEl Butlletiacute poden consultar i descarregar la guia CLICANT AQUIacute (de Marketing News)

NOVES EINES

La Llei de Transparegravencia necessita drsquouna reforma a fons si vol ser uacutetil a la societatPer Silvia Aucejo Peris periodista Universitat de Valegravencia

(Especial per a El Butlletiacute) Sobre el liacutemits a la transparegravencia i el nou periodisme se nrsquoha parlat a Valegravencia Un debat que ha pro-mogut la Unioacute de Periodistes Valencians amb la colmiddotlaboracioacute de la Conselleria de Transparegravencia Responsabilitat Social Par-ticipacioacute i Cooperacioacute La conclusioacute rotunda Cal meacutes i millor periodisme tot i els passos donats des de les administracions per tal de facilitar lrsquoacceacutes a la informacioacute de caragravecter puacuteblic

Calen meacutes preguntes anar meacutes enllagrave del que ofereixen els portals de transparegravencia Preguntes que incomoden preguntar per allograve que continua amagat i sobretot quumlestionar-se les fonts oficials

El convidats el periodista i documentalista Antonio Maestre de lamareaes Noemiacute Loacutepez Trujillo free-lance en diversos mi-tjans com ara Jot Down Magazine 5W o eldiarioes i Carlota Guindal especialitzada en tribunals a La Vanguardia Tots tres aportaren un debat intens i criacutetic amb les suposades virtuts dels portals de transparegravencia molt a sovint convertits en un autegraventic laberint de dades i amb temps drsquoespera per a obtenir respos-tes que ldquofan impossible el treball del periodistardquo va assenyalar Maestre Com a exemple una anegravecdota ldquoset mesos van tardar al Congreacutes dels Diputats per respondrersquom que no em podien donar informacioacute detallada de les despeses en telegravefons dels di-putatsrdquo Lrsquoactual LLei de Transparegravencia necessita drsquoun reforma profunda si realment vol ser uacutetil a la societat Afirmacioacute que comparteixen el tres periodistes Una llei des de lrsquoexperiegravencia de Noemiacute Loacute-pez Trujillo que no contesta a muacuteltiples preguntes en els casos de les dones assassinades per la violegravencia masclista ldquoQuan

COMUNICACIOacute ESTRATEgraveGICA

hi ha una denuacutencia una peticioacute de proteccioacute i encara aixiacute una dona es assassinada jo vull saber quegrave ha fallat del protocol perquegrave no srsquoha pogut salvar eixa vida perograve la llei de Trans-paregravencia no em garanteix les respostesrdquo

Per tant afegiren que lrsquoobligacioacute dels periodistes eacutes anar meacutes enllagrave investigar recopilar totes les dades malgrat el entre-bancs i posar noms i cognoms Eacutes necessari ldquohumanitzar les histograveriesrdquo segons Loacutepez Trujillo que alertava del perill de perdre el factor humagrave si nomeacutes es recorre a les dades

Un debat no obstant que tambeacute va fer autocriacutetica amb els mi-tjans de comunicacioacute A la taula tots coincidiren que caldria que les empreses de comunicacioacute feren publiques les seues fonts de financcedilament perquegrave els lectors entenguen quines soacuten les respectives liacutenies editorials ldquoTots els que treballem a mitjans sabem que existeixen temes tabuacute sobre els quals no podem publicarrdquo Aixiacute va comenccedilar la seua intervencioacute Carlota Guin-dal la periodista que va destapar el cas Lezo des del diari El Espantildeol i ara a La Vanguardia continua la tasca drsquoinvestigacioacute als tribunals Una denuacutencia clara sobre les pressions que reben els periodistes intents muacuteltiples per dissuadir-los de fer puacuteblics especialment el casos de corrupcioacute

A meacutes Guindal va qualificar la LLei de Transparegravencia drsquoarma de doble tall Va posar lrsquoaccent als gabinets de premsa dels Tribu-nals Superiors de Justiacutecia o la Fiscalia que ofereixen grans vo-lums drsquoinformacioacute que molt a sovint ja arriba resumida per facilitar la tasca als informadors En canvi va assenyalar ldquosilencien altres processos que per exemple afecten determinats empresaris del quals no ens assabentariacuteem si no foacutera per les fonts progravepiesrdquo

Pera la seua banda la directora general de Transparegravencia Ai-tana Mas va defensar la LLei de Transparegravencia Bon Govern i Participacioacute Ciutadana de la Comunitat Valenciana Tot i la incredulitat mostrada pels periodistes convidats amb aquesta ferramenta Mas va destacar la voluntat de lrsquoactual govern va-lenciagrave per tal de dotar els ciutadans de les eines necessagraveries perquegrave la transparegravencia institucional siga possible Conscient de la complexitat per arribar fins a les dades solmiddotlicitades perograve va apelmiddotlar a la necessagraveria educacioacute dels contribuents que han de ser meacutes exigents pel que fa a la informacioacute puacuteblica El portal de transparegravencia estagrave plantejat com un element drsquoautofiscalitzacioacute va dir ldquoEacutes evident que si tots el nuacutemeros totes les despeses tots el documents drsquointeregraves puacuteblic estan a la vista ens cuidarem molt de no fer certes cosesrdquo en una clara almiddotlusioacute a la gestioacute de lrsquoanterior govern (Foto Biel Alintildeo)

Vuit estrategravegies de creixement per a mitjans locals

La revista Columbia Journalism Review (CJR) ha publicat aquesta setmana un article escrit per Christopher Ali i Damian Radcliffe en quegrave suggereix vuit estrategravegies que poden seguir els mitjans locals per tenir meacutes egravexit El treball forma part de la investigacioacute que estan realitzant per al Tow Center for Digital Journalism de la Columbia University centrada en els diaris de menor grandagraveria

Els diaris locals o de proximitat publiquen treballs que poques vegades es reprodueixen en altres llocs Aixograve eacutes en el que han de centrar-se els periogravedics locals si proporcionen lectures de

contingut que no poden trobar en cap altre lloc els diaris locals seran meacutes capaccedilos de trobar puacuteblics que paguin Els informes de la premsa de proximitat segueixen sent increiuml-blement importants per a lrsquoecosistema de notiacutecies meacutes ampli (la comarca la regioacute lrsquoestat) Cal apuntar que entre el 45 i el 85 per cent de tots els informes originals drsquointeregraves es realitzen a traveacutes de diaris locals i posteriorment soacuten recollits per altres mitjans esmentant o no la procedegravencia (segon problema)

Les vuit estrategravegies desenvolupades en lrsquoarticle soacuten les se-guumlents

