Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Formació Professional · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció · De Cara Endins

Nú

m. 1

00

Oct

ubr

e 20

14È

poc

a II

I

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .7

Secundària . . . . . . . . . . . .12

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .18

Formació Professional . . . . .20

La Teca de la Mediateca . . .22

De cara endins . . . . . . . . . .26

Portes obertes . . . . . . . . . .28

Extraescolars . . . . . . . . . . .29

Mou-te . . . . . . . . . . . . . . .31

Especial 100 números . . . . .32

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Esther CarnicerPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Anna AgustíTeresa SanmartínDavid MasConchi Cadenas

Fotografia portada:

Txon Reverter

3

Ed

itorial

CELEBREM EL NÚMERO 100Ara fa 30 anys una colla de nois i noies de

7è i 8è d’EGB s’atrevien a publicar el primer Crit de

l’escola. Era el novembre de l’any 1984, en motiu

de la Festa de Sant Josep de Calassanç. Era una

revista de 12 pàgines en format foli -tamany de

paper habitual a Europa abans de l’adopció inter-

nacional del paper A4- plena d’endevinalles, en-

creuats, acudits i notícies. Segurament els seus

redactors varen fer servir clixés i la màquina de ci-

clostil per fer-ne les còpies. S’hi pot veure també

l’efecte d’aquell líquid rosa que servia per esmenar

alguna cosa que havies picat a màquina malament.

Un any abans, també per Sant Josep de Calassanç,

els alumnes de 7è havien fet una revista, però por-

tava el nom de “La veu de l’escola”. Era l’any 1983,

any de la concessió de la Creu de Sant Jordi a l’Es-

cola Pia de Catalunya en motiu de la celebració

dels 300 anys de la institució; any també en què el

Pare Ramon Julià deixava l’escola per anar a Roma

a cursar estudis.

Sembla, doncs, que el primer Crit fou el de 1984 i

tot apunta que la iniciativa va córrer a càrrec dels

alumnes de 7è A i que al darrera s’hi varen apuntar

altres alumnes de 7è i 8è. I en l’Editorial ens diuen:

“La nostra classe, animada i enfortida en iper un desig de manifestar que som aquí, a l’es-cola, entre vosaltres i amb vosaltres, vol cridar for-tament i clara.

Cridem

a qui somia massa! desperta’t ja!perquè volem fer una escola millor!perquè estem plens de vida!perquè pensem!a tots aquells que, com nosaltres, volen ferde l’escola un lloc de convivència i amistatsense voler fer massa soroll, però això sí:que tothom ens escolti!

És per això doncs, i molt més encara, que ens hematrevit a llençar aquest primer i callat “Crit” ...”Crec que queda ben clar quin és l’origen del nom

de la revista que, amb aquest exemplar que teniu a

les mans -o que llegiu en format digital-, compleix

el número 100 i els trenta anys de vida.

En aquella mateixa revista inicial un alumne de 7è

A es mostrava molt content perquè era el primer

curs que tenia com a companyes de classe nenes.

Fins aleshores, els grups eren només de nens. L’a-

lumne anònim diu que així pot conèixer molt més a

les nenes i preparar-se per a la vida del futur. Afe-

geix que amb elles aprèn jocs diferents que no co-

neixia i, a més, aprèn altres formes de

comportament de treball i d’estudi. Acaba dient que

troba molt encertada la mesura i que els nens tin-

dran amb aquesta mesura més il·lusió per anar al

col·legi (!).

Així, i com aquell qui diu una cosa de passada,

algun dia s’hauria de fer un recull d’anècdotes de

tots aquells qui van viure l’entrada de les nenes a

l’Escola Pia, la unió posterior amb les alumnes de

les Vedrunes i, per descomptat, les habituals tro-

bades a mig camí, a la Plaça de la Corona, quan

nens i nenes anaven en escoles separades.

Curiosament, el meu primer any com a professor

va coincidir amb el darrer curs -el COU- d’aquesta

promoció a l’escola, ja barrejats, des de feia alguns

anys, els alumnes que venien de l’Escola Pia amb

les alumnes que venien de les Vedrunes. La teva

primera promoció d’alumnes sempre acaba essent

una de les que recordes més i situes més bé en el

temps.

Ara, molts d’aquells alumnes són pares i mares de

l’escola amb fills i filles que, en alguns casos, ja

són a l’ESO i al Batxillerat; alguns d’ells, fins i tot,

han acabat treballant a l’escola i d’altres els conti-

nuem veient per Granollers.

I, el més sorprenent de tot plegat és que recordes

molts dels moments d’aquells anys com si fossin

ara mateix o, encara més, recordes encara quan tu

mateix feies COU ... i, en canvi, des d’aleshores,

han passat molts anys, bastants lustres, unes

quantes dècades ...

F. Xavier Ambròs Illa

4

Infa

nti

lLES MASCOTES ARRIBEN A P3

Famílies de P3,

En Pipo, la Lina, la Sami i en Pep han arribat a les nostres classes.Prepareu les càmeres que aviat arribaran a casa vostra.

Globus, Baldufes, Picarols i Estels

Hi ha vincles que considerem molt importants i que considerem indispensables en l’escolad’avui. El vincle família- escola.

I aquest el podem enriquir molt amb l’arribada de les mascotes a P3.* Eina per comunicar-nos.* Crear diàleg infant-pares-mestra.* Treball d’hàbits, a casa i a l’escola.* Potenciar el protagonisme de l’infant.

BENVINGUDES MASCOTES !!!!!LINA—-SAMI—-PIPO—PEP

VINCLE ESCOLA - FAMÍLIA

5

Infan

tilLA TARDOR A P4

Els nens i nenes de P4 hem fet un mural de la tardor que ens ha quedat molt bonic i peraixò el volem compartir amb vosaltres. Cada classe ha utilitzat una tècnica diferent, elsdracs hem fet la carbassa amb trossets de paper xarol taronja, estripant i enganxant; elspingüins, el bolet amb pintura i taps donant volum; la magrana amb ceres i càpsules denespresso l’hem fet els esquirols i les tortugues hem pintat un raïm i hem fet destacar al-guns grans amb boletes de paper de seda. Esperem que quan el veieu us agradi molt.

