EL DRAC DE VILANOVA, UN ENTRE~s ,CIVIL?

Com ésbensabut,lapresenciad'un dracenseguicisfestiusdeVilanova ésdocumentadaperprimer cop-fins ara- enun rebut de l'Obra de la ParroquiadeVilanova referit ala festamajor deSantAntoni Abatde 1833,el text delqualdiu el següent:"GastosdelaFiestadeSanAntonioabad,Enero17PagadoCastellde foch y Drach '" 38 (Iliures).":

Tanmateix,tambéhauríemdecomptarlainformacióno contrastadaqueel drac s'estrenael 17degenerde 1830,jaque,malgrat queelcanvidedatespodriaserarrand'un error tipográfic, podríem considerarquel' autorvaconsultardocumentaciódesconeguda,atesque va afegir el comentari inédit que el drac"fue costeadopor dos particulares."?

No obstant quina d'aquestes dues referénciesresulti serlamés antiga, la tradició vilanovina pelsentremesos de foc ve de molt abans de laincorporació del drac, és a dir, no quedacircumscrita a la presencia d'aquesta figura, Enaquestsentit,sabemquelamulassahaviaespetegatcoets fins poc abansde l'aparició del drac -aixódarrer ho hem documentat fins els anys mil vuit-centsdeu-, dela qualconeixemnotíciesapartir delsegleXVII, quepodrienreferir-seal segleanterior.3

De fet, podríem considerarque la mulassafou un"drac" durant el seuperíode ignici,ja queambdósentremesoscometrien successivamentla funciócerimonial d' espetegarcoetsdavantdelsaltarsones mostrava el Santíssim Sacrament durant lesprocessons del Corpus de la Parroquia de Sant

J

Antoni Abat. Un exemple de part del que hemacabatd' exposaresdespréndela lectura d' aquesttext deCorpus de 1841:"per lo trevall deportar ytirar los Cuets en lo Drach la tarda del dia deCorpusenla sortidadelaY glesia lo Santísimy alaplasaMajor devan del altar, y en lo altar que fantacasatoni hibem, y enlo altar que fant en la plasallarga, y enlo entrar lo Santissim Sacramenten layglesia, y retomar los del Magnifich Ajuntamentdevant la casade la Vila,"4

Amb tot, el dracresoldria la funció ritual al seutommitjancant una crema més generosa de pólvoradel que la mulassahavia fet en anterioritat, car eldrac podia etzibar "trets de 7 cuets" -tal comhocertifica, entred'altres, un rebut de la festamajorde Sant Antoni Abat de 1840-, mentre que lamulassaeradisposatquetirés quatre coetsentotauna processó -acompanyats. del grapadet quepetaven quatre diablots que l' escortaven-. PerSantAntoni Abat de 1840estiraren vuit trets, comend'altres ocasions.Dos anysmés tard -per SantAntoni Abat de 1842-, la crema fou encara mésespléndida,atesqueforen "quinse trets del Drachque son cent y sinch cuets." 5

Festes Majors amb drac

Tal com haureu vist, era establert que el dracs'exhibís per Corpus,pero tambéper SantAntoniAbat, llavors encarafesta grossa-de fet, fins arasabem que el seu primer esment és referent a

aquesta celebració-. Laparticipació del drac per SantAntoni Abat erabásicamentlasegüent.En primer lloc, comels altres elements de lescercavilesde festa,l' entremésiniciavaelllevantelmigdiadelavigília dela festa,desprésd'unrepicdecampanesiunposteriorllancament de coets, perretrobar-se amb la resta decomponents del seguici alvesprea la Casadela Vila, peracompanyarles autoritatsa lacelebració de Completes."

Sátirapolítica delesautoritats del' epoca,aprofitant l' aleshoresrecentactuaciódelDracde Vilanova i els Diables de l' Arboc, entre d'altres, a la FestaMajor de la Mercé del1902.La Campana de Gracia, Barcelona, 4 d'octubre de 1902,pág. 4.

Finalitzades aquestes,la comitiva retomava a laplayadelaVila, oncadaunadelesfiguresparticipantsrealitzavaunapetita mostrade les-seveshabilitats.L' endemá, el seguicitomavaarecórrerla vila ambles primeres llums del dia. Més tard, aquest esreagrupavaalaplayadela Vila peracompanyarlesautoritats a Oficio Acabada aquestacelebració,lacomitiva retomavaala Casadela Vila, on toteslesdansesexhibienelmillor delseurepertorioAl vespreesdesenvolupavaunasolemneprocessó,queconcloia

ambl' espectacled'un petit castelldefocsd' artificioEn acabar, les autoritats municipals erenacompanyadesa la Casade la Vila.

aleshorespel poble, la societatcivilli faria lloc end'altres tipus de seguicis. En relació a aixó, ensestemreferint que"los Gigantes,Dragon, Tarasca,danzas,y musica militar" havien de concórrer elsdies20i21 dejuliolde 1833-l'anyonhavíemditque se'l documentaper primer cop- en les festesextraordináries a redós de la proclamació de laprincesaMaría Isabel Luisa -futura Isabel II - coma successorade la Corona."

