EL RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICABasi Dieste

Cristina VaIIèsÍNDEX

Presentació 3Objectius i continguts d'aprenentatge 3Orientacions didàctiques 3

El RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICA1. Introducció 52. la representació de les unitats de relleu 52.1. Treballem una maqueta 52.2. Coneguem el vocabulari específic 72.3. Dibuixem perfils 82.4. Llegim I'atles 83. El relleu de la Península Ibèrica 93.1. Situem la Península Ibèrica 103.2. Observem les unitats de relleu de la Península Ibèrica 103.3. Representem el relleu de la Península Ibèrica 134. Preparem un qüestionari 155. Avaluem el que hem après 15MAPES 16

Director GUIXdos: Gregori Casamayor. Edita: Serveis Pedagògics SA. c/ de l'Art, 81.08026 Barcelona. Telèfon (93) 235 23 11 i 256 02 24. Producció: Punt i RatllaSA. Impressió: Imprimeix SCCL. Disseny: ACE Disseny. ISSN: 0213-8581. DL: B-29863/77

MATERIAL FOTOCOPIABLE. SE'N RECOMANA L'AMPLIACIÓAL 122 % PER TAL D'ACONSEGUIR FORMAT DIN A-4

PRESENTACIÓ

Planificar una unitat didàctica aillada del conjunt del ProjecteCurricular de Centre i del coneixement dels alumnes als quals vadirigit, és contradictori dins les tendències actuals dels dissenyscurriculars oberts i dels supòsits del constructivisme. Malgrataixò, considerem que pot ser útil mostrar una programació detercer nivell de concreció dins el marc curricular.

Aquesta unitat correspon a una part de l'estudi del relleu de laPenínsula Ibèrica, dins l'àrea de Ciències Socials. Estàpensada per als alumnes d'últim curs de l'Educació Primària(actual 6è d'EGB). L'objectiu didàctic és afavorir l'aprenentat-ge de nocions concretes de geografia física sobre la PenínsulaIbèrica i introduir els alumnes al coneixement del medi físic.

Hem exposat tant continguts com objectius referents a: fets,conceptes i sistemes conceptuals, procediments i actituds, va-lors i normes. No s'han d'interpretar com si fossin tres catego-ries diferents que es poden ensenyar i aprendre independent-ment. Entenem que han d'estar interrelacionats i inclosos dinsla pròpia unitat didàctica perquè considerem que "s'assoleix unconcepte mitjançant una sèrie de procediments que exigeixenunes actituds per part de l'aprenent"'.

En la programació de les activitats que proposem, hemsuposat que els alumnes ja han treballat el relleu de Catalunya itenen nocions sobre el tema Z. És important, però, que el mestreintenti esbrinar el nivell de coneixement d'aquestes nocions a fique pugui adaptar les activitats al nivell real dels seus alumnes ies pugui afavorir un aprenentatge significatiu.

Objectius 1 continguts d'aprenentatge

Finalment volem aclarir que aquesta proposta l'hem elaborat enbase a la nostra experiència a l'escola i a diferents propostes d'activitats que s'han publicat sobre recursos didàctics peraprendre el relleu.

Orientacions didàctiquesConsiderant l'edat dels alumnes i l'àrea on s'inclou la unitat,

creiem que una manera positiva de treballar és partir de lamanipulació i l'observació, indirecta en el nostre cas, d'exem-ples concrets. Això permetrà a l'alumne utilitzar les nocionsd'espai percebut que ell té i la seva intuïció i experiència, a fi quepugui anar construint les bases necessàries per a la comprensió deimedi físic. No podem oblidar que l'aprenentatge d'aquest,donat el seu nivell d'abstració i concepció de l'espai, suposa pera ell, certes dificultats. No considerem oportú pretendre quepuguin fer generalitzacions sobre determinats conceptes geo-gràfics, ja que pensem que encara no tenen el nivell de concep-tualització i d'abstracció necessaris per aconseguir-lo '.

Creiem que l'orientació del mestre és fonamental, tant pelque fa a la presentació i organització de les activitats, com a laseva intervenció en la reflexió i correcció col•lectiva. És impor-tant estimular la discussió i posada en comú de tasques querealitzen individualment o en petit grup, de tal manera que elmestre pugui reorientar i aclarir les aportacions de cadascú.Això ajuda els alumnes a descobrir els propis errors i a avançar enel procés d'aprenentatge.

Objectius didàctics Continguts

1. Procediments- Identificar i interpretar amb correcció signes cartogràfics

convencionals.- Identificar diferents representacions del relleu.- Llegir alçades en perfils i corbes de nivell.- Manejar l'atles.- Localitzar en mapes i atles qualsevol punt de la Península.- Memoritzar el relleu de la Península Ibèrica.- Assimilar vocabulari específic.- Entendre informació gràfica i escrita.- Descriure paisatges utilitzant fotografies o mapes.- Classificar i ordenar la informació donada.