P-4

6

Infa

nti

lELS GRUPS DE P5 ESTRENEM NOMS A LES CLASSES

Com cada any els nens i nenes de P5 hemcomençat sense nom a les classes. Aquestha estat el nostre primer projecte d’aquestcurs. Després d’una gran votació han sortitels següents noms: bombers, pintors, veteri-naris i jardiners.Segur que amb aquests noms tindrem unbon curs!

Mestres de P-5

7

Prim

àriaAPRENEM A SER ENDREÇATS...

Els nens i nenes de 1r ens estem fent grans i per això aquest any estem aprenent a endreçarles fitxes en tres fils de colors diferents. En el blau hi posem matemàtiques; en el vermell, lesllengües; en el verd, el medi; en el groc, el traç i en el negre, la cultura religiosa.A vegades ens fem una mica d’embolic però ens agrada fer-nos grans.

1r Primària

Les nenes i els nens de segon hem tingut el privilegi de preparar la portada d’aquesta edicióde la revista EL CRIT ja que és la núm. 100 i com que a segon estudiem la centena hem vol-gut fer una foto tots junts al pati per representar aquest nombre tan especial per tota l’escola.A la classe també ho hem passat molt bé decorant el nombre 100 amb materials diversos.Mireu quins treballs més xulos ens han quedat.Som uns artistes!!!

Nens i nenes de 2n de Primària

FEM EL 100

8

Pri

màr

iaAPRENEM AMB DAUS

Comencem el curs de tercer amb moltes no-vetats. Unes que ja ens havien explicat elsnostres germans més grans o els companysde tercer del curs passat quan al juny elsvam anar a visitar. Unes altres que són no-vetat per primer cop a tercer de primària.

Una d’aquestes últimes us l’expliquem enaquest article de la revista. Cada setmanacompartim una hora entre anglès i matemà-tiques. La classe es reparteix en dos grups.Un grup marxem de l’aula amb la senyoretad’anglès i anem a la seva classe a aprendrea fer petites converses entre nosaltres. I l’al-tre grup ens quedem amb la nostra tutora iaprenem matemàtiques amb diferents mate-rials. Quan passa mitja hora canviem elsgrups. Els que primer havíem anat a fer an-glès, fem mates, i els que havien fet mates,se’n van a fer anglès.

Durant aquest mes d’octubre hem jugat ambels daus a aconseguir fer el màxim d’opera-cions possibles de càlcul amb els nombresque ens sortien. Llençàvem 3 daus i podíemfer sumes, restes o multiplicacions amb elstres daus o només utilitzar-ne dos. Ho fèiemper parelles i les apuntàvem amb un full peranar recordant les que anàvem fent i no re-petir-les. Quan ja vam practicar molt, ens vandonar uns cartrons on hi sortien molts nom-bres i havíem de pensar operacions diferentsper tal d’aconseguir tatxar-ne el màxim du-rant la mitja hora de joc. Se’ns passava eltemps volant!!! Ens agrada molt fer matemà-tiques d’aquesta manera.

3r de Primària

9

Prim

àriaLES CARRETERES DEL CEL, L’ORIENTACIÓ DELS AVIONS

COM ÉS QUE ELS AVIONS NO ES PERDEN?

Els nens inenes dequart de pri-mària estemtreballant eltema de l’o-rientació. Eldia 2 d’octu-

bre va venir el senyor Girbau, que és el pared’una alumna de 4t A, a explicar-nos la seva feinade controlador aeri. Vam gaudir d’una mitja hora d’explicació molt in-teressant. Ens va estar explicant en què consis-teix la seva feina i com s’orienten en l’espai per aquè els avions no xoquin entre ells. Ho va expli-car d’una manera senzilla i entenedora per nos-altres. Va explicar que tenien una pantalla ambvint-i-cinc meitats com si fos un pastís. A cadatros de pastís hi havia dos controladors. Ens vaexplicar que quan hi havia boira, pluja o maltemps, havien de donar ordres d’espera alsavions i els feien donar voltes circulars per espe-rar. Com que amb la seva feina han d’estar molt con-centrats amb les pantalles i a vegades es mare-gen, fan dues hores de treball i mitja hora de

descans. Quan fan el torn de nit dormen dueshores i després s’hi tornen a posar. Aquesta feinasempre està oberta. Cada controlador vigila uns quinze avions. Elscontroladors sempre es comuniquen en anglès. Igual que en el mar hi ha els fars per a què elsmariners s’orientin, els aviadors s’orienten ambels llums i ondes i això es diu born. També va dirque hi havia com uns camins pel cel; com unescarreteres per a què els avions no xoquin entreells i que sempre han d’anar a diferents alçades. Ens va explicar que els avions els piloten un piloti els copilots. En cas que sigui un viatge llarg esvan tornant cada dues hores per poder descan-sar. També ens va comentar altres coses molt inte-ressants que desconeixíem i vam poder apren-dre moltes coses noves. Vam veure que era unafeina complicada i que demana molta concentra-ció. Ens va demanar que li diguéssim Dume. Iens va dir que li podríem fer preguntes sobre as-pectes de la seva feina quan tinguem dubtes. Moltes gràcies, Dume, per dedicar-nos el teutemps i explicar-nos tantes coses.

4t de Primària

web www.hispaviacion.es

10

Pri

màr

iaEXPERIMENTEM AMB ELS ACRÒSTICS

Ja hem començat el nou curs. A cinquè hem fet una petita presentació ambuns acròstics que hem escrit a la llibreta.Aquí us en mostrem alguns. Segur que us agradaran.

5è de Primària

11

Prim

àriaELS KARTS

Els nois i noies de 6è, el curs passat vamfer la formació d’Educació Vial a la classeamb el Carles, un policia de trànsit de Gra-nollers. Ens va ensenyar els senyals detrànsit i com havíem de circular quan anà-vem amb bicicleta.

Aquest mes d’octubre hem anat a un circuitde karts organitzat al pavelló d’esports on elCarles va donar-nos un discurs sobre per-què és important seguir les normes de tràn-sit.

