5
I:J=I=1M.1M El delícte periodístic d'Artur Vinardell JOSEP CLARA E l 3 de juny de 1886. un biset- manari gironi insería un arti- cle contra la monarquía re- produVt d'un altre periódic de l'Estat espanyol. Ningú no va denunciar l'autor de Tescrit ni la publicació on havia aparegut primerament. pero el director del periódic gironi va ser jutjat i castiga! severament per ha- ver injuriat el rei. L'episodi, digne de ser recordat ara que s'escau el centenari, il.lustraamb totselsseus detalls una interpretado restrictiva de la Ilibertat de premsa i una dis- criminació a Thora de posar en práctica els principis igualitaris proclamáis per la constitució de 1876. Els protagonistes principáis d'a- questa historia son El Demócrata, Rodríguez La Orden, Artur Vinar- dell i la justicia espanyola. Com a teló de fons, el régim polític de la Restaurado i la regencia de Maria Cristina d'Habsburg ho enmar- quen tot i ajuden a entendre el re- sultat final de rincident. Un periódic república El Demócrata va sortir per pri- mera vegada el 10 d'abril de 1881 com a "periódico político, literario, de noticias y de intereses materia- les» i com a órgan del parlil possibi- lista d'Emilio Castelar. A la capgale- ra, s'hi llegia d'anluvi «partido de- mocrático gubernamental de la pro- vincia», pero amb el temps la lle- genda va ser canviada per la de GuacniciOM, El|Millii ünmm >r<H' lljivtinr lis el r*!!!^"" SH. A,iMi\i:¡'iui ••'.', • .'TI - ^ ' "" %l|1hll]«.tlI1ft«C|t«J periódico político, litemio do notioias y do intereses matoriales;-•:;:::,,J;^, úuüANH i)r:i.r',\HTtnii i)i:M(K;ii.íTi(:(i-t¡L'ei:iíN,\Mü:NTrtL UGM.JÍHOVJKOA., , UEn-nno 10 IIHI .Miril ür ItíHÍ. t^fm. í^ JVX>-VHElX£a3CJlA. ^É- Li f.1 •UI«riAái«.l ji/irriigW'i.^kj i^/Vrlnii U M I Jift- .•f.i^'iliíw niifJf'^ iiaiiüi. n-í'itiH ^41.HI l4 fth NUESTRO PEtTSAMIEtrrO. AI lili í'íriii.Blí rn enmtói) dn rrnllKi'.'inn, Br.inlis n! nnliinliiíinu ™n i|i!ii tm KM.I B,M- Jiiln jFir lolnniitui^ttr:» cuTrDlIiIi'^iiiiiin« IDS ikmúsi'nlD-i í'jhaniiiinnnliilMjs In criivlii. ÍIB. llncln Ihimi" 'lu" !•> iniuJiLrílhninos 'en rl (wnn rcii^uill''i iln riiiei>ti"fi UL-I-OTITO; • nos Itscnffiílonviíi iwr» Iji «"[••.'nniii ili> podar UevorVj iunliii cniliiiidn pnm eth 'iwa u'm' Wnxt. IÍW.IOVOT-VI''IS, |iues'.n A , giruab» «n lüiiltUiul Un ociiNiinai, rJiIUdcti pij;' rii;[iii ilu liii cir,:iiiuuinij,ií iiiin- i.;- nái, y UHLI |Kir üflliri tin fríaldu) nii qiik^ , . 'nii>iijuliiiui tii-RKtni'ncn aij npuyufliitii nbi-ii i <S¡) jitiiffáffii'Si que .tnUinlílbniílDS] m u - do . •liU'voí'liiviiiiiV' ijua liosisUr llí tiuq^li™ • ílpo^njIcM; voiwlüiiv |Jnr fiiiilrnrleiliiil .ii.quDitno^liüín un riun'ilrBmitiiopulnr 'tn*- á ' ".Wüir,—(JspliJiWiilii Síoiiipni i|ijo iiiiiyslra h- jIlNTií y <l¿m(Kr.iHi;n pruvlndu (wndriimso .SgÍJ'"l'nUi_Uw'•*'í!t,>Uumpu rtnutiu. roiiroM»- ^¿r.lon fjiTOiiiiiny pmílisiirn. U pniiiKiipii' l^diran'tlsiii. Inx »iililliñM> hlnal^s rie In llr- ,'""•• ifi 11/rnr 1/1. .•n ll^nOlítll^m^ lii-.pÍTif,í(i|in;oii- • -bii-ilr i;íi!p>riii' firTitlnmitiftvi jor oV ni:Ví r!i:|'^»| --^ |.!f-ii ,-\ iriiLS ilm'k-ilnil'i y rL'í.ini- f\í--\'i ili. I.)-, jfjiillillhirt p^|infi'iV's íl..' ,'ia '(•¡•TfK tiMiiril, pJi'fl ,erfiFi i'.iili'liii-i [-n'oj u! íliniít".lin" Iiiiliítl* iiiíl.ii ílild•isiiuclA- ii.i.^v i'li'ijliíui ILBIJÍII yloi ovii-emii il? In. [ir.iviiirín,!'! p;ir(lilij W|iiiliiliat»i^ |KWÍMIII- líi iiiia hii mui-.itetHlIti S'i Mll-"rfi)n iriíii- "Hl'-ilii pnr, ,U-rai iln Mil ma.'i íinturiíniliu- niféiiíWtii l:i riinl priiuWi nnf f I n^plmii »T(I*I« ilDnlfirrAUí^n, li>Ju» i¡é iSibotnit eiiIltHaüii iluiiinle si IrAnnlUViiUr Io*m-l:iliis IFA ]IIKI' tu^irlnn sjiinsarvndom qi^ HUÍ nrroj^ i1 iiumniln.nilrrntii tum 1IL puiji^inn invanulun do liis iiiu'lliliin IIPM*!'