El cafè de la granota

Alba Valles Júlia Solà

Ricard Nuñez Jose Enrique Martin

Marc Lariccia

INS Ramon Turró INS Vescomtat de cabrera

Capítol 1 (Alba) UN BARRIL DE SABÓ MOLL

1. En quin moment del dia passa la història del barril de sabó? Al mig dia.

2. Qui explica la història del barril de sabo moll? Cristòfol.

3. En quina persona està explicada aquesta història? En primera persona.

4. Com era el temps aquell dia? Feia un dia ennuvolat i amb molt d’aire.

5. Per què el cel era tan negre? Perquè plovia.

6. On anaven les dones en aquell moment del dia? A les mines.

7. Què era el Llampec? Un dels quatre llaücs de la mina Teresa.

8. Què descarregava la tripulació al molló del Pedret? Un barril de sabó moll.

9. Com pujaven els productes que no es fabricaven a la vila? Calia pujar­los per avall.

10.A quina zona de Catalunya s’esdevé la història? Ribera de l’Ebre.

11.Qui era el Pere Camps? Elpatró, al Florenci, un dels patrons.

12.Quin caràcter tenia el Pere Camps? Violent, aspra, antisocial, etc.

13.Què ordena en Pere Camps al Florenci? Portar el barril cap a la botiga de l’Adelaida.

14.Qui era la Gramola? La xafardera més llesta, més sabuda.

15.Què estava fent la Gramola quan en Florenci rep l’ordre d’en Pere Camps?

Rentar roba. 16.On era la botiga de l’Adelaida?

A la punta de dalt del carreró de Sant Francesc. 17.Com era el carreró de Sant Francesc?

És el més costerut dels que travessen la vila de dalt a baix. 18.Qui era la Clenxa?

La conya dels parroquians de la barberia del Miquel. 19.Quins personatges s’escapen del poble amb algú?

Florenci amb la dona del d’un manescal. 20.Què dificulta encara més la feina del Florenci?

Va començar a ploure. 21.Qui són “la mitja dotzena llarga de gent del calendari” afectada pel

renec del Florenci?

22.Qui va escoltar el renec del Florenci?

La Gramola. 23.Què vol dir que semblava que tot “se n’anava a can Pistraus”?

Una cosa que fracasa. 24.Per què s’esclafa el barril al cafè d’Alexandre?

El barril es va caure carrer avall. 25.Què passa amb el sabó?

El barril es va obrir i va sortir el sabó que va fer una muntanya d’escuma.

26.Fins on queda arrossegat el sabó del barril? Fins al riu.

27.Qui diu que en Florenci semblava Sísif? Teodor,un apotecari.

28.Per què en Florenci semblava en Sísif? Així es deia un home a qui un déu havia condemnat a pujar una roca a rodolons d’una muntanya i cada vop que hi arribava mort de cansament la roca queia.

29.Com li diuen al Florenci des de l’accident del barril? Sísif de la Ribera

30.Al final del conte, què se sobreentén que ha passat amb el barril? El barril ha quedat destroçat, el sabó a l’aigua del riu i en Pere Camps no va poder fer cap comentari a Florenci, ja que no havia sigut la seva culpa.

Capítol 2(Alba) LA PLAGA DE LA RIBERA

1. A qui escriu el protagonista del conte “La plaga de la Ribera”? Al senyor director de la presó de Lleida.

2. A què es dedica el Jeroni? És l’agutzil de la seva vila.

3. Segons el Jeroni, com han de ser el pregons? Han de tenir el seu to de veu, la seva melodia, amb unes pautes ben col∙locades i uns punts de força o lluïment.

4. Què vol dir que l’edifici de la Casa de la Vila “se n’anava en sucs”? Que l’edifici es feia més vell.

5. Què va passar amb el paviment del saló d’actes de l’ajuntament? Un oparell de regidors van fer cap al pis de sota.

6. On va caure el paviment del saló d’actes de l’ajuntament? Al Jutjat Municipal.

7. Qui va resultar ferit quan va caure el paviment del saló d’actes de l’ajuntament?

Un regidor de cultura i un testimoni. 8. Què calia fer abans d’enderrocar l’edifici per tornar­lo a construir?

Buidar l’edifici. 9. Què decideix l’alcalde que han de fer amb el que hi ha dins

l’ajuntament? Fer lots amb el material i sortejar­los entre els regidors i els funcionaris.

10.Que li toca, al Jeroni? Un lot amb el retrat del rei, l’arxiu del cadastre, vuit capgrossos de la festa major i un presoner que tenien a la garjola de Cala Vila.

11.Qui és la Plaga de la Ribera? Un presoner.

12.Per què la Plaga de la Ribera era a la garjola de la Casa de la Vila? Perquè feia poc que l’havien enxampat.

13.Com es diu la dona del Jeroni? Elisenda.

14.Què fa el Jeroni a la seva dona quan es posa tossuda? Li estova una mica la badana.

15.Quin objecte de l’ajuntament els causa respecte i els provocava vergonya a casa?

El retrat del rei. 16.Quina mena de relació acaben establint amb la Plaga de la Ribera?

El tracten com si fos de la família. 17.Què cuinava molt bé la Plaga de la Ribera?

Les sopes. 18.Quina habitació els pinta la Plaga de la Ribera?

El menjador. 19.Quina habitació volia pintar­los de color gris perla la Plaga de la Ribera?

La del Jeroni i l’Elisenda. 20.Quina era la vocació que tenia la Plaga de la Ribera des de ben petit?

La delinqüència. 21.En canvi, per a què tenia traça?

Per fer bons actes. 22.Per què diu la Plaga de la Ribera que està fet “un tros de quòniam”?

Perquè tot el que fa li surt al contrari del que ell volia. 23.Quina formació demana el Jeroni per a la Plaga de la Ribera?

Unes classes per a no ser delinqüent. 24.On han de donar­li aquesta formació?

A la pesó. 25.En definitiva, quin sentit pensa el Valerià que té el seu àlies?

Que el té perquè tot el que fa ho fa malament.

Solucions UN BARRIL DE SABÓ MOLL 1. En quin moment del dia passa la història del barril de sabó? QUAN ES VOLIA FER L’HORETA D’ANAR A DINAR. 2. Qui explica la història del barril de sabó moll? EL VELL CRISTÒFOL. 3. En quina persona està explicada aquesta història? EN PRIMER PERSONA. 4. Com era el temps aquell dia? AMB UN CEL NEGRE, AMB AIRE DE TRONADA, UN DIA LLEIG. 5. Per què el cel era tan negre? PER QUÈ ESTAVA ENNUVOLAT, A PUNT DE PLOURE, COM AIXÍ S’ESDEVÉ. 6. On anaven les dones en aquell moment del dia? A PORTAR EL DINAR ALS SEUS MARITS. 7. Què era el Llampec? UN DELS QUATRE LLAÜTS DE LA MINA TERESA. 8. Què descarregava la tripulació al molló del Pedret? UN BARRIL DE SABÓ MOLL. 9. Com pujaven els productes que no es fabricaven a la vila? AMB ELS LLAÜTS QUE FEIEN EL CAMÍ DE TORNADA DESPRÉS DE DUR EL CARBÓ DE LES MINES CAP A LA RIBERA DE L’EBRE. 10. A quina zona de Catalunya s’esdevé la història? A LES TERRES DE L’EBRE. 11. Qui era el Pere Camps?