Més tard el Carles i el Jesús van demanarque ens poséssim als karts en grups de sis,van ensenyar-nos com havíem de posar elsbraços per girar a la dreta o a l’esquerra alcircuit i van deixar que el comencéssim. Du-rant una estona circulàvem lliurement res-pectant els diferents senyals que hi havien iles normes de circulació.Quan algú de nosaltres feia una infracció(saltar-se un semàfor en vermell, un STOP,circular en contradirecció,...) tenia una pe-nalització de 2 a 5 minuts.

El circuit tenia semàfors, rotondes, radars,revolts, stops...

Un cop ho vam fer tots els alumnes de laclasse, el Carles ens va fer un comiat tot recordant-nos la importància de la prudèn-cia i l’atenció en la conducció.

Maria Rivas Laia SerraMarc Páez

Gerard Gómez6èD de Primària

12

Sec

un

dàr

iaNOVA ETAPA A L’ESCOLA PIA

Hola, som quatre alumnes, 3 noies i un noi,que hem vingut aquest any a l’escola a 1r d’ESO. Elstres anem a la USEE, que és una classe on fem els es-tudis escolars més a poc a poc i en un grup més reduïtcosa que fa que puguem aprendre millor. El primer diade cole, estàvem molt nerviosos perquè no sabíemcomo seria la experiència, i si ens adaptaríem als com-panys i als nous professors.

Tothom ens ha fet sentir molt bé i ens agradapoder rebre l’ajuda que ens donen des de l’escola. Japodem dir que, de moment, l’escola ens agrada molt ique hem fet molts amics cosa que ens posa molt feli-ços. Pensem sincerament que ens anirà molt bé iaprendrem molt, ja que tenim molta il·lusió per milloraren les coses que més ens costen i que no sabem. Entenim ganes!!

Joan, Irina, Mariona i Omaima1r ESO C i 1r ESO D

Sincerament, l’ESO la esperava diferent però així estàmolt bé.Hi ha algunes coses que m’han impressionat. Però elmillor i el més impactant és sortir de l’escola a dosquarts de dues del migdia els dimecres i els divendres.A mi, això de sortir abans del col·legi que el meu germàm’agrada molt. Surto amb els meus amics, desprésarribo a casa i no hi ha ningú, m’escalfo el dinar, faig elsdeures i cap a l’entrenament.També m’ha impactat molt que a la setmana d’estar alcol·legi anéssim de convivències! M’ho vaig passarmolt bé amb els meus amics jugant, menjant, dor-mint....Una altra novetat ha estat tenir un professor per a cadaassignatura, és a dir, un per a català, un altre per a cas-tellà... Una professora, en concret la de religió, m’hacaigut molt bé. Tots dos compartim una estranya afició,

fer esquemes; tant a ella com a mi ens encanten. Amés a més, ella ens diu les preguntes exactes que sor-tiran al control!També m’agrada molt el fet de tenir guixeta, és moltpràctic, així no has de carregar llibres amunt i avall.I el portàtil m’il·lusiona molt, tenir un portàtil sembla queserà útil. Però hi ha dues coses que no m’acaben d’agradargaire: una és el pati, que és molt petit, i l’altra és edu-cació física, ja que dediquem al voltant d’una hora declasse als apunts.

Però amb aquests dos aspectes inclosos, l’ESO ésFANTÀSTICA.

David Ortega1r ESO C

El dilluns 8 de Setembre de 2014, vaig començarl’ESO. Se’m va fer estrany aquell primer dia. No pertots els canvis, que me’ls havia explicat ma germana,sinó perquè el primer dia vam començar fent classenormal. Res d’allò de “El primer dia no fareu res,només coneixereu els professors”. De fet, sí, vam co-nèixer els professors, però tot fent classe normal.

Ja tinc un grup d’amics. Una part els coneixia de pri-mària. L’altra, d’alguns nens nous que han arribat. Elgrup està format per: Ot, Pol, Àlex, Hug, Gerard, Martíi jo. Amb tot aquest grup no m’avorreixo gens. L’Otem fa riure explicant-me coses. El Pol m’entreté ambla seva manera d’explicar fins i tot la cosa menys sig-nificativa. Amb l’Àlex ens passem estona parlant de

coses més de pensar, també em dóna consells. L’Hugsempre vol que l’entreni o li expliqui coses. El Gerardtambé vol que li expliqui coses i l’ajudi. Amb el Martí,sempre jugo, tot i que a vegades ens enfadem. Ales-hores hi ha els «altres amics». No m’agrada anome-nar-los així, però no se’m acut cap altra idea. I sónamics que ja coneixia com l’Axel Berrocal, l’Aniol Be-llavista, en Roger Enche i en Bernat Baella.

I això és el que us he volgut explicar.

Miquel Bosch

1r ESO A

13

Secu

nd

àriaCONVIVENCIAS EN PRIMERO DE ESO

Los días 25 y 26 de septiembre fuimos de con-vivencias, pero no fueron como las otras convi-vencias porque fueron a principio de curso.¡Fuimos mucha gente, casi 120 niños! La casade colonias se llamaba Castell de Fluvià y eramuy grande, además de muy bonita. Tenía uncampo muy verde y dos campos de fútbol.Tenía un rocódromo, un jumping, un bosquecolgante y una tirolina. También tenía un pe-queño lago artificial. Yo me lo pasé muy bien, pero me hubiera gus-tado hacer el jumping y el rocódromo, ya quealguna otra gente y yo hicimos el bosque col-gante y la tirolina. Aunque las colonias sólo du-raron dos días, Marta y Oriol se pusieronenfermos y Álvaro se rompió el brazo. Durante los dos días que duraron, jugamos afútbol. Hicimos una excursión, fuimos a la discoy muchas cosas más. En definitiva, yo creo quefueron unas buenas colonias.

Bernat Baella

MÁS OPINIONES SOBRE LAS CONVIVENCIAS

En estas colonias lo más importante es que he te-nido nuevas amigas y esto era el objetivo de estasconvivencias.

Beiqing Zhu

Lo que me gustó más fue que los monitores eranmuy graciosos y divertidos ... Cantaban unas can-ciones muy raras y a la vez divertidas como Wan-danxú, Carolina y la pepona, Estos son mis brazos...

Pol González

Uno se llamaba “Gamba” y el otro “Mandonguilla”,los dos eran mellizos, y aún había un tercero que sellamaba “Melenas”.

