El nou complexde Cova Soleraamplia l’ofertaesportiva a Rubí

El nou complex de Cova Soleraamplia l’ofertaesportiva a Rubí

Rev is ta mun ic ipa l • Oc tubre 2002 • Núm. 88 • www. rub ic iu ta t .ne t

2 LA CIUTAT

Viure a Rubí

Segons l’alcaldessa, NúriaBuenaventura, l’ampliacióde l’oferta esportiva a Rubípermetrà engrescar els ciu-tadans a practicar l’esport,a més que les entitats iclubs tindran més espaisper a realitzar les sevesactivitats en disposar d’es-tructures no col·lapsades.Malgrat això, i tot i comptaramb els poliesportius del’escola Montserrat i delRegina Carmeli, l’alcaldes-sa va afegir que “és certque ens hauríem decomençar a plantejar untercer equipament d’a-questes característiques”de cara al futur.

L’Ajuntament de Rubí vaconvocar un concurspúblic per atorgar la cons-trucció i gestió d’aquestnou equipament, concurs

Rubí tindrà un nou complexpoliesportiu a Cova Solera

que va guanyar un grup decinc empreses: Proinosa,Tau, Suris, Segura LahosaTruñó i Sandrigham. Espreveu que es presenti elprojecte definitiu en unperíode d’un mes i que lesobres puguin començarabans de finalitzar el 2002 ique s’acabin en un any.

El projecte presentat peraquest grup d’empresespreveu la construcciód’una piscina coberta,zones d’hidromassatge,jacuzzi, saunes i solàrium,a més d’una sala de mus-culació de 500 m2, tressales polivalents, quatrepistes de pàdel, tres detennis i una de frontó. Elcomplex esportiu compta-rà també amb una pistapoliesportiva similar a la deCan Rosés.

MAR LOBATO

Abans de finals d’aquest any, Rubí veurà començar les obres del que serà el nou complex poliesportiu dela ciutat. Aquesta zona esportiva estarà ubicada alpolígon de Cova Solera i permetrà descongestionarCan Rosés, que actualment es troba saturat, especial-ment pel que fa referència a la piscina coberta.

Segons el plec de condi-cions, les empreses assu-miran la totalitat dels cos-tos de construcció d’a-quest equipament, ques’ubicarà al costat de laDeixalleria, i també gestio-naran aquest complexdurant un període de 50anys. Pel que fa als preusd’aquest equipament perals usuaris, aquests seranfixats per l’Ajuntament.Segons l’alcaldessa, escrearà una comissió mixtade seguiment per controlarels preus públics i la gestiód’aquest equipament es-portiu.

També es recull que, a par-tir del 8è any de construc-ció, l’Ajuntament rebràanualment uns 30.000euros en concepte decànon, fins que s’esgoti la

LA CIUTAT 3

El tema del mes

concessió, un 3% sobre elbenefici de l’explotacióanual a partir del 9è any,que s’incrementarà fins al6% a partir del 10è any.

Tota la instal·lació estaràadequada amb plaquessolars i el preu de la sevaconstrucció és d’uns 5milions d’euros (uns 800milions de pessetes).Segons l’avantprojectepresentat a l’Ajuntamentper aquest conjunt d’em-preses, l’equipament s’a-dapta a la natura que l’en-volta i ocupa esglaonada-ment la complexitat topo-gràfica amb un joc de mursde contenció que formenun podi que, a més deregular els desnivells, per-metrà la creació d’un carrerinterior d’accés.

D’altra banda, l’Ajuntamentconstruirà un pavelló alcostat d’aquest complexesportiu, que quedarà inte-grat al conjunt i que es pre-veu que estigui gestionatper una entitat local, de lamateixa manera que es faamb el de Can Rosés.

D’un 11-S del 2001 a un11-S del 2002

Quan dies enrere s’ha recor-dat el deplorable atemptat ales Torres Bessones de NovaYork i la premsa ens conti-nua parlant de les sevesconseqüències, quasi ningúens parla de les altres con-seqüències que fan tremolarel món, la fam. En aquestperíode d’un any, 2001-2002, han mort de fam alnostre món 13 milions d’in-fants, segons dades de laFAO, agencia de les NacionsUnides per a l’ Agricultura il’Alimentació, uns 35.615infants diaris. Paral·lelament, en aquestmateix període, el costosglobals de la despesa militaral món han estat de mesd’un bilió d’euros, el que sig-nifica 2 milions d’euros perminut (més de 200 euros perhabitant any del planeta). Lafam es una flagel·lació brutal

per als països pobres delplaneta, però també afecta abosses de pobresa, misèria imarginació en els païsosrics, com a producte combi-nat de la ideologia de la indi-ferència, de la concentracióabsurda de la riquesa, d’unagreu desigualtat en la distri-bució dels recursos mun-dials, de l’abús de poder deles relacions d’intercanvi, deldomini del nord sobre el sud,de les noves tecnologies, del’expoliació del treball de lesgrans majories, del hipòcritadiscurs de la “igualtat d’o-portunitats” i de la corrupciógeneralitzada d’una part dela classe política de diferentssignes. La mort de fam dià-ria és superior a qualsevoltragèdia natural o realitzadaper l’home, guerres mun-

dials, Vietnam, etc., i d’a-quest tema, els mitjans decomunicació, especialmentels àudiovisuals, TV, cinema,etc. no se’n recorden. Finsquan? L’homenatge lògic a les víc-times de les Torres Bes-sones i d’altres conflictes,seria desterrar per sempreles causes que ens porten ala fam, a la misèria i a la con-frontació que avui pateix lamajoria de l’humanitat iposar al servei de les perso-nes els recursos que es des-tinen a potenciar novesguerres, que sols comportenespirals de mort sense fi.

Josep M. Pijuan

4 LA CIUTAT

Els ciutadans opinen

Editorial

La construcció de la novazona esportiva de CovaSolera és una gran notíciaper a tots. Perquè farem uncomplex esportiu de granqualitat. Amb pistes de ten-nis, amb dues piscines quedisposaran dels serveis mésmoderns, amb un pavellópolivalent, amb pistes depaddle. Un equipament queajudarà a cobrir les deman-des d’infraestructures es-portives de la ciutat, quecomplementarà l’oferta deCan Rosés i que alhoraaproparà aquests serveis ala població que resideix mésal sud de Rubí. Però no aca-barem aquí, ja que encaratenim pendent acabar lazona esportiva del 25 desetembre, amb la construc-ció d’un pavelló i dues pis-tes a l’aire lliure. Ambaquesta actuació, que ini-ciarem a partir del 2003,acabarem de completar elPla d’Equipaments Es-portius. Rubí millora. En ser-veis, en infraestructures i enqualitat. Perquè els rubi-nencs i les rubinenques s’homereixen. I continuarem fentcoses. Sols o amb laGeneralitat. Perquè l’èxit del’evolució d’una ciutatpassa, sens dubte, per lacol·laboració entre institu-cions. Així es millora unaciutat. I per això podrem ini-ciar també el cobriment dela via del tren i la segona itercera fases de la riera.Inaugurarem el Parc de Can’Oriol, posarem la primerapedra del nou CAP i moltesactuacions més. Rubí ésuna ciutat de qualitat. Unaciutat cada cop millor.

Núria BuenaventuraAlcaldessa de Rubí

L’art escènica a RubíANTONI VALDÍVIA, CO-COORDINADOR DE LA TEMPORADA DE TEATRE I DANSA AMATEUR DE RUBÍ

Els escrits per a la secció de La ciutadania opina no han de passar de les 20 líniesmecanografiades i s’han de fer arribar a l’Institut Municipal de Comunicaciórevista La Ciutat, carrer Joaquim Blume, s/n, 08191 Rubí. Les cartes han d’anarsignades amb el nom de l’autor, el DNI, l’adreça i el telèfon. La Ciutat es reservael dret de resumir-les o de fer-ne un extracte. Les cartes per a la propera edicióhan d’arribar a la redacció abans del 4 de novembre.

L’opinió de l’Ajuntament de Rubí s’expressa únicament a través de l’Editorial. La revista La Ciutat no comparteix neces-sàriament les opinions exposades en els articles signats, que són responsabilitat dels seus autors.

Aprofitant l’espai que en l’edició d’aquestmes, la revista “LA CIUTAT”, ens dedica a laTemporada de Teatre i Dansa Amateur deRubí, he volgut fer unes reflexions respecte ala situació que es troba l’art escènic a la nos-tra ciutat. Moltes d’elles són les expressadespels diferents grups i autèntics protagonistesde la Temporada.He utilitzar el concepte d’art escènic i nolimitar-me al teatre i la dansa, amb la volun-tat, de que hi tinguin cabuda tots aquells quide forma professional o com aficionats hiparticipen d’aquesta expressió cultural. Vullreivindicar que el teatre, la dansa, les titelles,el music-hall, el circ, la màgia... són art escè-nic.Després d’aquestes consideracions prèvies,centraré les meves reflexions en els grupsque formen la Temporada.Ara farà 12 anys que vàrem iniciar-la com atal, tot i que molts dels grups que en formenpart tenen més anys d’història. La voluntatde l’impulsor, el Sr. Lluís Carreño, actualmentRegidor de Cultura de la nostra ciutat, eracoordinar els diferents grups de teatre ama-

teur de la ciutat i fer possible una mostra deltreball dels 6 grups inicials. Avui ja en for-mem part 15 i formem una Temporada ambla incorporació de 2 grups de dansa ama-teur.Però tot i la trajectòria i la consolidació,encara són moltes les mancances quepatim, som: els “germans pobres”. Si inicial-ment ningú no apostava per aquest projecte,avui, tot i disposar del màxim recolzamentinstitucional, necessitem fets. És imprescin-dible que disposem d’un espai propi i esta-ble on poder realitzar els nostres assajos, onpoder emmagatzemar el vestuari, els deco-rats... .Prou de malviure en equipaments nipensats, ni acondicionats per l’art escènic.Per acabar, permeteu-me que faci meva lafrase que el gran dramaturg Federico GarcíaLorca utilitzà per defensar el teatre, –fent-hoextensiu al conjunt de les arts escèniques–.Lorca deia, “el teatre és un dels instrumentsmés expressius i útils per a la construcciód’un país, i el baròmetre que marca la gran-desa o la decadència”.

Punt de Mira

MONTSE VALLS

La consellera delDepartament de BenestarSocial, Irene Rigau, acom-panyada de l’alcaldessade Rubí, NúriaBuenaventura, va inaugu-rar, el passat 5 d’octubre,el nou centre de Rubí pera la gent gran, situat entreels carrers de Lepant iPrimer de Maig.