1. Procediments- Observació indirecta de la realitat.- Signes cartogràfics convencionals.- Lectura de mapes.- Utilització de falles.- Representació del relleu.- Confecció de maquetes.-Definició de vocabulari específic.- Adequació del vocabulari après a l'expressió oral i escrita.- Identificació de conceptes fonamentals en la informació

donada.

2. Fets, conceptes i sistemes conceptuals-Conèixer les principals unitats del relleu.-Relacionar el relleu amb les seves representacions

cartogràfiques.- Localitzar les unitats de relleu de la Península Ibèrica.- Saber les principals característiques del relleu de la P.I.- Identificar el relleu de la Península Ibérica en diferents

tipus de representacions.

2. Fets, conceptes i sistemes conceptuals- Unitats del relleu: plana, altiplà, depressió i serralada.- Corbes de nivell i perfils de relleu.- Situació i límits de la Península Ibèrica.-El relleu de la Península Ibèrica: l'Altiplà Central,

Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric, Sierra Morena, ElPirineu, Serralada Costero-catalana i Sistema Bètic.Depressions de l'Ebre i del Guadalquivir.

3. Actituds, valors i normes-Tolerància i cooperació.- Respecte pels altres.- Responsabilitat, ordre i cura del treball propi.-Interès pel coneixement del medi.- Valorar el respecte per la natura.

3. Actituds, valors i normes- Cooperar en els treballs de grup.-Participar en les tasques collectives.- Aprendre a demanar ajuda i ajudar els altres.-Respectar la paraula en les discussions.- Respectar l'opinió i els treballs dels altres.- Ser rigorós en el treball propi.- Ser polit en la presentació dels treballs.- Fer ús mesurat dels recursos de la classe.

SERVEIS PEDAGÒGICS / GUIXdos març 91 / B. Dieste i C. Vallès: El relleu de la Peninsula Ibérica

El treball del vocabulari específic, així com el referent al'expressió oral i escrita, són necessaris per a la interioritzaciódels conceptes i l'estructuració general del pensament. En lesCiències Socials és important fer èmfasi i ser rigorós en lautilització correcta del llenguatge.

Quant als recursos materials, és necessari disposar de dife-rents tipus de mapes-murals, un atles individual o per a cada dosalumnes, fang, plastilina, làmines o fotografies, paper, regles...

Referent al sistema d'avaluació, i sense ànim de qüestionarquè, com i quant s'ha d'avaluar, volem apuntar alguns criterisque poden ser útils per esbrinar si s'han assolit els objectius:

- S'ha d'orientar a la valoració del procés d'aprenentatge, nosolament al resultat obtingut ".

- Creiem que ha de ser global, és a dir, ha de valorar aspectesconceptuals i de procediment 5.

- Ha de ser continua, s'entén per això que s'avaluen diferentsactivitats i / o treballs realitzats des de l'inici al final de la unitatproposada i no solament el control-prova final, que no descartemla possibilitat de fer si es veu necessari i útil.

- Ha de tendir a incloure elements d'autoavaluació, que per-meti a l'alumne situar-se en el propi nivell d'aprenentatge.

En síntesi, l'avaluació de la unitat es farà valorant conjunta-ment: les anotacions fetes d'acord amb les observacions delseguiment del procés d'aprenentatge, les avaluacions d'activitats itreballs concrets, l'avaluació de l'alumne i l'avaluació del control-prova final quan aquest s'ha fet.

Notes per al mestre sobre les activitats proposadesPer introduir el tema és important que a la classe hi hagi

fotografies, mapes, croquis... a fi que els alumnes puguin veureles diferents maneres de representar el relleu. Aconsellem feroralment, entre tots, una petita descripció del que observem encada una d'aquestes representacions. Cal incidir sobre la impor-tància d'aprendre a "llegir" aquestes informacions gràfiques,per conèixer com és la realitat del relleu.

Quan proposem la correcció col•lectiva s'entén que es faràamb tot el grup-classe i que el mestre destacarà els aspectes mésimportants, tant conceptuals com del procés d'elaboració de l'activitat.

Quant a la realització d'activitats manipulatives, tot i quepensem que és un bon hàbit estimular l'alumne a ser rigorós en elseu treball i que el resultat final és important, considerem que elfet de seguir ordenadament tot el procés i d'entendre intuïti-vament el concepte que pretenem ensenyar és prioritari peraconseguir els objectius.

L'apartat 2.2, pretén l'assimilació del vocabulari específicd'algunes unitats de relleu. És important que els alumnes reela-borin, després de buscar informació i amb ajut del mestre, unesdefinicions precises i entenedores que puguin ajudar-los ainterioritzar els conceptes que pretenem ensenyar.

Al 2.3, els alumnes han d'aplicar el concepte d'escala demanera intuïtiva, com ja deuen haver fet altres vegades.

Al 2.4, oferim un parell de jocs per aprendre a manejar l'atles.Aquests s'han d'interpretar com una mostra de molts altres jocsque faciliten l'aprenentatge que ens proposem. Aprofitar esto-nes curtes, que a vegades queden "lliures", per jugar amb l' atles ésun bon costum per estimular-ne el domini.