Així mateix, el drac i d'altres elements tambésortirien el dia 9 de febrer de 1860per festejar lavictoria detropesespanyo1esenlaciutatmagribinade Tetuan. La crónica del Diario de Villanuevaho va recollir en parlar que "el Ayuntamientoprecedido de los gigantes, tarasca, dragon,comparsadediablos y músicas,y acompañadode

cuanto Villanueva encierra demasdistinguido, sedirigió árendirun tributo de gracias al Dios delos ejércitos por las victorias queha concedido al nuestro en laregion africana."!" En la tardord'aquell mateix any, el dracs'exhibiria fora vila, aBarcelona,la tarda del 2 d' octubre en elmarc de les celebracionsorganitzadesarran la visita de lareina Isabel! II. 11 L' avís de lamarxa del drac diria queparticiparia en "la grandiosacabalgata que representando laentrada de Cristóbal Colon sedispone en Barcelona parafestejar á SS.MM. y AA.", i que

anava a ocupar "el lugar de que tenía en aquellaépoca el gremio de pelaires de dicha ciudad (...)Quien lo habiadedecir al espantablemonstruo quedebia venir un día en que debieserepresentar supapel en un cortejo real." 12

Unadescripciódelquehemacabatdedir esdesprén

de la lecturadel rebut següentdeSantAntoni Abatde 1842:"Serafi Vadell com a Capatásdels quatrehomensy dosnoiis,y losquetocanla gralla, y tamborino que tinchrebutdelSrMiguel Safonsy Solercom a Obrer dela Parroquia deSanAntoni Abad 80 reals vellóper lo trevall deportansy tirar losQuetsenloDracenlasCompletasy lo dia de SanAntoni per anarabuscar lo Ajuntament en lasCompletasy enlo Ofici y antesdeanar a la Professo y en laProfessoy despuestomarlos enla casa dela Vila."?

Així mateix, el drac tambéparticiparía en les celebracionsa llaor de la Mare deDéu de les Fotografia (fragrnent) de Gabriel Güell.

Neus, coincidint les seves 5 d'agost de 1952.

primeresintervencionsenelperíodeenqueaquestacommemoració passaria de ser la festa d'unaconfraria a esdevenir la Festagran deVilanova -més endavant reprendrem aquesttema-oArnés,també intervindria enel festeig dela veina Geltrúa la Mare de Déu d' Agost. En relació a aixódarrer, un dels primers exemplars del Diario deVillanueva comentariaqueel "baile delosgitanos,eldelosdiablos, losenanosy eldragónrecorriendolasprincipales callesdela villa inaugurabanconlaalgazara consiguiente un dia que por espacio demucho tiempo nohabíanvisto los geltrunenses."8La programació del dracenaquestesduesdarreresFestesMajors no variaria substancialment de laque havíem presenfat en anterioritat referent a lade San.Antoni Abát.

Arnés, tambése1'inclouria enelprograma d' actesque havien de festejar la fi de la Tercera GuerraCarlina. En aquest sentit, "multitud de danzaspopulares, vulgo valls, los gigantes, tarasca ydragon y las musicas de la ciudad" anaven aresseguirVilanovaels dies5i 6demarc de 1876.13

Finalment, també intervindria en lescelebracionsdel 10dejuliol de 1878, en ocasió de celebrar-sel'inici oficial de lesobresdelFerrocarril de Vallsa Vilanova i Barcelona. En el Diario deBarcelona esva fer el comentari que el "dragon,que solo sale en las fiestas mas notables, dabaanimacion á la gente recorriendo las calles yvomitando los consabidosfuegos artificiales."14

')

D' altres celebracions

Amb tot, el drac també partioiparia ben aviat encommemoracions profanes, já que sent estirnat

