EL CASTELL ABANDONAT ES VEN

Un dia com qualsevol altre sortia la notícia en el diari: “Es ven un castell prop d’una muntanya i al costat d’un cementiri en el municipi d’ Olius, a la comarca d’Ossona, un lloc per viure amb tranquil·litat”.

Va pensar: “Això és el que estava buscant. Estic fart de treballar a la fàbrica. Vull inventar coses noves, però necessito un lloc gran i tranquil. Aquesta és l’ocasió!”

A l´hora de dinar, quan tota la família es va reunir a taula, l’Andreu va proposar la seva idea a tota la família: “el diumenge anirem a visitar un castell i si ens agrada el comprarem i anirem a viure lluny de la ciutat de Barcelona”.(La família de l’Andreu Puig era ben normal. Com qualsevol altre. Tenia dos fills bessons, el David i la Sandra. La seva dona es deia Maria).

L’Andreu tenia cabell i barba blancs i ulls blaus. Era alt i prim. Portava ulleres rodonetes que li feien aspecte de detectiu intel·lectual. La seva dona, la Maria, tenia els cabells negres, curtets, ulls verds, primeta, simpàtica, sempre estava contenta i no li va importar. Era pintora i necessitava tranquil·litat per pintar.El diumenge, de bon matí, la família es va aixecar molt d’hora i es van posar en camí. Començava a sortir el sol. Desprès d’una hora van fer un petit descans i van esmorzar en mig del bosc. Entre els arbres volaven àguiles i corbs, mentre, un conillet i una rateta corrien a amagar-se. 

Prop del migdia arribaven a un poble petit i van comprar en una botigueta provisions per dinar. No s’imaginaven que fos tan lluny! Quan ja es feia fosc ja no podien avançar més en cotxe, van aparcar-lo i van començar a caminar seguint els cartells.

Un després d’hores caminant van arribar davant el castell, va sortir un mussol volant i el papa va tocar una campaneta que havia al costat de l’ aporta. Es va obrir i darrere va aparèixer un vellet:- Què volen? - Venim a veure aquest castell perquè volem comprar-lo.- Ah, passin, passin.- Però se’ns ha fet de nit i hauríem de quedar-nos a dormir. - Es clar, faltaria més, aquí hi ha moltes habitacions buides.

La família va respirar tranquil·la, perquè ara ja només pensaven en dormir. Estaven molt cansats!El vellet els va acompanyar a les habitacions. Els papes dormirien en una habitació i els fills a la que hi havia al final del passadís. 

Quan la Sandra s’estava posant el pijama va sentir un soroll. El David va sortir al passadís amb l’espelma, per veure d’on venia. Va veure un moviment d’ombres i una veu que deia: “no passa res, sóc jo, el fantasma del castell i em dic Llençolet. M’agrada xerrar molt i, com que estic tot el dia sol, us volia conèixer i ser el vostre amic.” El David el va dir “passa, passa i xerrarem una mica”. I li va presentar la seva germana.

Al cap d’una estoneta van sentir un soroll pom, pom, pom... i molt espantats van tornar a sortir al passadís i van anar al subterrani a veure d’on venia aquell soroll.. Una rata pinyada els va passar pel nas, però quan es van endinsar en el passadís van veure que al final hi havia un gran bagul d’on sortia una mena de mòmia, un ésser alt i primet tot envoltat de venes blanques

Els nens van començar a cridar “socors, auxili, socors” i van pujar corrents les escales. Els seus pares amb tot aquest enrenou es van despertar. El papa es va presentar sense ulleres, la mama sense sabatilles:- Què passa, què passa aquí?Els nens van explicar el que havien vist.

El guardià del castell els va explicar lo que passava per la nit. Ho veia per la finestra de les golfes i no tenia por: “La mòmia es reuneix amb els vampirs i van a veure la lluna des del cementiri que hi ha al costat del castell. La llum de la lluna els proporciona l’energia que necessiten per a viure.”

Ningú havia volgut comprar el castell després d’haver passat la primera nit. Sortien corrents, plens de por. Cada cop que venia algú a comprar el castell, la mòmia i els vampirs feien una reunió per decidir la manera d’espantar-los.

La família Puig, amb molta por, van dormir tots a la mateixa habitació, esperant que arribés el dia per poder sortir corrents. NO volien visitar ni conèixer més aquest castell. Era espantós. Quin mal son!Però el fantasma xerraire els va dir “no tingueu por, ells només són éssers especials perquè estan sotmesos a un encanteri. I esperen que algú els pugui desfer.”

No us han de veure com enemics. L’encanteri només desapareixerà quan el castell sigui habitat per uns germans bessons. Millor dit, quan els germans bessons posin les seves empremtes sobre la porta de la Biblioteca i llegeixen l’encanteri que està escrit al llibre més antic de la biblioteca, una mena de pergamí. Per a que aquesta transformació sigui possible els esser estranys hauran d’estar presents. Caldrà buscar la manera de portar-los fins allà.

En arribar la nit estaven molt cansats, però havien aconseguit trobar el pergamí. Es van seure i sense voler van tocar un paret i es va obrir un calaix de la biblioteca. Dintre havia un pergamí molt antic. Allí hi havia la fórmula per desfer l’encanteri. Estava escrit en egipci i només podia llegir-lo el pare. A corre cuita el va traduir per a que els bessons el poguessin llegir.

Tots estaven molt nerviosos, però van distribuir la feina. El guardià del castell va estendre gotetes de sang des del subterrani fins la biblioteca, per a que els vampirs oloressin i seguissin el rastre. Així va passar, abans d’una hora els vampirs ja hi eren a la biblioteca. Un cop els éssers estranys eren dins, van tancar la porta i tots plegats van llegir l’encanteri del pergamí.

Van sentir molts sorolls, una mena de vàries explosions suaus. Quan van acabar van obrir la porta i ooooh! El que havia allí eren persones. Un cavaller medieval, la seva dona i els seus fills, uns bessons de 10 anys, i un gosset!Què és això?

El cavaller els va explicar:Un dia va arribar al castell una persona dolenta que volia quedar-se’l amb tots els seus tresors. La Biblioteca era un d’aquests tresors, tenia llibres de tota mena i de tots tipus, llibres meravellosos que parlaven de històries de la humanitat, de ciència, de medecina, de misteri... volia ser l’home més malvadament saberut. Va buscar el llibre dels encanteris més encantat del món. I ens va transformar a tota la família en vampirs, per quedar-se amb totes les meves propietats.

El cavaller havia estat un savi bo, que sabia de tot, que alhora havia sigut metge, científic... Per això L’Andreu es va fer molt amic seu ell també volia dedicar-se a la investigació i la invenció.Totes les dues famílies van viure juntes al castell. Els dos pares van formar la parella d’investigadors més coneguts arreu del món.

Van construir un equip de robots mai vistos. L’equip Robotalion format pel robot cuiner, robot amo de casa, robot paleta, robot metge...

La parella d’investigadors més famosa de tot el món contaven amb grans ajudants, els seus fills, dues parelles de bessons, molt curiosos i intel·ligents, que continuarien l’ofici dels seus pares.

Les mares es van fer molt amigues i van restaurar el castell. El van convertir en un centre d’investigació on arribava gent de tot el mon. I tothom que volia investigar ho podi fer. Els habitants del castell van fer grans invents per a que totes les persones de la Terra visquessin millor. 

I aquest conte contat, ja s’ha I aquest conte contat, ja s’ha acabat. Us ha agradat?acabat. Us ha agradat?