núm. 146

EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XL

DESEMBRE 2016nosaltres

PÀG. 28 QUART CREIXENT

ENS INICIEM AMB ELS ESCACS

PÀG. 32 CRUÏLLA DE NARRADORS

EL NIU DE TÓRTORES

PÀG. 30 CICLE SUPERIOR

FEM TEATRE AMB “EL BITXO”

PÀG. 18 BIBLIOTECA RAMON FOLCH

UN ESPAI DE COLORS

PÀG. 23 P3

ELS CARGOLS I LES FORMIGUES COMENCEM AMB

ENERGIA

PÀG. 26 OBRIM CAMÍ

LES PEIXATERES VISITEN

L’ESCOLA

PÀG. 14 REPORTATGE

UN DIA A L’ESCOLA

“El Nadal dels meus records:ulls d’infants i llum als cors.”

(De la felicitació nadalenca de 2016 del Col·legi Sant Vicenç)

Bon Nadal!

SUMARI

03Editorial

18Biblioteca Ramon Folch

23Carrer dels Gegants

30Cicle superior

17Agenda de Nadal

10Col·leginotícies

04Benvinguts a la vida

34Entreteniments

35Bon dia, Sr. Kaspàrov

32Cruïlla de narradors

14Reportatge: Un dia a l’escola

20Mostra concurs literari

26Obrim camí

08Fundació Educativa Esteve Casals

22Departament Psicopedagògic i d’Orientació

28Quart creixent

LA nostra PortadaEn la portada de la revista número 146, trobem dos versos pertanyents al poema “El meu Nadal”, del qual s’ha fet una nova versió musical amb motiu de la felicitació nadalenca d’enguany, que per primera vegada arribarà a les famílies en forma de vídeo.

JA ÉS AQUÍ L’AUXILIAR DE CONVERSAA principis de novembre va arribar d’Estats Units l’auxiliar de conversa en anglès. Es diu Reamelo Trapp, té 22 anys i és nascut a San Diego, Califòrnia. Podeu conèixer més informació en el butlletí de l’escola.

RESULTATS ACADÈMICS DEL CURS 2015-2016

Enguany tornem a presentar uns resultats excel·lents, com es pot veure en la gràfica, en la prova externa efectuada al nostre centre el passat mes de juny. Concretament, aquesta prova avalua el nivell d’assoliment de les competències bàsiques del nostre alumnat que acaba la seva escolarització en l’etapa de primària.

És de destacar la feina tant de l’alumnat com dels mestres, especialment d’aquells que presenten dificultats d’aprenentatge. El suport educatiu que han rebut s’ha demostrat força satisfactori.

Equip de redaccióConsell de redacció: Mònica Biel, Laia Mèlich, Antoni Prats i Manel VidalCorrector: Joaquim PastorInformació: César Abad, Joan Capdevila, Júlia Galvan, Glòria Roig i Imma SerranoFotografies: Equip de mestres, AMPA i FEECCol·laboradors/es d’aquest número: Ramon Carreté, Mònica Español i equip de mestresDisseny i maquetació: Joan Pastor

Català

Castellà

Anglès

Matemàtiques

96 98 98 94

Assoliment CB Juny de 2016

2NOSALTRES

EDITORIAL

S ovint m’agrada seure i rellegir les revistes Nosaltres que tinc per casa. En custodio amb molt d’afecte tot l’arxiu que tenia el

nostre estimat Lluís Bosch al seu domi-cili, i això em permet veure l’evolució dels més de cinquanta cursos d’escola al llarg d’aquesta quarantena d’anys de publicacions –el primer número de la revista Nosaltres va publicar-se l’oc-tubre de 1977. Quan les llegeixo, penso que els mestres del Col·legi Sant Vicenç som ben bojos, que de seguida ens en-gresquem els uns als altres a invertir temps, que vés a saber d’on el traiem, a innovar i millorar l’escola.

Som conscients que el món canvia, que evoluciona vés a saber cap a on. Quan agafo un dels primers números de la revista Nosaltres i el col·loco al costat d’alguna de les darreres edicions, in-tento imaginar la cara que deuen posar aquells alumnes d’EGB que ajudaven a escriure i a dibuixar. No sé si algun d’ells s’hauria imaginat que una revis-ta com aquella evolucionaria tant.

La revista Nosaltres és només un reflex del dia a dia de l’escola que ens ense-nya què fem, com ho fem i quan ho fem. Ens mostra les ganes d’avançar i innovar, tal com llegíem en l’editorial 145 o en uns altres d’anteriors, com ara el corresponent al número 135; po-sant l’enfocament en l’educand, com ja dèiem en l’editorial 131 –fa tot just cinc anys. Per aquest motiu vam votar el passat mes de juny, tal com haureu pogut llegir en els butlletins mensuals,

l’adhesió del Col·legi Sant Vicenç al pro-jecte Escola Nova 21.

Els mestres de l’escola tenim aquesta ferma voluntat d’avançar cap al futur, tenint els peus en el present i recordant el passat. Un passat que indica que aquesta escola és un centre on s’han iniciat bons projectes que actualment encara segueixen sent part de la nostra educació. Un exemple d’aquesta inno-vació és la nostra meravellosa biblio-teca Ramon Folch, plena d’activitats, contes i aventures. Un espai que sovint definim com el cor de l’escola. Amb activitats com el “vers de cada dia”, els “biblioglífics”, les sessions de contes, els tornejos d’escacs, entre moltes al-tres accions de promoció de la lectura.

També podríem parlar del teatre. És important que entenguem els perquès d’introduir el teatre en la tasca educa-tiva. Endinsar-nos en aquesta experi-ència dins l’horari lectiu ens ajuda, per exemple, a potenciar en els alumnes els seus recursos personals i socials que els ajuden a desenvolupar el va-lor de l’empatia. Per entendre què és el teatre, l’actriu, coreògrafa i pedagoga Rosa Casado ens diu que “és una eina poderosa d’aprenentatge i de dinamit-zació de l’oralitat; facilita a l’alumnat la pràctica de les habilitats i les estratègi-es lingüístiques i comunicatives neces-sàries per a interactuar amb els altres i, a més a més, canalitza el potencial d’educar per a la vida, per manifes-tar-se mitjançant la paraula i l’acció que acompanyen qualsevol acte comu-

Manel Vidal

Del passat al futur, un camí paral·lel

nicatiu”. Per tant, podríem definir-lo com un escenari d’expressió i creació que, a l’escola, afavoreix el desenvo-lupament d’un espai d’aprenentatge, i permet que l’alumne creixi físicament, intel·lectualment i emocionalment.

Al llarg d’aquest curs escolar celebra-rem el XXX Cicle de Teatre i Expressió. I, si ho pensem fredament, trenta anys potenciant el teatre com a escenari d’aprenentatge són molts.

A algú que ho mira externament, pot ser que li sorgeixin dubtes com ara: què porta un grup de mestres a en-grescar-se i, per què no dir-ho, a em-bolicar-se a fer teatre dins de l’horari escolar? La resposta que podem donar és senzilla i pot respondre altres pre-guntes com aquesta: què porta un grup de mestres a evolucionar i voler millo-rar l’escola? És l’amor a l’educació, que els infants que entrin per les portes del Col·legi Sant Vicenç, surtin –en parau-les d’una mare d’una antiga alumna– “sent persones”

Els mestres de l’escola tenim aquesta ferma voluntat d’avançar cap al futur, tenint els peus en el present i recordant el passat

3NOSALTRES

Alexia Marcè Pérez

Em dic Alexia Marcè Pérez, i vaig néixer el passat 3 de setembre de 2016, quan passaven vint minuts de les quatre de la tarda, al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Els meus pares són el David, treballador del sector de la metal·lúrgia, i l’Ana María, perruquera. Tota la família està molt contenta de la meva arribada, també els avis Rafel, María del Carmen, Rafael i María Dolores. Tinc una ger-maneta més gran, la Martina, de 9 anys, que m’ajuda en tot el que pot perquè m’estima molt; fins i tot va ajudar a triar el meu nom. No va ser fàcil, van decidir-se un dia que estaven passejant pel parc, però van trigar gairebé set mesos! Deu ser per aquesta tardança que vaig trigar també a néixer. Pobra mare, va estar quinze hores de part! Ara entenc per què tots m’estimen tant, em vaig fer pregar.

Benvinguts a la vida

Lara Risco Orta

El passat 20 de juny de 2016, quan faltava un quart d’hora per a les 6 de la tarda, vaig arribar a la vida a l’Hospital Quirón de Barcelona. Sóc la Lara Risco Orta. La meva mare, l’Ana, i el meu pare, en Julián, que són operaris, van deixar que la meva germana, la Nayara, triés el meu nom. Quina sort! Perquè em sem-bla que va encertar en la tria, és un nom molt bonic, tant com el seu. La mare diu que tenir-me ha estat una de les experiències més boniques que ha tingut, i ho repeteix sovint quan vénen a veure’m els avis Julián, Antonia, José i Ana. Segur que és veritat perquè a ella i al pare se’ls il·lumina la mirada cada cop que em miren

BENVINGUTS A LA VIDA

4NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

Pablo Muñoz Viana

El meu nom és Pablo Muñoz Viana, i sóc fill de l’Óscar, operari de l’automòbil, i la Raquel, comercial. Vaig néixer a l’Hospital General de Catalunya el passat 26 d’octubre de 2016 a tres quarts de quatre de la tarda. Estic molt content d’haver nascut, perquè tinc una família -on trobem els avis Domingo, Vicenta, Paco i Petra- que m’estima molt. Jo també els estimo, però a qui estimo més és al meu germà Hugo, que té quatre anyets. El primer dia no em va fer gaire cas, diria que es va quedar una mica impactat, però el segon dia ja em va canviar els bolquers, em va vestir i no va parar d’abraçar-me i fer-me petons. Em fa molta companyia, és per això que l’estimo tant.

Paula Moreno Arlandis

El dilluns 18 de juliol de 2016, a un quart de dues del migdia, va esdevenir-se un acte important a l’Hospital de Sant Boi. Vaig veure la meva mare, la Judith, i el meu pare, l’Óscar, per primera vegada. Al llarg d’aquells dies d’estiu es van apropar a l’hospital i a casa molts familiars i amics, entre els quals vull des-tacar els avis Vicente i Consuelo i els tiets de Viena. Em dic Paula Moreno Arlandis, i sóc la petita de dues germanes. La Míriam, que estudia cinquè de primària, és la meva germana gran. Està encan-tadíssima amb la meva arribada, per això m’agafa i juga molt amb mi. Germaneta, moltes gràcies per passar tantes estones amb mi!

5NOSALTRES

Adrià González Prats

Ja sóc aquí! Em dic Adrià González Prats, i sóc el primer nét de l’Auxili Roig, mestra jubilada de l’escola, del Toni, el Joan i la Mª del Carmen. El 5 d’agost de 2016, a les 15.00 hores, vaig néixer a l’Hospi-tal de Palamós. Sóc el primer fill en arribar a la família, formada per la mare, l’Eva –professora d’institut–, i el pare, l’Albert –agent rural. Tota la família està molt contenta de la meva arribada, diuen que sóc un nen molt esperat per tots! El meu nom el van triar els pares, i significa “persona que viu a prop del mar”; deu ser per això que el primer dia d’arribar a casa, vàrem tenir una petita inundació! Sort que hi havia la iaia Auxili i la tieta Sílvia, que ens van ajudar. No sé què hauríem fet sense vosaltres, moltes gràcies!