1 Centrar-se en fer continguts originals2 Domina la narrativa en els temes centrals de la teva comu-nitat3 Quegrave et diuen les megravetriques iquestFins a quin punt aixograve importa4 Considera lrsquoopcioacute de realitzar acords de continguts6 Diversifica els teus ingressos7 Busca temps per experimentar8 Deixa de parlar malament de la teva induacutestria

Els lectors drsquoEl Butlletiacute poden llegir lrsquoarticle sencer CLICANT AQUIacute (de Columbia Journalism Review)

Publicacioacute de lrsquoInforme de poliacutetica linguumliacutestica 2016

La Direccioacute General de Poliacutetica Linguumliacutestica ha fet puacuteblic lrsquoInforme de poliacutetica linguumliacutestica 2016 que ofereix un ampli panorama drsquoinformacioacute i dades sobre el coneixement i els usos del catalagrave i de les altres llenguumles a Catalunya i sobre lrsquoaccioacute del Govern

LrsquoInforme tambeacute desgrana la situacioacute linguumliacutestica en diversos sectors socials i drsquoactivitat i recull indicadors nous sobre usos en entorns comercials i grans marques de productes i sobre la presegravencia de la llengua en lrsquoagravembit digital i de la comunicacioacute Enguany aprofundeix en la distribucioacute territorial de la poblacioacute immigrada i la manera com aquest factor incideix en el grau de coneixement de catalagrave Tambeacute presenta lrsquoanagravelisi de dades de les enquestes drsquousos linguumliacutestics dutes a terme entre el 2013 i el 2015 als set territoris de llengua catalana

La situacioacute de la llengua mostra la importagravencia de potenciar les quatre liacutenies principals sobre les quals pivota la poliacutetica linguumliacutes-tica a Catalunya coneixement cohesioacute consum i cooperacioacute Cal continuar incidint especialment en la formacioacute en catalagrave

de les persones nascudes fora de Catalunya eixamplar la ca-pacitat drsquouacutes del catalagrave entre la poblacioacute per afavorir la igualtat drsquooportunitats i el progreacutes personal i fer creacuteixer lrsquouacutes de la llen-gua catalana en tots els agravembits

Els lectors drsquoEl Butlletiacute poden accedir a lrsquoInforme de poliacutetica linguumliacutes-tica 2016 CLICANT AQUIacute (drsquoAgravembit drsquoEstrategravegia i Comunicacioacute)

Google oferiragrave informacioacute addicional sobre els mitjans en els seus resultats de cerca Google ha anunciat aquesta setmana al seu bloc que co-menccedilaragrave a mostrar en els seus Knowledge Panels informacioacute addicional sobre els mitjans quan els usuaris cerquin sobre ells El Knowledge Panell eacutes la caixa amb informacioacute addicional so-bre el principal resultat drsquouna recerca (al PC apareix a la part dreta de la pantalla mentre que al mogravebil se situa sota el primer resultat de cerca) En concret Google esmenta quins soacuten els temes que aquest mitjagrave cobreix amb meacutes frequumlegravencia els principals premis perio-

diacutestics obtinguts i altres dades esmentades per lrsquoeditor del mitjagrave que hagin estat verificats per terceres parts Lrsquoobjectiu de Goo-gle eacutes ajudar els usuaris a orientar-se meacutes ragravepidament quan es trobin amb un mitjagrave que no els eacutes familiar (de Keyword)

Una revista en paper aconsegueix 400000 euros via crowdfunding Lrsquoequip de la revista francesa XXI va decidir llanccedilar una cam-panya de presubscripcioacute pregravevia al llanccedilament del setmanari en paper Ebdo La iniciativa es va llanccedilar a finals de setembre a la plataforma de crowdfunding KissKissBankBank recaptant 400000 euros i atraient gairebeacute 6000 lectors futurs El primer nuacutemero estagrave programat per al 12 de gener de 2018 La publica-cioacute preteacuten assolir les 100000 vendes setmanals en dos anys i no inclouragrave publicitat (de Dips)

Ja eacutes aquiacute el World Magraverqueting Festival

Arriba la cita obligada per a les agegravencies de magraverqueting Or-ganitzat pel Club de Magraverqueting de Barcelona del 21 a 23 de

novembre se celebra a la Ciutat Comtal el World Magraverqueting Festival 2017 Tres dies de magraverqueting i onze actes de ldquomar-kethinkrdquo en quatre seus diferents que oferiran a les agegravencies de magraverqueting la possibilitat drsquoescoltar grans professionals i ex-perts exposant tendegravencies sobre magraverqueting estrategravegic

A lrsquouna se celebraragrave lrsquoesdeveniment Barcelona Magraverqueting Meeting en el qual es reconeixeran les millors pragravectiques drsquoempreses i professionals amb els Magraverqueting Leaders Awards que enguany arriben a la seva 37 edicioacute Les activitats es fan a CosmoCaixa i a Fagravebrica Moritz (drsquoIpmark)

Premis de Comunicacioacute no Sexista

Abans drsquoahir dimecres es va efectuar el lliurament dels Premis de Comunicacioacute No Sexista en un acte realitzat a LrsquoAuditori de CaixaFograverum de Barcelona en quegrave tambeacute es va commemorar el 25egrave aniversari de lrsquoAssociacioacute de Dones Periodistes de Cata-lunya impulsora dels guardons Enguany el premi a la trajec-tograveria ha estat per a la periodista radiofogravenica Gemma Nierga per la seva ldquobrillant carrera professionalrdquo

Tambeacute hi va haver Premis Bones Pragravectiques de Comunicacioacute No Sexista 2016 per a Xavier Grasset la revista digital Cator-ze la revista Con la A i lrsquoedicioacute espanyola del HuffPost entre drsquoaltres Durant la cerimogravenia tambeacute es va lliurar el Premi Marga-rita Riviegravere al rigor periodiacutestic amb visioacute de gegravenere a la perio-dista Olga Viza (drsquoAEC)

Formacioacute al Colmiddotlegi de Periodistes

La ciberseguretat en la comunicacioacute- Barcelona Dilluns 20 de novembre (de 1530h a 2030h) - Les tecnologies de la infor-macioacute soacuten un gran recurs per a lrsquoactivitat periodiacutestica Perograve lrsquouacutes drsquoaquestes tecnologies sense la implementacioacute de les mesures de seguretat signifiquen lrsquoassumpcioacute de riscos que es poden evitar En aquest curs a cagraverrec de Geniacutes Margarit es realit-zaran exercicis pragravectics per protegir-se de les principals cibe-ramenaces que afecten la continuiumltat i la confidencialitat de la informacioacute

Com millorar la reputacioacute on-line (ORM)- Barcelona Dime-cres 22 i 29 de novembre (de 1000h a 1400h) - En aquest curs impartit per Pilar Yeacutepez aprendragraves com escoltar en les plata-

formes on-line com formar part drsquoaquestes converses drsquouna forma natural i creiumlble i com gestionar-les i controlar el seu impacte sobre lrsquoempresa i sobre la marca incluacutes en situacions de crisi

