36 17.1^1 * Ki-.viSTA ni- C Í I Ü O N A -V M ' I M . -I-17 N O V I A I U M I - - IJISI:.VIBKL ivo^ t' HISTORIA

El mariscal Pétain a Girona (1939) i el general Franco a Peralada (1941) J. Víctor Gay

''^•.¿^5fí-í^

El governadorCorrea (primera l'esquerra), que no va rebreel mariscal Pétain en eidecurs de la seva estada a Girona, el 1939, participant en la festa del Corpus del mateix any.

Un deis períodes mes densos i menys estu­

diáis de la historia recent de Girona corres-

pon ais anys de la Segona Guerra Mundial

(1939-1945), Només feia cinc mesos que

formalment havia finalitzat la Guerra Civil (de

fet aquell any 1939, des del 4 de febrer, data

de la liberación de la ciutat de Girona va ser

afusellades aquí 369 persones) quan esclatá

el conflicte que esdevingué mundial. I-a situa-

ció fronterera de les nostres comarques les

va convertir en uns espais altament contro­

láis per les torces de seguretat i els exércits

respectius a banda i banda deis Pirineus,

En aquell període dos protagonistes deis

esdeveniments ciau del moment van estar

entre nosaltres. D'una banda el mariscal

Pétain, en la seva qualitat de primer ambai-

xador francés davant el govern de Franco, i

també el Generalísimo, que, en un viatge

quasi secret, pernocta dues vegades a Pera­

lada. Va ser a Tañada i al retorn de les seves

entrevistes amb el Duce italiá, Benito Musso-

iini, a Bordigiiera i amb el mateix Philippe

Pétain, esdevingut cap de l'Estat francés,

després de la desteta del seu exércit i l'ocu-

pació aiemanya, reunió que tingué lloc a

Montpeller.

HISTORIA y •^ REVISTA ni; GIHONA -y NM. 227 NOVIMUI Í I . - IH.M MIÍHI 200^ «- h^i l 37

Pétain va ser a Gironar la Jonquera i Portbou com a ambaixador de Franga per verificar

el retorn de les obres d'art del patrimoni espanyol

1939: el mariscal Pétain a Girona

L;i l lg i in i d';K¡Lif'íC mi l i lu r L-iicarna.

possiblcnifiir. !;i crisi d'itk'ntitnt n;icio-

n;ii que vn pacir el pnblu Irauccs cu L-I

dcciirs d'iiqiK'lls tráiíics anys. I-ILTOÍ de

la Gran GiRTni (1*) 1 4-1'J I H) i amic

pcrsonal de Franco des deis anys del

conflicce del Marroi-. va eoinantlnr les

operaeions del dcsenibareamenc

d'Aliuicenms t i 1925. El lULiriscal va

ser nonienat primer ambaixador de la

República Francesa davanc el ^ovcrn

de Bnrgos, tot jusc després de la cai-

gnda de Catalunya, a les ac;iballcs de

fcbrer de 1939. Mnlio-at aquesta rela-

ció personal amb el GniCTcilisiuio i no

ser un diplomatic de canvra, la rebiida

que va teñir a la capital castellana, sen

provisional del govern «naci(Mia|i'. va

ser íílacial, hns amb evidencs mostres

de menysprevi personal que ben segur

van ferir els sens sentinieiits. Pero va

«aguantar" les impertinéiuies de Fran­

co, que no oblida la posició ol i i ial del

goveni tr;incés. que va mantenir fnis a

darrern hora el reconeixenient del

régini república espanyol, legalnient

constitnVc.

El govern franquista volia aconse-

guir el retorn immedint de les reserves

d'or i divises que la República havia

dipositat en el Uanc de Frain,\i a Mont

de Marsan (a banda de les iniportants

transferencies a TUÍ^SS, qne van ser­

vir per al pagameut -géneros, tot s'lia

de d i r - deis snbministranients d'annes

-sovietiques) i tamlié del tresor artístic

igLialment evacnat a ccrritori trances.

Av ia t el innriscal s'adona i ine

aquel] era el bon camí per aconsegiiir

ía nomialiczació. almenys relativa, de

les relacions hispanofranceses. Les ges-

t ions de l 'ambaixador anib el sen

govern culminaren a primers de ju l io l .

D'u]ia banda torna I'or per la frontera

d'Euskadi i les obres d'art del patrimo­

ni espanytíl bo feren per la frontera de

G i ro t ia . Pétain vo l ia estar scgnr

JlifillHkífekA n's.» T - •-.>••-. .^1- .- • .

El 25dejuiioide 1939 el mariscal Pétain arriba al Portús, procedent de Girona. Fou rebut per una delegació d'excombatents d'aquella població de la Catalunya Nord.

d'aqnestes operacions i decidí ser pre-

sent a Li Jonquera i Portbon en el

momentt lel retorn del tresor espiuivol.

El desplai;anient de PambaiNador,

inalgrat ser otlcial, es va fer envolcar

Ll'nna gran discreció. Les autoricacs

gironines havien rebuc ordres mol t

concretes al respecte. Calia ser corree-

tes, pero evitar ttita mena de manifes-

tacions publiques.

El diari gironí ¡1¡ ¡^i>iinv, el 24 de

Juliol de 1939, en una discretíssinia

nota a la seva darrera página, cscriví:

"El mariscal Pétain en Gerona. A las

dtis y media de ia tarde ha llegado a

esta ciudail el Embajador de Francia,

M.iriscal Pétain, acompañado de su

séquito.

»E1 Embajador se ha trasladado al

Hotel Peninsular donde ha almorzado.

•>A poco de llegar ha pasado a

saludarie don Ji'ilio Calderón, Secreta­

rio Particular del Excnio, Sr. Gober­

nador Civ i l y Jefe de Fronteras, por

encontrarse éste enfermo, d.indole la

bienvenida en nombre de la primera

autoridad de la provincia.

iiOespués tlel almuerzo, el Mariscal

l'étain acompañado del Sr. Calderón

y séquito han recorr ido la c iudad,

visitando los monumentos más nótales

qne encierra.

"A la hora de cerrar esta edición

continúa esta visita, cemiinada la cual

el ilustre soldado seguirá viaje a Per-

pingnan». (Cal obsei-\'ar que /•/ Pinuco

era un diari de tarda).