Biel Espuña Escudero

Em dic Biel Espuña Escudero, i sóc fill del Josep i la Núria, empleats de banca. Vaig néixer a les 3.30 h del dia 2 de no-vembre de 2016 al Centre Mèdic Teknon de Barcelona. Els pares dubtaven entre dir-me Jan o Biel, però finalment van guanyar les dones, i és que, a més de la mare, a casa hi viu l’Ona, la meva ger-mana de 3 anyets. Està molt contenta i em cuida molt. Quan em va veure per primer cop, la tarda d’aquell dimecres, em mirava com si fos un nino: m’obria els dits de les mans, em tocava els peus i, fins i tot, em volia obrir els ulls. És una germana exemplar, sempre pendent de mi: si ploro, avisa els pares; si menjo, em posa el pitet, etc. No podria tenir una germana millor, t’estimo!

Marc Sampol López

El dijous 15 de setembre de 2016, quan passaven cinc minuts de dos quarts de sis de la tarda, vaig arribar a la Clínica Dexeus de Barcelona. Em dic Marc Sampol López, i sóc el primer nét de la Maria Carme Ribas, mestra jubilada de l’escola, i el Joan, i el cinquè nét de la Francisca i en Pedro (a.c.s.), tot i que sóc el pri-mer nen després de les meves tres cosines i la meva germana gran, la Blanca, que té tretze anys. Quan estava a la panxa de la mare, la Montse –mestra d’educació física–, sentia com ella i el pare, en Pedro –tècnic industrial–, parlaven sobre el meu nom, no sabien si dir-me Marc, Pol o Pere, però es van posar d’acord de seguida. Com que em trobava a gust, vaig voler allargar deu dies l’estada al ventre matern, però finalment els metges em van fer néixer per cesària. La família diu que sóc un nen molt rialler, i no tinc més remei que ser-ho, els estimo molt i és la meva forma de transmetre-ho

BENVINGUTS A LA VIDA

6NOSALTRES

Thais Capdevila Hernández

Va ser el 27 de setembre de 2016, a les 2.05 h de la matinada, quan vaig néixer a l’Hospital Sant Joan de Déu. Em dic Thais Capdevila Hernández, i sóc la germana petita de l’Alba, alum-na de quart de l’escola. Els meus pares són el José, conductor de tràiler, i l’Esperanza, assessora de bellesa. La meva germana està “superfeliç”, com també ho estan els avis José Maria, Margarita, Juan José i Antonia. I és que ella va ajudar la mare a triar el nom. Des-prés que un dia el sentís a la feina quan una amiga cridava l’altra, la mare va explicar-li-ho a l’Alba i van decidir que jo tindria aquest nom. No em vull acomiadar d’aquesta presentació sense fer-vos partícips d’una anècdota del dia del meu naixement que explica la mare: la llevadora estava donant indicacions per tallar el cordó um-bilical i va dir: “Talla’l com si estiguessis tallant una sípia!”. Als pares els va fer molta gràcia! I és que a casa els somriures no falten mai

Amaru Gil Virzi

Eren les 7.34 h del 5 de novembre de 2016, quan, a la Clínica El Pilar, vaig arribar a aquest món. Em dic Amaru Gil Virzi, i sóc fill de l’Alexis, periodista, i l’Alessia, educadora social. Sóc molt feliç d’haver arribat a aquesta família on, entre altres per-sones, trobem yayi Clara, tata Juan, mami Edith, nonno Francesco, lala Edita i lalo Pepe. A més, hi ha algú molt important per a mi, el meu germà Nahuel, que m’ha rebut amb amor i afecte, i que espe-rava la meva arribada. Els pares diuen que sóc un regal en el seu camí. La tria del meu nom va ser molt difícil, ja que els pares volien que fos originari dels pobles natius d’Amèrica del Sud, com el del meu germà, Nahuel, que prové de la comunitat maputxe i significa “puma guerrer de les muntanyes”. Indagant varen trobar dins la comunitat guaraní el nom d’Amaru, “serp voladora que rega i pro-tegeix els camps”. Gràcies per triar-nos un nom amb tanta història, pares!

“El dia a dia és una aventura que compartim i gaudim entre tots, aprenem una mica més a mesura que avança el temps, deixant de banda el que no serveix i afegint les noves eines que ens proposa la vida.És màgica aquesta creació que varia d’acord amb les etapes de la vida on ens trobem. Com a mare i pare de l’Amaru i del Nahuel, ens sentim plens de felicitat i amor per a afrontar els pròxims anys de la nostra família.”

Alessia i Alexis

BENVINGUTS A LA VIDA

7NOSALTRES

Durant aquest primer trimestre del curs la Fundació ha estat partícip d’una sèrie d’actuacions, algunes de les quals ha impulsat directament, que us resumim a continuació.

Fundació Educativa Esteve CasalsActivitats destacades

ESCOLA DE PARES. El passat 20 d’octubre Juanjo Fernández va oferir-nos una xerrada molt interessant, i alhora divertida, sobre el tema “Ser feliços per ser millors pares”. Més de 60 persones varen poder gaudir de la xerrada. Com ja és habitual, l’escola va oferir un servei d’acollida per als fills i filles dels pares i mares que van assistir a l’acte, que va tenir lloc a la biblioteca. Aquest cop també vàrem comptar amb la presència de pares i mares d’altres escoles de Sant Vicenç; creiem que és una bona ocasió perquè altres famílies coneguin l’escola i, de retruc, puguem oferir-los una formació en temes relacionats amb l’àmbit educatiu. Al final de la trobada l’escola va servir cafès a tots els assistents. La propera trobada de l’Escola de Pares, prevista per al dia 7 de febrer, la dirigirà Anna Manso, que ens donarà eines per a acompanyar els nostres fills i filles en el seu creixement. El títol de la xerrada és prou suggestiu: “La pitjor mare del món”.

CONSELL ESCOLAR. El passat 11 d’octubre hi va haver la primera reunió del Consell Escolar corresponent al curs 2016-2017. En aquesta reunió es va informar sobre les dades de matriculacions del curs actual. També es va aprofitar la reunió per a presentar la memòria del curs 2015-2016 i la Programació general anual del curs 2016-2017. El passat 30 de novembre va haver-hi eleccions al Consell Escolar. S’han escollit dos representants dels mestres (Helena Baca i Manel Vidal), una representant del PAS (Imma Serrano) i dos representants dels pares i mares del centre (Ana Mª Carrizosa i Marcel Prats). Per a més informació sobre el funcionament del Consell Escolar, podeu

consultar la pàgina web de l’escola: www.csantvicens.cat/content/consell-escolar. Creiem que és summament necessari que les famílies participeu en aquestes eleccions i pugueu elegir els vostres representants dins el Consell Escolar. La Fundació veu en aquestes votacions una oportunitat per a fomentar la participació dels pares i mares en el govern i gestió del centre.

AUDITORIA. Igual que el curs anterior, i segons marca la Llei de fundacions, l’empresa ABANTE PICH AUDITORES ha començat l’auditoria dels comptes del curs 2015-2016, una comesa que es durà a terme durant el mes de novembre i principis de desembre. Tan bon punt tinguem l’informe (a mitjan desembre), les famílies podreu consultar les conclusions d’aquesta auditoria.

COMISSIÓ DE COMUNICACIÓ. A fi de potenciar la Comissió de Comunicació, la Fundació Educativa Esteve Casals ha contractat una persona (Esperanza Moreno) que durant 10 hores setmanals ve cada tarda a l’escola per gestionar els correus electrònics, preparar la Jornada de Portes Obertes (JPO), actualitzar el contingut de la pàgina web, preparar els butlletins, ocupar-se de la gestió d’enquestes, etc. Fins fa poc aquestes tasques les feia Miquel Àngel Olaya, però ara, per motius laborals, ja no les pot fer. Aprofitem aquest espai de la revista Nosaltres per a donar les gràcies al Miquel Àngel per la feina que ha fet fins ara, i també l’animen a seguir donant suport a la Comissió de Comunicació, tot i que amb un rol més de consultor.

AJUDES 2016-2017. El passat 13 d’octubre el Patronat de la Fundació Educativa Esteve Casals va aprovar l’assignació d’ajudes per a les famílies que havien fet la sol·licitud dins del període establert (del 15 de juny al 15 de juliol de 2016). Una comissió del Patronat va revisar les sol·licituds al llarg del mes de setembre. De les 28 ajudes demanades dues van ser declarades nul·les per ser incompletes i per renúncia explícita dels sol·licitants i dues més han estat suspeses temporalment per no haver respost els requeriments fets des d’administració. És a dir, que finalment es van concedir ajudes a un total de 24 famílies. Aplicant rigorosament els barems establerts en les bases (www.csantvicens.cat/sites/default/files/ajudes_16-17_FEEC_v1.pdf), la suma total

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

8NOSALTRES

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

de les ajudes representava uns 16.000 €. Atès que els recursos de la Fundació disponibles per a aquest fi són inferiors i que no hi ha hagut cap mena de donació per part de les famílies, es va decidir limitar el total de l’import a 8.140 €. Aquests diners, tal com hem anat informant-vos des del principi, surten dels ingressos extraordinaris que s’obtenen a partir del servei d’ús de les instal·lacions fora de l’horari lectiu. Una vegada més, fem una crida a totes les famílies o empreses que vulguin col·laborar directament en el servei d’ajudes mitjançant donacions a l’escola; podeu posar-vos en contacte amb administració (administracio@csantvicens.cat) o també directament amb el Patronat de la Fundació (feec@csantvicens.cat). Als 8.140 € esmentats anteriorment se’ls va aplicar una reducció per un factor 2 respecte als barems establerts. És a dir, si a una família li corresponia un descompte de 50 €, al final el descompte ha estat de 25 €. Aquests descomptes tenen efecte retroactiu des del mes de setembre i, per tant, les deduccions acumulades des de setembre s’han aplicat en el rebut del mes de novembre. A partir de desembre els descomptes seran mensuals. Ens hauria agradat molt poder mantenir el nostre compromís inicial definit en les bases de la convocatòria de les ajudes, però també hem de ser conscients de les limitacions que tenim com a escola. Tot i així, pensem que les rebaixes seran de gran ajuda per a les famílies que poden gaudir d’aquests descomptes en les quotes. En tot cas, si algú té algun suggeriment o proposta de millora, que ens ho faci saber i molt amablement l’atendrem.

TROBADA ENTRE MEMBRES DE L’AMPA, MESTRES, MEMBRES DEL CONSELL ESCOLAR I PAS. Durant el mes d’octubre vàrem passar una enquesta per recollir les vostres opinions sobre les causes de la davallada de matriculacions al nostre centre i també les propostes per a millorar aquesta situació. Us agraïm de veritat la vostra participació

en l’enquesta; les respostes ens han servit com a material per a una reunió de treball que va tenir lloc el passat dijous 17 de novembre. En aquesta reunió hi van participar la gran majoria dels mestres, membres del Patronat, de la Junta i les comissions de l’AMPA i representants del Consell Escolar i del personal d’administració i serveis (PAS). Al llarg de la trobada van sortir diverses i, alhora, interessants proposicions de millora, com ara:t Potenciar la relació amb els Salesians per oferir una millor qualitat a l’ESO.t Apropar-nos a les escoles bressol.t Fer difusió de totes les activitats que es fan a l’escola i que moltes famílies no coneixen.t Organitzar una Jornada de Portes Obertes durant l’horari lectiu.t Introduir mètodes pedagògics més innovadors, etc.