Aspectes claus drsquoun projecte empresarial- Barcelona Dilluns 27 de novembre (de 1530h a 1930h) - En aquest tallerdissenyat per Siacutelvia Marteles els participants construiran una visioacute global de 360ordm del propi negoci o projecte empresarial identificant les agraverees estrategravegiques de millora a traveacutes de la fusioacute de la metodologia Canvas amb LegoSerious Playtrade

Webinar Com crear un pla editorial per a Xarxes Socials- On line Divendres 24 de novembre (de 1000h a 1100h) - Les Xarxes Socials i les eines de comunicacioacute digital soacuten actual-ment el vehicle de comunicacioacute meacutes eficaccedil amb consumidors i clients La base drsquoaquest repte eacutes la preparacioacute drsquoun pla edi-torial estructurat i coherent amb la nostra estrategravegia de xarxes socials Descobreix com treurersquon tot el partit en aquest webinar dirigit per Pilar Yeacutepez

Eines per al treball colmiddotlaboratiu en xarxa- Barcelona Dijous 30 de novembre (de 1530h a 1930h) - Com podem millorar i

optimitzar el treball en xarxa En aquest curs a cagraverrec de Siacutelvia Llombart descobrirem un seguit drsquoeines que ens facilitaran la gestioacute de les nostres tasques compartides en xarxa

Instagram eines i tegravecniques per a comunicadors i empre-ses Lleida Divendres 1 de desembre (de 0930h a 1400h) - Aquest curs impartit per Jordi Gamell vol aprofundir en els objectius funcionament i estrategravegies en la xarxa Instagram dins un nivell meacutes avanccedilat Tractarem la creacioacute i gestioacute drsquoanuncis diferents programes i aplicacions per gestionar Instagram entre drsquoaltres Els cursos estan oberts tant als colmiddotlegiatsdes com a tots aquells professionals no membres interessats en la formacioacute centrada en el periodisme la informacioacute i la comunicacioacute com eacutes el cas dels associats a lrsquoAMIC Els cursos del Colmiddotlegi de Pe-riodistes de Catalunya soacuten bonificables eacutes a dir que lrsquoempresa pot recuperar lrsquoimport dedicat a la formacioacute i el Colmiddotlegi gestio-na els tragravemits per poder-ho fer sense cagraverrec Meacutes informacioacute a httpswwwperiodistescatformacio

Antonio Fernaacutendez-Galiano ldquoEls mitjans soacuten responsables davant lrsquoauge del populismerdquoPer EM Medios Estrasburg

El president drsquoUnidad Editorial Antonio Fernaacutendez-Galiano va apelmiddotlar fa uns dies a la responsabilitat dels mitjans per frenar lrsquoauge dels populismes en el transcurs del Fograverum Mundial de la Democragravecia celebrat al Consell drsquoEuropa a Estrasburg Durant la seva intervencioacute va recordar que el populisme es basa gaire-beacute en exclusivitat en un discurs emocional i no racional el que provoca que els mitjans arribin a buscar en els sentiments lrsquoegravexit imminent ldquoLa immediatesa eacutes un dels grans mals del nostre tempsrdquo va advertirrdquo

ldquoHi ha una responsabilitat clara en la formacioacute drsquoaquests mo-viments per part de la premsa tradicional que teacute un paper fo-namental en la formacioacute de lrsquoopinioacute puacuteblica En la mesura que la tecnologia ha introduiumlt un element de distorsioacute entre mitjans i ciutadans els primers han de revisar la seva manera de fer el periodismerdquo va afirmar ldquoNo cal satisfer els interessos dels ciutadans simplement cal informar El mitjagrave no pot renunciar a conformar un criteri de lrsquoopinioacute puacuteblica perquegrave un ciutadagrave sense criteri eacutes un ciutadagrave molt meacutes manipulablerdquo va afegir el president del grup que edita el diari El Mundo Aixiacute mateix va recomanar a periodistes i poliacutetics autocriacutetica en lrsquoexercici de les seves professions ldquoEls periodistes han drsquoestar meacutes atents als seus lectors i no a com reboten les seves notiacutecies a les xarxes socials mentre que els poliacutetics no han de permetre que la seva accioacute es guiiuml pel que estableixi Twitter en un moment determi-natrdquo

Sota el tiacutetol Els mitjans amics o enemics de la democragravecia La sessioacute va acollir tambeacute la periodista italiana Maria Maggiore la responsable de la xarxa de periodisme drsquoinvestigacioacute dels Bal-cans Jeta Xharra i a Siddharth Varadarajan director i fundador del medi indi The Wire El fograverum es va centrar en els perills que el populisme comporta en les societats democragravetiques La vic-

EN PROFUNDITAT LA CROgraveNICA

tograveria de Donald Trump als EUA el Brexit Marine Le Pen Fer-naacutendez-Galiano es va referir tambeacute al proceacutes independentista catalagrave com ldquouna amenaccedila en tota regla per a lrsquoEstat espanyol i el seu ordenament juriacutedicrdquo

Va intuir perograve un missatge esperanccedilador Segons el parer del conferenciant la crisi de credibilitat de les institucions credibi-litat tambeacute soscavada per la corrupcioacute i la crisi ha afavorit el populisme de manera que srsquoha estegraves ldquoel tremendisme com a forma de comunicacioacute que compta amb lrsquoalianccedila de les xarxes socialsrdquo Fernaacutendez-Galiano va posar un clar exemple ldquoEn el llenguatge populista no existeix la paraula ciutadagrave com a magravexim exponent de lrsquohome lliure Hi ha una apelmiddotlacioacute constant a la voluntat del poble per sobre de la lleirdquoNo obstant aixograve al seu parer hi ha marge per a lrsquooptimisme ldquoLa victograveria de Trump ha fet que els mitjans tradicionals ressorgeixin i visquin una espegravecie de primavera a Espanya el proceacutes independentista catalagrave ha determinat que la premsa hagi recobrat una forccedila que semblava haver-se diluiumlt () Eacutes un missatge esperanccedilador la gent ne-cessita referegravencies sogravelides i establesrdquo

Com estagrave afectant la crisi de Catalunya a les audiegravencies de televisioacutePer Pilar Angrill partner client leadership a Mindshare Barce-lona Marketing News

Sempre ha existit aquest debat els mitjans de comunicacioacute re-flecteixen la societat en quegrave vivim o per contra soacuten responsa-bles de la seva construccioacute La veritat eacutes que si ens atenem als uacuteltims esdeveniments sociopoliacutetics que han esdevingut al nostre paiacutes la tesi que els mitjans actuen com el nostre propi mirall sembla la meacutes encertada Si reflexionem qui meacutes i qui menys independentment drsquoopinions i ideologies ha mostrat un creixent interegraves per conegraveixer els fets que han anat passant a la comunitat catalana durant els uacuteltims dos mesos