En realitac el «viaje a Perpignan» es

corresponia a la vcriticació personal

per part del mariscal del retorn del

patrimoni i la visita ais canips de pre-

sonei"s situats a la Catalnnva Nord. on

restaven milers de soldats de Tcvércit

de la República. No cal dir que cap

deis dos extreins son esmentats en la

bren inlbrmació periodistica. Sembla-

ria que l'ambai.vador feia im viatge

curístic. El Cioveniador Civ i l , el m i l i ­

tar A n t o n i o Feder ico de Cor rea

Véglison. tenia una oportuna malaltia

que l i impedí acompaiiyar Pétain.

El dia 25 {festiu a l'Estat espanyol)

creua la frontera. A l Portéis va ser aco-

llit oficiahnenc per les autoritats del sen

país i una delegació d'antic combatents

de la Gran Guen'a. Després, efccciva-

nient, ana a Perpinya, pero pr imer

visita els camps de les platges rossello-

3H I T . U I f' [Í.1.-.VIS1A ni; C H R O N A * N I ' M . 227 N(IVI;.VIIÍIÍL - IJI.SI;.-VIÍÍIÍI, 2 0 0 4 *• HISTORIA

iicscs. A h capica] del dcparcuniciit deis

PirincLis Orientáis , l'alc.ildL' socialisc;i

L.uirctit Li.uidrLi li t¡L'iii;iiiJ pL'r les

r;ioiis de la visita. L';iiiib;úxador rcs-

p o n g u é : «He volguc v c u r e a m b els

tncLis propis ulls el que s'estü conver-

tint CT) una canipanya contr;i Franca.

H e vinguc i h o he vise. El nieu país fa

coc el que es hiimanamenc possible per

acollir els refugiíits i els tracta com cal.

D e tota manera, caldran anys per fer

oblidar la [legenda que sobre el noscrc

país s'ha cscampac arreu d'Espanya».(l)

Aquella gestió del mariscal va ser

i m n i e d i a c ; j m e n t r c c o n e g u d a pe í

goveru de Madrid. Pécain fon rcbut

per Franco el 2 d'agost. El Caiiílillo li

niatiifesta el seu aiíi'aímeiu peí retorn

de l'or i el patrinioni. Deis rctugiats,

no cal dir que ni en parla.

En el decurs del sen pas per tcrres

Lfjronines els ulls de! tnilitar-ambaixa-

dor bavien vist els treballs de fortifica-

ció que es porraven a ternie a TAk

Einporda , toe scguint la frontera. Es

tractava de la popu lannen t conegiida

Línia Ciutiérrez. q u e pre ten ia , a m b

cota modestia, seguir els models de les

tainoses Líuia Sigírid i Linia Maginoc

en la frontera francoalemanya. Franco

el t r a n q u í M i t z a , to t assenya lan t el

carácter detensiu del projectc i encara

ana mes enlla i digué: «El seu país no

ha de temer res per part nostra; tingui

conf ianza en un amic ñde l q u e és

Espanya».(2) C o m a mostra de bona

volunta t . s 'ordenü ra l l ibcramenc de

tots els francesos presoners de guerra a

Espanya {quasi tots eren exconibatents

de les lirigadcs Internacionals).

1940: Pétain, cap de l'Estat francés

Aquell any 1^39 va ser pie d'esdcve-

n i m e n t s q u e van def in i r la real i ta t

política a Europa i al món fms a les

acaballes del segle.

El pr imer de setembre les tropes

alemanyes envaíren Polonia . Fou el

El govemador civil, Paulino Coll, únic testimoni gironíde la trobada Franco-Pétain.

detonant del segon conflicte mundial.

Per a sorpresa de molts observadors.

Franco decreta «h mes estricta neutra-

licat espanyolai*, malgrat la scva aparcnt

p rox in i i t a t política a m b TAlemanya

nacionalsocial is ta i la Italia feixista.

Després d'una rápida victoria germáni­

ca a les plani'iries poloneses (la lamosa

¡lÜtzhrit'^i, o guerra llampec). els Ironts

s'estabilitzaren i no fou fms al mes de

maig de 1940 t[ue la W e h r m a t c h es

posa en m o v i n i e n t , encére la el eos

expedicionari británic a les platges de

Dunkerke i, en el decurs de pocs dies,

s'apropá a la capital francesa.

Pétain fou cridat a París. Ei 17 de

m a i g s ' a c o n r i a d a d e F r a n c o , q u e

i n t e n t a , s e n s e é x i t , r e t e n i r - l o .

L " a m b a i x a d o r li va d i r : "La meva

patria em tlemana i cal respontlre. Tal

vüita sigui el ilarrer servei i.|ue ii pugui

feP..{3)

El veterá mariscal (tenia H4 anys)

va ser n o m e n a t v i c e p r e s i d e n t de l

govern. Els ministres deixaren París el

10 de juny , camí de Uordeus, i sis dies

després l'étain rebé l'eiicárrec de for­

m a r g o v e r n de p a r t de l p r e s i d e n t

Lebrim. La pr imera mesura del non

e x e c u t i u francés va ser d e m a n a r a

l 'ambaixador espanyol, José Félix de

Lequerica, que contactes amb els ale-

niaiiys per estudiar les condicions tl 'un

armistici. Semblan tment ho féu a m b

Italia, que s'havia aíanyat a declarar la

guerra ais irancesos el mateix 10 de

Juny. Les t ropes alemanyes entraren

pacíficament a París el día ! 4, després

q u e la capi tal havia estat declarada

ciutat oberta . Cur iosamen t , dos dies

després Franco decreta que Espanya

era "no beligerante, és a dir. una situa­

d o im xic atípica en el dret intcina-

cional; el país deixava ile ser neutral,

pero tainpoc participava directament

en el conflicte.

Finalment, el 22 de juny se signa

l'annistici, al bosc de Ketlnintles, en el

mateix vagó de feíTOcarril on els ale-

manys havien aceeptac la derroca de la

Gran Guerra, El vagó va ser destruVt

immediatanient. El primer de juliol el

CSovem francés s'instaMá a la ciutat bal­

near ia d e V i c h y . D e u dies després

l 'Assemblea Nac iona l acordá d o n a r

plens poders al mariscal [*étain, amb eU

vots en contra de HO parlamentaris (íic

5b9). enere els quals tots els repiesen-

taiits socialistes de la Catalunya Nord.

Desaparegué fonualment la R e p ú ­

blica Francesa i es cons t i tu í LEstat

francés, i el seu cap visible era Pétain.

