EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I DE CATALUNYA

CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU PENINSULAR ESPANYOL• Espanya situada a l’extrem sud-oest d’Europa, té el

97% del seu territori a la Península Ibèrica. La resta es reparteix entre les Balears, Canàries, Ceuta, Melilla i petits illots propers a les seves costes.

• Les principals característiques del relleu peninsular espanyol són:

• La forma massissa i compacta, determinada per l’amplada i extensió de les costes, pel traçat rectilini de les costes .

• L’elevada altitud mitjana produïda per dos factors: • La gran extensió que té la Meseta • Un seguit de cadenes muntanyoses amb cims que

superen els 3000m.• La disposició perifèrica del relleu peninsular que

dificulta l’accés a la Meseta i impedeix que la influència del mar arribi fins a les terres de l’interior, provocant un clima més extremat.

• Presenta unitats naturals ben diferenciades que configuren diferents regions i paisatges.

costes rectilínies

excepció

elevada altitud mitjana

disposició perifèrica de les serralades

la compartimentació del relleu

El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalesa

la disposició del relleu i les conseqüències en el clima

La proximitat a les costes de les muntanyes dificulta la influència en l’interior de l’aire marí

LA FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR• ERA PRIMÀRIA O PALEOZOICA• La Península Ibèrica era un mar amb un vell sòcol

emergit, durant el moviment hercinià van emergir muntanyes. Aquests relleus muntanyosos van ser atacats per l’erosió fins a formar sòcols aplanats, entre els que destacaria el Massís Hespèric.

• ERA SECUNDÀRIA O MESOZOICA• Els materials de l’Era Primària es van erosionar i van

ser arrossegats per l’aigua i el vent, part d’aquests materials es va dipositar als fons marins, formant roques sedimentàries

• ERA TERCIÀRIA• Durant aquesta era, l’orogènia alpina va fer que es

pleguessin les roques sedimentàries dels fons marins. Es van aixecar les serralades Bètiques i els Pirineus. El Massís Ibèric es va fracturar en grans blocs. La Meseta va bascular fins a l’oest fent que la majoria dels rius fluïssin fins a l’oceà Atlàntic i la majoria dels llacs interiors es van anar dessecant.

• ERA QUATERNÀRIA• Es caracteritza per l’erosió dels relleus alpins, formant-

se la Depressió de l’Ebre i la del Guadalquivir.

LA MESETA

• Es la unitat principal del relleu peninsular i ocupa l’espai central de la Península Ibèrica. Es divideix en Submeseta Nord i Submeseta Sud, separades pel Sistema Central.

• - La Submeseta Nord té una altitud mitjana entre els 800-850 m., es troba ocupada per la conca del Duero i envoltada de muntanyes.

• - La Submeseta Sud té una altitud inferior, entre 500-700 m. i està formada per dos altiplans separats per les Muntanyes de Toledo: l’altiplà de la conca del Tajo i l’altiplà de la conca del Guadiana. Entre aquests dos altiplans s’estén la planura de la Manxa, la més extensa d’Espanya.

FORMES DE RELLEU DE LA MESETA

LES SERRALADES INTERIORS DE LA MESETA• Són : el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo• - El Sistema Central Divideix la Meseta en dues

meitats i està format per una gran alineació de muntanyes d’altitud important : Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. El pic més alt és l’Almanzor ( 2592m) a la Serra de Gredos. Entre les serres hi trobem valls que obren passos de muntanya, on el port més important és el de Somosierra que comunica els dos altiplans.

• - Les Muntanyes de Toledo divideixen en dues parts la Submeseta Sud i separen les conques dels rius Tajo i Guadiana. Són un conjunt de serres d’altituds modestes ( 1400m). Destaquen: Les Muntanyes de Toledo, Guadalupe, Montánchez i San Pedro., separades per corredors transversals que faciliten les comunicacions.

SERRALADES QUE ENVOLTEN LA MESETA• El Massís Galaicolleonès comprèn Galícia, les serres de

l’oest d’Astúries, les Muntanyes de Lleó i les serres de la Cabrera i la Segundera. La seva altitud mitjana és d’uns 500m. i els cims més destacats són: el Teleno i la Peña Treviño.

• - La Serralada Cantàbrica és una barrera muntanyosa que va paral·lela a la costa.

• A la part occidental hi trobem el Massís Asturià.• A la part oriental hi destaquen els Picos de Europa.• - El Sistema Ibèric limita la Meseta de nord-oest a sud-est.