La nostra intenció és fer-vos arribar el resum d’aquesta trobada a través del correu electrònic.

REFORMES AL PATI. Aquest curs començarem a fer algunes intervencions al pati de l’escola a fi de millorar-lo i també de posar a l’abast dels nostres alumnes més ofertes de joc, i als mestres la possibilitat de fer d’aquest espai una extensió de l’aula on fins i tot es pugui treballar alguna assignatura.

PREPARATIUS PER AL 25È ANIVERSARI DE L’ESCOLA NOVA. Com alguns de vosaltres recordeu, el setembre de 1992 es van iniciar les classes a l’escola que coneixem. El proper any 2017 es compliran 25 anys d’aquesta efemèride. És per això que tenim previst fer algun acte per recordar aquest moment de la nostra història.

Benvinguts!En aquest nou curs també volem donar la benvinguda a les famílies noves que heu decidit venir a la nostra escola. El Patronat posa a la vostra disposició la següent adreça de correu electrònic per a qualsevol suggeriment o proposta de millora que tingueu: feec@csantvicens.cat.

9NOSALTRES

Col·leginotíciesL ’ A C T U A L I T A T D E L ’ E S C O L A

COL·LEGINOTÍCIES

A finals del mes de setembre es van donar a conèixer els centres seleccionats per a formar part del programa Escola Nova 21.

Han estat 481 els escollits, comptant els impulsors. Quatre d’aquests centres són de la nostra població, i un d’ells és el Col·legi Sant Vicenç.

El programa “Escola Nova 21: Aliança per un sistema educatiu avançat” l’im-pulsen el Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i edu-

Manel Vidal

Escola Nova 21

Caixa, amb el suport de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP), la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes (FaPaC), la Fundació FemCAT i el Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat de Catalunya.

El programa es basa en una aliança d’entitats i escoles que tenen com a objectiu fer créixer les accions de canvi educatiu. La iniciativa vol contribuir a una actualització del sistema educatiu a Catalunya, fonamentada en el con-sens dels organismes internacionals so-bre un propòsit educatiu enfocat a ge-nerar competències per a la vida en el context del segle XXI, unes pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el co-neixement de com les persones apre-nen, i unes metodologies que permetin mesurar els assoliments de cadascuna de les competències.

Està prevista la creació de xarxes terri-torials compostes per un màxim de 10 centres educatius cadascuna. Aquestes xarxes esdevindran una eina clau per a compartir coneixement, experiències i orientació per al canvi. La participació en el programa requerirà a cada centre, doncs, el compromís de ser actius a la xarxa que els correspongui.

Tots els mestres que formem el Claus-tre del Col·legi Sant Vicenç estem molt il·lusionats i a l’expectativa, i volem transmetre a tota la comunitat educati-va l’interès i el compromís que hem assumit, ja que la seva participació serà ne-cessària per a aconseguir l’èxit d’aquesta iniciativa

E starà en nosaltres la llavor del camí ensenyat i après” és el lema amb què vam donar el tret de sor-tida a aquest curs 2016-2017. Co-

mençàvem el 12 de setembre amb mol-ta il·lusió i amb molt bons propòsits que esperem que es vagin acomplint al llarg del curs. Així doncs, després d’un matí intens dedicat a col·locar tot el necessa-ri a les aules i a explicar-nos mil i una històries passades a l’estiu, a la tarda ens vam reunir tots al pati per celebrar que tornàvem a estar plegats i que ens esperaven moltes aventures junts du-rant nou mesos.

Laia Mèlich

“

Arrenquem…Inici de curs 2016-2017

10NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

D es de finals del curs passat l’escola té un compte de Twitter en el qual s’anaven penjant esdeveniments

importants. Aquest curs també s’han anat penjant activitats que fem a la classe perquè els pares puguin veure què passa dia a dia a l’escola. Així doncs, si encara no ens seguiu al Twitter, només heu de buscar-nos com a @csantvi-cens. Si ja ens seguiu, no dubteu a retuitejar allò que més us agradi. Volem que el Twitter sigui un ca-nal més de comunicació que unei-xi escola i famílies

Laia Mèlich

Ara piulem!Twitter: @csantvicens

Una castanyada sota un gran sol de tardor

E l passat 6 de novembre es va celebrar la castanyada al pati de l’escola. Tot i que el cap de setmana es preveia plu-

jós, finalment unes 300 per-sones van poder gaudir d’una bona castanyada en un dia força assole-llat. Aquest cop la fes-ta es va allargar fins a les 18.00 h, i això va permetre a les famílies, moltes d’elles de l’etapa infantil, dinar a l’escola. La Comissió Escola i Família va preparar uns entrepans de botifarra i castanyes. En total: 150 en-trepans i 17 kg de castanyes!

La Comissió desitja que les famílies hagin fruït de les activitats que havien preparat, com també de la festa en ge-

Júlia Galván neral. A tall d’exemple: van divertir-se amb dos inflables durant tot el dia i, a més, durant el matí van participar en diferents tallers, com ara la tradicional pintada del mural de la castanyada, creació de fantasmes amb globus, pol-

seres de diferents tipus, casta-nyeres amb castanyes o lla-

na, tortugues de nous, un joc d’agafar boles, un co-llaret de castanya, avi-ons i un llarg etcètera.

“Agraïm la col·labora-ció de les famílies que

van fer que tots pogués-sim gaudir d’una gran fes-

ta!”, comenta Julia Galván, presidenta de l’AMPA

Agraïm la col·laboració de les famílies que van fer que tots poguéssim gaudir d’una gran festa!

11NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

E l passat divendres 28 d’octu-bre l’escola va parar la seva activitat habitual per poder celebrar la festa de la casta-

nyada. Com ja és tradicional, la festa va tenir més ressò a l’etapa infantil, que -a part de fer tallers i diverses activitats al llarg del mes relaciona-des amb la tardor, el tast dels fruits i l’elaboració de panellets per part dels alumnes de P4- va rebre la visi-ta del Pep Moniato, l’amic de la Ma-ria Castanyera, que els va explicar un conte i els va fer passar una es-tona ben entranyable acompanyats també dels alumnes de cicle inicial.

L’ambient festiu també es va deixar veure a educació primària, on els tres cicles programaren activitats diverses per tal de viure la jornada d’una manera especial. No hi van faltar els tallers de tardor, la mú-sica, l’entreteniment i, sobretot, la companyonia i la diversió. Com cada any, els alumnes de Vilacreixent van participar en la “plenicastanyada”, i els de cicle superior, en l’”olimpocas-tanya”.

La celebració va acabar amb la de-gustació de castanyes calentes. En-guany Xavi Costa i Manel Vidal van ser els dos mestres encarregats de coure-les per a tothom

Mònica Biel

La castanyada del 28 d’octubre

Superpoders per a l’autoestima

E l passat dimarts 20 d’octubre, una setantena de pares i un bon nombre de mestres van poder gaudir de la primera

xerrada d’Escola de Pares sobre el tema “Ser més feliços per ser millors pares”. A la biblioteca Ramon Folch, la de l’escola, Juanjo Fernández, amb el seu estil amè i atractiu, va aportar una sèrie de reflexions que ens po-den ajudar a viure més plenament com a persones i, de retruc, fer que això es noti en benefici dels nostres

Ramon Carreté

Escola de pares

Les coses més importants de la vida no són coses!

Assaboreix els petits plaers de la vida

Simplifica la teva vida i gaudeix-la amb els

teus fills

Els nostres fills ens estimen, volen estar amb nosaltres

Ser bo i fer el bé dóna salut

Elimina les queixes i comparacions

Pensa en positiu

CUIDA EL TEU COS APRÈN A

PERDONAR

DÓNA GRÀCIES

SIGUES GENERÓS

La nostra vida és obra dels nostres

pensaments

ELS NOSTRES

SUPERPODERS

fills i la família. Segons ell, les llagues d’estómac no vénen del que men-gem, sinó del que se’ns menja! L’es-très quotidià, les presses, la precipi-tació, les preocupacions..., tot plegat pot fer que una cosa tan meravellosa com és criar els fills ens resulti feixu-ga i no tinguem forces per gaudir-ne.

Aquesta xerrada volia aconseguir que analitzem amb serenor allò que ens amoïna, fem servir estratègies alegres i generoses per gaudir de la vida... i descobrim que la felicitat ens dóna superpoders per fer de pares i mares dels nostres fills!

Mira el vídeo de la xerrada a YouTube

12NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Una nadala diferent

E nguany el Departament de Mú-sica ha volgut recuperar per a l’escola una nadala que va néixer al nostre centre fa uns

quants anys i que es titula “El meu Na-dal”. Els artífexs d’aquesta gran obra van ser Joaquim Pastor, com a lletrista, i Jaume Folqué, com a compositor.

Ens va semblar una molt bona idea re-trobar-nos amb aquesta dolça cançó nadalenca i compartir-la amb tothom qui volgués gaudir-ne, sense barreres ni obstacles. Per aquest motiu, els alum-nes de cicle mitjà i cicle superior van aprendre la lletra de la cançó en llen-guatge de signes, gràcies a un vídeo que va fer-nos arribar Òscar Gómez Palau,

Manel Vidal educador de l’Escola Iris, a qui agraïm la seva col·laboració.

La tarda del divendres 25 de novembre, l’aula de música va transformar-se en un petit estudi de gravació on, amb la col·laboració d’alumnes de 6è, vam en-registrar l’àudio de la nadala. Al llarg d’aquell cap de setmana, Joan Prat Rigol, excel·lent músic i amic d’uns quants mestres de l’escola -a qui també agraïm la seva ajuda-, va masteritzar la cançó.

Uns dies més tard, el dimecres 30 de novembre, l’aula de música va tornar a patir un canvi radical: convertida en un plató televisiu, va ser l’escenari on es va gravar l’esperat videoclip nadalenc. Amb l’ajuda de tots els mestres de l’es-cola, vam gaudir d’un meravellós dia en

el qual vam enregistrar cadascuna de les imatges que componen aquesta fe-licitació de Nadal que desitgem que us hagi agradat

l’aula de música va transformar-se en un petit estudi de gravació i uns dies més tard... en un plató televisiu!

13NOSALTRES

UN DIA A L’ESCOLA

AcollidaServei a càrrec de monitores especialitzades. 4 grups.Obert a tots els alumnes de l’escola.Horari: de 7.30 a 9.00 h.

Departament Psicopedagògic i d’Orientació És un equip pluridisciplinar que coordina i assessora la comunitat educativa del Col·legi Sant Vicenç respecte de les necessitats educatives, socials i curriculars específiques i/o especials de l’alumnat.

Mestra d’educació especial/psicopedagoga | psicòloga | logopeda | vetlladora | professional de referència de l’EAP.