^'!. "11ii innnl«iildii IntcnU' Lfii In nilvir^vlnil, v nu luí lipclin hni-nljmr JIIIÍ-ÍÍI y mn.". ¡iialpriisn iim|iii- JB Iftii liliiK'"'í'niii'i laí ••irtijnisUxnniHf íolmn nnmliiimtiii pnrn facllliftrlíln nrihulmU M - pillisioll (le i|un llii»Jn,lailLüs ilHua Kiru- Li (iiilillciinloii .líl jnirtáilloíi ps yn mi ho- ;liii, y un hm-lio, nii «1 q'iin liidii' lo:* ilii- íí«í#Üífe ktti^ ini •.k'-lo s~m.iiuirli,> o^ijai. ija wariinlMHn du eanrünlraiTlim. hay nw- c|iii> IUUICJI IIH- W»ino dniJik U íüii.lcluii iwlBlhnmcnln fii-iiplslii qiip n.tmvi<Winkis, IUUIIDE Í ' U le- ^/i)idml }' rii<:nn¡>''ldn ni dnrocliii i]Liij Uiii<- npa du c:ti-Lir ¡'i'iiii> pnrÜJa ¡tór el |irinier pliinriiii lltwrnlOf In rnslimr.i.'l'jn queps- ti\ riiikndii iM'liinliiU'iitn Iri' dAttliinii ilr ntioHlrii [M\h. Yíii i!sl-¡ ntoi-niifl'itfi lia cnn- rrsnirndmi da liw dbiiiiV'ri'iii ynt'Wnnmyíi' Í'i\ü'* Ja U ^iriNvlnrí/i d j Cic<i^Liim,.A iiiimliy^ ]iQri<i<ltcu r i i r r í . ' i K n l i i índudnbli'niGmE^ Li iiinü ImparLiir.'e y nrrliüijadn ilp li» iiilslu- ftn, lliiiia.siluk'i>Vú InpdrlAiniiN ?s)iu)t»j ilf liLi'IniiMis: lü inlNlinii* nlniprij-.iiImnH- MIIL'ÍI'IIÜ oriiMiiliiidui viiKuiinih.a ;• [i|iiii|u- USR. «11 liki) di'l Idr^l ijuK iinrwl^itTiíai; In |;iiwi lid lliiBlpnr J dli'iíír jn i:lnrt;i iii^)- lío')» npinicn yn rnmiBiIa ¡í: wwslríis (jueriilos CiirrplifiiQUiriffli iln lii prcivlimU, cnnnnilniVjido'ív A ML mnjorgniili] ilii dit- <o!AidviiiifmiLi>]«Bi qiiB,piir meJiu do unn »-t[ii l:\iili! y iifV:n^ prii|iijjiiiiJ;L y d i uiin iirgnnlniniíin Uin. Iiinrio romo lasl y íliu*- v.i, !• íl:!;:.;..,- jiiv'.'Lil.iiUL-i .Itr^Lij huías ii ' lii lui'li[\ Ii!pnl .1 <jii[ nnomuN |ini».Haiihi«. t'íttii'iiiJii imn ma.'n nKnftfAn dn Inniliivi llPnoB .Je trt iiii|UBlir,niSihlo/ binn i.-nili> iiuuitra h.T.nl(;rn Jinr Indi el mninln nili»- nliLl, 4lnnUllciii;lnrii>í unpri>vwdi<.idi! Iiin- htiiciúiio* í hlpiilnn flutdBiRilwi |Mr lii rn- iiin^' ¡r^T In lilf>tiirÍa.x»Ui ?^^^lllllcl^ir^ ti<>- fnWís floniigiMpiutaiesplópiítLWitiiipIrD- djifl BU t » fíDiiidimlanluaíte unadísenfrí- tíida dEmnpiglB,—lj> iiiJ-ó.i"énc¿[nímJiidii 4 nnMlm üiiidnil» BS Improlcí! pem, «mi unndu «cnninHiwchtoiíjiilindhiy no muy íinlinnl.»rln tj)ni«'inil([Ucií los r»daolDi«i / ' , In líi.líK«..Vhí.r*. 111" aiunlurtunus li pre-. drt-li' un i'flL.i iTh;ii|ilci.i ¡nm nuBsIrn niu- ' lUi.'U |>iili||naok«i. LÍi ffry al ijBlnFttiutnid'vr''' mvi nlinnUiii: ni i^nnciirs'.. dB»liil^r«A;ulu 4 ItüSJnJklnnHl ds nusstrní querídns crinn- .' llKk'ii.i-ioíí no iift« fnllii; (rjiifl nifts quar»- (NVci3>lu.ino9| di^íjíiB" do íUDirto Jifia-• iiiLi- ilklin, «:irnr ft jiiua nunsira nbo- cii hliií^iíM, dp nijuBlla dtitmwjmlii ijus, iluíjiuos de raur.bos uflusrto.vlvn'U jní>- doiUi vldn d.i Inrvn. dpí|.bp-, v.\;iiiiiuj||„^ Hl,™,1.uln-du iii"ii|"'ni,vni|[:ia4liivl(i*,_Jt) "ddlapÁfisjiaiW" '••' ••< u\7níorivÍQÍt»^'^ XTmn¡i>r.y, myiTiiecImlnnfo!. -flBt-w,. fiuiLT*? Ünli binn liieior™i A Ik inusj ds lii'Hb»t»^^ tnd,yBliliinlB1píDHlcjiMd¡>|n.inmB<PiiJkÍ^' dns C í n c í lint SÜ; renaninitrn cofl la BÍTÜI •.',',' IIB iin» dlnrlusIsiniD HM-aliicioir « i ÍSBB,"';!^ (irncliiiiianios y íintiivúnca «in naicc.y -^ lYi-lmi.p In iiiulpiitradí lt?i'fibllcn Oiptiftolii ^ 011 IHT3, niisiitnm cnn liL idumii y tnri «t,''í¿' riull cpiminflnios aal fi Im liordis ütí tsir-v'^ llsmo i-otnn rt Im írnlrirprí-i da Curluafnn; f^t'' hoy nos nnf nnlríimiBI m ni rni-imn s^iin da' * " In l>oiiincmRliu. mudUlífliln uiititni man»--; :>| ni dn |i«r'4i- i-..«j,irf(, rlh nfertoí Iprniuill- ' y ^lllDlllll^ dsiiortdiiadCB por Aníai'l'ia nim-f '*-' qiinsiilnilatploi enmílüiiíap, d í s i i ftqaellf'ffíft Inrnndn iroctto del 3 da Hiñera, de. trtsleV'^. rwonlupic.n |>»ni tu lifjitórla rfo, niic.Hra "v- pflniími Tto|ii'ihllrJi. en qné niin tVmiirn , ' paTlíhln decríld con «M (aní'í!*?3!np(ííf¿^í clplfClm ll* IJJUVILP-P ÜU UI1/L lllbIlLP"^irUI..|JU«-- ^ eiB ii| nlmii (io iium-Uu uJiíui, In vi ¡ i >l. ••' iiHí^tm ilda, j q j f f Bnkp pEitdpii r- . -i . en nui'ílpy MifteñfpVi, Ins . faiidi^'i' •• y ••:.- Ura osfiionoi do runnii'pa iin!.,ítií"[ininioa 'rn~BtpHw™i)ri,-fciinn ¡|pniflrt',V'ln «í;ín t ([iih?:rnnm«iitjJ. jSf! qnlsr^' iiup ooniplntp- iníi'iinn% lftoi]-|I.MuÍÍH\de iinwili-» ^'n-l-loti. Riií PiiPM íltiínioiquij vlalniufAUípi-op»-! •. •*.tí^v-''":".,.iww^íl^"'^-;''íi' Primer rjúmero de "El Demócrata' periódic poliiic que era dirigií per Artur Vinardell. Revista de Giiona I 183

