El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996‐2014

Sergio Espuelas, Alfonso Herranz, Enric Tello

Col∙laboradors:Oriol Arcas, Albert Corominas, Vera Sacristán

http://www.observatoriuniversitari.org/

Guió de la presentació• Introducció i objectius de l’estudi• Fonts i metodologia• Resultats

– Evolució del finançament públic del sistema universitari aCatalunya

– Proporció del cost de la docència que paguen els i lesestudiants

– Comparació amb els països de la OCDE en despesauniversitària per estudiant i model de finançament

– Evolució de l’accés dels joves a les universitats catalanes• Conclusions

Objectius de l’estudi• Els objectius d’aquest estudi són:

– Oferir informació sobre l’evolució dels ingressos i lesdespeses de les universitats públiques catalanes entre1996 i 2014.

– Oferir una nova estimació del cost de la docència queestan assumint els i les estudiants.

– Constatar l’impacte del decret‐llei 14/2012.– Situar el cas català (i espanyol) en el context internacional,comparant‐los amb altres països de l’OCDE.

– Observar si hi ha canvis de tendència en la proporció dejoves que accedeixen a les universitats públiquescatalanes.

Introducció (I)• El Reial Decret‐llei 14/2012 va establir que els preus públics i

les taxes universitàries han d’estar en relació “amb els costosde prestació del servei”.– Als ensenyaments de grau i de màster amb atribucions professionals

regulades, el cost de la primera matrícula pot oscil∙lar entre un 15 i un25% del cost del servei; i un percentatge creixent per a matrículessuccessives.

– Als ensenyaments de màster sense atribucions professionalsregulades, el cost de la primera matrícula ha d’estar entre el 40 i el50% del cost del servei, amb un percentatge creixent en matrículessuccessives.

• Degut a la manca de comptabilitat analítica és molt difícilsaber el cost real de l’ensenyament universitari al nostre país.– No es pot determinar d’una forma precisa i unívoca quina part és

despesa en ensenyament i quina en recerca.

Introducció (II)• A diferència de l’educació primària i secundària (públicament

finançada en gran part), el paper del sector públic en elfinançament de l’ensenyament universitari és encara unaqüestió molt debatuda.

• Als països de l’OCDE el percentatge de la despesa total delsistema universitari que assumeixen els i les estudiants o lesseves famílies varia considerablement. Exemples:– menys del 5% a Àustria, Bèlgica o Noruega;– un 8‐10% a la República Txeca i França;– més del 40% a Canadà, Estats Units o el Regne Unit.

• L’informe mostra que Catalunya, i Espanya en menor mesura,s’està apropant ràpidament a aquests últims països:– El decret‐llei comporta un canvi substancial del model de finançament

universitari, que pot tenir efectes importants sobre la igualtatd’oportunitats en l’accés a la universitat.

Fonts i metodologia (I)• La informació sobre ingressos i despeses s’haobtingut a partir de:– Les liquidacions pressupostàries de les universitatspúbliques (1996‐2012).

– Els pressupostos i el nombre d’estudiantsmatriculats (2013 i 2014).

• Hem suposat que els ingressos per alumne permatricules i taxes es mantenien constants al nivell de2012.

• Aquest és un criteri conservador. La informació nomésdisponible per a la UPC i la URV mostra que vanaugmentar entre 2012 i 2013.

Fonts i metodologia (II)• Hem estimat el cost de la docència suposant que ésaproximadament equivalent a la part de la jornadalaboral que el professorat dedica a aquesta tasca.

• Segons els nostres càlculs, la docència representa un59% de les hores anuals de treball del professorat.– Hem calculat les hores lectives mitjanes del professorat deles universitats catalanes (a partir de les dades publicadesaWinddat).

– Hem suposat que cada hora lectiva requereix 3,5 hores depreparació (factor aplicat al PDA de la UB).

– Hem suposat que el 50% de les hores dedicades a gestió(18%) corresponen a docència (9%).

Evolució del finançament universitari

• Els ingressos per transferències públiques hanpassat d’un 77,8% el 2009 a un 66,9% el 2012.

• La recaptació per taxes i matrícules ha passatd’un 12,4% el 2009 a un 26% el 2014 (el salts’ha concentrat els anys 2011 i 2012).

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

ratio

Percentatge dels ingressos de les universitats catalanes procedents de transferències o pagats pels estudiants, 1996‐2014

transferències/ingressos totals matrícules i taxes/ingressos totals

Evolució del finançament universitari

• La despesa total universitària ha caigut un 21%, totsituant‐se en nivells reals comparables als de 2005‐06.

• En termes reals (a preus de 2011) les transferències públiques s’han reduït un 45% de 2009 a 2012, i han retrocedit a nivells similars als de 2003.

• Els preus pagats pels estudiants han augmentat un 47%.

• Entre 1996 i 2008, es va reduir d’un 29,4% a un 21,6%.