EL PATRÓ DEL LLAMPEC. 12. Quin caràcter tenia el Pere Camps? ERA UNA PERSONA VIOLENTA, ASPRA, AMB MALA IDEA. 13. Què ordena en Pere Camps al Florenci? QUE PORTI EL BARRIL DE SABÓ A LA BOTIGA D’ADELAIDA. 14. Qui era la Gramola? LA MARIETA PERIS, LA XAFARDERA MÉS LLESTA DE LA VILA. 15. Què estava fent la Gramola quan en Florenci rep l’ordre d’en Pere Camps? ESTAVA RENTANT ROBA A QUATRE PASSES DEL LLAMPEC. 16. On era la botiga de l’Adelaida? A LA PUNTA DE DALT DEL CARRERÓ DE SANT FRANCESC. 17. Com era el carreró de Sant Francesc? ERA EL MÉS COSTERUT DELS QUE TRAVESSEN LA VILA I VAN A MORIR A L’EBRE. 18. Qui era la Clenxa? EL MIQUEL, EL BARBER. 19. Quins personatges s’escapen del poble amb algú? L’ADELAIDA (AMB UN RECAPTADOR DE LA CONTRIBUCIÓ), LA CLENXA (AMB LA DONA D’UN MANESCAL) I EL TEODOR (AMB LA DONA D’UN GALLINAIRE). 20. Què dificulta encara més la feina del Florenci? LA PLUJA 21. Qui són “la mitja dotzena llarga de gent del calendari” afectada pel renec del Florenci?

ELS SANTS. 22. Qui va escoltar el renec del Florenci? LA GRAMOLA. 23. Què vol dir que semblava que tot “se n’anava a can Pistraus”? QUE VAN SENTIR UN TRO TAN GRAN QUE SEMBLAVA COM SI ES PERDÉS TOT. 24. Per què s’esclafa el barril al cafè d’Alexandre? PERQUÈ EL BARRIL CAU DES DE LA PART ALTA DEL CARRERÓ. 25. Què passa amb el sabó? QUE S’ESCAMPA I ES BARREJA AMB L’AIGUAT. 26. Fins on queda arrossegat el sabó del barril? FINS A L’EBRE. 27. Qui diu que en Florenci semblava Sísif? UN APOTECARI, EL TEODOR. 28. Per què en Florenci semblava en Sísif? PERQUÈ COM A AQUEST PERSONATGE MÍTIC, LI ORDENEN PUJAR EL BARRIL FINS AL CIM DEL CARRERÓ I QUAN ESTÀ A PUNT D’ARRIBAR­HI LI CAU A BAIX. 29. Com li diuen al Florenci des de l’accident del barril? EL SÍSIF DE LA RIBERA. 30. Al final del conte, què se sobreentén que ha passat amb el barril? QUE EL VA TIRAR EL FLORENCI PER ESCLAFAR EL PERE CAMPS, QUE PUJAVA PEL CARRERÓ CAMÍ DE CASA SEVA. LA PLAGA DE LA RIBERA

1. A qui escriu el protagonista del conte “La plaga de la Ribera”? AL DIRECTOR DE LA PRESÓ DE LLEIDA. 2. A què es dedica professionalment el Jeroni? ÉS AGUTZIL. 3. Segons el Jeroni, com han de ser el pregons? ELL PENSA QUE CADA PREGÓ S’HA DE FER DE FORMA DIFERENT DEPENENT DEL QUE S’ESTÀ EXPLICANT. 4. Què vol dir que l’edifici de la Casa de la Vila “se n’anava en sucs”? QUE ESTAVA EN PROCÉS DE DEGRADACIÓ. 5. Què va passar amb el paviment del saló d’actes de l’ajuntament? QUE VA CEDIR I ES VA ENFONSAR. 6. On va caure el paviment del saló d’actes de l’ajuntament? AL PIS DE SOTA, CONCRETAMENT AL JUTJAT MUNICIPAL. 7. Qui va resultar ferit quan va caure el paviment del saló d’actes de l’ajuntament? EL REGIDOR DE CULTURA I UN TESTIMONI DEL CAS QUE S’ESTAVA JUTJANT. 8. Què calia fer abans d’enderrocar l’edifici per tornar­lo a construir? BUIDAR L’EDIFICI. 9. Què decideix l’alcalde que han de fer amb el que hi ha dins l’ajuntament? REPARTIR­SE EN LOTS EL SEU CONTINGUT. 10. Que li toca, al Jeroni? UN RETRAT DEL REI, L’ARXIU DEL CADASTRE, VUIT CAPGROSSOS I UN PRESONER.

11. Qui és la Plaga de la Ribera? UN PRESONER QUE TENIEN A LA GARJOLA, EN VALERIÀ, ÀLIES LA PLAGA DE LA RIBERA. 12. Per què la Plaga de la Ribera era a la garjola de la Casa de la Vila? PERQUÈ EL TRACTOR QUE ACABAVA DE ROBAR SE LI VA CALAR AL MIG DE LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA. 13. Com es diu la dona del Jeroni? ELISENDA. 14. Què fa el Jeroni a la seva dona quan es posa tossuda? LI PEGA FLUIXET. 15. Quin objecte de l’ajuntament els causava respecte o els provocava vergonya a casa? EL RETRAT DEL REI. 16. Quina mena de relació acaben establint amb la Plaga de la Ribera? DE FAMILIARITAT. 17. Què cuinava molt bé la Plaga de la Ribera? LES SOPES. 18. Quina habitació els pinta la Plaga de la Ribera? LA CUINA. 19. Quina habitació volia pintar­los de color gris perla la Plaga de la Ribera? EL DORMITORI. 20. Quina era la vocació que tenia la Plaga de la Ribera des de ben petit? SER DELINQÜENT.

21. En canvi, per a què tenia traça? PER A LES COSES HONRADES. 22. Per què diu la Plaga de la Ribera que està fet “un tros de quòniam”? UN TROS DE QUÒNIAM ÉS UNA PERSONA TALOSSA, D’ENTENIMENT OBTÚS. AQUÍ, EN CONCRET, VOL DIR QUE EN ELS MOMENTS DECISIUS ES COMPORTA DE FORMA ESTÚPIDA. 23. Quina formació demana el Jeroni per a la Plaga de la Ribera? VOL QUE APRENGUI L’ESPECIALITAT DE DELINQÜÈNCIA A LA PRESÓ, AMB ELS DELINQÜENTS QUE PRACTIQUEN L’OFICI. 24. On han de donar­li aquesta formació? A LA PRESÓ. 25. En definitiva, quin sentit pensa el Valerià que té el seu àlies? UN SENTIT IRÒNIC.

Capítol 3 (Marc)

Absoltes i sepeli de nicolau vilaplana

1. Qui explica la història del conte? El nebot de l’oncle Nicolau. 2. Amb qui estava barallat l’oncle Nicolau? Amb l’oncle Soler. 3. Per què s’havien barallat tots dos? Per un joc en parella anomenat “la

botifarra 4. Amb quin esdeveniment coincidia l’enterrament de l’oncle Nicolau?

Amb un partit de futbol entre els de Mequinensa i els dels Masos de la Cinca.

5. Qui havia mort el dia abans del partit de futbol? L’oncle Nicolau. 6. Quin caràcter tenia l’oncle Nicolau? Era un bocí de pa, segons el seu

nebot. 7. Qui no era a la vila el dia de l’enterrament? El rector. 8. Quina relació se sobreentén que hi ha entre l’estanquera de

Balaguer i mossèn Silvestre? Una relació amorosa. 9. Al final, quin capellà ha d’oficiar l’enterrament? El capellà

Vallperdiu. 10.A quina hora diu el capellà que ha de ser l’enterrament? El

diumenge a les cinc de la tarda. 11.Quin problema tenia l’hora de l’enterrament? Que coincidia amb

l’hora del partit 12.Per què la Clenxa diu que “La mort és una bandarra”? Ho diu

perquè vol fer ironia, ja que ella no considera gaire problemàtic el fet que l’enterrament coincideixi amb el partit més important de la lliga.