La carícia de la mare em diu bon dia com cada matí. És l’hora d’anar a l’escola, la mare ha d’anar a treballar i el pare ja és fora. Em vesteixo i l’ajudo a preparar l’esmorzar perquè no faci tard. Me l’emporto embolicat dins la motxilla que vaig deixar preparada ahir i, agafades de la mà, enfilem camí cap al col·legi.

Gairebé són les vuit, però l’escola ja és oberta fa una estona. M’acomiado de la mare i em desitja un bon dia; avui estic una mica nerviosa perquè començo l’apadrinament lector. La veritat és que ja en tinc ganes!

L’Eulàlia ja m’espera a la porta. El servei d’acollida es va omplint. M’agrada molt anar-hi perquè estic amb altres companys de l’escola i abans de començar les classes esmorzo tranquil·la i sempre tinc temps per a jugar, llegir un conte, pintar...

Falten deu minuts per a les nou. Aviat comencen les classes i pujo a l’aula amb els altres companys. El mestre ens dóna la benvinguda. Avui serà, com sempre, un dia ple d’activitats i aprendré coses noves.

Són molts els mestres que ens ajuden a aprendre cada dia. Els pares m’han dit, a més, que tenim la sort de comptar amb professionals que ens ajuden en les nostres dificultats.

UN DIAa l’escola

14NOSALTRES

UN DIA A L’ESCOLA

MENJADORGestionat per la Fundació Catalana de l’Esplai.Menús rotatius de 8 setmanes partint de la dieta mediterrània i preveient dietes especials.Servei amb cuina pròpia. Inclou el servei de menjador i l’atenció als alumnes abans i després de dinar.Obert a tots els alumnes de l’escola (fixos i eventuals).Horari: de 13.00 a 15.00 h.

SECRETARIA i ADMINISTRACIÓHorari d’atenció al públic:DE DILLUNS A DIJOUS, matins de 9.00 a 10.00 h, i tardes de 17.00 a 18.00 hDIVENDRES, matí de 9.00 a 10.00 hPer a més informació: secretaria@csantvicens.cat

SERVEI D’EXTRAESCOLARS Aprox. 200 inscripcions

Aèrobic Taekwondo Robòtica Futbol sala Dansa Bàsquet Iniciació esport TIC Handbol Atletisme

Com és normal, el matí m’ha passat volant i és l’hora d’anar a dinar. Aquesta setmana em quedo al menjador. La mare ja va comprar els tiquets a secretaria. I no cal que es preocupi pel tema dels pagaments, que els de l’administració s’encarreguen de gestionar-ho tot i sempre estan al servei de les famílies.

El menjar que ha preparat la cuinera és boníssim! Cada matí ve ben d’hora a l’escola i comença a treballar perquè tot estigui llest al migdia.

Hem de dinar per torns perquè som molts nens que ens quedem. Les monitores ens preparen jocs i també un munt d’activitats i tallers que anem variant. Juguem al pati, i els més menuts de l’escola fan la migdiada. Durant el curs fem les jornades gastronòmiques i provem aliments d’arreu del món.

Després de les classes, la música sona pels passadissos. Ja són les cinc. El dia ha estat molt entretingut i m’ho he passat molt bé.

Les tardes a l’escola continuen. Hi ha moltes activitats per fer. Estic contenta perquè avui em quedo a fer robòtica i el pare em vindrà a buscar. És l’extraescolar que m’agrada més, experimentem amb robots, sensors i motors i ja comencem a programar! A més a més, ens prepararem per a la Robotix Lego League!

15NOSALTRES

Els dijous ve la mare i totes dues anem a la biblioteca. La mare hi col·labora. Jo aprofito per a acabar alguna feina i fins i tot, si ho necessito, puc buscar informació i fer servir els ordinadors que hi ha. Moltes vegades m’emporto els còmics que més m’agraden a casa.

La nostra biblio està plena de vida! M’encanta passar-hi l’estona perquè tinc molts entreteniments. Cada setmana tinc dos “biblioglífics” i dos jeroglífics per fer. També resolc els “superlògics”, uns enigmes brutals que em fan pensar moltíssim i que, normalment, tenen solucions sorprenents. A més a més, els pares i jo participem a la marató Abebe Bikila fent un sudoku cada mes!

A part de totes aquestes activitats, per a les famílies del col·le el pati està obert cada tarda!

Vols ser mare o pare bibliotecari? Necessitem la teva col·laboració!

Si hi estàs interessat, posa’t en contacte amb nosaltres!

UN DIA A L’ESCOLA

BibliotecaOberta a tots els alumnes de l’escola.Servei a càrrec de mares bibliotecàries.Horari: de dilluns a dijous, de 17.00 a 18:30 h.

Préstec de llibres i DVD | sessions de contes | tertúlies literàries | conferències | recitals poètics | visites d’escriptors | Escola de Pares

Pati obertObert després de l’activitat lectiva fins a les 19.00 h.

16NOSALTRES

Agenda de Nadal

Pastorets de la Palma

(representats des de 1952)

Dates: 25 de desembre i 8 i 15 de gener

Horari: dia 25 de desembre, 19 h; dies 8 i 15

de gener, 18 h

Preu de les entrades: entre 8 i 10 € (gratuït

amb el carnet del Club Super3)

Lloc: Societat Aliança Palmarenca (la Palma)

Més informació: 669.760.253 i 93.672.06.87 (Carme Tintoré)

Reserves: 93 672 09 52 (de dilluns a divendres,

de 16:30 a 20 h, i dissabtes, de 10 a 13:30 h)

93 672 00 40 (dissabtes tarda i diumenges)

www.lapalma.diba.es/teatre.htm

Pessebre Vivent de Catalunya (55a edició)

Dates: del 3 de desembre al 15 de generHoraris: 18, 19 i 20 h (consulteu la pàgina web)Preu de les entrades: entre 8,5 i 13 € (gratuït amb el carnet del Club Super3 i els menors de sis anys)

Lloc: Corbera de LlobregatInformació: 936 881 089

www.pessebrecorbera.cat

54è Festival de la Infància i la Joventut de Barcelona

Dates: del 27 de desembre al 4 de gener

Horari: de 10 a 20 h

Lloc: recinte firal de Montjuïc

www.festivalinfancia.com

26è Festival de la Infància de Sant Vicenç dels Horts

Dates: del 27 al 30 de desembre

Horari: de 10 a 14 h i de 16:30 a 19:30 h

Preu de les entrades: 6 € l’entrada diària

i 15 € l’abonament

Lloc: Pista Poliesportiva i gimnàs de l’Escola

Joan Juncadella

Cagatió amb el comerç local

La Crema del Grossot, el Tió més grosDates: divendres 30 de desembreHorari: a les 19 hLloc: poliesportiu Sant Josep

AGENDA DE NADAL17

NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

Diu un famós escriptor i pensador espanyol que en el món hi va haver arbres abans que llibres. I nosaltres modestament hi podríem afegir que aparegueren primer els colors abans que els arbres. No és d’estranyar, doncs, que, en el decurs d’aquesta primavera d’hivern, els colors s’hagin emparat de la nostra estimada biblioteca. I com ubèrrimes llavors han fet créixer dibuixos a les finestres i, fins i tot, arbres perennifolis, carregats de fruits i llibres, que s’han enlairat fins al sostre. Quin devessall de vida! Entreu-hi, si us plau, i deixeu-vos seduir per l’encant d’aquest espai, màgic recer de pau.

Departament de Llengües / Comissió de Biblioteca

Un espai de colors

BON DIA, VILOBÍCada matí, ben d’hora, un mestre obre la biblioteca. “Bon dia, Vilobí”. I en Vilobí, content, respira els primers glops de colors de la jornada. Després el noiet de roba ja sent els seus amics i amigues, ben xirois, camí de la llum de les aules.

AGRAÏMENTSExpressem, un cop més, la nostra gratitud per la tasca generosa que duen a terme les mares bibliotecàries –Núria Marín, Eulàlia Prat, Isabel Soneira i Núria Folqué– i la col·laboració del mestre David Ferrés, que, amb la seva presència, fan possible que la biblioteca resti oberta, de dilluns a dijous, fins a les 18.30 h. Un bon nombre de nens i nenes poden acollir-s’hi mentre el crepuscle precoç acoloreix el cel. Enguany l’exmestra Auxili Roig continua endreçant setmanalment els llibres de les prestatgeries. Gràcies.

REGISTRE I CATALOGACIÓ DE LLIBRESNúria Marín, la nostra mare bibliotecària, continua la laboriosa tasca de registrar i catalogar els materials que arriben a la biblioteca. Aquesta feina va ser iniciada el mes de gener d’enguany i suposa quatre hores de dedicació setmanal. Un cop més hem d’agrair a Jordi Dolcet, responsable dels Serveis Educatius del Baix Llobregat, el suport i la formació prestada a la Núria per tal que pugui dur a terme amb encert la seva comesa. Durant aquest curs es preveu d’emprendre, de bell nou, la classificació dels nous materials mitjançant la col·locació d’un teixell. Quin goig fa un color al llom dels llibres!

EL VERS DE CADA DIAEl “vers de cada dia” és el regal matiner que ofereix la biblioteca a tots els alumnes de primària. Durant aquest trimestre els cicles inicial i mitjà s’han emportat uns versos de la poetessa Joana Raspall (1913-2013). Els més grans, en canvi, han pogut gaudir amb les imatges d’una segona antologia poètica titulada “Llum alba”, en la qual, setmana rere setmana, han escoltat les veus de Carles Soldevila, Tomàs Garcés, Josep Carner, Pere Gimferrer, Ricard Bonmatí, Apel·les Mestres, Montserrat Abelló, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joaquim Ruyra, Miquel Desclot, Joan Perucho, Jacint Verdaguer i Vicenç Foix.

SESSIONS DE CONTES PER A EDUCACIÓ INFANTILEls dies 3 i 4 de novembre els més petits de l’escola van participar en una original sessió de contes. Dita sessió es va iniciar de manera alegroia amb la interpretació de la cançó “Biblioteca de palau”, cantada i ballada pels alumnes de sisè, sota la preparació acurada de la mestra Isabel Soneira. Com ja us podeu imaginar, l’ambientació de la biblioteca era plena de colors tardorencs. Tot seguit, uns altres alumnes explicaren el conte Un núvol gris, gras i gros, d’Antoni Cuadrench. Les imatges que acompanyaven la narració captivaren els menuts. I per acabar, Joaquim Pastor –un curs

més li agraïm la seva col·laboració– contà la rondalla Em feu un lloc?, d’Ignasi Roda. Amb la seva traça habitual, en Joaquim ens féu viure una història d’amistat i solidaritat entre diferents animals en una nit freda. Un tapaboques abandonat per un llenyataire s’eixampla fins a límits increïbles i permet a una colla d’animals de passar la nit a recer, malgrat algunes ancestrals enemistats. Núria Folqué i David Ferrés també hi intervingueren, i, acompanyats amb els acords de la guitarra, van interpretar una bonica melodia. Al final de la sessió, els petits espectadors restaren tan embadalits que els resultà costós d’aixecar-se de la cadira per anar-se’n.