El terricori mecropolitá quedava divi-

dic. Una línia de demarcació creuava

fhexágon des de la frontera suissa fins

al País Base: reprcsentava que les tres

cinquenes parts situades al nord de la

radia e ren o c u p a d e s pels a l emanys

(inclo'ía París), i al sud restava l 'ano-

inenada zona Il iure, q u e finalment

també va ser ocupada el novembre de

1942 , despi'és del d e s e m b a r c a m e n t

a l ia t al n o r d d ' A f r i c a . En a q u c l l

n iomcn t vam teñir els alemanys a les

fronteres de Girona.

HISTORIA-í *• Ki;v[STA ni: GmoNA 'V NM. :;27 \nvi:MHiíi - ni si MIIHI ZVÍH f. I / ÍS ! ly

De camí cap a Bordigherar on s'entrevístaria amb Mussolinir Franco sojorná al castell de Peralada^ hostatjat per Miquel AAateu

Els somnis colonials de Franco

L';incic iiinbnix.idor l i ; ivi j fsdcviiiLíUt

t i rck'vci i t d'iiiiLi Fr;ui(;;i derrocada,

nial^rat que conscrvava tot r i t i iper i

colonial i l'cstrucCLira inilicar mecropo-

Htana. Igiuilment la flocíi francesíi (la

scgona d'Eiiropa) restava sota L'oncrol

íranccs, encaiTi que inunobilitzada.

El 18 de j i i ny una ven es dcixava

sentir des de Londres; Charles de

Gaul le deia claranient que Frani^a

liavia perdut una batalla, pero no ]ias

la yucrra. He nionient es traetava d'iin

nii l itar rebel. Heró, a poc a poc, les

coióiiics TobciVen i conien(,~a un llarg

procés de rejíeneració nacional.

Pero l'Estac trances era perfecta-

nicnt reconeguc d ip lomat ican ient .

Vieby veié eom la e;ilnia iruna ]ietita

ciiitat balnearia es rrcncava per esdeve­

nir un relerent politie. El nou rctíini,

de clara inspiració conservadora, no

dubta a dictar un seguit de llei,>i forta-

nient racistes d'acord amb les direc-

trius que assenyalavcn cls alenianys. Els

jueus francesos esdevingueren ci i i ta-

dans de segona i. progres.'iivanient. la

seva existencia fbu niés i mes difícil,

f i l is que ja ais anys 1942 i 194.^

conicni,-arcn les deteneions massives,

les tleportaeions i la mcirt en els cainps

d'extermini nazis, seuipre amb el visti-

p'au del regim de Vicliy. Precisament

a poca distancia de les nostres comar-

qi-ies, concretainent a Kibesaltes, al

nortl de l*er].iinya, s'obrí ini camp de

concentració on s'aplegarcn els Jiicns

deporfcits del sud de Frani,"a abans de

ser transferits ais de Test d'Europa.

Pétain era c o m c i e n t que calía

garantir unes rclacit)ns equilibrades

amb el seu veí tlel sud. Franco mante­

nía el somiii colonial espatiynl a ba.se

d incorporar gi-an ]-iart de la zona del

Marroc que controlava Frani,-a. 1 posat

^ denianar, en volia també una altra

d A Igcr ia (eoncrc tame i i t la reg ió

d Otan, amb una important colonia

Pétain i Franco a Montpeller. Darrere. Ramón Serrano Suñer, ministre espanyoí d'Afers Estrangers i cunyat del Cauüillo.

espanyola) i fins la Catalunya Nord. El

23 d 'octubre de 1940, «'entrevista

amb Hit ler a Hcndaia, a la frontera

del País 13asc. El CandiUo exposa al

Fübrer la llarga llista de pet ic ions

(ten-itorials, d'arniament, carburants i

queviures basics) que condicionanen

la possible participació espanyola en el

c i>n t lK te . i que els alemanys no

pogueren atendré niai. Tampoc no

volien reneniistat de Fran(,-a. En cas

de cedir a les demandes franquistes.

[1 ossi b Ien ient el poder-(is exerc i t

ti-anccs de rÁHica ílel Nord s'b.rgirés

integrat amb les Torces gaull istes,

llider- no oblida, Tendenia de i'eirnir-

'ie amb Fi'anco, LIC te r -bo amb el

mateix l^étain. i ja li assenyala que no

calia patir, qire Franca conservaria

íntcgranient els seus ten-itorHs aíricans.

Els alemaiiys remmciaren a atacar

Cibraltar des de sol espanyoí. Aquesta

acció només er a possible amb el visti-

plau del govern de Madri i l , tjuc salvia

que. si lio pernietia. innnediatainent

les Cañarles i fms les tialears serien

ocupades pels aliats.

1941: Les reunions de Franco

amb Mussolini i Pétain

A les acaballes de 1940 i les primeres

setniane.s de 1941, les pressions ale-

nianyes sobix- Franco per garantir la

seva participació en la guerra s'agudit-

zar-en. Es veié obligat a reLrnir--se amb

el lincv en ten"itofi italia. La reaeció del

Ciuiíiilh^ va ser babil: aecepta. pero

ininiediatament organirz.'r una trobada

amb Pétain per traetar d'equrlibrar la

balumba política.

El divendres 7 de tebreí- de 1941.

el ministre espanyoí d'Afers Esn'angers

i cirnyat de Franco. Ramón Serrano

Sirñer-, convoca l'ambai.xador francés,

Frantois l ' iétri, i li anuncia el proper

viatge del cap de l'Estat i el dcsig de la

trobada amb el mariscal. El govern

fr-ancés aecepta. Calia organitzai- rapi-

ilament el desplai,-ament.

El dillnns 1(1 de febrcr una espec­

tacular' c o l u m n a de \ 'ebicles (no

nienys de v i n t - i - c i n c ) sort ia de

Madrid camí de la frontera de la Jon-

qireiM. Unes bores abans Franco bavia

4 0 l7.if'>l * • R l iV lSTA DIZ G l R O N A • * M j j \ l . : ;27 N O V l - M l l i n . - l> l ,S!Ml iU[ . 2Ü04 f' HISTORIA

Els protagonistes, després de 1941

ELS FRANCESOS

Darían, Frangois. Nascut l'any 1881, va protagonitzar una de les cárteres militars mes brillants a la Marina Nacio­nal francesa. Va ser comandant general de la flota de 1936 fins a l'arnnistici, moment en el qual comengá la seva carrera política a Tombra de Pétaln, del qual s'allunyá, i el 1942, després del desembarcament aliat a l'África del Nord, pren-gué el poder a mig camí del govern de Vichy i de l'autoritat del general De Gaulle. Roques setmanes després morí assassinat a Alger, crim envoltat, encara avul, d'un misteri nodeltotaclarit.