Drsquoaquesta manera tot aquest esdevenir ha tingut una indubta-ble repercussioacute en els mitjans de comunicacioacute com feia temps que no es veia Si ens atenim estrictament a les dades de te-levisioacute podem constatar que el temps dedicat als espais infor-matius considerant el total de cadenes durant els mesos de

setembre i octubre drsquoaquest any respecte a lrsquoanterior srsquoha incre-mentat notablement exactament un 91 en el cas drsquoEspanya i concretament en lrsquoagravembit de Catalunya un 94

De la mateixa manera tambeacute srsquoha incrementat el nombre mig drsquoespectadors drsquoaquest tipus de programes un 148 en el total territori espanyol No obstant aixograve aquiacute constatem clares diferegravencies segons el prisma des del qual es miri mentre que al territori catalagrave es va produir un augment de lrsquoaudiegravencia mitjana

EN PROFUNDITAT TRIBUNA

del gegravenere Informacioacute drsquoun 464 a la resta drsquoEspanya nomeacutes va augmentar un 37

Per descomptat igual que hi ha miralls plans cogravencaus i con-vexos tampoc el comportament de les diferents cadenes ha estat el mateix Aixiacute per exemple i en consequumlegravencia en el cas de TV3 es va dedicar un 55 meacutes de temps al gegravenere informa-tius acompanyat tambeacute per un increment de la seva audiegravencia mitjana del 44 El cas oposat el trobem en una altra autonograve-

mica Telemadrid Mentre que la cadena madrilenya va incre-mentar gairebeacute un 36 el seu temps de cobertura el nombre drsquoespectadors drsquoaquest gegravenere va caure un 38

No obstant aixograve on millor es pot percebre aquest interegraves per lrsquoactualitat eacutes precisament en els canals temagravetics de notiacutecies com soacuten 24Hores i 324 la seva audiegravencia inexorablement es va incrementar respecte a lrsquoanterior any un 714 i un 100 respectivament En el cas de La Sexta cadena que ha dedicat especial cobertura al fenomen catalagrave ha augmentat un 182 i lrsquoaudiegravencia mitjana un 117

Com evolucionaragrave la situacioacute a partir drsquoara La veritat eacutes que eacutes difiacutecil predir les consequumlegravencies que tindragrave lrsquoaplicacioacute del tan co-mentat article 155 o de la convocatograveria drsquoeleccions per a Cata-lunya perograve del que siacute podem estar segurs eacutes que un dels barograve-metres meacutes fiables per avaluar el clima sociopoliacutetic del moment seragrave la presegravencia i per descomptat tambeacute lrsquoaudiegravencia drsquoaquest tipus de programacioacute (Font de les dades Kantar Media)

rdquoEacutes important que les redaccions integrin des de ja la cobertura mogravebil a la feina diagraveriardquoPer cdperiodismo

Lrsquoauge de les xarxes socials estagrave provocant que les fronteres narratives entre premsa ragravedio i televisioacute saltin pels aires i que ara tots els mitjans puguin dir les notiacutecies en tots els llenguatges integrats i orquestrats La conceptualitzacioacute drsquoaquest fenomen per a lrsquoagravembit periodiacutestic eacutes relativament recent i en constant evolucioacute pel que tot just es comenccedila a aprofundir-hi

Drsquoacord amb Viacutector Adriaacuten Espinosa periodista i social media manager a Condeacute Nast empresa que edita les revistes Vogue Glamour GQ Vanity Fair i Arquitectural Digest ldquoles noves na-rratives soacuten lrsquoencreuament del relat periodiacutestic amb recursos multimegravedia i interactius (fotos agraveudios GIF infografies viacutedeos diferits o en directe i una infinitat de possibilitats audiovisuals) que brinden una cobertura meacutes profunda i completa a lrsquoaudiegravencia aprofitant les caracteriacutestiques progravepies de les xarxes socials En el periodisme actual srsquoutilitzen en el treball diari com a cobertures en viu o el desenvolupament drsquouna exclusiva tambeacute en treballs a profunditat com crograveniques reportatges i fins i tot documentalsrdquo

Espinosa qui va cursar el magravester en Edicioacute produccioacute i noves tec-nologies periodiacutestiques del diari El Mundo explica que hi ha meacutes de 70 noves narratives digitals conceptualitzades per diferents teograverics alguns exemples soacuten el ldquouacuteltima horardquo mapes conceptuals viacutedeos socials o breus revistes de premsa vinyetes o el ldquomaking ofrdquo

Quins mitjans i des de quan srsquoapliquen aquestes noves na-rratives- Hi ha molts casos Al Jazeera per exemple amb les seves crograve-niques a traveacutes de Facebook Live sobre temes drsquoagenda com a refugiats a Gregravecia o la persecucioacute contra musulmans a Myan-

EN PROFUNDITAT ENTREVISTA

mar la BBC amb els seus bbcshorts viacutedeos socials menors a 1 minut que expliquen una notiacutecia a detall tambeacute National Geographic que aprofita recursos com YouTube Live per narrar els seus safaris al centre drsquoAgravefrica o el Hindustan Times a lrsquoIacutendia que utilitza snapchat per fer reportatges sobre temes delicats com les viacutectimes de violegravencia sexual Arreu ja hi ha diferents exemples excelmiddotlents en cobertures en directe Tambeacute alguns diaris exploren amb egravexit les taules drsquoopinioacute via Facebook Live un recurs de la seva cobertura diagraveria

Com poden els periodistes integrar aquestes tegravecniques en el seu treball diari-A traveacutes de la ldquogimnagravestica narrativardquo eacutes a dir reflexionar i triar quina foacutermula narrativa i mitjagrave social (viacutedeo foto agraveudio o meacutes Facebook Twitter Instagram etc) li permet comunicar amb meacutes claredat a les audiegravencies digitals depenent del tema de la naturalesa del reportatge nota crogravenica o entrevista i del mateix periodista digital Quan parlo de periodista digital faig referegravencia a un perfil multimegravedia assidu a les xarxes socials i ldquoearly adop-terrdquo eacutes a dir que treballa diagraveriament amb les noves tecnologies i que a meacutes estagrave al dia de qualsevol eina que sorgeixi

