grans trets, el linx ibèric, el queencara habita en alguns indretsde la península i que havia ha-bitat les comarques de mun-

tanya de la Catalunya central, i el linx bo-real o europeu, el que es pot veure enmolts països d'Europa i que havia rondatpels nostres Pirineus, es diferencien, bàsi-cament, pel fet que l'ibèric és més petit queel boreal. Mentre que l'ibèric no acostumaa arribar als quilos, l'europeu pot arribara pesar-ne fins a , i també perquè el pri-mer té la pell més tacada.

El linx, en general, és el gran felí dels bos-cos mediterranis, i tota una icona per a na-turalistes i biòlegs que lluiten per la sevaconservació. És molt semblant a un gat, peròmolt més gros, cuacurt i camallarg. És ele-gant, d'aspecte robust, amb les potes llar-gues i una cua curta amb una bola negra ala punta. Té les orelles punxegudes amb doscaracterístics pinzells de pèls negres. Tam-bé són característiques unes patilles que elspengen de les galtes i que augmenten ambel pas dels anys.

Les dues espècies tenen el pelatge moltdens, com el dels gats, entre una gamma decolors que va des del gris fins al marró ver-mellós, amb taques fosques que poden serpetites o disperses, més grosses i també dis-perses o igual de grosses però més o menysalineades formant línies transversals. En elque coincideixen totes dues espècies és enla panxa, que sempre és de color blanc.

És un animal de vida solitària, que noméses veu en parella en l'època de zel, i de cos-tums nocturns, ja que passa una bona partdel dia amagat al bosc o en zones rocallo-ses, però a l'hivern també pot ser actiu du-rant el dia.

És exclusivament carnívor i un gran ca-çador. Com a bon felí, s'aproxima sigil·lo-sament a la presa i salta sobre ella i la cap-tura amb les seves potents urpes abans quepugui reaccionar. L'ibèric és un autèntic es-pecialista en conills, ja que representa mésdel de la seva alimentació, mentre queel boreal o europeu, que com ja hem dit potser molt més gros, es dedica a animals demés dimensions com ara llebres, isards i tottipus d'ungulats, passant per guineus, fa-gines i genetes.

Ja hem dit que l'ibèric és el felí mésamenaçat del món i està considerat des del'any com una espècie protegida. A Eu-ropa, el boreal també està estrictamentprotegit i figura com una espècie amena-çada d'extinció en el CITES (Conveni In-ternacional sobre Comerç d'Espècies Sil-vestres de Fauna i Flora Amenaçades).Mentre que l'ibèric està en una greu re-gressió, l'europeu està vivint una època decreixement per les repoblacions, la con-servació del seu hàbitat i l'augment de lesespècies de què s'alimenta.

Segons un estudi del departament deMedi Ambient de la Generalitat, «el linx ésuna peça necessària per al trencaclosquespirinenc i el seu retorn no farà més que res-tablir una situació natural. Com a super-depredador, el linx ajuda a controlar les po-blacions d'altres depredadors com les gui-neus, el gat salvatge i el gat mesquer. A més,el linx actua com a agent controlador i evi-tador de malalties de les llebres i dels ar-tiodàctils, en eliminar animals malalts imantenir la seva població».

A

UNGATGROS i 2

EL LINX IBÈRIC (LYNX PARDELLUS) I EL LINX EUROASIÀTIC O BOREAL (LYNX LYNX)viuen dues situacions molt diferents, mentre que el primer és considerat el felí mésamenaçat del món, el segon viu una època de bonança a tot Europa perquè s’hi han fetreintroduccions a diferents països. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 70REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE JORDI COMELLAS

10DISSABTE, 13 DE FEBRER DEL 2010 | Regió7REVISTA�FAUNA

Podeu consultar totes les pàgines a:bloc.regio7.cat/fauna

EL GRAN FELÍ DEL BOSCMEDITERRANI. L’ibèric, elque encara hi ha a Espanya,es diferencia del boreal oeuropeu per les dimensions.Mentre que el primer noarriba a sobrepassar els 20quilos, el segon arriba apesar fins als 30.