13. Per què a penes no se sentia el capellà a l’enterrament? Perquè com el camp de futbol estava molt a prop i el partit començava a la mateixa hora que l’enterrament, les escridasses provinents del camp feien difícil que se sentís el capellà.

14.Per què en Pere Savina va anomenar el gol del dominus vobiscum el que va ser el seu equip? Perquè va ser el gol que marcava el domini dels qui vivien allà.

15.Qui és l’únic que crida “gol” a l’enterrament? Un escolanet. 16.Qui va clavar el gol del requiescat in pace? Els dels Masos de

Cinca. 17.Quants anys fa d’aquell enterrament? Uns vint anys. 18.Qui va fer aturar l’enterrament a la vora del camí per acabar de

veure el partit? El noi de Nicolau. 19.Qui va guanyar el partit? Els de Mequinensa. 20.Per què hi va haver tanta multitud, al cementiri? Per acompanyar al

pare d’en Nicolau.

Capítol 4(Marc) Paraules des d’un oliver Resum

Un home estava enfilat a un oliver que no era de la seva propietat, quan de sobte va aparèixer el propietari fent que l’home enfilat se sorprengués. Com ambdós es coneixien, l’home que estava robant olives va inventar­se una història, a través de la qual volia fer creure al propietari que estava recollint les olives per entregar­se­les a ell. Però el propietari, poc a poc va anar adonant­se que la història no era vertadera i va acabar colpejant el lladre.

1. Qui és l’amo de l’oliver des d’on parla el protagonista del conte?

L’Isidre. 2. Per què el qui parla està a punt de caure quan es presenta l’altre?

Perquè l’altre va sorprendre’l quan ell estava pujat a l’arbre. 3. Què està fent el qui parla a dalt de l’oliver? Està robant­li les olives. 4. Segons el qui parla, qui es dedica a robar als camps? Els forasters. 5. Qui són “els del tricorni”? Els qui suposadament haurien de fer

guàrdia als olviers. 6. Quants sacs d’olives té la collita d’aquell bocí de terra? Uns vint

sacs. 7. Quant d’oli se’n podrà extreure? Se’n podrà extreure oli per tot l’any. 8. Per què se suposa que l’amo no es preocupa pel seu bocí de terra?

Perquè no només ha de preocupar­se per la terra, sinó que també ha d’encarregar­se d’una botiga.

9. Com es diu la dona de qui parla a la història? Basilissa. 10. Què li havia d’explicar la dona a l’amo del camp? Suposadament li

havia de dir que el seu home aniria a recollir la collita i la portaria a casa de l’Isidre.

11.On van anar plegats l’amo del camp i el qui parla? Van anar plegats a la guerra.

12.Per què se suposa que li està canviant l’expressió de la cara, a l’amo, mentre sent el protagonista? Perquè estava adonant­se que el protagonista no estava ajudant­lo a collir les olives, sinó que volia robar­les.

13.Què és el que no ha fet la dona del qui parla, la qual cosa ha provocat el malentès? El que no ha fet la dona és avisar l’Isidre que el seu

home aniria a collir les olives i se les portaria a casa amb el seu tractor. 14. Què acaba fent l’amo al protagonista? Colpejar al lladre amb un bastó.

15.Segons el protagonista, en què s’equivoca l’amo? Segons el

protagonista, l’amo s’equivoca en pensar que el protagonista l’està robant les olives.

Capítol 5(Marc) Informe provisional sobre la correguda d’elies 1. Qui explica aquesta història? Un narrador. 2. En quina persona està explicada la història? En tercera persona. 3. Quin ofici té el Víctor Cardona, el primer testimoni de la correguda? Té

l’ofici de Ferrer. 4. Qui és la Florida? La somera de Juliet de Peris. 5. Quins tres testimonis estan en desacord amb l’hora en què va

passar l’Elies per davant la porta del taller del Víctor Cardona? Víctor Cardona, Juliet de Peris i el Forner.

6. Per què és important saber si aquell dia bufava el cerç o la garbinada? Perquè si bufava el cerç, el vent aniria a favor del corredor, per tant, hagués experimentat una major velocitat, i si bufava la garbinada passaria justament el contrari.

7. A qui atropella l’Elies en donar la volta pel cantó de la rectoria? A en Jaume Vilanova.

8. Quin detall de la indumentària de l’Elies no se li va escapar al Jaume Vilanova? Que l’Elies anava calçat

9. Què li passa a la dona de l’Elies des de fa un parell de mesos? Que està malalta.

10.Com es diu la dona de l’Elies? Es diu Joana 11.Quina és la característica que defineix la manera de ser de l’Elies?

La característica que defineix l’Elies és: garrepa 12. Per què diuen que la seva dona és una màrtir? Perquè està

experimentant un patiment. 13. Per què se suposa que l’Elies no ha de comptar amb cap simpatia per

part de l’estanquer? Perquè ell no fuma. 14.Qui persegueix l’Elies durant una part de la correguda? El gos del

baster. 15. Quina feina fa el sastre els caps de setmana? Feia de contrabaix.

16.Fins on corre l’Elies? Fins al punt de sortida dels autocars. 17.Què ha dit el metge sobre la salut de la Joana? Que és dolenta, ja

que diu què ella no passarà del migdia. 18. Per què ha corregut tan extraordinàriament l’Elies? Perquè el metge

no va afanyar­se a dir­li que la Joana estaba empitjorant. És a dir, com el metge va avisar tard l’Elies, ell va afanyar­se per veure viva la seva estimada. I també va anar amb tanta presa per avisar a qui li havia de portar uns medicaments, que ja no els portés.

19.Què demostra la correguda de l’Elies pel que fa al seu caràcter? A part que estima a la Joana, que és una persona molt garrepa, ja que corre per no haver de pagar uns medicaments que finalment no utilitzarà.

20.Ordena cronològicament les professions dels testimonis de la correguda d’Elies: estanquer, ferrer, forner, fruitera, ordinari, sabater,

sastre. Ferrer, forner, sabater, fruitera, estanquer i ordinari.

Solucions

ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA 1. Qui explica la història del conte? EL VELL CRISTÒFOL. 2. Amb qui estava barallat l’oncle Nicolau? AMB L’ONCLE SOLER. 3. Per què s’havien barallat tots dos? PER UNA JUGADA AL JOC DE BOTIFARRA QUAN FEIEN DE PARELLA. 4. Amb quin esdeveniment coincidia l’enterrament de l’oncle Nicolau? AMB EL PARTIT DE FUTBOL MÉS IMPORTANT DE LA TEMPORADA, EL DE L’EQUIP LOCAL CONTRA EL DE MASOS DE CINCA. 5. Qui havia mort el dia abans del partit de futbol? L’ONCLE NICOLAU. 6. Quin caràcter tenia l’oncle Nicolau? ERA UN BOCÍ DE PA, MOLT BONA PERSONA. 7. Qui no era a la vila el dia de l’enterrament? MOSSÈN SILVESTRE, EL RECTOR DE LA VILA. 8. Quina relació se sobreentén que hi ha entre l’estanquera de Balaguer i mossèn Silvestre? SE SOBREENTÉN UNA RELACIÓ AMOROSA. 9. Al final, quin capellà ha d’oficiar l’enterrament? EL RECTOR DE VALLPERDIU. 10. A quina hora diu el capellà que ha de ser l’enterrament? A LES CINC DE LA TARDA DEL DIUMENGE.