Per a la introducció al relleu de la Península Ibèrica (apartat 3)proposem fer l'observació col-lectiva del mapa mural. Elmestre, per mitjà del plantejament de qüestions concretes, potesbrinar què saben els alumnes i estimular la necessitat d'apren-dre a observar per entendre la informació que proporcionen elsmapes.

A l'apartat 4, la col•laboració del mestre és fonamental perremarcar els aspectes més importants del tema. La preparacióconjunta d'un qüestionari que els alumnes poden estudiar a casa,facilita la selecció de la informació que han de memoritzar.

Finalment proposem una activitat d'autoavaluació (apartat5). Creiem important que l'alumne prengui consciència delprocés que segueix en el seu aprenentatge i que el mestre puguiajudar-lo a trobar estratègies per superar-se.

Informació complementària sobre les activitats: Tipus

d'agrupament Tipus d'activitat

Notes

1. NOGUEROL, A.; IZQUIERDO, C.: "De les tècniques d'estudi iaprenentatge als procediments (I)", a Escola Catalana núm. 270-271272,juliol-agost-setembre 1990, pàg. 30.

2. Partim de la idea que els alumnes coneixen intuïtivament elsprincipals elements del relleu. Han fet exercicis d'orientació i representacióde l'espai. Estan acostumats a manipular materials diversos. Saben observar,classificar, definir i comprenen informació gràfica i escrita adequada ala seva edat.

3. Per a més informació: NAISH, M.C.: "Desarrollo mental i apren-dizaje de la geografia", a Nuevo método para la enseñanza de la

geografia. Barcelona. Teide, 1989.4. Una manera pràctica de fer-ho és anotar, en un full individual per a

cada alumne o a la mateixa llista de classe, observacions sobre el procés d'elaboració d'algunes activitats.

5. Malgrat que hi ha opinions a favor d'avaluar també les actituds, elsvalors i les normes, nosaltres no som del parer de fer-ho mentre l'avaluaciós'utilitzi, sobretot, per qualificar, és a dir, per posar notes.

Bibliografia

COMES, P.; HERNÁNDEZ, X.: Ciències Socials. Barcelona. Teide,1989 (2a edició). (Col. Graó.)

COMES, P.; HERNÁNDEZ, X.: Quadern de l'alumne.Tinter.Ciències

Socials.I.La imatge de la Terra. Barcelona. Teide, 1986. (Col. GraóQuaderns.)

DE PUIG, I.:Aprendre a .Aprendre. Eines d'estudi. Barcelona. Empúries,1989.

Disseny Curricular del l'Ensenyament Secundari Obligatori. Barcelona.Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, 1989.

DOMÍNGUEZ XIMÉNEZ, A: Qüestions d'orientació. Treballs en Ma-

pes. ICE Universitat de Barcelona.Fer mapes. Madrid. Biblioteca de Recursos Didàctics Alhambra, 1988.

L'espai i el temps. Sisè curs de Ciències Socials. Barcelona. Onda, 1986. (Col. La Clau de Rosa Sensat.)

NOGUEROL, A.: Tècniques d'aprenentatge i estudi. Aprendrea l'escola.

Barcelona. Graó, 1989. (Col. Guix núm. 12.)Nuevo método para la enseñanza de la geografia. Barcelona. Teide,

1989.VILARASA, A.; COLOMBO, F.: Migjorn. Exercicis d'exploració i

representació de l'espai. Barcelona. Graó,1987. (Col. Punt i seguit.)

1. INTRODUCCIÓ

Sovint has vist paisatges amb turons, muntayes, planes ...i has observat com se'n fan fotografies, dibuixos, plànols,

maquetes. Aquestes són maneres diferents de representar el paisatge. Per entendre aquestes representacions, hem dediferenciar cada unitat de relleu, conèixer-ne el nom i saber quins signes i símbols s'utilitzen per representar-les.

2. LA REPRESENTACIÓ DE LES UNITATS DE RELLEUPer treballar la representació de les diferents unitats de relleu, necessiteu entendre i arribar a identificar les corbes de nivell i

els perfils topogràfics. Aprendre a dibuixar-los sobre el paper i a interpretar-los. Recorda el que has treballat del tema encursos anteriors.

2.1. Treballem una maquetaRealitzarem la maqueta d'un relleu imaginari.Material: plastilina, regle, llapis o retolador, paper, ganivet i agulla de fer mitja.

1 Agafa plastilina i fes un relleu d'uns 8 cm d'alçada aproximadament, que consti de dos cims de diferentsalçades i un coll. Un dels pendents ha de ser suau i l'altre més abrupte.Els dibuixos següents et serviran d'orientació:

Segueix les instruccions amb atenció:- Col-loca el regle, en posició vertical, al costat de la

maqueta. Ajundant-te amb el regle, assenyala una línia desdel cim fins a la base. Marca, amb el llapis, en aquesta líniaun senyal cada 2 cm d'alçada.

-Clava l'agulla de fer mitja des del cim a la base perforant lamaqueta.