Lebrun, Albert. Nascut a Mercy-le-Haut {departament de Meurthe et Moselle) el 1880. President del Senat i de la República (era per elecció indirecta} des de 1932, fins que cedítots els poders al mariscal Pétaln. Es retirá de la política innmediatament i no ocupa cap altre carree.

Pétain, Henrí-Phiiippe-lmer {Cauchy-la Tour 1856 - illa de Yeu 1951}. Seguí com a cap de l'Estat francés fins al final de la guerra. Refugiata Suíssa, torna voluntáriament al seu país, on va ser jutjat i condemnat a mort, amb connmutació de sentencia per cadena perpetua. Morí confinat a rilla atlántica de Yeu, on reposen les seves despulles. En el decurs del seu judici mantingué un obstinatsllenci. Franco no l'oblidá i li enviá obsequis pels seus aniversaris i per les festes de Nadal.

ELS ESPANYOLS

Correa Végüson. Antonio Federico (Comillas 1904 -Madrid 1971). Aquest nnilitar de l'arma d'Enginyers i Ilicenciat en filosofía i lletres, que era governador civil en el moment de la visita de Pétain a Girona, seguí en aquest mateix carree a Barcelona (1940-1945} i en altres diferents ministeris. L'any 1969 va ser processat en la seva condició de vicepresident de la Caja de Crédito Popular de Cataluña, que vaferfallida.

Lequeríca, José-Félix. Aquest polític i diplomátic base, nascut el 1889, gaudí de total confianga de Franco, que el va nomenar alcalde de Bilbao i ambaixadora Pans i Vichy. Establí contactes entre el govern francés i els alemanys i també entre els italians i francesos per la signatura de Tarmistici de 1940. Després del desembarcament aliat a Nonnandia, va ser retirat de l'ambaixada i nomenat ministre d'Afers Estrangers {el subs­tituí a París MiquelMateu), El 1951 va ser ambaixadora Was­hington, una vegada el régim franquista supera el bloqueig diplomátic internacional, i el 1955, representant espanyol davant les Nacions Unides. Va morir el 1963.

Mateu ¡ Pía, Miquet. (Barcelona 1898-1972). Franco l'havia nomenat alcalde de Barcelona el 27 de gener de 1939, l'endemá de l'arribada de les trepes "nacionals». Mantingué el cán-ec fins al 1945, quan el Caudillo l'enviá com ambaixadora París, on resta fins al 1947, Posteriorment presidí l'empresa editora del Diari de Barcelona i l'agéncia de noticies Efe i, finalment, el consell d'administració de la Caixa de Pensions. Havia adquirit el castell de Peralada l'any 1923 i el va enriquir amb notables coMeccions arttstiques i bibliográfiques fins a constituir la biblioteca privada mes Important del nostre país.

Serrano Suñer, Ramón (Cartagena 1901 - Madrid 2004). Aquest prestigios advocat de l'Estat, fill de pares cata-la ns, diputat de la CEDA (1933-1936), amic personal de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange i cunyat de Franco (casat amb una germana de Tesposa del general), després de ser ministre de rinterior (1938) I de la Govemació (1939}, es mantingué com a titular d'Afers Estrangers fins al 1942, quan el seu parent el va cessar de forma fulminant. Retirat de tota aetivitat política, exercí d'advocat. El seu bufet assolí un gran prestigi, Publica un Ilibre molt interessant: Entre Hendaya y Gibraltar, corresponent a la seva etapa de máxim responsable de la política exterior de Franco, i altres memóries. Va teñir una filia fora del matrimoni, Carmen Díaz de Rivera, amb gran protagonisme en l'etapa de la transido política, a l'ombra de la UCD, i quefa poc temps va morirvfcti-ma d'un cáncer.

HISTORIA •f- RUVISTA H E G I K O N A -V N M . 2:17 Ni )VI \ IHI Í I - l U M M H l i l . 2ÜI.14 « . I 7 . Í 7 I 4 I

es

delcgat cemporalnicnt cls SCLIS [HKLTÍ;

en dos niinislrcs inilitnrH {cls UJL'IICIMIS

Jüsc EiinqLiL- V.itvI.i i jiiati Vigóii) i en

L'l de [LISCÍCÍU, Estch;!n Lii!b;io. C'aklrin

esperar moles atiys per veure repetir

¡iqiiesta acció: lio va ter en la figura

de! príiicep jd.in C'arles. ¡;i a les aeaba-

lles tle! I^égini.

NatLiralniem la prenisa de Tcpoca

no digné ni LIM inot jirevi a Teiieon-

Cre. Al capvespre del niatcix ddluns

Franco i el sen segiiiei ¡a eren a l 'eni-

lada, on els csperav;i Miqnel Mateu.

La figura d'aquesc cac;ila, r econe-

giit industrial, politic i diplomatie cir-

cums tanc ia l , eiicara té p c n d e n t un

estiidi aprofnndit. l'crsoiiatgc elau en

les relaeions entre Esp.niya i Franca en

els p r i m e r s anys de l f r a n q u i s i n e

{Maten va ser t u u n e n a t a lealde d e

líareeloria peí Cciinlillo i ambaixador

d a v a n t el g o v e r n p r o v i s i t n i a l ule

Flautea, després de la Segoiia C¡uei'ra

Mundia l , pero el general D e Gaulle

n o el va voler rebrc) . El castell de

Pe raLu la . ¡^iropietac d e la fami l ia

M a t e n , q u e s 'havia mant ing i i t a m b

poques alteracions els anys del conllie-

te civil, i situat a breu distatieía de la

frontera, era un ¡iidret perfecte per fer

escala en el viatgc a Italia.

El pas a territori francés es va (er

l e n d e m a ; coni es normal, per la | on -

q u e r a . En el l ' o r t ú s F r a n c o v,i ser

rebut anib els honors corresponei i ts

per les antoritats franceses. El viatge va

seguir fms a la frontera italiana. Fortes

mesures de seguretat envoltavcTi els

vehicles espanyols, El govern francés

era conseient de la nodrida preséiuia

d'exiliats republicans en els depar ta-

HTcnts del sud i íemia alguna acció

violenta.