11. Quin problema tenia l’hora de l’enterrament? QUE COINCIDIA AMB L’HORA DEL PARTIT. 12. Per què la Clenxa diu que “La mort és una bandarra”? SE’N FOTIA DE LA SITUACIÓ, DEL FET QUE COINCIDIA EL PARTIT I L’ENTERRAMENT. 13. Per què a penes no se sentia el capellà a l’enterrament? PER LA CRIDÒRIA AL CAMP DE FUTBOL I PER LA VEU ESQUIFICA DEL RECTOR. 14. Per què en Pere Savina va anomenar el gol del dominus vobiscum el que va fer el seu equip? PERQUÈ EL CRIT QUE EL PREGONAVA VA COINCIDIR AMB AQUESTES PARAULES DE L’ENTERRAMENT. 15. Qui és l’únic que crida “gol” a l’enterrament? UN ESCOLANET. 16. Qui va clavar el gol del requiescat in pace? L’EQUIP DELS DE MASOS DEL CINCA. 17. Quants anys fa d’aquell enterrament? VINT ANYS. 18. Qui va fer aturar l’enterrament a la vora del camí per acabar de veure el partit? EL FILL GRAN DE L’ONCLE NICOLAU, 19. Qui va guanyar el partit? L’EQUIP LOCAL.

20. Per què hi va haver tanta multitud, al cementiri? PER QUÈ HI VAN ANAR LA GENT DE LA VILA I ELS DELS MASOS DE CINCA QUE HAVIEN ACUDIT AL PARTIT. PARAULES DES D’UN OLIVER 1. Qui és l’amo de l’oliver des d’on parla el protagonista del conte? L’ISIDRE, EL BOTIGUER. 2. Per què el qui parla està a punt de caure quan es presenta l’altre? TÉ UN ENSURT PERQUÈ ARRIBA SILENCIOSAMENT. 3. Què està fent el qui parla a dalt de l’oliver? COLLINT LES OLIVES DE L’ÚLTIM OLIVER DEL CAMP DE L’ISIDRE. 4. Segons el qui parla, qui es dedica a robar als camps? ELS FORASTERS, SOBRETOT ELS DE LA CAPITAL. 5. Qui són “els del tricorni”? LA GUÀRDIA CIVIL. 6. Quants sacs d’olives té la collita d’aquell bocí de terra? VINT SACS DOBLES 7. Quant d’oli se’n podrà extreure? PER A TOT UN ANY. 8. Per què se suposa que l’amo no es preocupa pel seu bocí de terra? PERQUÈ ES PASSA EL DIA A LA SEVA BOTIGA DESPATXANT. 9. Com es diu la dona de qui parla a la història? BASILISSA. 10. Què li havia d’explicar la dona a l’amo del camp? QUE EL MARIT ESTAVA COLLINT­LI LES OLIVES I LES HI PORTARIA A

CASA SEVA. 11. On van anar plegats l’amo del camp i el qui parla? A LA GUERRA, A LA BATALLA DE L’EBRE. 12. Per què se suposa que li està canviant l’expressió de la cara, a l’amo, mentre sent el protagonista? PERQUÈ ESTÀ ADONANT­SE QUE LI ESTÀ ROBANT LES OLIVES. 13. Què és el que no ha fet la dona del qui parla, la qual cosa ha provocat el malentès? OBLIDAR­SE DE L’ENCÀRREC DEL SEU MARIT. 14. Què acaba fent l’amo al protagonista? LI PEGA AMB UN BASTÓ. 15. Segons el protagonista, en què s’equivoca l’amo? EN EL FET QUE NO ESTÀ ROBANT­LI SINÓ COLLINT­LI LES OLIVES PER PORTAR­LES­HI A CASA SEVA. INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D’ELIES 1. Qui explica aquesta història? EL CRONISTA. 2. En quina persona està explicada la història? EN TERCERA PERSONA. 3. Quin ofici té el Víctor Cardona, el primer testimoni de la correguda? ÉS FERRER. 4. Qui és la Florida? LA SOMERA DE JULIET DE PERIS. 5. Quins tres testimonis estan en desacord amb l’hora en què va passar l’Elies

per davant la porta del taller del Víctor Cardona? EL VÍCTOR CARDONA, EL JULIET DE PERIS I EL FORNER. 6. Per què és important saber si aquell dia bufava el cerç o la garbinada? PER SABER SI L’ELIES TENIA EL VENT A FAVOR O EN CONTRA. 7. A qui atropella l’Elies en donar la volta pel cantó de la rectoria? AL JAUME VILANOVA, EL SABATER. 8. Quin detall de la indumentària de l’Elies no se li va escapar al Jaume Vilanova? EL CALÇAT QUE PORTAVA. 9. Què li passa a la dona de l’Elies des de fa un parell de mesos? QUE ESTÀ MALALTA. 10. Com es diu la dona de l’Elies? JOANA 11. Quina és la característica que defineix la manera de ser de l’Elies? QUE ÉS UN AVAR. 12. Per què diuen que la seva dona és una màrtir? PERQUÈ L’ELIES LI ESTATIMA ELS DINERS, MALGRAT QUE EN TÉ. 13. Per què se suposa que l’Elies no ha de comptar amb cap simpatia per part de l’estanquer? PERQUÈ NO FUMA. 14. Qui persegueix l’Elies durant una part de la correguda? EL GOS DEL BASTER. 15. Quina feina fa el sastre els caps de setmana? TOCA EL CONTRABAIX A L’ORQUESTA MELODIA CLUB.

16. Fins on corre l’Elies? FINS ON ÉS L’ORDINARI DE LLEIDA, QUE ESTÀ A PUNT DE MARXAR. 17. Què ha dit el metge sobre la salut de la Joana? QUE ESTÀ EMPITJORANT I NO PASSARÀ DEL MIGDIA. 18. Per què ha corregut tan extraordinàriament l’Elies? PER ADVERTIR L’ORDINARI QUE NO LI PORTI LES MECEDINES PER LA DONA MALALTA. 19. Què demostra la correguda de l’Elies pel que fa al seu caràcter? QUE NO SOLS ÉS UN AVAR, SINÓ QUE NO TÉ ENTRANYES, ES PREOCUPA MÉS PELS DINERS QUE PER LA DONA. 20. Ordena cronològicament les professions dels testimonis de la correguda d’Elies: estanquer, ferrer, forner, fruitera, ordinari, sabater, sastre. FERRER, FORNER, SABATER, FRUITERA, ESTANQUER, SASTRE, ORDINARI.

Capítol 6 (Ricard) FUTBOL DE RIBERA

1. Què reprodueix la foto del 1958 penjada al Cafè de la Granota? ­ La fotografia del 1958 penjada al Cafè de la Granotareprodueix l’equip de

futbol del poble. 2. Qui va explicar al narrador la història del conte? ­ La historia del conte li va explicar en Cristòfol 3. Quants anys fa de l’esdeveniment que explica el conte? ­ Fa vint anys de l’esdeveniment que explica el conte. 4. Quines professions tenien els components de l’equip de la foto? ­ Els components de l’equip de la foto tenien diverses profesions: miners,

paletes , botiguers, miners, llauters. 5. On havien decidit construir el camp de futbol? ­ Havien dicidit construir el camp de futbol a l’hort del Ramón de Tamariu un

cop va estar devastat per el Segre 6. Quins rius confluïen al lloc on van decidir construir el camp de futbol? ­ Confluien l’Ebre i el Segre 7. On anaven a parar les pilotes que es perdien per llevant o per una de les

bandes? ­ Les pilotes anaven sempre a parar al Segre o a l’Ebre. 8. Com recuperaven les pilotes que es perdien durant els partits? ­ Hi havia un encarregat per a recollir les pilotes que anaven a par fora del

camp. 9. Què deia una llegenda sobre el que feien amb els àrbitres? ­ La llegenda deia que quan un arbitre no els pitaba a favor o simplement no

els hi agradaba la seva actuació, el llençaven al riu 10.D’on eren els contrincants del dia del partit en què van fer la foto? ­ Els contincrants del dia del partit en que van fer la foto eren d’una vila de