- Amb el ganivet, talla la maqueta en discs seguint lesmarques fetes cada 2 cm (has de procurar que el tall sigui benhoritzontal).

- Dibuixa al mig d'un full una recta horitzontal. -Col•loca el disc inferior sobre el full, fent coincidir sobre

la recta la línia assenyalada a la maqueta.- Marca al full els punts del mig i amb el llapis o retolador

dibuixa el contorn del disc sobre el paper.- Treu aquest disc i posa el següent sobre el paperfent

coincidir la línia de referència i els punts del centre.- Ressegueix el nou contorn i vés fent el mateix amb els

altres discs fins arribar al cim més alt.- Reconstrueix de nou la maqueta tenint present la línia de

referència i guarda-la perquè la necessitaràs més endavant.

SERVEIS PEDAGÒGICS / GUIXdos m a r ç 91 /B. Dieste i C. Valles: El relleu de la Peninsula Ibérica

5

El dibuix que has realitzat és un mapa topogràfic.Cada una de les línies del dibuix són les corbes denivell de la teva maqueta.

2 Agafa el dibuix i la maqueta, observa'ls conjuntament i contesta les preguntes següents:

Això que has dibuixat és un perfil o tall topogràfic.Recorda: Un perfil topogràfic és la representació d'un tall vertical d'un terreny.

- A quina alçada són els punts de la primera corba que has dibuixat? ...................................................................................................- I els de la segona? - I els de la quarta? - Quina diferència d'alçada hi ha entre corba i corba? - Quines corbes has pogut dibuixar sense aixecar el llapis del paper? - En quines corbes has hagut d'aixecar el llapis per força? ......................................................................................................................-Per què? ........................................................................................................................................................................................................- On es troben més separades les corbes? ................................................................................................................................................-Per què? ........................................................................................................................................................................................................- On es troben més juntes? ............................................................................................................................................................................-Per què? ........................................................................................................................................................................................................

Amb l'ajut del mestre feu-ne la correcció col•lectiva.

3 Agafa la maqueta de nou.- Talla-la verticalment per la meitat, tenint com a referència els punts dels cims. -Observa el perfil que es veu mirant de costat.- Situa la maqueta per la part on has fet el tall sobre un full de paper i ressegueix la silueta amb un retolador o llapis.

4 Relaciona amb una fletxa cadascun d'aquests perfils de relleu amb la representació de corbes corresponent.

Corbes de nivell: són línies corbes tancades, formades per la unió dels punts que es troben a la mateixa altitud (aigual altura sobre el nivell del mar).

Cota: nombre que indica l'altitud d'una corba de nivell.Equidistància: distància vertical que separa dues corbes de nivell consecutives.

5 Per treballar amb mapes de corbes de nivell, necessites utilitzar un vocabulari específic, llegeix amb atenció lesdefinicions i observa el dibuix:

6 Pinta el mapa seguint els indicadors :

verd: 200-250 mgroc: 250-300 mmarró: 300-350 mmarró fosc: 350-400 mnegre: + de 400 m

- Quina és la cota més alta del relleu representat? ...................................................................................................................

- Quina equidistància hi ha entre les corbes? ............................................................................................................................

2.2. Coneguem el vocabulari específicUtilitzar correctament el nom de les diferents unitats de relleu és necessari per entendre-les i perquè els altres t'entenguin quan

en parlis.

1 Busca al diccionari, a 1'enclopi dia o en algun llibre que tinguis a casa el significar de les paraulessegüents: plana, altiplà, depressió i serralada.

Ja saps que una paraula pot tenir significats diferents, en aquest cas ens interessen els significats geogràfics. Anota, en un full,les definicions que trobis.

SERVEIS PEDAGÒGICS / GUDCdoa mars 911 B. Di~ i C. VeIlà: El rolleu dn la Pednaulo Ibdric.

2 A classe i amb l'ajut del mestre comproveu que les definicions siguin correctes i entre tots redacteu unaoetmlcio comuna de cada un d'aquests noms.

Anota-les a l'espai corresponent:Plana:...............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................Depressió:......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Serralada:...........................................................................................................................................................................................................

2.3. Dibuixem perfils

1 Dibuixeu un perfil topogràfic imaginari on quedin representats tots els elements de relleu que conegueu.Material per a cada grup: 1,25 m de paper d'embalar, 20 cm paper mil•limetrat, retolador, llapis, regle i escaire.Seguiu amb atenció les instruccions:- Dibuixeu els eixos horitzontal i vertical al paper mil.limetrat . A cada centímetre li donareu el valor de 100 m reals, ja sigui d'

alçada o de llargada.- Assenyaleu els indicadors d'alçada a l'eix vertical i els de llargada a 1ltoritzontal.- Quadriculeu el paper d'embalar, suggerim que s'ampliï com a màxim cinc vegades (escala 1:5), per tant en aquest cas la

quadrícula hauria de ser de 5 cm.- Passeu el perfil del full mil•limetrat, seguint l'escala donada, al paper d'embalar, poseu els noms corresponents a cada

element del relleu.- Penjeu aquests murals a la classe per recordar el nom de les diferents unitats de relleu.