Les noves narratives soacuten aplicables a la produccioacute perio-diacutestica o nomeacutes en la difusioacute del treball periodiacutestic- Ambdues soacuten formes vagravelides ja que aquestes noves narrati-ves permeten al periodista desenvolupar el tema sota aquests formats sense tenir una peccedila escrita o publicada en un lloc web i tambeacute funcionen per brindar major difusioacute al contingut web tot depegraven de lrsquoobjectiu del periodista i el mitjagrave de comunicacioacute Val la pena assenyalar que el periodista abans de res ha de tenir clar que qualsevol material ha de ser planejat eacutes a dir saber a on anar per realitzar la investigacioacute obtenir la informacioacute de les fonts etcegravetera Amb base en aquesta planificacioacute es determi-naragrave quina eacutes la forma meacutes adequada per presentar el producte periodiacutestic Eacutes important que el periodista sagravepiga explicar la his-tograveria en qualsevol format el que implica el coneixement de les diferents plataformes i les seves caracteriacutestiques

Segons McLuhan ldquoel mitjagrave eacutes el missatgerdquo Les noves narratives soacuten una nova forma de comunicar o eacutes nomeacutes lrsquoadaptacioacute del missatge als nous mitjans - Soacuten una forma de comunicar la informacioacute que passa dia a dia com quan va aparegraveixer la televisioacute o la ragravedio Amb la incorpora-cioacute de les noves tecnologies sorgeix la necessitat drsquoutilitzar-les en el quefer diari del periodista perquegrave brinden la possibilitat

drsquoenriquir els relats periodiacutestics i oferir diferents angles drsquoun ma-teix fet A meacutes es teacute en compte a diferents puacuteblics

Quin tant per cent srsquoha transformat la manera de fer perio-disme amb les noves plataformes socials- Les possibilitats transmediagravetiques i multimegravedia van deixar de ser un catagraveleg limitat per transformar-se en un gran univers gragrave-cies a les xarxes socials on les noves narratives obliguen el periodista a desenvolupar meacutes habilitats digitals per ser capaccedil de trobar la notiacutecia i no nomeacutes redactar-la sinoacute que tambeacute pu-gui fer viacutedeo foto etcegravetera Aixograve tambeacute eacutes una preparacioacute per poder indicar quegrave vol per quegrave i per a quegrave a un equip de pro-fessionals que srsquointegra en cada projecte i treballen de manera colmiddotlaborativa Lrsquoobjectiu ara eacutes prioritzar un diagraveleg multimegravedia amb les audiegravencies en un entorn on ja no existeix lrsquoesquema tradicional emissor-receptor i domina la cultura audiovisual

Els mitjans haurien de pensar en estrategravegies de produccioacute usant aquestes noves eines com els telegravefons mogravebils- Eacutes clar perquegrave en aquest nou ecosistema mediagravetic els smartphones soacuten el dispositiu de connexioacute meacutes usat a bona part del moacuten El periodista i lrsquoequip drsquoexperts que lrsquoacompanya ha de triar la foacutermula narrativa i el mitjagrave social meacutes adequat

per a la difusioacute del contingut perograve sense deixar de banda que la seva principal pantalla de difusioacute seragrave el suport mogravebil Aixograve significa estar present sempre Per aconseguir-ho tambeacute eacutes im-portant que les redaccions integrin des i a la cobertura mogravebil a la feina diagraveria perquegrave el telegravefon que tots portem a la butxaca eacutes el millor camp drsquoentrenament pel que fa a narratives digitals

rdquoCap model de galetesrdquo Com estan actualment els editors americans de premsa local i es preparen per al futurPer Shan Wang professora a Harvard NiemanLab

La majoria dels diaris de proximitat als Estats Units tenen circu-lacions de menys de 50000 Alguns tenen la seva seu a pobles de menys de 2000 habitants Alguns srsquoediten en agraverees mitja-nament poblades com ho soacuten les metropolitanes de mig milioacute

Entre aquests diaris de mercat meacutes petits coneguts com prem-sa local o de proximitat no hi ha cap ldquomodel de galetesrdquo per a lrsquoegravexit de notiacutecies locals perograve hi ha molts reptes comuns marcs uacutetils i moltes oportunitats drsquoingressos prometedors similars se-

gons un informe del Tow Center publicat dimecres per Christo-pher Ali i Damian Radcliffe centrat en els desafiaments i estra-tegravegies drsquoaquests diaris de mercat meacutes petits

Dels 7071 diaris o setmanaris que operen als Estats Units 6851 -prop del 97 per cent- tenen circulacions per sota dels 50000 segons dades de lrsquoeditor i el publicador A traveacutes drsquoentrevistes de composicioacute oberta amb periodistes editors executius de la cadena de diaris observadors de la induacutestria personal de la fundacioacute i altres investigadors Ali i Radcliffe van reunir una segraverie de prescripcions A continuacioacute en traiem alguns bits inte-ressants per diversificar i enfortir els fluxos drsquoingressos

- Lrsquohabitual La publicitat i les subscripcions tant en liacutenia com en impressioacute aixiacute com en vendes drsquoun sol exemplar soacuten frequumlents en aquests petits documents periodiacutestics del mercat Els periodis-tes a vegades poden ser els millors defensors en aquest sentit

Lauren Gustus lrsquoeditor executiu del Colorado a Fort Collins va observar com els periodistes sovint compartien informacioacute so-bre els mitjans socials de les ofertes especials de subscripcioacute i li deien als seus seguidors ldquoEstic orgulloacutes del treball que faig Aquiacute teniu lrsquoenllaccedil per si voleu subscriurersquosrdquo

EN PROFUNDITAT ANAgraveLISI

Gustus afirma que al costat drsquoaixograve els seus periodistes no dei-xen aquests assumptes nomeacutes als venedors ldquoQualsevol que estigui a la nostra redaccioacute podria dir-vos sobre la demografia dels nostres subscriptorsrdquo va dir ldquoPodrien dir-vos quants subs-criptors tenim i tambeacute ens poden dir quant costa subscriurersquos al Colorado per a impressioacute o digitalrdquo

La publicacioacute teacute una de les bases de subscriptors digitals meacutes degravebils de les del grup Gannett amb la circulacioacute de pagaments interanual durant els dos uacuteltims anys No es pot demostrar si aixograve es pot atribuir a la comunicacioacute continuada entre la redac-cioacute i lrsquoaudiegravencia del paper perograve tot i aixiacute eacutes un model que altres poden aprendre No tan sols no deixen caure el paper sinoacute que amb la seva actitud lrsquoaixequen

- Colmiddotlaboracioacute com a quumlestioacute de necessitat Relats de relleu destacats com Electionland han fet que la idea drsquoassociacioacute de mitjans i compartir histograveries i recursos sigui una mica meacutes fami-liar i una mica meacutes fagravecil de llegir per a algunes publicacions de notiacutecies de competicioacute Hi ha casos drsquoassociacions properes i permanents no nomeacutes per fer front a grans esdeveniments com ara les eleccions sinoacute per mantenir les publicacions amb vida