Monegres. 11.Quina mena de futbol practicava l’equip visitant el dia del partit en què

van fer la foto? ­ Van jugar d’una manera molt bruta el dia del partit, tot el rato anaven a fer

entrades als jugadors de l’equip local sense cap intenció de disputar la pilota. 12.Com van marcar el segon gol els forasters aquell dia de la foto? ­ Amb un penal mal assenyalat per l’arbrit. 13.Contra qui cridaven al poble quan els forasters van fer el segon gol? ­ Cridaven contra l’estat fent crits antifeixistes. 14.Quin va ser el resultat final del partit? ­ El resultat final del partit, va ser de sis a dos. 15.Per què el camp va quedar inundat amb un pam d’aigua? ­ El camp va quedar inundat degut a una crescuda de cabal del Segre fens que

l’Ebre quedes embasat, aixins l’Ebre va inundar el camp de futbol. 16.Per què aquesta circumstància va jugar en contra dels foraters? ­ Per que els forasters no havien vist mai tanta aigua a la vegada i es van

espantar.

17.Per què aquesta circumstància va jugar a favor de l’equip local? ‐ Per que els jugadors de l’equip local portaven l’aigua i els rius a la sang, ja

que estaven acostumats a això i sempre havien viscut en aquell poble, en canvi els de l’equip foraster no.

Capítol 7 (Ricard)

SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES

1. A qui dicta la carta en Miquel Garrigues? ­ En Miquel Garrigues dicta la carta a en Miquel Dalmau. 2. Com tenen els ulls els Garrigues del carrer Major i els del carrer Nou? ­ Tenen els ulls desaparellats de color blau cel i l’altre el tenen mes negre, en

canvi els del carrer Major tenen l’ull esquerre negre i els del carrer Nou tenen l’ull dret de color negre.

3. Quins Garrigues tenen el pèl de panolla i neixen amb sis dits a cada peu?

­ Els Garrigues de la plaça de la Carpa son els que renen el pèl de panolla i neixen amb sis dits a cada peu.

4. Per què hi ha uns Garrigues que s’anomenen Cruïlles? ­ S’anomenen Cruïlles perquè miren amb un ull a Xerta i l’altre a Tivenys. 5. Què feia el barquer de la vila? ­ El barret de la vila feia servar la barca. 6. A què s’ha dedicat sempre la família d’en Miquel Garrigues? ­ Tota la seva família eren barquers. 7. Què va decidir construir el govern al riu, davant de la vila? ­ Va decidir construir un pont en el riu Ebre. 8. Quant anys van trigar a enllestir les obres? ­ Van trigar aproximadament tres anys a enllestir les obres. 9. Què significaven aquestes obres per al Miquel Garrigues i els seus

descendents? ­ Va significar un patiment constant, ja que a mesura que avançaven les obres

ell anava observant com allo posaria fi a la seva feina com a banquer. 10.Qui és el senyor Honorat? ­ El senyor Honorat és l’apotecari. 11.Què representava el quadre que el senyor Honorat ensenya al Miquel

Garrigues? ­ Representava una barca que era igual a la d’en Miquel Garrigues, la qual

estaba molt ben elaborada. 12.Per què el senyor Honorat va voler ensenyar el quadre al Miquel

Garrigues? ­ Pequè era una represntació del pasat. 13.Quin mite representa el quadre? ­ Representa el mire del Sísif. 14.Quin dubte té el Miquel Garrigues pel que fa al mite que representa el

quadre? ­ El dubte que té en Miquel es el de la certesa de que les ànimes dels difunts

han de travessar un pont llarguíssim per el pas de la barca. 15.Per què escriu en Miquel Garrigues a la mort? ­ Perquè li demana plaça de barquer per quan li ariibi la mort. 16.En Miquel Garrigues vol treure l’ofici a Caront? ­ No, ja ell el veu massa vel per a l’ofici.

17.Per quan deixa escrita la carta? ­ La deixa escrita per quan mori

Solucions

ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA 1. Qui explica la història del conte? EL VELL CRISTÒFOL. 2. Amb qui estava barallat l’oncle Nicolau? AMB L’ONCLE SOLER. 3. Per què s’havien barallat tots dos? PER UNA JUGADA AL JOC DE BOTIFARRA QUAN FEIEN DE PARELLA. 4. Amb quin esdeveniment coincidia l’enterrament de l’oncle Nicolau? AMB EL PARTIT DE FUTBOL MÉS IMPORTANT DE LA TEMPORADA, EL DE L’EQUIP LOCAL CONTRA EL DE MASOS DE CINCA. 5. Qui havia mort el dia abans del partit de futbol? L’ONCLE NICOLAU. 6. Quin caràcter tenia l’oncle Nicolau? ERA UN BOCÍ DE PA, MOLT BONA PERSONA. 7. Qui no era a la vila el dia de l’enterrament? MOSSÈN SILVESTRE, EL RECTOR DE LA VILA. 8. Quina relació se sobreentén que hi ha entre l’estanquera de Balaguer i mossèn Silvestre? SE SOBREENTÉN UNA RELACIÓ AMOROSA. 9. Al final, quin capellà ha d’oficiar l’enterrament?

EL RECTOR DE VALLPERDIU. 10. A quina hora diu el capellà que ha de ser l’enterrament? A LES CINC DE LA TARDA DEL DIUMENGE. 11. Quin problema tenia l’hora de l’enterrament? QUE COINCIDIA AMB L’HORA DEL PARTIT. 12. Per què la Clenxa diu que “La mort és una bandarra”? SE’N FOTIA DE LA SITUACIÓ, DEL FET QUE COINCIDIA EL PARTIT I L’ENTERRAMENT. 13. Per què a penes no se sentia el capellà a l’enterrament? PER LA CRIDÒRIA AL CAMP DE FUTBOL I PER LA VEU ESQUIFICA DEL RECTOR. 14. Per què en Pere Savina va anomenar el gol del dominus vobiscum el que va fer el seu equip? PERQUÈ EL CRIT QUE EL PREGONAVA VA COINCIDIR AMB AQUESTES PARAULES DE L’ENTERRAMENT. 15. Qui és l’únic que crida “gol” a l’enterrament? UN ESCOLANET. 16. Qui va clavar el gol del requiescat in pace? L’EQUIP DELS DE MASOS DEL CINCA. 17. Quants anys fa d’aquell enterrament? VINT ANYS.