18NOSALTRES

CONTES DE TARDORLa tradicional vetllada de contes, aquesta vegada adreçada als alumnes de cicle mitjà, tingué lloc el dijous 24 de novembre a partir de les cinc de la tarda. El públic que de mica en mica va omplir la biblioteca es delectà amb la brillant explicació en llengua anglesa que la mestra Laia Mèlich va fer del conte There was an old lady who swallowed a fly; la divertida història d’una velleta que, no se sap ben bé per què, va empassar-se una mosca i després altres animals, fins i tot més grossos que ella mateixa. A continuació, un elenc format per alumnes de sisè escenificaren una adaptació de l’obra de Josep Maria Folch i Torres El rei que no reia. La direcció artística d’Isabel Soneira, la qual arranjà també alguns diàlegs, va ranejar l’excel·lència. Els actors tancaren la graciosa obreta amb la tendra cançó composta per Manu Guix “Vaig aprendre”, del musical El Petit Príncep. El públic agraí amb forts aplaudiments aquesta representació. I abans del tradicional berenar amb coca, es va cloure l’acte amb una animació lectora sobre la biografia i els llibres de l’escriptor britànic Roald Dahl –ara que celebrem el centenari del seu naixement– a càrrec d’Antoni Prats, que féu participar també de manera activa els espectadors. I no volem acabar aquesta ressenya sense donar les gràcies a tots els mestres del Departament de Llengües i del Claustre en general, que amb el seu suport i col·laboració desinteressada fan possible, any rere any, aquestes entranyables sessions de contes. El captard del 24 de novembre deixà en els ulls dels infants els colors vius de la màgia que es desprèn dels llibres.

ROALD DAHL, 100 ANYSEl 13 de setembre de 1916 naixia a Gran Bretanya l’excepcional escrip-tor Roald Dahl. D’això ara fa cent anys. Dahl va destacar, sobretot, per la seva producció per a nens i nenes. Entre el seus llibres més populars hi ha Charlie i la fàbrica de xocolata, El gran amic gegant, James i el préssec gegant, Matilda, Les bruixes... Considerat un dels més grans narradors del segle XX per a infants i joves, la seva vida és plena de contrastos: pilot de guerra i pare abnegat, caràcter abrupte i servici-al, crític amb el món i atrapat en el sofriment... Roald Dahl es casà amb una famosa actriu de cinema estatudinenca, Patricia Neal. Fruit d’aquest matrimoni foren cinc fills, dels quals Olivia, la filla gran, va morir quan tenia set anys, i Theo, encara nadó, va sofrir un greu accident que l’obligà a dur una vàlvula que el mateix Dahl va contribuir a inventar. L’any 1965 la seva esposa va patir tres aneurismes cerebrals mentre estava embarassada del seu cinquè fill. Dalh es va encarregar de la seva rehabilitació i ella va tornar a aprendre a parlar i caminar. No obstant això, després de trenta anys, aquesta relació es va trencar. Roald Dahl va morir el 23 de novembre de 1990, a l’edat de 74 anys.

ACRÒSTIC DE L’ESCRIPTORR oald, escriptor traçut; sap conduir la trama de l’obra fins a obtenir-ne un final sorprenent.O livia. A la seva enyorada filla és dedicat el llibre El gran amic gegant.A lt (1,98 m). Era tan alt que, quan va pilotar un avió de guerra, els genolls li tocaven la barbeta.L lengües. Algunes de les seves obres han estat traduïdes a més de trenta idiomes.D ahl era extraordinàriament crític amb la injustícia o l’abús del poder.

D ahl parlava l’anglès i el noruec, perquè els seus pares eren de Noruega; també dominava el suahili.A steroides. Hi ha un cinturó d’asteroides que duu el seu nom.H umor . A nou anys es va sentir com un heroi quan va ficar un ratolinet a un pot de confits.L locs ben originals va visitar. L’escriptor, mig aventurer, estigué a Tanzània, Kenya, Iraq, Grècia...

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

19NOSALTRES

CONCURS LITERARI

CONCURS LITERARI 2016

Jugo poc al joc

del roc perquè em cremo amb el foc.

Isona Pastor(guanyadora del cicle inicial)

Marta Badosa(guanyadora del cicle superior)

Jugar

M’agrada llegir, és molt divertit,

i amb imaginació d’un llibre mil coses

poden sortir.

Fades, pirates i fins i tot un violí.

Aventures a mil tu pots escollir.

Quan comences un llibre a llegir,

t’enganxa i de l’aventura ja no pots sortir.

Camps, mars, illes i més. Llegint un llibre tot possible és.

Quan llegeixo sento una emoció.

No sé si llegir un llibre de terror o de fades si no.

Aquest poema arriba al seu final, però no us preocupeu perquè un altre any

més n’hi haurà. I sempre puc escollir

quin llibre i aventura vull llegir.

Ariadna García(guanyadora del cicle mitjà)

M’agrada llegir

Endinsar-se en la lectura és d’allò més divertit,

quan comença l’aventura intento trobar-li sentit.

Pots recórrer un món màgic, pots ser un heroi valent,

en una fada pots convertir-te, o en un animal, en un moment.

Obrir un llibre és com obrir una porta a un món nou,

on tot és ple d’alegria i meravellosa fantasia.

La lectura ens fa créixer i millors persones ens fa ser. La lectura sempre ens ajuda

a gaudir de la natura.

Endinsar-se en la lectura és d’allò més divertit, quan acaba l’aventura

un nou llibre has de llegir.

Endinsar-se en la lectura

20NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Germán Fernández(guanyador categoria de còmic)

21NOSALTRES

L’aportació del Departament Psicopedagògic i d’Orientació de la nostra escola a la revista Nosaltres d’aquest 1r trimestre del curs 2016-2017 consisteix a oferir un recull de frases, cites i pensaments relacionats amb el món de l’educació i publicats en diferents mitjans, amb l’objectiu de convidar-vos a reflexionar-hi. Esperem que us resultin interessants i profitosos!

Idees per a reflexionar

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

22NOSALTRES

AQUEST CURS, ELS NENS I NENES DE P3 (CARGOLS I FORMIGUES) HEM COMENÇAT AMB MOLTA ENERGIA!ENS ENCANTA EXPERIMENTAR I APRENDRE MANIPULANT. QUANTES COSES APRENDREM!

EXPERIMEN-TEM!

CARRER DELS GEGANTS P3

MANIPULEM AL SORRAL FEM EL TAST

DELS FRUITS DE TARDOR!

ESTAMPEM AMB COLORS DE TARDOR!

MANIPULEM PAPER ESMICOLAT!

TREBALLEM ELS SENTITS DE L’OÏDA, EL TACTE I EL GUST

23NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS P4

ELS BOMBERS I ELS JARDINERS VAM FER PANELLETS PER A TOTS ELS NOSTRES AMICS DE L’ESCOLA. VAN SORTIR MOLT BONS I EL PEP MONIATO CASTANYES I PANELLETS VA REPARTIR. SI VOLEU SABER COM ELS VAM FER, AQUÍ TENIU ELS INGREDIENTS QUE VAM UTILITZAR. US LLEPAREU ELS DITS SI A CASA ELS VOLEU FER.ABANS DE TOT, US HEU DE PREPARAR I UNS QUANTS ESTRIS HEU DE TRIAR.

PER LA CASTANYADA,

panellets i castanyes

24NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS P5

ELS TRAPEZISTES I ELS PALLASSOS

HEM ANAT AL

CIRC!25

NOSALTRES

OBRIM CAMÍ

EXCURSIÓ AL PI GROSEl divendres 11 de novembre vam fer un recorregut per Sant Vicenç dels Horts.A cada lloc on anàvem ens donaven una pista i nosaltres havíem d’escriure una lletra.Al final, vam descobrir que era el FOLLET VALENT!

Zebres (1r B)

DECOREM EL PASSADÍS DE TARDOREls pares, les mares i la família han vingut a visitar el nostre passadís i han vist com l’hem decorat de tardor.Hem fet fulles per al sostre i arbres per a les parets.Ens ha agradat molt ensenyar-ho i les famílies ens han dit que era preciós.

Gats (1r B)

ELS DIES DE TARDOR AL CICLE INICIAL HEM ESTAT MOLT ATRAFEGATS: D’EXCURSIÓ BUSCANT EL FOLLET VALENT, DECORANT EL PASSADÍS I FINS I TOT HEM POGUT TOCAR AMB LES NOSTRES MANS UNS PEIXOS DE DEBÒ! NO US HO CREIEU? DONCS LLEGIU ELS NOSTRES ESCRITS I VEUREU QUE ÉS BEN CERT.

Al cicle inicial comencem el curs amb molta energia!

26NOSALTRES

OBRIM CAMÍ

LES PEIXATERES PAQUI I SANDRA ENS VISITENEl dijous dia 13 d’octubre els mariners i els pescadors vam tenir una visita molt especial. La Paqui i la Sandra, dues peixateres amb molta experiència ens van ensenyar un munt de coses sobre els peixos: - Peix blau, blanc i de roca.- Tipus de peix, com ara la tonyina i el peix espasa (emperador).- Peixos que no dormen.- Piscifactoria.- El rap com una rata de mar.Agraïm a la Paqui i la Sandra la seva dedicació i servei.

Mariners (2n A)

ANEM A L’AQUÀRIUML’11 d’octubre els pescadors i els mariners del Col·legi Sant Vicenç vam anar a l’Aquàrium de Barcelona.Vam fer una visita per veure peixeres i després vam fer un taller sobre els animals marins vertebrats i invertebrats. Ens ho vam passar molt bé perquè fèiem de científics en un laboratori.

Pescadors (2n B)

27NOSALTRES

Un ventall d’activitats permet als alumnes de cicle mitjà aprendre d’una manera diferent i despertar la imaginació. Treballar la presa de decisions, la deducció, la lògica, la previsió de les conseqüències i reforçar l’observació i la concentració són objectius que assoleixen. EXPLORADORS, ESCAQUISTES, ACTORS... Aquests són alguns dels papers que prenen els alumnes de cicle mitjà, de què, com demostren, tenen una bona experiència.

A tercer estem jugant a escacs. Primer vam escoltar la història dels escacs. Era molt divertida. Després vam jugar a dames i ara som boníssims, alguns fins i tot guanyen el David. Quan vam començar les classes, vam aprendre les columnes i les files. El nom de les caselles van de la lletra A a la lletra G i els nombres, de l’1 al 8. Fa unes setmanes jugàvem amb el peó que es mou recte i caça en diagonal i pot capturar al pas. La setmana que ve utilitzarem la torre.

Aina Teodoro, 3r B

Els alumnes de 3r A i B hem començat a jugar a escacs i a dames. Estem repassant com es juga als escacs. Ja sabem que en un tauler hi ha 64 caselles, 32 blanques i 32 negres. A més, hem fet un concurs i qui guanya farà un torneig amb nens més grans que ells.

Martina Marcè

Aquest curs fem escacs a classe. També juguem a dames. Fa un temps vam aprendre els noms i figures dels escacs, que són: 8 peons, 2 alfils, 2 cavalls, 2 torres, una dama i el rei. Estem fent un torneig i cada vegada ho fem millor.