Ariadna Torrent

14

Sec

un

dàr

iaPOEMES MATEMÀTICS

Cent vint-i-tres toros hi hatambé cent vint-i-tres toreros hi ha

no poden, i cent vint-i-tres van cap allà.

El torero becari va cap allà,no té cap toro que dirà?

Si sumes amb la calculadora tots elsnombres que surten encertaràs que diu.

Lluc Corbera 1r A ESO

En una plaça hi havia un dosi en va venir un el doble de gros

En veure’ls els dos xerrantel que feia la meitat entre els dos va venir

volant.

Quan es van adonar que els havien multi-plicat

dos tresos s’havien espantat.I per això hi van anar també volant,

com el que venia davant.

També hi va arribar una gran famíliados tresos i un u

que encara no sabia dir ni bu.

En veure tanta gentun gran deu hi va anar corrent.

I vet aquí tothom xerrantfent un gran terrabastall.

Meritxell Borràs Nogué 1r eso D

Una casa tinc al campon m'agrada molt jugar

amb nou ànecs i sis gallinestres oques i set periques.

També hi ha dos gatsque estan grassos i atipats

i no cacen ratolinsperò cada dia troben tres talps

Així és la casa de campon passo jo l'estiu.

A veure, si sumar sabeuquants animals vius tinc.

Salvador Rodó 1r C ESO

Hi ha molts nombresperò hi ha un

que mai es nombra.

És un que per molt serveix,sempre es comença per l'u

però i ell que no vesteixde gala ningú el distingeix.

Amb les pistes que he donatsegur que sabeu qui és,

si no una aquí va,rodó és i a esquerra i a dreta va

encara no sabeu qui és?

Berta González 1r B ESO

15

Secu

nd

àriaAquest any ja anem a segon d’ESO. Quèlluny que queda primer! Enguany vam començar el curs amb lespiles carregades al màxim. Estàvem moltemocionades perquè tornaríem a veure elscompanys. També sabíem que vindriennoves alegries, problemes, amistats, dis-cussions amb les pertinents disculpes o rec-tificacions... És a dir, tot un seguit d’afersque fan que els cursos escolars no siguintan avorrits com el que ens podem pensaren un principi. A primer d’ESO ens va marcar el fet de tenirprofessors nous a cada assignatura. Alprincipi ens va espantar una mica ja que to-thom deia que eren molt durs. Nosaltres,però, vam pensar: “Segur que exageren ique ens ajudaran a superar les dificultatsdel curs”. I així va ser: hem de pensar queels mestres no són bruixots que ens dema-nen que fem deures i exàmens per fastidiar-nos el cap de setmana, sinó que ho fan pelnostre bé.

Els mestres són adults a qui els agradacompartir estones amb els nens i adoles-cents per ajudar-los, fer-los bons estudiantsi bones persones. Aquestes són petitescoses del dia a dia que ens fan créixer i quede tant en tant hauríem de reflexionar isaber la sort que tenim d’anar a l’escola. Asegon continuem tenint uns professors pera cada assignatura. La majoria són els ma-teixos que el curs passat, per tant ja ens co-neixem. Els nous els tenim a educacióplàstica, que es fa en anglès i l’imparteix laNúria; la Marina Mena la tenim a castellà i,amúsica tenim la Isabel Izard.Pel que fa a la resta d’aspectes continuen,si fa no fa, com el curs passat. Així que nocal amoïnar-se per a res, companys i com-panyes, hem de tenir clar què volem ser illuitar per aconseguir-ho. I això precisamentés el que ens ensenyen els adults (per moltpesats que siguin de vegades).

Sònia Bartrés i Marina Falcó2n ESO C

LA VIDA CONTINUA... A 2N D’ESO

16

Sec

un

dàr

iaSORTIDA A CARDEDEU

El dijous dia 25 de setembre tot el curs de 3r de l’ESO vam fer una sortida a Cardedeu. Vamquedar a les 9 del matí a l’estació de tren. Un cop arribats a Cardedeu vàrem caminar unahora i mitja fins a l’Ermita de St. Hilari.. Un cop allà ens vàrem organitzar per classes perpoder realitzar una activitat conjunta i així poder-nos conèixer millor. Seguidament les 4 clas-ses ens vam barrejar fent grups per fer jocs diversos. Finalment vàrem dinar i també vàremtenir temps lliure.En aquesta sortida també es va fer un concurs de fotografia .Els guanyador varen ser:

La foto més divertida :

Jennifer Harrison

La de paisatge:

David Gala

La de grup:

Judit Fernández

Joaquim CórdobaMiriam Serrajordi

3r ESO A

17

18

Bat

xill

erat

This year, the students of the 1st yearof Batxillerat have started a new period whichwill help us to get closer to the future we wantto live in. Everyone, teachers and older stu-dents, have explained to us that these twoyears will be the best and the worst years ofour lives.

When we started the 1st year of ESOand we looked at older students ofbachillerat, we thought that it would take agesfor us to get there and now we realize that weare where they were.

Since we began, we have already ex-perienced some big changes compared tothe last year of ESO. For instance, ourtimetables have changed: on Mondays,Wednesdays and Fridays we finish our les-sons at 14.30 a.m. and we start everyday at8.00 a.m. We have some new subjects like philosophy,science for the Contemporary World (CMC)and we also spend much more time on ourspecific lessons instead of spending it oncommon lessons like Catalan and Spanish.Besides, we have to start thinking about theResearch Project.

As we said before, there will be goodand bad moments. On the one hand, somepeople say that these years will be very de-manding: if we have to give up something,like an extra activity or a plan with our friends,we’ll have to do it. On the other hand, thepressure of the exams, the research projectand other tasks will join us together; and thiswill produce a good atmosphere to work in,so our marks will improve.

All in all, these two years will be veryhard but we will take them with optimism toremember all the people and the experiencelike a beautiful one. Our main aim is to startstudying hard so that we can achieve ourgoals and this way we can all pass Batxilleratand our Selectivity exams. This will help usget to the top!!