Arribo del drac

Tot i que hem anat veient que els entremesosde1'Obra de la Parroquia de Sant Antoni Abat -lesdues mulasses i les dues parelles de gegants-tambéparticiparien en la majoria decelebracionscivils quehempresentat,hom haadjudicat sempreun aire més profá al drac. En aquestsentit, ambmés o menys émfasi, s'ha asseguratque aixó foudegut: a)perqué el drac va participar regularmenten els Arribos de Carnaval -de fet, acabariasentun entremés carnavalescamb elsanys-,b) perqué

arrand' aixó seli acabariaprohibint l' assisténcia ales processons,i e) perqué tot sembla indicar quehavia estat sempre propietat de l'Ajuntament."La primera referencia concreta de la intervenciódel drac en l' Arribo, a més de en l' avanc de laprogramació de la festa, ésen la crónica següentdel Carnaval de 1856: "Rompía la marcha elDrach seguido de una comparsa del baile dediables compuesta de jóvenes de los masacomodados." 16

De fet, és cert que el drac desvetllaria algunarecancaentre els estamentsreligiosos de la vila, ique, a més, aixó ja erauna realitat a vigília de lafestadel Corpus de 1851.En aquestsentit, trobemben significatiu que es fes l' observació -en elDiario de Villanueva d'aleshores- que el drac"aunque no sal(ía) con mucha frecuencia"s' esperava que "ocupar(í)a su puesto en laprocesión, ya quesuverdaderoobjeto essoloparaservir de ornato y embellicimiento á esta tangrande y agusta festividad del SantísimoSacramento."!" Tal com haureu llegit, deuria feranysqueel drac feia delesseves,carsesobreenténque l' enuig venia de temps enrere.

Tanmateix, no sabem del cert si aixó va venircondicionat perqué el drac va pertányer sempreal' Ajuntament, tot i que alhora acceptem que labestia va gaudir d'un régim distint. 1 en aquestsentit,trobembensignificatiu quenos'especifiquéscapobligació enrelació al drac,mentre quesipelsgegantsi mulasses,enun "Réj imen per 10Senyor

Fotografía (fragment) de Gabriel Güell, 5 d'agost de 1952.

Obrer" deSantAntoni Abatde 1850,18ial mateixtemps documentem que 1'Obra es va fer cárrecdelmantenimentdel'entemésendiversesocasionsen un llarg període de temps.

En relació a aixó darrer, sabem que es pagarenquinze sousal manyáFrancescFerrerper "fer dosgafasper agontarla Cuadel drach" i cinc pessetesaJosepRamon Bosch "per haberpintat la cua delDrach y fet un adorno o trofeo per 10 Sant" elgenerde 1835.E12defebrerde 1835,"bintiquatrarals vello asaberun parell ulls de porselana peldrag, 12rals per conpondra la cuay posar alsullsy batum puntasdeparis enpleadas12rals" a JoanMonjo. E129 dejuny de 1835,una lliura dos soussisdiners al fuster JosepBaró "per Compondra alDragch, trevall, Claus,y Ayguacuyt." Finalment,8 reals al serraller Josep Ráfols el 15 d'abril de1872,"Perferdos planchasper lasalasdelDrac.?"

Unes premonicions

Aixi dones,sensehavercontrastatsuficienment laqüestió, ens hem adonat que l'aparició del draccoincidiria amb el període depuixanca de la festaa llaor de la Mare de Déu de les Neus. De fet,aquesta celebració era inicialment una festa

rri~* I

Tonada del Drac recollidaper l' organistai mestredecapelladeSantAntoni Abad deVilanova, Magí Sansi Bartomeu(1843-1918).DocumentB-139-III del 'ObradelCanconerPopulardeCatalunya.Originalsdipositatsal' AbadiadeMontserrat,i copiesmicrofilmadesal CentredePromoció de la CulturaPopular i Tradicional Catalana,dela GeneralitatdeCatalunya,i a la Biblioteca deCatalunya.

modesta de connotacions agráries, sorgida arrand'una invocació del 1781.Per l' organització de lafestaescrearia l' Administració dela Mare deDéudelesNeus alaParroquia deVilanova, entitatque,amésde tenir cura d'aquella celebració, també esfaria cárrec de la festa dels Sants Mártirs -Just,Vicenc i Clara-oTanmateix, la festa de les Neusprendria relleu quan, arran de la forta implantaciód' activitats industrials alavila, l' aleshorescreixentburgesia vilanovina la modelaria fins convertir-laen l'actual Festa Major d'estiu."

Arribat aaquestpuntenshemplantejat1'interrogantque si la creació de I' entremés del drac fou enrealitatunainiciativa del' Administració delaMarede Déu de les Neus, veient-se que, arran del' emmudiment de la mulassa, no es comptavaaleshoresambcapbestiadefoc alavila. De fet, aixójustificaria el régim distint del drac,car l'Obra delaParroquiadeVilanova noentindria curadirectament-a diferencia del cas dels gegantsi les mulasses-,pero per la vinculació de l' Administració de lesNeus amb la Parroquiaesconciliaria la possibilitatque l'Obra se'n haguésfet cárrec en ocasions.