El delícte periodístic d'Artur Vinardell · d'Artur Vinardell JOSEP CLARA El 3 de juny de 1886. un biset-manari gironi insería un arti-cle contra la monarquía re-produVt d'un

Embed Size (px)

Citation preview

I:J=I=1M.1M

El delícte periodístic d'Artur Vinardell

JOSEP CLARA

E l 3 de juny de 1886. un biset-manari gironi insería un arti-cle contra la monarquía re-

produVt d'un altre periódic de l'Estat espanyol. Ningú no va denunciar l'autor de Tescrit ni la publicació on havia aparegut primerament. pero el director del periódic gironi va ser jutjat i castiga! severament per ha-ver injuriat el rei. L'episodi, digne de ser recordat ara que s'escau el centenari, i l . lustraamb totselsseus detalls una interpretado restrictiva de la Ilibertat de premsa i una dis-criminació a Thora de posar en práctica els principis igualitaris proclamáis per la constitució de 1876.

Els protagonistes principáis d'a-questa historia son El Demócrata, Rodríguez La Orden, Artur Vinar­dell i la justicia espanyola. Com a teló de fons, el régim polític de la Restaurado i la regencia de Maria Cristina d'Habsburg ho e n m a r ­quen tot i ajuden a entendre el re-sultat final de rincident.

Un periódic república

El Demócrata va sortir per pr i­mera vegada el 10 d'abril de 1881 com a "per iódico político, literario, de noticias y de intereses materia­les» i com a órgan del par l i l possibi-lista d'Emilio Castelar. A la capgale-ra, s'hi llegia d'anluvi «partido de­mocrático gubernamental de la pro­vincia», pero amb el temps la lle-genda va ser canviada per la de

GuacniciOM,

El|Millii ünmm >r<H'

lljivtinr lis el r*!!! ""

SH. A,iMi\i:¡'iui

• • ' . ' , • . 'TI - ^ ' ""

%l|1hll]«.tlI1ft«C|t«J

periódico político, litemio do notioias y do intereses matoriales;-•:;:::,,J;^, úuüANH i)r:i.r',\HTtnii i)i:M(K;ii.íTi(:(i-t¡L'ei:iíN,\Mü:NTrtL UGM.JÍHOVJKOA., ,

UEn-nno 10 IIHI .Miril ü r ItíHÍ. t^fm. í^

JVX>-VHElX£a3CJlA.

^É- Li f.1 •UI«riAái«.l ji/irriigW'i.^kj i /Vrlnii U M I Jift-

.•f.i^'iliíw niifJf'^ iiaiiüi. n-í ' i t iH ^41.HI l 4 fth

NUESTRO PEtTSAMIEtrrO.

AI lili í'íriii.Blí rn enmtói) dn rrnllKi'.'inn, Br.inlis n! nnliinliiíinu ™n i|i!ii tm KM.I B,M-Jiiln jFir lolnniitui^ttr:» cuTrDlIiIi'^iiiiiin« IDS ikmúsi'nlD-i í ' jhani i i innnl i i lMjs In cri ivl i i . Í I B . llncln I h i m i " ' lu " !•> iniuJiLrílhninos 'en r l (wnn rcii^uill' 'i iln riiiei>ti"fi UL-I-OTITO;

• nos Itscnffiílonviíi iwr» Iji «"[••.'nniii ili> podar UevorVj i un l i i i cnil i i i idn pnm eth 'iwa u'm' Wnxt. IÍW.IOVOT-VI''IS, |iues'.n A

, giruab» «n lüiiltUiul Un ociiNiinai, rJiIUdcti pij;' rii;[iii ilu l i i i cir,:i i iuuinij,ií i i i in- i . ; -nái, y U H L I |Kir üfll iri tin fríaldu) nii qiik^

, . 'nii>iijuliiiui tii-RKtni'ncn aij npuyufl i i t i i nbi-ii i <S¡) jitiiffáffii'Si que .tnUinlílbniílDS] mu- do