Emma, 3r B

E4, E5, UNA ASSIGNATURA DIFERENT

QUART CREIXENT

Després del pati, els divendres baixem al “submarí”, ens traiem les sabates i entrem a la sala. Al principi sempre el Manel ens pregunta si hem fet els deures. El primer dia els deures eren portar-nos bé amb els altres, ajudar-nos i sentir-nos bé. El segon dia els deures eren que ens havíem de fixar en la forma de caminar dels nostres companys, i l’últim ens havíem de fixar en la manera de parlar de totes les

S’OBRE EL TELÓ, TEATRE EN ACCIÓ!

persones. Després d’això comencem a caminar de moltes maneres seguint les ordres que ens diu el Manel. Si diu “u” hem de caminar a càmera lenta, si diu “dos” caminem normal, i si diu “tres” hem de córrer. També pot dir que ens hem d’imaginar que el terra és gel, sorra cremant... Ah! A vegades acabem fent massatges!

Nerea Bermúdez, 4t B

Vilacreixent, sempre activa

28NOSALTRES

El dimarts 18 d’octubre vam anar a visitar el CRARC tots els alumnes de cicle mitjà. Vam sortir de l’escola amb autocar fins a arribar al poble de Masquefa, i a un parc vam esmorzar. El CRARC és el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya.

Nosaltres us explicarem l’itinerari, que és quan vam veure tots els animals, amfibis i rèptils. Vam veure moltes tortugues, un cocodril, caimans, serps, granotes i llangardaixos.

Andrés Guardiola i José Díaz, 3r A

El dia 18 d’octubre vam anar d’excursió al CRARC i allà vam fer un munt de coses. Vam anar a una sala on hi havia una pantalla digital i vam aprendre moltes coses dels amfibis i els rèptils. Vam tocar la closca d’una tortuga morta i vam tocar una pell de serp que li venia petita. Ens van ensenyar que els rèptils repten, no tenen ossos i tenen escates. Són com ungles petites.

Cloe Reyes i Maria Pérez, 3r A

Al CRARC vam baixar a una sala i ens van donar un quadern. Un monitor ens va ensenyar coses d’aquests animals i, a més a més, vam tocar una salamandra i una serp. La sensació de tocar la salamandra era enganxifosa i la de la serp era suau.

Aran Matas, Montse Sánchez i Abril Mas, 3r A

En arribar al CRARC, ens van separar per grups per anar a l’itinerari, a l’audiovisual o al taller. Nosaltres vam començar pel taller. Tot seguit, es van presentar i ens van repartir un dossier per fer les activitats. Va treure un amfibi, la salamandra que tenia la pell fina i les potes curtetes i ho havíem de marcar al dossier. Després va treure un rèptil, la serp, la seva pell era molt suau i no tenia potetes, i ho vam apuntar. En acabar ens va dir que féssim un petit examen i ho teníem tot bé. Ens ho vam passar molt bé!

Carla Blancas i Júlia Garcia, 4t B

SORTIDA AL CRARC

QUART CREIXENT

Ens van preguntar que de què estava feta la pell de la serp i ningú no ho va encertar. Ens van dir que estaven fetes del mateix material que les nostres ungles.

Ferran Capdevila i Sergio Cervilla, 4t B

En una part de la visita ens van ensenyar unes boniques tortugues de terra i les vam poder tocar. Seguidament vam veure les tortugues de Florida com la que el Guillem va deixar, que es deia Miqueleta. Eren les més acolorides, i també vam passar per un passadís on hi havia una immensa gàbia sense sostre amb un estany. A l’estany hi havia moltes tortugues juntes amb dues granotes grises. Continuant vam entrar en una sala amb dos cocodrils. Vam veure les tortugues mossegadores i tot seguit moltes peixeres amb tortugues marines i altres rèptils.

Júlia Ricardo i Guillem Olaya, 4t A

En l’itinerari que vam fer al CRARC ens van ensenyar com havien arribat alguns dels animals. Per exemple, ens van explicar com van arribar dos cocodrils que eren del riu Nil. Resulta que uns turistes els van comprar ben petits perquè els van agradar i es van anar fent grans i grans, i quan ja no cabien a casa seva els van portar cap allà.

Esteban Antiñolo i Judith Jiménez, 4t A

29NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

Experiències d’un trimestre tardorenc

VISITA AL FORN ROMÀ DE SANT VICENÇ DELS HORTSEl dia 11 de novembre vam anar al forn romà de Sant Vicenç dels Horts per conèixer com es feien les àmfores. Uns actors de l’escola de teatre “El Bitxo” ens van explicar, mitjançant el teatre, moltes coses sobre com feien els romans les àmfores. L’obra de teatre, titulada Ambforats, va ser molt divertida! Mentre un grup feia la part artística, l’altre escoltava més curiositats del forn: com es feien les àmfores, per què van decidir fer un forn allà, quines restes s’han trobat, diferents tipus de segells que portaven les àmfores... L’activitat artística va consistir a fer un atuell d’argila amb les nostres pròpies mans.

Aquesta sortida ens va semblar molt interessant perquè vam conèixer més el nostre poble: concretament, una part de la seva història.

Júlia Matas i Lucía Arribas, 6è

L’”OLIMPOCASTANYA”El dia 28 d’octubre vam celebrar la castanyada. Tots els nens i nenes del cicle superior férem una gimcana amb activitats i jocs. Nosaltres vam quedar en quarta posició. Després de la gimcana vam menjar castanyes. Eren molt bones! Ens ho vam passar genial!

Paula Alonso, Edurne Baños, Berta Sabadell i Clara Guivernau, 5è

Va ser una tarda calorosa, però sobretot molt divertida. Hi havia 10 proves. En total podíem guanyar 100 punts. Els grups eren barrejats, els formàvem alumnes de 5è i 6è.

Xavier Folqué, Víctor A., 5è

UNS VERITABLES ARTISTES!Els alumnes de 6è, amb moltíssima paciència i precisió, estan fent uns preciosos dibuixos sobre personatges del món del còmic i dels dibuixos animats. La tècnica que utilitzen aquesta vegada és el collage, que com ja sabeu és una tècnica que consisteix a enganxar petits trossos de paper o d’un altre material. En aquest cas, els alumnes enganxen diminuts trossets de paper de colors diferents i repassen en negre els contorns del dibuix. Aquí teniu una mostra dels dos primers treballs, de què són autors l’Eva Lizana i en Gerard Echevarria. Felicitats i ànims a tots!

TEATRE ESCOLAR AMB “EL BITXO” Aquesta activitat, que ja fa quatre anys que es duu a terme al Col·legi Sant Vicenç, m’encanta! L’objectiu principal és fer una obra de teatre, escrita per nosaltres, i representar-la a final de curs al teatre de La Vicentina. Cada dimecres a la tarda, el Toni ens planteja uns jocs que ens ajuden a expressar-nos millor, però sobretot ens fa jugar, perquè el teatre és això, un joc. També ens posa deures! Però són uns deures molt divertits, com per exemple: seure, fer silenci i escoltar-nos, saludar-nos amb afecte, saber més coses dels nostres companys... El Toni Pastor, el nostre professor de teatre, m’agrada molt, i crec que és un molt bon professional.

Ferran Alegre, 6è

Aquesta activitat ens ajuda a tenir menys vergonya, a estar més segurs de nosaltres mateixos i, sobretot, a passar-nos-ho molt bé. Personalment, m’encanta el teatre perquè permet expressar-me i em diverteix.

Gisela Portolés, 6è

El Toni, abans de començar la sessió, ens pregunta si hem fet bé els “deures”. Després ens comença a explicar les activitats que farem, com per exemple: anar corrent per l’espai i agrupar-nos en paquets de diferents membres, el joc de les emocions, representar versions de contes infantils, etc. M’agrada molt fer teatre i em trobo molt a gust amb tots els meus companys de classe.

Eva Alcaraz, 6è

US CONVIDEM A LLEGIR UN AMPLE VENTALL D’EXPERIÈNCIES RELACIONADES AMB LES ACTIVITATS VISCUDES PELS ALUMNES MÉS GRANS DE L’ESCOLA AL LLARG D’AQUEST TRIMESTRE.

30NOSALTRES

El dimarts 11 d’octubre vam anar a les coves de Salnitre, a Collbató. Hi vam anar amb autocar. En arribar-hi, esmorzàrem en un parc molt bonic. Després de caminar molt, vam entrar a les coves, i ens van explicar que el salnitre estava format per excrements de ratpenat; també ens van comentar que allà vivia un bandoler. En

ACTIVITATS A L’HORA DEL PATIUn grup de noies de 6è, a l’hora del pati, fem activitats al “submarí” de l’escola. Cada dimecres nosaltres fem aeròbic. Primer de tot posem música i fem una mica d’estiraments. Després fem un ball que hem preparat nosaltres. A vegades deixem que els nens i nenes de cicle mitjà juguin amb els matalassos. Fem aquesta activitat perquè a nosaltres ens agrada molt ballar.

Maria Rojas, 6è

L’APADRINAMENT LECTOREl passat mes d’octubre vam iniciar l’apadrinament lector, una activitat que consisteix a ajudar a llegir els nens i nenes de primer. És una tasca molt divertida i sents una sensació genial ajudant-los a llegir. Cada trimestre tindrem un fillol diferent i així podrem ajudar més nens i nenes durant el curs.

Cristina Torres, 6è

Tots els dijous, a les 12:30 h, baixem emocionats les escales per anar a buscar els nostres fillols de lectura. El meu fillol es diu Samuel i és un noiet molt eixerit. Llegeix molt bé la lletra de pal i va fent progressos amb la lletra lligada. El primer dia que ens vam conèixer, el vaig ajudar a pintar un bonic punt de llibre.

Laura Rojas, 6è

Amb molta alegria i impaciència els anem a buscar a la seva classe, ens saludem i jo pujo amb el Marc a la meva classe. Llegim una estona i comentem el significat de les paraules. Finalment, els acompanyem i els desitgem que acabin de passar un bon dia.

Pau González, 6è

CICLE SUPERIOR

La meva fillola Lucía és una nena molt especial i va millorant dia rere dia. Segurament que quan acabi primer ja sabrà llegir a la perfecció, perquè s’esforça molt i escolta amb atenció tot allò que li explico. També m’he adonat que és molt difícil ser mestra, encara que és molt agraït.

Daniela Rodríguez, 6è

El meu fillol es diu Neil i és un nen molt espavilat que aprèn molt ràpid. Té un gran sentit de l’humor i és encantador. El Neil i jo estem progressant molt. Estic molt satisfeta de tot el que estem aprenent!

Sandra Boltà, 6è

Aquesta activitat m’agrada moltíssim perquè, a més d’ajudar els nens a llegir, aprenc a ser més responsable. També us he de dir que m’encanten els nens petits!

Marina Rodríguez, 6è

Penso que aquesta activitat és molt educativa i ens ajuda també a nosaltres a ser més responsables, més pacients i bones persones amb els altres.

Josep Ferrés, 6è A

acabar el joc dels bandolers, vam dinar. M’ho vaig passar molt bé!

Paula Espino, 6è

Uns monitors ens van explicar una història sobre un bandoler que s’amagava per allà. Es deia Mansuet. En arribar a la cova, vam veure que era bellíssima. Vam baixar 15 metres per l’anomenada “gola del Diable”. Va ser una experiència inoblidable.

José García, Marc Ferrés, Adrián Serrano i Joel Escolà, 5è

Vam fer moltes activitats; la primera consistia a trobar unes plantes; la segona, a camuflar-nos amb la natura, i en l’última prova vam haver de trobar un mosquet! Va ser molt guai! Dins de la cova hi havia moltes estalactites i estalagmites.