2.4. Llegim l'atlesSaber llegir 1'atles és important per entendre la informació que ens dóna, hauràs de consultar-lo sovint i és necessari que

aprenguis a manejar-lo amb agilitat. Recordem com fer-ho.Material: atles, paper i bolígraf.

GUIXdos / Material fotocopiable. Ampliant el full al 122%, obtindreu un DIN A-4

1 Busca l'índex de topònims a 1'atles.

Recorda: Un topònim és el nom d'un lloc concret.

Fixat que amb cada topònim hi trobaràs:- Una abreviatura que t'indica de què es tracta: d'una ciutat, d'un riu...- El número de la pàgina del mapa on es troba representat el topònim i unes lletres, o una lletra i un número. Elsnúmeros i les lletres són les coordenades que et serviran per localitzar el topònim a I'atles.

2 Llegeix amb atenció i recorda les definicions següents:

Península: és una porció de terra envoltada d'aigua per tots costats, fora d'una part de terra o istme que l'uneix alcontinent o a una porció de terra més gran.Istme: llengua de terra que uneix dos continents, o una península amb un continent.Cap: punta de terra que entra mar endins.Golf: porció gran de mar que s'endinsa en la terra.Estret: canal marítim natural comprès entre dues costes properes i que posa en comunicació les mars.

Per fer-ne una mica de pràctica, et proposem dos jocs :

3 Feu parelles. Cadascun pensa cinc topònims i els diu al company, que els haurà de localitzar a l'atles i donar-nela situaci� segons les coordenades al més ràpidament possible.4 Feu un grup de quatre. El mestre diu cinc topònims i cada grup ha de trobar-los a 1'atles i, consultant-lo, obtenir-ne el màxim d'informació, que anotareu en un full.

Per obtenir el màxim d'informació, haureu de buscar i interpretar la taula de signes convencionals de 1'atles.

Amb l'ajut del mestre poseu en comú la informació que ha trobat cada grup sobre cada un dels topònims.

3. EL RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

Recorda: En geografia, un signe convencional és aquell símbol que representa sobre el mapa qualsevol element d'un territori.

Els treballs anteriors t han servit per saber com es representa el relleu. Ara aplicarem aquests coneixements a un treballconcret, com és l'estudi de la Península Ibèrica.

El primer que farem serà observar col•lectivament el mapa mural de la Península Ibèrica i intentar recordar entre tots què ensabem d'aquest territori.

1 Busca al teu atles un mapa físic d'Europa i observa'l.

Amb l'ajut del mestre, comenteu oralment les qüestions següents: -On estan escrits els topònims de caps, golfs i estrets?- Els noms de pobles i ciutats estan escrits horitzontalment, però el de les serralades i rius, quina direcció segueixen? - Lamida de les lletres, és la mateixa en tots els topònims?- Consulta la llista de signes convencionals del teu atles i observa quin criteri han seguit per escriure els diferents topònims

sobre el mapa.

SERVEIS PEDAGÒGICS 1 GUIXdos març 911 B. Diesen i C. Valles: El relleu de la Península Ibèrica

GUIXdos / Material fotocopieble. Ampliant el foil al 122%, obtindreu un DIN A-4

3.1. Situem la Península Ibèrica

1 Agafa el teu atles, busca-hi un mapa dEuropa i completa les frases següents:

La Península Ibérica forma part del continent d'....................................................

L'estret de ................................... separa la Península Ibèrica del continent africà.

El mar ...................................................el mar ...........................................i l'oceà.........................................envolten la PenínsulaIbérica

2 Agafa el mapa núm. 1 (pàgina 16) i el teu atles.- Observa l'atles. Sobre el mapa, pinta de blau cel l'espai ocupat pels mars i oceans i de marró clar l'espai querepresentael continent.

- Situa al mapa els noms que has escrit a l'exercici 1, tal com has observat que ho fan a I'atles.

3.2. Observem les unitats de relleu de la Península Ibèrica

1 Observa el mapa mural de relleu de la Península Ibèrica i contesta les qüestions següents:- Quins colors observes al mapa? ..........................................................................................................................................................

- A quines alçades correspon cada tonalitat de color? ................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................. ..................-

Quin color hi predomina? ............................................................................................................................................................................Entre tots i amb l'ajut del mestre, localitzeu sobre el mapa mural les principals unitats del relleu de la Península Ibèrica:- Un gran altiplà central, amb unes muntanyes interiors. -Les vores muntanyoses d'aquest altiplà. - Duesdepressions.- Dues zones muntanyoses exteriors a l'altiplà.

En general, podem considerar que la Península Ibèrica és força muntanyosa.

Localitza aquestes unitats de relleu al teu atles.

2 Agafa el mapa núm. 2 (pàgina 17) i pinta-hi:

- L'altiplà, en marró clar.- Les zones muntanyoses, en manó fosc. -Les depressions, en verd.