. •liU'voí'liiviiiiiV' ijua liosisUr llí tiuq^li™ • ílpo^njIcM; voiwlüiiv |Jnr fiii i lrnrleilii i l

.ii.quDitno^liüín un riun'ilrBmitiiopulnr 'tn*-

á' ".Wüir,—(JspliJiWiilii Síoiiipni i|ijo iiiiiyslra h-jIlNTií y <l¿m(Kr.iHi;n pruvlndu (wndriimso

.SgÍJ'"l'nUi_Uw'•*'í!t,>Uumpu rtnutiu. roi iroM»-^¿ r . l on fjiTOiiiiiny pmílisi irn. U pni i iKi ipi i ' l^diran'tlsii i. Inx »iililliñM> hlnal^s rie In l lr-,'""•• ifi 11/rnr 1/1. .•n ll^nOlítll^m^ lii-.pÍTif,í(i|in;oii-• -bii-ilr i;íi!p>riii' firTitlnmitiftvi j o r oV ni:Ví

r!i:|'^»| -- |.!f-ii ,-\ iriiLS ilm'k-ilnil'i y rL'í.ini-f\í--\'i ili. I.)-, jfj i i l l i l lhirt p^|infi'iV's íl..' ,'ia '(•¡•TfK tiMiiril, pJ i ' f l ,erfiFi i'.iili'liii-i [-n'oj u!

• íliniít".lin" Iiiiliítl* i i i í l . i i ílild•isiiuclA-ii.i.^v i'li'ijliíui ILBIJÍII y loi ovii-emii il? In. [ir.iviiirín,!'! p;ir(lilij W|iiiliiliat»i^ |KWÍMII I -líi iiiia hii mui-.itetHlIti S'i Mll-"rfi)n iri í i i-"Hl'-ilii pnr, ,U-rai iln Mil ma.'i íinturiíniliu-niféiiíWtii l:i riinl priiuWi nnf f I n^plmii

»T(I*I«

ilDnlfirrAUí^n, li>Ju» i¡é iSibotnit eiiIltHaüii iluiiinle si IrAnnlUViiUr Io*m-l:iliis IFA ] I I K I ' tu^irlnn sjiinsarvndom q i ^ HUÍ nrroj^ i1 iiumniln.nilrrntii tum 1IL pui j i^ inn invanulun

do liis iiiu'lliliin IIPM*!'^'!. " 11 i i innnl«iildii IntcnU' Lf i i In nilvir^vlnil, v nu luí lipclin

hni-nl jmr JIIIÍ-ÍÍI y mn.". ¡iialpriisn i im|ii i-JB Iftii liliiK'"'í'niii'i laí ••irtijnisUxnniHf íolmn nnmliiimtiii pnrn faclll iftrlí ln nrihulmU M -pillisioll (le i|un llii»Jn,lailLüs ilHua Kiru-

L i (iiilillciinloii . l í l jnirtáilloíi ps yn mi ho-;li i i, y un hm-lio, nii «1 q'iin l i id i i ' lo:* i l i i -

íí«í#Üífe ktt i^ ini •.k'-lo s~m.iiuirli,> o^ijai. ija wariinlMHn du eanrünlraiTlim. hay nw- c|iii> IUUICJI I IH -W»ino dniJik U íüii.lcluii iwlBlhnmcnln fii-iiplslii qiip n.tmvi<Winkis, IUUIIDE Í ' U le-^/i)idml }' rii<:nn¡>''ldn ni dnrocliii i]Liij Uiii<-npa du c:ti-Lir ¡'i'iiii> pnrÜJa ¡tór el |irinier p l i inr i i i i lltwrnlOf In rnslimr.i.'l'jn queps-ti\ r i i ikndii iM'liinliiU'iitn Iri' dAttliinii ilr ntioHlrii [M\h. Y í i i i!sl-¡ ntoi-niifl'itfi lia cnn-rrsnirndmi da liw dbiii iV'ri ' i i i ynt'Wnnmyíi' Í'i\ü'* Ja U ^iriNvlnrí/i d j Cic<i Liim,.A iiiimliy^ ]iQri<i<ltcu r i i r r í . ' iKnl i i índudnbli'niGmE^ Li iiinü ImparLiir.'e y nrrliüijadn ilp l i » iiilslu-ftn, lliiiia.siluk'i>Vú InpdrlAiniiN ?s)iu)t»j ilf liLi'IniiMis: lü inlNl ini i* nlniprij-.iiImnH-MIIL'ÍI'IIÜ oriiMiiliiidui viiKuiinih.a ;• [i|iiii|u-USR. «11 l ik i ) di'l Idr^l ijuK iinrwl^itTiíai; In |;iiwi lid lliiBlpnr J dli'iíír j n i:lnrt;i iii^)-l í o ' ) » npinicn yn rnmiBiIa ¡í: wwslríis (jueriilos CiirrplifiiQUiriffli i ln l i i prcivlimU, cnnnnilniVjido'ív A ML mnjorgni i l i ] ilii dit-<o!AidviiiifmiLi>]«Bi qiiB,piir meJiu do unn »-t[ii l:\iili! y iifV:n^ prii|iijjiiiiJ;L y d i uiin iirgnnlniniíin Uin. Iiinrio romo lasl y í l i u * -v.i, !• íl:!;:.;..,- jiiv'.'Lil.iiUL-i . I t r^Li j huías ii