S’hi distingeixen dos sectors: El sector nord (Demanda..) El sector sud està format per un seguit de serres i depressions solcades per rius. Hi ha dos conjunts muntanyosos:

• - Sierra Morena es troba a la part meridional de la Meseta, separant-la de la Depressió del Guadalquivir. Les serres més importants són les de: Alcudia, Madrona i Aracena. L’únic pas que comunica la Submeseta Sud amb Andalusia a través de Sierra Morena és el de Despeñaperros.

http://mapasinteractivos.didactalia.net/en/community/mapasflashinteractivos/Mapas#search=%20mapa%20de%20relieve%20de%20espa%C3%B1a

LES SERRALADES EXTERIORS DE LA MESETA- Els Pirineus són una gran serralada amb una longitud de 440

m. que forma la frontera entre Espanya i França. S’hi distingeixen dues unitats: Els Pirineus Axials o Centrals on es troben les màximes altituds com l’Aneto al Massís de la Maladeta i la Pica d’Estats. .Els Prepirineus tenen menys altitud i formes més suaus. Es divideix entre les Serres Interiors i Serres Exteriors.

• - Les Serralades Litorals Catalanes formen un sistema de serres paral·lel a la costa. S’hi distingeixen tres alineacions:

• La Serralada Litoral amb uns 100 km. de llarg i escassa altitud. La Serralada Prelitoral té les serres més altes com el massís del Montseny ( Turó de l’Home).La Depressió Prelitoral és una fosa tectònica .

• - Les Serralades Bètiques són un sistema muntanyós jove on s’hi troba el cim més alt de tota la península, el Mulhacén. Es divideix en diferents unitats de relleu:La Serralada Penibètica ,La Serralada Subbètica i La Depressió Intrabètica .

LES DEPRESSIONS DE L’EBRE I DEL GUADALQUIVIR

• LA DEPRESSIÓ DE L’EBRE• Es una gran conca amb forma triangular per on flueix el riu Ebre amb els seus afluents que, en

la seva major part se situa per sota dels 500 m. d’altitud. L’Ebre s’obre pas entre les muntanyes de les Serralades Litorals Catalanes i desemboca al Mediterrani formant un delta. El seu origen està lligat a la formació dels Pirineus.

• LA DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR• Es una ampla plana de forma triangular i oberta al mar. No té gairebé accidents de relleu

destacables i la seva altitud és molt baixa. Coberta en un primer moment pel mar, es va convertir en un llac que es va anar assecant lentament, amb zones d’aiguamolls i pantanoses.

• El Guadalquivir la travessa regant una extensa zona d’hortes i desemboca al Golf de Cadis en una zona d’aiguamolls, al voltant dels quals hi ha una ampla franja de dunes ( Parc Nacional de Doñana).

EL RELLEU LITORAL DE LA PENÍNSULA IBÈRICA• LES COSTES ATLÀNTIQUES• - La costa cantàbrica . Hi predominen les costes altes i

rectilínies, amb platges escasses. En els llocs on les muntanyes arriben a la costa, hi trobem penya-segats i en algunes costes s’hi observa la formació de rases. Hi destaca la formació de ries .

• - La costa gallega s’estén des d’Estaca de Bares al Cap Ortegal. Es molt accidentada i hi destaquen grans ries ( ries altes i ries baixes ).

• - La costa atlàntica andalusa s’estén des de la frontera portuguesa a Gibraltar. Es una costa plana,baixa i sorrenca .

• LES COSTES MEDITERRÀNIES• Solen ser costes baixes i rectilínies.• - El litoral català ofereix costes diverses: costes abruptes,

acinglerades,deltes, planes litorals.. Hi destaca el delta de l’Ebre. El golf de València forma una plana litoral de 400m. on s’hi alternen platges, aiguamolls, albuferes (València). La costa mediterrània d’Andalusia i Múrcia també anomenada costa Bètica. Es una costa tallada, amb relleus muntanyosos, camps de dunes i albuferes ( Mar Menor a Múrcia).

Localitzar les unitats de relleu

ELS RELLEUS INSULARS: BALEARS I CANÀRIES

• L’ARXIPÈLAG BALEAR• Format bàsicament per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.

Els accidents geogràfics més importants són les serres de Llevant i de Tramuntana( Puig Major). A Mallorca hi trobem una plana extensa que origina una zona fèrtil per a l’agricultura.

• L’ARXIPÈLAG CANARI• Se situen a l’Oceà Atlàntic, davant les costes africanes. Es un arxipèlag molt

muntanyós d’origen volcànic on les illes principals són: Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria, Hierro, Tenerife, la Gomera i la Palma. Es va formar durant l’era Terciària donant lloc a un relleu volcànic amb diverses formes: cons volcànics, calderes, barrancs, colades, penya-segats, platges...El volcà més important és el Teide, el cim més alt d’Espanya.