Samanta AlonsoVinyet Blanch

Maria CasasMarta MalagónMireia Merino

1r Batxillerat A

BATXILLERAT: a new stage in our lives

19

Batxillerat

This year the students of 1st of Batxillerathave started a new period that will be veryimportant and that will mark the way for ourfuture. We will spend two years in that wewill have to make an effort to study what welike in a future.Only after starting we have observed somechanges in the level of studies, the pace ofthe class…There are some changes that we have totake into account, for example when we aretaking notes also in the relationship with thestudents in the classrooms (because thepeople that study Batxillerat it is becausethey want to do so). This time we haven’t gotdigital books that are on the Internet but wehave the normal books in paper. For themajority it’s easier and more comfortablewhen you study. This new period alsomakes us feel that we have a bit of pressurebecause the teachers at the very beginningstarted to talk about the Research Project,the university entrance exams (Selectivitat)and the mark that we will need to enter uni-versity depending on our degree. In additionall that depends not only on the good marks,but also on our attitude to work. It’s time totake decisions, for example we have tochoose optional subjects to enter in the de-gree that you want, taking into accountthose that count more. However, this should not be a problem as in4th of ESO it’s one of the things that youspeak with your tutor and you work all of thatwith him or her. And you speak with him/herabout that more than once so as not to

make a mistake. Your tutor helps you to findall you need to be sure about your decision.In case that yo change your mind your cur-rent tutor can also help you.The classes are divided depending on theoptional subjects that you have chosen.Until this year we have had two classes inBatxillerat but this year we have three, thesocial one, the scientist and the technologi-cal one. But we have a humanistic batxilleratthat is together with the social one. How-ever, they are not closed options, as you canchoose an optional subject of another batx-illerat. For example if you do the social batx-illerat you may choose an optional subjectsuch as technical drawing which belongs tothe technological batxillerat. It also dependson the timetables. It’s also very importantthat you don’t miss the classes because ifyou do that you will be lost in some of thesubjects.We know that these two years we have todevote a lot of hours to study and to do allthe work, etc. But we are pleased to be hereand we know that we have the help of ourteachers and all the support that we need tosucceed.

Marta GarciaMaria Sararols

1r Batxillerat C

BATXILLERAT: a new stage in our lives

20

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal El programa SEFED és una formació de caire

administratiu que utilitza la metodologia dela simulació i adreçada a persones desocu-pades. Aquesta acció formativa es realitzad’una manera ininterrompuda en el nostreCentre des de l’any 1998 donant formació amés de 900 persones.

Aquest últim any 2013 hem tingut una inser-ció laboral del 72%

Hem visitat moltes empreses del territori, hemassistit a 9 edicions de la Fira internacionald’empreses simulades i realitzat diferents ta-llers relacionats amb la recerca i les entrevis-tes de feina. Abans de finalitzar l’any tambées realitzarà una xerrada al Centre en rela-ció a l’emprenedoria a càrrec del Servei So-lidari de l’Escola Pia Catalunya.

TALLER A BARCELONA ACTIVA - ENTREVISTADE FEINA

En el marc del mòdul formatiu FCO003 Inser-ció laboral del curs d’activitats de gestió ad-ministrativa (Programa Sefed), vam assistir aPorta 22- Barcelona Activa, per tal de realit-zar un taller pràctic de 3 hores sobre compreparar i afrontar les entrevistes de feina. Di-vidits en dos grups de treball i amb una prè-via introducció per part de les tècniques,vam crear diferents situacions simuladesd’entrevista, treballant els tipus de preguntesque ens poden fer, quines respostes són mésadients i quina actitud és la més adequadadavant dels diferents rols d’entrevistador.

En finalitzar, tothom va coincidir en valorar eltaller de manera molt positiva; havia estatuna eina molt potent per ajudar a preparar-

nos davant aquestessituacions que tantapor i incertesa ensprovoquen.

Un dels punts clauper l’èxit d’una en-trevista de feina té aveure amb la prepa-ració prèvia i el co-neixement de lescompetències i apti-tuds de nosaltresmateixos.

PROGRAMA SEFED

21

Fo

rmació

Pro

fession

al

22

La

Tec

a d

e la

Med

iate

ca

Segurament molts nens i nenes de primària imolts nois i noies de secundària ja teniu a lesvostres mans un exemplar de l’explorador dellibres. I és que des de principis d’octubrehem engegat una nova edició d’aquest con-curs.Com ja sabeu, es tracta d’una iniciativa perfomentar l’hàbit lector i també per a què elsparticipants feu de crítics literaris. El funcio-nament és el de sempre: cal llegir 4 llibres alllarg del curs i puntuar-los: el millor obté 4punts i el darrer 1. A final de curs se suma lapuntuació donada per tots els participants acada llibre i se sap la valoració obtinguda percada llibre a cada aula, a cada promoció i a

cada escola (l’explorador es duu a terme amoltes escoles pies de Catalunya, no nomésa la nostra).També volem insistir-vos en què els títols delsexploradors han estat seleccionats per espe-cialistes en el món de la lectura i que són lli-bres que solen agradar moltíssim. Així, tant si us agrada llegir com si no trobeullibres que us facin gaudir amb la lectura, l’ex-plorador de llibres és una oportunitat fantàs-tica per gaudir llegint. Al nostre bloc (La teca de la mediateca) tro-bareu tota la informació sobre el concurs isobre tot allò que tingui relació amb la biblio-teca i mediateca de l’escola.

ELS EXPLORADORS TORNEN A LA FEINA

23

La T

eca de la M

ediateca

OBRES I INVERSIONS

Aquest curs estem d’enhorabona: durant l’es-tiu s’ha pintat la mediateca i també s’han ad-quirit materials tant per a la biblioteca comper a la mediateca que ens permetran oferirun millor servei als nostres usuaris.Així, a la biblioteca de primària comptem ambun nou expositor per a llibres que fa moltapatxoca. És vermell, sòlid i funcional i permetdesar i localitzar els llibres de manera moltfàcil. També hem comprat capses amb lesrespectives tapes per moure llibres de la bi-blioteca a les aules i, finalment, l’ordinador i lapantalla de la biblioteca també són nous.A la mediateca de l’edifici de secundària, perla seva banda, se li ha “rentat la cara”: unanova capa de pintura, taronja en algunessales i blau en altres, acullen els nois i noiesprocurant-los una sensació de netedat i tran-quil·litat que s’agraeix en un espai comaquest.