Marc Zafra, Dennis Maestre i Germán Fernández, 5è

Només arribar, una nena va caure i va haver d’anar a cal metge. Encara sort que al final no va ser res important i va poder seguir amb l’excursió. Després d’esmorzar vam fer moltes activitats, com ara camuflar-nos, buscar fulles, plantes... Fins i tot vam haver de buscar un mosquet!

Sara Canals, Meritxell Trabazo i Sara Cruz, 5è

Durant el recorregut per dins la cova vam veure moltes figures divertides fetes per la mateixa natura. Allí feia molt de fred i hi havia molt d’eco. El terra relliscava força i les escales eren molt inclinades i altes. Ens ho vam passar molt bé.

Pau Farré, Iván Ríos, Maria Maeso, Arnau Grasa i Ian Arjona, 5è

Crec que aquesta activitat és molt positiva i encertada, perquè, a més d’ajudar a millorar la lectura dels més petits de primària, ells veuen que la importància de la lectura és a totes les edats.

Montserrat Folqué, 6è

VISITA A LES COVES DE SALNITRE

31NOSALTRES

Joaquim Pastor

El niu de tórtores

nyador. L’Andreu s’havia quedat a casa perquè tenia visita a cal dentista. Aleshores jo devia tenir vuit o nou anys.

– Cinteta, mira! –i amb el braç dret m’assenyalà el xiprer. (Els avis m’anomenaven Cinteta, afectuosament, en lloc de Cinta, el meu nom de pila.)

Em vaig acostar a l’arbre i vaig mirar enlaire, cap a on ell m’indicava. No vaig veure res d’especial.

– No el veus? –insistí–, allà dalt. És un niu de tórtores.Jo no sortia de la meva estranyesa:– Un niu, dius, avi?L’àvia ens parlà de la finestra de la cuina estant:

– Des d’aquí es veu millor. Pugeu!Vam entrar al magatzem i vam pujar al pis per l’es-

cala interior que comunicava les dues plantes. L’avi Ignasi semblava un nen a punt de rebre un regal, de

tan il·lusionat que estava.Des de la finestra de la cuina, bastant prope-

ra al xiprer, vam observar el niu de tórtores. Era una senzilla construcció de branquetes seques que, posades les unes sobre les altres, dibuixa-ven un cercle imperfecte. Hi havia una tórtora completament quieta i aclofada sobre els ous que no es veien. El niu quedava mig amagat en-

tre el fullatge del xiprer.– Em sembla massa enlairat –comentà l’àvia–, un cop de

vent el pot tirar a terra.Per a l’àvia Margarida el vent sempre era una amenaça.L’avi, com de costum, es guardà la seva opinió. Preferí

començar a explicar-me el que sabia sobre aquelles aus:– És una tórtora turca. Fixa’t en la franja negra amb el

marge blanc que té a cada costat del coll. D’aquí a una estona cridarà la seva parella, que acudirà a rellevar-la.

– Quants ous cova? –vaig preguntar-li de seguida, potser per complaure’l.

– Dos, i triguen uns quinze dies a incubar-los.Vam restar en silenci una estona. L’àvia eixugava els

plats i els coberts de l’esmorzar.Aviat va ocórrer el que l’avi Ignasi havia anunciat: la tór-

tora del niu cridà la parella amb el seu parrup caracterís-tic i repetitiu: cu-cuu-cu! Sortí del niu fent un sorollós batec d’ales, i s’enlairà fins a la teulada de la casa dels Ramoneda. Abans que arribés l’altra tórtora, vaig poder veure bastant bé els dos ous, d’un blanc immaculat.

– Mascle i femella tenen els mateixos colors –explicà l’avi Ignasi–, per això són difícils de distingir.

Quan va arribar l’Andreu, li vaig fer cinc cèntims de tot el que havia passat. Al llarg del matí, tots dos vam sentir els crits de les tórtores en més d’una ocasió i vam ser especta-dors d’excepció de les anades i vingudes de les dues aus.

– Heu sentit? –ens preguntava l’avi, que guaitava com ens capbussàvem a la piscina i fruíem esquitxant-nos una vegada i una altra-. Això que veieu ho faran durant tot el període d’incubació. Mascle i femella estan ben compene-trats, i per res del món no abandonaran els ous.

Pels volts del migdia, quan ja ens n’anàvem, una de les dues tórtores, després de peonar una estona per l’empedrat de l’eixi-da, s’aturà a beure aigua d’un dels reguerots que es formaven al voltant de la piscina. Tenia el bec fosc i les potes vermelloses.

– No l’espanteu! –ens avisà l’avi–, deixeu-la beure tant com vulgui.

E

CRUÏLLA DE NARRADORS

l xiprer del racó era, de bon tros, l’arbre més alt de l’ei-xida de casa dels avis Ignasi i Margarida.

Més alt que l’ametller, que floria puntualment la prime-ra setmana de març de cada any. Més alt que el salze, que, protegit per un escocell, creixia al mig de l’eixida. I encara més que l’olivera que jo havia vist plantar.

A l’àvia Margarida el xiprer no li feia gens de goig. Deia que era massa alt, i que un dia el vent el faria caure. I, visi-blement amoïnada, afegia:

– I que Déu ens empari si cau a casa dels veïns!Això ho deia perquè l’arbre creixia inclinat cap a l’eixida

de la casa dels Ramoneda, els seus veïns de tota la vida, amb qui, pel que semblava, havien tingut alguna renyina.

L’avi Ignasi, pacient i poc enraonador, callava. Preferia agafar l’escombra i recollir les fulles que havien caigut del salze o bé esclafar amb els dits les marietes que es posaven sobre les tomaqueres que havia plantat en una caixa rectan-gular de fusta col·locada sobre una estructura de ferro, entre l’olivera i l’ametller.

Des que s’havia jubilat, l’avi sempre feinejava a l’eixida o al magatzem. Li agradaven la jardineria i el bricolatge, i tan aviat adobava la terra d’un test com pintava una reixa o estrenyia l’abraçadora d’una canonada.

L’àvia l’observava discretament des de la finestra de la cuina del pis construït sobre el magatzem, que era el seu habitatge. Patia per ell perquè estava malalt del cor i es can-sava. Tots dos s’estimaven molt.

La casa dels avis Ignasi i Margarida era la nostra sego-na llar. El meu germà petit, l’Andreu, i jo hi anàvem moltes tardes en sortir de l’escola, a berenar i a fer els deures. Però era principalment a l’estiu quan hi passàvem més hores -fins i tot dies sencers-, delerosos de banyar-nos a la piscina que l’avi muntava la vigília de Sant Joan, tot just acabades les classes, a l’ombra del salze.

Fou precisament un matí d’estiu que l’avi Ignasi em va cridar. Jo acabava d’arribar i encara no m’havia posat el ba-

32NOSALTRES

L’avi Ignasi aconseguí encomanar-nos la seva il·lusió. Cada dia que passava, teníem més interès pel niu de tórtores. L’home ho aprofità per a explicar-nos-en més detalls.

– A les tórtores els agrada la companyia dels humans. Per això nien als arbres dels parcs i jardins. –Mirà enlaire i continuà:– No m’estranyaria que un dia d’aquests aparegués per aquí alguna garsa. Els ous i els pollets d’altres ocells els atrauen especialment.

A l’eixida n’havia vist, de garses. Astutes, se’ns enduien algunes ametlles de l’ametller.

– Avi, i què passarà, si ve una garsa? –cuità a preguntar l’Andreu.

– Encara que us sembli impossible, les tórtores les em-paiten. Saben encarar-s’hi i defensar la niuada... I amb quina gosadia!

L’Andreu i jo marcàvem en un calendari els dies de la incu-bació. Cada dia que passava l’encerclàvem amb color vermell. Un dia ell i un dia jo. Recordo que a mi em va tocar encerclar el dia 15. L’endemà l’avi Ignasi telefonà a casa nostra poc abans de les vuit del matí. La seva veu tenia un punt d’emoció.

– Els pollets de les tórtores ja han nascut! –afirmà–. Pre-gunteu a la mare si avui us deixa venir abans...

Vam sortir de casa rabent i a mig vestir, com aquell qui diu. Només veure’ns, l’avi, que havia sortit a rebre’ns, ens indicà que pugéssim a la cuina.

– Aneu en compte!, que encara us fumereu escales avall -ens advertí l’àvia Margarida en constatar que l’Andreu i jo pujàvem els graons de dos en dos.

No sé com ens ho vam fer, però tots quatre vam entrar a la cuina alhora. L’àvia havia anat a buscar un tamboret perquè l’Andreu pogués veure bé els pollets.

Els vam contemplar en silenci, atrets per aquell mira-cle que teníem davant dels ulls: una vida naixent que bate-gava sobre un humil entrellaçament de branquetes. Els dos pollets estaven ajaguts l’un al costat de l’altre, formant una compacta massa grisa de contorns imprecisos. Em va sor-prendre no veure les tórtores. A l’Andreu també.

– I els pares? –s’avançà a preguntar el meu germà. – Han anat a buscar-los l’aliment, llavors i grans prin-

cipalment -respongué l’avi-. A partir d’ara els deixaran sols algunes estones, però sense perdre’ls mai de vista. -Va re-prendre la seva explicació després d’un nou silenci:- A mitja tarda abandonaran el niu novament i els deixaran exposats a la dolça escalfor del sol de ponent.

Aquell matí el vam passar a la cuina, “al mirador de la finestra”, com deia l’àvia, observant el comportament d’aquella família d’ocells que ens tenien el cor robat. L’An-dreu i jo sabíem que l’endemà ja no els podríem veure. Ni l’endemà passat... El pare començava les vacances, i ens n’havíem d’anar, com cada estiu, a l’apartament que teníem a la Costa Daurada.

Vam estar-hi tretze o catorze dies. Amb els pares parlà-vem del niu de tórtores. L’Andreu ens preguntava tot sovint:

– Quan tornem els pollets ja se n’hauran anat del niu?Jo li repetia el que l’avi Ignasi ens havia dit:– Les cries de tórtora no aprenen a volar fins al cap d’uns

divuit o vint dies. –I afegia per tranquil·litzar-lo:– Quan tor-nem encara els trobarem al niu, ja ho veuràs.

Vam arribar a casa a l’hora foscant d’un diumenge. Pel camí ens va sorprendre una tempesta d’estiu acompanyada

d’un vent molt fort. Aquella nit em va costar dormir. Pensava en el niu i en les paraules de l’àvia sobre el vent amenaçador...

L’endemà, només entrar a casa dels avis, ja vam notar per la cara de l’àvia Margarida que l’aiguat havia causat al-guna desgràcia a l’eixida.

Vam trobar l’avi agenollat al peu del xiprer amb un po-llet de tórtora a les mans. L’au, que havia amagat el cap sota l’ala, restava immòbil. L’home ens parlà amb molta pena:

– El vent i la pluja l’han fet caure del niu. He intentat reanimar-lo, però tot ha estat inútil; amb prou feines podia posar-se dret –i ens va assenyalar un recipient de terrissa amb aigua i un platet amb llavors.