El concrol total deis nnt jans d e

(-•oniunicació va fer que fiíis al dijous

13 de fcbrcr no es dones infonnacit'i de

les reunions. Aixi. a la primera pagina

de dpi>gi-atia de L<j I <JÍJÍ,'II¡JÍÍ/J¡J es titula-

va; nEl P n c e i el Caudillo conferencia-

LA VANGUARDIA C S I ' W O I . ^

El D u c c V el Cuudi l lo c n t i i c r c n c i a r o n ayer cu lu cíudail i tal iana de Itordi¿hcra

AiiniFilU >1 IMt H>L b l a d i ni muiuln di Aiunlii r i l i i l s iH

U . U . — l . > « . i

LAVAÑGUARDLA . _:';i'.r^..,.. \i s p A N n ¡..'. "Z V i :•.:.

•ir-^^^ I

.. ¿^s^-.í-r.-

¡ai^i

LA VANGUARDIA H A i u . i : n > . \ A

J u f i ' K i VA'lr. Ti.'liL'criMk' 111.11 E S P A Ñ O L A . 1?. - lr1rl,.fp \A-.ii

F.IflCRr 1_TJIS Ct GMÍCÍÜtA

El Duce y el Caudillo conferenciaron ayer en la ciudad italiana de Eordighera

A c o m p a ñ ó al Je fe d e l Es tado el min i s t ro d é A s u n t o s Exteriores

En ¡as conversaciones se puso ü'e rG¡ievoizi idenfic/ad de puntos de v\¡ta de los respectivos

Gobiernos sobre ¡as probjewas que en el aduo! mo/nen)o f^isfórico iníeresan a los dos países

B, E. el Genarnlísima Frnnco y GÍ sofiar ¿¡Dirni'.: üuñor salieroi-, de Madrid oii Ins primoras hcins de In. K nmñnriH dnl luiiQS, pflm pEmccInr eii. la ]írav;iici[i de Geroiin. - Honores en ID irantern iraucBsa,.eii s ¿ S L donde liié locibidn poi al embajodc: da Eípnña en Vi[;h7. • El Caudillo y d Triinislio da Asurilos J K ^^ lixlarioTü!, con su íáquilo, nlravasnioii, 011 dtteccÍDii a IIBIU, por la Francia no acupiidn. '^^

EL v iajo desde M a d r i d " " 'I J^¡ ';,i7'i"„"„[1 '¡^"iJ?,"'Í ",'ti

as suyas c la he.r-

iliiTante nd ci'flrj-•en to/ins • í l í i í ñr-•nacioiMs ica y (le ridimax, '•f/lcjTf'',)!

propin.-Iifi.\i qm-I (¡lír liO

csijl/irji • (¡ue ni c\6n, f í e oí reí vcx rJiiJ. Por

Caudi l lo e n t r ó en Eppaiía a las ncho de -lá noche

El Caitiillo y el ministro espa­ñol de Asuntos Exteriores em­prenden el regreso a España

La d&spcdida del Duco Sa l ida de Bordlgliora

PiTijiffiíitii, l:i. — A iillmiii Jiora do \\\ \MÚ'Í: Ji.i nu-^dn por osLii cluiliid ol Cniíillllu ilu Msiiañíi, íicompailado rfel tnljiisf.ro de AsniUns lixlírtoi'os, soilor Srirfnno piiílcr; del cnil'iíjnijor ilo lis-piifiiL i'ii Vlfhy, sri'ior Leiu¡eiucu 1 ••W. ffol)cni;idov cívl] tln Goroim, scfior Cnll, y il<'iii;'is pcrsnnFilldinles de lii coinlllvn.

I;J LUuiillllo y fUs Qcüiiipüñaiiics ahaii-doimroii BDixilgliara, ÜDUclo so li iui 'cw

El JífB dol Eatado franoés iwpera a BUB InfllgnoB huáspodoe. en 1a

p reí M t u r a

Poco ü-iiICH (lo !íi5 lios fie la tarde, la comitLí-íi llfjfL'i iiMtinliiü-JUer, gufi npa-rncín ciiffalaimílo con banderas írarice-sa?, nor ciicnnlrrvrfin eii la íliidjid el jniirtscal Piílain. En e) edlílclo de In PreteciurQ Jucia laiiiblCn una' bandera c jpa i lo l i i .

Toíias Jiis calles <li;l IránsilO «ta l ian oi'iinaiins pfir lo. niuHitiiií. I.a ra i re ra npiuocía nihierln po í íuci'/n» del KK r-cliü. Al UoRac a la plaza riímdo tic en-ciioiili'a la .Prcátctucfi, rliuliii líoiiDres una coiupnilinvlnllitar. El Claudlllo, el niiiilsiro seiTor Serrano Sflílcr y sus

Portadesdeldiariial/sn^íJsra'íBcorresponentsalsdies 13 i 14defebrerde 1941. En el primer s'informa que Franco ha pernoctatenterresgironínes. En elsegons'assenyaiaqueen la reunió de Montpeller hi era present el governador de Girona, senyor Coll.

42 ly.!'"^! f- l^i-.vis']A DE GriiONA •> NÚM. 227 N(IVI;MÍ(I Í I : - niiSE.MiiRi, 2 0 0 4 t- HISTORIA

l íu tc iQn cstiwMn 'ii ' i i ^ll|.^'.ri„ ..^.••..lsHlir-:i >• - í s ; . , ; i i u i i " i i l : i i ' - i i ' í 11 l i Hiiflriiiíi ']•• l - i i i ' . i jn í « l l l l l ¡ ' . I ' l ' l n : I.'>I1.I fhi . <lc HÜIM:., H. t'.iC'; St-ntn. All,;j-lr, M»[.TÍII. <!•} • . i M I ' r i l I l • „ : T,l LTJ

<li AuLimu.

ÜiticiL iiiiir'lKti t r n u í l o a "1 niTvi.p •. l^ iiiiluTf., lú i i ini V U wlnií-.UirFi SÍ>IL'MI;"III P;i .-TI dilñ niiitliíti.-: V ¡:ii siis ,¡Ti|i. -1= lili iiiidfj aue<liirsi> L'ii un iLi'i

. h -

« I I H . ' . I I

. i.in |j'4l'íiniiiiTile. |ii-"Hi>¡iNli.;i}tlí. il-' l.i c-,|i.'i!io-ii iiJii'H niiniviM'iíJi / 1 --ii I. 11 ijiir liiimU 4iiiiii[Jxni :-••! M il"lllll«l. Slls llflj.llil.- iiiil.b ,.:i..|i.j||.s liiiii ,(,. t f .nd lili inlill i'li li'llli'-i 1 ,1111 lljliilili/i'^lii-ii !•?; l ' . I I ' ' l p l l l l l .