CATALUNYA: ELS PIRINEUS• El Pirineu és la més important de les unitats de relleu

de Catalunya, té una llargada de 435 km., dels quals 250 constitueixen el Pirineu Català.Té dos grans subunitats: El Pirineu Axial i el Prepirineu.

• - El Pirineu Axial és format per roques molt antigues, pissarres i granits principalment. Aquí és on s’enregistren les màximes altituds ( Pica d’Estats), ports de muntanya elevats ( la Bonaigua), planes elevades, antics circs glacials convertits en estanys i valls glacials en forma d’U ( vall Ferrera, Cardós, Valira, Segre...)

• - El Prepirineu és format per roques sedimentàries més recents ( calcàries,gresos, conglomerats). Les altituds són inferiors que les del Pirineu Axial. Destaquen les serres interiors on es localitzen les cotes més altes i és la part més extensa ( Boumort, Cadí, Pedraforca...) i les serres exteriors amb altituds més moderades ( Montsec...) separades per algunes depressions mitjanes com la conca de Tremp.

CATALUNYA: SERRALADA TRANSVERSAL

• Es troba situada al nord-est de Catalunya. El seu tret més característic és el vulcanisme. Així, la fossa d’Olot és la zona volcànica més important de Catalunya, amb 40 cons volcànics.

• Està integrada per 3 grans blocs: l’altiplà del Cabrerès ( Puigsacalm), la conca d’Olot i el bloc enlairat de les serres del Corb, Finestres i Rocacorba.

CATALUNYA: SERRALADES COSTANERES• Es un conjunt muntanyós que forma una doble serralada

paral·lela a la costa des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l’Ebre. Cons ta de 3 subunitats perfectament definides: La Serralada Interior o Prelitoral, la Serralada de Marina o Litoral i la Depressió Prelitoral.

• - La Serralada Interior o Prelitoral aplega els massissos muntanyosos més interiors del sistema i més importants : Guilleries, Montseny (Turó de l’Home), Montserrat, Montsant, serra de Prades, Ports de Besseït...

• - La Serralada de Marina o Litoral baixa des de l’Empordà fins al Camp de Tarragona vorejant la costa. Es tracta de muntanyes d’escassa altitud fortament treballades per l’erosió de les aigües: Montnegre, Collserola(Tibidabo), massís del Garraf...

• - La Depressió Prelitoral s’estén entremig de les dues serralades. Es una fossa tectònica llarga i estreta delimitada per dues línies de falla que constitueixen les comarques de la Selva, el Vallès i el Penedès. Ha estat sempre un espai obert per a les comunicacions i està molt poblada

LA DEPRESSIÓ CENTRAL CATALANA

• S’estén entre el Prepirineu i les Serralades Costaneres, obrint-se cap a ponent, per on enllaça amb la Depressió de l’Ebre.

• Es presenta com una successió graonada d’altiplans que baixen des dels 800-1000m. del Moianès i Lluçanès fins als 100m. de la plana lleidatana. Hi trobem amples conques d’erosió com la Plana de Vic, Pla de Bages i la Conca de Barberà i planes d’estrats més recents, argiloses, com la Plana d’Urgell i el Pla de Lleida.

• Els materials són diversos: calcàries (Calaf, Almatret), gresos, argiles, sals potàssiques ( Cardona, Súria , Sallent..).

•

LES COSTES CATALANES• La costa catalana té una extensió de 550km., des de

Portbou fins a la Sènia. Destaca el seu caràcter rectilini, la importància del turisme i altres activitats econòmiques i una població elevada. El cap de Creus al nord i el delta de l’Ebre al sud, són els accidents més importants.

• - El litoral septentrional defineix una costa accidentada on abunden els promontoris i les petites badies ( Cap de Creus) interrompuda per la Plana de l’Empordà. La Costa Brava delimita una costa alta i retallada, amb penya-segats , badies i cales. Destaquen també els deltes del Tordera, Besòs i Llobregat amb platges llargues i sorrenques.

• - El litoral meridional comprèn el Massís del Garraf amb una costa alta i retallada per passar després a una costa baixa i sorrenca ( Costa Daurada). Més al sud, destaca el delta de l’Ebre.

•

http://mapasinteractivos.didactalia.net/en/community/mapasflashinteractivos/Mapas#search=%20mapa%20del%20relleu%20de%20catalunya