Vaig sentir una punxada al cor, i instintivament vaig acaronar el pollet. L’Andreu m’imità. L’àvia s’apressà a reco-llir l’ocell mort i a ficar-lo en una bossa d’escombraries.

– I l’altre pollet? –vaig preguntar de seguida.La resposta m’arribà en forma de parrup. L’Andreu i jo

vam alçar els ulls. Més avall del niu desfet per la pluja, l’altra cria feia equilibris per sostenir-se sobre una branca.

– Si no ens afanyem, aquest també caurà a terra -afirmà l’àvia sortint del magatzem amb un cabasset i una escala.

Vaig córrer a ajudar-la. Vaig acostar l’escala al xiprer. L’avi tingué el temps just d’enfilar-s’hi i alçar el cabasset. In-capaç d’aguantar-se més estona, l’ocell va relliscar i va anar a parar al fons d’aquell providencial recipient d’espart.

Mai no he oblidat el que va passar a continuació. Vam sentir, quasi instantàniament, un seguit de parrups, i tots quatre vam mirar enlaire. Des de la teulada de la casa dels veïns, les dues tórtores, mascle i femella, cridaven planyívo-lament el seu fillet mort.

La veu de l’avi ens va treure de l’esbalaïment.– Pugem a la cuina! –ens va ordenar, mentre acostava les

dues nanses del cabàs perquè el pollet no caigués a terra. En entrar al magatzem, va afegir:– L’hem de salvar. Aquest és més fort que el seu germà.

Un cop a la cuina, l’avi tragué la cria del cabàs i la deixà sobre l’ampit de la finestra. L’animava a volar, empenyent-la suaument amb les mans. L’ocellet es bellugava, dubitatiu i espantat. No hi havia gaire distància entre la finestra i el xiprer, però l’au no s’atrevia a recórrer-la. Mai no havia volat.

La indecisió de la cria ens impacientava, fins que l’avi optà per una solució sorprenent: va agafar l’ocell amb les dues mans i el va llançar al buit amb decisió. El pollet des-plegà les ales, se sostingué breument dins l’aire, trèmul, i, finalment, volà fins a l’arbre. De seguida vam veure els pares voletejant entorn del xiprer, com si volguessin agrair-nos el que havíem fet pel seu fill.

L’Andreu deixà anar un “visca!” que ens retornà el som-riure a tots.

El pollet que havia sobreviscut restà al niu, que les tór-tores van refer, uns quants dies, fins que l’abandonà, lliure i confiat.

El dia que l’avi Ignasi se n’anà d’aquest món, em vaig fer un tip de plorar. Feia poques setmanes que un jardiner del po-ble havia tallat el xiprer, atacat per una estranya malaltia que l’assecà per complet. Jo acabava de complir tretze anys. Ara ja en tinc divuit, i sempre que l’àvia Margarida i jo recordem anècdotes de l’avi, m’envaeixen una dolça sensació d’enyora-ment i unes ganes indeturables de viure i d’estimar!

SI US VOLEU ENTRETENIR UNA BELLA ESTONA, ANEU A L’EIXIDA DE CASA ELS AVIS DE L’ANDREU I LA CINTA; ALLÀ HI CREIX UN XIPRER BEN ALT AMB UN NIU DE TÓRTORES. ENS PREGUNTAREU ON ESTÀ SITUADA AQUESTA CASA. DONCS ADRECEU-VOS A “CRUÏLLA DE NARRADORS”. A PEU DE PÀGINA US ESPERA L’ESCRIPTOR JOAQUIM PASTOR, QUE, AMABLEMENT, US ENSENYARÀ LA CASA PAIRAL I US ACOMPANYARÀ FINS AL PATI, ON NO TROBAREU CAP OMBRA DE DESCURANÇA. UN COP HI SIGUEU, L’AMIC JOAQUIM US EXPLICARÀ ANÈCDOTES DE L’AVI IGNASI I POTSER, COM LI VA PASSAR A LA CINTETA, EN SORTIREU AMB UNES “GANES INDETURABLES DE VIURE I D’ESTIMAR”.

Entreteniments a l’eixida dels avisAntoni Prats

Sudoku engrescadorÉs a la tercera columna on l’Andreu i la Cinta, molt engrescats, marquen els dies de la incubació. Fixeu-vos que en el sudoku només hi fan niu tres síl·labes (LEN, DA, CA), és evident que en falta una. Quina? Potser si parleu amb l’àvia Margarida la descobrireu.

Aus sociablesSabeu distingir una tórtora turca d’una garsa?

Mot protectorClot fet al voltant d’un arbre perquè retingui l’aigua. A cada casella poseu-hi només una lletra.

Solució sorprenentQuina d’aquestes solucions és la veritable i sorprenent?

Jeroglífic valentLes tórtores, per defensar la niuada, s’encaraven amb les garses. Quina...

LEN

DA

CA

LEN

(Solució)

A

24 hores

Anagrama cridanerCant de la tórtora, i del colom també.

PURPRA

(Solució)

ENTRETENIMENTS

1

1

2

2

1 2 3 4 5 6 7 8

Pistes12: Primera síl·laba de la darrera paraula del conte.3: La trobareu al començament de la cuina.45678: Ho són la tórtora i la garsa.

Quin arbre de l’eixida en tenia un?

A. L’àvia s’apressà a recollir l’ocell mort i a ficar-lo en una bossa.

B. Va agafar l’ocell amb les dues mans i el va llançar al buit amb decisió.

C. Un cop a la cuina, l’avi tragué la cria del cabàs i la deixà sobre l’ampit de la finestra.

34NOSALTRES

ENTRETENIMENTS

Bon dia, Sr. Kaspàrov

Història dels escacs (LXIX)

E l 26 de maig d’enguany va morir a Barcelona Arturo Pomar, als 84 anys, el nen prodigi dels escacs espanyols. Nascut a Palma de Mallorca el 1931, i posteriorment establert a Ca-

talunya, va començar a jugar a escacs de ben petit, veient les partides que jugaven l’avi i el pare.

A l’edat de 13 anys, Pomar es va fer cèlebre perquè va aconse-guir unes taules en el Torneig Internacional de Gijón (juliol de 1944) contra el campió del món, el soviètic Alexander Alekhine. En acabar la partida, l’escaquista rus no va dubtar a lloar el joc d’aquell noiet i la seva intuïció, i va dir d’ell que si hagués nas-cut al seu país, a ben segur, hauria esdevingut el seu successor. Aquest va ser el principi de la immensa repercussió mediàtica que tindrien els escacs a Espanya. A Madrid el noiet era aclamat pels aficionats, i la premsa nacional li atorgava el qualificatiu d’heroi. A Pomar se’l va anomenar el “Mozart dels escacs” i va ser el millor ambaixador d’Espanya en els seus múltiples viatges ar-reu d’Europa i Amèrica. Pomar, doncs, es va convertir en un mite dins d’una Espanya pobra i poc culta. La necessitat de sobreviure, en plena postguerra, va condicionar la vida del jove escaquista. Tanmateix fou un referent del règim franquista i va aparèixer habitualment en el noticiari NODO. Les autoritats de l’època el van utilitzar com a arma propagandística. Va ser elogiat fins a la sacietat mentre va ser nen; després, d’adult, va ser abandonat a la seva sort. En aquells moments Espanya no tenia la capacitat ni el sentit per a facilitar a un gran campió uns mitjans de vida que

li permetessin dedicar-se solament al seu geni. Per això, malgrat els èxits, optà a una plaça en el Cos de Correus per tal de mante-nir la seva nombrosa família de set fills. La seva esposa, Carme Pérez, l’ajudà força.

Als 19 anys, Pomar havia obtingut el títol de Mestre Internacional i va ser el primer escaquista espanyol a conquerir el títol de Gran Mestre. Ostentava, així mateix, el rècord de ser el jugador més jove a assolir el títol de Campió d’Espanya, un reconeixement que va aconseguir en set ocasions en el decurs de la seva vida. També va participar en dotze olimpíades. A Leipzig (Alemanya) va quedar tercer.

A la dècada dels 60 se li va declarar una malaltia neurològica que li afectà les articulacions amb símptomes d’una vellesa prematura.

Pomar va escriure al llarg de la seva vida tres llibres. Destaquem Las pequeñas ventajas en el final, Ricardo Aguilera (Madrid, 1972). Tota una càtedra de finals per a jugadors d’escacs. També va col-laborar en diferents diaris i revistes especialitzades de la seva època.

Profundament religiós i apolític, Pomar va triar la vida que va voler viure, va ser feliç durant molt temps jugant als escacs, va tenir alegries i molts triomfs, però també va sofrir grans decepcions, víctima de la seva pròpia salut i de l’època que li va tocar viure

1. d4, Cf6

2. c4, e6

3. Cc3, Ab4 (Aquesta defensa moderna fou desenvolupada pel gran mestre Aron Nimzowitsch, nat a Letònia el 1886 i mort a Copenhaguen el 1936.)

4. e3, 0-0

5. Ad3, d5

6. Cf3, c5

7. a3, Axc3+

8. bxc3, Dc7

9. Dc2, dxc4

10. Axc4, cxd4

11. cxd4, b6

12. Dd3, ... (Si 12. 0-0, Aa6; 13. Ad3, Dxc2; 14. Axc2, Axf1, Pomar perdria qualitat.)

12. ... , Ab7

13. Ad2, Tc8

14. Tc1, Ae4?! (És millor 14. ... , Dd8)

15. De2, Db7

16. 0-0, ... (Pomar prepara una bona combinació. Ara la veurem.)

16. ... , a6

17. Cg5!!, Axg2 (Si 17. ..., Af5; 18.

e4!, Cxe4; 19. Cxe4, Axf4; 20. Dxe4; 21. Ad5!! i les blanques guanyen.)

18. Ae6!, Axf1?

19. Df3!!, Ag2!

20. Dxb7, Axb7 (En cas que 20. ... , Tc1; 21. Rxg2 i Pomar obté avantatge.)

21. Axc8, Ad5

22. e4!, Cxe4

23. Cxe4, Axe4

24. Te1!, f5

25. Ae6+, Rh8 (Si 25. ..., Rf8; 26. Ab4+, Re8; 27. Axf5 i les negres

perden l’alfil.)

26. Axf5, Ac6 (No serveix 26. ..., Axf5; 27. Te8++)

27. d5!, i les negres es rendeixen. (Si 27. ..., Axd5; 28. Te8++)

Una excel·lent lliçó de Pomar.

Arturo Pomar va ser un geni davant del tauler i un home honest, una bona persona. I sens dubte aquest és el millor guardó amb què es pot distingir un ésser humà.

Esteve Fradera

Defensa Nimzoíndia

La partidaOlimpíada de l’Havana,

1966

BLANQUES:

Arturo Pomar (Espanya)NEGRES:

Martin Johansson (Suècia)

35NOSALTRES

AMB EL PATROCINI DE:

Carta + logo CSV

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Format paper: DIN-A4

7

Carta + logo CSV

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Format paper: DIN-A4

7

CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA CONCERTAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYAServeis: escola oberta, menjador amb cuina in situ, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca

C/ Antoni Gaudí, 8 | 08620 Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) Telèfon: 93 656 15 69 | Fax: 93 656 41 35 www.csantvicens.cat | info@csantvicens.cat