Intercanvia el teu mapa amb el d'un altre company, compara'l amb 1'atles i avaluat tenint present els aspectessegüents: correspon cada color a la seva alçada? està ben delimitat cada element? està pintat acuradament? ¿quins aspectes se'npodrien millorar?...

3 Llegeix el text núm. 1 i, amb la informació que et dóna, completa la taula de les unitats del relleu de laPenínsula Ibèrica (pàgina 12).

Segueix les indicacions:- Llegeix el text amb molta atenció. Fixa't que hi ha un seguit de noms en negreta que corresponen a elements destacables del

relleu de la Península Ibèrica.- Llegeix la taula amb atenció i fixa't en la informació que et demana. -Completa la taula en base a la informació del text.-És important que la informació que posis a la taula quedi ben estructurada perquè després puguis utilitzar-la per estudiar, és

per això que és recomanable fer-ne primer un esborrany.- Amb l'ajut del mestre, feu la correcció col•lectiva de l'esborrany abans de passar la informació a la taula.

Text núm. 1:"L'Altiplà Central, o Meseta Central, és molt extens. Té una superfície d'uns 210.000 km2, la qual equival a les 2/

5 parts de l'Espanya peninsular. És l'altiplà més gran d'Europa. Una gran part del país ens ofereix, doncs, un paisatgehoritzontal.

La Meseta està envoltada de muntanyes, menys pel cantó de ponent. I els rius que la recorren van a desembocar a l'Atlàntic, la qual cosa vol dir que està inclinada cap a l'oest.

La Meseta està dividida en dues parts pel Sistema Central; el qual està format per diferents serralades que van d'est a oest ique estan separades per passos de muntanyes fàcils de travessar, no semblen gaire enlairades perquè, de fet, la Meseta ja ho és,però té algunes alçades importants com el pic d'Almanzor (2592 m).

La Meseta Nord està travessada d'est a oest pel riu Duero.Té una altitud mitjana d'uns 750 m; aquesta alçàrianaturalment no és uniforme; les zones properes a les muntanyes són més enlairades que les que voregen el Duero i que lesfronteres amb Portugal.

La Meseta Sud és menys elevada: la seva altitud mitjana és d'uns 550 m, i la inclinació cap a ponent és més notòria. El terrenyés més accidentat, ja que a l'interior hi ha els Munts de Toledo, que constitueixen la divisòria entre les conques del Tajo i delGuadiana; aquests són un seguit de muntanyes poc altes (1477 m) que no arriben a formar una vertadera serralada, ja que laseparen amplis passadissos transversals.

Hi ha diverses serralades i massissos que voregen la Meseta.La Serralada Cantàbrica en constitueix la vora nord; és una zona muntanyosa llarga i compacta que l'aïlla del

Cantàbric. Va des del Massís Galaico-Lleonès que forma la vora oest, fins a les muntanyes basques. La travessen algunsports de muntanya, sovint tancats a l'hivern per la neu. El seu cim més alt és el Peña Cerrado (2648 m).

Formen la vora est de la Meseta les muntanyes del Sistema Ibèric, que va de NO a SE i que està tallat transversalment per lavall del riu Jalón, un afluent de l'Ebre que el divideix en dues meitats. A la meitat del nord hi ha massissos molt desgastats i poccompactes, com el Moncayo (2313 m). La meitat sud del Jalón és travessada longitudinalment per la vall del Jiloca, que és unafluent del Jalón.

Finalment, al sud de la Meseta hi ha Sierra Morena, que no és sinó el seu vorell mateix una mica enlairat. Vista des de laMeseta, Sierra Morena se'ns mostra com una alineació d'elevacions de poc més de 400 m, mentre que de la banda delGuadalquivir sembla una vertadera muralla muntanyosa amb accentuats desnivells. La seva alçària màxima és Sierra Madrona(1323 m).

Al nord de la depressió de l'Ebre es dreça el Pirineu, una impressionant serralada, molt compacta i difícil de travessar,sobretot per la part central. És una cadena muntanyosa de 435 km de longitud, que s'estén d'est a oest: del cap de Creus, alMediterrani; al cap Higuer, al Cantàbric. Els cims més alts són: Aneto (3400 m), Pusets i Mont Perdut. És l'única zonamuntanyosa de la península amb glaceres i grans valls en forma d'U.

A Catalunya trobem una zona muntanyosa: la Serralada Costero -Catalana, la formen dues alineacions de muntanyes, unade propera a la costa, la Serralada Litoral, poc enlairada, i una altra d'interior, la Serralada Pre-litoral, separada de l'anterior per una depressió que comprèn diferents planes.

A l'altre extrem de la Península, al llarg de la costa Mediterrània sud hi ha uns altres terrenys muntanyosos exteriors a laMeseta, els Sistemes Bètics.Estan formats per la Serralada Penibètica, propera a la costa, un seguit de muntanyes arrodonidesi altes, sobretot Sierra Nevada on es troba el Mulhacen (3478 m). La Serralada Sub-bètica és menys elevada i arriba fins a l'extrem sud-est de la Meseta. La depressió Penibètica, formada pel riu Genil, separa les dues serralades.