•,'!iioii lili.".! Ili-vm i, 1.1 iil,-...lu. I" li"i- I.'. iiiliii.i.i», linl|/p, |i 'i, ' i;i| I-I iMiiiiii.. !•( rt.-|-,. mi- „ i.ll. i.iii:

'• '••n-.iú,. ,.i¡;. |i,ii,,,: .\hirii-, >ii"l:ii.iu'iil(. . - . |.ifl'li,3ii,ii|.]Hp , | | . | , . ¡•noilii ;;iuai-n ,],• \„ vi,!,',,, in lni . n . n •\r Diii.,

••l->^•lll í l . l _ ! l>-l i | l .li'l C'n.iJi AllMlTK I

!.'> t l 0 1 í - \ I N Í ( : R N A C I Ú N A L -

La entrevista Franco-Mussolini l'JI c a u d i l l o > ••\ nil. ' . ' ^ . . l„,r,

I nliT\-i*l.n1i, an tL'irihiviii ¡1:Í1¡ÍI. lili, en nicficiicw ili-! ri":ii . | i ' , i i • ! '• in .Tuiíb l'íOíii.rj . M, i , i . : , „ lii; Asi lntns I ' A I M m.'..-, ~~-i\-i i7<M'rnnii SUMH)', ._-I\ \¡, i,i,,i, < vii^iuiL-llniíriii- i l i ' - ' ir i ta- |J' i 1:, l ircnsn AK I 'XI» iiiennii.i,

P'jrii inii-ilij II .-,'1(1 i.-iilivviiii,i, i'l (Ji!iiM-n](Miiifi . I-I Mitil..).,., I'ii-iiíiUliIi: clr In .liiiit:, r„liii- ' . i iiniijroii -iiiir (Jeri'iiii, --I \w:f,]. Iiiii..^ iilruilcrVii- •!•• l„s iiiiLVí .1-lll l lwl l t .

D<i.?'ítií'"i¥iáiÍDirhi i'iiiu,ruciii-' : i i ] " i ' l ' á J a n i r t i f í i ' i i : i i i u i U . i . . | i ; i i i i . [ • : J I1 -^ . - ••

" K i i ! i is t m i i ' . - i h i i i ' i i i i i i i n <| i i i ' - .

¿NARANJAS? i d o 1 íT „ r c .%, I

NECTM um\

iMonpTirinkj (,, n

IMII i|"B,irinlliiili' t u liy iiniiljiíu'. V M, U lRi'<lc i!el <l¡ii lt> [|,> l'.'liiv. I/,., I 11 llíiiiliiiliiíi-íi. t i ltil- ,1 C i , , . mili), el Thn-c V ni }„iiiiítii> •.IHIH n i l 'li ' AüiiHtii-i hlxiciiiiivh M Fluí .•^tiTiinii sriñuf, lili .lídij iiutptii iji' r(-.ll-.vn la iiU'uíi.luil úc iimu.v' iLi- vii-ln iW liH (l->hii-iij'.. i-iii...

íi"! , ' it,ilin,i,i •,,,»,iv id- !,|i., iiia.- lie • ' ! ]•;»(• le I- i.iiniii.ii •. -n . Iirr iiiiiii'IIii» i]iiM i'ii L'l j<-iii!il \i«. iiiPiHii liif(órn>-i iiiii'ii.^',,,1 ,1 |„~ .1-1- i ' í i lsi- ." - [••,i;._

.11 /.(.M". Míl.ll M: IM: lll. I / ' .7;.\í /.i,v ;7//.:i7/(.s- i/i: i..\

i-i..-iy..\ un i.i-:i!iii.í

n....i., ^ ^ ^ >

l.'lTIUll'l-. fiínTilt I'iullll, l l t -Ü! M. I I3 , <W , . . ' l i i . 1 i i . , . i i - . | i . | i i . I i i i n r k . l í a i i i i i . ] V . | . . H U S . I . „ I I L I I I J 1 V \ - , Í , - Í -- .1 .k í i i T i i . l l , ,.;.,)LniirCL.i.,V, - n i , -r -LV . t l l> :L ' i l í l . , i-i, . . | t i j f l i l i i , . , , | r

¡ "c •liiií, n iMVlil il! hi tVdlii :>>- -II I.lllill|.»ri..ii, luiM ilr |n„,.;r i-i¡ vi l'i;iJi.!-JiuiiuiiU, J'i-uviu IIl'l • iiliTM 2m. V (•H-'ii fk- Mil i i rcsi :». IHTM- hcrií ilü.'lnrmlii ,>n i-eljeiilia,

l..''rut;, ii ' lll- I.'uliri.|vi ile 194].

K\ Juc-í. Iiiiuin-t.-i- Milliiit . ' , i i i . , i M , , \ r < i i ; < ,

HEr4RI

• ' " . - ^ - .

m^ - . . . ; . - , •

'~'~ , - •

. m--rr,:r.-

, ' • • ; . " ; ; ,

• - . .

. • ' • > " . • • -

I > — H . ^

w^ • l ^ - -' -- , 2 .

1 ^ ^ - : ? ; -

'"!'" t 'mu l ,

^^^^^^

. . T . = i . ¡ = - - • ; . 1 . : - ---• .•• ;^r^- •,

l ^ - ' r i : - :tíí-í -Vp i

"'•WS/^^:-.'^reí^--• • -3^^^ • ÍLJ.>K' ! "V. . " ' ' ~ V " . ' í - ü i ' " ^ ; - ! *

,\:-ff¥¿<^^-y- ••- •-¿^r-:,: -4.",:. .. ,. . ry^V^P^I^^

- • - ' . . - " _ - . " • • • - • " » • • , ' . ' . ' ,

• . v á ^ l í A - ^ í ' . " , - , | « ¿ 7 " " : • ~.. .'.. .~

• '~^TZ^I-'. • ' - ' " ' •

- ^i-~Z,'r~'é = í . l i ~ S ,1 • . L -77.—-_-;.. .