D'altra banda, la intromissió dels burgesos de lavila en 1'avatar de la celebració de les Neus -i enla institució que en tenia la cura- podria haverpropiciat que cadells de famílies benestantshaguessin anat acompanyats del drac durant lessevesparticipacionsdiableresdel' Arribo -recordeuque la crónica de 1856va fer esmentque"Rompíala.marcha el Drach seguido de una comparsadelbaile de diables compuestadejóvenes de los masacomodados"-, tot i el malestar que ocasionariaentre elements religiosos més intransigents -recordeuquela funció inicial deldraceraparticiparen lesprocessonsdel Corpus-oEn el mateix sentit,les connexions entre els estaments políticsmunicipals i la burgesia local tambépodrien haverfacilitat la participació del drac end' altres tipus decommemoracionscivils.

Així mateix, també consideraríem quel' Administració de la Mare de Déu de les Neuspodria haver traspassat la titularitat del drac al' Aj untament,enelmoment quel' ensmunicipal vaassomir íntegrament l'organització de la FestaMajor de les Neus a partir de la segonameitat delseglepassat,limitant-se aleshoreslaParroquiaalacura dels actespurament religiosos.

Per acabar

Amb tot, hemdereconéixerquelesnostresdarreresargumentacionsnoméssónespeculacions,araper

ara. En tot cas, sigui quina va ser la titularitatinicial deldrac,elquehemvolgut donaraentendreamb aquest recull de referéncies dels primerscinquantaanysdeldracdeVilanova éslavivacitatd'un tret cultural bennostre,ésadir, la continui'tatd' elementsdefoc alanostravila alllarg del tempsi persistint endistints tipus decelebracions i ambpresentacions diferents. De fet, aquestestransferénciesd' atribucions d'unesfigures aunesaltres, engendrant-se de noves i desapareixentd'altres, entenemque ésuna característica de lacultura tradicional. Que per molts el drac -o lafigura que escrei- continuí cremant pólvora!

Xavier Güell iCendra

NOTES

1Comptes de l'Obra. Arxiu de la Parroquia de Sant Antoni Abat.2Juan Morera Piñol, 'Los gigantes y quienes les dieron vida,'Villanueva y Geltrú, Vilanova i la Geltrú, 3 d'agost de 1962.

3Citat a Albert Ferrer i Soler, i Antoni Anguera i Llauradó. Llibredeis Gegants idemesentremesospopulars de Vilanova i la Geltrú.Joan Rius i Vila, Editor. Vilanova i la Geltrú, 1964, pago39.4Comptes de l'Obra. Arxiu de la Parroquia de Sant Antoni Abat.

5Comptes de l'Obra. Arxiu de la Parroquia de Sant Antoni Abat.6La Casa de la Vila era a I'actual placa Pau Casals fins a principi

de l'any 1867. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 29de maig de 1867, pago 3.7Comptes de l'Obra. Arxiu de la Parroquia de Sant Antoni Abat.8Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 16 d'agost de

1850, pago l.9Prograllla de los públicos festejos que vá á celebrar la Villa

de Villanueva y Geltrú en obsequio de SS.MM. (Q.D.G.) y de

la jura de su Eselsa primogenita la SRMA. SRA. DOÑA MARÍAISABEL Luisa legítima sucesora de la Corona á falta devaron. Arxiu Historie Comarcal de Vilanova i la Geltrú.10Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 12 de febrer de

1860, pago 2.l 1Diario de Barcelona, Barcelona, 2 d'octubre de 1860, pág. 910l.12Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 19 de setembre

de 1860, pago l.1 3 Programa de los festejos COIl que el Magnífico Ayuntamiento

ha acordado celebrar la terminacion de la guerra civil en laPenínsula en los dias 5, 6 y 7 deis actual. Arxiu HistorieComarcal de Vilanova i la Geltrú.14Cayetano Cornet i Mas, Diario de Barcelona, Barcelona,12 de juliol de 1878, págs. 8.070-115Joscp Alba i Artigas, 'Aproximaeió histórica al Drae de

Vilanova i la Geltrú,' Jconografies del Drac de Vilanova i laGeltrú, Vilanova i la Geltrú, 1991.

16Diario de Vi/lanueva, Vilanova i la Geltrú, 8 de febrer de

1856, pago 3.17Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 19 de juny de

1851, pago 2.18Arxiu de la Parroquia de Sant Antoni Abat.19Comptesde l'Obra, Arxiu de la Parroquia de Sant Antoni Abat.

20Antonio F. Canales, 'Petita historia de la festa', ProgramaFesta Major 1991, Vilanova i la Geltrú, pago 3.