A Virgiacutenia una associacioacute entre el lloc web drsquoinformacioacute hiper-local Charlottesville Tomorrow i el diari The Daily Progress ha donat com a resultat meacutes de 2000 histograveries escrites pel per-sonal de Charlottesville Tomorrow publicat al Progreacutes Segons el seu lloc web ldquoCharlottesville Tomorrow produeix meacutes del 50 per cent del contingut del diari relacionat amb el creixement el desenvolupament lrsquoeducacioacute i la poliacutetica localrdquo

Segons ens va explicar Brian Wheeler director executiu de Char-lottesville Tomorrow el 2009 la redaccioacute del The Daily Progress srsquohavia reduiumlt dramagraveticament drsquoaproximadament quaranta-cinc persones fins a divuit Lrsquoeditor gerent ens va reunir Estava bus-cant altres coses que podrien tenir cabuda al seu lloc web i finalment van arribar al punt on van dir ldquoPodriacuteem fer meacutes en associacioacute amb vostegrave que intentar treballar contra vosaltresrdquo I va neacuteixer lrsquoassociacioacute entre dos mitjans el del comtat i el local

Per tant lrsquoassociacioacute era un simple memoragravendum drsquoenteniment entre una sola pagravegina i un altre cop entre mi i lrsquoeditor No hi ha-via advocats implicats I va ser el 2009 el primer del seu tipus al paiacutes on es va fer un informe sense agravenim de lucre per informar un diari periogravedic

- Obituaris a paywall o no a paywall Les estrategravegies sobre la cagraverrega per publicar obituaris i les visions del moacuten sobre si aixograve eacutes una cosa grega i quegrave fer tambeacute varia Algunes publicacions opten per mantenir els obituaris darrere drsquoun paywall juntament amb altres continguts meacutes populars com ara receptes drsquoaltres no Alguns llocs publicaven obituaris de forma gratuiumlta ara els cobren i amb egravexit Per determinades famiacutelies o entitats mercan-tils lrsquoobituari doacutena imatge de fortalesa

The Courier Record de Blackstone Virginia eacutes un drsquoaquests pe-riogravedics que ha fet aquest viatge Com el propietari Billy Coleburn va reflexionar ldquoNo soliacuteem cobrar per ogravebits llavors vam cobrar per algunes versions i no cobraven per altres Ara bagravesicament la ma-joria dels ogravebits del nostre diari es paguen Feu una foto en color i aquesta peccedila addicional millora els ingressosrdquo Al mateix temps Coleburn va reconegraveixer fagravecilment que ldquoels ogravebits soacuten una part molt important del registre econogravemicopublicitari del seu periogravedic de proximitat sens dubte i a meacutes fa un servei a la comunitatrdquo

- Aquesta petita plataforma Mark Zuckerberg corre Alguns editors com el diari Calhoun County of Bruce Mississippi evi-ten activament Facebook Uns altres reconeixen que eacutes bastant dur simplement mantenir-se fora de les plataformes en aquests

dies perograve soacuten desconfiats en lrsquoaspecte de monetitzacioacuteCom que Amalie Nash lrsquoeditor executiu i vicepresident del registre de Des Moines per a notiacutecies i compromisos en el moment de lrsquoentrevista i ara lrsquoeditor executiu de Gannett per a la regioacute de lrsquooest va explicar ldquoVeuragraves alguna cosa com els viacutedeos nadius de Face-book que tots estem drsquoacord que eacutes genial per a la marca aixograve eacutes genial per aconseguir-vos a nosaltres mateixos i aixograve perograve al final del dia trsquoha dones que has fet penics el dogravelar que realment eacutes el que aquests viacutedeos proporcionen quant a font drsquoingressosrdquo

En altres plataformes els ingressos poden ser encara menors Una ullada superficial als canals de YouTube per a molts diaris locals de petits mercats per exemple mostra que les visualitza-cions de viacutedeo solen sumar-se entre uns pocs milers i pocs cen-tenars ldquoObtenir cinc o sis o set centes vistes en un sol viacutedeo no eacutes un element venedor per a un anunciantrdquo va advertir Lou Bran-caccio editor emegraverit de The Columbian of Vancouver Washington Com a resultat va suggerir que aquest no eacutes un mitjagrave viable per a petits comerccedilos per seguir invertint tan fortament en un mitjagrave local

El Butlletiacute de lrsquoAMIC ofereix als seus lectors lrsquoinforme Local News in a Digital World Small-Market Newspapers in the Digital Age CLIQUEU AQUIacute (i posar aquiacute el PDF)

Per quegrave els mitjans haurien drsquoelaborar meacutes formats gamificadors 10 casos drsquoegravexitPer Jose A Garciacutea Avileacutes coordinador Mogravedul Audiegravencies UMH Bloc MIP

Els newsgame estan de moda Els experts consideren que si es fa servir adequadament la gamificacioacute pot fidelitzar els usuaris especialment als meacutes joves Els nivells de gamificacioacute varien en funcioacute de la seva complexitat amb formats cada vegada meacutes versagravetils Com estan utilitzant els mitjans la gamificacioacute Pre-sentem 10 newsgame de divers tipus que han estat reeixits

Imagina que durant un moment pots ficar-te en la pell drsquoun malalt de Parkinson conegraveixer les seves pors els seus proble-mes i els seus reptes Ets capaccedil drsquoaprendre com eacutes el seu dia a dia i de quina manera la medicina i el seu entorn poden aju-dar a millorar la seva qualitat de vida Aquest eacutes el propogravesit de Parkinson que tremoli el camiacute un webdoc del Lab de RTVE coproduiumlt amb la productora Barret Films i la Associacioacute de Par-kinson de Valegravencia en 2016 El webdoc mostra el viatge i la preparacioacute fiacutesica i mental drsquoun grup de malalts de Parkinson que decideixen fer el Camiacute de Santiago

Lrsquoestructura del webdoc ndashque es pot veure CLICANT AQUIacute- permet que lrsquousuari pugui acompanyar els protagonistes i ex-perimenti de primera magrave els efectes de la malaltia al llarg drsquoun viatge de sis etapes i 100 quilogravemetres La narrativa es divideix en cinc capiacutetols lligats als personatges principals En cada un drsquoells apareix un viacutedeo informatiu i un minijoc en el qual lrsquousuari ha drsquoajudar al protagonista a superar els problemes que aparei-xen en el seu camiacute

Els seus creadors fan servir quatre tipus de minijocs saltar obs-tacles mantenir lrsquoequilibri recoacuterrer el camiacute sense perdre lrsquoenergia i seguir el ritme de la muacutesica Cada minijoc inclou un tutorial al