' lii lui'li[\ Ii!pnl .1 <jii[ nnomuN |ini».Haiihi«. t'íttii ' i i iJii imn ma.'n nKnftfAn dn Inni l i iv i llPnoB .Je trt iiii|UBlir,niSihlo/ binn i.-nili> iiuuitra h.T.nl(;rn Jinr Indi el mninln n i l i » -nliLl, 4lnnUllciii;lnrii>í unpri>vwdi<.idi! I i in-htiiciúiio* í hlpiilnn flutdBiRilwi |Mr lii r n -i i i n^ ' ¡r T In lilf>tiirÍa.x»Ui ?^^^lllllcl^ir^ ti<>-fnWís floniigiMpiutaiesplópiítLWitiiipIrD-

djifl BU t » fíDiiidimlanluaíte unadísenfrí-tíida dEmnpiglB,—lj> iiiJ-ó.i"énc¿[nímJiidii 4 nnMlm üiiidnil» BS Improlcí! pem, «mi

unndu «cnninHiwchtoiíj i i l indhiy no muy íinlinnl.»rln tj)ni«'inil([Ucií los r»daolDi«i / ' , In líi.líK«..Vhí.r*. 111" aiunlurtunus l i pre-.

drt-li' un i'flL.i iTh;ii|ilci.i ¡nm nuBsIrn n iu- ' lUi.'U |>iili||naok«i. LÍi ffry al ijBlnFttiutnid'vr''' mvi nlinnUiii: ni i^nnciirs'.. dB»liil^r«A;ulu 4 ItüSJnJklnnHl ds nusstrní querídns cr inn- .' llKk'ii.i-ioíí no iift« fnllii; (rjiifl nifts quar»-

(NVci3>lu.ino9| di^íjíiB" do íUDirto J i f i a - • iiiLi- i lk l in, «:irnr ft j i i ua nunsira nbo-

c i i hl i i í^ i íM, dp nijuBlla dtitmwjmlii ijus, iluíjiuos de raur.bos uflusrto.vlvn'U jní>-doiUi vldn d.i Inrvn. dpí|.bp-, v . \ ; i i i i iu j | | „^ Hl,™,1.uln-du i i i " i i | " 'n i ,vn i | [ : ia4 l i i v l ( i * ,_J t ) "ddlapÁfisjiaiW" '••' ••< u\7níorivÍQÍt»^'^ XTmn¡i>r.y, myiTiiecImlnnfo!. - f lBt-w,. f iuiLT*? Ü n l i binn liieior™i A Ik inus j ds l i i 'Hb»t»^^ tnd,yBlil i inlB1píDHlcjiMd¡>|n.inmB<PiiJkÍ^' dns C ínc í lint SÜ; renaninitrn cofl la BÍTÜI •.',',' IIB iin» dlnrlusIsiniD HM-aliicioir « i ÍSBB,"';!^ (irncliiiiianios y íintiivúnca « in naicc.y -^ lYi-lmi.p In iiiulpiitradí lt?i'fibllcn Oiptiftolii ^ 011 IHT3, niisiitnm cnn liL idumii y tnri «t, ' ' í¿' r iu l l cpiminflnios aal fi I m l iordis ütí t s i r - v ' ^ llsmo i-otnn rt Im írnlrirprí-i da Curluafnn; f^t'' hoy nos nnf nnlríimiBI m ni rni-imn s^iin da ' * " In l>oiiincmRliu. mudUlífliln u i i t i tn i man»--; :>| ni dn |i«r'4i- i-..«j,irf(, rlh nfertoí Iprniuill- ' y ^lllDlllll^ dsiiortdiiadCB por Aníai'l'ia nim-f '*- ' qiinsiilnilatploi enmílüiiíap, d í s i i ftqaellf'ffíft Inrnndn iroctto del 3 da Hiñera, de. t r ts leV'^. rwonlupic.n |>»ni tu lifjitórla rfo, niic.Hra "v-pflniími Tto|ii'ihllrJi. en qné niin tVmiirn , ' paTlíhln decríld con « M (aní'í!*?3!np(ííf¿^í

clplfClm ll* IJJUVILP-P ÜU UI1/L lllbIlLP"^irUI..|JU«-- ^ eiB ii | nlmii (io iium-Uu uJiíui, In vi ¡ i >l. ••' iiHí^tm ilda, j q j f f Bnkp pEitdpii r- . - i . en nui'ílpy MifteñfpVi, Ins . faiidi^'i' •• y ••:.-Ura osfiionoi do runnii'pa iin!.,ítií"[ininioa 'rn~BtpHw™i)ri,-fciinn ¡|pniflrt',V'ln «í;ín t ([iih?:rnnm«iitjJ. jSf! qnlsr^' iiup ooniplntp-iníi'iinn% lftoi]-|I.MuÍÍH\de iinwili-» ^'n-l-loti. Riií PiiPM í l t i ín io iqu i j vlalniufAUípi-op»-! •.

•*.tí^v-''":".,.iww^íl^"'^-;''íi' Primer rjúmero de "El Demócrata' periódic poliiic que era dirigií per Artur Vinardell.

Revista de Giiona I 183

PERIODISME

Vinardell i/a fer danació deis seus ¡libres a

rajuntament de Girona i esdevingué conservador

de la Biblioteca Municipal. que s'instal.lá a la Rambla

de la Llibertat (foto de la plana següent). Al cosíat.

una de les poques imatges íoíográfiques de qué disposem del nostre

personatge.

"part ido republicano histórico de la provincia».

Tenia una periodicitat setmanal —sortta el diumenge—, la qual fou ampliada a bisetmanal(di jous i d iu­menge). N'era director Artur Vinar­dell Roig, agent de negocis, repre-sentant de les companyies d'asse-gurances «La Equitativa» i «La Unión y el Fénix Español». I home de lletres i de la política, que residía alcarrer de Santa Clara, de Girona.