Al NO de la Meseta, i separada d'aquesta pel Sistema Ibèric, hi ha una àmplia depressió triangular pel mig de la qual passa 1Ebre, és la Depressió de l'Ebre. La formen terres situades a nivells diferents, que van descendint a mesura que s'apropen al riu,voltades de muntanyes i aillades del mar. Al sud de la Meseta hi ha la Depressió del Guadalquivir, una àmplia plana formadaper la vall d'aquest riu, oberta a l'Atlàntic i amb alguns turons.

Adaptació de Món i Pobles. 68 d'EGB. Barcelona. Teide, 1979. pàg. 69-71

SERVEIS PEDAGÒGICS / GUIXdos març 91 / B. Dieste i C. Vallès: El relleu de la Península Ibérica

GUIXdos / Material fotocopieble. Ampliant el foil al 122%, obtindreu un DIN A-4

TAULA D'UNITATS DEL RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

Elementsque el formen

Situaciógeogràfica

Característiques de cadaun dels elements

AltiplàCentral

Voresmuntanyosesde l'Altiplà

Muntanyesexteriorsa l'Altiplà

Depressions

4 Situa amb exactitud al mapa núm. 2 (pàgina 17) els noms de les diferents unitats de relleu que has escrita la taula de les unitats de relleu de la Península Ibèrica.

Material: la taula completa, l'atles i el mapa núm. 2, bolígraf o retolador. Comprova,amb l'ajut del mestre, que les unitats de relleu estiguin ben situades.

3.3. Representem el relleu de la Península Ibèrica

1 Amb la informació que us dóna el mapa núm. 3 (pàgina 18) de corbes de nivell de la Península Ibèrica,feu una maqueta de fang, en grups de 4, que representi aquest espai.

Material: dues fotocòpies del mapa 3, fang, corró, llapis, ganivet i una fusta per fer de base de la maqueta.Seguiu les indicacions amb atenció:- Amb el corró, feu quatre làmines de fang d'un gruix d'un centímetre i d'una mida aproximada a la del mapa.- Retalleu una fotocòpia del mapa 3 per la corba de nivell més baixa, que utilitzareu com a plantilla per tallar una peça de fang

de les mateixes dimensions i forma. Poseu aquesta peça de fang sobre la base de fusta.- Retalleu la segona corba de nivell, poseu-la sobre una nova làmina de fang i talleu-la seguint la plantilla. Poseu aquesta

peça de fang sobre la primera, fixant-vos bé en la situació i l'orientació que us indica el mapa de corbes.Una bonapart d'aquesta segona peça representa l'altiplà central. recordeu que aquest està inclinat cap a l'Atlàntic. intenteu

donar-li aquesta inclinació quan la col.loqueu.-Repetiu successivament l'operació fins

arribar a les corbes més altes.Ja teniu feta la maqueta de relleu de la

Península Ibérica.- Feu banderoles amb agulles de cap o

escuradents on hi hagi els noms de lesdiferents unitats de relleu i col.loqueu-les ala maqueta. Fer-ho us ajudarà a memorit-zar els diferents noms i la situació delselements del relleu.

- Quan estigui seca, pinteu la maquetaseguint els criteris de color que heu vist almapa mural i a l'atles.

2 Situa, al dibuix núm.

1, de forma esquemàtica, les principals unitatsde relleu de la Península Ibèrica.

Esquemàticament, cada unitat de relleues pot situar encerclant-la o enquadrant-la iposant-hi el nom dins, o bé posant-hinomés els noms. Les depressions, perexemple, poden dibuixar-se esquemàtica-ment en forma de triangles.

- Dibuixa el litoral de la Península Ibè-rica al quadre núm. 2 i inventat una maneradiferent de situar les principals unitats derelleu de forma esquemàtica.

Comprova si has situat correctament lesprincipals unitats de relleu de la PenínsulaIbérica i si les coneixes pel seu nom.

Fer aquests tipus de mapes t'ajudarà amemoritzar-ne la situació i els noms delselements del relleu.

SERVEIS PEDAGÒGICS /GU1Xdos març 91 / B. Dieste i C Valles: i El relleu de la Península Ibérica

3 Al llarg d'aquest tema has vist diferents maneres de representar un mateix relleu. Una altra manera d'explicar elrelleu és a través de la descripció escrita.Llegeix amb atenció aquestes descripcions de Cadaqués. Totes dues estan escrites per la mateixa autora, però són ben

diferents:

Cadaqués

"Municipi de l'Alt Empordà. Situat al front oriental de la Península Ibèrica, a prop del cap de Creus. La muntanya més altaés el Pani de 613 m que l'ailla completament fins al s.XIX. La costa és molt espadada entre la cala Galladera i la Jònculs. Lesbadies de Cadaqués, Port Lligat i Illots són els accidents més importants"..."L'aspror del terreny ha limitat l'activitat agrícola:un 8% del terme és ocupat per erms i pasturatges, el 0,4% per bosc i garriga."..."Les activitats marítimes han estat laprincipal font d'ingressos tradicionals........................................................El turisme internacional desenvolupat des dels anys1950-60, n'ha esdevingut la riquesa principal."...Fonts: Gran Enciclopèdia Catalana, Mapa Alpina Costa Brava II, Guia de Cadaqués.

