BIBLIOTEQUES ESCOLARS de Sant Joan Despí

contes col·laboratius Sant Jordi 2014

INICI: CRP Baix Llobregat 5

NUS: 3r B de l’escola Roser Capdevila

tutora: Mónica Vázquez

DESENLLAÇ: 3r A de l’escola Espai 3

tutora: Rosa Riera

Avui és dissabte i aquest matí he après una paraula nova divertidíssima. Plantofes.

El cas és que tinc un full enganxat a la porta de la nevera de casa -se sosté perquè té un imant a sobre- on

escric llistes de paraules noves. És un joc que em va ensenyar l’Anna, la meva germana gran.

De color marró fosc he escrit les paraules més avorrides: gris, carrer, sorra. Només en tinc tres.

Però en tinc moltes de color vermell, que són les més complicades i les que més li agraden a la meva

germana. Ella se’n riu de mi si no les pronuncio bé: saltimbanqui, enderrocs, matafaluga, terrabastall, i així

fins a dotze!

Les que més m’agrada com sonen les escric

amb retolador verd, perquè és el meu color

preferit: paaas -tís, paaaas - tís, a que sona bé

pastís? I galàxia. M’encanta dir “galàxia”. I

Coixí. Sí, ho poso amb lletra majúscula perquè

Coixí és el nom del gat dels meus avis. És tan

gros i té tant de pèl que quan està a sobre del

sofà ja podeu imaginar a què

s’assembla.

Doncs quan estàvem esmorzant a la cuina,

perquè els dies que no anem a l’escola ens llevem una mica més tard, ha arribat la meva àvia, ens ha fet

petons a tots i ha dit:

- Vinc de comprar-me uns plantofes.

- Unes què? -he dit jo- Unes pitofes?

- Si home, unes estufes, si et sembla. Miquel, l’àvia ha dit plantofes.

L’Anna, de vegades, es fa la interessant perquè ella ja va a sisè i coneix moltíssimes paraules. Però jo he

començat a pensar ràpid i, com plantofes s’assembla a carxofes, he dit:

- I són bones per menjar?

No vegis com han rigut. No podien parar, la mare, l’Anna, l’àvia, i a mi se m’ha encomanat. Vinga riure.

Resulta que plantofes és igual que dir sabatilles d’estar per casa.

Així que quan hem parat de riure tots plegats he agafat el full de la nevera i he començat una llista de color

taronja: paraules divertides. I he escrit plantofes.

Llavors l’àvia ha explicat que s’ha comprat unes sabatilles noves perquè fa tres dies que no troba les

seves, creu que Coixí les ha amagades, però molt ben amagades.

- He posat el pis potes enlaire i és ben bé com si s’haguessin evaporat!

- O volatilitzat- ha dit l’Anna fent-se la xula.

Llavors ha sonat el telèfon, i era l’avi que parlava tot nerviós i astorat. La mare no podia entendre el que li

deia i només repetia:

- Estigues tranquil, ara venim, estigues tranquil, ara venim.

El cas és que Coixí també ha desaparegut.

Després quan ha arribat la mare, l’Anna i l’àvia han intentat tranquil·litzar a l’avi, però no hi ha

hagut manera. La mare ha dit:

- Ja ho tinc! Sortim de casa i anem a buscar-lo entre tots!

Després d’un quart d’hora hem anat a buscar Coixí als llocs i racons que més li agraden: a la

peixateria, al mercat, als arbres del parc de davant la casa de l’avi... però no l’hem vist enlloc.

En aquest moment, l’avi ha tingut una bona idea. Ha proposat de fer cartells per tot el poble i així

seria més fàcil que la gent se n’adonés de la desaparició de Coixí. Hem donat mitja volta, i hem

marxat tots cinc (l’avi, la mare, l’àvia,

l’Anna i jo), direcció a casa de l’avi.

Un cop hem arribat a casa ens hem

posat a treballar. Tots fent cartells i

enganxant una foto de Coixí perquè la

gent els pogués ajudar. La sorpresa

ha estat, que només seure al sofà

decasa, l’àvia ha trobat sota els

coixins de roba les sabatilles!!!

Després, quan ja teníem els cartells preparats, la família hem decidit sortir al carrer per

començar a penjar-los pels voltants. Caminant, caminant hem vist un gat igual que Coixí!!! L’hem

vist i l’hem perseguit…

… però quan ens hi hem acostat ens hem adonat que no era en Coixí. Així hem passat tota la

tarda fins que s’ha fet fosc.

En tornar a casa dels avis, com que ja és tard i a l’endemà no hi ha escola, l’Anna i jo decidim

quedar-nos a dormir allà. Tots continuem molt preocupats i decidim que a l’endemà continuarem

buscant-lo pel barri.

Després de sopar ens posem el pijama i

quan començo a treure els peluixos i

coixins del llit, de sobte, sento :

“MIAAAAUUUUUU” i un dels coixins fa un

salt tan gran que es dona un cop amb la

llum del sostre!!!!!!!

Quin ensurt!!!!!!!! I quin bot fem l’Anna i

jo!!!!!

Els avis, espantats, de seguida arriben a

l’habitació, però en veure l’enrenou i com

riem l’Anna, en Coixí i jo es posen tan

contents que a l’endemà fan una festa al

barri per celebrar que ja hem trobat el seu gat.

I conte contat, ja s’ha acabat!!!