~,.'-. I^ÍH--'-'''- -"l¿í¡K— -"-Mmi" Í — . - H ™ . . - ! rl-.-^^f'^••••- -1 - - Í -TV1- - : í ' í á i - í . ' . - V

-, asj5i^íis=He:^ " ;•:-. , •• :--7..:- ••: .^-r-zr-y. • • _ - - - - 7 ' - . ^ . - ^ - .V .-T.- !.-•

j ' - - i ; ; ^ ^ i : - . - : : ^ n ^ Ü . . v ' -— - U " " : - 1 - - . —

mm^^^ i f i i r i i - ; 5 i v - > - T < - - • - • ^ • . l A . ..

umi ;..;..---;

nnnmr<ii' •

' J-'"" i l " • : . : - : • • " • 1

. l iPV' IHV ,.,-;,.1,-11- I I . l i l i III

.11 K i i ) i n u i % I J , - l ' L K Í i i i I I . 1 - 1 . , 1 ' i i í vJ f . . I i i i n i ' l^ - l i i i i j i l i . ' ^ l l l ' l i l i . I

h F i m i i i - n ' l i Ñ i i v c i i i i l n i V l r ^ i r i c t i l , ¡i1 i n i i i i i l r i . . . i .L ' i i i i i l i> r r „ t i i , l . . i i , i „ . ly'miiiiúii,

(.'•udn\i | . ' i L - l i i - i l J i í n ' ' :i l..~ I I :M1 r.., \ r " . i , i i ¡ l i ; i ,v , . i l . . \;i r i •-i.'-ii l l l l< . id : l

Compro Finco Rústicíi iW MIIU- :^l ll.i'll'lll.liy r-Mlll>iiu<i,-iji. cii>.i. iliriiii. 'tri'i'iNi- .,1 iiúiii.'-11, IV:? \ > i - i . , r i , I I — l l n . , . , i l n „ i

i.,i [:-.>•..:

El díari gimní El Pirineo va publicar una minsa informació deis encontres de Franco amb Mussolini i Pétain i només en l'edició del 13 de febrer es díu que el cap de l'Estat i el ministre Serrano Suñer, que també era presidenl de l'anomenada Junta Política, "pasaron por Gerona". En l'edició del 14 de febrer, en un text de setze línies, es diu que el Caudillo i el seu seguid van creuar la frontera del Portús.

ron ayer en la ciudíid italiana de Bor-

dighcrao. Cur iosamenc el rL-Iat d ' iui

diari del dtjoiis conienfava amb aquests

mois: «El C;iudillo, con el ministro de

Asuntos Exteriores y sus séquitos res­

pectivos, salió de Madrid en las pr ime­

ras horas de mañana de] lunes para per-

nocLir en la provincia de Cíerona. Al

día siguiente cmzaron la frontera pire­

naica y penetraron en Fríineia por el

paso de Le Perthus». Cal dir que , si

íabem llcgir enere línies, s"infomia que

eí pas de Franco peí tcrritori del sud de

FranijM va ser presenciat «por el vecin­

dario que invadía las aceras y que, en

actitud respetuosa, saludaba a nuestro

Caudillo». Menft-e que, ja en cerritori

Italia, idos vecindarios tr ibutaron una

earifiosa acogida al Caudillo, a los gri­

tos de ¡Arriba España! y ¡Viva Franco!».

La trobada Franco-Pétain va teñir

Uoc el diJGus 13 de febrer a M o n t p e -

ller. Seguim les informacions de La

K[iii,'[(íin/í(í del dia següenc: «Pcrpignan,

13 - A úlrima hora de la tarde ha pasa­

do por esLi ciudad el Caudillo de Espa­

ña, acompañado del inmi.HUo de AsLin-

tos Exteriores, señor Serrano Suñer;

del embajador de España en Vichy,

señor Lequerica; del gobernador civil

de Gerona, señor Col! y demás penío-

nalidades de la comitiva», Mes enda-

vant s'ocupa, en una breu infomiació

(encara que també a la portada de t ipo­

grafía) que no supera les quaranta rat-

llcs, de la reu i r ió deis caps d ' e s t a t

d'Espanya i FranCi a. Es diu que a Fedi-

tlci de la prefectura on va teñir lloc la

reunió i el diñar hi havia la bandera

espanyola. Les personalitats franceses

que acompanyaven el mariscal eren el

vicepresident del seu govern, almirall

izarían, el cap del gabinee militar de

presidencia, general Laure, el coman-

dant Lionhonime, conseller militar i el

m e t g e p e r s o n a l , d o c t o r M é n e t r e l .

Igualment el prefecte del departament

d e T H e r a i i l t , O l i v i e r d e S e r d a n i

l'anibaixador de Vichy a Madrid.

C o m que Farribada de Franco va

ser a 2 / 4 de 2 de la tarda, els fi'ance-

Süs, que habitualment diñen a migdia,

havien disposat que ininiediatament se

servís Fapat. en el qual hi havia p re -

senc, en un lloc ruolt p roper ais dos

caps d'estal, el govemador de Girona,

Paulino Coll. El meníi, delicat, consta

de pemi l , l lobina, pollastre al torn i

fruita, amb uns vin.s exeellents . Fran­

co apreciava el nioscatcll (niuscat) de

Frontignan, del qiial rebé unes caixes,

obsequi del mariscal.

D e s p r é s d e l ' a p a t els dos caps

d 'cstat s 'aplegareu en solitari , sense

i[icérprecs (Franco dominava la Ucngua

francesa) a Pentorn d 'una caula, estil

Lkiís XV, on una petita placa recorda

aquel la conversa . El m o b l e , encara

a v u i , es po t v e u r e a la p re fec tu ra .

Franco garantí a Pécain que no per-

metria eí pas de tropes alemanyes per

la pen ínsu la pe r atacar Gibra l ta r , i

e n c a r a m e n y s u t i l i t z a r el M a r r o c

espanyíil per a operacions niilitars al

nord d'África. T o t plcgat calia fer-ho

a m b habilitat davant del to tpoderós

exercit aleniany. L'atac de la W e r h -

match, el j u n y d'aquell any, a la Unió

Soviét ica allunya el perill d ' acc ions

nr i l i tars a l e m a n y e s al M e d i t e r r a n i

occ iden t a l . La r e u n i ó seguí a m b la

presencia de Darían i Serrano Suñer,

p e r o el m e s i m p o r t a n t ja s 'ha d i t

abans. Franco n o es reíiava del seu

cunya t , al qual no dub ta de cessar

quan li va convenir.