Esperem que tots els que empreu la biblio-teca i la mediateca gaudiu d’aquestes obresi inversions perquè s’han fet per a què totsvosaltres, els usuaris, en sortiu beneficiats.

Com ja sabeu, des de fa alguns anys l’escolaha engegat un procés de socialització (o reuti-lització) dels llibres de text i de les lectures ambl’objectiu d’abaratir el cost de la compra de lli-bres i, al mateix temps, potenciar la cura i el res-pecte vers el material col·lectiu.Pensem que es tracta d’una iniciativa molt po-sitiva que implica, no obstant això, un esforç lo-gístic i de seguiment molt important alsprofessors implicats i també a nosaltres, els me-diatecaris. Per als professors representa un tre-ball addicional perquè han de lliurar els llibres al’inici de curs, fer-ne el seguiment i recollir-losal juny. I per a nosaltres representa també moltadedicació perquè els hem d’adquirir, registrar,

fer-ne també el seguiment i desar-los. Penseuque estem parlant de centenars de llibres!La feina que comporta la reutilització de llibres,però, l’assumim de grat perquè sabem que ésbeneficiosa per a les famílies (a nivell econò-mic) i també per als alumnes (econòmicament ieducativament). Us demanem, però, que ensajudeu:- Folrant el/s llibre/s de reutilització que ustoqui/n amb plàstic o funda.- Tractant-los amb cura.- Retornant-los en bon estat i en la data esta-blerta.Amb la implicació de tots en sortim també totsbeneficiats.

LA REUTILITZACIÓ DE LLIBRES

24

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caLES RECOMANACIONS DE LA BIBLIOTECA I MEDIATECA

A continuació trobareu un parell de recomana-cions de llibres que us poden agradar, tant pelseu contingut com també per les seves il·lus-tracions. Es tracta d’obres que es poden llegirindividualment o bé acompanyats d’algú altre(per exemple, els infants més petits necessita-ran la presència de l’adult en el cas de Les gi-

rafes no poden ballar, però el mateix adult s’ho

pot passar la mar de bé llegint-lo per a ell ma-teix). I és que es tracta de textos que es podenllegir a qualsevol edat i sempre ens ho passa-rem bé i aprendrem amb la seva lectura. En els propers números de la revista de l’escolaus continuarem fent noves propostes de lecturaque esperem siguin del vostre grat.

ATLES DE CATALUNYA

L’atles que us reco-manem avuiconsta de gairebé50 mapes que ex-pliquen els fetsmés destacats dela història de Cata-lunya. I ho fan demanera entene-dora i divertida.Es comença ambels homes prehis-

tòrics, els íbers, els fenicis i els grecs. Se se-gueix amb els romans, les invasionsgermàniques, els visigots i els àrabs. Es con-tinua amb els comtats, la feudalització i launió amb el Regne d’Aragó. També es deta-lla la vinculació amb les Illes Balears, el PaísValencià i altres zones de la Mediterrània i sesegueix amb l’explicació dels episodis i elsprotagonistes de la nostra terra fins a l’actua-litat, concretament fins a la Via Catalana del2013.

Gràcies a l’atles descobrirem la rica històriade Catalunya i les seves institucions, dinas-ties, esglésies, masos, castells, fortificacions,monuments, fàbriques... També podrem pas-sejar-nos per les diferents àrees geogràfiquesdel país amb els seus rius, viles, valls, planeso muntanyes. I finalment ens farà propers elscatalans que han forjat la nostra identitat i ma-nera de ser com el rei Jaume, l’almirall Rogerde Flor o l’oceanògrafa i biòloga marina Jo-sefina Castellví.Tota aquesta feina ha estat possible gràciesals dibuixos amens, atractius, comprensiblesi tendres de la Pilarin Bayés, mentre que elshistoriadors Josep Maria Solé i Sabaté i Que-ralt Solé s’han responsabilitzat del text i dequè aquest sigui entenedor, però rigorós. Es tracta, en definitiva, d’una obra útil i degran qualitat per conèixer Catalunya des delsseus orígens fins ara i entendre el momenthistòric que estem vivint.

25

La T

eca de la M

ediateca

LES GIRAFES NO PODEN BALLAR

El llibre que us reco-manem està escritper Giles Andreae iil·lustrat per GuyParker-rees. És unllibre popup ideal perllegir conjuntamentamb els més petits,ja que a cada pàginas’hi troba una novasorpresa. També elpots explicar amb

música i fer participar als oients.

El llibre està situat a l’Àfrica. Si hi aneu algunavegada descobrireu que un cop a l’any tots elsanimals de la selva fan una gran festa “El ballde la selva”. Durant tot l’any els animals de laselva treballen de valent per poder exhibir elseu ball per al Gran dia. Creieu que les girafestambé poden ballar? O creieu que són massaaltes, poc àgils i molt vergonyoses per fer ungran ball? Aconseguirà la Groga, la protago-nista del conte, participar en el “Ball de laselva?” I vosaltres si fóssiu els participants usatreviríeu a ballar davant de tothom?

VISITA D’INICI DE CURS A LA BIBLIOTECA I MEDIATECA DE L’ESCOLA

Quan comença el curs convidem als alumnesde l’escola i als seus tutors o professors a visi-tar la biblioteca i la mediateca de l’escola. Moltsnens i nenes pensen que ja ho saben tot sobrela biblioteca o la mediateca, però ocorre el ma-teix que amb la majoria d’aprenentatges: perconsolidar el coneixement cal la repetició i tre-ballar-ho des de diferents perspectives i nivells.I precisament això és el que fem amb aquestesvisites. A més, a moltes classes arriben cadacurs alumnes nous que desconeixen aquestsequipaments.En tot cas, les visites d’inici de curs serveixen,per exemple, per donar a conèixer els espais,els recursos (tant a nivell de fons bibliogràficcom en línia) i l’equip humà de la biblioteca i lamediateca.Amb un disseny específic per a cada curs, desde la mediateca preparem unes visites en quèconvidem a emprar els nostres espais, expli-quem els horaris, els materials que es poden

consultar i agafar en préstec (tenim, per exem-ple, totes les lectures obligatòries que s’han dellegir al llarg del curs i que es deixen gratuïta-ment), ensenyem el blog i la gran quantitat derecursos que hi ha al seu interior, a moltes ses-sions realitzem activitats pràctiques per esde-venir autònoms a l’hora de cercar informació omaterials...En definitiva, es tracta d’una activitat que ser-veix per a què els alumnes de l’escola cone-guin i emprin uns espais i uns recursos queestan al seu servei i que els poden ajudar mol-tíssim en el seu dia a dia escolar.