EN PROFUNDITAT DOSSIER

principi i elements de feedback un cronogravemetre amb compte en-rere un marcador de punts i un comptador de passos Al final de cada un es mostra una fitxa amb la puntuacioacute obtinguda i la pos-sibilitat de compartir els resultats en les xarxes socials En total srsquoutilitzen sis elements de gamificacioacute estructural (tutorials fee-dback senyalitzacioacute estatus social punts i medalles) i cinc rela-cionats amb el contingut (narrativa tema nivells compte enrere i reptes) Drsquoaquesta manera qui es submergeix en Que tremoli el camiacute descobreix que el Parkinson es viu de moltes maneres i afecta cada persona de manera diferent

La gamificacioacute consisteix a utilitzar mecagraveniques basades en jocs en lrsquoestegravetica i lrsquointeregraves luacutedic per motivar accions dels usuaris promoure lrsquoaprenentatge i ajudar a resoldre problemes Hi ha di-versos formats de gamificacioacute Els newsgame van un pas meacutes enllagrave aprofiten els aspectes atractius dels jocs i en qualsevol tema lligat a lrsquoactualitat srsquoidentifiquen aquells aspectes suscepti-bles de ser convertits en joc per treurersquon el magravexim partit Segons diversos investigadors els newsgame estableixen una vinculacioacute especial amb els usuaris que experimenten de manera luacutedica amb el tema i poden incentivar canvis de conducta Eacutes a dir es genera una experiegravencia motivadora per a lrsquousuari que li facilita assimilar el contingut mentre gaudeix interactuant amb ell

En dissenyar un newsgame conveacute tenir en compte una segraverie de passos que permetin identificar en quina mesura el format srsquoadapta millor a un joc serioacutes (newsgame) a un altre meacutes luacutedic a un quiz o una simulacioacute Un expert en el desenvolupament drsquoaquests for-mats Andrzej Marczewski recomana aplicar lrsquoesquema a fi de prendre les decisions en funcioacute del que necessitem i del que tenim

El disseny dels newsgame exigeix una dedicacioacute i un pressu-post considerables requereix invertir en recursos que es des-vien drsquoaltres prioritats a la redaccioacute No obstant aixograve molts mi-tjans estan intentant atraure els usuaris meacutes joves mitjanccedilant iniciatives de periodisme gamificat Al setembre de 2015 The Washington Post va crear un departament de gamificacioacute I al-tres mitjans han seguit aquesta tendegravencia

ldquoEls criteris pels quals la gent meacutes jove valora la qualitat del periodisme estan canviantrdquo explica Maxwell Foxman que el 2015 va publicar un informe sobre newsgame del Tow Center for Digital Journalism de la Universitat de Columbia ldquoMolts mi-tjans nadius digitals soacuten meacutes flexibles i incorporen formats de gamificacioacute en el periodisme de forma meacutes senzilla i habitual perquegrave per a moltes persones lrsquoaspecte luacutedic eacutes un ingredient que els interessa quan consumeixen un contingut que connecta amb els seus interessosrdquo afirma en el seu informe

A continuacioacute presentem una seleccioacute de deu newsgame reei-xits que mostren lrsquoenorme potencial drsquoaquest format

Can You Beat Usain Bolt The New York Times- Aquest sen-zill format gamificat de The New York Times convida els usuaris

a comprovar la velocitat drsquoUsain Bolt a la sortida de la cursa de cent metres llisos en els Jocs Oliacutempics de Rio 2016 i a tractar de superar-lo Un repte gens fagravecil

7 ways to Defy death The Washington Post- El nord-americagrave mitjagrave teacute una expectativa de vida de 80 anys Perograve aixograve pot can-viar a mesura que els cientiacutefics descobreixen nous megravetodes per allargar la vida En aquest joc lrsquousuari afronta una segraverie de reptes a mesura que va envellint i ha de decidir la manera de superar-los A meacutes srsquoofereix informacioacute sobre set tegravecniques cientiacutefiques que estan aplicant per millorar lrsquoexpectativa de vida

Cutthroat Capitalism Wired- Et converteixes en un pirata so-mali que ha de guiar un vaixell que ha de navegar fins a trobar un vaixell de cagraverrega segrestar-i negociar un rescat Aquest news-game publicat per la revista Wired el 2011 no va estar exempt de polegravemica ja que retratava les activitats dels pirates somalis en una egravepoca en quegrave eren frequumlents els segrestos i extorsions Lrsquousuari viu la seva experiegravencia personal i afronta cadascuna de les seves decisions

Der Metadatensauger ZDF- El realitzador Marcus Boumlsch va crear aquest newsgame per a la televisioacute puacuteblica alemanya

ZDF el 2015 Lrsquousuari va afrontant diverses situacions reals que mostren com les seves dades personals soacuten captades i ma-nejades per empreses i experimenta en quina mesura poden arribar a controlar la seva vida i influir en les seves decisions

Which sport are you made for BBC News- Eacutes un quiz molt pragravectic que permet a lrsquousuari en tan sols un minut saber per quin tipus drsquoesport

estagrave millor dotat Mitjanccedilant 13 preguntes el jugador pot saber a quina especialitat esportiva srsquoajusten millor a les seves con-dicions fiacutesiques i mentals amb un simpagravetic toc drsquohumor en el disseny de les eines

HeartSaver ProPublica- Es tracta drsquouna narrativa gamificada creada el 2013 amb una eminent finalitat didagravectica En el menor temps possible lrsquousuari ha evacuar un hospital de Nova York a diverses persones que pateixen un atac de cor en plena via puacute-blica El joc explora les possibilitats de supervivegravencia drsquoaquests pacients davant drsquouna situacioacute tan delicada alhora que mostra la millor manera drsquoatendrersquols contrarellotge

Retoricum El Confidencial- Amb un disseny molt cuidat Re-toricum eacutes un joc creat per lrsquoequip del ConfidencialLAB durant les eleccions generals de 2016 A traveacutes drsquouna interfiacutecie que recorda a les magravequines recreatives lrsquousuari ha drsquoendevinar com acaben una segraverie de frases memorables pronunciades per els liacuteders poliacutetics durant la campanya Inclou elements de progreacutes un comptador de punts i feedback amb una gamificacioacute que combina elements estructurals estegravetics i de contingut

Montelab RTVE Lab- Els usuaris juguen a comprar-se un pis el 2007 i superar les vicissituds a quegrave srsquoenfronten moltes famiacute-lies El jugador podragrave triar el tipus de famiacutelia que encaixa meacutes amb si mateix comprar o llogar un habitatge i vigilar els mar-cadors que indiquen el valor de lrsquoimmoble Tambeacute hauragrave de fer front a la manca de serveis en urbanitzacions allunyades de la civilitzacioacute a constructores trencades o decidir si ajudar o no a un veiacute que ha estat desnonat Lrsquoespectador aniragrave prenent deci-sions que influiran en el desenvolupament de la narracioacute i afec-taran els seus marcadors de qualitat de vida i coneixeragrave als afectats per aquesta crisi que va deixar a centenars de famiacutelies vivint en urbanitzacions inacabades als afores de grans ciutats