18. Qui va fer aturar l’enterrament a la vora del camí per acabar de veure el partit? EL FILL GRAN DE L’ONCLE NICOLAU, 19. Qui va guanyar el partit? L’EQUIP LOCAL. 20. Per què hi va haver tanta multitud, al cementiri? PER QUÈ HI VAN ANAR LA GENT DE LA VILA I ELS DELS MASOS DE CINCA QUE HAVIEN ACUDIT AL PARTIT. PARAULES DES D’UN OLIVER 1. Qui és l’amo de l’oliver des d’on parla el protagonista del conte? L’ISIDRE, EL BOTIGUER. 2. Per què el qui parla està a punt de caure quan es presenta l’altre? TÉ UN ENSURT PERQUÈ ARRIBA SILENCIOSAMENT. 3. Què està fent el qui parla a dalt de l’oliver? COLLINT LES OLIVES DE L’ÚLTIM OLIVER DEL CAMP DE L’ISIDRE. 4. Segons el qui parla, qui es dedica a robar als camps? ELS FORASTERS, SOBRETOT ELS DE LA CAPITAL. 5. Qui són “els del tricorni”? LA GUÀRDIA CIVIL. 6. Quants sacs d’olives té la collita d’aquell bocí de terra? VINT SACS DOBLES

7. Quant d’oli se’n podrà extreure? PER A TOT UN ANY. 8. Per què se suposa que l’amo no es preocupa pel seu bocí de terra? PERQUÈ ES PASSA EL DIA A LA SEVA BOTIGA DESPATXANT. 9. Com es diu la dona de qui parla a la història? BASILISSA. 10. Què li havia d’explicar la dona a l’amo del camp? QUE EL MARIT ESTAVA COLLINT­LI LES OLIVES I LES HI PORTARIA A CASA SEVA. 11. On van anar plegats l’amo del camp i el qui parla? A LA GUERRA, A LA BATALLA DE L’EBRE. 12. Per què se suposa que li està canviant l’expressió de la cara, a l’amo, mentre sent el protagonista? PERQUÈ ESTÀ ADONANT­SE QUE LI ESTÀ ROBANT LES OLIVES. 13. Què és el que no ha fet la dona del qui parla, la qual cosa ha provocat el malentès? OBLIDAR­SE DE L’ENCÀRREC DEL SEU MARIT. 14. Què acaba fent l’amo al protagonista? LI PEGA AMB UN BASTÓ. 15. Segons el protagonista, en què s’equivoca l’amo? EN EL FET QUE NO ESTÀ ROBANT­LI SINÓ COLLINT­LI LES OLIVES PER

PORTAR­LES­HI A CASA SEVA. INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D’ELIES 1. Qui explica aquesta història? EL CRONISTA. 2. En quina persona està explicada la història? EN TERCERA PERSONA. 3. Quin ofici té el Víctor Cardona, el primer testimoni de la correguda? ÉS FERRER. 4. Qui és la Florida? LA SOMERA DE JULIET DE PERIS. 5. Quins tres testimonis estan en desacord amb l’hora en què va passar l’Elies per davant la porta del taller del Víctor Cardona? EL VÍCTOR CARDONA, EL JULIET DE PERIS I EL FORNER. 6. Per què és important saber si aquell dia bufava el cerç o la garbinada? PER SABER SI L’ELIES TENIA EL VENT A FAVOR O EN CONTRA. 7. A qui atropella l’Elies en donar la volta pel cantó de la rectoria? AL JAUME VILANOVA, EL SABATER. 8. Quin detall de la indumentària de l’Elies no se li va escapar al Jaume Vilanova? EL CALÇAT QUE PORTAVA. 9. Què li passa a la dona de l’Elies des de fa un parell de mesos?

QUE ESTÀ MALALTA. 10. Com es diu la dona de l’Elies? JOANA 11. Quina és la característica que defineix la manera de ser de l’Elies? QUE ÉS UN AVAR. 12. Per què diuen que la seva dona és una màrtir? PERQUÈ L’ELIES LI ESTATIMA ELS DINERS, MALGRAT QUE EN TÉ. 13. Per què se suposa que l’Elies no ha de comptar amb cap simpatia per part de l’estanquer? PERQUÈ NO FUMA. 14. Qui persegueix l’Elies durant una part de la correguda? EL GOS DEL BASTER. 15. Quina feina fa el sastre els caps de setmana? TOCA EL CONTRABAIX A L’ORQUESTA MELODIA CLUB. 16. Fins on corre l’Elies? FINS ON ÉS L’ORDINARI DE LLEIDA, QUE ESTÀ A PUNT DE MARXAR. 17. Què ha dit el metge sobre la salut de la Joana? QUE ESTÀ EMPITJORANT I NO PASSARÀ DEL MIGDIA. 18. Per què ha corregut tan extraordinàriament l’Elies? PER ADVERTIR L’ORDINARI QUE NO LI PORTI LES MECEDINES PER LA DONA MALALTA.

19. Què demostra la correguda de l’Elies pel que fa al seu caràcter? QUE NO SOLS ÉS UN AVAR, SINÓ QUE NO TÉ ENTRANYES, ES PREOCUPA MÉS PELS DINERS QUE PER LA DONA. 20. Ordena cronològicament les professions dels testimonis de la correguda d’Elies: estanquer, ferrer, forner, fruitera, ordinari, sabater, sastre. FERRER, FORNER, SABATER, FRUITERA, ESTANQUER, SASTRE, ORDINARI.

Capítol 8 (Júlia)

PRELUDI DE TRASPÀS

1. Qui està morint­se al conte? L’àvia del narrador. 1. Per què acudeixen les dones a vetllar­la? Per fer­li de més bon pasar el tràngol de a mort. 1. Quina habilitat té la tia Ramona? Recordar­se de tot. 1. Què vol dir que el senyor Honorat ha escalfat el llit de la tia

Ramona manta vegada? Que ha estat amb la tia Ramona al llit més d’una vegada. 1. Com es deia el marit de l’àvia? Joaquim. 1. Quin arbre volia plantar al pati? Una figuera. 1. Per què l’àvia no volia plantar cap arbre al pati?

Perquè taparia el sol, no li deixaria lloc per estendre la bugada, que si les arrels esquerdarien les parets, etc.

1. Quina relació de parentiu hi ha entre l’àvia i la tia Ramona? L’àvia és cunyada de la tia Ramona, ja que la tia Ramona és germana d’en

Joaquim. 1. Què va passar quan l’avi va plantar l’arbre? L’àvia no va tenir espai per la bugada i la figuera escardava les parets, però

ella no va mencionar res de la figuera, es va guardar el seu ressentiment fins el dia que la va serrar.

1. Quan va tallar l’àvia la soca de l’arbre? 15 minuts després de morir­se en Joaquim. 1. Com va reaccionar l’avi mort quan l’àvia va tallar l’arbre? No digué res. 1. Per què se suposa que l’àvia té por de morir­se? Perquè sap que els seu marit Joaquim l’espera fa quinze anys per

demanar­li comptes. 1. Per què l’àvia només té oberta la nineta embogida de l’ull

dret? Perquè té una malaltia que li va assecar l’ull Esquerra i li quedà mort.

PRELUDI DE TRASPÀS 1. Qui està morint­se al conte? L’ÀVIA. 2. Per què acudeixen les dones a vetllar­la? PER FER­LI MÉS FÀCIL EL TRASPÀS. 3. Quina habilitat té la tia Ramona? LA TIA RAMONA HO RECORDA ABSOLUTAMENT TOT. 4. Què vol dir que el senyor Honorat ha escalfat el llit de la tia Ramona manta vegada? QUE MANTENIA UNA RELACIÓ AMOROSA AMB ELLA.

5. Com es deia el marit de l’àvia? JOAQUIM. 6. Quin arbre volia plantar al pati? UNA FIGUERA. 7. Per què l’àvia no volia plantar cap arbre al pati? PERQUÈ NO VOLIA QUE LI TAPÉS EL SOL, QUE NO LA DEIXÉS ESTENDRE LA ROBA I QUE ESQUERDÉS LES PARETS. 8. Quina relació de parentiu hi ha entre l’àvia i la tia Ramona? ERA CUNYADA SEVA, LA GERMANA DEL MARIT. 9. Què va passar quan l’avi va plantar l’arbre? QUE, EFECTIVAMENT, NO VA PODER ESTENDRE LA BUGADA AL PATI I LES ARRELS DE LA FIGUERA VAN ESQUERDAR LES PARETS DEL GALLINER. 10. Quan va tallar l’àvia la soca de l’arbre? UN QUART D’HORA DESPRÉS QUE MORÍS L’AVI. 11. Com va reaccionar l’avi mort quan l’àvia va tallar l’arbre? ES VA ENCARCARAR TANT QUE A PENES VAN PODER AMORTALLAR­LO. 12. Per què se suposa que l’àvia té por de morir­se? PERQUÈ SAP QUE EL MARIT L’ESPERA FA QUINZE ANYS PER DEMANAR­LI COMPTES QUAN MORI. 13. Per què l’àvia només té oberta la nineta embogida de l’ull dret? PERQUÈ LA MALALTIA L’HI VA ASSECAR I LI VA QUEDAR MORT, COM EL

D’UNA NINA.