D e s p r é s d e les r e u n i o n s , de i s

conuats i les salutacions mili tars de

rigor, el viacge de Franco seguí vers la

ñ"ontera. Novaiueii t a Peralada, Fran­

co tracta amb Miquel Mateu de Pabast

del viatge (va ser l'únic que féu fbra

de la península en tot el seu mandat) .

La presencia concre ta a la poblac ió

gironina no es fiícilita en cap mon ien t

ais nr i t jans d e c o n u m i c a c i ó , iri a

Tañada, ni a la tomada. La Vaui<!iimlia

del dissable 15 de febrer de 1941 es

limita a dir el segíient: «El Caudillo en

Madrid, de regix'so de su viaje a Italia.

S.E. el Generalísimo llegó anoche a la

capital de España. Madr id . 14 - D e

reííreso de su viaje a Italia, el Cai.idi-

llo, acompañado de su séquito, ha lle­

gado esta n o c h e a Madrid». T a m b é

HISTORIA •f- REVISTA Dli GlIÍONA -> N.M. J;::7 NnVIMllKI - I )i;Sl-.MIiU!i iníl^ *• I7i1.il 4 Í

L'úníc testimoni gironí del viatge de Franco a Testranger va ser Paulino Coll,

aleshores governador civil de la provincia

s'infoniuiva mnb l;i iiLitcix';! brcvcciit

qiu' SL'n';ino Suñcr en el SL-II rL-rorn ;i

ia c;ipic;il de l'Escat liavin p;issat pe r

Barcelona.

El diari gironí 0 Pirineo csunvi, en

l'edició del tiijoiis 13 de febrcr en LIII;I

noca de porcadj: "L'encrevista Franco-

Miissolini. El Caudil lo y L'I Duce se

han entrevistado en cerritorio itali;i[n>,

en presencia del Presidente de la Junta

Política y Ministro de Asuntos Exte­

riores, señor Sen'ano Snñer, en forma

y circunstancias descritas por In prensa

de esta m a ñ a n a . Para asistir a esta

entrevista el Generalísimo y el Minis­

tro de la [tnita Política pasaron po r

Gerona el pasadtí lunes alrededor de

las mieve de la noche». El día segiient

(divendres 14) el diari girom' va ser

igiialment bren. El titular informava

del retorn de Franco a territori espan-

yo! i del pas per Moiitpeller, on t in­

gué Uoc la trobada a m b Pétain. Pina-

litzava a m b aquests mots: «A las ocho

de la noche el Caudillo y su séquitti

cruzaron la frontera española por el

paso de Le ¡'ertbus».

El governador Paulino Coll

Aqnest únic testimoni [>nroní del viat­

ge de Franco és un personatge singn-

l;ir. M;i cstat el darrer representant de

FAdni in i sc rac ió cen t ra l nascut a la

nostra ciiitat. Paulino Coll Mcseguer

va veure la lluní l'any 1899 en el pis

familiar del carrer N ü u . Militar p r o -

fessional de l 'anna d'Eiiginyers. Desti-

nat a Barcelona en esclatar la G u e m í

Civ i l , p o g i i é fugir i va ser cap d e

l 'Estat Ma jo r de la 21a Hiv is ió d e

I 'Exérc i t del S u d . Arr iba a G i r o n a

a m b el grau d e t i n e n t c o r o n e l , el

se t embre de 1939, i hi resta tins al

j t m y de 1942, és a dir. els anys mes

durs del contlicte mundial , amb dot-

zenes d 'a f i i se l laments de p r e s o n e r s

repLiblicans (el Govern Civil no tenia

Cap poder d ' in te rvenc ió) . T a m b é va

Les delegacions d'ambdos pai'sos saludant la Interpretació deis himnes nacionals. Els franceses i els mitltars espanyols fan la salutació reglamentaria. Franco utilitza la fdnnula feixista.

h a v e r de fer f ron t ais e fec t e s de

Pa igua t tle 1940 i \\us i cor va ser

nomena t delegat especial del g o v e m

central per c o n d u i r aquesta situació

arreu del país.

En el seu Ilibrc Hi.<!oríi¡ dc\ (.Ivhia-

110 C'j'i'// ¡ic C/)iijfii,(4) el tioctor Enric

Minunbell escriu el segiient: «,\ pesar

de su ascendencia el señor (.)oll no

cenia las simpatías de la población. Era

vni hombre muy inteligente, y al pare­

cer con bueiía dedicación al gobierno

de la provincia; pero su aspecto fño y

d is tan te no le hacía congrac iab le» .

EÉectivament el g o v e r n a d o r era im

personatge distant, solitari, era solter i

poc amic deis fiílangistes (no va ser jefe

¡lyfwindiil). Aquesta escassa reiació amb

els q u e , t e ó r i e a m e n t . e ren els seus

conc in tadans . es va manten i r fms al

seu comiat. El Ilibre esniencat ho din

aixi: "a primeros tiel mes de julio de

1942 termina el m a n d a t o del señor

Col!, quien se va de Girona. sin que

casi nadie sintiese su marcha».

Pa id in t i C o l l de ixava G i r o n a i

s ' e m p o r t a v a mol t s secre ts d \ u | u e l l

e n c o n t r é F r a n c o - P é t a i n . ilei qna l .

com a testimoni directe, podía haver

aclarit mol ts aspectes. Segiu' la seva

carrera mil i tar a m b norni .di tat i no

sabem de cap .iltra intervenció directa

en la vida política.

J, Víctor Gayrí/)iTíi'í//íw

Notes

¡DCiiANMO, Ru-nó, QüKR.MT, J. i Fi-iiiii:s, X;n*it'r. Les oniíps ilu ¡m'pri.t. Editiniis dii TnibiiL.iirt'. Pciiiiiiy;'], l 'l 'll,

(2) SI(TLII;I.A, Miiitiiicii. ¡'r.rinv-Pi'-í.un. I,v sniriiv

ik uih] ¡ílúuizii Eiiitdú.il l'rfiiüj ILI¿TIL.I. Dir-L-L'lonn. \9>¡A.

(3) I>L'(.l;iT;Kuins del gciu-ral Frnnai al di;in Le

Fií.vm>, 12 lU'juiíy Lk- 1<)5K.

(4) Miii..'\Mlua.l i UP.LIOC. EmJi-. IÜ.'I.TI.I ¡M

(lobinvti C.ivil i!c (."ím/i.i. Miiiistcri ilf riiiii--rior. \W2