Vinardell, nat a la Bisbal d'Em-pordá el 1852, s'havia remarcat com a república federal durant el sexenni 1868-74 i havia fundat i dirigit dos periódics d'aquesta ten­dencia: El Progreso Juvenil {^86B) i La Provincia (1872). Era nnembre de la magoneria I d'esperit raciona­lista. No ens ha d'estranyar que el 1884 el bisbe Tomás Stvilla con-demnés El Demócrata "por su sa­bor volteriano, por su imprudencia en atacar Y difamar instituciones las más venerandas, por la defensa sistemática que hace de las sectas masónicas últimamente condena­das por el Papa, y por la insolencia con que calumnia e insulta a la Santa Sede y a los miembros de todos de la jerarquía eclesiástica» ^

Dos anys després. el 1886, Vi­nardell hagué de presentar-se al jutjat per respondre d'un delicie d'injúries a la corona peí fet d'haver reproduTt l'article «¡Pobre Rey!» de El Baluarte, de Sevilla. El treball en qijestió era un atac directe a la monarquía que representava Alfons XIII, tot just acabatde néixer, i con-traposava el sistema de la Restau­rado amb la vertadera sobirania popular. L'autor de l'article, José Rodríguez La Orden, era un poeta i eschptor sevillá que conrea la cró­nica taurina, els articles polítics. filosófics i sociológics, a part de la narrativa i algunes obres teatrals.

Entre d'altres publicacions edita una significativa Interwieu con don Antonio Cánovas del Castillo (En el infierno), El puñado (1889) i Cuen­tos y trozos literarios (1901) .

L'absolució de Girona

El judicl oral —sense públic— contra Artur Vinardell se celebra a l'Audiéncia de Girona el dia 3 de desembre del mateix any 1886, Quatre dies després, hom conegué la sentencia favorable, per a la qual cosa s'havien tingut en compte els resultáis que segueixen:

"Primero. Probado que en la primera columna de la primera plana del núm. 390, año VI, época segunda, del periódico que se pu­blica en esta ciudad titulado El Demócraía, correspondiente al dia 3 de junio de 1886, se publicó un articulotilulado «¡Pobre Rey!", que comienza con las palabras: .'Has nacido apenas, y ya se cierne, ele.» y concluye de «esa desgraciada viuda del último Rey de España.-J. Rodríguez La Orden>. (...)

Segundo. Probado que D. Ar­turo Vinardell y Roig es director de dicho periódico titulado El Demó­crata.

Tercero. Probado que el arti­culo transcrito se publicó en el

expresado periódico por orden de dicho Vinardell, el que la dio volun­tariamente después de haberse enterado de su contenido y cre­yendo que no contenia ningún con­cepto injurioso, y que con su pu­blicación servia a la causa que defiende, pues así lo confesó en el acto del juicio oral.

Cuarto, Probado que en dicho acto manifestó también el Vinar­dell que había tomado el expre­sado articulo del periódico titulado El Baluarte, que se publica en Se­villa, y que para publicarlo había dejado transcurrir el término legal para ser denunciado éste.

Quinto. Probado que el artículo transcrito lo publicó dicho perió­dico El Baluarte, de Sevilla, en su número 119, año X, correspon­diente al día 22 de mayo último.

Sexto. Probado que el director de El Baluarte manifestó en 26 de octubre último que no tenia noticia de que hubiese sido denunciado el articulo de que se trata.

Séptimo- Probado que éste se publicó también en el número 45, año II, segunda época, del perió­dico que se publica en Palma de Mallorca titulado El Pueblo Balear. correspondiente al día 25 de mayo último, sin que se lea al pie del mismo firma alguna.

Octavo. Probado que el perió­dico que se publica en Mahón titu­lado El Liberal insertó también, diciendo que lo tomaba de El Pue-

i

, o I n t I I ' < > M M i M . u i i i i l í : < . í . l . . M i » í * » - *

blo Balear, el articulo transcrito, en su número 1.484, año VI, corres­pondiente al dia 7 de junio último.

Noveno. Probado que los pe­riódicos El Pueblo Balear y El Libe­ral no fueron denunciados por la publicación del articulo "¡Pobre Rey!--

Duodécimo (sic). Probado que el procesado, en las palabras que pronunció al final del juicio, en vir­tud del derecho que le concede el art. 739 de la ley de Enjuiciamiento criminal, manifestó que no habia tenido intención de injuriar a la Majestad Real, y que si hubiera creído injurioso el articulo, no lo hubiera publicado"^.

Al capdavall, la sentencia va ab-soldre Vinardell i declara d'ofici els costos del judici . puix estima que les frases i els conceptes consig­náis al treball periodistic denunciat no eren constitutius de cap acte cr i ­minal, tal com manifestá l'advocat Manuel Viñas, defensor del perio­dista inculpat.

La sentencia del Tr ibunal Suprem

Pero si la sentencia de G i roña va ser ben rebuda per Artur Vinardell i els seus col.legues i amics, no es pot pas repetir aixó mateix del mi-nisteri fiscal. En afecte, aquest al­

lega que la sentencia havia infringit la llei r interposá un recurs de cas-sació davant el Tribunal Suprem. Segons el fiscal, det to general de l'escrit s'inferia que «se hizo con indudable propósito de rebajar e injuriar no sólo a la institución mo­nárquica, sino determinadamente aSS.MM. el Rey y la Reina Regente; y principalmente en el último pá­rrafo de dicho articulo, donde se dice, dirigiéndose al Rey: "Ya el pueblo te odia: ve en ti al sucesor de aquel infame. e íC". Per aquesta rao mantenia que no havien estat apli-cats els arttcles 162 i 164 del Codi Penal.

El 18 de margde 1887, a la «villa y corte» de Madrid, la sala segona de l'alt tribunal celebra audiencia pública i dona a conéixer el vere-dicte sobre el recurs. Federico En­juto, magistral del Suprem, actuá de ponent, i el catedrátic Miguel Morayta es féu carree de la defensa de Vinardell. A la fi tr iomfaren aquests raonaments:

.•Considerando que lo mismo se injuria a una persona cuando se le imputan vicios, falta de morali­dad o cualidades afrentosas, que cuando se hace la imputación a uno de sus ascendientes con el intencionado objeto de presentar a la persona con quien se rela­ciona la imputación bajo la influen­

cia de dicha afrenta, por conse­cuencia de la solidaridad moral que se establece en las respecti­vas (amilias en cuanto a los actos realizados por cualquiera de sus individuos.