Capítol 9 (Jose) ELS DELFINS

1. En quina persona està escrit el conte? ­Està escrit en primera persona.

2. Quan es clavaven totes les mirades en el protagonista del conte? ­Es clavaven mentre avançava fins a les grades de l’altar major.

3. A quins bancs es dirigia el protagonista del conte? ­Es dirigia als bancs davanters de l’esquerra.

4. Quina fórmula fan servir per donar el condol? ­D’una manera sentida encara que un pèl distant.

5. Quina relació hi havia hagut entre la dona del mort i el protagonista del conte? ­Un diumenge, feia quaranta­cinc anys, van ballar tres vegades seguides.

6. Quin és el privilegi que té el protagonista del conte? ­El privilegi de ser sempre el primer a passar a donar el condol als familiars dels finats en tots els enterraments.

7. Què ha fet el protagonista del conte cada cop que algú ha intentat avançar­se a ell? ­Els hi parava la traveta.

8. Quines persones han intentat avançar­se a ell? ­En Ramon Granera i dos més, capellans i banderes.

9. Per què diu que el seu privilegi és una “responsabilitat” molt carregosa? ­Perqué arriben comentaris verinosos sobre ell i sense ell, allò seria una

patolla. 10.Per què pensa que l’adroguer del carrer Major no és digne d’ocupar el

seu lloc? ­És massa baixet, li falta corpenta.

11.Per què pensa que el ferrer no és digne d’ocupar el seu lloc? ­Resulta bastot i un pèl tibat.

12.Per què pensa que el llaüter no es digne d’ocupar el seu lloc? ­Resulta més efusiu en els enterraments de la gent important que en els

altres. 13.Per què el conte es titula “Els delfins”?

­Els delfins són aquells que hereten un càrreg important de mateixa manera que el protagonista en necessita un.

Capítol 10 (Jose)

UN ENIGMA I SET TRICORNIS 1. Quants guàrdia civils hi havia a la vila als anys seixanta?

­Set guàrdia civils. 2. Què caracteritzava físicament el sergent comandant del post?

­És panxut, suorós i esbufegador. 3. Què caracteritzava físicament el guàrdia Epifanio Torrijos, la Broca?

­Escanyolit, prim. 4. Qui feia aparicions espectrals i sobtades i sempre estava investigant?

­El guàrdia Epifanio Torrijos, la Broca. 5. Qui era la Salomé?

­La cotorra del Cafè de la Granota. 6. Qui explica la història del conte?

­La història de la mort de la cotorra Salomé. 7. Quines activitats delictives o clandestines descobreix el Broca a través

dels confidents? ­La dona del Ceferí, el moliner del carreró de la Saboga, havia estrenat amant

feia quinze dies. Un vinater de la Terra Alta havia desbancat el seu predecessor pel sentiment amb el que cantava els boleros.

8. Per què havien estat apallissats en Joan Rius, en Pere Sabata i en Manuel la Lloca? ­Per les partides de pòquer i les apostes.

9. Què havia passat al camp de futbol que havia provocat la investigació? ­Algú va xiular i no va ser l’àrbitre.

10.Què significa l’expressió “l’àrbitre pirata”? ­Es refereix al desconegut capaç d’imitar el xiulet dels col∙legiats.

11.Què havia aconseguit aquest misteriós personatge amb les seves aparicions? ­Havia fet retrocedir a la cua de la classificació a un equip.

12.A qui va confessar l’àrbitre misteriós que era ell qui xiulava al mig dels partits? ­A qui narra la història.

13.Per què aquest home no volia que l’àrbitre misteriós se’n penedís i deixés de xiular al mig dels partits? ­Perquè ell va amb l’equip el qual s’està veient afavorit.

14.Quin és el primer argument que li dóna perquè no deixi de xiular als partits? ­Li diu que en la seva boca residia el futur de la via, del país i del món.

15.Quin és el segon argument que li dóna perquè no deixi de xiular als partits? ­Li diu que, què passaria si la gent perdés l’interès per l’esport.

16.Quina por tenia l’àrbitre misteriós, a banda de la por de l’infern? ­La por de se enxampat.

17.Què fan en Cristòfol Vallcorna i el capellà perquè l’àrbitre fals continuï

xiulant sense que l’enxampi el Broca? ­Estabornir al guàrdia per tal de que no pogués arribar al partit.

18.Quins homes van a “donar memòria” d’algun conegut a la Marieta Peris? ­Un sagristà de Tortosa.

19.Qui era l’àrbitre pirata? ­El sergent comandant de post de la vila.

20.En algun moment de la lectura has pensat que qui xiulava era la Salomé? ­Si, durant la majoria de la lectura.

21.Per què el conte es diu “Un enigma i set tricornis”? ­Es refereix a els set guàrdies que intenten resoldre l’enigma del camp de

futbol.

Capítol 11 (Júlia)

AMARGA REFLEXIÓ SOBRE UN MANAT DE CEBES 1. Qui és el desconegut que veu el sereno de la vila eixint de la casa del

costat de la ferreteria de Bonifaç Torres? Manuel la Lloca. 1. Què va escriure l’Horaci Campells, el sereno de la vila, durant

quaranta anys? El capítol vuitè de la 3ª part del diari de l’Horaci Campells. Historia que ens

narra el cronista en el llibre, sobre la nit del 1958 del 15 de novembre. 1. Quan l’escrivia? De 5 a 6 del matí. 1. On es trobava el sereno abans de trobar aquella figura desconeguda

sota els porxos de l’Arrupit? Es trobava en una alcova femenina molt hospitalària on es refugiava

regularment, situada, segons que sembla, en el 3r pis de la caserna de la guàrdia civil.

1. En quin estat estava el desconegut aquella nit i altres vegades anteriorment?

Estava magolat, nafrat, mig estabornit i fet un pendatxo. 1. Qui diu “Visca la gresca, / visca la gresca / i el tafanari / de la

Francesca”? Salomé, la cotorra. 1. A què es refereix la Lloca quan parla de les “maleïdes cebes”? Que va robar les cebes de l’horta del Pasqual, va ser descobert i el van

portar a comiseria i va ser interrogat per totes les altres lladreries de les que formava part.

1. A qui ajudava a fer de lladre la Lloca? Al seu pare. 1. Què li passarà a la Lloca si no fa de confident de la guàrdia civil? Que el portaran a la presó. 1. A part de la guàrdia civil, qui estossina la Lloca? Els anarquistes. 1. Quina informació ha d’aconseguir la Lloca si no vol que el

sergent el peli viu? Els noms dels qui preparen la vaga que volen fer a la mina Segre la

setmana que ve. 1. Què vol la Lloca de l’Horaci? Vol que li digui alguna coseta del assumpte de la vaga, ja que el seu cunyat

treballa en la mina Segre i li fa saber alguna cosa. 1. Com l’amenaça perquè li expliqui el que vol? L’amenaça dient­li a l’Horaci que li interessaria estar bé amb ell, perquè

s’organitzaria una bona gresca si el sergent fos informat de que ell es ficava al llit amb determinada senyora pel balcó de la caserna.