El nou edifici, de tipus aïllat iamb una superficie construï-da de 4.957 m2, consta deplanta subterrània, plantabaixa i quatre plantes pis.L’edifici alberga una residèn-cia assistida de 90 places,un centre de dia per a 32usuaris i un casal de gentgran amb una sala capaç pera 200 persones.

Viure a Rubí Serveis Socials

Molta assistència a la inauguració del nou centre per a gent gran

sala de manteniment i serveisde personal. Espaiscomuns: tres aules taller,sala de lectura, sala poliva-lent amb servei de cuina i bar,sala TV, despatx, sala de reu-nions, rebost, magatzem,neteja i serveis higiènics.

Agustí Montal, president dela concessionària Mútuam,va manifestar que aquestaestà especialitzada, fa mésde 66 anys, en l’atenció sani-tària i social a la gent gran,que dóna assistència primà-ria a 130.000 jubilats del tèx-til i gestiona més de 1.000places de residències.

L’alcaldessa de Rubí, NúriaBuenaventura, es va referir ala gran quantitat de gent queva asistir a l’acte d’inaugura-ció i va afirmar que la novaresidència ha estat una rei-vindicació llargament espera-da i que, per tant, tots podemestar molt contents del saltde qualitat que ha fet Rubí pelque fa als serveis a la gentgran. L’alcaldessa va afegirque Rubí com a ciutat quecreix en habitants, també hade créixer en qualitat, en mésserveis, i va emplaçar a lainauguració d’un casal degent gran a Can Fatjó.

La consellera de Benestar

Social, Irene Rigau, va mani-festar que la nova residènciaaporta una millora importanta Rubí i al Vallès Occidental;que aquest centre ha de seruna segona casa per als resi-dents, i que s’ofereix un equi-pament de qualitat, que inte-gra una residència, un centrede dia i un casal de gent gran,que es posarà en marxa eldia 4 de novembre. La con-sellera va assegurar que, afinals de novembre, l’equipa-ment estarà en ple rendi-ment.

Juan Martínez, vicepresidentsegon del Consell ConsultiuLocal de la Gent Gran deRubí, va afirmar que la novaresidència és un bon servei ique, considerant l’equip deprofessionals, els usuarisestan en bones mans. El con-sell pensava que aquestaresidència seria pública i ésconcertada, amb la qual cosano estan gaire d’acord.

La directora de l’equipament,Pilar Bel, va afirmar que 70persones de les 90 que inte-gren la llista per entrar a laresidència ja tenen data d’in-grés. Per al centre de dia, hiha 10 sol·licituds. L’horariregular de visites per als fami-liars dels residents és de les8.30 a les 20.30 h.

La nova residència disposa-rà de Serveis d’atenció:teràpia ocupacional, gim-nàs-rehabilitació, assistèn-cia mèdica, assistènciasocial, podologia, perruque-ria, sala d’estar, menjador,controls planta i banys gerià-trics. Serveis generals:administració, direcció, salade reunions, bugaderia,cuina, magatzems, tanatori,

LA CIUTAT 5

6 LA CIUTAT

Viure a Rubí Ensenyament

El CEIP Torre de la Llebreinicia el curs totalment renovat

Per a feraquestesobres,l’Ajuntamentha invertit alvoltant de 100milions depessetes.

MERTIXELL GUMBAO

La segona fase de les obres deremodelació del CEIP Torre de laLlebre ha finalitzat a temps per alcurs 2002-2003. D’aquesta manera,l’Ajuntament de Rubí dóna compli-ment a l’acord de voluntats signatl’any 1998 amb el Departamentd’Ensenyament de la Generalitat deCatalunya.

La necessitat d’actualitzar el mapaescolar rubinenc a les portes de larevisió del PGOU (Pla Generald’Ordenació Urbana) va ocasionarque l’any 1998 Ajuntament i Governcatalà es comprometessin a dur aterme un seguit d’actuacions deconstrucció, millora i ampliació delscentres docents de la ciutat. Entre elsprojectes, es preveia la remodelaciódel CEIP Torre de la Llebre.

En una primera fase dels treballs enlles-tida el 2001, l’escola va veure’s amplia-da amb un edifici annex de dues plan-tes. Allà s’hi van traslladar dues aules demúsica i pretecnologia, la cuina, el men-jador i un nou gimnàs. El centre va guan-yar així instal·lacions completamentnoves que, al seu torn, van permetreredistribuir un espai que, fins al moment,no cobria totes les necessitats dels seus

usuaris. Escola i consistori van pactarnoves intervencions. El buit deixat perl’antic menjador i per la cuina va omplir-se de despatxos: la secretaria, la direc-ció, la consergeria i el cap d’estudis vanpoder tenir finalment l’espai que neces-sitaven. L’anterior aula de pretecnologiaes va reconvertir en una sala de profes-sors més àmplia i també es van incorpo-rar lavabos adaptats per a minusvàlids.

La segona fase de les obres s’ha acabatamb l’inici del curs 2002-2003. Els granscanvis s’havien produït l’any anteriorperò encara calia assumir una partimportant de la millora de l’escola. Comtot edifici públic remodelat, el CEIP Torrede la Llebre havia d’eliminar totes lesbarreres arquitectòniques existents.

El mateix acord de voluntats que preveiales obres del CEIP Torre de la Llebreinclou un altre projecte: l’adequació de

l’antic aulari situat al carrer Mallorca coma centre d’educació especial. Com ja vapassar amb l’escola Torre de la Llebre, elprojecte s’ha tornat més ambiciós per asatisfer les necessitats dels futurs usua-ris. El Centre d’Educació Especial deRubí permetrà que els disminuïts psí-quics de la nostra ciutat puguin viure laseva etapa escolar a Rubí i no hagin detraslladar-se a Terrassa com ocorreactualment. Segons Pepa de Haro, regi-dora d’Ensenyament de l’Ajuntament,tant la millora i ampliació del CEIP Torrede la Llebre com la construcció del noucentre d’educació especial demostrenque l’Ajuntament de Rubí “ha anat mésenllà dels compromisos adquirits”.

LA CIUTAT 7

Viure a Rubí Eleccions municipals 2003

Tot i que governa des del 2000,Núria Buenaventura encapçalaper primer cop les llistes d’ICV enunes eleccions municipals. Lesseves credencials són els anys enel govern municipal a diferentsregidories (Educació, Hisenda) iuna intensa dedica-ció, tal com va recor-dar Joan Saura en elseu parlament, quanva fer referència a lavoluntat de servei deBuenaventura enversa la seva ciutat“Núria Buenaventurarepresenta el servei ales persones” i vaafegir que Rubí hatingut dos gransalcaldes (Miquel Llugany i EduardPallejà) però que ara “té una granalcaldessa”.

Núria Buenaventura va obrir elseu parlament amb un “és impos-sible no renovar la il·lusió, impos-sible no renovar el compromís aRubí que vé de lluny, de moltabans de conquerir la democrà-

Núria Buenaventura, candidata per ICV

MAR LOBATO

Prop de 600 persones van assistir al dinard’ICV celebrat al CEIP Maria Montessori el pas-

sat 29 de setembre, per presentarla candidatura de Núria Buenaventura, actual

alcadessa de Rubí, per a les propereseleccions municipals.

A la festa hi va assistir Joan Saura, presidentd’aquesta formació a Catalunya.

cia” donada l’assistència de propde 600 persones, entre militants isimpatitzants, que van refermarel suport a la seva candidaturadipositant el seu vot en unesurnes instal·lades al pati del CEIPMaria Montessori.

Durant el seu dis-curs va afegir queel seu primer inte-rès era millorar lescondicions de vidadels rubinencs i vaagrair la col·labora-ció de tots “davantdels que no volenque Rubí sigui unaciutat tranquil·la”

Tant Saura com Buenaventuravan fer referència als militantsd’Esquerra Unida i Alternativapresents al dinar. Cal recordarque ambdues formacions es tro-ben en un procés negociadordavant la propera cita electoral.

“És impossibleno renovar el

compromís ambRubí, que ve delluny, de molt

abans deconquerir lademocràcia”

Núria Buenaventura i Puig

Neix a Barcelona el 24 de desem-bre de 1955. És casada des de fa24 anys.

És llicenciada en Ciències de laEducació i treballa com a mestraa diferents centres escolars finsque arriba al CEIP Mossèn CintoVerdaguer del qual va ser directo-ra del 1986 al 1991.

Va estar vinculada a movimentspedagògics de la ciutat des del’any 1983 i va impulsar la creaciódel Moviment de Mestres deRubí.

Militant del PSUC primer i d’ICV,després, l’any 1991 inicia la sevacarrera política a l’Ajuntament deRubí com a regidora d’Educació.Posteriorment s’ha responsabilit-zat de la coordinació política deles àrees de Serveis Personals ide Serveis Centrals, així com dela regidoria d’Hisenda i Adminis-tració General. El 14 d’abril de2000 és nomenada alcaldessa deRubí.E

lecc

ions

mun

icip

als

2003

LA CIUTAT 9

L’entrevista Albert Crusat, jugador rubinenc del RCD Espanyol

“No m’agradava el futbol,m’agradaven els patins”

Albert Crusat va néixer fa 20 anysa Rubí. Ha abandonat el carrerLlobateras on ha viscut fins fa unany i s’ha traslladat a Vilassar deMar. La seva vida esportiva estàlligada al RCD Espanyol des depetit, tot i que els seus inicis calbuscar-los a la UE Rubí. Aquestany ha estat el millor per a la sevacarrera esportiva. Ha debutatamb la Selecció Catalana davantBrasil i a la 1ª Divisió. ZinedineZIdane li ha fet guanyar presèn-cia a la premsa esportiva perhaver-li trencat la clavícula en laseva fugaç estrena a la categoria.

DOLORS SIERRA

Albert Crusat ha rebut recentment elreconeixement a la NIt de l’Esportcom a millor esportista de l’any. FInsfa no res era un jugador de 2ª divisióB amb molta projecció. En pocsmesos ha passat a ser titular amb laSelecció Catalana i el primer equipdel RCD Espanyol.

Quan neix Crusat com a futbolista?Els primers tocs de pilota van ser alRubí. Quan tenia 7 o 8 anys, el meupare, que era entrenador, em va dir d’a-companyar-lo un dia. Jo, la veritat, entenia poques ganes perquè el futbol nom’agradava. M’agradaven els patins.Amb tot, vaig provar i, ja veus, ara sóca l’Espanyol!