• L’any 2011 va augmentar fins a a un 28,4%, i a un 41,6% l’any 2012.

• Estimem que el 2014 podria haver arribat al 43%.

• Molt per sobre del 15‐25% establert pel Reial Decret‐llei 14/2012 per als estudis de grau i de màster amb atribucions professionals regulades.

Quina proporció del cost de la docència paguen els i les estudiants?

Ingressos per matrícules i taxes segons universitats o estudis: una gran diversitat

• El percentatge del cost de la docència assumit pels estudiants oscil∙la entre un 31‐32% a la UPF, URV i UPC i fins a un 56% a la UB.

• Aquestes diferències existeixen també dins de cada universitat.

• L’any 2006 el “grau de cobertura” de la despesa total per la matrícula dels estudiants de la UB oscil∙lava entre un 29% a Economia i un 11% a Física. 

• D’acord amb això, els estudiants d’Economia de la UB estarien assumint un 85% del cost de la docència que reben.

Percentatge del cost de la docència assumit pelsestudiants (2012)

UB 56%UAB 46%UdG 42%UdL 41%UPC 32%URV 32%UPF 31%

Grau de cobertura de la despesa total per les matrícules a les facultats de la UB. Titulacions de primer i segon cicle (2006)Humanitats 12%Ciències Socials 28%Ciències Experimentals 14%Ciències de la Salut 17%Ciències de l'Educació 19%TOTAL UB 19%

• El Reial Decret 14/2012 no especifica quin és el nivell de referència que s’ha d’utilitzar per fer els càlculs (ensenyament, centre, universitat o CCAA). 

• La implantació d’un sistema de comptabilitat analítica avança amb molta lentitud.

• Vincular els preus públics al cost del servei exigiria establir una estructura de preus enormement complexa amb diferències molt més grans que les actuals.

• Això deixaria les carreres més cares fora de l’abast de la majoria de famílies.

Ingressos per matrícules i taxes segons universitats o estudis: una gran diversitat

CATESP

OCDE

CATESP

OCDE

Comparació amb l’OCDE

• L’any 2011, la despesauniversitària per estudiant aCatalunya era semblant a lamitjana de països de l’OCDE:uns 15.500 $ PPA. Un valorinferior a la majoria depaïsos d’Europa Occidental.

• En canvi, en percentatge delPIB la despesa universitàriaera significativament inferiora la mitjana de l’OCDE i de laresta de països europeus.

L’explicació rau en una proporció d’estudiants 

més petita

• A Catalunya la proporció d’estudiants universitaris en relació a la població entre 20 i 29 anys és inferior a la mitjana de l’OCDE.

• Encara és més petita respecte la població total.

• No hi ha, per tant, un “excés” d’estudiants universitaris al nostre país.

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

(%)

Proporció d’estudiants a les universitats públiques respecte de la població total, l’any 2011

CATESP

OCDE ESP

OCDE

CAT

Quant paga l’estudiant a 

l’OCDE?

• L’any 2011, les aportacions d’estudiants i famílies aCatalunya representaven un 16% de les despesestotals de les universitats públiques.

• Aleshores ja triplicaven el pes que les matrícules otaxes tenien a la República Txeca, Dinamarca,Bèlgica, França, Alemanya, Àustria o Suècia.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50(%

)

Aportació d’estudiants i famílies com a percentatge de la despesa total de les universitats públiques l’any 2011

• Des de 2012 les aportacions de les famílies a Catalunya han augmentat ràpidament fins al 25‐26% de la despesa total, 

• ...tot apropant‐se als nivells dels EEUU o Austràlia.

OCDEESP

CAT2013CAT2012

CAT2011

• A partir de l’any 2011‐2012 s’observa, per primera vegada des de 1970, una disminució en la proporció d’estudiants universitaris en el grup d’edat de 18 a 24 anys.

• Podria ser un efecte de l’augment de matrícules i taxes?

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Percentatge de la població de 18‐24 anys matriculada en estudis de 1r i 2n cicles, grau i màster universitari

Conseqüències: és la caiguda en l’accés a la universitat un efecte d’encarir‐lo?

• Només durant els anys del darrer boomimmobiliari el ritme de creixement d’aquesta proporció s’havia alentit, però no aturat.

Conclusions• El Reial Decret‐llei 14/2012 ha suposat un canviprofund en el model de finançament universitari:– Ha aturat i començat a revertir la tendència d’augment dela despesa pública en el sistema universitari català iespanyol experimentada fins el curs 2008‐2009.

– Ha traspassat als i les estudiants, i les seves famílies, unapart creixent del cost de les universitats públiques.

– Ha coincidit en el temps amb la reversió de la tendènciad’increment de la proporció de joves del nostre país queaccedeixen als estudis universitaris, experimentada fins elcurs 2008‐2009.

• És aquesta la millor estratègia per donar pas a un noumodel econòmic més basat en el coneixement i ambmés valor afegit?