26

De

Car

a E

nd

ins

CONFERÈNCIA AMB CHEMA CABALLERO: ELS NENS SOLDATS

El passat dimarts 7 d’octubre, elsalumnes de 1r i 2n de Batxillerat vam tenir l’o-portunitat d’assistir a la conferència d’enChema Caballero, un exmissioner xavierià, lli-cenciat en Dret i Estudis Eclesiàstics i realit-zador de treballs a favor de la justícia, la paui els drets humans a Sierra Leone, entre d’al-tres ocupacions relacionades amb el conflictedels nens soldats. D’aquesta manera, com abon especialista en el tema, en Chema vavenir per tractar amb els alumnes d’aquestaescola sobre el conflicte dels nens soldats.

La conferència va començar amb uncurtmetratge, en el qual s’hi mostrava la si-tuació en la que es troben els nens soldatsactualment arreu del món. No obstant, ante-riorment en Chema ens va fer una breu expli-cació per tal que tots entenguéssim elconcepte de nen soldat. Primer de tot, ens vadeixar clar que els grups revolucionaris quesegresten aquests menors per convertir-losen nens soldats, no tenen cap tipus de prefe-rència a l’hora de segrestar nens o nenes, jaque hi ha el mateix nombre de nens i nenessoldats. També, va aclarir-nos que, si la se-grestada és una nena, no només serveix coma soldat, sinó que també és utilitzada com aesclava sexual independentment de l’edatque tingui.

A continuació, ens va revelar els mo-tius pels quals es creen aquest tipus d’exèrcitde nens i nenes soldats. Generalment, a l’À-frica quan hi ha una guerra, hi ha grups de re-volucionaris que destrueixen i calen foc en

diferents poblats, en els quals violen i se-gresten a nens petits amb la finalitat de con-vertir-los en nens soldats. Un cop ja tenen elsnens, majoritàriament molt petits, els utilitzencom a auxiliars per les diferents funcions quetot exèrcit necessita: com a militars, com a es-cuts humans, com a portadors, per recolliraigua, per cuinar, com a esclaus i esclavessexuals... Totes aquestes funcions són realit-zades per menors d’edat, d’entre 5 i 9 anys.Més endavant, si el capità de l’exèrcit consi-dera que l’infant als 9, 10 o 11 anys ja estàcapacitat per ser soldat, passa de ser esclaua ser entrenat com a soldat. En aquest pe-ríode de canvi se’ls sotmet a una mena deritus de màgia negra; d’aquesta manera, elsfan creure que són immortals i perden la pora poder experimentar la mort algun dia.També, quan comencen a ser soldats, perposar-los a prova, els generals els ordenenque vagin al seu poblat i matin els seus pro-pis pares; d’aquesta manera, en cas que elnen soldat tingui la possibilitat d’escapar-sedel campament, no tindrà on anar. Aixídoncs, acaben convertint aquests nens inenes en criminals de guerra.

27

De C

ara En

din

sTambé va

explicar les cau-ses d’algunes deles guerres quefan que hi haginens soldat. Lamajoria de lesvegades sóncauses associa-des a l’extraccióde primeres ma-tèries, com elsdiamants, el col-

tan o altres productes que serveixen per fa-bricar objectes que el primer món demana icompra sense pensar com s’han aconseguit.

Fent referència al tema de les armesdels exèrcits de nens soldats, en Chema Ca-ballero va dir que són proporcionades per di-ferents països europeus, és a dir, del primermón. Una de les qüestions que més va cridarl’atenció és que els especialistes en armeshan observat petits canvis en la fabricaciód’armes ja que fa uns 5 -10 anys, un fuselltenia una major grandària i pesava el dobleque actualment. La qual cosa ens porta a re-flexionar si realment nosaltres mateixos, re-ferint-nos als països del primer món, estempromocionant la creació d’exèrcits de nens inenes soldats amb la fabricació de novesarmes cada cop més adaptades a les mans ibraços d’infants.

Finalment, recordar un moment de laxerrada en el qual ell mateix, en Chema, ensva explicar un cas en concret, en el que co-

mentava l’experiència d’un nen de la vora de11 o 12 anys, que l’obligaven tant a ell com ala resta dels seus companys a esquarterarpersones. En cas de què es neguessin, elsmataven instantàniament.

La xerrada va servir per conscienciarals alumnes de la gravetat i la magnitud d’a-quest conflicte i que s’ha de fer alguna cosa alrespecte, ja sigui difondre’l per diferents xar-xes socials, parlar-ne amb coneguts, trans-metre’l de boca en boca... En definitiva, ferqualsevol acció per tal que se n’assabenti tot-hom en el món, i perquè aquest coneixementpugui permetre posar fi a aquest conflicte tanhorriblement injust.

És possible que conflictes com aquestsiguin producte de la nostra indiferència al’hora de comprar certs productes que, perpoder-los fabricar, prèviament un nen i/o unanena soldat ha hagut de perdre la seva vida.Tot està en les nostres mans.

Oriol Pujol1r de Batxillerat C

28

PARTICIPEM AL NOU PUNT DE VOLUNTARIAT!

El passat 22 de setembre, un grup de volun-taris de l’escola vam assistir a la Presentaciódel Punt de Voluntariat que va tenir lloc a laSala Tarafa de Granollers. Els representantsde 17 institucions de Granollers, com ara elsde la nostra escola, Mans Unides, Càritas il’Hospital entre d’altres, van compartir ambtots els assistents les seves experiències coma voluntaris i voluntàries.

Aquest Punt de Voluntariat fomenta valorscom la solidaritat, el civisme, el compromíscol·lectiu, el respecte o la participació: aquestés l’objectiu del nou Punt del Voluntariat deGranollers, amb seu a Can Jonch, actualmentel Centre de Cultura per la Pau.