Així de fàcil?Bé, han passat alguns anys. El pas delRubí al meu club actual li dec a la mevamare. Va ser ella qui va demanar a unentrenador del Cristinenc, vinculat al’Espanyol, que em vingués a veure

jugar. Ho va fer aprofitant que el meugermà (Sergi), que també jugava alRubí, disputava aquell dia un encontredavant el Cristinenc. Devia agradar al“míster” perquè en poc temps vaig ferles proves a l’Espanyol i vaig aconse-guir entrar al Club. L’arribada fins al pri-mer equip arriba després de passar pertotes les categories precedents i s’haaccelerat en els darrers anys. A l’equipjuvenil A vaig ser-hi 1 any, i 1 any i migal filial de 2ª B. Aquesta temporada hedebutat a 1ª divisió.

Sense gaire fortuna.....Vaig sortir al camp amb unes ganesimpressionants de jugar i guanyar con-tra el Real Madrid. Vaig tenir la mala sortque quan només portava 4 minuts en elterreny de joc vaig saltar en un córner,vaig trepitjar malament i ZinedineZidane em va caure a sobre i em trencàla clavícula..... Mira, són coses que pas-sen, però hi ha partit de volta també. Nohi ha cap problema!

On sí que vam poder veure en accióAlbert Crusat va ser davant Brasilamb la Selecció Catalana.Sí. No m’ho creia. Estava jugant contraBrasil que no és un equip qualsevol.Vaig assabentar-me per la premsa que“Pichi” Alonso m’havia convocat per l’a-mistós. Els meus companys em dema-naven autògrafs de Ronaldo. Que etcridi el seleccionador per jugar contra lapentacampiona del món quan estàs a 2ªB és gairebé un somni. Per a mi va serun regal d’aniversari perquè vaig saberque estava convocat el dia que feia 20anys.

Al tancament d’aquesta edició de LACIUTAT Albert Crusat encara estàconvalescent però ja pot entrenar.Amb ganes de tornar?Moltes. Ja he parlat amb l’entrenador(Juan de Ramos) i m’ha dit que comptaamb mí, que em necessita, que elsresultats no acompanyen i que vol quetorni al terreny de joc.

“El pas del Rubí al meu club actual li dec a la meva mare. Va ser ella qui va demanar a unentrenador del Cristinenc, vinculata l’Espanyol, que em vingués aveure jugar”

Viure a Rubí Eleccions municipals 2003

Carme García, actual portaveu delgrup municipal del PSC, va centrarel seu discurs denunciant les man-cances que, segons aquesta for-mació, existeixen a la ciutat, tant anivell educatiu, sanitari i cultural.Per aquest grup polític, segons laseva candidata, elRubí del futur ha desolucionar els proble-mes de trànsit,esponjar-se ambzones verdes i cobrirla via del tren al seupas per Les Torres iCan Fatjó.

La candidata socialis-ta va vestir la ciutatamb més equipa-ments socials, educatius i espor-tius, i un creixement en serveis,proporcional a l’increment de lapoblació. També va manifestar enel seu discurs que amb el PSC algovern, Rubí deixarà enrere lesespeculacions urbanístiques, perapostar per polítiques econòmi-ques que potenciïn el sector ser-veis i les noves tecnologies. Tambéva apostar per trencar l’aïllament

Carmen García Lores

Portaveu municipal del PSC i pri-mera secretària de l’agrupaciólocal. Des de 1999 és regidora al’Ajuntament de Rubí.

Llicenciada en Història Contem-porània. Ha desenvolupat la sevacarrera professional en el depar-tament d’Història Local de laUniversitat Autònoma deBarcelona (UAB)

Té 40 anys, és casada i té dosfills.

REDACCIÓ

Sota el lema “Rubí, ciutat de primera”, es vapresentar Carme García Lores com a candidata

de la formació local del PSC a les propereseleccions municipals. L’acte va tenir lloc a l’IES

La Serreta el passat 6 d’octubre en un dinarque va aplegar més de 400 persones.

històric de la ciutat i integrar Rubía totes les institucions de l’àmbitmetropolità, aprofitant oportuni-tats de futur com el TGV o atreureinstitucions supramunicipals i uni-versitàries. Altres temes, com lareforma administrativa del consis-

tori o el deute muni-cipals, també vantenir cabuda al seudiscurs.

A l’acte també vaintervenir el primersecretari del PSC ialcalde de Cornellà,Josep Montilla, queva reiterar les decla-racions de la candi-

data rubinenca en el sentit queRubí necessita un canvi.

L’acte dels socialistes rubinencsva comptar amb la presència depersonalitats del partit com ladiputada Isabel López, l’alcalde del’Hospitalet, Celestino Corbacho, iels alcaldes socialistes de lacomarca, entre ells, l’alcalde deTerrassa, Pere Navarro, o l’alcaldede Sabadell, Manel Bustos.

Carme GarcíaLores prometportar Rubí a

“primera divisió”si “guanya

aquesta lliga”

Ele

ccio

ns m

unic

ipal

s 20

03

Carme García Lores, candidata pel PSC

10 LA CIUTAT

Reconeixen que dedicar-se al teatreamateur implica que molts caps de set-mana es dediquen a treballar assajantl’obra i que al llarg de l’any, almenysdurant vuit o nou mesos, es concentrenesforços per estrenar durant un cap desetmana aquella peça teatral que hanestat estudiant durant tant de temps.

Tot i això, els aplaudiments, la segure-tat de la feina ben feta, i l’assistènciadel públic, fidel a la seva cita amb laTemporada de Teatre i Dansa Amateurcompensen tants esforços. Aquest anyse celebra la 12a edició i s’enceta larecta final.

Aquests tres grups seran els encarre-gats de representar les obres que hanestat treballant durant tot l’any: el grupGatzara representarà l’obra Molière elsdies 19 i 20 d’octubre al Casal Popular;Esbarjo serà el següent, amb l’obra Elsomriure del guanyador, de GerardVázquez, els dies 9 i 10 de novembre aLa Sala, mentre que el grup Heura seràl’encarregat de tancar la temporadaamb el muntatge Feim!, escrita i dirida

per Xavier Demelo, els dies 16, 17, 23i 24 de novembre al Celler.

Enguany la Temporada de Teatre iDansa Amateur compta amb doscoordinadors, Toni Valdivia i OriolSimó, que, com a primer pas, han pas-sat una enquesta als diferents grupsparticipants per detectar mancances irecollir opinions sobre el funcionamentde la Temporada. Valdivia i Simó s’en-carregaran també de renegociar ambl’Ajuntament de Rubí el conveni queregeix les relacions entre el consistori iels grups de teatre i dansa amateur, jaque la seva vigència finalitza aquestmateix any.

En total han participat 15 grups enla temporada, tres dels quals nohan pogut fer finalment la sevarepresentació, com són Tra-velling, Metrónomo o Dos deDos, “són els inconvenients deser amateurs, de vegades l’actorprincipal et falla o es posa malalti et quedes sense representació”diu Montserrat Comellas. Per laseva banda, Mariona Checa afe-geix que també hi ha desercionsmotivades, precisament, per unamanca de vocació, “el teatre no s’hade prendre mai com una alternativa al’avorriment”.

Viure a Rubí La cultura

Grèvol, Gatzara, Esbarjo, Heura,Barraqueta, La Lluna i la Pruna,Desván, Nocunvé, Corimbo, Casald’Avis, Casal Popular i ClásicosMalversados són els grups que, si nohi ha cap novetat, hauran actuat durantla 12a Temporada. Darrere queden leshores de treball i per davant la reflexiói valoració dels darrers mesos, l’estudisobre la situació actual, “manca d’e-quipaments per a realitzar aquestesactivitats, per exemple”, explica ToniValdivia, i seleccionar una nova obraper representar l’anyvinent.

M.L.

Sacrifici i molta dedicació. Aixídefineixen els responsables delsgrups de teatre amateur Gatzara,Esbarjo i Heura (Montse Comellas,Mariona Checa i Toni Valdivia) laseva relació amb una afició que elsporta a assajar de nit, i a lliurardesinteressadament una gran partdel seu temps lliure.

“El teatre no s’ha de prendre comuna alternativa a l’avorriment”

Grup de tearte amateur Gatzara

Grup de tearte amateur Esbarjo

Grup de tearte amateur Heura

LA CIUTAT 11

12 LA CIUTAT

L’Ajuntament crea un servei derecerca de pisos de lloguer per

a joves de la ciutat

Es tracta, segons va explicar el regidor d’Habitatge,Francesc Sutrias, d’un servei d’intermediació per a la recer-ca de pisos de lloguer, donada l’escassedat de lloguer a lanostra ciutat i, a més, tenint en compte les dificultats delcol·lectiu més jove per accedir-hi.

El servei comença a funcionar aquest mateix mes d’octu-bre i té com un dels seus objectius “trencar les barreres dellliure mercat perquè els joves puguin accedir a comprar unpis de lloguer. El servei incorpora la tramitació d’una asse-gurança de caució, que vol dir per prevenir impagaments, amés de la tramitació d’una assegurança multirisc quecobreixi els possibles desperfectes als pisos de lloguer.

Amb aquestes garanties, segons va explicar FrancescSutrias, els propietaris tindrien menys recels a l’hora de llo-gar pisos a joves. El regidor preveu que aquest nou serveianimi a augmentar l’oferta de lloguer a la nostra ciutat i queaixò acabarà fent baixar els preus.

Segons l’estudi realitzat per la societat municipal, el parcde pisos de lloguer a Rubí és molt escàs i els preus sónmolt elevats.

El servei romandrà obert, a les oficines de Proursa, elsdimarts al matí (de 10.30 a 14 h) i els dijous a la tarda (de17 a 19.30 h). A més de la borsa de pisos de lloguer, entreels objectius d’aquest projecte es troba la gestió adminis-trativa i la informació i assessorament sobre ajuts i legisla-ció vigent, tot això amb els recursos amb què ja compta lasocietat municipal.

Viure a Rubí Habitatge

M.L.

Els joves empadronats a Rubí, de 18 a 35 anys, que nodisposin de cap habitatge de propietat i que tinguin unsou de 1,5 vegades el salari mínim interprofessional omés són els destinataris del nou servei que ofereixl’Ajuntament de Rubí a través de la societat municipalProursa: una borsa d’habitatges de lloguer.

L’estudi realitzatper la societatmunicipal,mostra que elparc de pisos de lloguer aRubí és moltescàs i els preussón moltelevats.

Ele

ccio

ns m

unic

ipal

s 20

03

Viure a Rubí Eleccions municipals 2003

Viure a Rubí Breus

Arcadi Cañelles, candidat per UpR

Arcadi Cañellas, antic president i regidor del Partit Popular, es presentacom a alcaldable als comicis del 2003 encapçalant la formació políticaUnits per Rubí (UpR). El rubinenc va fer pública la seva candidatura abansde l’estiu i va ser ratificat per una majoria dels militants d’UpR. Cañellasassegura que li agrada “tocar de peus a terra” i afirma: “Units per Rubísom un grup de persones amb molt bones intencions pero amb mancan-ces econòmiques”. La falta de recursos del partit, però, no ha impedit quegairebé un centenar de persones ja s’hagin afiliat a la formació. SegonsArcadi Cañellas, UPR està funcionant molt bé entre la població, possible-ment perquè “vivim un moment en què els ciutadans estan molt descon-tents”. Units per Rubí es presenta a les eleccions municipals amb unaprioritat molt clara: reduir el dèficit públic. Arcadi Cañellas defensa queaquest ha de ser l’objectiu més important de cara al nou mandat i prefe-reix no centrar-se en “promeses que no es poden complir”. Per al candi-dat d’UpR i actual regidor no adscrit de l’Ajuntament, la seva formaciópresenta un gran aventatge sobre la resta. En tractar-se d’un grup políticcompletament nou i de recent creació, no hi ha cap estament superior quemarqui les pautes d’acció. Arcadi Cañellas declara: “m’he adonat dins dela política que, moltes vegades, en assemblees locals tens unes idees i, al’hora de posar-les en pràctica, des de dalt t’ho impedeixen”. M.G.

Bona resposta a la festa delCentre de Rubí

Les festes del Centre de Rubí, que es van celebrar els pas-sat 4, 5 i 6 d’octubre, van obtenir una bona resposta depúblic. Mostra de puntaires, teatre, trobada de bicicletes ipatinets, sardanes o un ball d’època, van ser algunes de lesactivitats organitzades per l’Associació de Veïns del Centrei que veuen garantides una continuïtat en properes edicionsdonada la bona resposta que han obtingut entre la pobla-ció.

Joan Fosas rep un homenatgeper 50 anys dedicats a la dansa

El dansaire i coreògraf Joan Fosas va rebre un homenatgeper 50 anys dedicat a la dansa el passat 6 d’octubre.L’acte, que va tenir lloc al Teatre Municipal La Sala, vacomptar amb la presència de les autoritats polítiques localsi la presència d’amics i companys de Fosas al llarg de laseva carrera. L’espectacle va començar amb les actuacionsde l’Esbart Dansaire de Rubí i de l’Esbart Santa Anna,d’Andorra, on Fosas realitza tasques de coreografia i direc-ció. A la segona part, van participar José de Udaeta i elballet Danzares.

LA CIUTAT 13

14 LA CIUTAT

Es increible la incapacitat de governar responsa-blement i fins on arriba el cinisme polític enaquesta ciutat. Dels onze projectes que el

govern de l’Ajuntament de Rubí ens presenta com aAvanç de Revisió del Pla General d’Ordenació, deusón propostes utòpiques que serveixen, a la vegada,de guarniment del Projecte Ciutat i de tapadora del’augment d’ocupació urbanística prevista en l’espainatural que va de Can Xercavins fins a la depurado-ra de les Fonts, passant inevitablement per les terresdel Castell, Can Ramoneda i Can Pòlit, ocupant mésde 90 hectàries de sòl no urbanitzable, i estenent lasuperfície d’asfalt i ciment com una taca d’oli pelterme municipal. Després que la societat rubinenca rebutgés aclaparadorament,ara ja fa cinc anys, la possibilitat d’urbanitzar aquest espai i esdecantés per redactar un Pla Especial de Protecció per assegurarel seu manteniment com a parc periurbà, després de l’aprovacióper unanimitat de dues mocions en aquest sentit i després del

pacte de govern d’ICV, CIU i ERC, en el qual s’assu-meix literalment els acords referents a “les mesuresper a la protecció de Can Ramoneda, Can Xercavins,Can Roig i Can Guilera, d’acord amb les mocions dedesembre de 1998 i setembre de 2000, i la resolució914/V del Parlament de Catalunya, mitjançant unaregulació d’usos en sòl no urbanitzable”, desprésd’això i de les declaracions públiques de la senyoraNúria Buenaventura, ara, falten a la paraula, alsacords del pacte de govern, a les mocions, a la reso-lució del Parlament de Catalunya i al respecte i a laresponsabilitat amb la ciutadania de Rubí, i presen-ten una proposta de creixement plena d’enganys,

disfressada amb altres projectes puntuals i utòpics a curt termini.I, el que és pitjor, els projectes ignoren la resta del territori, no par-len de les urbanitzacions, de la necessitat d’acabar primeramentaquesta ciutat a mitges, ni de la manca de serveis i infraestructu-res adequades en la majoria dels barris. Si no ho saben fer millor,que pleguin, si us plau.

Los que recurren al paralelismo con Irlanda del Norte paraargumentar que el Gobierno comete un error con la desle-galización de Batasuna, como es el caso de la carta que

publicó el Sr. Josep M. Pijuan en el Diari de Rubí el pasado día 6de septiembre, demuestran dos cosas: o bien sólo tienen ganasde enredar a sabiendas del disparate que cometen, o biendemuestran un desconocimiento absoluto del proceso de pazque culminó en los acuerdos de Viernes Santo de 1998.Defender, sin más, que mantener en la legalidad al brazo políticode la banda terrorista irlandesa permitió enterrar la violencia yabrir el diálogo en el Ulster es alsolutamente falso.Al margen de las diferencias históricas que separan ambos con-flictos, Irlanda y el País Vasco han recorrido, en los últimos años,caminos opuestos. El diálogo allí fue posible por -valga una jerga que nos es fami-liar- la “constitucionalización” de los nacionalistas violentos. Aquí hemos asistido alfenómeno inverso: la radicalización del nacionalismo democrático.Ése, y no otro, fue el gran cambio en el Ulster. En Stomont, el Sinn Fein y el IRA die-ron un paso histórico al aceptar que ya no lucharían por una Irlanda unida con bom-bas y asesinatos, sino a través de un gobierno autónomo compartido con el domi-

nador británico.Sólo una profunda revisión de sus principios fundamentalistaspermitió al Sinn Fein y al IRA avenirse a la legalidad democrática.Renunciaron a la unificación de la isla a toda costa, aún en con-tra de la opinión de la mayoría de sus habitantes y, sobre todo,rompieron con su tradición de equiparar autodeterminación consoberanía estatal y el concepto de nación con el de Estado. “Elacuerdo norirlandés demuestra -ha escrito el profesor RogelioAlonso, máximo experto español en la cuestión- que un pueblotambién puede autodeterminarse sin necesidad de quedar cons-treñido por entidades imaginarias, sinó respetando un marcoestatal ya existente que garantice aspiraciones nacionalistasexpresadas pacífica y democráticamente”.

El Sinn Fein y el IRA han renunciado a objetivos por los que ETA todavía mata.Batasuna le jalea y el PNV comparte. Esta es la gran diferencia Sr. Josep M. Pijuan,aunque es lógico que usted como militante de ICV esté en contra de la ilegalizaciónde Batasuna, ya que su diputado en el Congreso de los Diputados votó en contrade ilegalizar a Batasuna. ¡Ahora está más claro ciudadanos de Rubí!

Espai d’opinió política

El pasado 6 de octubre, los socialistas presen-tamos públicamente en el IES La Serreta lacandidatura del PSC a la alcaldía de Rubí ante

un público multitudinario y entregado. En este actopresenté las líneas maestras de lo que será el pro-yecto socialista para Rubí. Un proyecto que, si así loquieren los ciudadanos, abrirá una nueva etapa lide-rada por un gobierno honesto y eficaz que abordarádefinitivamente los problemas y déficits que arrastranuestra ciudad.Rubí necesita un nuevo gobierno que la sitúe en elmapa y acabe con su aislamiento histórico; queaproveche sus potencialidades y saque partido a suubicación privilegiada; que haga funcionar correcta-mente la ciudad, manteniendo adecuadamente la vía pública y laszonas verdes y garantizando la seguridad de nuestros ciudadanosy ciudadanas. Necesitamos un gobierno que sea eficaz y eficienteen la gestión municipal, capaz de sacar las finanzas municipales dela bancarrota y poner la estructura del ayuntamiento en orden y alservicio de los ciudadanos y no a la inversa. Pero sobre todo Rubínecesita un gobierno para el que lo más importante sean las perso-nas, un gobierno cercano a los ciudadanos.

Volviendo al acto, me llamó especialmente la aten-ción las ganas de muchos de los presentes de dar ungiro a la situación que vive nuestra ciudad. Se respi-raba un ambiente de cambio, un ambiente que vamás allá de los simpatizantes socialistas y que seextiende cada día más entre las entidades y el con-junto de la ciudadanía.Cada vez es más compartida entre la opinión públicade nuestra ciudad la sensación de que hemos llega-do al fin de una etapa. Se palpa en la calle, entre lasentidades, en el enrarecido clima político y, especial-mente, en el desánimo y la desgana con que elgobierno está afrontando este fin de mandato.Rubí necesita un revulsivo que la saque de la apatía,

la ponga al día y le dé proyección de futuro. Esto es imposibledesde un "proyecto político" como el actual, que después de casi23 años ha llegado al límite. Está agotado y enfermo, y está pidien-do a gritos el relevo. Cuando la decadencia es un hecho, es impo-sible ya renovar la ilusión. La ciudadanía de Rubí está cansada deilusiones y compromisos que no se cumplen y quiere realidades.Los ciudadanos de Rubí quieren, de una vez por todas, vivir en unaciudad de primera.

L’avanç de 10 projectes tapadora i un d’especulació per a la ciutatFALET BOSCH, MEMBRE DELS VERDS, CONFEDERACIÓ ECOLOGISTA DE CATALUNYA

Batasuna y Sinn Fein, caminos opuestos

GRUP MUNICIPAL DEL PP

Ganas de cambioCARME GARCÍA LORES, PORTAVEU GRUP MUNICIPAL PSC-PSOE

LA CIUTAT 15

En aquesta ocasió, voldria compartir una reflexiósobre el govern de Rubí. Val la pena aturar-nosun moment just abans que comenci la cursa

electoral.Alguns pensen que CiU aguanta artificialment ungovern d’ICV en procés de decadència. La meva visióés més pragmàtica i alhora més beneficiosa per a laciutat. Vegem, des de les eleccions de 1999, Rubí hacanviat d’alcalde, recordem que en Pallejà va dimitir,Rubí es va trobar amb Buenaventura com a alcaldes-sa i un govern format per ICV i PSC que va fer aigüesen només un any de mandat. És pot dir que Rubí s’hapassat quasi mig mandat entre canvi d’alcaldes, depolítics i de càrrecs de confiança. Molts canvis per ano res, amb un govern d’ICV que no podia governar. Aquesta situa-ció política era de totes totes insostenible. El desembre de l’any2000, en plena crisi de govern, l’única alternativa d’ICV passava perun pacte de govern amb CiU. Cal recordar que CiU era l’única for-mació que podia aportar la majoria necessària per poder materialit-zar projectes, consolidar i impulsar nous serveis a la ciutat.Podrà agradar més o menys el que hem fet, haurem fet molt o poc,això ja ho decidirà el ciutadà el proper mes de maig, però durant els

dos darrers anys Rubí ha tingut govern i s’estan fentcoses que sense el compromís de CiU haguessinestat difícils o impossibles. I això hem d’explicar-hotantes vegades com calgui. Estem treballant des dela discrepància política, però cercant el consens iaixò només pot ser bo, bo per a la ciutat i bo per alsciutadans. Al llarg dels propers mesos explicarem elnostre treball pas a pas, pam a pam, des de les obresde la riera fins als serveis de mainaderes, ho explica-rem tot. Demostrarem com hem donat solucions amolts dels problemes de la ciutat i en donarem més;hem posat en marxa projectes innovadors i en posa-rem més perquè volem fer una ciutat sostenible itambé dinàmica. Les persones que componem CiU

ja hem demostrat que sabem governar des de la pluralitat ideològi-ca, des del diàleg, des del consens, des del compromís amb la ciu-tat, amb les persones, amb capacitat de gestió i, sobretot, ambhonestedat. I ara permeteu-me dues preguntes: Rubí havia de perdre quatresanys en un clima d’inestabilitat, sense govern i sense projecte deciutat? Ens ho podíem permetre?En endavant serem més i el nostre treball seguirà sent ferm i honest.

Més que l’acte en si, que per cert ha costat uns 60milions de pessetes, i de la ridiculesa castrense dela seva estètica inspirada en l’infantil principi "qui la

té més grossa i llarga?", el més preocupant de l’homenatgea la desproporcionada bandera espanyola de 300 metres ésel discurs, els conceptes que van acompanyar la hissada.L’arrogància, l’altivesa i la fatxenderia casernària. El to i elllenguatge utilitzats fan basarda, però a les idees a les qualses va apel·lar (sang, llengua o territori) són el fons de laqüestió, que no és cap altra que un plantejament ètnic. Labaioneta calada i el to bel·licista forma part del xou medià-tic. L’homenatge a un símbol que volem que sigui de totshauria de ser civil i festiu. Quina diferència amb el Canadà al’hora d’afrontar la controvèrsia amb el Quebec, o ambTxecoslovàquia a l’hora d’assumir la separaciód’Eslovàquia! És clar que l’Aznar, un exfranquista, no és Havel. En aquest cas, l’ofensiva patriòtica a què ens té acostumats el Partit Populars’ha servit de la bandera espanyola per recordar-nos, especialment a cata-lans i bascos, que només hi ha un únic model d’Estat espanyol possible, elseu. ERC, una formació política amb unes profundes conviccions demo-cràtiques, no demana a ningú quin cognom té, quin idioma utilitza a casa,ni on ha nascut, a l’hora de construir el futur. Llavors, qui exclou a qui si la

bandera espanyola representa això que va dir Trillo? La res-posta és òbvia: a nosaltres no ens hi volen tal com som, icom que no volem deixar de ser allò que som, ens fan fora.Amb homenatges d’aquest tipus, l’únic que fa el govern delsenyor Aznar és reeditar velles disputes i rancúnies supera-des per una àmplia majoria de catalans. A Catalunya, labandera espanyola és sinònim d’un llarg període d’imposi-ció, de feixisme, de manca de llibertat... Actualment, mésque proximitat genera distància, doncs és el símbol delpoder militar, policíac, judicial...L’episodi de la bandera espanyola, la subvenció a laFundación Francisco Franco... no seran les darreres ofensi-ves espanyolistes del PP. La configuració d’un Estat sem-pre és un pacte lliure entre els que el conformen i resultaabsurd negar el caràcter constituent de catalans, gallecs i

vascos. O és que per pactar la transició no és va pactar amb Catalunya iEuskadi, malgrat que òbviament no existien jurídicament en les lleis fran-quistes. Nosaltres existim no perquè ho digui la Constitució. Això exacta-ment ho va dir el Parlament de Catalunya l’any 1989 a instàncies d’ERC;que Catalunya no renuncia a revisar quan ho cregui convenient el pacte ambl’Estat. Negant el pacte i volent fer entrar el clau per la cabota, l’efecte seràtot el contrari.

Espai d’opinió política

La bandera espanyola com a símbol excloentERC RUBÍ

La llegada de la democracia a nuestro país,después de una eternidad de dictadura fas-cista, significó una bocanada de aire fresco.

Se recuperó la alegría perdida i nos volvimos a ilu-sionar con la libertad recuperada. De aquel estadode ilusión general salieron grupos de mujeres y dehombres dispuestos a encabezar la transforma-ción de nuestros pueblos y de nuestras ciudades.Se pusieron al frente de sindicatos, partidos políti-cos, asociaciones e instituciones democráticaspara reivindicar una nueva manera de ser y de vivir.En Rubí también. Desde el Ayuntamiento goberna-do por las fuerzas de izquierdas y liderado poralcaldes del PSUC y de ICV, hemos ido transformando aquellailusión en realidades palpables. Son muchas las personas quehan trabajado, que estamos trabajando, para tener un Rubí cadavez mejor.

Esta transformación se ha hecho siempre partiendode nuestra propia realidad, teniendo claro quienessomos y cómo somos los rubinenses. Sin manías nicomplejos pero con consciencia de nuestras limita-ciones para minimizarlas y superarlas, para avanzar.Teníamos claro que Rubí había dejado de ser “elpueblo” y se encaminaba a ser “ciudad”, y hacíafalta preparar el camino para hacer esta transición:de las viñas a la industria; del pozo al grifo; delpolvo al asfalto. Y aquí también pusimos ilusión yganas, compromiso y tiempo.Rubí continua cambiando, evolucionando, mejo-rando, preparándose para acoger el futuro que ya

tenemos aquí. La gente de Iniciativa per Catalunya Verds tam-bién. Renovamos cada día la ilusión que recuperamos con la lle-gada de la libertad. Estamos preparados para asumir los retosdel futuro.

Ilusión renovadaFERNANDO FERNÁNDEZ, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV

Responsabilitat i compromísXAVIER REINALDOS, REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE CIU

Els nostres barris

La urbanización de Vallès Park se ha convertido en primera residencia con un gran capital humano

MONTSE VALLS

En los últimos años, Vallès Park hatenido un crecimiento urbanísticomuy importante, pasando a ser desegunda a primera residencia. Delas 370 parcelas que aproximada-mente había, actualmente, alrede-dor de un 70% están edificadas ylas familias, es decir, de 800 a 900personas, están viviendo perma-nentemente en la urbanización.

En la urbanización de Vallès Park, esteaño se han solucionado los problemasque originaba el hecho de no tener localsocial, ya que finalmente disponen deuno, situado en el Camí Vell deUllastrell, que han inaugurado durantelas fiestas del barrio (primera semanade septiembre), según el presidente dela A.V., José Luis Bertrán. Éste afirmaque muchos vecinos han puesto desin-teresadamente sus horas de ocio a dis-posición de la asociación para podercontar con dicho local social. A partir deahora la Junta de la A.V. tiene el reto demantener la confianza de los vecinos entodos los frentes y, en primer lugar, tras-ladando las reivindicaciones de mejorade la calidad del barrio, asegura el pre-sidente. José Luis Bertrán comenta que por laspeculiaridades del barrio (viviendas uni-familiares) hay unas dosis de individua-lismo, pero, con todo, la vida asociativaes rica en Vallès Park, y esto sobretodoconlleva a las propuestas de los vecinosde mejorar los servicios, la mejora en larecogida de basuras y en las infraes-tructuras de los dos parques que hay.En este sentido, consideran que todavíaqueda un camino largo por recorrer, yaque no tienen unos parques adecuadospara que se conviertan en auténticaságoras, afirma el presidente de la A.V.

Los vecinos de Vallès Park inauguraron su local social en septiembre

“Los vecinos de laurbanización de Vallès

Park creen que hanconseguido que no seles olvidé, a pesar de

estar en el extremo másalejado del municipio de

Rubí, y afirman que se consideran

eminentementerubinenses”

La velocidad extrema de los vehículosque pasan por el Camí Vell de Ullastrellocasionaba un problema que se sol-vento, en parte, con los rasantes que secolocaron y se acabará de solucionar,de acuerdo con el Ayuntamiento, con lainstalación de unos pasos elevados.Asimismo, José Luis Bertrán aseguraque en Vallès Park se han conseguidounas mínimas estructuras para practi-car varios deportes como, por ejemplo,una pista con alguna portería parajugar al fútbol. Todavía falta algunacanasta de baloncesto y vestuarios.Mientras tanto, desde la asociaciónimpulsan diversas actividades de caraa tener niños que participen en los jue-gos escolares, seniors, juniors... y for-mar un equipo para hacer una liguillaen la zona donde residen. También hayquienes practican la petanca. En lasfiestas del barrio, se inscribieron unascuarenta parejas en el concurso depetanca.A nivel interno, están planificando acti-vidades como prácticas de teatroinfantil y de adultos, bailes de salón ytodo tipo de casals para que los niñospueden hacer desde manualidadeshasta excursionismo, con la finalidadde desarrollar su espíritu ciudadano. El presidente de la A.V. de Vallès Parkconsidera que lo mejor que hay en laurbanización es el capital humano.

16 LA CIUTAT

Les nostres entitats Plens i comissions

La Fira de Sant Galderic acostuma a ser molt visitada

Associació de Sant Galderic,Artistes i Pagesos: la 8a fira

tindrà lloc el 19 d’octubre

MONTSE VALLS

Arran d’una idea de gentdel món de l’art i algundels pocs pagesos quequeden a Rubí, l’any 1995,es va celebrar la 1a Firade Sant Galderic, queantigament era el patródels pagesos.

D’aquesta manera, va néixerl’Associació de SantGalderic, Artistes i Pagesos,que any rere any ha anatampliant les seves activitats.La Fira de Sant Galderic ésl’única de les seves caracte-rístiques al Vallès. Enguany, se’n celebra la 8aedició, que tindrà lloc, comés habitual, en elnucli antic de lanostra ciutat,entorn de laplaça del DoctorGuardiet, el dis-sabte 19 d’octu-bre, de les 10 ales 20 hores.Actualment, aquesta fira jaha aconseguit una certaconsolidació. En la mostra,s’hi poden trobar plantes,herbes, fruits secs, vi, fruita,mel, animals..., ceràmica ipintura de petit format. A més, aquest any hi hauràla 1a Trobada de col·leccio-nistes de plaques de cavade Rubí. Amb aquest motiu,

s’editaran tres plaques, unade cavista (Cavas Hill), unade la 1a Trobada (resultat del1r Concurs de plaques decava de Rubí) i unad’al·legòrica a la fira. El con-curs de plaques, es va dur aterme el 26 de juny al’Ateneu Municipal, i d’entreles onze plaques partici-pants, la de Carolina MilàDenia, de sant Pere deRibes, va ser la guanyadora.El premi, que es lliurarà a lafira d’enguany, a les 12hores, són dos lots de pro-ductes, un de la terra i unaltre de Cavas Hill.També es farà un taller demodelatge per a nens, un

concert, laSardana de SantGalderic amb laColla Galzeran i elBall de Gitanes deRubí amb la CollaJuvenil de l’EsbartDansaire de Rubí.

Dins dels actes de la 8a Firade Sant Galderic, el 18 d’oc-tubre, al Castell-EcomuseuUrbà, a partir de les 19.30hores, hi haurà la conferèn-cia La vinya a Rubí, a càrrecde l’historiador Lluís García, is’inauguraran les exposi-cions La mort de la vinya,amb fotografies de Josep M.Roset, i la del 1r Concurs deplaques de cava.

“L’Associació deSant Galderic volmillorar, fer mésatractiva la fira

en honord’aquest sant”

Comissió sobre immigracióEl Ple municipal, en la sessió celebrada el passat 27de setembre, va aprovar, per unanimitat, la creacióde la Comissió permanent sobre immigració. Elnombre de persones provinents d’altres països s’haincrementat, en els darrers anys, en la nostra ciutat,igual que a Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol.Per tant, és important que els ajuntaments desenvo-lupin estratègies de treball. Així, considerant que laimmigració és un fenomen complex i delicat, el qualrequereix temps per tal d’analitzar i concretar pro-postes d’actuació, s’ha valorat la necessitat de crearun espai intern i regular de reflexió i debat per anarconcretant les propostes municipals.

Moció del grup municipal del PPEl Ple va aprovar, per unanimitat, dos punts d’unamoció presentada pel grup municipal del PP sobreles mancances territorials del Sector B-Can Tapis deCastellnou. D’una banda, s’acorda millorar la visibili-tat de la corba del carrer Besalú, ja que es tractad’un revolt prou perillós i de l’altra, millorar les tas-ques de neteja i manteniment de les zones verdesque pertanyen a l’Ajuntament.

Mocions de l’AlcaldiaEn aquest Ple es va donar compte de la memòria dela Sindicatura de Greuges de Rubí, així com de larenúncia de Jordi Xercavins i Requesens desprésd’haver ocupat el càrrec de síndic durant dos anys imig. En el període de març de 2001 a setembre de2002, s’han presentat 63 queixes a la Sindicatura.D’altra banda, el Ple va aprovar, per unanimitat, laproposta de la Comissió de nomenclàtor de carrersde dedicar una plaça de Rubí a l’expresident de laGeneralitat de Catalunya, Josep Tarradellas i Joan.

TerritoriEl Ple va ratificar, per 14 vots a favor (IC-V, CiU iERC), 7 en contra (PSC-PSOE i r. no a.) i 2 absten-cions (PP), el conveni subscrit entre l’INCASOL,CONVE, SA i l’Ajuntament sobre la modificació delPGO per a canviar la qualificació de dues porcionsde terreny de Ca n’Oriol, una de residencial a zonaverda i l’altra de zona verda a residencial i modificarl’ús previst en l’àmbit de l’ampliació del Parcd’Activitats de Can Sant Joan com a residencial.

Serveis CentralsEl Ple va aprovar, per unanimitat, l’adjudicació del’ús privatiu sobre una porció de terreny de la par-cel·la delimitada pel carrer Luxemburg, l’avinguda deCova Solera i el passeig de la Riera, del polígon deCova Solera, per a la construcció i explotació d’uncomplex esportiu al grup d’empreses format perPROINOSA. També va aprovar per unanimitat laconvocatòria del concurs per a la concessió del ser-vei públic de transport de viatgers a Rubí.Així mateix, va aprovar, per 14 vots a favor (IC-V, CiUi ERC) i 9 en contra (PSC-PSOE, PP i r. no a.), el con-curs per a l’adjudicació de les obres d’urbanitzaciódel sector V de les Valls de Sant Muç.

LA CIUTAT 17

18 LA CIUTAT

ven dedicats a la Mini-residència municipal,aquest personal s’ha triplicat. A hores d’ara, hiha al voltant d’unes 9.300 hores de contracta-ció externa i el personal municipal en prestaràunes 8.000. En total, el Servei d’Atenció a Domicili sumamés de 17.000 hores, que no tan sols es dedi-quen a les persones grans, encara que se n’hidestinen la major part, sinó també a algunesfamílies.A més del servei directe de la treballadora, elprograma d’ajuda a domicili comprèn altresserveis i activitats com ara la teleassistència(en aquests moments hi ha 46 aparellsinstal·lats) i l’auxiliar a la llar, que és un serveide suport domèstic. En aquests dos casos,l’Ajuntament té un conveni amb la Creu Roja.D’altra banda, hi ha l’esport a casa, que ésdins del programa l’esport per a tothom. És unservei que s’ofereix a les persones que tenenproblemes de salut i no es poden desplaçarfora de la seva llar per a fer esport.També hi ha un servei de cessió de materialper a les persones que estan discapacitades isón en el seu domicili.Quinzenalment, es fa una reunió amb tot l’e-quip del SAD, amb les treballadores de lesempreses que presten els serveis i amb lesmunicipals, per a coordinar-se, parlar de dife-rents casos i establir criteris comuns. Una tre-balladora social duu a terme la coordinaciógeneral, ja que el control i el seguiment delprograma correspon a l’Ajuntament, cosa quefa d’una manera constant. El Servei d’Atenció a Domicili es pot sol·licitaral Servei de Primera Acollida del carrer de laJustícia, 21, fins als 75 anys d’edat. Les perso-nes més grans de 75 anys, el poden sol·licitara les treballadores socials dels CAP Anton deBorja i de la Mútua d’Egara.

El Servei d’Atenció a Domiciliofereix suport personal

El racó de la gent gran

MONTSE VALLS

El Servei d’Atenció a Domicili (SAD) s’en-tén com el conjunt organitzat i coordinatd’accions i recursos que es duen a terme ala llar de l’usuari o la usuària, amb la finali-tat de prestar suport personal, atenció iajuda a les persones o a les famílies quetenen una manca d’autonomia, dificultatsde desenvolupament o problemàtiquesfamiliars especials, per tal d’intentar man-tenir el ciutadà o ciutadana (usuari o usuà-ria) en el seu medi en les millors condi-cions de vida i durant el major temps pos-sible.

Actualment, a Rubí ja tenim una residènciaassistida on s’atenen les famílies que nopoden residir en els seus domicilis per qual-sevol situació sanitària o personal.Per això, l’Ajuntament ha decidit destinar totsels recursos que destinava al servei residen-cial, que no li competeix, a augmentar totsaquests serveis en el domicili, tenint encompte que hi ha molta gent gran que volestar a la seva llar, segons Núria Oñoro, regi-dora de Serveis Sociosanitaris i vicepresiden-ta primera del Consell Consultiu Local de laGent Gran de Rubí.En aquests moments, l’Ajuntament està en unprocés de concurs públic, ja que una part detotes les hores que presta a la població lesduen a terme dues empreses contractades, iactualment s’ha de decidir quines empresesseran les que, a partir d’ara, faran aquest ser-vei. Hi ha un altre còmput d’hores que es faamb les treballadores familiars municipals.Amb el traspàs dels professionals que esta-

Fets i Gent

Les Bases de ManresaEl diari La Renaixença deldia 23 de març de 1892 vapublicar un avís que dema-nava a tots els senyorsdelegats que volguessinprendre part en les delibe-racions de l’Assemblea deles Bases de Manresa quefessin els seus treballs, perescrit, reservant la discus-sió per a les rectificacions,a fi de desterrar tots elsvicis del parlamentarisme iressuscitar les tradicionalspràctiques de les nostresCorts. Aquest manifest elsignava Enric Prat de laRiba. El rubinenc MariàRamoneda n’era el delegatper a Rubí.

Safareigs públicsEn la sessió del Ple munici-pal del 20 de novembre de1906, el senyor Marcet Tor-res va sol·licitar permís pera construir uns safareigspúblics i de “funcionamentcontinu” en els solars de laseva propietat del carrerJustícia. Es va acordarexposar-ho a l’opinió públi-ca durant 15 dies.

Miquel Rufé

Les funcions de la treballadora familiar es basen en les necessitats bàsiques i socials de les persones ateses

20Diumenge

Casal de Gent Gran deRubí, 16.30 hBall en directeamb Nieto-Amigo

27Diumenge

Casal de Gent Gran deRubí, 16.30 hBall en directeamb Lluís Ramos

31Dijous

Casal de Gent Gran deRubí: Festa tradicional dela castanyada de TotsSants

Ajuntament Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 00Telèfon d’Informació de la ciutat 010Ambulàncies Lafuente Ctra. Terrassa, 85 93 699 58 58Associació Pla Estratègic Edif. Rubí + D 93 588 26 64Associació Pro-minusvàlids Psíquics 93 699 51 24Ateneu C. Xile, 1-3 93 588 74 73Biblioteca Popular Mestre Martí Tauler C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Bombers Federic Mompou s/n 93 699 80 80

Urgències 085Casal de la Gent Gran de Rubí C. Magallanes, 60 93 588 44 87Cementiri (informació) Ctra. de Sabadell, km. 13 93 588 77 22CAP 1 Mútua de Terrassa C. Prat de la Riba, 20 93 586 67 00CAP 2 Anton de Borja C. Edison, s/n 93 588 45 55Centre de Dia de Rubí C. Pitàgores, 4 93 697 28 82Centre d’Orientació Sanitària (COS) C. Nou, 28 93 588 70 00Centre Recursos Pedagògics C. Joaquim Blume, s/n 93 588 77 03Complex Cultural l’Escardívol C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Correus C. Terrassa, 47 93 699 14 02Creu Roja C. Marconi, 10 93 674 23 83DESA (Defensa i Socors dels Animals) Can Pi de la Serra, parc. 7 93 697 57 62Deixalleria Av. Cova Solera 607 855 223El Castell Ecomuseu Urbà C. Castell, 35 93 588 75 74Escola d’Adults C. Terrassa, 11 93 588 77 04Espai Jove Torre Bassas C. Sabadell, 18-20 93 697 90 04Familiars d’Alcohòlics Anònims a Catalunya 93 310 39 53Font del Ferro, SL C. Càceres, s/n 93 588 75 75Grunelèctric (FECSA, ENHER) C. Ca n’Oriol, 9 L 2 93 588 51 03Inst. Mun. de Medi Ambient (IMMA) Pg. Francesc Macià, 65 2n 1a 93 699 97 11Inst. Mun. de Comunicació (IMCO) C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00IMPES Rambleta Joan Miró, s/n 93 581 39 00Jutjat núm. 1 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 51Jutjat núm. 2 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 52Jutjat núm. 3 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 53Jutjat núm. 4 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 54Jutjat núm. 5 C. Pere Esmendia, 15 93 586 05 55La Sala, Teatre Municipal C. Cervantes, 126 93 588 73 72Mercat Municipal C. Cal Gerrer, s/n 93 588 70 33Ofic. Informació Consumidor Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 32Ofic. de Promoció de la Dona C. Justícia, 21 93 588 70 00Ofic. de Treball de la Generalitat (OTG) C Bartrina, 22 93 699 39 42Parròquia de Sant Pere Pl. Dr. Guardiet, 9 93 699 12 05Piscina Municipal Coberta Av. Olimpíades, s/n 93 588 74 75Policia Local Ctra. Terrassa, 118 93 588 70 92

Urgències 092Policia Nacional C. Terrassa, 18 93 588 76 94

Urgències 091Poliesportiu Can Rosés Av. Olimpíades, s/n 93 588 71 72Protecció Civil Ctra. Terrassa, 118 93 697 01 24Punt d’Informació Juvenil (l’Ateneu) C. Xile, 1 93 588 74 73Ràdio Rubí C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Ràdio Taxi Rubí 93 586 08 88Registre Civil C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 94Servei d’Atenció al Ciutadà (SAC) Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 00Servei d’Orientació Jurídica C. Pere Esmendia, 15 93 588 11 57Servei Local de Català C. Santa Maria, 17, 2n 93 697 54 05Serveis Socioculturals i Sociosanitaris C. Justícia, 21 93 588 70 00Serveis Socials (1a acollida) C. Justícia, 21 93 588 70 00SOREA C. Sant Muç, 4 93 588 46 57Tanatori Municipal Ctra. Sabadell, km 13 93 588 66 55Taxi (Parada) Pl. Doctor Pearson, s/nTaxi Rubí 93 699 24 89Taxi adaptat minusvàlids 609 89 30 37Telèfon d’Informació de la ciutat-010 Pl. Pere Aguilera, 1 010

Fora de Rubí 93 588 70 10Telèfon Verd 900 130 130Urbanisme, Obres i Serveis C. Margarida Xirgu, 4 93 588 70 00

TELÈFONS I ADRECESD’INTERÈS

A

B

C

D

E

F

G

I

J

L

M

O

P

R

S

T

U

Farmacies de torn

Edita: Institut Municipal de Comunicació - Ajuntament de Rubí - Coordinació La Ciutat: Mar LobatoCoordinació La Ciutat Jove: Montserrat Valls - Fotografia: Jordi García - Disseny original:Masdisseny - Impressió i preimpressió: Grafiques Canigó - Tiratge: 23.000 exemplars - Distribució:Rubeo 99 - Dipòsit legal: B 7357-97 - Redacció i administració: Institut Municipal de Comunicació,Joaquim Blume s/n, tel. 93 588 70 00, fax 93 697 56 33, 08191 Rubí, edició electrònica: www.rubi-ciutat.net LA CIUTAT es distribueix a totes les cases de Rubí. Si per qualsevol causa no us arriba o voleu feralguna consulta o suggeriment, podeu fer-ho al telèfon 93 588 70 00.

14 Condal

15 Batallé

16 Serra

17 Farell

18 Aldea

19 Ruiz

20 Zapata

21 H.-Ribas

22 Oriol

23 Gibert

24 Batllori

25 Pont

26 García

27 Calsina

28 Parrilla

29 Lorente

30 Prat

31 Hidalgo

1 Condal

2 Batallé

3 Serra

4 Farell

5 Aldea

6 Ruiz

7 Zapata

8 H.-Ribas

9 Oriol

10 Gibert

11 Batllori

12 Pont

13 García

14 Calsina

AldeaPg. Les Torres, s/n. 93 699 10 72BatalléPg. Francesc Macià, 23 93 699 04 30

BatlloriC. Milà i Fontanals, 3 93 699 03 88CalsinaVerge de Lourdes, 35 93 699 22 81

CondalCalderón de la Barca, 11 93 699 87 09

FarellC. Sant Jordi, 25 93 699 02 91

García RoyuelaC. Segòvia, 1 93 697 49 42

GibertC. Torres Oriol, 4 93 699 68 99

HidalgoC. Sabadell, 79. 93 697 36 40

Hilari-RibasAv. Barcelona, 55 93 699 09 53

LorenteC. Verge de Fàtima, 7 93 586 23 11

OriolC. Safir, 28 93 699 43 98

ParrillaC. Xercavins, 2 93 699 13 05

PontC. Magí Ramentol, 7 93 697 34 56

PratC. Víctor Català, local 22 93 588 07 08

RuizCtra. Sabadell, 95 93 699 50 12

SerraPg. Francesc Macià, 86 93 699 13 43

ZapataPtge. Cronos, local 15 93 699 13 01

setembre / octubre

LA CIUTAT 19

SUPLEMENT MENSUAL DE LA REVISTA MUNICIPAL LA CIUTATNÚM 56 OCTUBRE DE 2002

Seis veranos muy diferentesANA BELÉN DÍAZ, MONTSERRAT ANGUEIRA, ARIADNAREYES, MIQUEL PALACHÍ, MÓNICA TRASIERRA Y “ANÓNI-MO” - 4º ESO - ESCOLA NTRA. SRA. DE MONTSERRAT

Hace ya unas semanas que iniciamos el curso y ...¡quélejos nos quedan las vacaciones! Durante los primerosdías, en la escuela, además de ir cogiendo el ritmo detrabajo, aprovechamos para saber cómo hemos pasado elverano. Cada persona es un mundo, y sus vacacionestambién lo són. Si le preguntárais a mil personas, osencontraríais con mil historias diferentes. Nosotros sólosomos seis, pero nos hemos sorprendido unos a otros connuestros relatos. Seguro que os identificaréis con algunosmás que con otros, pero siempre habrá detalles queharán de las vacaciones de cada uno una aventura única.

La primera historia nos la cuenta Ana Belén. A pesarde que sus vacaciones no han sido muy espectacula-res, ella ha seguido siendo igual de divertida y alocadacomo lo es durante el resto del año. Su historia es lasiguiente: “Estas vacaciones de verano no han sidoigual a las de años anteriores. Siempre he marchadofuera, pero esta vez me he quedado en Rubí. Penséque sería más aburrido porque la mayor parte de losdías los pasé cuidando a mi hermana pequeña i lim-piando la casa. Casi no tenía tiempo para irme con misamigos, sólo los veía por la tarde, pero al final meacostumbé y no lo pasé mal. En parte, también mequedé porque mi novio trabajaba en Francia. Venía aRubí cada dos fines de semana y así nos veíamos.Aunque no he marchado de vacaciones fuera, heintentado disfrutar cada día como si fuera un fin desemana interminable, yendo al cine, a cenar... No hasido el mejor verano, pero no ha estado mal”.La segunda historia nos la cuenta Montse, una chicamuy inteligente, romántica, con mucho carácter.Montse tuvo la oportunidad de irse a Galicia y estar allícon su familia. Esto es lo que nos ha contado: “Esteaño mis padres me dejaron ir a Galicia sola y en aviónpor las buenas notas que saqué durante el curso. Mecompraron un billete a Santiago de Compostela para elprimer sábado de julio. El trayecto no fue muy diverti-do porque estaba rodeada de gente mayor, la mayoríaextranjeros (franceses, italianos, chinos...) y no pudehablar con nadie. De todas formas, el viaje me pasómás o menos rápido. Allí, en Galicia, desde que lleguéhasta que me marché, todo fue pura diversión, ni unsolo momento de aburrimiento: Por las mañanas, dor-mía hasta tarde y, después de comer, o iba a unmonte cercano o bajaba a la ciudad con una amiga, ocon mi primo y sus amigos nos íbamos a una especiede casa abandonada que ellos mismos habían decora-do. En la casa se estaba de maravilla, exceptuando losdías de calor, en los que era insoportable estar dentro.De noche, íbamos a la discoteca o salíamos con misprimos y sus amigos hasta más tarde de las tres de lamadrugada. Coincidí, por primera vez, con las fiestasde Boiro (el sitio donde estaba) que son de las mejo-res que he visto. Fui a los conciertos de Núria Fergó yde David Civera, conocí un montón de chicos y chicasque me parecieron muy legales. Lo mejor de ellos esque la juventud de allí es muy lanzada a la hora de

decir lo que piensan, no se cortan por nada. Eso esalgo que me gustó mucho porque la gente de aquí noes así. Vale la pena ir a Galicia para conocer a su gente,ver todos esos campos verdes y para aprender y for-marse una opinión sobre esa tierra. Aquello me gustó,aunque a los de aquí, a mi gente, no los olvidé”.Nuestra siguiente historia es la de Ari, una jovencitamuy atrevida, arriesgada y sin pelos en la lengua. Ella,este verano, no ha tenido demasiadas opciones desalir: “Este verano no es que haya sido muy especial,pero tampoco ha estado tan mal. De vez en cuando,salía con los amigos. Nos íbamos fuera, al cine, o dába-mos vueltas por el pueblo, pero, sobretodo, lo que máshicimos fue ir a la piscina. Fue pasando el verano, ycuando perecía que acabaría igual que empezó, me fuicon una amiga a Torredembarra, a pasar un fin desemana. Fue muy divertido. Por la mañana, nos íbamosa la playa y a la piscina, por la tarde, paseábamos porel pueblo y por la noche, íbamos a la discoteca. No apa-recíamos por casa para nada, excepto para comer ydormir, porque cenar, cenábamos fuera. Siempre íba-mos acompañadas por nuestros amigos. Fueron dosdías divertidísimos en los que conocimos a gente y nosconocimos mejor a nosotras mismas”.La siguiente historia fue una verdadera aventura parasu protagonista. Miquel, un chico muy alegre y sinmiedo a lo desconocido, se embarcó en un emocionan-te viaje a Irlanda. Así nos lo ha contado. “A principiode curso, mis padres me propusieron que si sacababuenas notas y, en particular, sacaba muy buena notade inglés, podría ir a Irlanda unas semanas, así que meesforcé un poco en el tema de los estudios, saqué bue-nas notas y me pude ir. El 10 de agosto emprendí miviaje a Irlanda. El vuelo fue bien, pero cuando llegué alaeropuerto, nadie me vino a buscar.

continúa en la página 3

2 LA CIUTAT JOVE

Rac

ó L

iter

ari

Sólo se pierde lo que no se ama¿o será aquello que se ama?Esos, tus ojos oscuros,ojos nunca traidores,esa mirada provechosa que hacepura la vida, aquí en febrerocon misteriosa cercanía,o tu sonrisadespreocupada, inocente.Yo sólo gano aquello que amo¿o será aquello que no tengo?Esa, tu piel blanca,piel inmaculada y esquiva,esa caricia provechosa que hacepuro mi cuerpo, aquí a tu ladocon extraña lejanía...Alba González - IES JV Foix

L’institut és un llocon la gent es diverteix poc.

Per a cada assignatura hi ha un professorque ens ensenya,

i quan no li fem cas s’emprenya.Quan no fem els deures,

els professors s’enfaden i ens posen notesen les agendes.

Però encara que a vegades ens avorrim,també hi ha estones que ens divertim.El pati és l’estona que més ens agrada,

és l’hora en què ens mengem l’entrepà detonyina arrebossada.

A casa hem d’estudiarperquè sinó els exàmens no podem aprovar.

Al cap no ens entren les idees,però alguns estudien de totes maneres.

A l’hora de l’examen nerviosos ens posemi en blanc la majoria ens quedem.Però sort que el juny les vacances

comencem,aquesta és l’època en què descansem.El setembre a l’institut hem de tornar,i un nou curs és a punt de començar!

Irene Nuñez - IES JV FoixPoema premiat en el concurs

literari Sant Jordi 2002

L’institut

Tan sólo tu sonrisa Tú y yoAyer te conocí,

y tengo ganas de verte otra vez,tengo una flor y un beso para ti,

mis ojos lloran al sentir,que no me quieres y que me dan por

ahí.Tu sonrisa me la restriegas por la cara,

pero tú no te enteras de nada.Tú sigues en tu jardín,y yo me muero por ti.

Las estrellas me iluminan hacia ti,tú eres la luna llena,

pero el obstáculo de un cometame impide llegar a un tesoro,

un tesoro de más quilates que el oro.Tú sigues en tu jardín,y yo me muero por ti.

Carlos Solá - IES JV FoixPoemes premiats en el concurs

literari Sant Jordi 2002

LA CIUTAT JOVE 3

Els videojocs no ho són tot a la vidaJUDITH GARCÍAIES JV FOIXNarració premiada en el concurs literariSant Jordi 2002 Aquesta és la història d’un noi que es deiaRubén i que tenia 12 anys. Li agradaven moltels videojocs, mai no anava a l’escola, semprees quedava a la sala de videojocs que hi haviaal costat. Fins que un dia els de l’escola d’enRubén van trucar a casa perquè mai no hianava. Llavors la mare i el pare d’en Rubénvan portar-lo cada dia a l’escola, com si fos unnen petit. Però ell mai no es donava per ven-çut, o sigui, que cada dia, a l’hora del pati,s’escapava i se n’anava a la sala de videojocs.Un dia en Rubén es va amagar dins de la salade videojocs per poder jugar tota la nit. Peròabans que es fes de dia, la màquina de video-jocs, de tanta estona que va estar encesa, vatenir un curtcircuit i el nen va anar a parar dinsde la màquina. En Rubén no sabia que jugar aun videojoc pogués ser tan perillós, però aquíno s’acaba la història. Quan van obrir la sala

de videojocs, un nen va entrar a jugar a lamàquina on havia quedat atrapat el noi.En Rubén dintre del videojoc feia de ninja quelluitava contra els bons, el nen es va fer tanmal que no aguantava més, per això va desit-jar tant sortir de la màquina que va prometreque no jugaria mai més. I també va compren-dre que els videojocs no ho són tot a la vida ique també existeix una família per a passar-hobé, uns llibres per a estudiar i uns amics quemai no t’abandonaran.A partir d’aquí, en Rubén es va posar a estu-diar molt i molt fins a ser el més llest de laseva classe, i quan es va fer gran va ser undels millors científics del segle XX.Ell, com va prometre, no va jugar mai més acap videojoc, al contrari, va posar una denún-cia contra els videojocs perquè cap noi/noia nohi prengués mal.Vosaltres no cometeu el mateix error que enRubén, no us deixeu atreure pels videojocs,que porten molta violència i treuen tempsd’estudi i d’esbarjo.

viene de la portadaEstuve esperando un rato y al final, me decidí a coger untaxi, indicándole la dirección de la casa de la familia con laque iba a residir. Y allí aparecí. Por lo visto, pensaban quellegaba un día más tarde, así que si no hubiera cogido eltaxi, habría pasado la noche en el aeropuerto. Cuando lle-gué al lugar, me recibió una mujer de unos cuarenta añosque, junto con sus hijos de deieciséis, diecisiete y diecio-cho años, me mostraron la casa. En la misma casa residíaun chico francés, que también estaba en Irlanda pasandouna temporada para estudiar inglés. Al día siguiente,conocí a muchos franceses (unos treinta), siete italianos ycuatro españoles. Nos entendíamos más o menos con lopoco que sabíamos de los idiomas de los demás y con elinglés, claro. Durante las dos semanas que estuve enIrlanda, fui a un colegio especializado en alumnos estran-jeros donde practiqué diferentes deportes: basquet, fut-bol, tenis, rugby..., además de estu-diar inglés. Sobretodo, mejoré eninglés oral, pero también, el hecho deir solo y sin ayuda adulta, me enseñoa buscarme la vida en un país estran-jero. La vuelta a Barcelona no fue tandesastrosa. Aquí sí que me espera-ban”. Mónica, una chica simpática y concarisma, es nuestra siguiente prota-gonista. Pasó la mayor parte delverano trabajando, aunque suesfuerzo se vio recompensado alfinal de las vacaciones: “Mis vacacio-nes de verano han sido aburridas,excepto los últimos días. Al acabartercero, suspendí diez asignaturas ypor ello mis padres me hicieron tra-bajar más que durante los veranosanteriores. Siempre trabajo en vera-

no, pero no tanto como este año. A pesar de ello, podíasalir con mis amigos. Quedábamos y pasábamos la tardejuntos. Pero la mejor fecha de este verano fue el día 1 deseptiembre. Ése día comencé mis vacaciones en Marbella.Las primeras horas que pasé allí tuve la sensación de queme iba a aburrir igual que en Rubí, pero enseguida comen-ce a conocer gente y, en pocos días, formamos un grupode cuarenta personas, más o menos. Nos juntamos unoscuarenta jóvenes de diferentes edades, de trece o catorceaños hasta veintidós. Quedábamos todos los días a lasonce y media de la mañana para ir a la playa. Después nosíbamos todos juntos a comer y, por la tarde, jugábamos alfútbol. A las ocho, cada uno se iba a su casa a ducharse ya las nueve, volvíamos a estar todos juntos para ir a cenar.Sobre las dos de la mañana, volvíamos a casa. Así era undía tras otro. Aunque sólo haya sido al final, éste es unode los mejores veranos que he pasado en toda mi vida”.

La última historia tiene un protago-nista que prefiere mantener el anoni-mato. No es una historia, es tan sólouna frase. A la pregunta “¿qué hashecho durante las vacaciones?, obtu-vimos una respuesta directa: “Nada,absolutamente nada”. ¿Cuántos osidentificáis con ésta última historia?Esperamos que los que lo hagáis, seaporque lo eligiérais vosotros mismos.De todas formas, por difícil que aalgunos se les haga, todo el mundosiempre tiene una historia que contar.¿Cuál es la vuestra?Así hemos pasado el verano seis chi-cos y chicas de Rubí. Este año, todostenemos el objetivo de aprobar la ESOy decidir qué hacer con nuestro futu-ro. El verano que viene lo sabremos.

Seis veranos muy diferentes

4 LA CIUTAT JOVE

El CE La Rutllaus espera

Equip de Monitors del CE La Rutlla

Primer de tot, presentar-nos. Som l’equip demonitors del Centre d’esplai La Rutlla i ensadrecem a vosaltres per a informar-vos deles diferents activitats que es fan a l’esplaisituat al Centre Cívic de Can Fatjó.

Ens trobem a l’esplai cada dissabte, de 4 a 6 dela tarda, per tal de fer activitats amb els nens inenes de 4 a 16 anys, com poden ser tallers,jocs, gimcanes, excursions...Els nens estan dividits per grups d’edat (colles)per tal de dur a terme activitats adients a cadaedat.També per a conèixer altres nens i nenes i l’en-torn de Rubí, organitzem sortides, tant excur-sions d’un dia per aquí als voltants com sortidesde cap de setmana per diferents poblacions deCatalunya.La nostra feina consisteix a educar en el lleure,és a dir, mitjançant el joc i la diversió, treballarvalors importants com ara la convivència, latolerància, aprendre a compartir, respectar elscompanys i la natura, desenvolupar la creativi-tat, en definitiva, ajudar en el desenvolupamentdel nen o nena com a persona.Si voleu que el vostre fill gaudeixi del món del’esplai, ens podeu trobar a l’esplai cada dissab-te, de 4 a 8 de la tarda, i us informarem.Aquest any l’esplai ha començat el dissabte dia28 de setembre al Centre Cívic de Can Fatjó. Ushi esperem!