Considerando que aun cuando no puede menos de reconocerse la libertad del historiador para juz­gar los hechos pasados con rela­ción a los individuos que en ellos hayan tenido participación, cual­quiera que sea su posición y cate­goría, semejante libertad no es de modo alguno inconciliable con el respeto debido a los vivos, ni auto­riza a denigrar a una persona, si­quiera sea alegando el pretexto de un juicio histórico.

Considerando que en el arti­culo a que se refiere este recurso se propone directamente su autor combatir la institución monár­quica, no abstractamente apre­ciada, sino en cuanto está repre­sentada por un niño a quien se describe como sucesor de un in­fame, según se califica a uno de sus próximos ascendientes, y per­teneciente a familia de la que se dice que por sus liviandades fue arrojada del Trono.

Considerando que, consis­tiendo, como consiste la injuria, en toda expresión proferida o acción ejecutada en deshonra, descré­dito o menosprecio de una per­sona, !a relación que establece el autor del artículo titulado «¡Pobre Rey!» entre el actual Rey Niño y las

Revista de Girona ¡ •85

PERIODISME

Alfons Xll¡ amb la seva mare. la reina Cristina, pretext de la sanció contra el director de "El Demócrata".

¡Pobre Rey! Has nacido apenas y ya se cierne en la atmósfera el

humo de la pólvora que, con su brillante relampaguear y fragoso estampido, cierra tus ojos a la luz y turba la tran­quilidad de tu primer sueño.

Abandonas el materno claustro, esa cuna donde se funden las almas al luego del amor, y te entregan al mer­cenario cariño de rebuscada advenediza.

No piensas, no conoces, no odias, y ya eres objeto y motivo de interesadas ambiciones, de pasiones ruines y bastardas, de rencor y envidia.

Llegas al mundo con tu corona de inocencia y tu son­risa de candor, y ciñen a tu frente esa estúpida majestad con que los modernos idólatras cubren la imagen de lo que ha de sancionar el cumplimiento de sus designios; y acaso, también, con severa mirada, logren desterrar de tus labios ese alborear risueño con que da gracias a Dios el niño cuando nace.

Más infeliz y pobre que tú, el hijo del pueblo beberá la vida en el seno de la madre que lo llevó en sus entrañas; aspirará el aliento que le dio el ser; recogerá con indeci­ble fruición sus amorosos suspiros, y rociarán lágrimas puras su angélico rostro en el hermoso despertar.

Tú. más feliz y rico, deberás la vida al dinero, que no al amor; aspirarás extraño aliento, y acaso lágrimas de compasión bañen tu rostro.

Llamarás madre a la que te enseñen, y no a la que le crie: comenzarás a ser rey.

No has cometido culpa ni pecado alguno y ya el pue­blo te odia; ve en ti a un sucesor de aquel infame que entregó la Patria al extranjero e hizo que la tierra espa­ñola se empapara en sangre para arrojar allende el Piri­neo a aquella soldadesca engreída que sembró el espan­to y la muerte por la vieja Europa, derrocando tronos y asolando pueblos.

Nada necesitas, nada eres aún, y ya el agricultor tra­baja la tierra para ti; el comerciante exprime su Ingenio y expone el producto de sus afanes en cambios azarosos para pagar al Fisco, que te reúne cuantiosa renta; y el valiente y noble marino arrostra tormentosos vendavales por las anchuras del mar. buscando confines peligrosos.

Infamias y liviandades que atri­buye a individuos de su familia, tiende conocidamente a tiacer re­caer en él los efectos de la afrenta que aquellas Imputaciones envuel­ven para mejor desprestigiar asi la Institución monárquica y consi­guientemente al menosprecio de la persona del Rey; habiéndose cometido, por lo tanto, el delito que expresamente define y pena el art. 162 del Código en su párrafo 1°, bajo cuyo aspecto ha cometido el Tribunal sentenciador el error de derecho que por el Nyllnisterlo fiscal se le atribuye».

En conseqüéncia. la conclusió signada per Eduardo Martínez del Cannpo. Maleo de Alcocer, José de Aldecoa, Federico Enjuto, Rafael Alvarez, Antonio Garijo Lara i Diego Montero de Espinosa acceptá el recurs i sentencia en contra d'Artur Vinardell: "Fallamos que debemos

declarar y declaramos haber lugar al recurso de casaciórj interpuesto por el Ministerio fiscal, contra la sentencia de la Audiencia de Gero­na, la cual casamos y anulamos, declarando las costas de oficio, lo que con la sentencia que a conti­nuación se dicta se comunique a dicha Audiencia a los efectos con­siguientes».

El parágraf primer de l'artlcle 162 del Codi Penal establia: «Incu­rrirá en las penas de prisión mayor y multa de 500 a 5.000 pesetas el que injuriase o amenazase al Rey por escrito y con publicidad fuera de su presencia» * . La presó major al.ludida tenia una durada de 6 anys i un dia, en el grau minim, i de 12 anys en el máxim,

Segons una nota manuscrita peí mateix Vinardell a Texemplar del delicie, el periodista gironi va ser

166 e

condemnat a 10 anys i un dia de presó major. Pero aquesta con-demna tan severa no la complí pas entre les reixes d'una presó, ja que avisat a temps pogué passar la frontera de Franpa, on fiagué de residir una colla d'anys.