Tallanasty Miami Herald- Aquest joc de corrupcioacute poliacutetica llanccedilat en 2013 a Estats Units permet que lrsquousuari assumeixi un destacat cagraverrec poliacutetic i vagi prenent les decisions egravetiques necessagraveries per afrontar una agravemplia gamma de problemes rela-cionats amb la corrupcioacute Un cop finalitzat srsquoavaluen la qualitat i eficagravecia de les seves decisions La seva fascinacioacute resideix en la capacitat de ldquoposar-se en la pellrdquo drsquoun poliacutetic i comprovar el difiacutecil que resulta decidir correctament

Uber Game The Financial Times- Mitjanccedilant aquest format innovador llanccedilat a lrsquooctubre de 2017 lrsquousuari es posa a la pell drsquoun conductor de Uber que ha de recollir a diversos clients i completar diferents trajectes El newsgame inclou extensa informacioacute sobre els condicionants econogravemics drsquoaquests pro-fessionals es basa en dotzenes drsquoentrevistes realitzades pels periodistes del Financial Times a conductors de Uber

Els mitjans tremolen davant la nova poliacutetica europea de proteccioacute de dadesPer Miriam Garcimartiacuten periodista Eco Inteligencia

En un any en quegrave el duopoli Google-Facebook ha decidit canviar la seva poliacutetica i ajudar a impulsar les subscripcions de paga-ment la premsa hauragrave de lidiar amb un inesperat focus hostil la Unioacute Europea

Al maig de 2018 entraragrave en vigor el Reglament General de Pro-teccioacute de Dades de la UE Dins drsquoaquest marc hi ha un apartat especial sobre e-privacy en tragravemits drsquoaprovacioacute que estableix alts estagravendards de privacitat confidencialitat i seguretat en les comunicacions electrograveniques a tota la Unioacute

Els mitjans de comunicacioacute a Internet serien clarament els grans perjudicats drsquoaquesta normativa La clau estagrave en les ldquocookiesrdquo petits arxius que permeten als editors identificar les preferegraven-cies de navegacioacute drsquoun usuari mesurar lrsquoaudiegravencia i oferir publi-citat dirigida El nou reglament estableix que els usuaris donin el seu consentiment per a la recolmiddotleccioacute del seu comportament de navegacioacute no en cada lloc visitat sinoacute de manera integral a traveacutes dels navegadors

Els sindicats de premsa francesos han denunciat a traveacutes drsquoun comunicat que aquesta mesura no permet que els usuaris deci-deixin ldquoen consciegravenciardquo la relacioacute que volen mantenir amb cada web privant als mitjans de comunicacioacute de tenir un coneixe-ment del comportament dels seus lectors Els mitjans francesos estan convenccediluts que aquest reglament posa en perill el perio-disme de qualitat la font de financcedilament eacutes la publicitat basada en dades Perograve a meacutes alerten que aconseguiragrave lrsquoefecte contrari al perseguit confiar la gestioacute de les dades digitals als gegants tecnologravegics suposa reduir la proteccioacute de la vida privada dels internautes

Per la seva banda IAB Europa al costat drsquoaltres associacions publicitagraveries europees ha llanccedilat diversos viacutedeos en quegrave aler-

EN PROFUNDITAT OPINIOacute

ten de les possibles consequumlegravencies drsquouna regulacioacute tan estricta la fi de la gratuiumltat dels continguts i serveis el ldquoapp-ocalypserdquo que suposa la fi de les aplicacions mogravebils o la reduccioacute de les fonts independents i plurals entre drsquoaltres

Portada

La propietat intelmiddotlectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletiacute soacuten dels seus autors Els continguts del butlletiacute soacuten de lliure reproduccioacute distribucioacute i transformacioacute sempre quegrave es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda drsquoaquests continguts Drsquoacord amb la legislacioacute vigent lrsquoincompliment drsquoaquestes condicions constituiria una infraccioacute sancionable

ACTUALITATLA PRIMERA 275 editors i professionals del sector inscrits a la 6a Jornada Internacional de Mitjans de ProximitatDrsquoAQUIacute I DrsquoALLAgrave La supervivegravencia dels mitjans estagrave meacutes enllagrave del model de negoci tradicional

COMUNICACIOacute DIGITALLa confianccedila en mitjans generalistes es desploma a Espanya Auge de pagravegines web especialitzades

PUBLICITAT I MAgraveRQUETINGSaps que les teves galetes han caducat

NOVES EINESMatemagravetics els nous reeixits dels mitjans digitals

COMUNICACIOacute ESTRATEgraveGICALa Llei de Transparegravencia necessita drsquouna reforma a fons si vol ser uacutetil a la societat

EN PROFUNDITATLA CROgraveNICA Antonio Fernaacutendez-Galiano ldquoEls mitjans soacuten responsables davant lrsquoauge del populismerdquoTRIBUNA Com estagrave afectant la crisi de Catalunya a les audiegravencies de televisioacuteENTREVISTA ldquoEacutes important que les redaccions integrin des de ja la cobertura mogravebil a la feina diagraveriardquoANAgraveLISI ldquoCap model de galetesrdquo Com estan actualment els editors americans de premsa local i es preparen per al futurDOSSIER Per quegrave els mitjans haurien drsquoelaborar meacutes formats gamificados 10 casos drsquoegravexitOPINIOacute Els mitjans tremolen davant la nova poliacutetica europea de proteccioacute de dades

endesacom

AMIC 182x122 CATindd 1 251017 1726

NOVES EINES

Portada

endesacom

AMIC 182x122 CATindd 1 251017 1726

NOVES EINES

Portada

endesacom

AMIC 182x122 CATindd 1 251017 1726

NOVES EINES

Portada

endesacom

AMIC 182x122 CATindd 1 251017 1726

NOVES EINES

Portada

endesacom

AMIC 182x122 CATindd 1 251017 1726

NOVES EINES

Portada

endesacom

AMIC 182x122 CATindd 1 251017 1726

NOVES EINES

Portada

endesacom

AMIC 182x122 CATindd 1 251017 1726

NOVES EINES

Portada

endesacom

AMIC 182x122 CATindd 1 251017 1726

NOVES EINES

Portada

AMIC 182x122 CATindd 1 251017 1726

NOVES EINES

Portada

AMIC 182x122 CATindd 1 251017 1726

NOVES EINES

Portada

AMIC 182x122 CATindd 1 251017 1726

NOVES EINES

Portada

AMIC 182x122 CATindd 1 251017 1726

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

NOVES EINES

Portada

Documents

EL BUTLLETÍ de l’amic · contra la precarietat laboral i el periodisme digne, el Manual ACTUALITAT/ LA PRIMERA. ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES