Teresa Lozano (bufó) fent barrilaamb els soldats del rei Lear. Foto:ROS RIBAS.

1

Núria Espert domina la follia delpersonatge fent-lo fràgil i humà

Jordi BordesCastells

Altres articles de l'autor

16/01/2015 Lúcid cant al'ocell ingenu que fracassa

10/01/2015 Una veu dediumenge a la tarda

Més articles ...

Notícies de ...

Barcelona

Des del registre pots veure i gestionar totes les notícies desades i de les que en fas seguiment.

Cultura

CRÍTICA

TEATRE

‘El rei Lear' empès cap al perillós abisme17/01/15 02:00 - JORDI BORDES

El perill d'El rei Lear és com presentar la follia durant la tempesta. És una bogeriadescarnada, amb un dolor que rosega l'ànima dels personatges (tant de Lear com d'Edgard).El to d'aguts el marca la decepció familiar. El primer constata la traïció de les dues germanesaduladores, mentre que el segon comprova com tot es descompon als seus peus per culpad'una ambició desfermada del seu germà bastard. En canvi, la bogeria de Kent és perencobrir l'únic cap serè de la cort i el bufó juga al límit, com sempre; només que ara veu comtothom està apuntant cap a l'abisme de la raó. Pasqual proposa una primera part carregadad'efectes, que distorsionen i modulen l'arribada del dolor. La segona part, molt més essencial,arriba al cor del mal per extirpar-lo i mostra una actitud molt més introspectiva, que s'agraeix.El cor de soldats, que, a la primera part, eren part del soroll, a la segona són una veu greuque recull el patiment en un dolç coixí musical. És un muntatge intens però que manté ladistància amb l'avui, cosa que refreda l'impacte amb el públic.

Núria Espert presenta una increïble agilitat per un personatge que, incomprensiblement, esdeixa persuadir tant per l'adulació que acaba perdent la raó. L'actriu domina el personatge, elfa fràgil i humà, tot evitant la perillosa sobreactuació. La seva crossa, el bufó (Teresa Lozano),és el més fresc. Cal advertir que no s'entenen prou, des de tot arreu, els versos que canta(fins i tot fent un rap!) per culpa de la sonorització.

No hi ha excessives sorpreses en aquest Lear, que, com la majoria de posades en escena, esdecanta per l'essència, per explicar la història de la manera més planera possible i amb elmínim d'artifici. Les plataformes de la platea són un recurs infinit molt eficaç i net. Potsersobten algunes esquitxades de sang en els capítols més escabrosos que evoquen alsanguinari Peer Gynt de Bieito (Grec, 2006).

En un muntatge en què tots els actors han de lluitar per mostrar uns personatges al límit de lafollia (personal o del moment històric plantejat) brillen Ramon Madaula, amb un Kent de pedrapicada, i David Selvas, pel maquinador Edmund, així com les germanes malvades (MíriamIscla i Laura Conejero). En definitiva, és un treball de molt bona factura (amb una intel·ligentsuperposició de quadres còmics amb els tràgics per part de Lluís Pasqual) però que noméscaptura quan hi ha una introspecció que allunya la tragèdia de l'abisme.

El rei LearDirector: Lluís PasqualIntèrprets: Marcel Borràs, Jordi Bosch, Jordi Collet, Laura Conejero, Núria Espert, MíriamIscla, Jordi Llovet, Julio Manrique, Òscar Rabadan, Andrea Ros, David SelvasDijous, 15 de gener (fins al 22 de febrer) al Lliure de Montjuïc

Darrera actualització ( Dissabte, 17 de gener del 2015 02:00 )

Publicat a

El Punt Avui. Comarques Gironines 17-01-2015 Pàgina 38

El Punt Avui. Nacional 17-01-2015 Pàgina 36

DESA LA NOTÍCIA A:

Desar-la al meu compte Seguir la notícia

El Punt Avui - Notícia: ‘El rei Lear' empès cap al perillós abisme http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/813581-le...

1 of 2 17/01/2015 12:23