Aquesta experiencia forgada el dugué a insta!.lar-se a París, on durant mes de quarantaanysesde-vingué un ambaixador de la cultura catalana. Perqué si bé és cert que l'any 1892, a l'empar d'una amnistía prou justa, retorna momentánla-ment a Girona , no fou fins cap al 1925 quan s'hi reintegra definltiva-ment. Aleshores va fer donació deis seus Ilibres i obres d'art a l'ajunta-ment I, com a compensado, rebé un vitalici i fou nomenat conserva­dor de la Biblioteca Municipal que s'obh a la Rambla*' amb la seva cessió.Aquest carree Texercif insal

para acumular tesoros que enjuguen tu vanidad y orgullo de mañana.

Apenas llorarás, y ya habrá quien llore por tu causa. ¡Pobre Rey! Si el interesado servilismo de esos que le

sirven de lacayos hoy, para que tú lo seas de ellos mañana, no cegara tu inteligencia con el incienso de la adulación, ni corrieran a tu vista el velo rosado con que cubren las miserias, y te dejasen meditar sobre lo efí­mero de tu poder, rasgarías el manto real con que te vis­ten y arrojarlas corona y cetro, esas antiguallas que simbolizan aquellos tiempos en que se creía un hombre superior a los demás por derecho divino.

Desgraciadamente tú no sabrás que por encima de tu reinado de derecho hay otro más esplendente y sobe­rano: el de la Justicia.

La Justicia no es un hombre ni dos, ni siquiera una familia de elevada estirpe: es todo un Pueblo.

El Pueblo es esa masa común que trabaja, que pien­sa, que siente, esa que de un campo estéril forma un paraíso; que de un poco de fluido hace la luz; que fun­diendo las entrañas de la tierra con la misma tierra crea esos resortes mecánicos que cruzan el mundo llevando la civilización y el progreso, esas antorchas que ciegan a todas las potestades humanas.

Ese pueblo es la Justicia, y esa Justicia es el verda­dero Rey.

Dígalo, si no. esa familia que junto a lu cuna ¡pobre Rey! trama planes en la sombra, y ... ¡quién sabe si a cuenta de los años que puedas vivir!

Cuanto más segura se creía bajo el solio —si glorioso, no por lo que vale, sino por los que por él derramaron su sangre generosa— que vas a ocupar, la Justicia del pue­blo tomó posesión de sus derechos e hizo que fuera a tie­rra extraña a expiar sus culpas y liviandades.

Témele, pues, si por acaso llegas en tu juicio a apre­ciar las amarguras de un trono... que no ias apreciarás, ¡pobre Rey!, porque estás predestinado por tu suerte a reinar quizá tan soio... en el corazón de esa desgraciada viuda del último Rey de España.

J. Rodríguez La Orden

NOTES

1. Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Gerona. 1884, p. 228. 3. Tant la resolució de Girona com la senten­cia del Tribunal Suprem es troben a Colec­ción Legislativa de España. Sentencias del Tr ibunal Supremo en materia cr iminal . Sala Segunda y Tercera. Primer Semestre de 1B87. Madr id, Imprenta del Ministerio de Gracia y Justicia, 1B88, ps. 719-724. 4. Código Penal reformado de 1870 con las variaciones introducidas en el mismo por la Ley de 17 de julio de 1876. Concordado y comentado por D. Salvador Viada y Vi la-seca, abogado fiscal del Tribunal Supremo, Madr id. Librarla de Fernando Fé. 1885 )3 ' ed.), p- 209. 5. A. VINARDELL, "Carta abierta a mi anti­guo y entrañable amigo José Dalmau y Gar­les", úivis Homenaie a José Dalmau y Caries. Girona. 1927, p. 49. 6. Sobre la formació de la bibl ioteca, vegeu l'interessant treball de L, BATLLE y PRATS «La Biblioteca Municipal de Gerona", dins Anales del Instituto de Estudios Gerunder}-ses. X (1955), ps. 235-254. 7. El darrer número de El Demócrata és el 466. i correspon al 6 de marc de 1887, ..El señor Vinardel l —expl ica— debe salir hoy en dirección a la corte, donde permaneceré hasta que la vista de su proceso se haya rea­lizado. Durante su ausencia, que seré tan corta como se lo permitan las difíciles cir­cunstancias por que atraviesa, la publ ica­ción ds El Demócrata quedará en suspenso, en señal y como prueba del respeto y del cariño que la redacción protesa a su esl i­mado director" . La represa lou impossible.

1936, en qué fou atropellat quan circulava peí carrer Nou. De resul­tes d'aquest accident mori a Girona l'any següent.

Cloenda

La constitució espanyola de 1876 proclamava la Ilibertat deis ciutadans per expressar-se ll iure-ment. de paraula o per escrit. Per regular el segon aspecte, l'any 1883 es promulga una llei de policía d ' impremtaque remella al Codi Pe­nal per alió que fes referencia a les sancions.

La llei fonamental de l'Estat re-coneixia Igualment una hipolética condició igualitaria de tots els metn-bres de la societat civil. No obstan! aixó, en el terreny de les realitats quotldianes es donava una desi-

Revista de Gíxona

gualtat de tractament en molts sen-tits. El cas que hem recordat avui n'és simplement un mes. El director del periódic gironí va ser sancionat fortament, mentre que els altres que havien fet la mateixa cosa no foren expedientáis. Vinardell hagué de refugiar-se a l'exili, i el portaveu que editava desaparegué del pano­rama gironi ^.

La monarquía era sagrada, i a la Ilibertat de les persones que pensa-ven diferent hi col.locaven, com hem vist, limits, Victima notable d'una falsa Ilibertat de premsa. Ar-tur Vinardell esdevingué el primer periodista expulsat de la ciutat per raons polítiques.

Recordeu que. l'any 1911, Pru-denci Bertrana va ser protagonista d'un cas similar. Després d'haver publicat La locura de Álvarez de Castro (1910) i d'haver reproduVt a

Ciudadanía un artlcle de Vida So­cialista fou processat per l'autoritat militar i hagué d'abandonar la pe-tita Girona que 11 havia girat la cara, malgrat que resultes absolt del procés.

Joaep Clara és histonador.

i 187