1. Qui és l’últim a pegar a la Lloca aquella nit? L’Horaci Campells. 1. Amb quina polisèmia juga el títol del conte?

Es refereix a tote les relfexions que va fer sobre aspectes que havia de canviar la Lloca de la seva vida, reflexions degudes a totes les acusacions de lladreries entre altres que li va portar un manat de cebes.

AMARGA REFLEXIÓ SOBRE UN MANAT DE CEBES 1. Qui és el desconegut que veu el sereno de la vila eixint de la casa del costat de la ferreteria de Bonifaç Torres? MANUEL LA LLOCA. 2. Què va escriure l’Horaci Campells, el sereno de la vila, durant quaranta anys? UN DIARI. 3. Quan l’escrivia? CADA DIA, DE CINC A SIS DEL MATÍ. 4. On es trobava el sereno abans de trobar aquella figura desconeguda sota els porxos de l’Arrupit? EN UNA ALCOBA FEMENINA DE LA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL. 5. En quin estat estava el desconegut aquella nit i altres vegades anteriorment? MAGOLAT, NAFRAT, MIG ESTABORNIT, MALPARAT. 6. Qui diu “Visca la gresca, / visca la gresca / i el tafanari / de la Francesca”? SALOMÉ, LA COTORRA. 7. A què es refereix la Lloca quan parla de les “maleïdes cebes”? A UN MANAT DE CEBES QUE VA ROBAR I UN VEÍ EL VA DELATAR A LA GUÀRDIA CIVIL. 8. A qui ajudava a fer de lladre la Lloca? AL SEU PARE. 9. Què li passarà a la Lloca si no fa de confident de la guàrdia civil? QUE L’ENGARJOLARAN.

10. A part de la guàrdia civil, qui estossina la Lloca? ELS ANARQUISTES, ELS COMUNISTES, TRES CAÇADORS FURTIUS, EL PERE SABINA (NO SE SAP SI COM A CAÇADOR FURTIU O COM A REPUBLICÀ D’ESQUERRES) I EL SENYOR RECTOR. 11. Quina informació ha d’aconseguir la Lloca si no vol que el sergent el peli viu? ELS NOMS DELS QUI PREPAREN LA VAGA QUE VOLEN FER A LA MINA SEGRE. 12. Què vol la Lloca de l’Horaci? QUE LI ACONSEGUEIXI LA INFORMACIÓ. 13. Com l’amenaça perquè li expliqui el que vol? LI DIU QUE EL SERGENT PODRIA ASSABENTAR­SE QUE L’HORACI ES FICA AL LLIT DE LA SEVA DONA. 14. Qui és l’últim a pegar a la Lloca aquella nit? L’HORACI, EL SERENO DE LA VILA. 15. Amb quina polisèmia juga el títol del conte? AMB EL NOM DELS BULB QUE ES MENGEN I EL NOM QUE REBEN ELS COPS VIOLENTS.

Capítol 13(Jose) AMOR FATAL EN DECÚBIT SUPÍ

1. On era el senyor Gervasi Fenolleda a mitjanit a l’inici del conte? ­Al seu despatx.

2. A què es dedicava professionalment el senyor Gervasi Fenolleda? ­Era el director d’una societat limitada, Lignits de l’Ebre.

3. Com era la butaca on es desplomà el senyor Gervasi Fenolleda? ­De color vermell i molt vella.

4. Quin problema tenia amb els cabells en Gervasi Fenolleda? ­Casi no en tenia per culpa de tots els pots que es ficava.

5. De qui hi havia retrats al seu despatx? ­Dels antics senyors Fenolleda de la mina.

6. Quina era l’única roba que portava en aquell moment? ­Una camisa i uns mitjons.

7. Quines tres dones s’imagina que s’esfarrifarien si el veiessin? ­La Natàlia, minyona de confiança de la casa, la Júlia, la seva dona i la seva

filla Julieta. 8. Quina paraula li crema al cervell perquè considera que el defineix i

l’angoixa? ­L’Adulteri.

9. On era la seva roba? ­Escampada pel despatx.

10.Quin element de l’habitació es resisteix a mirar? ­El sofà.

11.On dormia la seva família en aquell moment? ­Al pis de dalt.

12.Quin ocell apareix retratat al quadre d’un dels mascles Fenolleda? ­Un corb.

13.Amb qui havia mantingut relacions sexuals la vella Natàlia? ­Amb uns quants Fenolledes.

14.Què hi ha al sofà del despatx realment? ­Un quadre de la Claudia Cardinale, s’intueix que és l’amant d’en Gervasi.

15.Què fa el Gervasi amb l’antic punyal berberisc que havia servit de tallapapers? ­L’empoma i amb ell apunyala 6 vegades al pit a la Claudia Cardinale.

16.Que s’extreu de la comparació entre els anteriors mascles de la família i el senyor Gervasi? ­Que els antics Fenolleda tenien un caràcter més fort i diferent que en

Gervasi i que ell podria ser la decepció de la familia. 17.Què significa “decúbit supí”?

­És una posició del cos quan un jeu, supí significa “d’esquenes”.

AMOR FATAL EN DECÚBIT SUPÍ 1. On era el senyor Gervasi Fenolleda a mitjanit a l’inici del conte? AL SEU DESPATX. 2. A què es dedicava professionalment el senyor Gervasi Fenolleda? ERA EL PROPIETARI D’UNA EMPRESA DE LIGNITS, LIGNITS DE L’EBRE SL. 3. Com era la butaca on es desplomà el senyor Gervasi Fenolleda? UNA BUTACA GRAN, DE CUIRO VERMELL. 4. Quin problema tenia amb els cabells en Gervasi Fenolleda? QUE ESTAVA QUEDANT­SE CALB. 5. De qui hi havia retrats al seu despatx? DE LES DIVERSES GENERACIONS DE MASCLES FENOLLEDA. 6. Quina era l’única roba que portava en aquell moment? ELS MITJONS I LA CAMISA. 7. Quines tres dones s’imagina que s’esfarrifarien si el veiessin? LA VELLA NATÀLIA; LA JÚLIA, SEVA ESPOSA; I LA JULIETA, LA SEVA FILLA. 8. Quina paraula li crema al cervell perquè considera que el defineix i l’angoixa? ADÚLTER. 9. On era la seva roba? ESPAMPADA PEL DESPATX. 10. Quin element de l’habitació es resisteix a mirar?

EL SOFÀ. 11. On dormia la seva família en aquell moment? AL PIS DE SOBRE. 12. Quin ocell apareix retratat al quadre d’un dels mascles Fenolleda? UN PAPAGAI. 13. Amb qui havia mantingut relacions sexuals la vella Natàlia? AMB DIVERSOS REPRESENTANTS DE LA DINASTIA, FINS I TOT EL MATEIX GERVASI. 14. Què hi ha al sofà del despatx realment? UNA GRAN FOTOGRAFIA DE LA CLAUDIA CARDINALE. 15. Què fa el Gervasi amb l’antic punyal berberisc que havia servit de tallapapers? APUNYALAR LA FOTOGRAFIA FINS A SIS VEGADES. 16. Que s’extreu de la comparació entre els anteriors mascles de la família i el senyor Gervasi? ELS ALTRES HOMES, SI MÉS NO, HAVIEN ESTAT ADÚLTERS AMB DONES REALS; L’ÚLTIM DELS FENOLLEDA MOSTRA LA DEGRADACIÓ DE LA DINASTIA. 17. Què significa “decúbit supí”? POSICIÓ DEL COS AJAGUT D’ESQUENA.