A més, té la finalitat d’oferir eines de treball,formació i cooperació en xarxa entre les di-verses entitats que actuen a la ciutat i per talde crear un entorn civil més just, igualitari i so-lidari, està destinat a tots aquells voluntaris ivoluntàries majors de 16 anys.

Us animem a participar-hi!

Po

rtes

Ob

erte

s

29

Extraesco

larsJORNADA DE FORMACIÓ D’EDUCADORS

D’EXTRAESCOLARS I MENJADOR

El passat 20 de setembre els educadors i educadores d’activitats extraescolars varen par-ticipar en la XII Jornada de formació d’educació no formal. Aquesta es va celebrar a l’EscolaPia de Sarrià amb més de 200 participants. Després d’una xerrada magistral de la Maria Za-pata sobre “valors, inclusió i esport” es van realitzar diferents tallers formatius. La jornadaes va tancar amb la tradicional foto de família.

30

NOVA ACTIVITAT DE ROBÒTICA EDUCATIVA

La primera setmana d’octubre va començar amb la nova i exitosa activitat de robòtica edu-cativa. Aquesta compta amb 42 participants repartits en 3 grups i dos dies d’activitat.Dirigida per l’empresa Ausatel té l’objectiu d’ensenyar a construir i programar petits robots.

Ext

raes

cola

rs

31

RICARD ORTEGA PROVA PEL FCB

En Ricard Ortega, alumne de 3r i jugador de la nostra escola finsaquesta temporada, va ser convocat pel director de l’escola defutbol del F.C. Barcelona, Albert Puig, per entrenar amb l’equipBenjamí de l’entitat. El talent del Ricard, el seu treball i l’esforç de-dicat en els equips de l’Escola Pia han fet que aquest prestigiósclub li estigui fent seguiment. Amb el desig que pugui assolir elseu somni felicitem al Ricard i als seus educadors – entrenadorsper brillar. Molta sort !

Extraesco

lars

GRUPS MOU-TE! DE GRANOLLERS

Comença el curs i comença el Mou-te ambmoltes ganes. Aquest any tenim grups a totsels cursos, des de tercer de primària a segonde batxillerat. L’equip de monitors està moltengrescat i ha començat amb bon peu totesles activitats previstes.Un grup de voluntaris de 4t d’ESO ha co-mençat a fer pràctiques de pre-monitor.També ha participat a la primera formacióque va tenir lloc a Calella els dies 4 i 5 d’oc-tubre.

Els mateixos dies hi hagué simultàniamentformació per a tots els monitors i va ser moltparticipativa!Esperem que aquest curs fem un pas mésavançant en el nostre projecte de grups fentcamí per créixer com a persones compro-meses amb un mateix, amb els altres i ambel món.

www.mouteenxarxa.cat

Mo

u-te

32

“Ja fa una colla d’anys que EL CRIT es vaconvertir en el portaveu de la comunitateducativa de l’Escola Pia de Granollers.Com va ser el seu començament? Un co-mençament senzill i quasi impensat. Ara emdiuen que ja són 100 els números publicats(de la II i III època) Qui ho havia de dir!

Devia ser el curs 1982-83 quan, essent di-rector de l’Escola, em va semblar que seriaconvenient que hi hagués un instrument queservís per posar en coneixement de tothomqui participava en l’Escola –alumnes, pro-fessors, personal no-docent, pares i mares-de totes aquelles activitats que es portavena terme i que, sovint, quedaven una micaamagades en el tarannà callat i rutinari decada dia, i que fos un mitjà de comunicacióentre els diferents estaments de l’Escola.Vàrem determinar publicar una revista queomplís aquestes finalitats.

I l’inici fou així: Hi havia una vegada… Noés un conte, és la realitat. Hi havia a l’Es-cola una “revisteta” que confeccionava elprofessor Josep Borralleras (de tan gratamemòria), amb els seus alumnes , com a

exercici de classe, on hi participaven elscomponents de la mateixa classe i era l’ex-ponent del que allà s’hi feia. Una revista fetaamb mitjans pobríssims que avui ens sem-blarien d’un món quasi prehistòric, tot fet amà i copiat amb aquells mitjans que els mésgrans recordem com a signe de la pobresadels temps. Però era una revista viva i es-perada no sols pels alumnes implicats, sinóper l’Escola sencera. “El Crit” de la classedel Sr. Borralleras era l’exponent de totauna activitat que sobrepassava la feina pro-gramada. Els alumnes hi deien la seva, mol-tes vegades amb l’humor propi de jovesestudiants. No hi faltaven les advertències iels bons consells que, com a bon professor,sortien de la boca i la mà del seu mestre.

No va ser fácil el pas a convertir-se en re-vista de l’Escola. Hi va haver una certa re-sistència: els interessats no veien clar que laseva “revista” passés a convertir-se en la re-vista de tota l’Escola. Però, a la fi, s’hi vanavenir, sabent que mantindríem el nom i quela participació de tothom quedaba assegu-rada, i que es faria una revista digna ambuna acurada presentació.

ÈPOCA III, REVISTA NÚMERO 100E

spec

ial

100

nú

mer

os

33

I així va néixer EL CRIT actual. Una revistaque ha anat aportant al llarg d’aquests anys(ja són 100 números) les vissicituds i els can-vis que han marcat la història de l’Escola Piade Granollers.

Amb els escrits del director, dels professors iamb les aportacions dels alumnes, s’hi vananar adjuntant les fotografies que reflectien lavida de cada dia de l’Escola i les celebracionsque trencaven la monotonia diària.

EL CRIT representa i constitueix un veritablearxiu on s’hi recopilen els aspectes més im-portants i festius de l’Escola, com un gran lli-bre on hi queden anotats els esdevenimentsque marquen la història del present perquèsigui recordada per les generacions venido-res.

Llargs anys de vida a EL CRIT de l’Escola Piade Granollers!”

Marian Federico i Ribaltaexdirector de l’Escola Pia de Granollers

ÈPOCA III, REVISTA NÚMERO 100

“Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses”

Vicent Andrés Estellés

Esp

ecial 100

nú

mero

s

34

Esp

ecia

l 10

0 n

úm

ero

s

35

Esp

ecial 100

nú

mero

s