Anna Arch. 7è EGB, CP Barrufet. Barcelona.

Cadaqués

"Cadaqués és un petit poble de mar afillat per unes muntanyes socarrimades. Només s'hi pot accedir per mar i per unacarretereta estreta i cargolada, transitada per turistes amb ganes de sol i mar. Els carrers són estrets i empedrats amb moltagràcia, les cases són blanques com la neu. Cadaqués és un poble d'escales, està enfilat en un turonet, al cim té l'església que surtd'entre les cases com si fos la seva mare. Encara que no ho sembli, s'hi han fet moltes cases noves per aestiuejants que hi van comformigues al sucre .......................................El mar no té onades, és com una piscina d'aigua salada. En canvi, lluny de la costa lesonades són ferotges".

Anna Arch. 7è EGB, CP Barrufet. Barcelona.Un d'aquests dos textos és una descripció científica, ja que el llenguatge científic és exacte, precís i sense ambigüitats. L'altre

és una descripció literària, és un text escrit amb més llibertat, on les paraules poden tenir sentit figurat, hi poden havercomparacions, imatges poètiques...

4 En les descripcions anteriors, busca-hi dues frases representatives del llenguatge científic i dues delllenguatge tfterari, i anota-les a 1' espai següent:

Exemples de llenguatge científic:

Exemples de llenguatge literari:

5 Fes una descripció científica i una de literària d'un indret de la península que coneguis, poden ser delpoble o la ciutat on vius o on vagis de vacances.Per fer la descripció científica pots utilitzar la Gran Enciclopèdia Catalana, guies excursionistes, monografies locals, etc.

Per fer la descripció literària t'anirà bé tenir alguna fotografia o postal de l'indret escollit que després pots utilitzar per il•lustrar-ne la descripció.

GUIXdos / Material fotocopiable. Ampliant el full al 122%, obtindreu un DIN A-4

14

4. PREPAREM UN QÜESTIONARIPreparar un qüestionari és un bon mètode per estudiar, ja que t'obliga a preguntar-te quins són els aspectes més importants del

tema i a buscar-ne les respostes.

1 Pensa i escriu en un full, consultant el material de la Península Ibèrica que has treballat, cinc pregunteson surtin els aspectes que consideris més importants del tema

.- Intercanvia el full amb un company i contesta les seves preguntes sense mirar el dossier. - Unavegada contestat, torna] al company perquè el corregeixi mirant el dossier. - Consulteuqualsevol dubte respecte a les respostes amb el mestre.

2 Amb l'ajut del mestre, anoteu a la pissarra les deu preguntes que us semblin més importants i interessantsue totes aqucnes que hagin estat formulades.

- Anoteu-les en un full i prepareu les respostes a casa.- Aquestes deu preguntes poden servir per preparar la prova final del tema.

5. AVALUEM EL QUE HEM APRÈSÉs important que sàpigues quin és el teu nivell de coneixements sobre el tema que has treballat. I si tens dificultats,és bo saber

quines són per tal de poder superar-les. És per això que et proposem que tu mateix t'avaluïs seguint aquest guió.

1 Per avaluar-te, has de tenir en compte:

Respecte a la feina que a class fe:

Prestes atenció en les estones d'explicació i correcció col•lectiva? ..................................................................................................Tens dificultats a l'hora de:Fer les correccions col•lectives? ................................................................................................................................................................Comprendre i treballar un text? ..................................................................................................................................................................Classificar informació? .................................................................................................................................................................................Fer el treball de mapes i gràfics? ...............................................................................................................................................................Tenir les feines ordenades i al dia? ...........................................................................................................................................................

Respecte a la feina que fas a casa:

Revises les feines fetes a classe? ................................................................................................................................................................Prepares els treballs amb prou temps? ................................................................................................................................................Resultat de les proves ...................................................................................................................................................................................Respecte als treballs de grup:

Quina ha estat la teva participació? ..........................................................................................................................................................Com valores els resultats? ...........................................................................................................................................................................

E.P. Barrufet de Barcelona

Quan hagis acabat d'omplir el guió d'autoavaluació, dóna1 al mestre per poder comentar conjuntament les dificultats, si entens, i les teves opinions sobre el treball que has realitzat.

SERVEIS PEDAGÒGICS / GUIXdos març 911 B. Dieste i C. Vallés: El relleu de la Península Ibérica

SERVEIS PEDAGÒGICS IGUIXdos marc 91 / B. Dieste ¡C. Vallés: El relleu de la Penin,ul, Ibe- a

GUIM, 1 Mare-1 ft,t-p,bi, Ampi—l 1 1,11 1 12211, ~,hi ,ndrw - DI' A-4